Cornella 11

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

baix llobregat 20 de març de 2014 · Núm.11

líniacornellà

“Les maneres de fer autoritàries deBalmón també leshem patit al Ple”

Entrevista a Arnau FunesPortaveu d’ICV-EUiA de Cornellà

pàgs 8 i 9

CiU denuncia irregularitatsen la gestió de Procornellà

L’empresa pública no nega els pagaments denunciats però afegeix que “hi havia un contracte que ho establia” pàg 6

Protesta pàg 3La Marxa contra l’atur passa per Cornellà abansd’arribar al Parlament

Agenda Nacional pàg 6La Plataforma Súmate parlad’independència en castellà al barri de Sant Ildefons

Polèmica pàg 11Picabaralla a causa de l’obertura del Museu de les Matemàtiques

Celebració pàg 7La ciutat escalfa motorsper a la Festa del Riu d’aquest dissabte

Comerç pàg 12El Saló de la Immersiótanca amb 14.000 visitants

Esports pàg 14El Cornellà guanya i escol·loca segon a la lliga

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniacornellà 20 març 2014

3 | En Portada 20 març 2014 líniacornellà

Marxa contra l’atur» Una manifestació recorre durant sis dies 116 quilòmetres per reclamar el dret a una feina digna» La caminada reivindicativa va passar per Cornellà el dia abans d’arribar al Parlament de Catalunya

Passant per Esplugues, Sant JustDesvern i Sant Joan Despí fins aarribar a la plaça de l’Ajuntamentde Cornellà, sortint des de Cas-telldefels, i recorrent la comarcasencera. Aquesta ha estat la rutade la Marxa contra l’atur, que du-rant sis dies ha recorregut a peugairebé tots els municipis delBaix Llobregat (en total, s’han fet116 quilòmetres), fins a arribar alParlament. L’objectiu de la pro-testa: reclamar el dret a una feinadigna i que s’apliqui la renda ga-rantida ciutadana.

El passat dissabte 22 de febrer,membres d’associacions d’atu-rats, entitats cíviques, sindicats iformacions polítiques van parti-cipar en aquesta iniciativa per se-gon any consecutiu.

La manifestació va arribar elpassat dijous 27 de febrer a les sisde la tarda davant del Parlamentde Catalunya. Allà es va llegir elmanifest de la protesta, amb l’ob-jectiu de “fer saber a la represen-tació política el patiment de lespersones més vulnerables i quemés estan patint les conseqüènciesde la crisi i les retallades dels go-verns”, expliquen els organitza-dors, que van entregar una cartaamb les seves reivindicacions alsgrups parlamentaris.

Una delegació dels manifes-tants es va reunir amb la presi-denta del Parlament, Núria de Gis-pert, i els dos vicepresidents, AnnaSimó i Lluís Corominas, als qualsvan lliurar el manifest de la Mar-xa. També es van trobar amb re-presentants de tots els grups par-lamentaris. La gran absència va serla del president del Govern cata-là, Artur Mas, que no va assistir ala rebuda de la delegació.

NO A LES RETALLADESEls manifestants van mostrar elseu desacord amb les retalladesdels governs català i espanyol,que, segons les associacions d'a-turats, estan “desmantellant” l’ac-tual estat del benestar.

Neus MàrmolCORNELLÀ

La marxa va recórrer gairebé tots els municipis del Baix Llobregat, passant també per Cornellà. Foto: A. Oliver / Assemblea d’aturats

REDACCIÓ4La marxa d’aturatsdel Baix Llobregat va arribar aCornellà la tarda del dimecres 26de febrer, on van fer entrega a laplaça de l’Ajuntament del seumanifest al consistori. A la mar-xa, que va recórrer tota la co-marca, s’hi van sumar algunes as-sociacions de la ciutat, com arala Federació d’Associacions deVeïns i Veïnes de Cornellà. Des-prés d’aquesta trobada, els ma-nifestants van marxar a SantJoan Despí, on van fer nit.

Els aturats fan entrega delseu manifest al consistori

| 4Opiniólíniacornellà 20 març 2014

publicitat 619 13 66 88

líniacornellàLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.4833-2013

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@jaipcat: Dia de la "dona treballadora"?Menys "dies" i més polítiques actives pergarantir igualtat real entre homes i dones,aquí i arreu del món!

@JaumeBarbera: S’ha parlat de pobresa.Alguns vam proposar, fa dos anys, que esfes pagar als bancs un 10% sobre beneficisdurant un segle per danys.

@perearagones: Sembla que Margalloaquest cap de setmana ha vist Star Trek.Preparem-nos per la metàfora quan vegiJuego de Tronos.

Josep Pla va escriure una sèrie de4 llibres titulats Homenots des-crivint 60 personatges masculinsd’una certa rellevància en el mónde les lletres, l’arquitectura, pin-tors, polítics i algun metge. Definíhomenot així: “Per mi, homenotés un tipus singular, insòlit, unapersona que s’ha significat, enqualsevol activitat, d’una maneraremarcable”. Fent servir la ter-minologia pladiana sembla queDonasses també es pot aplicarper posar en relleu els fets, vida imiracles de dones que han ac-tuat, treballat i servit per fer elnostre país més bonic, just, igua-litari i culte.

És relativament fàcil trobardones en el món de les arts o del’escriptura amb un alt reconei-xement social. El que ja és més di-fícil és trobar- les en el món de lesciències, de la política o dels ne-gocis. No diguem en el món ca-solà en què han quedat en el mésabsolut anonimat per ser parido-res i criadores de fills, per ser cui-dadores i administradores de lacasa conjuminat, en l’actualitat,amb la feina fora de casa.

Qui en parla d’aquestes do-nes? Donasses, sense més distin-ció que han fet totes elles, en ladedicació sense límits a una es-pecialitat, tant si és professionalcom familiar. Marta Pessarro-dona ha escrit Donasses, en prin-cipi 22 donasses, amb voluntatde fer més entregues. Per ara, po-ques són científiques, empresà-ries o polítiques, la majoria sóngent “de lletres”. Esperem que laMarta ho tingui en compte i afe-geixi donasses amb altres espe-cialitats, com les casolanes. Se-gur que ho farà.

4Donassesper Jordi Lleal

I no ha calgut ni arribar al par-tit del Bernabéu, tan sols enuna tarda fatídica al camp d’unequip que lluitarà per mante-nir-se, ja n’hi ha hagut prou. Esveia venir que l’equip derivavacap a un estat similar al de l’anypassat a aquestes alçades, quanvam perdre Champions i Copai si no arriba a ser per l’enormerenda que teníem, també hau-ríem perdut la Lliga.

Els jugadors saben el que vasucceir i haurien de saber quèfer per no repetir-ho, però sem-bla que l’aburgesament que pa-teixen des de fa temps pesamés que cap altra cosa. La nar-ració del partit contra els cas-tellans parla d’un conjuntdesganat, sense rumb, que esconsumeix en la seva pròpia in-operància. Els adjectius que de-finirien l’actuació a l’estadi delValladolid són tots de caràcterpejoratiu. Els locals, que s'hi ju-gaven la vida, van demostrartot allò que els blaugranes novan ni intentar: solidaritat, en-trega, intensitat, confiança.

Els que parlaven fa tempsde fi de cicle, tenen a partir d’a-quest moment tot el terrenyadobat. I el tenen gràcies, o perculpa, d’uns jugadors que vanperpetrar un suïcidi col·lectiu.Un suïcidi que ja s’intuïa feiadies. En aquests moments, elBarcelona és un equip senseidees, sense entrenador, senselíder (amb Messi i Neymar ab-sents), i futbolísticament moltfràgil. No vull ni imaginar-me,tal com ja apuntava la setmanapassada, l’hora dels partits‘top’. Una hora que, de fet, ésben a prop.

És inadmissible que, preci-sament ara, aquests futbolistesdecideixin deixar-se anar. Sócconscient que en el futbol totsels cicles s’acaben, i normal-ment de mala manera, peròaquest fa la impressió que potacabar d’un mode vergonyant.Perquè això és el que la majo-ria de barcelonistes vam sentiren veure el patètic partit contrael feble Valladolid: vergonyacol·lectiva.

#CuentosdeMargallo#DiaDones

4Dimiteix de la Lligaper Sergi Villena

#ProuPobresa

Recentment, la Comissió de Sa-nitat i Serveis Socials del Con-grés de Diputats de Madrid haaprovat la modificació de la lleidel 2007 de defensa dels consu-midors i usuaris que permet fer-la més impositiva pel que fa alcastellà. És a dir, que si no en te-níem prou amb les últimes sen-tències del TSJC –que imposenque un 25% dels continguts a lesescoles catalanes es facin en cas-tellà–, ara es rebla el clau i la re-pressió lingüística contra elcatalà agafa forma. És brutalconstatar que en un tema tansensible com la llengua es pre-tengui fer un pas enrere de mésde 30 anys: això és completa-ment injust i intolerable.

En aquest sentit, en aplica-ció d’aquesta legislació anticata-lana, els empresaris de casanostra estaran obligats a facili-tar les informacions sobre lescaracterístiques del contracte,econòmiques i jurídiques, encastellà. En els contractes a dis-tància, tot i que també es podranfer en una altra llengua, estaranobligats a fer-ne còpia també encastellà. Mentre el català seràopcional o segons esculli el con-sumidor, la versió en castellàserà obligatòria, vulguin o novulguin les parts. És a dir, la dis-ponibilitat lingüística deixa d’e-xistir. Aquesta mateixa obligacióserà per als contractes celebrats

fora de l’establiment. Més enllàd’aquestes novetats, les empre-ses també estaran obligades afer l’etiquetatge dels productes iles garanties en castellà. Segonsaquesta llei, el català, en tots doscasos, es considerarà només op-cional. No hi ha dubte queaquest paquet legislatiu posa endubte l’Estatut i la llei de nor-malització lingüística; però ésque, a més a més, amb això esdemostra que la radical recen-tralització autoritària que portaa terme l’executiu espanyol im-plica una autèntica minoritzacióde la nostra llengua catalana.

Davant d’aquestes atzaga-iades espanyolistes es constataque aquest tractament lingüísticimpositiu per part dels partitsnacionalistes espanyols és inèdita la resta de la Unió Europea. Nohi ha cap altre precedent d’unestat europeu amb una llenguade les dimensions del català quefaci aquesta política impositivad’una altra llengua i, per contra,no garanteixi la presència d’unallengua com el català en àmbitscom els contractes, els precon-tractes, l’etiquetatge o les garan-ties dels productes. És indubtableque si volem salvar el català delseu lent procés de precarització ide “llatinització” ens hem de ferrespectar; i això només serà pos-sible si som mestres del nostreesdevenidor col·lectiu.

per Josep Loste

4Precarització i llatinització

5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 20 març 201420 març 2014 líniacornellà

@peremarticolom: #presidentMas: "Cata-lunya no té res a veure amb Ucraïna. Elproblema és que Espanya no té res a veureamb Anglaterra".

@cristina_pardo: Margallo: "Una Cataluñaindependiente vagaría por el espacio". Puesmira, lo mismo allí se encuentran al can-didato europeo del PP.

@iuforn: A l'avió aquest de Malàisia hihavia dos passatgers amb passaport fals.Tants controls que fan i ho saben ara? Noentenc res de res...

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El otro dia estaba leyendo este periódicoy me fijé en un artículo de David Rabadàsobre el TDAH y creo que hay según quétemas que se tendrían que tocar con mássensibilidad y contrastar la información.

Yo estoy diagnosticado hace 2 añosde TDAH y estoy de acuerdo que hoy endía hay un sobrediagnóstico de este tras-torno, por así decirlo. Se ha producidoun boomdado que hoy en día tenemosgran cantidad de información y a la mí-nima se cataloga a cualquier niño de hi-peractivo.

Pero realmente ninguna personapor mucho que se informe nunca sabrálos obstáculos que tenemos las personascon este trastorno. Las personas comoyo, con un buen diagnóstico e infinidadde pruebas de todo tipo desde la infan-cia hasta la actualidad, creo que mere-cemos que se deje claro que esto existe,que no es ningún invento como muchasveces se quiere hacer creer.

Puede ser que los fármacos queutilizamos, en mi caso el Metilfenidato,sea polémico por ser un derivado anfe-tamínico, pero hoy en día es el único fár-maco que tenemos disponible y fun-ciona. ¿Y tiene efectos secundarios? Cla-ro que los tiene, pero también los tienenmuchos otros medicamentos y nunca lediríamos a un enfermo de cáncer quebusque métodos naturales en vez de op-tar por la quimioterapia.

El Metilfenidato y la Atomoxetinajunto con el apoyo pedagogo y unasciertas rutinas son indispensables paraun niño con TDAH. Pueden marcar ladiferencia entre el fracaso escolar y unavida desastrosa y caótica a una vida me-jor y con un mínimo de formaciónacadémica. No es un resfriado ni unagripe, hablamos de algo tan importan-te como estar en igualdad de condi-ciones en esta sociedad tan competiti-va que tenemos.

4TDAH: un testimoniopor Marc González

per Carles Savalls

A França, un cop a la vida pots dema-nar un crèdit personal amb l’aval de l’es-tat –sempre que no tinguis antecedentsdelictius o similars– de 60.000 eurosper obrir un negoci. A tornar, és clar.També pots crear un grup de personesque posen diners de manera regular enun pot i que per rigorós torn agafen latotalitat del que es posa aquell mes, sen-se interessos. Això darrer a Espanya noés legal, perquè l’estat no ha trobat for-ma d’arreplegar pasta per engruixir laquantitat que malversa any rere any.

Internet ens fa lliures quan s’utilit-za bé. I el micromecenatge dels Verka-mi i companyia obrien una porta a lesiniciatives que mai serien finançades perla banca espanyola. Senzillament per-què els bancs d’aquí estan programatsper deixar-te un paraigua quan fa sol i

treure-te’l quan plou. I ara, aquestacolla de polítics intervencionistes, to-talitaris i de ferum feixista en el vessantideològic i pel que es veu també en l’àm-bit econòmic, estan disposats a capar lapossibilitat de trobar pasta per projec-tes mitjançant petites donacions.

Bàsicament el seu pla és limitar laquantitat a demanar a 1.000.000 d’eu-ros i a prohibir invertir més de 3.000 enun mateix projecte i 6.000 en la sumatotal de projectes finançats per unapersona l’any. D’aquesta manera evitenque es puguin finançar coses grossesfora del sistema d’aprovació que ells ma-teixos controlen, per exemple una ma-croconsulta democràtica que requerís 2milions d’euros o una pel·lícula sobre elsGAL, per dir dues coses a l’atzar. I aixòés greu. Què s’han pensat?

4Micromecenatge i legalitat

La polèmica torna a estar servida.Aquesta vegada totes les mirades secentren en l’avantprojecte de llei or-gànica “per la protecció de la vida delnounat i els drets de la dona emba-rassada” o la col·loquialment anome-nada “reforma de la llei de l’avorta-ment”. El títol de l’avantprojecte ja ésun clar indicador d’un conservadoris-me extravagant perquè s’abandonala consideració de l’avortament comuna qüestió de “salut sexual i repro-ductiva” per passar a ésser contem-plada com una matèria relativa a la“protecció de la vida del preconcebut”i, paradoxalment, “dels drets de ladona embarassada”. Drets? On són?Estem davant de la que podrà ser la lleimés restrictiva de l’avortament apro-vada en tota la democràcia i, a més, s’a-parta clarament dels paràmetres de-finits a la Resolució CE 1607 (2008) del’Assemblea Parlamentària.

Poder interrompre l’embaràs du-rant les primeres 14 setmanes deixa deser un dret. Així mateix, dels tres su-pòsits d’avortament, que tradicional-ment han estat despenalitzats, en sub-sistiran només dos: la violació i el “greuperill per a la vida, la salut física o psí-quica de l’embarassada”. En cas de vio-lació, l’avortament haurà d’ésser prac-ticat dins les dotze primeres setmanesde gestació, exigint-se la denúnciadels fets.

Si existeix un greu perill de l’em-barassada, es demanarà la presentacióde dos informes mèdics motivats, in-dependents i diferents al centre mèdicon es pugui arribar a practicar l’avor-tament.

El tercer supòsit, “malformacionsfetals greus”, queda eliminat i noméses contemplarà si la malformació fe-

tal causa un “perill per a la salut psí-quica de l’embarassada”, entenentcom a anomalia fetal, la mort del fetuso del nounat; la qual requerirà ser acre-ditada per un informe mèdic motivat.

En els processos d’avortament queafectin menors d’edat entre 16 i 18 anyso majors d’edat en règim de curatela,serà necessari l’assentiment dels pro-genitors. Si afecta menors de 16 anys,el consentiment exprés dels progeni-tors esdevé obligatori. En cas de dis-crepàncies entre ambdues parts, s’hau-ran de resoldre a través d’un procedi-ment nou habilitat a tal efecte i esta-blert a la Llei d’Enjudiciament Civil. I,si no es pot consultar els progenitors,serà el jutge qui decidirà sobre laqüestió.

Tal com hem pogut comprovar, elcaràcter retrògrad de la futura llei or-gànica es troba palès al llarg de tot l’ar-ticulat. Als nombrosos requisits jurí-dics que generen certa inseguretat, s’hisuma un ostensible moralisme. Bar-rejant religió i moralitat amb políticai lleis tan sols podem obtenir còctelsagres, com aquest.

És evident que cap regulació rela-tiva a l’avortament aconseguirà acon-tentar tothom, però el que no podempermetre és un foment de l’avortamentclandestí a causa d’una involució i unretorn al passat dins una societat mo-derna i globalitzada com l’actual.

Per què en lloc de modificar les dis-posicions del Codi Penal relatives a l’a-vortament no es modifiquen les delsdelictes econòmics per tal de comba-tre la corrupció? És evident que el go-vern actual utilitza l’avortament coma cortina de fum amb la finalitat de notractar temes que el perjudicarien a ellelectoralment parlant.

4La modernitat retrògradaper Anna-Clara Martínez

Cornellà| 6

líniacornellà 20 març 2014

El grup municipal de CiU a l’A-juntament va demanar fa unsdies a l’Oficina Antifrau que in-vestigui les remuneracions eco-nòmiques que, almenys des del’any 2004, ha rebut el gerent deProcornellà, José Antonio Marín,i una treballadora, D. Jiménez,per feines que l’empresa públicava facturar al gabinet privat d’ar-quitectes de Marín, segons vaavançar El Periódico.

El grup convergent creu queentre els anys 2004 i 2012, Maríni Jiménez van facturar més d’1,3milions d’euros per serveis queProcornellà contractava a l’em-presa privada del primer, a ban-da del sou que cobraven com aempleats de l’empresa municipal,de 90.000 euros l’any en el cas deMarín. Aquests pagaments es dis-tribueixen en 1.2 milions pagats aMarín i 109.000 euros a Jiménez.

“La llei d’incompatibilitats delpersonal al servei de les adminis-tracions locals deixa molt clarque aquests moviments no es po-den fer”, explica a Línia Cornellà

Jordi Rosell, portaveu del grupmunicipal de CiU a l’Ajuntament,qui durant mesos ha anat estirantdel fil i ha presentat a Antifrau ladocumentació sobre el cas.

L’INTERVENTOR HO ASSENYALADe fet, a l’informe de control fi-nancer que emetia l’interventormunicipal l’any 2004 es posaval’accent en què aquests paga-ments que cobraven els dos tre-balladors de Procornellà –ales-hores dita Empresa Municipal deDesenvolupament Urbà (EM-DUCSA)– vulneraven la norma-tiva sobre compatibilitats delpersonal al servei de les admi-nistracions públiques.

Aquests imports van respon-dre, segons CiU, a treballs externsi puntuals com la redacció i di-recció de projectes d’habitatge pú-blic, estudis de seguretat i controlde qualitat de les obres, i sempreal marge dels seus salaris com atreballadors de Procornellà, unaempresa 100% de propietat mu-nicipal i de la qual l’alcalde, An-tonio Balmón, és el president.

Des de l’empresa pública nohan negat aquests pagaments. En

declaracions a aquesta publicació,el vicepresident de Procornellà,Antonio Martínez Flor, explicaque coneixien les remuneracions,però afegeix que “hi havia un con-tracte entre les parts, des del1997, que així ho establia”. Mar-tínez Flor assegura que des del’any 2013 ja no es porta a termeaquesta pràctica perquè l’em-presa municipal va decidir quedeixava de realitzar promocionsd’habitatges de protecció oficial.

El passat dia 10 es va celebraruna comissió informativa, a pe-tició del PP, on el govern local vafacilitar els contractes d’aquestsdos treballadors als grups muni-cipals. Des de l’Ajuntament as-seguren que de moment no els haarribat cap notificació d’Antifrauni de cap altre ens sobre aquesttema, però que “no tindrem pro-blema en facilitar la documenta-ció pertinent a Antifrau”, afirmen.

La denúncia presentada perCiU a Antifrau també demanaque s’aclareixi la responsabilitatque podria tenir tant el presidentde Procornellà, l’alcalde Balmón,com el mateix vicepresident, An-tonio Martínez Flor.

L’Ajuntament és 100% propietari de Procornellà. Foto: Cactusmartorell

CiU porta a Antifrau possiblesirregularitats a Procornellà

» L’empresa pública factura serveis externs al gabinet privat del seugerent per 1,3 milions, fet que vulneraria la llei d’incompatibilitats

L’associació Súmate aterra al barri de Sant Ildefons

POLÍTICA4 La plataforma decastellanoparlants favorables ala independència de Catalunya,Súmate, es va presentar al barride Sant Ildefons de Cornellà a fi-nals de febrer. A l’acte hi va as-sistir el president de l’entitat,Eduardo Reyes, i l’exalcalde dela ciutat, Frederic Prieto, quevan convidar els presents amoure’s per la consulta.

“Tenim ara una gran opor-tunitat, ja que reclamem com vo-lem governar-nos i com volemque sigui aquest país”, va afirmarPrieto durant la presentació.L’exalcalde també va assegurarque “o es resol aquest problema,

o Catalunya i la resta d’Espanyaens n’anirem en orris”.

Per la seva banda, EduardoReyes va recordar el movimentveïnal i les reivindicacions quevan fer sortir al carrer els cor-nellanencs durant els últimsanys del franquisme i els pri-mers anys de la democràcia:“gràcies a allò, la ciutat és aracom és”, va destacar.

L’associació Súmate va néi-xer l’any passat fruit de la unióde diverses persones castella-noparlants i de cultura espan-yola favorables a la indepen-dència de Catalunya i a la cele-bració de la consulta.

La Taula pel Dret a decidir del Baix es presenta a la ciutatAGENDA NACIONAL4El Cen-tre Cultural Joan N. Garcia-Nie-to va acollir el passat dijous dia 6de març la presentació de la Tau-la pel Dret a Decidir del Baix Llo-bregat a Cornellà. L’acte va comp-tar amb la presència de JosepLluís Abad, coordinador de l’ANCde Cornellà, l’exalcalde de la ciu-tat, Frederic Prieto, i Joan Rigol,president de la Taula Nacional pelDret a Decidir.

Durant la presentació tambéva intervenir-hi un representantde les Entitats de Cornellà pelDret a Decidir, una plataforma

que es va crear fa un any i que desd’aleshores ha recollit més de2.000 signatures de cornella-nencs a favor de la consulta.

Abad va destacar durant elseu parlament que “el dret a de-cidir no és la solució, però sí queés el mitjà per poder fer un paísmillor”, i va afegir que “a Corne-llà volem decidir com el qui més”.

Dies abans de la presentació,durant la darrera sessió plenària,el Ple va votar en contra d’unamoció presentada per CiU a favorde l’adhesió de Cornellà a la Tau-la pel Dret a Decidir del Baix.

Educació | Demanen un nou tècnic d’educació infantil a l’Antoni Gaudí El Ple municipal va aprovar durant la darrera sessió plenària una moció que demana a la

Generalitat la incorporació immediata d’un Tècnic d’Educació Infantil a l’escola Antoni Gaudí. Aquesta és una figura que dóna suport als mestres i tutors dels cursos de P3, P4 i P5, i ha estat

reivindicada durant els dos últims anys pels pares i l’equip docent d’aquest centre educatiu.

RedaccióCORNELLÀ

El president Eduardi Reyes va ser present a l’acte. Foto: Súmate

7 | Cornellà 20 març 2014 líniacornellà

Cornellà celebrarà aquest capde setmana la Festa del Riu

COMUNICACIÓ4La nova apli-cació per a mòbils que permetuna comunicació immediata iàgil entre la ciutadania i els cos-sos de seguretat (és una einapionera a Catalunya i Espanya)ja compta amb més de 3.000descàrregues.

L’aplicació és gratuïta i tam-bé ofereix als usuaris informa-ció de resposta ràpida per ac-tuar en casos d’emergència.

Es va presentar al gener a lasala d'actes del Centre CulturalJoan N. García-Nieto de Cor-nellà, a càrrec del consellerdelegat de Einsmer-Pacte Ge-neracional (empresa que hadesenvolupat l'aplicació), JoséAntonio Gallego, i l'alcalde deCornellà, Antonio Balmón.

L’app de seguretatja porta 3.000descàrregues

TECNOLOGIA4Tres empresesdel Citilab de Cornellà de Llo-bregat han creat recentmentun videojoc que, mitjançantsensors que són capaços de de-tectar els moviments del cos,permet establir una batalla vir-tual entre dos equips.

El joc consisteix en una “ba-talla” entre Androids i Apples.A través dels sensors, es detec-ten tots els moviments del cos,com els braços o les mans i lescames. D’aquesta manera, es“dirigeix la batalla” en un en-torn virtual realitzat a través demodelatge 3D en cicles dinà-mics d’un minut.

Les empreses que l’han des-envolupat són Ubiquity BCNBranding Business, Tetravol iLTC and Group. Totes elless’especialitzen en diversos àm-bits de la tecnologia.

Creen un videojocque detecta elmoviment del cos

El pròxim dissabte, 22 de març,Cornellà celebrarà la Festa delRiu, amb motiu del Dia Mun-dial de l’Aigua. Es tracta d’unajornada festiva i cívica entorndel riu Llobregat, recuperat du-rant els últims anys com a espainatural, lúdic i esportiu per a laciutadania.

La festa pretén ser un esde-veniment per a promoure lasensibilització en la protecció dela biodiversitat del riu. També

té l’objectiu de reivindicar la mi-llora de la qualitat ambientaldel Llobregat com a font devida.

LES ACTIVITATS DE LA FESTADurant el dia, es farà una pe-dalada, una plantada d’arbres,una exhibició canina, caste-llers, la cursa d’uns vuit quilò-metres Train Running, una ca-minada i una gimcana (les ins-cripcions ja estan tancades; eltermini per fer-ho va acabar di-vendres passat, 14 de març).

L’inici de les activitats i elpunt d’informació estaran ubi-cats al mateix lloc, al costat de

la passarel·la del riu (concreta-ment, al carrer Verge de Mont-serrat, s/n).

Totes les activitats són gra-tuïtes, excepte el Train Run-ning, que tindrà un cost de 5euros, els quals es destinaran enpart a la Botiga Solidària deCornellà de Llobregat. En aca-bar la cursa, hi haurà una boti-farrada per a tots els partici-pants.

Les inscripcions per parti-cipar al Train Running es faranal Club Delfos i a la botiga J’A-rribu. Si dissabte 22 plou, l’ac-tivitat es realitzarà el diumen-ge 30 de març.

RedaccióCORNELLÀ

Els grans pactes en temes debenestar estan garantits ambl’Acord Social?Hi ha una certa majoria munici-pal que pensa que és una bonaeina, sí. El drama de l’Acord So-cial, però, és que necessita mésrecursos de la Generalitat i del’Estat, i aquests no acaben d’ar-ribar. I sense recursos els projec-tes no es poden tirar endavant.

Com està responent Cornellà aaquesta crida?Les entitats i institucions que hiparticipen responen bé. Això noés un espai perquè els polítics enshi fem fotos. És un lloc on s’ha detreballar i proposar solucions.

Com és la relació del seu grupamb l’alcaldia? Hi ha bona sin-tonia?Hi ha hagut un canvi d’actitud

dels socialistes, ja que mocionsque ens van rebutjar en el mandatanterior, en aquest ens les apro-ven tot i ser gairebé iguals.

A què creu que es deu aquestcanvi?Tot i que Cornellà és un bastiósocialista, l’escenari nacional elsobliga a buscar aliances. A totala comarca, on abans tenienmajories absolutes les estanperdent. Jo a l’alcalde li he ditmés d’una vegada que ha de de-cidir si s’alia amb els que reta-llen, com CiU, o ho fa ambpartits com el nostre.

CiU ha demanat a l’Oficina Anti-frau que investigui les remune-racions econòmiques d’algunsdirectius de l’empresa municipalProcornellà. Què en pensa de totplegat?Procornellà ha estat la insígniade la ciutat. L’empresa ha fet elspavellons, les escoles bressol, elspisos o els pàrquings. Els benefi-cis que ha tret els ha col·locat en

equipaments socials que hancostat menys a la ciutat. Sobre elpaper és una lògica correcta.Però des de l’alcaldia s’ha donatmolt marge a l’empresa.

Per tant, ha faltat control...En el cas d’Antifrau, el gerent, lapersona que es dedica a comprari vendre solars, ha tingut un com-plement salarial que hem vist queincompleix la llei d’incompatibi-litats. Jo he demanat en el Plecanvis en la direcció de Procor-nellà. L’empresa necessita una

persona que sàpiga gestionar i nouna persona que només compri ivengui terrenys.

En què perjudicarà la reformalocal del govern central els ciu-tadans de Cornellà?La clau serà què voldrà fer laGeneralitat. Hi ha tota una sèriede serveis que fem ara i que, siapliquem la reforma al peu de lalletra, els hauríem de deixar deprestar. Per poder seguir ofe-rint-los, els hauria de pagar laGeneralitat. Haurem de veure siel Govern ho accepta.

El Baix Llobregat ha estat sem-pre una comarca compromesaamb la memòria històrica. Actu-alment s’està perdent aquestatradició?No, però hem d’intentar seguirexplicant el que va passar: queva haver-hi gent que va morir oes va exiliar per aconseguir unasocietat democràtica. Les famí-lies tenen dret a saber què vapassar amb els seus pares o ger-

mans i això no hauria d’aixecartanta polseguera. No cal asse-nyalar ningú o obrir cap judici,només cal conèixer els fets.

La Botiga Solidària sembla undels grans èxits de cooperació isolidaritat d’aquesta ciutat...Lamentablement sí. Perquè nohauria de deixar de ser una cosaconjuntural, ja que s’està cobrintuna emergència social amb unaestructura de voluntariat. Actu-alment la gent que fa serviraquest servei en molts casos técasa i feines temporals. Això ésperquè no ha funcionat la xarxasocial d’ajut i perquè no tenimuna renda mínima garantida. Larenda de 400 euros hauria deser per a tota la vida.

Quines expectatives tenen decara a les pròximes eleccionsmunicipals?Sortirem a guanyar. Hem d’in-tentar fer un molt bon resultat ales eleccions municipals perquècreiem que la millor proposta

Text: A. Nadeu / F. J. RodríguezFotografia: F. J. Rodríguez

Arnau FunesPortaveu del grup d’ICV-EUiA a Cornellà

“Procornellà

necessita una

persona que sàpiga

gestionar, no només

que compri i

vengui terrenys”

| 8Entrevistalíniacornellà 20 març 2014

“Les maneres de ferautoritàries i contundentsde Balmón també les hempatit al Ple municipal”

per a Cornellà la tenim nosal-tres. Ara mateix crec que tenimels millors regidors de l’Ajunta-ment en alguns temes, gent ambcapacitat de proposar projectesidees noves. Tenim l’objectiu depoder marcar les polítiques delconsistori. Aixo sí, no volem ferde crossa de ningú.

Tornarà a ser candidat?Jo seré candidat en la mesuraque la resta de l’equip estigui dis-posat a seguir. Si ells estan dispo-sats a seguir, jo també.

Com valora la seva feina des del’oposició?Cal dignificar el paper de l’opo-sició a Cornellà. Aquí els regi-dors de l’oposició tenen moltspocs recursos per fer política.Un regidor de l’ajuntament noté sou, en una ciutat de 90.000habitants com Cornellà, que adiferència de moltes altres de laseva rodalia, no destina els re-cursos suficients a l’oposicióperquè aquesta funcioni. Aixòés un dèficit democràtic.

De qui depèn que això canviï?Del govern municipal. Els regi-dors han de rebre un sou pro-porcional. No dic que hagin decobrar tots els regidors, però n’hiha molts que fan molta feina. Nohi ha recursos municipals per ferel control democràtic al govern,i per això passen coses com la deProcornellà, per exemple.

Per què no es va canviar aquestasituació quan van formar partdel govern local?Vam governar fins al 2007 ivam aconseguir que els porta-veus tinguéssim mitja dedica-ció. Jo personalment no cobroel sou de portaveu, tot i que MaxPalacios diu que sí. Si no hi haun trencament de la majoria ab-soluta socialista, no es podrà go-vernar. Aquest és l’objectiu del

2015: que els socialistes no tin-guin majoria per intentar que hihagi una regeneració de l’Ajun-tament. Quan tens majoria ab-soluta, creus que tens la veritatabsoluta. Ells governen una ciu-tat de 90.000 habitants ambnomés 12.000 vots.

Els fa patir la irrupció de la CUPa les municipals? Sembla quecomparteixen força el full deruta a seguir...La CUP aglutina, especialment

al Baix Llobregat, tot un seguitde persones que han deixat debanda la política municipal du-rant molts anys. De la CUPnomés em preocupa la poca vo-luntat que té d’anar als ajunta-ments a intentar transformar larealitat. Hi ha molts exemples.

Expliquin algun...La CUP va entrar a l’ajuntamentde Vilafranca, on el PSC tenial’alcaldia, i en un any i mig vaforçar una moció de censura queva provocar que entrés un al-calde convergent. La CUP enaquests casos es nega a gover-nar. Té una posició d’anar amuntar rebequeries als plens, itret d’algun municipi petit on haestat primera força, la CUP novol governar els ajuntaments.

És curiós perquè aquesta acusa-ció a la CUP de no voler gover-nar molt sovint també la rebenvostès, la d’estar més còmodesa l’oposició que al govern...Però aquesta crítica envers nosal-tres no es basa en cap fet empíric.Nosaltres pensem que si es pot fa-cilitar que un alcalde d’esquerresgoverni abans que un de dretes,ho hem de fer. A Cornellà, si MaxPalacios o Antonio Balmón hande ser alcaldes, nosaltres ho tenimclar. La CUP no ho sé.

En tot cas, creu que la CUP potentrar a l’Ajuntament?Pot entrar-hi, però Cornellà no

és una ciutat independentista, i nohi ha lloc per a tants candidats in-dependentistes. Tot i això, estemparlant amb tothom. Volem feruna candidatura àmplia, i perso-nes que ara estan a l’entorn políticde la CUP podrien estar còmodesa una candidatura d’ICV-EUiA. Jocrec que és possible una suma detots i totes.

Amb aquesta voluntat d’ampliarel sostre de la coalició d’ICV-EUiA,s’ha vist amb bons ulls que sectorscrítics del PSC poguessin acabaramb vosaltres, però sembla ques’estan decantant per ERC...Jo vull que vingui a sumar ambnosaltres tota la gent que es con-sideri d’esquerres i tingui volun-tat de defensar els drets demo-cràtics, com el dret a decidir. Sivénen del PSC o d’on sigui, aixòm’és igual. Però ICV-EUiA nogaranteix cadires a ningú, permolt bon perfil o trajectòria que

tingui. Nosaltres aspirem a quèels votants d’esquerres i demò-crates del PSC ens votin a nosal-tres, això no ho nego.

Parlant del dret a decidir, el PSCva rebutjar debatre el dret a de-cidir a la sessió plenària del pas-sat setembre, però al darrer Plese’n va parlar. Quina és la varade mesura del PSC en aquestatemàtica?El Reglament Orgànic Municipal(ROM) diu que les mocions delPle han d’anar adreçades a com-petències municipals. Aquests’interpreta segons considera laJunta de Portaveus, i com que lamajoria absoluta la té el PSC, esdebat el que l’alcalde i la portaveusocialista ens deixen portar al Ple.

Se senten còmodes pactant ambun alcalde que en el tema nacio-nal és la cara visible del sectormés espanyolista del PSC?Jo amb l’alcalde tinc discussionsbizantines sobre el dret a decidir.La nostra incomoditat nacionalamb les seves maneres és evident,no ens agafa de nou. De vegades,les maneres de fer de l’alcalde,que poden ser més o menys auto-ritàries i contundents, també leshem patit al Ple municipal. Peraixò es pot entendre perquè nos-altres vam deixar de governar ivam marxar a l’oposició. És unproblema d’actitud. Són tempsd’actituds diferents i s’ha de go-vernar de manera diferent, tant elpartit com l’Ajuntament.

Hi haurà consulta el 9 de no-vembre? Tant de bo. Hem de treballar per-què hi hagi consulta quan sigui,on els ciutadans expressin la sevaopinió. Qualsevol altra cosa queno sigui celebrar la consulta ésenganyar la gent.

Què votarà ICV-EUiA en aquestaconsulta?Tenim una àmplia diversitat degent a la nostra formació política,però crec que majoritàriamentvotaran ‘sí’ a la primera pre-gunta, perquè és un ‘sí’ a canviarles relacions amb la resta d’Es-panya, i vull sospitar que la ma-joria de la nostra gent os’abstindrà o votarà ‘no’ a la se-gona, perquè no volem un tren-cament. Però hi haurà de tot,també gent important d’ICV-EUiA que votarà ‘sí’ i ‘sí’.

I què votarà vostè?Tinc clar que a la primera pre-gunta votaré ‘sí’, però estic pen-sant si votar ‘no’ o abstenir-me ala segona.

Aquesta serà l’opció que defen-sarà oficialment el partit?Com a partit no defensarem resa la segona resposta. Votarem‘sí’ a la primera i a la segona do-narem llibertat de vot. L’avan-tatge que té la doble pregunta ésque a la gent d’ICV-EUIA enspermetrà no votar el mateix queel PP o Ciutadans.

“A la consulta,

ICV-EUiA votarem

‘sí’ a la primera

pregunta i donarem

llibertat de vot

a la segona”

“Cornellà no

destina recursos

a l’oposició perquè

aquesta funcioni.

Això és un dèficit

democràtic”

9 | Entrevista 20 març 2014 líniacornellà

“Volem que el PSC no tinguimajoria: governen una ciutat de 90.000 habitants ambnomés 12.000 vots”

Comarca| 10


La Diputació de Barcelona ha fetpúblic recentment el Catàleg deServeis per al 2014 en el marc delpla Xarxa de Governs Locals2012 - 2015, que és el canal pre-ferent per a l’exercici de les fun-cions d’assistència i cooperaciólocal de l’ens provincial.

El Catàleg de serveis comptaamb una àmplia oferta de re-cursos de tipus econòmic, tècnici material per fer front a les de-mandes del món local. Aquestany, hi ha diverses novetats. Unad’elles és que, respecte del 2013,s’ha ampliat el pressupost del Ca-tàleg en un 32% (de 40,7 a 53,9milions d’euros) i també s’hanampliat els recursos catalogats enun 7% (de 202 a 217 recursos).

Amb aquest increment pres-supostari, la Diputació ha volgutampliar les línies d’assistència enl’àmbit de govern local i de les

tecnologies i els sistemes d’in-formació, entre altres.

Enguany, el Catàleg i la sevagestió es comprometen encaramés amb la qualitat i la trans-parència. És per aquest motiuque cada recurs que s’ofereix tédefinit, com a mínim, un com-

promís de qualitat vers els ens lo-cals destinataris i una mesuracorrectora en cas d’incompli-ment.

En el cas dels ajuts econò-mics, a més, s’aplicarà un siste-ma de puntuació per valorar elsprojectes locals. D’aquesta ma-

nera, s’amplia la informació delscriteris que es consideraran en lapriorització de les sol·licituds.

El Catàleg 2014 també canviade format i es presenta en un nouentorn web, més intuïtiu, que fa-cilita la interacció. També s’hanintroduït millores en el Portal detràmits dels ens locals i altres ad-ministracions i s’ha creat unaaplicació per a mòbils.

En un comunicat oficial, elpresident de la Diputació deBarcelona, Salvador Esteve, hadit que “el nou context econòmic,social i legal comporta nous rep-tes per al món local i una opor-tunitat per repensar i millorar lapolítica d’assistència i coopera-ció amb els governs locals”, i hadestacat que l’àmbit local “és elnucli fonamental i una de les ca-racterístiques més importantsde l’activitat de la Diputació”.

Esteve ha afirmat també a lapresentació institucional del Ca-tàleg que aquest pretén “reforçarel principi d’adaptació de l’ofer-ta a les demandes locals”.

Injecció de recursos per al món local» La Diputació destina 53,9 milions d’euros al Catàleg de Serveis 2014 per als governs municipals» Més de la meitat dels recursos es concentren a l’Àrea d’Atenció a les persones, amb 28,8 milions

RedaccióBAI X LLOBREGAT

Novetats | Un portal web més intuïtiuEl Catàleg de Serveis 2014 es presenta en un nou entorn web, més intuïtiu i de fàcil ús.Inclou un cercador que permet una cerca bàsica o avançada dels recursos catalogats i,

per tant, s’adapta més als diferents perfils d’usuaris. Així, el nou cercador permet obtenir catàlegs personalitzats per als diferents ens locals destinataris.

PRESSUPOST4El Catàleg 2014compta amb un pressupost totalde 53,9 milions d’euros, delsquals 45,7 milions corresponen arecursos econòmics i 8,2 mi-lions a recursos tècnics i mate-rials.

El pressupost es concentra,sobretot, en l’Àrea d’Atenció a lespersones, on es destina més de lameitat del pressupost (28,8 mi-

lions d’euros), i en l’Àrea de Des-envolupament Econòmic Local,amb una dotació de més de 14milions d’euros.

Els recursos de tipus tècnic(111 en total) representen el per-centatge més alt de l’oferta, ambun 51%. La resta són 58 recursoseconòmics (27% del total) i 48recursos materials (22% res-tant del total de l’oferta).

La distribució dels recursos

Salvador Esteve:

“Volem reforçar

l’adaptació de

l’oferta a les

demandes locals”

El president de la Diputació, Salvador Esteve, en un dels actes de presentació del Catàleg de Serveis 2014. Foto: Diputació de Barcelona

11 |

Culturalíniacornellà 20 març 2014

A principis de febrer, Cornellàde Llobregat celebrava l’ober-tura del “primer Museu de Ma-temàtiques de Catalunya”, si-tuat al Museu Palau Mercader.Es tracta, però, d’una exposicióitinerant que ha passat perquinze localitats i que ara es tro-ba de forma permanent a Cor-nellà de Llobregat.

Paral·lelament, l’MMACAja fa uns mesos va establir unsprimers contactes amb l'Ajun-tament de Sant Cugat per en-gegar en aquest municipi unprojecte de més grans dimen-sions i poder establir el Museude les Matemàtiques en un edi-fici catalogat del municipi, laCasa Jaumeandreu, més cone-guda com a Villa Felisa.

I és aquí on es troba el ma-lentès: l’MMACA va emetre uncomunicat que situava Corne-llà com “la primera ciutat que

acull de forma permanent elMuseu de Matemàtiques deCatalunya”, mentre que el pro-jecte a Sant Cugat pretén tam-bé ser-ho.

Els dos projectes han gene-rat un encreuament de comu-

nicats de premsa en els qualscada ajuntament pressuposal'exclusivitat del seu projecte.Per la seva part, l'Ajuntamentde Sant Cugat manifesta en uncomunicat que el veritable mu-seu s'obrirà al seu municipi.

Una de les activitats relacionades amb les matemàtiques. Foto: MMACA

Picabaralla per l'obertura del Museu de les Matemàtiques

MÚSICA4El grup vocal Zetzà-nia celebrarà els seus vint anyssobre l’escenari amb un concerta l'Auditori de Cornellà el prò-xim diumenge 23 de març a lesset de la tarda.

Ho farà en un acte que re-cordarà els inicis del cor, fundatel 1993. La formació va néixeramb la intenció d’obrir un noucamí dins de la música coral deCornellà.

El seu primer nom va serCor Jove Zetzània. Ara, dues dè-cades després, Zetzània és ungrup madur que s'ha enriquitamb les diferents aportacionsque han anat fent els seus com-ponents i els sis directors quehan passat per la formació. Elseu so peculiar és degut a lesharmonies compactes a quatrei sis veus.

El concert commemoratiuestà liderat per Erwyn Seerut-ton, el nou director, i servirà perpresentar al públic el nou tre-ball de la formació musical deCornellà, anomenat Gospel &Jazz.

Zetzània celebraels seus vint anysa l'Auditori

S’exposen lesfotografies de laFesta del Trenet

CONCURS4Ja es poden veureles fotografies que van partici-par al concurs de la Festa delTrenet que organitza el Clubd'Amics del Ferrocarril de Cor-nellà. En aquesta celebració,el públic pot veure i fins i tot pu-jar a trens vaporosos que es tro-ben, un cop l'any, al parc mu-nicipal de Can Mercader.

En total, es van penjar mésde 160 fotografies editades ex-clusivament amb Instagram irelacionades amb la Festa delTrenet a través del hashtag#concursFDT2013. La fotoguanyadora va ser la de DavidBermúdez (a dalt).

Festes | Celebracions pel Dia d’AndalusiaEl Centro Andaluz Blas Infant va organitzar la Semana Cultural Andalusa a principis de març.

Les jornades, entre les quals es va celebrar també el Dia d’Andalusia, van comptar amb activitats com un sopar de gala al Restaurant Florida i un festival de balls amb els quadres de l'entitat. També es va fer una ofrena floral i es van cantar els himnes d'Andalusia i Catalunya.

Neus MàrmolCORNELLÀ

Comerç i serveis| 12


La fira Spannabis acull mig centenar d’empreses

FIRA4L’edició d’enguany dela fira del cànnabis que se cele-bra any rere any a Cornellà, l’S-pannabis, ha comptat amb lapresència de més de 500 em-preses.

El saló, dedicat íntegramenta la cultura del cànem i que vaacollir més de trenta mil per-sones durant els dies 14, 15 i 16de març, està ubicat a la Fira deCornellà.

Una de les principals novetatsde l'edició actual ha estat l’am-pliació en 5.000 metres qua-

drats de la superfície expositivadel certamen.

Segons ha dit el director delsaló, Raúl del Pino, en declara-cions a La Vanguardia, “s’haninstal·lat unes carpes als patis delrecinte firal per poder acollirmés visitants i més expositors”.

A la mostra s’hi va podertrobar una àmplia gamma deproductes relacionats amb laplanta del cànnabis, tant per alseu consum com a droga (com aproducte terapèutic o d'oci) comper a la seva utilització industrial.

Més de catorze mil persones esvan apropar durant el primercap de setmana de març al salóde la Immersió de Fira de Cor-nellà, que enguany ha estat re-batejat com a MediterraneanDiving.

A la fira, dedicada al móndel submarinisme, hi han par-ticipat un centenar d’expositors,xifra que ha superat en dues milpersones les expectatives devisitants que havien previst elsorganitzadors.

Als estands s’hi han pogutveure materials d'última gene-ració, s’han ofert packs de va-cances amb sortides de busseig(entre els destins per practicarsubmarinisme destaca el MarRoig, les Maldives o les illes Fi-lipines) i s’han fet demostra-cions d’apnea estàtica. Aquests,

sobretot, han estat els princi-pals reclams del Mediterrane-an Diving. Entre les modalitatsde submarinisme que s’hanpromocionat a la fira, destacal'interès pel busseig sota gel,que ha començat recentment acomercialitzar-se com a activi-tat popular.

El volum del mercat d’a-quest sector es pot quantificar

entorn de set milions de bus-sejadors en l'àmbit mundial i enuns tres milions a escala euro-pea. Aproximadament un milióde bussejadors europeus solendesplaçar-se a altres països perpracticar l'activitat. A Europa,els principals mercats emis-sors de submarinistes són Ale-manya, França, Itàlia, RegneUnit, Suïssa i Àustria.

Un dels estands del Mediterranean Diving. Foto: Mediterranean Diving

El saló de la immersió tancaamb 14.000 visitants

Emprenedoria | Womenalia, al Cornellà CreacióEl poder femení a la xarxa és el títol del primer cara a cara que s’ha fet amb motiu de la

celebració de la 5a temporada del Cornellà Creació. Es va fer divendres 14 de març a L'Auditoride Cornellà de Llobregat. Hi van intervenir la consellera delegada de Womenalia i referent

internacional de dona emprenedora, María Gómez del Pozuelo, i del periodista, Manel Fuentes.

RedaccióCORNELLÀ

Una de les 500 empreses participants. Foto: Spannabis

Comença la preinscripció escolar» Ja està obert el període per poder fer la preinscripció escolar per al curs 2014-2015

» És un requisit indispensable per poder-se matricular després als centres públics i concertats

Com cada any, arriba el momentde fer la preinscripció dels alum-nes al centre educatiu per poder re-alitzar els estudis corresponents decara al curs 2014-2015. Enguanyel procés ha començat l’11 de març.

La preinscripció és el procés pelqual se sol·licita una plaça escolaren centres públics o concertats delServei d'Educació de Catalunya detots els nivells educatius, des de lesllars d’infants fins a la formacióprofessional de grau superior.Aquest procés comprèn també lamatriculació, que és la culminacióde tot el procés, un cop s’ha fet ladesignació definitiva del centreon estudiarà l’alumne.

Les sol·licituds de preinscrip-ció les poden presentar o bé les fa-mílies, en el cas d’infants o jovesmenors d’edat, o els mateixosalumnes quan són majors d’edat.

QUÈ CAL FER?Per dur a terme la preinscripció,primer s’ha d’escollir el centreeducatiu. Per fer-ho, cal conèixer

l’oferta educativa de la zona, és adir, quines escoles o instituts hi ha,les seves zones d’influència i els ni-vells que imparteixen. Durantaquestes dates els centres solen or-ganitzar visites o jornades de por-tes obertes per donar a conèixerel seu projecte educatiu. També caltenir present quins són els crite-ris de prioritat en l’admissió de l’a-lumnat.

Un cop escollit el centre, calpresentar una única sol·licitud es-pecificant per odre de preferènciaels centres on es volen cursar els es-tudis. Aquesta sol·licitud, conjun-tament amb la documentació ne-cessària, s’ha de presentar prefe-rentment al centre demanat en pri-mera opció o a l’oficina municipald’escolarització.

La documentació que cal pre-sentar és l’original i la fotocòpiadel llibre de família o altres do-cuments relatius a la filiació, i l’o-riginal i la fotocòpia del DNI de lapersona sol·licitant (alumne ma-jor de divuit anys, mare, pare o tu-tor) o de la targeta de residènciaon consta el NIE, si es tracta depersones estrangeres. Les dadesd’identificació o filiació per a in-fants estrangers poden acreditar-

se amb el document d’identitat,el passaport o el llibre de famíliadel país d’origen.

Un cop publicades les llistesd’admesos s’haurà de consultarquin centre ha resultat assignat acada alumne i formalitzar la ma-trícula. La publicació de les llis-tes amb els estudiants admesos,per al segon cicle d’educació in-fantil, primària i secundària, esfarà efectiva el 15 de maig.

CALENDARIEl període per fer la preinscripcióvaria en funció del tipus d’ensen-yament. De l’11 al 21 de març es potdur a terme la preinscripció en elsensenyaments de segon cicle d’e-ducació infantil, de primària i desecundària obligatòria. Per altrabanda, del 13 al 23 de maig es po-drà fer la del batxillerat i cicles for-matius de grau mitjà de formacióprofessional i d’arts plàstiques i dis-

seny. Pel que fa a les llars d’infants,cal consultar-ho amb l’ajunta-ment del municipi on es resideix.

Es poden consultar les dates depreinscripció per a la resta dels en-senyaments o qualsevol informa-ció sobre el procés de preinscrip-ció a la web gencat.cat/preins-cripció, als centres educatius, a lesoficines municipals d’escolarit-zació, als ajuntaments o a travésdel telèfon 012.

Tota la informació sobre la preinscripció escolar es pot consultar a gencat.cat/preinscripcio. Foto: Arxiu

RedaccióCORNELLÀ

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 13 | 20 març 2014 líniacornellà

Esports| 14


La UE Sant Ildefons celebra el seu vintè aniversari

CELEBRACIÓ4Vint anys fentesport i barri a Sant Ildefons. LaUE Sant Ildefons compleixaquesta temporada els 20 anysde vida, i per tal de celebraraquesta efemèride el club cor-nellanenc ha preparat tota unasèrie d’actes que s’allargaran alllarg d’aquesta temporada.

La presentació dels actes delvintè aniversari, celebrada el 12d’octubre passat, va comptaramb la presència de l’alcalde,Antonio Balmón, i també vaservir per presentar la novaequipació de l’entitat. El passat1 de març, la UE Sant Ildefons va

celebrar un partit amistós entreexjugadors del primer equip alcamp de futbol municipal, i l’en-demà va tenir lloc el torneig depares i mares dels jugadors.

Entre alguns dels actes queencara s’estan perfilant, destacal’elaboració d’un mural que re-culli fotografies dels vint anysd’història del club.

Per altra banda, l’entitat volcelebrar un col·loqui sobre pe-riodisme esportiu 2.0 amb Ser-gi Vargas del porta Golcat, Héc-tor Muñoz de Regional Futbol iAlberto Casado, de Futbol BaixLlobregat.

Victòria i a la segona posició. ElCornellà va derrotar a casa el pas-sat diumenge la Gramenet, unhistòric del futbol català que viuhores baixes, per 2 gols a 1 en unpartit que, tot i el domini local, vafinalitzar amb una embranzidadels de Santa Coloma que vadeixar els cornellanencs amb elcor en un puny.

La primera meitat del partit vaser de la UE Cornellà. Al minut 14arribava el primer gol del matx,mitjançant una rematada de DaniMartí després d’un servei de can-tonada picat per Joel. Deu minutsmés tard, Manu Balda va aprofi-tar una greu errada de la defensade la Grama que va deixar el da-vanter cornellanenc davant delporter visitant Juanmi, que va re-butjar decentment el xut de Bal-da. Amb el domini absolut de lesocasions de gol i de la pilota perpart dels del Baix Llobregat, Bal-

da va rebre una gran passada deCaballé que el va deixar sol davantdel porter, al qual va batre al mi-nut 34. Amb el 2 a 0 s’arribava aldescans.

A la represa semblava que elguió seria el mateix, però al mi-nut 6 de la segona Daisuke vaaconseguir fer el primer dels deSanta Coloma. D’aquí fins al finalel Cornellà va jugar amb foc i la

Grama va tenir diverses oportu-nitats per fer l’empat.

Amb aquesta victòria el Cor-nellà puja a la segona plaça del seugrup de Tercera, amb 54 punts, ados del líder, la Montañesa. A lazona mixta, l’entrenador corne-llanenc Jordi Roger va afirmarque “queden nou finals per dis-putar” i que, a més, “hi hauransorpreses”.

El Cornellà va dominar el partit durant els 90 minuts. Foto: UE Cornellà

El Cornellà guanya i es col·loca segon a la classificació

Senderisme | Se celebra la setena marxa Muntanyes del BaixLa setena marxa Muntanyes del Baix Llobregat va tenir lloc el passat 23 de febrer. La caminada

va recórrer 15 quilòmetres des de Martorell fins a Sant Andreu de la Barca. El punt de trobadaper als participants de Cornellà va ser el Club Delfos, on els cornellanencs que van sumar-se

a la marxa van trobar-se a partir de dos quarts de 8 del matí d’aquell dia.

RedaccióCORNELLÀ

Presentació dels actes de celebració del 20è aniversari. Foto: UE Sant Ildefons

DIJOUS 20 DE MARÇ19:30Presentació del llibre El camí dels normands,

de Montserrat Cuxart i Tremps. / Sala Castellde Cornellà.

DIJOUS 20 DE MARÇ9:00-13:30 Fent emprenedoria, véns? és una jor-

nada que serveix per explicar les noves me-sures municipals per ajudar els emprenedors./ Auditori de Cornellà.

FINS AL 6 D’ABRILTot el dia Festa del Trenet 2013 és una exposi-

ció que recull les imatges d’aquesta tradicionalcelebració que té lloc al parc de Can Merca-der. / La Fragua de les Arts

FINS AL 25 D’ABRILMatí-Tarda Pop a La Taronja. Mostra a càrrec de

la dissenyadora catalana Aïdele, que combinala seva feina industrial amb les seves dues pas-sions, la il·lustració i la pintura. / Centre deRecursos Juvenils i Associatius.

DEL 21 DE MARÇ AL 17 D’ABRILTot el dia La Biblioteca Central organitza uns

Jocs Florals Infantils adreçats a nens i nenesde la ciutat als que els hi agrada la poesia. /Biblioteca Central.

DISSABTE 22 DE MARÇ10:00 Ciclisme Familiar! és un recorregut per la

llera del riu fins a la platja del Prat. La jornadacomençarà i finalitzarà al carrer de la Vergede Montserrat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat familiar que il·lustra l’ús pri-migeni d’aquesta emblemàtica torrecom a observatori meteorològic. / To-rre de la Miranda.

Meteoròlegs a la Torre de la Miranda

Divendres 21 de febrer

Obra d’òpera interpretada per NataschaTupin (soprano), Beñat Egiarte (tenor)i Josep Maria Gomà (baríton), amb la di-recció de Roger Alier. Aforament limitat./ Auditori de Cornellà.

Partit de la UE Cornellà

La UE Cornellà rep a casa el Vilafran-ca en la 30a jornada de lliga, amb l’ob-jectiu de seguir segons a la classificaciói assolir l’ascens a la Segona Divisió B./ Camp Municipal.

Aquest és un espai creatiu per apren-dre i gaudir de la fotografia amb ma-júscules. Organitza l’Espai FotogràficSant Ildefons. / Centre cívic Sant Il-defons

Curs de fotografiaFins al 28 de març

Dm. i dj. de 17:30 a 19:00

Dg. 23 de febrer a les 12:00

ÒperaLa Fille du Régiment

de DonizettiDv. 21 de març

AGENDA [email protected]

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 15 | 20 març 2014 líniacornellà

| 16 líniacornellà 20 març 2014 Pròxima edició: 30 d’abril

Documents

Cornella 11