DEFINICIÓ NARRADOR ESTRUCTURA ESPAI TEMPS …blocs.xtec.cat/cormariabisbalempordaeso/files/2013/09/La-narració.pdf · El narrador extern o omniscient És un narrador en tercera

  • Upload
    lynhi

  • View
    229

  • Download
    6

Embed Size (px)

Citation preview

  • 1. DEFINICI 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

  • La narraci s el relat duns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges secundaris.

    La narraci presenta una successi daccions, de fets que es resolen al final.

    Sn narracions: una novella, un conte curt, una llegenda, una rondalla, un dietari, una ancdota, un acudit.

    Les narracions tenen caracterstiques estructurals, espacials i temporals.

  • El narrador s la figura, que per decisi de lautor, sencarrega dexplicar la histria.

    1r pas decidir qui ser el narrador. El narrador implica el punt de vista: perspectiva

    des de la qual sexplicaran els fets.

    El narrador pot ser: Extern o omniscient Intern o protagonista

  • El narrador extern o omniscient

    s un narrador en tercera persona (ell, ella). No participa en la histria. s un narrador distant, dna sensaci de llunyania. Veu passar la

    histria com una pellcula. s un narrador que ho sap tot: fets, situacions, pensaments.

    El narrador intern o personatge s un narrador en primera persona (jo), s un personatge (protagonista). Explica la histria des del seu punt vista, la seva versi dels fets,

    duna manera subjectiva.

    Dna sensaci de proximitat.

  • NARRADOR OMNISCIENT NARRADOR PROTAGONISTA

    Ho sap tot. Dna sensaci de

    llunyania perqu veu lacci des de fora.

    La narraci s en tercera persona.

    La narraci s objectiva perqu el narrador s neutral.

    El narrador s un personatge de la histria .

    Dna sensaci de proximitat perqu s dins la histria.

    Explica els fets des del seu punt de vista.

    La narraci s subjectiva perqu est implicat, no s neutral.

  • Les narracions tenen una estructura, t tres parts. a. Plantejament b. Nus c. Desenlla

    Aquesta estructura permet presentar els fets duna forma ordenada i

    fer que el lector no perdi el fil de la histria.

    PLANTEJAMENT Presenta els personatges, els espais o ambients i el temps en

    qu transcrrer la histria.

    Hi ha fora descripcions perqu el lector pugui imaginar-se perfectament el marc on passaran els fets, les accions, els personatges que hi intervindran.

  • NUS Shi explica el desenvolupament de la histria en una successi

    daccions.

    Shi planteja una situaci concreta que far que els personatges reaccionin.

    Hi abunden les tcniques narratives del dileg i lacci.

    DESENLLA Shi narra la resoluci del conflicte i el final de la narraci.

    La descripci s la tcnica narrativa que hi predomina per explicar

    la situaci final dels protagonistes.

  • En les narracions lespai s un element important. Els espais sn els escenaris on es desenvolupar

    tota la histria. Els espais han destar molt ben descrits per tal que el lector pugui imaginar-los. Els espais poden ser

    Interiors o tancats: cuina, aula, biblioteca... Exteriors o oberts campament, jard, pati...

  • Cal distingir dos tipus de temps en una narraci: El temps intern o histric El temps narratiu o verbal

    EL TEMPS INTERN s el temps histric. El temps intern s lpoca en qu transcrrer

    lacci poca contempornia poca medieval poca prehistrica poca futura

  • EL TEMPS NARRATIU s el temps verbal que hi predomina: Poden ser en passat, en present i en

    futur. Les histries en temps passat fan

    sensaci de fet lluny, tancat. Mentre que els temps present fan sensaci de real, de proximitat amb el lector, dimmediatesa.

  • Hi ha dos tipus de ritmes, segons all que vol transmetre lautor: El ritme rpid El ritme lent

    RITME RPID

    Si lautor vol transmetre acci, dinamisme, rapidesa, lautor fa servir verbs de moviment: crrer, anar, fugir, avanar, pujar, baixar, anar, volar, perseguir...

    Al text hi passaran moltes coses i es llegir amb gran rapidesa; donant, aix, sensaci de molta acci.

  • RITME LENT Si lautor vol transmetre un fet ms pausat, ms

    tranquil far servir verbs esttics com ser, estar, mirar, observar, haver-hi, veure, suposar, pensar, rumiar...

    Far s de la tcnica narrativa de la descripci on sembla que el temps satura i fa la lectura ms lenta.

    Nmero de diapositiva 1Nmero de diapositiva 2Nmero de diapositiva 3Nmero de diapositiva 4 EL NARRADORNmero de diapositiva 6Nmero de diapositiva 7Nmero de diapositiva 8Nmero de diapositiva 9EL TEMPSNmero de diapositiva 11Nmero de diapositiva 12