i í ^ K « n m A JS»'-$&•<

Divendres, 6 de març <* 1998 EIS 4 CANTONS Núm. 230

Any VI

•Je SANT CMUT DO. VAUÍS 229 ptM.

Fa 6 setmanes que trencà el pacte. l·'-.l·'AC

El regidor d'ERC Jaume Busquets

presenta la dimissió David Sempere serà el seu substitut Plana 7

SUMARI L'Executíva Nacional de

CDC respectarà la tria del successor de Joan Aymerich

ftte*

El conseller Pomes aprova cinc de les peticions dels bombers de Sant Cugat

Pàg. 14

Personatges destacats de la ciutat parlen de la diferència entre sexes

Pàg. 16

Un estudi del comerç local recomana crear centres comercials a cel obert

Pàg. 28

L'equip masculí del Júnior se situa a dos punts de la

promoció de descens Pàg. 32

Els Amics de la Unesco reuneixen 500 persones a

Tacte institucional a Poblet Pàg. 38

La ballada multitudinària de sardanes, amb els castellers al centre, va ser un dels moments més esperats del dia. FOTO: YOLANDA GARCIA

Sant Medir aplega prop de 2 . 0 0 0

persones a l'ermita de Collserola Els excursionistes s'aturen al Pi d'en Xandri per comprovar-ne l'estat 2.000 persones, entre santcugatencs i barcelo­

nins, van pujar a l'ermita de Collserola dimarts per celebrar la festa de Sant Medir. La Cobla Ciutat de Sant Cugat va amenitzar les sarda­nes, que van ballar dansaires experts i novells. Castells, la missa en honor del patró i el tradi­cional dinar de Sant Medir van acabar de con­figurar la jornada. Gent de totes les edats va començar el dia amb la xocolatada que es va

oferir a la plaça Octavià per recórrer després els carrers de la ciutat fins a la plaça Barcelona, on els va rebre l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich. Des d'allà, la comitiva va iniciar la peregrinació fins a l'ermita de Sant Medir, on -com es tradicional- es van desenvolupar els actes centrals d'aquesta diada en honor de! patró de Sant Cugat. En arribar-hi, els assis­tents a la festa van trobar-se amb una ermita

que havia millorat el seu aspecte gràcies a les obres de la Penya Regalèssia.

Les celebracions, però, ja van començar dis­sabte passat amb el tradicional concert de Sant Medir que van oferir les corals del Club Muntanyenc Sant Cugat i la Coral de Cerdanyola al Monestir.

CoBaerola peb 4 cantons

mm dmè fi#**Vtrrmité 4* ta $**** i el hiig Madrtma

VAL per

100 ptes. I

en la compra de \ LLENYA o CARBÓ |

i a la benzinera i

^Gr i fu lOi i , S L I AQUESTS VALS SÓN ACUMÜLABLES I

COMPRAMOS SU PISO AL CONTADO 0 SE LO VENDEMOS EN 2 1 D I A S SANT CUGAT DEL VALLÈS

ST.CUGAT-JT. MONASTIR. Ideal pareias, listo para vivr. 3'iab bano salón, cocina, puertas emb., pt.bli 11.490.000. Facilidades. 590-81-05.

SANT CUGAT DEL VALLÈS.

Buen piso por zona y metros, centrico. 3hab.. bafio. salón, cocina. ascensor 14.990.000. Facilidades 590-B1-05.

DINAMARCA - ST. CUGAT V. casa aislada c/gran extensión terreno, 3hab , bano, salón, cocl.. barbacoa. peq.piscina, garaje, muy tranquila. 35.990.000 Facilidades. 590-81-05.

SANT CUGAT DEL VALLÈS. Proper estació i Ajuntament. 4 hab.. bano. aseo salón cocina nueva.. parket. calefacción ascensor 18.700.000. Facilidades. 590-81-05.

CASA A LES PLANES. A un pas de Barcelona, gaudint de la t r a n q u i l i t a t del c a m p . 22.750.000. Facilidades. 590-81-05.

UR. CAN CORTES-TIBIDABO. Zona privilegiada en Barcelona. 2 torres, jard in , piscina, sauna. f r o n t o n , f a n t a s t i c a s v i s t a s . 69.990.000. Facilidades. 590-81-05.

VALLVIDRERA. Prop Baixador caseta amb moltes pos ib i l i t a ts i metres te r reny . 17.990.000. Facilidades. 590-81-05.

CASA A RUBÍ. Gran extensión terreno, 3hab.ext.. bano/coc nva . salón c'acc terraza calefacción pav gres garaje 34.000.000. Facilidades. 590-81-05.

CRTA. CALDES - GRANOLLERS. Casa en casco urbano. m. bien conunic. 5 hab.. bafio, salón, coc, amplio a'dm c,;

peatonal, decora piedra madera. 22.990.000. Facilidades. 860-04-40.

C/ROSSELLÓ - GRANOLLERS. Listo paravivir. 3 habitaciones bano saion c parket. carp. aluminio, balcón, ascensor 11.490.000. Facilidades. 860-04-40.

ATICO EN GRANOLLERS. Centrico bien comunicado. vistas 5 h .2 banos,salón+comedor, coc, tza. ase. 2 plazas pàrking opcional 24 990.000 Facilidades.860-04-40

MOLLET DEL VALLÈS Jto. estación. muy amplio. 4habi-taciones. bano, salón, cocina, pav imento te r razo , ascensor. 14.200.000. Facilidades. 860-04-40.

MOLLET DEL VALLÈS. Centrico, ideal parejas. c/vistas, 2 bab., bano. salón, c o c , calef., p. bl i . , ase 11.990.000. Facllidades. 860-04-40.

M. FORTUNY - MOLLET Local ideal comercio, muy buen estado, a 400 metros del centro pueblo. 25.490.000. Facilidades. 860-04-40.

CENTRO MOLLET - TRASPASO. Local m. comercial, apto cualquier negocio, esquinero y exterior. 9.990.000. Facilidades. 860-04-40.

DUPLEXENRUBI. M. metros, finca pocos anos 4 bab., 2baóos,salón,coc calefacc. alumi. 22.990.000. Facilidades 590-81 05.

RIPOLLET. C/Verge Montserrat, todo retor-mado, 2hab.. bano. salón, c o c , pav. gres. cerram de aluminio. 10.490.000. Facilidades. 590-81-05.

ST. JAUME - RIPOLLET. Centro población. muchas posibili­dades, 5habitaciones. bano. aseo. salón, cocina, parket, 2 balcones. 18.990.000. Facilidades. 590-81-05.

MONTCADA I REIXACH. Casa 4 vientos, sol/1 ranquilidad. 4hab., bano, salón. coc, terraza, garaje. 1 9 . 3 0 0 . 0 0 0 . Te l . 5 9 0 - 8 1 - 0 5 .

GRANOLLERS Y VALLÈS ORIENTAL

GRANOLLERS - C/REC. Centrico, zona inmejorabie, 4hab., bafio, aseo. salón, coc nva., cal.. cerram. de aluminio, ascensor. 16.990.000. Facilidades. 860-04-40.

GRANOLLERS. Bonito piso. ideal parejas, zona tranquila. 2hab., aseo, salón. coc, puerta blindada 8.490.000. Facilidades. 860-04-40.

AUSIAS MARC - GRANOLLERS. Muchos metros, no precisa reform.. 4 habitaciones. 2 banos. aseo, salón. coc ina , 2 t e r r a z a s , ascensor. 33.990.000. Facilidades. 860-04-40.

PL. PERPINYÀ - GRANOLLERS. Oficinas comercial, muchos metros. 56.990.000. Facllidades. 860-04-40

L. FRANQUESES VALLÈS. Ideal parejas, totalm. exterior. 3habita-ciones, bano, salón. coc . terraza, cale­facc i ó n, carp intena a luminio. 12.490.000. Facilidades. 860-04-40.

LA ROCA DEL VALLÈS. Casa en el centro pueblo. |unto iglesia. 7 habitaciones, bafio, salón cocina, terraza, buhardilla, jardin. trastero. 33.490.000. Facilidades. 860-04-40.

LA ROCA DEL VALLÈS. Barri La Torreta. 3 habitacioies bano salón. coc . pav. gres ca efacción. p.blindada, carpinteria oe aluminio. 8.490.000. Facilidades. 860-04-40.

TORRE A LA ROCA VALLÈS. Acabados lujo.jardin ; piscina. 5 tzas, 5 habitac.2 banos,salón. coc, bodega. 49.990.000. Facilidades. 860-04-40.

PARETS DEL VALLÈS. Muy centrico y soleado 3habita-ciones (2dobles), bano, salón, coc. p.embero, calef., p.blinda., ase. 13.990.000. Facilidades. 860-04-40.

AV. ESPANYA - PARETS V. Piso c/ pàrking, vistas abiertas. 3 hab., bano. salón, coc. nva.,terraza.c aluminio. 12 4 9 0 . 0 0 0 . Fac . 8 6 0 - 0 4 - 4 0 .

PARETS DEL VALLÈS. Casa centro población, m. amplia 3 hab.. 2 banos. aseo, salón, coc. terraza, calefac 27 250,000. Facilidades. 860-04-40.

P/DOMINICS-CARDEDEU. Zona élite, bon ta casa con piscina. 8 habitaciones 3 banos aseo, salón. c o c i n a . 3 t e r r a z a s g a r a j e . 99.990.000. Facilidades. 850-04-40.

CASAACARDEDEU. C/ Corro, pocos anos, todo exterior, 3 h .bafio. salón " llar foc", coc,tza. 22.990.000. Facllidades.860-04-40.

A.GUIMERÀ - CARDEDEU. Local comercial, apto para cualquier n e g o c i o , b ien s i t u a d o . 15.990.000. Facilidades. 860-04-40.

SANT HILARI SACALM. Casa a piscina, todos los sevicios. 4 hab., bano, aseo, salón, coc., calefacción, garaje. 39.990.000. Facilidades. 860-04-40.

VALLROMANES. Zona inmej.. preciosa casa mejor que nueva. 4 hab., 2 banos, salón. cocina, 2 terrazas, calefacc, c. aluminio, p. roble, garaje. 38.990.000. Facilidades. 860-04-40.

ANT. GAUDI - VALLROMANES. Casa delujo, alto standing, zona ajardinada. 6 habitaciones, 2 banos. 2 aseos. gr. salón, ampl. cocina, calefacción, carp. aluminio. 69.990.000. Facllidades. 860-04-40.

LLIÇA DE VALL. Local cial. centro pueblo, acabados 1 ra calidad. ideal cualquier negocio 16.990.000. Facilidades. 860-04-40.

LLIÇA DE MUNT - CASA. Cerca Barcelona, z. aiardi.; piscina.4 h., ban.salón coc.,tza.. garaje, posib.alquiler. 21.990.000. Facilidades.860-04-40.

MAS CODINA - LLINARS V. Casa muchos metros 9 hab., 2 banos, gr. salón "llar foc", 2 coc, pozo. park. 39.990.000. Facilidades. 860-04-40.

STA. MARIA PALAUTORDERA Muchos metros, sol todo dia, 4 hab. ext., bano, salón " llar de foc", cocina. 14.990.000. Facilidades. 860-04-40.

STA. MARIA PALAUTORDERA. Local a pie calle, t/ servicios, m. metros. 9.990.000. Facilidades. 860-04-40.

STA. MARIA PALAUTORDERA. Gran piso, m. metros, 3 hab ext,, bano, salón " llar de foc", cocina. balcón. 14.990.000. Facilidades. 860-04-40.

STA. EULÀLIA RONÇANA. Casac'vtas panoràmicas m. metros terreno. 5 hab , bano, 2 as , salón terrazas.pozo. garaje 4 coches.. calef. bodega, trastero. 31.990.000. Facilidades. 860-04-40.

VILLALBA SASERRA. Canadà Park. gran terreno c'bonitas vistas 3.500.000. Facilidades. 860-04-40.

VILLALBA. Estudio en buhardilla. casac: zona ajar­dinada. 5 hab.. bano. aseo. salón, coc, carp.de alum.. garaje. despensa. 24.990.000. Facilidades. 860-04-40.

CASTELLTERÇOL. Casa d vtas panoram.. jardin. 4 hab , 2 bah., salón" llarfoc", coc, park..trastero, despensa. 22.990.000. Facilidades. 860-04-40.

URB. MUNTANYA-SEVA. Casa c/ zona ajard./piscina. 4 hab. 2 banos, salón t comedor, coc, 2 terrazas, garaje. 46 990.000. Facilidades. 860-04-40.

AIGUAFREDA. Casac/acab. 1-calidad.z. aiard. preciosa. 3 hab.,2banos,aseo, salón, gr. coc.tza.garaje 28.490.000.Facilidades.860-04-40.

AIGUAFREDA - U. EL MUNTANYA. Magnifica casa zona élite. 3 hab..2bahos. aseo, salón, cocina, terraza .bodega 44.990.000. Facilidades.860-04-40.

ST. SALVADOR GUARDIOLA. Casa muy soleada, vistas preciosas. 3 hab.. bafio. salón. cocina .s.terrazo, garaje. 13.990.000. Facilidades. 860-04-40.

SABADELL

SABADELL. T/reformado. para entrar a vivir. 3hab.. bano, salón, coc, p.embero, carp.aluminio 7.990.000. Facilidades. 715-59-20.

C/LATORRE - SABADELL. Muy amplio y luminoso, buen piso por metros/zona, 5hab., bafio, aseo. salón. c o c , balcón, c a l u m . . ascensor 24.990.000. Facilidades. 715-59-20.

SABADELL Pisoaltostanding.grandes acabados. 4hab.. 2 banos, aseo, salón, coc, balcón, ascensor. 33.990.000. Facilidades. 715-59-20.

CALDES DE MONTBUI. Bonita casac/amplia bodega, zona ajardinada, 4hab . l bano, aseo. salón. c o c , garaie. barbacoa 21.990.000. Facllidades. 860-04-40.

CALDES DE MONTBUI. Casa con preciosa z. ajardinada, 3 habita­ciones. bafio, aseo. salón, cocina, terraza. gran sala juegos c/ bodega, barbac 45.300.000. Facilidades. 860-04-40

ST.FELIU DE CODINES. Nuevo. 3 habitaciones bano, salón. cocina, balcón. pavimento de gres. cale­facción, ptas. roble, carp. aluminio/pvc. 10.690.000. Facilidades. 860-04-40.

ST. FOST CAMPSENTELLES. Al centre poble, un sol ambient, cocina. bano. salón, habitación. soleado, exterior. 6.990.000. Facilidades. 860-04-40.

CASA A ST. FOST CAMPSENT. Bonita casa, 3 habitaciones, salón, cocina, bafio/aseo, terraza., cale­facción, local en planta, baja 22.990.000. Facilidades. 860-04-40.

L. GARRIGA - UR. TREMOLENS. Magnífica casa fachada de piedra. 4 habitaciones, 3 banos, salón+comedor. cocina. terraza.. pàrking, jardin. 41.990.000. Facilidades. 860-04-40.

L'AMETLLA DEL VALLÈS. Casa adosada lujo tipo Inglés. piscina comunit., jardin, bodega, parket. buhardi l la , impecable. 44 990.000. Facilidades. 860-04-40.

L AMETLLA DEL VALLÈS. Parcela con muchos metros. 4.990.000 . Facilidades. 860-04-40.

L'AMETLLA DEL VALLÈS. Casa con gran extensión de terreno 3 habitaciones, bafio. aseo. salón. cocina. 2 terrazas, calefacción, garaje. 27.490.000. Facilidades. 860-04-40.

VALLGORGUINA. Casa muy bien comunicada. 3 hab.. bano, salón, "llar foc", cocina, pav. gres, terraza, calefacción. garaje. 16.990.000. Facilidades. 860-04-40.

VALLGORGUINA. Casa s. XVIII , fachada reformada. 2 calles, portal vivienda, 6 habitaciones, gran cocina, antiguacon llarfoc. garaje, bano / aseo. 2 plantas, mucha luz 19.490.000. Facilidades. 860-04-40.

VALLGORGUINA. Casa en urb. baronia d. montseny. vistas panoràmicas, barbacoa, fachada piedra,. 3 hab., baflo, salón. coc.tza. 16.990.000. Facilidades.860-04-40.

LLIÇA DE VALL. Gran extensión de terreno, urbanizable, todos los servicios, vistas panoràmicas. 44.990.000. Facilidades. 860-04-40.

CASA NUEVA - LA GARRIGA. Cèntrica, 4habitaciones. salón "llar de foc", coc, 2banos, terrazas, soleada. 28 490 000 Facllidades 860-04-40.

LLIÇA DE VALL. Casa c/zona ajardinada y piscina, 6 hab., 3 banos, salón, c o c , tza.. calef. 44.990.000. Facilidades. 860-04-40.

LLIÇA DE VALL. Vivienda unif., m. metros. 5 hab., 2 ban,, as., salón. coc, 4 terrazas, park., bodega, barbacoa, gimnasio. 39.990.000. Facilidades. 860-04-40.

CAMELIAS - STA. M. PALAUTO. Magnifica finca. 2 pisos mas local, muchas posibilidades, apta 2 familias y negocio. 39.990.000. Facilidades. 860-04-40.

URB. ST. JOSEP - LLINARS V. Casa m. cèntrica y b. comunicada, 4hab., bafio, salón, cocina, suelo de terrazo, sol. 24.900.000. Facilidades.860-04-40.

C/ABEROL-LLINARS V. Casa acabados g r . a n c a l i d a d , preciosa. 8 habitaciones,2bahos, 2 salones, 2 cocina , piscina, garaje. 95.000.000. Facilidades.860-04-40.

MONTORNÈS DEL VALLÈS. Finca pocos afios. 2 hab dobles, bafio, salón, coc. nva., pàrking opcional, calefacc, ase. 13.490.000. Facilidades.860-04-40.

MONTORNÈS DEL VALLÈS. Muy centrico y bien comunicado. 4 hab., bano, salón, cocina, pta. blindada, solt/ dia. 11.990.000. Facilidades. 860-04-40.

CASA A ST. CELONI. Magnifica zona, m, posibilidades, 2hab.,aseo, salón "llar de foc", cocina, terraza, garaje. 9.990.000. Facilidades. 860-04-40.

AV. LA PAU - ST. CELONI. Al centre del poble, junto mercat. 4 hab., bafio. salón, cocina , calef , ase. 9.990.000. Facilidades. 860-04-40.

SABADELL - CENTRE. Vivienda unit. duplex, m. singular. 2hab dobles, 2banos. salón 3 ambientes, coc. off. nva., gran terraza, calelac.., calum. blanco. 30.990.000. Facilidades. 715-59-20

SABADELL-BARRI CAN FEU. Finca nueva. bien comunicada,.4 hab., bano, aseo, salón, coc, nva., pav. terrazo, balcón, calefacción, ascensor. 17.990.000. Facilidades. 715-59-20.

C/SATURN - SABADELL. Semi nuevo, para entrar avivir. 4hab., bafio. aseo, salón, coc, ptas .de em be ro, ascensor. 17.990.000. Facilidades. 715-59-20.

SABADELL. Magnifica casa, b. comunicada. 2 pi. + local. 5hab.,2bafios, aseo, sakJn.coctza, pàrking. 26.990.000. Facllidades.715-59-20.

C/CARTAGENA - TERRASSA. Bien situado y comunicado, zona m. tran­quila, 4hab., bano, aseo, salón, coc 9.490.000. Facllidades. 715-59-20.

C/GRECIA-TERRASSA. Casa c/amplio jardin, m. luminosa. 5hab. 2 banos, salón, cocina, puertas sapelly. 39.490.000. Facilidades. 715-59-20.

TERRASSA. Impecable, ideal parejas, 3h , bano. salón, cocina, carp. aluminio, ase 8.490.000. Facilidades. 715-59-20.

TERRASSA-CENTRE. Casa muy amplia, muy bien comunicada, gran garaje, ideal dos familias, posibilidad de venta conjunta/separada. 34.990.000. Facilidades. 715-59-20.

BARBERÀ DEL VALLÈS. Casa 4 vientos obra vista, 6hab., 3bafios. salón amplio, cocina nva.. terraza, garaje. calef., ptas.roble, pav.marmol, bodega. 67.990.000. Facllidades. 715-59-20.

BARCELONA - PALAU PLEGAM. Centrico, ideal parejas, 4hab , bano nuevo, aseo, salón exterior muy amplio,coc, pav gres, cclimalit. 12.990.000. Facilidades. 715-59-20.

PALAU PLEGAMANS - LOCAL. Centro pueb lo , bien conser -vado , muchas p o s i b i l i d a d e s . 6.990.000. Facilidades. 715-59-20.

ABSOLUTA CONFIANZA ABSOLUTA CONFIANZA ABSOLUTA CONFIANZA BARCELONA: FONTANELLA, 21-23 • TEL. (93) 306 76 00 • L'HOSPITALET Y BAIX LLOBREGAT: RAMBLA JUST OLIVERAS, 49 - TEL-. (93) 338 70 n • GRANOLLERS Y VALLÈS ORIENTAL: TRAVESSERES, 40 BAIXOS - TEL. (93) 860 04 40 MOLINS DE REI : PI I MARAGALL, 10-12 - TEL. (93) 680 34 50 • SABADELL: RAMBLA, 59 • TEL. (93) 715 59 20 • MATARÓ Y MARESME: RAMBLA, 40 - TEL. (93) 741 9° 33 • TARRAGONA : RAMBLA NOVA, 3 BIS • TEL. (977) 23 38 68 REUS : PASSEIG SUNYER, 20 - TEL. (977) 33 80 24 - SANT CUGAT DEL VALLÈS Y VALLÈS ORIENTAL: VALLDOREIX, 57 • TEL. (93) 590 81 05 • BADALONA : CANONGE BARANERA, 21 • TEL. (93) 464 63 10

1X5 4 CANTONS

L i — El tema de la

hetmana Divendres, 6 de mare de 1998

A p l e c a l ' e r m i t a

Les sardanes i la música de la Cobla de Ciutat Sant Cugat van animar la festa durant tot el dia. FOTO: A.BELTRAN L'ermita es va envoltar de les tradicionals paradetes de faves FOTO: A.B

Sant Medir aplega 2 .000 visitants Els assistents van ballar sardanes i van aplaudir ractuació dels castellers

Més de 2.0OO persones es van con­centrar dimarts a l'ermita de Sant Medir per retre homenatge al patró de Sant Cugat. Durant la diada, els visitants van poder assistir a la mis­sa en honor al sant i participar en

els balls de sardanes al ritme de la música de la Cobla Ciutat de Sant Cugat. Per la seva banda, els caste­llers del municipi van oferir una ac­tuació molt especial amb una torre de salutació envoltada d'una rotlla­

na de dansaires. Amb una església notablement millorada gràcies a la tasca de la Penya Regalèssia, que aquest any ha construït un banc a la part sud del "camp del miracle", la celebració va comptar, com cada

any, amb una forta assistència de públic, entre el qual hi havia molta gent de Barcelona. Durant la diada, els visitants van passejar entre les paradetes dels tradicionals tortells i faves de Sant Medir.

LAIA PORTACELI

- Sant Cugat -

La diada de Sant Medir va tor­nar a reunir un cop més tots els santeugatencs davant la popu­lar ermita de Collserola. Tot i que els actes ja havien començat dissabte amb el tradicional con­cert de Sant Medir, la celebració es va concentrar dimarts a l'es­glésia, amb la participació de més de 2.000 persones, entre santeugatencs i colles de Barce­lona. "La gent participa molt en la festa" -comentava l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va afegir que "Sant Medir és un exemple que les tradicions no es perden a la ciutat, encara que hagi crescut molt".

Èxit popular

Cient de totes les edats va pu­jar a l'església amb el seu dinar per participar en els balls de sar­

danes i contemplar l 'actuació dels castellers de Sant Cugat. Després que els banderers arri­bessin a l'ermita, el rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, Mossèn Blai Blanquer, va ofi­ciar a les 12 del migdia la missa en honor al patró, del que va re­cordar la popular llegenda en un dels seus parlaments.

Els r i tme de la Cobla

Ment re alguns assistien a la missa dins l'església, la Cobla Ciu ta t de Sant (Jugat va co­mençar a animar els participants de la festa amb peces musicals programades per a l'ocasió. "Vo­lem tocar t emes alegres" -va afirmar el director, Jordi Barce­ló, abans d'iniciar la jornada. Amb aquest Sant Medir, l'agru­pació musical va celebrar el seu primer anivesari, que comple­tarà amb l'edició d 'un primer disc compacte el proper N'adal.

Tot i que l'any passat ja van par­ticipar a la festa, Barceló pensa que enguay hi ha hagut força di­ferència perquè els components de la Cobla estaven molt més preparats. "Els músics sonen millor i són més professionals", va dir.

La Penya Regalèssia

(Jorn cada any, els participants a la celebració van poder com­provar el bon estat de l'emita, que ha millorat molt en els úl­tims anys gràcies a la tasca de la Penya Regalèssia. La novetat d'enguany ha estat un banc que voreja el bosc a la part sud de l'anomenat "camp del miracle", i que ha permès que la Cobla Ciutat de Sant Cugat disposés d'un espai reservat per treballar. l 'n dels membres de la penya, Josep Pros, es mostrava sorprès per la gran assistència de públic. "Hem arribat aquí de bon matí

per preparar la paradeta de les faves davant l'església -expl i ­cava- "però avui ja pleguem i no tornarem fins l 'octubre".

Des de fa anys, la Penya Re­galèssia fa obres de condiciona­ment de l'entorn de Sant Me­dir. "Jo sempre els he agraït la tasca que fan durant l'any" -va dir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. "Sense ells, l'entorn de Sant Medir estaria degradat".

Els visitants

. La diada va reunir gent de tot arreu, entre la que hi havia per­sonalitats del món social i cul­tural de Sant Cugat com la pre­sidenta de l'Esbart Sant (Jugat, Pepa Sala, el pintor santeuga-tenc Joan Tortosa o l'actor Jordi Bosch. Tant els visitants com els membres de les paradetes on es venien les tradicionals faves i els tortells de sant Medir van coincidir en lloar el bon estat de

l'ermita i afirmar que cada any va més gent a la festa. En aquest sentit, l'alcalde va dir que "amb Sant Medir, molta gent que por­ta poc temps a Sant Cugat s'ar­rela de seguida al municipi".

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Direc t ius , comercia ls , encarregats , d e p e n d e n t s , admin i s t ra t ius i tor t ipus d e pecson.es a m b qu i vostè p o d r à confiar i la seva empresa créixer.

PI.Unió, IB. Sant Cugat del Vallès Tel. 589 57 55-Fax 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

Setmana ETS I CANTONS Divendres, 6 de marc de 1998

La peregrinació a Permita i els banderers

protagonitzen la festa

C a v a l c a d a per S a n t Cugat

L. P. - Sant Cugat -

Com és tradicional, L·i diada de Sant Medir va comentar amb la Tradicional xocolotada a la placa Octavià. Les antigues pastisse­ries de Sant Cugat. Alegret. La lionesa. Sàbat. Roura i Móra, van oferir un extens assortit de de­licioses pastes que els més ma-tinadors de la festa es van men­jar amb xocolata calenta, l 'n cop la (lobla ( à'utat de Sant Cugat va començar a tocar, la comitiva va deixar la plaça Octavià per re­córrer els carrers de la ciutat fins arribar a la plaça de Barcelona. Aquest any, els banderers no han estat els mateixos que els de la festa de Sant Antoni. Lluís Vicenç va ser el banderer de la festa, en companyia de les cor-donistes Núria Parera i Georgi-na Eswert. Lis tres joves prove­nen de la Hípica Severino.

Rebuda a l 'Ajuntament

A les deu del matí aproxima­dament, l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, va rebre els banderers davant l'Ajuntament, en companyia de tot l'equip del consistori. Allà va felicitar els músics de la Cobla Ciutat de Sant Cugat i els va desitjar una bona jornada. L'alcalde també va fer referència a la importàn­cia de mantenir les tradicions i va augurar un dia multitudinari, ajudat pel bon temps i les ga­nes dels ciutadans de Sant Cu­

gat. "Kstie molt satisfet que la festa no vagi a menys, sinó que cada any hi vagi més gent" -va dir. "Sant Medir és un dels nos­tres patrons que celebrem cada any i que, tot i que sempre es fa el mateix, és una tradició que. com totes les altres, no s'ha de perdre.

Peregr inació a l 'ermita

Després de la trobada entre l'alcalde Aymerich i els bande­rers, la comitiva va començar la seva peregrinació cap a l'ermita de sant Medir, aCollserola. Cap a les onze del matí, els voltants de l'antiga església ja estaven plens de gent, tant de Sant Cu­gat com de Barcelona, que ha­vien decidit celebrar el dia. Kls visitants es van podet passejar entre les patadetes de la festa on, a banda de collarets i llami­nadures per passar l'estona, es venien els tradicionals tortells i les faves de Sant Medir. Un cop van arribar a l'ermita, els ban­derers van dexar els seus cavalls negres per assistir a la missa en honor al patró de Sant Cugat, oficiada pel rector de la Parrò­qu i a de san t p e t e O c t a v i à , Mossèn Blai Blanquer.

Les colles de Barcelona

Els membres de 29 colles de Barcelona (Gràcia. Sarrià-Sant Gevasi i la Bordeta), van arribar a l'ermita cap a dos quarts d'u­na del migdia. Després de con-

L'alcalde, Joan Aymerich, va rebre els

templar la ballada de sardanes pels voltants de l'església, guar­nits amb les tradicionals faves de Sant Medir, les agrupacions de Barcelona van presenciar la seva missa per retre homenat­ge al sant.

Entre els assistents hi havia el president de la Federació de Colles de Sant Medir, Ricardo Pinet, i el vicepresident de la "Colla Antiga de Sant Gervasi", que van coincidir a afirmar que l'edifici ha millorat molt en els últims temps.

El Pi d ' en Xandri

Durant la peregrinació a sant Medir, moltes persones es van aturar al Pi d'en Xandri per com-

banderers a la plaça Barcelona seguint

provar el seu estat de salut. En­tre ells hi havia l 'historiador santeugatenc i fill dels propie­taris dels terrenys del pi, que va explicar que caldrà esperar un any per veure si l 'emblemàtic arbre s'ha recuperat totalment, després de l'atac que va patir fa un any aproximadament. Però també van haver ciutadans de Sant Cugat que van aprofitar la festa per fer una vetllada més reivindicativa. Va ser el cas de la Platafoma per la Defensa de Torre Negra, que va muntar una paradeta per recollir signatures per la protecció dels terrenys. Un dels membres de la plata­forma, Lluís Llerena, va afirmar que veu amb optimisme el futur de la zona.

la tradició. FOTO: AVE BELTRAN

Després de l'actuació dels cas­tellers, les colles de Barcelona van marxar, mentre que la resta de participants van muntar les seves taules o van decidir seure a terra per gaudir d'un bon dinar. La Cobla Ciutat de Sant Cugat va continuar animant la vetllada fins que, cap a les tres o les qua­tre de la tarda, els voltants de l'església es van començar a bui­dar.

Era el final d 'una altra diada més de Sant Medit, la número 165 des que va passar la llegen­da del patró del municipi. I na jornada multitudinària que, com cada any, va llençar al carrer cen-tentenars de ciutadans en una festa essencialment de Sant Cu­gat.

La celebració de Sant Medir, una tradició de més de 165 anys

Eh iisitants nin pudir assistir a dues W/J«S dins de l'ermita />, i nn, Iwmtnat* a Sa»t U,dn 1-OK) 1 Itl·l IR l.\

• La festa de Sant Medir té el seu origen en la popular lle­genda del patró de Sant Cu­gat. Segons explica la història, Medir era un pagès català que vivia a la vall de Gausac. L'n dia, men t re estava plantant unes faves, va passar per l'hort el bisbe de Barcelona, Sever, que fugia dels seus persegui­dors. En aquell moment es va produir un miracle i. de sobte, Ics t 'a\cs que Medir es tava plantant \an florir. El bisbe li va dir que si els que l'empai­taven li preguntaven per ell, els digués la veritat. 1 aquest fet va ser la causa del martiri dels sant, que quan va expli­car la història de les faves als perseguidors del bisbe, aquests es van creure que feia burla i el van \olcr castigar.

Es per LIÍXÒ que la festa de

Sant Medir se celebra el 3 de

març, quan les faves de no vembre floreixen.

La cavalcada

Des de fa 165 anys se celebra la tradicional cavalcada de Sant Medir, una festa essencialment santeugatenca en què partici­pen 29 colles de Barcelona. La devoció popular va arribar a Sant Cugat a través de l'esglé­sia de Sant Pere Octavià. anti­ga parroquial de la vila. on hi havia una imatge barroca del sant que fou venerada fins al 1936. Al segle passat, la festa també es va celebrar durant dos dies del mes d'abril. Tot i així, any rere any des de 1830. la protagonista de la celebra­ció ha estat la peregrinació a l'ermita de Sant Medir, en cl dia de la festa del patró de Sant Cugat./ L. P.

ELS4CANKNS Divendres, 6 de març de 1998 Setmana 5

I n i c i de t e m p o r a d a C o n c e r t

Tot i que eren pocs, l'actuació de la colla castellera de Sant Cugat va ser molt ben rebuda entre el públic FOT():A.B

Els castellers fan un pilar de

salutació per la festa de Sant Medir L.P.

Els castellers de Sant Cugat van ser uns dels protagonistes de la diada de Sant Medir. Tot i que ja havien actuat diumenge per començar la tempo­rada, la colla santcugatenca no va po­der estar-se de fer una altra inter­venció dimarts a l'ermita de Collserola. Abans de l'actuació, al­guns dels castellers comentaven la importància que la gent participi en aquesta mena d'actes. Va ser el cas del membre de la comissió tècnica, Alex Castellarnau, que va voler fer una crida a la col·laboració dels par­ticipants a la festa.

Un pilar de salutació

Enmig d'una rotllana de sardanes, els castellers de San Cugat van ofe­rir una pila de salutació, un piló de

quatre que van fer girar 360 graus amb l'ajut de tota la pinya. "Ha es­tat molt bonic perquè hem aprofitat que hi havia la Cobla i tocava sarda­nes" -va exclamar el president de la colla, Pere Vilarassau-, "és una cosa diferent que no havíem fet mai, però ha estat molt bé". Tot i que la in­tenció de la colla era oferir més torres, no comptaven amb suficient gent per fer-ho. "L'any passat hi havia mol­ta més gent, però com avui és labo­rable fora de Sant Cugat, no es pot fer més", es lamentava Vilarassau.

L'actuació de Sant Medir,

Aquest ha estat el tercer any que els Castellers de Sant Cugat han parti­cipat a la diada del patró de la ciu­tat. Segons el president de la colla, l'a-grupacó vol iniciar la temporada castellera amb aqueta celebració. "Tot i que és molt d'hora per co­

mençar la temporada, nosaltres ho volem fer sempre a Sant Medir, tot i que això ens pot comportar proble­mes perquè només és festiu a Sant Cugat" -va explicar Vilarassau. És per això que els castellers del muni­cipi han escollit el diumenge més proper a la diada com a tret de sorti­da per a les seves actuacions.

Els nous reptes

Com va confirmar Pere Vilarassau, Sant Medir és un bon moment per­què la colla castellera de Sant Cugat es plantegi els reptes amb vista al fu­tur. Segons els membres del grup, uns dels objectius principal serà completar la gamma de set que van iniciar la temporada passada. "Es tracta de completar els castells de l'última temporada, amb un quatre de set amb agulla i un cinc de set" -va dir Vilarassau.

Els castellers de Sant Cugat comencen la temporada • Els Caste l lers de Sant C u ­gat no van pode r compl i r el d i u m e n g e 1 de març els ob­j e c t i u s q u e t e n i e n progra­ma t s p e r c e l e b r a r la d i a d a de Sant Medir .

L ' e q u i p t ècn ic d e la colla c r e i a p o s s i b l e fer un c o ­m e n ç a m e n t d e la t e r c e r a t emporada ambiciós , encara que amb castells a l 'abast de la col la . I n dia e s p l è n d i d per fer castells i amb el Mo­nes t i r com a marc . e s p e r o ­nava la colla a fer el progra­ma previst .

L ' a c t u a c i ó va c o m e n ç a r

a m b el 3 d e 6 a i x e c a t p e r so ta , un c a s t e l l q u e l ' a n y p a s s a t e l s va d o n a r m o l t s p rob l emes pe rò q u e aques ­ta vegada es va descar regar sense cap dif icultat .

Després van intentar el cas­tell de més nivell , el 4 de 7, q u e van haver d e d e s m u n ­tar quan tota l 'es t ructura es­tava mol t pa rada , per p ro­b lemes de pujada de la nova canalla. Per úl t im, els Cas­tel lers, encara pensan t en la mala sort del castell anterior, van fer una torre de sis, cas­tell q u e van descarregar per

p r i m e r a v e g a d a ara fa to t j u s t un any per la ma te ixa diada, i q u e va caure un cop ca r rega t . E l s Cas t e l l e r s no van voler i n t e n t a r cap cas­tell més i van finalitzar l 'ac­t u a c i ó a m b d o s p i l a r s d e qua t r e s imul tan is .

A q u e s t a ac tuac ió es tà e s ­p e c i a l m e n t d e d i c a d a a dos nous cas te l l e r s , acaba t s de néixer, i un castel ler que es recupera d ' una greu malal­tia.

A/ex CcixtclltiriKitt és membre c/c la C.ollti /oict/

Els intèrprets van oferir mi repertori de peces clàssiques i populars FOTO: A.Ii

Sant Cugat i

Cerdanyola s'uneixen al concert de Sant Medir

SALVA T O R D E R A

La festa de Sant Medir va en­cetar-se a Sant Cugat dissabte passat a la nit amb el concert que tradicionalment ofereix la Coral de l C lub M u n t a n y e n c Sant Cugat per aquesta Diada. Enguany, la Coral va convidar la Coral de Cerdanyola, dirigida pel mestre Jordi Morral. Tot i que només mitja església es va omplir, els membres de la coral santcugatenca es van mostrar satisfets de la seva actuació El nou president de la Coral del CMSC, Eugeni Auladell, creu que el motiu de la falta d 'as­sistència és produïda perquè "a la gent li agrada cantar, però no

tant escoltar". El concert es va iniciar a quarts

d'onze amb l'actuació de la Co­ral de Cerdanyola cantant un re­pertori clàssic a m b peces de Bach, Renard o Cossetto, entre altres. La Coral del C M S C va exhibir un repertori més popu­lar, amb cançons tradicionals ca­talanes. El punt culminant de l'actuació es va produir quan les dues corals van cantar a l 'uní­son el Sanctus de Schubert, una missa alemanya. En acabar va haver-hi un aperitiu organitzat per la coral santcugatenca.

Entre el s pròxims projectes de la Cora l hi ha el c o n c e r t d e Mans Unides, a'l març, i el fes­tival internacional d'Ejea de los Caballeros, a Saragossa.

A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

'*-*&*•?# , ' • * '

deia f»arrèquia 2 8 t J e m £ > r < ; c J e 1 9 9 8 a l e s

L o c a l i t a t s : L la r d ' A v i s d e la P a r r ò q u i a V a l l d o r e i x , 9 - Te l . 5 8 9 2 8 3 4 0 8 1 9 0 S a n t C u y a t de l V a l l è s

H o r a r : D e 5 a 8

CATALANA

Setmana ELS /CANTONS Divendres, 6 de març de 1998

L ' e n q u e s t a

Per què és festa el dia 3 de març i es va a l'ermita per Sant Medir?

Tres de m a r ç . Sant Medir. Anys e n r e r e , els pagesos i vilatans es guarnien amb les espardenyes noves i, amb un bon cabàs de botifarres i ima bóta de vi del més bo, emprenien la marxa tots plegats pel camí de can Borrell cap a l 'ermita. Tot­hom sabia ben bé qui e ra Sant Medir i pe rquè les faves van florir. La llegenda del bon pagès que per no dir una mentida i protegir Sant Sever i les Santes va fer el miracle que les faves florissin en unes hores , i que va ser mor t pels sol­

dats romans , e ra una de les històries més populars pe r ser explicada vora el foc men t re es feien les viandes. Després , els r o m e r s feien una pa rada a la masia d e can Borrel l per ballar sardanes i berenar . Ara tot ha canviat; la gent de Sant Cugat que té festa s'estima més anar a la platja o a esquiar, i els que van a Sant Medir ho fan en cotxe, perdent la major par t de l ' encant que té la festa. Ja no és un romiatge, amb tot el que això implica de convivència i amistat, i molts , sobretot els joves, ni tan sols saben qui és sant Medir i pe r què és Festa. / M.S.

ROSKR FRANCO

43 ANYS

PROFESSORA

"Crec que molta gent, sobretot la que ha vingut fa poc, no sap prou què és aquesta festa. Fa falta més informació del per què se celebra, i una major promo­ció a les escoles i instituts."

JAVIKR ALONSO

11 ANYS

T È C N I C DE S O

" No en tinc ni idea. No sé de què ve aquesta festa ni perquè se celebra tant a Sant Cugat, ni tampoc m'importa gaire."

VlOI.KTA

20 ANYS

ESTl'IMANT

"Crec que molta gent no coneix perquè es fa aquesta festa, ni sap perquè se celebra. Jo ma­teixa no ho tinc massa clar, per­què és festa, Sant Medir."

KSTKBAN

28 ANYS

Músic "No sé d'on ve aquesta festa, ni perquè és una festa local. He estat a l 'ermita més d'un cop però no el dia tres de març, ni sé què s'hi fa aquest dia, allà."

ANDREU GILLEM

30 ANYS

ASSESSOR INFORMÀTIC

"És clar que sé per què se ce­lebra Sant Medir , i conec la història de les faves i el sant. Aquest any no podré anar-hi perquè treballo fora de Sant Cu­gat i no tinc festa."

PILAR NOGUEROLES

70 ANYS

JUBILADA

"Encara que no sóc de Sant Cu­gat, conec perfectament la fes­ta de sant Medir i la història de com les faves van créixer i flo­rir en unes hores. M'agrada molt i crec que s'hauria de conservar i promocionar."

CRISTINA ALEJO

17 ANYS

ESTUDIANT

"És clar que sé perquè és festa, i conec la llegenda de les faves de sant Medir. Si puc, penso anar a l'ermita, aquest any, com sempre."

MARIBEL DOBLADO

25 ANYS

ATURADA

"Ja fa molt de temps que no hi vaig, a Sant Medir, però hi he anat més d 'un cop i conec la seva llegenda i el perquè és co-patró de Sant Cugat."

TOMÀS CAHIS

71 ANYS

JUBILAT

"És clar que conec la història del sant i encara vaig sovint a l'ermita. Aquest sant Medir no puc anar-hi perquè tinc la dona malalta. Desgraciadament, es va perdent el caràcter de la fes­ta. Sobretot entre els joves."

JORDI OLIVA

65 ANYS

_ JUBILAT

"Jo crec que la festa de Sant Medir és encara una festa molt viva, i que la majoria coneix la llegenda de sant Medir. Jo hi he anat molts anys i sé que cada cop hi va més gent i molta ho fa a peu, com abans."

u s 4 CANTONS

Política Divendres, 6 de mare de 1WH 7

P a r t i t s

L'anunci d'Aymerich sobre la dimissió de Busquets enfronta CiU i ERC

El regidor és el tercer cap de llista exclòs de la cursa electoral de 1999 "El regidor d'Esquerra Republicana Jaume Busquets ha pre­sentat la dimissió". L'anunci de l'alcalde Joan Aymerich va cau­sar sorpresa dimarts entre l'opinió pública local i va desenca­denar al mateix temps una petita tormenta política d'acusacions entre ERC i Aymerich. En quinze dies, a la renúncia del porta­veu socialista Àngel Casas a presentar-se a les pròximes elec­cions s'hi ha afegit la dimissió sobtada del cap de llista d'ERC, també per "motius personals". L'exdirector de l'Àrea de Medi Ambient, David Sempere (ERC), ocuparà la vacant de regidor.

ALBERT BALANZÀ

L'alcalde de Sant Cuga t va anunciar que dilluns va entrar al registre de l'Ajuntament una carta escueta de Jaume Bus­quets en què, "per motius per­sonals i d'acord amb la secció local d 'ERC", presentava la seva renúncia al càrrec de regidor. Aymerich va criticar que Bus­quets no se li hagués dirigit per­sonalment , i va demanar una "expl icac ió" , després de ser "companys" a l 'Equip de Go­vern. "M'ha demostrat que l'è­tica està molt lluny de la seva persona", va afirmar Aymerich. L'alcalde de Sant Cugat va anar més lluny vinculant la renúncia de Busquets al trencament del pacte entre CiU i ERC el passat 8 de gener: "Torre Negra era una excusa i ara es demostra que teníem raó".

Busquets, indignat

La notícia havia de trascendir avui en roda de premsa i, per això, Jaume Busquets va reac­cionar indignat minuts després a l'anunci i a les acusacions d'Ay­merich. El regidor d 'ERC, que farà efectiva la dimissió en el pròxim ple municipal, va refer­mar que havia actuat "com s'ha­via d'actuar en aquests casos" i que havia intentat parlar amb l'alcalde durant tot el dilluns. Aymerich, però, segons Bus­quets, va estar il·localitzable. El fins ara po r t aveu mun ic ipa l d'ERC" a l 'Ajuntament va re­butjar la relació entre la seva sor­tida del consistori amb la fi del pacte: "Una cosa és la postura del partit i una altra la personal de Jaume Busquets".

La secció local del partit inde­pendentista va endurir el to con­tra Aymerich en un comunicat fet públic a primera hora de la

tarda. ERC posava especial èm­fasi en les "circumstàncies per­sonals i familiars adverses que Jaume Busquets ha patit des de dues setmanes abans de l'inici de la campanya e lec tora l d e 1995" i valorava positivament la dedicació del regidor al partit.

Comunicat dur

Després de confirmar David Sempere com a nou portaveu municipal en qualitat de següent membre en la llista electoral, la direcció local qualificava les de­claracions d'Aymerich d'"into-xicadores", donava per trencat tot diàleg polític amb CiU i de­manava una rectificació pública de l'alcalde. Segons el comuni­cat, l'anunci de l'alcalde consti­tuïa una "mesquinesa política, una irresponsabilitat i una mos­tra de prepotència". Per la seva banda, Busquets, el regidor re­publicà que va encapçalar la llis­ta d 'ERC com a independent a les municipals de 1995, va con­firmar que ha demanat l'alta com a militant, de manera que con­tinuarà vinculat a l'Executiva lo­cal del partit. Segons el regidor

Jaume Busquets i David Sempere s'intercanviaran les funcions. FOTO: E4C

independentista, això eliminarà qualsevol "lectura interessada" sobre desavinences a l'interior d'Esquerra Republicana.

CDC i UDC, amb Aymerich

Les reaccions dels partits a la picabaralla Aymerich-Busquets s'han saldat a favor de l'alcalde. Els presidents de C D C i UDC, Montserrat Rumbau i Joan Re­casens, respectivament, han fet pinya amb Joan Aymerich. Rum­bau ha assegurat que, més enllà • dels motius personals de la di­missió, "hi ha alguna cosa més" i que, en aquest sentit, la reacció de l'alcalde és "lògica i raona­ble". Recasens ha afirmat que les dimissions com a tinent d'al­

calde i com a regidor són "se­qüències de fets vinculables per la proximitat en el temps" .

En sentit contrari, el portaveu socialista Àngel Casas, ja exal-caldable, ha titllat de "fora de lloc" les acusacions de l'alcal­de sobre la falta d'ètica de Bus­quets: "El que és ètic és dei­xa r -ho ara, q u a n ja no té responsabil i tats de Govern" . Pel coordinador d'IC, Francesc Godàs, aquesta dimissió "dóna a r g u m e n t s a l ' a l c a l d e " i ha aventurat que ERC] vol ser així el primer partit a presentar al-caldable. Finalment, el porta­veu del PP, Jaume Tarragó, ha afirmat "sentir-se sobtat" i ha criticat les desqualificacions en­tre els dos polítics.

L'adéu d'en Jaume Busquets •. És Sant Medir i m'assabento d'una nova notícia consistorial: en Jaume Busquets deixa l'A­juntament. M'indiquen que ha al·legat raons personals; per tant, res a dir. No puc negar que el fet m'ha sorprès. Arribo a la conclu­sió que Busquets, i no em cons­ta que s'ho hagi proposat de for­ma conscient, és l'home de les sorpreses o, dit d'altra manera, un home políticament imprevi­sible. Em va sorprendre quan s'anuncià la seva condició d'al-caldable. Poc abans havíem par­lat de política municipal i no me

n'havia dit res. Em va sorpren­dre, menys, l'anunci de la for­mació de la "majoria natural na­cionalista", ja que dies abans em feia partícip de les dificultats que implicava entrar a l'Equip de Go­vern. Em va tornar a sorprendre quan anuncià l'abandonament de l 'Equip de govern, ja que semblava que la majoria gaudia de bona salut. Potser es tracta­va, però, d'una subvaloració del rerefons "torrenegrià". Sorpre­ses a part, és evident que aquest mandat ha estat especialment corrosiu. Només cal recordar els

abandonaments que s'han pro­duït. Sense voler-li negar un bri de legitimitat, òbviament, sem­bla que el nostre ajuntament s'ha instal·lat en una situació de tran-sitorietat (he estat a punt de po­sar provisionalitat). Potser cal­dria anar pensant a establir ponts de continuïtat, més programà­tics que no personals. Esperem que en Jaume Busquets aprofi­ti l'experiència per dedicar-se a altres afers. Coses per fer, sempre n'hi ha.

Jordi Casas és exrepdord'lC

Un pas curt però intens

•Jaume Busquets i Fàbregas, 43 anys, va debutar en políti­ca a les passades eleccions, en què es va presentar com a i n d e p e n d e n t a les l l i s t e s d 'Esquerra Republ icana de Catalunya (ERC'). El seu ac­c identa t debut -va patir un gairebé fatal accident de tràn­sit amb la seva dona, que va apar ta r - lo de la c a m p a n y a e lectora l - , no va impedir-l i aconseguir el retorn dels in­dependent is tes al consistori santeugatenc.

Sense gastar fusta de polí­tic, la seva implicació en el món cultural i associatiu del m u n i c i p i va fer q u e E R C a b a n d o n é s l 'est i l d i r ec t e i con tunden t de David Sem­pere per l 'assossegament i el t a r annà d ia logan t de Bus ­quets. Ara sembla que poden canviar les tornes.

Aquestes virtuts, jun tament amb l'aritmètica electoral, van dur-lo a integrar-se al Govern de Joan Aymerich amb la mis­sió de pintar d'ecologisme el nacionalisme de CiU. Preci­sament les diferents veloci­tats d'aplicació d 'aquest eco­logisme van servir per trencar l 'anomenat pacte natutal.

El retorn a la tasca estricta de regidor va retrobar-lo amb la docència a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona i amb la investiga­ció de la història local a través de la revista Gausac del Grup d'Estudis Locals. Aquest ad­mirador de Pau Vila, l'autor de la Divisió territorial de Cata­lunya, assegura que deixa la política "per motius perso­nals", però també per tornar a devorar llibres endarrerits, l'altra seva gran passió. Busquets deixa el consistori en un període de convulsió política a l'interior dels par­tits que, ara per ara, ja aportarà tres nous caps de cartell a les pròximes eleccions munici­pals. La renúncia d'Aymerich encara no ha trobat substitut i la de Casas reserva u n e s e/eccions primàries. Els dos pesos pesants no s'esperaven que el polític novell fos el pro­per en seguir-los; i més quan les previsions d ' E R C li asse­guraven companyia en el con­sistori de l'anv 2000.

8 Política ELS /CANTONS Divendres, 6 de març de 1998

A s s e m b l e a

Pomes: "CExecutiva

respectarà el relleu del

cap de llista local' 199

Al.HKRT B \ I . \ \ / \ - Sant Cugat -

El conseller de Governació de la Generalitat, el santeugatenc Xas icr Ponies, va afirmar dijous passat que IT'.xccutiva Nacio­nal respectarà la decisió de la secció local de C D C a l'hora de triar el successor de l 'alcalde Joan Aymerich per a les pròxi­mes eleccions municipals. "Ha de ser una decisió de base ja c|iie, si no tos així, podria sem­blar una interferència", va afir­mar el conseller, que va partici­par en l'assemblea de la direcció local a títol de convidat.

Pomes va elogiar la política de l ' a lca lde Joan Aymerich per transformar Sant Cugat en una ciutat "confortable i de qualitat", conclusió a la qual ha arribat des­prés de viure-hi set anys. El con­seller, a més, va assegurar que el relleu al consistori es farà l'any que ve "en un moment de tran­quil·litat, per explicar uns anys de desenvolupament equilibrat" i va posar com a exemples d'a­questa política les obres del Parc

Central, del barri de Torreblan­ca i de l'entorn del Monestir.

Pomes també va aprofitar la conversa amb els periodistes prè­via a la convocatòria de ['Execu­tiva local per comentar detalla­dament els acords de la comissió de transferències en matèria de trànsit, que la setmana passada va reunir-se a Madrid per "tancar serrells". A la trobada amb el se­cretari d'Estat per a la Segure­tat. Ricardo Martí Fluxà, i amb el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdiviel-so, va pactar l'accés dels mossos a les dades informàtiques sobre els vehicles i els conductors, així com altres qüestions tècniques.

Dia D, hora H

El 4 de maig a les 12 del migdia els Mossos d 'Esquadra substi­tuiran la Guàrdia Civil a totes les comarques de Girona. "Hi ha data, hora i mitjans", va afir­mar Pomes, que va confirmar la compensació econòmica que rebrà la Generalitat per tancar el procés d'adaptació. El conse-

Pomés,primerconvidatales tu/ves "assernblee\ e/t lonimiui" de ('.IX'. l·OTO. .4 li

ller de Governació va destacar la importància que la Generali­tat obtingui el control del tràn­sit: "No hem volgut deixar res a l'atzar, perquè el nivell d 'e­xigència i servei és alt i no po­dem fallar".

La presidenta de C D C a Sant Cugat, Montserrat Rumbau, va anunciar la intenció de poten­

ciar les assemblees de "forma­ció" en què es convidaran alts càrrecs del partit que visquin a Sant Cugat perquè els militants "visquin la política de més a prop". Rumbau ha apuntat Lluís Recoder, Joaquim Triadú o Joan Aymerich mateix com a possi­bles invitats de pròximes Exe­cutives "més participatives".

UE ajorna a dissabte l'inici del procés assembleari

A. B. - Sant Cugat -

El referent català d'Izquierda Unida, Unitat d'Esquerres ( l 'E) , ha traslladat a aquest dissabte Pacte públic d'obertura del pro­cés assembleari que havia de fer-se el passat cap de setmana. Se­gons ha confirmat el portaveu d'Unitat d'Esquerres a Sant Cu­gat, José Fernando Mota, el par­tit vol convertir aquesta presen­tació en un acte "mass iu" , i l'única raó de l'ajornament ha es­tat els problemes d'última hora en el lloguer del Palau de Con­gressos de Montjuïc.

Mota ha apel·lat al consens entre els diferents col·lectius per argumentar la lentitud del procés d'organització, fet que ja ha estat criticat per la direcció d ' Izquierda Unida. "Això no vol dir que estiguem aturats", ha afirmat el por taveu local d 'Unitat d 'Esquerres , que ha anunciat l'inici en l 'àmbit lo­cal d 'una campanya sobre la moneda única i la participació en una altra contra les Empre­ses de Treball Temporal, jun­tament amb altres col·lectius.

N o m e n a m e n t s

Brugarolas, nova cap de la branca

jnvenil d'Unió Democràtica

Marca la formació dels militants com a eix principal d'actuació

A. B. - Sant Cugat -

Malissa Brugarolas és, des de di­mecres. la nova cap d'Unió de Jo­ves a Sant (aigat. Amb aquest no-m e n a m e n t , la branca juvenil d'l DC cobreix la vacant deixa­lla fa sis mesos per Montserrat Martí, que s'integrarà en l'Exe-cutiu local d'l 'nió de Joves al cos­tat de Carles Brugarolas, Esther Salat, Mònica Santasussana i Ma­lissa Brugarolas.

Acompanyada pel regidor de descentralització municipal. Xa­vier Cortès, la nova responsable ilels joves d'l ' IX ' va apuntar en roda de premsa la formació i la re­lació amb entitats del municipi com a eixos principals d'actuació. Brugarolas va anunciar l'assistèn­cia d'Unió de Joves als plens mu­nicipals i la participació en ('Exe­cutiva i en la comissió política local d'Unió Democràtica. "Els joves no podem ser menys", va afirmar la nova cap, que va comprometre els joves del partit a "ajudar en el que sigui possible" en la política d'UDC. Brugarolas va confiar que

Meiltssu Rruffiroltis /Ungirà hi política d'una seixantena de militants. FOTO.A.B.

aquesta implicació es reflectirà en les llistes municipals de 1999. Brugarolas va anunciar que la sec­ció local se sumarà també a l'ho­menatge d'Unió de Joves al polí­tic democristià Manuel Carrasco i Formiguera, que se celebrarà a Burgos en el 60è aniversari del seu afusellament. El nou Execu­tiu d'Unió de Joves no descarta la

col·laboració amb les branques ju­venils dels altres partits amb re­presentació a Sant Cugat, com ja va succeir a les passades eleccions amb la crida unitària a la partici­pació dels joves, o amb campa­nyes com el repartiment d'en-ganxines per catalanitzar les matrícules, al peatge dels T ú ­nels de Vallvidrera.

C o n f e r è n c i a

El PSC aposta per un 4canvi social9 per adequar la formació a Pocupació

A.B. - Sant Cugat -

L'inspector d ' E n s e n y a m e n t Francesc Colomer va demanar divendres a la Casa de Cultura un canvi de mentalitat social que assumeixi la millora de la for­mació. Sobre aquesta idea bàsi­ca, el PSC va traçar en el seu ci­cle sobre grans desafiaments les directrius polítiques que, segons els socialistes, han de vincular la formació amb l'ocupació.

Colomer va exposar la dificul­tat que tenen els majors de 35 anys per seguir el canvi tec­nològic, ja que en general es tro­ben "poc formats"; per contra, segons Colomer, els menors de 35 anys pateixen una "sobrefor-mació, amb l'aspiració de trobar feina algun dia".

Les exigències per abordar el canvi social passen, segons el responsable d 'Ensenyamen t , per proposar una oferta de for­mació permanent, la incorpora­ció del canvi continuat en els cu r r í cu lums i la in t roducc ió d'altres formes de valorar l'a­p r e n e n t a t g e . Colomer , flan­quejat pel primer secretari del

PSC, Jordi Menéndez, va con­siderar que la formació pot ge­nerar ocupació si es reestructu­ren les e m p r e s e s a m b nous departaments d'Investigació i Recerca i amb l'externalització d 'a lguns serveis, fet que pot fomentar l'autoocupació.

Noves professions

Colomer va afirmar, però, que el creixement "brutal" de no­ves professions d e m a n a una adequació de disseny dels mo­dels perquè deriva en proble­mes d 'economia submergida. "No sabem a quin perfil pro­fessional ha d'acollir-se un dis-senyador de webs", va exempli­ficar Menéndez.

La desarticulació entre l'oferta de formació contínua, reglada i ocupacional demana, segons el responsable d 'Ensenyamen t , una implicació principal de les administracions locals, que són les que més coneixen la pobla­ció i la tipologia de les seves bos­ses d'atur. "Queda molt camp per córrer fins al punt d'assumir el canvi i instal·lar-nos-hi", va concloure Colomer.

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telè­fon, trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuï­ta a les sessions golfes de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

P A

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir fins a 15 consu­micions de franc en aquest local de moda de la nostra ciutat.

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndida pas­sejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb qué podreu gaudir del paisatge de Collserola.

SQUASH

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris con­certats. Informeu-vos-en al 589.62.82

i*W k PELUQUEROS

PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura

Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium, sauna, o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.

l·l·Egamabks EGA MOBLES:

15% de descompte en cadires d'estil Amb un val que us facilitarem a la redacció, o bé ensenyant el carnet del Club, podeu adquirir cadires i butaques d'estil amb un 15% de descompte sobre el seu preu habi­tual. Ara és el moment de renovar les vos­tres llars.

Grif ui Oil, s. L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 4 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

GIMNÀS OLIMPO: matricula 't de franc

El Club del Subscriptor proporciona als seus membres vals per matricular-se de manera gratuïta al Gimnàs Olimpo. En fer-ho, sereu obsequiats amb tres sessions de solàrium de franc. No deixeu passar aques­ta oferta immillorable.

veterinos VETERINOS:

1 Sessió gratuïta de desparasitació interna

Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d'un 10% de des­compte en el servei de perruqueria cani­na i d'una sessió gratuïta de desparasita­ció per al vostres animals. Ara és el moment de fer-ho.

ffiE ESCOLA D'IDIOMES WAY-IN:

Cursos de franc

Tots els subscriptors podeu gaudir d'un mes de classes gratuïtes dels idiomes anglès, francès o alemany. Ara és el moment. Truqueu al 589.62.82

!r DERIVA EDITORIAL

DERIVA EDITORIAL: 15% de descompte en llibres

Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.

«? .««„ '"Q

MASKOTA: Llaminadures de franc

per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

Escola Artístico-Musical

*

MONTSERRAT CALDUCH Mètode Ireneu Segarra

ESCOLA DE MUSICA MONTSERRAT CALDUCH:

matricula 't de franc

Tots els subscriptors podeu recollir el val a la redacció per matricular-vos de mane­ra gratuïta en qualsevol de les assignatures que s'imparteixen a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch: llenguatge musical, instrument, dansa, teatre, ball de saló, etc.

TEATRE A VALLDOREIX: Sessions de teatre gratuïtes

Cada primer diumenge de mes, al Casal de Cultura de Valldoreix podeu assistir de franc a les sessions de teatre que el Grup de Teatre Espiral organitza en aquest dis­tricte. Truqueu amb antelació per reservar les vostres entrades al Club del Subscriptor.

. wV\T ram 1

x • . •. ^

10

EIS 4CANTON

Opinió ^ ^ ^ L ^ Dit nu/res, 6 de marc ríe 1V98

EIS ICALVTONS

Setmanari independerw tic Sant C i l i a t del Vallès

^W d* Sant Cugat. 5 L l't I DSl'utSjntCticJt del Vjllèi

I ..

Consell d'Administració Ramon ( iran (president)

Josep M ( : . I 1 I K H / - I . l 'etc K^iucrda i Xavier Fornells leditur dele.natl

Coordinadora de Redacció Aura t Insta

Redacció I cm.i de I J setmana I .aia Portaceli; l·iilítKa/Komnmia Mlxrn llalan/à;

Kntorn/í Jpinit) \ur. i ( .<»sta. Sooerat: Iolanda Pàmies; Cultura Ji>sep M.ina Min. . Fsp<irts \ l e \ I , 6 p e / ;

R.ulin^r.iti.i i cmjiie··f.t Montse Sant.

C o m e r c i a l \ i i i u Jnanidj

Consell Editorial kanion (ïrau (president i

Josep M. ( Vibren/u (\ icepresident) \ ntur Mexaiu! re. Francesc (larlwi, Jordi (,'asas,

Narcís Castanyer, Albert I V Pal>Io. Pere F.vjuerdj. \ j \ ier Fornells, Knstian I lerlx' l / .heimer.

Kotieli Pedró. Ramon Pros. Fluís | ' m C K iml i Rcnc. Marta Sul·irà, Paco Soler, Josep A ' l e i \ i d u .

Joan lor tosj . Joan írovano. Pep luçucs, \ ú n a /a l ia la Aura Costa (secretària!

Subscripcions I Club del Subscriptor Nuri.i Seria

F o t o g r a f i a \ \ e Uekran. Volanda (» j te í j

Responsable de disseny i maquetació Jordi Pasca.

li.. Impressió Pies " 7 J , - 4 ( M

D i s t r i b u c i ó M a i l i n i ; \ a H e s S l , Ic l >V<

lï iposit k -a l í i l -MiS-* '

( s )ACPC

E d i t o r i a l

s.c. ^

V Sonto Domino, 10 baixos falta 5M23 71

SantCugol Distribució d'ELS 4 CANTONS

als subscriptors

ha dona, encara La commemoració del

dia de la dona treballa­dora sovint sorprèn els

ciutadans immergits en la seva quotidianitat. És una d'aque­lles diades que cada any se ce­lebren. amb més o menys èxit. i sempre amb un xic de mala consciència. Kls homes per les reivindicacions - a lgunes ja històriques- que comporta, i gran part de les dones pel des­coneixement dels seus orígens. La població sap que el 8 de

març de 1909, 129 dones van morir cremades en tina fàbrica tèxtil de Chicago mentre tre­ballaven? Les dones de la nos­tra societat recorden que no va ser fins al 1945 que es va re­conèixer el Dia de la Dona Tre­balladora i es va començar a llui­tar per la igualtat de condicions laborals entre ambdós sexes? Són dades que tota dona hauria de tenir presents per no que­dar-se en la superficialitat de la queixa habitual sobre la discri­

minació per sous o pel reconei­xement laboral. Àmbits en què lluitar n'hi ha molts, però potser no es tracta tant de posicionar-se com a feministes en busca d'una igualtat absoluta, sinó de treballar dia a dia per demos­trar que són persones capaces de desenvolupar uns rols socials tan importants com els que ocu­pen els homes.

Només quan es reconegui la vàlua de les dones per allò que fan dia a dia i no pel que rei­

vindiquen -o celebren?-un cop l'any, podrem parlar d'igualtat real. Mentre, aquí a Sant Cu­gat tenim nombrosos exponents de dones que demostren dià­riament la seva capacitat per despuntar i exercir com a bri­llants professionals: Sílvia Munt Mònica Huguet , Montserrat Rumbau, Dolors Renau, Glò­ria Rognoni, Mercè Diogène, Àngels Ponsa, Emma Vilarasau, Maria Sansa, Imma Casajoana, Rosa Vilavella, Pepa Sala...

Quo Vadis, ERC? Si la setmana passada ha­

víem de fer referència a la renúncia d'Angel Ca­

sas com a alcaldablc del PSC, aquesta ens toca parlar de Jau­me Busquets com a regidor d 'ERC. Adduïda per "motius personals" i molt propera en el t emps al t rencament del pacte municipal del partit re­publicà amb Ci l ' . És inevita­ble, encara que la direcció d 'ERC ho refusi, lligar els dos esdeveniments. En declara­cions a aquest setmanari, el

po r t aveu mun ic ipa l d ' I C , Francesc CJodàs, encara va més enllà i diu que ERC "vol ser el primer partit a nomenar el cap de llista". És una re­ferència directa a la persona de David Sempere, que ocu­parà la butaca on fins ara seia Busquets en el saló de plens. Si té raó IC o te raó CiU, afir­mant que el tema de Torre Negra no va ser cl motiu del trencament del pacte muni­cipal, ho sabrem en les pro­peres setmanes. Caldrà veure

el tarannà de Sempere en els plens -recordem que ERC va votar favorablement el pres­supost de 1998. Sigui com si­gui, tot i que Busquets hagi dit que continuarà col·labo­rant amb ERC en la pròxima candidatura, tot fa preveure que la seva fotografia no apa­reixerà en el cartell electoral dels republicans.

La pregunta de fons és, però, cap a on va ERC? Massa can­vis per garantir una estabili­tat electoral. En política local

les persones, per sort, són més decisives que les sigles. Sem­pere, òbviament, no té, ni de lluny, el carisma ciutadà de Busquets.

Després de tants anys d'in­tentar-ho, ERC havia tornat a la Plaça de Barcelona i sem­blava que amb Busquets hi havia garantida una continuï­tat. Les coses es tornen a po­sar difícils per a l'històric par­tit català a Sant Cugat . N o tindrem resposta a la qüestió fins al juny del 1999.

El l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Crítica constructiva

Han passat vint anys d'histò­ria democràtica, que és un pe­ríode suficientment ampli com per pensar que entre tots hem aconseguit una maduresa i un respecte dins del que seria un marc de llibertats en un Estat de dret.

Sense cap dub te , com a ciu­tadà de peu, he de confessar q u e em s e n t o r e a l m e n t d e -c e p c i o n a t d ' o b s e r v a r c o m s'han anat deteriorant, en ge­neral, totes les informacions, opinions o manifestacions que ens arriben a través dels mit­jans de comunicac ió , el que anomenem "Opinió pública".

Tinc la sensació que en els úl­tims anys s'han dedicat massa esforços en general per part de polítics, periodistes i responsa­bles d'opinió, de portar el que anomenaríem crítica o oposició a un àmbit "personal" i no al

terreny global dels problemes que efectivament preocupen la població. He de destacar que e m p reocupa p r o f u n d a m e n t aquesta tendència generalitza­da d'anàlisi, una mica simplis­ta, que tot és blanc o negre . P rec i sament la r iquesa de la cultura democràtica consisteix a acceptar amb amplitud la plu­ralitat d 'opinions des de tots els prismes possibles, però ac­ceptant unes regles de joc que es basen en el r e s p e c t e i la transparència.

I és precisament en aquella definició de les regles del joc on podem determinar criteris i anàlisis que poden ser cons­

tructius del "tot s'hi val", i que a banda d 'aques ta crítica po­dem extreure una riquesa en les formes i en l'educació del q u e ser ia un " r e s p e c t e d e ­mocràtic".

Des del meu punt de vista, e l s c i u t a d a n s no m e r e i x e n aques ts deplorables especta­cles informat ius q u e només tracten de venjances i interes­sos enfocats des d 'una visió part idista. Crec s incerament que la societat ha evolucionat i madurat molt més democrà­t icament del què alguns mit­jans ens volen fer creure, i hi ha proves sobrades, d'això.

Considero que seria enriqui­

dor que totes les persones, així com els mitjans de comunicació que in tervenen en la creació d 'op in ió , ref lexionessin i es qüest ionessin la forma d 'e le­var el nivell que la societat està exigint, que és el tractament i l'anàlisi dels problemes que re­alment preocupen socialment. Est ic segur que en sortiríem tots beneficiats. /SALVADOR MONTES (Sant Cugat).

Sant Medir és de Sant Cugat

Dimarts passat els santeuga-tencs vam celebrar la nostra fes­ta. Sant Medir, i molts de no-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

ATS

»!«»**

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17 • Tel. 674 17 84' Fax674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

saltres hi vam participar amb moltes ganes de passar-ho bé i rev iure les t radic ions . Q u a n vaig veure les televisions que prenien imatges del què s'es­tava fent, com a sancugatenc em vaig sentir inflat d'il·lusió de pensar que tot el país po­dria conèixer la nostra festa. Però quina no va ser la meva sorpresa en veure el resultat mediàtic: molts mitjans de co­municació en van parlar com una festa de Barcelona. Què voleu que hi faci, em va indig­nar i per això vull denunciar-ho des d 'aquesta secció. Per­què una cosa és que vinguin a celebrar Sant Medir a la nostra ermita - q u e això no ens im­porta gens, al contrari, tothom hi és benvingut— i l'altra ja és que les te levis ions en donin constància com si fos seva, de Barcelona, vull dir. Fins aquí podr íem arribar!/ M A R C CORTÉS (Sant Cugat).

HS ÍCAMTJNS Divendrts, 6 de març de 1998 Opinió 11

La l l o t j a

Petita història del Museu de Valldoreix FRANCISCO I. RODRÍGISKZ BERNAL

Fa més de 10 anys, Mossèn Jordi Sales -qui no té un bell record per aquest bon

home?- llavors rector de la parrò­quia de Sant Cebrià de Valldoreix, va congregar al seu voltant un dinàmic grup de veïns per treba­llar plegats en la creació d'un nou centre d'estudi, protecció i difu­sió de les restes materials, la histò­ria i la cultura locals. Havia nas­cut el Museu de Valldoreix. El seu primer director va posar els seus coneixements al servei d'a­quests principis en publicar un

tTtrVtlttrtVffix i una Histò­ria de l'església parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix. Aviat, sota la seva direcció es va

iniciar la publicació d'un Butlletí del Museu de Valldoreix, que man­tenia els ciutadans informats dels esdeveniments culturals més des­tacats del seu entorn i de les acti­vitats del Museu.

El nomenament el 1992 del se­nyor Juanjo Cortés com a direc­tor va suposar un punt d'inflexió en la història del Museu de Vall­doreix i de la dinamització de l'horitzó cultural del municipi. Format sota l'atenta mirada de Mossèn Jordi i de Josep Altet, ha­via estat el més jove d'aquells fundadors del Museu. Professor d'història medieval a la UAB, Juanjo Cortés es va envoltar aviat d'un grup d'estudiants universi­

taris que, treballant juntament amb els antics fundadors, col·la­boradors i la junta directiva, es van posar al servei del Museu. Persones que actualment són his­toriadors, paleògrafs, biblioteca­ris, diplomatistes i historiadors de l'art van complementar la seva formació al nostre Museu, però també van utilitzar els seus co­neixements per estudiar i difon­dre la nostra història local. No cal recordar les seves publicacions a Gausac o Medievalia.

La difusió cultural feta pel Museu ha inclòs activitats de tota mena, però no ha oblidat mai la investigació i la recerca històrica

El 1993 el Museu de Valldoreix inaugurà el primer dels cursos d'història de Valldoreix. Aquests són avui la cita cultural obligada dels interessats per la història a la localitat, però signifiquen també l'esforç conjunt d'entitats (cal enu-merar-les?: AAW, Amics de Vall­doreix, EMD Valldoreix, Institut d'Estudis Medievals de la UAB,

Convent de Missioneres dels Sa­grats Cors, Amics del Museu de Valldoreix), que un cop a l'any s'a­pleguen al voltant del Museu per donar-li el seu suport.

El Museu, no cal dir-ho, va can­viar en aquests anys. No tan sols el seu funcionament intern es va veure rellançat, sinó que els visi­tants, més de 400 anuals!, en van sortir beneficiats. Les exposicions del Museu guanyaren en qualitat i moltes sales es remodelaren. L'estju del 1996, com a conse­qüència d'aquestes obres, es van descobrir, dins del mateix Museu, unes pintures murals de finals de segle que són, malgrat la seva dis­cutible qualitat pictòrica, un dels pocs exemples de pintura mural d'aquest període a les comarques del Vallès.

Al llarg dels anys 1996-97 cl Mu­seu va celebrar el seu desè ani­versari. Un enfortiment de les re­lacions amb l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix i un acord realitzat amb l'Institut d'Estudis Medievals va permetre la realització a Valldoreix d'un Curs de Cultura Medieval'd'alt nivell que va facilitar als veïns, i als partici­pants en general, apropar-se als historiadors catalans actuals. Dos catedràtes universitaris i dos pro­fessors de les Universitats de Gi­rona i Autònoma de Barcelona, amen del propi director del Mu­

seu, van actuar com a ponents. El Museu no es va aturar aquí.

Al llarg d'aquell any es va fer un Curs de Genealogia obert a tot­hom, on els participants van po­der treballar, amb documents ori­ginals a la mà, en la reconstrucció de les diferents famílies de les cases pairals de Valldoreix dels segles XV al XIX.

La difusió cultural ha inclòs ac­tivitats de tota mena: presenta­ció del llibre de Josefina de Silva Perseo, Patrón de Catalana, realit-

Un grup de col·laboradors del Museu ha dedicat

anys a catalogar tota la documentació dels segles XI-XIX, i a

transcriure pergamins

zació de les primeres jornades de Jocs de Rol en viu de Valldoreix, etc... I no ha oblidat mai, però, la recerca, la investigació històri­ca. Així, un grup de col·labora­dors del Museu ha dedicat anys a l'organització del Fons de l'Ar-xiu Parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, catalogant tota la do­cumentació dels segles XI-XIX,

i transcrivint la major part dels pergamins existents. Això ha transformat un maremàgnum de documents en un veritable arxiu. Des de fa anys també s'ha cre­

at un fons de fitxes que buiden la major part de la informació d'a­quest fons. Algunes persones que, interessades pel seu passat familiar, s'han adreçat al Museu de Valldoreix, s'han beneficiat ja d'aquestes eines de treball.

Finalment, ho hem oblidat, ja?, el Museu ha estat recentment guardonat amb el premi Santru-gatenc de l'any 1996. Això ha re­presentat el suport del públic i de les institucions a la feina rea­litzada en aquests anys, espe­cialment a la conservació arque­ològica i als cursos d'història que tan brillantment ha impulsat Juanjo Cortés.

Es clar que això ha comportat molts esforços. La il·lusió, l'em­penta i el sacrifici col·lectiu de veïns, historiadors, polítics, enti­tats i públic en general; haurem de recordar que el Museu de Vall­doreix té prop d'un centenar de socis que el mantenen amb les seves quotes; no mereixem d'és­ser destruïts arbitràriament en pocs dies. Evitar-ho és responsa­bilitat de tots.

Francisco J. Rodríguez és llicenciat en història medieval

El Sever e n T i t o

/ ( % /, " A -

VU Wft Q\j\ VÍOL

\J\ftlS

W')^ ~7 :

El Terrat

Per la llibertat de la dona

D iumenge vinent és 8 de març, dia interna­cional de la dona tre­

balladora, dia de lluita, re­bel·lia i llibertat. És per això que des de Maulets hem vol­gut organitzar un concert que volem que serveixi de modest homenatge a totes les dones que, aquí i arreu del món, llui­ten per canviar la seva situació i el sistema que les envolta. Vivim en una societat capita­lista plena d'errors i d'injustí­cies pròpies de qualsevol sis­tema capi ta l is ta . Un dels pitjors és el masclisme, la im­posició de l 'home sobre la dona basant-se en drets de su­posada superioritat, major in­tel·ligència o força bruta. Vivim envoltats d'exemples

que ens demostren, dia rere dia, que la situació de la dona treballadora encara ha de mi­llorar molt: la famosa frase del feixista Manuel Fraga Iribarne sobre l'escot d'una política, les contínues pallisses que reben les dones en les relacions de

ASSEMBLEA LOCAL DE MAULETS

parella, les agressions sexuals a la feina, la prohibició a l'a­vortament, el cobrament d'un salari menor al d'un home re­alitzant la mateixa feina, el se-xisme... no són més que una part de la repressió que pateix la dona treballadora avui.

Vivim en una societat capitalista

plena d'errors i d'injustícies. Un dels pitjors és el masclisme, la

imposició de Vhome sobre la dona

Però ella, la dona treballado­ra i revolucionària, en general, per la seva manera diferent de ser, de sentir, d'estimar, de lluitar, ha demostrat, a molts llocs del món ( a l ' índia, a Chiapas, a Xile...), que és per­

fectament capaç d'encapçalar la lluita per canviar tot això. No viurem en una societat

totalment lliure, justa, solidà­ria i plenament democràtica fins que no aconseguim la lli­bertat total de la dona en tots els terrenys, perquè aquesta és la veritable igualtat. La dona treballadora i rebel

no és la que ens ensenyen cada dia a les cadenes de te­levisió, la dels dos pits i un fo­rat i que no té cervell. La dona treballadora i rebel sap deci­dir, sap manar, sap pensar, sap opinar, sap estimar i sap lluitar, però saben que aquesta és mi­llor que quedi amagada. La lluita contra el capitalis­

me i contra el masclisme, la lluita per la igualtat total i per la llibertat l'hem de fer entre totes i tots, sense distinció de sexe. Per la llibertat total de la

dona en una Catalunya plena­ment lliure i socialista. D O N E S L L I U R E S EN

UNA TERRA LLIURE!

12 Opinió ELS/CANTONS Divendres, 6 de març de 1998

E i campanar

Qui t'estima, Espanya? VÍCTOR ALEXANDRE

D'imperis, grans o petits, to­lerants o sanguinaris, n'hi ha hagut molts al llarg de

la història; tots, però, han compar­tit un mateix punt de vista: res no consolida tant una colonització com la manca d'autoestima del poble que la pateix. Per això, des de sem­pre, a banda d'un espoli ferotge, han concentrat totes les seves ener­gies a torpedinar la línia de flotació dels pobles sotmesos promovent corrents ideològics divergents en­tre els conquerits, subestimant la seva història i els seus personatges i imposant la llengua forana en de­triment de la pròpia. Espanya, en aquest sentit, ha fet una feina molt reeixida a (Catalunya; 283 anys d'es­poli permanent i de genocidi cul­tural així ho avalen. També s'ha mostrat molt efectiva en l'ús dels seus privilegis de nació rapinyaire guarnint els museus de Madrid amb obres requisades de pintors catalans universals o negant-se,per dret de conquesta, a tornar els arxius apilats a Salamanca.

L'etern problema entre vencedors i vençuts es que els primers no ex­perimenten mai el més mínim sen­timent de vergonya, ni tan sols quan parlen de la quadratura del cercle. Fer què, doncs, haurien de ruboritzar-se en diferenciar idiomà-ticament català i valencià, si no ho han fet mai davant la raó o la cièn­

cia? No és pas la ignorància, sinó la caverna, el que mou Julià Garda-Valdecasas, delegada del govern espanyol a Catalunya, a demanar la presència de la llengua del seu país en els rètols dels jutjats cata­lans "per seguretat i perquè Cata­lunya ha estat sempre molt hospi­talària i si ve algú de fora és molt més agradable que ho tinguin en el

se per les colònies sense haver tic parlar cap altra llengua que la seva*. De l'obligació del primer a conèi­xer la del segon i del dret d'aquest a desconèixer la d'aquèll els na­cionalistes espanyols, de dreta i d'esquerra, en diuen biligüisme.

El feixisme és una actitud davant la vida que no està adscrita a una classe social determinada i, per tant,

anglesos que neguen la rcunifica-ció a Irlanda, o la dels jueus ene­mics del dret de Palestina a un Es­tat propi, o la dels turcs partidaris de l'extermini del poble kurd. Tots tenen en comú una idea totalitària de la vida, tots utilitzen demagò-gicament la democràcia per per­petuar uns privilegis adquirits per la força de les armes. Aquest és el cas dels espanyols que neguen a Catalunya i al país Basc el dret a decidir lliurement el seu destí, o dels qui en fan befa adduint que un

IL·LUSTRACIÓ: LÍDIA IZAOLA

seu idioma". La delegada imperial no diu si són de fora o de dins els bascos, els gallecs, els kurds o ma-grebins que viuen a Catalunya. De-magoga desvergonyida, la zelado­ra colonial no se n 'està de recordar-nos que no és el conque­rit qui dicta les lleis, sinó el con­queridor, un dels privilegis del qual consisteix precisament a passejar-

fóra erroni deslliurar de tics feixis­tes determinades persones només perquè simpatitzen amb partits d'esquerra. L'extermini de vides humanes, la destrucció cultural i l'espoli a què Xina sotmet impu­nement el Tibet des del 1949 és feixisme d'esquerres de la pitjor espècie. Igualment, no té cap im­portància l'adscripció política dels

•I»Í{IUICIÍL iifi-itinJuiii pvi la IIIUL-

pendència hauria de comptar amb el vist-i-plau de 30 milions d'es­panyols. Afortunadament, els feixistes con­

vençuts són minoria si els compa­rem amb els que només n'arrosse­guen alguns tics. El problema és que, a diferència dels primers, els segons mai no reconeixen la seva tara. Identificar-los, però, no costa gaire. Normalment inicien la ver-balització de les seves idees dient "Jo no sóc..., però...". Els del Foro Babel, per exemple (Arcadi Espa­dà, Fèlix de Azua, Rosa Maria Sardà, Javier Sardà, etc.), no són feixistes ni espanyolistes, ni anti-catalanistes. No, ells no en són..., però..., les seves idees, i les dels qui pensen com ells, agraden força els qui no se n'amaguen de ser-ho. Quines ironies té la vida.

L 'eixida

Solidaritat

P. CORTIÍOS

L'editorialista d 'aques t set­manari ens assabentava la dar­rera se tmana dels guanys que la vila va aconseguint en qua­l i ta t d e v ida pe r als c i u t a ­dans .No obstant es felicitava, nosaltres també, del grau de so l idar i ta t q u e cada vegada més una bona part de la ciu­tadania està disposada a de ­mostrar. Amb tot, sabem prou bé que una flor no fa estiu. I si no en ten im prou cura, el jardí pot perir.

I Ml) l leixa u essc í u n Iv-i

ta table la insuficent prolife­ració de persones altruistes en actes de caire solidari. Tam­poc, malgrat tot, p o d e m dir que abund in les convoca tò­ries d 'aques t t ipus. Per tant, sembla estrany que la tradi­cional desfilada de cors i co­rals per la passarel·la del Reial Monestir , a benefici de Mans Unides , se celebri el mateix dia i hora que el festival per recaptar fons per a la Llar d'A­vis de la Parròquia a l 'Audi­tori. Cap de les dues insti tu­cions acollidores dels susdits actes no han estat disposades a canviar la data de celebra­ció. Potser convençudes de la suficient participació del pú­blic assistent? La resposta, la nit del 28 de març.

Les c o s e s d'en Sot

"Sant Medír: avui la va plantar, demà (la fava)

la va collir" [

f "Aymerich; avui la va aprovar, demà la va

construir" (Coll Fava)

£ / porxo

Diputats passotes

Titular de "El País" (26-2-98) sobre la votació de l 24 d e f e b r e r al

Congrés dels diputats: "La am-pliación del aborto habría ga-nado si hubieran votado los 11 ausen tes" . Valoració del ma­teix diari en funció de les in­tencions de vot manifestades prèviament pels diputats ab­sents: "Sí (176). No (170). Abs­tencions (1). El resultat va ser una vegada més l ' empat . La proposta havia estat presenta­da pel PSOE i IU.

Aquesta notícia ens porta a una desencisada reflexió sobre els deures dels nostres polítics i a la seva influència com a fo­ment del passotisme en la gent de l'Administració en totes les seves branques. Fins ara, i des d 'aquí , hem atacat en moltes ocasions el desinterès dels fun­cionaris que fan el mínim per­què se senten segurs tenint un treball fixe, i que només ac­tuen ( a vegades ni així) a re­q u e r i m e n t , per d e n ú n c i e s o

À N G E L COMAS

per queixes. (Per cert, què pas­sa amb el perillós caos auto­mobilístic a l 'estació de Vall­doreix? No hi ha ningú que se n'ocupi? Aprofito una vegada més per d e n u n c i a r púb l ica ­men t el passotisme dels que tenen l'obligació d'ordenar-lo. Fa massa temps que dura i és una prova més d ' a q u e s t d e ­s i n t e r è s . Q u a n hi hag i una desgràcia, qui en serà el res­ponsable?).

Tot aquest passotisme legal es queda curt davant el ver­gonyós espectacle d 'aquest di­marts al Congreso. N o tan sols significa un d e s e s t i m e m de les seves funcions (si t reba­llessin en una empresa priva­da ja els haurien acomiadat per absent isme laboral), sinó una a u t è n t i c a presa d e pèl i un menyspreu per tots els ciuta­dans , i encara més per to tes les c iu t adanes , per un t ema tan important com aquest . És q u e no interessa el t e m a d e l 'avortament? Quins in teres­

sos ocul ts hi ha darrere d 'a­quest passotisme? Tanta força t e n e n aque l l s q u e no volen que s'aprovi? Per què Fel ipe G o n z à l e z no era p r e s e n t al Congrés, com és la seva obli­gació i sobretot per contribuir al fet que s'aprovi un projec­te que ha presentat el seu ma­teix partit? A diferència d'al­tres d i p u t a t s q u e e s van excusar per malaltia, i sempre segons "El País", "Estaba en otra cuestión, trabàjando. El aviso lc llego tarde." Què sig­nifica això? Tenia coses més importants a fer? Quines? Cla-dria una explicació. Aquestes absències són des­

graciadament força habituals. Només cal veure els informa­tius televisius per comprovar­ies. És lògic aleshores que si el passotisme el fomenten els que han de donar exemple, es vagi ex tenent com una gran taca d'oli per tota la societat. Són e ls models de conducta més fàcils d'assimilar i imitar.

ELS^CANTONS Divendres, 6 de març de 1998 Opinió 13

A g r a n s t r e t s

Tomàs Seix Lafany per conèixer

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòtoga Eugènia Barra-china retraten la personalitat del director del Centre Cultural, Tomàs Seix. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més amagats d'aquest expert del món de l'espectacle.

CJ^T— 0«~- V5> V£L->°- Òa.

.O^AJÍV Ò * - x r w o . o^ \*X a o vojdi-o

CVJ-V. vv \ O. <*-* ( _

El traç de la lletra de Tomàs Seix demostra en primera instància que la imatge que projecta de cara enfora no es correspon amb el seu interior. Així, malgrat que aparentment sembla un home de caràcter tranquil i adaptable, realment és una persona inquieta, emo­tiva i amb una notable sensibi­litat. Aquests aspectes "ocults" de la seva personalitat poten­cien una actitud de certa des­confiança i d'aguda susceptibi­litat latents sempre en ell.

Malgrat que és una persona pa­cient, quan esgota la seva pa­ciència i se li acaben els recur­sos és capaç de transformar-se radicalment per donar pas a una ironia i agressivitat que pot dei­xar bocabadat el seu interlocu­tor més agosarat. El director del Centre Cultu­

ral és una persona curiosa i in­quieta que sovint es mostra in­satisfeta dels coneixements que

adquireix. Això el duu a bus­car constantment al seu entorn per tal d'incrementar i millorar la quantitat i qualitat d'infor­mació que ell considera que ne­cessita. En aquest sentit, aprèn amb notable agilitat, encara que sovint es mostra crític amb les conclusions. Només la seva efectivitat pot alterar els judi­cis dels altres, que intenta mo­dificar arribant a mostrar-se força tossut quan defensa les seves posicions. No li agrada passar desaperce­

but i de fet lluita constantment per aconseguir un reconeixe­ment de la seva feina, cosa que aconsegueix amb subtilesa i sense necessitat d'imposicions.

Amb la col·laboració:

EQ02JPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208,3r3era- 08011 Barcelona Tal. (93) 451 04 39" - Fax (93) 451 73 96

e s p a i del C e n t r e C u l t u r a l

Divendres 27 de març a les 10 del vespre

KLOWNS Monti & Cia

Klowns és un espectacle màgic. L'amor, l'odi, el poder, el dolor, la felicitat... Tots els impulsos i sentiments humans també poden ser propietat d'un pallasso. La Companyia Monti & Cia. fan amb Klowns una posa­da al dia de l'ofici per al qual han treballat Pierrot, Fratelleni, Antonet, Rivel, Tortell Poltrona o Jango Ed-wards. Amb molta sensibilitat, però mantenint l'arma bàsica de qualsevol pallasso: la rialla. L'espectacle re­velació del Festival Grec 97 de Barcelona.

TEATRK-AUDITORI

PI. Centre Cultural s/n. - Sant Cugat del Vallès Tel. 589 12 68

ELS4CAN1WB

Entorn 14 Divendres, 6 de març de 1998

C o n f l i c t e

Campanya de desprestigi La reunió de demà entre el comitè negociador i la direcció general pot tancar la crisi

Ai RA COSTA

"Des de la Generalitat hi ha un clar intent, que ara és més evident que mai, de posar en dubte la nos­tra profess ional i ta t . No ens sorprèn. Ja sabíem que abans de firmar l'acord s'intentaria fer una campanya de desprestigi contra cl cos de bombers". Es una de les afirmacions més dures que s'han sentit en cl comitè de mobilitza­cions del l'arc de Bombers de Rubí. que també cobreix la zona de Sant (iugat, després de la visi­ta al nostre municipi del conseller de (iovcrnaciú, Xavier l'ornés, di­jous passat.

1 Xirant la seva estada a Sant Cu­gat, l'ornés va indicar que les ne­gociacions van per bon camí i, de fet, va notificar que la Generali­tat ha acceptat ja parcialment 5 dels 6 grans punts reivindicats per aquest cos de protecció. El con­seller va assegurar que el Govern invertirà 1.4(X) milions de pessetes per a la renovació de l'utillatge dels bombers i la construcció de nous parcs. El Govern català a

més, ha acceptat garantir el co­brament del 100% del sou al per­sonal que quedi incapacitat per exercir com a bomber; convocar 140 places de bomber per cobrir la manca de personal; incloure a aquests professionals dins la ca­tegoria C de l'escala de l'Admi­nistració de la Generalitat, i ac­tualitzar el valor de Ics hores extraordinàries.

Els obstacles

l 'n dels grans esculls en les ne-gíK·iacions, però, és la reducció de les hores extres que han de fer els bombers -actualment en fan 200 de més a l'any-. En aquest sentit Pomes va declarar a Sant Cugat: "Si acceptéssim la proposta de re­ducció d'hores feta pels bombers, suposaria que obtindrien 4 dies lliures i això duria inevitablement a una desprofessionalit/ació del cos, a causa del gran espai de temps lliure que hi hauria entre les guàrdies de 24 hores".

Un portaveu del comitè de mo­bilitzacions del cos de bombers de Rubí, però, ha declarat a aquest

Una de les reivindicacions dels bombers és la modernització i l'increment del

setmanari que aquesta precisió no és certa: "Mai hem demanat 4 dies lliures. El conseller sap perfecta­ment que l'únic que volem és fer les mateixes hores extres que la resta de funcionaris, és a dir 1.610 a l'any, enlloc de les 1.840 que fem actualment." Els bombers que ac­tuen a Sant (Jugat consideren que

declaracions com les de Pomes formen part d'una campanya de desprestigi que s'ha engegat per donar la imatge que els bombers no volem treballar. "És una es­tratègia absurda perquè suposa ti­rar-se pedres al propi terrat, però és el que estan provant de fer", afirmen representants del cos.

material que utilitzen. FOTO: F.4C

L'esperança és que aquesta si­tuació se suavitzi aviat. Precisa­ment demà el comitè de mobilit­zacions ha de tenir una reunió amb la direcció general. "Es diu que pot ser una reunió molt importnt que posi fi a la crisi", apunten al-g u n s b o m b e r s d e R u b í . El temps ho dirà.

Ecologia

un La campanya 'Una gla, un arbre9 arriba a Sant Cugat

per tercer any

A.C.

Prop de 6(X) escolars de vuit cen­tres educatius de Sant Cugat par­ticiparan enguany en la campa­nya l'nu gla, un arbre, impulsada per l 'ADENC des de fa 7 anys. La iniciativa, que a Sant Cugat està coordinada per l'ajuntament, pretén sensibilitzar els estudiants sobre "la importància dels bos­cos autòctons, per fer un pas més en la seva conservació i millora", explica Caria Ginestí , tècnica d'activitats de l ' A D E N C . Per aconseguir l'esmentada finalitat s'ha ideat aquesta iniciativa que, a efectes pràctics, consisteix en què els estudiants es facin càrrec d'un aglà germinat i del seu de­

senvolupament fins que esde­vingui un plany/) d'alzina prepa­rat per plantar.

En un període de dues setma­nes les escoles que participen en el projecte rebran les glans ger-minades, els recipients i la terra necessàries per plantar-les, i el ma-

' terial pedagògic que s'ha editat per treballar en profunditat aquest procés biològic. Durant l'estiu les glans es duran a Sabadell i, amb el retorn a les aules al setembre, els escolars se'n tornaran a fer càrrec fins que a finals d'anys es faci una plantada general. Fonts de l'a­juntament han assegurat que les futures alzines es plantaran a Sant Cugat, "en una zona que encara està per determinar, però que serà adequada pels responsables mu-

Les alzines són un dels arbres més característics de la comarca del Vallès. FOTO: ARXIU

nicipals del manteniment de les zones verdes".

Aquest és el tercer any que es­coles de Sant Cugat duen a ter­me una campanya d'aquestes ca­racter ís t iques, tot i que és la primera ocasió en què s'organitza juntament amb l 'ADENC. La campanya suposarà la mobilització

de 600 alumnes de les escoles de primària La Floresta, Joan Mara-gall, Ferran i Clua, Jeroni de Mo-ragas, Catalunya, l'Avenç i de l'ins­titut Leonardo Da Vinci. Des de l'ADENC, Caria Ginestí ha volgut destacar la importància d'aques­ta campanya: "Suposa una tasca educativa molt important en tant

que pretén que els joves enten­guin la importància de respectar el bosc i de lluitar per mantenir-ne les espècies que en són autòcto­nes". Precisament per això s'han triat les glans d'alzina per a aques­ta campanya, "perquè són espè­cies pròpies d'aquesta comarca", ha puntualitzat Ginestí.

E1S-/CANTONS Divendres, 6 de març de 1998 Entorn 15

E q u i p a m e n t s

Cestació de Valldoreix podria disposar d'un pàrquing en un any El projecte depèn de les fonts de finançament

AURA COSTA

- Sant Cagat -

El nou pàrquing que s'ha de construir a l'estació de FGC de Valldoreix podria ser una realitat abans d'un any. L 'EMD de Vall­doreix utlima a hores d'ara les ne­gociacions amb la direcció de FGC i la direcció general d'ur­banisme per arribar a un acord sobre les dates d'inici del pro­jecte i l'assumpció del seu cost. El president de l 'EMD, Jaume Sanmartí, ha confirmat a aquest setmanari que seria molt possi­ble que les obres comencessin ben aviat i l'aparcament pogués estar enl les t i t a finals d 'any. Aquest equipament seria un punt estratègic de Valldoreix ja que tindria una gran capacitat. Des de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, la notícia s'ha rebut amb satisfacció perquè es tracta d'un equipament molt so-licitat pels valldoreixencs, no obs­tant, els veïns es reserven la va­loració definitiva a espera de poder veure el projecte.

R e s i d u s

El CEPA viatja a Itàlia per conèixer el sistema

de recollida selectiva

El projecte del pàrquing ja està eüaborat. FOTO: ELS 4 CANTONS

IOLANDA PAM I KS.

-SantCugat-

Durant tres dies, una delegació del CEPA ha estat a la Lombar-dia, a Itàlia, per conèixer les di­ferents experiències de recollida selectiva integral-d'escombraries, que en aquella zona funciona amb uns nivells d'acceptació molt alts, i han visitat des de municipis de 6 mil habitants fins a d'altres de 80.000. Imma Casajoana, membre del CEPA, ha explicat que: "Veure els resultats positius que han obtingut et dóna ànims perquè t'adones que és una rea­litat i que es pot fer". I el que han aconseguit és que amb un any ja hi hagi més de 3 milions de per­sones a Itàlia que facin recollida selectiva. Segons Casajoana no només s'ha observat la mecànica d'aquesta recollida sinó que tam­bé han conegut la manera com s'ha informat la societat i l'eleva­da resposta que n'han obtingut.

Un dels municipis que han vi­sitat és Belusco, d 'entre 6 i 7 mil habitants, que recull un 90% d'escombraries i obté un apro­

fitament d'un 75%. En aquesta localitat, els membres del CEPA també han estat a les deixalle-ries, uns centres on els ciuta­dans poden portar residus en un horari determinat. A Belusco, els encarregats de dur la deixa-lleria eten un grup de volunta­ris jubilats. "Això demostra la integració social, que és molt elevada", manifesta Casajoana. En un altre dels municipis on van ser, de 80.000 habitants, hi havia 1.500 famílies que es feien el compostatge a casa amb les seves escombraries orgàniques, "és una actvitat molt interes­sant ja que és molt recomana­ble", afirma Casajoana.

D'altra banda, també van ob­servar que en tots els municipis hi ha ordenances municipals que regulen la recollida selectiva i això permet atendre's a la llei quan una família no compleix, "per bé que no els ha calgut arri­bar a aquesta opció", afirma la component del CEPA.

Ara, cal valorar l'experiència i veure si d'aquí en surten pro­postes concretes.

Espais n a t u r a l s

Unitat d'Esquerres i IC-Els Verds s'oposen a la reserva

de sòl per al vial Sud A.C.

Les seccions locals d ' IC-Els verds i l'encara novella Unitat d'Esquerres han coincidit aques­ta setmana a condemnar la reser­va de sòl per a la futura creació del Vial Sud que es contempla en l'avanç de Pla de la preservació de Torre Negra, actualment en fase d'exposició pública.

En un comunicat recentment emès. el grup municipal d'IC-EV justifica la seva oposició a la re­serva de sòl al·legant: "No aca­bem de veure la viabilitat econò­mica d'aquest vial i creiem que manca un estudi de vialitat i del flux de trànsit en el futur, a més d'estudis de propostes alternati­ves". Amb tot, el regidor d'IC-EV, Joan Martí Balada, ha adver­tit ja que aques ta decisió no determina en principi un vot ne­gatiu del projecte quan es dugui al ple. "Malgrat que no estem d'a­cord en la creació del vial, no po­sarem pals a les rodes a tot el pro­jecte de preservació de Torre Negra. Encara està per determi­nar, però segurament el nostre vot al projecte global serà positiu, per­

què així considerem el pla de pre­servació", ha apuntat Balada. Tot i així, el regidor ha anunciat que el partit pensa presentar aquesta ma­teixa setmana un plec de sugge­riments a la Comissió de segui­ment "ja que -segons Balada-hi ha d'altres punts en què no estem d'acord".

Per la seva banda, els ex-socis d'IC-EV, Unitat d'Esquerres, ha rebutjat també la possible cons­trucció de la Ronda Sud. Després d'assistir a la darrera assemblea convocada per la Plataforma en defensa de la Torre Negra i ro­dats, el partit local ha acordat ad­herir-se als seus suggeriments. El portaveu d'Unitat d'Esquerres, José Fernando Mota, ha confir­mat a aquest setmanari que el par­tit signarà el manifest que la Pla­taforma està p r epa ran t per presentar a la Comissió de Segui­ment i que inclou tot els punts que la Plataforma creu que cal re­visar. En qualsevol cas, Mota ha assenyalat: "El nostre partit tot just comença, per tant de moment el que farem és seguir els passos de la Plataforma i continuar amb la línia que s'havia apuntat a IC abans de l'escissió".

IM preservació de Torre Negra i rodals és un procés llarg que tot just acaba de començar. FOTO: A VE BELTRAN

INAUGURACIÓ Edifici d'Habitatges Pla del Vinyet, 91-95

per

ILlm Sr. Joan Aymerich iAroca Dia 14 de març a les 11,30 h

Acte obert a tothom

EIS i CANTO]\S

Societat 16 Divendres, 6 de mare tir 199H

MM

D i a de la D o n a T r e b a l l a d o r a

Història i sensibilitat 13 personatges santcugatencs opinen sobre la diferència que hi ha entre els dos sexes

loI.WDA l'.WIIF.S - Sant Cugat -

Es evident que històricament lli ha hagut moltes diferencies entre home i dona però. actual­ment. quina és la situació: La duna està en interioritat social respecte de l 'home: Hi ha di­ferències en Li manera de pensar i de fer entre ambdós sexes, o és només una qüestió de tòpics: La resposta a aquestes preguntes, si és que n'hi ha. no és fàcil, però l.i personatges rcllevants de la so­cietat santeugatenca en donen la se\ a opinió, lots coincideixen a dir que alguna diferència hi ha, que no som clònies. \aja. encara que només sigui a nivell físic o històric. LI curiós del cas és que siguin dos homes, l'actor Ramon Madaula i cl fotògraf Pere For-miguera, els únics a pensar que només hi ha diferències fisiolò­giques i que tota la resta és cul­tural. Ara bé, el director de l'Ar-xiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans Travé, adopta una ac­titud similar quan parla de di-' ferència històrica i matisa que: "Tradicionalment, la societat no ha tractat bé la dona i encara no ho fa, per això li cal lluitar molt

per aconseguir la igualtat social". De fet, els homes no són els únics que c o m b r e g u e n amb aquesta idea. Per a la compositora Carme Talleda la dona encara està en una situació minoritària i això es reflecteix en què "en els centres de poder i pensament no hi som", segons afirma. La pe­riodista Mònica Huguet es ma­nifesta semblantment quan re­marca que la dona treballadora pateix unes càrregues que l'ho­me no viu.

Ismael Lccina. director de l'Es-cola Joan Maragall. també es re­fereix a la concepció social com a vèrtex distanciador, però hi afe­geix la distinta psicologia i que "cada sexe ha d'aprofitar Ics di­ferències per enriquir-se mútua­ment ". Fn aquest sentit s'ex­pressen l'actriu Glòria Rognoni i la directora de l'Fsbart Sant Cu­gat, Pepa Sala. Per a Rognoni, "l'home es regeix més per l'in­tel·lecte i la dona pels sentiments i l'ideal fóra que ambdós sexes sabessin combinar sàviament les dues coses". Per la seva banda, Pepa Sala advoca per la comple-méhtarietat entre la masculini­tat i la feminitat.

Entre els personatges que fan

referència a diferències internes, predominen dos temes, la forta­lesa i la sensibilitat. Dos homes, Pere Vilarasau -president dels Castellers de Sant Cugat- i Jor­di Barceló -director de la Cotton (llub Big Bancl- atribueixen més fortalesa a la dona que a l'home; mentre que ducs doncs, la pin­tora Mercè Diogène i l'arxivera Gemma Foj, en remarquen la sensibilitat. A aquest tret, la pri­mera hi afegeix que la dona té menys capacitat per als negocis i més debilitat física, mentre que Foj destaca cl sentit pràctic de les dones i també que "ens que­da una gran tasca a fer en l'àmbit domèstic".

Finalment, Helena Fscamilla, del grup Baula, és qui més s'a­llunya de la majoria de declara­cions i destaca com a principal diferència entre els dos sexes "el diferent concepte d'ambició. Tot i que home i dona lluiten per anar a millor, no entenen el ma­teix quant al concepte de supe­ració personal".

En definitiva, que hi ha ide­es per a tots els gustos però sembla evident que alguna di­ferència hi ha en t re ambdós sexes.

Ramon Madaula; Glòria Rognoni:

Actúr Actriu

"Només hi ha una di fe^t» "L'home es regeix més per eia fisiològica i prou, la &$&*'• Pintel·lecte i la dona pels sen-és cultural." <4 , riments."

Pere Vilarasau: Helena Escamitta:

President CasteUmt Sant Cugat

Membre del Grup Baula

"La dona és més f o m , ( ï e i *El diferent concepte d'am-que l'home pot admetre 11%©- bietó. L'home i ia dona no te­mé és més sensible del que fat nen el mateix concepte de su-dona pot entendre ." peració personal."

Ismael Lecina:

Director ESCQL· JoanMaragaÜ

"Cada sexe ha d'aprofitaries diferències per enriqutr-se mútuament."

~n Mònica Huguet:

Periodista ,js í

. **Koti&«lmttnc la dona tre-bàBsNkjp carrega amb moltes raés conseqüències que l'ho­me treballador,"

Història

El 8 de març de 1 9 0 9 van morir

1 2 9 dones en una fàbrica de Chicago 'Casa de nines' d'Ibsen va ser la primera sublevació teatral

i.p.

Cada 8 de març se celebra el Dia de la Dona Treballadora es donen cita actes reivindicatius i activitats lúdiques. Però algú s'ha pregun­tat per què és justament el 8 de març que se celebra aquesta dia­da? Per buscar-ne el motiu hem de remuntar-nos al Chicago de la primera meitat de segle, quan el 8 de març de 1909 van morir cre­mades 129 dones obreres en una fàbrica tèxtil mentre treballaven. L'amo les havia tancat per evitar que poguessin comunicar-se amb les dones sindicalistes que es ma­nifestaven a fora per demanar més seguretat i salubritat al lloc de tre­ball. Però no seria fins al 1945 que

es reconeixeria el 8 de Març com el Dia de la Dona Treballadora. En aquell moment, va començar la lluita per incorporar-se al mer­cat laboral en igualtat de condi­cions i des d'aleshores, a poc a poc, s'han anat aconseguint diverses millores.

Com ha passat molt sovint, però, el teatre es va avançar a la realitat i ja el 1879 Ibsen deixava ben clar que alguna cosa no anava bé en la societat femenina. I ho feia amb l'obra Casa de nines, en la qual la protagonista, Nora, acaba marxant de casa perquè s'adona que no ha après a viure. És el teatralment famós "cop de porta de Nora", tot un escàndol a l'època perquè és la primera vegada que una dona se subleva i marxa de casa, deixant

marit i fills en considerar que no la tracten com una persona, sinó com un objecte més.

La inferioritat de la dona res­pecte de l'home es remunta ja a les primitives societats ramade­res, quan va quedar relegada a un paper de servidora domèstica, ac­titud que va mantenir durant se­gles. 1 és que la societat medie­val, que va allargar-se fins al segle XIX, tampoc va reconèixer gaire­bé cap paper a la dona. Amb les lluites per les llibertats de la Re­volució Francesa i la guerra de la independència nord-americana es va avançar una mica, per bé que els fruits no van arribar fins que la dona va participar en la revolu­ció industrial. Aquest pas, però, va ser molt difícil de donar en

IM lluita de la dona treballadora és una constant en la història. FOTO:ARXIU

l'àmbit legislatiu i només es va produir gràcies als moviments pro­gressistes i feministes sorgits a la segona meitat del segle XIX. Des d'aleshores, s'ha avançat en di­versos aspectes, però encara ara, a punt d'entrar al segle XXI, les desigualtats són flagrants en tots els camps. De fet, només calen unes quantes xifres per comprovar

que encara s'ha de lluitar molt: la dona cobra entre un 27% i un 54% menys que l'home, i aquest per­centatge augmenta com més alta és la titolació universitària. I a la in­versa, les dones amb EGB són les que obtenen salaris més similars als homes, un 30% menys. Sigui com sigui, sempre hi ha una di­ferència positiva a favor de l'home.

ELS /CANTONS Divendres, 6 de març de 1998 Societat 17

A c t i v i t a t s

La vila acull diversos actes per commemorar el 8 de Març

Rosa Zaragoza presenta demà el disc 'Dones del 36' i. p.

- Sant Cagat -

És tradicional que el dia 8 de març es facin diverses activitats per commemorar el Dia de la Dona Treballadora. Enguany, en ser diumenge, la majoria d'acti­vitats se celebren divendres i dis­sabte. Teatre, una exposició, un concert, un sopar i una con­ferència configuren l'oferta sant-cugatenca.

Rosa Zaragoza presentarà demà a dos quarts d'onze a la Casa de Cultura el seu darrer treball, Do­nes del36, un disc que ha de sor­tir al carrer demà mateix. Cançons de la Guerra Civil i de la pre i postguerra conformaran la programació d'aquest espectacle en el qual Rosa Zaragoza actuarà amb el grup Maquis. Per a aquest concert, que Zaragoza interpre­ta bàsicament fora del nostre país, l'autora ha investigat les cançons anarquistes més desco­negudes que es cantaven en aquesta època, i ha buscat l'ori­gen de les més populars com Ai, Carmela. Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals,

assegura que "ens semblava que era un dia idoni per programar un espectacle com aquest, que és un reconeixement a totes les dones i en especial a les del 36".

En relació a la programació de l'ajuntament, Ponsa va manifes­tar que "volíem fer propostes lú­diques perquè en aquestes da­tes moltes vegades només es fan

.El grup de dones de les Planes faran

una exposició, una obra de teatre, un piscolabis i una sortida a sopar

conferències, que nosaltres no negligim, però aquest semestre ja n'estem massa saturats i volíem oferir un altre tipus d'activitats". D'aquesta manera, per a avui han projectat la representació de La dona jueva, de Bertolt Brecht, que tracta d'un dels episodis de terror i misèria del Tercer Reich. Una peça sobre la multicultura-

litat i la xenofòbia que ja s'havia programat a Sant Cugat, però no­més dirigida als instituts. Però les activitats no s'acaben

aquí, ja que Sant Cugat n'aculi d'organitzades per diverses en­titats. D'aquesta manera, el Grup de Dones de la Creu d'En Blau i el Centro Castellano-Manche-go també celebraran aquest dia. A les Planes, els actes seran demà i consistiran en una exposició de mostres de treballs i documen­tació de l'Institut Català de la Dona; l'obra de teatre Ocho mu-jeres, basada en diàlegs de Dario Fo i Franca Rame; un piscolabis i una sortida a sopar. Amparo In­glés, responsable del Grup de Dones explica que "ens vam es­tablir l'any passat i a la primera festa vam ser 65, va ser molt bo­nic, i esperem que enguany tam­bé vagi molt bé".

El Centro Castellano-Manche-go, per la seva banda, ha prepa­rat una conferència amb el títol de "La dona en la societat ac­tual" que anirà a càrrec de Mar­ta Mas, consellera de Culturra del districte municipal Sant Mar-tí-Camp de l'Arpa. Després de

/

&è ,\>

Rosa Zaragoza cantarà temes de la Guerra Civil. FOTO: AVE BELTRAN

la conferència, que començarà a dos quarts de set, s'oferirà un vi d'honor.

Els darrers en commemorar el 8 de març són els Maulets, que han organitzat un concert per al dissabte 14 de març. Serà a par­tir de les deu de la nit als Jardins

del Monestir, quan actuaran els Gazapos, un grup de ska-punk de Barberà del Vallès; els sant-cugatencs Telefunk que oferiran el seu funky; els Answer, una banda de fusió de Vallbona, i tan­carà el cartell el hardcore man-resà de Falta Aprendiz.

R e i v i n d i c a c i o n s

Col·lectius juvenils de Sant Cugat

celebren un carnaval antineoliberal Els participants diuen que el sistema provoca la desigualtat

LAIA PORTACELI

- Sant Cugat -

Diverses entitas de Sant Cu­gat van organitzar el passat di­vendres un carnestoltes anti­neoliberal amb una cercavila pels carrers de la ciutat. Tot i que el carnaval ja havia acabat dimecres amb l'enterrament de la sardina, els participants van voler celebrar aquesta fes­ta alternativa per denunciar les desigualtats socials i la degra­dació mediambiental que pro­voca el sistema econòmic an­tineoliberal. El Grup Natura del Club Mun­

tanyenc, els Maulets, el Col·lec­tiu Antimilitarista de Sant Cu­gat, el grup Baula i els joves de la Parròquia, entre d'altres, van convidar tots els ciutadans del municipi a acompanyar-los en un recorregut pels carrers del municipi que va començar a dos quarts de vuit del vespre a la plaça Octavià. Sota el lema "Atu­rem el neoliberalisme", els par­ticipants, alguns d'ells disfres­sats de malabaristes i pallassos, van avançar pel mercat de Pere

San i pel carrer Santa Maria fins arribar a la plaça Barcelona, on van llegir uns manifestos de de­núncia. La majoria dels discur­sos van fer referència a la pobre­sa i la contaminació que causa el sistema econòmic neoliberal, ba­sat en un sistema capitalista de llibertat de mercat, on la inter-

Germàn Llerena: "El neoliberalisme

posa en perill Vequilibri ecològic del planeta amb la seva explotació"

venció de l'estat tendeix a ser cada cop més minsa. En el seu parlament, el membre del Grup Natura, Germàn Llerena, va afir­mar que el neoliberalisme "està posant en perill l'equilibri me­diambiental del planeta, amb la seva explotació sistemàtica cen­trada sobretot en els països en via de desenvolupament". Segons

Llerena, la solució passa perquè els governs es plantegin la possi­bilitat d'un altre sistema econò­mic, ja que existeixen altres al­ternatives més igualitàries i menys repressores. El membre del Grup. Natura també va parlar del paper de la dona al Primer i al Tercer Món, i va dir que la mala gestió dels recursos als paï­sos subdesenvolupats està molt relacionada amb l'extrema po­bresa de les dones, que tot i ocu­par els esglaons més inferiors de la jerarquia social, són les que s'encarreguen de portar endavant la família. En relació a la figura fe­menina als països rics, Llerena va declarar que el fet que la dona s'hagi introduït al mercat de tre­ball i hagi adoptat un rol consu-mista, encara ha aguditzat més els efectes devastadors del capi­talisme neoliberal. Per la seva banda, el el Col·lec-

tiou Antimilitarista de Sant Cu­gat va dir en el seu discurs que el més perjudicial d'aquest sis­tema econòmic és la pobresa i les desigualtats socials i econò­miques que implica l'esmentat sistema, imperant a tot el món.

m <\Q Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius iTaulet 2, Pral. 1* -Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ïK ' ïaQ aixa

18 Societat f l i í /CANTONS Divendres, 6 de març de 199S

A r m a m e n t

Mentides en la despesa en denfensa Un estudi delsantcugatenc Vicenç Fisas demostra que s'amaguen 150.000 milions

Que el govern central amaga a l'opi­nió pública moltes qüestions és com a mínim una sospita generalitzada en molts països. Però quan aquestes qüestions es refereixen a un tema tan delicat com l'exportació d'armes, la sospita esdevé una preocupació que

els governs volen evitar a tota costa i les ONG treure a la llum pública com sigui. I el cas és que això és el que precisament ha.fet un santcugatenc. Vicenç Fisas, titular de la Càtedra UNESCO sobre pau i drets humans de la UAB acaba de presentar un es­

tudi on s'acusa el ministeri d'econo­mia espanyol d'ocultar exportacions d'armament per valor de 150.000 mi­lions de pessetes. Turquia, el Marroc, Aràbia Saudita, França o Mèxic són els principals compradors de mate­rial de defensa espanyol, unes ven­

des que l'executiu ve ocultant par­cialment des de l'any 1991, precisa­ment quan va adquirir el compromís de fer públiques les dades de les ex­portacions d'armament. La promesa, com en molts casos, s'ha complert amb més penes que treballs.

Ai IRA COSTA

El Ministeri d'Kconomia i Hi­senda acaba de publicar l'esperat informe F.xportaaones realizadas-de material de defensa para e/perio-do 1991-1906, que havia de supo­sar l'inici d'una nova etapa de transparència sobre aquest tema, L'esperança de les ONG que ha­vien impulsat la campanya de transperència en aquest afer però no ha tingut resposta en vista de les xifres fetes públiques pel mi­nisteri. Segons les dades oficials, entre 1991 i 1996 el Govern es­panyol va exportar material de de­fensa per valor de 97.612 milions de pessetes. No obstant això, el santcugatenc Vicenç Fisas ha po­gut constatar que darrera d'a­ques t a q u a n t i t a t s ' a m a g u e n l.SO.(MX) milions de pessetes més.

1 .'escandalosa xifra treta a la llum per aquest especialista en la cul­tura de la pau, queda perfecta­ment justificada en l'estudi que ha el.laborat per encàrrec d'Am­nistia Internacional, Greenpeace, Intermón i Metges sense Fronte­res. Kxportaaones espanolas de ar-mamento, 1991-1996. Anàlisis de un engfino és un recull de totes les ex­portacions relacionades amb con­flictes bèl·lics que Fisas ha pogut

detectar i que el ministeri no va fer oficial en el seu informe.

"La trampa que ha fet el govern consisteix en no fer constar mol­tes de Ics exportacions que real­ment s'han fet al·legant que no es tracta de material militar. Fs el cas dels avions de transport, les pa-trulleres, el material electrònic mi­litar...Així s'aconsegueix fer veu­re que Fspanya exporta molt poc i es manté l'opinió pública tran-quila", diu el santcugatenc.

D'acord amb les investigacions del santcugatenc, els principals

països compradors d'armament espanyol són Turquia, Corea del Sud, Tailàndia. Marroc i Indonè­sia, "tots ells països en conflicte que no compleixen cap de les nor­mes establertes". Malgrat que l'in­forme oficial reconeix que s'han fet exportacions a aquests estats, en la majoria dels casos les xifres són molt inferiors a les reals, (ve­geu quadre) Vicenç Fisas explica que l'informe del Govern es li­mita a exposar l'import de les ven­des d'armes curtes, munició i al­gun altre producte, però no inclou

el gruix de les exportacions ae­ronàutiques i navals, a més d'altres exportacions de vehicles, teleco­municacions i electrònica militar.

L'operació del Govern però ha, resultat una absurditat donat que les xifres reals són a l'abast de qualsevol que com Fisas tingui temps i voluntat de trobar-les. "Si fas un seguiment de la premsa econòmica, les memòries de les empreses, les estadístiques de co­merç exterior i les revistes espe­cialitzades en temes de defensa, descobreixes el volum real d'ex-

COMfftADOR

Turquia

Xile

CorttatieiSud

Eslovaquia

Portugal

Marroc

7.346 v$&é$*-é* pessetes

166 milions de pessetes

193 laBMw* <Si pessetes

1 milió de pessetes

428 milions de pessetes

8?9*n8io«Éi

DADES LES ONG

Reí> 35 avions CN-33$> 100 pistoles i munició

Adquireix 5 avions i material adicional

Compra 18 avions CN-235

Modernitza 100 carros de combat T-72

Compra 3 simuladors de vol i dos avions

Adquireix 700 camions i un simulador naval

Reb 4 avions, urt simuiadortJevoiiarmea

AMAGADES

33.000 itlitïons

Falten uns 25.000 milions

19.000 laüiotts

Falten uns 10.000 milions

Fa&tàiïiéseEé

Falten més de 4.000 milions

FOST. Exporta/tones espanolas de armamento 1991- IW(>. Anàlisis de un engtino fXuenç Fisas).

portacions. Es pot detectar amb més o menys facilitat però les da­des són allà, només cal buscar-les." Donades les circumstàncies, no resulta extrany que aquest estu­diós de la matèria es mostri així de contundent a l'hora de quali­ficar l'actitud del Ministeri d'E­conomia: "L'informe cjue han fet públic és una ridiculesa. Em sem­bla francament patètic que ens vulguin vendre la moto d'una ma­nera tant estúpida".

Gran repercussió

L'estudi de Vicenç Fisas ha tin­gut una àmplia ressonància en tots els mitjans de comunicació, en el món de les O N G i finsi tot en instàncies polítiques. La intenció, però, és que no quedi com un es­tudi més, sinó que tingui un apli­cació de cara als futurs informes que ha de presentar el ministeri.

"El que volem és que les esta­dístiques siguin completes per què des del Parlament i l'opinió pública es pugui fer un control no només del què s'ha exportat, sinó sobretot del que es pensa expor­tar". I és que les O N G implica­des en aquesta campanya de trans­parència tenen molt clar que "No es podrà controlar res fins que el tema no deixi de ser secret".

E n t i t a t

Es presenta oficialment el Grup

d'Amnistia de Sant Cugat LONG encara està en formació i tardarà un temps afer actes

Actualment l'OSG lluita eontra la pena de mort. FOTO: ARXH'

IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

El Grup d'Amnistia de Sant Cu­gat es va presentar oficialment en una xerrada del coordinador de l'equip d'educadors d'Amnistia Internacional a Catalunya, José Luís Reojo. El conferenciant va explicar als assistents què era Am­

nistia. i va posar alguns exemples pràctics per fer-los reflexionar so­bre temes que preocupen l'ONG, com ara la pena de mort.

Dolors Criado, membre del grup de Sant (lugat, es va mostrar sa­tisfeta: "La xerrada potser va anar bé per fer-nos reflexionar sobre el que veiem i perquè les notícies no ens passin per davant sense

fer-nos cap efecte; la gent no va participar massa però hem de pen­sar que es van tractar temes pu­nyents que inviten més a la re­flexió". El grup de Sant Cugat està en període de formació, "per això encara no fem gaires activi­tats, però més endavant volem or­ganitzar diversos actes", va mani­festar Criado.

Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà Gelats Carbó

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h

Pa les 24 h

Gel

Premsa

Entrepans

Congelats

Gelats

Accessoris

ELS4CAIYia>S Divendres, 6 de març de 1998 Societat 19

S a n i t a t

Una farmàcia de la ciutat participa en un estudi sobre la salut dels clients La investigació vol que els farmacèutics també cuidin els malalts

LAIA PORTACELI

- Sant Cagat -

Sant Cugat ja ha començat a aplicar el programa d ' invest i­gació Tomcur amb la col·labo­ració d'una farmàcia del muni­cipi. L'estudi, impulsat per la Xarxa d e c e n t r e s d ' a t e n c i ó primària de l 'Estat Espanyol, consisteix a fer un seguiment mèdic dels clients de les farmà­cies per evitar el consum inco­rrecte de medicaments. La ini­ciativa va sorgir fa uns mesos arran de l'alt índex de perso­nes que ingressen als centres d 'atenció primària a causa de la ingest ió de medic ines in­compatibles, deguda a l 'auto-medicació o a la combinació de receptes de metges diferents.

A San t C u g a t , la fa rmàcia Montserrat Moral, al carrer San­ta Teresa, serà l'encarregada de fer el seguiment de cinc o sis pacients durant tot un any. Els malalts hauran de donar les se­ves dades i sotmetre 's a revi­sions mèdiques periòdiques. La propietària, Montserrat Moral,

ja ha començat l'observació mè­dica de tres de les cinc perso­nes, i ha demanat l'autorització del centre d'atenció primària de Sant Cugat (CAP), perquè els metges, concretament els que tracten els clients de la farmàcia, estiguin al corrent d 'aquest es­tudi. Entre els professionals con­sultats hi ha el director del CAP, Carles Martí, que ha valorat po­sitivament la iniciativa, ja que "no implica cap perjudici per al pacient, i tot el que sigui ajudar a millorar els recursos sanitaris està molt bé". Martí ha explicat que hi ha molta gent que s'au-tomedica, però que en el cas de Sant Cugat, no es trata d'un per­centatge important, i "si el met­ge de capçalera està a l'aguait, pot evitar les barreges de medi­caments incompatibles". Per la seva banda, Montserrat Moral, ha afirmat que el pro­grama Tomcur respon a tota una filosofia de veure la professió farmacèutica. "És una manera que els farmacèutics es respon­sabilitzin també dels malalts", comenta Moral.

La Farmàcia Montserrat Moral, al carrer Santa Teresa. FOTO: A.BELTRAN

E n t i t a t s

El Sant Cugat Pipa Club estableix una seu a

Mira-sol per reunir els socis i fer-hi activitats La presidenta presenta el local en el sopar de celebració del desè aniversari del grup

AURA COSTA

Carrer Orquídia, número 1. Mira-sol. Aquesta és l'adreça de la nova seu del Sant Cugat Pipa Club, una entitat que enguany ha volgut ce­lebrar el seu desè aniversari auto-regalant-se un local perquè els so­cis s'hi reuneixin i hi puguin desenvolupar les seves activitats habituals: les fumades amb pipa. La idea va ser de la presidenta, Maria Barderi, que amb l'ajuda d'alguns socis del club va treballar durant 4 caps de setmana -d 'a­magat de la resta de membres del grup que presideix- per adequar el nou local i convertir-lo en una seu amb cara i ulls.

Divendres passat Barderi va con­vocar els socis del Pipa Club amb l'excusa de fer un sopar per cele­brar el desè aniversari de l'enti­tat, una trobada que va acabar amb la revelació de la sorpresa. L'acte de presentació va aconseguir aple­gar pràcticament tots els socis de l'entitat, fins i tot uns provinents de Saragossa. A més, es va comp­tar amb la presència de la respon­sable a Espanya de les marques

Els socis del Sant Cugat Pipa Club van celebrar amb entusiasme la oració de la nova seu. FOTO: YOIANDA GARCIA

de tabac de pipa Borkum Risf i Me Baren.

La quarantena de socis del club ha rebut "amb molta il·lusió i en­tusiasme" la creació d'aquest punt de trobada "que ens permetrà reunir-nos i tenir el nostre propi racó", ha dit Barderi. L'espai serà aprofitat des del primer moment, i és que l'entitat ja ha institucio­

nalitzat una trobada mensual en el nou local, "per fumar amb pipa, lògicament, però també per fer els nostres col·loquis", assegura la pre­sidenta del grup, i dues fumades populars que segurament es faran els mesos de març i abril.

La sala s'ha instal·lat al garatge d'un immoble que ha cedit la fa­mília mirasolenca Rossell-Clos-

sella, i que membres del club s'han encarregat de guarnir amb pipes i material propi de la seva afició. El toc final a l'espai el posa un quadre de Grau-Garriga que l'Ajuntament va regalar al Pipa Club fa uns anys.

L'etitat va tenir la seva primera seu a les Galeries Pessic, tanca­des des de fa 4 anys.

Finalitzen les jornades de tai-txí a la Casa de Cultura

IOLANDA PÀMIES

- Saat Casat -

Finalitzen les jornades de tai-txí amb una valoració positiva. Ahir va començar un nou cur­set de 4 mesos.

Un total de 18 persones han assistit durant el mes de fe­brer a les jornades de tai-txí que s 'han realitzat a la Casa de Cultura. Xavier Requena , m e m b r e de l ' equip de coor­dinació de l'oficina d 'esports de la Casa de Cultura, expli­ca q u e "les jornades anaven dirigides a gent que ja cone­gués la disciplina, ja que es­taven enfocades des de l'as­pec te professional".

L 'acte més concor regu t va ser la conferència que va obrir les j o r n a d e s , impa r t i da per Luis Pedreros, un mestre de reconeixement internacional, q u e va parlar del tai-txí i el m a s s a t g e t r ad i c iona l x inè s com a fonts de salut. Després de la xerrada, van venir les p r à c t i q u e s , i m p a r t i d e s p e r M o n t s e r r a t B a r q u í n , d e la companyia Caracol·la: el pri­mer cap de se tmana van ser de tai-txí i van assistir-hi 13 persones, i el segon va ser pel m a s s a t g e x i n è s , m e n y s concorregut, ja que hi havia 5 a lumnes .

Més cursos

D'al tra banda, ahir es va ini­ciar un curset de tai-txí per a no entesos en la matèria que durarà fins al mes de juny. La professora serà M o n t s e r r a t Barquín, que farà classes els • di l luns al matí i dijous al ves­p r e . To t i que el curs ja ha començat , el període de ma­triculació continua obert per a totes aquelles persones que e s t i g u i n i n t e r e s s a d e s e n aprendre tai-txí.

Hotel 3a edat Rossinyol. I Els nostres grans es mereixen el millor.

El millor entorn natural. El millor tracte, familiar i personalitzat. Les millors

instal·lacions, amb assistència medica pemanent. La millor cuina, casolana i sa/udaWe. I tot això es el que els oferim

a motel Rossinyol de Valldoreix. Par la Mva tranquflttat I ben·ne·tar,

confií an la nostra experiència.

Av. Joan Borràs, n. 64 06190 VALLDOREIX (Barcelona)

1W. 589 62 58-865 27 07

20 Societat ELS /CANTONS Divendres, 6 de març de 1998

Folklore

El Dia d'Andalusia es converteix en una crida a la integració Més de 200 persones participen de la festa

IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

Dissabte passat es va celebrar el Dia d 'Andalus ia amb una nombrosa assistència de públic; més de 200 persones van voler celebrar la festivitat. Gent de totes les edats es van donar cita al Centro Popular Andaluz al voltant de les 12 del migdia. quan van iniciar-se els actes pro­tocol·laris amb la lectura de dos parlaments. I n d'ells era el que havia enviat el president de la Junta d'Andalusia, Manuel Clia-ves, que animasa tots els anda­lusos a continuar treballant amb eficàcia. I l'altre era del presi­dent de la Generalitat de Cata­lunya, Jordi Pujol, qui remarca­

va la integració del CPA dins de la societat santeugatenca. El ma­teix caire van tenir els discursos del president del Centro Popu­lar Andaluz, Gabriel Ruiz, i de

Gabriel Ruiz va desmentir els rumors

que parlaven de repetir la Feria de

Abril de Sant Cugat

l'alcalde de la vila, Joan Ayme­rich. Per a Gabriel Ruiz, Cata­lunya és la mare adoptiva de tots els andalusos que hi han vingut a viure i, per tant, "no hem d'o-

1:11 v {/'honorés un dels actes més característics. FOTO: YOl.ASDA GARCIA

blidar que quan celebrem el Dia d'Andalusia també fem l ' l i de Setembre, i a la inversa", va co­mentar. Kn aquest sentit, l'al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­mer ich , va remarcar la tasca d'integració del CPA: "Sempre he manifestat que és bo que hi hagi un CPA aquí a Sant Cugat, on els andalusos es puguin re­trobar i parlar de les seves arrels i tradicions, però convivint, i aquesta és una tasca que el CPA compleix amb escreix".

D'altra banda. Aymerich tam­bé va comentar que com a na­cionalista català comprenia bé el significat d'aquesta jornada: "Els catalans entenem molt bé el que és el Dia d'Andalusia per­què t amb é c o m m e m o r e m la nostra diada. I'l 1 de Setembre".

Els actes lúdics

Si als parlaments hi van assis­tir unes 200 persones. Gabriel Ruiz calcula que a Tacte del vi d'honor es deurien aplegar a la sala entre 230 i 240 assistents. I és que després dels parla­ments va ser el torn dels actes lúdics: el brindis, cl dinar, una representació teatral i dos balls van configurar l'oferta de la tar­da. Aquestes activitats van co­mençar amb el tradicional brin­dis amb el vi d'honor, un Pino, al qual van assistir diversos re­presentants del consistori així com també d'altres cases an­daluses de la comarca; després

A lat/i . . . i . • , • ' ' ' , i' , '

va ser el torn del potage anda­lús, amanit amb un bon fi no. que es va servir amb l'afora-ment de la sala complet , l 'n cop els estómacs estaven ben plens, es va representar una versió de la Historií/ c/c Sivillt/. l ' ún ic p o e m a de l s g e r m a n s Alvarez-Quintero, que va adap­tar per a l'ocasió Gabriel Ruiz. I per acabar la festa, es \a pre­sentar el nou grup de ball del CPA, el Triana, nascut perquè l'anterior es va retirar a finals del mes d'octubre passat. Per cloure Tacte, també va ballar el Brissindel, el quadre de ball de la professora Estel.

Però la festa no es va acabar a q u í , p e r q u è d i u m e n g e un grup de SO santeugatencs es van desplaçar a Barcelona per

'/,/•/ I nio )r>i i \/>i (, IAV l\

fer una ofrena floral a Blas In­fame, al Parc de la Guineuera. i posteriorment van dirigir-se a Manresa, on van participar en un dinar de ge rmanor en el qual es van reunir unes 35.000 persones.

Feria de Abril

Si s'havia rumorejat que en­guany es podria tornar a fer una Feria de Abril a Sant Cugat. Ga­briel Ruiz ho va desmentir i \a assegurar, també, que no parti­ciparan en les de Santa Coloma, a la qual ja fa 8 anys que no as­sisteixen perquè la consideren partidista, ni tampoc a la de Ter­rassa, q u e Ruiz qualifica de "classista, i nosaltres som po­pulars, del poble".

""Disseny per

Ordinador

SENY GRÀFIC IFreeHanci Cu-

^JETACiO Quark. Pa—*'•>>"-

JET/Disseny WWW : i 0 PER A NENS/JOVES

c / Sant D o m è n e c , 7-1 r 1 a

AU LAS ^ DISSENY WSSS-SANT CUGAT del VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

Preparación física Artés Marciales Servicios

• Gimnasia de •Judo • Sauna Mantenimiento • Jiu-Jitsu • Solatium UVA

• Aeròbic • Katate-do • Masaje • Steps •Taekwondo • Estètica • Musculación • Kick-Boxing • Fitness • Aikido • Gimnasia Deportiva

E x c u r s i o n s

vetcrinoi

' i: •'•- '• - - Hospitalització Radiologia • Laboratori • Cirurgia Assessorament • Pcrriiuuena

HORAW:de<8fcreadwe«lw»,de9J0-14ide16^O-20rt;(fesabtesde9.30a14h

| ^^B& m M M 30'abonat mw 4 Í 9 i a t u i t

Rius i Taulet, 31 • 08190 SANT CUGAT • Consultes i hores í 589 7141

El Col·lectiu de Gent Gran organitza activitats gairebé diàriament pels socis. FOTO:E4C

Una cinquantena d'avis de la Floresta va demà de calçotada

i. p. - Sant Cugat -

El Col·lectiu de Gent Gran de la Floresta no para d'organitzar activitats perquè els seus socis no tinguin temps d'avorrir-se i gairebé diàriament tenen actes preparats, com els concerts que la Coral Tardor ofereix en algu­

nes dates. Si la darrera va ser la celebració del Carnaval, que van allargar fins dimecres, demà ani­ran d'excursió. A les vuit del matí, un autocar sortirà en di­recció a Breda i Arbúcies per acabar fent una calçotada al peu del Montseny. En aquesta sor­tida, visitaran el Monestir de Sant Salvador, l'església de San­

ta Maria i l 'església de Sant Quirze i Santa Julita. Consol Pagès, directora del Col·lectiu, explica que "la sortida es pre­senta molt bé. L'hem feta cada any i sempre hem omplert l'au­tocar". Per no perdre les ganes de fer coses, ja pensen en la pro­pera sortida, el dia 11 d'abril, al Monestir de Montserrat.

ELS<Í C4IYIWS Divendres. 6 de marc de 1998 Societat 21

C o n c u r s o s

Cinc parelles de Sant Cugat pugen al podi al Trofeu de Balls de Saló

I.P. - Sant Cugat-

l na vintena de parelles santcn-gatenques van participar dissabte en el IV7 Trofeu de Balls de Saló, cinc de les quals van pujar al podi. Alguns dels guanyadors van ser Pau i Estel Asens, que van quedar primers en la seva categoria de rit­mes llatins; Eduard Masferré i I.oli Ruano van obtenir el segon lloc d'estàndard en la categoria d'Adult II D: i Isaac Cerdà i Mar­ta Garrell el tercer en llatins de la categoria Adult II B. Rafael Reyes, capità de l'equip de l'escola orga­nitzadora. PourStep, va manifes­tar la seva alegria per haver ob­tingut la setena posició: "Estem

molt contents d'haver arribat a la final, perquè ja és prou important en un concurs amb tants partici­pants", un total de 342 parelles, un rècord que no s'ha donat en cap trofeu estatal.

Pepe Asensio, director gerent del concurs, és optimista a l'hora de pensar en el futur del ball: "Hi ha nois de 15 i 16 anys que d'aquí a un temps segur que aconsegui­ran bons llocs".

Més de 2.0(M) persones van pas­sar pel Pavelló Municipal per veu­re el concurs. Es tracta d'unà xifra que, juntament amb el record de participació, ha satisfet Asensio: "Estem contents tant pel nom­bre de parelles, com pel públic i l'organització". En el concurs va haver-hi premis en totes les categories d'estàndards i llatins. FOTO: YOLANDA GARCÍA

Guia Mèdic a Cirurgia

• Dfl. FERNANDEZ UVYOS Onjigfa gmwal, apami! qftjestw. ASt-Ara-v aea-Sshttss. *», Tfcnfcftroa, 2-8. av AI , Ssmeoga. «S8947C0

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats (te conduir ï armes. M«cMr>a imerna, JassrtwSpta, nt Santiago <%*>• (tot. 2, w«pl. 1a, Ssm Cugat tt 67**52»

Dietètico-Nutrició

• MAftfAftIUSSOtEft ACWpuHtfOT, flUtfWíh * * * * » . H(*» «dV vttigiwteft ts/ Bwxsoae Meraae*, 25-27, ít 2a. Sant Cugat. <t 5891307

•ORA. M. D0MÍN00 QALLARt MetffcftftSsnasS. «e t t * * OWun», #-mac«íS(^OU»,*»«e cttrWnguítee, c/Enda»aftatia.Sl, ter(*tSantC«gat. gg74»3JÍ9/S8g89^i • CENTRE DtNMEaTW IMEEH» ClHABSttTJCA £fea. Ama fl. Çejdà* 0 » fioai»*» Sèsam*

Cfltwattof» BSftóTíwreiSeirtcft *v, 1W*B-b4«a,2·e,2affenta,ttB«(l.S-9.aei9CSír)t

o^t , t f«»48gr-wtr4atw

Fisioteràpia

* SOFIA aGMAflERftÉ Ffeíotef ^AaSstàtietównílàr&fiatcAsí-8a. «? VÉM». Sant Cueat te 674 48 ?2

Geriatria

»OEW«t,8HÍffl«»fla,WttlàS5l.

r&

W ï a » ^ * d « * * M 1 ( * * * ^ M S w ,

defallí 12 Sant Cugat

• ïJt£AS8K!fe«aAlhPBCSS«W5-tS&SarraKf^udaïteperSonasyans, maWtsciòrscïí! cor«*Eç#ntt, a qMtMMpI hGw^e»ote<ASts<9B»saftz&fap& eegur »<*» pae <**> to Txtttti#**&b3st A. 36*90 S»tC«aaí.W..:»Se8»«r

Metge capçalera

• s(.R.ESQÜ«C».CA«SSA Í3artítría. Av, TÍMreblanca, 2*8 Ais. sal*. Agr. Mútua, San«fe,M. Pfefc, Pr<iv.,MutHGC«S899?aB. tr 908 35 lOft>^.24ti,<Íorff^i. * Or. MONTSEfWAT GARRKï* MwaeAi «sdçatera. Vetes * tiaBíÈa-fltó-oifcL Matar, 36, T " " ' * Í ? 4 0 Ò 4 S

«eUjttOA ORTOOàfíCJA ÍDtS-rUNClw icMPQrsv-MAvftwlWJlAR *í.»rraWdrKa.2^2riA.(í*«)a&a

• D f t CARLOSROSSeTTí Qtfcatglagta. nen» i adults. fíWa,fiftia(aÇocte,20,i(-3a,Sa«0ugat «-0^721»... *$f tA. tU20wa Cfti»»actefl*aStofars8. ExcWSurtenstw-ÍSdà^a^PrBTKMïolíttiríoaa.S.entrE-

»&,$«« Cwgat. » « ? 4 0 6 8 »

«OftA. M. JAUME SAURA

~ i , 2Z, W»e«sv Sa* Casat

Oftalmologia

•OJ&ífUe CHI SAtUTOCutAfl

àg*J»C/ Santa. Mass, m. Sant Cugat

rrebtor>ca,2-»,íí'»s. tt'CM9at 0 6 7 4 5 7 8 $ . ^ ^ " "

• DRA.ANNAPUJBÍETICAIOCS Pediatria. Wtafcta Sabt Mapfl», Ehdava-SadaS1,l9fpf». Santi tr6892996·674SBn

Podologia

• JOSEP M.reexgi>i6 Malalties de) peu» «tesis, pftwtSes w-topMques, papítoflWS, íftu$j»0Bl pau. Heras aoonwr*. t r56963t ! ) -»Z91f t96í»

Psicologia-Psiquiatria

• çmrm m j*$«j<S«KïtA CUNfGA tomretfaipiwwBtaitfe f d* ta pana Net», SM(«»S«H»Í «Mte. Ast Catalunya » t3r 1 i S*r*C*«tS. * $ 7 4 ^ i t a í ;

• CAfiMEtACASTiyjJ Paicotogte, prctifemea d'J«rt<»(THBj3«. \«à.5-7,fr2a.S»»te«Q* - '

•OEHTRe VALLÈS fti*o3tciÇps,peí<juiat*t,

«689405* « M . A W DONA <>*(«*»» »om,l.S«BtC ~ •tt 58643 44

•oRA,RAteni»

deMÍaòS. <ras*pn»*r»«

«s«c Moraaaft,SS*ia!i a»'?*.^ »e743ftM(»4tt484"

*&ÍS1ÏTUTf aAwrouow Pst«í<3Btíl «**!« tsioo«,a(i»fw«s«»,« <Tafi4$efa i ka, %

Pulmó i cor

#Dr.JOAÏÍ\ COMBAS

Rutmót<^Mpjt>r,36,2n,SantCtraat

Tocoginecologia-Obstetrícia «DtJt í*N««SÉ<ÏÓMa G A » 5 » OWteíftSi ígttsootógto. HOMS eefoíçtt-*e.Fían(a^M6«a»,25^7,lf2a.Sam a^ft.-» S9915-07

•Ora.MttA»«ARÏÍÍffiZ MEDWA

Cugat. »iSB913 25-27, »r 2a. sent

• OFtJKSteïOWíAWMEï BAtZAH Ttxogtnec DDt*- t*x»» «wmgwto* A* CM«(u«it»(síiJ *« 1 * santa»* ttSatuéHÜ Par«<a^«7y7Vt<»

«0fi.E«BW««CAYl«ELAFO«nr Qt»cÉI·ftO(ifl*Mi*h»eiSffrt^«t«t^

» » 4 W H ) S t a » t t 4 S

«0RAI*ro«f>fH«RROOÓMA SBM«te^{obs»írfoiaASC.M9ía»c

Traumatologia

SAliARE»

AKlbm*(»(»»>a·^Po(dlrfc^ttntCus»l

ttíSSSíFSB

•J0Wí>l><S»«NCÍ0f>«!H

»i iifjiiin i

vM&fvHJMRH AlYAIWiHMw

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistencia.

servei 24 hores

•"Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajudaala llar: neteja, eria, compres, menjars...

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

589 39 67

AvJorre Blanca2-8,3rA, desp. 11-12

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Av. Torreblanca 2-8, 3r A desp. 11 i 12

Sant Cugat del Vallès

email:inpross@cambrescat. es

• Unitat de Tractament de l'Alcoholisme

• Psicologia Clínica i Psiquiatria. Psicoteràpies. Depressions. Parelles

• Servei de Toxicomanies. Drogues de disseny. Cocaïna. Manteniments amb Metadona. • Unitat de Tabaquisme Patologies associades al consum de drogues

Servei de Trastorns d'Ansietat: estrès, fòbies...

Joc Patològic

wmmvamnm

TRUCA AL TELÈFON BLAU

589 37 87

22 Societat U S / C A N T O N S liivenrires, fi de marc de 1998

Campanya

Bon rotllo al Leonardo da Vinci per fomentar les relacions humanes

l o i . A \ l > \ P W I I K S

- Sant Cugat -

L 'IFS Lçonardo da Vinci ha iniciat una campanya que, amb cl títol de "Bon Rotllo", vol fer reflexionar els alumnes sobre els aspectes fonamentals tic les re­lacions humanes. Manuel Ma­rín, coordinador de la campanya, explica en què consisteix: "Ks tracta que els alumnes triïn un candidat que s 'adeqüi al Bon Rotllo en el setit de bona edu­cació". I per fer-ho. es tractaran i fomentaran diversos pun ts . com saber saludar o demanar bé Ics coses, per exemple.

La primera fase de la campa­nya ja es va dur a terme entre el 23 i el 11 de febrer i va ser un període d'ambientació durant el qual es van penjar cartells i pòs­ters par lan t del Bon Rotl lo , "però sense explicar què era, perquè volíem crear expectació entre els alumnes", explica Ma­nuel Marín.

Dimecres es \a presentar la campanva a Ics tutories d'KSO i l·IM a través d'uns casos pràc­

tics que els alumnes estudiaran per grups; la solució d'aquests exemples passa pels sis punts de la campanya, que són: salu­dar, demanar bé les coses, do­nar les gràcies, demanar discul­pes quan cal, usar un to de \ cu correcte i aprendre la importàn­cia del somriure.

Kls alumnes tenen fins al dia 13 per presentar les candidatu­res, que s'exposaran durant un temps, i després un jurat triarà Ics 15 o 20 millors.

l-.n del marc de la camp.una també s'ha demanat la col·labo­ració de diversos personatges. D'aquesta manera. Andreu Bue-nafuente. Salvador Alsius, Victò­ria Camps, Francesc Mauri i l'In­t enden t en cap de la Policia Local, Moisès Simón Rebollo, han enviat uns escrits, que s'­han penjat pel centre, donant suport a la campanya. Per la seva banda, avui a dos quarts de dot­ze d'meteoròleg Francesc Mau­ri i el periodista Jofre Llombart faran una xerrada. Divendres vi­nent, serà el torn de \ ictòria Camps.

O r i e n t a c i ó p r o f e s s i o n a l

Els estudis artístics posen punt i final a les xerrades acadèmiques

Les jornades continuaran amb un saló de Pensenyament LAIA PORTACKI.I

- Sant Cugat -

L e s x e r r a d e s d ' o r i e n t a c i ó acadèmica de la Casa de Cultu­ra van finalitzar ahir amb una conferència sobre els ensenya­ments artístics i la carrera de tu­risme, a càrrec del director de l'Fscola Municipal d'Arts Plàs­tiques i Disseny de Sant Cugat,

Artur Margalef i la directora del C e n t r e Nova Aula, Júlia Al-borch. Amb aquesta xerrada es tanca un cicle de trobades en què pares i futurs alumnes de les titulacions superiors han po­gut aclarir els seus d u b t e s i conèixer una mica més el con­tingut i funcionament d'aquests e s t u d i s . Les j o r n a d e s han comptat amb la intervenció de

professors de totes les carreres. tant de ciències (veterinària. medicina, econòmiques), com de lletres, com ara dret, filologia o geografia i història. Tot i que ahir es van acabar Ics xerrades, les jornades d'orientació encara no han acabat, ja que continua­ran dues novetats d'aquest any: un mini-saló de l 'ensenyament i entrevis tes personali tzades.

E n s e n y a m e n t

L'Espai Jove organitza un curs d'Internet per a no iniciats

Dilluns comencen les classes teòriques a la Casa de Cultura LAIA PORTACKI.I

- Sant Cugat -

Dilluns vinent s'inicia a la Casa de Cultura un curs d'iniciació al nou mitjà de comunicació, In­ternet , organitzat per Factor Jove amb la col·laboració de l'A­juntament. Seran 12 hores per conèixer els orígens, l'actualitat

i el futur d'Fnternet, així com també per saber què és una pà­gina web, com buscar informa­ció, com navegar i què és i com funciona el correu electrònic i el xat. A més, també hi haurà una primera aproximació al dis­seny de les pàgines web.

Kl curs es dividirà en dues ves­sants, una primera de teòrica i la

segona pràctica. Les 6 hores d'assignatura teòrica s'allarga­ran fins al dia 20 de marc i no­més s'hi admetran 8 alumnes com a màxim. Les pràctiques començaran el 23 i es realitzaran per parelles. Les classes s'im­partiran sempe els dilluns, di­mecres i divendres.

Aqlls«*

EIS4CANTONS

L?Arnau Cadell Divendres. 6 de marc de 1998 23

Espai cedit per Els 4 Cantons als instituts de Sant Cugat

E n t r e v i s t a a Vicenç Fi a s

u A Sant Cugat hi ha poca poblac ió immigrant"

( i U ÍKIKI . \ \ U.I.S

-Sant Cugat-

El santcugatencViccnç Eisas és t i tular de la càtedra de la UNESCO sobre pau i drets hu­mans a la l AB i durant molts anys ha treballat en favor d'a­quests drets . En aquesta en­trevista hem volgut saber de quina manera col·labora a Sant Cugat i quins són els organis­mes que hi ha. —Oiiino. i ir lhilüts sorials <!<•-

scmolup i ' s ii Sani (lu^ul? -Al municipi de Sant Cugat

treballo en l'activitat relacio­nada amb "Vallès sense f ron­teres" . que és una associació de suport a la població immi­grant. que en el cas de Sant (. 'uu.at es tracta majoritàriament de p e r s o n e s q u e v é n e n del Marroc. Dins d 'aquesta asso­ciació. que fa sis anys que exis-te i \ . procurem establir un cer­cle d'amistats entre persones d'aquí i persones de fora. —Mi ha institucions públiques

o organismes que par t ic ipin en aquestes tasques, i de qui­na forma? -Al municipi de Sant Cugat,

l 'Ajuntament, a través del seus

diferents serveis, treballa d'u­na manera molt directa amb nosaltres. Es una llàstima, però. que en altres municipis no hi hagi organitzacions com "Vallès sense fronteres" que permetin fer d ' intermediàr ies , de pont amb la població immigrant.

- H i ha alguna organi tzació pr ivada que desenvolupi les mateixes tasques?

- D e fet. "Vallès sense fronte­res" ja és una organització pri-\ada. és un associació on es fa un tipus d'activitats que difí­cilment fan organismes privats. és a dir, per això són associa­cions de caràcter voluntari i vinculades al moviment de so­lidaritat.

- Q u i n a és la s i tuac ió dels iiiagrehís en el Vallès, i més «•li concre t a Sant Cugat?

-Al Vallès hi ha una situació molt diferenciada respecte a la població immigrant. Depèn del municipi; per exemple , a Sant Cugat hi ha poca població immigrant, concretament hi ha uns 150 marroquins i, en can­vi, a Rubí aquest nombre puja a 500 o 600 marroquins, i en el cas d e T e r r a s s a , a m é s de 1.500. En aqustes poblacions

Viitm h'h<i< inl-Li!'i,hi iiwli "Vallès sci/sr )• n>/ I OID I 4(

sí que es donen problemes de les, fins i tot dificultats per tro-diferents tipus, ja que és gent que té dificultats per aconse­guir una v i v e n d a . o bé són massa peti tes i en males con­dicions. I,es criatures, que n'hi ha mol tes , poden tenir pro­blemes d'adaptació a les esco-

bar placa. En el cas de Sant Cugat, en haver-hi poca gent immigrant , la relació a m b la població és molt més fluïda. més visible. Els problemes són més genèrics, problemes que tenen els mimiszrants.

Grups de joves contribueixen amb Mans Unides

MARIA GOXZÀI.KZ

- Sant Cugat -

Mans Unides, com tothom sap, és una Organització No Gover­namental de voluntaris que llui­ten contra la pobresa, la fam, la malnodrició, la injustícia i molts al­tres problemes de països subde­senvolupats. Tot això ho fan arreu del món. i fins i tot al nostre po­ble. A Sant Cugat hi ha un grup de joves que ajuda Mans Unides i la seva finalitat és aconseguir di­ners per dur a terme molts pro­jectes per ajudar els països més necess i ta ts del Tercer Món. Aquest any, un dels projectes ha estat ajudar la dona de l'índia, que per desgràcia no té la matei­xa sort que Ics dones del nostre país. l'eraixò l'OX'G dóna suport a aquestes dones i a noies més jo-ves. perquè el dia de demà pu­guin valer-se per elles mateixes, sense l'ajuda de l 'home, i així aconseguir una igualtat social. St. Cugat col·labora amb l'aportació de diners recollits amb l'encesa d'espelmes a la plaça dels Qua­tre ('antons i en una col·lecta a la missa d'un diumenge. Tot això, i d'altres activitats que s'han fet i que es faran més endavant.

Esports

El futbol femení guanya cada

vegada més protagonisme

Les noies també sabem jugar a futbol SABINA VIRGILI

- Sant Casat -

EI futbol femení és un esport que avui en dia no està molt ben cons idera t per la majoria de gent. Però encara que aquesta majoria no ho sàpiga, dia a dia les pe r sones q u e es tan dins aquest món lluiten perquè tot això canviï. Cada vegada hi ha més noies que el practiquen i més espectadors que, fins i tot, consideren que és més entre­tingut que el futbol masculí, ja que aquest, amb tants diners pel mig, més que un esport sembla, s implement , un negoci. Amb aquest article vull fer veure la gent el que és en realitat aquest

esport. Us puc ben assegurar que aquest món no es pot conèi­xer des de fora, hi has d'entrar i, per descomptat, estar-hi inte-ressat/da, ja que això no és com el futbol masculí , on tothom s'assabenta de tot.

Aquí a Catalunya, aquest es­port és importantíssim, ja que és on es troben uns dels tres mi­llors equips d 'Espanya: l 'Es­panyol, el Barca i el Sabadell, els quals juguen a la màxima di­visió, la Divisió d'Honor. A ban­da d'aquesta, també hi ha la Di­visió N a c i o n a l , la P r t i m e r a Catalana i els grups A i B de la Segona Catalana.

En aquests moments la Divi­sió d'Honor ha estat suprimida

per motius economies, però es tornarà a establir l'any que ve. Ara us parlaré d'una noia que fa un temps va arribar a Barcelo­na, considerada un geni del fut­bol: la promesa de Ronaldo, Su-sana Werner. La seva arribada va causar força espectació i impac­te en molta gent que desconeix totalment el futbol femení. Per­sonalment, crec que la gent hau­ria de parlar menys d'ella, per­què aquí està ple d'esplèndides jugadores a lesque ni tan sols han vist en acció.

Aquí, a Sant Cugat, el futbol fe­mení no és un esport important, però hi ha un equip, la Penya Blaugrana, que ajuda les noies que s'inicien en aquest esport.

E n s e n y a m e n t

Ha estat necessària la nova reforma per allargar

l 'ensenyament obligatori? CLARA VIRGILI

Crec que la nova reforma que s'ha establert aquests últims anys no ha aconseguit que la majoria d'estudiants s'apliquin més als es­tudis, però el que sí que ha fet és allargar l'ensenyament obligato­ri. Tot i que molts joves pensen que ha estat una bestiesa, jo ho he trobat molt correcte. Però no era necessari fer tanta reforma per poder allargar els estudis.

En aquesta nova reforma, des­prés de quart d'ESO, s'ha de co­mençar el batxillerat. Encara que el nostre institut, l'Arnau Cadell, no ha iniciat aquests estudis, tots els alumnes de segon de BUP hauran de fer aquest nou curs. Per això ens han explicat com fun­cionarà: haurem d'escollir entre

quatre batxillerats; l'humanístic, el tecnològic, el científic o l'artístic. Aquest últim tipus només es re­alitzarà en un centre a cada zona, i l'ajuntament ha escollit l'Ange-leta Ferrer perquè posi en marxa aquest batxillerat, ja que cobreix una part més cèntrica del poble. La delegació d'ensenyament va prendre aquesta decisió no fa gai­re, al desembre del 1997. Penso que això farà que molts

alumnes de l'institut Arnau Ca­dell, de Valldoreix, marxin a un altre institut, amb possibilitats d'a­nar a Barcelona, o al mateix An-geleta Ferrer. I molts d'ells, que també volen fer batxillerat artís­tic, s'hi repensin i continuïn es­tudiant a l'Arnau Cadell fent un altre batxillerat, potser no tan convençuts.

24 Societat ELS /CANTONS Divendres, 6 de mart; de 1998

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

EL IV TROFEU DE BALLS DE SALÓ MOSTRA ELS COSSOS MÉS ÀGILS

Els participants del concurs de balls de saló van moure's als mil i un ritmes amb què la música els va temptar diumenge

passat, fent gala en alguns casos dels millors dots de contorsionisme. Fespectacle va estar garantit tant per les

habilitats de dansa com pels mateixos balladors. Plana 21. Foto: YOIAXDA GARCÍA.

LA TRADICIÓ DE SANT MEDIR PERDURA Es una de les festes més arrelades a Sant Cugat, una vella tradició que els santcugatencs s'han encarregat de mantenir

any rere any. Vna bona mostra és aquest conjunt de cintes que els banderers col·leccionen d'edicions anteriors, testimoni irrefutable de la seva peregrinació i presència a l'ermita.

Planes 3 a 5. Foto: AVE BELTRAN

Bia MAMA I VÍCTOR URIS DESPER­

TEN L*ÀNIMA DE BLUES DE DESENES DE SANTCUGATENCS

Al més pur estil del so de Nw Orleans, BigMama i Víctor Uris van torna!' a fer picar de mans i peus el

públic que dissabte a la nit va aplegar-se al Casal de Cultura de Valldoreix, l'harmònica i la guitarra dels dos músics es van fondre en un sentiment únic que els

santcugatencs van saber apreciar com es mereixia. Plana 42. Foto: YOLANDA GARCÍA.

aS4CANTOÏNS Divendres, 6 de març de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

UN DIA D'ANDALUSIA, AMB MOLT DE GUST

Res com un bon plat de potaje andaluz, màxim exponent d'aquesta cultura

gastronòmica, per pair l'agitació que va comportar la celebració d'aquesta diada. Vi

d'honor, parlaments, teatre, quadres de ball..., tanta activitat per força va obrir la

gana als assistents. Plana 20. Foto: YOLANDA GARCÍA.

LA PETANCA CONVOCA UN MILER D'AFICIONATS AL CAMP MUNICIPAL

D'ESPORTS La tercera edició del Torneig Ferrero Ibérica de petanca

aconsegueix reunir uns mil santcugatencs aficionats a aquest esport. La competició va ser aferrissada gràcies a l'alt nivell dels seus participants, els millors de cada club de petanca. La participació va superar amb escreix la de

l'edició de l'any passat. Plana 34. Foto: YOLANDA GARCÍA.

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

* *

El dormitori dels seus somnis

Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, 33 Tel. 674 09 95 - 674 15 50 - Fax 674 08 98

08190 Sant Cugat del Vallès

Dissabtes obert als migdies

26 Societat ELS /•CAIYIXJN» lYvvemlres. 6 de mai\ de IWH

La r a d i o g r a f i a

LA CAMARILLA BARCELONA

L'associació de

La Camarilla brinda

l'oportunitat d'entrar

en relació amb

tots els clubs

Jugar a qualsevol lloc

Entitat: l/iÇanwnlln fímrehna

Sombre de socis: IW .4 // v de fundació: Novembre 1996

M O N T S K SANT

- Sant Cugat -

Els jocs de simulació d'aven­tures en viu semblen ara una novetat a molta gent. Gràcies a la pel·lícula "The Game", i sal­van t Ics f a n t a s i e s c i n e m a ­togràfiques del film, to thom coneix què són aquests jocs. I fins i tot han sortit algunes em­preses que, de forma mig ba­rroera, intenten explotar la idea de generar a\ entures a la carta per als qui volen \ iure una es­tona fora del món real i dintre d 'una fantasia.

Però en realitat aquest tipus de joc és molt antic i conegut, si bé ningú pensava a donar-hi

un nom específic. És tan antic com els nens i els homes. Qual­sevol de nosaltres hem jugat a indis i vaquers o a lladres i se-renos. Kn les vers ions més complexes i adultes els aficio­nats a aquest tipus de jocs fa molts anys que els juguen de manera particular, entre amics o en clubs o grups. Versions de diversos jocs es juguen en em­preses o instituts com a com­plement educatiu.

Però els jugadors, per diver­tir-se, acostumen a regir-se per llibres de diversos jocs amb re­gles de funcionament. Els per­sonatges acostumen a ser ge­nerats prèviament per l'àrbitre de joc, amb unes regles adap­

tades però variant segons els criteris de cada director per cre­ar el personatge, i t enen una vida e f ímera , les hores q u e dura el joc; acabada la partida el pe r sona tge desapare ix . A més, un personatge creat per un director de joc de Sant Cu­gat difícilment es pot adaptar a les regles de Sabadell o de Sa­ragossa.

Molts jugadors, per raons de tre­ball, estudis, o per estar fent la mili -el col·lectiu de jugadors de rol acostuma a ser jove- no po­den integrar-se en partides de clubs de fora; perquè els seus per­sonatges, normals en el seu club, són impracticables en un altre per les diferents interpretacions de

les regles que els directors de joc fan al moment d'aplicar els re­glaments en crear els personat­ges.

Les grans convencions anuals. punts de trobada de jugadors vin­guts de tot el país, eren expo­nents d'aquest fenomen i, nor­malment, mai no es podia jugar amb personatges propis.

Una de les cases més grans de llibres de rol va pensar a crear una associació que normalitzés els seus jocs, i fes que qualsevol ju­gador del món pogués adaptar-se a jugar amb tots els clubs que organitzessin partides.

Amb aquest criteri d'unir re­gles es va crear l'associació La Camarilla.

a S 4 G \ f V r o N S Divendres, 6 de marc de 1998 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

LA CAMARILLA BARCELONA

Fer d'àrbitres i organitzar partides

homologades i oficials és una de les

tasques del integrants de l'associació

I trobar amics arreu on vagis La Camarilla és una associa­

ció q u e f u n c i o n a com una mena de federació de la gent q u e juga a un joc espec í f i c dintre d 'aquests t ipus de jocs de simulació.

Es tracta del joc a n o m e n a t Vampir, la Mascarada. Un joc d'origen americà que ha triom­fat de manera indiscutible en­tre els aficionats als jocs de si­mulació per l 'originalitat del seu plantejament.

Vampir presenta un món en què conviuen els homes nor­mals amb una societat secreta, amagada i decadent , de vam­pirs que lluiten pel poder i on, a diferència dels altres jocs de representació, les intrigues po­

l í t iques i d ip lomàt iques i les converses i conxorxes entre els jugadors són més importants que la simple acció.

L'associació La Camarilla es va crear per reunificar i homo­logar les diferents regles de joc de Vampir, perquè d ' aques ta manera qualsevol jugador que pertanyi a una delegació de Ca­marilla, tant a Europa com als Estats l 'nits, pugui ser recone­gut i pugui jugar amb el seu personatge a qualsevol lloc on es faci una partida oficial.

Camarilla Barcelona, creada per l'editorial Factoria de Ide-as, funciona de manera autò­noma des de Sant Cugat i Sa­b a d e l l , i o rgan i tza p a r t i d e s

oficials a Barcelona, Sabadell i Sant Cugat, o en altres pobla­cions adherides a l'associació. Les partides s 'anuncien amb una certa antelació i amb regu­laritat, i els jugadors que hi as­sisteixen guanyen punts per anar fent créixer el seu perso­natge, segons com hagi actuat durant la partida. La Camarilla també té cura d'homologar la creació del personatge oficial de cada jugador p e r q u è cap membre tingui avantatge sobre cap altre a l'hora de crear un personatge. Si així ho sol·lici­ten els clubs de la comarca, ar­bitra l'activitat dels jugadors i organitza partides oficials en les quals també es poden guanyar

punts. Organitza partides ober­tes de taula, i en viu. Com a representant de l'em­

presa editora del joc Vampire, TheMascareit, La Camarilla rep totes les novetats de l'editorial i organitza demostracions dels nous jocs a les botigues i clubs que ho sol·licitin. També ges­tiona les quotes i les activitats dels membres adherits, i s'en­carrega de fer demostracions i subministrar els directors de joc necessaris per als diferents jocs, a les convencions que se cele­bren a Barcelona sobre el món dels jocs de rol.

El soci de Camarilla té la pos­sibilitat de jugar sempre amb un mateix personatge oficial, a

les diferents partides i llocs on pugui desplaçar-se, la qual cosa fa que aquest personatge no de­saparegui en una sola partida i es d e s e n v o l u p i en c o n e i x e ­ments i en estatus social, dintre del món fictici en què es de­senvolupa el joc, i sempre se­gons els mèrits que pugui guan­yar durant la partida. Així es conver te ix en un personatge més complex i, per tant, molt més divertit de jugar.

La Camarilla també investiga, sobre el terreny, la millor efec­tivitat de les regles de joc, per dotar el joc de Vampir d 'una gran diversitat i agilitat, sem­pre vetl lant pel correcte fun­cionament de la partida.

28

EIS4C4NTONS

Economia hiirtiïhrs* h fí( matx de /'s'AS

Pla c o m e r c i a í

Els santeugatencs trien benestar, abans cçne feina al municipi

Un estudi demana "centres comercials a cel obert" AI.BI.RT B A L . W / À

- Sant Cugat -

Sant C -iiLJ.nr és una població sin­gular respecte a l'oferta i la de­manda comercial i de serveis, Aquesta és una de les principals conclusions de r"Estudi de l'o­ferta i la demanda comercial a Sant Cugat del Vallès" i del "Pla es­tratègic de dinamització comer­cial" realitzat per la Cambra Oficial de (Comerç i Indústria de Terrassa ((XX 'I'l'). L'estudi ofereix una vi­sió de la situació actual del comerç i aporta tota una sèrie de propostes per assolir un nivell d'oferta com­plet, equilibrat i de qualitat. La singularitat de Sant Cugat queda demostrada en dades estructurals

i demogràfiques. I -a ciutat ha cres­cut més de 6.0(M) habitants en no­més dos anys, fet que representa un 1-4-9? d'increment entre les no­ves migracions i l'alta taxa de nai­xements.

Segons l'autor de l'estudi, Fran­cesc Izquierdo, els fluxos d'immi­gració van generalment darrera dels llocs de treball i a Sant Cugat això passa a l'inrevés. "És una de les ciutats més deficitàries en ocupa­ció de l'entorn de Barcelona", ha assegurat Izquierdo. FI 58% de la població treballa fora. No obstant això, segons l'estudi, els nous ha­bitants busquen qualitat de vida abans que feina al mateix munici­pi. La majoria de població activa santeugatea són parelles joves que

treballen tots dos al municipi o pri­mordialment a Barcelona i al Vallès. Kl portaveu de Sant Cugat Co­merç, Jaume Tuhau. ha admès aquestes dades amb el matís que la població "guanya els diners fora, però se'ls gasta aquí".

Sant Cugat i Qualitat

Sota el binomi Sant Cugat-Qua-litat, els responsables de la CO-CIT ofereixen un pla estratègic de dinamització del sector que creï "centres comercials a cel obert", que aconsegueixin atraure clients propis i remots en funció de la po-sicióestratègica del municipi en la comarca i en el conjunt de l'Àrea Metropolitana. Tot i que el muni-

F.ls responsables de la COCITvan explicar les raons del pla romerrial. FO1 Ï):A. li

cipi disposa de gairebé mil esta­bliments distribuïts en vuit bran­ques, l'estudi constata les fuites importants de compra que es pro­dueixen en sectors com ara l'e­quipament de les persones en calçat i roba (42%) o l'equipament de la llar (37%). Per contra, el sec­tor .alimentari només deixa esca­par el 6% de compres, principal­

ment a Sabadell i a Barcelona. L'es­tudi de la COCIT recomana un pla comercial "que pensi en la ciu­tat total", i no tan sols en campa­nyes puntuals. En aquest sentit, l'estudi valora bé la fira de Sant Cugat Actiu i recorre també a les xifres de visitants del claustre del Monestir 18iM) persones només l'any passat.

Comerç

Aymerich, satisfet per l'interès

internacional en el comerç local

El model de Sant Cugat interessa ara a Romania A. B.

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha valorat molt positi­vament l'interès que ha despertat el model de comerç de la ciutat en els projectes de països com ara Romania i Portugal. A la visita re­cent de dos regidors de Figueira da Foz, consistori integrat en el projecte de serveis LASPI, va afe­gir-se la setmana passada una de­legació del Govern de Romania. Fls tècnics romanesos van visitar el municipi, acompanyats per Ay­merich i pel director general de comerç de la Generalitat, Jaume Angerri, per veure com pot po­tenciar-se el petit comerç a les

ciutats mitjanes del seu país. Una assessoria de Sabadell ha fet de mitjancera a l'hora de recomanar Sant Cugat al Govern romanès per la combinació que ofereix de carrers comercials al centre urbà i centres comercials als afores. L'alcalde Joan Aymerich s'ha compromès a col·laborar a l'ex­portació del model comercial santeugatenc a Romania amb l'in­tercanvi d'informació i docu­mentació que els pugui interessar.

L'estudi de la COCIT

D'altra banda, Aymerich tam­bé ha ofert lu col·laboració de l'A­juntament en l'aplicació del pla de dinamització que ha fet la

COCIT, posterior a la prova pi­lot sobre l'oferta i la demanda comercial. L'alcalde de Sant Cu­gat ha afirmat que les fuites de gent que compra a fora el para­ment de la llar o l 'equipament de les persones es poden solu­cionar amb nous comerços d'a­questa branca. Segons Aymerich, però, cal que la gent que vulgui posar un comerç vingui a orien­tar-se a l'Ajuntament, a la Cam­bra de Comerç de Terrassa o a l'Associació Sant Cugat Comerç. Per Aymerich, l'alta oferta de la ciutat en comerços d'alimenta­ció significa que Sant Cugat està ben dotat i que cal treballar per­què tots els sectors assoleixin aquestes xifres en oferta.

I n v e r s i o n s

Juan Lao invertirà 8 0 0 milions en una nova seu intel·ligent a Sant Cugat

A. B. - Sant Cugat -

La manca d'un solar industrial adequat a Terrassa ha decidit la Companía Internacional de Invcrsiones (Conei), propietat de l'empresari Juan Lao, a in­vertir vuit-cents milions de pes­setes en una nova seu al polí­gon IV Sant M e m e t de Sant Cugat. Amb els terrenys ja ad­quirits, les obres, que podrien començar el mes de setembre, es basaran en un projecte dis­senyat per l 'arquitecte Eduard Sansó i preveuen un edifici in­tel·ligent, dotat de tota mena de tecnologies i de gran fun­cionalitat.

L'edifici disposarà d 'una su­perfície útil de cinc mil metres

quadrats , repart i ts en planta baixa, quatre pisos i dos soter­ranis. La nova seu donarà feina al voltant d 'unes quaranta per­sones.

El trasllat de Conei a Sant Cu­gat s'ha vinculat directament al c r e ixemen t de l ' empresa . que actualment reparteix les seves oficines entre Castellar i Terrassa. EI grup patrimonial, fundat al març de 1988, con­trola actualment dues empre­ses de màquines recreatives, BarnaCenter i Bislai, que ope­ren en el mercat estatal. El pro­pietar i de Cone i , Juan Lao , també és soci de Cirsa, l 'em­presa del seu germà Manuel Lao, des d'on també participa en operacions immobiliàries de gran envergadura.

r A T A Ï OIVTA W^VBBI l l i MES GRAN C E R À M I C

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel . 5 8 0 1 5 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

ELS ÍCANIÜNS Divendrrs, 6 de març de 1998 Economia 29

Les empreses: Supermercat Vilaró, S.A.

El Supermercat Vilaró, situat des de fa poc a la Rambla del Celler, està dirigit per una societat formada per Mart í Vilaró, que n'és

l'accionista majoritari, Xavier Vilaró, el seu nebot, i Caries León. Tots tres són al capdavant d'aquesta àrea comercial del sector

de l'alimentació, tenint cura, sobretot, de l'atenció personalitzada al client. Martí Vilaró es va iniciar en aquest sector l'any 1962 ,

amb el seu germà, Jaume, que va morir fa tres anys. Enguany, i després de gairebé 2 0 anys de tenir el supermercat a la placa

Octavià, Vilaró va decidir traslladar-se al nou centre comercial Celler Centre, en una aposta de futur. Un ampli horari comercial

i poder oferir servei de pàrquing als seus clients són els avantatges més interessants de la nova ubicació del supermercat.

MARTÍ VILARÓ. Empresari

'Tenim clients de fa més de 3 0 anys" N C R I A SERRA

- Sant Cugat -

—Quan va c o m e n ç a r a t r e ­ba l l a r en el s e c t o r de l 'a l i ­m e n t a c i ó ?

-Vaig començar l 'any 1962, en una xarcuteria que el meu germà, Jaume Vilaró, que va morir fa tres anys, i jo, vam muntar al carrer Santiago Ru-sinol de la nostra ciutat , da­vant l 'ant iga Past isser ia Sà­bat, on ara hi ha el Bona Teca. En aques t local hi vam estar d u r a n t c i nc anys i mig . L a nostra família venim de pagès, i en un principi jo només ana­va a la botiga els caps de set­mana . L 'any 1968 e n s vam traslladar a un local de lloguer situat a la Placa Octavià, que ac tua lment no té cap activi­tat. Kl 1985 vam decidir fer una ampliació de local i vam adquirir la casa del costat del local de lloguer, vam j u n t a r els dos solars i vam fer el su­p e r m e r c a t el dob le de gran del q u e era in ic ia lment . Hi havia una planta de 350 ml i una altra de 700; també hi ha­via el seu maga tzem corres­ponent . L'únic que faltava era un pàrquing per facilitar l 'ac­cés dels cl ients a la /.ona del Monestir .

—Com va dec id i r t r a s l l a d a r el s u p e r m e r c a t al C e l l e r C e n t r e ? - H o vaig decidir pe rquè al

supermerca t de la plaça Oc­tavià hi havia el problema de l 'aparcament. Actualment tots els supermercats de Sant Cu­gat t enen aparcament gratuït propi i això és el q u e nosal­tres podem oferir des de que ens vara traslladar. La / o n a del cent re de la ciutat té un problema general que afecta el sector del comerç , i és la manca d ' a p a r c a m e n t s so te ­rrats i, en definit iva, l 'opció des de l 'Ajuntament de faci­litar els accessos al centre , fet del qual s e ' n r e s sen t el co­merç. Nosal t res , tot i que ja sabíem q u e hauríem de patir les o b r e s de la R a m b l a del Celler, durant un temps , con­c re t amen t des del s e t e m b r e del 1997, vam pensar que era una bona aposta de futur. D e fet, el tram que afecta el Ce ­ller Ce n t r e ha d 'estar enl les­tit a finals de mes. Llavors es-

Marri Vilarófa J6 anys que treballa en el sector de l'alimentació. FOTO: A. R.

perem recuperar la cl ientela i el consum q u e , de manera genera l i t zada , ha d i sminu ï t m e n t r e han dura t les obres . —Quines

n o v e t a t s h a i n c o r p o r a t en el s u p e r ­m e r c a t Vila­ró del Celler C e n t r e ? - A b a n d a

de poder ofe-rir el p à r ­q u i n g propi , q u e ha es ta t el més avan­tat jós pe r al c l i e n t , h e m ampliat l 'ho­rar i c o m e r ­c i a l . Ara e l

supermerca t està ober t de 9 del matí a 9 del vespre , inin­t e r r o m p u d a m e n t , de di l luns a dissabte. A més a més, hem incorporat dues seccions no­ves q u e no t en í em a la plaça Octavià: la peixateria i el forn. T a m b é h e m a u g m e n t a t el n o m b r e d e personal , ja q u e

hem perfeccionat el servei a domicili , i n 'hem augmenta t l 'extensió. Tot, sense perdre de vista l 'atenció personalit­

zada al c l i en t , tot m a n t e n i n t aquell caliu de poble de la pe­t i ta b o t i g a d e sempre, i sense

PaCCés uiWtnerÇdel oblidar la qua­l i ta t d e l s p ro -

centre de la ciutat,

"EAjuntament

hauria de facilitar

mitjançant la creació

d'aparcaments

soterrats"

ductes que ofe­rim. Ara bé, en to t a i x ò . q u i m a n a é s e l c l i e n t , e l l és qui decideix on c o m p r a , q u è c o m p r a i p e r què . Nosa l t res i n t e n t e m d o ­

nar-li el q u e vol, però és ell qui decideix. Lògicament , in­t e n t e m fer promocions espe ­cials cada tres se tmanes , i el pr imer d imecres de mes fem "el dia de l c l i e n t " , a m b un 5% d e d e s c o m p t e en tota la gamma d e productes del su­permercat .

- Q u i n e s m i l l o r e s , q u a n t a s e rve i s i d i s t r i b u c i ó , t r o b a e n el Ce l l e r C e n t r e ? - T o t és positiu, p e r q u è s'ha

fet una instal·lació nova, els s i t e m e s de d i s t r i buc ió i d e venda t ambé van canvian t , i cada vegada que fas una re­forma et poses al dia. De ve­g a d e s no e n s n ' a d o n e m , i a m b el t e m p s e t vas desfa­sant . Tot canvi en una e m ­p r e s a c o m p o r t a m i l l o r e s i adaptació als t e m p s ac tua ls , de l q u e es por ta en a q u e l l m o m e n t .

—Es fa difícil la c o m p e t è n ­cia a m b les g r a u s à r e e s c o ­m e r c i a l s ?

- B é , aquest fet s e m p r e s'ha donat . Abans la compe tènc i a era e n t r e els m a t e i x o s e m ­presaris de Sant Cuga t , i ara les c o m p e t è n c i e s són a m b grans cadenes i e m p r e s e s de fora de la comarca; a q u e s t a és la d i f e r ènc i a del n o s t r e t e m p s , que s'ha anat e n d u ­rint la competènc ia . Les tèc­n i q u e s h a n c a n v i a t , i l e s grans cadenes que s'instal·len aquí , q u e no són ni de Ca ta ­lunya, vénen a m b un p o t e n ­cial de mercat molt fort.

—Es m o l t e s c l a v a la f e ina d e d u r u n s u p e r m e r c a t , o és g r a t i f i c an t ? - S i la feina t 'agrada i es tàs

motivat , el teu ofici s e m p r e e t dóna satisfaccions. —Quins p r o j e c t e s d e f u t u r

té el S u p e r m e r c a t V i l a r ó , S.A.? - L a idea q u e t en im és la de

p o d e r p r o m o c i o n a r to t a la zona de la Rambla del Cel ler i consolidar la nostra c l ien te­la, molta de la qual ens és fi­de l d e s de l c o m e n ç a m e n t , quan t e n í e m la xarcuteria al carrer S a n t i a g o Rus ino l , fa més de 30 anys . Kl principal handicap q u e ara t e n i m és q u e els accessos a la Rambla d e l Ce l l e r e s t i g u i n a c a b a t s ben aviat.

El Sopar del Comerç perfila nova junta a SCC

ALBERT BALANZÀ

- Sart Cagat -

El Sopar del Comerç de Sant Cugat serà amb tota seguretat un dels últims actes que prepari la junta gestora de Sant Cugat Co­merç abans de constituir-se defi­nitivament com a junta directiva de l'associació. Després d'un any d'interinatge, el portaveu de SCC, Jaume Tubau, ha confirmat que la majoria de representants actuals "volem formar part de la nova jun­ta", i ha raonat la decisió per "l'ex­periència positiva i l'ambient de ganes de treballar" que hi ha ha­gut els últims mesos. Segons Tu­bau, el sopar del proper dissabte 14 de març servirà, en tot cas, "per trobar-se amb -els socis i agafar energies amb vista a l'assemblea del mes d'abril", data en què es farà efectiva l'adaptació dels nous càrrecs. En l'àmbit estricte del so­par, Sant Cugat Comerç repartirà enguany els premis d'aparadoris-me de la Festa Major i farà dos homenatges a persones que ha­gin destacat per la dedicació al comerç, d'una banda, i a Sant Cu­gat Comerç, de l'altra.

Empreses de seguretat locals van al Sicur '98

A. B. - Sant Cugat -

Les empreses san teugaten-ques Sasatex, E.S.A. i Mitsu­bishi Electric Europe van par­ticipar la setmana passada a la fira internacional sobre segure­tat, Sicur'98, que s'ha fet a Ma­drid. Les dues representants lo-cals van e x h i b i r e ls s eus productes i serveis en un certa­men que cada any aplega 1.200 empreses estatals i estrangeres.

Sicur'98 va exposar elements de seguretat contra intrusió, ro­batori i agressió, contra incendis, laboral,de circulació i transports, contra riscos naturals, seguretat natural i informàtica. La mos­tra va completar-se amb un pro­grama de jornades tècniques, seminaris i debats, que van cen­trar-se en l 'empresa i la pre­venció dels riscos laborals.

ç , » t S S < > „

BARNES • • * ? * '

SANZ.S.A.

C/ Sort, 34 Tel. -Fax (93) 674 05 09 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

A T E N C I Ó P E T I T S E M P R E S A R I S

El Govern (BOE del 14/2/98) ha modificat el marc tributari aplicable

des del 1 de Gener de 1998 Convé d'estudiar-lo aviat i bé.

El Temps corre...

Informació: Tel. 674 05 09 dies laborables, de 8 a 10 del matí

EIS 4 CANTON

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS • EULÀLIA PINYOL RIBAS C/ Manel Farrés, 15 D 674 4169

ALIMENTACIÓ •MENJARS PREPARATS TASTA'M 5392929 -58935 35 • SUPERMERCAT VILARÓ 5893532

ANIMALS VETERINARIS •DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S L Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sant Cugat Obert nit i festius 674 6945 Tel. urgències 908898136-6746945 • LA FAUNA. RHa. del Celler, 35-37 674J3 05 •DINO'S Av.Can Graells.9 674 13 OS • VETERINOS Rius i Taulet,31 589 7141 MASKOTA

C. Villa, 5 S7SQ1S2

•AUTOESCOLA CASTELLVÍ C/Sta Maria, 381r 1a Sant Cugat S74 sa aa • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS C/Balmes.32 5894171

AUTOMÒBILS •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra Cerdanyola, s/n 5 8 9 2 5 0 0 • MOTO RALLY PEUGEOT OaCerdanyda, 67-71 785 9300

COPISTERIES •COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8. 6753653 • COPtSTERIATHER C/Sant Antoni, 24. 5 8 9 7 4 4 2 •ARPAU CA/aldoreix ,45 6 7 4 9 6 0 2

ALUMINIS

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 2861

Sant Cugat del Vallès

ANTENES PARABÒLIQUES • PÀRKINGS • ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2 5892247

ARQUITECTURA • JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8, 2n 3a 5896563-903494519 •BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià4 675 11.15 •DANIEL CALATAYUD RbiaRibataHada31 B3 4r1a 675 13 03 •SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg Habana, 41 Mirasol 6753297 • MARTÍ FI NET MIRA C/Sta. Maria. 38 3' 2" 539 30 65 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 53944 11 • JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca, 2-8 despatx. 1F 675 11 61 • JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 589 41 47 • M* DEL MAR EJARQUE St.a Maria, 38,3r. 2a. 5893065 • JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 674 26 01 •RAMON SASTRE SATRE Escola d'Arquitectura C/Pere Serra s/n 401 7880

ASSEGURANCES •MEDIFIACT RWa del Cel», 25 589 34 62 • D.G. D'ASSEG RANCES Rbla del Celler, 95. 675 43 03 • DOMÈNEC AYALA C/Carme, 31 674 7142 •J .G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-baixos 6753912

ASSESSORIES • J . PINYOL C/ Mami Farrés, 15 D 67444 60 •ASESORU JURÍDI­CA GÓMEZ C/Montserrat, 37

saojom AUTOESCOLES

•PÀROUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local park. SB924S

BELLES ARTS •CABANAS O Santiago RuaHoL 54 6745645 •CUGART C/Torrent de la Bom­ba, 14 6744290

BICICLETES •CICLES CARDONA C/Valldoreix, 41 674 15 09

BODEGUES VINS •CELLER CALCABALLU Nova ubicació: C/Plana Hospital, 3-5 674 0 1 6 8 • V M S N O É , S A Baixada Sant Sever, 4 5891983

CALEFACCIÓ •INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 589 00 79 • J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15-local 7 IMBOSAI

CARNISSERIES •SAGARRA C/ Endavallada 22 674 0160 •TUBAU C/Latorre, 14 674 1285 •MERCAT TORREBLANCA, pdes. 1.6-1.7 6753065 • MERCAT TORRE­BLANCA, pda 104

! 14 18

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Vüadelprat 79 •74 « U B

CERÀMIQUES •VCAT-3ST. CUGAT S J -Pg. Torreblanca, 29 sau&ua

centrq) 4121939-674 94 35

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n 6741453 • SQUASH SANT CUGAT C/Sant Jordi, 33-35 674.98 62 •GIMNÀS

Raça Pere San, 9 674 0060

674 01 74

•CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17 674 7448

CONSTRUCCIONS

•SUBMMISTRA-MENTSPERALA CONSTRUCCIÓ DelRioc/1 núm. 61 Can Barata

• FOAP SA. BANYS C/ Rius i Taulet, 27 6740503-6755354

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla del Celler, 91 6 7 5 2 5 0 2

ELECTRODOMÈSTICS • T E N 21 C/Valldoreix. 44 «74 7184 •TOBELLA C/ Santiago RusirW. 49 6 2 4 5 6 5 2 • VILAR ELECTRO-LLAR.SA C/ Maria, 20 5890221

ENSENYAMENT •COAP C/Vine, 22

r·SEjrc&Aa tca

remer i Guinda, s/n Tel 589 00 01 Fiu 674 24 86

OBI'M Sant Cutai (davant de TV?)

• SUPER-NATURAL C/An3ernClavé,1.Cbat

ESCOLA THAU

SANT CUGAT ESCOU THAU SANT CUGAT.

DES DELS i ANYS UNS ALS ItiANYS

ESCOLA CONCERTADA. ESCULLS ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT

I MENJADOR

Tir <íwx:<)rt

SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos 6 2 5 0 5 5 1 • UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 67523 90 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11 674 6172 •SANT CUGAT ESPORTS SJ-BçaQjateCantrBSN 67430 81

• CAL CRISPIN C/ Santiago Rusinol, 23 6740308 • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 674 0174

•L'ACADÈMIA C/Balmes, 39

•MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrò­nics. Harmonia i com­posició. fTS 21 R1 • PATUFET C/ Sant Jordi, 22 6741239 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo, 20 58928 19 • WAY-IN C/ Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 82 15 • NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat 674 03 81 • SPRINT IDIOMES C/Francesc Mora-gas.8 58922 64 FRANCÈS PER A NENS (Jocs i cançons) Con­versació per adults. 675 12 99 • TRINITY Rbla. Can Mora 18 675.22 01

TALLERS DE RELAT I

GUIO CINEMATOGRÀFIC •MONOGRÀFICS CADA DISSABTE A PARTIR DEL 10 DE MAIG: TatERlA ÉUÜUUUD&t (MúCuraos dtMortAra

Av.Portal de rAngeU 3" pis (Barcelona) <A càrrec r/fcabaf Sí-w ànfonnàdó i Éw-ctfpdons ti mstaír

FERRETERIES • EUROPA C/ Alfons Sala, 24 675_52É • E L PONT C/ Girona, 3 6255125

FLORISTERIES • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 6 7 4 1 3 8 1 - 6 7 5 i a a L • FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39 6741053 • ROSA M. SEGURA C/Sta. Maria, 8 589 64 75

FORNS PASTISSERIES • FLECA MARÍ Plaça Bonàs. 1. Mira-soj •LA LIONESA Cí Valldoreix, 79 6740721

FOTOGRAFIA.VIDEO •FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 674 79 68 • J. LLAMAS C/Valldoreix, 14 674 03 93 •ZOOM. Centre de la imatge C/Sta. Maria, 14 675 5674

HIDROCULTIUS •HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54. VaMoreix «74 7saB

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045 •HktCA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Petteria

• HÍPICA SEVERINO Pg. Catado, 12 6741140

IMMOBILIÀRIES • FINQUES BACHS C/Hospital, 41 5BamO7/a i5891104 •FINQUES GnONELLA Plana de l'Hospital, 10 6247254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7

•ARENASAN Especialitats en no­guers. Endavallada 21 bxs.

•101 PISOS C.VaUoreíx.58 Sant Cugat 5897374

LLARS D'AVIS •RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre 674 4 2 2 3 . .

MARBRES I ARTIFICIALS •MARMOLESI GRAMTOSGUIMAR C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 583 05 01 •MÀRMOLES SANT CUGAT C/Can Fatjó dels Au-rons - C/ Campoamor, 12-Nau3 6755108

Fincos Sant Cugat Mministncidn dt finau

AJ>J

COMPRAS

VENTAS

ALÇ1UILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Cl Doctor Murillo, 14 TH. 674 «8 97

•APPLE CENTER Plaça Unió, 3 saanann

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 6251556 . •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3

INSTRUMENTS MUSICA • TALLEDARICOMA C/Balmes, 11 6745862

JARDINERIES •CARDEN ROCAMORA C/Llaceres, 12 «74 36 84

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA. 699 6 7 4 8 - 6 7 4 7 0 6 8 • FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14- baixos 1a 5894753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS C/Francesc Moragas, 21 674 0 8 8 2 • J. MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1-42 675 5 3 5 3

JOGUINES •JOGUMESMARGA C/ Sta. Maria 44 £74 1532

JOIERIES RELLOTGERIES • JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40 6745854 •JOIERIA MIREIA'S C/Valldoreix, 33 «74 3840 • JOIERIA SPADA C/Balmes, 39-1rdta.

•SANBER-5 C/Anselm Clavé, 20 6744571 .

• ADMIMSTRACIÓ NÚM.1 C/Valldoreix, 67 A 5 B 9 4 Z 4 2 _

C/Sta Maria, 18 «2553119 •PAPARAZZI PI. Dr. Galtes, 2 6255652__ •TOT PUNT C/Sant Antoni, 19 6 7 4 9 0 9 2 -•VORAVIU Sant Antoni, 25-27

5895855

•ATEUER Av. Torreblanca, 2 5391931

MATALASSERIES

•SOLSONA a Alfons Sala 10 58113289

MAT CONSTRUCCIÓ

•MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FO­AP C/ Rius i Taulet, 27 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Ver­daguer, 107 624J45Q

MISSATGERS

•MRW C/lldefons Cerdà,4 lo-cal11 675 1011

MERCERIES

• LA PERLA C/ Major, 3 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - C/ Major, 6 5892232 •EGA MOBLES C Cànovas del Casti­llo. 2 - local 2 539 0014 • CARRÉ MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 674 09 9 5 ^ 6 2 4 1 5 SIL

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 589 0023

MODA CONFECCIÓ

•PEPA MARTIN TALLES GRANS C/Valldoreix, 28 589 2 2 3 2 •ARWENBOUTKMJE C/ Elies Rogent 52 SHABisa

HERBOLARIS OiETETiCí • GERD

•ADMMISTRACIÓ NÚM. 2 C/MaKx,33 (Junt Monestir)

•BLUEMOON C/ Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 6250262 •CAMPMANY C/Valldoreix, 16 C/ Martorell, 15 67414 32 •ESTELA

•VENC GOLF GTI NEGRE, B-IW, 69.000 Km., 750.000 Ptas., IMPECABLE 6245428

• M T S U H S H MONTE­RO GLSCotoaove af» 93,80000 Kms. na­cional, gris metafeado, 2.40a000pts. Preguntar por Carme. 580.4427 •COCHEMcTOVoLrren EQNJJAC.7Plazas,3.8 V6,B-NZ,aTnpecable, Naccnal, 2250.000 Ptas. 5392643 •COCHE CCRVETTE TARGA. 1989(49.000 KM.)&f1P,Rqc,pBl,rn-pscab.i2JOu.000 Ras 67S33S5 •CASTELLVÍ HONDA C/Rosseló, 15 spax>n •RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 5 5 9 2 5 4 5 • T A i a T a t e r s C/Borret6 Tal I Fa, «74 34 76 • T M a E x p o e l d ó i

C/Francesc Moragas, 29 588 «1 ÜH •PERRUQUERIA DU°OAN C/ Santiago Rusifiol, 2 -entj.2 67523 53 •PERRUQUERIA PRESENZA C/MartoreH20 5894651 •PERRUQUERIA PA­TRÍCIA MARÍN C/Sta Joaquima, 18 6 7 4 5 5 5 5 •PERRUQUERIA NUEVAMAGENANA YENCARNA Depflaciones, ürnpieza aromaterapia StUcrenç,7

•PELUQUERIAANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas

Alens Sala 36

•MOTOS ÀLVAREZ C/Smnl Domérmchje

•RANGO10 a Pous, 13- local 1 6755755 •VALLÈS NET C/Sant Ramon, 4 «74 « U l l

OBJ. REGAL FESTA •MAVI objectes de regallbfutena C/AJfons Sala, 12 Boti­ga 3 KTXndKd

•FIOTTO a Sant Jordi, 32 5895505 . •LA FESTA C/Santiago Rusind, 8 6753304

•CONSTRUALPA C/Sta Maria, 9-1r1a •W9P<«;1 •CONSTRLCCIOrJES Reformes'torres noves 6746358 •D4 CONSTRUC­CIONS C/Valldoreix, 10 674 6598 . •MARCOVE a Sant Esteve, 29 6245502 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5891252 •SERRALLERIA TE­RRA I COMAS C.B. C/Mozart,9. Barcelona 2in iaae

ÒPTIQUES •TEIXIDÓ ÒPTICA C/ Sant Jordi, 30 53944 9

PAPERERIES •ARPAU C/Valldoreix ,45 674 8602

•PELUQUERIA LOURDES C/ Mones* 33, entesd 4 674.4526

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) OW<M JOjnBOBM«M

•FERRON Jarrins i Piscines C/Rius i Taulet, 20 6746347

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda 1-5 snsiano

INSTAL·LACIONS •MSTALACttNESA. ZAMORA, SJ-C/Mossèn Cntor Ver­daguer, 18. VaUoreix 58525: •MANTSERV.SA. Av. Catalunya) 18 6746058

mataammia E

na • M A I U N G VALLÈS, S.L C/Sant Domènec, 10-beixos

RESTAURANTS •LABRASERIA PLPereSan,6

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ C/Santiago Rusinol, 30 S74.'«HQ •NENS C/Endevalaaa,12 53964 16

O Sant Antoni, 62 675 55 06 •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA C/Francesc Moragas, 6 6 7 5 3 2 7 4 •REPARACIONS DE CALCAT i còpies de claus C/Sol, 16 6 7 4 9 0 9 2

SEGURETAT •AUX-VYD c/Alfons Sata, 50 5851299

PERRUQUERIES • TALLERS MECÀNICS •FORMAS PERRU­QUERIA C/Efes Rogent, 18 A(a tocar mercat Torreblan­ca) 67S4Q06 •TABOADA. PERRUQUERIA MAS-CUUNA Rbla Can Mora, 10 « M CTIK •PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH

• TALLER ELECTROSOL c/Sd, 19 674 3638 •TALLER MECÀNIC P. CANALS c/SantUorenç,27 624-5352 •TALLERS TORNER Plana cieri-lospitai, 35 6745950 • TALLERESMENA

Torreblanca, 13

i •AIR TELECOM Telefonia i cornincacions Carretera de Csroanyota, 49

•ÜNEADRECTA C/ Enrique Granados, 15-lccal8 « « M M

TINTORERIES •TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 6741152 • TMTORERIASANT CUGAT C/Ser«egaRtsrVjl,35

•TMTORERIASANT CUGAT Rbb.Rbatateda.34

•TMTORERIASANT CUGAT a Altons Sata.2 «74 41 «7

TRANSPORTS • ASSOCIACIÓ RADJOTAXI « n o ^ 4 » . » i 7 a 5 1 5 1 _

•VIATJES EUROCLOT Marcat Torreblanca « M i n a » • USSIATOURS C/Plana de l'Hospital, 10 59Bfll50-fiw539a965

•CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 26 «BMflgtW

XEMENEIES •ORNALLAR C/Martorell, 59 - cant C Alfons Sala 6754456

•PERYBEN C/Valldoreix, 4&47 674 53 35 - «74 51 04 •FALGUERA C/V«à,1 6 7 5 2 4 0 1

SABATERIES •REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674 0014

TATERS

• PARCELAEN VENTA Con pianos, 2 calles, 400 m2. Les Fonts (terrassa) 4 min. FF.CC., 13200.000-pts. flflB 741384 • Z. RESID. MIRASOL. Mag. solar. tot. Ilano. Sup. 623,70 m2 - 23 mul. 8740897

•VALLDOREIX: Z. Masia Rosàs. Solar 1.478 m2 para 2 torres unifam., inmejorable. 68 mill. 6740897

• BELLATERRA: Inmejorable, para unif. 1.123 m2-30 mill. 6740897 ( Fln^»K Òrgan f •BELL INDRET Sup. 500 m. Calítica-ción 20 a/10, 22,5 Mul. 674 0897

• SANT CUGAT-OOLF. Sup. 736 m2. Sup. solar 1.800 m2,6 dor do (3 suites), 1 dor indv, com + sal 98 m2. coç-orT, 4ba, 1 a/cortesia, trza + sol. y porche. 2 pk, bodega, piscina z Servicio. TORRE DE LLUO. 120 m i . 674X06 ( fíncm Orgauj

• Z RESID. ESTA. Ado». Sup. 210 m2,3 dor do (1 autte), com-sal con cfllm hog, 37 m2, ooc-off., 2 b., 2 •/du..3trzas(1

solàrium), calefac gas, 2 pk, z. comun con jard y piscina, jard 40 m2. 49,5 mill. 674 3208 (Fincas Qrgan i

• JUNTO ESTACIÓN SANT CUGAT. Adosada 4 hab.. sa-lón-comedor 40 m2.2 terrazas. jardín pnvado y comunitanb c/. pisci­na. Estudio. Garage 4 coches. 47 Mill.

674 OS 97

(Fincas Sant Cugat) •P° . VALLDOREIX Casa atslada Sol. Vis-tas. Cinco hab., estu­dio, salón comedor a 2 niveles, 4 barios, gara­ge, jardín. 70 Mill. 6740897 ( Finr-as Ranf Cugat)

• TORRE UNIF. ES­QUÍ. ADOSADA

C. Bergara Sup.: 350 m2. y Jardín priv. 60 m2., 5 hab. (1 tipo sui-te), 3 aftos, 1 aseo, gran sal, com. 40 m2., coc-oft, lavad., buhar-dilla con bano y tza. solàrium, garage 3 co­ches, arm. empot, ca-lef. gas natural, sumi-nistros contrat. Alqui-ler 250.000 ptas. •Ref.82ADOSADAS, ZONWTRANQUTLA, 160 m2, garaje, salón, cocina, 3 hab., estudio con tenaz., 1 hab., (1 b., 2 A., calefac., pisci­na comunit., 26.500.000.-pts 6753355-5892643 Í1CSAJ

• Ref.207ADOSA-DAS,A ESTRENAR,

170 m2, garaje, zona lavado, salón-com., coc., 3 hab., (1 suitte),

2 b., 1 A, estudio jar­dín priva, calefac., marmol, parket etc., 31.350.000-pts 6753355-5892643 PÍSAJ

• Rel. 522 ADOSA-DAS, ZONA EL CO­LOMER,

sup., garaje 3 c, sa-kbn-comedor, cocina, 4 h., 3 b„ 1 aseo, as­censor, calefacción, 2 terrazas de 20 y 25 m2, ant. 6 anos. 57.000.000.-pts 6753355-5892643

Í JCSA;

• Ref.430UNIFAMI-UARES, MIRASOL,

solar a dos calles de 400 m2, ediffcación de 50 m2 a reformar, ad-mite ampliación, 12.850.000.-pts «753355-5892643 CKSA)

• Ref.510UNIFAMI-UARES, VALLDO­REIX,

solar esquinero de 580m2,const 154 m2 en una sola planta, garaje, trastero, salón-oomedor 48 m2 cocin,

3 h., 2 b., calefac., parquet, ant 2 anos, cteerio exclusivo, muy luminosa, 39.000.000.-pts 6753355-5892643

(JCSAJ

•JUNTO ESTACIÓN SANT CUGAT Adonaria, 4 hab., sa-Ion-cx3»riedor40rn2,2 terrazas, jarcfin privado y oornunterio cl. pisci-

ELS4CANTONS

na. Estudio. Garage 4

cocnes. 47 Mill.

6740697

(Fincas Sant Cugat) • P° VALLDOREIX

Casa aislada Sol. vís-

tas. Cinco hab. estu­

dio. salón-comedor a

2 niveles. 4 bahos. ga­

rage. jardin. 70 Mill.

674 OS 97

í Fmcas Sant Cugat)

LOCALS I NEGOCIS • C. Montseny, 18 - 50 m2. amb molta llum, vidrieres metàliques fàcil d'aparcar propi per oficina o consultori. Preu: 60.000 Res mes 674 72 54- 674 72 08 • JUNTO ESTACIÓN 100 m2. en alquiler: 65.000 Ras/mes. En Venta: 12,5 mülones. Otro local en d. Dos deMayode132m2. En alquiler 150.000 Ras/mes. 6740897 f t c a s Sant Cugat)

PÀRKINGS EN VENDA • ZONA C. SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ras. 6740897

sSantCuaan

• ZONA C/ SANT JORDI Para coche mediano. Soto 1.350.000 Ptas. 6740897 (Fincas San* ^"gat)

PISOS NOUS • JUNTO PARC CENTRAL. Precioso

Classificats piso de 91 m2. Consta de 3 habitaciones, 2 bahos, cocina-office, terraza. Aire acondicionado, calefacción. Piscina comunitària. Pàrking con trastero opcional (1.5 Mill.) Precio: 20 Mill. 674 06 97 ( Fincas Sant Cugat i

• Z. COLL FAVA. Sup. 92 m2, 2 dor do, 1 dor ind, com-sal. coc-off, 2 b completos, calefac gas, ase. 1 pi pk. parket, viodeoportero, z. comun con pisc, pràct nvo. a estrenar. 22,5 mill. 674 3208 (Fincas Òrgan ) • Z. SANT FRANCESC. Àtico. Sup. 70 m2, 2 dor do, 1 dor ind, com-sal, coc-equip., 1 b, trza soleada, calefac gas, tot reformado, muy tranq. 14,750 mill. 674 3208 (Fincas Òrgan ) • Parc Central, OBRA NUEVA, Estudiós de 60 m2, también apto como tocal. Precio: 11.900.000. 589 7374 (101 PISOS) • Estación, OBRA NUEVA piso de 2 hab., 80m2+tza., A/E, exterior, todo parket. Precio: 17.500.000. 589 73 74 (101PISQS) •101 PISOS C/Valldoreix, 58. Amplia cartera de pi­sos, adosados, dlex, unifamiliares, terrenos y tocates. Consúttenos:

te ayudaremos aecon-trar lo que busca 589 73 74 • JUNTO PARC CENTRAL Bajos de 91 m2., tarr-za de 50 m2.. Consta de 3 hab., 2 bahos, cocina + office. Aire acondicionado, cale­facción. Piscina comu­nitària. 22 Mill. otro pi­so en la misma comu-nidad con terraza mas pequena 20 Mill. Pàrking opcional. 674 08 97 1 Finra* Sant Cuaat I

PISOS OCASIÓ • Monasteno, 85m2 + tza. de 25m2., 2 ba­hos, zona comunitària con piscina, pàrking grande. Precio: 22.800.000. 589 73 74 (101 PISOS) • CALLE ROSELLON, (JUNTO ESTACIÓN) Consta de 3 habitacio­nes, baho reformado, cocina Scto 11,5 Mill. 6740897 fttcasSantCugal) • CALLE DOCTOR MURLLO Consta de 3 habitacto-nes, salón, comedor, dos bahos reforma­dos, etc. Solo 14,5 Mul. 6740897

•JUNTO GOLF Y ES­TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2 y se distribuye en 4 hab. dobles, dos ba­hos completos, coci­na-office muy bien. Lavero con galeria cu-bierta, salón-comedor de 45 m2. Parket en

todo el piso. Calefac­ción y aire acondicio­nado. Una plaza de pàrking Jardin, zona de juegos y piscinas comunitarios. 32,5 Mil. 6740897 fncasSantCugB0 •Ref. 506 PSO. TORREBLNCA, su­perfície 60 m2, come­dor, cocina, 3 h„ 1 b., todo exterior, salea-do, sin ascensor, 9.000.000 Ptas. 675 33 55-589 2643 ÍJfSAJ •Ref. 492 C/VALLÈS, superfí­cie 65 m2, comedor, 3 h., cocina, y baho reformados, soleado, 2" planta sin ascen­sor, 11.550.000 Ras. 675 33 55 -589 26 43 (&SAJ •Ref. 448 ZONA ES­TACIÓN, 73 m2, co­medor, cocina, 3 hab., 1 b., ascensor, 10.850.000 Ptas. 6753355-5892643 (KSA) •Rel . 434 ZONA DE­PORTI VA, 80 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., parquet, ascensor, exterior, vistas Tibidabo, 14.000.000 Ptas. 675 3355-5892643 (KSA) •Ref. 460 ZONA PARK CENTRAL, 85 m2+100m2 jardin pri-vado, salón, cocina, 3 hab., 1 b„ 1 A. con ducha, catefac., aire acondi., 1 pàrking, trastero, piscina co-munit. ant. 3 ahos, 29.500.000 Ptas. 675 3355-5892643

(iíSAX •JUNTO ESTACIÓN 3 dormitorios, gran comedor-salón, coci­na reformada, baho, aseo, terraza. Mucho sol. 15.000.000.-Ras. 674 7254 (Fincas GironellaX • CENTRICO 95 m2, 3 dormitorios, comedor-salón am­plio, cocina + office, lavadero, baho, aseo, terraza. Solo 3 veci-nos. Buen estado. 19.000.000 . -Ras. 674 72 54 (Fincas Gironella) • RAMBLA CELLER 4 dormitorios. come­dor-salón con chime-nea, cocina, 2 banos, amplia terraza. Mu­cho sol. 17.000.000.- Ras. 674 7254 ( Fincas Gimnaija X •C /R IUSITAULET 160 nf, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», te­rrassa, pi. de park.. 27.500.000 6745704-6754302 (Imaesa,

l·L • C/SANTIAGO RU-SINOL110nf, 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 674 5704 - 6 7 Í 4 3 0 2 • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 74 fO (Imaesa, 34-• PIS DE 120 m", 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, park..

22.000.000 Ras. 674 12 04-674 1181 (Finques Roca) • PLANTA BAIXA amb jardí a z. residen­cial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, piscina, park.. 38.000.000 Res. 674 12 04-674 1181 ( Gestió Inmobiliaria ) • RUBÍ. Av. L'Estatut, edif.nou, 85 m', 3 hab.,bany i íavabo.Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Ptes. Resta hipoteca. 58840*7-58854 99 ( Incusa ) • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 nf. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 Ras. 58840*7-588 54 99 (Finques Val/honrat) • RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 m', 4 hab., cambra bany comple­ta, sol de matins, menjador 24 nf, pla­ces de park. opcio­nals. 10.500.000 Ptas. 6996548 (Finques Vatihonrat) •P IS NOU a Coll Fava, planta baixa, 103nf, 3 domi. do­bles, jardí particular de 97nf , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 67 /5 (JncusaJ • GOLF Àtico duplex de 240 m2, + terraza, 5 hab., 3 banos y 2

aseos, Salón de 55 m2. conchimenea, zona comunitària con piscina, pàrking para 2coches. 56.000.000. ptas. 589 73 74 (IQIPaoa) . _ • CALLE ROSELLON (Junto Estación) Consta de 3 habita­ciones, baho reforma­do, cocina. Solo 11.500.000. ptas. 674 08 97

• CALLE DOCTOR MURILLO Consta de 3 habita­ciones, salón, come­dor, dos bahos refor­mados, etc. 14.500.000. ptas. 674 0897 (Fincas SanLCugal) • JUNTO GOLF ES­TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2. y se distribuye en 4 hab. dobles, dos bahos completos, co­cina-office muy bien. Lavero con galeria cubierta, salón-come­dor de 40 m2. Parket eh todo el piso. Cale­facción y aire acondi­cionado. Una plaza de pàrking. Jardin, zona de juegos y pis­cinas comunitarios. 32.500.000. ptas. 6740897

PISOS LLOGUERS •ATICO JUNTO ES­TACIÓN C. St. Antoni. Consta de 3 hab. bano y coci­na reformados. Terra­za Sol. Precio: 60.000 Ptas/mes. Ademàs te-nemos una amplia oferta de pisos y torres

en alquiler. 674 08 97 (Fincas Sant CugatX-•DUPLEX ZONA RE­SIDENCIAL. BELLA-TERRA Consta de 3 habita­ciones dobles, salón-comedor, cocina. dos Garage para 2 automóvlies. Precio: 100.000 Ras/mes. 674 0897 (fincas Sant Cugat) •PISONUEVO.Z. MONASTERIO. Sup.80m2, 2 hab. do­bles, baho completo, amplio y lumhoso, sal.-com. cocina con gale­ria, tot ext., calef., gas, sumriistr., contrat, Alquiter.75.000,-Paiking Opcional. 58945 66 (Aranasan) C. SANTIAGO RO-SINYOL, MUY CO­MERCIAL, Local 2 plantas, 120mts2, diafano, varias salas, terraza y jardin poste­rior, aseos nuevos. Ideal despachos, ofi-cinas, escuelas,... 125.000- Ras. 674 72 54 ( Fincas Gimnalla )

• APART AMENTOS, conosinmuebles,1 dormitorios con ar-mario, comedor-sa­lón, cocina, baho y terraza. Alquiler a partir de 45.000.- Ptas. 674 7254 ( Fincas Gironella ) • PISOS JUNTO MONASTERIO 2-3 dormitorios, co­medor-salón amplio, cocina reformada, ba­ho completo, amplia terraza.

Sol y vistas. Alquiler. 65.000-674 7254

• PISOS A ESTRE­NAR Delante Colegio Euro­pa. Desde 95 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 bahos, amplias te-rrazas, jardin privado y comunitario con piscina, armarios y fo-cos empotrados, par­ket, calef. gas, pàr­king y trastero. Aca-bados alto standing. Desde 125.000. Ptas. 5894566 (Arenasan) •PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70m2 3 hab. 53.000 ptas. 23765 72 4 f524 74 (Fincas Cabret) • TORRE. junto estación Mira-sol con o sin mue-bles, 3 dorm, amplio sal.com. con chime-nea, cocina, cuarto baho, aseo, lavadero, despensa, calef. do­ble vid. Jardin de 585nf 157.000-ptas. 674 72 54 f Fincas Gimnetía )

• APARTAMENTOS alquiler. Con o sin muebles 1-2 dorm, sal-com con parquet cocina baho compl. terraza park. opcio­nal. Desde 50.000.-ptas. 674 7254 ( Fmr.au QhrtnalL·i)

• Z . CENTRO 4 domi, sal-com. co­cina, lavadero, baho compl., aseo, galeria calefacc. 75.000.-ptas. 674 7254 ( Fine-Jm tUmitmlta )

• JUNTO MONASTE­RIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet, baho compl., cocina terraza, todo exterior. Mucho sol. 65.000.-ptas. 674 7254 (Fincas Gironetïa) •ATICO JUNTO ES­TACIÓN

CA Sant Antoni. Cons­ta de 3 hab. baho y cocina reformados. Terraza Sol. 67.000 ptasymes.

Ademàs tenemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler.

674 OS97 Cugat)

OFERTES I DEMANDES

•ES NECESSITEN persones per a venda directa d'un producte de cosmètica d' impor­tació exclusiva a Europa.. Interessat truqueu d ' 11 a 13 h. al telf. 674 01 65

"EL TITELLA TRA­PELLA" Organitza les millors festes in­fantils. Pallassos, t i ­telles...un regal ino­blidable. 674 30 91- 319 58 76

•SI VOLS SER BASTONER... i tens més de 5 anys ara és el moment. Vine a l'Esbart a inscriure't del dia 15 al 19 de setem-bre.de 6 a 9 de la tarda.

GRACIAS ESPIRITU SANTO R.M.E.

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR Subscriu-tfhi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful,

de la carretera de Cerdanyola.

tiUliUh

^ l p ™ p

US 4 CANTON

32 Divendres, 6 de març de 1V9X

H o q u e i h e r b a

Barrientos: "És fonamental guanyar al camp del Vallès1

Una derrota faria perillar la permanència al Júnior L'Atlètic de Terrassa va ser l'encarregat diumenge passat de complicar encara mes la dramàtica posició que encapça­la l'equip masculí del Júnior a la classi­ficació. Tan sols és a dos punts de la

ÀLEX LÓPEZ

promoció de descens. Diumenge, a mes, visita el camp del Vallès Deportiu. últim a la taula i molt necessitat de punts. Per contra, l'equip femení del Júnior va der­rotar l'Atlètic de Terrassa a domicili i va

fer un pas de gegant per mantenir-se a la Divisió d'Honor femenina. Aquest cap de setmana, les de Núria Olivé reben el San Vicente d'Alacant, últim a la taula amb només dos punts.

Després de la derrota que va patir l'equip masculí del Júnior davant l'Atlètic de Terrassa, se­gon classificat, per 1 gol a 4, ara s'ha situat en una més que pe­rillosa novena posició a tan sols dos punts de la promoció de descens. 'Iot i que els egarencs, com comenta el mateix tècnic del Júnior, Andrés Barrientos, "van patir de valent" per supe­rar-los, els jugadors blau-i-ne-gres van fer un bon partit. Bar­rientos ha parlat d'una "millora" en el joc del seu equip. Fins i tot, el Júnior va marcar el pri­mer gol de l'enfrontament, obra de Pablo Negre, abans d'arribar al descans. Cal recordar que a la primera volta, l'Atlètic de Ter­rassa havia apallissat a les seves instal·lacions els santcugatencs per un contundent 10 gols a 0.

Abans que acabi la lliga, el conjunt de Barrientos ha de ju­gar davant el Vallès, el Sardi-nero i el Club Egara fora, i amb el RC Polo i el Taburiente. Davant aquest difícil calenda­ri, Barrientos ha pronosticat el proper partit contra el Vallès

Ci s»M»ki·IJ·nierï»CMti·ak·lea;ta·ttdiwirt|·»rJèfcfclMTm».F«t·:Y0UÜIM8aCU

Deportiu de "final", i per al que ha assegurat que "guanyar és fonamental". El tècnic ar­gentí espera i desitja que el Júnior no s'hagi de jugar ab­solutament res en l'últim par­tit amb el Club Egara perquè, si no, pot ser una "jornada dramàtica". Per al partit que enfrontarà diumenge a Ter­rassa el Vallès Deportiu i el Jú­

nior Barrientos continuarà sen­se poder comptar amb els ser­veis de Jordi Bagunyà i Inaki Orsola, tots dos lesionats.

Les noies s'asseguren

Tot i anar perdent per 0 gols a 2 al camp del penúltim clas­sificat, l'Atlètic de Terrassa, l'equip femení del Júnior va

acabar vencent per 2 gols a 3 i d'aquesta manera s'ha asse­gurat pràcticament la per­manència. Les jugadores que entrena Núria Olivé ocupen el sisè lloc amb 20 punts. El proper adversari a la competi­ció serà el Club Atlético San Vicente d'Alacant, que és úl­tim amb 2 punts.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat perd amb el Ripollet i continua en zona de promoció de descens Dissabte visita la pista del Mollet, quart a la taula, amb la necessitat de vèncer

L'equip de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat va fer un altre pas enrere per mantenir-se a Segona: Catalana en perdre diumenge passat al pavelló de voleivol de Sant Cugat a Valldoreix, davant el Ripollet, sisè a la taula, per quinze punts de diferència, 52

a 67. Amb aquesta derrota, el conjunt que entrena Francesc Solana manté l'avantpenúlti-ma posició a la classificació amb 27 punts i un balanç no gens favorable de cinc victò­ries i disset derrotes. Des que Francesc Solana va prendre la direcció del sènior masculí, l'e­quip vermell-i-negre ha ob­tingut resultats diversos.

Un partit difícil

El Mollet és el proper adver­sari a la competició dels sant­cugatencs, que necessiten la victòria si no volen enfonsar-se a la taula. El conjunt santeuga-tenc ha ent renat tres dies aquesta setmana per preparar el difícil compromís que han d'afrontar dissabte a la tarda a

la pista del Mollet, un conjunt que encara té opcions per as­solir l'ascens de categoria. Amb un balanç al campionat de set­ze victòries i sis derrotes, a aquest equip l'únic que li val en aquest xoc també és sumar els dos punts en joc. El Mollet té 38 punts, tres menys que el líder de Segona Catalana, el Club Natació Sabadell. /À.L.

Taekwon-do

Castaneda obté medalla de bronze a l'estatal

À.L. /

La taekwondista santeuga-tenca Eriça Castaneda va ser medalla de plata al Campio­nat d'Espanya en la categoria de pes semi-mig. Maria Ange-les Aguilar de València va ser la taekwondista que es va en­carregar d'eliminar-la en se­mifinals d'aquest campionat d 'Espanya. Posteriorment, Aguilar es proclamaria cam­piona estatal. Abans de ser derrotada, Eriça Castaneda va superar la gallega Ania Novoa i la madrilenya Amparo Mar­tínez. En la categoria de pes semi-mig hi van prendre part un total de catorze partici­pants. Per autonomies, Cata­lunya va acabar en primer lloc.

K à r t i n g

Monserrat és quart al Fórmula

- Ulçà de Van / Sant Casat -

El pilot santeugatenc Jordi Monserrat va ocupar la quarta posició final en categoria júnior en la primera prova del Cam­pionat Fórmula Catalunya de Karts celebrat diumenge passat al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. El pilot santeu­gatenc Xavier Illa, que estre­nava categoria, la de 125 c.c, va acabar ocupant el 18è lloc. La primera prova de la tem­

porada d'aquest Campionat Fórmula Catalunya va sal­dar-se amb un rècord de par­ticipació en la història d'a­q u e s t c a m p i o n a t , q u e enguany arriba a la setena edició. Un total de 63 pilots en les quatre categories es­tablertes -cadet, júnior, sè­nior i 125 c.c.— van córrer en aquesta cursa que estrenava una sofisticada tecnologia que cronometra el pas dels karts per la línia d'arribada. La propera prova d 'aquest c a m p i o n a t t i nd rà lloc al Kartòdrom Catalunya el pro­per 29 de març. /À.L.

ELS í C A N T W S Dkrndm, 6 í/f marc de 199X Esports 33

Handbol

La UE Sant Cugat venç a Cardedeu i s'apropa al sector Uequip santcugatenc visita la pista del Banyoles, últim classificat La contundent victòria de la UE Sant Cu­gat a Cardedeu per vuit gols de di­ferencia, sumada a la derrota del Sant Quirze a la pista de la Salle Montcada, ha facilitat que properament l'equip ver-

Au:x LÓPKZ

- Sant Cugat -

Si fa ducs jornades l'equip d'hand­bol de la VE Sant ( Àigat ensopega­va en empatar al pavelló municipal davant el Molins de Rei, cl cap de setmana passat va fer un pas molt important per classificar-se per dis­putar cl sector. Kl conjunt que diri­geix Joan Sancho va apallissar el (Car­dedeu a domicili per un còmode 24 a 32, un resultat que evidencia Ics possibilitats dels santeugatencs per accedir al sector. Jordi Tomàs, segon entrenador de l'equip sènior, ha ex­plicat que "el nostre és l'equip que més mereix jugar el sector". De fet, el Cardedeu ha estat l'únic conjunt capaç de superar els vcrmell-i-ne-gre en la present campanva.

Kl Sant Quirze, segon a la taula amb 9 punts, va perdre contra pronòstic en la darrera jornada a la pista de la Salle Montcada, cinquè classificat, per 25 gols a 23. Aquest fet ha provocat que la l 'E Sant (\\-gat afronti la segona volta d'aquest sector com a líder en solitari amb tres punts d'avantatge.

Quasi sempre líder

Tant a la fase regular com a la d'ascens, la UE Sant Cugat ha es-

mell-i-negre pugui assolir l'objectiu de classificar-se matemàticament per dis­putar la fase de sector. Tres són els punts que ara mateix separen el líder, la UE Sant Cugat, del segon classificat, el Sant

Quirze. Dissabte a la tarda, l'equip ver-mell-i-negre visita la pista de l'últim a la taula, el Banyoles, un equip al qual els santeugatencs ja han superat tres ve­gades aquesta temporada.

Ben aviat, la UE Sant Cugat podria assegarar-M la classificació per al sectac Fota: E4C

tat líder pràcticament en totes les jornades, en una temporada que Tomàs ha qualificat de "molt bona", i on "tot és fruit de l'ex­cel·lent treball que s'està fent". El segon tècnic del primer equip d'handbol de l'entitat santeuga-tenca comenta també que "l'alt nivell que ofereix l'equip en tots

els partits" és un dels punts que explica l'actual bona marxa de la UE Sant Cugat.

Dissabte a la tarda, la l 'E Sant Cugat visita la pista del Banyo­les, un equ ip al que aquesta temporada ha vençut en els tres par t i t s que s 'ha en f ron ta t . Aquest partit correspon a la pri­

mera jornada de la segona volta. Segons Tomàs, l'equip gironí els fa "molt respecte", tot i que "no­saltres jugarem amb la pressió de saber que si guanyem ens po­dem pràcticament classificar". Amb tot, el Banyoles ocupa la darrera posició a la taula d'a­questa fase d'ascens.

F u t b o l s a l a

Josep les iona g reument i serà

baixa prop d'un any - Sant Cugat -

El jugador del Winterthur Sant Cugat Josep Gonzàlez va caure greument lesionat dissabte pas­sat a la pista de l 'Èpic Casino. Gonzàlez va ser operat dilluns pas­sat a l'Hospital de Terrassa d'una doble fractura de tíbia i peroné. El jugador santcugatenc haurà d'estar vora un any apartat de les pistes. Tot va passar al minut 7 del xoc que va enfrontar dissabte passat en partit de lliga l'Èpic Ca­sino i el Winterthur, quan el por­ter local Fèlix Reina va fer una sortida a la desesperada fora l'à­rea i, no de forma violenta però tampoc fortuïta, va endur-se per davant Gonzàlez. El tècnic ver-mell-i-negre, Carles Navarro, ha qualificat l'acció del porter de "contundent", i ha reconegut que

Reina va "caçar" el seu jugador. De fet, Navarro ha matisat que "confiava que l'Èpic Casino ens guanyés jugant a futbol sala, però han hagut de recórrer a altres ar­mes".

L'enfrontament entre terrassencs i santeugatencs va acabar amb victòria local per 5 gols a 3. Des­prés de tres jornades consecuti­ves sense conèixer la derrota, el FS Sant Cugat va perdre davant un equip al qual ha superat en els dos partits que s'havien enfron­tat. Tot i perdre, el conjunt sant­cugatenc continua ocupant la de­sena posició a la taula amb 25 punts, però a sis punts de la zona de descens. El cap de setmana vi­nent, el Winterthur rep l'Andorra FC, sisè amb 37 punts, amb les baixes de Josep Gonzàlez, Javi López i Joan Riera. /À.L.

F u t b o l

Albert V inas: "El balanç dels davanters del Sant

Cugat és molt pobre" - Sant Cugat -

Tot i fer-ho per la mínima, el Sant Cugat Esport va encaixar diumenge passat a Balaguer la quinzena derrota a la lliga. L'e­quip vermell-i-negre va plantar cara al segon classificat de Prime­ra Catalana, però finalment va aca­bar perdent per 1 gol a 0. Malgrat estar "satisfet" pel "treball de l'e­quip", el tècnic santcugatenc, Al­bert Vinas, ha reconegut que "a aquestes alçades de la competi­ció en què ens trobem, el que re­alment importa és sumar punts". Vinas, però, ha anat més enllà i ha tornat a incidir en el fet que "guanyar partits és molt difícil si no s'anoten gols". L'entrenador de Riudoms ha anat més enllà afirmant que "el balanç dels da­vanters del Sant Cugat és molt

pobre: aquesta és la nostra assig­natura pendent", a banda de re­cordar que hi ha "diversos da­vanters que no han fet ni un sol gol en tota la temporada". Diu­menge, a partir de les dotze del migdia, el Sant Cugat Esport rep la visita del Palafrugell, equip que ocupa la sisena posició a la taula amb 46 punts i que, segons Vinas, és "l'equip revelació de la tem­porada". El tècnic del primer equip ha explicat que és un equip "amb aspiracions d'ascens i això.el fa perillós". L'equip vermell-i-ne­gre és catorzè a la classificació amb 30 punts. Per a aquest enfronta­ment, els jugadors Juan Carlos i Marc Llonch continuen una set­mana més de baixa. En el partit d'anada, el Palafrugell va derrotar el Sant Cugat Esport per 2 gols a 0. /À.L.

Tennis taula

LaUESC afronta la fase d'acens amb El Ciervo

À. L.

El primer equip de la secció de tennis taula de la Unió Esportiva Sant Cugat afronta diumenge, a partir de les onze del matí, la pri­mera jornada de la fase d'ascens. El Ciervo de Sabadell, equip al qual ja es van enfrontar a la fase regular de Segona Provincial, serà el primer adversari a batre pels santeugatencs. En la darrera jor­nada de la fase regular disputada al pavelló municipal els palistes santeugatencs ja van superar-los per un còmode 4 partits a 1, tot i que la l 'E Sant Cugat havia per­dut anteriorment a Sabadell. En aquesta ocasió, el conjunt sant­cugatenc presentarà el mateix equip que va derrotar F.l Ciervo a Sant Cugat. Aquest és l'integrat per Miguel Penafiel, Albert Alar­cón i Enric Bosch.

D'aquesta manera, la secció de tennis taula de l'entitat santeuga-tenca ha assolit l'objectiu que va fixar-se a principis de temporada: disputar la fase d'ascens. Des que es va crear aquesta secció dins el club fa deu anys, aquesta és la pri­mera vegada que disputa una fase d'ascens. En aquesta lligueta, la UE Sant Cugat ha accedit com a segon classificat, després d 'El Ciervo. Aquesta fase d'ascens és in tegrada per un total de sis equips: Molins de Rei, Igualada, Santa Coloma, Sant Andreu, El Ciervo i la UE Sant Cugat. Els quatre primers equips classificats pujaran directament de categoria.

Properament, el conjunt que mi­lita a Comarcal i el nou equip in­fantil creat recentment disputa­ran la Copa.

E s q u a i x

Raül Artigas guanya al circuit català

- Barcelona / Sant Cugat -

El jugador de l'Esquaix Sant Cu­gat Raül Artigas va vèncer el cap de setmana passat la primera pro­va del circuit català d'esquaix de 3a categoria, en imposar-se en la final a Daniel Ramírez del C N Cata lunya per 3 sets a 2. En aquesta mateixa categoria, els ger­mans Annandale, Alex i Philip, van quedar eliminats en quarts de final. Quant a la 2a categoria, els també santeugatencs Paco Rueda i Santi Grau van caure en quarts de final. Aquesta prova ce­lebrada a l'Esquajx 2000 de Bar­celona va reunir més de cent ins­crits en les dues categories. /À.L.

34 Esports U S ÍCAIVTONS Divendres, 6 de març de J 008

P e t a n c a

u II ntoé M •nMfcj FMIWI Mrici M M V MG prou il cm* iwitipil fiqMrti. Ftte YIMHM SUOk

Gairebé mil petanquers concentren al Ferrero

El CP Sant Cugat Atlètic n 'és el club organitzador Al.KX LÓI'KZ

Kl camp municipal d'Esports va ser l'escenari diumenge passat de la tercera edició del Torneig Fer­rero Ibérica de petanca, que or­ganitza per tercer any consecutiu el Club Petanca Sant Cugat Atlè­tic. Fn aquesta diada hi van par­ticipar prop de 900 petanquers: 196 tripletes masculines i 80 de femenines. Fn total, hi van pren­dre part 53 clubs masculins i 31 de fcmines. Tots els clubs de pe­tanca de Sant Cugat hi van ser

presents: CP Sant ( Aigat, CP Sant Francesc, CP Mira-sol, i els amfi­trions, el CP Sant Cugat Atlètic. D'aquesta manera, aquest cam­pionat ha superat el nombre de participants que van ser presents en el passat torneig. Bemabé Edo, secretari de l'entitat, destaca la presència en aquest torneig dels "millors jugadors de cada club". En categoria masculina, els quatre primers classificats van ser cl Tú­nel de la Rovira, l'Hospitalet, el Sants i el CP Sant Cugat Atlètic, i en la femenina cl Ripollet, cl Santa Coloma "A", Santa Colo­

ma "B" i cl CN Sabadell. Els vuit primers classificats masculins i fe­menins, tant a la general com en la consolació, van rebre un premi com a vencedors de la present edi­ció. Durant la competició, l'orga­nització va obsequiar els partici­pants i el públic assistent amb una degustació de bombons de la casa Ferrero Ibérica. En la darrera edi­ció se'n van repartir uns 7.000 i enguany han superat els 10.000.

Al juliol, el CP Sant Cugat Atlè­tic també organitzarà la Festa del Gelat, també patrocinada per la firma Ferrero Ibérica.

Hoquei p a t i n s

El Patí Hoquei rep el Martinenc,

tercer classificat - Sant Cugat -

FI Patí Hoquei Sant Cugat va vèncer el cap de setmana passat a domicili el La Garri­ga per un còmode 7 gols a 12 i d 'aquesta manera una jorna­da més aquest conjunt conti­nua ocupant la c inquena po­sició a la taula, però ara amb 25 punts , a tres del quart, el R i p o l l e t q u e t é un p a r t i t menys. Dilluns passat, el con­junt santeugatenc va disputar un partit amistós amb el Bi­gues i Riells, a qui va derro­tar per 10 gols a 6.

A falta de set jornades per­què finalitzi el campionat de lliga, el conjunt vermell- i-ne-gre rep d i u m e n g e al matí el M a r t i n e n c , te rcer a la taula

amb 31 pun t s . L 'en t renador del primer equip , Lluís San-chez, ha afirmat que creu fac­tible guanyar aquest conjunt. Per aques t compromís , San-chez no tindrà cap baixa. A l'a­nada, els vermell- i-negrc van caure derrotats per un ajustat

7 a 6 . Un cop es disputi aquest en­

frontament, el PH Sant Cugat s'haurà de veure les cares amb els últ ims qua t re classificats de Segona C a t a l a n a : l 'Un i ­versi tar i , el Santa Isabel , el Castellet i el JMJ. Sànchez ha declarat que aques t s qua t re xocs "s 'han de guanyar tots", tot i que també assegura que el seu equip s'ha de fixar l'ob-jectiu en assegurar-se la cin­quena posició final. /À.L.

F u t b o l s a l a

L'Olímpyc de la Floresta perd amb el Català-Babar

de Ricardo Menezes - Saat Cugat -

L'Olímpyc de la Floresta va encaixar la segona derrota con­secutiva a la lliga en caure da­vant el Català-Babar per 0 gols a 1. Després de la disputa de la dissetena jornada del campio­nat, el conjunt que dirigeix Àn­gel Ruiz ocupa la desena posició a la taula amb 15 punts . Dis­sabte vinent, a l'Olímpyc li toca

jornada de descans, tot i que hi ha competició. Amb tot, l'equip florestà disputarà un partit amis­tós davant l 'Industrias García "B" , equip que ocupa la terce­ra posició en el seu grup de Pri­mera Nacional "A". El proper compromís de l'Olímpyc de la Floresta a la lliga serà davant l ' H o s p i t a l e t , v u i t è a m b 24 punts, al pavelló municipal de Sant Cugat. /À.L.

c :mMmmmmww?wm vmmm l ü i : i : ; i i l ! i l i ; w « ; ; : i . MM Em. $ X

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FOTBBL HOQUEI HERBA Paqui Sànchez Maite Gómez

16 16

BASOUET

SANI CUGAT ESPORT JÍ'MIOR MASCULÍ Elisabet Escrivà 16 I:ESC Hans Shonhofer 31 Christian Wein 29 Chcli Serrano 15 Nacho Argento 29

Joan Colell 16 Carles Sallés 19 (Cristina García 15 Rubén Sànchez 24

Miguel Gonzàlcz 14 Joan Sallés 15 HANDBOL

Albert Negre • 21

PB SANT CUGAT Jl \ !OR TKMKNÍ l:F2SC

Vanessa Costas 17 Luci Lópe<r 23 ("ESC Marga Almagro 23

Sara Montero 13 Caro! Abad 14 Xuvi Pi/.arro 29 Elisabet Baldrich 22

Laura Gallego 13 Sandra Serrahima 14- Armand Mora 21 Núria Oliver 21

Rosa García 12 Eli Maragali y Joan Cinta 13

MttOtt» PÉHMH FUTBOL SALA VOLEIBOL

PATI HOQUEI WINTERTHUR SANT CUGAT CV SANT CUGAT

ToTtiZapkna 15 Sergi Martínez 25 Melina Dràganic 14 •

Dar» Anton 14 oscar Monjoncli 15 M.C. Domínguez 10

Jordi Montserrat 14 Antoni Díaz 13 Sandra Vindel 4

Jordj Rius 14 MASJANKR

ELS4 CANTONS Divendres, 6 de marf de 1998 Esports 35

FUTBOL

Pr ime ra Ca ta lana 12.00 Sant Cugat-Palafrugell (Diu.)

Segona Regional 12.00 La Farga-Los Merengues (Diu.) 11.30 Maurina Egaia-Sp.Mira-soHDiu.)

Tercera Regional 16.30 San Pedro-Júnior (Diu.) 17.00 Ullastrell-PB Sant Cugat (Dis.) 12.00 La Farga-Juv. 25 Sepdembre (Diu.)

Veterans 16.00 Corbera-Sant Cugat (Dis.)

Preferent J u v e n i l 18.00 Sant Cugat-G.Manresa (Dis.)

2a D i v i s i ó J u v e n i l 16.45 San Lorenzo-Júnior (Dis.)

PB Sant Cugat (Descansa) 18.00 Adesa-Les Fonts (Dis.) 18.00 Sant Cugat-Sant Esteve (Dis.)

1a D i v i s i ó In fan t i l 16.00 Matadepera-CEFSamCugatíDis.)

10.15 EF Bonaire-PB Sant Cugat (Diu.)

2a D i v i s i ó In fan t i l 15.15 EF Bonaire-PB Sant Cugat (Dis.) 16.30 Jàbac Can Jofresa-Adesa (Dis.)

Sant Cugat (Descansa) 12.00 Les Fonts-Sant Cugat (Dis.) 16.00 Can Boada-Júniur (Dis.)

1a D i v i s i ó C a d e t 09.45 San Lorenzo-Sant Cugat (Diu.) 17.45 l>B Sant Cugat-Jàbac (Dis.)

2a Divisió Cadet 11.00 Júnior-Rubí (Diu.)

13.45 CEF Sant Cugat-Can Boada (Dis.) 09.45 Sant Cugat-Pueblo Nuevo (Diu.)

l a Divisió Aleví 16.00 PB Sant Cugat-Sant Cugat (Dis.) 12.00 Júnior-Terrassa (Dis.)

2a Divisió Aleví 16.30 Sant Cugat-Can Fatjó (Dis.) 11.15 PB Sant Cugat-Maurina (Dis.) 11.30 Adesa-PB Ramon Llorenç (Dis.)

Benjamí Preferent 1 1 J 0 Badia-Sant Cugat (Dis.) 15.30 Terrassa-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Benjamí 10.30 Sant Cugat-Terrassa (Dis.)

12.00 Àgora-Adesa (Dis.)

Preben jamf 12.30 Mollet-PB Sant Cugat (Dis.) 12.00 Sant Cugat-Fontetes (Dis.) 12.00 Sant Cugat-Roureda (Dis.)

2a Divisió Femení 15.00 II. Llefià-PB Sant Cugat (Diu.)

BÀSQUET

Segona Ca ta lana 19.45 Mollet-UE Sant Cugat (Dis.)

Tercera A 12.00 PB Sant Cugat-E.P.S.A (Diu.)

Tercera B 12.00 PB Sant Cugat-Sant Jordi (Diu.)

Sub-22 18.00 Mollet-UE Sant Cugat (Dis.) 10.30 PB Sant Cugat-E.P.S.A (Diu.)

Tercera Catalana fem. 19.00 UE Sant Cugat-Virolai (Dis.)

J ú n i o r mascu l í PB SantCugat-Jesus Maria (Dis.)

Cadet masculí 16.00 UE Sant Cugat-Tecla Sala (Dis.)

17.30 UE SantCugat-Comellà (Dis.)

FUTBOL SALA

Divisió de Plata 12.00 W. Sant Cugat-Andorra CF (Diu.)

Primera Nac i ona l A . OKmpyc Floresta (Descansa)

Ter r i t o r i a l Ca ta lana 1930 Maxros Perú-W. Sant Cugat (Dis.)

P r i m e r a d i v i s i ó 19.30 PB Sant Cugat-Chess (Dis.) 17.00 Champion-Selva (Dis.)

Segona divisió "A" 11.45 La Font-Mas Janer (Diu.) 11.45 OKmpyc Floresta-Gavà (Diu.)

Segona divisió "A" fem 19.30 Manlleu-Mas Janer (Dis.) 16.00 Champion-Vilanova (Dis.)

Segona divisió "B" fem 18.30 Sentmenat-MC Sant Cugat (Dis.)

17.30 Vilassar Mar-Dangeron.s (iirls (Dis.)

11.30 Masjancr-Caste l lb isbal (Diu.)

J u v e n i l 2a d i v i s ió 16.30 Centelles-W. Sant Cugat (Dis.)

16.00 Llorenca-Olímpyc Floresta (Dis.)

Cadet 2a divisió 10.15 Sant Boi-W. Sant Cugat (Diu.)

Cadet l a divisió 12.00 Quijote-OKmpyc Floresta (Dis.)

Infantil 10.30 Joanot Martorell-Olímpyc (Dis.)

Aleví 09.00 Escola Ksportiva-Olímpyc (Dis.)

VOLEIBOL

Juvenil femení CV Sant Cugat-Granollers

HANDBOL

Primera Ca ta lana 18.30 Banyoles-UE Sant Cugat (Dis.)

Tercera Ca ta lana UE Sant Cugat-Manresa

Juvenil masculí Gavà-UE Sant Cugat

Cadet masculí La Roca-UE Sant Cugat

Cadet f emen í UE Sant Cugat-Sant Llorenç

HOQUEI HERBA

Divisió d'Honor masc. 12.30 Vallès Deportiu-Júnior (Diu.)

Div is ió d ' H o n o r f e m . 13.00 Júnior-San Vicente (Diu.)

HOQUEI PATINS

Segona Catalana 12J0 PH Sant Cugat-Martinenc(Diu.)

Fèmines 12.00 PH Sant Cugat-Navarcles (Dis.)

Júnior 11.00 PH Sant Cugat-Vilanova (Diu.)

Juvenil 0 9 J 0 PH Sant Cugat-Vilanova (Diu.)

Infantil 16.30 PH Sant Cugat-Piera (Dis.)

A l e v í "A" 15.30 PH Sant Cugat-Voramar (Dis.)

A l e v í " B " 09.00 Martinenc-PH Sant Cugat (Diu.)

Ben jamí 11.15 Congrés-PH Sant Cugat (Diu.)

Preben jamí " A " 11.00 PH Sant Cugat-Vilanova (Dis.)

Preben jamí " B " PH Sant Cugat (Descansa)

RUGBY

Camp. Cat. 3a Divisió 12.00 Sant Cugat-Júnior-Badalona (Diu.)

TENNIS TAULA

2a Categoria ascens 11.00 l ' E Sant Cuga t -E lCie rvo lDiu . )

S C O

mm®*

FUTBOL SALA

Aleví 09.00 Ramon Llull-Joan Maragall (Dis.) 10.00 Santa Isabel-Rubí Nord (Dis.) 11.00 Pau Casals •'B'·-EscolaAvenç....(Dis.) 12.00 Thau-Pau Casals "B" (Dis.)

I n f a n t i l 10.00 Escola Avenç-Duc Montblanc...(Dis.)

12.00 Angcleta Ferrer-EI Bullidor (Dis.)

Cadet-juvenil 10.00 Fuenteliviana-Av. 12« (Dis.) 11.00 Angcleta Ferrer-Ruhí (Dis.) 12.00 I .es Torrcs-Club D'Aran "A"....(Dis.)

12.00 Club D'Aran "B"-EI Bullidor....(Dis.)

HANDBOL

A l e v í 13.00 Collserola-Purera Maria "B" (Dis.) 10.00 Catalunya"A"-Catalunya "B""....(Dis> 12.00 Ferran Clua "B"-P. Maria "A "...(Dis.) 11.00 Ferran Clua "A"-Escola Avenç..(Dis.) 10.00 Handbol Rubí-Santa Isabel (Dis.)

Benjamí 12.00 F. Clua "B"-Joan Maragall (Dis.) 13.00 Santa Isabel-Collserola (Dis.) 11.00 Avenç "B'"-Ferran Clua "A" (Dis.) 10.00 Escola Avenç "A"-Catalunya (Dis.)

BÀSQUET

B e n j a m í

10.00 Santa Isabel-Pins Vallès (Dis.)

11.00 Sant Jordi-Catalunya (Dis.) 12.00 Escola Avenç-Maristes Rubí (Dis.) 10.00 Àgora-Regina ( )armeli "A" (Ois.) 11.00 Regina Carme i i "B"-l\Clua (Dis.)

BÀSQUET

Aleví 12.00 Pins Vallès-Sant Jordi "A" (Dis.) 09 .00 Escola Avenç-Sant Jordi "B" (Dis.)

09 .00 Àgora-Regina Carmeli (Dis.) 11.00 Ferran Clua-Sant Jordi "C" (Dis.) 13.00 Centre Obert 2-Purc/a Maria ...(Dis.) 13.00 Catalunya-Centre Obert 1 (Dis.)

VOLEIBOL

Aleví 09.00 Pins Yallès-Fcrran Clua (Dis.) 11.00 Schola-Joan Maragall (Dis.)

COMARCAL

FUTBOL 7

B e n j a m í 09 .00 Ramon Llorenç-Escola Avenç...(Dis.)

HANDBOL

Infantil Masculí 11.00 H. Rubí "B"-CO Sant Cugat (Dis.)

11.00 Angcleta Ferré,-L. Egara "B"....([)is.)

12.00 Col·legi Maní "A"-Avenç (Dis.)

VOLEIBOL

I n f a n t i l Femen í 11.00 El Pinar-CV Rubí (Dis.)

11.15 Col·legi Carme-CV Sant Cugat. (Dis.)

C a d e t Femení 10.00 Pureza María-Culuira Pràctica...(Dis.)

09.45 Torre Palau-Angeleta F errer (Dis.)

Juvenil Femení 10.00 Pureza Maria-N. Cnpèrnic (Dis.)

BÀSQUET

Infantil Masculí 11.00 PB Sant Cugat-Tecnos "A" (Dis.)

09 .00 Dolsa Salesians-Avcnç "A" (Dis.)

10.00 l 'E St Cugat "B "Tecnos "B"...lDis.)

10.00 Sagrat Cor-l'E Sant Cugat "A"".(Dis.)

I n f a n t i l Femení 09.00 Angeleta Kerrer-Tecnus (Dis.)

12.00C. Carme "B"-rE Sant Cugat...(Dis.)

C a d e t Femení 09.00·Sant J.irdi·l·iire/a Maria (Dis)

VOLEIBOL

C a d e t Femení I*ure/a María-Càiltura Pràctica 1-2

IP l i l i l l t l i mpr | I » <* :*m. I j

FUTBOL SALA

Aleví Joan Maragall-F.scola Avenç 3-7 Pau Casals "B"-Santa Isabel 0-11

Juvenil Juventus-Chib D'Aran "A" :..7-8

HANDBOL

Benjamí Joan Maragail-Santa Isabel 2-6

BÀSQUET

Infantil masculí Escola Avenç "A"-PB Sant Cugat..

Escola Avenç "B"-Escola Pia "C ' . .

Sant Jotdi-l'E Sant Cugat "B"

l 'E Sant Cugat "A"-Vcdruna t·B".,.

Z-l)

...6-51

.57-51

.5(1-55

Cadet femení Purc/a Maria-Col.legi Vcdruna 15-36

FUTBOL 7

B e n j a m í Kscola Avenç-Rubí 1-1

GAS OIL Ports gratuïts

s^. - S - S " XXVA Tel, 580 77 62

Contestador les 24 h ESNf Distribuïdor oficial

36 Esports ELS4C4NIWK Divendres, 6 de marc de 1998

F U T 8 0 L

Pr imera Ca ta lana

Cerdanyola-Vic 2-3

Palafrugell-Cornellà 1-3

Balaguer-Sant Cugat 0-1

Sants-Olot 1-2

Girona-Reus 1-1

L'Hospitalet-Gramanet 0-4

Roda de Berà-Ripollet 1-3

Valls-Granollers 0-0

Masnou-Tremp. 1-1

Barceloneta-Guíxols .2-0

Equiu PJ PC PE

Reus 27 18 6

Balaguer 27 17 6

Gramancr 27 14 7

Vic 27 15 3

Girona 27 1.1 7

Palafrugell 27 ]4 4

OI.it

Cornellà

Masnou

Ripollet

l'rcmp

Guíxo ls

7

27 12

27 12

27 12 6

27 10 10

27 9 9

11 8 1(1

Granollers 27 9 7

Sani Cugat 2 7 9 i

Valls 27 6 II

L'Hospitalet 27 6 8

Barcc lonc ta 27 7 4

Cerdanyola 27 7 3

RodaBcra 27 6 2

Sanis 27 4 3

50

56

49

39

39

37

31

40

37

2^

33

32

29

2 3

33

25

24

32

»5

24

GC I

24

I»

Í0

29

?2

30

31

30

32

19

20

36

33

35

36

38

44

71

52

53

60

57

49

48

46

46

44

43

42

40

36

.14

34

30

29

26

25

24

20

15

La propera (8 de març):

Cornellà-Vic; Sant Cugat Esport-Pa-

lafrugell; Olot-Balaguer, Reus-Sants;

Gramanet-Girona; Ripollet-L'Hos-

pitalet Atlètic; Granollers-Roda de

Berà; Tremp-Valls; Cuíxols-Masnou;

Barceloneta-Cerdanyola de Mataró.

Segona Regional

G R U P 5

Sp. Mira-sol-Viladecavalls.2-1

Can Rull-Llano 1-2

Castel lar-Lumen 2-0

Andalucia-Mil.lenari 2-1

Merengues-Tibidabo 6-0

Rubí-La Farga 0-1

San Lorenzo-Barberà 2-2

Badia-I ,a Romànica 4-1

Maurina-Rómuk)Tronchoni,..l-2

Equip PJ PG PC PP GF GC Punt*

Caste l lar 23 17 6 0 67 17 57

Andalucia 2.1 1K 2 3 67 29 56

Barbeià 2.1 16 4 3 59 16 52

Kuhi 2 ! 14 4 5 58 35 46

M e r e n g u e s 23 12 4 7 57 39 40

Badia 23 12 3 X 43 .18 39

C j n Rull 2.1 9 7 7 40 38 ,14

l . l j n o 23 9 7 7 .14 3S 14

San l. . . icn/(.2.1 8 5 10 41 .1(1 29

I.un.cn 23 7 6 10 4 1 48 27

M.inrinj 23 7 5 11 42 52 26

Romànica 23 7 4 12 46 58 25

Milk-nari 23 6 6 II 42 59 24

Romulo 2.\ 6 1 14 42 67 21

lliiliiil.il*. 21 5 i, 12 .16 (.5 21

Sp. Mira-«i l2.1 l 7 12 2 6 ( 9 19

U K«r»a 2 3 1 1 15 I I 6 S 1 6

\ i l jdccav.i l]s2i 2 5 16 26 61) I I

L a propera (8 de març) :

Llano-Viladecavalls; San Pedró Lu-

men-Can Rull; Mil.lenari-Castellar,

Tibidabo-Andalucia; La Farga-Pena

Los Merengues; Barberà-Rubí; La

Romànica-San Lorenzo; Rómulo

Tronchoni-Badia; Maurina Egara-

Sporting Mira-sol.

Tercera Regional

G R U P 14

Can Trías-Júnior 2-1

P B Sant Cugat-San Pedro..3-2

Les Fonts-UUastrell 5-1

Juv. 25 Sept.-Montserrat 3-2

Pueblo Nuevo-La Farga.. . . 1-1

Matadeperenc-Castellar 1-4

C a N'Oriol-Can Boada 3-0

Juan XXIII-Can Fatjó 4-2

EaHP PJ PG P I PP GF ÇÇ P—t»

Ca N ' O r i o l 21 17 3 1 68 29 54

Juv. 25 S e p i 21 17 I 3 78 36 52

Can Trias 21 13 5 3 58 23 44

Juan XXIII 21 13 4 4 82 34 43

l . cs F o n t s 2 1 1 3 3 5 63 38 42

San Pedra 21 12 2 7 68 38 .18

P B S t C u g a t 2 1 1 0 5 6 5 4 4 8 3 5

Montserrat. 21 9 5 7 45 40 32

MaarJcperenc21 7 .1 11 40 51 24

C a n F a t j d 21 6 5 II) 38 48 23

J é j u o r 2 1 6 1 14 3 0 6 7 1 9

P. N u e v o 21 5 1 15 37 80 16

Can Boada 21 4 3 14 35 63 15

Castellar 21 4 2 15 29 50 14

Ullastrell 21 4 2 15 34 70 14

U F u r g a 2 1 3 5 1 3 4 1 8 8 1 4

L a propera (8 de març) :

PefiaSan Pedro-Júnior, Ullastrell-PB

Sant Cugat; Montserrat-Les Fonts;

La Farga-Juventud 25 de Septiem-

bre; Castellar-Pueblo Nuevo; Can Bo-

ada-Matadeperenc; Olímpic Can Fat-

jó-Can Oriol; Juan XXIII-Can Trias.

BÀSQUET

Segona Ca ta l ana

Grup I

Almeda-Mollet 59-72

Cosmos-Súria 59-82

C N Sabadell-F.Fraga 75-54

Bonaire-Cornellà 64-62

Tàrrega-Franqueses 55-57

S.Manresa-Castelldefels.97-87

U E Sant Cugat-Ripollet.52-67

Maragall-Lima-Horta 89-76

Equip PJ PG PP PF PCPunt»

C N S a b a d e l l --' 19 ! 1 7 4 6 1 4 7 5 4 1

l·incas l · i aga -'-' 18 4 1 6 0 9 1 4 2 4 4(1

S t i t i j -'-' 16 6 1 5 1 7 1 4 8 4 3 8

\ | . . l l c t 22 16 6 1 6 8 7 1 4 9 7 3 8

I- r a n i j u c s c s -- 16 '. 1735 1 5 8 7 18

R i p o l l e t --' 12 l ' I 1 4 9 4 1 4 7 2 14

( à i m c l l à --' I I 1 1 1557 1168 « A l m c d a 22 l l i 12 1 4 6 1 1501 32

C N 1 à n c g a 2 ? 111 12 1531 1169 i -

M a r a g a l l 2 2 10 12 16(1.1 I 6 S I I '-C a s t e l l d e f e l s -- l l i 12 1 4 8 5 1 - 5 0 i -

B o n a i r c 22 8 14 1 196 I 5 J 5 10

Sa l le M a n r e s a 2 1 7 15 1 5 7 9 15611 29

l F. * < .uyat 2 2 5 1 7 1 5 0 8 1 3 7 7 2 7

Cosmos 22 4 18 1463 1745 26

Lima-Horta 21 4 18 1457 1656 26

La propera (8 de març) :

Lima-Horta-Bonaire Terrassa; Cor-

nellà-CN Sabadell; Fincas Fraga-

Cosmos; Súria-Almeda; Mollet-UE

Sant Cugat; Ripollet-La Salle Man­

resa; Castelldefels-CN Tàrrega; Les

Franqueses-Maragall.

HOQUEI SOBRE HERBA

Divisió d 'Honor masculí

Val lès -FC Barcelona 0-1

Júnior-Atlètic Ter rassa 1-4

Sardinero-Jolaseta 1-2

C D Terrassa-Club Egara . . l -4

Apòstol Orense-Valdeluz 3-2

Taburiente-RC Polo 4-4

I w l p P J PG PE P P GF ÇÇ PujMs

C l u b E g a r a 17 17 0 0 73 8 51

A d Terrassa 17 15 1) 2 79 22 4 5

Valdeluz 17 10 4 3 57 31 34

R C P o l o 17 7 7 3 50 37 28

C D Terrassa 17 6 5 6 37 44 23

Barcelona 17 5 4 8 41 49 19

Jolascta 17 5 3 9 31 41 18

Apòstol 17 5 1 II 40 67 16

J ú n i o r 1 7 3 6 8 2 6 4 8 1 5

Sard inc ro 17 3 4 II) 31 53 13

ï à b u r i e n t c 17 3 3 I I 31 49 12

Vallès 17 3 3 11 30 67 12

La propera (8 de març):

Jolaseta-Taburiente; RC Polo-Sar-

dinero; San Pablo Valdeluz-Club

Egara; Apòstol Orense-CD Terrassa;

FC Barcelona-Atlètic de Terrassa;

Vallès Deportiu-Júnior.

Divisió d'Honor femenina

C.Campo-Valdeluz....(ajornat)

San Vicente-RC Polo 1-6

Atlètic Terrassa-Júnior. . . . .2-3

Sardinero-Real Sociedad....1-3

U.Sevil la-CD Ter rassa 0-3

Equip PJ PG PE PP GF GC Punt*

(1 4 7 8 3 8

3 15 12 2 8

1 16 I I 2 8

s 4 6 22 2 5

4 17 16 2(1

1 2 6 3 1 2 0

8 15 2 9 12

,v 16 .10 10

0 2 0 4 9 10

R.Sociedad 14 12 2

Vjldclu/. 1.1 9 1

Club C a m p o 1.1 8 4

C D I e r r a s s a 14 8 1

Sardincro 14 5 5

J ú n i o r 14 5 5

l Sevilla 14 5 ,1

Atlètic 14 2 4

R C P o l o 14 3 I

San Vicente 1 4 ( 1 2 12 8 58 2

La propera (8 de març):

RC Polo-Club de Campo; Júnior-

San Vicente; Real Sociedad-Atlètic

de Terrassa; CD Terrassa-Sardine-

ro; San Pablo Valdeluz-l 'niversidad

de Sevilla.

HANDBOL

Primera catalana

G R U P 2

Molins Rei-Banyoles 30-26

S.Montcada-St Quirze....25-23

Cardedeu-UE St Cugat..24-32

M . I . P J PC PE P P CF GC Punt»

U E S t C u g a l 5 4 1 0 1 5 3 1 2 2 1 2

San iOui rzc 5 3 0 2 127 125 9

Cardedeu 5 2 0 3 125 127 6

Molins Rei 5 1 1 3 135 135 5

S. Montcada 5 2 0 3 105 123 5

Banyo le s 5 2 (I 3 118 131 5

La propera (8 de març):

Salle Montcada-Cardedeu; Molins

de Rei-Sant Quirze; Banyoles-UE

Sant Cugat

FUTBOL SALA

Divisió de Pla ta

G R U P B

Vilassar Mar-R.Burlada. . .6-4

Gavà-Medes 4-0

Èpic Casino-W.St Cugat.. .5-3

Andor ra CF-Telde 3-1

Andorra T.-La Unión 4-2

Centelles-Maxon 4-6

Sícoris-Diario Noticias 1-6

Maspalomas-S 'Arenal 11-5

Premià (descansa)

E - u l , P J P C PE P P GF GÇ Punta

Dia r io 20 19 1 0 142 60 58

Maxon 21 16 1 4 104 63 49

Vilassar Mar 21 12 3 6 90 73 39

Maspalomas 20 12 2 6 90 73 38

L a l ' n i ó n 21 12 2 7 79 72 38

Andorra C F 21 12 1 8 83 6 8 37

M e d c s 21 11 2 8 82 71 35

Gavà 21 8 4 9 99 89 28

R .Bur lada 21 8 3 10 87 93 27

S a i t C u p t t 2 1 7 4 1 0 8 3 . 9 4 2 5

Andorra T. 21 7 2 12 6 8 89 23

Sfcoris 20 6 5 9 65 97 23

í-picCasino 21 5 6 10 72 82 21

S'Arenal 20 5 4 11 70 101 19

Centelles 21 5 3 13 80 98 18

Premià 20 5 1 14 72 91 16

T e i d e 21 2 4 15 39 91 10

La propera (7 de març) :

S'Arenal Llucmajor-Vilassar de Mar,

Rubio Burlada-Gavà; Medes-Epic

Casino; Winterthur Sant Cugat-An-

dorra CF; Teide Salinetas-Andorra

Terol; La l'nión-Centelles; Premià-

Sícoris Portainé; Diario de Noticias

Xota-Playas de Maspalomas; Maxon

(descansa).

Pr imera Nacional A

G R U P 6

Benicarló-P.Castellón 1-1

Cambri ls -CN Sabadell 3-6

Olímpyc-Català-Babar 0-1

Llopart-L'Hospitalet 3-7

Sant Andreu-FC Barcelona.2-5

Burr iana-Girona 4-5

Canet (descansa)

Equip PJ PG PE PP GF ÇÇ Punt»

Benicar ló 16 12 1 1 82 37 37

l'.CuNtcllún 16 HI ! 1 71 48 33

C a n e t 15 1(1 3 2 70 52 33

B l i r m n a IS II) 1 4 77 56 31

CNSabadc l l 16 9 4 .1 89 71 31

Català-Babar 16 8 I 7

PCBarcc lona16 7 3 6

l . 'Hospiulet 16 8 0 8

( ü r o n a 16 5 2 9

O l í m p i c 1 6 4 3 9

L l o p a r t 15 3 2 10

C a m b r i l s 16 1 4 I I

87 60 25

80 69 24

59 61 24

59 81 17

4 9 6 5 1 5

55 96 11

54 93 7

Sant Andreu 15 0 3 12 41 84 3

L a propera (7 de març):

CN Sabadell-Playas de Castellón

"B"; Català-Babar-Cambrils; L'-

Hospitalet-Canet; FC Barcelona-

Llopart; Girona-Sant Andreu de la

Barca; Burriana-Benicarló; Olímpyc

Floresta (descansa).

HOQUEI PATINS

Segona catalana

G R U P 1

Universitari-Martinenc 1-5

La Garriga-PH St Cugat....7-12

LaietàJMJ 10-2

Sentmenat-Santa Isabel 8-7

Arenys Munt-Castellet 13-4

Cornellà-Ripollet 4-4

Esplugues-Congrés 0-12

i V l i p P J . PG P I . . .PP GF GC P U M S

Arenys M u n t l 9 19 0 0 147 4 3 3 8

C o n g r é s 19 16 0 3 153 57 i2

M a n i n e n c 19 15 I 3 106 58 31

Ripollet 18 12 4 2 129 61 28

P H 34 C a g > l l 9 1 1 3 5 1 1 1 7 0 2 5

Laietà 19 10 3 6 83 67 23

S e n t m e n a t 19 10 2 7 102 87 22

Cornellà 19 6 4 9 79 109 16

E s p l u g u e s 18 7 0 I I 94 133 14

La Garr iga 19 6 1 12 87 105 13

J M J 19 3 1 15 69 156 7

Castellet 19 3 2 14 85 132 6

Santa Isabel 19 I 2 16 72 168 4

Universitari 19 1 1 17 77 148 3

L a propera (8 de març) :

PH Sant Cugat-Martinenc; JMJ-La

Garriga; Santa Isabel-Laieta; Caste-

llet-Sentmenat; Ripollet-Arenys de

Munq Congrés-Cornellà; Esplugues-

Universitari.

Campionat de Cata lunya

3 a Divisió

Gòtics-St Cugat-Júnior. . .32-0

Barcelona-Enginyers 26-47

Badalona (Descansa)

Equip P J K PC P P PF PC Punts

Gòtics 1 1 0 0 32 II 2

E n g i n y e r s I I 0 0 47 26 2

Badalona 0 0 0 4 0 0 II

C R S t Cugat 1 0 0 1 0 3 2 0

C N Barcelona 1 0 0 1 26 47 0

La propera (8 de març):

Sant Cugat-Júnior-Badalona; En-

ginyers-Gòtics; CN Barcelona

(Descansa).

38

EIS4CANT0NS

£^ f m _ Espectacles

Lultura Divendres, 6 de març de IVVtí

H o m e n a t ge

Emotiu acte de cloenda a Poblet El conseller Joan M. PujaJkpa presidir lajjfeenda del cicle sobre el Císter

Més de 500 persones es van aplegar dbsabte passat al Monestir dmPobtmt^mn un acte JnstÜiiclonal que commemorava ole 000 anys de la fundació de l'orde, organitzat per l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'Associació d'Amics de la Unesco VaHdoreix-Sant Cugat. El conseller de Cultura, Joan M. Pujals, va reconèixer la tasca de divulgació cultural i nacional de Poblet.

NÚRIA SERRA

- Poblet/Sant Cugat -

L'Associació d 'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat va reunir dissabte passat més de 200 membres d'aquesta entitat en un acte institucional, que es va ce­lebrar al Monestir de Poblet.

El director de l'ANC, Josep M. Sans Travé, i la presidenta de l'Associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat , Anna Domènech, van explicar la vo­luntat de fer extensiu Tacte a la societat civil de tot el país i a les institucions com la Generalitat, representada pel conseller de Cultura Joan M. Pujals, autori­tats de les tres comarques ager­manades per la ruta del Císter, així com membres de la Ger­mandat.

Joan M. Pujals va presidir Tac­te institucional amb paraules d'a­graïment pels organitzadors per ajudar a fomentar la cultura ca­

talana. Pujals va valorar satis­factòriament la inicitiva que des de Sant Cugat s'ha tingut per or­ganitzar aquest acte. "És molt im­portant que des de la societat ci-vil s ' impul s in aq u es t t ipus d'iniciatives que ajuden el reco­neixement de la presència del Cís­ter a Catalunya, tan important des de tots els punts de vista, arqui­tectònica, científica i de restabli­ment de la identitat nacional de Catalunya", va dir el conseller.

Un dels monjos va llegir les pa­raules del pare Abat, que va fer arribar les seves excuses per no poder ser present a Tacte, i tam­bé les del Bisbat de Barcelona, que es va adherir, via fax, a Tac­te . Segons paraules del Pare Abat, "el fet de conèixer la història de Poblet és indispen­sable per conèixer una mica mi­llor la història de Catalunya, i el procés de recristianització que es va emprendre, sota el man­dat de Ramon Berenguer I V .

A /'acte conmemoratiu dels 900 anys

Sans Travé va explicar que van triar el marc del Monestir de Poblet per la simbologia i el missatge cis-tercencs que ha sabut donar al llarg de més de 8 segles arreu de Cata­lunya.

El president del Centre Unesco de Catalunya, Enric Masllorens, va recordar que el Monestir de Po­blet va ser declarat "Patrimoni de la Humanitat per la Unesco'', l'any 1992. Masllorens va destacar l'e-

del Císter hi van participar prop de JiV

motivitat de Tacte i la vivència que hi havia a la sala, i va felicitar per la intuïció que, tant Anna Domènech com Montserrat Rumbau, havien tingut en organitzar Tacte.

Els assistents van presenciar el Cant de l'Hora Canònica i la Salve a l'interior del Monestir, i van vi­sitar les estances més importants d'aquest marc cistercenc. Per la tarda els membres de la Unesco a Sant Cugat van visitar la Granja de

witn/gatenrs. FOTO:M. RUMBAU

Milmanda, propietat de la família Torres.

L'ANC ha estat el marc, durant 5 dijous, de diferents visions sobre el món del Císter. Les xerrades s'han complementat amb visites guia­des a Vallbona de les Monges, Vall-santa o el MNAC.

Dissabte passat, el Doctor Ca­bestany va oferir la darrera de les xerrades sota el títol "El Císter en la història de Catalunya".

Equipaments

El Casal de Cultura de Valldoreix

amplj&Èà les instal·lacions

El centre apftjfigtà l'espai de la brigada de manteniment JO.SKI» MARIA Ml

En els darrers anys el Casal s'L· quedat petit. F0T0:AVE BELTRAN

El Casal de Cultura de Valldo­reix ampliarà el centre amb l'a­profitament de les instal·lacions de la brigada de manteniment del districte que farà un canvi de nau. EI president de l 'Enti­tat Municipal Descentralitzada de Valldoreix ( E M D ) , Jaume Sanmartí, ja havia apuntat en el pregó de la festa major, el pas­sat s e t e m b r e , la poss ib i l i ta t d'ampliar el Casal o bé de trobar una nova ubicació perquè en els últims anys les instal·lacions s'­han quedat petites a causa del gruix d'activitats que s'hi fan. "El principal motiu que s'hagi

ledat petit és la important di->namització cultural que s'està fent en la present legislatura", assegura Sanmartí. Ara, segons ha e x p l i c a t el p r e s i d e n t de TEMD, s'entrarà "en un impàs intermig per fer l'ampliació del Casal gràcies al trasllat de la bri­gada de manteniment del dis­t r ic te a una nova nau" . D'a­ques ta forma, tant bon pun t acabin les obres del nou centre per la brigada, el Casal aprofi­tarà les antigues instal·lacions i les adequarà en funció de les seves necessitats. Els principals beneficiats d'aquesta ampliació seran les entitats i associacions de Valldoreix que ja havien ma­nifestat el seu interès perquè es

fes una ampliació del centre.

Més espai per les entitats

Sanmartí ha destacat el gran nombre d'activitats que es fan al Casal de Cultura, així com les entitats que necessiten aquest espai. Aquest és el principal mo­tiu de l'ampliació. El president de l ' E M D considera que "les infrastructures i dependències del Casal han d'estar obertes a Tinterés dels ciutadans" San­martí ha dit que els agradaria po­der adequar l'espai per les acti­vitats de més embergadura i que tenen més assistència de públic com són els habituals cicles de teatre que es fan al districte.

OFERTA DE TREBALL OFERTA DE

TREBALL PUBLIC

Convocatòria dsf Patronat Municipal étf Matadepera, per a la provisió d'una plaça de cap de premsa al Patronat Municipal de Cultura de Matadepera. Instàncies: fins al 18-3-98, informació al Patronat Municipal de Matadepera. (DOGC núm. 2583/20-2-98)

Convocatòfli del Patronat de i'HospRal Municipal de Uo^j.dj.MayMMrif jMi111

j e ^ g p M H W P i W m n ^ e n a t r ^ iUBanoes: TOTS ai 6-3-98, ai RagietreGe-

ria d'Olò, p * Í I I É I Í d'una p | | a de

peó de manteniment de serveis múltiples. Instàncies: firis al 18-3-98, al Registre Ge­neral de CAfuntament de Santa Maria d'Oló. (DOGC núm. 2583/20-2-98)

Convocatòria del Patronat Municipal de Matadepera, per a la provisió d'una plaça de treball de subaltern (serveis de sergeria, manteniment i altres) aLCasai. de Cultura de Matadepera. Instàncies: fins al 18-2-98, informació al Patronat Municipal de Matadepera. (DOGC núm. 2583/20-2-98)

Convocatòria de l'Ajuntament <** Man­resa, per a la provisió de; • • <t, -. -una plaça de Tècnic cf Administració Ge­nerat, amb destí als Servei* Jurídics, -unaolaçadeTècr^a-Adrt*«ra©IÓGe-nerai amb destí ais $46$& J*ÍhÉfeer$. -una plaça de Tècnic MÏtjèi de Gestió Es-

neral d'Entrada de fa corporació. (DOGC núm. 258S/24-2-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Cas­tellbisbal, per a la provisió de: -una plaça d'enginyer superior (indus­trial), (grup A). -una plaça d'inspector de la Policia Local, (grup B(*). -una plaça d'inspector d'urbanisme, obres i medi ambient, (grup C). Instàncies: fins al 13-3-98, af Registre General de documents de l'Ajuntament (BOP núm. 45/21-2-98)

Convocatòria de la Diputació de Tarra-

Fundactó CorKpr|a4* Cultura Catalar», „ r,&* ¥&&&>«#M* SoMte&tdftr «na «i 2SM&-S8, al Passeig Uuís Companys, 23, 08010 Barcelona. Tel: 93-315.23.23

Convocatòria de la Fundacion Ramon Areces, de beques per a la ampliació d'estudis en universitats i centres d'in­vestigació a l'estranger en el camp de les ciències de la naturalesa. Sol·licituds: fins al 24-4-98, al carrer VI-truvio, 5, 28006 Madrid. Tel: 91-563.07.99

Convocatòria de ía Fundacion «amo» Areces, de beques pera l'ampttaciodíes-tudis en universitats I centre» d'investi­gació a {"estranger eh «I camp de reco-

%m?l t t i ttifniflOTiinimin

Instàncíeaíi (BOP núm. 47/24-2-98}

Convocatòria de l'Ajuntament de Man­resa, per a la provisió d'una plaéa d'En­carregat de Serveis. instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOP núm. 47/24-2-98)

Convocatòria de l'Ajuntarner^dellpee»,, per a la provisió de ctno ptaee* d**yxSar Admlnistratiu, (grup D). Instància*; infoçïWC^f í'^untanTent fSOÉ núm. 47/24-2-98) '

Convocatòria de l'Ajuntament de Roses, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar telefonista, (grup D). Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 47/24-2-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Gósol (Lleida), per a la provisió d'una ftoca d'Au­xiliar d'Administració Omm** ^ Instàncies; mmwfà'à fAjuntam«*. #OE r#m. 47724-2-98) - ^

Convocatòria de l'Ajuntament de Cer­danyola del Vallès, per a la provisió de: -una plaça de Tècnic Mitjà d'Educació, (grup B). -una plaça de Tècnic Mitjà d'Administra­ció Personal, (grup B). -una plaça de Guardia Policia Local, (grup D). -dues places d'Operari, (grup E). Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 46/24-2-98)

Convocatòria del

-cluesptacesd'Aujpayy^ -una pJaç»-#*Cfficial d*lnstal.^i8wns, (grup D), «'-;-ÍMi£tt@to&fttt tf 16-3-98, tefcrrr«ictóa| Consorci de Les Drassanes de JBjtroef tona. POGC núm. 2585/24-2-98}

Convocatòria del Patronat de l'Hospital Municipal de Lloret de Mar, per a la pro­visió d'una plaéa d'infermeria. Instàncies: fins al 6-3-98, al Registre Ge­neral d'entrada de la corporació. (DOGC núm. 2585/24-2-98)

dela-

Instàrtelesrfins ai 19-3-98, te es dirigiran à lll·lm. senyor president de la Diputació de Tarragona (passeig de $ant Antoni 100; 43003 TaBagpna) <80P núm, 2588/27-2-96)

BEQUES. AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, Ambaixada de Franéa, de be­ques d'un mes de duració per professors espanyols de francès durant l'anyUBBT Sol·licituds: fins al 6-3-98, al carrer Mar­ques de la Ensenada, 10, 28004 Madrid.

Convocatòria del Depar taBei&^ Co­meré Consum I Turiama:- Consorci de Promoció Turística de Catalunya, de j^e-ques Turisme de Catalunya d'irtvest^iC» de mercats, d'acció de promoció I co­mercialització turístiques i suport empre-

Sol·licituds: fina af 5-ïMÍ^allPg. de Gra­cia, 105,08008 Barcelona. Tel:93-237.90.45 . . . . ; ^

Convocatòria del Centre de Genètica Mè­dica i Molecular. IRQ., de beques post-doctorals en el Centre de Genètica Mè­dica i Molecular. IRO. Sol·licituds: fins al 6-3-98, a l'Autovia de Castelldefels km 2, 7.08907 Hospitalet de Llobregat. Tel: 93-260.77.75 Fax:93-260.77.76

DanvocalòifedelMinfc^ilí tario|»,debectuesj

vador, \&&*t Mac

Convocatòria del Minjfcíeri d'Assumptes Exteriors, de 180 beqtJSSjflutiSijer a es­tudis de doctprat a ESJBShya. Sol·licituds: fins al 30-3-98, a les ambai­xades, consolats o oficines tècniques de cooperació d'Espanya ai país d'origen del sol·licitant.

Exteriors, de 20 beques Mutis per r*a& zar estudis de postgrau a països <f roarnèrica i Portugal. Sol·licituds; fins ai 30-3-98, a l'Avda. yes CatoRcos, 4,28040 Madrid.

Convocatòria de la Fundació Jaume Bo­fill i Serveis de Cultura Popular, de be­ques d'estudi sobre la joventut. Sol·licituds: fins al 15-5-98, al carrer Pro-vença, 324,1r pis, 08037 Barcelona. Tel: 458.87.00 Fax: 458.87.08

mm Sol·licituds: Uns al 27-3-98, al ea*«##í* truvio, 5» 28006 Madrid. Tel: 9 1 - m o t $ 9 ,

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Fotoestudio Mape, SL. Objecte social: comeré al detall d'a­parells de fotografia, servei de foto­grafia en galeria o estudi fotogràfic obert al públic, etc. (BORME núm. 36/23-2-98)

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Portes Automàtiques i Serveis del Valies, SL. Objecte social: fabricació, automatitza­ció, muntatge, reparació, neteja,, man­teniment i comercialització de portes de tot tipus, motors, etc. (BORME núm. 37/24-2-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Wàter

i VKpQHB&O,

rdoiTiercialiUactó de productes, aparells i accessoris per al tractament d'aígl^, i ^ maNx reparació i mante­niment d'aquests aparefe i accessoris. (BORM€r»úm.3r/24-?-«8)'_ . — ^ ,

Rubí: Constitució de l'empresa Royal Ter-moadhesivos, SL.

^j^UUmmm HHÉMai mercialització, o únicament la comercia­lització d'elements destinats tant a la re­paració de peces de vestir, etc. (BORME núm. 37/24-2-98)

Sant Cugat del Valies: Constitució de l'empresa Bio Habitat sxxi, SL Objecte social: creació comerciaiiiza-ció i execució de projectes tècnics i sistemes constructius a l'àrea de l'a­

vi de tes energies re-

Barberà del Constteuçtódel'em-

taffàdons i reparació de conduccions d'aigua gas i fjBOftMEn&ft.$K

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa La Maquina Da Kapo, SL. Objecte social: la promoció i realitza­ció de tota classe d'espectacles i tota activitat relacionada directament amb l'espectacle. (BORME núm. 37/24-2-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Brinc

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Desbarbados y Manipula-dos, SL. Objecte social: fabricació d'accessoris, i recanvis per a tot tipus de vehicles i re­molcs. (BORME núm. 37/24-2-98)

RuJbí; Co«st«ueiój Capmany, SL. f Objecte socialíassessorament labora),

per a Ja seva compra - venda, importa

Rubí: Constitució de l'empresa Dohler Eurò Citrus Espana, AIE. Objecte social: compra, distribució, etc, de matèries primes 1 productes, etc, d'us industrial en el sector de les begudes i làctics que produeixin jgs eeua Socis. (BORME núm. 3?i&4-í§8)" >-** ' - * • -

(BORME núm. 37/24-2-98)

Sant Quirze del Vallès: Constitució de l'empresa CB Cristina Barres, SL. Objecte social: ej&4t|toails propis re­latius a salons de perruqueria i estèti­ca i bellesa. fc. (BORME núm. 37/24-2-98^.

fempresa

'Rubí: Constitució de l'empresa Strip 97, S L Objecte social: la fabricació i venda de cintes i n d u l t i s i els seus comple­menta, etc. " fe- ~*-(BOflWfcnúm 37/24-2-98)

(BORME núm.

Rubí: Constitució de l'empresa Recam-bios del Automovil Àrea, 8 SL. Objecte social: comeré a l'engròs i al de­tall de tot tipus de vehicles automòbils, autocars, etc, així com els sues diversos components, recanvis, etc. (BORME núm. 37/24-2-98)

Barberà det Vallès: Ccfist%i(#óf l'em­presa Edificaclones y Contestes 4 €S» ver, SL ,, ' ;, Objecte social: compra, \m^%j#àtij$ men de proptetatsirairioiiSàríee, f " edificacions, etc, per a construir mèil edificacions. (BORME num. 37/24-2-98}

Rubí: Constitució de l'empresa Borsan Hifor, SL Objecte social: venda, fabricació, impor­tació i exportació de maquinaria per ais subministreaj|dustrials, etc. (BORME númTS?/24-2-98)

DEP - Selecri, i Quatre Cantons

acio Oficial

ELS/CANTONS Dtveiidres,6demar(de 1998 Cultura 39

E s p e c t a c l e s

Carles Santos porta 6La pantera imperial' al Teatre-Auditori

Uobra d'aquesta nit combina música i teatre

La pantera imperial té una gran força visual. FOTO: ELS 4CANTONS

JOSEP MARIA M I R Ó

- Saat Cugat -

Disciplines com la música i el teatre o estils tan diferents com el classicisme i l 'avantguardisme són alguns dels e lements que combina Carles Santos en el seu darrer muntatge La pantera im­perial, que aquesta nit es repre­sentarà al Teatre-Auditori. L'es­pectacle , basat en música de Bach, intenta traspassar l'aspec­te purament musical a través del moviment, la llum i el teatre. San­tos defineix l'espectacle com un concert amb els llenguatges ha­bituals del teatre: "Es un intent de visualitzar la música, i quan es parla de Bach, és un cas tan

excepcional que quan es parla de modernitat és fer el ridícul. És una obra amb una força i una vigència molt importants". Tot i que la innovació és l'ele­

ment predominant en els espec­tacles de Carlos Santos, el músic no es considera un provocador. "En música mous una cadira i es monta un escàndol. En teatre, el que faig jo és molt normal. No sóc provocador, potser el que passa és que el món de la música és ina­movible", assegura. Al muntatge s'hi poden veure escenes d'una gran força visual com una espec­tacular cursa de pianos entre Car­los Santos i Inés Borràs o els in­tents del tenor Antoni Comas de cantar mentre li submergeixen el

cap en aigua. Santos explica que no té intenció de sorprendre nin­gú, ja que "la música en moviment no és cap invent. És un llenguat­ge afegit, una coreografia, una dan­sa de la música".

Un altre element destacat del muntatge és la sorprenent esce­nografia basada també en la figu­ra de Bach. Vint-i-set bustos ge­gantins del compositor pengen del sostre en un marc escènic buit. La pantera imperial'va estrenar-se el 1996 a La Vinya de Barcelona. D'aleshores i fins a la representa­ció d'aquesta nit ha anat variant. L'obra pròpiament dita va anar agafant forma després de passar per Barcelona i per l'onzè festi­val de Perelada.

C o n c e r t s

El gaiter Carlos Núnez fa vibrar el públic del

Teatre-Auditori J. XI. M.

- Sant Cugat -

Carlos Núnez, considerat el mi­llor gaiter del món, va aconseguir posar dempeus el públic del Te­atre-Auditori, i fins i tot fer ba­llar els més atrevits, en el con­cert que va oferir d ivend re s passat. El mateix dia del concert el Centre Cultural ja havia ex­haurit les entrades per assistir-hi. ElGaitero do mundo, tal com se'l coneix, va oferir un repertori va­riat amb alguns temes del seu primer treball A irmandade dos es-trelas, a més d'altres de coneguts en la música celta. Núnez va des­tacar la resposta del públic del Teatre-Auditori: "Sant Cugat ha estat, probablement, el concert més calorós que recordo a Cata­lunya". El gaiter va dir que re­cordarà "les meigas i la bogeria fi­nal" del concert. "Hi ha hagut molta energia en l'ambient. Ha estat un huracà", va afegir.

A banda dels temes del seu re­cent treball, en el qual han par­ticipat uns 50 artistes de recone­gut pres t ig i nacional i internacional, el gaiter va dedi­car divendres un tema al seu amic, el guitarrista Ry Cooder, que va ser premiat la setmana passa­da als premis Grammy (l'equi­valent dels Oscar en el món de la música). Núnez també va recor­dar la seva visita a Cuba, on va conèixer el gaiter més vell del món. Un cop finalitzat el concert, Núnez va tornar a l'escenari en resposta a les insistents peticions del públic assistent a la sala. En

un dels moments més emotius i aplaudits del concert, el gaiter va oferir dues cançons catalanes: El cant dels ocells i Muntanyes del Ca­nigó. l ' n cop més, i per tancar el concert, Carlos Núnez va acon­seguir aixecar el públ ic dels seients i que es posés a ballar o a picar de peus i mans en una ac­tuació sense precedents al Tea­tre-Auditori. Dos irlandesos, un d'ells el coprogramador del Cen­tre Cultural, Gerald Fannon, van ballar damunt de l'escenari al rit­me de la música al més pur estil de les danses del seu país.

Nou disc

Després de l'actuació de Sant Cugat, Carlos Núnez farà una gira que el portarà per tota Europa, i de la qual destaquen els concerts de França i Irlanda, on actuarà amb motiu de la festivitat del seu patró Saint Patrick. Entre concert i concert, Núnez aprofitarà per enregistrar el seu nou treball. "Es t i c mol t i l · lus ionat a m b aquest disc i crec que se'm nota perquè sé per on anirà la cosa. Estic segur que es muntarà un gran escàndol, pels conceptes que treballarem en el disc. A més, hi haurà gent que us encantarà. l 's ho prometo". El gaiter asse­gura que l'estiu vinent tornarà a actuar a Catalunya i en altres lo­calitats de l'Estat espanyol. Tot i això, Carlos Núnez va assegurar que seran poques actuacions, per­què la seva prioritat és treure al mercat el seu nou treball amb vista al pròxim semestre.

Carlos Núnez va interpretar un repertori dels seus temes més coneguts. FOTO: YOLANDA GARCÍA

C r í t i c a

Havericis... haylas!

Concert de Carlos Mínea Músics: Isabel Sanjuan (violí), Franàsco "Pancho"Aharez (bou-zoki, violí i baix), Fernando Fra­ga (acordió i teclats), Marcos Vàz-quez (percussió i bateria), Diego Bouzón (guitarra). lloc i dia: Teatre-Auditori. 27 de febrer.

El fenomen de l'interès mun­dial per l 'anomenada música celta és un fet inclòs en aquest lloc comú, qualificat com a glo-balització, però no el fruit d'u­na sobtada generació de músics, ni de l'interès que de cop i vol­ta ha fet que, fins i tot a Okina-vva, sorgeixin grups que inter­preten aquesta música ancestral que té en la gaita i les flautes dolces (contraltos i baixes) els seus instruments representatius. Paddy Moloney, el líder dels ir­landesos The Chieftains i promo-

E D U A R D Í E N E R

tor del jove Núnez, fa 35 anys que va pel món, i el mateix Car­los, ara conegut arreu, va co­mençar a tocar fa 16 anys, quan tot just en tenia 8. Però els molts anys com a intèrpret, la possi­ble moda passatgera d'una mú­sica integrada en una mena de calaix de sastre què, per la ne­cessitat que tenim tots d'eti­quetar les coses, en diuen new age, o ètnica o tradicional, no po­dria justificar un fet que es va fer palès a l'escenari de l'audi­tori: l'evidència del geni, la tau-matúrgia del virtuós que trans­met amb un domini absolut de les seves eines, la gaita i les flau­tes, la força de la convicció i sen­sibilitat, el missatge de les coses que no cal entendre per sentir, la passió esclatant d'un ritme que obliga a picar de peus i mans, després de la fase inicial d'una tendresa i tranquil·la visió

bucòlica que va traspassant al públic, mentre canvia d'instru­ment d'acord amb la seva in­tenció. Comença amb una Sui-te gallega, passa per l'ubic Pancho amb una cançó intencionada, A filla do Bartolo, i toma a una Sui-te Irlandesa amb la fantàstica Do­nes d'Irlanda, continua amb Ca-minho do Santiago i Osgaiteros da noite per oferir després una sor­prenent incursió cubana (Para Vigao me voy, del recordat Ed-mundo Ros i els Havana Cuban Boys). L'explosió del públic és total i la capacitat de seducció és òbvia, el regal en solitari del Cant dels ocells i tot el grup amb Muntanyes del Canigó, per acabar amb un crescendo rítmic que fa aixecar el públic i ens ofereix la possibilitat de veure gaudir dos irlandesos amb la seva dansa. "Non credo en meigas, mais ha-verlas... haylas!".

40 Cultura ELS ÍCANTONS / toW/». 6 <i, • marc de J09S

E x p o s i c i o n s

La pintora Silvèria

s'estrena amb una

mostra en solitari Ai'R.\ COSTA

Kl CMSC ofereix a partir d'a­vui la possibilitat de descobrir una pintora novell santcugaten-ca. Kl seu nom és Silvèria i la mostra que inaugurarà aquest vespre al centre excursionista es titula'immersió" (viatge per l'in­terior de la ment), tota una pro­mesa que amaga una quinzena d'obres plenes de color i missat­ge. La temàtica? La natura i les experiències vitals. La tècnica? L'observació. La santeugatenca, de professió traductora, exposa per primera vegada en una mos­tra en solitari, un repte que la manté "molt il·lusionada però al­hora molt nerviosa". Silvèria. FOTO: CEDIDA

Carles Briega exposa a la discoteca Chic Sant Cugat La mostra es podrà veure fins al setembre

J.M.M - Sant Cugat -

El pintor florestà Carles Brie­ga exposa fins a mitjan setem­bre unes deu obres a la disco­teca C h i c San t C u g a t . L e s peces corresponen a l'època en la qual l'artista no es plantejava cap temàtica, i que ell qualifica com "un sondeig del subcons­cient". Briega ha explicat que va visitar Chic i li va semblar molt oportú exposar-hi el seu treball que "queda molt inte­grat en l 'ambient", per les con­dicions de la il·luminació i l'es­pai. En l ' a c tu a l i t a t , Br iega continua pintant i ha centrat la seva obra en cl figurisme i en concret en els nus femenins. Briega, a /'exposició que es por veure a Chic. FOTO: YOl.ANDA GARCÍA

Amèlia Riera mostra quinze obres

a Canals fins a finals de març

Lartista mostra un contrast amb la seva obra inicial

l'na de /is peces que Amèlia exposa a Canals. FOTO: AVF. HF.I.'I'RA.X

SALVA TORDERA

- Sant Cugat -L'artista barcelonina Amèlia Rie­ra exposa des del passat dilluns dia 3 una sèrie de quinze obres a la galeria Canals. Riera està considerada pels crítics com una de les pioneres de l'informalis-me català.

Es la tercera vegada que la pin­tora exposa a Canals. Aquest cop

ho fa mostrant un contrast en­tre les obres dels seus inicis, les que va realitzar l'any 63, i les més actuals . L 'exposic ió ro­mandrà oberta fins al 31 de març. "He d'agrair a Canals que m'ha­gi permès fer aquest contrast. feia temps que ho desitjava" as­segura Riera.

Per la inauguració és va am­bientar la sala amb una esceno­

grafia tenebrosa d'acord amb les atmosferes fantasmagòriques que Riera plasma en els seus quadres. Tot i que Riera considera difí­

cil que un artista defineixi el seu estil, ella assegura que actual­ment la seva línia és propera al simbolisme màgic, un corrent que endinsa l'espectador en el món de les imatges oníriques.

«22«.

VILLA, 5 - TEL. 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

CENIRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes. i l - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

C r í t i c a d ' a r t

Escenografies teatrals

lloc: Canals Galeria d'Art Autora: Amèlia Riera Tècnica: Olis d/paper, tela i fusta i retaules Dates: del 2 al JO de març

Escenografies teatrals entre el més enllà i la nostra realitat. Obscuritats plenes de pensa­ments clarament representats. Surreal ismes inèdi ts , irreals, madurs, que es transformen en composicions teatrals passades a un suport, ja sigui damunt la tela, el paper o la fusta, on al meu parer més clarament l'ar­tista deixa que els seus pensa­ments llisquin a través del pin­zel l f ins a c o n v e r t i r - s e en escenes quasi míst iques. Es­pa is f a n t a s m a g o r i e s on la presència humana només pot ésser representada com una es­cletxa del que va ser en un mo-

TATIANA BLANOUK

m e n t dona t , on l ' ex i s tènc ia queda en un estat entre la vida i la mort, entre el pensament i l'absència.

Ks una pintura dura, potser una mica difícil en un primer moment, però és una pintura que no ens deixa indiferents, que ens fa pensar, l ' na pintu­ra on la presència de l'artista queda clarament reflectida, on l 'evolució d ' aques ta arriba a un punt culminant , sense mai haver deixat la trajectòria que ella va escollir. Una obra on la realitat es disfressa i ens en­senya només allò que ella vol que ve iem, p e r q u è cada un dels espectadors en tregui les seves pròpies conclusions, una obra on tots vostès hauran de fer un esforç, hauran d 'apren­dre a observar, i serà en aquest exercici on arribin a trobar el

misteri que s amaga rere tot aques t tea t re pictòric, fosc i to ta lment misteriós, sempre , però, tenint en compte l 'èpo­ca en què vivim.

És per tot això i per tot el que vostès hauran de descobrir que els aconsello que hi vagin, i ve­gin de quina manera més dife­rent és capaç un artista de de­senvolupar el seu art, de fer arribar a la gent el que du adins seu. Una p in tu ra q u e no ha quedat enrere, que no ha pas­sat de llarg, que sempre podrà adequar - se a l 'època que es vulgui presentar. Què carall: vegin altres coses,

acostumin els seus ulls, el seu cor, donguin un pas endavant i arrisquin-se amb una exposi­ció diferent , contemporània , de l seu t e m p s . Val la pena aprofitar-se'n.

ELS / CAIVIOVS Divendres, 6 de marc de 1998 Cultura 41

T e a t r &

4Llama un inspector' triomfa a la Floresta

ÜA.T. La Floresta ja té propostes a Valldoreix SALVA T O R D E R A

- La Floresta -

Es van exhaurir les 200 loca­litats de la secció de Teatre de la Unió Esportiva i Recreati­va la Floresta ( U R E F ) durant els dos dies que es va repre­sen ta r l 'obra L l ama u n ins­pector, de J.B. Priestley. La companyia Agrupació Teatral La Floresta, dirigida per Pe­dró José Martín, es va mostrar molt satisfeta tant per l'èxit de públic com pel resultat de la interpretació. L'A.T La Flo­resta ja va representar aquesta obra l 'any 58, e s d e v e n i n t la primera obra de teatre que es feia a la Floresta. Després de quinze anys sense actuar, e grup ha torna t als escenar i s amb algunes incorporacions i amb molt bon peu.

Pedró José Martín reconeix que aquesta obra era un repte difícil: "Els diàlegs tenen mol­ta intensitat, no és una obra fà­cil de digerir, i per això teníem por que el públic no l'acollís bé" . El director i actor de la companyia també destaca l'ac­tuació de Victoria López, jove actriu que fa poc que s'ha in­corporat a la formació: "Ella ha estat la protagonista, s'ha em­portat el beneplàcit del públic".

Entre els pròxims compromi­sos de la companyia està por­tar l'obra a Valldoreix, tot i que és una possibilitat que "enca­ra s'ha de decidir".

j Lobra de Priestley inaugurà el teatre a la Floresta FOTO: M. A. CUADRAS

Quaranta anys més tard, l'A. T. La Floresta repeteix èxit. FO'/O M \.(J.

La itiromiinnanó é\ un dels ei\o> ttuttals dtI muntatge. l-OTO. )'.(,'.

Oh, Socorro! presenta

Fhumor (¥Es-quet-xos

al Casal de Valldoreix J. M. M.

- Valldoreix -

La companyia teatral Oh, Socor­ro! va presentar aquest diumen­ge el muntatge d'humor àcid Es-quet-xos al Casal Cul tura l de Valldoreix, amb una notable as­sistència de públic. L'espectacle es basa en textos de contes de Sergi Belbel, Joan Barbero i Chia-ra Aneïllo, que va participar en la representació. Es-quet-xos és una tragicomèdia, en la qual in­tervenen quatre actors de l'insti­tut del teatre (Joaquim Borrell, Chiara Aneïllo, Gerard Martínez i Xènia Moliner), i que tracta te­mes com la incomunicació o la malaltia de la SIDA. L'obra se centra en un edifici de dos pisos

en el qual hi conviuen senti­ments diversos com el desen­gany, els records, la incomprensió, l'inevitable o la incomunicació. Els membres de la companyia defineixen aquest habitatge com "dues escales on hi batega un sol cor, una sola vida". En el fons, l'objectiu del muntatge és expli­car que la vida no és un joc sinó un viatge amb dues portes: l'una d'entrada i l'altra de sortida.

La pròxima actuació al Casal de cultura serà A les 20hores, futbola càrrec del grup de teatre Espiral. Mentrestant, aquest cap de set­mana serà el torn dels més me­nuts, que podran gaudir del mun­tatge de titelles Històries d'animaL· amb la Companyia d'animació infantil Pengtm Penjam.

C o n f e r è n c i e s

El cicle sobre el món ibèric va

començar ahir a TANC Joan Santmartí va donar una visió històrica i social

IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat -

Els amants de la cultura an­tiga van poder sentir ahir la conferència que va oferir el Dr. Joan Santmar t í a l'Arxiu Nacional de Catalunya per ini­ciar el nou cicle dedicat al món ibèric. Santmartí, professor de la Universitat de Barcelona, va oferir als assistents una visió general de la societat i la histò­ria d 'aquest poble . "La meva in tenció era explicar de ma­nera pedagògica el funciona­ment de la societat ibèrica i si­t u a r - l a g e o g r à f i c a m e n t i t empora lment" , va comentar Santmartí .

El conferenciant es va acom­

panya r de d i a p o s i t i v e s pe r il·lustrar la xerrada i va incidir e s p e c i a l m e n t en les formes d'ocupació del territori, la ti­pologia dels assentaments i els aspectes tecnològics, i va ana­litzar les conseqüènc ies que van tenir en la societat ibèrica. P e r a la c o n f e r è n c i a , J o a n Santmartí va basar-se en ta do­cumentació arqueològica, més valorada pel seu aspec te in­formatiu que no pas per la ves­sant artística. D e fet, els as­pec tes de la història de l 'art no van ser pas els més desen-v o l u p a t s en a q u e s t a c o n ­ferència.

Santmart í va manifestar que " inevi tablement aquesta con­ferència és més superficial que

no pas específica ja que . en primer lloc, és una visió gene­ral i, en segon, va dirigida a un públic ampli i bàsicament no especialitzat".

Dijous v inent , t amb é a les vuit del vespre, el cicle conti­nuarà amb la conferència "Po­blats i fortificacions", a càrrec de Joan Santacana, professor de la Universitat de Barcelona. Les xerrades s'allargaran fins al dia 2 d'abril i es duran a ter­me tots els dijous a les vuit del vespre a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El dia 28 de març, però, hi haurà un acte e spe ­cial, ja que s'ha preparat una visita a l'exposició "Els ibers" a la Fundac ió "la Caixa", de Barcelona.

J. M . FORCADA -fins al lO de març -

Santiago RiSiAüi, 52 - Sant Cugat dd Vallès

Socis fons d'Art Servei de taxació obrés d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51 sinol

42 Cultura ELS ? CANTONS Divendres, 6 de marc de 199X

M ú s i c a

Big Mama: "El concert va ser una barreja de feeling i alegria"

El Casal de Cultura de Valldoreix era totalment ple IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

Va ser dissabte a la nit quan el tren en el qual viatgen ha­bi tualment Big Mama (Mont­se Pratdesaba) i Víctor l 'ris va aturar-se al Casal de Cul tura de Valldoreix. El mot iu era presentar les cançons del seu darrer treball. El blues de l'om­bra blava, a companya t d 'a l ­guns temes tic l 'anterior C l ) , El blues de la inflació, i alguns e s t à n d a r d s de l g è n e r e . Kn aquest cas, però, no van poder muntar l'escenografia semite-atral que els acompanya habi­tualment, per problemes d'es­pa i , q u e s i m b o l i t z a una cantina d 'una estació de tren del Miss i ss ipp i . M e n t r e els v i a t g e r s e s p e r e n el p r o p e r tren, aprofiten per escoltar el blues rural d 'aques ts dos mú­sics. A Valldoreix no hi havia cantina, però el nombrós pú­blic que va omplir la sala va gaudir d 'a l lò més a m b l ' es ­pectacle, com explica Montse P ra tdesaba : "Va venir molta

gent i els vam oferir un reper­tori basat en el blues rural per enganxar-los i fer-los partici­par, i ho vam aconseguir, per­què van picar de mans i can­t a r " . P r e c i s a m e n t , un d e l s t emes que va animar els es­poràdics va ser Wkat's the mat-terwith the willP, de Memphis Minn i e , un t ema en el qual l 'harmonicista Víctor Uris de­senvo lupa la seva faceta de

Els músics van fer picar de mans i

cantar el públic amb els temes del seu

darrer disc

con tado r d ' h i s t ò r i c s i en el qual demanen la participació del públic: els músics fan la p r e g u n t a q u e d ó n a n o m al t ema i els ass i s ten ts han de respondre. M o n t s e P r a t d e s a b a e s va

mostrar satisfeta de la visita a

Sant Cugat: "Estem molt con­ten t s p e r q u è to thom ens va t r a c t a r m o l t bé i com q u e a q u e s t s mesos són f lu ixets , feia dies que no tocàvem i en teníem moltes ganes" . La re-en t r é no podia ser millor: la sala plena i la gent engresca­da amb la veu i la guitarra de Big M a m a i l ' ha rmònica de Víctor Uris.

El repertori

Sempre tint el blues, del darrer treball del duet , també va so­nar a Valldoreix, i el van dedi­car a la santeugatenca Glòria Rognoni. I és que les primeres frases de la cançó van sortir un matí que Rognoni va convidar Montse Pratdesaba al progra­ma de T V 3 Bon dia, Catalu­nya. La vida és ara i aquí, de El blues de la inflació i més ver­sions, com Wasted live blues de Bessie Smith, van conformar un repertori en el qual el tema més recurrent, com en tot bon concert de blues, era el tren.

Però el gènere procedent de

/// cantant va actuar acompanyada de New Orleans, el blues, no va ser l'únic que va sonar dissabte a la nit, sinó que també hi va haver lloc per al godspel i per a les cançons de les poques dones que han tocat la guitarra, com ara Memphis Minnie.

Mentre passegen aquest espec­tacle de format acústic pels esce­naris catalans, Big Mama ja pre-

Víctor Uris. FOTO: YOIASDA GARCÍA para els temes que conformaran el seu proper disc, que podria sor­tir ben aviat.

D'altra banda, el Cicle de Blues i Rodalies del Casal de Cultura de Valldoreix no s'acaba amb aquest concert sinó que continua el 21 de març amb Justerini&Blues i ofe­reix la darrera cita el dia 28 amb La Vella Dixieland.

C o n c e r t s

Tralla presenta els seus temes més

coneguts a la Casa de Cultura Lactuació de dissabte va obrir el cicle de la nit dels cantautors

l'ralla va presentar els temes del seu segon disc. FOTO: YOLANDA GARCÍA

J.M.M. - Sant Cugat -

La formació de música d'arrel mediterrània Tralla va obrir dis­sabte la programació del nou se­mestre del cicle "I ,a nit dels can­tautors" a la casa de cultura davant una trentena de persones. Tot i la baixa assistència de públic, el con­cert va ser molt aplaudit i el grup va haver d'oferir algunes cançons més a petició dels assistents. El concert coral en honor a Sant Me-dir al Monestir i l'actuació de Big Mama a Valldoreix van restar pú­blic a la formació. "Tot i així, ha anat molt bé perquè la gent que ha vingut ha estat molt participa­tiva", va dir la veu i acordionista

del grup, Mirna Vilasís. La formació va presentar els te­

mes del seu darrer disc Com l'o­lor de la terra molla, guardonat en la recent edició dels premis En­derroc i que fa poc van presentar a l'Espai de Barcelona. El grup també va interpretar algunes pe­ces del seu primer treball, Cançó de Ronda. Vilasís va explicar que en aquest segon disc han introduït noves propostes: "Hem despistat una mica, a Cançons de Ronda fèiem una reproposta de la cançó catalana. Ara, hem obert el ven­tall musical de Tralla amb jazz, rumba i altres estils musicals". El vocal i guitarrista de Tralla, Xa­vier Múrcia, va destacar les difi­cultats del panorama musical a

Catalunya. "Estem en un mal país per a la música. I ,a política de sub­vencions no va enlloc i els músics hem d'intentar ser el màxim d'in­dependents de l'administració. Nosaltres sóm músics i ens inte­ressa fer Coses com les d'aquesta nit", va dir Múrcia. La música an­glosaxona és, segons els integrants de Tralla, un dels grans competi­dors del seu treball.

Els membres de Tralla ja havien actuat anteriorment a Sant Cugat amb la formació infantil Samfaina de colors. Els components de la formació musical ja pensen en un tercer disc i de moment asseguren que van ''revisant tots els temes perquè estiguin vius i no deixin d'interessar".

CENTRE DE LA IMATGE

mmmmJL§mmm ^

Dr. Gaites, 9 - c. Santa Maria, 14 Ara a Z O O M us financem el vostre reportatge de noces, còmodament Tel. 6 7 5 56 74 - Tel. 6 7 5 57 24 f i n s a 4 8 meSOS. E-maíi: zoom@iix.intercom.es A més a més, si reserveu el vostre reportatge durant aquest mes de

Sant Cugat del Vallès març, tindreu un magnífic regal.

ELS /CANTONS Divendres, 6 de març de 1998 Cultura 43

T i t e l l e s

La història d'en

Patufet arriba a la

Casa d e Cu l tu ra SALVA TORDERA

- Saat Cugat -

La història d'en Patufet, narra­da amb titelles, es va poder veu­re a ta Casa de Cultura el passat dissabte dia 28 de febrer. La re­presentació va tenir molt èxit d 'assistència i pares, mares i nens van gaudir de les aventu­

res del c o n e g u t pe r sona tge . L'espectacle va anar a càrrec del Centre Titeller de Lleida, que li va donar a la famosa història un toc molt personal amb abun-tants dosis d 'humor. A la sala d'actes de la Casa de Cultura es podien veure nens des de tres fins a vuit anys, que van riure les bromes d'en Patufet. Els nens van gaudir de les aventures d'en Patufet. FOTO: YOLANDA GARCIA

E x p o s i c i o n s

Zoom recorda la història

del Molino a través de

les seves imatges

I.'exposi,w recorda el món del Molino. FOTO: MARIA ÀNGELS CUADRAS

J. M. M. - Sant Cugat -

La Galeria fotogràfica Zoom ofe­reix a partir d'aquesta tarda i tlns al pròxim 2 d'abril una exposició sota el lema Salvem el Molino, amb un recull d'imatges de diversos professionals, a més de material,

de l'emblemàtic teatre de músic hall. A la inauguració, que es farà aquest vespre, hi assistiran els ar­tistes del Molino. L'objectin, se­gons la seva organitzadora, Maria Àngels Cuadras, és "recordar el Molino, des dels seus orígens i fins ara, i intentar que no s'acabi el segle sense aquest espai".

Baixa la participació al Premi GAUSAC

J. M. M. - Sant Cugat -

La cinquena convocatòria del premi de recerca GAUSAC, que organitza el grup d'estudis locals (GEL), ha obtingut enguany el nivell més baix de participació dels darrers anys, ja que només s'han presentat dos treballs. Els fons fo­togràfics i audiovL·uak de Larxiu mu­nicipal de Sant Cugat, estat de la qües­tió i proposta d'organització futura i Família iparmúu alcartoralde Sant Cugat del Vallès (904-1249), són els dos treballs que opten al premi. La responsable de l'Arxiu Muni­cipal (organisme que rep els tre­balls), Gemma Foj, ha explicat que desconeixen el motiu de l'es­cassa participació en aquesta con­vocatòria. "Malauradament no sa­bem perquè ha baixat el nombre de treballs. La junta del GEL ens hem de reunir i valorar si és que la gent no se sent atreta, i en tot cas canviar algun aspecte de la con­vocatòria per esperonar-los", diu Foj. El guanyador del certamen obtindrà 2(X).(KX) pessetes i un di­ploma acreditatiu. Els premis es lliuraran en un acte acadèmic el 22 d'abril.

L_JÍ_J

• • • • • • • • • • • • • • i

Carrer de la Torre, 14

Tel. 674 12 85

§ Mercat Municipal

Torreblanca "faula 1.6

Tel. 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

ÍM RFI I ATFRRA RESTAURANT CAN EDO (VItari, XIII

CFRnANvni A DFl VAI I FS RESTAURANT CAN QUVÉ Ay,FlortJemaio..l22

LàfLQBESia- REST.RANOHOELPASO CJ Pas Fstació 15

6S2.242.4_

5 8 0 5 1 3 9 . ,

674 3a 03

u calçots ._

Cuina riu mercat

Cuina catalana banquets

£epte festius

MIRASOL

RUBÍ

UARUMCP ryRnaifala|ar" <* 674 2315 Cuina variaria

Tancat dium. nit i dill. nn festius

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA C/Victoria, 18-20 569 25 71 BrasadB_

BAB ENRIC _ Pfl Raiyartnr, fl_ S74.1Q20_„ Tancat diumenge

LA NANSA rara. SahariBlI 47 111 52 Pafltlaa, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecres

ELPORTALET PI.dalDr.Ruarriiet.14 58854 68—Piaarin, ta ra calalana Tancat diumenne-dilliins tarda-nit HOSTAL DEL GALL

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

UUBA_ Ctra. Cerdanyola 13

588 42 81 Menú. carta i degustacin Tancat dissabtes excepte resen/es

675 35 BO Cafeteria, croissantaria

Wmmmmm,

LAJMLÏA_ Rambla Can Mora 24 SB9 SO 11 Frankfurt» Ohart tots els riias

CHEZ PHILIPPE

CANTINA EL MÈXICANO

DAJIANGJIN

L'ALBA

LAQBANJA

ELSARCS EL PEHOLET

SNJPPER'S

GRANJA BAR EL MONESTIR

BAR R E S I EL MOLÍ _ CAN BARATA

LA CANTONADA

CA L'EUGENI

BEST. PANXA CONTENTA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASER1A DEL MERCAT VELL

TJtBJHAIL

Cami can Amatller. s/n .

Placa Pep Ventura. 5

CJ Endavallaria 10

07 Sol. 25 y Rhla. Can Mora. 10

-C/SoUS

Ctni_CardanyoiaJ3

C/SLAntoni-placa Barcelona

. PgJàrrebJanca. 17-19

AyJl·arjcesc Macià, 67

_ C/lEniic Granados. 7

. Baca Augusta. 2

C/Hies_Rogent14

.. PlaciPep Ventura. 3

Ctra^Bubí a Sabadell, km 15.200

__BacaUuisMilieL2

. PJacaMoneslir. 1

Cl Alfons Sala, 9

_ £a.Olabama. 69

JSbJa^CanMora. s/n.

._Gí Baixada de l ' A l b a l _.

Plaça Octavià, S

CJ Alfons Sala, ?4

CJ Indústria ?7

.67491; 674 9431. .589 18.25... 589 0339. 67.4.0319. 675 35 80 675 5243 674 54 00 675 53 03

675.3141

589 54 92

589 38 23

589 17 40

697 06 52

674 45 46

53423 32

58919 01

589 06 07

589 26 97 .

67.4 16 75

6Z4J347_

. 5 3 9 5243.

_ 6 7 5 J 5 3 3 . .

67514 02

Cuina francesa/meni'i riiari Tancat rtiss migdia i riu im

Cuina i música mexicana Tancat rijlkir

Menjarninas

Tapes i plats rnmhinats . Tancat diumenge

--C^etínisroissanteria _Cujna_casolana

QberLtols elidies Esmory /tapes/mpnn diari. .Qberllots.er5.dies

Esmoaarsflapes casolanes.Obsitde.8a 10. nit Mexicà-menii català

Menú diari i prori ibèric

Cargol launa/arrns negre

-EspecjalttaUapes i cafès

. Creps. amanies menús

Obertaimiodia

Obert tnts els dies

^"ert cada dia

Marisc, menú cuina mefc,_Baparlir_apartir deies 12 h

Cuina de mercat Obert tnt al riia

Cuina catalana Dilluns vespre tancat

I a nostra asp és qualiL.. Tancat diumenges nit

Brasaria i cuina de merc.

MMK3QLF BARMOSC

CAPtTANCOOK

CJ Santa Fnnriir.ia 15

PÍ77eria, cmneria

Prepara hratnna

58929 71 Carnalahrasa tapes

Obert tot el dia

Mani'l na rtUms a divendres

Pl.lliisMfllet 1 38931.6 SOUASH

C A S M E L

C/Bant,lnrrii 33-35 i 1496 Cafeteria, [fines, menú Past»fr-ffln Camí Can ftaniral 47 589 rVl 83 Menú diari is

BARALCAZAfi

BISTROCAFE

Paa. Musallas 3

Rbla. del Celler B7 589in?s "e-ir—"BWtmfi 675S5BB Amplia garra d'ai

Diumenge tancat

ITALIANS 3 Sant Bonaventura, i 674B4 33 Menú diari LAMUSCLERA Sant Bonaventura 14

Diumenge ma» ttmcía

rj i icpgTA uinu Santa Maria 17 B7S 09 OS Entrepans i/ariats Tancat diumenge

fi7fi?B97 Fmhntitsi3?nutnsicaves Tancat dimecraa

TERRA MAR VIC. 28 589 77 23 Menjars econòmics Caps de setmana fins a las tJ CANCASOLETA Sant Bonaventura. 39 Raiiins 6751033 Peix i marisc fresc EL JORDI'S SantJordl,39

BAR GLOPS Rosselló. 2

67411 18 Amanida» i entrepans

674 36 36 Gujrjajassojana. RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG Rambla M, Jacint Verdaguer, 185 674 1141 Dies festins bufet lliure

CAFÈ-BARSOL PlfVMniiRnifj 4 675 00 BB Xai, entrecot a la hr««a Tancat diumenge n»

Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113 6746721 JazzUve Obert tots ets dies

mmMmmmmmmmmmmsmm '• • WJHAWW •Jí.yjIJU·R·i W

VALLÈS PA El pa de cada

dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DiSTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La nom*»)

• FLECA EUNICE Dipu tac ió , 31 - (LlRomta)

44 Cultura ELS^CArYIUNS Divendres, 6 de marc de 1998

El r e p o r t a t g e

El carrer de la Bòria o la Bòria de Sant Cugat és un antic raval que va de la Via Laietana a la plaça

de la Llana i és continuat pels carrers de Corders i Carders. Al segle XV I era una via famosa que

originà la locució "passar bòria avall", amb motiu d'exposar-hi alguns delinqüents condemnats

a la vergonya pública. Blasfems i alcavots hi eren passejats dalt d'un ase.

La Bòria de Sant Cugat, un carrer de Barcelona famós al 1500

"/i?/ té hi seva arrel en la saviesa " (Ramayana)

\ l \ m \ \ ( , i . i . \ Rnvik\

- Sant Cugat -

Kl quadre del pintor Galofré "Bòria avall" dóna testimoni de la fama del carrer al segle X\ 1. quan s'hi feia complir la redemp­ció de certs delictes, fins l'any 1816. Kl raval s'havia format a l'è­poca medieval i anava del Vilar de Sant Pere a la Vilanova del Mar. en un recorregut que seguia la car­retera del Vallès. Allà s'hi localit­zaven les petites indústries tèx­tils i el transport de traginers, correus i alfòndecs. També hi ha­via els hostals per a l'allotjament.

Una bòria o raval o grup de cases als afores. El diccionari etimològic parla de la paraula com una alte­ració de boeria o casa del bover o boer, el qui té bous. Coromines cita la primera documentació es­crita del mot el 1249, boveria i el 1390 apareix bòria d'un suburbi de Perpinyà.

El bowery de Manhattan

La punta sudest de l'illa de Man­hattan conserva encara el nom de Bowery. La paraula boer havia pas­sat del català i occità al francès i d'aquest al neerlandès (i també al portuguès). El governador Stuy-vesant -deu ser el mateix que re­

corda la marca de tabac?- era d'o­rigen holandès i tenia allà la seva granja, al segle XVII. L'idioma ara­gonès antic també utilitza el mot.

Kl diccionari de Rims de J. Marc del 1373 explica el significat de boeria com de lloc isolat. En aranès és una borda amb els cor­rals i els prats.

A les terres d 'Oc

La paraula bòria apareix docu­mentada de manera freqüent als territoris occitans i de la Gascu-nya. També el bover com qui fa la vigilància de les cabanyes o bor­des. A la Vall d'Aran hi ha la po­blació de Les Bordes, al mig de prats humits perpètuament. Al departament de Cantal, a la regió de l'Alvèrnia, ha estat també d'ús molt comú.

En aquella Barcelona petita, tan­cada dins les muralles, hi havia doncs aquell raval o bòria que ha durat -més o menys canviat- fins avui, per on es pot passejar i ima­ginar com devia ser per a aquells delinqüents aquell passar amunt i avall, repetidament, enmig la befa de tothom.

No saben d 'on ve

La gent de la zona desconeix,

en general, el perquè del nom del carrer de la Bòria de Sant Cu­gat, com passa amb els altres noms de vies que duen la deno­minació de la nostra població allà, a la capital.

A un farmàcia dels voltants ens atenen molt amablement. El far­macèutic fa algunes suposicions. -Doncs deu ser pel nom de la

p a r r ò q u i a q u e hi ha a q u í a prop, no? Ara, el motiu del nom de l'església, això sí que no en tinc ni idea.

El senyor ens diu que podem passar per allí si volem. Dins la farmàcia hi ha un passadís que és, al mateix temps, carreró, i com a tal és utilitzat per circular d'un carrer a l'altre.

Cugat de ScilKs, l'heroi

On ara hi ha la petita plaça de Sant Cugat hi havia abans la parròquia, i abans l'església an­tiga del mateix nom, dita també del camí -per l'antic camí a Sant Cugat- o del forn, per una fleca antiga. Consta que l'any 1023 el canonge Guislabert la va fer eri­gir. Al segle XVII es refeu grà­cies a una disposició del Consell de Cent, i el 1830 va ser engran­dida. A l'església actual del ca­rrer de la Princesa hi ha un cofre

Els btinelonins desconeixen F origen del nom de In plticn de Stinl Cugat. E:. I/. R.

d'argent treballat, de fa 600 anys, que guarda, segons diuen, relí­quies de Sant Cugat.

Cugat havia nascut a la ciutat de Scillis, prop de Cartago, i arribà a Barcelona per mar amb la finalitat de predicar la fe cristiana. El seu company Feliu se n'anà cap a Gi­rona i ell es quedà a Barcino. Hi ajudava' la petita comunitat cris­tiana en les tasques d'evangelit-zació, que feien també a la roda­lia, plenes de vil·les agràries.

Hi ha poca documentació del martiri perquè Dioclecià va fer cremar els materials escrits que en parlaven. Sí que es conservaren textos litúrgics visigòtics i mossà­rabs que en parlen. Venia d'una família il·lustre. Al segle III les persecucions es van endurir, aquí; el decret de l'emperador manava perseguir els qui no adoressin el déu-emperador, com els cristians, una minoria dins la comunitat for­tament romanitzada. Si apostata-ven se'ls facilitava un libel i que­daven en llibertat, cosa que feien molts de la jerarquia. Però Cugat s'hi negà i fou sotmès als turments del flagell i el foc.

Cap al castrum octaviaiiuin

Dacià va fer que se l 'empor­tessin cap al cast ni m que hi ha­via vuit milles enllà, en direc­ció a Egara (Terrassa). O sigui, Sant Cugat. Aquí, fora i a prop de les mural les del cas t rum, va ser decapitat . El càstig in­cloïa el no en te r rament i l 'ex­posic ió públ ica del cadàver perquè servís d ' exemple .

Corria l 'estiu de l 'any 304 i allà, fora de la muralla de la for t i f icació mi l i t a r r o m a n a , dins l 'actual claustre, segons la tradició - o n s'hi veuen les restes de la capella visigòtica-fou enterrat , poc després , l'a­fricà Cugat . Van ser les cris­t ianes filles d ' I luro (Mataró) Juliana i Semproniana les que s'hi van decidir, tot i el perill que comportava. Aleshores no­més els màrtirs eren fets sants. E r e n e ls he ro i s de l ' època , pels cristians i per altres que a d m i r a v e n la seva va len t i a . Manteni r els ideals contra els poderosos , cosa que avui no està pas de moda.

P i n t u r a

L'Espai Lluís Ribas inaugura Pexposició per la tercera subhasta de la temporada

J . M . M .

- Sant Cugat -

La Sala d'Art Lluís Ribas va inaugurar dimarts una exposi­ció de p i n t u r e s que es sub­hastaran el pròxim 31 de març. La m o s t r a r ecu l l q u a r a n t a obres de pintors actuals com Rollàn, Sarsancdcs, Vives Fie-rro, Moscardó, Falcó Güell, Jo­sep Lluís Güell o Marató Ara­gonès ent re d 'al trs . "Es una obra molt interesssant on s'hi poden trobar les primeres fir­mes de la pintura actual", as­segura el propietari de la ga­leria, Lluís Ribas. Aquesta és la tercera subhasta de la tem­porada que fa la Galeria sant-cugatenca. Kl propietari de ela sala ha exp l i ca t q u e en un

principi el públic es quedava a l 'espectativa però que mica a mica s'ha anat acos tumant amb aques t s is tema de ven­d e s . E n a q u e s t a ocas ió , la principal novetat serà que al final d e la subhasta es farà una rebaixa d 'a lgunes obres.

Lluís Ribas considera que en els últims anys hi ha hagut una reac t ivac ió i m p o r t a n t en el sector de l'art, tant en la forma d ' en tendre ' l com en l 'actitud del comprador. El galerista de Sant Cuga t ha expl ica t que recentment ha contactat amb la prestigiosa sala d'art de la c iu ta t de Nova York \ \ a l l \ Kindlay (ialerv que està inte­ressada en alguns dels artistes q u e han passat per l 'Kspai Lluís Ribas.

C r í t i c a de c i n e

Millor..., gairebé impossible

Pel·lícula: "Mejor... imposible" Director: James I'.. Brooks Actors: Jack Nicholson, Helen Hunt, Greg Kinnear Durada: 138 minuts

A Mejor... imposible ens trobem un triangle encantador de gent amb problemes. El personatge principal, Melvin (Jack Nichol­son), és un escriptor misantrop amb un trastorn obsessiu-com-pulsiu, que acostuma a dir el que pensa sense embuts. La qüestió és que els seus pensaments no són gens amables. De fet. l'ama­bilitat s'ha esfumat del seu vo­cabulari. Això el converteix en la mena de veí que ningú no vol te­nir. l 'n personatge que Nichol­son fa seu, brodant una actuació que el pot portar directe cap al seu tercer Oscar. l'd tancat món de Mel\ in té una

, petita llum: La Carol (Helen

ISABEL SÀEZ

Hunt), una cambrera amb tants pocs pèls a la llengua com ell, però amb una gran qualitat hu­mana. Marc soltera, té un fill que pateix d'asma i necessita tota la seva dedicació. Víctima preferida de Melvin és el seu veí Simón (Greg Kinnear), un artista ho­mosexual objecte dels excessos verbals de Melvin. Amb aquest particular triangle - i

d'altres també plens de suc-, el director James L. Brooks ha rea­litzat una de les comèdies més dinàmiques, fluïdes i ben cons­truïdes que s'han vist darrera­ment. amb uns diàlegs realment brillants. Mejor... imposible és una comèdia que no accepta amb fa­cilitat cap adjectiu. T é un fort component romàntic però amb més sal que sucre. 1 na vessant sentimental, amb moments tris­tos però en els que Brooks no es

recrea, sinó dels que en surt amb un gir hàbil, tornant al to sarcàs­tic que imprimeix el seu prota­gonista, Melvin-Nicholson. Al final, la paradoxa: Melvi n. un ésser desag radab le , i r r i tant , egocèntric i amarg, acaba seduint l'espectador.

Donant la difícil rèplica a un Ni­cholson pletòric, Helen Hunt no s'encongeix i viu el personatge de Carol amb convicció total. La sorpresa agradable la dóna Greg Kinnear (coprotagonista en el re-make de Sabrina), que és el ter­cer costat d'un triangle perfecte. Mejor... imposible té, a més. uns se­cundaris que acaben d'arrodonir la funció. Inclosa la gosseta Ver-dell. l'encisadora mascota de Si­món, que juga un paper decisiu a la història.

Lna comèdia per no perdre

de \ ista.

ELS -/CANTONS Divendres. 6 de mare de 1998 Cultura 45

. *

PELUQUERIA

FORMAS C/. Elías Rogent, 18A (junto mercado nuevo)

Tel. 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

B R A S E H I A ESPECIALITAT EN:

VEDELLA GALLEGA - VEDELLA D'ÀVILA EXPOSICIONS DE PINTURA - MÚSICA EN VIU

Plana de l'Hospital, 7 0 674 58 60 (Reserves) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

I I Jtesón Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 6 7 4 10 4 7

Com si fos de tota la vida

la xocolata. . . - f f v f f v • Is entrepans.. . -ffv*fv • I cafè... 4 * v * K las pastes... •fl+sVh. el suís... ^ f ^ f f v

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

II • •

PI. Barcelona Tel. 675 52 46

• . ^ | | ï · 5 * > * • ; . '

•C iNESH •YELtVfO

Sant Cugat 1 Yelmo 1

Amistad £lcolecck>rt$tade«i«mtes 4,45,7.30,10.15

Yelmo 1

Amistad 4.00,7.15,10.20

Sant Cugat 2 Yelmo 2

El indomable WIR Huntlríg 5.15,8^0,10,40 Amistad 4.00,7,00,10,00

Yelmo 2

El indomable WIR Huntlríg 5.15,8^0,10,40

Sant Cugat 3 Yelmo 3

George de la... / Titànic 4.00/6.00,9.45 Mejor..JmposiMe 4.15,7.10,10.00

Yelmo 3

George de la... / Titànic 4.00/6.00,9.45

Sant Cugat 4 Yelmo 4

Mejor impos&le 5.00,7JS0,10.40 Titantc 5.00,8.45

Yelmo 4

Mejor impos&le 5.00,7JS0,10.40

Yelmo 5

Sess ions g o l fes ElcoteccionistadeamaBtes 355,6.10,8.36,10.55

t le d i s s a b t e

SantCugati

Yelmo 6 t le d i s s a b t e

SantCugati The Bom>wera/Pa«ar<»ft« 4.00,6.00/aOO, 1050

Sc<^ecei<Hísí8<íe»i«»ite« S1.00 Yelmo?

SaBtQjgsta B desafio 4.00,6.15,8^0,10.50

Amistad

S«ntCu98t$ "

$1,1$ Yejrm>8 Amistad

S«ntCu98t$ "

$1,1$

trfet8dasdese«p<8iKïí$ i , 4.00,6.15,8.30,10.45

H«^or^pQ<^tet 01.0G Yelmo 9 i

SartOiget4 h TiwBaxer y 4.00,6.15,830,1050

TÜanc 00.30 l í taenges \ lesïius sesskis fnatmais ales 12.98 h l í taenges \ lesïius sesskis fnatmais ales 12.98 h

B0iB£ • "MONTADITOS" • TAPES • MARISQUERIA

• BOUTIQUE D'ALIMENTACIÓ

OBERT TOTS ELS DIES

Rbla. del Celler, 131 Tel.: 589 84 22

Sant Cugat del Vallès

ilí MsÉf

ptes.

McDonald's Sant Cugat Centre Comercial

EIS4CAMONS DIARI DE SANT CUGAT

Carrer Sant Antoni, 15, boixos Tel. 5 8 9 62 8 2 - Fox 5 8 9 2 0 91

TPARADA • CUINA CATALANA •SERVEI DE CARTA I MENÚ. • TANCAT DILLUNS NIT FONDAïr RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 589 26 97 R

&? SANT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

E S T R E N A 2 a S E T M A N A 2 a S E T M A N A

I <i3 " ) l V ' &%— AÍA JÜ, f>,if(tít·'f -•• 1 & H *-Çi„*í. , VÏ'ÍÍU

# v J3t">

I FIlEPAaWBl^ÚRAI^roCER^AfcLVlH i

*,x

SALA 2: 4 - 7 - 1 0 , 0 0 GOLFA 1,15 APTA

SALA 1 :4 ,45 -7 ,20 -10 ,15 GOLFA 1,00 18 ANYS

MivJOK... IMP0<»1BLI£;

SALA 3: 4 ,15 -7 ,10 -10 ,00 GOLFA 1,00 APTA

Divendres dia 6 "go l f a " en V.O.: THE FULL MONTY

S E T M A N A

TITÀNIC

SALA 4: 5,00 - 8,45 GOLFA 0,30 13 ANYS

_ I dimecres l ,

CINE5H ^ ~ ^nmaJ/UMVERSN. l'esPectador

^ ! ^ $M ïïp ^ ^ í|3 Sjj v CARNET, JOVE

wmmms Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda anticipada

Carnet més grans de 65 anys

Reserva per telèfon

Venda les 24 h. als ServiCaixa

ummm Accessos paJZZTT^h Sessions

minusvàlids J J j j g X « J * numerades

46 Cultura ELS4 GUVTONS Divendres, 6 de març de 1998

La Radio

De dilluns a divendres

• D e 7 h a 8 bA despertador Salva Vallvé • De 8 h a 9 3 0

Primera Plana

Jofre Llombart i Geni Lo­zano • De9..M) h a 10 Sant Cugat es mou Maribel (!a\ uel.is. • De 10a 12. 45

La revista

Vinesv i Raja i L luís Gu i -

ler.i

• De \2.M\ h a 1 ,í \)iih molt <l( gust l 'ep Blanes.

• De l.í h a l.v.íO

Siint Cugataiui:

C 'nifn nuat tu

Josep \ l . M i ró .

• De \\.MW\ a 14

Sant Cugat es mon ' repet i ­

ció)

• De 14 h a 18

I ni de tarda

Josep \ 1 . Noguera

• De 18 h a 20

M Lloro

Saha Vallvé • De 20 h a 2035

L'esportin

Carme Revcrte

• De 2035 h a 21 Dilluns: Ciutadans de Sant Cugat Dimarts: Dones Dimecres: Consum ecològic Dijous: Psicologia

D i ve ndres: Didascàlia

• De 21 h a 23 Cau de Llops F.steve Llop • De 23 h a 0. de dilluns a dijous Pasta L'ullada • Kls divendres de 23 a 24 l alies sense Fronteres • I )e 0 h a 7 Música al teu costat

Dissabte

Música al teu costat

Diumenge • De 8 h a 9

Dia del Senyor. Retrasmissió de la Missa del dissabte des del Mo­nestir.

P r èd i ca de l ' E s g l é s i a Evangèlica • De 9 h a 9.30 L'J racó de la poesia Joana Francesca Garcia • De 9.30 h a 10 L.sporf en marxa (!arme Revcrte. • De 10 h a 11 Sostra Dansa Joan F à b r e g a s i Pe re Pallissa. • De 11 ha 12 /.// sarsuela Juan F à b r e g a s i P e r e Pallissa. • De l2 h 13.30 Roda d' amics Pere Pallissa

• De 13.30 a 14 Esport en Marxa 2 edició

• De 14 a 15

Tal com érem

Josep Maria Alvira

• D e l 5 a 19 l oi de ta nia Caps de setmana David Villena.

• D e 19 a 21 Buc d'assaig

Carles Roca. • D'Esport amb marxa 3 edició • De 22 h a 7 Música al teu costat

Agenda

DIVENDRES

Teatre • "La dona jueva", de Ber-tol Brecht. Dia de la dona treballadora. A càrrec d'Im-ma Ochoa i Rubén Gonzà-lez. Direcció d'Agustí Es-tadella. 20:30h. Casa de

Cultura. Org: Ajuntament.

J o c s • Ciran nit d'humor. Dins del cicle d'activitats "Viu la nit dels divendres". 22h. Lokal de Joves de les Pla­nes. Org: A.M.l'Esclop.

Art Plàstic • Inauguració de l'exposi­ció "Immersió (viatge per l'interior de la ment) de Sil-\ cria. Fins el 20 de març al CMSC.

DISSAH'I I.

Sortides de muntanya i natura • Excursió a Sant Pere de Vilamajor: calçotada i ball. Trobada al Centre Social i Sanitari de la Floresta. ()rg: Col·lectiu de la Gent (iran de la Floresta.

Excursions • Excursió a peu a Sant Me-dir. dinar i tornada. Sortida a les 10:30. Org: Esplai Tc-kan.

Celebracions • Dia de la dona a les Pla­nes: a les 17:30h Inaugura­ció de l'Exposició, Mostra de treballs i documentació de l 'Institut Català de la Dona. A les 18:30h Teatre: "Ocho Mujeres". Piscola­bis popular i sopar de do­nes. Centre Cívic de les PLanes. Org: Grup de Do­nes de la Creu d'en Blau.

Esports • Partit de lliga 3a Divisió Grup 3: UER les Planes-RBètica de Viladecans. 18h. Poliesportiu de les Planes. Org: Unió Esportiva i Re-creativales Planes.

Teatre • "Històries d 'amor" de

t a p r o p o s t a

La Xarxa presenta l'espectacle 'Retorn al país de Mai-Més' Els membres de la Fundació Xarxa d'Espectacles Infantil i Juvenil oferirà diumenge, a les 12, al Teatre-Auditori del Centre Cultural, una comèdia amb màgia, adreçada a tots els públics, sobre la llegenda de Peter Pan. Sota la direcció de Juanjo Navarro i Enric Magoo, Retorn al país de Mai-Més és un espectacle on trobarem les dolenteries del pirata Ganxut, la gelosia de la fada Cascavell, el cocodril golafre, l'ocell il·lusió, i sobre­tot, l'ardit desvergonyiment del nen que no volia créixer, ple de sorpre­nents cops de teatre, efectes de màgia inesperats, titelles i música ori­ginal de Toni Saigi. Un cop més, la Fundació de Xarxa ens assegura seixanta minuts inoblidables de teatre per a petits i grans. Les entrades es podran adquirir a la taquilla el mateix dia de la funció, de 10 a 12.

Toni Cabré. A càrrec de la Companyia Frog. Direc­tor: Salvador Esplugues. Org: Cía. Frog.

Música • Cançons republicanes de la Guerra Civil Espan­yola. Amb Rosa Zàragoza. 22:30h. Casa de Cultura. Org: Ajuntament.

8 DU MENGK

Espectacles infantils • "Històries d'animals",

amb Penjim Penjam. 12h. Casal de Cultura de Vall­doreix. Org: E M D Valldo­reix.

Muntanya i natura • Salt d'aigua de la Riera-da (Collserola). 9h. Tro­bada a la Plaça de l'Esta­ció de la Floresta. Durada de 4 hores. Org: A.V. La Floresta.

Dansa • Espectacle de ballet ca­talà a càrrec del Grup Me­diterrània de l'Esbart Sant Cuga t . 19h. A teneu de Cerdanyola.

10 DIMARTS

Conferències • Reflexions sobre el Dia de la Dona. Valoració i co­mentari . I5:30h. Centre Cívic de les Planes. Org: Grup de Dones de la Creu d'en Blau.

Activi tats a Mira-sol • Cinema, dins del Cilcle de Cinema Jove de Mira-sol. 19h. Espai Jove del Casal Cultural de Mira-sol. Org: A.M.l'Esclop.

• D e 8 h a H) Hem d'anar més lluny Joan Vallvé • l ) c l ( ) h a l i

l. estrena: el món del cinema • De l i h a 12

l'i tan i tan it

Roc Fages i Oriol Vidal • De 12 h a l3 Bon Rotllo Raquel Iniesta • De 1 3 h a l 4 Azaut Matx Carme Revcrte • 14 h a 15 I nl/ès senseEronteres (repe­tició) • De 15 a 19

Vol de Tarda cap de set­

mana

Dav id Vil lena

• De 19 a 22 Stiper IXI Xavi Montero

• De 22 h a 8 m a t í :

ÉGflARI AUfCiyléS

T\xmM..MMmm®wM&&·*i& «IANER Sortides des de Mas Janer. . -Dies feiners. 1a sortida: üUOOM7.fflJMEP9Ma tes hores en punt ans a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut «restec** F.G.C. de Sant Cagat -CHssabtes i festius. 1 a sortida: 0?,O0W»J(W».OO i a les hores ert punt fins a tes 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregutal'esïaelódeF.G.C. de Sant Cugat. Sortides de* de l'A*inguda AHons Sala. -«es feiners, 1 a sortida: 06.40h-07.40h i ate 40..fftínut$ d« cada hora f íns a tes 21.40h. L'úKim servei finalitza el seu recorregut a l'estactóde F.G.C. de Sant Cugat. -Oissabtes i festius. 1 a sortida: O7.4Oh-08.4Oh í tk 40 minuts de cada hora fins a tes 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a í'estació de F.G.C. de Sartt Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Pteça Can Cadena, Estació Sf. Cugaf, Mercat Torreblanca, CAP. Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

W L i l ^ !^ f i i i l s p i f t e f í SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida. 06.16h-06.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a fes 22.16h.

(i festius. 1 a sortida. 09.16h-09.46h i als 16146 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. Sortides des de Sant Francesc. -Otos femers. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a tes 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 09 23h-09 53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de rCstac» FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06 35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festa». 1 a sortida: 09.05h-09 35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, PíaçaCo», Marcat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

•wwmm :mm cwm-m FIORÍSTA-UES PLANSS Sortides des de R Colom. -Dies femers. 1a sor&ia:05,45hdetmatí ícada hora imttjïfinsa les 22.15h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.15h del mati í cada hora i mija fins a tes 22.15h. Sortides des de PEttaelo, -«es feiners. 1a sortida: 06.36h del matí i cada hotBl«it|Mfc»*te»21.3§h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O&OSh del mà IcatJabonM mitja fir» atea 21 J&Sft. fíecorregut F. Colom, la ftoresfa, Pfaça Catm, ftfeH^ÓSÉíÀfw» Ssfa, asteca, Plaça Centre, La Floresta, E Cokm.

CÜGAT-RU81-TERRASSA »ii»i9fa>Éli -«es feiners. iasoròda:05.4CirH}6.Z5hÍate 2 5 » ^ -Dissabtes i festius. 1a sortWa: oe.25h I at»M^É*^d»<8!íatwralnsatesa2í5ti. -Sortides addicionals a terrassa: 06.55H, G7.S5+I Hl^^^fetmrs)

3vS|«ÏCUrjlA^BARCEL0MA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.401 ais 40 rfltnuts cte cada hora fins a tes 22.10h. -Oissabtes. la sortida: 05.15-05.40106.1Qh i ats 113 mtoutsde cada hora fins a les 22.l0h. -Diumenges i f estius. 1a sortida: 07,1 Oh i ais 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h feiners). 23.Q0h (dissabtes i festius).

-«es feiners. 1a sortida: 05.45 i ais t5 i 45fflfnuïsdecactehota fins a tes 2145h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius,1a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS í CAIYIWS Divendres. 6 de març de 1998 Cultura 47

ENTITATS

Ajuntament 5892288

Bombers Bellaterra

Bombers GenetaMat

6928080

085

Bo-Tbets Rubi- Sant Cugat 6998080

CAP

CAP iirqenaes

Casa de Cultura

5891122

58944 55

5891382

Centre Soaal i Sanitari IF 589 7800

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic la Floresta 5890847

Centre Cwic les Ptanes 6755105

Casal Cultural Míra-sot 589Ü018

Cinemes St. Cugat (Reser.) 588 0941

Correus 6747Q96

Creu ftoja Sant Cugat

Creu Roia Valldoreix

674 1234

674 24 59

Dispensari La Floresta 674 7615

Erri. Municipal Descerifralit 6742719

ENHER íWbi

FECSA (atenció al cüem)

6991892

900 737373

FECSA (avariesj > 900747474

FFCC 6741934

Funerària

G.Civil jMira-sot)

58955 52

6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5810847

Parròquia St Pe*e Gfitavíà 6741163:

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia vaídorelx 6740569;

Pisema Municipal VaSctoretx: 8754055

Cuerpo Nacional de Policia ; 67478S8

Urgències •;• 081

Potoa Murcipa: i Prot. Civit

Pot. Municipal rVaüdcen) 908 79 51 25

Comissaria de Policia

Taxis (paradaj

Ràdio Taxi

Repsol-Bjla

Sant Cuga: Comerç

674 7612

6740997

5894422

6741580

67403 22

SAUR íAigúes) 59900Ï1

VaSdoreix (parada) 6741111

Gfua 674 33 71

Aigües La Floresta

AAPPiWMira-sol

674 20 S í

6742018

AAW Verge Carme M'ira-soi 6?41f>«3

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPPtWVailaoreix §742197

AAPPiWC. Montserrat Vall 6742105

AAPPW Can Ma|ó Vall. 674504»

AA Prop. i Veins La Floresta 674 2089

AA W Aiguaflonga La Flor

Ass. Consumidors

674 5129

2684587

DNIiCitaprèvisj 5683060

Graenpeace (91)543 47 04

H. General de Catalunya 5891212

H Valld·Hetoon 4272000

H Sant Joan de Déu 2034000

Unitat Coronària 2481040

Tei.de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

Informació Aeroport 478 5000

Informació RENFE 4900202

Informació Port. 3188750

OMIC 5893188

Poüclíw; Torrebtanca 58918.88

PROMUSA S891732

ASD) 675 3503

ArxftiGavín 67425 70

Casat d'Asts SC 5891638

Llar d'Avis Parròquia 58905 98

Club Muntanyenc 674 53 96

Coral de ta Unió 674 10 06

Esbart Sant Cugat 675 2652

Tot Sant Cugat 674 8681

GrupSup. Iramigrarrts 6749314

Ràdio Sant Cugat «755959

Televisió Sant Cugat 5895366

tMCafifons 5886282

S A N T O R A L Divendres 6 • Sant Olegari Dissabte 7 • Santa Perpetua Diumenge 8 • Sant Joan de Deu Dil luns 9 • Sant Benet Dimarts 10 • Santa M.Eugènia Milleret D imecres 11 • Sant Constantí Dijous 1 2 • Sants Nicodem i Bernard Divendres 13 • Sants Rodrigo i Salomó

F A R M À C I E S D E T O R N

Divendres6 Beringaè* AMonsSala,46 6740483

Dissabte? Moral i ,40 67533441

Diumenge 8 Forrtos Kanel Farrés, 95 6740512]

DÈflunsQ Serret Pg. Baixador, 78 674231$

Reforç: Riera-Rivière 6740430

Dimarts 10 Isern Pg. la Floresta, 9 6741663

Reforç: Salavert 674064$ Dimecres !1 Domènech Pg. Sant Magí, 50 67433 53

DÇous12 Uorens Santa Maria, 27 67415 31

Pje. Diputació, 6 674 03 64

*8eíorçde9a22ft.

CASAL DE CULTURA

DE VALLDOREIX

U L T I M E S P L A C E S ESCOLA DE MÚSICA ANDANTE

• FLAUTA TRAVESSE­RA (iniciació) 2 places, de 10 a 14 anys, dj . de 18.45 a 19.30 h (instrument); dimarts, de 13 a 18.45 h (lleng. mu­sical). 2 places adults, di­jous de 18a 18.45 h (ins­trument) i dijous, de 18.45 a 19.30 h (lleng. musical)

• VIOLÍ (nivell bàsic), 2 places, de 10 a 14 anys. dimarts, de 18 a 18.45 h (lleng. musical) i de 18.45 a 19.30 h ( instrument); (iniciació) 2 places, ds fi

a 9 anys, dijous de 18 a 18.45 h (lleng. musical) i de 18.45 a 19.30 h (ins­trument).

• SAXÓ (iniciació), 2 places, de 10 a 14 anys. dimarts de 18 a 18.45 h (lleng. musical) i de 18.45 a 19.30 h (instrument).

• PIANO (iniciació), 1 plaça, de 10 a 14 anys, dimarts de 18 a 18.45 h (lleng. musical); dijous de 18 a 18.45 h (instrument).

> Informació i inscripcions: De dtraart» a divendres, d '11a ia ide l7 · t th .

TeUlaj(5tt«269 (Casal de Cuitem de

Valldoreix). JA PODEU RECOtUR

LES BASES PER AL CONCURS UTERARI.

Presentació màxima t d'abril, a l'EMB Valldoreix o ai Casal

de Cultura

T I T E L L E S

"HISTÒRIES D'ANIMALS" a càrrec de PENJIM PENJAM Diumenge 8, a les 12 h.

Al Casal de Cultura de Valldoreix Org.: EMD Valldoreix

12 DIJOUS

Conferènc ies • La dona i el seu entorn. La ment i la pau interior. 15:30h. Centre Cí­vic. Org: Grup de Dones de la Creu d'en Blau.

• Conferència sobre "Camps d1 ex­termini". 18:30h. Lokal Jove de les PLanes. Org: A.M.l'Esclop.

• "Poblats i fortificacions". Dins del Cicle sobre "El Món Ibèric". 20h. Arxiu Nacional de Catalun­ya. Org: ANC i Amics de la LJnes-co Valldoreix-Sant Cugat.

C i n e m a • "Sleepers".19h. Lokal de Joves de les Planes. Org: A.M.l'Esclop.

• Cinema-sopar a l'Espai Jove de la Casa de Cultura. 21:30h. Org: Factor Jove.

13 DIVENDRES

J o c s • JVir d'humor amb 'Ton Katraska. 22h. Lokal de Joves de les Pla­nes. Org: AM.l'Esclop.

A c t i v i t a t s a M i r a - s o l

• Rifa de març al Casal Cultural de Mira-sol. Org: Col·lectiu de la

Gent Gran de Mira-sol.

C o n f e r è n c i e s • "Els nens del Brasil". A càrrec d'Infància Viva. 20h. Espai Jove de la Casa de Cultura. Org: Factor Jove.

ExposïCioriS

• Pinturx.Marina Caicedo. Fins el 15 de març. Casa de Cultura. Tot el dia.

• Olis: J.M".Forcada. Sala Rusi-nol. Fins el 10 de març.

• Olis sobre cartó: Gemma Vilar. Del 9 de març al 3 d'abril. Es­cola Municipal d'Art i Patronat Municipal d 'Ensen.

• Pintura: Si/veria Iglesias. Del 6 al 20 de març. Escola Muni­cipal d'Arts Plàstiques i Disseny.

• Col·lectiva de firmes de re­nom a Celler Centre Sales d'Art. Fins el 31 de març.

• Fotografia: Salvem el Molino. Mini-història i recull d'imatges. A càrrec de Ma. Àngels Quadras. Fins el I 2 d 'abri l . Zoom Cen­tre de la Imatge

• Pintura: Amèlia Riera. Fins el 31 de març . C a n a l s Ga le r i a d'Art.

Altres entitats

• Curs de formació per a volunta­ris Alzheimer. que s'impartirà a la Casa de Cultura. Inscripció oberta fins el 13 de març. Informació: 589 57 98. Inici el dia 16 de març. Du­rada: 3 setmanes.

idelal

• Tots els diumenges de l'any balls de saló, sardanes i berenar...i cele­bracions dels Aniversaris. A les 17h. Centre Social i Sanitari la Floresta.

Adolf. Divendres de 6 a 8 . Telf: 674.51.95. Plaça Pep Ventura, 1

• Música clàssica, jazz, teatre, dan­sa catalana, mim i classes de man­teniment i de relaxació. Balls de saló i musicoteràpia. Nens i adults. Informació: 589 43 20

• Escola coral i cors infantils i ju­venils. assaigs, concerts, sortides, i gravacions. Associació Musical Aula de So.C/Orient, 56. De 10 a 13, i de 17 a 19 h. Telf: 589.76.40

• Balls de saló per a tothom. Fins el 28 de febrer. Informació: 674.78.33.

• Assaja dimecres i divendres, de

2/4 de 10 a 11 de la nit, Casa de Cultura. Informació: 674 24 20

Cemm Cultural

• Música: La pantera imperial. Com­panyia Carles Santor.. Música de J.S.Bach. 6 de març a les 22h. .

• Opera: Tosca, de Giacomo Puccini. Director musical: Miquel Ortega. Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès. 14 de marca les 22h.

• Teatre: Paraules encadenades, de Jordi Galceran. Amb Jordi Boixa-deras i Emma Vilarasau. 20 de març a les 22h.

• Tallers i activitats per a petits, jo­ves i grans. Informació: 589. 82.69. E M D Valldoreix.

•Informació alnternec [http://per- sonal.redestb.es/cmsc/]. Correu electrònic: cmscamx3.redestb.es

• Taller de creació literària . Pro­fessora: Isabel Sàez. Dijous tarda. Informació: 674 94 35 i 675 20 57.

•Tallers de Guió de cinema i TV. Dimarts tarda. Professora: Isabel Sàez. Telfs. 674 94 35 i 675 20 57

• Classes de dibuix i pintura amb

vostè és a casa com si no hi és AIIX VYO

* * •

t i ima ^et l lant per la seva l l a r

jfat Amit> Mofat,

ELS4CANIÜ1NS Divendres, 6 de març de 1998

48 Setmanari de SMIT CUCAT I VALLÉS

.-«£*•..

M A R I A FAI .GIKRA

- Sant Casat -

L'Krica és filla única. Als seus 1 7 anys compagina el COU, els en t renaments diaris, les com­peticions i les sortides amb les seves amigues a ballar a la dis­coteca, que és el que confessa que més li agrada després del t a e k w o n - d o . Va guanya r el c a m p i o n a t de Ca ta lunya de Taekwon-do el 1997 i el darrer gener va obtenir el segon lloc a les proves del campiona t de Catalunya de joves promeses. Kl passat cap de se tmana va participar al campionat d 'Es ­panya de la seva especialitat i va cpiedar en tercer lloc, cosa que no li ha satisfet gaire.

—Segurament hi h a u r à qu i pensarà que t ampoc està tan m a l a m e n t . . .

- j a , però jo anava molt men-talit/.ada per quedar en millor lloc. Segons paraules textuals del president de la Federació i dels meus seleccionadors, jo era la pròxima campiona d 'Es­panya júnior. Vaig tenir un mal dia. Km va destarotar un pro­blema amb la puntuació i vaig acabar en tercer lloc. Amb co­ses com aquesta ho passes molt malament , per la pressió que duus. No tan sols per la que et puguin donar els entrenadors i se leccionadors , sinó per tu mateixa , pe rquè aques t any, per exemple, hi ha un mundial de taekwon-do per a júniors a I s t a m b u l , i ens hi j u g à v e m molt.

- P e r q u è vas t r i a r aques t e s p o r t ? - P e r q u è de s e m p r e m ' h a

agradat molt. Potser perquè el meu pare practicava de jove el karate, i això m'ha influït. —Quan vas c o m e n ç a r ? - A competir, als 12 anys, però

a practicar-ho de forma ama­teur, als 9 o 10 anys. Quan ets més petita no t'agafen als gim­nasos. Amb els anys vaig veu­re que m'agradava molt i que

Eriça CasXaneàa.Taekwondista

"Competir és un vici, sobretot si guanyes"

L'Krica somni/t rn arribarà competira Sidney. KO'I'O: AVK BEURAN

em volia dedicar a la competi­ció. Li ho vaig dir al meu pro­fessor i des d'aleshores que no he parat. És un vici, això de competir, sobretot si guanyes.

-E l s teus pares encapça len la teva llista de fans?

-Sí, la veritat és que vénen amb mi s e m p r e q u e poden i jo no ho solc reconèixer mai . N o els ho a g r a e i x o p r o u . perquè de vega­d e s e s t à s a la competició i et ve el teu pare a dir-te coses i l 'engegues per­què vols mantenir la concen­tració, i m 'adono que els trac­to malament i que no ho hauria de fer.

- C o m t ' h o m a n e g u e s p e r ru t l la r en els estudis i en la compet ic ió?

"L'any passat vaig haver d'estar tres dies sense menjar res per aconseguir pesar 53 quilos "

- É s molt dur. Entre setmana vas molt de bòlid, que si els es­tudis, que si entrenar... Jo es­tudio COU al Pinar i he calcu­lat que només tinc una hora al dia per estudiar. De vegades

recupero t emps llevant-me a les 5 del matí per fer les m e v e s t a s ­q u e s esco la rs i d e s p r é s va ig a córrer.

—Quantes ho­res al dia dedi­ques a entrenar?

- E n è p o c a normal entreno una hora al dia. En plena competició, l 'entre­nament dura dues hores, de 8 a 10 del vespre, i els matins vaig a córrer una hora, de 7 a 8. —A més del t emps que has

de ded ica r a l ' e n t r e n a m e n t , t a m b é t ' h a s de t r a s l l ada r a Sabadel l . . .

-S í , el gimnàs el tinc a Saba­dell. Abans entrenava aquí a Sant Cugat , al gimnàs Olim-po, però va arribar un moment en què vaig necessitar anar a un g i m n à s on hi h a g u e s s i n més competidors com jo, per millorar el meu nivel l . Vaig anar a Sabadell perquè el meu professor, que és el fill del pre­s ident de la Federació Cata­lana, es feia càrrec del gimnàs on sóc ara i, la veritat, és que em va anar mol t bé ; al mes d'entrenar allà vaig guanyar el meu primer campionat de Ca­talunya.

- T ' h a s de sacr i f icar mol t? -Sí, però ho fas a gust. El que

passa de vegades és que la gent no ens entén. Jo, per exemple, l'any passsat vaig haver d 'es­tar tres dies sense menjar res per aconseguir pesar 53 quilos, i molta gent em deia que no entenia perquè feia aquestes ximpleries pel taekwon-do. Si t 'ho prens seriosament has de complir amb tot i has de fer els sacrificis que calgui.

—També t ' h o d e u s p a s s a r malament quan et les iones . . .

-Sí, i ens lesionem sovint per­què és un esport molt dur. Car­regues molt els genolls, les ca­mes i les articulacions. Quan et lesiones un genoll o un turmell no te l'acabes de curar mai del tot. Jo, per exemple, aquest any m'he lesionat el mateix genoll que l'any passat. Però és que l'any passat, com que hi havia un campionat d 'Espanya, no­més vaig tenir una setmana per recuperar-me i vaig acabar pa­tint una distensió de lligaments. I aquesta lesió no me la vaig fer amb un moviment en fals, sinó perquè em van donar un cop.

- Q u i n p lans t e n s , a p a r t i r d ' a r a ?

- A par t de l s c o m p r o m i s o s q u e ja t i n c , e s p e r o p o d e r arribar a Sidney. Voldria t e ­nir una vida molt llarga en el t aekwon-do , però hi ha mol­ta gent com jo.. .

Equipaments JORDI CASAS

És sabut que l'àmbit d'actuació propi de l'Administració és el pú­blic. També és sabut que la fron­tera entre el públic i el privat és imprecisa i, a voltes, indetermina­da. No crec, però, que tinguem di­ficultats en acordar que en referir-nos a la cosa pública ens estem referint a allò que afecta, o té vo­luntat d'afectar, el conjunt dels ciu­tadans o un sector d'ells. La pa­raula equipament està estretament lligada a aquesta qüestió. Normal­ment emprem aquest mot per re­ferir-nos a una instal·lació o edifi­ci destinat a prestar algun servei. Hi ha equipaments públics i privats i hi ha detemiinats serveis públics que es poden subministrar des d'e­quipaments privats. No obstant. no crec tergiversar el significat del mot equipament si el relaciono de­forma prevalent amb el concepte servei públic. En definitiva, equi­pament i oferta pública s'adiuen millor que equipament i oferta li­mitada (i, a més, cara). És per això que m'ha sorprès llegir que l'alcal­de (figura pública per excel·lència), a més de col·locar-hi la primera pe­dra, ha dit coses un xic sorprenents sobre una edificació recentment iniciada a Coll Fava. Es tracta, per als qui encara no ho han endevi­nat, d'un conjunt d'habitatges des­tinats a persones de la tercera edat. Gens barats pel que fa al preu de venda i encara menys barats pel que fa al pagament dels serveis po­sats a disposició dels compradors-usuaris. En definitiva, com ha in­dicat aquest setmanari, es tracta d'un complex residencial d'alt stan-ding. Dir-ne d'això un equipament i, a més, afirmar que és un com­plement a les residències i llars d'a­vis que es promouen des de l'Ad­ministració, com ha fet la nostra màxima autoritat, em sembla molt poc rigorós i fins i tot de mal gust. A més es dóna el cas, i continuo amb el que ha dit la premsa, que aquests habitatges es construeixen en un terreny abans de propietat municipal. Venut, he de suposar, en una de les ja nombroses opera­cions destinades a equilibrar el nos­tre pressupost Espero que els por­tuguesos i romanesos que ens han visitat recentment per copiar-nos algunes coses, no hagin pres nota d'aquest lafer. No em sembla un bon exemple.

v a-L·l è PI. de la Unió, 3 -Tel. 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs