L'AJUNTAMENT SUPERA EL PLA ECONÒMICO-FINANCER I EIXUGA 4.400 MILIONS DE DEUTE PLANA 29

EIS 4 CANTONS „ Divendres, JO de març de 1998

EL "DIARI" DE SANT CUGAT DEL VALLÈS 225 p t M .

S UMARI Les sales d'exposicions de Sant Cugat aposten majo­ritàriament per l'obra dels

artistes novells Pàg.3a6

La comissió de seguiment de Torre Negra,, en crisi per

l'aprovació de la urbanització de la Costa del Golf

Pàg. IS

Josep Puig es perfila com el principal favorit a ser

president de la Unió Santcugatenca

Pàg.19

Sant Cugat Comerç obté un nou impuls de la mà

de Jaume Tubau, que opta a presidir l'associació

Pàg.28

L'equip d'handbol de la UESC se situa en la

recta final per pujar a Primera Divisió Estatal

Pàg.34

Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas obren la gira de

Paraules Encadenades aquesta nit a Sant Cugat

Pàg. 40

en la compra de

LLENYA

CARBÓ a la benzinera

Griful Oil, s,_ AQUESTS VALS SÓN ACUMULABLE3

Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí són les tres ciutats de la comarca que volen acollir una estació del Tren de Gran Velocitat. FOTO: ARXIU

El sector econòmic de la comarca s'implica en la lluita pel TGV

Aymerich impulsa la proposta d'una estació al Vallès Occidental

La Comissió d'Ordenació Territorial de les Cambres de Comerç de Catalunya es reunirà avui i demà a la Seu d'Urgell per debatre, entre d'altres qüestions, la possibilitat que el TGV disposi d'una estació al Vallès Occidental. Aquesta opció, reivindicada des de l'Ajuntament de Sant Cugat des de fa mesos, ha adquirit en els últims dies especial

rellevància, després que l'alcalde, Joan Aymerich, hagi engegat una campanya per aconseguir que les entitats financeres i. les cambres de comerç s'impliquin directament en la lluita per aconseguir que el traçat del Tren de Gran Velocitat passi definitivament pel Vallès Occidental. La prudència, ara per ara, és la postura que

han adoptat la majoria d'organismes econò­mics consultats. Tot i així, la proposta del con­sistori santcugatenc ha fet despertar-los l'in­terès pel que ja comença a esdevenir un important debat comarcal. Mentre, Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí somnien amb poder acollir aquesta futura estació del TGV.

Pàgina 14 i editorial

mmmWm -JS-Z ^ _

K—t ¥—

Amb Vitinerari d'avui podran descobrir la

sona de Can Monmany

sea mas rentable?

DIMONI: Su Socio Tecnológico, ledala solución. DIMONI acaba de lanzar al mercado la Serle 99 en Windows,, su nuevo sofware de Gestión Econòmica. Contable, Industrial y de Punto de Venta, recortable a la medida de sus necesidades, absolutamente innovador, escalable, flexible, modular y preparado para adaptarse a los cambios tecnológicos sin necesidad de reinstalar datos. Y naturalment© CON LA SOLUCIÓN PARA EL ANO 2000 Y LA ENTRADA DEL EURO.

Solo por ser su cliente DIMONI se convierte en Su Socio Tecnológlco, es decir alguién en quién confiar para aprovechar ahora y en el futuro los beneficiós de las nuevas tecnologías.

Llame ahora o visite nuestra web para pedir información.

#

Seríegg drup de Serveis Jntegrals SAIESI. S.L M. FOSAUM * «oda*», SJ. Sani Mart'. 32 Enlto. 08190 Sant Cugat del Vallès - Tel 589 2313 • Fax 58914 31 • e-mail 4gsiOintercom.es

Viure aSant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure aSant Cugat

SANT CUGAT, L'OPCIO PER A LES NOVES FAMÍLIES La nostra ciutat ofereix tot tipus de facilitats a les parelles que es volen casar. Establiments de qua­litat, petites i grans esglésies i llocs on fer el convit, Sant Cugat ho té tot per als matrimonis joves

A 20 minuts de Barcelona i amb la serra de Collserola just al costat, la nostra "petita" ciutat ofereix moltes facilitats als nuvis que estan a punt de casar-se. D'una banda, les parelles poden solucio­nar el tema de les llistes de noces al seu propi municipi i amb peces de gran qualitat que els ofereixen les diferents botigues de mobles, banys i objectes de regal; i, de l'al-tra, poden disposar de tots els ele­ments necessaris per casar-se: des dels complements del vestit i les flors, passant per les invitacions del convit, els reportatges fotogrà­

fics o els serveis de perruqueria i maquillatge. Tot està a prop.

Els santcugatencs poden preparar i celebrar al municipi el que diuen

que serà el dia més feliç de la seva vida

A més, els santcugatencs de sempre i, per què no els que hi

han de viure posteriorment, poden celebrar a Sant Cugat el que diuen que serà el dia més feliç de la seva vida. La parròquia de Sant Pere Octavià, al Reial Monestir, la parròquia de Sant Cebrià a Valldoreix o el mateix Ajuntament ofereixen totes les facilitats perquè les bodes, religio­ses i civils, surtin perfectes. Els llocs no poden ser millors. L'un, majestuós i magnífic; l'altre, acolli­dor i recollit i, el tercer, més càlid que un simple jutjat. Pel que fa als restaurants, la zona de Sant Cugat té diferents paratges com la Vila

Sàbat, perfectes per acabar la cele­bració de la boda exquisidament.

I si el casament pot ser perfecte a la nostra ciutat, encara ho és més el seu entorn. Sant Cugat ha cres­cut molt en els darrers anys, tant en ciutadans com en qualitat de vida. I és que Sant Cugat és una molt bona opció per a les noves famílies. Amb la creació de nous

barris, nous habitatges i noves zones verdes, Sant Cugat ha cres­cut en qualitat de serveis i disposa de milers d'entitats que fan les delícies de petits i grans, set dies la setmana. Les activitats a què es pot assisitir sense sortir de la loca­litat són per a tots els gustos i per a totes les edats.

Clara Roig

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat

Sant Antoni, 15, baixos - Tel. 589 62 82

Evolució dels matrimonis santcugatencs als darrers 8 anys

1990 » » 254 1991 • ^--i-m 293 1992 3+ 271 ?

lfJ93 261 1994 » » 267 ;-•. • Ni

1995 Ífg318 ! # '. • „ % j '

1996 » * 282 :V 1997 -"< '.'i.é·tóL·-

• H H T • 301 1998? ++

Monogràfic 4|&\ Pi»™» local ^P de Sant Cugat, S.L.

VIURE A SANT CUGAT Consell d'Administració:

Ramon Grau (President)

Redacció: Josep M. Cabrerizo,

Clara Roig Pere Esquerda

Comercial: Coordinador Redacció:

Anna Juanola i Aura Costa

Gemma Parellada

Disseny i maquetació:

Jordi Pascual

Redacció:

Albert Balanzà, Tatiana Blan

qué, Eduard Jener, Alex Fotografia: López, Josep M. Miró, Iolan­Ave Beltran da Pàmies, Isabel Sàez, Mont

se Sant

Subscripcions:

Núria Serra

Distribució:

Carlos Rodríguez

D.L.: B-49.968-97

4 Setmana l·LS /CWItíNS lh. 111,1 IC d, !<>•»

E n s e fï y a m e n t

L'escola d'art organitza mostres per promocionar els alumnes

El centre portarà professionals defora el curs vinent L. 1».

- Sant Cugat -

lot i ser un centre d 'ensen­yamen t . l 'Kseola Munic ipa l d'Art de Sant Cugat també s'ha convertit avui dia en un dels principals espais artístics de la ciutat. Amb l'objectin de pro­moure no tan sols la formació sinó també la projecció comer­cial d e l s a l u m n e s , l ' e sco la compta des de fa un any amb Lina sala d'exposicions i ha sig­nar convenis de col·laboració amb altres entitats del muni­cipi. com ara el Club Muntan-\ c n c o el c e n t r e c o m e r c i a l Mcrcantic.

"Cal promocionar el treball dels a lumnes de portes enfo­ra" -afirma el coordinador dels tallers lliures, Paco Minuesa.

Així justifica aquest professor la tasca que va començar fa un any el centre , amb una mos­tra de! grup d 'exalumnes "Ou d 'au". A continuació, l'escola va exhibir els quadres de l 'es­t u d i a n t Roser Baliarda i va atraure la visita d ' importants personali tats del dibuix com ara Es teve Polls, amb una ex­posició sobre el còmic. La ini­ciat iva ha cu lmina t a q u e s t s dies amb els "Bodegons" de Gemma Vilar, al hall del cen­tre. Hs tracta de 25 peces de mida reduïda treballades amb oli sobre cartró amb acabats desenfadats .

'Iot i així, amb vista a l'any vi­nent , el programa d'activitats podria incloure artistes de fora. "Volem que ens visiti gent pro­fessional que mostri la seva fei­

na tant en aspectes que tenim però que hem de millorar, com en àrees artístiques que enca­ra no s ' ensenyen a l 'escola", declara Minuesa.

Pel que fa a les relacions amb altres entitats, Minuesa ha ex­plicat que la col·laboració amb el Club Muntanyenc ja va co­mençar abans d ' " Immers ió" , la mostra de l 'exalumna Silvè-ria Iglesias que aquests dies es pot c o n t e m p l a r a la seu del club, .que continuarà després de Setmana Santa amb una ex­posició de peces de ceràmica. Però els a lumnes del cen t r e també poden exhibir les seves obres a Mercantic , on "hi ha un públic menys local i les in-fraestructurcs necessàries per promocionar l'artista", assegu-ta Minuesa. l'Escola Municipal d'Art ha reservat el hall pera exposicions. FOTO: All

R e a l i s m e

fa sala manté les exposicions durant tres setmanes. FOTO: A.B.

La Sala advoca pels

i els autors L. P.

- Sant Cugat -

Exhibir una pintura que tot­hom en tengu i és un dels le­mes de la Sala Rusinol de Sant Cugat . "Busquem aixecar el llistó amb firmes de gent re­c o n e g u d a " - e x p l i c a el seu propietar i , Ignasi C a b a n a s - , "però sobretot el que més ens importa es que sigui una pin­tura que trasmeti bellesa, que mant ingu i una cohe rènc ia" . Segons el galcrista santeuga-t e n c , avui dia hi ha m o l t e s obres pictòriques que no co­muniquen l 'harmonia o el be­nestar de la vida, sinó l 'estrès. "L 'ar t ha arr ibat a tocar ex­t rems que sovint acaben en tonteries o animalades" - c o ­m e n t a - "però això al públ ic

Rusinol estils clàssics reconeguts

en el fons no li agrada". Tot i així, la sala, ipie manté les se­ves mostres unes tres setma­nes, acull artistes amb tot ti­pus de temàt iques i estils ben diferents.

Aquests dies, la galeria Ru­sinol exhibeix l'obra de la pin­tora Almudena Licncres, que està inspirada en natures mor­tes, ceràmiques, vasos, vidres, fruits i capets de sobretaula, entre d'altres. Segons el crític d e la sa la , F r a n c e s c G a l í , a q u e s t a p i n t u r a s ' e m m a r c a dins el corrent h iperreal is ta actual. Durant el proper mes, la Sala Rusinol oferirà una ex­posició del pintor Ramon Vi­lanova, de cont ingut bàsica­m e n t p a i s a g í s t i c , q u e hi romandrà durant totes les va­cances de Setmana Santa.

A v a n t g u a r d i s m e

* ? v "

Canals Galeria d* Art exposa obres tant d'artistes ja coneguts com de joves que fomenten h OTO \ B

Les mostres de Canals reflecteixen les últimes tendències de Part català

La sala prepara una exposició d'art contemporani al Monestir L. P.

- Sant Cugat -

Després de dotze anys d'histò­ria, la innovació i els joves artis­tes continuen sent una peça clau de les exposicions de Canals Ga­leria d'Art. El propietari, Josep Canals, entén la sala com un mitjà per potenciar l'activitat creativa del municipi "amb l'esperit que un dia va tenir l'escola del tapís, en què s'hi van involucrar artistes de la talla de Miróo Tàpies". Ls per això que la galeria barreja en els seus espais pintors ja recone­guts amb joves creadors que tot just comencen. En aquesta se­lecció entren tots els corrents con­temporanis, amb l'excepció de l'art clàssic. "Anem des de l'ex­pressionisme fins a les obres més arriscades de les últimes tendèn­cies plàstiques" -afirma Canals.

Actualment, la galeria prepara, en col·laboració amb la Genera­litat, la Diputació i diversos con­sistoris catalans, la XI Mostra d'Art Contemporani Català, que se celebrarà al Monestir a finals de maig.

A banda de la seva seu principal al carrer de la Ceu, Canals també compta amb dos espais més d'ex­posicions: la discoteca Chic Sant Cugat i el Celler Centre. La sala fa una exposició a Chic per tem­porada que, des de fa tres anys, sempre es dedica a autors de Sant Cugat, (actualment Carles Brie-ga). "Vam signar el conveni per­què entenem que l'art és un for­ma d'apropar l'obra al públic, i qualsevol lloc és positiu", expli­ca Canals. La col·laboració amb el ('eller Centre va sorgir, però, més recentment, ara fa una any, i con­tinua actualment amb una mos­

tra de firmes conegudes que re­cull obres d'una seixantena d'au­tors contemporanis , entre els quals hi ha els sanreugatencs Bar-nils o Briega. Però l'exposició més destacable aquests dics a Canals Galeria d'Art és la d'Amèlia Rie­ra, una de les principals figures de l'art informalista català actual. Amb dotze anys d'experiència artísitica a Sant Cugat, Josep Ca­nals valora molt positivament el nivell creatiu de la ciutat que, se­gons diu, ha millorat molt en els últims temps. La incògnita, però, la planteja en el futur i en la de­manda cultural. "Sembla que Sant Cugat tendeix a ser cada cop més ciutat-dormitori, mentre que l'activitat cultutal es concentra els cap de setmana. S'haurà de veure què passa quan la ciutat arribi als 80.000 habitants", co­menta Canals.

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure a Sant Cugat

PERO... QUANT COSTA CASAR-SE ACTUALMENT? Aquesta pregunta casament que, per

Casar-se és molt car. Aquesta és una conclusió coneguda per tothom i, sobretot, per les pare­lles que, un cop casades, han de fer front a les despeses de la celebració. Una boda per l'esglé­sia, sense gaires luxes, pot supo­sar unes despeses de més d'l .500.000 de pessetes. Pel civil, els costos poden arribar al 1.200.000 pessetes. La diferèn­cia tampoc és tanta perquè, per exemple, les núvies que es casen pel civil no van vestides de blanc, però acostumen a com­prar-se vestits de marca. La

se la fan moltes parelles abans de començar a pensar en tots els detalls del molt senzill que sigui, no baixa del milió i mig de pessetes

diferència rau en el nombre de convidats. Tot i aquests preus astronòmics, els casaments són un dels actes socials on la gent té menys por a gastar diners.

Tot comença amb l'anomena­da petició. Un "solitari" costa de 40.000 pessetes en amunt, així com un bon rellotge. La contrac­tació del restaurant i de l'església o ajuntament on se celebrarà la boda és el següent pas. Quan les dates concorden es miren els preus. Celebrar la boda en una església o jujat pot costar unes 10.000 pessetes. Pel que fa als

Qui paga les bodes? Les despeses de la celebra­

ció moltes vegades van a càrrec dels pares de la parella, que paguen a mitges el ban­quet nupcial al restaurant i els vestits dels dos nuvis, tot i que el de la núvia sempre és molt més car.

De totes maneres, cada vegada més nuvis obren un compte corrent en una entitat

bancària, en lloc d'una llista de noces. Aquest fet suposa una gran ajuda per sufragar el conjunt de les despeses de tota la festa.

Els nuvis poden reunir una mitjana de 1.500.000 pessetes si es compta que cada invitat a la cerimònia els regala una mitjana de 15.000 o 20.000 pessetes.

restaurants, acostumen a cobrar una mitjana de 6.500 pessetes per cobert, fet que suposa que si hi ha uns 100 invitats, el convit surt per unes 650.000 pessetes. El banquet nupcial sempre és el que surt més car de la boda. Quan ja se sap la data i l'hora exacta del casament s'han d'en­viar les invitacions, que pugen a unes 40.000 pessetes, si són clàs­siques.

La tarifa dels vestits dels nuvis varia molt. El vestit per a ell pot costar de 40.000 a 80.000 pessetes i, en canvi, el d'ella pot pujar a més de 140.000 pessetes, sense comptar el ram de flors, que val unes 15.000 pessetes, i els detalls del cotxe, que se'n van a les 12.000 pessetes. A això s'hi ha d'afegir tant la roba inte­rior, que sol costar de 25.000 a 30.000 pessetes, com el preu del maquillatge i dels tractaments de bellesa i el cost del pentinat. que és d'unes 10.000 pessetes, tot i que la majoria de perruque­ries els regalen a les clientes.

La núvia pot estrenar també

un collaret de perles i uns tu-i-jo, el preu dels quals depèn molt dels materials utilitzats i oscil·la entre les 30.000 i les 300.000 pes­setes. Un altre dels elements bàsics del casament són les alian­ces, que costen com a molt unes 25.000 pessetes. I per immortalit­zar el moment, els nuvis han de pagar de 80.000 a 120.000 pesse­tes si es vol un reportatge fotogrà­fic, i unes 95.000 si es vol repor­tatge de vídeo. Un altre dels ele­ments que puja molt és el viatge de noces, que costa 250.000 pes­setes.

A tot això, s'ha d'afegir la nit de noces en un hotel de luxe, si es vol una cantant a l'església i d'altres detalls com els obse­quis que la parella fa a les sen­yores com a record del casa­ment, que costarien unes 20.000 pessetes, o la contracta­ció d'un duet, una orquestra o un disc-jockey que animi la festa, que poden costar de 40.000 a 60.000 pessetes. Amb tot, la xifra total supera el 1.500.000 de pessetes fàcilment.

Tecnovallés, S.A. C O N C E S S ' G N A R I O F I C I A L

Ctra. de Cerdanyola, 55. Tel. 675 36 02. SANT CUGAT DEL VALLÈS

Nou Honda CR-V: Per fi un tot terreny del que gaudiràs els 7 dies de la setmana.

Pistes o auopistes?. Terra o asfalt?. Camp o ciutat?. Per què renunciar a res?. Per fi Honda inventa el CR-V. El primer tot terreny pensat com a un autèntic turisme. Tracció davantera en situacions normals, tracció integral a les 4 rodes quan detecta una falta d'adherència. I tot plegat sense que tu hagis de fer res. Ell ho fa per tu. Tot perquè en gaudeixis els 7 dies de la setmana. Vine a provar-lo. Vine a comprovar-lo.

Tracció Intel·ligent 4x4 en Temps Real: Tecnologia exclusiva d'Honda.

Característiques i equipament: Motor 2 Oi. D0HC.

16V 128CV Suspensió de doble braç oscil·lant.

Aire condicionat amb filtre antipolen. Doble Airbag.

Barres de protecció lateral ABS, Inmobbtlitzador

electrònic antirrobatori Alçavidres elèctrics. Tancament

centralitzat amb comandament a distància. Seients

posteriors reclinables. Sostre solar elèctric. Dispositiu

rentafars Retrovisors elèctrics. Taula pícnic. Presa de

corrent. Cubeta inpermeable.PV.P: 3.750.000 pttes*.

"Preu final recomanat IVA, transport i impost de matriculació

inclosos Estalvi addicional de 80.000 ptes (PLA 'PHEVER")

Setmana ELS /CANTONS /te»*.,-, 20,k març de 199H

L ' e n q u e s t a

Sant Cugat té una oferta artístico-cultural suficient?

- Sant Cagat -

"Sant Cugat, t e r ra d 'a r t i s tes" diu un dels eslògans més coneguts de Sant Cugat. La fama diu que aquesta és una població que destaca per l 'elevat nombre d 'a r ­tesans i artistes que hi viuen i hi tenen el seu estudi o taller. Trobem un bon nom­bre d 'habi tants que pract iquen la pintura, l 'escul tura, la fotografia, la ceràmi­ca o qualsevol altre llenguatge artístic com a expressió de les seves inquietuds i els seus somnis. P e r ò Sant Cugat pot oferir els espais adients per exposar

aquestes inquietuds creatives dels seus habitants? Compta amb una bona ofer­ta de sales i d 'espais adients per fer-ho? Tothom coneix alguna de les sales co­mercials de la ciutat, però lainbe hi ha espais públics suficients per a les inquietuds dels artistes? I, sobretot , interessen als habitants de la nostra ciutat les exposi­cions i les sales d 'a r t? Les visiten i t roben que l 'oferta és p rou variada i inte­ressant? Aquestes són algunes de les preguntes, i això és el que hi han dit els nos­tres protagonistes de l 'enquesta de la setmana. / M.S.

EDUARD CÈSAR

30 ANYS

PROFESSOR UNIVERSITARI

"Tot depèn. Crec que no falten exposicions, però sí sales més accessibles a tots els que volen exposar, i exposicions obertes més per al gran públic."

M A N E L ARRKBO

28 ANYS

M E T G E

"Crec que hi ha les suficients sales i amb una oferta variada per cobrir les necessitats de la ciutat en aquest aspecte."

T O M ARÉBALO

30ANYS

METGE

"Crec que l'oferta d'espais i sa­les està en consonància amb les necessitats de la ciutat, i que no manquen espais per donar un bon ventall d'exposicions."

JOSEP CARBONELL

60 ANYS

ARTISTA

"Crec que falten espais per fer totes les exposicions que calen a Sant Cugat, però sempre que es vetlli per una bona qualitat del que s'exposa."

JORDI CASAMITJANA

66 ANYS

JUBILAT

"Crec que quantes més sales i locals, serà millor. Sant Cugat és un poble d'artistes i és ne­cessari que puguin exposar les seves obres, sempre que tin­guin qualitat."

Rocío BIGAS

30 ANYS

MESTRA

"Sí cjue hi ha sales, però sempre en fan falta més. Hauria d'haver més locals que oferissin expo­sicions variades i de tots els es­tils."

MONTSERRAT C I N T A

MESTRESSA DE CASA

"Em sembla que encara falta alguna sala més. Crec que, per diversificar, no vindria gens ma­lament."

MARÍ CARMEN B E N Í T E Z

30 ANYS

ADMINISTRATIVA

"Crec que hi ha una bona ofer­ta de sales d'exposicions i que no en fan falta més. Ara per ara, en aquest aspecte, Sant Cugat està bé."

CECÍLIA G I T I K R R E Z

38 ANYS

MESTRA

"Crec que hi ha prou sales co­mercials, però que estem una mica mancats d 'altres sales i d'ofertes diferents."

M E R C È R U DOR

30 ANYS

MESTRA

"Crec que hi ha sales suficients per a tots i que s'hi troben tota mena d'exposicions per als qui estan interessats en el món de l'art."

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure a Sant Cugat

ELS VESTITS DE NUVI ACTUALS APOSTEN PER LA SOBRIETAT La camisa pot ser de diferents teixits i formes, però sempre serà blanca; en canvi, el vestit ve determinat pel tipus de cerimònia que se celebrarà

Segons les normes de protocol, el dia de la boda el nuvi hauria de dur jaqué, sabates negres tancades, pan­talons de tall ratllats o grisos, armilla negra o grisa, camisa blanca de ves­tir amb doble puny, corbata grisa o de ratlles i guants grisos. La línia del vestit del nuvi, però, varia segons la personalitat de cada noi i actual­ment sol ser més senzilla que fa uns anys, i de color negre o blau marí. Els preus d'aquests vestits oscil·len entre les 40.000 i les 80.000 pesse­tes, uns preus considerablement inferiors als dels vestits de núvia.

La camisa Tot i que les formes i els teixits

han evolucionat molt al llarg dels anys, la camisa del nuvi continua essent blanca o de tonalitats sem­blants al blanc, el color per excel·lència de les bodes. Hi ha nuvis que prefereixen la camisa entallada per tal que se'ls adapti al cos sota el vestit. La gran majoria de colls són semirígids perquè la corba­ta hi quedi ben posada. Malgrat això, alguns colls es fan especials per a aquells nuvis que decideixen no

portar corbata i opten per una llaça-da de seda. Els teixits de les cami­ses, molts dels quals actualment ja no s'arruguen, poden ser de cotó amb petits relleus de tipus espiga o de ratlles.

El vestit El tipus de cerimònia que s'ofi­

ciarà marca el vestit del nuvi. Així, per a les bodes tradicionals, amb cerimònia religiosa, el vestit ideal és aquell format per una americana amb solapa i botons de ras negre. .Armilla de jacquard amb estampat de quadrets petits o llis, amb tons grisos combinat amb pantalons de ratlles també grisos. La fórmula més adequada per a les bodes civils o urbanes sense complicacions es tro­ba en un vestit de tall anglès amb tonalitats gris merenga i amb panta­ló de volta. I per als nuvis que vul­guin distingir-se de la resta hi ha el vestit format per una jaqueta llarga de quatre botons, amb armilla amb tancament alt i pantalons de pinces de volta de color marfil. Però també hi ha qui escull l'esmòquing negre de seda que sempre s'acompanya

de llacet i faixa de rombes o d'un color blau fosc.

La corbata Els experts afirmen que la corba­

ta deixa veure el caràcter de l'home que la porta. Tot i així, els amants de les corbates cridaneres i de colors intensos, amb efectes satinats, acos­tumen a deixar-les de banda el dia del seu casament per apostar per corbates més serioses i de caire més reservat. I és que per a una boda la discreció a la corbata és vital, tot i que es pot escollir un estampat de fantasia discret i petit sobre un teixit de jacquard de seda. Els motius millor que siguin molt reduïts. Actualment, les corbates es porten de nus ample.

Les sabates

Tot i les novetats en el vestit, el classicisme s'imposa en el calçat. Així, destaquen les sabates tradicio­nals de pell satinada negra i corda­des.

Els accessoris El nuvi no pot oblidar de posar-

/ : " * • $

Segons els experts, en una boda la discreció a la corbata és vital

se el rellotge que li ha regalat la seva futura esposa com a regal de promesos. Els botons de puny que es posen en els dobles punys de les camises poden ser molt variats; clàs­sics, amb un toc de romanticisme o, fins i tot, moderns, però són un detall important que no s'ha d'obli­dar. Pel que fa a la roba interior, el nuvi pot escollir un conjunt de

samarreta i short de canalé blanc tradicional o de caire més modern. I en el cas que el nuvi hagi escollit portar una llaçada o un foulard gra­ciosament arrugat en lloc de corba­ta, ha de pensar amb una discreta agulla per aguantar-lo. Hi ha qui tampoc oblida el detall floral a la solapa, amb les mateixes flors que el ram de núvia.

ESPECIALISTES EM GEMT GRAM Serveis Personals

Servei Ajuda a la Casa

Altres SereeÜff:-

• Acompanyaments externs • Companyia en hores concretes o tot el dia • Vigilància a malalts allitats • Higiene personal • Podologia i perruqueria • «Cangurs» d'avis i nens

• Bugaderia • Neteja a la llar • Compres i elaboració de menjar • Catering • Bricolatge domèstic

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal

Teleassistència

Serveis d'Infermeria

Servei de Transport

• Central receptora -24 hclj£s-• Seguiment personalitzaré • Avíf als familiars • Connexió amb els Serveis d'Urgència

• Controls de medicació • Alimentació enteral i parenteral • Rehabilitació i fisioteràpia • Cures, sondes, etc, a domicili... *

• Transports amb cotxes adaptats • Sortides individuals i en grups

INPROSS

S A L U T I S E R V E I S D O M I C I L I ( 9 3 ) 5 8 9 3 9 6 7

Av. Torre Blanca, 2-B 3fi A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) - Tel. (93) 589 39 67 - Fax (93) 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.es

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

LES TENDÈNCIES NUPCIALS PER A AQUESTA PRIMAVERA Es difícil concretar les línies generals que marquen la moda dels vestits de núvia ja que allò que preval és la personalitat de la noia i el tipus de cerimònia que es farà. Cadascuna aposta pel seu estil. La majoria de dissenys són, però, simples.

Una de les tendències dels vestits de núvia per a 1998 es troba en la simplicitat dels vestits. Sense perdre romanticisme ni solemnitat, els dissenyadors s'han deixat influenciar per la moda més lleugera, senzi­lla i, perquè no, elegant.

S'aposta per la silueta lleugera i poc voluminosa enriquida per teixits nobles, tuls i brodats.

Els vestits de núvia curts i els que no acaben d'arribar a terra són per a aquelles noies joves que volen posar de manifest l'aire de nenes rebels que les caracteritza.

Els teixits utilitzats tenen una certa cai­guda i una gran riquesa Les gases se ce­nyeixen al cos i ressalten la seva feminitat i, també, la seva llibertat. Hi ha elegants superposicions, amb curts irregulars.

Dins la tònica general que marca la moda nupcial, sobresurten els brodats i aplicacions, els escots discrets però sugge-rents i afavoridors i les cintures marcades a partir de volums lleugers.

Els guants, llargs o curts, són un dels complements gairebé obligats, així com els tocats, que són molt juvenils i originals.

El blanc predomina per sobre els altres colors i ho fa a partir de totes les seves gam­mes, des de les naturals a les crues.

Es juga amb els vels i els mantells. Les siluetes són rectes i, algunes, amb evasés, per donar volum a les faldilles sense neces­sitat d'enagos ni can can. Les mànigues són curtes, de tres quarts i estretes. I altres ves­tits no en porten, de mànigues.

El romanticisme també s'imposa en una part dels dis­senys dels vestits de núvia d'aquesta primavera i estiu de 1998.

El particular estil dels anys 50 i 60 amb els seus vels brodats amb motius florals i els seus vestits sense escot predomina per a un tipus de núvia més seriosa, tradicional i clàssica.

El teixit més estimat per a aquests dissenys delicats i molt simples és l'organdí.

Els cabells recollits i ornamentats a partir de tocats s'es-cullen molt per als vestits de núvia sense esquena o amb amples escots. I és que els escots dels vestits es pronun­cien, tant si són rodons, quadrats, en caixa o els profunds a l'esquena.

L'estil dels tocats també és senzill, ja que tenen la fun­ció de subjectar el vel tradicional o pròpiament el pentinat.

Es guanya en lleugeresa, elegància i detall, i es perd en barroquisme i en volum.

Algunes de les col·leccions de núvia que més s'estilen avui dia són les que barregen tradició, classicisme, roman­ticisme i modernitat

Les línies acostumen a ser sòbries, sense estridències i amb una gran qualitat i estil que permet a la núvia ser, dins del que cap, ella mateixa.

El romanticisme moltes vegades cl dóna un quasi trans­parent i delicat vel, que cau sobre les corones de flors blan­ques i els brodats, a la part del cos del vestit

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR OESHnES!

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telè­fon. trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuï­ta a les sessions golfes de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

L A C A R P A

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir fins a 15 consu­micions de franc en aquest local de moda de la nostra ciutat.

HÍPICA SEVERINO: Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndida pas­sejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb que podreu gaudir del paisatge de Collserola.

SQUASH

SQUASH SANT CUGAT: Sessions de sauna i hidromassatge

Els membres del "Club del subscriptor" podeu gaudir dels següents avantatges: una sessió de sauna o d'hidromassatge gratuïta, o jugar mitja hora d'esquash, o fer una classe d'aeròbic en horaris con­certats. Informeu-vos-en al 589.62.82

-tí* <k PELUQUEROS

PERRUQUERIA TABOADA: Sauna, solàrium i manicura

Tots els subscriptors podeu recollir un val per rebre de franc una sessió de solàrium, sauna, o bé fer-vos la manicura. Només cal trucar per fer la vostra reserva.

»Egzmnb/e5 EGA MOBLES:

15% de descompte en cadires d'estil Amb un val que us facilitarem a la redacció, o bé ensenyant el carnet del Club, podeu adquirir cadires i butaques d'estil amb un 15% de descompte sobre el seu preu habi­tual. Ara és el moment de renovar les vos­tres llars.

ENRIC HERNAEZ i EL LOTUS BLAU

Referència del pop rock a Catalunya. La seva presència pot considirerar-se el punt d'enllaç entre la generació dels històrics i les últimes fornades del rock en català.

Divendres, 27 de març a les 22.00 h

L'Ajuntament convida a "LA NIT DELS CANTAUTORS" de franc. Recull les teves entrades a la redacció d'E4C.

Griful Oil, s. L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 4 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

GIMNÀS OLIMPO: matricula 't de franc

El Club del Subscriptor proporciona als seus membres vals per matricular-se de manera gratuïta al Gimnàs Olimpo. En fer-ho, sereu obsequiats amb tres sessions de solàrium de franc. No deixeu passar aques­ta oferta immillorable.

NENS: 15% de descompte en tots els articles

Tots els subscriptors tenen un 15% de des­compte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. A més, ara, amb la compra d'un vestit de comunió per a nenes, de regal us donaran els guants. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'aquesta oferta.

^ f f i ESCOLA D'IDIOMES WAY-IN:

Cursos de franc

Tots els subscriptors podeu gaudir d'un mes de classes gratuïtes dels idiomes anglès, francès o alemany. Ara és el moment. Truqueu al 589.62.82

i DERIVA EDITORIAL

DERIVA EDITORIAL: 15% de descompte en llibres

Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.

TEATRE A VALLDOREIX: Sessions de teatre gratuïtes

Cada primer diumenge de mes, al Casal de Cultura de Valldoreix podeu assistir de franc a les sessions de teatre que el Grup de Teatre Espiral organitza en aquest dis­tricte. Truqueu amb antelació per reservar les vostres entrades al Club del Subscriptor.

$ > »••«

&

MASKOTA: Llaminadures de franc

per a gossos Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.

Escola Artístico-Musical MONTSERRAT CALDUÇH

Mètode Ireneu Segarra

ESCOLA DE MÚSICA MONTSERRAT CALDUCH:

matricula 't de franc

Tots els subscriptors podeu recollir el val a la redacció per matricular-vos de mane­ra gratuïta en qualsevol de les assignatures que s'imparteixen a l'Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch: llenguatge musical, instrument, dansa, teatre, ball de saló, etc.

vetcrinos VETERINOS:

1 Sessió gratuïta de desparasitació interna

Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d'un 10% de des­compte en el servei de perruqueria cani­na i d'una sessió gratuïta de desparasita­ció per al vostres animals. Ara és el moment de fer-ho.

EISJC4NT0NS

10 Opinió

^ ^ ^ L ^ Divendres. JO de març de 1998

¥13 CArYFONS Setmanari independent de Sant (aiçat del Valle1

I jru-r S.mr \,.i

Pr·n·* Local d* Sant Cugat. SL.

. tuiviiv - H*l·*lSjnl ( 'u*iuicl Valle' " . ; - : I j \ sK4 J " " l

Consell d'Administració Karnmi í iran ipresidenr)

Josep M (lahíen/.o. l'e re ks ip ien l j i Xavier Inrnc l ls lei i imr delect i

Coordinadora d« Redacció Aura Costa

Radacciò l'ema de la setmana: I.aia Punaeeli, Pol l in j /Keonomia: Alt>ert Balan/a;

Ki i t i i in /Opi ino: Aura Costa; Societat: Iolanda Pàmies; ( i i l tur j Josep Ma tu Miró. Ksports \ l c x López;

Radiografia i cru|uesra Montse Sant.

C o m e r c i a l Anna Juanola

Consoli Editorial Ramon ( iran I president I

Josep M. í labrcri/o i \ icepresideïu i \ i t n . [ Mevindre.l·'ranees. (iarlx.. |..hh< asav

XjKisCastanset , Albert De l'abl... l'erc l-Mpierda. XaMer IMI Í I IC I IV Kristian I lerbul/hemier.

R..i;di l'eilró, Ramon l'r..*., I.luis l'nit:. I* imli Rene, Marí,! Sul·irà. Paco Si.ler. Josep A. Teixidó.

Jo.ui ,|ori..s.i. Joan I H A «MM. l'ep 1 u^ies. \ u r i a Zabala \ura l insta Iseeretànai

Subscripcions 1 Club dal Subscriptor N I I I I J Serra

F o t o g r a f i a Ave Beltran. Yolanda (iareia

Responsable de disseny I maquetacio Jordi l'aseual

Impressió R.»iiinprcs'V7:>-m.lí.S.'^

Distribució Mail in i : Vallès S.I.. Tel. SÍW..M.7]

DipÒMl ICRUI: GMOS-'Í.Ï

ruMnjtii'ijtlheiitlj i

( S ) A C P C Associació C a t a l a n a de la Premsa Comarca l

E d i t o r i a l

/iïoévÏÏiéfo.s.c C Sort Domo, 10 tous

MhnSn237l

Distribució d'ELS 4 CANTONS ^^T als subscriptors x.

Sant Cugat Comerç, una nova etapa

Aquest cap de setmana l'associació Sant Cugat Comerç, que és l'enti­

tat que agrupa bona part del col·lectiu comercial més repre­sentatiu de la ciutat, ha tancat una etapa i n'ha obert una de nova molt més esperançadora que la d'aquests darrers anys. El Sopar del Comerç, un esde­veniment social que en els úl­tims anys havia minvat tant que pràcticament havia desapare­gut del calendari, ha reeixit en­guany, esdevenint un punt de partida pera la nova associació. Més d'un centenar de comer­ciants, a banda d'entregar els premis clàssics al concurs d'a-

L'anunci fet reiteradament per l'alcalde Joan Ayme­rich que el Vallès ha de

tenir la seva estació del Tren de (iran Velocitat, ha tingut una bona acollida entre els estaments econòmics de la comarca, tant la Cambra de Comerç de Terrassa com la de Sabadell, i bona part de les grans empreses de la zona, que veuen amb bons ulls el fet de fer un front comú davant l'op-

paradors, també tot un clàssic, van encetar una nova iniciativa senzilla però autèntica i emoti­va, la de premiar una persona que ha entregat tota una vida al seu comerç, i a un altre que ha dedicat molts anys a treballar per l'associació. Ambdós reco­neixements van ser del tot jus­tos i encertats, l'un dedicat a Maria Teresa Farrés de cal Campmany, una personalitat de les que en queden ben poques; ha vist passar cinquanta anys darrere del taulell: quantes vivències, quantes il·lusions i també quants moments durs darrere d'un aparador. El ma­teix cas que el d'en Josep Ca-

sajoana, el primer president de la Unió de botiguers, l'anteces­sora de Sant Cugat Comerç. L'exemple d'aquestes perso­nalitats ha d'encoratjar a les no­ves generacions de professio­nals del comerç que avui, sense el màrqueting però tampoc sen­se el cor i l'esperit de servei d'a­quests dos homenatjats, no po­dran afrontar els nous reptes d'una ciutat que dóna la ben­vinguda a nous hàbits, a nous temps.

La festa del comerç, amb l'im­puls d'una junta gestora cons­tituïda a l'entorn dels pioners de l'entitat, molts d'ells expre-sidents, ha salvat amb tota dig-

El TGV al Vallès ció excloent que, des de la ciutat comtal, en tenen els seus respon­sables polítics. Aymerich defensa una opció que,

si bé ha obtingut la satisfacció del món productiu i comercial de la comarca, ha comptat amb una min­sa claca en l'àmbit institucional. Només cal veure com el silenci del Consell Comarcal, i la diversitat de colors polítics i les desavinences de les veus, si sonen des d'una

banda o altra de la serra de Collse-rola, ha diluït el debat i ha frenat la clarificació de postures amb comp­tades excepcions, com és el cas de l'alcaldessa de Cerdanyola, que ha optat més pels interessos locals -el Parc Tecnològic del Vallès és una bona raó- que per les consignes de partit. Aquest fet ha col·locat Aymerich

en una posició d'avantguarda dels interessos comarcals, una posició

nitat l'associació d'un naufragi segur i avui té un horitzó carre­gat de bons averanys; l'anunci fet en el mateix sopar que l'en­titat tindrà aviat un flamant pre­sident amb esperit jove i reno­vador, en Jaume' I übau, anuncia un futur engrescador que deixa lluny anteriors i fosques etapes en què Sant Cugat Comerç es va sumir en estèrils, costoses i personalistes lluites internes que amb el seu desgast van pràcticament enterrar-la. Per al bé del-nostre comerç i de la ciu­tat, desitgem que definitiva­ment l'associació esdevingui la veu vital d'un col·lectiu bàsic en l'estructuració de la ciutat.

que si manté, sap impulsar i arti­cular, esdevindrà un revulsiu per a una causa comuna, el fet vallesà, una personalitat territorial sense cohesió i amb massa fissures i in­teressos contraposats. El TGV pot esdevenir un nou motiu de mobi­lització institucional que remogui el que diuen que serà el centre d'u­na àrea metropolitana, una realitat que ha estat massa anys d'esque­na a aquesta banda de Collserola.

£ I l e c t o r escriu Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Falten aparcaments?

Em pregunto si Sant Cugat té una manca flagrant d'aparca­ments o simplement és que la gent deixa el cotxe on li sembla o mi l lo r li va, s e n s e p e n s a r si

molestarà la resta de conductors. No cal ser massa observador per adonar-se que hi ha vehicles mal aparcats per tot arreu. Aquest fet potser es pot tolerar en ca­rrers grans, poc transitats o pla­ces, on el destorb és mínim, però quan ens situem, per exemple, a la Rambla de Can Mora, ja és inadmissible. No és un lloc mas­sa ample, té dos sentits de cir­culació i si, a més, qui no troba aparcament a la zona -cosa gens estranya- no perd el temps bus­cant-ne i deixa el vehicle en do­ble fila, doncs ja us podeu ima­ginar el col·lapse que es pot organitzar. Si hi afegim que és un camió o una furgoneta que vol circular per aquesta via, ja

tenim l'embolic a punt de cara­mel. Potser la meva és una quei­xa molt habitual, però em can­sa trobar-me cada dia amb el mateix problema. A més, no par­lem tant de solidaritat i respon­sabilitat? Doncs potser que co­mencéssim respectant les normes mínimes de circulació./ SANDRA Al Bí (Valldoreix).

Molta estació, però...

Benvolgut director, sóc de la Floresta i estudio a Sant Cugat. Tinc 16 anys i em moc amb transport públic, en aquest cas amb el Metro del Vallès. Em sembla molt bé que hagin re­

novat l'estació, però considero lamentable que cada cop que vaig de la Floresta a Sant Cugat hagi d'anar a l'altra banda de l'andana a comprar el bitllet per­què s'han descuidat de posar màquines autovenda o una gui-xeta. Resumint, que potser m'a­primaré de tant pujar i baixar escales, perquè només hi ha as­censor per als que van en direc­ció Barcelona. Tot plegat em sembla injust, simplement, i vo­lia que en quedés constància per si algú es decideix a solucionar el problema i, com a mínim, po­sar una màquina a la banda dels que agafem el metro cap al cen­tre de la ciutat./JOSEP MARIA

PASSADOR (La Floresta)

Elogi dels petits comerços

Sóc una santcugatenca de soca-rel i m'he animat a escriure aquesta carta al senyor director perquè vull reivindicar les pe­tites tendes i botiguetes de la ciutat. Després del sopar del Sant Cugat Comerç, m'he vist més motivada per enviar aques­tes ratlles i recordar el que sem­pre ha estat el tracte amb el bo­tiguer. Allò de conèixer la persona que et ven la carn o el peix, no ho sé, et dóna més con­fiança en el que compres i men-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A.

*w\>°

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel 674 17 84 • Fax 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

ges. I què me'n diuen de la roba? Segur que les senyores m'entendran si els dic com n'és d'agraït entrar en un establiment a comprar-te un vestit, per exemple, i saber que pots con­fiar en la dependenta -perquè generalment sempre són dones-i que no et dirà que allò et va bé si no t'escau gens, perquè ja et coneix de fa anys. No sé si aquesta reflexió ve gaire a to, però mirin, me l'he feta, com deia, arran d'aquest sopar i vo­lia compartir-la amb algú per­què estic segura que hi ha mol­tes persones que pensen com jo, que el comerç de petites bo­tigues és una meravella. No dic que les grans superfícies no es­tiguin bé, que també tenen molts avantatges, però saben? a la meva edat ja no estic per aglo­meracions de gent i potser, ho reconec, em costa canviar els hà­bits./ ANTONIETA RIUS (Sant Cugat).

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure aSant Cugat

• Salons per a banquets, casaments, batejos, comunions, festes familiars i d'empresa. •.jfimplia terrassa exterior. • <Parc infantil • jÇocal climatitzat. •aparcament propi.

els dijous tancat excepte festius BELLATERRA

UNIVERSITAT AUTÒNOMA

SANT CUQAT- CERDANYOLA

O Lleó XIII, s/n • Tel./Fax 692 24 24 • Tel. 580 66 60

B E L L A T E R R A

Vine a veure'ns

Els millors preus en mobles colonials

Mumbai

Av. Torreblanca, 3 • Tel. 589 53 52

Martorell, 57 • Tel. 674 94 OI SANT CUGAT DEL VALLÈS

Rutlla, 22 • Tel. 780 31 49 TERRASSA

FALGUERA TAPISSERIA • DECORACIÓ

Confecció pròpia Cortines • Edredons

C/Vi l la , 1 . Local 2 • Tel. 675 24 01

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

TOTS ELS DETALLS D'UNA CERIMÒNIA RELIGIOSA Les lectures que es llegeixen i les peces de música que es toquen mentre entra la núvia o quan es combrega, cada vegada tenen més importància

L·i primera carta de Sant Pau als Corints és una de les lectures més comunes

Els nuvis han de pensar en moltes coses Ics darreres setma­nes abans del casament, l'nu d'elles és l'elecció de les lectu­res que es llegiran durant la cerimònia, en aquell cas que el casament es faci per l'església. L'elecció dels textos pot sem­blar insignificant al costat de qüestions com ara quin vestit es triarà, o quin pentinat es portarà el dia de la boda. Però no és gens insignificant l'elecció dels textos religiosos ja que, per tal que la cerimònia quedi perfecta, els nuvis han d'escollir les lectu­res que realment els signifiquin alguna cosa.

La celebració del matrimoni ha canviat molt en els darrers anys. Abans del Concili Vaticà II el mossèn oficiava la missa en llatí i sempre d'esquena als nuvis, i aquests mai podien escollir les lectures de la seva pròpia cerimònia. Va ser a

començaments dels 70 quan els sacerdots van començar a oficiar les misses de cara al futur matri­moni i als assistents en general, i quan els nuvis van començar a preocupar-se per les lectures, perquè consideraven que esco-llir-lcs era cosa seva.

Lectures amb èxit

Els nuvis, moltes vegades ajudats pels pares, són els que escullen les lectures

*Ofi

Generalment, les lectures dels casaments s'agafen tant de l'Antic com del Nou Testament, i dels Evangelis segons Sant Marc, Sant Joan, Sant Mateu i

Sant Lluc. Totes les lectures acostumen a parlar sobre l'amor i la vida conjunta de casats, el respecte entre els esposos i la fidelitat i el diàleg entre marit i muller. Algunes de les lectures més comunes són la primera car­ta de Sant Pau als Corints, en la qual es tracta l'amor tot dient: "L'amor és sofert, l'amor és ser­vicial, exclou l'enveja...", o la Carta de Sant Pau als romans, entre d'altres.

Els mateixos nuvis, moltes vegades ajudats pels pares, són els que escullen les lectures, i els germans o amics de la parella són els qui llegeixen els textos bíblics seleccionats. Els mos­sens aconsellen que es dongui més importància a la fluïdesa oral que al parentiu de la perso­na que ha de llegir les lectures, pel fet que si no es posa nervio­sa els textos s'entenen millor, i la cerimònia llueix molt més.

MARXES NUPCIALS I MUSICA DE BALL

Les marxes nupcials anuncien l'entrada de la núvia Les orquestres són l'opció més cara per amenitzar un convit

Una boda no seria el mateix sense música. L'entrada de la núvia deixaria de tenir la solem­nitat que té per passar a ser un simple moment "especial" de la cerimònia. Actualment, gairebé tots els nuvis volen música quan entren a l'església, quan en sur­ten i mentre es combrega. L'or­gue continua essent l'instrument més utilitzat per interpretar les peces musicals, encara que algu­nes parelles de vegades afegei­xen els sons d'altres instruments com els violins o les flautes tra­vesseres. Últimament s'ha posat de moda la inclusió d'una can­tant professional que general­

ment interpreta, a part de les marxes nucpials, l'Ave Maria de Franz Schubert.

Les marxes nupcials més populars són Somni d'una nit d'es­tiu de Fèlix Mendelssohn, la marxa nupcial de Johann Sebas-tian Bach i la marxa nupcial de l'òpera Lohengrin de Richard Wagner. Tot i així, cal destacar que hi ha d'altres marxes no tan conegudes. Algunes parelles, per exemple, prefereixen posar un fragment molt alegre del Llac dels Cignes. D'altres, sense deixar de banda el classicisme, escullen la Pavana de Ravel o la mateixa Ave Maria de Schubert.

La música del convit

Durant el convit la música també va alegrant la festa. El més habitual és que la vetllada l'ame­nitzin duets, quartets i, sobretot, algun disejockey amb Compact Discs. Aquesta modalitat cada vegada s'estén més, ja que a part de ser més barata, és garantia de música moderna i això, a les pare­lles joves, els agrada molt.

En alguns restaurants, després de l'aperitiu i quan els convidats ja estan asseguts a les seves tau­les, els nuvis entren al saló acom­panyats de música. També és força habitual que els cambrers

surtin a toc de música amb les plates dels exquisits menjars i que el pastís de noces surti envol­tat d'una certa teatralitat a la que tampoc faltarà mai la música. Les cançons també envolten els nuvis quan entreguen el ram i les figu­res del pastís a parelles amigues i, sobretot, quan obren el ball amb el tradicional vals. Aquest acostu­ma a ser El Danubi Blau, Els bos­cos de Viena o L'emperador, entre d'altres. Els pares dels nuvis segueixen l'obertura del ball i, a partir d'aquí, la música deixa de ser l'acompanyant per passar a ser la protagonista dè la festa.

Generalment, els primers balls

es dediquen a la gent més gran, que són els que abans abandonen la celebració. Així, es comença amb pasdobles, boleros, tangos o cha cha chas. Després es passa a les rumbes dels Gipsy Kings, Los Manolos o Juan Luis Guerra; a la salsa de Cèlia Cruz, per acabar alegrant la festa amb música disco actual. Barrejat amb totes aques­tes cançons mai hi falten revivals de clàssics com el New York, New York de Frank Sinatra. Amb tanta varietat és fàcil que a la pista ballin des del tiet, el cosí, el germà, fins als pares dels nuvis o el nebot més petit.

É1S/CAOTONS l)Kendns,>0demar((ieW8 Opinió 13

A g r a n s t r e t s

Paco Minuesa Pintor

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Bar-rachina retraten la personalitat d'aquest pintor i professor de l'Escola Municipal d'Art de la ciutat. L'estudi que ve a conti­nuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

-6^v\ •t & t'k vwwur~v I

•'.à /

(A. Z^> V^^- ^ ^ ^ aJ: • U p-rv. <x M/[^ y/s i Jfí 01 • /

P aco Minuesa és un home dinàmic, distès, confiat i segur d'ell ma­

teix. L'estudi grafològic d'a­quest pintor revela que ens trobem davant d'una persona agradable, que no tem mos­trar-se tal com és davant dels altres, a qui mostra tant la seva manera de pensar com en els seus sentiments. Aquests trets li faciliten una bona interela-ció amb la gent que hi ha al seu vol tant , que agraeix aquesta manera de ser distesa. Aquest home sagaç i intuïtiu

és capaç de donar respostes sorprenents, alguns cops agra­dables i altres amb un toc in­cisiu i sarcàstic, que poden sorprendre els que l'envolten.

La seva curiositat i atenció per tot el que l'envolta li per­meten renovar els seus crite­ris sense admetre prejudicis. Encara en la seva vessant pro­fessional, l'estudi del traç de la

seva lletra ens presenta un pintor que s'adapta i integra molt bé a un grup de treball i que és capaç de transmetre als seus companys l'optimisme que desprèn, així com les se­ves espectatives i objectius. A més, sap escoltar amb atenció el seu interlocutor, això sí, sense deixar-se influir per ell. Amb tot. és més reservat i caut del que demostra. No li agrada passar desaper­

cebut i aconsegueix els seus objectius per la via de la co­municació i la cordial i ta t . Aquest home que col.labora i s'involucra amb el seu entorn demostra que és una persona autèntica i cordial. Amb la col·laboració:

EQOZJPT SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208,3r 3era - 08011 Barcelona Tel. (93) 451 04 39* - Fox (93) 451 73 96

P r o t a g o n i s t a del Centre C u l t u r a l

Sufi&ut. que eatwtem d'etemd qote to, neactiò uté& muot jtn&wtcoaa-fien u* fiatíaA&tl· éa, t'e&ctat de nime... o-cUxí 6otoua deuen,...

£t nietne é& una exfmetetó fofotòfica,, fenimiaeHia i níea e*t fmafUe-tafo, pnaoócada, per ta fatta, d'úanmtotta enúte ta cauaa i t'efecte d'una 4&ccac& deteunínada,.

Sfo ptovoeadona, d'aaueafa, fattet, d'&aruKOMia ÚÓH eh ftattaaàat,. Bta, TCíacwta, de IH&tti & @<a, 6eneu& dett, éufana,, deU jotU, deU

paítaúMà, ctàaaica. i de ta, $e*t£ qcte 6a, cafiaenat et& ea·weHtíoHaJUiUHeà. úoctatò,, tneKcattt taéúà- <U>H& ta, conUeUfat CO*H, a fenútcéfial anMta.

Settuüiqutb <t <aaueatea. fUntteteà de niatíea, deaeguctiónaHfo <t vent me-útea, d atçada, aexàe eafr tttetuí de 4u€jeeci& ttí caft, xanxa, que e&tttwv-teeixi ta caiguda,.

Setttfonea, i tetufona,, neta, i nenea,, noia, i noces,, avia. c àvie&, totfottt, de Sa*tt &tqat... aquí ea, vot cnean, faaeàia de te& coteú, mfofietetea, i dentetOaL·, aaui exa, voteafa, meune 4e»(UmeHta„ accionà i reaccionà,.

&t tínc duta, et teatne. Stpnofien, divetuOtet 27 de manc, eU étónma, oúufrevtettt, ei "Teaúte-

/tuditou det&Húte &dtonat Sa*tt façat. Ity 6c eàfienem <t tota,! Satut, tinc, t fiaitaaàaà,...

JvAt* netjAt+yit, Mo/hfc

EIS4CANTWS

14 Entorn

Divendres, 20 de marc de 1998

T r a n s p o r t s

Les cambres s'impliquen en la

proposta d'Aymerich pel TGV La comissió {/'ordenació territorial debatrà el tema

Les Cambres de comerç de Sabadell i Terras­sa han rebut amb satisfacció la proposta de l'alcade de Sant Cugat, Joan Aymerich, d'im­plicar-se en la lluita per aconseguir que el TGV tingui una estació al Vallès Occidental. La Cam­bra de comerç de Terrassa posarà aquesta qüestió damunt la taula a la comissió d'orde­

nació territorial de les cambres de comerç de Catalunya, que es fa a la Seu d'Urgell avui i demà. Després d'entrar en el debat sobre el traçat del TGV, les cambres hauran de posi-cionar-se ara sobre la ciutat en què s'hauria de construir l'estació vallesana en cas que fi­nalment el TGV passés per la nostra comarca.

Ai K \ ( :os r \ - Sant Cugat -

A\nicrich \a fer la crida al nu'm econòmic divendres passat: "hi temps abans no comenci el perí­ode d'al·legacions s'està acabant, però des del Vallès ningú parla d'aquest debat, hs per això que m'he proposat intentar que les cambres de comerç i els agents econòmics de la comarca co­mencin a defensar el traçat del TGV pel Vallès".

ha proposta va arribar ràpida­ment a aquests organismes que han rebut amb precaució però amb bons ulls la proposta d'Ay­merich. Tant és així que el tema es debatrà aquest cap de setma­na en la comissió d'ordenació ter­ritorial de les cambres de comerç tic ( iatalunya. que es tarà a la Seu

d'l rgell. l 'na reacció que Ay­merich ha titllat de molt positi­va: "hs una demostració que el Vallès disposa d'agents econò­mics prou importants per fer-se sentir davant de Barcelona". La campanya impulsada per Ayme­rich, però, no acabarà aquí. L'al­calde ha anunciat que contactarà amb entitats financeres (('.aixa de Sabadell, Caixa de Terrassa i Banc de Sabadell) i amb empreses ubi­cades a la comarca, així com amb tots els alcaldes de la comarca i amb el propi Consell Comarcal, per implicar-los en aquest debat.

L'estació, on?

La ciutat de la comarca on s'hau­ria d'ubicar una possible estació del TGV es preveu com el prin­cipal punt de discrepància entre

els o rgan ismes impl icats en aquest debat. Lis tres candidats que aspiren al projecte, ara per ara, són les ciutats de Sant Cugat (CIU). Rubí (IC) i Cerdanyola (PSC), totes tres amb unes ca­racterístiques diferents, però amb una ambició en comú, i és que ningú no dubta del potencial econòmic que suposaria la im­plantació d'una estació d'aques­tes característiques en una ciutat de la comarca.

Joan Aymerich, que fins ara s'ha­via mantingut prudent al respec­te, va fer un pas endavant diven­dres passat en anunc ia r obertament: "Ara sí que ho dic, l'estació del TGV jo la vull per a Sant Cugat". Òbviament, però, aquesta postura no és compartida per tots els municipis de la co­marca i tampoc per les cambres

les cambres de comerç demanen un estudi

de comerç. L'organisme de Ter­rassa ha declinat ara per ara posi-eionar-se en aquest sentit: "No ens pronunciarem fins que no hà­gim estudiat totes les opcions a fons: hem de veure plànols, es­tudiar projectes i triar la ciutat que estigui més preparada", ha dit Josep Alzina, adjunt de pre­sidència de la cambra de comerç

del traçat delTGVmés detallat. FOT():A.H.

de Terrassa. El president de la Comissió d'Urbanisme i Trans­ports de la Cambra de comerç de Sabadell, Salvador Palomo, però, ha declarat a aquest setmanari que l'organisme que representa "sempre ha defensat la ubicació de l'estació el més a prop possi­ble del Parc Tecnològic de Cer­danyola".

S e g u r e t a t c i u t a d a n a

Sant Cugat es queda sense la protecció dels bombers durant quatre hores

FJ col·lectiu continua intentant dialogar amb Jordi Pujol A.C.

Sant Cugat va quedar com­pletament desprotegit davant qualsevol incendi o situació d'a­lerta que hagués requerit la in­tervenció dels bombers dimarts passat al matí.

1 ,'accident d'un camió que trans­portava àcid, a la Nacional 2 a l'alçada del Bruc, va fer cjue els cinc bombers que hi havia de guàrdia al Parc de Rubí haguessin de sortir, deixant les instal·lacions sense cap operatiu, des de dos quarts de dotze del matí fins a les tres de la tarda. Fou aleshores quan arribaren al parc altres cinc bombers que venien d'un acte de protesta fet a Vic. "Quan vam arri­bar al parc ens vam trobar que no

hi havia absolutament ningú", ex­plica el bomber Roger Llinàs. Da­vant la manca total de personal i malgrat que es tracta\a d'agents fora de servei, els cinc bombers van quedar-se a les instal·lacions per atendre qualsevol emergència que es produís, fins que van arri­bar els agents de guàrdia, hs dóna la circumstància que al Parc de Bombers de Terrassa, el més pro­per al de Rubí. en aquells mo­ments només hi havia 4 bombers de guàrdia, per la qual cosa és pràcticament impossible que po­guessin cobrir la /ona de Rubí, Sant Cugat i Terrassa durant el lapsus de temps queies instal·la­cions de Rubí van quedar buides.

hi Parc de Rubí, que també co­breix la zona de Sant Cugat, dis­posa de l 'únic Furgó de Risc

Químic de tota la província de Barcelona. Això implica que quan es produeix qualsevol si­nistre químic, els bombers s'hi han de desplaçar, al marge de les emergències que es puguin do­nar a l'àrea de Sant Cugat o al mateix Rubí. Això és justament el que va passar dimarts passat. "Per sort només és una anècdo­ta més", diu Llinàs, "però la­mentablement és un fet que es produeix repetidament i que re­flecteix a la perfecció la trista si­tuació en què ens trobem". L'augment de personal als parcs de bombers catalans és una de les principals demandes per les que lluita aquest cos de protec­ció, actualment en plena cam­panya de mobilitzacions per acon­seguir diverses millores laborals.

P r o t e c c i ó f o r e s t a l

S'adjudiquen part dels treballs de prevenció

d'incendis A.C.

Les e m p r e s e s Ta lher S.A. i Mills Natura S.L. duran a terme part dels treballs emmarcats dins el Pla Integral de Lluita contra els incendis forestals de Sant Cu­gat. Taler S.A. s'encarregarà del desbrossament de matolls i acla­rida d'arbrat. La neteja de vege­tació es farà en franges de pro­tecció de 25 metres als boscos perimetrals de les urbanitzacions de Sant Cugat i en franges de 20 metres a banda i banda dels ca­mins principals i secundaris de la xarxa bàsica de prevenció d'in­cendis forestals.

L'empresa Mills Natura S.L., per la seva banda, s'encarregarà de l'obertura de camins i de's tre­balls d'arranjament dels matei­

xos per facilitar l'entrada dels vehicles d'extinció i de salvament als boscos.Les dues adjudicacions van ser aprovades al ple de di­marts passat, amb els vots a fa­vor de tots els grups municipals a excepció dels socialistes. El re­gidor del PSC, Joan Gaya, va jus­tificar l'abstenció del seu grup ar­gumentant : "Aquests treballs corresponen al que nosaltres en­tenem que hauria de ser l'àmbit del Patronat de Collserola i, per tant, pensem que tot això s'hau­ria de fer des de dins d'aquest organisme". El cost total dels tre­balls, que correrà a càrrec de les empreses adjudicatàries, és de 43.848.000 pessetes per l 'ade­quació de la vegetació a les fran­ges de protecció, i de 4.313.692 pessetes per a les tasques d'o­bertura i arranjament de camins.

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure aSant Cugat

^

RUBÍ

Productes R u b i n e t

Solucions per a la neteja i conservació de la ceràmica i altres materials de construcció

Netejador de ciments

Netejador de juntes

Impermeabilitzant d'interiors

p**^ï^.^tr';

'''l'*^M"*%à^'-X*-^<*«VA, .

Netejador antifongs i antiflorits

HM

?-vK •"**•;

Tots aquests productes, i molts més, els trobareu a:

FOAP MATERIALS

CONSTRUCCIÓ

Materials de construcció Bricolatge Ceràmiques i Gres Sanitaris Aixetes Hidromassatge Mobles i complements de bany

Exposició: Av. Rius i Taulet, 27 Tel.: 674 05 03 - Fax 675 58 54 Magatzem: Av. Corts Catalanes, s/n Tel.: 589 31 21 - Fax 589 39 20 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

M O B I L I A R I

LLISTES DE NOCES

D K C O I W C I Ó

A H MAR IS

KRANGESC MORAGAS, 3 3

RAMBLA C \ N M O R A , S/N

T K L . (Í7.4 0 9 ()5

K\x ÍÍ7.4 0 8 9 8

<)8K)O S A N T C U G A T OKL VALLÈS

corre mobles L E S MILLORS IDEES

EIS4CANTONS

Societat Divendres, 20 de moix df I W& 17

E n t i t a t s

Reunió de la federació UNESCO Dotze associacions dels Països Catalans van fer dissabte Fassemblea anual a Sant Cugat

JOSEP MARIA MIRÓ

- Sant Cagat -

Dotze associacions de la Fede­ració de clubs de la U N E S C O van reunir-se aquest dissabte a la seu de l'Arxiu Nacional de Cata­lunya (ANC) a Sant Cugat, on van fer l'assemblea anual de l'en­titat. En aquesta trobada es va fer un balanç de la tasca feta per les associacions que formen part de la federació, els projectes amb vista al futur, les relacions inter­nacionals, així com el pressupost amb què es compta. Enguany els clubs de la U N E S C O treballa­ran sobretot entorn el tema dels drets humans. L'associació d'A­mics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat iniciarà el proper mes de maig un cicle dedicat a aquest tema. El medi ambient, la coo­peració internacional i la recupe­ració del patrimoni cultural són alguns dels temes de treball que s'ha marcat la Federació de Clubs de la UNESCO. Un altre tema clau és la potenciació de la cultura de la pau. El president de la Fe­deració de clubs de la UNESCO, Miquel Lluís Muntaner, va dir: "És una tasca que cal fer a partir de la divulgació i des de les enti­

tats de cada ciutat, poble o barri". Pel que fa a la situació interna

de la Federació, Muntaner va dir que ac tua lment es pot parlar "d'un estat d'evolució de transi­ció, a causa del creixement del nombre d'entitats i persones que en formen part". Per això, s'ha revisat la normativa en aspectes com l'admissió de nous clubs o les quotes. "Podríem parlar d'u­na crisi de creixement, parlant en positiu", va dir Muntaner . Amb referència a la q ü e s t i ó econòmica, la Federació, amb un pressupost que no supera el mi­lió de pessetes, va decidir que invertirà les aportacions que rep dels divesos clubs en la promo­ció de les activitats i tasques de l'entitat. La Federació rep unes petites quotes de les diferents associacions, que actuen de for­ma autònoma.

Elogis a l 'agrupació local

Miquel Lluís Muntaner va des­tacar la tasca de l'associació d'a­mics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat com "una de les més actives, amb més vitalitat i em­penta de la Federació", junta­ment amb el Prat, Manresa i Al-

Els membres de la federació UNESCO van tmnir-se a la seu de FANCa Sani Cugat. FOTO: YOLANDA GARCÍA

coi. En aquest sentit, Muntaner va qualificar de "molt important" la col·laboració entre l'entitat lo­cal amb l'ANC en els cicles de ti­pus divulgatiu que organitza de forma periòdica. "L'arxiu és un instrument de primer ordre en la vida cultural del país", va afe­gir. El president de la federació va elogiar la tasca de la fins fa

poc presidenta dels amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cu­gat, Montserrat Rumbau, al cap­davant de l'entitat i també com a secretària general adjunta de la Federació. Muntaner va dit que ha dipositat tota la confiança en la nova presidenta de l'entitat, Anna Domènech. "Confio que continuarà en la línia positiva de

Rumbau", va dir Muntaner. Els participants a l 'assemblea

també van visitar dissabte les ins ta l · lacions de l ' A N C i el Mones t i r de Sant Cuga t . La histotiadora Montserrat Rum­bau va ser l'encarregada de fer les explicacions pert inents so­bre la història i l 'arquitectura de l'edifici.

M o s t r e s 6Els rius, l'aigua i la vida9 agrada als

primers alumnes que visiten l'exposició El grup de l'Angeleta Ferrer recomana la mostra als companys

Un monitor va explicar el contingut de Fexposició als alumnes. FOTO: A. B.

IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat -

Dimecres a dos quarts de deu va entrar el primer grup d'a­lumnes que visitava l 'exposi­ció de Depana "Els rius, l'ai­gua i la v i d a " a la Casa d e Cul tura . Eren de lr dç BUP de PAngeleta Ferrer. Durant una hora i mitja de visita un monitor va comentar amb els joves la importància dels rius i la contaminació, com expli­quen Mar Carrera i Laia Bel­monte : "Ens han parlat dels r ius i e n s han exp l i ca t q u è hem de fer per conservar l'ai­gua, com per exemple estal­viar a casa; i que hi ha poca ai­gua potable" .

La majoria d ' a l u m n e s q u e

sortien de la visita remarcaven que els havia agradat l 'expo­sició i, sobretot , posaven de relleu tres parts: les diapositi­ves, la maqueta de la depura­dora i e ls l locs on es pod ia veure, a través d 'un forat, els animalons que viuen dins un riu. L ' e s t u d i a n t Jordi Rose t explica: "Els forats per on es veuen els animals és el q u e surt més de la normalitat, és més exò t i c , d i v e r t i t i d i f e ­r e n t " , to t i q u e a ell li han agradat més les diapositives, com a la Lídia Camps, la Ge-orgina Poblet , que les ha tro­bat "més en t re t ingudes" , o el David Miguelez, per a qui la resta "ha estat avorrida". Els dos en discòrdia són Àngel Mi-11a i Carlos Gonzàlez, el pri­

mer perquè no li ha agradat res i el segon perquè destaca com a part més interessant el mural, i no els e lements que més han convençut molts dels seus companys.

Tot i que la majoria d'aquests joves afitmen que els ha agra­dat l'exposició Els rius, l'aigua i la vida, també hi ha unani­mitat en dir que no els han ex­pl icat res de nou i q u e , per tant , recomanen l 'exposició, "però per als més peti ts , per­q u è és una manera divertida d 'aprendre el que no saps". I és que segons aques ts alum­nes, a la visita no han après res de nou, o en tot cas ben poc, ja que l'únic que no coneixien era el funcionament de la de­puradora.

18 Societat ELS'/ CANTONS Divendres. Ji' de març de 1998

P r e v e n c i ó

Comencen les al·lèrgies amb Parribada de la primavera

La pol·linització és la causa principal de la malaltia Ja som a la primavera, una època que te­men totes les persones al· lèrgiques al p o l l e n , ja que comença un període de dos o tres mesos -segons la meteorologia-en el qual pateixen els símptomes de la malaltia. Els metges recomanen mesures higièniques i posar-se sempre en mans

dels especialistes, ja que a vegades és difícil diagnosticar què provoca aquesta reacció adversa. I és que de plantes i ele­ments que causin al·lèrgia n'hi ha moltes, i sovint són diverses fins i tot en una sola persona. Per això, els metges recomanen mesures higièniques.

IOLANDA PWIIKS

-Sant Cugat -

A\ ui comença la primavera, una època positiva per a alguns, però temuda per totes aquelles perso­nes que són al·lèrgiques al pol·len. I és que amb aquesta estació co­mença l'època torta d'aquesta ma­laltia provocada per la pol·linitza­ció. La riniris (inflamació de la mucosa nasal), la conjuntivitis i la congestió nasal, juntament amb l'agreujament tle la malaltia que pateixen les persones amb asma bronquial provocada per substàn­cies externes, són alguns dels símptomes més comuns.

"Aquestes al·lèrgies acostumen a millorar amb els anys i a vegades es curen, però el més important és prendre mesures higièniques, és a dir, que les persones a qui ja s'hagi diagnosticat què els provo­ca aquesta malaltia evitin el con­

tacte amb aquell element; que compleixin el tractament prescrit pel metge i no fumin". Ks Carles Martí, director mèdic del CAP Sant Cugat, qui fa aquestes reco­manacions, mentre també reco­neix que molts cops és difícil diag-

Es important evitar el contacte amb el que provoca la reacció, fer el que ha dit el metge, i no fumar

nosticar què provoca la malaltia perquè no totes les persones es veuen afectades pels mateixos motius. Per això, en aquesta èpo­ca és aconsellable que qui co­menci a sentir els efectes de l'al·lèrgia es posi en mans d'un

metge. Les oliveres, les gramí-nies, les processionàries (els cucs que es troben als pins) o els pla-taners són alguns dels arbres que poden provocar els símptomes al·lèrgics.

Carles Martí distingeix dos tipus de simptomatologies, el de les vies respiratòries baixes i el de les al­tes. Entre la primera els efectes més comuns són la rinitis, la con­gestió nasal, la veu de nas i la con­juntivitis, totes de l'aparell respi­ratori superior. Kn el segon grup hi ha les relacionades amb els bron­quis, com la hiperactiv itat o l'asma.

Els tractaments

Darrerament s'ha parlat força de les vacunes, però el director mè­dic del CAP Sant (Jugat explica que no són efectives al cent per cent: "No són d'ús general per-

F.l pol·len dels arbres pot causar la malaltia. FOTO: AYF. REI .IRÀS

què no totes les persones hi reac­cionen positivament i s'han d'ad­ministrar per prescripció mèdica; segurament per a una rinitis o una conjuntivitis que no sigui espe­cialment forta, no es donaria". D'altra banda, hi ha alguns medi­caments més comuns que si bé no curen les al·lèrgies sí que n'a­lleugereixen els efectes; es tracta

dels antihistamínies i dels bron-codilatadors; aquests darreres són inhaladors que alleugereixen molt els efectes que provoca l'al·lèrgia a qui ja s'han diagnosticat proble­mes bronquials, però Martí ad­verteix que "cal fer un ús racio­nal de tots aquests medicaments". Alerta, doncs, amb el pol·len i les

al·lèrgies.

Fàrmacs

Isabel Riera valora positivament la modificació de la llista de medicaments La portaveu dels farmacèutics santeugatencs demana tranquil·litat

i. p. - Sant Cugat -

"Penso que la nostra feina és calmar tothom perquè aques­ta mesura encara no és vigent i, per tant, encara no hi ha ha­gut modificacions reals en els medicaments que entren per la Seguretat Social", assegura la portaveu dels farmacèutics de la ciutat, Isabel Riera.

Dit això, dilluns passat es va aprovar la modificació de la primera llista que va fer el go­vern del Part i t Popular amb els med icamen t s que no ha­vien de ser finançats per la Se­guretat Social. D 'aques ta ma­n e r a , S a n i t a t c o n t i n u a r à pagant els ant ibiòt ics tòpics per a acne, els antidiarreics i els laxants q u a n s 'aprovi la mesura. Tots ells són medica­ments força utilitzats, com ex­plica Isabel Riera: "Amb els anys, les persones tendim a te­nir estrenyiment i per això era important que els laxants con­t inuessin finançats; a més . a ningú li agrada haver de ne­cess i tar els m e d i c a m e n t s " . Aques t a és una op in ió q u e

t a m b é c o m p a r t e i x la far-m a c è u t i c a s a n t c uga t e n e a M o n t s e r r a t Mora l , q u e co­menta q u e "aquesta modifi­cació és positiva per a tothom, usuaris, farmacèutics i metges. p e r q u è si a q u e s t s m e d i c a ­men t s ja no ent ress in per la Seguretat Social es deixarien de receptar i de vendre" .

L'n total d 'una t r en tena de m e d i c a m e n t s han en t ra t en

Es continuaran finançant els

antibiòtics tòpics per a acne, els laxants i

els antidiarreics

aquesta primera modificació que van aprovar totes les co­m u n i t a t s a u t ò n o m e s menys les governades per socialistes; 14-de les 17 comuni ta t s van dir que sí.

Riera està d'acord amb l'opi­nió que ha expressat el presi­d e n t de l C o l · l e g i de Fa r ­macèutics de Barcelona, Joan

Duran, per a qui la mesura és bàsicament política i no va al fons de la qüest ió, que és el debat sobre el finançament sa­nitari.

En aquest sentit , tant Isabel Riera com Montserrat Moral expressen la seva disconfor­mitat amb el popular "medi-camenta/.o": "Aquesta és una mesura polít ica que no farà baixar la despesa , pe rquè si una persona està malalta, el me tge els haurà de receptar igualment els medicaments i l 'usuari no té pe rquè pagar-los", afirma la portaveu sant-cttgatenca.

M o n t s e r r a t M o r a l , pe r la seva banda, va més enllà en manifestar cpie "aquesta me­sura QO servirà per estalviar d iners , com va passar amb la llista que van fer els socialis­tes , que va fer augmenta r el cost de sanitat en lloc de re­duir-lo". De totes maneres la f a r m a c è u t i c a a f i r m a q u e " a m b tot , sóc par t idàr ia de fer una despesa racional de les medec ines i que tothom en faci un bon ús; d 'aques ta manera no caldrien l l i s tes" .

F.lcentre ha hagut d"atendre molts casos de grip. FOTO: Y0I.AXDA GARCIA

Després de la grip, els casos de pneumònia augmenten al

CAP de Sant Cugat i. p.

- Sant Cugat -

En els darrers dies s'ha ob­se rva t un l l e u g e r a u g m e n t dels casos de p n e u m ò n i a al CAP de Sant (Jugat , per bé que Carles Martí, el director mèdic del centre, en treu re­llevància: "La setmana passa­da vam veure més casos del que és habitual, però no ha es­tat un efec te exagera t , s inó

que ja és normal". I és que després de l 'epidè­

mia de grip q u e s 'ha viscut aquest hivern i que ja es pot donar per acabada , a lgunes persones pa te ixen p n e u m ò ­nies, com explica Carles Mar­tí: "El virus de la grip es pot curar amb uns dies, però a ve­gades, en persones amb ma­lalties que els d isminueixen la immunitat, s'afavoreixen les afeccions respiratòries".

ELS /CAIVIDNS Divendres. 20 de març f/e 1998 Societat 19

E n t i t a t s

Josep Puig podria ser el nou president de la Unió Sant cugatenca

i. p. - Sant Cugat -

T o t fa p r e v e u r e q u e d i u ­menge al migdia la Unió Sant-cuga tenca t indrà nova junta directiva, encapçalada per Jo­sep Puig. La vicepresidència correspondria a Tomàs Grau, la tresoreria a Ernest Na té , la secretaria a Margarita Olivé i el comptable de l 'enti tat fóra Josep Maria Canas.

I és que aquesta és l 'única candidatura presentada en les pr imeres eleccions democrà­t iques de l 'enti tat , una candi­datura que ha superat el 10% necessari de suport dels socis, ja que ha obt ingut 101 signa­tures - d e les quals 2 no eren và l ides - dels prop de 600 so­cis que té l 'entitat. Per la seva banda , Pe re C a l d e r s i Jordi Gonzàlez , vocals de la jun ta provisional, han manifestat la seva satisfacció pel funciona­ment del procés electoral i es­tan convençuts que els candi­da t s h a u r i e n p o g u t o b t e n i r m é s s i g n a t u r e s si s ' h o ha ­guessin treballat més.

Josep Puig ha explicat com

els agradaria treballar a partir d 'ara: "Nosa l t res hem fet la candidatura , però encara ens falten, com a mínim, cinc vo­cals; a més, d iumenge dema­naré a tots els socis la seva col · laboració , p e r q u è e s t e m oberts a tots els suggeriments i crí t iques constructives". Per això, t enen previst d'instal·lar una búst ia de s u g g e r i m e n t s q u e p e r m e t i als socis d ' ex -

Vacte de presa de possessió es farà

diumenge vinent a les dotze del migdia a la seu de Ventitat

pressar les seves opinions du­rant tot l'any, i no tan sols a l 'assemblea anual.

Però aquests no són els únics projectes d 'aquest equip, com explica Puig: "Abans que res vull fer un es tud i exhaus t iu de tot el que és la Unió per veure el que es pot aprofitar i el que cal fer de nou, com per

Josep Puig encapçala l'única candidatura. FOTO: AVE BELTRAN

exemple s'ha parlat de fer una residència geriàtrica". I la seva idea és que a la comissió que dugui a te rme aquest treball hi hagi una persona amb el tí­tol d 'arquitectura per assegu­rar la qual i ta t de l ' e s tudi . A més, aques t arquitecte tècnic que és soci de la Unió des del

1977, té previst d'anar a una universitat perquè un dels pro­jectes de final de carrera sigui l'estudi de necessitats de con­dicionament de la Unió Sant-cugatenca. Tot plegat , però , no serà real i tat fins q u e l 'e­quip hagi pres possessió dels càrrecs.

Baixa la participació al cros del Parc de Bombers

i. p. - Sant Cugat -

El Parc de Bombers de Rubí-Sant Cugat va fer dissabte pas­sat el cros anual, que va comp­tar amb la participació d 'entre 60 i 70 concursants, tots mem­bres de la policia local i na­cional, bombers o auxiliars fo­restals. Jordi Serra, del parc de bombers organitzador, va ex­plicar perquè enguany hi va haver menys assistència: "El dia abans h a v í e m ana t a la manifestació de Madrid i al­guns autocars no arribaven fins la matinada, i per això molts bombers no van poder venir".

La prova va començar i aca­bar a Can Rosés i va durar una hora - d e deu a onze del matí. Després , hi va haver un pis­colabis i l 'entrega de trofeus. En aquesta edició va haver-hi dos guanyadors, com explica Serra: "Van en t r a r j u n t s u n bomber del parc de Rubí i un altre de Santa Coloma de Gra­menet" . I és que hi havia con­cu r san t s de d ive r sos parcs , com els de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola o de l 'Ajuntament de Barcelona.

D e s f i l a d a

Els alumnes de PArnau Cadell obtenen un rècord d'assistència i recaptació

Aconsegueixen 160.000pessetes i una assistència de 600persones

Una trentena d'estudiants va participar en l'organització. FOTO: Y. G.

I.P. -Sant Cugat-

Els alumnes de tercer de l'I ES Arnau Cadell van dur unes 600 persones la nit de divendres pas­sat a la sala Cèltic, on van orga­nitzar una desfilada per recollir di­ners per al viatge de final de curs. La nombrosa assistència els va permetre d'aconseguir dos rè­

cords: d'una banda, la quantitat de gent que va assistir a l'acte i, de l'altra, l'elevada recaptació, com explica Eva Tàrrega, membre de l'organització: "Som el curs que hem guanyat més diners, 160.000 pessetes, i ha vingut moltíssima gent". En l'organització de la des­filada hi van participar uns 35 alumnes de tercer, entre la vinte­na que desfilaven, i altres tasques

que calia tenir en compte. Tàrre­ga atribueix l'èxit a un factor bà­sic: "El canvi de local i, per tant, també de música i escenari ha fet que la desfilada d'enguany fos molt diferent de les d'altres anys-i això ha agradat molt". Els diners serviran per ajudar a finançar el viatge de final de curs, que realit­zen entre el dia 28 d'aquest mes i el 3 d'abril, a Praga.

CENTRE D'ESRPDIS MUSICALS I HUMANS

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

OBalmes. 11 - Tol. 674 58 62 - Sant Cugat

Hotel 3a edat Rossinyol. Els nostres grans es mereixen el millor. El millor entorn natural. El millor tracte,

familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència medica pemanent. La millor cuina, casolana i saludable. I tot això és el que els oferim

a l'Hotel Rossinyol de Valldoreix. Per la seva tranquilrtat i benenestar,

confiï en la nostra experiència.

Av. Joan Borràs, n. 64 08190 VALLDOREIX (Barcelona)

Tel. 589 62 58 - 865 27 07

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

LA NATURALITAT DESTACA EN ELS PENTINATS DE NÚVIA Les tendències per a aquesta primavera apunten cap als recollits senzills i de línies poc compli cades que faciliten la comoditat de la núvia i aposten per un equilibri de la seva imatge

Els pentinats de núvia actuals tendeixen a la naturalitat. Així ho afirma Raffel Pagès, perru­quer i propietari de diverses perruqueries al Vallès Occiden­tal i a Sant Cugat, quan explica que "la núvia actual no vol aquells crepats i aquells monyos complicats d'abans, sinó que vol sentir-se còmoda el dia de la boda". Per aquest motiu, les núvies aposten pels" recollits amb forma de monyo o cua, però sempre molt naturals. I és que el pentinat d'una núvia ha de coin­cidir amb la seva personalitat, el seu físic i, sobretot, el model de

vestit blanc que portarà el dia del casament, ja que si aquest és escotat es deixarà el cabell solt, i si és molt tancat es farà un reco­llit. L'equilibri de tots aquests elements és molt important per­què la imatge final sigui la per­fecta.

Aquesta primavera la natura­litat arriba a tal punt que els pentinats que més es fan, els de línies gregues, amb els cabells recollits amb monyo o cua a tra­vés d'un clip de flors, són molt fàcils de desfer perquè la núvia pugui deixar-se la melena una mica ondulada a l'hora del con-

Pentïnat de núvia amb serrell i volums laterals per a rostres llargs

vit. De tota manera, tot i que els cabells no es crepin, els penti­nats de núvia actuals, sobretot els de línies gregues, aguanten tot el dia.

La personalitat de la núvia juga un paper molt important i, avui dia, val a dir que hi ha mol­tes dones avantguardistes que porten els cabells molt curts. En aquests casos s'acostuma a jugar amb recollits falsos o amb de­talls florals per tot el cabell, sen­se deixar de banda, però, l'estil novedós de la protagonista.

Un pentinat per a cada cara

Cada noia que es casa té una idea de com vol anar pentinada el dia de la boda. Els estilistes i perruquers el que fan és aconse­llar a la núvia sobre els pentinats que més l'afavoreixen, sempre tenint en compte el seu gust i el seu estil. Segons Pagès, "s'ha de buscar la part positiva de tota cara i ressaltar-la fins a deixar la núvia més bonica que mai".

El recollit de línies gregues et permet jugar amb la fisonomia de la noia i ressaltar o dissimular els trets més característics de la cara fins a trobar l'equilibri per­fecte, ja que "el rostre ideal, l'o­valat, costa de trobar", explica Raffel Pagès. Així, en un ros­tre allargat s'exageraran els volums del costat i, en el cas que

Pentinat de núvia

la noia porti serrell, no se li reco­llirà, per donar-li més volum al davant. En canvi, en una cara rodona es tibaran els cabells i es recolliran del costat per evitar volums laterals. En les cares triangulars s'intentaran deixar metxes mig despentinades sobre la cara.

de Unies gregues

Pel que fa als cabells arrissats s'acostumen a recollir deixant alguna grenya que aprofiti el rín­xol i quedi en forma de tirabui-xó. Les núvies que tenen el cabell llis acostumen a anar des-grenyades, tot deixant algunes metxes que donguin vida a la totalitat del cabell.

LES PROVES DE PERRUQUERIA SON BÀSIQUES

Pentinat de núvia amb cabell solt a mitja mida

Un dels elements que gairebé mai falta en un pentinat de núvia són els detalls florals o els petits tocats, brodats com el vestit. Segons Raffel Pagès, una de les flors que millor decoren els reco­llits de núvia són, sens dubte, les flors petites de temporada de color blanc. "Cada vegada es posen més flors de temporada, ja que l'estil que més agrada és el natural", exposa el conegut perruquer. Les petites ponzelles de rosa, per exemple, queden molt bé en els cabells solts, lleu­gerament ondulats perquè agafin petits gestos i tinguin vida.

De totes maneres, moltes noies compren detalls florals, diademes o brodats als establi­ments on compren el vestit de núvia, sense consultar-ho abans amb el perruquer o estilista que les pentinarà. "Aquest és un error freqüent que cal evitar", explica Pagès. I és que de vega­des, les diademes, per molt boni­

ques que siguin, no acaben de quedar bé al rostre de la noia. "Considero que els dissenyadors de moda de núvia haurien de deixar la qüestió dels pentinats a mans d'un especialista que sap quins elements queden bé a la cara de les noies que es casen", exposa Pagès, que afegeix que "una bona solució per evitar desenganys posteriors és que les botigues deixin les diademes a les núvies perquè aquestes puguin fer-se una prova de penti­nat abans de comprar-les i, així, s'assegurin que els queden bé".

Les proves

Un mes abans de la boda cal anar a la perruqueria a demanar hora per a una prova de pentinat de boda. Segons els professio­nals, és aconsellable provar dife­rents recollits i monyos per veure quin és el que més afavoreix, tot i que ja es tingui una idea pre­

concebuda del pentinat que es vol portar.

La primera prova sempre es fa amb vestit de carrer. A partir d'a­questa prova, el pentinat ja es definirà més i, per aquest motiu, el perruquer ja demana veure detalls del vestit, ja sigui a través de fotografies o veient-lo directa­ment.

Actualment, el dia de la boda la majoria de núvies van a pen­tinar-se a la perruqueria, tot i que també hi ha qui prefereix seguir la moda antiga de fer anar el perruquer a casa. Un pent ina t de núvia costa de 10.000 a 15.000 pessetes. Les perruqueries, però, acostumen a regalar-los a les núvies clien­tes del saló.

En el cas que es dugui vel, es pot demanar al perruquer que ensenyi a la núvia com col·locar-se'l i, si és possible, que vagi a casa el dia de la boda a col·locar-lo ell mateix.

ELS ÍCANTONS í)kemlm. 10 de mare de IWS Societat 21

I n i c i a t i v e s

N o v a campanya per evitar la v e n d a de

tabac a m e n o r s I.P.

- Sant Cugat -

Tu no has de comprar. Jo no puc vendre. Aquest és el lema d 'u­na campanya que ha engegat l'Associació Espanyola de Ta­bac i la Un ió d ' E s t a n q u e r s d ' E s p a n y a q u e al llarg d ' a ­quest mes està arribant a Sant Cugat . Es tracta d ' una iniciat iva

encara incita més a comprar. En aquest sentit, l 'estanquera Nú­ria Segarra comenta que "a ve­gades inciten al fet que es bus­quin la vida per altres cantons, com ara en el contraband". Jo­sep Torres, encarregat d'un es­tanc, també remarca que "els que vulguin fumar ho conti­nuaran fent perquè poden tro­

bar tabac a les màquines que Els estanquers de

que va començar ^anf Qugat recelen h i h a a l s b a r s

cl 4 d e m a r ç i . . per exemple"

paula t inament s ' e s t é n pe r t o t l 'Estat espanyol. El seu ob jec t iu és d o n a r infor­mació per evitar la venda de tabac a menors en estancs, bars i res­taurants. A la ciutat, la majoria d 'es tanquers es mostren rece­losos de l'efectivitat d'una ini­ciativa que no és el primer cop que es du a terme.

Els mot ius que exposen al­guns dels profess ionals per dub t a r de l 'e fect ivi ta t de la campanya són bàsicament que els joves tenen altres mitjans per aconseguir el tabac i que el fet de prohibir moltes vegades

t # p ^ l WAV

de refectivitat que Torres, com al-

pugui tenir aquesta ^ ^ nova iniciativa c o m e n t a q u e

mol t s - p a r e s * 4 * -\ envien els fills

menors a com­prar-los el tabac i això és un problema, perquè no se'ls pot vendre . Per a Pere Vilarasau, titular d'un estanc, és difícil sa­ber l'edat de cada jove: "No és la meva feina fer de policia i d e m a n a r el ca rne t als nois i noies perquè a vegades és difí­cil distingir si tenen 16, 17, 18 o 19 anys". Joaquín Antona és encarregat i apunta: "Les cam­panyes estan bé perquè la gent s'assabenti del que hi ha, però

Kh professionals expliquen que és difícildistingir l'edatdels joves. /•': V. (1.

se n'obliden als pocs dics". D'altra banda, alguns estan­

quers també han apreciat que en els darrers temps ha aug­mentat la venda de paper de fu­mar, que no està prohibit; però no tan sols a menors, com ex­plica Núria Segarra: "La venda de paper de fumar s'ha disparat en els darrers dos anys, més o

menys, entre tota la població i hi ha molta gent jove que en com­pra per fer-se cigarretes i no por­ros, perquè els surt més econò­mic i, a més , f u m e n m e n y s perquè se l'han de fer".

Sigui com sigui, els cartells i les enganxines es comencen a veure ja pels establiments sant-cugatencs.

El moviment okupa es presenta a Sant Cugat

ALBERT BALANZÀ

Els okupes de la masia Can PasT kual de Collserola i altres mem­bres de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona van reiterar dijous pas­sat a la Casa de Cultura el dret a l'habitatge i a la creació de centres socials autogestionats, com a prin-cipals reivindicacions del movi­ment. En un acte organitzat per diversos col·lectius de Sant Cu­gat, com el CASC, Maulets o el Grup Natura del CMSC, una cin­quantena de membres i simpa­titzants de l'okupació van discu­tir sobre els aspectes jurídics i socials que genera l 'anomenat "alliberament d'espais abando­nats" . La taula rodona va estar amanida també amb exemples explicatius sobre els models di­ferents d'okupació en cases de Sants, Gràcia o Collserola, com Can Paskual. Aquesta masia, com a exemple més proper a Sant Cu­gat, segueix un model d'agricul­tura au toges t ionada a part i r d'horts i reciclatge de deixalles. El grup que habita a Can Paskual, una masia de l 'Ajuntament de Barcelona ocupada ara fa un any i mig, planteja també una alter­nativa a la vida de ciutat.

HOfcíItníhlM»-IWftEMUKKk «WMSUf

wsmmvat auattiiotm

C o m u n i c a c i ó

Els 4 Cantons inclourà la revista juvenil Secundèria, un cop al mes El suplement es dirigeix als joves d'entre 14 i 20 anys

íQuÈE^CQMPlJtER íft***NÉH><

La revista es distribueix actualment a Barcelona, el Bagps i el Baix LLobregat F:E4C

A. C. - Sant Cugat -

Els 4 Cantons ha s ignat un conveni amb Edicions Catala­nes del M ó n de l ' E n s e n y a ­men t (Edicat) , segons el qual la nostra publicació inclourà a partir d 'aquest mateix núme­ro la revista juvenil Secundè-ria. Amb un tiratge de 24.000 exemplars mensuals, aquesta publicació es distribueix gra­tu ï tament a més de 125 insti­tuts de Barcelona, l 'Hospitalet de llobregat i el Bages, a més dels punts d'informació juve­nil i les bibl ioteques de l'àrea metropoli tana.

Secundèr ia va néixer ara fa tres anys amb la Finalitat d'in­troduir els joves que es tudien

s ecundà r i a en el món de la premsa escrita, alhora que fo­mentar la pràctica de l 'escrip­tura permeten t que els es tu­d i a n t s p a r t i c i p i n e n la confecció de la publicació. A més, també té com a objectiu facilitar la integració cultural i lingüística dels col·lectius de població jove que es m o u e n en un entorn on la l lengua ca­talana té una reduïda pressèn-cia.

El públ ic juveni l ha acollit mol t bé aques ta pub l icac ió , per la qual cosa els seus edi­tors es p lantegen ampliar en b r e u el seu t i r a t g e f ins a 27.500 exemplars i la seva dis­tribució a les comarques d ' O ­sona, l'Alt i Baix Camp, el Gi­ronès i el Baix LLobrega t .

Els 4 Cantons encartarà cada m e s a q u e s t a p u b l i c a c i ó a mode de sup lement "amb la intenció d'apropar-nos més als joves santeugatencs d 'entre 14 i 20 anys i oferir un producte cada cop més ampli i plural", ha d i t R a m o n G r a u , e d i t o r d ' £ / r 4 Cantons.

Per la seva banda, l 'editor de Secundèria, Josep M. Batalla, ha fet una lectura molt posi­tiva del conveni entre les dues ampreses editores: "L'aporta­ció que Els 4 Cantons fa in­cloent la nostra publicació al setmanari permet sumar-se al nostre interès per est imulars els joves en la l ec tu ra d ' u n mitjà premsa, amb cont inguts d ' in terès i de quali tat per als es tudiants" .

Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà

Gelats Carbó 515094555

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL " C " SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

22 Societat ELS/·GWmN·i tt;»Wftí. 20,1,

La r a d i o g r a f i a

Fusió

Conèixer la música implica un desenvolupament integral de la persona

Petita història d'una gran il·lusió

Entitat: Acadèmia Fusió Nombre d'alumnes: 300 Any de fundació: 1971 Seu: Cdnovas del Castillo, 20

M O N T S K SANT

• Sant Cugat -

Pilar Roig va descobrir la músi­ca estant encara entre les faldi­lles de la seva mare, Maria Para-sols, mestra de reconeguts valors musicals. A casa seva era normal trobar-hi artistes tan importants com Mirna Lacambra. No és es­trany, doncs, que la nena estu­diés piano i solfeig i que estimés la música com a una amiga de sempre. Però la Pilar tenia tam­bé la vocació de l'ensenyament i trobava que els estudis musicals eren massa formals i teòrics, sen­se deixar espai perquè els alum­nes gaudissin del goig de la mú­sica. Quan va acabar els seus

estudis al Conservatori del Li­ceu, va continuar buscant una nova forma d'aprendre i ensenyar música. A l'acadèmia Juan Llon-gueras hi va trobar, gairebé per casualitat, un mestre que sabia convertir la música en quelcom més. Era un desenvolupament de l'harmonia i el ritme del cos. Sentia la música amb tot l'ésser i la tocava no tan sols amb les mans; era un nou mètode d'es­tudi que ensenyava un professor * suís. Embadalida pel seu desco­briment, la Pilar va anar a Gine­bra, on va seguir els cursos pe­dagògics de Jacques Delcroze sobre la rítmica del cos i formació musical.

En tornar, va voler posar en

pràctica el mètode après per do­nar una oportunitat de viure més la música. Així, fa més de 25 anys Pilar Roig va començar a donar classes de rítmica i piano a l'àtic de casa seva, al carrer Rosselló de Sant Cugat. Llavors el petit estudi es deia Pilar Roig, i com a Acadèmia Pilar Roig va passar al carrer Xerric. Hi en­senyava dansa i piano emprant el mètode de la rítmica per bus­car un desenvolupament harmò­nic del moviment del cos i la in­tegració amb els instruments. Novament cl local va quedar pe­tit i es va ampliar amb un altre; primerament al carrer Major i després als Qua t r e Can tons . Eren el anys vuitanta i Pilar

Roig oferia als seus alumnes la possibilitat d'estudiar dansa, pia­no, flauta travessera i viola. Ara ja era tot un petit equip de

pedagogs i educadors i van bus­car un local més gran que per­metés integrar totes les disci­plines en un sol edifici: el de Cànovas del Castillo, una casa que oferia tres pisos d'aules i sa­les, i una major comoditat per fer classes. L'Acadèmia Pilar Roig es va convetir l'any 1986 en Fusió, un nom que volia re­flectir la filosofia de l'escola: "Formar músics des del princi­pi no és tan sols dominant les tècniques, també és educar el gust per la música i la formació integral de la persona.

E1S4 CArYTONS Divendres. --V de març de 1998 Societat 23

La r a d i o g r a f i a

Fusió

Tres orquestres de diferents edats i un grup coral són el fruit de tots aquests

anys de feina i dedicació

Fusió, més que una escola de música MONT.SK SANT

- Sant Cugat -

L'escola Fus ió vol ser molt més que una escola on nens i nenes aprenen a tocar un ins­t r u m e n t pe rquè al pare o la mare els fa gràcia.

La música és part integrant de l'harmonia espiritual i de l'hu­manisme, i això és el que vol donar l'escola. L'aprenentatge comença amb els més petits a l'etapa de sensibilització en què els menuts coneixen i aprenen a jugar amb la música i amb cl seu cos. Les classes són un joc amb què els nens desenvolupen el moviment de la rítmica i apre­nen a diferenciar sons i ritmes;

més endavant, en acabar el se­gon cicle de sensibilització, du­rant uns dies se'ls ensenya di­ferents intruments i se'ls incita a tocar-los i sentir-los. No és fins als set anys que es comença a encarrilar el nen per l ' instru­ment que esdevindrà el seu, i se'ls inicia en el cant coral com una manera d'integrar-se en un grup i de conèixer la música in­tegralment. Així s'aconsegueix que el nen no tingui classes tot sol, avorrides i d'interminables pràctiques. El mètode s'ha re­fermat pels bons resultats, que han permès a l'escola tenir en aquests moments tres orques­tres amb més de 80 músics de diferents nivells i edats, més una

massa coral de qualitat i una or­questra de corda que ha actuat a diferents llocs del món i que ha acompanyat l'Orfeó Català en diferents moments, com va fer fa dos anys als actes celebrats al Palau amb motiu del cente­nari del Cant de la Senyera.

L'escola organitza colònies d'estiu per als alumnes, anades a concerts i intercanvis amb al­tres escoles d'Europa, concerts d 'alumnes i de professors i tot un seguit d'activitats, tant pera nens com per a joves i adults que vulguin completar la seva formació musical , p reparan t també els nous músics per al seu ingrés als cicle superior als conservatoris.

E nguany , el dia 3 de març Fusió va iniciar les ce lebra ­cions del seu 25è aniversari , amb una festa a la seva sala d 'audicions. Al llarg d ' aques t últim tr imestre s'han organit­zat un segui t d ' ac tes i c e l e ­bracions per commemorar de forma adient aquest aniversa­ri tan important per a l'escola.

El diumenge 19 d'abril, al Te-atre-Auditori de Sant Cugat, es farà un concert de les orques­tres i la coral de l'escola, acom­panyats del Jove Orfeó Català.

El set de Juny està programat un espectacle dels més petits al teatre de La Unió, que es ti­tula "Música, color i moviment" i que farà les delícies de pares,

mares i avis amb l'actuació dels més menuts , d ' en t re quatre i set anys. Els dies 13 i 14 de juny Fusió ha programat un seguit d'actuacions ininterrompudes, duran t dos dies , al Claus t re , complementant l'exposició de fotografies de les seves activi­tats, per a tots els santcugatencs que vulguin acostar-s'hi. Com a cloenda de tot això, hi haurà un concert de música pop, jazz i moderna al Cafè Belgrado, el 22 de Juny..Com es pot veure, un m u n t d 'ac t iv i ta ts de tota mena per acostar a tothom els fruits de vint-i-cinc anys de for­mar els nens i joves en la mú­sica, i d 'enriquir cul turalment la nostra ciutat.

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

LA SENZILLESA S'IMPOSA EN ELS RAMS DE NÚVIA Les roses, les gardènies o les orquídies predominen en els bouquets de boda que, a diferència de fa uns anys, ara són petits i circulars i sense gaires adornaments. La senzillesa també s'extén a la decoració dels cotxes de núvia i als centres florals de les esglésies i els ajuntaments

Les flors que formen els bouquets acostumen a ser de dues tonalitats

El ram de núvia s'ha convertit en un element imprescindible en qualsevol casament, tant civil com religiós. I el mateix ha passat amb les flors que decoren el cot­xe de la núvia, l'altar de l'església i, encara que amb menys propor­ció, la sala del jutjat o de l'ajunta­ment on se celebra la cerimònia.

Des de fa tres o quatre anys, els rams de núvia, també anome­nats bouquets, són petits i circu­lars. Aquells poms de flors en for­ma de cascada i recarregats amb molt de verd i diversos llaços de colors, han passat a la història. Les núvies d'avui en dia volen un ram senzill, sense gaires adorna­ments i poc atrevit, tot i que cada

noia l'escull segons el vestit i el seu estil. El màxim ornament que es posa ara és un tul blanc que embolica les tiges de les flors i penja una mica, juntament amb un tros de verd, "però sempre la mínima expressió", exposa Mòni­ca Duarte, d'una floristeria del carrer Santa Maria de Sant Cugat.

Les flors que formen els bou­quets de núvia són sempre les de temporada i acostumen a ser de dues tonalitats diferents. A més, les grans flors, com ara la rosa o l'orquídia sempre es barregen amb flors més petites com les tarongines. Les roses són les flors preferides per les núvies santcu-gatenques, tot i que "els rams

avui dia es fan amb flors molt variades, que van de la fresia, una de les flors amb més classe, fins al nard, passant per les orquídies o la margarida", explica Emèrita Rodríguez, propietària d'una flo­risteria de Sant Cugat.

S'ha de destacar, també, el dendrobi que, tot i que era més sol·licitat per als rams en forma de cascada, ara també es posa en els bouquets rodons. Altres flors que agraden molt són la gardènia sil­vestre o el lliri. Aquest últim acostuma a portar-se sol o de dos en dos, amb les tiges ben llargues i decorades amb un llaç blanc de roba. Segons els experts és una flor molt elegant.

El color vermell i el rosa pàl·lid són les dues tonalitats preferides per combinar amb el blanc, que sempre es demana. "Nosaltres intentem que en els rams hi com­binin els colors clars i pastels que demanen les clientes, amb una tonalitat crua, i no blanca, per trencar", exposa Mònica Duarte.

Preparació del» rams

Els rams de núvia es fan el mateix dia de la boda, ja que les flors han de quedar fresques i ben verdes. Tot i així, sempre hi ha núvies que volen el ram de flors seques i, per tant, es pot preparar amb força antelació. Normalment, els bouquets es fan

amb elements d'escuma en els que s'hi claven les flors o, si no, també es poden fer lligant amb filferro les tiges. "Normalment estic una hora i mitja fent el ram, sostenint-lo tota l'estona a la mà", explica Rodríguez. I és que els rams de núvia han de quedar perfectes, ja que no s'ha d'obli­dar que acompanyen durant tot el dia la protagonista de la cele­bració: la núvia.

Totes les floristeries acostu­men a tenir un catàleg de rams de núvia. A partir d'aquest, les noies veuen l'estil que volen i escullen el ram que els agrada i hi fan les variacions que volen. Els preus dels bouquets de núvia oscil·len entre les 10.000 i les 15.000 pessetes, segons la mida, el tipus de flors que s'hi posen, la quantitat de verd i, sobretot, dels acabats.

La tradició de donar el ram perdura

A Catalunya és tradició que, durant el banquet, la núvia dongui el seu ram a una germana o amiga sense com­promís sentimental. Normal­ment aquest regal es fa a mei­tat del convit, just quan els músics -en cas que n'hi hagi-comencen a tocar una música alegre. És aleshores quan la parella de recent casats s'aixe­ca i, tot donant un tomb per les diferents taules de convi­dats, van a parar a la que hi ha la noia escollida per donar-li el bouquet de núvia.

Avui en dia, fins i tot hi ha floristeries que a l'hora de fer el ram el divideixen en dos perquè, després de la cerimò­

nia, la núvia el pugui donar a les persones elegides. "És un procés més costós perquè, tot i que té dues parts, el ram ha de quedar igual de perfecte que un pom normal; ha de quedar com si estigués fet d'una sola peça", explica Mònica Duarte.

Abans aquesta tradició era una mica diferent, i el que feien les núvies era llençar el bouquet a un grup de noies en edat de casar i es deia que, qui l'agafava, es casava al cap de poc temps. En algunes cultu­res, la tradició dictava que la núvia havia de tirar el ram en sortir de l'església i, en d'al­tres tradicions, després del convit.

L'ENGALANAMENT FLORAL DELS COTXES

Les 4 portes del cotxe es decoren amb llaços de tela i detalls florals

Les flors escollides per al ram de núvia són les que normalment acos­tumen a ocupar les solapes de nuvis, padrins, pares i familiars de la parella que es casa. Són els anome­nats sobreposts. Així, les roses ver­melles o les orquídies, juntament amb algunes petites flors blanques o beige destaquen sobre les solapes

fosques dels invitats principals del convit.

Les flors, però, també les tro­bem als altars i a tota l'església i a l'exterior i interior del cotxe de nuvis. Precisament, els detalls flo­rals a les portes dels cotxes són els que destaquen el vehicle de la núvia entre la resta dels de la ciutat.

Seguint la tònica dels rams, la deco­ració dels cotxes cada vegada és més senzilla.

Així, a les quatre portes de l'au­tomòbil s'acostuma a posar quatre llaços de tela de color cru o blanc, amb detalls florals, tonalitats pastel i una mica de verd. Les flors que hi predominen són la margarida o els gladiols, però poden ser molt varia­des. Hi ha qui vol la decoració floral del cotxe igual a la del ram de la núvia, però d'altres parelles prefe­reixen la varietat. Aquests detalls florals exteriors normalment s'a­guanten amb ràfia. Pel que fa a l'in­terior, es posa un centre de flors a la finestra posterior del cotxe, que està fet amb els mateixos llaços, flors i verd que els detalls exteriors. "Els adornaments blancs queden molt bonics en els cotxes foscos ja que ressalten molt més", destaca Mòni­ca Duarte. La decoració del cotxe val 12.000 pessetes.

Les decoracions florals de les

esglésies se centren sobretot en els altars i, en cas que n'hi hagi, en les escales. Així, tant al Monestir com a l'església de Sant Cebrià de Valldo­reix, s'acostuma a posar un centre alt a cada lateral de l'altar, amb roses, boubardies o tot tipus de flors que llueixin, amb molt de verd i algun llaç. En el cas que hi hagi escales, també es posen dos centres més petits a cada costat de l'altar inferior. Davant de l'altar es posa un altre centre baix i, de vegades, fins i iot damunt del mateix altar se n'hi posa un altre.

Els preus d'aquestes decoracions varien molt perquè no és el mateix decorar una església gran com la del Monestir, que una església petita com la de Sant Cebrià. Així mateix, els preus per decorar les sales dels jutjats i els ajuntaments són molt més baixos que els de les esglésies, ja que l'espai és molt més reduït i la cerimònia més curta. Segons les flo­risteries consultades per aquest set­

manari, les flors que es posen per decorar les esglésies i sales de jutjat també acostumen a ser les mateixes que s'han escollit per al ram de núvia.

Diademes i corones de flors

Encara que són poques les núvies que es posen corones de flors el dia de la boda, la primavera és l'è­poca ideal per lluir-les. Fetes amb flors petites i fines i de tons pastel i blancs, les corones donen un aire romàntic a la núvia, que acostuma a portar els cabells sense lligar sota la corona. Les diademes, en canvi, són un dels detalls més estimats per les núvies, ja que queden bé amb tot tipus de cabell, solts o recollits. Les diademes que estan fetes de flors agraden cada vegada més, sobretot les de flors seques. I és que les flors poden ser un motiu perfecte per col·locar al cabell o a qualsevol lloc el dia d'una boda.

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure aSant Cugat

TORNEN LES INVITACIONS DE BODA TRADICIONALS Els santcugatencs prefereixen els papers color crema o blanc trencat amb tipografies clàssiques per anunciar el seu enllaç. Les targetes modernes han passat a un segon pla

Jtaó /wrüdal. •

cfiérez-Sépa/a

e/t comunúxvixi pae iuà apai

putacena de mape, en di crasreyttiiz de<s/an cra&aacv.

c/evi/ia, m-arzo de -Z999 f. Les invitacions tradicionals

mai fallen i, per aquest motiu, la gran majoria de nuvis tornen a apostar pels formats clàssics. Així, ara s'envien invitacions fetes amb papers especials de cotó o realit­zats a mà, doblegats dues vegades i amb un text imprès amb tinta blau marí o negra i amb tipografia anglesa, molt clàssica. Els colors

dels papers acostumen a ser blancs trencats, grisos clars o color crema. "Aquestes invitacions, en estar fetes a partir de tons pastel i paper de molta qualitat, donen una sensació de calidesa que agra­da molt als nuvis", afirma Carme Sagalès, d'una impremta de Sant Cugat.

Encara que siguin una mino­

ria, també hi ha parelles que pre­fereixen enviar invitacions de caire més modern i original. Així, escullen tipografies i colors més cridaners que no estan als catà­legs d'invitacions de boda de la impremta, i inclouen dibuixos realitzats per ells mateixos o per algun dissenyador. "Les cartoli­nes utilitzades, però, continuen essent de gran qualitat", afirma Sagalès. Anys enrere aquest tipus d'invitacions es feien molt per­què la gent es casava més pel civil i sense tanta pompa. Ara, en canvi, tornen les bodes de 200 invitats i amb tot tipus de luxe.

El preu de les invitacions clàs­siques és sempre superior a la de les modernes. Així, mentre 100 invitacions tradicionals poden costar 40.000 pessetes, 100 de modernes costen 15.000 pesse­tes. A més, segons Carme Segalès "s'ha d'afegir que les parelles que volen invitacions tradicionals sempre conviden més persones que els que es conviden en una boda pel civil".

Les comandes

El període correcte per enco­manar les invitacions a la impremta és d'uns tres mesos i mig abans del convit ja que, per anar bé, els convidats les han de rebre dos mesos i mig abans per poder confirmar la seva assistèn­

cia. Les impremtes tarden de 15 a 20 dies a fer-les. Un percentat­ge baix dels nuvis també enco­mana targetes de resposta per enviar als invitats que han fet la participació. Pel que fa a les minutes dels restaurants, acostu­men a fer-les ells mateixos, jun­tament amb els menús.

S * ^

11 Mssòu Bar Restaurant

TOTA UNA TRADICIÓ

Celebracions de comunions i bateigs

El Mesón, a la plaça del Monestir, li ofereix el pressupost a la seva mida i

amb salons-menjador de 25 a 70 persones.

PI. Octavià, 6 - Tel. 674 10 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

»EqímnblE5 EL MÉS GRAN ASSORTIT

EN MOBLE CLÀSSIC AUXILIAR

Cónovas del Castillo, 2 Tel./ Fax : 589 00 14 • 08190 Sant Cugat

26 Societat flS••?CANTONS D/irn/l/rs, 20 de marc de 199S

C e l · l e b r a c i o n s

l'urti' de l'On II rutliíinl c a < nmlnmir /////s/u/ i /><>, -././ / (JlO YOI.ANDA GARCIA

Unes 5 0 persones es reuneixen al cafè-tertúlia de POcell Radiant Uacte de diumenge va combinar música i poesia

J. M. M.

El col · lect iu de l 'Ocel l Ra­diant de la Floresta va aplegar una c inquantena de persones en el vint-i-dosè Cafè Tertúlia, que va fer-se a la seu de la Unió Esportiva i recreativa de la Flo­resta (UREF) . L'entitat va ce­lebrar el premi santcugatenc de l'any 19-%, que se'ls va atorgar el passat mes de novembre. A l'acte hi va assistir el president de l'Associació d'Amics de la Ràdio, Ramon Grau, q u e és l 'entitat que organitza els pre­mis s a n t e u g a t e n c s de l 'any. (ïrau va destacar que actes com els de diumenge a la Floresta són molt positius amb vista a les entitats del municipi.

Durant mes de tres hores, es

van fer diverses activitats que van combinar la música i la po­esia. Un dels plats forts de la vetllada va ser el grup de mú­sica popular bielorussa, El trio Minsk, que va obtenir una molt bona resposta per part del pú­blic assistent. També van par­ticipar al cafè-tertúlia el Grup de Cambra Fash , de música brasilera i r i tmes flamencs, a més de d iversos e sc r ip to r s , membres del col·lectiu florestà i alguns espontanis que van sor­tir del públic. El membre de l'Ocell Radiant Jordi Traperho va mostrar-se satisfet tant "per la qualitat com per la varietat de les actuacions". Tot i així, Traperho va dir que tot i que va ser una celebració forca con­correguda, s 'esperava que el nombre d 'ass is tents fos més

elevat. "Crec que es podria ha­ver arribat a un cen tena r de persones i malauradament no ha estat així", va dir Jordi Tra­perho.

Més activitats

L'Ocell radiant és un grup ar­tístic que engloba pintors, ac­tors, escriptors i cantants. L'as­sociació té previst amb vista als propers mesos intensificar el nombre de trobades d 'aquest tipus amb un cafè-tertúlia de forma quinzenal. El col·lectiu tornarà a reunir-se el proper 12 d'abril a la Seu de la l 'nió Es­portiva i Recreativa de la Flo­resta. De moment, encara falta per d e t e r m i n a r qu in serà el tema que centrarà la pròxima vetllada.

A c t i v i ta t s

Anton/a Mohino, responsable de l'entitat, va itittrpntm un i/mti I <)!<)) (,

El Racó de l'Amistat celebra el seu aniversari al Centre Cívic de les Planes

SALVA T O R D E R A

El Centre Cívic de les Planes va acollir el passat d iumenge l 'aniversari de l'associació de g e n t gran "E l Racó de l 'A­mis ta t" . Aquesta celebració, que es fa anualment, va comp­tar amb la presència de la re­gidora de Serveis Socials de l 'Ajuntament, Sílvia Flury. Un total de 125 persones van as­sistir a l 'aniversari, en t re les quals s'hi podien trobar mem­bres dels casals de Mira-sol i de la Floresta.

Els actes es van iniciar amb una salutació al públic per part del president de l'associació, Manuel Centeno. Antònia Mo­hino, tresorera de l 'entitat, va continuar el discurs informant

de les activitats que es feien al cen t re du ran t tot l 'any. Més tard, uns músics van començar a tocar, mentre que diferents membres del casal es prepara­ven per actuar. Maria Martín, Felisa Sànchez, Antònia Bene-to, Encarna Loma i la mateixa Antònia Mohino van oferir al públic interpretacions musicals i bal ls de d i f e r e n t s reg ions d 'Espanya i diferents gèneres musicals.

La tresorera de l'associació as­segura que "tots els actes van ser mol t e n t r a n y a b l e s " i es mostra "molt satisfeta de tot el que es va fer".

Els propers actes previs tos són la ce lebrac ió de la Feria d 'Abril i la "Cruz de mayo" , una festa t a m b é d 'arre l an­dalusa.

E n t i t a t s

La Festa de la Convivència del Casal de Sant Cugat aplega 9 8 persones

Els jubilats van gaudir d'una xocolatada i unes havaneres

l,u gent del Casal i del Centre van gaudir de la jornada /• <) 10 Y.CA R( I. \

M O D A I N F A N T I L Endavallada, 12 • Tel. 675 49 01 • 08190 Sant Cugat del Vallès

S. T - Sant Cagat -

Els residents del Centre de Dia i el Casal d'avis de Sant Cu­gat van celebrar com cada any la Festa de la Convivència. L'ac­te, que es va fer el passat dis­sabte, va ser tot un èxit d'as­s i s t è n c i a i va a c o n s e g u i r congregar tots els jubilats del Centre de Dia, els residents del Casal i els socis de l'entitat. Kn total es van donar cita unes 98 persones.

H avaneres i xoci lats

Per a aquesta jornada el centre va programar unes activitats molt especials. En primer lloc els organitzadors van oferir una

xocolatada totalment gratuïta als assistents. Després de menjar fins a atipar-se, la Coral del ma­teix Centre va oferir una ctuació que va agradar molt als assis­tents. Acte i seguit, es va treu­re un pastís amb sis espelmes amb motiu de la sisena edició de la Festa de la Convivència. Després de la bufada de rigor i el degustament del pastís, la fes­ta va continuar amb els ritmes del grup de Montcada i Reixach "L'Espingari", que va interpre­tar un repertori d'havaneres que va fer la delícia dels jubilats. El Casal convida cada any aquesta banda per amenitzar la celebra­ció i posar ritme a la festa.

El ilirector de la residència, Lluís Oller, es va mostrar molt satisfet del que havia suposat la

jornada: " El balanç de la festa és molt positiu. La gent gran està encantada que es facin co­ses com aquestes i és la nostra feina organitzar contínuament aquestes activitats per fer-los fe­liços."

Jocs Florals a l'abril

Les properes activitats del cen­tre es faran a finals del mes vi­nent . El dia 28 el Casal, con­juntament amb la llar d'avis de la parròquia, celebraran uns Jocs Florals molt particulars. Les al­tres activitats són sortides guia­des. A finals d'abril també es farà una sortida a Sitges. Final­ment, el 22 de maig la residèn­cia realitzarà una sortida al mo­nestir de Montserrat.

ELS-7CANTONS Diirnrfrts, JO d,' »////•( dr l'm Societat 27

Amnistia Internacional Plana d' informació mensual del Grup d'Al al Vallès (Espai cedit per Els 4 Cantons) Número 3 Març 1998

Xile: no o lo immunitat dels culpables 209.35.36

La transició democràtica a Xile s'inicia el 5 d'octubre de 1988 quan es plebisci-

ta en l'àmbit estatal la confirmació del general Augusto Pinoehet com a president de Xile. Aquest ple­biscit va obtenir com a resposta un contundent NO. Aquest re­buig de la societat civil provoca l'inici de la fi d'un període dicta­torial i el procés cap a la demo­cratització. Les primeres eleccions presidencials es van celebrar al desembre de 1989. El vencedor va ser el candidat democrataeristià: Patricio Ayhvin, líder del partit Concentración para la Democrà­cia. El rtou Estat Democràtic es­tava supeditat a un conjunt de res­triccions imposades pels militars al govern civil, com per exemple ga­rantir la representació militar a les institucions clau del nou Estat i al manteniment d'Augusto Pino­ehet com à comandant de les for­ces armades fins fa tot just deu dies. I n dels objectius principals del nou Estat era abordar cl lle­gat dels Drets 1 lumans en el pe­

ríode governat per Pinoehet, cla-rificar·tots els casos de desapari­cions i execucions extrajudicials processant-ne els culpables. Una de les mesures més importants va ser la creació de la Comisión Na­cional de la Verdad i Reconcilia-ción, anomenada també Comi­sión Rettig. Aquesta organitz- '^ tenia l'encàrrec de reunir tota la in­formació possible per establir la veritat en els casos de desapari­cions, d'execucions il·legals i dels centenars de morts com a conse­qüència de les tortures exercides pels agents de l'Estat. El 4 de març de 1991 la comissió havia confirmat 979 desaparicions i 1.319 morts.

Tots els casos confirmats s'ha­vien d'investigar per atribuir una responsabilitat penal als seus au­tors. Aquesta imposició de res­ponsabilitat pels actes comesos sota la dictadura d'Augusto Pino­ehet va provocar una forta discus­sió dins la societat xilena. Hi ha dos posicionaments oposats: Una part de la societat representada

pels partits de dreta de l'oposició Renovación Nacional i l nión De­mocràtica Independiente pro­pugna la creació d'una llei de punt i final, tancar les investigacions sobre la violació dels Drets Hu­mans, una postura emparada per la Llei d'Amnistia de 1978. L'altre posicionament exigeix que es con­tinuï amb les investigacions, acla­rint-se tots els casos; únicament quedarien definitivament tancats quan s'hagués establert el lloc de les despulles dels desapareguts o s'haguessin determinat les cir­cumstàncies exactes de la mort. El govern després de negociar amb l'oposició I'l de novembre de 1995 presenta una protesta so­bre procediments judicials en ca­sos de Drets Humans en el perí­ode afectat per la llei d'Amnistia del 1978, anomenat Projecte Fi-gueroa-Otero. Només s'investi­garan les desaparicions per un pe­ríode d'un any (no els homicidis). Els jutges investigaran tan sols la situació de les despulles.

El problema fonamental rau en

la suposada vigència de la llei d'Amnistia de 1978, una llei pro­moguda durant el règim militar via Real Decret 2191 que evita­va el processament d'individus implicats en actes criminals co­mesos entre l'I 1 de setembre de 1973 i el 10 de març de 1978 (pe­ríode de l'estat de setge). Van ser els anys de major repressió en què milers de xilens van ser tor­turats i executats a mans de Ics forces de seguretat xilena i es­pecialment per la Dirección de Inteligencia Nacional: DINA. Si l 'estat democràt ic no anul·la aquesta llei, estarà en perill el compliment d'un dels precep­tes bàsics, el dret a la justícia.

Els tribunals xilens, aplicant aquesta llei, han tancat diversos processos judicials. Per Amnis­tia Internacional tant la llei com la forma d'aplicació, reinterpre-tació d'una llei d'un règim dic­t a to r i a l . d ins d ' u n e s t a t d e ­mocràtic amb una Constitució per fer-la efectiva perquè tingui vigència, són contraris a les nor­

mes internacionals dels Drets Humans. No es poden imposar més restriccions a la investiga­ció d'aquests actes o al proces­sament dels responsables. AI sent una profunda preocu­

pació davant dels passos que s'estan donant per accelerar la conclusió definitiva de totes les investigacions judicials pro.vi-nents de les noves propostes le­gislatives. Propostes defensades per un sector de la societat que cerca l'obtenció de la total im­munitat dels militars.

No es pot negar el dret a la Ve­ritat i a la Justícia a les famílies afectades per aquestes atrocitats, per això AI recorda al poder exe­cutiu, judicial i legislatiu de Xile la seva obligació de continuar les invest igacions sobre les cir­cumstàncies de les desaparicions i la localització de les despulles, tal com indica l'article 13 de la Declaració de les Nacions U n i ­des sobre la protecció de totes les persones contra Ics desapari­cions forçoses.

I i

El consistori aprova mocions de suport al poble sahrauí i a les dones de Kabul

La majoria de grups van anar més enllà del text institucional i. p.

- Sant Cugat -

El consistori va aprovar per una­nimitat en el pic ducs mocions. una de suport al procés de pacifi­cació i descolonització del Sàhara Occidental, i una altra de suport a les dones de Kabul. Entre altres punts, a la primera es demana que s'intensifiqui la col·laboració i en la segona fan una crida perquè els Estats membres de les Nacions Unides i les ONG no reconeguin cap règim a l'Afganistan mentre duri la discriminació.

"Creiem que hi ha una contra­dicció en els que defensen el dret a l'autodeterminació per a alttes pobles i el neguen per al nostre, Catalunya, i reclamem que es re­conegui pera tothom". Era Jaume

Busquets, exregidor d 'ERC, qui feia aquesta consideració. Per la seva banda, el regidor d'IC-Els Verds Joan Martí va manifestar: "Donarem el 50% de l'assignació municipal d'IC-KIs Verds per a aquest tema". En una línia sem­blant, el socialista Àngel Casas va sol·licitar ajuda econòmica: "De­manem que part del 0,7% d'en­guany vagi al poble sahrauí",Pel Partit Popular, Ramon Gaspar de Valenzuela es va lamentar que "en el fons, l'única persona que ha de rebre aquesta moció és el govern marroquí i no ens farà cas; vota­rem a favor, però dubtem de la seva efectivitat". Per part de CiU, Àngels Ponsa va explicar les ini­ciatives de l'Ajuntament i va par­lar dels diners que s'hi han apor­tat: "L ' impor t econòmic del

pressupost municipal 'que s'hi ha destinat fins ara ha estat de 3 mi­lions vint-i-sis mil pessetes, sense comptar la participació d 'en­guany". Per la seva banda. Toni Baldi, membre de SCAPS. va va­lorar positivament el desenvolu­pament de l'acte: "Km va sor­prendre agradablement que els grups es passessin una estona par­lant del tema".

Kn relació a les dones de Kabul, destaquen les declaracions del po­pular Ramon Gaspar, per a qui "els homes de Kabul no tremola­ran per la nostra decisió", i del so­cialista Àngel Casas i l'exregidor Busquets, que van recordar que la violació dels drets de les dones de Kabul no és l'única del món, l'un, i que de discriminació n'hi ha a tot arreu, l'altre.

Infància Viva parla sobre la tràgica situació dels meninhos

da rua a la Casa de Cultura LAIA PORTACKI.I

- Sant Cugat -

Mi le r s de n e n s del Brasi l viuen al carrer en condicions precàries i amb perill de caure a mans dels anomenats esqua­drons de la mort, que es dedi­quen a expulsar-los dels barris rics de les ciutats. Aquesta va ser una de les conclusions de la xerrada que Factor Jove va or­ganitzar divendres passat a la Casa de Cultura, amb l 'objec-tiu de consciencar els joves de Sant Cugat sobre la tràgica si­tuació de molts infants brasi­lers. El membre de l'organit­zació h u m a n i t à r i a I n f à n c i a Viva, Vicenç Galea, va afirmar que cada cop hi ha més infants del Brasil que han pe rdu t el

contacte amb les seves famí­lies i sobreviuen com poden a Ics grans ciutats. Aquests nens treballen en feines mal remu­nerades com ara la venda am­bulant o la neteja de sabates al carrer, i sovint es dediquen a robar per poder subsistir. Però el més greu de tot, segons va explicar el membre d'Infància Viva, és que molts cauen en les xarxes de prosti tució o de la droga i poden acabar en mans dels anomenats esquadrons de la mort, que es van crear amb l'objectiu de treure'ls dels ba­rris benestants, si cal amb l'as­sassinat. Tot i q u e Brasil ha passat a ser un país ric, la de­sigualtat amb què es reparteix la riquesa ha afavorit aquest fe­nomen.

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Gal tes , 9 - C . S a n t a Mar ia , 14

Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Tel. 6 7 5 5 7 2 4 E-mail: zoom@lix . intercom.es

Sant C u g a t del Vallès

Mwttciòmrm ̂ T Ara a Z O O M us financem el vostre reportatge de noces, còmodament fins a 48 mesos. A més a més, si reserveu el vostre reportatge durant aquest mes de març, tindreu un magnífic regal.

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

UN 70% DE PARELLES VOLEN FOTOS I VÍDEO DEL SEU ENLLAÇ Els santcugatencs són clàssics fins i tot en els reportatges fotogràfics i de vídeo. No volen imat­ges originals, sinó tot al contrari; prefereixen les típiques fotos de boda a casa la núvia i el nuvi, a l'església, al parc i al convit amb els seus invitats.

La boda d'una parella és una cerimònia per recordar i, per aquest motiu, a tots els casa­ments mai hi falta la figura del fotògraf per plasmar, per sem­pre, aquells instants tan impor­tants a la vida d'un home i una dona.

I 'ns sis mesos abans de l'en­llaç, els nuvis concerten els ser­veis d'un fotògraf. Aquest els ensenya el tipus de reportatge que realitza el seu establiment i les dues parts concreten la modalitat de fotos que es faran el dia de la boda. "Personal­ment he treballat a diverses /ones de Catalunya i puc afir­mar que aquí a Sant Cugat no es volen reportatges estranys; les parelles aposten per un reportatge senzill i clàssic, sen­se fotos estranyes", explica Josep Vicens.

Les parts «l'un repor ta tge

Kls fotògrafs tenen una jor­nada molt completa el dia d'una boda, i poden arribar a tirar de

300 a 400 fotos, de les quals se'n triaran unes 100 per al reportatge final de la parella. Les primeres fotos que es fan són a casa del nuvi. Aquesta sessió dura una mitja hora, la meitat del que s'acostuma a estar a casa la núvia, on es fan gairebé el doble de fotografies. Tots els fotògrafs sempre treba­llen més amb la núvia, la gran protagonista de la boda.

Aquestes primeres fotogra­fies són sobretot dels dos con-traients, sols o acompanyats dels seus familiars. A casa dels nuvis s'aprofita per fer fotos més de retrat i estudi i, així, es juga amb la llum natural, l'arti­ficial, els contrallums, diferents tipus d'enquadraments...

Les fotografies següents són les més importants. Es tracta de les que es fan durant l'enllaç matrimonial, bé a l'església o bé a l'ajuntament. Les fotos que no poden faltar en una cerimò­nia religiosa són la de l'entrada del nuvi amb la seva mare; l'en­trada de la núvia acompanyada

Els reportatges de vídeo Segons els gustos i, sobre­

tot, el pressupost dels nuvis, aquests escullen, bé que es realitzi un sol reportatge fotogràfic del dia de l'enllaç, o bé un de foto i un de vídeo. Segons Josep Vicens, "podrí­em dir que un 70% de les parelles santeugatenques escullen fer fotografies i vídeo; el 30% restant prefe­reix tenir només un record fotogràfic del seu enllaç".

El procés d'elaboració del vídeo és el mateix que el del reportatge fotogràfic:

comença a casa del nuvi i de la núvia (moltes vegades mentre es vesteix i es prepara per a la sesssió fotogràfica), i continua a l'església o ajunta­ment on es casa la parella, al parc i, finalment, acaba al res­taurant escollit per celebrar el convit.

El producte final, que s'en-trega amb l'àlbum fotogràfic al cap d'un mes o dos, és un vídeo editat i muntat general­ment amb unes imatges de gran qualitat. El preu final és de 95.000 pessetes.

del seu pare; la foto de les aliances; la dels nuvis amb els testimonis; la dels nuvis sig­nant; alguna dels pares i mares dels contraients emocionats i, finalment, la de la sortida de l'església com a marit i muller, entre arròs i pètals de flors.

A les cerimònies civils tot el procés és més ràpid, ja que els casaments acostumen a durar uns 10 minuts com a molt. A més, "les fotos del jutjat o els ajuntaments sempre queden més fredes que les de les cerimònies religioses", explica Vicens.

Després de la boda, el nuvi i la núvia es fan fotografies junts en un parc o espai verd o, en el cas que la parella s'hagi casat al Monestir, el petit reportatge postmatrimoni, que acostuma a durar una hora, es fa al magnífic claustre romànic. L'últim bloc de fotografies del reportatge es realitza al restaurant. Allí és on es tiren la gran majoria de fotos, ja que s'acostuma a fer una fotografia per parella i una de cada senyora convidada, a part de les fotografies que els invi­tats es vulguin fer amb els recent casats.

El r àp id

El ràpid és un servei que els fotògrafs donen als invitats de la boda al final del convit. Es tracta de la venda de les fotografies que s'han fet de la parella i dels invitats a la boda. Hi ha fotògrafs que fan presentacions de tres fotogra­fies: una dels nuvis, una de cada parella de convidats i l'altra del retrat de la senyora, i tot a un preu de 2.000 pes­setes el tríptic. En canvi, hi ha cases fotogràfiques que venen les fotos individualment a 700 i 800 pessetes cada una.

Munta tge i P r e u

Fer un reportatge fotogrà­fic d ' una boda rep resen ta molta feina pel fotògraf. El dia del casament és com la punta de l ' iceberg de tot el procés que acabarà amb el reportatge de 100 fotos. I és que , un cop tirades, les 300 fotografies s 'han de revelar, numerar, fer les proves, esco­llir i tractar, per després mun­tar l 'àlbum final que s 'entre-garà a la parella un o dos mesos després de la data del casament, segons l 'època de

El claustre del Monestir és un lloc pt l 'any de l 'enllaç. A part de les fotografies en color, ja fa uns dos anys que les fotos en blanc i negre i les virades a sèpia estan molt de moda al municipi , i segons els profes­sionals se 'n fan força.

L e s fotografies finals s'a­cos tumen a t reure d 'una mida

rfecte per fer-hi part del reportatge estàndard de 15 per 20, tot i que hi ha qui prefereix 18 per 24, o 20 per 25, 20 per 30 o, fins i tot, 24 per 30. Pel que fa als p reus , el r epor ta tge fotogràfic més senzill pot cos­tar de 60.000 a 80.000 pesse­tes i, el més comple t , de 120.000 a 150.000 pessetes .

Les fotografies del reportatge s'acostumen afer d'una mida de 15 X 20

Divendres, 20 de març de 1998 MONOGRÀFIC NOVES LLARS Viure aSant Cugat

SI ES PRECABUT,

SI ES UN CLÀSSIC...

SI ÉS UN MANETES...

SI ES QUEDA A LES FOSQUES...

•JfV-

rc> > <j--

Av. Alfons Sala, 5 0 • Tel. 5 8 9 17 9 9

Viure a Sant Cugat MONOGRÀFIC NOVES LLARS Divendres, 20 de març de 1998

PROPOSTES PER A UNA LLUNA DE MEL INOBLIDABLE Cuba, Cancún, Santo Domingo, París, Nova York, Praga... Platges paradisíaques i ciutats romàntiques són algunes de les destinacions més escollides per les parelles santcugaten-ques a l'hora de realitzar el viatge de nuvis.

PLATGES PARADISÍAQUES

,. t . . . .uMMf

L·s pa/meres i cocoters fan les delícies de moltes parelles

Una de les destinacions més escollides pels nuvis són les plat­ges del Carib. Les palmeres, els cocoters i els espais verds plens de plantes tropicals fan les delí­cies de moltes parelles que deci­deixen perdre's, durant uns quinze dies, per una de les mil i una illes que formen aquest petit paradís.

Aruba

Aquesta illa captiva per la seva zona muntanyosa que hi ha al seu interior i per les platges sempre netes. Precisament una d'elles, Palm Beach, figura gaire­bé cada any entre les 10 millors platges del món.

Bahamas

Aquest arxipèleg està format per més de 22 illes habitades, 700 deshabitades i prop de 200 caps. La-^seva capital, Nassau, és coneguda arreu del món per les seves platges de blanca i pura arena com la de Cable Beach. Els nuvis amants del submari­nisme i dels llocs solitaris sense hotels, discoteques o clubs, no es poden perdre el mar color tur­quesa de les zones de Blue Hole

Shark i Reef Rum Cay, plenes de peixos tropicals de formes i colors increïbles.

Barbados

Barbados destaca per les seves platges concorregudes, Needham's Pint, Rocket Beach i Accra Beach. L'est, una de les zones més aïllades de Barbados, hi ha la solitària platja de Mor­gan Lewis Beach.

Cuba

Anomenada la perla del Carib, Cuba no necessita presen­tació: té grans i luxosos hotels, llargues i blanques platges i un mar blau turquesa cristal·lí en el que destaca la segona barrera coral·lina més important del món. després de la situada a Austràlia. Una de les zones turís­tiques més luxoses de Cuba està a Cavo Coco. Els més d'11 quilò­metres de platja de Vardero, a l a panínsula d'Hicacos, capital turística del país pels seus hotels i centres d'esbarjo, sobresurten considerablement.També desta­ca Playa Guardalavaca, a la pro­víncia de Holguín, amb un alt desenvolupament turístic.

Jamaica

És la tercera illa més gran del Carib, amb 340 quilòmetres de plat­ges, moltes d'elles desertes i salvat­ges. A Jamaica hi ha grans comple­xos hotelers com Montego Bay. Ocho Ríos i Negril. Gairebé tots els hotels tenen platges privades

Martinica

Un dels paradisos més famosos de l'illa és Sainte-Anne. Al sud hi ha Anse Trabaud, una zona solità­ria i adorable i Le Diamant, un dels llocs de l'illa més populars. Una altra zona de concentració d'hotels i platges i panoràmiques precioses és Pointe du Bout.

República Dominicana

Santo Domingo és un dels altres llocs més escollits per passar la lluna de mel. A uns 130 quilò­metres a l'est de Santo Domingo hi ha un dels complexos turístics més coneguts de tot el Carib. Es tracta de Casa de Campo, amb paradisíaques zones com Playa Minitas. A Punta Cana destaca la també coneguda Playa Bàvaro, formada per quilòmetres d'arena plens de palmeres i cocoters.

CIUTATS ROMÀNTIQUES

Els nuvis urbanites que prefe­reixin passar la seva lluna de mel en una ciutat desconeguda i pre­ciosa tenen també moltes possi­bilitats a escollir.

París

París és la ciutat dels ena­morats per excel·lència i, per tant, passar uns dies de la llu­na de mel passejant per Mont-parnasse, al cor de la Rive Gauche, pels carrers estrets i plens de vida del barri Llatí o pels Champs Elisés és tota una delícia. París és una obra d'art per descobrir acompa­nyat de la persona que s'esti­ma. Els petits hotels amb vis­tes al Sena són ideals per al final d 'un viatge de nuvis. I és que, de vegades, les parelles que viatgen a llocs llunyans com Cancún, Finlàndia, Nova York o l ' índia i han de fer escala a París, es passen dos o tres dies en aquesta meravella de ciutat. Una elecció romàn­tica i perfecta per finalitzar una lluna de mel.

Nova York

És una ciutat per descobrir. Diferent a la resta, Nova York destaca, evidentment, pels seus gratacels, capitanejats per l'Em-pire State, la zona "chic" de la 5th Avenue, Manhattan i el gran Central Parc, entre milers de Museus, carrers i grans hotels. Les parelles amants del teatre no poden perdre's una representació a la coneguda zona de Broadway.

Lisboa

Tot i que està relativament a prop i sembla que les parelles prefereixen anar de viatge de nuvis a paratges molt llunyans de Sant Cugat, els amants del romanticisme i els carrers deca­dents però amb solera, poden aprofitar la lluna de mel per perdre's pels carrers del Caste-lo de Lisboa i pels voltants d'a­questa preciosa ciutat. També es pot optar per una sortida de diversos dies a Madeira o l'illa de les Açores, d ' inigualable bellesa.

La ciutat dels enamorats és una de les més escollides

Venècia Situada a la vora del mar Adriàtic, Venècia és una de les ciutats ita­lianes que més atrau les parelles de recent casats. Els més de 400 ponts que uneixen les ribes dels 160 canals de la ciutat donen un aire romàntic difícil de trobar a qualsevol altre indret del món. A més, la decadent ciutat italiana està plena de magnífics palaus renaixentistes que alegren la vis­

ta de qualsevol. Els recorreguts amb gòndola per sota els famosos ponte Vecchio, el pont dels ena­morats o el pont de Rialto són una de les activitats que no poden faltar en els viatges a Venècia

Praga

L'anomenat "París de l 'Est" té grans edificis, com

el castell o el Monestir que , jun tament amb el barri Jueu i els carrers del Stare Mesto, més conegut com la ciutat vella, donen un aire melan­giós a la ciutat de Praga. Una c iu ta t d e c a d e n t i preciosa, ideal per recórrer durant la lluna de mel. L 'ambient que es forma al pont Karluv sobre el riu Vltava no es pot perdre en una visita a Praga.

OFERTA DE TREBALL OFERTA DE

TREBALL PÚBLIC

Convocatòria de l'Ajuntament de La Garriga, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm.57/7-3-98)

Convocatòria de) Consell Comarcal de la Conca de Barberà (Tarragona), per a te provisió de tes se­güents places: -una plaça de Tècnic de desenvolupament. -una plaça de Tècnic de Turisme. (BOE núm. S7/7-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Tarragona, per a la provisió de les següents places: -una plaça de Tècnic d'administració general, (grupA). -una plaça de Tècnic de Serveis Econòmics, (grup B). -una plaça d'Agent Executiu Auxiliar, (grup D). -una plaça d'enginyer Tècnic Agrícola. Instàncies: fins al 6-5-98, informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2594/9-3-98)

Convocatòria de rAjuntament de Mataró, per a la provisió de les següents places: -una plaça d'AuxKtar Administratiu. -una plaça d'Auxiliar Tècnic. -una plaça de Tècnic de Serveis. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-96)

Convocatòria de la Diputació Provincial de Giro­na, per a la provisió d'una plaça de Tècnic en Ges­tió de la informació. Instàncies, informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Badalona, pera la provisió de tes següents places: -tres places d'Arquitecte Superior. -dues places d'Arquitecte Tècnic. -una plaça d'Enginyer de Camins, Canals i Pons. -unapJaçaofetScenc^enC%)ciesQuírríques. Instàncies: informació a ïAjuntament. (BOE num. 6011-3-36) . - .

Convocatòria de l'Ajuntament de Gavà, per a la provisió de les següents places: -una plaça de Tècnic de Projectista. -una plaça de Tècnic Informàtic. -una plaça de Delineant. -una plaça de Conserge Instal·lacions Municipals. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de l'AJurtlarnent de Martorell, per a la provisió de tes segments places: -una plaça d'Auxiliar d'Informàtica. -una plaça de d'Oficial de Cementiri. -una plaça de Peó de Cementiri. -una plaça de Vigilant Lector. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60V11-3-98) * ?

Convocatòria de l'Ajuntament de Sitges, per a la pro­visió de les següents places: -dues places de Monitor Taller Disminuïts (a temps parcial). -dues places de Treballadora Familiar (a temps parcial). -dues places d'Oficial de Paleta. -una plaça de Conductor de Grua. -dues places d'Oficial de Jardiner. -una plaça d'Oficial Electricista. -una plaça d'Ajudant Paleta. -quatre places de Redactor. -dues places de Tècnic Ràdio. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de rAjuntament de Balaguer, per a la provisió de tes segments places: -una plaça de Cc<mllrwdof tfAeflvttats cteCuHura. -una plaça de Professional de Fònota§p(rGiB. jornada). -dues places cTAuxiSar Administnttiu. -una plaça d'Oficia! d'anoto. -una plaça de Conserge. Instàncies: informació a rAjuntament. (BOE núm. 60/11-3-88)

Convocatòria de l'Ajuntament de Cardedeu, per a la provisió de les següents places: -dues places de Peó de la Brigada d'obres. -dues places de peó de la Brigada de Serveis. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Esparreguera, per a la provisió de les seguem» places: -una plaça d'Arxiver, (grup A). -una plaça de Conserge de Can Pascual, (grup E). -una plaça de Conserge del Poiaportfci, (grup E). Instàncies: informació a l'Ajuntament (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Sant Celoni, per a la provisió de les següents places:

-plaça vacant de Tècnic de grau mitjà adscrita als Serveis Econòmics. -dues places vacants d'Administratius de l'Admi­nistració General. -plaça vacant de Tècnic de grau mitjà adscrita al Àrea de Cultura. -plaça vacant de Tècnic de grau mitjà adscrita al Àrea de Medi Ambient. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Vilajuïga, Ueida, per a ía provisió d'una plaça d'Administratiu - Re­captador. Instàncies: informació a rAjuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de la Diputació de Barcelona, per a la provisió de les següents places: -tres places d'Auxiliar Administratiu, (grup D). -una plaça de Tècnic/a Auxiliar - Jefe de Sala, (grup C). -una plaça d'Auxiliar Tècnic/a de Llums, (grup D). Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 60/11-3-98)

Convocatòria de i» Mancomunitat de municipis del Bages per a l'Abocador, per a la provisió d'una plaça d'Oficial 2 cfaquesta Mancomunitat. Instàncies: al Registre General de la Mancomuni­tat, plaça Major, norrt. 1, planta baixa de L'Ajunta­ment de Manresa, set» de la Mancomunitat. (DOGC núm. 2597/12^98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Blanes, per a la pro­visió d'una plaça de peó dè neteja, (grup E). Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 61/12-3-98)

(Convocatòria de l'Ajuntament de Polinyà, per a la provisió de tes següents places: -una plaça d'Arquitecte. -una plaça de treballador/a familiar. -una plaça de netejador/a. tnstànciee: irtfcffmw&afAjuntarnent {SCNS núm. 61/12-3-98)

Convocatòria de l'Ajuntament de Vic, per a la pro­visió d'una plaça d'Oficial de Manteniment. Instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 61/12-3-98)

Convocatòria de! Consell Caièfeatdel Maüftne, per a l a provisió* les següents píaoes: -una piaca d'Administratiu/a Intervenció. -una plaça d'Adminietratiu/a. -una plaça de Sub Instàncies: Wormaeíf*1*A (BOE núm. 61

Convocatòria del Departament d'Economia i Fi­nances, de la Generalitat de Catalunya, per a la provisió de cinc llocs de treball de l'Institut d'Esta­dística, adscrit al Departament d'Economia i Fi­nances. Instàncies: fins al 25 de març de 1998, al Registre General de l'Institut d'Estadística de Catalunya, ca­rrer Via Laietana, núm. 58, 08003 Barcelona. -Departament d'Economia i Finances, carrer Ram­bla de Catalunya, núm. 19-21, 08007 Barcelona. -Delegació Territorial de Girona, ctra. de Barcelo­na, núm. 54, 17001 Girona. -Delegació Territorial de Lleida, carrer Lluís Com­panys, núm. 1, 25003, Lleida. -Delegació Territorial de Tarragona, carrer Mones­tir de Poblet, núm. 3, 43002, Tarragona. (DOGC núm. 2594/9-3-98)

BEQUES. AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de la Fundació "La Caixa", de be­ques d'ampliació d'estudis als EUA. Sol·licituds: fins al 29/5/98, a l'avda. Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Tel: 93-404.67.45

Convocatòria de la Fundació t a CàfSftel BriSsh Councll. de bequa», pK ampliar ésfpte a Gran Bretanya. >•«-Sol·licituds: Uns al 29/5/98, a i'avtfa.C»É}Dna), 629, planta 15.0BO2B Barcelona. » -TW:93-404J67^5 . . * *

Convocatòria de la Fundació "La Caixa". Deutscher Akademisher Austauschdienst Daad, de beques per ampliar estudis a Alemanya. Sol·licituds: fins 30/4/98, a l'avda.Diagonal, 629, planta 15, 08028 Barcelona. Tel: 93-404.67.35

Convocatòria de rAgèntía i metó intemacioBat (ACCf). Minis dïxterioïs, d'Ajuts ^Intercanvi per estudiants de etegrau i (jòetgrau mfi&culats en universitats es-parryòtes per efectuar activitats a universitats d'I­beroamèrica. Sol·licituds; fina al 1/4/98. al vicerectorat encarre­gat de ta gestió del programa, de la universitat en la qual esta matriculat l'alumne. Tel: 91-583.81.00

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Menor Trade, SL. Objecte social: promocionar, adquirir, administrar, transmitir, enajenar, urbanitzar, dividir i parcel·lar tota classe d'immobles, terrenys, etc. (BORME núm. 45/5-3-98)

Rubí: Constitució de l'empresa RUfeteata Oecora-cion, SL. 2. Objecte social: la venda, confee# i instal·lació de cortines i cortinetes, així comj'articles tèx­tils de la llar. •*• (BORME núm. 45/5-3-98) ^

Cerdanyola Constitució de l'empresa Movimien-tos De Tierras Flatter, SL Objecte social construcció en general, i realització d'obra publica o privada mitjançant el moviment i trasllat de terres. (BORME núm.45/5-3-98)

Rubí: Constitució de l'empresa M-J Raparacion cteBomrjaM$L Objecte sodsÉ|||gnpra i venda de bombes d'ai­gua, reparació, IfBtatge i manteniment (BORME núm.45/ÍÍ-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa.Tramit Ser­veis Professionals, SL. Objecte social: prestació de l'assessorament comptable, econòmic, fiscal, laboral, jurídic, així com la ingenyeria i arquitectura a empreses i persones, etc. (BORME núm.45/5-3-98)

Sant Cugat: Consl nes Exportaciortes y Objecte social: terials i instruí medicina, així (BORME núm

'empresa In ientaciones IÉ.„ jròs i ai detaftdè ma-aparstte per efectro-laptació i fabricació.

Cerdanyola Constitució de l'empresa Mobles In-termobil Cerdanyola, SL. Objecte social: la compra - venda de tota classe d'objectes mobles, articles per a la llar i mobilian. (BORME núm.45/5-3-98)

Rubí: Constitució RuW, SL. Objecte social: tskjvií muracactóempteant suais, escrits, premsa' comunicació per a qi (BORME núm

resa Televisió * >

., rxibilcftattciQ-temedteaudiQvi-

l'activitai·ïteia medi.

Rubí Constitució de l'empresa Tot A Punt Barna, SL Objecte social prestació serveis neteja, manteni­ment edificis i locals, inclosos els dedicats a docèn­cia o ensenyament i les seves instal lacions, etc. (BORME núm.45/5-3-98)

Sant Quirze del Viamonte Moda, Objecte social: fal rengròsï al detall de comptemerrts, pell (BORME | i m . 45(í

ictó de l'empresa

comercialització a de confecció tèxtfl i

etc.

Cerdanyola: Constitució de l'empresa IMMO-VILA97, SL Objecte social: la compra, venda, lloguer i promo­ció de tot tipus d'edificacions, tant d'habitatges com de naus industrials. (BORME núm.45/5-3-98)

Barberà

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Kudasai, SA. Objecte social: ingenyeria industrial, incloent la comercialització i instal·lació del productes pro­jectats i realitzats, adquisició, edificació, etc. de bens immobles. (BORME núm. 45/5-3-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Lur Trading And Advertising, SL. Objecte social: comerç de lubricants, olis minerals, additius i accessoris per automoció i per a la in­dústria, i la prestació de serveis de publicitat ex­terior, etc. (BORME núm. 45/5-3-98)

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Escola Hípica Collserola, SL

Objecte social: dupii-latge i Noguer de cavalls, cur­sos d'equitació, compra i venda de bestiar, expio-tació de tota classe trestabftnents relacionats amb la hostalera. (BORME núm. 45/5-3-98)

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Demion Trade, SL. Objecte social: compra venda a l'engròs i al detall, representació, distribució, importació, exportació i comercialització de tota classe d'articles i produc­tes per al vestir, etc. (BORME núm. 45/5-3-98)

t Cugat del Valies: Coamm'He rèrapresa OrsisOsnàiteresetiOrgaf^ Objecte social: ooreutora, a s j i i r a m » i i , «ftsenya-rr«rtipíestació de servaren general en malemd'or-oarttzaciótsfeterr^dTr*}rmació,etc. ; {BORME núnvtSfc^-SS)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Construcciones Guamora, SL. Objecte social: urbanització de finques, la seva parcel.lació i reparcel.lació, promoció, construcció, reparació, contractació i edificació d'immobles. (BORME núm. 45(5-3-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Wàter Light & Ser­vices RuW 6000, SL. Objecte social: Instal·lacions elèctriques en gene­ral la compra - venda, lloguer i promoció de bEns immobles. (BORME mim. 45/5-3-98)

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Caledonia Trade, SL. Objecte social: promocionar, adquirir, administrar, transmetre, urbanitzar, etc. immobles, terrenys i finques, etc. (BORME núm. 45/5-3-98)

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Chemical Compounds, §iL. Objecte so<M:fairiçacià, èmme*mml&í dis­tribució d» tot tipus traafMwMiftis farmacèuti-

(BORME núW 48/11-3-0$ l Í K f f - «ísfe.

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa The Banyan Group, SL. Objecte social: assessorament, assistència tèc­nica, emissió d'informes i la planificació de pro­jectes, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

Rubí: ( va," 81*" 7 -

tictes d'alimentació. :. (BORME núm, 48/11-3-98) '

Rubí Constitució de l'empresa Volga Wool Com­pany. SA Objecte social: la comercialització a l'engròs, de llanes i altres teixits tèxtils. (BORME num 48/11-3-98)

Rubí: Constitució de ferrçfesaljtetrtal 9$, S L Objecte soctaJ: tó<xxnpfàvènda d» conserves i tfal-tres productes aümerrtarts i begudes, etc. (BORME núm. 48/11 -3-96) -

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'emprésa Bermudiana, SL. Objecte social: comercialització de productes lli­cenciats, representació, comercialització, etc. de tota classe de productes, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

Sant Cugat del Vallès: isrtt Dcmi«t9ç«MitaunWio, Qtiject» socfeí: m «etMtÜs tota classe d'hostalera en general. # O R M £ núra 4ft/1í·3··98) ^ y - - . ^

Sant Cugat del Vallès: Constitució de l'empresa Ariza & Martínez, SC Objecte social: l'assessorament i la prestació de serveis a empreses i organismes, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

Rubi: CoHatttwoi» d» CojrnpwMi G Mec & 8L Objecte social: tetxmetrrófo-demoOes? matrius

núm. 40/11-3-98} " V * -

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Patrimonios Dasa, SL. Objecte social: adquisició, construcció, de bEns immobles de naturalesa rústica o urbana, etc. (BORME núm. 48/11-3-98)

S w t t C u g a t M ¥ t « è £ ^ 9 M * i # d e l'empresa

Ibjécte social: asaessoramJ^Sat. tabttwt'Wt-rrtrii^aiiu. etft gepó d'assegurances, etc.

Í5Ü-98)

DEP - Selecció d'Informació Oficial Quatre Cantons

1967 a Sant Cugat oferint-li confiança, tracte, serietat i experiència

^fCSHr?

i - " " -»:: *à« I

^r^güÉà

A G È N C I A DE LA PROPIETAT I M M O B I L I À R I A

orean

- Compra - venda i lloguer de pisos, torres, locals i terrenys. -Transacions immediates i gratuïtes. -Assessorament jurídic, f iscal i urbanístic. -Àmplia ofer ta de productes de to tes les zones del municipi. -Exposició amb informació visual de to ta la gamma de productes immobiliaris.

cfiAfr

Fa m é s d e 30 a n y s q u e ens v a m es tab l i r a la

p l a c a d O c t a v i à , a l c o s t a t de l monestir . Des

d ' a l e s h o r e s h e m c r e s c u t a m b la c iutat . A r a

h e m r e m o d e l a t a q u e s t e s instal· lacions p e r t a l

d~atendre l 's d ' u n a f o r m a m é s exclusiva i c o n ­

f o r t a b l e : a m b ! o f e r t a immobi l iàr ia m é s i m p o r ­

t a n t d e l merca t .

Ajnunistíacio de Finques

Agencia Propietat i

pr " W

Ens t r o b a r à t a m b é al ca r re r

Francesc M o r a g a s , 17-19, a m b t o t s els se rve is

d ' admin i s t rac ió de c o m u n i t a t s i l loguer.

Dos punts al centre de San? C

orGan

orean Administració de Finques

t: I r.incosc Moragas. 17-19

h :i 544 16 S5 Fax 544 16 56

Agència de la propietat immobiliària

Pi CX.MVÜI. 7 Tt;l. 674 32 08 Fax 675 34 04

08190 Sant Cuyat dol Vallès (Barcelona)

ELS4CANTO0S

con chimenea. Garage 3 automoviles, etc. Precio: 53 mülones. 674 OS 97 (Fincas Sant Cugat)

LOCALS I NEGOCIS • C.Montseny, 18-50 m2. amb molta llum, vidrieres metàliques fàcil d'aparcar propi per oficina o consultori. Preu: 60.000 Ptes mes 674 72 54-674 72 OB • JUNTO ESTACIÓN 100 m2. enalquiten 65.000 Ptas/mes. En Venta: 12,5 mülones. Otro local en d. Dos de Mayo de 132 m2. En alquiler 150.000 Ptas/mes. 6740697 fticasSantGugat)

PÀRKINGS EN VENDA • ZONA C. SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ptas. 6740897 (RhcasSantCUcpd

Classificats

• ZONA C/ SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ptas. 6740897 ( Fincas Sant Cugat i

PISOS NOUS • Z. COLL FAVA Sup. 92 m2, 2 dor do, 1 dor ind. com-sal. coc-off. 2 b completos, calefac gas, ase. 1 pi pk. parket, viodeoportero. z. comun con pisc, pràct nvo. a estrenar. 22,5 mill.

674 3206 (Fincas Òrgan ) • Z. SANT FRANCESC. Àtico. Sup. 70 m2, 2 dor do, 1 dor ind, com-sal, coc-equip., 1 b, trza soleada, calefac gas, tot reformado. muy tranq. 14.750 mill. 6743208 ( Fincas Qrgan ) • Parc Central, OBRA NUEVA, Estudiós de 60 m2, también apto como local. Precio: 11.900.000. 589 73 74 (lOt PISOS) • Estación, OBRA NUEVA piso de 2 hab., 80m2+tza„ A/E, exterior, todo parket. Precio: 17.500.000. 5897374 (101 PISOS) • 101 PISOS C/Valldoreix, 58. Amplia cartera de pi­sos, adosados, dlex, unifamiliares, terrenos y tocates. Consúltenos: le ayudaremos a econ-trar lo que busca. 589 73 74

PISOS OCASIÓ • Monasterio, 85m2 + tza. de 25m2„ 2 ba­nos, zona comunitària con piscina, pàrking grande. Precio: 22.800.000. 5897374 (101 PISOS) • CALLE ROSELUON, (JUNTO ESTACIÓN) Consta de 3 habitacio-nes, bario reformado, cocina. Solo 11,5 Mill. 674 0897 fiTcasSantCucst) •JUNTO GOLF Y ES­

TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2 y se distribuye en 4 hab. dobles, dos ba­ncs completos, coci-na-offtoe muy bien. Lavero con galeria cu­bierta, salón-comedor de 45 m2. Parket en todo el piso. Calefac-ción y aire acondicio-nado. Una plaza de pàrking Jardin, zona de juegos y piscinas cxxnunitarios. 32,5 Mill. 6740697 #fccaaSaníQ«atl •R«I.S06PSO. TORREBLNCA, su­perfície 60 m2, come-dor, cocina, 3 h., 1 b., todo exterior, salea-do, sin ascensor, 9.000.000 Ptas. 6753355-5892643 (KSÍ) •Ref. 492

C/VALLÈS, superfí­cie 65 m2, comedor, 3 h., cocina, y bano reformados, soleado, 2a planta sin ascen­sor, 11.550.000 Ras. 675 3355-5892643 (KSA) •Ref. 448 ZONA ES­TACIÓN, 73 m2, co­medor, cocina, 3 hab., 1 b.. ascensor. 10.850.000 Ptas. 67533 55-58926 43 (KSA) •Ref. 434 ZONA DE-PORTIVA, 80 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., parquet, ascensor, exterior, vistas Tibidabo, 14.000.000 Ptas. 675 3355-5892643 (KSA)

•Ref. 460 ZONA PARK CENTRAL, 85 m2+100m2 jardin pri-vado, salón, cocina, 3 hab., 1 b., 1 A. con ducha, calefac, aire acondi., 1 pàrking, trastero, piscina co-munit. ant. 3 afios, 29.500.000 Ptas. 675 33 55-5892643 (KSA) •JUNTO ESTACIÓN 3 dormitorios, gran comedor-salón, coci­na reformada, bario, aseo, terraza. Mucho sol.

15.000.000.- Ptas. 674 7254 (Fincas Gironella) • CENTRICO 95 m2,3 dormitorios, comedor-salón am­plio, cocina + office, lavadero, bafio, aseo, terraza. Solo 3 veci-nos. Buen estado. 19.000.000 .-Ptas. 674 7254 'Fincas Gironella i • RAMBLA CELLER 4 dormitorios, come­dor-salón con chime­nea, cocina, 2 banos, amplia terraza. Mu­cho sol. 17.000.000.-Ptas. 674 72 54 ( Fincas Gironella ) • C / RIUS ITAULET 160 m', 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», te­rrassa, pt. de park.. 27.500.000 674 5704-6754302 (tmdesa) _. • C/SANTIAGO RU-SINOL110rrv*,4 hab., 1 bany, 1 lava­bo, saló-menjador,

cuina -office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 6745704-6754302 •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 7410 (Imde&a) •P ISDE120rr f , 4 dormitoris, 2 banys, mott bona vista, park.. 22.000.000 Ptas. 6741204-874 1181 (Fktque&fíoca-l •PLANTA BAIXA amb jardí a z. residen­cial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, piscina, park.. 38.000.000 Res. 67412 04-6741181

RUBÍ. Av. L'Estatut, edif.nou, 85 rrf,3 hab.,bany i lavabo.Calefacció. Bec. Entrada 3.000.000 Res. Resta hipoteca. 5884017-58854 99 ( Incusa) • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Duplex de 118 i 135 m'. D e 4 a 5 hab., 2 í 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Park. opcional. P.FA. Nous 14.200.000 Ras. 588 40 17 -588 54 93 (Finques Vatíhoorat) • RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m!, 4 hab., cambra bany comple­ta, sol de matins, menjador 24 rrf, pla­ces de park. opcio­

nals. 10.500.000 Ras. 6996548 (Finques VaBhonrat) • PIS NOU a Coll Fava, planta baixa, 103rrr\ 3 dorm. do­bles, jardí particular de 970^ , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 6715 (Incusa) • GOLF Àtico duplex de 240 m2, + terraza, 5 hab., 3 banos y 2 aseos, Salón de 55 m2. con chimenea, zona comunitària con piscina, pàrking para 2coches. 56.000.000. ptas. 589 73 74 (101 Pisos) • CALLE ROSELLON (Junto Estación) Consta de 3 habita-ciones, bafio reforma­do, cocina. Solo 11.500.000. ptas. 674 0897 (Fincas Sant Cugat) • CALLE DOCTOR MURILLO Consta de 3 habita-ciones, salón, come­dor, dos banos refor­mados, etc. 14.500.000. ptas. 674 08 97 (Fincas Sant Cugat) • JUNTO GOLF ES­TACIÓN Lujo. Consta de 145 m2. y se distribuye en 4 hab, dobles, dos banos completos, co-cina-office muy bien. Lavero con galeria cubierta, salón-come­dor de 40 m2. Parket en todo el piso. Cale-facción y aire acondi-

cionado. Una plaza de pàrking. Jardin, zona de juegos y pis­cinas comunitarios. 32.500.000. ptas. 674 0897 (Fincas Sant Cugat L •ALFONSO SALA Precioso piso semi-nuevo de tres amplias habitaciones, salón-comedor con chime­nea, cocina -office y un bario completo (ambos nuevos). Alar­ma. Etc. Precio: 17.900.000. ptas. 674 0897 (Fincas Sant Cuoal i

PISOS LLOGUERS •ATICO JUNTO ES­TACIÓN C. St. Antoni. Consta de 3 hab. bario y coci­na reformados. Terra­za. Sol. Precio: 60.000 Ptas/mes. Ademas te-nemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler. 674 0897 (Fincas Sant Cugat) •RSONUEVO.Z. MONASTERIO. Sup. 90 m2,3 hab. do­ctes, 2 bancs, amplio sal.-com., cocina-office, galeria, focos empotra-dos, totalmente exterior, catefaoción, gas, sumi-nistros contratados. Alquiler 85.000,- Ptas. Pàrking Opcional. 5894566 (Arenaaan) C. SANTIAGO RO-SINYOU MUY CO­MERCIAL, Local 2 plantas, 120 mts2,

diafano, varias salas, terraza y jardin poste­rior, aseos nuevos. Ideal despachos, ofi-cinas, escuelas,... 125.000- Ras. 674 7254 ( Fincas Gironella)

• APARTAMENTOS, conosinmuebles,1 dormitorios con ar-mario, comedor-sa­lón, cocina, bano y terraza. Alquiler: a partir de 45.000.- Ras. 874 7254 (Fincas Gironella) •PISOS JUNTO MONASTERIO 2-3 dormitorios, co­medor-salón amplio, cocina reformada, ba­no completo, galeria, amplia terraza. Sol y vistas. Alquiler 65.000-674 7354 (Fincas Gironella )

• PISOS A ESTRE­NAR Dalante Colegto Euro­pa. Desde 95 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 banos, amplias te-n-azas, jardin privado y comunitario con piscina, armarios y fo­cos empotrados, par­ket, calef. gas, pàr­king y trastero. Aca-bados alto standing. Desde 125.000. Ras 58945 66 (Arenasan)

•PIS PERA LLOGAR A La Floresta 70m2 3 hab. 53.000 ptas. 23765 72 4152474 ( Fincas Cabeat)

•TORRE. junto estación Mira-sol con o sin mue-bles, 3 dorm, amplio sal.com. con chime­nea, cocina, cuarto bafio, aseo, lavadero, despensa, calef. do­ble vid. Jardin de 585m' 157.000.-ptas. 674 7254 ( Flnrax OlmnitlLi) •APARTAMENTOS alquiler. Con o sin muebles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza park. opcio­nal.

Desde 50.000.-ptas. 674 7254 ( Fincas Gironella ) • Z . CENTRO 4 dorm, sal-com. co­cina, lavadero, bario compl., aseo, galeria calefacc. 75.000. -ptas. 674 7254 I Fincas Gironella) • JUNTO MONASTE­RIO

C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet, bano compl.. cocina terraza, todo exterior. Mucho sol. 65.000.-ptas. 674 7254 ( Fincas Gironella) •ATICO JUNTO ES­TACIÓN

Cl. Sant Antoni. Cons­ta de 3 hab. bafio y cocina reformados. Terraza. Sol. 67.000 ptas./mes. Ademas tenemos una amplia oferta de pisos

y torres en alquiler.

6 7 4 0 8 » Cugat)

OFERTES I DEMANDES

•ES NECESSITEN persones per a venda directa d'un producte de cosmè­tica d'importació exclusiva a Europa. Interessat truqueu d'11 a 13 h. alterí. 674 01 65 "EL TITELLA TRA­PELLA" Organitza les millors festes in­fantils. Pallassos, ti­telles...un regal inob­lidable. 6743091-31958 76 •SI VOLS SER BASTONER... i tens més de 5 anys ara és el moment. Vine a l'Esbart a inscriure't del dia 15 al 19 de setem­bre,de 6 a 9 de la tarda.

•COLABORADORS L'Arxiu Garín ne­cessita col.labora-dors/es desinteres­sadament (feina fà­cil). Si t'interessa truca. Telf. 674 25 70 •ES NECESSITEN Telefonistes zona Cerdanyola - Tel. (972)20 53 10 •SE NECESITA MENSAJEROCON MOTO. Telf. 474 21 00 •SE OFRECE SENORA PAPA SER­VICIO DOMESTICO. M-CARMEN Telf. 520 2347

EL CLUB DEL SUBSCRIPTOR

La nit dels cantautors

EL LOTUS BLAU "ü

* * 4 i ï !iüJ

H In'

;4 ,-:'- •> i-

M lmr\

DIVEI

ÍÍMOSTJ ï***

;A D£ CULTURA iS 27 DE MARÇ

ÍUBSPTORS , - - •

WIICIO

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès TRUCA'NS AL 5 8 9 6 2 8 2

OS 4 CANTON

34

Handbol

HquesU imtantàaU rtciH m» é* Iw foia» M Nrttt lue vi Mfranar ME Sant Cugat i Salto Mantcala i l pavelló municiíal, Fita: YOLANDA 6ARCÍA L«lgS^Ci^f^»*^tMii i i«. . iMkMUM MHTHT^hfttf t«fttw1tf ftitii YBUHnftBMICift

El Dream Team de casa La UE Sant Cugat aconsegueix la classificació matemàtica per disputar el sector

Des que es va fundar la secció UE Sant Cugat, el seu equip 2 2 al 2 6 d'abril el tercer

Al.KX LÓPE/,

d'handbol de la pres de fer-ho a Sant Sebastià i a Sant Cugat, af iuntwà del ara fa dos anys. Ara , l'objectiu és el de quedar estatal, des- primer en aquesta fase d'ascens.

Després de derrotar per 31 gols a 24 la Salle Montcada al pavelló municipal, l'equip d'handbol de la l 'nio Ksportiva Sant Cugat ha assolit la classificació matemàti­ca per disputar del 22 al 26 d'abril cl sector estatal en una seu enca­ra per determinar. Seria llavors quan el conjunt santeugatenc po­dria aconseguir l'ascens a Prime­ra Divisió estatal. Aquest és el punt culminant d'una excel·lent temporada que ha dut els ver­mell- -i-negre a perdre tan sols tres punts en els 21 enfronta­ments oficials que ha hagut d'a­frontar aquesta campanya. L'e­quip santeugatenc va perdre a la fase regular a la pista del Carde­deu i va empatar al pavelló mu­nicipal davant el Molins de Rei a la fase d'ascens. D'aquesta ma­nera, el mateix tècnic Joan Sancho explica que "els resultats que hem obtingut fins al moment par­len per si sols", en una tempora­da que qualifica d"'exeel·lent". "Sincerament, crec que estem on ens mereixem", ha detallat l'en­trenador vermell-i-negre.

La plantilla de l 'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat està formada per Xavi Sallós, Ig­nasi Solà i Pere Antich (porters), i Edu Ollé, Xavi Rovira, Joan Cin­ta (capità), Carles Casaubón, Es­teban Rodríguez, Javi Montilla,

Xavi Pizarro, Juanjo Gonzàlez, Armand Mora i Oscar Palència. Aquesta llista la completen tres jugadors del segon equip: Ivan Salas, Ivan Carpio i Jordi Ro­dríguez.

El tècnic santcvgatanc Jorn Sanck*. Ftto: E4C

L'objectiu: primera posició

Si a la fase regular la UE Sant Cu­gat va acabar en primera posició, ara a la fase d'ascens tot indica que també serà primer. Sancho ha reconegut que la fita "se cen­tra ara mateix en quedar primers". Aquest fet donaria prioritat als santeugatencs respecte l 'equip que acabi segon en aquesta fase d'ascens amb vista a organitzar el

sector estatal. Aquest segon lloc és, ara per ara, cosa de dos con­junts: Sant Quirze, que té tretze punts, i Cardedeu, que en té nou.

Afrontar el sector

L ' en t renador san teuga tenc , Joan Sancho, és conscient tam­bé que pot tenir problemes a l'­hora de confeccionar una llista de l s j u g a d o r s a m b q u è pot comptar per disputar el secor, es faci finalment on es faci. Tres jugadors ja han fet saber a San­cho que podrien tenir seriosos problemes per assistir al sector. per motius laborals.

Avantpenúltinia jornada

A falta de tres jornades perquè acabi aquesta fase d'ascens, la UE Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a la pista del Sant Quirze, segon classificat amb 13 punts, tres menys que els ver­mell-i-negre. Abans que acabi aquesta fase, la 11E Sant Cugat s'ha de desplaçar a la pista del Sant Quir/.e i el Molins de Rei, i ha de rebre en la darrera jornada el Cardedeu. Si l'equip santeu­gatenc guanya aquest cap de set­mana s'asseguraria també ma­temàticament la primera posició. Per a aquest enfrontament, Joan Sancho tampoc podrà disposar de Carles Casaubón, que continua amb molèsties al genoll.

Armand Mora: "Aquest any, sí" • Armand Mora és un dels juga­dors més emblemàtics de l'e­quip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat i ha contribuït de for­ma molt directa en aquesta clas­sificació per disputar el sector estatal. Per al santeugatenc, "la plantilla ha treballat molt bé i molt fort", en una temporada "molt llarga, molt intensa i molt dura". L'excel·lent temporada que està quallant el conjunt que dirigeix Joan Sancho ha estat en bona part gràcies "a un bloc molt compacte on tots els jugadors ens entenem a la perfecció". Amb tot, el qui ha defensat la samarreta vermell-i-negre en les últimes dinou temporades ha explicat que "malgrat que indi­vidualment l'anterior campanya hi havia millor equip, el d'a­questa temporada és més regu­lar i juguem millor". Armand Mora ja sap el que és prendre part en un sector, ja que ha par­ticipat en dos: a Sant Sebastià i a Sant Cugat, ara fa precisament dos anys. "Per experiència dels dos sectors que he jugat, està clar que aquesta fase és una mica a cara o creu". Armand Mora afir­ma que la UE Sant Cugat "fa quatre temporades que mereix estar a Primera Divisió Nacio­nal. Malgrat tot, crec que en­guany ho aconseguirem". /A.L.

Sant Cugat pot acollir el

• Recentment, la junta direc­tiva de la Unió Esportiva Sant Cugat ha decidit presentar una sol·licitud per fer-se càrrec de l'organització del sector esta­tal. Així ho va fer públic Enric Tomàs, president de l'entitat, dissabte passat al programa Avantmatx de Ràdio Sant Cu­gat. De fet, però, la UE Sant Cugat no sabrà fins aproxima­dament la segona setmana d'a­bril si la Federació Espanyola d'Handbol li ha concedit l'or­ganització de la fase de sector. En el cas que així sigui, Tomàs ha assegurat que "ens hi abo­carem al màxim. La voluntat, les ganes i la il·lusió sempre hi són presents". Fa dues tem­porades, el club va fer-se càrrec d'aquesta fase, però el primer equip d'handbol de la UE Sant Cugat no va aconseguir l'as­cens després de caure en se­mifinals davant el Maristes d'Alacant. De moment, el mà­xim mandatari de l'entitat sant-cugatenca ja ha xifrat el pres­supost d'aquest sector d'entte un i un milió i mig de pessetes. Enric Tomàs ha explicat que "ja s'ha constituït una comis­sió què tindrà vida fins que aca­bin les fases on la seva única feina serà organitzar aquest afer". /À.L.

ELS4 CANTONS Divendres, 30 de març de 1998 Esports 35

H o q u e i h e r b a

Un triomf a Santander donaria la permanència al Júnior

Sardinero i Vallès són els rivals per eludir la promoció de descens El J ú n i o r mascul í podr ia aconsegu i r la c l a s s i f i c a c i ó m a t e m à t i c a per as ­sol ir la tan des i t jada p e r m a n è n c i a a la D i v i s i ó d ' H o n o r m a s c u l i n a , d i u ­m e n g e v i n e n t , e n e l d e s p l a ç a m e n t

Àl.HX LÓI'KZ - Sant Cugat -

q u e ha d e fe r a l t e r r e n y d e j o c de l C a j a C a n t à b r i a S a r d i n e r o , e n zona de p r o m o c i ó de d e s c e n s . En la doble j o r n a d a del passa t c a p d e s e t m a n a , l ' equ ip q u e d i r ige ix A n d r é s Bar r ien -

tos va a c o n s e g u i r un e m p a t a m b e l R C Po lo i una v ic tòr ia d a v a n t la U D T a b u r i e n t e . L 'equip f e m e n í , q u e v a perdre a Santander , s 'a l lunya del seu ob jec t iu : a c a b a r en la quar ta pos ic ió .

L'equip masculí del Júnior va acomplir l'objectiu que s'havia fixat en la doble jornada de lli­ga de la Divisió d 'Honor: su­mar com a mínim quatre dels sis punts possibles. Dissabte a la tarda, el conjunt santcuga-tenc va empatar a tres «ois da­vant el RC Polo i d iumenge al matí va vèncer també a les se­ves instal·lacions la \ D Tabu­riente per 1 gol a 0. L 'equip santcugatenc no guanyava a la lliga ties del passat 15 de no­vembre, quan va desfer-se del Jolaseta. A falta de dues jorna­des perquè acabi el campionat de lliga, el Júnior és vuitè a la taula amb 20 punts, a quatre de la zona de promoció de des­cens. que ocupen ara mateix Caja C a n t à b r i a S a r d i n e r o i Vallès Deport in . Passi el que passi d 'aquí a que finalitzi la competició, matemàt icament l 'equip blau-i-negre no pot bai­xar d i rec tament , però sí que podria disputar la promoció de d e s c e n s . Així, l ' e n t r e n a d o r santcugatenc Andrés Barrien-tos ha advertit que "encara no estem salvats matemàticament i això, al cap i a la fi, és el que realment importa".

.1111*11

il»u«Kl··* ?rí

fc T a tres gott, després f u m reacció espectacular deb d'Andrés Bamertos. FotoYOUNIAEMCiA

L n triomf a Santander

"Hem d'anar a guanyar a San­tander. Aquesta ha de ser la nos­tra mentalitat", ha explicat Bar-rientos. Amb una victòria, l'equip santcugatenc assoliria matemàti­c a m e n t , un any més , la per­manència. El tècnic argentí del Júnior troba "possible" vèncer al camp del Caja Cantàbria Sardi­nero perquè "l'equip està en alça.

Hem superat una crisi important que teníem i ha arribat en un mo­ment oportú". Per a aquest en­frontament, els jugadors locals Ina-ki Orsola i Jordi Bagunyà seran baixa una jornada més. Tot i que Andrés Barrientos és

conscient que l'objectiu "és sal­var-se", ha afirmat que en el dar­rer partit amb el Club Egara, ja campió de lliga, li agradaria jugar "amb tensió. És simplement una

qüestió de morbo esportiu". L'equip femení del Júnior va

patir el cap de setmana passat una ensopegada important al camp del Sardinero per 5 gols a 1 i, d 'aquesta manera, s'allunya d'assolir la quarta posició final a la lliga. Ara ocupa el sisè lloc amb 23 punts, a sis del quart, el C D Terrassa. Diumenge al matí rep la Universidad de Sevilla, que és avantpenúltim amb 12 punts.

F u t b o l

El Sant Cugat Esport s' imposa al camp del V ic

i fa sa l tar la s o r p r e s a - Sant Cugat -

Ja ho avançava l 'entrenador del Sant Cugat Esport, Albert Vinas, les últimes setmanes. El seu equip estava preparat per "fer saltar la sorpresa" lluny de Sant Cuga t i davant un dels conjunts capdavanters de la ca­tegoria. Doncs els pronòstics de Vinas s'han complert final­ment, ja que d iumenge passat el conjunt vermell-i-negre va imposar-se al camp del Vic, lla­vors tercer classificat i ara cin­què amb 51 punts, lluny de les posicions d 'ascens a Tercera Divisió. El jugador santcuga­tenc Joan va fer als 31 minuts de partit l 'únic gol d 'aquest i que va donar tres punts d'or als ve rme l l - i - neg re . Aques t triomf ha estat el segon conse­

cutiu que aconsegueix el Sant Cugat Esport després d ' impo­sar -se fa d u e s s e t m a n e s al camp municipal d 'Espor ts al Palafrugell. L'últ ima victòria que va assolir a domicili l 'e­quip d 'Albert Vinas data del 14 de desembte, quan els sant-c u g a t e n c s van imposar - se a domicili al Ripollet per idèntic resultat: 0 a gols a 1. A falta de nou jornades per­

què acabi la lliga, el Sant Cu­gat rep la visita d i u m e n g e a partir de les dotze del migdia del Cornellà, yuitè classificat amb 44 punts i un balanç a la competició de dotze victòries, vuit empats i nou derrotes. L'e­quip vermell-i-negre és tretzè a la taula amb 36 punts, lluny ara mateix de les posicions de descens. /A.L.

F u t b o l s a l a

El Winterthur derrota a domicil i el Pol ideport ivo Andorra , un rival directe

- Sant Cugat -

El Winterthur Sant Cugat va fer un altre pas important per mantenir la categoria a la Di­visió de Plata en imposar-se a la pista del Polideportivo An­dorra per 4 gols a 7. Després de dues derrotes consecutives al campionat de lliga, l 'equip vermell-i-negre es va retrobar amb el bon joc i els bons re­sultats. Els homes de Carles Navarro no guanyaven fora de casa des del passat 27 de ge­ner, quan van desfer-se a les Illes Canàries del Teide Sali-netas. Aquest és, sens dubte , un triomf molt important per­què cal tenir p resen t que el conjunt andorrà és un adver­sari directe per eludir cl des­cens de categoria, tot i que ara

<z\goalavemge és favorable als vermell- i-negre. Amb aques­ta victòria, el FS Sant Cugat recupera altra vegada la dese­na posició a la taula, ara amb 28 punts, a quatre del descens, i avança t ambé a la classifica­ció al Polideportivo Andorra. El Winterthur va trencar d'a­questa manera amb tretze jor­nades la imbatibilitat de l'An­dorra de Terol a la seva pista i ha aconseguit vèncer aques t equip a la seva pista per pri­mer cop a la Divisió de Plata. Aquest cap de setmana no hi

haurà jornada de lliga, ja que se celebra la Copa de Divisió de Plata. N o serà fins d 'aquí a dues se tmanes quan l ' equiup san tcuga tenc rebi el C e n t e ­lles, equip en zona de descens directe. /A.L.

B à s q u e t

La UESC entra en zona de descens directe

À. L. - Saut Cugat -

L'equip de bàsquet de la UE Sant Cugat ha deixat d'ocupar una de les places de promoció de descens a Tercera Catalana i ara és en zona de descens direc­te, ocupant la penúltima posició amb 29 punts. En la darrera jor­nada, el conjunt tpie dirigeix Francesc Solana va caure davant el Súria, segon a la taula, per 89 punts a 96. Ln triple del conjunt visitant a falta de cinc segons pel final del partit va forçar la pròr­roga, que després esdevindria nefasta per als interessos sant-cugatencs. Aquest cap de set­mana, el conjunt vermell-i-ne­gre visita la pista del tercer classificat, el Fincas Fraga.

F u t b oi s a l a

L'Olímpyc empata amb l'Hospitalet

-Saut Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta va em­patar a tres gols en el darrer com­promís de lliga que el va enfrontar a l'Hospitalet ai pavelló munici­pal. Amb aquest punt, l'equip que entrena Àngel Ruiz és desè a la taula amb 16 punts, a nou de les dues posicions de descens directe a Primera Nacional A. Amb la bai­xa de Joan Reixach, l'equip flo-restà es desplaça aquest cap de setmana a la pista del FC Barce­lona "B" , que és setè amb 27 punts. /A.L.

Hoquei patins

El Patí Hoquei venç l'Universitari

El Patí Hoquei Sant Cugat va der­rotar per 5 gols a 7 l'Universitari, penúltim classificat. Una setma­na més, l'equip santcugatenc man­té la cinquena posició amb 29 punts, a tres del quart classificat, el Ripollet. El conjunt que dirigeix Lluís Sànchez visitarà aquesta jor­nada la pista del JMJ, avantpe­núltim a la taula amb 7 punts.

Els jugadors jútviors del P H Sv.u\t

Cugat Pepon Meneses, Pol Caru­lla i Gonzalo Munoz i el juvenil Guillem Pérez, van ser convocats en una preselecció, dimecres pas­sat, amb la selecció estatal júnior a Pallejà. /À.L.

36 Esports ELS /CAIYTONS Divendres. 20 de març de 19VS

C a p b u s s a m e n t

Fer conèixer el capbussament és l'objectiu del CEC Nècton L entitat signa un acord de col·laboració amb el CM Sant Cugat

Malgrat que el passat 16 de novem­bre ja es va constituir la junta di­rectiva i es van redactar els estatuts, el Club Esportiu de Capbussament Nècton va presentar-se dimarts al

AI.KXLÒPKZ

Club Muntanyenc Sant Cugat , on s'impartiran les classes teòriques i on serà instal·lada la seu d'aquesta nova entitat local. Albert Boadella, president de l'entitat, ha explicat que

aquest ha de ser un club "de caire familiar, on tota la gent hi participi i se senti implicada". Del 30 de març fins al 26 d'abril s'impartirà el primer curs d'aquesta disciplina.

Kl Club Esportiu de Capbus­sament Nècton va presentar-se dimarts al C lub Muntanyenc Sant Cugat. Al llarg de dues ho­res, la junta directiva d'aquest nou club santeugatenc va expo­sar quina es la seva filosofia i els seus projectes. Albert Boadella, president de l'entitat, ha expli­cat que aquest ha de ser un club "de caire familiar, on tota la gent hi participi i se senti implicada". Kl C E C Nècton té ara mateix

4(1 socis i incies federati­

ves. El passat 16 de novembre es \a constituir la junta directiva de l'entitat i també es van re­dactar els estatuts. El cos direc­tiu està integrat per Albert Boa­della, president, Germàn Mal», instructor, i Carmen Arqued, co­ordinadora. Boadella, instructor tres estrelles i membre del co­mitè tècnic de la FEDAS (Fe-deración Hspanola de Activida-des Subacuàticas), explica que la idea de crear aquesta entitat va néixer d'una colla d'amics que es reunia en diversos punts de la Costa Brava per fer capbussa­ment. El nècton és, juntament amb el plàncton i el ventós, un dels tres elements que podem trobar dins el fons marí. El mà-

El Cliib Espwliu da

xim responsable del club ha afir­mat que el nècton "són els pei­xos que naden ll iurement per l 'aigua" i t ambé ha definit el

•capbussament com "un passeig per un altre ambient, que és pot­ser un dels paratges més desco­neguts que queden".

Acord de col · laboració

Un cop acabada la presenta­ció, Narcís Castanyer , presi-

I NèetM es vi presentar flauta «I CM Sant

dent del CM Sant Cugat i Al­bert Boadella, p res iden t del C E C Nèc ton , van signar un conveni de col·laboració entre ambues ent i ta ts . Així, la seu social del N è c t o n i on s ' im­partiran les classes teòriques serà el C M San t C u g a t . La nova ent i ta t santeugatenca ja ha preparat el primer dels cur­sos que pensa fer. Serà del 30 de març al 26 d'abril . Demà, però, a la piscina municipal ,

Cugat. Feta: WE BEURAN

de les quatre a les vuit del ves­pre, el C E C Nècton farà una immersió. D iumenge al matí es farà una sortida a les Illes Medes i el proper dissabte al Mar Moler. L'entitat impartirà els tres nivells federatius així com altres especia l i ta ts d 'a­ques t món. Boadella ha afegit que aquest no és un esport pe­rillós perquè "el perill més im­portant dins l 'aigua som no­saltres mateixos".

í e n n i s

Quadrangular al Llorenç Marlet

- Validareu -

Les instal·lacions del Club Es­portiu Valldoreix acolliran aquest cap de setmana la X edició de l'O-pen de Tennis Llorenç Marlet. Enguany, però, s'ha optat per la disputa d'un torneig quadrangu­lar, tant en categoria masculina com femenina. El quadre mas­culí estarà integrat per Jordi Mas, Eduard Nicolàs, Feliciana López i Pedró Cànovas, i el femení per Núria Montero, Lurdes Domín­guez, Núria Llagostera i Sónia Delgado. Dissabte es disputaran les semifinals i diumenge al matí tindrà lloc la final. /A.L.

Golf

El Segura, al CG Sant Cugat

- Sant Cugat -

L'equip de golf santeugatenc ca­pitanejat per Juan Luis Asensio no va quallar una bona participa­ció en la tercera prova de la XXXIII edició del Gran Premi de Catalunya Segura Viudas de Golf, que va acabar diumenge al Club de Golf Sant Cugat. L'equip santeugatenc està format per Dani Díaz, Pino Màfiez, Agustín Do­mingo i el capità Juan Luis Asen­sio i defensen el tercer títol con­secutiu en aquesta prova. Malgrat tot, a la classificació general són dotzens amb 666 cops, 15 més que el líder. /À.L.

ií-wmmï. c A WMmmmmjmiism t-gm m. Í*.

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FVTBQi

SANT CUGAT ESPORT Bans Shonhofet Joan ColeH Miguel Gomsaíez

PB SANT CUGAT Vanessa Costas Rosa García Sara Montero Laura Gallego

PATÍ HoQipi. Dant Antón Ton! Zapkrta Àlex Costa Jordi Montserrat

PATÍ HOQUEÍ

Maria Rosa Tambuiín 36

FVTBOISALA TOLHBOL

ORT Mònica Vidal 24 WINTERTHUR SANI CUGAT cvSAarOuíSifci? " 31 Marta Gm&k 21 Sergi Martínez 26 Melina Dràgànic U 20

ijjalílgMej gfeHMUl Paco Boza - 16 M.C. Domínguez 10

i é ijjalílgMej gfeHMUl oscar Monjoneü 15 Sandra Yméd 4

JÚNIOR MASCULÍ MAS JANER K J U M U W M K >

17 Christian Wein SO Paqui Sànchez 18 15 Carles Saltés 21 Maite Gómez IB UESC - - ' • - • . . ' 13 Joan Sallés IS Irene Sànchez 17 NachoArgesto 29 13

JÚNIOR FEMENÍ Elisabeth Escrivà 16 RuMri..S5écSté£

AÜMSttNlgMK"-" " '

24 21

IS Luci López 26 HANDBOL >' ' , * Sandra Serrahíma 18 • UESC ->: v. Caro! Abad 14 UKSC Elisabeth Baldocn 25

is Xavi Pizarro 29 Núria Oliver 23 15 Armand Mora 22 Marga Atesafto 23 15 Joan Cinta 13 Júlia VrHar 17 14

F I S 4 CAIVTONS Divendres, 20 de marc de 1998 Esports 37

FUTBOL

Primera Catalana 12.00 Sant Cugat-Cornellà (Diu.)

Segona Regional 12.00 Badia-Sporting Mira-sol (Diu.)

12.00 La Farga-Castellar (Diu.)

Tercera Regional 11.30 Montsertat-Júnior (Diu.)

12.00 La Farga-PB Sant Cugat (Diu.)

Veterans 16.00 Papiol-Sant Cugat (Dis.)

Preferent Juvenil 18.00 Sant Cugat-Gramanet (Dis.)

2a Divisió Juvenil 10.00 PB Sant Cugat-Júnior (Diu.)

Adesa (Descansa)

18.00 Sant Cugat-Juv. 25 Sept. (Dis.)

l a Divisió Infantil 10.00 San Cristóbal-CEF Se Cugat (Diu.)

15.00 San Lorenzo-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Infantil 1 6 3 0 Jàbac-PB Sant Cugat (Dis.)

09 .00 Sant Cugat-Adesa (Dis.)

12 .00 Juan XXII I -San t Cuga t (Dis.)

15.00 Jàbac-Júnior (Dis.)

1a Divisió Cadet 16.00 Dosa Terrassa-Sant Cugat (Dis.)

17.45 PB Sant Cugat-Can Fatjó (Dis.)

2a Divisió Cadet 16.00 Juan XXIII-Júniot (Dis.)

13.45 C E F St Cugat-Juv. 25 Sept. (Dis.)

Sant Cugat (Descansa)

wm- m * n : r *

FUTBOL SALA

Aleví 10.00 Santa Isabel-Joan .Maragall <Dis.)

11.00 Thau-Ramon Lluli (Dis.) 10.00 Escola Avenç-RubíNord (Dis.)

Infantil 11.00 Angeleta Fcrrer-La Serreta (Dis.) 12.00 El Bullidor-Escola Avenç (Dis.)

Cadet-juvenil 10.00 Angeleta Ferrer-Rubí Nord (Dis.) 10.00 Rubí-Fuenteliviana (Dis.) 11.00 Can Fatjó-Club D'Aran "A" (Dis.) 13.00 Club D'Aran "B'-Inter 119 (Dis.)

FUTBOLSALA

Aleví Zona Nord-Joan Maragall 3-0

Santa Isabcl-Ramon Llull 8-5

Thau-RubíNord... 6-3

Pau Casals "A^-Escola Avenç 1-5

Infantil Cas te l lnou-Esco la Avenç 3-3

Angeleta Fcrrer-Rubí Nord 2-t t

Cadet-juvenil Rubí Nord-Fuenteliviana Z-Z

Angeleta Ferrer-EI Bullidor 3-2

Rubí Nord-Club D'Aran "A" 7-3

Club D'Aran "B"-Duc Montblanc 2-1

1a Divisió Aleví 16.00 PB St Cugat-Natació Terrassa (Dis.)

16.00 Juv. 25 Sept.-Sant Cugat (Dis.)

12.00 Júnior-Rubí (Dis.)

2a Divisió Aleví 16.30 Sant Cugat-PB R.Llorenç (Dis.)

11.15 PB Sant Cugat-Can Anglada (Dis.)

11.30 Adesa-Ullastrell (Dis.)

Benjamí Preferent 12.00 Ripollet-Sant Cugat (Dis.)

10.00 Mollet-PB Sant Cugat (Dis.)

2a Divisió Benjamí 1 0 3 0 Sant Cugat-Mollet (Dis.)

12.00 Àgora-Maurina Egara (Dis.)

1 1 3 0 Adesa-Terrassa (Dis.)

Prebenjamí 12.30 Mollet-Àgora (Dis.)

12.00 Sant Cugat-Terrassa (Dis.)

11.00 Fontetes-PB Sant Cugat (Dis.)

12.00 Sant Cugat-Ripollet (Dis.)

2a Divisió Femení 16.15 Espanyol-PB Sant Cugat (Dis.)

BÀSQUET

Segona Catalana 18.00 Fincas Fraga-UE Sant Cugat (Dis.)

Tercera A 12.00 PB Sant Cugat-Sant Andreu (Diu.)

HANDBOL

Benjamí 09 .00 Avenç "B"-Joan Maragall (Dis.) 10.00 Avenç "A"-Santa Isabel (Dis.) 1300 Catalunya-Ferran Clua "B" (Dis.) 11.00 Ferran Clua "A"-Collserola (Dis.)

Aleví 12.00F.CIua "A"-Catalunya "A" (Dis.)

09 .00 Rubí-Collserola (Dis.) 09.00 Santa Isabel-Catalunya "B" (Dis.) 10.00 Escola Avenç-Pureza Maria (Dis.)

Ferran Clua "B" (Descansa)

B À S Q U ET

Benjamí 11.00 Escola Avenç-Pins Vallès (Dis.)

10.00 Àgora-Sant Jordi (Dis.) 10.00 R.Carmeli "B"-Santa Isabel (Dis.) 11.00 Ferran Clua-Catalunya (Dis.)

HANDBOL

Benjamí Santa Isabel-Joan Maragall 6-2

Avenç "B"-Ferran Clua "B" 6-2

Escola Avenç "A"-Collserola 8-0

Catalunya-Ferran Clua "A" 2-6

Aleví Ferran Clua "B"-Collserola 7-1

Ferran Clua "A"-Catalunya "B" 8-0

Rubí "B"-Pureza Maria "A" 0-8

Santa Isabel-Escola Avenç 4-4

B À SOU ET

Benjamí San Jordi-Pins Vallès 26-30 Avenç-Santa Isabel 20-26 Agora-Catalunya 49-1

Tercera B 12.00 PB Sant Cugat-Cerdanyola (Diu.)

Sub-22 1 9 3 0 Penya Fragatina-UE St Cugat (Dis.)

10.30 PB Sant Cugat-Els Monjos (Diu.)

Tercera Catalana fem. 19.00 L'E Sant Cugat-Collblanc (Dis.)

Júnior masculí PB Sant Cugat-Corazonistas

Cadet masculí 16.00 L'E Sant Cugat-Guinardó (Dis.)

Cadet femení 1 7 3 0 UE Sant Cugat-Vilanova (Dis.)

FUTBOL SALA

Primera Nacional A. 19.30 F C Barcelona-Olímpyc (Dis.)

Territorial Catalana 17.00 Sant Quirze-W. Sant Cugat (Dis.)

Primera divisió 1 9 3 0 PB Sant Cugat-La Maurina (Dis.)

1 2 3 0 Meson Compostela-Chess (Diu.)

17 .00 Champion-Vacarisscs (Dis.)

Segona divisió "A" 18.00 Pena Tracap-Mas Janer (Dis.)

11.45 Olímpyc Floresta-Begues (Diu.)

Segona divisió "A" fem 18.00 Vilafranca-Mas Janer (Dis.)

16.00 Champion-Canet (Dis.)

Segona divisió "B" fem T h o u s - M C Sant Cugat

Aleví 09.00 Àgora-Sant Jordi "A" (Dis.) 09.00 Regina Carmeli-Avcnç (Dis.) 12.00 Sant Jordi "B"-Pins Vallès (Dis.)

13.00 Catalunya-Sant Jordi "C" (Dis.)

13.00 Centre Obert 1-Centre Obert 2.(Dis.) 12.00 Pureza Maria-Ferran Clua (Dis.)

VOLEIBOL

Aleví 13.00 Pins Vallès-Joan Maragall (Dis.) 12.00 FerranClua-Schola (Dis.)

M A mm'wm.L·'

F U TB O L 7

Benjamí 09.00 Rubí-Escola Avenç (Dis.)

Regina Carmeli "B"-Maristes Rubí 29-18

Ferran Clua-R. Carmeli "A" 22-46

Aleví Escola Avenç-Sant Jordi "A" 49-14

Àgora-Pins Vallès 31-39

Regina Carmeli-Sant Jordi "B" 22-35

Centre Obert 2-Sant Jordi "C" 9-58

Catalunya-Ferran Clua 47-12

Centre Obert 1-Pureza Maria 29-22

p í> R r '•' %.%^WÈiW.-tk R

o M A n c

F U T B O L

Benjamí Escola Avenç-Can Jofresa.... ..2-0

11.30 Mas Janer-Masnou (Diu.)

11.00 Clot-Dangerons Giris (Diu.)

Juvenil 2a divisió 18.30 Mollet-W. Sant Cugat (Dis.)

11 .00 Santa Coloma-Ol ímpyc (Diu . )

Cadet 2a divisió Martorell-W. Sant Cugat

Cadet l a divisió 16.10 Canovelles-Olímpyc Floresta (Dis.)

Infantil 1 1 3 0 Gironella-Olímpyc Floresta (Diu.)

Aleví 12.00 Castellbí-Olímpyc Floresta (Dis.)

HANDBOL

Primera Catalana 12.30 Sant Quirze-UE Sant Cugat (Diu.)

Juvenil masculí HE Sant Cugat-Parets

Cadet masculí G E i E G - U E Sant Cugat

Cadet femení l !E Sant Cugat (Descansa)

HOQUEI HERBA

Divisió d'Honor masc. 1 2 3 0 Sardinero-Júnior (Diu.)

Divisió d'Honor fem. 13.00 Júnior-l'niversidad Sevilla (Diu.)

HANDBOL

Infantil Masculí 11.00 Angeleta Ferrer-C.Martí "B" (Dis.)

11.001 vícen Egara"B*'-COSt Cugat....(Dis.) 12.00 Liceo Egara"A"-Avcnç (Dis.)

VOLEIBOL

Infantil Femení 10.00 El Pinar-Sagrat Cor (Dis.)

09 .00 CVRubí-CV Sant Cugat (Dis.)

Cadet Femení 13.00 Pureza Maria-Col.legi Carme (Dis.)

Angelcra Ferrer (Descansa)

Juvenil Femení 1 0 3 0 IES Blanxart-Pureza Maria (Dis.)

HAN D B O L

Infantil Masculí CO Sant Cugat-Angeleta Ferrer 34-27

Escola Avenç-C. Pràctica "B" (ajornat)

V p JLJE I B O L

Infantil femení CV Sant Cugat-Sagrat Cor 2-1 Nicolau Copèrnic-EI Pinar 0-2

Cadet femení Sagrat Cor-Pureza Maria 1-2 Angeleta Ferrer-Col.legi Martí 2*0

Juvenil femení IES Terrassa-Pureza Maria 0-2

HOQUEI PATINS

Segona Catalana 20.15 JMJ-PH Sant Cugat (Dis.)

Fèmines 18.15 Sant Jordi-PH Sant Cugat (Dis.)

Júnior 10.45 Vilafranca-PH Sant Cugat (Diu.)

Juvenil PH Sant Cugat (Descansa)

Infantil 11.15 Corbera-PH Sant Cuga t (Diu.)

Aleví "A" PH Sant Cugat (Descansa)

Aleví "B" 1 6 3 0 PH Sant Cugat-Sitges (Dis.)

Benjamí 1 5 3 0 PH Sant Cugat-Sitges (Diu.)

Prebenjamí "A" 16.00 Corbera-PH Sant Cugat (Dis.)

Prebenjamí MB" 12.00 PH Sant Cugat-Sitges (Dis.)

R U C B Y

Camp. Cat. 3a Divisió Sant Cugat-Júnior (Descansa)

TENNIS TAULA

Copa infantil 11.00 UE Sant Cugat-Collbató (Diu.)

BÀSQUET

Infantil Masculí 11.00 PB Sant Cugat-C. Carme (Dis.) 11.00 Escola Pia "A"-Avenç "A" (Dis.) 10.00 Escola Avenç "B"-Tecnos "B"..(Dis.) 12.00 FE Sant Cugat "B"-R. Carmeli.íOis.) 10.00 Ramon Pont-l'E St Cugat "A"..(Dis.)

Infantil Femení 11.00 C. Berant "B"-Angeleta Ferrer..(Dis.) 09 .00 lIE Sant Cugat-Blanxart (Dis.)

Cadet Femení 11.00 Escola Pia-Purcza Maria (Dis)

FUT._BJUL._S_AJ._A_

Cadet femení 09.00 Torre Palau-UE Sant Cugat (Dis)

BÀSQUET

Infantil Masculí Escota Avenç"A"-Vedruna "A" 29-45

Dosa Salcsians-PB Sant Cugat 47-10

Sant Jordi-Escola Avenç"B" S7-25

IES Blanxart-UE Sant Cugat "B" 0-0

UE Sant Cugat "A"-Escola Pia "B".... 18-50

Infantil Femení Angeleta Ferrcr-IES Terrassa 30-46

Cingle-UE Sant Cugat 16-21

Cadet Femení Pureza Maria-Nicolau Copèrnic 7-46

FUTBOLSALA

Cadet femení UE Sant Cugat-Escola Pia 6-7

38 Esports ELS4CAIVroNS Divendres, 20 dt marc de 1998

F U T B O L

Primera Catalana

Cerdanyola-Cornellà 0-0

Vic-Sant Cugat 0-1

Palafrugell-OIot 0-1 Balaguer-Reus 3-1

Sants-Gramanet 1-2

Girona-Ripollet 2-0

L'Hospitalet-Granollers 0-0

Roda de Berà-Tremp .2-0

Valls-Guíxols .2-1

Masnou-Barceloneta. 0-2

Equip PJ PC « W V CC Pua*»

Reus 29 19 6 4 54 2» 63

Balaguer 29 IX h 5 59 20 6U

íiniina 29 is 7 7 43 22 52

Cram.mcl 29 Is 7 7 51 35 52

W 29 16 i II) 41 31 51

l l im 29 14 K 7 53 31 5(1

l·aljt'riijrcll 29 14 4 I I 57 12 46

Cornellà 29 12 8 9 41 32 44

M.isiii.11 29 12 7 Kl 37 34 43

Hi|v,lki 29 HI 1(1 9 24 >.\ 40

(.íanollcrs 29 Hi s I I 31 33 38

Tremp 29 9 9 I I 53 23 36

Saiillauntl 2 9 I I 3 15 27 35 3 6

Valls 29 8 I I lli >(> 57 55

(riilsiJs 29 s I I lli 53 38 35

I .'Hospitalet 29 7 9 13 27 59 30

Hartcl..ne(a29 8 5 16 27 45 29

Cerdanyola 29 7 5 17 33 72 26

Roda Bcrà 29 7 2 211 27 54 23

Sants 29 4 3 22 26 58 15

La propera (22 de març): Sant Cugat Esport-Cornellà; Olot-

Vic; Reus-Palafrugell; Gramanet-Ba-

laguer, Ripollet-Sants; Granollers-Gi-

rona; Tremp-LHospitalet Atlètic;

Guíxols-Roda de Berà; Barceloneta-

Valls; Masnou-Cerdanyola Mataró.

Segona Regional

G R U P 5

Sporting Mira-sol-Llano 2-3

Viladecavalls-Lumen 1-1

Can Rull-Mil.lenari 2-1

Castellar-Tibidabo 4-2

Andalucia-La Farga 3-1

Merengues-Barberà 3-3

Rubí- La Romànica 4-2

San I^orenzo-Rómulo 2-0

Badia-Maurina Egara. OS

«aulp PJ_.PG. PE PP GF ce Puaia

Castellar 25 19 6 0 73 19 63

Andalucia 25 20 2 3 72 31 62

Barberà 25 17 5 3 68 21 56

Rubí 25 15 4 6 64 43 49

McrcnBucs 25 13 5 7 66 45 44

Can Rull 25 11 7 7 46 41 40

l.lanu 25 11 7 7 41 40 40

Badia 25 12 3 10 43 43 39

Sanl.orcnzx>25 II) 5 10 45 39 35

Maurina 25 9 "5 I I 47 53 32

Lumen 25 7 7 11 46 53 28'

Romànica 25 7 4 14 49 64 25

Mil·lenari 25 6 6 13 43 63 24

Rómulo 25 7 3 15 44 69 24

Tbibidaho 25 5 6 14 39 71 21

Sp. Mir»«ol25 4 7 14 2 9 5 4 19

L a r a r g a 2 5 4 4 17 45 7 4 16

\iladccuvalls25 2 6 17 27 65 12

La propera (22 de març):

San Pedró Lumen-Llano; Mil.lena-

ri-Vüadecavalls; Tibidabo-Can Rull;

La Farga-Castellar; Barberà-Andalu-

cia; La Romànica-Pena Los Meren­

gues; Rómulo Tronchoni-Rubí; Mau-

rina-San Lorenzo; Badia-Sporting

Mira-sol.

Tercera Regional

G R U P 14

Can Trias-San Pedró 0-0-

Júnior-UUastrell 3-2

PB StCugat-Montserrat....2-3

Les Fonts-La Farga 8-2

Juv. 25 Sept.-Castellar 5-0

Pueblo Nuevo-Can Boada.3-1

Matadeperenc-Can Fatjó....l-1

Ca n·Oriol·Juan XXIII 1-2

rqulp N PG P I PP CF CC Punt*

Juv. 25 Scpt. 23 19 1 3 91 38 58

Ca n'Oriol 23 18 • '

2 71 31 57

Juan XX I I I 25 IS 4 87 37 49

U-s Fonts 25 < 41 48

Can Trias 23 13 6 6(1 26 45

San Pedm 23 12 4 71 41 40

Montserrat 2Í 1(1 5 49 45 35

PB St Cugat 2 3 10 •S 57 54 3 5

Maradeperenc 22, ' 4 12 41 56 25

Can Karjó 23 6 f, 1 1 39 51 24

P. Nucvo 23 6 - 15 42 83 20

Júnior 2 3 6 2 15 34 76 2 0

( i n Boada 23 5 5 15 40 66 18

Ullastrell 23 5 2 16 39 74 17

La Farga 2 3 1 5 14 52 102 17

Castellar 23 4 3 16 31 57 15

L a propera (22 de març):

Ullastrell-Pena San Pedró; Montse­

rrat Terrassa-Júnior; La Farga-PB Sant

Cugat; Castellar-Les Fonts; Can Bo-

ada-Juventud 25 de Septiembre; (lan

Fatjó-Pueblo Nuevo Terrassa; Juan

XXIII-Matadeperenc; Ca n'Oriol-Can

Trias.

BÀSQUET

Segona Ca ta l ana

Grup I

Salle Manresa-Mollet 92-68

U E Sant Cugat-Súria 89-96

Almeda-Fincas Fraga....64-70

Cosmos-Cornellà 80-79

C N Sabadell-Bonaire 72-68

Maragall-Castelldefels....68-71

C N Tàrrega-Ripollet 71-67

Franqueses-Lima-Horta. 72-59

Equip PJ PG PP PF PCP»»!»

C N Sabadell 24 21 3 1890 1606 45

Súria 24 18 6 1724 1642 42

r'uu-js Frisa 23 19 4 1679 1488 42

Franqueses 24 18 6 1882 1705 42

Mollcr 24 17 7 1841 1645 41

Castelldefels 24 12 12 1610 1670 36

Ripollet 24 12 12 1625 1615 36

Cornellà 24 11 13 1699 1720 35

C N Tàrrega 24 11 13 1654 1690 35

MancaM 24 10 14 1730 1826 34

Mmeda 24 10 14 1596 1642 34

Salle Manresa 24 9 15 1743 1692 33

Bonairc 24 8 16 1521 1665 32

Lima-Horta 24 5 19 1584 1785 29

UESt Cugat 2 4 5 19 1 6 5 3 1 7 5 9 2 9

Cosmos 23 5 18 1543 1824 28

La propera (22 de març):

Lima-Horta-CN Sabadell; Bonaire

Terrassa-Cosmos; Comellà-Almeda;

Fincas Fraga-UE Sant Cugat; Súria-

La Salle Manresa; Mollet-CN Tà­

rrega; Ripollet-Maragall; Castellde-

fels-Les Franqueses.

HOQUEI SOBRE HERBA

Divisió d'Honor masculí

Club Egara-Jolaseta 5-1

C D Terrassa-Sardinero....l-4

FC Barcelona-Apóstol 1-2

Atlètic Terrassa-Valdeluz..5-2

Vallès-Taburiente 3-2

Júnior-RC Polo 3-3

Club Egara-Sardinero 3-0

C D Terrassa-Jolaseta 0-4

F C Barcelona-Valdeluz....3-4

Atlètic Terrassa-Apóstol....9-0

RC Polo-Vallès Deportiu 7-1

Júnior-Taburiente 1-0

Equip PJ PC PE PP . CF GC Punl.

ClubF.gara 20 20 II 0 83 10 60

All. Terrassa 20 18 0 2 103 24 54

Valdcluz 20 11 4 5 64 41 37

RCPolo 20 9 8 3 66 46 35

JcJaseta 20 7 3 10 39 48 24

C D Terrassa 20 6 5 9 40 55 23

Apòstol 20 7 1 12 45 79 22

Júnior 2 0 4 8 8 3 2 5 3 2 0

Barcelona 20 5 4 11 45 65 19

Sardincro 20 4 4 12 40 63 16

Vallès 20 4 4 12 36 78 16

Taburientc 20 3 3 14 35 56 12

La propera (22 de març):

Jolaseta-Vallès Deportiu; Sardinero-

Júnior, Atlètic Terrassa-Club Egara;

CD Terrassa-FC Barcelona; San Pa­

blo Valdeluz-RC Polo; Taburiente-

Apóstol Orense.

Divisió d'Honor femenina

San Vicente-Club Campo.0-3

Atlètic-RC Polo 1-0

Sardinero-Júnior 5-1

U. Sevilla-Real Sociedad..0-1

C D Terrassa-Valdeluz 3-3

lapjlp PJ PG PE PP C F G C Punta

RSociedad 16 14 2 0 52 8 44

Club Campo 16 10 5 1 43 12 35

Valdcluz 16 10 2 4 45 18 32

C D Terrassa 16 9 2 5 5 6 . 25 29

Sardinero 16 6 5 5 22 24 23

Júnior 16 6 5 5 3 1 38 2 3

Atlètic 16 3 4 9 17 34 13

V. Sevilla 16 3 3 10 15 37 12

RCPolo 16 3 2 11 21 51 11

San Vicente 16 0 2 14 10 65 2

La propera (22 de març):

San Vicente-San Pablo Valdeluz; Club

de Campo-Atlètic Terrassa; RC Polo-

Sardinero; Júnior-Universidad de Se­

villa; Real Sociedad-CD Terrassa.

Primera catalana

G R U P 2

U E St Cugat-Montcada.31-24

Cardedeu-Molins Rei 31-28

Sant Quirze-Banyoles....30-26

Equip PJ PG PE PP CF CC Puirt.

UE Si Cugat 7 6 1 0 2 1 2 1 6 6 1 6 4

Sant Quirze 7 5 0 2 182 172 13

Cardedeu 7 3 1 3 177 176 9

S Montcada 7 2 1 4 150 175 6

Molins Rei 7 1 1 5 184 191 5

Banyoles 7 2 0 5 164 189 5

La propera (22 de març):

Molins de Rei-Salle Montcada; Ban-

yoles-Cardedeu; Sant Quirze-UE

Sant Cugat.

FUTSOt SAtA

Divisió de Plata

G R U P B

Gavà-Vilassar Mar 3-2

Èpic-Rubio Burlada 7-5

Andorra-Medes 7-4

P. Andorra-W. St Cugat...4-7

Centelles-Telde 7-6

Sícoris Portainé-Maxon....4-l

Premià-Sícoris Poratiné 9-1

Maspalomas-Premià 5-2

La Unión (descansa)

Equip PJ PG P I PP GF GC Punts

Xota 22 21 1 0 153 64 64

Maxon 22 16 1 5 105 67 49

Andorra 23 14 1 8 95 72 43

Vilassar Mar 2.3 13 3 7 95 77 42

Maspakimas 22 13 2 7 97 79 41

Vedes 23 12 2 9 96 84 38

LaUnión 22 12 2 8 81 76 38

Cavà 23 9 4 10 104 97 31

Burlada 23 9 3 11 98 102 30

W. StC.uga!23 8 4 11 9 0 103 2 8

l'Andorra 23 8 2 13 75 98 26

Sícoris 22 7 5 10 70 107 26

F.pic Casino 23 6 6 11 85 97 24

Centelles 23 7 3 13 91 106 24

Premià 22 6 1 15 83 97 19

S'Arenal 22 5 4 13 73 111 19

Teide 2.3 2 4 17 47 101 10

La propera (28 de març):

S'Arenal Llucmajor-Gavà; Vilassar de

Mar-Epic Casino; Rubio Burlada-An-

dorra; Medes-Polideportivo Andorra;

Winterthur Sant Cugat-(]entelles; La

l Inión-Sícoris Portainé; Maxon-Pla-

yas de Maspalomas; Premià-Diario

de Noticias Xota; Teide Salinetas

(descansa).

Primera Nacional A

G R U P 6

Benicarló-CN Sabadell 9-2

P. Castellón "B"-Català...5-1

Olímpyc-L'Hospitalet 3-3

Canet-FC Barcelona 6-3

Llopart-Girona 3-9

Sant Andreu-Burriana 3-6

Cambrils (descansa)

Equip PJ PC P* PP CF CC Punt.

Benicarló 18 14 1 3 95 40 43

Canet 17 12 3 2 83 58 39

P. Castellón 18 11 3 4 81 57 36

Humana 17 I I 1 5 84 63 34

C N Sabadell 18 10 4 4 99 85 34

Català-Babar 18 9 1 8 96 67 28

KCBarcelonal8 8 3 7 67 76 27

I.'Hospitalet 18 8 I 9 65 7| 15

Cirona 18 7 2 9 75 87 23

Ol ímpyr 17 4 4 9 5 2 6 8 16

Llopart 17 3 2 12 59 109 11

Cambrils 17 I 4 12 56 101 7.

Sant Andreu 17 0 3 14 47 97 3

La propera (21 de març):

Català-Itebar-CNSabadell;L'Hospi-

talet-Cambrils; FC Barcelona-

Olímpyc de la Floresta; Girona-Ca-

net; Burriana-Llopart; Sant Andreu

de la Barca-Benicarló; Playas de Cas­

tellón "B" (descansa).

HOQUEI PATINS

Segona catalana

G R U P 1

Universitari-PH St Cugat...5-7

Martinenc-JMJ 7-2

La Garriga-Santa Isabel. 8-1

Laietà-Castellet 6-7

Sentmenat-Ripollet 0-5

Arenys Munt-Congrés 5-2

Cornellà-Esplugues 8-8

Equip PJi PC .PE. PP CF GC Punt»

Arenys Munt21 20 0 1 153 49 40

Ripollet 21 15 4 2 144 67 34

Congrés 21 17 0 4 173 63 34

Maitinenc 21 16 1 4 115 64 33

P H S t C u g a Ú l 13 3 5 122 7 7 2 9

Laietà 21 11 3 7 95 76 25

Sentmenat 21 10 2 9 106 98 22

Cornellà 21 6 5 10 88 135 17

. La Garriga 21 8 1 12 103 111 17

Esplugues 21 7 1 13 114 1S9 15

Castellet 21 5 2 14 98 142 10

JMJ 21 3 1 17 76 171 7

Universitari 21 2 1 18 94 162 5

Santa Isabel 21 1 2 18 75 182 4

La propera (22 de març):

JMJ-PH Sant Cugat; Santa Isabel-

Martinenc; Castellet-La Garriga; Ri-

pollet-Laietà; Congrés-Sentmenat;

Esplugues-Arenys de Munt; Cor-

nellà-Universitari.

ELS4C4NTON5

Espectacles

Divendres, 20 de març de 1998 39

M ú s i c a

El Cor Aulos inicia demà els actes del cinquè aniversari

La formació coral ha preparat concerts i conferències JOSEP MARIA M I R Ó

- Sant Cugat -

La música vocal és un dels prin­cipals eixos de la programació que va presentar dilluns el Cor Aulos a la Casa de Cultura, amb motiu del cinquè aniversari de la seva creació. A banda dels actes propis de l'agrupació coral, s'han prepa­rat vuit concerts, amb artistes de la ciutat i formacions de prestigi nacional, conferències i una gira del Cor santcugatenc per la Vall d'Aran. El concert del Cor Labe-rinto de Fortuna de Madrid, sota la direcció del sotsdirector del Cor de RTVE, Rubén Martínez, l'es­trena de peces del compositor Joan Comelles (censurades du­rant la dictadura franquista) amb la intèrpret Anna Ricci o l'home­natge a Lorca a càrrec de la mez-zosoprano santcugatenca Ana Ma­ria Hasler són alguns dels actes destacats en aquest programa. Hasler, que va ser present dilluns a la Casa de Cultura, farà un con­cert a l'octubre en homenatge al poeta Federico García Lorca i en el qual també interpretarà temes de Xavier Montsalvatge o Joa­quim Turina. En aquesta actua­

ció, Hasler estrenarà a Europa unes peces del compositor Paul Bowles. El concert es repetirà més tard a Tànger, on viu actualment Bowles, que té 87 anys.

El director del Cor Aulos, Jordi Piccorelli, va explicar que s'ha pensat "en un programa variat, amb espectacles molt interessants, però amb un clar predomini de la música vocal". La tinent d'alcalde de serveis personals de l'ajunta-

La programació de raniversari combina actuacions d'artistes locals i deformacions de prestigi nacional

ment de Sant Cugat, Àngels Pon-sa, que també va assistir a la pre-sen tac ió , va donar el supor t institucional al Cor Aulos i va llo­ar la col·laboració que ha fet amb altres entitats del municipi durant aquests cinc anys. Ponsa va feli­citar la programació amb motiu de l'aniversari: "S'ha decidit celebrar l'aniversari amb tots els ets i uts,

amb un programa agosarat i d'una gran qualitat". Ponsa va destacar la joventut dels integrants de la formació coral i "l'entusiasme que transmeten quan actuen".

Una de les novetats que presen­tarà el Cor en el marc d'aquesta celebració és la introducció de con­ferències prèvies als concerts per tal d'explicar aspectes com l'estil, el context en què es van crear les peces que s'interpretaran o els au­tors. "És una proposta innovado­ra i interessant, amb l'objectiu de culturalitzar el públic sobre allò que escoltaran". D ' aquesta for­ma, el Cor pretén donar una "ves­sant més pedagògica a la música".

Un altre dels objectius d'aquest programa, segons el director del Cor, és sortir de la dinàmica del món coral català i no interpretar les obres habituals sinó que "el públic escolti noves propostes". Una mostra és que el Cor Aulos estrenarà el mes de novembre Les àncsardanes vegetals de la compo­sitora catalana Matilde Salvador.

Primer concert

El Cor Aulos comença demà els actes organitzats amb motiu del

El Cor Aulos va presentar dilluns els actes del rínque aniversari. Foto:A. B.

cinquè aniversari de la formació amb el concert de lïeder al Con­servatori Victòria dels Àngels a càr­rec del baríton Sergi Moreno i el pianista Ivàn Ruiz, que interpreta­ran peces de Franz Schubert, Txai-kovski i Fauré. Abans del concert, tal com s'ha previst per a la resta de concerts, els mateixos intèrprets oferiran una conferència.

El concert se centrarà en l'amor, un dels principals temes del lied, un gènere musical amb un alt contin­gut poètico-literari molt popular a la segona meitat del segle XVIII. Els intèrprets, Ivan Ruiz i Sergi Moreno, són dos joves de 22 i 27 anys, respectivament, que ja han ofert diversos concerts arreu de Catalunya.

P a t r i m o n

El Centre de Restauració de Béns Mobles recupera un retaule gòtic del segle XV L'obra, amagada durant 60 anys, es mostrarà al públic

Les tasques de restauració han durat al voltant d un any i mig. FOTO: E4C

J. M. M. - Sant Cugat -

El Cent re de Restauració de Béns Mobles de la General i­tat, ubicat a les dependències del Monest i r de Sant Cugat , ha restaurat el retaule gòtic de Sant Llorenç de Morunys, da­tat del segle XV, i que va estar amagat durant més de seixan­ta anys. L'obra es mostrarà per primera vegada al públic a fi­nals d 'aquest mes a l 'exposi­ció Sant Cugat restaura a la sala capi tular del Monest ir . D 'a­questa forma Sant Cugat serà la primera població on es podrà c o n t e m p l a r aques ta obra de més de 500 anys, que no ha es­tat exposada al públic des de la Guerra Civil espanyola.

La peça, que es podrà veure durant tres setmanes, és obra dels p in to r s J a u m e Ci re ra i Bernat Despuig. Al retaule hi ha representa ts Sant Mique l Arcàngel i Joan Baptista i està format per una escena central i sis de laterals. L'obra té unes dimensions de 329 x 280 cen­tímetres i no hi apareix la data ni la s i g n a t u r a de l ' a u t o r . A q u e s t a m a t e i x a s e t m a n a s'han munta t les diferents pe­ces q u e fo rmen el r e t a u l e . Després d 'exposar-se a Sant Cugat , l 'obra es retornarà al Solsonès, d 'on és originària.

Llarga r e s t a u r a c i ó

Els tècnics del centre de res­tauració han treballat durant

més d 'un any i mig en les tas­ques de restauració del retau­le, que va recuperar-se l 'estiu de 1996, després d 'haver de -saparescut durant la Guerra Ci­vil i haver estat més de sei­x a n t a anys a m a g a d a . La persona que va tenir aquesta peça durant més de mitja dè­cada va retornar-la l 'estiu de fa dos anys al sacerdot i direc­tor del museu Diocesà i co­marcal de Solsona, J o a q u i m Calderer, sota secret de con­fessió. Aleshores el retaule es va traslladar a Sant Cugat, on la tècnica en art Anna Claverol va fer-ne la corresponent res­tauració. La tasca documental sobre la peça ha anat a càrrec de l'especialista sobre el tema, Àngels Planell .

40 Cultura ELS/CANTONS /),.- 'd, nin:( r/t l'/'t,\

T e a t r e

'Paraules encadenades' porta una història

angoixant a Sant Cugat J. M. M.

- Sant Cugat -

Kl T e a t r e - A u d i t o r i a c u l l aquesta nit la primera funció de la gira per Catalunya de Pa­raules encadenades, amb text de Jordi Galceran i direcció de Tamzin Tovvnsend. L e s en­trades per assistir a l 'especta­cle protagoni tza t per E m m a

no passa a l'obra. Per al públic és una putada". diu la seva di­rectora. Paraules encadenades explica

la història d 'un funcionari del departament d'agricultura que resulta ser un psicòpata que , després de matar IS persones de forma in ju s t i f i c ada , se ­gresta la seva exdona en una mena de zulo on s'anirà des-

Yilarasau i Jordi Boixaderas ja cobrint l 'estranya relació que e s t a n e x h a u r í - m . m , manté la pare-

dcs Tamzin Townsend: „a Lact r iu " É s una b r o m a "VHarOSaU / santeugatenca d e mal g u s t " . . Emma Vilara-D'aques ta forma BoiXadeTOS haií Creat sau ha expl i -tan explíci ta re­sumeixen els ac­tors el cont ingut de l m u n t a t g e que s 'ha r e p r e ­sentat durant set se tmanes al Tea t re Romea de B a r c e l o n a . La d i r e c t o r a d e l ' e spec tac l e , Tamzin Town-send, diu que es tracta d 'una obra violenta que juga amb el públic i on aques t acaba per­dent. "A l 'espectador li agrada que la parella es faci petons, que torni a casa feliç... i això

una bona química com a parella''

cat que es una o b r a " q u e juga amb l'es­pec tador fins a l 'ú l t im mo­m e n t " . E l s

dos actors reconeixen la bona en tesa que han m a n t i n g u t i que han aconseguit trobar la complicitat amb el públic, un factor molt important , segons Boixaderas. Paraules encadenades es podria

qualificar com un psicothriller on predomina el llenguatge ci-

Boixaderas i Vilarasau protagonitzen Paraules encadenades. FOTO: A. B.

nematogràfie, amb la creació d 'una atmosfera angoixant en l 'espai on es troba la parella protagonista.

"Una història amb grapa"

T a m z i n Tovvnsend exp l ica q u e Paraules encadenades "manté, durant una hora i qua­ranta minu t s , el públ ic amb els pèls de punta" . Tovvnsend d e f i n e i x l ' o b r a c o m " u n a història amb molta grapa, en la qual no se sap mai què pas­sa ni quina relació té la pare­lla". Per a la directora britàni­ca ha e s t a t mo l t a g r a d a b l e dirigir Boixaderas i Vilarasau en aquesta obra "percjuè són uns actors molt discipl inats ,

amb molts recursos i facilitat per a to t" . Tovvnsend t ambé reconeix que Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas han acon­seguit crear una bona química com a parella.

Paraules encadenades ha ob­t ingut el XX premi Born de Teatre i t ambé el Premi Críti­ca Serra d 'Or 1997. L'autor del text, Jordi Galceran, també ha escrit altres muntatges teatrals com Dakota, que va represen­tar-se l 'any passat al Tea t re -A u d i t o r i , o Surf, q u e en aquests moments es pot veu­re al Teatre Villarroel de Bar­celona. Galceran també ha fet t raduccions i adaptacions de diverses obres i és guionista del serial Nissaga de poder.

Townsend recupera

Vobra 6De què parlàvem?'

• I ,a directora de Para/des enca­denades, Tamzin Tovvnsend, ha estrenat fa pocs dies el muntatge De què parlàvem?, que coprodueix el Centre Cultural Sant Cugat, al Teatre Arnau de Barcelona. Tovvnsend va estrenar aquesta obra d'Alan Ayckbourn ara fa tres anys al Teatreneu de Barcelona. i ara l'ha recuperat per voluntat dels seus actors. Jordi Dauder, Mercè Comas i Eduard Farel·lo són els principals intèrprets d'a­questa comèdia anglesa. "És una comèdia d'embolics molt diver­tida, molt anglesa, que barreja hu­mor subtil i situacions ridícules", diu Tovvnsend. La directora del muntatge reconeix que ha estat difícil treballar amb actors televi­sius que "corren tot el dia amunt i avall amb guions de la sèrie". Tamzin Tovvnsend, nascuda a

Anglaterra però resident a Barce­lona des de fa anys, és una pres­tigiosa directora que ha dirigit muntatges teatrals com El Diari d'Anna Frank, el misteri de l'assas­sinat o Macbeth, i en televisió la sèrie Oh Europa! i, més recent­ment, L/i saga de los Clark per Ov i-deo i Canal +.

Òpera

6Tosca9de Puccini tanca el cicle de representacions e n

un Teatre-Auditori p le J. M. M.

L'associació d'amics de l'òpera de Sabadell va tancar aquest dis­sabte les funcions de Tosca de Giacomo Puccini al Teatre-Au­ditori, on s'havien exhaurit les entrades per assistir-hi poques setmanes abans de la represen­tació. L'òpera de Puccini explica la tràgica història de la cantant Floria Tosca, interpretada per la soprano Judith Borràs, i el pintor Mario Cavaradossi, paper que re­presenta el tenor Valeriano Gam-guebeli. "Tosca és un paper com­plicat perquè és una dona forta però alhora dèbil, amb els seus sentiments, un embolic de pas­sions", va dir Borràs. Gamgue-beli també va destacar la dificul­

tat per interpretar el seu perso­natge per "l'alta càrrega dramà­tica".

Els dos intèrprets van mostrar-se molt satisfets pels resultats d'aquesta òpera i en especial pel bon tracte amb l'associació saba-del lenca. Borràs, que durant molts anys ha treballat a Madrid i Itàlia, va dir sentir-se "molt fe­liç de venir a actuar a Catalunya". En referència al nivell operístic de Catalunya, la soprano va dir que és molt similar al d'Itàlia i que en els últims anys s'ha acon­segu i t "posar cada cop més amunt la cultura lírica".

Els amics de l'òpera de Saba-dells ja han començat a treballar en el seu pròxim muntatge Cosí fan tutte, que es representarà a Sant Cugat el pròxim 6 de juny.

C r í t i c a

La bondat del dolent

TOSCA de Giacomo Puccini Intèrprets: Judith Borràs, Vale­riano Gamguebeli, Ivan Dimitrov i Josep Pieres. Cor de veus blanques del Conser­vatori de Terrassa, Cor dels amics de r òpera de Sabadell Orquestra Simfònica del Vallès. Director musical: Miquel Or­tega.

Direcció escènica, escenogra­fia i vestuari: Pere Francesc. lloc i dia: Teatre-Auditori. 14de març.

Amb Puccini neix l'òpera italiana del segle XX. Abans de Tosca, es­trenada l'any 1900, havia composat 4 òperes de les 12 que constituirien el seu opus, que molts qualifiquen de veristes. A cavall entre dos se­gles, època plena de canvis, és un exquisit romàntic que aconsegueix la fusió de tres tendències que es­claten en un nou estil: Crear un dià-

E D I ' A R D I E N E R

leg cantant on la paraula trobi tot el seu valor expressiu, una instru­mentació rica i concisa en la des­cripció de l'atmosfera i concepció de l'orquestra com un tot simfònic que pren tanta importància com la veu. Una inspiració melòdica meri­dional, exuberant, i un tractament de la veu cantàbile per donar vida a uns personatges molt complets. Això de­mana cantants amb presència escè­nica forta i una emissió de veu po­tent, que permeti compartir l'espai musical de l'orquestra, habitual pro­tagonista. El director musical és de­cisiu, i Miquel Ortega va imposar sempre la potència desequilibrado-ra del mar orquestral, on la majoria de cantants s'hi van ofegar. Judim Borràs, com a Tosca, va ser una diva poc divina amb una bonica veu, aconseguint merescuts aplaudi­ments a Vissid'arte. Tampoc Gam-guebelli va sortir-ne massa airós: dues àries conegudes i bellíssimes

com Recòndita armonia i E lucevam le stelle demanan sentiment, potència i seguretat, que el tenor no va asso­lir. En canvi vam tenir ocasió de veu­re i disfrutar un baró Scarpia mag­nífic del baríton Ivan Dimitrov, que féu una composició interpretativa i vocal del personatge tan plena de qualitat i força, que fins i tot aguan­tava les embranzides de l'orques­tra... Josep Pieres fou un excel·lent Angelotti, Serraclara un sagristà cor­recte, Heilbron un Spoletta con­vincent i Sergi Moreno, com a Sciar-rone i carceller, va ser eficaç. En el Te Deum del final de l'acte primer, els cors van donar el millor d'ells mateixos, en una escena francament immillorable. L'escenografia tene-brista, senzilla i resolutiva, el ves­tuari correcte i el moviment escè­nic, avalen un treball rigorós de Pere Francesc. Si no existís el ci­cle dels Amics de l'òpera de Sa­badell, caldria inventar-lo.

GAS Oli Ports gratuïts

^ \ Cï ̂ \ - S ^A V^^A

Contestador les 24 h

Tel. 580 77 62 ESNf Distribuïdor oficial

ELS /CAlYroNS Divendres. ZO de març de 1998 Cultura 41

L i t e r a t u r a

Es convoca el primer concurs literari Gabriel Ferrater

El certamen tanca els actes d'homenatge al poeta JOSLT MARIA M IRÓ

• Sant Cugat -

LLI comissió ciutadano-institu-cional Gabriel Ferrater. encarre­gada dels acres amb motiu d'ho­menatge als 23 anys de la mort ilel poeta, ha organitzat el primer concurs literari dedicat a la seva figura. Aijiicst acte tancarà l'an\ d"acti\ itats que s'han fet per re­cordar la figura del poeta de Reus. (|iie va passar l'última dècada de la seva vida a Sant ( àigat.

La convocatòria està adreçada a tots els alumnes dels centres de secundària del municipi, que hau­ran de lliurar els treballs, de temà­tica lliure i en català, abans del 30 ile març. Kls guanyadors seran premiats amb un val de 25.000 pessetes als establiments de Sant Cugat comerç per la compra de llibres, i les seves obres es publi­caran en aquest setmanari. Kl ju­rat encarregat d'avaluar els tre­balls el formaran l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, els mem­bres de la Comissió ciutadano-ins-titucional, Paco Soler i Àngels Ponsa, escriptors propers a Ferra­ter i professors dels centres de se­cundària. Kl jurat farà públic el veredicte el 22 d'abril i l'entrega dels premis es farà per Sant Jordi, en un acte dedicat al poeta que encara està per determinar. El ma­teix dia s'inaugurarà la rotonda Gabriel Ferrater i es tornarà a col·locar el monòlit del poeta als jardins del monestir. Ràdio Sant Cugat té previst emetre l'obra Cambra Ferrater que el grup Te-trateatre va estrenar el passat na-

1:1 concurs literari tanca els actes eri homenatge a Gabriel Ferrater. FO'l't): E4C

dal als jardins del monestir. La in­tenció de la comissió és que el premi Gabriel Ferrater tingui con­tinuïtat i es faci de forma anual. El certamen podria ampliar-se a l'àmbit comarcal en funció de l'è­xit de participació.

Recordar Ferrater

La membre de la Comissió i ti-nent d'alcalde de serveis perso­nals de l'ajuntament de Sant Cu­gat, Àngels Ponsa, ha explicat que l'objeetiu del certamen literari és "fer un acte que cada any pugui convocar-se i recordar la figura del

poeta". Ponsa ha destacat que també s'ha volgut potenciar l'es­criptura entre els joves i alhora acostar-los la figura de Gabriel Fer­rater. "A més, també hem acon­seguit recordar el poeta, amb l'a­juda d'altres actes que s'han fet en l'àmbit nacional", afegeix.

Durant l'any 1997 la comissió ciutadano-institucional ha orga­nitzat diversos actes per recordar l'autor de Teoria dels cossos o Da riurespueris, que va morir el 1972 a Sant Cugat, on residia des de feia deu anys. Ferrater va ser pro­fessor de la UAB i un dels princi­pals intel·lectuals dels anys 60.

Conferències

Aurora Martín parla d'Ullastret en el cicle sobre el món Ibèric

Els Amics de la UNESCO i PANC van organitzar la xerrada }. M. M.

- Sant Cugat -

L'arqueòloga i directora del Museu d'arqueologia de Cata­lunya, ubicat a Ullastret, Aurora Martín, va parlar sobre el jaci­ment Ibèric d'aquesta localitat en la xerrada d'ahir a l'Arxiu Na­cional de Catalunya. La con­ferència de Martín s'emmarca en el cicle organitzat pels amics de la l NESCO Valldoreix-Sant Cu­gat i l'ANC sobre el món Ibèric.

Aurora Martín considera que Ullastret és un dels jaciments ibèrics més importants de Catalu­nya, entre els que es coneixen en l'actualitat. El jaciment com­prèn dos poblats diferenciats: el Puig de Sant Andreu, d'l 1 hectà­rees, i L'illa d'en Reixach, d'en­tre 5 i 6 hectàrees. "És un dels

pocs poblats que hi ha hagut una continuïtat en la recerca durant més de cinquanta anys", ha ex­plicat l'arqueòloga. La necròpo-li i la muralla són dos dels ele­ments més destacats d'Ullastret. Els arqueòlegs que treballen en aquesta zona es basen en un mè­tode pluridisciplinar de recerca, que combina els aspectes de la cultura material i també aquells que fan referència a la vida hu­mana. "Era una civilització amb un coneixement important del territori que els va permetre ex­plotar-lo", diu Martín.

El museu d'Ullastret

Aurora Martín és directora del museu d'arqueologia de Cata­lunya, ubicat a Ullastrell. Aquest

centre, que va crear-se als anys seixanta, va remodelar-se re­centment. Al museu hi ha expo­sat el material que s'ha trobat a les excavacions i que fan re­ferència a la cultura material, so­ciològica i de ritus funeraris del poblat. Aurora Martín va lloar el cicle organitzat a Sant Cugat so­bre el món Ibèric "pel seu caràc­ter divulgatiu" i també l'exposi­ció sobre el mateix tema que es pot veure actualment a la funda­ció la Caixa de Barcelona. "En aquesta mostra s'hi pot trobar material de primera fila", va dir Martín. Precisament el cicle de xerrades sobre cl món ibèric, que s'imparteix fins a principis del mes vinent a l'ANC, es comple­mentarà amb una visita en aques­ta exposició.

E n t i t a t s

Aquest dinin, ngc es va fer un imoiitn a la Casa de Cultura. FOTO: Y.G.

El Centre Borja podria acollir una trobada

anual d'esperantistes IOLANDA PAMIKS

- Sant Cugat -

"Volem mirar d ' o rgan i t za r una t robada d ' e s p e r a n t o un cop l'any al Centre Borja, com abans es feia la Se tmana de Cultura i Turisme, però dedi­cada només a joves i en un cap de setmana fix cada any". És Trinidad García qui fa aques­ta ref lexió. La p r e s i d e n t a i fundadora del Grup d ' E s p e ­ranto Jo/.efo Anglès va parti­cipar d i u m e n g e a la t robada d ' e spe ran t i s t e s catalans que es va fer a la Casa de Cultura, on una t rentena de persones es van reunir per debatre di­versos temes en aquesta llen­gua. Després , hi va haver un pica-pica i un dinar. A Tacte hi van assistir persones relle-vants en el món esperantista,

com el propietari del museu i l ' E s p e r a n t o de S a n t Pau d'Ordal, Lluís Hernàndez I/.al, i el senyor Güell, cl t raductor de l'obra Terra baixa a l 'espe­ranto. Aquesta trobada d 'es ­perantistes catalans té caràc­ter mensual i el mes vinent se celebrarà al Maresme.

El Grup d 'Esperanto Jozefo Anglès realitza diverses acti­vitats, la principal de les quals són els cursets gratuïts d 'es ­peranto que fan cada any a la Casa de C u l t u r a . An te r io r ­ment , també havien publicat un butl let í , La oreneta llumi­nosa, del qual van ar r ibar a editar 14 número's que van re­par t i r - se per tot l ' E s t a t e s ­panyol i també a fora. Trini­dad Garc ia exp l i ca q u e en feien 75 exemplars i encara els en faltaven.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVAL»FORT Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa ïK la Caixa"

42 Cultura ELS7C4JVITHNS Mvendrei, 20 de març de 1998

I n t e r p r e t a c i ó

El Grup Teatre Obert representa 6Aula Breeht' a Valldoreix

Lespectacle obté una bona acollida de públic

FOTO: YOLAXDA GARCIA

REDACCIÓ - Sant Cugat -

D e s e n e s de s a n t c u g a t e n c s van aplegar-se d iumenge a la tarda al Casal de Cul tura de Valldoreix per contemplar l'es­pectacle Aula Breeht, que va interpretar la companyia d'ac­to rs s n a t c u g a t e n c s T e a t r e Obert .

El munta tge teatral s'havia concebut com un homentage a Bertolt Breeht, un important d ramaturg a lemany del qual enguany se cel.lebra el cente­nari del seu naixement .

Per a retre un homenatge a aques t autor tea t ra l . T e a t r e O b e r t va tr iar la peça Aula Breeht, t r a d u ï d a pe r F e l i u

Formosa i que consta de sis parts. Després d 'una breu in­t roducció , els actors van re­passar a través de l 'obra, di­versos aspectes del dramaturg: el Breeht líric, el militant, l'an­timilitarista i el dramaturg, per acabar amb un emotiu epíleg que inclogué les peces Als nas­cuts després i No necessito cap là­pida. A banda però, l 'especta­c le va i n c l o u r e p e c e s com Cançó de la roda hidràulica, El meu germà era aviador, el Co­miat de Mac (de La bona perso­na de Se-iuan) o El cantaire de romanços, entre d'altres.

Els assistents a l 'espectacle van sortir-ne molt satisfets i malgrat que alguns van con­fessar no conèixer massa l 'ho­menatjat - B r e e h t - van valorar

la gran qual i ta t de les sexes peces.

L 'espectacle va córrer a cà­rrec de l 'actor i director de 1 muntatge, Eduard Araujo. i de l'actriu Marta Martín. La mú­sica va posar-la Eric Xirinachs. que va acompanyar l 'especta­cle des del piano, i Kel Rejat va encar regar - se de la mui -notècnia.

Els membres de la compan­yia que van participar en l 'es­pectacle van destacar la col·la­boració que van rebre per part de la U R E F i el suport tècnic que els va donar el Orup de Teat re Espi tal , dirigit per la també santeugatenca Trini Es-crihuela.Teatre Ober t prepa­ra a hores d'ara altres espec­tacles.

T e a t r e

L'humorista Joan Domínguez actua al bar

L'Habitual diumenge SALVA T O R D K R A

- Sant Cugat -

El bar " l 'Hab i tua l " oferirà aquest d iumenge a dos quarts de nou del vespre l 'actuació de l 'humorista barceloní Joan Domínguez. El xou titulat Ta­quicàrdia s 'encercla dins les activitats que ofereix "L'Ha­bi tual" sota el títol Diumen­ges de teatre. L' entrada és to­t a lmen t lliure i l ' e spec tac le del showman es podrà veure els dies 11 i 29 d 'aquest mes i el .S i el 12 del mes que ve.

S7„ in U'l*

Joan Domínguez justifica la seva faceta de shovman de la s e g ü e n t m a n e r a : " Q u a n el meu psicoanal is ta es va de­primir, vaig. decidir seguir el tractament a l'escenari". A tra­vés d'un rjtme vertiginós, Joan Domínguez ens introdueix en el món de la cançó, de la imi­tació. de la música en directe i. sobretot, del seu intel·ligent humor. En tot moment cerca la part irracional i còmica de la gent per tal que es vegi re­

flectida en els momen t s més quotidians.

Domínguez és llicenciat en Filosofia i Ciències de la In­formació per la Universitat de Barcelona. T é un historial llar-guíss im d ' ac tuac ions en di­recte en els locals més variats: Llantiol , Cabare t , Barcelona City Hall... El seu anterior tre­ball, "Como soy". va ser un espectacle d 'una hora i mitja en el qual ell era l 'únic intèr­pret . El con tac te en d i rec te amb el públic li ha donat una frescor i una espontaneïtat re­alment sorprenents .

L ' any 1992 va o b t e n i r e l s Premis Ganadores del 1 Iumor i al 1993 va ser mereixedor el guardó Aplaudiment Sebastià Gas eh FAD. Joan Domínguez també s'ha relacionat amb el món de la televisió on ha par­ticipat en uns setanta progra­mes, alguns d'ells tan popu­lars com el l'n. Dos, Tres o No te r/as //t/r es peor. T a m b é ha col·laborat a vint programes al costat de Raíaella Carra a la cadena privada Tcle 5, en la qual t a m b é ha part ic ipat en nombroses gales.

* PELUQUERIA - Especial Novnis y Comuniones

* ESTÈTICA

PELUQUEROS

Rambla Can Mora. 10. Tel. 589 57 85 « S A U N A Sani Cugat del Vallès * S O L À R I U M

Limpie/a de cutis Depilaciones Manicura Pedicura Tinte y Permanente de pestanas

• Tratamientos corporales Tratamientos faciales Maquillaje

• Quiromasaje - Masaje - Aromaterapia

C o n c e r t s

Maulets tanca els actes per la dona amb un concert alternatiu

Telefunk, Gazapos i Falta Aprendiz posaren la música SALVA TORDKRA

- Sant Cugat -

El concert reivindicatiu que el dis­sabte va muntar l'organització in­dependentista juvenil Maulets, va reunir molta gent als Jardins del Monestir. Sota la crida " Dona, obre els

ulls" es van donar cita el funk, ska i hardeore que es van sentir de les

mans dels Telefunk, els Gazapos i els Falta Aprendiz. El grup Ans-wer, que estava anunciat amb els altres, no es va presentar a Tacte reivindicatiu.

La formació local Telefunk va tocar en primer lloc, amb la mà­xima assistència de públic. Des­prés de la seva actuació aquest va anar minvant progressivament. Els Gazapos de Barberà del Vallès

van exhibir el seu millor skapunk i finalment els Falta Aprendiz, for­mació de hardeore Manresana, va tancar el concert.

Aquest acte s'engloba dins les activitats que Maulets tenia pro­gramades per al Dia de la dona Treballadora i que van començar fa dues setmanes amb una mani­festació que va recórrer els carrers de Barcelona.

M ú s i c a

Els barcelonins Justerini & Blues actuen demà al Casal de Cultura de Valldoreix

El Cicle de Blues acaba dissabte vinent amb la Vella Dixieland IOLANDA PÀMIKS

- Sant Cugat -

El Cicle de Blues i Rodalies del Casal de Cultura de Vall­doreix ha traspassat ja la línia de l 'equador. Els Justerini & Blues seran demà al vespre els encarregats de posar música a la penúltima vetllada musical. E v i d e n t m e n t , e l .b lues és la base d 'aquest grup de Barce­lona. per bé que les diferents procedències dels cinc músics de la banda li donen un caire especial. D'una banda, la can­tant Ana Ramallo li aporta un toc de color amb les influèn­cies que ha rebut de la músi­ca negra; el baixista Jordi Va­rela prové del hard-roek i el pop-rock; el bateria Mique l

Garcés aporta la seva vessant jazzística a la banda, per bé que ha treballat amb músics o grups tan diversos com Lucki Guri o La locomotora negra. Finalment , els dos fundadors de Juster ini&Blues, el pianis­ta i compositor Joan Casamor i el guitarrista Joan Fàbrega, són reconeguts músics que es mouen en els circuits de blues de Barcelona des de fa anys.

Els qui demà al vespre s'a­costin a Valldoreix, doncs, po­dran gaudir de la música dels Justerini & Blues i la seva bús-queda d'un idioma nou i fresc, amb múltiples influències pro­ceden t s dels diversos camps on han fet incidència els cinc músics de la banda.

El concer t començarà a les

onze de la nit al Casal de Cul­tura i està organitzat per l 'En­titat Municipal Descentral i t ­zada de Valldoreix.

Aquest serà el penúlt im con­cert d 'un cicle que acabarà la se tmana v inent amb un dels grups més populars del gène­re, la Vella Dixieland. En total, hauran estat quatre concerts i, per tant, quatre dissabtes de bon blues que van iniciar-se el dia 21 de febrer amb Aug-hus t T h a r r a t s i T x e l l Sust i van continuar amb la música d e Big Mama i Víctor l ' r i s . que van presentar als valldo-reixencs els temes del seu da­rrer treball discogràfic, El blues de l'ombra blava. La propera cita amb el b lues és , doncs , demà a la nit.

ELS /CANTONS Divendres, JO de mar( de 1998 Cultura 43

A r t

Jordi Traperho i Marta Vallbé participen a la

fira ARTEXPO J. M. M.

- Sant Cugat -

Els artistes santcugatencs Jor­di Traperho i Marta Vallbé par­ticiparan en la fira d'art inter­nacional, A R T E X P O , que es farà al recinte firal de Monjuïc, a Barcelona, del 7 a l'I 1 de maig. Els dos artistes hi participen a través de la Galeria Manifiesto de la Ciutat Comtal, on han ex­posat en més d'una ocasió. El florestà Jordi Traperho por­

tarà cinc obres a la fira, que té com a referent ARCO de Ma­drid. Gran saltador cronològic, de l'any 1987, i altres esculto-pin-tures actuals de petit i mitjà for-niat seran les aportacions que farà l'artista. Tot i que encara no està decidit, Traperho pre­veu que presentarà alguna obra

del seu recent treball, t i tulat Cosmo eròtic, i d'altres "d'una línia més primitivista, basada en els guerrers i els innocents" . Aquest és el segon any que l'ar­tista de la Floresta participa en la mostra i s'ha mostrat molt sa­tisfet. "És important perquè és una fira nacional, que tot i que ha nascut fa poc temps, hi pas­sa bastanta gent i desperta força interès", explica Traperho.

La Fira ARTEXPO recull no­ves propostes artístiques de pro­fessionals de l'àmbit català i na­c iona l . A b a n d a d ' a q u e s t s artistes, Canals Galeria d'art de Sant Cugat hi porta onze artis­tes més. La sala, propietat de Josep Canals, és l 'única de la comarca que participa en aques­ta fira dedicada a les diferents disciplines artístiques. Una de les obres de Jordi Traperho. FOTO: F.1.S 4 CANTONS

E x p o s i c i o n s

C onzena mostra d'art contemporani tanca avui el tennini per presentar obres

Sergi Barnils va ser seleccionat en la passada biennal. FOTO: ELS 4 CANTONS

J. M. M. - Sant Cugat -

El termini per presentar-se a l'onzena edició de la mostra d'art contemporani català, que orga­nitza Canals Galeria d'art, finalit­za avui. Inicialment els organit­zadors temien un descens del nombre de participants a la bien­nal; el nombre d'obres presenta­des va doblar-se dilluns i ja s'han

superat les 200, de les quals 25 són de santcugatencs. La mitja­na és inferior a la d'altres anys, que s'havien rebut al voltant de 400 treballs. EI propietari de la sala, Josep Canals, ha dit que de­mostra "un desencís a nivell ar­tístic". Les obres seleccionades es podran veure en una exposi­ció itinerant per Catalunya i el Principat d 'Andorra, que s'i­naugurarà el proper 22 de maig.

José Galvàn exhibeix la seva obra a la Casa de Cultura

S. T. - Sant Cugat -

L'artista d'origen canari José Galvàn, va inaugurar ahir a les vuit de la tarda a la Casa de Cultura la seva primera expo­sició a Sant Cugat . L'artista mostra una vintena d'obres de temàtica variada on utilitza la tècnica d'oli sobre cartró. José Galvàn defineix la seva

obra de la següen t manera : " E s molt compuls iva , es ta ­bleixo un diàleg amb el qua­dre i em deixo inspirar, per després donar sortida a aques­ta veta". L'única constant que recorre els diferents quadres és el tractament cromàtic en tons blaus i ocres, inspirat en els fons marins de la seva ter­ra natal. EI pintor juga molt amb la línia, formada per pe­tits forats fets al cartró.

"Est ic mollt agraït a la Casa de Cul tura i a l 'Ajuntament de Sant Cugat per donar-me aquesta oportunitat", assegu­ra l 'artista, qui afegeix que : " M ' h a n d o n a t m o l t de su­port". José Galvàn és llicenciat en

Belles Arts per la Universi tat d e Barce lona . A c t u a l m e n t , compagina la seva faceta ar­tística amb la de docent en un centre de secundària, on exer­ceix de professor de dibuix . La seva tasca en el món de l'art ha estat premiada en di­verses ocasions per la G e n e ­ralitat i ha exposat arreu de l 'Estat espanyol, França, Bèl­gica i també a Suïssa.

C r í t i c a art

Una sòbria harmonia^ en un espai ideal

Lloc: Plaça Barcelona, entrada pel carrer Girona. Autor: Art tiro lTrbano Tècnica: mixta d/fusta, conglomerat i tela Dates: fins al 21 de març

L'espai, l 'obra, la presenta­ció, l 'autor, tot queda en un mateix te rme.

L ' impac te de sobr ie ta t , de tranquil· l i tat, d 'elegància, de comoditat, és absolutament la­tent només entres a aquest es­pai g e n e r o s a m e n t ced i t . La música acompanya el recorre­gut de l 'exposició fent-la en­cara més agradable. Tot flota en una harmonia on la pau regna per excel·lència. Una perfecta concordança en­tre la realització i el resultat, un l lenguatge plàstic carregat de subt i lesa con temporàn ia ,

TATIANA B L A N Q U É

de matèria gairebé inaprecia­ble però no i m p e r c e p t i b l e . Unes por tes que ens d o n e n pas al regne dels sen t iments , de la idea, del concepte fet re­alitat.

Pensaments que no ens dei­xen indiferents, construccions que ens duen a un món que sembla no ser el nostre però que a mesura que ens hi en­dinsem ens hi t robem més i més còmodes. Colors que els nostres ulls i el nostre esperi t agrae ix p e r q u è t r a n s m e t e n allò que avui dia tothom bus­ca: se ren i ta t . Cons t rucc ions senzilles sempre acompanya­des d 'un e l e m e n t lineal, qua­si es podria dir q u e ut i l i tza una simbologia minimalis ta . En alguns dels casos fa colla-ges s e m p r e amaga t s pe r no restar importància a l 'entorn.

" G r a t t a g e " q u e sembla d i ­buixat, relleus "sorrejadament policromats", mai massa, tam­poc massa poc, sempre al seu punt .

Es, doncs, una exposició on tot queda excel·lentment arro­donit.

En Arturo Lrbano ens ha do­nat el plaer de poder gaudir d 'una exposició com aquesta. T a m b é ens ha donat una lliçó fent-nos veure que qualsevol espai que no s'aprofita per a res, es pot convertir en un es­pai c u l t u r a l . L l à s t i m a q u e aquest desapareixerà d'un mo­ment a l 'altre. Aneu i gaudiu de l 'espai, de l 'exposició i de les explicacions que en Artu­ro us donarà, pe rquè encara p o g u e u ar r ibar a c o m p a r t i r amb ell l'art d'assaborir un art d 'avui , un art jove i creat iu.

ALMJDENA F. DE UENCRES S.

- fins ui 24 de març -

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

SalHHusínol Santiago Rusmol 52 - Sant Cugat del "Vallès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51

44 Cultura ELS /CANTONS Divendres, JO de mare de 19V8

£ / e p o r t a t g e

E1C asino de La Rabassada. unes emocions de meravella (II part)

MARIWÍÍKI .A ROVIRA

- Sant Cugat -

(...) L'anv. IKdoel fundador dels salesians, dom Bosco, havia vi­sitat Barcelona. Se li oferiren uns terrcins per fer-hi un temple a fi d'evitar, sembla, que s'hi cons­truís un centre protestant o d'al­tres usos mundans. A finals de segle el farmacèutic doctor An­dreu \ a formar la societat "Kl 'II-bidabo". Kl 20-10-1901 s'inau­gurà el funicular que enllaçava amb el tramvia i les comunica­cions quedaren assegurades.

Kn els problemes posteriors de l'hotel de la Rabassada i el casi­no, pot ser que hi haguessin in­fluït - segons les cròniques de l ' è p o c a - conf l i c tes de com­petències entre les dues socie­tats. Kn tancar-se les instal·la­cions de joc hi van haver intents, després, de reprendre.-ho, d'al­guna manera A l 'època de la primera guerra mundial s'intentà captar un públic familiar amb l'a­nunci d'atraccions i restaurant, facilitant-ne l'accés amb un au­tobús des dels Josepets de Grà­cia. Per al casino havia funcio­nat un servei d'automòbils des del Portal de l'Àngel.

Vicissituds variades

Al llarg dels anys, després del tancament de l'any 1912, en van passar de tots colors: cracs fi­nancers , canvis de propie ta t

(Joan Juvent al 1911, Joan Meu-nieral 1919, etc.) i rivalitats em­presarials. Kins que al 1933 el negoci és donat de baixa al padró de la contribució industrial.L'ex­posició universal del 1929 havia ocasionat una revifada i les atrac­cions i el restaurant i hotel van tornar a tenir molt d'èxit. Allò va ser el cant del cigne. La dic­tadura va prohibir el joc i des­prés va venir la gran crisi del 1930. Kl restaurant va tancar. Amb la República hi havia es­perances que el joc es tornés a le­galitzar, però els escàndols de l'estraperlo ho van fer anar tot en orris.

Testimoni del passat

Les visites que s'havien orga­nitzat des del Patronat han es­tat, de moment , aturades per mot ius de segure ta t . Alguns panys de paret sembla que po­drien ser perillosos, per la pos­sibilitat de caigudes de frag­ments . Kl tema ha d 'estar en estudi abans que es tornin a re-emprendre, si pot ser, les rutes guiades. Hi havia moltes perso­nes interessades que les havien sol·licitat.

Els guies de la visita van loca­litzar i parlar amb els propietaris dels terrenys, que viuen a Mon-zó i, a més de donar el permís, preguntaren si algú els faria una oferta de compra.

A l'època de la guerra civil s'hi

Les fotografies són testimoni de la sumptuosiuit que ia tenir el Casino de la Rabassada. FOTO: ARXIU MUNICIPAL

va instal·lar un quarter de carra­biners. Quan corria el 1940, i des­prés d'incidents diversos, els edi­ficis van ser enderrocats . Els materials de fusta, ferros i por­tes, i la resta, tot de primeríssima qualitat, foren venuts i utilitzats en xalets de la zona. Les palme­res sembla que van anar a parar als carrers de la nostra població. El music-htill, els sports i el walk building, tot era ja, només, un re­cord llunyà, com els crits d 'e­moció de les famílies, dalt de les barques, mentre queien per la cascada artificial cap al gran llac.

A principis de segle Sant Cu­gat tenia 2.100 habitants i Bar­celona 54().(XX). Sant Cugat era - i

ho fou encara molts anys m é s -totalment rural i més o menys allunyada de la capital; el tren tardaria no hi arribaria fins al 1917. Rabassada a m u n t - s e m ­bla que és més genuí Rabassada que Arrabassada, i que en això, cosa estranya, Coromines es va equivocar-, a la banda esquerra de la carretera, resten panys de paret de l'antic recinte del casi­no. En aquests revolts obacs i humits, un tros de record d'a­quelles diversions de principis de segle sembla voler explicar-ho als vianants, o més aviat als au­tomobilistes.

Per allà a prop es pot aparcar i anar fins a alguna de les fonts

que són quasi com eren: la gro­ga, la de la salamandra, la de can Ribes... arbres immensos, bancs per descansar, rajoles decorati­ves i una mica d'aigua rajant, una mica cansada. Músiques sem­blants a les d'aquella època.

Hores de gaudi i misèria, plaer i desesperació, blancs i negres joiosos i fatídics, oci epicuri i ad­dicció angoixant.Temps de vida i temps de mort entre les parets plenes de luxe, ara ruïna rhorta. Un tros de civilització perdut al bosc, que potser encara conser­va el record de les rialles. Ras­tres de la història que, com una liana flexible, fràgil i dura alho­ra, ens pot dur enrere, dies enllà.

^m Especialitzats només en IDIOMES I TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2, Pral. 1 * - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Preparación física Artés Marciales Serviclos

•Gimnasiade •Judo • Sauna Mantenimiento • Jiu-Jitsu • Solàrium UVA

• Aeròbic • Karate-do • Masaje • Steps • Taekwondo • Estètica • Musculación • Kick-Boxing

I «Rtness • Aikido • Gimnasta Deportiva

SQUASH CLASSES DE NATACIÓ PER A BEBÈS

(0-2 anys) nens + 2 anys

adults

C. Sant Jordi, 33-35 -TEL. 6 7 4 '

C r í t i c a de c i n e

Una equació difícil

Pel·lícuL·i: El indomable Will Hunting Director: Gus van Sant Actors: Matt Damon, Ben Affltrk. Robin Williams, Minnie Drizrr Uurada: 1-6 minuts

Retrat dels conflictes d'un jove superdotat intel·lectualment que viu en un ambient marginal. I ,a seva conducta rebel el porta a te­nir problemes amb la llei. l 'na pel·lícula que ha aconseguit nou nominacions als Oscars. Kl indomable Will Hunting és, per so­bre de tot, una història centrada en els personatges, cosa gens es­tranya si tenim en compte que el guió l'han escrit els dos joves pro­tagonistes, Matt 1 )amon i Ben Af-fleck, dos actors que des del 199? estan fent una carrera meteòrica.

En una obertura significativa, de gran impacte visual, veiem la imat­ge multiplicada del jove Will Hun-

l.SABKL SÀEZ

ting (Matt Damon) en molts pia­nos que es mouen en l'espai, com buscant d'encaixaren una imatge única. I lunting haurà de resoldre l'e­

quació més difícil de la seva vida: com encarar-la. Ell està al mig d'un quadrat d'interessos. D'una banda, està el catedràtic de ma­temàtiques (Stellan Skargard), el seu descobridor i protector. A l'al-tre costat, el psicòleg (Robin Wi­lliams), que l'ha d'ajudar en els seus problemes com a condició per lliurar-se de la presó. El jove no pot ni vol abandonar el seu grup d'amics, tots del mateix am­bient en què s'ha criat. Ells són les úniques persones de les que sap que se'n pot refiar plenament Kins que entra en escena una es­tudiant de medicina anglesa (Min­nie Driver), de classe social alta, teòricament fora del seu abast,

Les millors escenes són les d'en­frontament dialèctic. Especial­ment commovedora la que té lloc al parc entre Williams i Damon. Brillant l'exhibició de la capacitat de Hunt ing per fer una anàlisi global davant dels representants de la NSA (Agència de Seguretat Nacional).

El indomable Will Hunting és una pel·lícula que toca temes impor­tants, té uns diàlegs d'alt nivell i unes actuacions excel·lents. To­tes aquestes qualitats donen com a resultat un film que es deixa veure prou bé i pot arribar a emo­cionar. Una segona reflexió mos­tra un guió de fons convencional i que no deixa de quedar-se curt en l'anàlisi del problema dels su-perdotats, un petit sector de la po­blació que acostuma a tenir bas­tan t s més p rob l emes que avantatges.

KLS /CANIXMNS DkrnJns. 20d, niui\ di IW.S Cultura 45

PELUQUERIA

FORMAS C/. Elías Rogent, 18A (junto mercado nuevo)

Tel. 675 4CJ06 - 08190 St. Cugat del Vallès

B R A S E R I A ESPECIALITAT EN:

VEDELLA GALLEGA - VEDELLA D'AVILA EXPOSICIONS DE PINTURA - MÚSICA EN VIU

Plana de l'Hospital, 7 Í Ï 6 7 4 58 60 (Reserves) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

I I Mtsón Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

PI. Octavià, 6 Tel. 674. 10 4 7

Com si fos de tota la vida

I * xocolata. . . *tf%*tf*, els entrepans.. . ^fv^fv el cafè... * K * * i les pastes... ^fv-ffv el suís... *fvf*%

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona Tel. 6 7 5 5 2 4 6

•GINESA

SantCugatí -

'-'i--;/ •ïELftflO

YsJmol

Ftobber y ei prefesor chtfiadeftjQQ, 0,15,6,30,10.45 M0jor.„ifti$)O9lbi$ 41*744,1010

•ïELftflO

YsJmol

Ftobber y ei prefesor chtfiadeftjQQ, 0,15,6,30,10.45

S a r t C ^ l ^ fcstw^èriíoteétodslalí

Sant Cugat 3

Anas&síaftitatïic

sy ÀÀ5JÉL20A361Ó 35 Yeímo2

legftima defensa

Yeímo 3

5.00,7.45,1045 S a r t C ^ l ^ fcstw^èriíoteétodslalí

Sant Cugat 3

Anas&síaftitatïic

35 Yeímo2

legftima defensa

Yeímo 3

5.00,7.45,1045 S a r t C ^ l ^ fcstw^èriíoteétodslalí

Sant Cugat 3

Anas&síaftitatïic 4^9&SÍF&au Torrente, el brazo tanta.

Yeimo4

Anastasia

Yeímo 5

4.00,6.15,8.30,10.50

4.00,6.15,8.30,10.50

SaatGu$at4 FlubberyelprofesorcWflado 4.10,6.10,8.10,10.20

Torrente, el brazo tanta.

Yeimo4

Anastasia

Yeímo 5

4.00,6.15,8.30,10.50

4.00,6.15,8.30,10.50

Sessions golfes de dissabte

Torrente, el brazo tanta.

Yeimo4

Anastasia

Yeímo 5

4.00,6.15,8.30,10.50

4.00,6.15,8.30,10.50

Sessions golfes de dissabte The Borrowers/Trtaníc

YelmoS

4,00/6.00,0.45 The Borrowers/Trtaníc

YelmoS

4,00/6.00,0.45

Sant Cugat í Faflen

Y*}mo7

ais, aoo, io.5o

IA8ÍQr«JtaFlp&$ib$$ 01.00

Faflen

Y*}mo7

ais, aoo, io.5o

Sant Cugat 2 The borrwws/B desafio 400,6.15/8.30,10^0

•Rstswtí»,̂ feeeüK>toftte>tlilatey 0640

&M1tCupt3 -

Titànic 0040

SantCugítt4 Ftobberyelprof«K»rchJflado 00.35

Yelmo8

Medidas desesperada*

Yeimo9

Et mdomabte Bffl Hunting

44», 6.15,8.30,10.45

5.15,6.00,1040

•Rstswtí»,̂ feeeüK>toftte>tlilatey 0640

&M1tCupt3 -

Titànic 0040

SantCugítt4 Ftobberyelprof«K»rchJflado 00.35 Diumenges i lesius s e r à ímatinatea les 12,00 h

'Dijous 26 RojoV.O,S.E Horaris a determinar

BOiBé • "MONTADITOS" • TAPES • MARISQUERIA • BOUTIQUE

D'ALIMENTACIÓ

OBERT TOTS ELS DIES

Rbla. del Celler, 131 Tel.: 589 84 22

Sant Cugat del Vallès

íli ?ÉÉf

McDonald's Sant Cugat Centre Comercial

HS4CAMO]>6 DIARI DE SANT CUGAT

Córrer Sant Antoni, 15, boixos Tel. 589 62 82 - Fax 589 20 91

TPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ-• TANCAT DILLUNS NIT FONBAir RAMBLA CAN MORA S /N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 589 26 9 7 ff

V N M M N M / SI SATMT CUGAT

ESTRENA ESTRENA

http://www.cinesa.es

23 SETMANA

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

4§ SETMANA 11§ SETMANA

SALA 3: 16,30-18,25 APTA

SALA 4:16,10 -18,10 - 20.10 22,20 GOLFA 00,35 APTA

SALA 2:16,15 -18,15 - 20,20 -22,35 GOLFA 1,00 18 ANYS

SALA 1: 16,15 -19,10 - 22,00 GOLFA 01,00 APTA

SALA 3: 20,30 GOLFA 00,20 13 ANYS

Divendres dia 13 "golfa" en V.O.: TWIN TOWN

CINESR Dia de

1 »,:,m&<-mMi '-zmmmm Carnet Jove

Carnet d'estudiant universitari

Venda Carnet més grans Reserva per anticipada de 65 anys telèfon

Venda les 24 h. Accessos D „ „ „ „ , „ „ h

alsServiCaixa minusvàlids £$£%*£& Sessions

numerades

46 Cultura JO ric nitin í!r / V A S

De dilluns a divendres

• I )c 7 h a 8 h FI despertador

Salva \ aIIve

• D e S h a '-KM) h Primera Plana

Jofre Llombart i í ícni Lo/.ano

• De 9.30 ha 10 h San! Ciliat es mou.

Maribel (-a\ uelas.

• De 10 a 12.43 h La revista.

Yanessa Raja i

I .luís (iuilera • De 12.30 a 13 h .\nd> molt de yist

Pep Blancs

• De 13 h a 13.30 Sant Cugat avui:

/.' informatiu.

Josep \1 . Miró.

• De 13.30 h a 14h

Sant Cugat es mou

(repetició)

• De I 4ha IS h I dl de tarda

Josep M '. Noguera

• De IS h a 20h Al Lloro.

Salva Vallvc

• De 20 h a 20.35 h

['esportiu.

("arnic Reverte

• De 21 h a 23 h

Cau de Llops.

Esteve Llop

• De 23 h a 24 h

De dilluns a dijous

Pasta Fullada

• Els divendres

De 23 h a 2 4 h

Vallès sense Fronteres

• De 0 h a 7h

Música al teu eostat

Dissabte

• D e S h a 10

Hem d'anar més lluny.

Joan Yallvé

• De 10 h a 11 h

I!es frena: el món del cinema

• De 11 h a 12 h I'itanitanit.

Roc Fages i Oriol Vidal

• De 12 h a l 3 h

Pon Rotllo.

Raquel Iniesta

• De 13 h a l 4 h

Avant Matx.

Carme Reverte

• De 14 h a 13 h

1 'alies sense fronteres

(repetició)

• De 15 a 14 h Vol de Tarda

David Yillena

• De 19 a 22

Súper DJ.

Xavi Montero

• De 11 a 8 h

Música al teu costat

Diumenge

• De 8 h a 9 h

Dia del Senyor. RetraSmis-

sió de la Missa del dissab­

te des del Monestir.

• D e 9 h a 9 . 3 0 h

El racó de la poesia.

Joana Francesca ( iarci .

• De 9.30 h a 10 h Esport en marxa.

('arme Reverte.

• De 10 ha 11 h Xostra Dansa.

Joan Fàbregas i

Pere Pahissa. • De 11 h a 12 h La sarsuela.

Joan Fàbregas i Pere Pahissa.

• De 12 h a 13.30 h

Roda d'amics.

Pere Pahissa

• De 13.30 h a 14 h

Esport en Marxa .

("arme Reverte

• D e 14 h a 15 h

l'al com érem.

• De 15 ha 19h l'oi de tarda

David Yillena.

• De 19 ha 21 l> Puc d'assaig

Carles Roca.

• l!Esport am/> marxa

• IX- 22 h a 7 h Música al teu costat

As«»<&

20 niVKNORF.S

E s p e c t a c l e s I n f a n t i l s

• " L a vare ta màg ica" ,

ambSac de Rialles i be­

renar amenitzat. 18h. Es­

pai Jove del Cen t r e Cí­

vic de la Floresta.Baixada

de Can Llobet, s/n . Org:

A.M.l 'Esclop.

M ú s i c a • "Admite lo particular"

i "Dif íc i l E q u i l i b r i o " .

22:30h. Casa de Cultura.

Jardins del Monestir, s/n.

Org: Ajuntament.

21 DISSABTK

V i s i t e s c u l t u r a l s • Yisita als bombers. La

seva vida i el seu am­

bient. Seu de bombers a

Rubí. I0:30h. Sortida des

de les Planes. Org: Esplai

Tekan.

• Yisites al Monestir i al

Cent re Cultural. Troba­

da a la Plaça Creu d 'en

Blau. l l h . Org: Grup de

Doncs de la Creu d 'en

Blau.

• Parc d e Samà (Baix

Camp. Tarragona). Org:

C o l · l e c t i u de la G e n t

(iran de Mira-sol.

D i a d e l P a r e

•Jocs recreatius entre fills

i pares. A la nit sopar i

ball pera tothom. I7:30h.

l 'n ió Esportiva i Recre­

ativa les Planes. C(Molí.

24. Org: Unió Esportiva

i recreativa les Planes.

E s p e c t a c l e s i n f a n t i l s •Ti te l les Naip presenta

" E l Rei de l riu d a u ­

rat". I Sh. Casa de Cultu­

ra. Jardins del Monestir,

s/n

M ú s i c a • C o n c e r t d e L i e d e r :

" C a n ç ó per a so l i s ta" .

20h i 2 l : 3 0 h . Escola

Municipal "Victòria dels

Àngels". Plaça del Cen­

tre Cultural, s/n. Org: Cor

Au los.

DIUMENGE

E x c u r s i o n s • Passeig per Collserola:

Puigmadrona-EI Papiol.

9h. C l u b M u n t a n y e n c .

Org: CMSC.

C e l e b r a c i o n s • Diada Especial a la Co­

munitat Andalusa. Tot el

IIÍAÍÍüT08WÍdS

Visita cultural al Monestir i al Centre Cultural des de les Planes Unes 50 dones del Grup de Dones de la Creu d'en Blau visitarà aquest dis­sabte el Centre Cultural i el Reial Monestir de Sant Cugat. Els assistents se­ran rebuts davant del Centre Cultural, al Pla del Vinyet, a les 11 del matí pel tècnic de Cultura de l'Ajuntament. A continuació faran la visita guiada al Monestir. Aquest tipus d'activitats complementa les trobades quinzenals d'a­questa jove associació que compta només amb un any de vida i que, gràcies a la iniciativa de l'ajuntament, es podrà dura terme. Al mateix temps, els fills d'aquest grup de dones visitaran per la seva part els Bombers de Rubí amb l'Esplai Tekan. Ambdues sortides conclouran a les 14 del migdia, moment en què mares i fills seran a punt per fer un bon àpat.

dia. l ' n i ó Rec rea t iva i ra del CAP de Sant Cu-

d'Esports de la Floresta. gat. 19h. Casa de Cultu-

Passe ig de la F lores ta , ra. Jardins del Monestir,

24-26. Org: l 'REF . s/n. Org: ADIYA.

T e a t r e

• Representació teatral-

de diversos fragments a

càrrec dels a lumnes de

Silvia Servan a la Societat

Coral de la Unió Santcu-

gatenca.C/ Anselm Cla-

vé, 17.

24 DIMARTS

C o n f e r è n c i e s • El dia a dia del diabè­

tic. Autocontrol, a càrrec

de Rosa Sauló, educado-

• P o d e r po l í t i c local i

Ajuntament al Sant Cu­

gat de la primera meitat

del segle XIX., a càrrec

de Ferran Ayala, membre

d e l G E L . 20h. Aula Cul­

tural del C lub Muntan­

yenc. Plaça Barcelona, 5.

Org: CMSC.

C i n e m a

• "Speed 2" . Cicle de

Cinema de Mira-sol. 19h.

Espai Jove del Casal Cul­

t u r a l d e M i r a - s o l .

C / V i c t ò r i a , 4 2 . Org :

A.M.l 'Esclop.

DIMECRES

C o n f e r e n c i e s • "Camps d 'ex termini" .

Espa i Jove del C e n t r e

Cívic la Floresta. Baixa­

da Can Llobet , s/n. (Pis­

t e s E s p o r t i v e s ) . O r g :

A.M.l 'Esclop.

• T è c n i q u e s de ceràmi­

ca tradicionals, a càrrec

de Sant i Cabassa . 19h.

Casal Cultural de Mira-

sol. C/Victòria, 42. Org:

A.M.Madeac.

• Trobada de muntanya:

Expedic ió Rússia 1980.

A càrrec de Josep Maria

T iM^:í.M*^i^^mmmfmws^mwWi SortUw des de Mas Janer. -Otosfeiners, la sortida 06.00h-fJ7.00h-08.00h i atès hores enpunt fins a fes 22.00h. t*ú*im servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Otaabtm 1 festiu». 1 a sortida: 07.00h-08.00h-03.00 i a tes homs en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides d** de l'Avinguda Alton» Sala. -Oies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h í ats 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'úRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Otasabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h.

- L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. ftmxmgut Mas Janer, Estació Mira-sol Plaça Cari Cadfcoa, Estació Sf. Cugat Menat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mrasot, Mas Janer.

t LÍNIA 2. NUCü URBÀ OE SANT CUGAT

Sortides da« de Sant Domènec. -Otos feiners. 1a sortida: 06.16n-06.46h i ats 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts oe cada hora fins a les 22.16h.

SejrfM·edes d» Sant Francesc. -Oes feiners. 1a$atida:fjfi23rt-u6.53h i als 23153 minuts dècada hora fins a les 22.23h. -Oteabtes I festiu*. 1 a sortida: 09.23ti-O9.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortida* 4*a de «Estació MC. -Otofefo*r*.1asorti<&:06.G5n«06.35híate05i35mrrtósde^ -Dissabtes i festiu». 1 a sortida: Q9.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a fes 22.35h. Recorregut Sant Domènec CAfi Sarrf Francesc, Píaça Coff, Marcat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colomer, Sant Domènec.

11:»$* m&m çmm-iAmMmrfi4m *H.ANJSS Sortides dea de F. Colom. -Dies feiners. 1asortjda:05'45hdelmatíi cada nora t mitja fes a tesÜZ.ISh. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí í caoVrwaf rf$jaffc8ai8sS.18h. Sortides de» de i-Ésteetó. -Dies feiners. 1 a sortida; 0$\35h de) matí i cada nom i mitja Ans a tes ?1.361*. -Dissabtes i festius. 1a sortida: OS.OSh del mati I cada borni mi|afirttaíes21^5h, Recorregut E Cotom, feftomsía, Plaça Centre, Marcat, C^P,A»mi.$ak BSueG, Centre. La Floresta, F. Colom.

A3. SA«T CUGAT-RUW-TERRASSA

-Oies feiner», 1a sortida: 06.40h-06.25h i als25<nir*Ss'd»ca*tl>or»tt»**»í2^»). -Wssabt*si<e*ftua1a$ort4a:0625hials^mfw^o^«^tMaffe»*te»22.e5h. -Sortides aoiejtaatt a terrassa: 06.55ht 0?.55h i 11.5Sft.(feÍoersí

A 3. SANT CUGA·F·BAReEfcONA

-Dies feiner». 1asortida: 05.15-05.40 i ais 40 rrtuitsde«adal»r3flr»aies22.iah. -Dissabtes, lasortioa: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i als 10 rfÉutedecada hora fJrea tes 22.10h. -Diumenges i festiu». 1a sortida: 07.1 Oh i ais 10 minuts 4e caB*beja4t»*J8»22.1tih, -Sortides addieienaü a Cerdanyola: 22.40h i;

AMSAftCEI.ONA·SANTCUGAT

-Oies feinera, 1a sortida: 05.45 ials 15145<nírwisd»ca«teiwmSt»«Ja$at^i. -Dissabtes. 1a sortida; 05.45 i als 45 minuts de cada tioraJr** les írM6k -Owmensea ife*üus.1a sortida: 06.45h í ate 45 minut* de Cada hora fins ales 21.45h. -Sortides addtctonais a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS ? CANTONS Dkriidres, 20 de marc de 1W8 Ciútura 47

Ajuntament 5892288

Bombers Bellaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubi- Sant Cugat 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 58944 55

Casa de Cultura 58313 82

Centre Social i Sanitari IF 589 7800

Casa) Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic la Ronsçta 5890847

Centre Cívic tes Planes 6755105

Casal CuJtual Mra-sot 5892018

Cinemes St. Cugat (Resef.) 5890941

Correus 674 7096

Creu ftoia Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 674 24 59

Dispensan La Floresta 6747615

Ent. Municipal Descentrat 6742719

ENHER « A i 6991892

FECSA (atenció al ctenQ 300 747373

FECSA íavaries) 50074 74 74

FFCC 6741934

Funerària 589 55 52

(». CivH (Mira-sot) 67423 79

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal U Floresta 5890847

Parròquia St. PereOctavíà 6741163

Parròquia Les Planes 204 7503

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal VaSdoreix 6754055

Cuarpo Nacional de Policia 67478 58

Urgències 091

Policia Munictpal i Prot. CMÍ

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria de Policia 674 7612

Taxis (parada)

RàotoTaxi

6740997

58944 22

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valldoreix (parada) 6741111

Grua 6743371

Aigües La Floresta 67420 69

AAPPiWMira-sol 674 20 18

AAW Verge Carme Mira-sol 97410 03

AAW Sant Joan Mira-sol 674 7103

AAPPiwvaaaoreix 6742197

AAPP i W C . Montserrat Va l 674 2105

AAPPW Can Majó Vall. 674 5049

AA Prop, i Veïns La Floresta .674 2039

AA W Aigualtortga La Flor. 674 5129

Ass. Consvmielors 2684567

DNI ÍOta prèvia} 5893060

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.Vaüd'Hehron 4272000

H. Sant Joan.de Oéu 2034000

Unitat Coronaria 2481040

Tel. de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

Informació Aeroport 4785000

Informació RENFE 4900202

Informació Port. 3188750

OMÍC §893188

PoMnic Torreblanca 58918.88

PROMUSA 5891732

AS0I 6753503

ArxaiGavín 674 25 70

Casal d'Avis SC 5691638

Uar d'Avis Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 674 5396

Coral de ta Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 67526 52

Tot Sant Cugat 674 8661

GrupSup. Immigrants 6749314

RatfoSantCugst «755958

Televisió Sant Cugat 589 5366

Ela4Carttons 539 S2 «2

I l l i i lBKII l l l D i v e n d r e s 2 0

• Sants Ambrosi i Víctor

D i s s a b t e 2 1

• Sant Nicolàs de Flüe

D i u m e n g e 2 2

• Sant Benvingut

D i l l u n s 2 3

• Sant Toribi

D i m a r t s 2 4

• Sant Segundo

D i m e c r e s 2 5

• Anunciació del Senyor

D i j o u s 2 6

• Sant B rau l i

D i j o u s 2 7

• Sant Rupert

F A I I M A C I E S & 1 1 W O R N

)ivendres 20 Serret iforç; Teixiefó

i21 laem forç: Fomó»

Pg^aixador, 78 6742372

6747749

Pg.La Floresta, 9 6741863 8740612

>iumenge22 Domènedt í»g.Sartt Magí, 50 67433S3

tDi8urw23 Llorens $t&Marta,27 6741531 1

[Dimarts 24 Culleil Ptge.Djputació, 6 6749364 1

[Dimecres 25 Rfera-HlKÍeK» Dr.Murillo, 1 6740430 [

i26 Safewert

Jivendres 27Teòktó

Sant Rusmol,38 674 06 45

Rbta. Celler, 97 674774»

EMD Valldoreix vAwAL Uc

CULTURA DE

VALLDOREIX TALLERS AL CASAL

• SOLDADURA • ESCOLA DE MUSICA "Andante" •TALLER DE PLÀSTICA "Punt" • GIMM JAZZ, de 5 a 9 anys • TALLERS D ARTESA­NIA PER A ADULTS

• TEATRE PER A NENS • DIBUIX 1 PINTURA PERA JOVES I ADULTS • ESTAMPAT DE TELES • JOIERIA A LA CERA PERDUDA • GIMJAZZ PER A ADULTS • VITRALLS

> Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d * 1 t » 1 3 i d e 1 7 a 1 9 h .

TW. Hax589 82 69 (Casal de Cultura de

Valldoreix). JA PODEU RECOLLIR

LES BASES

PER AL CONCURS LITERARI.

Presentació màxima 1 d'Bbrfl, a i'EMB Valldoreix

leforçde9a22h,

CICLES DE BLUES I RODALIES JUSTERINI & BLUES

Dissabte 21 , a les 23 h.

Al Casal de Cultura de Valldoreix

Org.: EMD Valldoreix

FESTA DE PRIMAVERA. CONTES "Històries de contenidors"

a càrrec de Conte ni 2 Diumenge 22, a les 12 h.

Al Casal de Cultura de Valldoreix Org.: EMD Valldoreix

Navarro. Informació al 674 53 96. 21h. Club Muntanyenc. Plaça Barcelona, 5. Org: CMSC.

27

26 DIJOUS

Conferències

• Valoració del cicle "Dona i món". Preparació de la Festa d'Abril. 15:30h. Centre Cívic de les Planes. Org: Grup de Dones de la Creu d'en Blau.

• Consum responsable. 20h. Espai Jove de la Casa de Cul­tura. Jardins del Monestir, s/n. Org: Factor Jove.

• La mort: creences i ideolo­gies en el món ibèric, a càrrec de Núria Rafael i Fontanals. 20h. Arxiu Nacional de Cata­lunya. C/Jaume I, 33-51. Org: ANC i Associació d'Amics de la UNesco Valldoreix-Sant Cu­gat.

Cinema

• "La lista de Schindler". Ci­cle de Cinema Jove de la Flo­resta. 19h. Espai Jove del Cen­tre Cívic la Floresta. Baixada de Can Llobet, s/n. (Pistes Es­portives). Org: A.M.l'Esclop.

DIVENDRES

Música • La nit dels cantautors: Enric Hernàez i el Lotus Blau. 22:30h. Casa de Cultura Jar­dins del Monestir, s/n. Org: Ajuntament. Gratuït per als subscriptors d'E4C.

SALES MUNICIPALS

• El Parc Rural de la Torre Ne­gra. Presentació d'escrits de suggeriments fins el 27 de març. Casa de Cultura.

• Gemma Vilar. Fins el 3 d'a­bril: Olis sobre cartó. Escola Municipal d'Art i Patronat Municipal d'Ensen. Pahissa, 1-5. Casa Mònaco.

• Siheria Iglesias. Fins al 20 de març. Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny.

• Els Rius, l'Aigua i la Vida. Del 16 al 29 de març. Casa de-Cultura.

• José Galvàn, olis. Del 19 de març al 16 d'abril. Casa de Cultura.

• Mostra dels allers de fotografia de la Societat Coral de la Unió

Santcugatenca. Fins el 31 de març. Casa de Cultura.

SALES PRIVADES

• Salvem el Molino. Recull de fotogràfic. M.Àngels Quadras. Fins el 2 d'abril . Zoom Cen­tre de la Imatge. Plaça Dr. Galtes, 9.

• Amèlia Riera. Fins el 31 de març. Canals Galeria d'Art.

• Almudena F. de Liencres, olis. Sala Rusinol: Fins el 24 de març.

• Col·lectiva de firmes de re­nom a Celler Centre Sales d'Art. Fins el 31 de març.

Col · lect in Cent Gran de la Flo­

resta

• Tots els diumenges de l'any ball de saló, sardanes, bere­nar...! celebració dels Aniver­saris. 17h. Centre Social i Sa­nitari la Floresta.

Casal de Cel tura de Val ldoreix

• Tallers i activitats per a pe­tits, joves i grans. Informació: 589. 82.69. EMD Valldoreix.

Club M u n t a n y e a c Sant Cugat

• Informació a In t e rne t : [http://personal.redestb.es/cms

c/]. Correu electrònic: cms-camx3.redestb.es

A t e i e i Saa tceuateac

• Classes de dibuix i pintura amb Adolf. Divendres de 6 a 8 . Telf: 674.51.95. Plaça Pep Ventura, 1.

CeBtré Calturaí

• Teatre: Paraules encadenades, de Jordi Galceran. Amb Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau. Divendres 20 de març a les 22h.

• Teatre: Salvats, d'Edward Bond. Direcció: Josep Ma. Mes­tres. Amb Ariadna Gil i Adrià

Callado. Divendres 3 d'abril a les 22h.

• Teatre: Un sopar de dimecres, de Ximo Llorens. Amb Neus Agulló i Xavi Mira. Divendres 17 d'abril a les 22h. Aforament limitat.

• Música: Concert de Sant Jordi (Orquestra Simfònica de Sant Cugat). Homenayge a George Gershwin. Dijous 23 d'abril a les 22h.

• Poesia: Nit de poemes. Direc­ció: Lluís Homar. Dissabte 25 d'abril a les 22h. Aforament li­mitat.

si vostè és a casa com si no

eotiUbatixa v e t l l a n t p e r 1«* «teva l l a r

S I S T E M E S D E

S E G U R E T A T jécAJjU-Oül

1 Servei JW* Atton* Saba, §Ch$»L §9&%?

KasssaEBB SISTEMES DE SEGURETAT CO«HEI»ENIS MMòrcsiteiiaiKnó

mmmmmmmmmmmmmmmmmmm

E1S4CANTONS Divendres, 20 de març de 1W8

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Joan Carles Alayo. President de la Secció de Muntanya del CMSC

"Sempre critico els qui van a fer curses a la muntanya"

M A R I A FAI.GI KRA

En Joan Carles va venir de Vi­lafranca del Penedès fa 25 anys, i es va quedar a viure a Sant Cu­gat, on està plenament integrat. Kll es enginyer industrial. T é 49 anys i des dels 12 es va aficio-nar a la muntanya. A part d'a­questa, Ics seves dues grans pas­s ions són la fotografia i l'arqueologia industrial, que és l'estudi de Ics pedres... però de Ics instal · lacions industr ia ls . I -'any 95 es va recuperar la Sec­ció de Muntanya del Club Mun­tanyenc Sant Cugat i. des d'a­leshores. n'és el President. -Ami» quina finalitat vau refer la secció?

Per aglutinar totes les activitats relacionades amb la muntanya que es feien en grups separats. ( n a vegada en marxa, seguim una línia d'impuls de qualsevol activitat que estigui lligada amb el coneixement de la muntanya i l'excursionisme, i ens encarre­guem d'ensenyar, sobretot als més joves, a sortir per la mun­tanya, a organitzar-se en grups, a fer-se la motxilla per sortit de campaments...

Però també intentem incentivar les persones amb xerrades i pro­jeccions de viatges i diversos te­mes relacionats amb el camp de l'excursionisme i la muntanya.

- C o m us organitzeu, per pre­parar les activitats?

Fem el programa a principi de curs. Establim un calendari amb Ics activitats que proposen els grups que hi ha dins la secció i després decidim el que fem. No tan sols muntem sortides dels grups, sinó que també procurem sortir tots plegats algunes vega­des. Jo ara, per exemple, ja estic treballant en el programa de la temporada 98-99

-Quin tipus de grups es for­men , a la secció?

En Joan Carlet Alavo, a la seu del CMSC. EOTO: AVE HEURÀ.X

Hi ha de tot, per exemple n'hi ha un que fa les excursions llar­gues, de sis i set hores, i un altre que es diu "pas a pas", que les fa de tres o quatre hores, més as­sequibles , i després hi ha un grup de joves que es fan dir "Cràpules". Hi ha de tot.

—La integració dels joves és la mateixa que

més propostes sobre què poden fer i quan, però els falta em­penta. I això tjue sovint surten sols, aprofitant Ics festes que tenen. Però quan intentes fer una activitat de tipus formatiu, amb monitor, perquè aprenguin alguna cosa més de la muntan­ya, com ara el tipus de piolets

que s'han d'utilit-

la dels grans? "Etl üqUeStü edlClÓ /-ar en cada cas, o

No, però per ,,Careneiant les P f e c a u c i o n s

les circumstàn- a e t ^aTtTiejam q u c s - h a n J e p r e n

per Collserola voldríem

arribar ah 200 participants"

c i e s , p e r q u è quan prepares sortides per fer una escalada o una excur s ió , sovint els coin­c i d e i x a m b exàmens i tre­balls de curs, i aleshores una convocatòria que podria ser de 20 persones acaba essen t de tres. Això hem d' intentar mi­llorar-ho. N o tan sols hem de mirar de fer coincidir els calen­daris, sinó que ells han de fer

dre segons el tipus de neu que hi ha... l lavors no s 'hi apunten gaires.

—IN'o és una qües­tió de falta de dis­cipl ina, de voler a p r e n d r e a base

de garrotades?

Home, això ja està bé. Nosal­tres no veiem que sigui nega­tiu. De vegades també és bo aprendre de les garrotades, el que sabria greu és que algú tin­gui un accident per desconei­

xement del que havia d'utilit­zar. - Q u è e n p e n s a d ' a q u e s t a

moda del trekking!

Que no és dolenta. Tot és bo, si s'utilitza amb una finalitat po­sitiva. Amb el trekking es pot aprendre a assaborir la munta­nya d 'una altra manera, però l'important és saber apreciar-la, d'una manera o altra, però amb temps. Jo sempre critico la gent que va a la muntanya a fer cur­ses, que fan un recorregut més ràpid per arribar abans. Cal gau­dir del paisatge, aturar-te, fer una bona fotografia... tot plegat fa que la muntanya sigui algu­na cosa més que recórrer quilò­metres.

—Diumenge es fa la ruta del c a r e n e j a n t . D ' o n va s o r g i r aquesta idea?

La primera vegada que es va fer va ser el 94, pel Cinquante-nari del Club. La van traçar en Josep Barberà i en Jordi Roca, grans coneixedors de Collsero­la. Van establir una ruta de 25 quilòmetres, que es fa en 8 ho­res de mitjana, i es va decidir fer-la cada dos anys. És un iti­nerari molt bonic, amb fantàs­tiques vistes dels dos costats de Collserola, de la part de Barce­lona i la del Vallès.

- E n t r e e l p r i m e r a n y i aquest , hi ha hagu t un aug­ment de part icipants?

Del primer any, el 94, i el se­gon, el 96, sí, però d'aquest no ho sabem perquè la gent s'ins­criu tard i, fins i tot, n'hi ha que ho fan el mateix dia. El primer any érem uns 80, el segon, uns 125 i aquest any ens agradaria arribar als 200 participants.

-A banda d ' aques ta sor t ida , n 'es teu p reparan t una de més l larga. . .

Sí, volem fer una caminada po­pular fins a Montserrat. Són 40 qui lòmetres que , encara que sembli molt, no és tant...

Carretera? loRPt CASAS

Em decideixo a escriure un cop superat el neguit que em produeix l'aparició d'una nova columna en una nova contraportada - d e les mateixes característiques que aquesta- d'un nou periòdic (ho he de confessar, la possibilitat de per­dre lectors em provoca atacs de caspa). Ho faig seguint la sug-gerència d'un conegut galerista que porta anys -sense gaire èxit, tot cal dir-ho- intentant augmen­tar la sensibilitat artística de les nostres autoritats. Em parla com a veí i com a portaveu espontani -legitimitat no li falta- dels agents econòmics (la paraula és horroro­sa, però aquí s'escau) d'una zona que busca un lloc sota el sol co­mercial santeugatenc. Probable­ment es tracta de l'espai menys tocat (i és un dir) d'aquest Sant Cugat transformat (i transmigrat). Aquesta afirmació, que en ella ma­teixa no és bona ni dolenta, és transformat immediatament en un greuge comparatiu si tenim en compte que ha estat la zona més maltractada per l'arquitectura de la dècada 1965-75. Estic parlant, òb­viament, de la carretera de Cer­danyola i la seva perllongació fins al Monestir. Avui. si no fos per una interrupció parcial i temporal, en­cara seria un vial -en el sentit més pejoratiu de la paraula-de pas. Ho tornarà a ser? No se sap. però tot indica que els canvis circulatoris (haguts i per haver) ens poden fer pensar en un futur carrer més que no pas en una carretera. Seria just que els seus veïns també recollis-sin les mels del terrabastall urba­nístic que ens ha tocat viure. Les altres zones de Sant Cugat -del que va de l'estació a l'esmentada carretera, per entendre'ns-ja dis­posen de les ninetes dels seus ulls: Parc Central (amb un estany que darrerament té aigua i tot), àm­plies zones verdes "collfavianes" i un passeig "torre blanquià" amb un final frondós i un lateral po­blat d'equipaments i amb passeig. que té l'orgull d'exhibir el degà dels nostres "pirulís". Per no par­lar del nucli històric, que pot se­guir reivindicant la possessió de la columna vertebral comercial santeugatenca: l'eix Monestir-es-tació. Potser sí que ha arribat l'­hora dels veïns de l'entrada cer-danyolenca. Què els espera, una carretera o un carrer?

PI. de la Unió, 3 - Tel. 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software & Webs