Üiiy lücér. ii.a Epoca - N. 68 Dissabte 14 de Febrer 19241

''li VÍ'tlí

Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

SETMANARI SOCIALISTA Redacció: Guardia, 14, pral. - BARCELONA

La desaparició de la burgesia, La burgesia arribà al.poder, i per tant, a la plenitud de la seva

dominació, mitjançant una de les més grans revolucions que re-volucions que registra l'història. No sols proclamà els principisde, llibertat, igualtat i fraternitat com B puntals del sistema queanava a establir, sinó que fins arribà a negar l'eficàcia de totes lesreligions, substituint les estàtues dels Deus per la Deesa de la Raó.

Ha transcorregut poc més d'un segle, i els principis establertsper aquella burgesia revolucionària que s'apoderà del poder noen queda quasi res. En efecte, poc després d'haber consolidat els«u predomini es donà compte de que la religió seria un gran au-xiliar per a la seva obra, i llençant la deesa Raó del lloc on lahabía entronitzat de nou hi posà els sants i els Deus que tan útilshabíen d'ésser en el nou ordre cíe. coses establert.

Després, a mesura que transcorregué el temps, la burgesial'anà, oblidant del contingut dels seus principis, fent escarni de lallibertat, establint una desigualtat més accentuada i més odiosaentre els homes i fent de la fraternitat la burla més indigna.

Avui el predomini de la burgesia està a les xe ves acaballes. Haacomplert la missió que li estava encomanada i és de justícia que

.cedeixi el seu lloc a una altra classe, cada dia més capacitada,cada dia amb millors condicions per a que l'obra de progrés so-cial per aquella iniciat no sofreixi la més petita interrupció.

; Havem de reconèixer que la classe burgesa ha realitzat, *du-rarçt el seu predomini, una obra importantissima. Ella ha coberte) món de ferrocarrils, ha aconseguit dominar gran part dels ele-ments naturals, posant-los a la disposició de l'home, ha obert its-mes, ha perforat muntanyes, ha centuplicai la producció mitjançantel funcionament de màquines de totes menes i sistemes, màquinesde gas, de petroli, de vapor, d'electricitat, d'aire comprimit, etc.,çtc.,, dotant l'humanitat d'una força i d'una energia mil voltes su-perior a totes les forces físiques humanes. I no hi fa pas res queaquestes forces, descobertes pel descans de l'home, s'hagin con-vertit en.un mitjà d'explotació i servint als seus actuals posseïdorsper amuntegar riqueses, puix amb l'enfondrament de la burgesia,tots aquests grans factors passaran a ésser patrimoni comú del'humanitat., , Mitjançant aquesta grandiosa obra transformadora, realitzadano pas per nobles i elevats fins, sinó a l'impuls de la febre de be-ne/icis jv*e invadí a tota la burgesia, aquesta ha preparat l'adve-niment innevitable del Socialisme.

Podia concebir-se l'implantació d'aquest ideal mentres persis-tís,l'antic sistema de producció, disposant solsament de l'esforçmuscular, això és, sense el concurs del maquinisme, el factor mésprofundament transformador que m ai'no ha existit? De cap mane-ra, car tan sols el gran canvi realitzat en els sistemes de produc-ció i df transport podia fer factible el seu esdeveniment.

Amb el ben entès, que la burgesia no pot sustreure's a la fata-litat que sobre ella pesa, i que la obligarà a desaparèixer com aclasse, precipitant més l'hora de la seva mort com niés s'esforcien ajornar-la.

Realitzada la seva missió i preparats els materials per l'adve-niment del proletariat, la permanència de la la burgesia al poderentranya un preu perill per la pau social.

La darrera gran guerra, els confictes sorgits en la post-guerra,4tftcils .sinó impossibles de solucionar, els atemptats contra la lli-b,ertat que a voltes es perpetren en els pobles, els confictes socials,ça^a dia més paorosos i altres i altres problemes, la solució delsquals no es descobreix enllpc, reclamen la ràpida desaparició d'a-questa classe, com a mesura necessària per a la salvació de lahumanitat.

J. Cotnaposada

DIVULGACIÓ DE DOCTRINA

El malcrióte econòmicD« les tres grans teories de

Karl Marx és, aquesta, la fona-mental. Es dita també del mate-rialisme històric i del determi-nisme econòmic.

El nostre insigne Mestre afir-ma, en virtut d aquesta teoria,,<pie* en totes les èpoques de lahistoria, la base de totes lesevolucions, de tots els acontej-xements, de totes les institucionsi organitzacions Han estat etsSistemes de producció, els ele-menis econòmics, les necessitatsmaterials de cada una de les di-tes èpoques. En altres termes;les condicions d'existència de lasocietat determinen l'evolució itransformació de la mateixa. Esclar, que aquesta teoria no negaque Ics facultats intel·lectuals iinoráis dels homes, les diferen-cie^ de raça, les creències reli-gioses, les traditions històri-riquçs, etc, poden exercir iexerceixen a voltes una impor-tant influència en el desenrotllode la societat, però sosté que totaixò no són més que factors se-cundaris, ja que llur influènciaKfä nul·la si algún d'aquestsfacers està en pugna amb lesnecessitats econòmiques delPOW«- ..:. .

Per a capir clarament la raóinnegable d'aquesta teoria, n'hiha prou amb que ens estudiemno'iàftres mateixos, que analit-zem la naturalesa de l'home, jaque l'home és,'en veritat, un monen^Detó^I amb aquest estudi,aïro aquesft anàlisi, observaremque la nostra naturalesa és d'u-

na condició tal que debem,abans que tot, satisfer les nos-tres necessitats materials per aviure, per a estimar i per a pen-sar. En efecte, si no funcional'estómac podran funcionar, ofuncionar normalment almenys,el cor i el cervell? Pot negar-se,per ventura, la influència quesobre les nostres facultats exer-ceixen les diverses vicissituts dela nostra vida? Les nostresidees estan sempre determina-des pels nostres sentiments iaquests, a la vegada, ho estanper les condicions materials delnostre cos. Seran, verament,iguals les idees que acudiran alnostre cervell si en nostres pitshi sentim odi o amor, tristesa oalegria, indiferència o entus-siasme, pessimisme o optimis-me? I no obren directament so-bre la nostra voluntat i els sen-timents nostres els sentits cor-porals, les impressions exteriors,les circumstàncies d'edat, de dis-tància i tantes altres? Podrem,en fi, elaborar bé les nostresidees ni manifestar degudamentels nostres sentiments si, perexemple, sufrim alguna dolenciao sufrim alguna necessitat?

Si ens fixem amb les col·lecti-Titats, veurem també compro-vats aquests fets. Una associa-ció o empresa qualsevol, mal-grat proposar-se objectius con-venients i elevats, enc que tinguiplans seductors i formosos, permés que compti amb grans con-dicions morals i intel·lectuals,HO podrà realitzar el seu propò-

sit, no tindrà èxit, no tindràvida, si prèviament no comptaamb els elements econòmicsnecessaris, base de tot projecte«

Si consultem les pàgines de láHistòria trobarem també a ca-da moment el modo i la fornwde comprovar la exactitud de$.materialisme econòmic. Tots eís5

grans fets de que ens parla, tíKtes les grans conquestes, les més"apocalíptiques revolucions, si*guin en apariencia de caràcter,polític, religiós, jurídic, ètnic",'etc., són, en el fons, materialis-tes, tenen, més o menys llunyà,,un ideal essencialment econof-,niic. Fou, per exemple, unHrevolució d'idees, una nova cori*'cepció de la moral o del dret C0que donà la supremacia a la,classe burgesa? No; fou pura I-simplement el canvi experimen-tat en la producció moderna, larintroducció de les grans maqui?nés en la indústria ço que moti*'va la mort del feudalisme, here*tant la seva sobirania l'actual'capitalisme.

Aquesta teoria que, amb raó,,va essent, cada dia més, recone*guda com una de les lleis .fona-mentals del progrés humà, vin-gué a demostrar que la evoluciópolítica i social depèn de laevolució econòmica, i, per tanttsi el domini en l'ordre econòmicsuposa necessàriament el domi-ni en tots els ordres de la vida',en la emancipació econòmica de«la societat és on s'han de fixartotes les mirades i concentrar-setots els esforços per, amb ella,obtindré la emancipació total íintegral de la mateixa.

Aquesta és la teoria essencialde Karl Marx, la base primor-dial del Socialisme científic, l'eixa l'entorn del qual es moutota l'organització dels obrersconscients de totes les nacions,civilitzades. Per tant, explicar elmaterialisme històric, divulguilo constantment, esforsar-nos enfer-lo compendre a la classe tre-balladora és la millor ensenyan-ça, la millor propaganda, la mi-llor acció revolucionària quepodem portar a cap.

Qui es capaciti, sigui obrer ono, del que significa aquestapart de la doctrina marxista,çompendrà perfectament l'acti-tud de completa, enèrgica i fran-ca oposició que mantenen elspartits socialistes davant totesaquelles escoles, enfront de totsaquells partits polítics que lluiten,per a abastar la llibertat política,sense cuidar-se de la primera detotes les llibertats, de la llibertatper excel·lència, de la llibertateconòmica; sense tenir en compteque totes les llibertats seran fal-ses, seran fictícies, seran menti-«da si no està prèviament garàn-titzada la llibertat econòmica.

Ara bé; com conquerir-la iassegular-la aquesta llibertateconòmica? Implantant el règimcolectivista o comunista, en elqual la terra i els, instruments deproducció, acabant d'ésser pro-pietat individual o privada, pas-saran a propietat de la socjetaitper a que tot sigui administrati utilitzat en profit i bé de tots.I això, en virtut de la pròpiateoria de Marx, es produira din-tre un temps relativament cu,rt,ja que al grau de desenrotllo aque ha arribat la indústria, elscapitalistes no poden ja emplear-la en interès de Ja humanitat i,per tant, la pròpia evolució eco-nòmica de la societat produiranecessàriament la transforma-ció històrica que ha d'acabaramb tots els privilegis i que hade fer triomfant el Socialisme,

R.

Pertànyer fanàticamenta un partit revoluciona-ri no és suficient per aconstituir, en el momenthistòric en que ens tro-bem, la demostració quel'esperit polític ha nas-

cut ja.

HENRI HERTZ

LA FINESTRAO B E R T A

COMÈDIESEns referim a comèdies, co-

mèdies. D'aquestes que es re-presenten da J t d'una escenaamb apuntador, traspunt, efec-tes de llum i bambolines. Coms'hi referia, «a la manera de Pi-randello», el company Cot deReddis efí JUSTÍCIA SOCIAL

• tie Ip setmana passada. Femaquesta declaració per evitar

-tota possible suspicàcia.El poeta i comediògraf fran-

cès, senyor Saint-Georges deBouhèlier, es proposa introduirreformes importants en els cà-nons de la comèdia consuetudi-nària. Perquè—diu ell—una re-presentació teatral ha de durar,com màxim, de tres a quatrehores, i dins d'aquesta limitacióde temps l'autor ha d'estar obli-gat a sostenir-hi episodis que,en la vida real, han necessitatmesos i anys per produir-se?

EI senyor Saint-Georges deBouhèlier, com es veu, realista,ja preveu els inconvenients dedonar a la representació teattal,la mateixa extensió de T episo-di en la realitat. Les comèdiess'haurien de representar pergeneracions. I en «L'auca delsenyor Esteve», per exemple,que és l'espectacle de tota unavida llarga i laboriosa, serienpocs els actors i els espectadorsque poguessin arribar al finaldel darrer acte. Per això el se-nyor de Bouhèlier no porta lescoses a aquest extrem, però esproposa donar un major réfle-xe del temps en la represenía-

. ció teatral. Les obres actuals—diu—són massa curtes; els in-termedis absorbeixen la majorpart del temps de la sessió. Iper quina raó els intermedishan d'ésser tots sensiblementiguals o, en tot cas, sense caprelació amb el transcurs detemps que representen? Dañeramitja hora d'intermedi continuala representació sense que essuposi que hagi existit cap inte-rrupció de temps: els personat-ges estan en la mateixa actitutque en finalitzar l'acte prece-dent; i, en canvi, en cinc minuisde sospensió s'hi fan passarvint anys! Això no pot ésser:l'intermedi torma pari integralde ¡a representació.

El senyor de Bouhèlier estàpreparant una comèdia la re-presentació de la qual duraràtres dies. Els espectadors deu-ran menjar llurs repassos en elmateix teatre, qualque vegadaal mateix temps que els actorsmenjaran en escena; i deurandormir aprofitant els interme-dis als quals es donarà una du-ració convencional.

L'assumpte de l'obra—segonsles gasetes teatrals—és un temaextret de l'història de França ies desenrotlla a l'Edat Mitjana.Es clar que amb això el senyorde Bouhèlier no bat el recorden la. duració de les representa-cions. Apart del «Parsifal» queeq estrenar-se a Barcelona du-rava ma ¿¡ornada legal—vuithores—tres de {er cua al carrerde Sant Pau i cinc de represen-tació—les farses històriques,àdhuc les més inconsistents,ten,en matèria per durar setma-nes i àdhuc mesos.

Però, sense entrar a l'anàlisi,dins la tècnica teatral, dels pro-pòsits del senyar de Bouhèlier,a nosaltres el que ens interessaés que aquest senyor es sentrevolucionari i vol trencar elsmoflios de les comèdies.

Seria de desitjar que trobésimitadors a casa nostra.

Airet

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacionalL'horitzó vermell

Herriot, a la Cambra francesa, ha indicat là possibilitat de queAlemanya se sumi en data no llunyana al bloc incipient que< e*forma a base de les tres potències orientals, Rússia, Xina J Japó.Herriot ha exagerat la nota, els alemanys s'han indignat i els So-viets, sempre optimistCvS, han modificat llur llenguatge amistós en»vers la França.

I en aquest entremig s'ha anunciat la mort del Dr. Sun. YatSen, la personalitat més destacada i més discutida del mogut esce-nari xinès. Si aquesta nova es confirma, les potències occidentalses lliuraran de llur màxima preocupació. Però Sun Yat Ses hauràmort havent acomplert la part principal de la seva tasca, Ptí deque Wu Pei-fu fou batut per la defecció del general cristi^ ffengYu-siang, el Dr. Sun Yat Sen va abandonar Canton i va anar alJapó a preparar la formació del bloc oriental. Obtinguts ell pri-mers resultats, Sun Yat Sen va anar a Peking de on havia e*tatabsent des de 1913. Mentre preparava amb el representant delíSoviets IVsquema del gran bloc, el cranc, que des de fa algunsmesos li devorava el fetge, li ha llevat la vida.

Però hi ha dugués fites a les quals els polítics europeus hiatribueixen importància capital. La primera, són els discursospronunciats per l'actual cap executiu i President interí de la Re-pública xinesa, Tuan Xi Jui, i el seu ministre d'Afers estrangers, enel dinar que el representant de Rússia va oferir al Govern en $ denovembre darrer en ocasió del setè aniversari de la revolució ans-sa. Malgrat el to prudent d'aquests discursos, en ells hi navi» .con-ceptes d'admiració i simpatia pels Soviets i s'insinuava la necessi-tat de revisar els tractats que Xina té signats amb les potènciesoccidentals.

La segona, són els discursos del cap del govern japonès, ves-comte Kato i el ministre d'Afers estrangers, Shidehara en 1«solemne obertura del Parlament. En ells s'encoratja al govern dePeking en la defensa dels interessos nacionals i s'al·ludeix 9. larevisió dels tractats. I això es barreja intencionadament amb eltractat recentment conclòs entre Rússia i Japó i es parla de mésextenses i íntimes col·laboracions.

Ja sabem que els grans esforços dels Soviets per a atraure'sles masses proletàries de Xina i Japó, han sigut sempre simulta-nejades amb una hàbil acció diplomàtica. Els resultats han sigutmagres fins ara, i és la nostra creença que estan encara molt llunyde l'èxit. La diplomàcia japonesa cerca ventatges pràctiques i estu-dia la forma de compensar els inconvenients de tot ordre que lireporta l'actitut del Nort d'Amèrica en matèria de immigració. .Re-colzant-se en una possible aliança amb Rússia i Xina. confiaobrir-se nous horitzons. Rússia treballa amb un doble fi. Amb l'a-menaça del bloc, confia obtenir un tracte niés benèvol de part deles potències europees i, per altra part, una organizació de propa-ganda persistent entre els quatre cents milions de xinos ha d afa-vorir la seva expansió i assegurar la seva permanència.

Xina també hi pot guanyar, però no és tan probable qu< TuanXi-Jui i l'amo de Manxúria, Txanß Tso-lin, es vulguin comprome-tre massa en matèria d'aliances. La simpatia del President pel Ja-pó no li privaria de considerar l'experiència de Corea. I en quanta Rússia, ni la temen ni la estimen gaire. Els intel·lectuals i elsjoves xinos tenen un ideal d'independència completament propi .iencara que els russos col·laborin en la propaganda radical de«mans fóra de Xina», la multiplicació d'agents de propaganda iexiliats russos té ja el caràcter d'una veritable plaga i permei sos-pitar que quan totes les altes mans siguin fóra de Xina, resti lafeina més grossa d'apartar les mans de Rússia.

Vol dir això que el bloc oriental no es formarà en definitiva?No negarem aquesta possibilitat ni els beneficis circumstancialsque podria reportar a les tres potències indicades, sobretot per acontenir les desmesurades ambicions de les potències.europees iamericanes. Però no creiem en la seva força ofensiva í no veiemen tot això més que un perill remot. Altres evolucions i revolu-cions aniran més depressa i ens proporcionaran un espectacleben diferent que el de la lluita global entre blancs i grocs, «.

En la nostra crònica de 26 de novembre dèiem que quedavaTuan Xí-Jui més o menys segur a la Presidència de la Republicàde Xina. Malgrat sigui el Parlament l'encarregat de desi^najv elcap del poder executiu, Tuan Xi-Jui va assumir motu proprioaquesta funció i va escullir un ministeri que sembla més un cosconsultiu que un gabinet de govern. Aquesta situació, inauguradaen 25 de novembre, s'ha enrobustit considerablement des de quela retirada del general Feng Yu-siang va facilitar la recoatijjuciôde Peking amb els tuxuns de les províncies centrals que formenl'aliança de Yangtze. Per altra part, Txang Tso-lin, per bé que con,-tinua governant la Manxúria tot sol, ha fet actes d'aparent sots-missió al Govern central i les tropes d'aquests han tingut fortunaen escombrar els tuxuns més irreconciliables.

Tuan Ti-Iui és un home intel·ligent i de gran prestigi i, segon?diuen, no té altre defecte que la indolència. Ara com ara va acre-ditant-se de prudent, tolerant i previsor i el seu poder s'exten i esconsolida i, en conseqüència, Xina es reunifica i es pacifica. Men-tre ell governi, l'amistat amb el Japó és segura i lligant tots aquestspunts, no és exagerat pensar en la formació del bloc orientaXjíCjrmai les circumtàncies havien sigut més propícies. No oblidem^ipie-rò, que a Xina tot s'aguanta per casualitat i que mentre no verçma Tuan Xi-Jui governant constitucionalment és senyal que els pe-rills no decreixcn. Per altra part les potències tenen molts ressortsper tocar i si Rússia està disposada a la brega, el Japó demostrapensar de ben diferenta manera.

M. Serra i Moret

NOTA: En la crònica anterior dèiem que havia sigut díSftfnat per a sustituir a Branting en la Presidència del Consell deministres de Suècia el camarada Thorsson. Telegrames ppátisPÍÔÍsrectificaren aquesta nova, senyalant com a Primer ministre delGovern socialista de Suècia al company Rickard Sandler que des-empanyava la cartera de Comerç en d ministeri Branting i haviasigut president de la Federació d'Educació obrera i director del'Escola Superior obrera.

Aquesta fulla és un camp obert, ¡ accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealnat generosa, Dels articles sif{1

nats en són responsables llurs autors

J U S T I C I A S O C I A L 14 At Febrer 1986

Lie ha Mi i nu petit prelati

La casetaLa primera raó que

Langer dóna del perquèno és comunista, es queestà molt joiós do la seva

** petita propietat a la qualhauria de renuciar si foscomunista.—A. V. Bej-cek, «L'opinió i el comu-nisme» a «La Publicitat».

j . La Revolució Francesa sos-•t tingué que ÌJ'afirmació plena de

la llibertat de l'individuu estavaen la propietat privada. Edema-tosa de romanisme, la Conven-ció com l'Imperi, cregué que el

• propietari romà portava l'essèn-< eia dels Drets de l'home i, tan

els convencionals com Napoleó,perseguiren a sang i a foc totadoctrina socialitzant, per minsaque fos. El sansculotisme era

? 'burgès; única i exclussivamentburgès. 1 com que la Revolució

- no es cuida de que tots fóssimpropietaris, la Revolució ha fa-llat perquè ha sigut un monopo-

' li, com ho fou el règim medieval? que venia de lluny.

Però les doctrines de la Re-volució que persisteixen—fins

. en els seus enemics reacciona-ris, i potser més que en t«ts, en(als enemics—han creat un estat.de ressistència al socialisme per

•: predicar l'abolició de la propie-tat privada. I precisament aques-

1 ta ressistència es troba viva en- uquells que són la més petita

quantitat de propietaris o pen-sen arribar-ho a ésser.. Cal sentir quansevulga d'a-nuests homes de la petita burge-:• ia—tan petita que molts d'ellsno són més que proletaris que

• deuen al sastre el vestit angle-1 .«.at que porten—i que per deixa,

D per avariciós estalvi, o per ac-ció mutualista, han pogut acon->eguir la caseta que viuen. Latorre, la torreta, com l'anoine-

rner la nostra gent, de plantabaixd, un pis tot el més, els lligael règim burgès, que els vexa,que t'ls explota, que els afamamiserablement; i els lliga perquèr o volen que els hi prenguin.

• I qui us la vol pendre la vos-tra caseta? El socialisme, no. Elsocialisme no la necessita pera res la vostra caseta. El socia-lisme respecta la vostra petitapropietat, com respecta el vostrevestit model anglès, com respec-ta el vostre luxós rellotge de guixpintat de colorines que teniu ala saleta de rebre, com respectael vostre buffet de satí imitantcaoba vermella, com vos deix laplena propietat d'aquesta pin-tura a l'oli amb marc de fullolade noguer, com us deix el vostrellit i la vostra caleixera i la vos-

tra roba blanca i les vostres bà-noves. El socialisme no necessi-ta res d'això que vosaltres ne-cessiteu.

Tu ames la teva llar. Fas bé.La llar és la perllongació de lanostra personalitat, potser és lapersonalitat mateixa. La llar ésel castell de la nostra llibertat;en ella hi respirem a plens pul-mons, allí som reis i allí hi haun món—es diu a Catalunya.La llar ¿s el premi de tots elsnostres afanys, el consol de totsels nostres dolors. En la llar, elnostre esguard reposa sempredamunt coses amigues; tot ésamic, les parets, els mobles, elspetits objectes, les persones, totens recorda un passat i tot enspromet un avenir; dolç el passat,reposat l'avenir. Aquesta llaridíl·lica que t'acabo de pintar—petit propietari d'una torreta—el socialisme no te la vol derruir,el socialisme te la vol afermar.No els vol per a res aquests pe-tits objectes que t'omplen de sa-tisfacció i et són tan preuats.Tot el més que el socialismevoldria és que els homes d'unaaltra faisó, que al guix li don-guis la qualitat de guix i no hivulguis imitar al marbre; a lafusta blanca no l'embrutis ambun bany de noguera, que blancacom és, també és bella. Però sit'hi empenyes, queda-t'ho així.

El socialisme el que vol ésque aquesta llar, que hem pintattan patriarcal, sigui per a totsels homes. El socialisme el quevol destruir és aquells que sehan apoderat de l·i llar dels al-tres, aquests, que sense altraraó que una injustícia, són amosi senyors de la propietat on elsaltres viuen i els neguen aques-tes parets amables, aquests mo-bles amics, aquests objectesgrats. Que per Id seva iniquitathi hagi llars fosques com unacova, torturants com una presó,infectes i pudentes com un velíhospital. El socialisme el queno vol és que tu mateix, si undia et van millor les coses i potscomprar-te una torre més gran imés alta, que hi hagi un caste-llet amb marlets per mirador,lloguis aquesta i siguis propie-tari de la llar de l 'aiire. I l'altre,aqui, en aquest lloc tant sagrat,segons tu, ni hi tingui ni paretsbeneides, ni objectes amorosos,sinó el lloguer de cada mes i unreco, un sopluig, per no morir-se de fret o d'humitat a l'intem-pèrie.

Tu t'has dit o t'has deixatdir, que el .socialisme volia apo-

derar-se de la teva casa i fer-teviure a les barraques com la po-brissalla. Tu ho has volgut creUrre això i això no és cert. El so-cialisme vol derruir les barra*ques, el socialisme vol a cadahome, a cada familia, entregaivli un estatge sa i confortable;perquè hi te dret, més, perquè teobligació de viure-hi; que mes*tres no hi visquí no gaudirà dela plena civilitat; que mentresno la tingui serà un elementbàrbar que entrebancarà l'obrade la civilització.

I vol el socialisme que aques-ta torreta, amb tres pams de jar-dí, que aquest pis assolellat, si-gui d'aquella família mentre lanecessiti, mertfres s'hi hostatgi;que passi de pares a fills, si elsfills hi volen viure. El que novol el socialisme és que la llo-guis quan no serveix pel teugaudi, que te la venguis o te laempenyis quan tu l'abandonis,.Pendre-te-la, mai, però no volíque tu la prenguis als altres.

Qui te la vol pendre és el rè-gim burgès. Veuràs, bada una,mica, com se't fa fonedíssa; des-cuida't de pagar la contribució,hipoteca-la perquè necessitesdiners per malaltia, dissort odisbauxa, deixa't de pagar els;interessos. Veuràs com te la prenen, amb quina gràcia, amb qui-na finura. Cent ulls te l'espien,cent ulls golafres te la cobejen,cent ulls que d'ella no en tenennecessitat, que no hi volen pashabitar, car ells tenen més am-ples llars pel seu repòs, peròque volen la llar d'altri que, fe-rotges, necessiten xuclar-se lallar d'altri per a fer eficaç elsant principi del propietari ro-mà.

Ignorants o brètols, t'han fetentendre que el socialisme o elcomunisme o l'anarquisme, volposar en comú, no sols la pro-ducció per a repartir-la equitati-vament entre els homes per elseu consum, sinó també tots elsteus bens, el teu vestit, les tevessabates, el teu rellotge, el teullit, fins la teva donai.—-La do-na com una cosa, oh lloba ro-mana, com baleges encarai—Que tot això serà del més fort odel més astut; que el primergan¿ul esparracat que trobis pelcamí podrà exigir-te la meitatdels teus pantalons, de la tevaamericana, de les teves sabates,—record de San Martí; i benmirat, Martí, també podies do-nar-li tota la capa al massell.—això t'han dit, i això t'has cre-gut o has fet veure que hocreies. Menten, ments tu si horepeteixes, babau o mala per-sona. Tot això és cascarria jue-va, comunisme galileu. Tu, els

j teus bens, els que necesites peral gaudi de la vida, i que sónun altre tu, el socialisme tt 'Isrespecta. Perquè tu, l'home ambtotes les teves prerrogatives, per

al socialisme ets sagrat. Ets tansagrat que ets la més alta afir-mació del socialisme; tot el so-cialisme està assaonat amb sa-va d'home.

Propietari de la torreta onvius, estigues tranquil, el socia-lisme no te l'expropiarà. No envol cap d'aquells fetiches quepenjen a les parets que descan-sen sobre el sol, que s'enfilendamunt dels mobles. Els tenscom a sagrats? Com a sagratste'ls respecta.—Ara, com a cosameva, de tu a mi solament,te re-comano que trenquis aquell mo-numental rellotge de guix pintatde coloraines.

Cot de Reddis.

Conferència notabl«

Dessenrotllant aquest tema, «clsocialisme j la pau», el passat diven-dres, <!la 6, donà la »èva anunciadaconferència en el Centre de Lectura,de Beus, nostre volgut company Ma-nuel Serra i Moret.

L'acte tingué lloc on el Teatre Bar-trina, do l'esmentada entitat cultural,Veigant se força concorregut si bé himancava l'elemeut ohrer, qu'aquí,com a casi tot Catalunya, segueix en-sopit estúpidament.

Fou la presentido del conferen-ciant, amb breus paraules, un altreço n pany nostre, en J. Recasens iMercadé, president de la Secció d'Es-tudis Socials, organitzadora do ditaconferència i de la tanda que està portant a terme en aquella admirable ipopular societat ateneísta.

El parlament de en Serra i Moretfou tau pulcre, enlairat i magnifiecom tots els seus, essent impossibledonar nna vaga idea do quan exposàeu prop d 'una hora que tingué a l'au-ditori pendent de sa paraula, lenta,clan, matitzada per una riquesa deconceptes inimitable. Després d'algu-nes consideracions d'ordre sentimen-tal i doctrinal, explicà l'acció que entot moment ha realitzat el socialismecontra la guerraji contra les armes,dos dol cas de Suècia, quals obrersimpedirmi que es trenquessin leg hos-tilitats amb Noruega al reclamar saindependència, fins als casos moderns•/l'Anglaterra, suprimint la base de'SiiiKiipoore i do Dinamarca, abolintJ'exercit, obra de,ls governa socialis-tes. Feu un analisai do la Societat dele* Nacions i explicà els motius demereixeria simpatia dol socialisme.Acabà proclamant el caràcter emi-nenment pacifista dels nostres ideals.

I escoltà, al final, molta i molt me-re.sout.-t aplaudiments.

k i ililu a 1BSTIOI MOUu.' niita ü nnimn nu«

Moda.^-E. C., 2 ptes.

La POMO del Dr, Hirni

Després de l'article que elDoctor Mira publicà darrera-ment en el nostre periòdic sobreaixò de la Revolució i de l'E-volució, qualsevol creuria quejo considero a l'al·ludit doctorcom un idealista. No li negaréen absolut aquesta saludablequalitat, però m'interessa de dirque per damunt de tot jo consi-dero al Doctor Mira com unbromista. Efectivament, ell ma-teix declara en el seu article queha quedat descebut per la pocaindignació provocada per lesseves originals idees. El DoctorMira,—segons ell mateix ensdiu—volia suscitar un debattrascendental, gairebé escanda-lós, amb una abundància decrits i de polsaguera suficientper a cridar l'atenció de la gent.Però com que no ha obtingt totsaquests efectes que cercava, arafins li sap greu d'haver comen-çat.

Una vegada feta aquesta sin-cera declaració el Doctor Mirapodia ja signar l'article en llocde continuar-lo. Però ell ha pre-ferit seguir escrivint per a reba-tre les afirmacions dels seuscontraopinants, dels energú-mens frustrats, que diria ell ma-teix. Allavors tria el terreny, queés la millor cosa per a lluitaramb aventatge, llavors diu quecom sigui que els arguments es-grimits contra d'ell són tan nom-brosos, ha de fer-ne una sel·lec-ció dels més cabdals; però enrealitat sols agafa els més febles0 aquells que justifiquen frag-mentàriament la posició del con-trari. D'aquesta manera em pò- isa a mi en una actitud compie- jtament falsa i vulnerable que jomai he defensat.

En els dos articles que vaigdedicar a aquesta importantqüestió deixava sentat el meupunt de vista igualment distantde l'exclussivisme revolucionari1 de l'exclussivisme evolucionis-ta o reformista. Jo crec que a unideal llegitimament sentit, nohem d'escatimar-li res, per a fer-lo triomfar. En el terreny delsprincipis, en el terreny de la pu-ra teoria, on sostenim aquestapolèmica, crec que el que s'en-rola al servei del revolucionaris-me conreï que s'enrola al serveipe l'evolucionisme, talment comel Doctor Mira, no fa res mésque ensenyar les vergonyes, lesfebleses del seu temperament.Els homes s'enrolen al serveid'un ideal, i prou. Després, da-vant de l'enemic, davant d'unfet concret, és quan agafen unatàctica o una altra. Per això elshomes com el Doctor Mira con-dicionen l'ideal a una tàctica de-

terminada no crec que puguindir-se idealistes.

Fins em sembla mentida quea les planes d'un periòdic comel nostre s'hagin de repetiraquestes coses tan elementals,mentre a les planes dels periò-dics més reaccionaris, més en-congits i pusilànims ja es dona«per resolta aquesta qüestió. En-cara que l'home vegeti en la co-vardia i en l'embrutiment mésenervant, damunt el paper sem-pre sent el pudor de posar elsideals per damunt dels procedi-ments.

Si el Doctor Mira fos nomésevolucionista davant d'un fetconcret o dintre d'una èpocadeterminada la cosa tindria ex-plicació. Però no és aixís. ElDoctor Mira no fa distincions,és un evolucionista reconsagratdavant dels problemes socialsi davant dels problemes polítics;davant de l'esdevenidor i da-vant de la Història. D'altra ma-nera no es compendria que tin-gués prou coratge per a dir quela Revolució francesa fou un es-deveniment completament inútil,atropellant amb un cop de plo-ma a tots els historiadors i a totsels tractadistes de Dret polític;Es molt groixut tot això per queens ho prenguem seriosament.

Altrement, llegint l'article delDoctor Mira, es veu tot seguitque el que l'ha escrit és un ho-me que ha resolt confortable-ment alguns problemes d'ordrrindividual i que viu moralmentmolt allunyat d'aquells altreshomes que senten la dolor de lalluita per la existència i que te-nen una visió del món sempre através d'aquesta dolor. Davantd'això, comprenc molt bé que elDoctor Mira no sigui un impa-cient i aconselli calma i tranqui-litat, però el que no comprenctant bé és que es permeti de gas-tar bromes de mal gust parlantd'un cert nombre de cervellsproletaris en forma que gairebévol dir la totalitat. El DoctorMira trob i un especial gust enparlar dels homes imbècils iegoistes i li agrada retreure alsobrers el què són vicis de totsels homes. La fidelitat als prin-cipis, l'abnegació més sentida,,el sacrifici més cruent són cosesque no compten; almenys ell noen parla. I es comprèn; aquestsilenci li permet de basar millorla seva teoria evolucionista.

Segons aquesta singular teo-ria, sembla que si l'home no ésfeliç és perquè no sap evolucio-nar, i que l'obrer pot evolucio-nar fins a l'infinit sense que nin-gú li digui res. Contra la forçad'aquest moviment evolutiu, l'o-posició burgesa no compta, to-tes les fosilitzades reminicències

Ecos i comentarisLa premsa obrera

D'un interessant article que publi-ra «.Germineas» a la «Solidaridad pro-.eturia» extraiem el següent:

«La critica que se ha hecho de lai oc led ad capitalista casi siempre haT unido de un punto de vista senti-mental.

Sin fipjar do reconocer el valor ina-preciable do la propaganda en estev «i.-iio, pues no ignoramos que el• iiitiiionto es uno de los más pode-i i i o' propulsores humanos, no pode-i os n-'gar que se ha notado un vacíon -i cuanto a la crítica en el terrenode'1 m hechos económicos.

f Kn posesión do los datos aproxinu'-< ' « > s del desarrollo y alcance do laV-i.ilnoción y del consumo en la so-è tdad capitalista, conocedores de ese

esarrollo económico con relación alua necesidades de la vida humana,ya se trate de una ciudad, tío un pue-. le d bien de una nación, ten Iríamosun tesoro de utilidad indiscutible.»

QolooeobaH'Mi's qní un xerraire de prim-T

ordre. La »ova actuació po i t i ca hif iwnt sempre un desuere. Q.mn fonri Inlstre -n el cèl·lebre f r a l i i n o í M a u -r», fou i-li qui principalment tingué,Cura dt! demostrar que, sot« la t m i d . ifraseologia maurista hi h:r. m m<'¿ deifiiatre subjectes que sabien combinara política ¡iinb els negocis.

Ara es tonni a parlar de Golem élu ai ••! SPII africanismo, que és u n a f r i [-ai ism« a ul t rança. N it i ir ' l m o n t , el^ord de l'Africa is nu país rie, al) enyg por segons qui.

; També es parla de Goicoeche-*, per-

què vol reformar la Constitució a. ba-so d 'un prates regim presidencialista,que DO és ros més que donar-nos gatpor Hebra, ala pobres mortals que te-nim sentiments lliberals.

El senyor Ooicoechea vol pasfarpermaquiavèlic i conquistador i comp-ta cem a armes segures, un bigotifantàstic i una veu de baríton quetrenca cl cor.

¡Voila!El perlodUm«

Avui hom trobat un company pe-riodista qua es planyia dels escàndolsi de la corrupció de la premsa de ca-sa nostra, lineara queda algún homehonrat

Cregueu—ens deia l'home—que sihi ha una professió que necessita untreball escrupulós és la nostra. I noobstant és una de les qua s'exerceixamb més falta de uignitat i de respon-subilitit.

Calia que vinguessin els temps quecorreu per a veure coru s'han prosti-tuit els quo pretenen roflexar la veude l'opinió.

Cose« noetre«

Eu aqu( at puís que eus passem anysi anys mancata do les coses mós iie-ces«!iri»!ìi, socialment parlant, n'hi haprou en quo lion l lern-i una iniciati-vii, perquè tot neguit soigeixi, noqui ha d'ajudar lo, sino qui ha d'en-trehancar-lo. D'aquesta manera esfin i es desfan les i n s t i t u t i o n s , les en-titats i loR pub l i cac ión : que inereixc-r en t e n i r nua vida i né-i '¡in'ab'e.

Ki t r a t t a d ' u n ti'o/i de, -zèle moltnostre i » i m p l e m e n t , ¡ -n i t ida . Un di;)

I font un gran esl'.jre e" f u n d a un ma-gazine, que resulta una cosa perfectai «ca l 'a i la . Al cap do tros inesos ja

t o n i m tres magazines que rivalitzen.Latenteren que això és un senyaldo vitalitat i s'equivoca. Quau hi baatres magazines és precisament quanes corre el perill de no tenir-ne cap.

I diem magazintí, com podríemdir qualsevol altra mena de revistes.L'experiència confirma el que diem.El rendiment del nostre públic és li-mitat i no hi ha cap somni de poetaque pugui multiplicarlo inopinada-ment.

Tenim amb l'Adrià dual, malgrattotes les ironies, un autor notabllis-slra i el nostre primer home de tea-tre. La seva obra del «Teatre íntim»és a casa nostra única i insustituible.Obra de sel·lcccious, arreu seria i ésuna fruita rara. A París mateix, ambel fracàs dpi «Vieux Colombier» s'hademostrat les dificultats que té per aviure el teatre sel·lccte. Doncs bé *en Gual ja li ha sortit un competidor.,precisament en el mateix momentque s'està poparant una nova tempo-rada de «Teatre íntim.»

Es tracta del senyor Massó i Ven-tós, que és un home que no toca resque no ho esguerri, i que està inven-tant fa temps el «Teatre dels poetes».

D'aquesta manera d'aqui algunessetmanes tindrem funcionant dos tea-tres sel·lectes a la nostra ciutat, onpassem anys i anys sense tenir-necap, però que ara sembla apremiantque en t inguem almenys dos.

Això farà probablement que al capd'alguns mesos més, primer l'un idesprés l'altre, els dos teatres haginde tancar.

Llavors de totes aquelles iniciativesea restarà només que una cosa, queserà nna minva de possibilitats futu-rei d'or^auitzar a»; b periodicitat re-gular unes quantes sessions de teatresel-léete cada temporada. I el teatres l·lecto a v u i per avui, a casa nostranomés el pot fer en Gual. Les seves

realitzacions anteriors i la seva traçauo superada entre nosaltres li donendret a que no ui destorbin.

Kn Oambó torna.Aixis es diu i la gent n'espera mi-

racles de la nova actuació del leaderburgès.

Nosaltres, naturalment no n'espe-rem res de bo, perquè la postelo mésmacisa, més obtuaa i més lògica de lanostra burgesia és la reflexada en lespàgines del vell Brusì. NI en Cambó»I ningú farà que la nostra burgesiaoambü Ue posició. Altrement tampoccr«lem que en Cambó vingui a esme-nar la plana d'una manera absoluta iclara a tot el que ea diu en aquflll parper que po4riem dirne btg^níc siaófos tan vell i arrugat.

ï com que això no aeri, tot el (ie-nes ¿s mandanga.

Plany reayeotatoUBl «enyor Carles Carceller—que no

és lector de JUSTÍCIA SOCIAL—enstramet, en nou de la redacció d1«ArtNovell», una lletra de la que ens plaureproduir el que segueix, respectantsintaxi i ortografía.

«Lamentem vivament que, prenentpeu d'aquest anunci (un que fou co-mentat per nosaltres)—al que la Re-dacció d'«Art Novell» no hi té res queveure, només que als efectes admi-nistratius—vulguin dedicar-nos certscalificatius.»

«A nosaltres que hem posat l posemen «Art Novell» tota la nostra bonafe i entusiasme, ens ha estranyat queun setmanari socialista català, dequina serietat no hem duptat mai,aprofités un senzill anunci, del queés responsable l'anunciant, per a et-zlvar-nos sense raó el seu humor.»

Retirem l'etzivada.

Contra la 8. de lei V.Hem de fer unes observacions a

l'ostudiant que en una lletra dirigidaal nostre Director blasmava l'obra dela Societat de les Nacions.

Aquest organisme internacional tégrans defectes, diu l'estudiant. Et-te m d'acord. Però en el que no hiestem és en felicitar-nos de que per-di força í prestigi; ni en considerarInútil la seva obra pel sol fet de nohaver donat solució a un conjunt deproblemes, tal com, hauria desitjatl'estudiant amic.

De la manera que aquest posa laqüestió sembla que la 8. de les N. ésun perill pels homes oprimits i unfantasma per les col·lectivitats escla-vitzades, i que en conseqüència, tanse valdria suprimir-la.

Votar on contra és cosa fàcil, amicestudiant. Si la S. de les N. DA uisatisfà, podríeu dlr-nps que hi gua-nyarien vos i les vostres idees si ta»«uprlmida? Nosaltres craiem que siaixò vingués ei des/engany que esproduiria en tot el móp fóra enorme,Una veritable catàstrofe moral, unretrocés irreparable.

Si els habitants de l'edifici de Gi-nebra en una hora determinada nosón persones dfil vostre gust, cal noImpacientar-se, esperant un altra bo-ra. Tot, menya enderrocar l'edifici,fent impossible o difícil l'arribadad'aquest temps que vos l nosaltresáesitgem.

El Oornt« de Saint Oermaln

No parlem mal de comtes si l'actua-litat no s'ho porta, per això rendinttribut a aquesta mateixa actualitathem de referir-nos avui al Comte deSaint Germain.

Home important, home significa-tiu, home decoratiu les seves vlrtudsnaturals són tan grans com les sevesgràcies artificials. Males llengües,llengües vipérines han pretingut va-narnent amargar l'exlstèacla d'aquesthome, dient que la noblesa dais seustítols era apòcrifa, que els seus mèritseren mantinguts per una colla d'af

duladors del Passeig d« Gràcia i quela seva pilosa cabellera no era resmés que un bisogne de Can Ceballos.

Sols l'odi i l'enveja pot fer dir sem-blants coses. El Comte de Saint Ger-main és massa autèntic per a rebai-xar-se a escoltar aquests éssers quees mouen en el fang. Aquest fanglíenseos dels nostres carrers que noha trepitjat ni \repitjara mal el com-te.

El Comte de Saint Germain estàmolt per damunt de tanta misèria,perquè va en cotxe.

Pas al Comte de Saint Germain.

4niv«r«ari d« ia mortd'BnYlo.nsTomà.i*artf

Ha fet un any qu« el company Ya-lencià Vicens Tomàs i Martí,»ocialiïtai valencianista en el lentit mea noblei lliberal del mot, mori en el bo 4e }aseva joventut ardent.

A propòsit de l'aniversari, Ariana,«l seu país natal, 11 ha dedioat uncarrer, amb una magnífica làpida es-culpida. El nostre amic 1 col·labora-dor Artur Perucho, company MUd'estudis i d'idees, ha publicat unsentit 1 bell escrit a «El Pueblo», deValència, glossant la personalitat deTomàs i Martí.

Prenent per norma lacostura, passarem per ho-mes honrats, perquè este per homes honratsaquells que tot ho fanigual que els altres.

ANATOLE FBANC&

14 Pebrerd« 1084 J U S T I C I A S O C I A L

no compten, tots els poders an-cestrals no compten, tols elsobstiicl- 's imponderables nocompten. Els treballadors noméss'han de preocupar d'evolucio-nar constantment i de convènceral burgès de que no pretén a l t r acosa. Llavors veurà com per artd'encantament se li obren totesles portes de la felicitat.

Mai havia sentit proclamar lesexcel·lències de semblan mètodi:evolutiu. Fins tinc la pressumpcióde que té un secret i de queaquest secret el posseeix el Doc-tor Mira.

I prou per avui. La setmanaque ve continuarem.

Màrius Vidal

NotulesCap on anem?

Coneguda és, la, diguem-neanècdota, d'aquell filòsof grec,que en sortir de casa seva unanit va detenir-lo la guardià d'A-tenes.

—A on vas? li preguntà und'ells.

—No ho sél — respongué elfilòsof.

—Si no ho sabs ja ho sabràs.—I el portaren detingut cap ala presó; quan anava a traspas-sar el portal el sabí amb unarialla, mig irònica, mig resigna-da, digué: — Veieu, com no sa-bia on anava? Jo em pensavaque caminava cap al mercat iha resultat que venia a la presó!

Posem-nos la mà al pit, com-panys i preguntem-nos: Cap aon anem? Fa temps que, potserens ho preguntem cap on anem,—i diem potser perquè hi hanmoltes coses i molts indicis ensfan creure que hi ha gent queni s'ha preocupat de saber allàon va ni a on pot anar i si lanostra consciència vol parlarsincerament haurà d'arribar ala conseqüència de que no anemen lloc, que no podem anar niamb rodes, com diu la nostrafrasse racial.

El filòsof de l'anècdota sabiaquan menys una cosa: sabia queno sabia a on anava aquell mo-ment; aquí hi ha molta gent queni això sab. Hi ha gent que sónal món perquè els hi han dut,caminen perquè els hi han en-senyat i mengen per rutina ipensen per la mateixa rutinaque caminen i mengen i ni tansols saben, que no saben allàon van.

I és dolorós que els movi-ments renovadors de totes lesclasses s'hagin de descapdellaren mig de gent així; de gent quedemanen i no saben que dema-nen ni perquè demanen; gentque aplaudeixen perquè els hihan dit i encare més vergonyósperquè els han pagat...

Nosaltres en raig de la calmai la passivitat d'una excepció,d'una calma i passivitat eterna,dariem per ben apagat els nos-tres neguits i miraríem el rosa-ri dels dies amb l'esperança bri-llant als nostres ulls i al nostreesperit, si a cada un dels nos-tres amics, dels nostres ger-mans, el vegesshn capaç de res-pondre, quan l'interroguessinel modern crit romà.

— A on vas?Aristòbul

¡«•——s—L'obra d'art és un recordd'amor.

PAUL ÀUDJJA

EIÌla

Lu «Ccmip imyia d 'Autobusos», o doanió .- i l iu-i i ' - - , com i l i - i n l'n l I rr , n'ha pro-|i"í;it IVr \;í c i ' m [ i t ' i ( ' i \ c i a a l;i ' ! < • Tram\i i · i i , soluvtot ara q u o estan a partirun pinyó, i no precisament cu allò< | i i r de se rv i r a l púb l ic ostractü, s inótut al contrar i . U l t i m u m o i i t lia t ingutuna om pescada fíiuiial: allargar unparell du metres ' 'Is trajectos de 10c í ' n t i i n s i s u p r i m i r els de 15, amb laqual üos.-i, i ¡nub I 'uxuuaa d 'una rebai-xa de tarifes per anar,, per exemple,del carrer i l 'Ariban-Plaça do l 'Univer-sitat f iu« n la Ronda du Sant Però1'ljic.H d 'Urqu inaona , s 'han d'esquitxar 20 i éntims com una mall».

Si això no fos prou, per acabar defastiguejar als pobres cintadauc, aproba de meningit is i d'orquitis ilu-bles, capaços do soportar ¡nub resig-nac ió a q u e l l sacci j - t i n e n t de cokti · lo-ra o de pnt inya fa in iaeè i l i c a vu i tcen-tista, la .\i oia companyia ha fixat < Isfinals ite trajecte amb una precisiótan c ien t í f i ca i | im els infe l iços p::SHat-jers que no po>sro¡xen com cal la to-pografia i no compten a iu t i una lionat r iangulae ió geodèsica se la carre-guen a cada viatge.

(/'al ri conèixer però, < ( i i e en el seus,int prnpòsitde fer la gnitx.a al ¡01-bl ic—!i( | ' ic8t púb l i c bare Im i que boaguanta tot -- rompt . ï la companyia» n i b la col·laboració de ci ic o sis con-duc to r s capados de pendre el pel alpropi Sagarni. I /a l t ro dia t i n g u é r e moca>ió de presenciar una d'aquestcadiscussions que es desenrotllen a tri 8per vo t a , la q mil degenerà en veritàb « escàndol. Una bona dona que ana-va cap a l'Arc del T r i o m f t ingué lamala pensado de pendro l 'autobús a.l 'encreua'i.e.it PiOvenc,a-Passeig deGracia, agafant el vehicle.—parat ac-c identa lment—en la cantonada do laesquerra. Res li valgué invocar el rè-tol escrit on deia que el seu tragecteera de 10 cèntim1». El conductor, vet-Xant com un ca fidel pels interessosdo l'amo, l'obligà vulgues no vulguesapagar l(t cèntims per atravessar elPasseig de Gracia d'esquerra a dreta,

Recomanem especialment al Sr.l'uig deia Bellacasa el conductor delcotxe número 11: no hi ha una ratacapaç de birlar l 'hi un travé-i de dit.Éí allò que es diu un treballador quecompleix. Nosaltres cl faríem inspec-tor sense pensar-nos hi gens ni gota.

FliïtriFC INTFI*trlLLÜLl IHlLLEl nostre admirat Cr.-ixells, amb

una perversa trapacería que desdiude aquella cara de don minyó queDeu li conservi, e« dedica r ie tant entant, damunt la «Revista de Catalu-nya— que és una revista Infinita-ment superior a la del Novetats—a ferro'lar el cap del lector ir.pcnu ambuns desfermats espéteos de parado-xes que n'hi ha per llogar-hi cadires,amanits poro amb la sal i el pebre deun esperit àgil, cepat i aculí. En elnúmero darrer de la dita «Revista»,glosa una vegada més, fent-hi filigra-nes de les bones, el conegut toma dela retrogradado del temps i, per aacabar d'estabornir el lector despre-vingut, a la fi del seu interessant tre-ball hi posa una nota dient que volensenyar la trampa del seu article, i,naturalment, com els qui es guanyenlos garrofes amb l'nrt del pasa-pasa,només n'ensenya la meitat. D'unabanda, si bé cap a l'any 70, quanFlammarion escrigué la seva novel·la«Lumen», i sense recórrer com ellfeia al mon hipotètic dels esperiti, la

j possibilitat de realització de veloci-tats superiors a la de la llum era «teo-

nc·ani'·nt per f ' -c ta» , despre-j i l ' K i r - 1 -l e i n i Com»» i Sula—per • -\<:<r nu r •rlae.tur ' le «La Vanguard ia v — i «.MI l'es-tai i n s i a n i i ' i ' i i de la c i e n e i i i , éü « t i ' o r i -Ciiinent absur I n . »

Per altra p - i r t , la t rampa rues e x i | i i i -nl· l i ï i l o P a r l i c i ' 1 d'en Creixdls és IKilo 1er r o J u i a r l 'hislòri ' i a l ' i n revé- tdeixant per«') que les vides humanes iela l'oaoiuc..a i n d i v i d u a l s s'escolin deldret. «El dèbil és mort per les malal-ties», l'.n dir, por exemple f] D.-. M>'delsohn, quan tindria do dir: «Kl dè-l i i l ros.siicitu molt més jovenet quel ' individu l'ort». «La pedra trenca elv idre» , fu dir per exemple a M. Men-del, q n an t indr ia de dir: «La pedrasolda el vidre romput en mil trocets»,«U1. No cal dir com a nosaltres, t rau-llaires de nien», aquesta manera d'a-niayar l 'on r ns sembla excel·lent. D'itotes maneres, fora molt de doldreque n u hume tan beu dotat per lafilosofi:) de bo de bo com el wostrea m i r : .loan Cre ixe l l« acabés especia-l i t z a n t so en facècies d'aqnesla uuniii.

Hunco de tácticoL)Ui en «La Publ ic i ta t» un ¡lei» seus

lectors:

Sr. Director:Durant la present temporada,

en el teatre Romea s'ha vingutrepresentant, fins al 2 del cor-rent, la tradicional comèdia no-menada «Els pastorets», dedica-da als infants que hi acudien,als quals els regalaven caramel-lets, els personatges propis del'obra que estaven representant,entre ells els tres reis arribatsde l'Orienl, durant el quadro del'adoració.

Fins aquí aplaudeixo, com apare que sóc, als organitzadorsd'aquestes festes per a goig iesbargiment dels nens i nenesobsequiáis.

Però també, com a pare quesóc, no puc passar per menysde dir-los als mateixos organit-zadors, que han demostrat man-ca de tàctica perquè quedi bonarecordança als infants del pre-sent de dolços amb què elsobsequiaren els tres reis.

Perquè als fills dels qui elsseus mitjans de vida no els per-metia despendre's de més de cin-quanta cèntims per cada «entra-da general» que els corresponia—segons el nombre d'individusque acompanyaven—se'ls dei-xava sense els dolços que jaesperaven, en veure com en re-partien als que es trobaven enseients de pati, de primer pis,llotges i altres llocs preferentsdel teatre?

Força mal es causà en el cord'aquell« nens i nenes de pocsanys, que encara no coneixenel què és el món, fent-los sentirel pes de la pobresa de llurspares.

C. A. S.

Nosaltres qualificarien! el fet de quees dol el senyor C. A. S., més que domanca de tàctica, de menyspreu ver«els nens humils. Es dolorosamentcorprenedor pensar on el desencantdels nens pobres eu vouro que fins aell* no arribaven els caramel1.eta quoveien repartir entro els altres nenaque, per tenir llurs faiuílies majorsmitjans de vida, havien pogut des-pendre's d'uns quants cèntims mésper a ocupar llocs preferents. En co-mençar a recórrer el camí de la vida,a aquests pobres nens se'ls dona ja a jtastar les amargors do la desigualtatsocial!...

SILENCICom em pesa, Senyor, aquest silencique a tot hora és extès al meu voltant,i fa que la meva ànima s'ajencien una calma exasperant!...

Fa que dormi la sang i el cor no pensii el viure torni fosc a cada instant:Deu-me a tothora, lluita perquè avencícamí d'un ideal sublim i grani...

Envieu-me una mica de folliaperquè en el desgranar de cada diadesperti en una nova inquietud.

per despertar d'aquesta solitud.

Julià Gual

EL CARNAVALj ~iAlegrem-nos que el Carna-val ja és arribat! Per uns quantsdies no farem el ridico! amb laroba espallifada que tenim deportar per manca de cabals.Semblarà que anem disfressatsde pobre s.

De més a m£s, que en aques-ta franca i noble temporada ésquan la gent enganya menys alpúblic, puix que tothom es dis-fressa d'allò que voldria ésser;l'afemellat es vesteix de dona;

Vosaltres noies i dones ja fe-tes; Alegreu-vos també que po-dreu distreure la gana per unatemporadeta. ballant

disfressades amb quatrepànacs m*l engiponats que finsteniu l'atrevida innocència dedonar-los nom.

La una no dirà que va d'Oda-lisca perquè al cap hi porta malgirbat, el vel de la primera Co-munió; l'altra que va d'Apatxeperquè du la gorra i les calcesdel seu germà gran (esperanttemps millors en que es puguiposar les del seu marit); un altre iqtie va de «vici», perquè fumauna cigarreta de cincuanta sen-se canviar el paper, va escota-dfsima, amb la cara pintadacom una «pepa» i escup de gai-rell. Que no escupi gaire, sinóés tornarà tísica que ja prou ques'hi atança.

Som a «La Violeta adrogue-rense»; La sala guarnida—nocal dir-ho—amb gust exquisit:llums encesos, perfums democrà-tics i llefiscosos, xibarri espès

de gent que «fa broma». I lesmares de les nenes disfressadessentades al voltant, al segonrengle de cadires perquè no lesvagi a treure algun distret, for-men el marc vell i greixós d'a-quests paisatge. Seuen al segonrengle perquè elles ja tenencompromis, tan compromís, quea voltes fins en surten compro-meses.

Tot plegat dona la sensacióde una ridicola bacanal d'estarper casa...

Els músics sonen tan compoden, veure qui farà més so-roll. I amb tant com n'arriben afer, si hi poseu atenció, de tanteatant sentireu uns [crec.. crec..li una mena de gemecs estranyi-sims i sinistres que només elssent el qui esguarda l'espectaclefredament.

No sabeu que són aquests¡crec... crec...!? Doncs són elsossos dels que ballen que ambel sostràc de la dança s'en re-senten. I, els gemecs, sabeu queels fa? Doncs els budells quegrinyolen, que es queixen llas-timosament, perquè saltant ibrincant el seu amo no's recor-da d'ells.

Soneu, soneu fort músics, ofe-gueu aquests sorolls fatídicsque amarguen la festa! I vosal-tres, demisel'les i minyons decartró pedra, que tot el dia res-pireu l'aire viciat i dolent a lafàbrica i al taller i espereu amk ídalit el dissabte per acabar-vosd'enmetzinar, balleu, balleu!

No en feu cas d'aquests infe-liços que mai estan contents,que en res disputen, que en totveuen injustícies... La vida ésaixò, per vosaltres: ballar.

J. Barmona

' Si hom es diu lliberal, j i1 per justificar-ho, obria) lliberalment pero sensfe

posar-hi el cor, es |roba-rà en una posició tanmesquina que la seva vi-da no podrà cumplir re§d'excelent. Inútil hauràsigut la seva naixens^ i

inútil la seva mort."

Del TRIPITAKA XINESC

"Hi fe (aliimi"Ha vist la llum el n.° 7 d'a-

questa notable revista catalana,contenint el següent sumari:

Ramón Turró, «Diàlegs sobrecoses d'art i de ciència: Diàjegprimer»; Joan Creixells, «Lahistòria a l'inrevés»; F. Valls iTaberner, «El problema de laformació dels Usatgei de Bar-celona»; Joaquim Folch i Tor-res, «Rèplica a un article .werel'escultura pre-ròmàníca»; ¡X,«La vida, les idees i l'acció (deGandhi»; Marçal Olivar, ¿Notessobre les Poesies Hríqueï d'An-dreu Febrer; Nòtule*—.«fife po-bles i els Estats»; '-j^AJã. i V.Cròniques catalanes; «LïLÏiistò-ria i l'Erudició», péjr[forranSoldevila; «L'art», per JoanSacs; «Les lletres»; Els ^asis-tes, per Domènec Guarisé; «Elteatre», per Prudenci. Bertrana.—Periòdics i Revistes.. A

Què fas pe! millorament:de la nostra societat? Com'contribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

El deure d'aquesta horaEstem fatalment lligats als grans fets econòmics, no

hem d'oblidar-ho mai, i no ens podrem sustreure a la se-va acció fins que l'estructura de l'actual societat capita-lista sigui savia i generosament canviada.

El nostre deure ens apareix, doncs, ben clarament as-senyalat: Tots els instruments de lluita—sindical, coope-ratista, polític—per a la transformació social, han d'és-ser posats en joc pel proletariat amb harmònica simulta-neïtat i independència,, sense que l'acció de cap d'ells en-febleixi la dejs altres. Abandonar-ne qualsevol, per la !idolàtrica submissió als dogmes metafísics, és viure ambfausta inconsciència, fora del món que trepitgem.

Quantitats r «capta de»amb destinació al«obrers-estudiants em-presonats.

Suma anterior. . aiiVa&'ptes.

V.T. M., 2; J. M. V., 2; J, 1̂ 2;I. O. P., 2; A. C. B., í; S. F., 1; J. t?.,2; J. S., 1,-J. A., 1;N. M., 1; N. A.,1;X. X., 1; R. C., 5; Catalana Beneficèn-cia, 150; J. S. P., 25; B. L., 5; N. I., 3;2 teixidors, 10; J. O., 2; A. B., 1;'£,1;J. V., 3; N.B. , 1; A. V., 1; N. M.. 2;X.O.,1;T.3C.,TT);J. S., 1;O. T.,1; A. P., 1; J. G., 0'50; L. P., 0<50VM.T., 1; A. V., 1; C. C., 2; N. 0., e<6djT. 4 O., 4'iiO; T. 3 C., TOO; A. M., 0'5Q;J. S., 1; L. M., 0'60; M. V., (fSo; J. p.,1; R. E., 0'50, J. O., 0'50; C. O-., 0<50;G.P.,1;H.T., 1; M. V., 1; B. C„ 1,M.T.,1:A. F.,1;R. M.,0'50; C. M.,2; J. E., ¡i; E. M., 4. * .

Tota). . . . SSO'lO^tw.

Cada vegada qe's rem©uun principi, hom desco-breix quelcom que íàtrontollar el principi quesuposàvem inconmovi-

ble.ANATOLE FRANCE

fïjletons de JUSTICIA SociAtdissabte H d« febrer 1925-

*,- • J ' •

Aquestdiantre

de sabatots!A« K.-0. WELLS

(Continualo)

ill-Una discussióMentrestant suposem algú que

em discuteixi el que vaig a dir.No crec que hi hagi ningú quecontesti la meva asserció queuna gran part de misèries delnostre món civilitzat (no dic to-tes, sinó una gran part) prove-n«n|del conjunt de miserables in-suficiències, de les quals n'és el

mjas simple eyempje }a d'aquestdiantre de sabatots. Però esticcert que molta gent estaran dis-posades a negar que aquestesmisèries són inevitables. Diranque és impossible que tothomtingui lo millor; que de cap dçles bones coses, comprenent-hiel bon cuiro i les bones sabates,np n'hi ha prou per a tothom;que la gent de classes baixes nos'haurien de plànyer de llur vi-da miserable i incòmoda, sinósentir-se feliça de poguer viure,considerant el que són i que noestà bé d'erigir^se contra les co-ses que no es poden canviar nifer esdevenir millors.

Aquests arguments no es po-den pas descartar només queamb gest; és molt veritat que notothom pot haver el que hi hade millor; està en la natura deles coses que certes sabates si-guin més bones i altres no tant.Algunes persones, sigui per pu-ra casualitat; sigui per la forçadel seu voler, usen sempre cal-vats superiors, el cuiro més fi i

les formes més elegants. A,ixòjo no ho he negat mai. No hi haningú que somii en un temps enel qual tots tindríem calçatsexactament bons; no desitjo pasuna igualtat tan infantil, tan im-possible. Però això està moltlluny de reconèixer la necessitatd'una certa varietal pintorescai interessant en qüestió de cal-çats, d'admetre que la^ gran partde les gents no poden esperarres millor que e.nar calçadesd'una manera sovint dolorosa,incòmoda, insana, o molt lletjaa la vista. Es això el que refusoen absolut d'admetre, Hi haprou cuiro bq en el món per ater bells i bons calçats, sabatesper a tots els que en tingui ne-cessitat, prous homes desocu-pats, i prou força i màquinesper a fer tot el treball que calgui;prous intel·ligències sense em-pleu per a organitzar la fabrica-ció de les sabates i llur distribu-ció a tot el món. On és l'obsta-cle?

Posem la qüestió d'una altra

manera. Yeu's-ací d'un costat—pp,deu, iudicar-hp vosaltres a

3uals.eY^l| ^ndret poc elegant'A,ngla^erra -gent mal calçadat

inconipdamenfi, dolorosament,amb sabates velles, sabates po--drides, sabates paciroses; i peraltra banda, vastes extensions4e terreny amb possibilitats il·li-raitades, ramats i cuiro, i moltagent que, sigui per convenièn-cia, sigui per l'efecte d'una crisi,no tenen res a fer. I nosaltresdemanem; «Per què no empremaquesta gent a l'obra de fer idistribuir les sabates?»

Imagineu-vos que vosaltresmateixos assageu d'organitzarquelcom d'aquesta mena d'Em-presa de Sabates gratuites, iconsidereu quantes de dificul-tats no us sorgiran de bon prin-cipi. Primerament buscaríeu elcuiro, Imagineu-vos marxantcap a l'Amèrica del Sud, perexemple, per a cercar el cuiro;per començar pel començamentus poseu a matar i despellar unramat. Tot seguit us interrom-

pen. El vostre primer obstacle espresenta en la persona d'un ho-me que us diu que el ramat i elcuiro són d'ell. Li dieu que te-niu necessitat de cuiro per a laCent que no te sabates conforta-bles, a Anglaterra. Us contestaque se li en fum el que en voleufer: abans de pendre-ho, li ha-veu de comprar; és la seva pro-pietat privada, el cuiro, el ra-mat i el sol on pastura el ramat.Li demaneu el que en vol delseu cuiro i us diu francamentjust el que pot treure de vosal-tres. Si per casualitat és una jpersona d'una dolçor de caràc- 'ter molt excepcional, hi podreudiscutir. Li podreu exposar queaquest projecte de donar a lagent excel·lents sabates és mag-nífic i posaria fi a moltes misè-ries humanes. Tal vegada sim-patitzaria amb el vostre entus-siasme, però estic segur que eltrobareu de pedra en quant a lase^a resolució de treure de vos-altres tot cl que pugui pel seucuiro.

Suposem ara que li dieu: «Icom heu esdevingut posseïdord'aquest sol i aquests ramats, ius en aprofiteu a desgrat de lagent que ho necessita?» Q bérsegurament, s'embrancarà en unllarg discurs sense solta ni vol-ta, o, i això és me« probable,s'enfadarà i es negarà a respon-dre. Seguint els vostres dubtejisobre la justícia de U seva p.ro-pietat, podreu admetr« que njç-reix algún salari raonable per làfeina que ha esmerçat en el terrreny i els ramats. Però aquestagent són d'una raça violent ibrutal, i és molt dubtós que po-gueu anar lluny en la vostraproposició d'un salari raonabk.No tindreu més remei que com-prar el cuiro de la seva propie-tat a bon preu—ell, estirant devosaltres tot el que pugui treure—si voleu seguir el vostre pro-jecte.

J. Roure i Torrent, trad.

—(Seguirà) —

f PtfftB» 4 J TI S T T OI À » Oa IA X. 14 da F*bWr lìllà

Obrers <feí camp!Llegiu i propagueu

«tA TÈRRA"¿BfytoAfil POPULAR

WSflNtí asTU ¿UNJO DE RA-ritoftRBS DB CATALUNYA»

rtiyubltiá'ittfa diiiablt. 15 Cls.

i:(Éirì,iU"WA

tpartojfiV'il« te federació de Coo-, fif&tivet d» Catalunya

Àrtijcléf doctrinals sobrecooperació : El movimentCooperatiu a Catalunyai,â $spanya: Problemes«ociáis relacionats amb

: iß cooperació.^AHjHX CADA QUIN/KNA

, iSvsÉrípció anyal: 4 píes.

. V l'

Bí'Miffis Wflino MiMai i api nu-•wfi Je MU UItliÉi w la

ai

Píen: Metodi f EternilaC H A R L E S G I D EVersió castellana de J. Cardó

Preu: l'50 Ptes,

TïSSAf fiï Uíl de [oopeiativßjT- TAXAS A N T O N

I Preu: 0'15 Ptes.Publfêiiefbns de Propaganda de

,,,4wM,0oiperatistaEncàrrecs: Aurora, 11 bis.

Cimpany: SI sentiu les in-quietuds que dignifiquen ia¿ondlció humana dels opri-

rtíits, piropafiueuJUSTICIA S O C 4 A L

feHbdlc socialista català.

Treballador! \

Signes «igne de la leva coadi-'<*¿%riÉ«*al. Cam •home, t'has de sentir•tatadà i laborar amb el socia-QMK PÇT l'adveniment d'una

•od«tat aüUor.•C«n a ftrodttctòir, t'has d'a- j

iptagar dins lei organitzacions«MW«»,.I treballar pèl millcra-mtot immediat dels tens ger-MWS.

..ÍIL

Si ets conscient veuràsclarament el camí del teudfcfwfe., •:;.•,.—,.

Com a home, has d'és-sec. socialista.Coin a obrer, sindicalista.

Noves i documentsL'administració de JUS-

TÍCIA SOCIAL, compre-nent les dificultats que tro-ben alguns dels nostresabonats per a renovar llurssuscripcions, ha acordat gi-rar lletres de canvi per l'im-port d'una anyada, 8 pesse-tes:

A tots els que deguin/nés d'un semestre.

A tots els que, subscritsper anyades, no han reno-vat encara la seva subs-cripció.

Exceptuarem d'aquestamesura als abonats d'al-guns pobles de les comar-ques gironines els rebutsdzls quals cuidará de pas-sar a domicili un companyde Girona.

Als abonats residentsa l'estranger, no essentfactible incloure'ls en elslliuraments, els preguemes posin al corrent ambtota urgència.

D'aquesta manera, á lavegada que facilitarem alsnostres abonats el podersatisfer puntualment les se-ves suscripcions, aconse-guirem, àdhuc a costa demajors despeses, tindré alcorrent l'administració, úni-ca forma de poder cumplirels nostres compromisos iportar endavant la publica-ció del nostre volgut setma-nari, car el retard en elspagaments posa en perillla seva vida en els mo-ments que aquesta e$tàperfectament assegurada.

No dubtem pas que elsnostres lliuraments seranben acollits per tots elsamics de JUSTÍCIA SO-CIAL.

Cal advertir, per últim, atots els suscriptors i paque-ters de fóra de Barcelona,facin les seves remeses di-rectament a l'administracióde Reus, carrer Llovera, 13.

Peí a aiuto almm lot ttnr

Redacció do .H1SÏIC1A SOCIAL

U. B., 5 pts.—J. li. T., 2 pts.I J. V., 2 ptc.—J. M.^ 2 pis.' R. C., 10 pta.-M/ V., 5

pts.—F. M. . r> ota.- J. A.,5 pts 36 pts,

V. S., I p t a . — N . N.. 2 pts.A. X.,5 pts 8 pts.

T o t a l . . . 4-1 pts.

(Segueix oberta la suscripcio)

Afe COITlpanyS queexpontamamentens ajuden amb llur col·laboració, hem de pregar-losvulguin fer-se càrrec de la limitació de l'espai disponi-ble i no oblidar mai les restriccions imposades per lesactuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.on Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretat i con-

cissió possibles, i4.' Escriure en quartel·les per una sola cara i dei-

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer-hial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

FUANyA. —L'ambaixada al Vati-cà.

Kla elements clfricals de Françafortament ajudats per tots ela compo-nents dol lilnc ni tdonul han lliuratuna brillant batalla contra el Governpor tal ¿l'evitar la supressió de 1'A.m-baixada francesa prop del Vaticà.S'han apurât tots els recursos legalsi convencionals í s'han explotat enforma deslleal els sentiments catòlicsd'una part de la població d'Alsàeia iLorona, sentiments que ningú no haofès ni atacat.

Kl G orem que ja havia previst lasituació especial do Alsacià 1 LorenaIcs quals no formaven part de Françaquan foroti promulgades les lleis dolaicitxació de l'Estat, havia acordatmantenir prop del Vaticà un cap demisssió i un conseller susceptible dosustituir al primer en cas necessari iun arxiver a l'objecte de que Siguinrepresentats a la Santa Seu ela "inte-ressos catòlics de Alsacià i Loreiwú Atal fi, proposava l'adopció d'un crèditdo 50.000 francs i la supressió delcròdit corresponent a l'Ambaixada,Després do un llarg debat, ple d'iuci-il iüi t í i sorollosos", el Govern feu qües-tió do confiança l'adopció d'aquestp u n t dol seu programa i la seva pro-posta fou aprovada el dia 2 de febreru la (. 'umbra de Diputats per 315 votscontra 250. Una proposició dol grupcomunista encaminada u suprimir lamissió que lia de representar Alsaciài Lorena prop de la Santa Sou, fourebuijada per 317 vots contra 246.Com es veu, els catòlics varen votarla proposició comunisti.

UUlìOU.-Un altre oonfllote re-ligiós.

HI dia 30 du gener, a dos quarts desi>t dol matí, el Director auxiliar.dePolicia du ( ' o ' i s t a i i t m o b l i ' , obeint or-dres dol govern d'Ang-oru, va acom-panyar el Patriarca ecumèric do i'I-glèsia orto loxa a l'oficina de paèsa-ports de Starnutii i d'allà al treu quehavia do portar-lo a Salònica, llocd'ii.vi! escullit pel propi Constantí VI.

La nova va causar a tot ¡irreu cíeGròcia una protumla emoció arribant-so a l'oxtri·in du parlar se do un con-flicto armat cuiro Grècia i Turquia,havent se pres pel Govern d'Atööösmesures do previsió en aquest sentit.Sortosament, per ara, el conflicte ori-fí inat per l'expulsió dui Patriarca ot1-todostr, no s'ha mogut del terrenydiplomàtic.

Com »ap fil lector, en virtut delTractat de Lausana, Turquia to eldivt d'expulsar del seu territori alssúbdit« grecs arribats amb posteriori-tat a 1918. Constantí Araboglou me-iropolità do Dofkos, es trobava enaquest ca». El dia abans do la sevaeU'cc.ió a la dignitat de Patriïlrca ecu-mènic (17 de desembre darrer) fou¡ulvcrat, pel Cap de Polioia de Còus-tantinobli! que, segons les clausuleide la convenció vigent amb Grèciaper al canvi de pohlacloni, ell erasúbdit repatria! li«. Portat el cas a la('ornis ió Mixta que ont'/n ou c\ can-vi de población», aquesta t'ullà que,com a particular, Constantí VI era«súbdit repatriable» i quo no es con-siderava competent per a decidir sicom a Metropolità oferia una excep- ició digna d'ésser tinguda on comptí.Se sap, però, que, extraoficialment,/;la Comissió Mixta va rocomenar esta-blir una excepció en el cas de Cons-tantí VI. Així l tot, el Govern turc,en us diu seu drot, ha expulsat alPatriarca ecumènic.

Gròcia exigeix la reposició incoti-dicional í Turquia protestant del seurespecte pel Patriarcat diu que accep-tarà gustosament qualsevol altra per-sona quo no es trobi en les condicionade Constantí VI. Gròcia demana quèintervingui el Tribunal de Justíciainternacional de La Haya, però Tur-qu ia os nega a acceptar l'arbitratge.L'acció conciliadora do França, GranBretanya i Itàlia ha aconseguit finsara qno l:i situació no empitjorés, pe-rò ui problema do la repatriació deiagrecs domiciliats a Turquia és de tangrosses proporcions que no fora pasestrany que acabés en un conflictearmat abans de gaire.

Constantí VI té 65 anys i és fill del'Assia Menor.

RÚSSIA.—La caiguda de Trotaky

Les rivalitats n a« eu les entorn de lafigura du Trotsky ja abans de la mortde Lenin, han culminat en la sevadestitució dol càrrec de Comissari delpoblo per a Guerra i Marina, essentnomenat per a substituir-lo oi cama-rada Frunzo.

Frunzo té una història agitada. Vanéixer on una masia de Pischpeeka(Ttirque.stau) en 1886. Va pendre partI M I IM robeiio de desembre de 1905 aMoscou, i on 1906 va ésser delegat delPartit «n cl Congros de Stokolm. Ptjrcinc vegades hagué de comparèixerdavant dols tribunals tzaristes, ela

quals, per dugués vegades oi eon-dempnareu a mort. Indultat de la pe-na, fou portat u Sibèria a sufrir deuanys de trobulls forçats.

Triomfant la revolució do febrer do1917 va dedicar-se a organitzar els so-viets a la Rússia blanca i va peiulropart en la lluita contra Kornilof. Des-prés do la revolució d'octubre, founomenat president del Comitè execu-tiu i Comissari do Guerra a les pobla-cions de Ivanova-Vosnersenks i Ya-rosloff. Comanant el front sud-estamb quatre divisions, va rebutjarl'ofensiva de Koltxak obligant a l'exèr-cit blanc a abandonar el Turquestau.

En 1920 va dirigir les operacionsdecisives contra el general Wrangel.En 1924 va ésser nomenat cap de lesforces militars de Crimea i Ukràniaen substitució do Trotsky. Tot seguitfou nomenat vice-president del Con-sell suprem de Guerra de l'Unió deRepúbliques Socialistes Soviètiques i,a conseqüència de la retirada deTrotsky, va assumir des d'aleshoresles funcions que oficialment li hanestat ara atribuidos. També formapart del Consell Executiu de la Uniói del Comitè Central del Partit Comu-nista.

DINAMARCA.-Ell Gomel!« d'»m-pre»a.

El govern socialista que presideixStauniug ha sotmès al Parlament unprojecte de llei creant els consellsd'empresa en la gran i petita indús-tria per tal de que els obrers puguinparticipar en l'administració dels ne-gocis. Tota empresa que ocupi mésde deu obrers de 18 anys haurà dereconèixer el conseU i admetre lesseves funcions si la meitat dels tre-balladora ho manifesten per escrit.Les empreses que ocupin de cinc anou porsonns hauran de reconèixerun delegat obrer amb identiques fun-cions. S'exceptuen les empreses del'estat i dels municipis i les coopera-tives que produeixen o venen nomésa llurs socis.

Els conseils d'empresa s'elegiranper votació entre els obrers, però pera exercir aquest dret és indispensa-ble que estiguin associats careis con-sells han de guardar íntima relacióamb els sindicats. La funció essencialdels Consells serà la de vetllar pelsinteressos dels obrers que represen-tou en col·laboració amb el sindicat irespectiu. __^

Els patrons vindran obligats a es-coltar el parer previ dels Consellsobrers en els casos següents:

1. Elaboració, modificació o ex-tensió dels reglaments de treball.

2. Modificació general de l'horaride treball.

3. Repartiment del treball suple-mentari o del treball de nit quan uno altre sigui Inevitable per raó d'ex-cés de comandes o altres causes.

4. Acomiadament de personal.5. Modificació dels mètodes de

treball o introducció de mètodesnous.

6. Introducció o supressió del sis-tema d'eqnips o canvi de nombre delsmateixos.

7. Reducció de la jornada permanca do treball.

8. Elaboració de regles per a l'a-comiadament col·lectiu d'obrers encas de paralització dels negocis i pera l'acomiadameut individual delsobrers que hagin treballat dos anysseguits per l'empresa.

9. Establiment d'un sistema rota-tiu per a la suspensió temporal deltreball.

10. Conflictes entre els obrers ilsdirecció de l'empresa provinents del'interpretació del contracte de tre-ball.

11. Augment del nombre d'apre-nents.

Trimestralment, almenys, l'empre-sa posarà al corrent al consell obrerde la marxa general del negoci, peròel consell tindrà dret a examinar lacomptabilitat en les èpoques oportúnes i fer observacions a la direcciósobre l'administració en general iparticularment respecte a les condi-cions d'higiène i segurttat dels obrers.Els patrons, en canvi, formen partdels consells d'empresa amb dreta assistir a totes les seves reunions iamb l'obligació d'assistir-hi sempreque siguin requerits per escrit. Lesdespeses d'administració deia consellsles pagaran les empreses i els obrersinteressats a raó de una meitat percada part. El nombre d'obrers quehan de constituir el Consell, serà detres a set, determinant-lo en cadacas el Ministre de Treball.

GRAN BRETANYA. — L'exminUtr»minaire.

Els Sindicats miners d'Anglaterrahan pres l'acord de proposar que ocu-pi novament el càrrec de Secretari dela Federació Internacional de Minai-res l'exministre de ïdarina, Frank

Hodges, el qual, com sap el lector,en dimitir el ministeri socialista bri-tiinic vu haver do tornar a treballar alos mines. Era tan rnnteix lamentableque una mentalitat sobresortint comla de Hodges es perdés per a l'orga-nització internacional obrera. La preposició dels Sindicats anglesos hasigut ben aculllda pels sindicats d'al-tres països i pot donar-se com un fetel retorn i.o Hodges a la Secretariade la Federació Internacional de Mi-naires.

ESPANYA. - Admlni»tr»oló pro-vincial.

Segons el Anuario de la Dida localen España, publicat per la Direcciód'Administració local, llevat de lesprovíncies vaacongades i catalanes,el restant do l'administració provin-cial, sense excluir Madriá, és un de-sastre. Comentant aquest fet vergo-nyós el diari conservador de Madrid«La Època» diu entre altres coses, çoque segueix:

Caídas las antiguas Diputacionesprovinciales, llevados a ellas elemen-tos nuevoa, sintieron éstos la necesi-dad de no ocultar nada, porque exhi-biendo las lacras del antiguo régimenmás justificación y asistencias conta-ría el nuevo. Y, en efecto, ahí estánMemorias de las Diputaciones, lashojas clínicas pudiera decirse, en queae descrubre con toda claridad malesy vicios ya conocidos, pero no ex-puestos de una vez a las miradas detodos.

Las cosas más graves desfilan porestas Memorias. La Diputación deGuadalajara no ha construido confondos propios un solo camino; la dtZamora consume ti 30 por 100 de supresupuesto en castos de personal; lude Castellón sostiene un Hospital sininodoros ni tala di operaciones; la ¿eMurcia hace diecinueve anos que norinde cuenta*, dándose el caso de pa-gar un médico director de un labora-torio que no existe; la de Sevilla sólodispone de un facultativo para 700alienados, y cada acogido sólo dis-fruta una estancia valorada en 8(1céntimos diarios, y asi algunas más.Esos son los datos tristes del Anuario;pero al lado de ello hay »otas satis-factorias, como en Lérida, Santander,Segòvia, Huelva, Cádiz y Burgos.

i a l'efecte, creà la tniHcia feixis-ta composta de 150.000 homesen peu de breca.

L'ofHnió obrera italiana.,' detots els camps va separar-se'n.Restaven amb Mussolini la clas-se capitalista i els petits i ino-fensius burgesos.

Molts dels que l'havien ajudata pujar, després s'hi han giratd'esquena. Així veiem que fei-xistes i ex-combatents són elsmés aferriçaís contrincants.

Per a donar estabilitat al seugovern i donar-li una forma jus-ta als ulls de l'opinió estranierà,legalitzà i feu aprovar per VíctorManuel el seu exèrcit particular,i fabricà un sistema electoralamb combinacions de propor-cionalisme i majoritisine, col·le-gi únic electoral i circumscrip-cions regionals, que li donàuna majoria aclaparadora. Dar-rerament *ja hem vist com el cèl-lebre inventor abandonà el seusistema per a tornar al del su-fragi universal.

Malgrat la injusta forma enque es verificaren les elecccionsdel 7 de maig de 1924, i l'haverfracassat l'intent de revoluciócomunista que començà a Milà,el nostre partit obtingué 304.682vots i té al Parlament italià 17diputats.

La política feixista està a lesacaballes. Les seves extremesviolències ens ho indiquen. Iquan segui a la veïna penínsulaun govern normal, veurem ambtota seguretat un notable aug-ment en el partit comunista, jabastant arrelat.

Jordi ArquéComunista

LLETRES AL DIRECTOR

ItàliaA la península italiana, el co-

munisme hi trobà un camp d'ac-ció ja preparat, donat el caràcterdels seus habitants, on l'orien-tació que havia pres el poblerus hi trobà ambient i va propa-gar s'hi ràpidament.

El proletariat italià que és,sens dubte, el més apassionat ifogó's de la raça llatina, estàsempre disposat a seguir ideesnoves. Majorment, quan aques-tes són justes i humanitàries,

La frustrada revolució comu-nista italiana n'és una prova. $iva fracassar, fou per manca d'uncapdill clarivident, que—comLenin—hagués sabut dirigir lesmasses revolucionàries per ca-mins ferms i segurs. En aquellarevolució, s'hagueren de fiar dela classe comercial. La culpa,doncs, no fou dels revoluciona-ris, fou dels obrers d'americana,que, generalment, anhelen pas-sar de dependents a patrons ino tenen consciència ni esperitde classe.

Amb la vinguda de la reacciófeixista, totes les idees avença-des s'en han ressentit enorme-ment. Les emigracions polítiquesi socials han sigut considerables.I els comunistes han sigut delsmés perseguits.

Quan Mussolini feu la sevateatral marxa spbre Roma, de-més de portar tpt el detritus dela societat italiana, anava ambell una fracció bastant nombrosade gent i opinió honrada, queveien aínb el seu cèlebre, prp-gràma tant semblant al comu-nisme, un altre Lenin que anavaa redimir-los, piïíx, no s'ha d'ò-blidar, que Mussolini havia mi-litat com a secretari del partitsocialista italià i sigut directorde T «Avanti», el diari socialista,el qual durant la seva direcció,accentuà la tendència revolucio-nària. Fou ell, qui organitzà idirigí la temptativa revolucionà-ria dels socialistes italians co-neguda per «setmana vermella».En aquells moments el pobléitalià estava desorientat i no vaoposar resistència, perquè nòsavia els propòsits del cap fei-xista. ..^wvt^K ̂ .Ay^sÉMussolini volgué àssegurar-sTií

SETMANARI SOCIALISTA

JtLfïícíavtocfel2 . a é p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

BED \CCIO:

(amí ie Wla, Ujral. - BÄI[EiniADMINISTRACIÓ:

Éli,ü.-ÍEl!REDACTORS i COLTABOBADOM:

Gabriel Alomar - Serra i Moretlosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - CrUtò-förde Domènec-J. Carner Ri-balta - I. Llorens i ArtigasDr. Emili Mira - Vicens ViUrawa«Dr. Joaquim Xirau - Francesc X.Cásala - "Apa, - Rossend LiâtesDr. Muntanya • Francesc Vllado-rnat - Sara Llorens - Manuel Qatés"Qaldric, - Màrius Vidal - FerrinCuito - B. Parré - Josep Ricart 1Sala - Manuel Escorça - Dr. J, Es-tadclla Arno - J. Recasens 1 Mer-cadé - Rafael Campai«» • Pjan*cese Gandía * Dr. losep AmorósEmili Saleta - "Shum, - F. Çafia-das -'Josep M." de Stícre - L Rou-re 1 Torrent - Manuel Alcântara lGtuart - Dr. Cosme Rofe» - IgnariIglesias - Roc Quinart - Pul« Pu*Jades - Joan Fronjos^ - Balaguc'Baró-R. Ràfols Catní - JaumeCardús - J. Duran I Guardia - Joan

Forment

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael Ra-

mis, FrançaJoan Comor«ra.—AtyentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BèlgicaRobarte iMárvasi.—/tàftaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D''ÁBOÑÍO¿¿NT:Catalunya / Provindes:•imettrt, VÍQ pta. - Mig any, 4'Trlmeitrí

Un any, 8 ptci.Estranger:

Mig any, 5*71 pt«.Uaiar, 10-50 ptts.

4'JO ptt«.

JUSTÍCIA SOCIAL és Pànic feriééiesocialista que es publica a Cata-lunya. Tenia el deure d'ajudar-l*.

suscmviu-yos-Hipersonalment a fo refrôi) ái«jr administració, p ^ffyaafftttT import de raboiameot * Tvqp/<i'nistrador, amb segells de corra,

gir postal, etc,M. Al

tan,Wf%rJ..F,T .

te», que tfcohò «h cotílpto. Tinc un«lletra «o circulació per »aldo fini aln." 66. Espero §erà bin MWlllda.

Calonge,—V. C. F,—Lletra en cir-culació, rebo el leu gir de 5'60 p tei.,que li abono en compte. Prego bonaaculllda lletra.

oírwta.-M. P. X.-ReöudWÖOpei-setes paquet« n.'66. . ,, .

tPo»t pAfwwt*™- -*}" J*f-*AiWMpessetes pagament flns octubre 1925yurt auwriptor» que indica i dauexempla«. ¡

Jtofa—V. y,-?rl*te 13'«0; U'60 p»-qU^Ai!AfeÍ%^^

''̂ ffiiiiii mi nri"aBtaTtVi-r>vrtS r̂ttsmoHt*. -lufiJ