Crèdit 1: Llengua Catalana · Web viewReconéixer els trets de l'Europa medieval, del feudalisme i dels canvis dels segles XIII i XIV. Distingir les causes per les quals València

Programació d’aula Llengua i Literatura I

www.edebedigital.com1


PROGRAMACIÓ D’AULA LLENGUA I LITERATURA 1 BATXILLERAT

1. LA LLENGUA: COMUNICACIÓ HUMANA

2. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

3. LLENGUA I ÚS

4. L’ESTÀNDARD I ELS DICCIONARIS

5. LA FORMACIÓ DE LA LLENGUA

6. LA FORMACIÓ DE PARAULES

7. LES RELACIONS SEMÀNTIQUES ENTRE LES PARAULES

8. ELS CANVIS SEMÀNTICS DE LES PARAULES

9. LA LLENGUA LITERÀRIA. ELS GÈNERES LITERARIS

10. LA LÍRICA TROBADORESCA I LA LÍRICA DEL SEGLE XV

11. LA SÀTIRA I EL TEATRE MEDIEVALS

12. HISTORIOGRAFIA I DIDÀCTICA EN L’EDAT MITJANA

13. LA LITERATURA ENTRE ELS SEGLES XVI I XVIII

14. EL ROMANTICISME I ELS SEUS GÈNERES

15. LA NARRATIVA REALISTA



PROGRAMACIÓ D’AULA LLENGUA I LITERATURA 1 BATXILLERAT

UNITAT DIDÀCTICA 1. La llengua: comunicació humana

Objectius didàctics Definir els conceptes de comunicació i llenguatge. Conéixer els elements que fan possible la comunicació i particularment aquells que

intervenen en la comunicació humana. Reconéixer les funcions del llenguatge i determinar la seua relació amb els elements de la

comunicació. Identificar les parts en què s'estructura una notícia i aprendre'n una tècnica d'elaboració. Definir el concepte de text i identificar els elements que el configuren. Definir el concepte d’enunciat i oració i reconéixer les diverses classificacions d’oracions. Establir la forma i la funció de cadascun dels elements que configuren una oració. Determinar els constituents immediats de l'oració: subjecte i predicat; reconéixer el

subjecte. Aplicar conceptes i procediments apresos, per a millorar les produccions orals i escrites. Valorar la importància de la comunicació humana. Rebutjar qualsevol tipus de discriminació per raons lingüístiques. Valorar la diversitat lingüística.

ContingutsConceptes La comunicació. Els signes: classe i semiologia. La comunicació humana. Els elements de la comunicació. Codis en la comunicació:

verbals i no verbals. Funcions del llenguatge. La notícia: estructura i tipus. Estructura i tipologia de textos. Esquema de l'estructura d'un text. Enunciat i oració.

Procediments Reconeixement de les característiques del signe i la seua classificació. Identificació dels elements de la comunicació, dels codis i de les funcions del llenguatge

que predominen en diferents actes comunicatius. Anàlisi de l'estructura de la notícia i elaboració d'un exemple. Comprensió i anàlisi de l'estructura d'un text. Adquisició de la tècnica de l'esquema. Elaboració d’un text a partir d’un esquema. Reconeixement del concepte d’enunciat i la seua classificació. Estudi de l'oració: identificació dels diversos tipus en què es classifica i anàlisi.



Valors Valoració de la capacitat comunicativa de l’ésser humà. Respecte per la diversitat lingüística. Reconeixement i valoració del sistema Braille i el llenguatge dels sords. Interés per millorar les produccions orals i escrites pròpies.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs Proposa el treball previ abans d'emprendre la unitat: En el Recorda i explica s'aborden coneixements previs necessaris per a iniciar l'estudi de la

comunicació i l'oració. En el Pensa i analitza es reflexiona al voltant de l'estructura i el contingut de diferents

textos a fi de motivar la seua anàlisi, la lectura crítica i la redacció. La llengua i els parlants En aquest primer apartat s'estudien les característiques de la comunicació (els signes, els

codis, les funcions del llenguatge...) perquè l'alumne la valore com un acte indispensable per al funcionament de les relacions humanes i aprenga a fer-ne un ús millor.

Tipologia textual i anàlisi de textos En el segon apartat s'observa l'estructura d'una notícia i es redacten diferents textos

informatius perquè l'alumne conega les seues tècniques d'elaboració. Seguidament, s'analitza l'estructura d'un text qualsevol i se n'elabora un esquema amb la

finalitat que els/les alumnes milloren la seua expressió escrita. Estudi de la llengua En el tercer gran apartat d'aquesta unitat s’observen i s’analitzen diferents classes

d’enunciats per tal d’arribar al concepte, classificació i reconeixement de l’oració i dels elements que la integren.

Activitats d’avaluació Classificar els elements de la comunicació que intervenen en un acte comunicatiu. Reconéixer les funcions del llenguatge predominant en un grup d'oracions. Analitzar l'estructura d'una notícia i la d'altres tipus de textos. Llegir un text i elaborar-ne l'esquema. Classificar oracions a partir de l'actitud de l'emissor. Identificar el subjecte i el predicat d'oracions i justificar-ho.



UNITAT DIDÀCTICA 2: La variació lingüística

Objectius didàctics Definir els conceptes de llengua, parla i dialecte. Reconéixer les varietats geogràfiques o diatòpiques, les varietats històriques o

diacròniques i les varietats socials o diastràtiques de la llengua. Identificar les principals llengües d'Europa, agrupades en famílies, i totes les de l'Estat

espanyol. Reconéixer l'estructura i els tipus de textos descriptius i aplicar tècniques i recursos per a

elaborar-ne. Identificar els elements que cohesionen un text i evitar la repetició de paraules mitjançant

l’ús de sinònims, l’el·lipsi i la dixi. Valorar la puntuació com un mecanisme cohesionador del text. Elaborar el resum d'un text. Reconéixer el nucli d'un sintagma nominal i establir a quina classe de substantiu pertany. Formar correctament el femení i el plural d'un nom. Identificar i classificar els determinants d'un sintagma nominal.

ContingutsConceptes Els conceptes de llengua, parla i dialecte. Les varietats lingüístiques de la llengua: geogràfica o diatòpica, històrica o diacrònica i

social o diastràtica. La diversitat lingüística: les llengües d'Europa i de l'Estat espanyol. La descripció: tipologia i tècniques. La cohesió textual: elements d’unió; la repetició: ús de sinònims, el·lipsi i dixi; la

puntuació. El resum: tècniques d’elaboració. El sintagma nominal: estructura; el nom i els determinants.

Procediments Comprensió dels conceptes de llengua, parla i dialecte. Reconeixement de les varietats diatòpiques, diacròniques i diastràtiques. Identificació i classificació de les principals llengües d'Europa i de l'Estat espanyol. Reconeixement de l'estructura i la tipologia de textos descriptius. Comprensió i anàlisi dels elements i mecanismes que ajuden a la cohesió textual. Elaboració del resum d’un text. Anàlisi i classificació del nom i dels determinants.

Valors Rebuig de qualsevol tipus de discriminació per raons lingüístiques. Valoració de les varietats de la llengua com una mostra de riquesa cultural. Motivació per conéixer les tècniques descriptives amb la finalitat d’elaborar descripcions

de tot tipus. Valoració dels mecanismes que ajuden a la cohesió textual.



Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En el Recorda i explica s'aborden coneixements previs necessaris per a iniciar l'estudi de la

variació i la diversitat lingüística i dels determinants. En el Pensa i analitza es reflexiona sobre les característiques dels textos descriptius i sobre

l'actitud de l'alumne a l'hora de fer el resum d'un text. La llengua i els parlants En aquest primer apartat es fa la distinció entre els conceptes de llengua, parla i dialecte, a

continuació, s’observen les causes i raons que han provocat la formació de les diferents varietats de la llengua; al final de l’apartat es confecciona el mapa lingüístic d'Europa i d'Espanya a fi de conéixer i valorar la diversitat lingüística com a mostra de riquesa cultural.

Tipologia textual i anàlisi de textos Dins d'aquest segon apartat l'alumne, primerament, ha de reconéixer tipus de descripcions

diferents i elaborar-ne ell mateix segons algunes pautes donades. A continuació, s'apliquen mecanismes que eviten la repetició (ús de sinònims, el·lipsi i

dixi) i s'identifica, en un text, diversos signes de puntuació per tal que l'alumne redacte textos amb una bona cohesió textual.

Finalment, es treballa la tècnica d'estudi del resum d'un text. Estudi de la llengua En l'últim apartat de la unitat s'estudia el sintagma nominal. Per a fer-ho, de primer

s'analitza la seua estructura; seguidament, es descriu el nom i s'observa com desenvolupa la flexió de gènere i nombre i com es classifica; i, per a acabar, es detecten els determinants d'un text i es classifiquen segons la gramàtica tradicional.

Activitats d’avaluació Indicar les varietats de la llengua a què fan referència unes situacions lingüístiques. Enunciar les principals famílies lingüístiques d'Europa i les llengües de l'Estat espanyol. Identificar els elements i les tècniques descriptives emprades en dos textos. Elaborar la descripció d'un ambient. Corregir un text per a evitar repeticions. Identificar els signes de puntuació d'un text i justificar el seu ús. Resumir un text segons unes pautes donades. Analitzar l'estructura de diversos sintagmes nominals. Formar el femení i el plural d'alguns noms. Reconéixer els noms i classificar-los segons la gramàtica tradicional.



UNITAT DIDÀCTICA 3: Llengua i ús

Objectius didàctics Definir el concepte de registre o varietat diafàsica. Identificar els factors que intervenen en el canvi de registre. Conéixer les principals característiques dels registres informals i dels registres formals. Valorar la diversitat lingüística de la societat com una manifestació de la riquesa cultural. Adoptar una actitud de rebuig envers els termes i els comportaments que denoten

qualsevol tipus de discriminació per raons lingüístiques. Reconéixer l'estructura i els diversos tipus de narració que existeixen i aplicar diferents

tècniques per a elaborar textos narratius. Identificar l’adequació textual en relació amb el canal de comunicació i els registres. Elaborar una fitxa de resum. Reconéixer els diferents modificadors del sintagma nominal. Identificar i reconéixer les funcions que pot desenvolupar el sintagma nominal i el

sintagma preposicional.

ContingutsConceptes Els registres: formals i informals. La narració: tipologia i tècniques. L’adequació textual (I): entorn i registre. Les fitxes de resum. El modificadors del sintagma nominal: l'adjectiu, el sintagma preposicional i les

aposicions. Les funcions del sintagma nominal i del sintagma preposicional.

Procediments Comprensió dels factors que influeixen en el canvi de registre. Observació de les principals característiques que defineixen els registres informals. Reconeixement dels trets configuradors de cadascun dels registres formals. Anàlisi dels elements de la narració i de les tècniques narratives. Comprensió i anàlisi de l’adequació textual. Adquisicio i aplicació de la tècnica de la fitxa de resum. Reconeixement dels modificadors i de les funcions del sintagma nominal i preposicional.

Valors Adopció d'una actitud de respecte i tolerància envers la diversitat lingüística. Valoració de la variació d’ús com una mostra de domini de la llengua. Valoració de la riquesa i espontaneïtat del registre col·loquial. Estima per la correcció i precisió que aporten els registres formals. Motivació per conéixer les principals técniques i recursos narratius. Valoració de l’elaboració de les fitxes de resum con una eina per a la recerca bibliogràfica.



Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En el Recorda i explica s'aborden coneixements previs necessaris per a iniciar l'estudi dels

registres formals i informals i del sintagma nominal. En el Pensa i analitza es reflexiona sobre els continguts i l'estructura dels textos narratius ,

així com també sobre els pròposits i objectius que l’alumne es proposa en elaborar un text i, els passos que creu que ha de donar per a elaborar una fitxa de resum.

La llengua i els parlants En aquest apartat s’observen els factors que influeixen en el canvi de registre i s’observen

les característiques que conformen els registres formals i informals. Tipologia textual i anàlisi de textos En aquestes pàgines s'apliquen tècniques per a narrar. A continuació, i per tal que l’alumne

millore l’adequació dels textos que ha de redactar o que ha d’exposar oralment, proposem que escriga un seguit de textos en registres diferents segons el que ha aprés prèviament. També, s'ensenya, al final de l’apartat, com s’elabora una fitxa de resum.

Estudi de la llengua En aquest últim apartat s'analitzen diferents sintagmes nominals amb la finalitat d'observar

les seues relacions de concordança i les principals característiques dels seus modificadors.

Activitats d’avaluació Definir el concepte de registre o varietat diafàsica, esmentar els factors que influeixen en

el canvi de registre i reconéixer les característiques de cadascun dels registres estudiats. Reconéixer en qualsevol discurs oral o text escrit les característiques que fan que aquest

discurs o text s’adscriga a un determinat registre concret. Reconéixer els elements narratius d'un text i elaborar una narració seguint les pautes

apreses. Elaborar la fitxa de resum d’un llibre. Corregir els errors d'un grup de sintagmes nominals. Analitzar els diferents significats que una oració pren segons la posició del nom i de

l'adjectiu. Formar el comparatiu i el superlatiu d'adjectius. Substituir sintagmes preposicionals per adjectius equivalents. Identificar la funció de sintagmes nominals i sintagmes preposicionals.



UNITAT DIDÀCTICA 4: L’estàndard i els diccionaris

Objectius didàctics Definir els conceptes de llengua normativa i llengua estàndard. Identificar els diferents nivells lingüístics de selecció amb què es basteix la llengua

estàndard. Reconéixer els diferents tipus, característiques i continguts dels diccionaris en suport

tradicional. Observar els principals diccionaris en suport informàtic i els que hi apareixen en Internet. Conéixer les diferents parts en què s'estructura una exposició i aplicar tècniques per a

elaborar-ne. Identificar els processos i mecanismes de modalització i impersonalització que poden estar

inserits en un text. Utilitzar els catàlegs informatitzats en la consulta de llibres a la biblioteca. Reconéixer el pronom com a nucli del sintagma nominal i conéixer els pronoms relatius i

els pronoms personals. Escriure correctament les formes bàsiques dels pronoms febles i de les seues variants.

ContingutsConceptes La varietat estàndard: dialecte, llengua normativa i llengua estàndard. Els diccionaris: diccionaris en suport tradicional i diccionaris en suport informàtic. L'exposició: estructura, tècnica i recursos. L’adequació textual (II): la modalització i la impersonalització. La biblioteca i els catàlegs. El pronom.

Procediments Distinció entre els conceptes de llengua normativa i llengua estàndard. Identificació de la relació entre dialectes i literatura. Reconeixement dels principals diccionaris en suport tradicional i en suport informàtic i

dels seus continguts. Identificació dels diccionaris generals que apareixen en Internet. Adquisició de les tècniques d’ús dels principals diccionaris i vocabularis especialitzats. Anàlisi de l'estructura de l'exposició i de les tècniques i dels recursos expositius. Reconeixement dels marcadors de modalització que apareixen en un text. Identificació dels marcadors d’impersonalització que hi ha inserits en un text. Recerca en el catàleg informatitzat d’una biblioteca d’un llibre o una obra de consulta. Anàlisi i classificació del pronom com a nucli del sintagma nominal. Comprensió i anàlisi de la funció dels pronoms forts i febles.

Valors Valorar la llengua estàndard com una varietat supralingüística que és patrimoni de tota la

comunitat lingüística. Estima per la importància dels diccionaris i les enciclopèdies en l’aclariment de dubtes i



en l’elaboració de treballs. Interés pels processos de modalització i impersonalització en la redacció dels propis

textos. Interés per les noves tecnologies (cd-rom, Internet, catàlegs imformatitzats…) com a eines

complementàries i d’ajuda en el propi estudi.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En el Recorda i explica s'aborden coneixements previs necessaris per a iniciar l'estudi de

l’estàndard i dels pronoms. En el Pensa i analitza es reflexiona sobre les actituds de l'alumne a l'hora de fer l'exposició

d'un tema, i també es reflexiona sobre el tipus de modalització emprada en redactar un text.

La llengua i els parlants Després d’observar les diferències entre la llengua normativa i la llengua estàndard, es

reflexiona sobre els diferents tipus i continguts que aporten els diccionaris en suport tradicional, en suport informàtic i els que hi ha en Internet.

Tipologia textual i anàlisi de textos En aquest apartat, en primer lloc, es comença analitzant l'estructura d'un text expositiu i

les tècniques i recursos per a fer-ho, a fi d'elaborar-ne un que posteriorment serà exposat de manera oral. A continuació es duu a terme l'observació de dos textos amb diferents graus de modalització perquè aprenguen a elaborar textos. Finalment, es treballa la tècnica de la recerca de llibres a la biblioteca, per mitjà dels catàlegs informatitzats, com una ferramenta moderna d’estudi.

Estudi de la llengua Primerament, es classifiquen els diferents tipus de pronoms, també s'observa si és correcte

o no l'ús de diferents pronoms relatius i se substitueixen, si és possible, els pronoms relatius simples pel seu corresponent compost. D'aquesta manera l'alumne coneix millor les funcions i les característiques d'aquest pronom.

Després, es treballen les funcions i les combinacions dels pronoms personals per tal de fer-ne un ús correcte.

Activitats d’avaluació Anotar les formes dialectals d’un text i donar el seu correlat en la llengua estàndard. Buscar en el diccionari apropiat diferents paraules proposades. Ampliar els continguts apresos mitjançant la realització d’un estudi més detallat sobre els

diccionaris en suport tradicional i en suport informàtic. Identificar l'estructura i les tècniques usades en una exposició i elaborar un text expositiu. Detectar les marques de modalització subjectiva d’un text i canviar-les emprant marques

d’impersonalització. Identificar pronoms relatius que s'empren inadequadament. Completar frases amb els pronoms adients. Combinar correctament diversos pronoms febles.



UNITAT DIDÀCTICA 5: La formació de la llengua

Objectius didàctics Identificar les principals etapes de formació de la llengua. Identificar l'estructura i la tipologia de textos argumentatius i aplicar els recursos que

faciliten una argumentació. Distingir les veus o persones del discurs. Aplicar correctament la tècnica que facilita una presa d’apunts clara i sistemàtica. Determinar l'estructura del sintagma verbal i les seues característiques morfològiques. Conéixer les conjugacions del verb regular i definir paradigma verbal. Distingir entre predicat nominal i verbal, i entre predicat transitiu i intransitiu. Identificar, en el predicat, els complements del verb.

ContingutsConceptes Les etapes de la formació de la llengua. L'argumentació: estructura, tipus i recursos. Les veus o persones del discurs. La presa d’apunts. El sintagma verbal: morfologia del verb regular, el verb com a nucli del predicat i els

complements verbals.

Procediments Distinció de les etapes de formació de la llengua. Estudi de l'estructura, dels recursos i dels tipus d'argumentacions. Comprensió i anàlisi de les veus o persones del discurs. Adquisició de la tècnica de la presa d’apunts. Reconeixement de les característiques morfològiques del verb regular, de la seua funció

com a nucli del predicat i dels complements verbals.

Valors Valoració de les aportacions d’altres llengües a la nostra pròpia. Motivació per conéixer les tècniques d’elaboració d’argumentacions amb la finalitat

d’elaborar-ne. Reconeixement i valoració de les diferents veus o persones que apareixen inserides en el

discurs literari. Interés per la tècnica de la presa d’apunts com una eina per a millorar i sintetitzar els

propis apunts.


conceptes de substrat, superestrat i adstrat, les llengües romàniques parlades a la Península i els pobles que l’han envaït, la conjugació dels verbs regulars i els complements verbals.

En el Pensa i analitza l'alumne reflexiona sobre la manera com ell desenvolupa una



argumentació, i, a continuació, sobre les tècniques emprades per a prendre apunts. La llengua i els parlants Després de fer la distinció entre les diferents etapes de formació de la llengua, l’alumne ha

de reconéixer mots preromans, romans, germànics, àrabs o topònims mossàrabs introduïts en el nostre lèxic, a fi de valorar les aportacions lèxiques d’altres llengües a la nostra.

Tipologia textual i anàlisi de textos A fi d'aprofundir en les característiques i els recursos per a argumentar, es proposa a

l'alumne que argumente una de tres idees possibles, analitze els arguments d'un text i que, per grups, busquen arguments a favor o en contra d'un tema que posteriorment debatrà tota la classe. A continuació, els/les alumnes hauran d’observar i analitzar en un text literari les veus o persones del discurs que hi apareixen. Finalment, practicaran la tècnica d’estudi de la presa d’apunts segons algunes normes pràctiques.

Estudi de la llengua En aquest gran apartat s'observa, primerament, l'estructura de l'oració i del sintagma

verbal, i, tot seguit, s'analitza la morfologia verbal amb la compleció de la conjugació d'alguns verbs regulars.

Al final de l'apartat, l'alumne ha d'identificar els diferents tipus de predicat i els complements verbals de diverses oracions i n'ha de fer la substitució pronominal.

Activitats d’avaluació Redactar les característiques de les etapes de formació de la llengua i identificar l’origen

d’alguns mots i topònims de la nostra llengua. Realitzar l'argumentació d'un tema triat prèviament. Analitzar les diferents veus o persones del discurs d’un text literari. Realitzar una presa d’apunts d’un text seguint les recomanacions apreses i comparar el

contingut i la presentació amb la dels companys. Reconéixer el SN i el SV d'algunes oracions. Escriure els morfemes verbals d'uns verbs regulars incomplets. Substituir per pronoms febles els complements verbals d'unes oracions. Transformar a la veu activa oracions en veu passiva.



UNITAT DIDÀCTICA 6: La formació de paraules

Objectius didàctics Definir el concepte de signe lingüístic i conéixer la doble articulació del llenguatge. Reconéixer els processos de formació de paraules. Conéixer les tècniques i recursos per tal de redactar un missatge propagandístic i un

missatge publicitari i valorar els avantatges i inconvenients que ens ofereix el món de la propaganda i la publicitat.

Identificar els paràgrafs com a elements que aporten coherència al text. Aplicar la tècnica del quadre sinòptic. Identificar les principals irregularitats dels verbs i conjugar els verbs irregulars.

ContingutsConceptes El lèxic: signe lingüístic; doble articulació del llenguatge. La formació de paraules: derivació, parasíntesi, composició i abreviació. El missatge persuasiu: anàlisi, tipologia i recursos. L’estructura dels paràgrafs. El quadre sinòptic. Els verbs irregulars.

Procediments Identificació de les característiques del signe lingüístic. Distinció de la doble articulació del llenguatge. Anàlisi dels diferents processos per a la formació de paraules. Identificació de les caracacterístiques i els elements que componen un text persuasiu. Classificació dels tipus de paràgraf. Adquisió de la tècnica del quadre sinòptic. Classificació de les diverses irregularitats verbals.

Valors Interés pels processos de creació de lèxic. Valoració dels avantatges i inconvenients del món de la propaganda i la publicitat. Reconeixement i valoració dels paràgrafs com a element configurador del text. Interés per la tècnica d’estudi del quadre sinòptic com una ferramenta que permet

sintetitzar i comparar de manera gràfica les idees principals d’un text.


conceptes de lèxic, signe i formació de paraules, així com també dels verbs irregulars. En el Pensa i analitza, l'alumne pensa els recursos que empraria ell mateix per a persuadir i

analitza les tècniques que utilitza a l’hora d’estructurar i distribuir la informació en un text.

La llengua i els parlants



Una vegada que l'alumne coneix què és el signe i com s'articula el llenguatge, realitza la descomposició d'alguns monemes en lexemes i morfemes. A continuació, se li proposa que faça la distinció entre paraules flexionades i derivades, que complete un quadre sobre diferents sufixos i que forme paraules compostes. D'aquesta manera l'alumne reconeix els processos de formació de paraules. Finalment, s'identifica les sigles i els acrònims d'un text.

Tipologia textual i anàlisi de textos Primerament, els alumnes analitzen les característiques del text i de la imatge d'un anunci

propagandístic i d'un publicitari per tal d'estudiar els recursos del missatge persuasiu i els diversos tipus; després, en grup, n'elaboren un. A continuació, es duu a terme l’observació de diferents tipus de paràgrafs i se’n fa la classificació. Finalment, practiquen la tècnica d'estudi del quadre sinòptic.

Estudi de la llengua En aquest últim apartat, es conjuguen els verbs irregulars a fi d'observar les seues

irregularitats tant en el lexema com en la desinència.

Activitats d’avaluació Redactar les característiques del signe lingüístic. Separar paraules en lexemes i morfemes (prefixos i sufixos). Analitzar el significat dels sufixos d'unes paraules. Identificar i analitzar paraules derivades, parasintètiques i compostes, sigles i acrònims. Distingir i analitzar els elements d' un anunci publicitari o propagandístic. Escriure i transformar diferents tipus de paràgrafs. Elaborar un quadre sinòptic a partir d’un text donat. Conjugar correctament les formes de diversos verbs irregulars.



UNITAT DIDÀCTICA 7: Les relacions semàntiques entre les paraules

Objectius didàctics Reconéixer el significat de les paraules, no aïlladament sinó en relació amb el context. Conéixer alguns cultismes i tecnicismes. Definir els conceptes de sinonímia, hiperonímia, antonímia, polisèmia, homonímia i

paronímia. Reconéixer un text instructiu, la seua estructura i els seus tipus. Identificar els elements que donen coherència a un text i reconéixer les parts en què es pot

estructurar. Utilitzar diferents tècniques de memorització com un recurs per a millorar l'estudi. Reconéixer les formes no personals del verb i conéixer les seues funcions. Utilitzar correctament les principals perífrasis verbals i algunes construccions formades

per la unió d'un verb i d'un pronom feble.

ContingutsConceptes La semàntica: cultismes i tecnicismes; relacions semàntiques entre les paraules. El text instructiu. Estructura i coherència textual. La memorització. Les formes no personals i perífrasis verbals.

Procediments Distinció dels diversos tipus de paraules i de les relacions que s'estableixen entre elles. Anàlisi de l'estructura i la tipologia de textos instructius. Comprensió i anàlisi de l’estructura d’un text construït amb coherència. Adquisició de tècniques de memorització. Identificació de les formes no personals del verb. Reconeixement de les perífrasis verbals i d'altres construccions remarcables.

Valors Reconeixement i valoració del significat de les paraules com a unitats individuals i en

relació amb les altres paraules. Interés per l’origen de les paraules i estima per les frases fetes i les locucions com a

patrimoni genuí de la llengua. Reconeixement de la importància dels textos instructius en la vida quotidiana i en l’àmbit

domèstic. Valoració de l’ordre i la precisió que hi aporta a un text la seua estructura. Estima de la tècnica de la memorització per a millorar l'estudi.


semàntica i de les formes no personals del verb.



En el Pensa i analitza suggerim que l'alumne reflexione sobre les característiques dels textos instructius, sobre aspectes de l’estructura i la coherència textual i, també, sobre les tècniques que de vegades empra quan estudia per a memoritzar.

La llengua i els parlants En el començament de l'apartat es treballa la recerca i classificació d'alguns mots cultes

per a potenciar en l'alumne l'adquisició de nou lèxic. Després se'ls proposa, amb la mateixa finalitat, la recerca de sinònims i antònims per a una sèrie de paraules i, finalment, la detecció, en algunes frases donades, de casos de polisèmia, homonímia i paronímia.

Tipologia textual i anàlisi de textos Primerament, s'analitza un text instructiu i s'elabora la seua redacció. A continuació, es

treballa l’estructura i la coherència textual per mitjà de l’observació de les parts en què s’estructura un text qualsevol. I, finalment, es proposa a l'alumne tècniques de memorització per a millorar la seua capacitat d'estudi.

Estudi de la llengua En aquest últim apartat, s'assenyalen les funcions pròpies de les formes no personals del

verb, es classifiquen les perífrasis verbals i s'identifiquen les característiques d'algunes construccions verbals amb el pronom personal se.

Activitats d’avaluació Classificar tecnicismes segons la ciència a la qual pertanyen. Buscar sinònims i antònims d'unes paraules subratllades en un text. Reconéixer casos de polisèmia, homonímia i paronímia en algunes frases. Redactar un text instructiu de forma correcta, identificar-ne l'estructura i justificar-ho. Identificar l’estructura i la coherència d’un text. Realitzar un exercici pràctic de memorització. Identificar la funció de formes no personals del verb i els diferents tipus de perífrasis

verbals. Reconéixer, en un text, algunes construccions verbals remarcables.



UNITAT DIDÀCTICA 8: Els canvis semàntics de les paraules

Objectius didàctics Conéixer les nocions de camp semàntic i família de paraules i formar-ne. Conéixer el significat dels termes denotació, connotació, tabú i eufemisme. Reconéixer els principals tipus de canvis semàntics i els factors que els ocasionen. Aprendre a elaborar el comentari d'un text. Reconéixer els adverbis i les seues funcions com a complements verbals i connectors

textuals. Reconéixer les preposicions identificant-les com a elements que enllacen mots i sintagmes. Identificar les conjuncions com a elements que enllacen paraules i oracions. Utilitzar correctament els adverbis, les preposicions i les conjuncions.

ContingutsConceptes Camp semàntic i família de paraules. Denotació i connotació. Els canvis semàntics. El comentari de textos. L'adverbi: funcions i classificació. Les partícules de relació: les preposicions i les conjuncions.

Procediments Presentació de les nocions de camp semàntic i de família de paraules. Identificació dels conceptes de denotació i connotació. Reconeixement dels tipus de canvis semàntics i dels factors que els ocasionen. Elaboració d'un comentari de text. Classificació dels adverbis i de les locucions adverbials, i identificació de la seua funció. Anàlisi de les partícules de relació.

Valors Interés per enriquir el propi llenguatge. Estima per l’elaboració de comentaris de textos com una eina d’aprofundiment de la

pròpia lectura personal. Valoració de l'ús correcte dels adverbis, les conjuncions i les preposicions.


conceptes de camp semàntic i família de paraules, i també dels adverbis, les preposicions i les conjuncions.

En el Pensa i analitza suggerim que l'alumne reflexione sobre la manera com duu a terme un comentari de text.

La llengua i els parlants En aquest apartat es proposa, en primer lloc, la compleció d'un camp semàntic i, a



continuació, la formació d'una família lèxica. D'aquesta manera es fa la distinció dels dos conceptes. A continuació, es fa l'explicació d'un cas concret de connotació. Al final, s'observa els canvis de significat que s'han donat en una sèrie de paraules.

Tipologia textual i anàlisi de textos En aquest apartat d'aquesta unitat, mostrem un model de comentari de text que l'alumne ha

d'anar completant seguint les pautes donades. Estudi de la llengua En aquest apartat proposem a l'alumne que observe, de primer, les funcions de l'adverbi en

l'oració i que el classifique segons la gramàtica tradicional. Després, li demanem que faça el mateix amb la preposició i la conjunció.

Activitats d’avaluació Completar un camp semàntic. Formar una família lèxica. Identificar el significat connotatiu d'una cançó. Reconéixer els canvis de significat d'algunes paraules. Redactar un comentari de text seguint unes pautes. Identificar adverbis i locucions adverbials en un text i analitzar la seua funció. Classificar les preposicions i les conjuncions d'un text.



UNITAT DIDÀCTICA 9: La llengua literària. Els gèneres literaris

Objectius didàctics Definir la llengua literària i identificar els elements que intervenen en un acte de

comunicació literària. Distingir els dos constituents bàsics d'una obra literària: la forma i el contingut. Valorar la llengua literària com a vehicle de comunicació entre els pobles. Reconéixer les principals característiques dels gèneres literaris. Definir la lírica a partir dels seus trets més importants i classificar els subgèneres lírics en

cultes i populars. Establir les característiques de la narrativa i classificar els subgèneres narratius. Determinar els elements del teatre i classificar els subgèneres teatrals. Definir la didàctica i el periodisme i establir-ne els principals subgèneres. Identificar els trets i els subgèneres de l'oratòria i de la història com a gènere literari. Interessar-se pels gèneres literaris com a possibles camins per a expressar les inquietuds

culturals.

ContingutsConceptes La llengua literària: característiques. La comunicació literària. La lírica: característiques; lírica culta i popular. La narrativa: característiques; els subgèneres narratius. El teatre: característiques i classificació dels subgèneres teatrals. La didàctica i els subgèneres didàctics. El periodisme: gènesi i subgèneres periodístics. L'oratòria: el discurs i els subgèneres de l'oratòria. La història i els subgèneres històrics.

Procediments Definició i reconeixement de les característiques de la llengua literària. Identificació dels elements que intervenen en un acte comunicatiu. Presentació del concepte d'obra literària i distinció de la forma i del contingut. Reconeixement de les principals diferències entre els tres grans gèneres literaris. Identificació de les característiques i elements de la lírica (vers, estrofa, poema, rima,

recompte sil·làbic…) i distinció entre lírica culta i lírica popular. Reconeixement dels trets de la narrativa i classificació dels subgèneres narratius. Anàlisi de les característiques del teatre i classificació dels subgèneres teatrals. Presentació de la didàctica i dels seus subgèneres. Classificació dels subgèneres periodístics. Definició de l'oratòria i classificació dels subgèneres d'acord amb la temàtica. Classificació dels subgèneres narratius de la història.

Valors Valoració de la llengua literària com a vehicle de comunicació personal i agermanament



entre les diverses nacions i comunitats lingüístiques. Estima per les produccions literàries com una mostra del nostre patrimoni cultural i

universal. Interés pels recursos literaris emprats en l’escriptura de les obres com una mitjà

d’aprofundiment en la pròpia obra i en les posteriors produccions literàries pròpies. Estima pels recursos formals emprats en les obres literàries com una forma d’embelliment

de l’obra en qüestió. Valoració i estima pels gèneres i obres literàries com a manifestacions del coneixement

humà.


comunicació literària, els recursos de la llengua poètica, i la novel·la i el teatre. En el Pensa i analitza es reflexiona i treballa sobre alguns aspectes de la lírica i la narrativa

i el periodisme. La llengua literària En aquest primer apartat es dedueixen les característiques de la llengua literària a partir de

l'anàlisi d'uns textos. A continuació, s'identifiquen els elements que intervenen en un acte de comunicació literària perquè els/les alumnes comprenguen millor el concepte d'obra literària.

Els gèneres literaris El primer apartat es basa en la lectura i anàlisi d'uns textos representatius dels diversos

gèneres literaris; d'aquesta manera els alumnes poden identificar-ne les principals característiques.

La lírica S'inicia l'estudi més detallat dels gèneres amb l'observació d'un poema i el reconeixement

de les característiques de la lírica (vers, estrofa i poema); després es distingeix entre lírica culta i lírica popular. Finalment, es classifiquen els subgèneres de la lírica culta i de la lírica popular, s'observen exemples i s'aplica el que s'ha aprés en l'anàlisi d'estrofes de la lírica popular.

La narrativa En aquest apartat s'identifiquen les característiques de la narrativa per mitjà de la lectura

d'un text; deprés es presenten els elements narratius i es classifiquen els subgèneres narratius amb lectura d'exemples. Per a acabar, els alumnes apliquen el que han aprés en l'anàlisi de textos narratius.

El teatre Pel mateix procediment seguit abans es reconeixen els elements del teatre i es classifiquen

els subgèneres teatrals. La identificació dels trets de les obres teatrals cultes i populars tanca l'apartat.

La didàctica i el periodisme Es presenten la didàctica i el periodisme i es classifiquen els principals subgèneres. L'oratòria i la història Els últims apartats presenten la definició de l'oratòria i la història i la classificació dels

diferents subgèneres. Així, es completa la informació necessària perquè els alumnes puguen reconéixer tots els gèneres literaris.



Activitats d’avaluació Reconéixer les característiques de la llengua literària. Comparar dos textos pertanyents a gèneres literaris diferents i analitzar semblances i

diferències. Identificar els elements de l'acte de comunicació literària que apareixen en una obra

determinada. Analitzar les rimes d’unes estrofes. Analitzar unes mostres de lírica i classificar el gènere al qual pertanyen. Llegir un fragment narratiu i estudiar-ne les característiques. Observar una representació teatral i comentar-ne els elements més significatius. Identificar els trets que caracteritzen un text didàctic i justificar-ho. Classificar els diversos tipus de notícies. Reconéixer la temàtica d'un discurs. Debatre a classe sobre les característiques d'una o diverses obres històriques.



UNITAT DIDÀCTICA 10: La lírica trobadoresca i la lírica del segle XV

Objectius didàctics Reconéixer els trets de l'Europa medieval, del feudalisme i dels canvis dels segles XIII i

XIV. Distingir les causes per les quals València va esdevenir epicentre de la Corona d’Aragó. Identificar els factors que van causar la fragmentació del llatí i l'aparició de les llengües

romàniques, i analitzar l'evolució de la llengua des dels seus orígens fins al segle XV. Identificar els trets de la poesia trobadoresca i l'amor cortés i classificar-ne els subgèneres. Interessar-se pels nostres trobadors i la seua obra. Reconéixer els canvis que van causar l'evolució de la lírica trobadoresca. Analitzar l'obra dels poetes de tradició trobadoresca més destacats del segle XIV i XV:

Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. Valorar la importància de la poesia trobadoresca en el naixement de la lírica culta. Reconéixer les diferències entre la tradició trobadoresca i la poesia d’Ausiàs Marc (segle

XV). Identificar les innovacions que la poesia d'Ausiàs Marc aporta al món de la lírica i els

recursos formals de la seua obra. Valorar la poesia prerenaixentista de Joan Roís de Corella. Aplicar el mètode del comentari de text en l'anàlisi d'un poema d'Ausiàs Marc. Comprendre i valorar la importància de l'afecte i el respecte mutu en una relació entre

persones de diferent sexe.

ContingutsConceptes El feudalisme. Els segles XIII i XIV. La consolidació del Regne de València en el segle

XV. L’evolució de la llengua fins al segle XV. Lírica dels segles XII, XIII i XIV: lírica trobadoresca i lírica de tradició trobadoresca. Lírica dels segle XV: Ausiàs Marc i Roís de Corella.

Procediments Reconeixement de les característiques del feudalisme i anàlisi dels segles XIII i XIV des

del punt de vista social i econòmic. Reconeixement de les principals conquestes de la Corona d’Aragó i de les causes que

provocaren la consolidació del Regne de València en el segle XV. Anàlisi de l’evolució del llatí vulgar i de l’estat de la llengua des del segle XIII fins al

final del segle XV. Anàlisi de la relació entre la poesia dels trobadors i la societat feudal occitana. Reconeixement de les característiques de l'amor cortés i de la poesia trobadoresca i

classificació dels seus subgèneres. Estudi dels nostres principals trobadors. Identificació dels canvis que sofreix la lírica trobadoresca en el segle XIV. Anàlisi dels poetes de tradició trobadoresca de la fi del segle XIV i començament del XV:

Jordi de Sant Jordi. Identificació de les característiques de la poesia d' Ausiàs Marc i de Joan Roís de Corella.



Aplicació del mètode de comentari de text en un poema d'Ausiàs Marc.

Valors Valoració de la importància que va tindre la poesia trobadoresca en el naixement i

desenvolupament de la nostra lírica culta. Reconeixement i estima per les innovacions temàtiques i formals de l’obra poètica

d’Ausiàs Marc. Interés per l’obra poètica de Joan Roís de Corella. Interés pels nous valors apareguts a partir del Renaixement. Valoració de la importància de l'afecte i el respecte mutu en una relació entre persones de

diferent sexe.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En el Reflexiona i respon s'aborden aspectes de la música popular, sobre les relacions

amoroses i l'escriptura com a mitjà per a expressar els sentiments personals. En el Recorda es presenten els coneixements previs de caràcter històric, lingüístic i social

necessaris per a l'estudi de la poesia trobadoresca i la lírica medieval i del segle XV. Context històric i lingüístic De primer, els alumnes anoten les característiques de la societat feudal a Europa i,

seguidament, analitzen els canvis socials i econòmics produïts al llarg dels segles XIII i XIV. Posteriorment i per tal de situar l'alumne en el context històric, econòmic i lingüístic en què es va produir la lírica que ha d'estudiar en aquesta unitat s'analitzen les diferents conquestes produïdes per la Corona d’Aragó i les causes que provocaren que en el segle XV el Regne de València esdevinguera epicentre de la Corona. Després, es valora els factors que van causar la fragmentació del llatí i l'aparició de les diverses llengües romàniques i l'evolució de la nostra pròpia llengua fins al segle XV.

La lírica dels segles XII, XIII i XIV L'apartat comença amb l'anàlisi de la relació entre la poesia dels trobadors i la societat

feudal occitana. Tot seguit, cal que els alumnes prenguen nota de les característiques de l'amor cortés i de la poesia trobadoresca i se'n classifiquen els temes i els subgèneres. Finalment, la descripció dels canvis que sofreix la lírica trobadoresca en el segle XIV és del tot necessària perquè els alumnes puguen observar l'evolució del gènere i també, analitzar l'obra dels poetes més destacats del segle XIV i començament del XV on destaca Jordi de Sant Jordi.

Lírica del segle XV S'identifica l’estil, els recursos formals, la nova visió de la vida, l’amor, la moralitat i

l’espiritualitat de la poesia d' Ausiàs Marc i s'apliquen en la realització del comentari de text d'un poema d'Ausiàs Marc. Seguidament s’entronca aquest contingut amb el renaixentisme de Joan Roís de Corella i la seua lírica amorosa i religiosa.

Activitats d’avaluació A partir d'un text, redactar les característiques de la societat feudal europea i els canvis

sofrits en els segles XIII i XIV. Classificar les diverses causes històriques que procaren la consolidació del Regne de

València en el segle XV.



Classificar els principals canvis fonètics, morfològics i lèxics del llatí dels segles V al VIII i identificar en un text els canvis sofrits en l'evolució de la llengua entre els segles XIII i XV.

Definir l'amor cortés mitjançant l'anàlisi de l'estrofa d'un trobador occità. Relacionar els personatges que apareixen en una llegenda amb els personatges de l’amor

cortés. Completar un quadre amb els trets del trobador i la dama en la lírica trobadoresca. Respondre unes qüestions sobre el poema Presoner de Jordi de Sant Jordi. Analitzar les característiques de la poesia prerenaixentista de Roís de Corella. Elaborar el comentari de text d'un poema d'Ausiàs Marc.



UNITAT DIDÀCTICA 11: La sàtira i el teatre medievals

Objectius didàctics Distingir les característiques de la societat burgesa dels segles XIV i XV. Identificar les causes de la castellanització dels escriptors burgesos valencians de final del

segle XV. Establir els trets característics del gènere satíric medieval i de la literatura burgesa del

segle XV i classificar-ne la producció. Classificar les diverses formes del teatre medieval i les seues característiques. Aplicar el comentari de text en l'anàlisi d'un fragment de la novel·la Espill de Jaume Roig. Comprendre les visions de la dona durant l'Edat Mitjana i rebutjar les discriminacions per

raons de sexe en la societat actual.

ContingutsConceptes La societat burgesa a la València del segle XV. La sàtira medieval i la literatura burgesa del segle XV. El teatre religiós i profà. El Misteri d'Elx.

Procediments Identificació de les característiques de la societat burgesa valenciana del segle XV. Reconeixement de les causes de la castellanització dels escriptors burgesos. Anàlisi de les característiques de la sàtira medieval i de la literatura burgesa del segle XV. Classificació de les característiques del teatre religiós i profà. Reconeixement de les característiques i elements que apareixen en el Misteri d’Elx. Aplicació del mètode de comentari de text per a analitzar un fragment de l'Espill de Jaume

Roig.

Valors Rebuig de les modes lingüístiques que han implicat l’abandó de la pròpia llengua. Interés per la literatura burgesa del segle XV. Rebuig de les discriminacions per raó de sexe en la societat actual. Valoració del teatre medieval i de les seues representacions que, com el Misteri d’Elx o els

misteris de la Processó del Corpus Christi, han perviscut fins als nostres dies.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En Reflexiona i respon s'analitzen els trets que caracteritzen les ciutats més importants del

món, el contingut crític d'alguns gèneres literaris, i també, les particularitats d'una obra teatral triada per l'alumne.

En el Recorda es tracten fets històrics necessaris per a iniciar l'estudi de la sàtira i el teatre medievals.

Context social i lingüístic Primerament, l'alumne identifica les característiques més importants de la societat burgesa

valenciana del segle XV. Després, analitza les causes polítiques i socials que motivaren la



castellanització dels escriptors burgesos a la fi del segle XV. La sàtira medieval Per tal de comprendre l'evolució del gènere satíric al llarg dels segles XIV i XV, l'alumne

analitza les característiques de la sàtira medieval i en classifica la producció literària. La literatura burgesa del segle XV De primer, s'esquematitza les característiques de la vida literària valenciana i s'analitza les

característiques de la novel·la en vers Espill de Jaume Roig per tal d'aplicar-les després en un comentari de text. Després, s'estudia els trets més importants de la poesia de l'escola satírica valenciana i algunes de les seues composicions.

El teatre medieval Es distingeixen les característiques del teatre religiós i profà, s'analitzen els elements més

característics del Misteri d'Elx, dels misteris de la Processó del Copus Christi de València i d'altres manifestacions del teatre religiós. Per a acabar, s'estudia l'entremés com a peça més rellevant del teatre profà.

Activitats d’avaluació Classificar les característiques de la societat burgesa valenciana. Elaborar un resum de les causes de la castellanització dels escriptors burgesos. Redactar les característiques de la sàtira medieval i esmentar-ne alguns exemples. A partir d'un fragment d'una obra de l'escola satírica valenciana, extraure'n els trets. Escriure un redacció per a comentar els trets més rellevants del Misteri d'Elx. Elaborar un comentari de text d'un fragment de l'Espill. Realitzar un debat a classe sobre l'evolució de la visió de la dona al llarg de la història.



UNITAT DIDÀCTICA 12: Historiografia i didàctica en l'Edat Mitjana

Objectius didàctics Reconéixer les principals causes històriques i religioses que originaren el naixement de la

literatura historiogràfica i religiosa. Classificar les diverses formes d'historiografia. Identificar les característiques principals de les quatre grans cròniques. Estudiar els trets de la prosa didàctica de Ramon Llull i de la dels segles XIV i XV. Valorar l'oratòria sagrada com a font d'estudi de la llengua col·loquial dels segles XIV i

XV. Comentar un text de prosa didàctica de Ramon Llull. Valorar la realització de treballs en grup per tal millorar la relació amb els altres.

ContingutsConceptes L'expansió peninsular i mediterrània de la Corona d'Aragó i l'Església en l'Edat Mitjana. La historiografia. Les quatre grans cròniques. La prosa didàctica de Ramon Llull i dels segles XIV i XV. L'oratòria sagrada de sant Vicent Ferrer.

Procediments Guia de lectura: la Crònica de Ramon Muntaner. Comentari d'un text en prosa de Ramon Llull. Classificació de les formes d'historiografia. Reconeixement de les característiques de les quatre grans cròniques. Identificació dels trets de la prosa didàctica de Ramon Llull i de la dels segles XIV i XV. Anàlisi de l'oratòria sagrada de sant Vicent Ferrer. Lectura guiada de la Crònica de Ramon Muntaner. Aplicació del mètode de comentari de text per a analitzar un fragment del Llibre de l'orde

de cavalleria de Ramon Llull.

Valors Reconeixement i valoració de les causes històriques que originaren el naixement de la

literatura historiogràfica i religiosa. Estima del gènere historiogràfic, una finalitat del qual és ajudar-nos a recordar el nostre

passat històric. Valoració de la importància cabdal que va tindre l’obra de Ramon Llull en el naixement

de la prosa literària. Interés per l’obra literària d’Arnau de Vilanova, Anselm Turmeda, Francesc Eiximenis i

Isabel de Villena. Estima i interés per l’oratòria sagrada com a font d’estudi de la llengua col·loquial dels

segles XIV i XV. Valoració de la realització de treballs en grup per tal d'establir i millorar la relació amb els

altres.



Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En el Reflexiona i respon s'examina la presència de la didàctica i de la història en la

literatura actual. En el Recorda s'aborden temes històrics i socials de l'Edat Mitjana que ajudaran els

alumnes en l'estudi de la unitat. Context històric De primer, es classifiquen els principals fets històrics ocorreguts a la Corona d'Aragó

durant els segles XIII i XIV i els monarques que els van dur a terme. Per a acabar, s'analitzen els factors més importants que van contribuir a la crisi espiritual ocorreguda al llarg de l'Edat Mitjana.

La historiografia En aquest apartat, es descriu la historiografia i se'n classifiquen les diverses formes. La

identificació de les característiques de les quatre grans cròniques és el pas previ per a l'estudi, mitjançant una lectura guiada de la Crònica de Ramon Muntaner.

La didàctica El segon apartat presenta els trets de la prosa didàctica de Ramon Llull; tot seguit, es

classifica temàticament l’obra de Llull i s’analitzen dues obres narratives lul·lianes; l’elaboració del comentari de text en prosa de Ramon Llull serveix perquè els alumnes observen els recursos de la literatura didàctica. Per a acabar l’apartat, es caracteritzen les obres més importants de la prosa didàctica religiosa dels segles XIV i XV a partir d’un fragment de cadascuna.

L'oratòria sagrada Els alumnes realitzen un esquema amb els trets de l'oratòria sagrada de sant Vicent Ferrer i

analitzen diversos exemples d'aquesta literatura oral.

Activitats d’avaluació Classificar les causes històriques i religioses que originaren la literatura historiogràfica i

religiosa. Llegir i analitzar fragments de les quatre grans cròniques. Redactar les característiques comunes de les quatre grans cròniques. Definir el gènere didàctic mitjançant l'obra en prosa de Ramon Llull. Caracteritzar diversos exemples de prosa didàctica dels segles XIV i XV. Analitzar la temàtica i la forma del fragment d'un sermó de sant Vicent Ferrer. Elaborar el comentari d'un text en prosa de Ramon Llull.



UNITAT DIDÀCTICA 13: La prosa humanística i la novel·la cavalleresca

Objectius didàctics Identificar les característiques d'Europa a la fi de l'Edat Mitjana. Establir els trets de l'humanisme i conéixer la seua manifestació a la Corona d'Aragó. Reconéixer les causes que van afavorir la consolidació de la llengua entre els segles XIII i

XV. Interessar-se per la prosa de caire humanista de Bernat Metge i de Roís de Corella. Valorar la importància i l'originalitat de la nostra novel·la cavalleresca. Analitzar el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, mitjançant una lectura guiada. Comentar un text de prosa humanista de Lo Somni de Bernat Metge.

ContingutsConceptes La societat europea a la fi de l'Edat Mitjana. L'humanisme a Europa i la seua introducció a la Corona d'Aragó. La consolidació de la llengua. La prosa humanista. La novel·la cavalleresca i els seus antecedents.

Procediments Identificació de les característiques de la societat europea de la fi de l'Edat Mitjana. Reconeixement dels trets de l'humanisme i de la seua manifestació a la Corona d'Aragó. Anàlisi del procés de consolidació de la llengua. Identificació dels trets de la prosa humanista a partir de dues obres exemplars. Presentació de la novel·la cavalleresca i els seus antecedents. Lectura guiada del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Aplicació del mètode de comentari de text en un fragment de Lo somni de Bernat Metge.

Valors Valoració de la introducció de l’humanisme a casa nostra i de les repercussions que va

ocasionar en les obres literàries dels nostres autors. Interés per la invenció de la impremta i la repercussió que tingué en el món dels llibres. Valoració de l’esplendor assolida per la nostra llengua i literatura al segle XV, període

que és conegut com el Segle d’Or de les lletres valencianes. Valoració de trets originals i moderns com la versemblança, l’humor o la sensualitat

apareguts en les novel·les cavalleresques de la nostra literatura i que trenquen amb la tradició anterior.

Estima i interés per les influències que el Tirant lo Blanc exercí en altres literatures. Respecte per la igualtat d'oportunitats entre els dos sexes, tant en situacions de la vida

quotidiana com en la pròpia expressió.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En Reflexiona i respon es considera la influència de la cultura clàssica en la societat



actual, i també, les característiques dels debats i dels llibres de gran èxit o best-sellers. En Recorda es presenten un seguit d'aspectes literaris i històrics necessaris per a iniciar

l'estudi de l'humanisme i de la novel·la cavalleresca. Context històric i lingüístic Es comenten a classe les característiques de la societat europea de la fi de l'Edat Mitjana.

Els alumnes prenen nota de l'origen de l'humanisme i de la seua implantació a la Corona d'Aragó i fan un estudi comparatiu de les manifestacions de l'humanisme a Europa i a casa nostra. Per a acabar, s'observa el procés de consolidació de la llengua.

La prosa humanística Es realitza la descripció de la prosa humanista a partir de fragments de Lo somni de Bernat

Metge i de La tragèdia de Caldesa de Roís de Corella, amb la qual cosa es facilita als alumnes el comentari d'un altre fragment de Lo somni.

La novel·la cavalleresca Es presenta la novel·la cavalleresca i s'exemplifica amb l'observació de les principals

característiques de Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc; els alumnes estudien el Tirant lo Blanc de Joanot Martorel mitjançant una lectura guiada.

Activitats d’avaluació Exposar les característiques de la societat europea de la fi de l'Edat Mitjana. Elaborar un resum sobre la influència de l'humanisme en la nostra literatura. Extraure els trets humanistes d'un fragment de La tragèdia de Caldesa. Completar un quadre comparatiu que mostre l'evolució dels llibres de cavalleria fins a

l'aparició de la novel·la cavalleresca. Llegir i analitzar el tema i la forma d'un fragment de Curial e Güelfa. Elaborar el comentari de text d'un fragment del Tirant lo Blanc.



UNITAT DIDÀCTICA 14: La literatura entre els segles XVI i XVIII

Objectius didàctics Reconéixer els factors que van causar la decadència de la Corona d'Aragó, i també, els que

van originar la crisi de la literatura culta. Identificar els símptomes de l'afebliment de la nostra llengua a partir del segle XVI. Analitzar la temática i la forma d'obres didàctiques del Renaixement i la il·lustració. Identificar els trets de la poesia culta renaixentista i barroca, i de la poesia popular. Analitzar les característiques i l'evolució del teatre culte i del teatre popular. Distingir els trets més característics de la narrativa popular. Elaborar el comentari de text d'una llegenda. Valorar i utilitzar noves tecnologies en la producció de treballs escrits per a millorar

l'estudi de la literatura popular.

ContingutsConceptes Els factors de la decadència política i social de la Corona d'Aragó. La crisi de la literatura culta. L'afebliment de la llengua. Consciència unitària i secessionista de la llengua. La didàctica renaixentista i il·lustrada. La lírica culta i la lírica popular. El teatre culte i el teatre popular. La narrativa popular.

Procediments Comentari de la llegenda El somni del rei Jaume. Reconeixement dels factors que provocaren la decadència política i social de la Corona

d'Aragó. Distinció de les causes de la crisi de la literatura culta. Anàlisi dels símptomes de l'afebliment de la llengua i de les teories sobre el seu origen. Presentació de les característiques de la literatura didàctica renaixentista i il·lustrada. Anàlisi de la lírica culta i popular entre els segles XVI i XVIII. Classificació dels temes i de les formes del teatre culte i popular. Estudi de les formes narratives populars.

Valors Valoració de la consciència unitària i rebuig per la pèrdua de consciència lingüística i pels

postulats secessionistes envers la llengua. Estima i valoració de la poesia culta i popular i de la pervivència d’algunes d’aquestes

mostres literàries. Interés per la llegenda i la rondalla com a creacions orals de la cultura popular que han

arribat fins als nostres dies. Valoració de l'ús de les noves tecnologies en la producció de treballs escrits i en l'estudi de

la literatura popular.



Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En Reflexiona i respon es pretén considerar alguns aspectes sobre la pèrdua dels Furs

valencians arran de la derrota d'Almansa el 25 d'abril de 1707 i sobre la literatura popular dels segles XVI al XVIII.

En Recorda s'aborden coneixements previs necessaris per a iniciar l'estudi del context històric i cultural dels segles XVI al XVIII.

Context històric i lingüístic En aquest apartat, s'observen els factors de la decadència política i social de la Corona

d'Aragó, i també, les causes de la crisi de la literatura culta. Després, es classifiquen els símptomes de l'afebliment de la llengua i les diverses teories sobre el seu origen.

La didàctica renaixentista i il·lustrada S'hi comenten les característiques de la literatura didàctica renaixentista i il·lustrada per

mitjà de l'observació de tres exemples: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, les Instruccions per a la ensenyansa de minyons i la Rondalla de rondalles.

Lírica culta i popular Es fa una anàlisi de la lírica culta i popular dels segles XVI al XVIII, i se'n classifiquen els

temes i les formes. El teatre dels segles XVI, XVII i XVIII En aquestes pàgines s'estudia, d'una banda, el teatre culte de l'època analitzant l'evolució

de la tradició satírica a través de diferents exemples i classificant les característiques de la tragèdia neoclàssica per mitjà de l'obra Lucrècia de Joan Ramis; d'altra banda, s’observen les característiques dels dos vessants de treatre popular, el religiós classificant els Cicles i el profà analitzant un Col·loqui popular.

La narrativa popular En aquest últim apartat, es presenten les formes narratives populars de l'època, la rondalla

i la llegenda, i s'identifiquen les seues característiques més importants.

Activitats d’avaluació Explicar els factors de la decadència de la Corona d'Aragó, i també, els que van originar la

crisi de la literatura culta. Entaular un debat sobre l'inici de l'afebliment de la nostra llengua i comparar-ho amb la

situació lingüística actual. Analitzar la temàtica i la forma d'un fragment de Rondalla de rondalles de Lluís Galiana i

explicar la finalitat per la qual va ser escrita aquesta obra. Comentar un poema de Francesc Vicent Garcia analitzant-hi les característiques barroques. Realitzar un quadre sobre l'evolució del teatre de tradició satírica. Identificar les característiques del teatre neoclàssic en un fragment de Lucrècia de Joan

Ramis. Elaborar el comentari de text d'una llegenda.



UNITAT DIDÀCTICA 15: El Romanticisme i els seus gèneres

Objectius didàctics Identificar les característiques de la societat de la segona meitat del segle XIX i les

repercussions ideològiques. Analitzar els inicis de la recuperació de la llengua i els objectius de la Renaixença. Reconéixer els trets del Romanticisme. Identificar els temes i les formes de la poesia romàntica de la nostra literatura. Estudiar la poesia èpica de Jacint Verdaguer. Estudiar la poesia de Teodor Llorente. Classificar la narrativa romàntica. Reconéixer els trets de l’obra teatral d’Àngel Guimerà.

ContingutsConceptes La societat de la segona meitat del segle XIX. Els inicis de la recuperació de la llengua. La Renaixença. El Romanticisme. Poesia: temàtica; subgèneres poètics; Jacint Verdaguer; Teodor Llorente. Narrativa: la novel·la històrica; la narrativa costumista. Teatre: el teatre culte: el drama romàntic; el teatre popular: el sainet valencià; Àngel

Guimerà.

Procediments Identificació de les característiques de la societat de la segona meitat del segle XIX. Anàlisi dels inicis de la recuperació de la llengua i dels objectius de la Renaixença. Reconeixement dels trets del Romanticisme. Identificació dels temes i les formes de la poesia romàntica. Anàlisi de la poesia èpica de Jacint Verdaguer. Anàlisi de la poesia de Teodor Llorente. Classificació de la narrativa romàntica. Presentació dels subgèneres teatrals del segle XIX. Aplicació del mètode del comentari de text per a analitzar un fragment de Canigó, de

Jacint Verdaguer. Anàlisi d’aspectes lingüístics i literaris de textos poètics i teatrals del Romanticisme.



Valors Reconeixement i estima pels factors i elements que contribuïren a la recuperació de la

llengua en l’àmbit literari. Interés per l’obra de dos dels poetes més representatius d’aquest període: Jacint Verdaguer

i Teodor Llorente. Valoració de la poesia com a vehicle que permet expressar els propis sentiments. Reconeixement del component còmic que es desprén de les peces teatrals sainetístiques. Valoració de l’aportació de l’obra d’Àngel Guimerà en la renovació del teatre romàntic.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En el Reflexiona i respon es presenta com es va estendre a València el desvetlament de la

consciència nacional, es reflexiona sobre alguns aspectes del Romanticisme i l’opinió de la revista El Mole envers la situació del valencià en les primeres dècades del segle XIX.

En el Recorda es parla de la llengua durant els segles XVI-XVIII. Totes aquestes qüestions serveixen per a introduir i entendre millor les característiques del Romanticisme i de la Renaixença.

Context històric, cultural i lingüístic Es comenten a classe els trets de la societat europea de la segona meitat del segle XIX,

amb la finalitat que l’alumne/a puga contextualitzar les obres literàries del Romanticisme en la nostra literatura. L’alumne/a pren nota dels factors que van propiciar la inestabilitat política durant la Restauració i compara dos quadres sobre la diferent situació sociopolítica que es va donar a Catalunya i a València per tal que entenguen les distintes repercussions que la Renaixença va tindre en cada lloc. Finalment, es presenten els inicis de la recuperació de la llengua, els objectius principals de la Renaixença i les condicions en què es va viure a València.

El Romanticisme En el segon apartat, a partir de l’anàlisi d’un text de Víctor Hugo, es presenten les

característiques del Romanticisme. A continuació, es distingeixen els dos tipus de Romanticisme existents en la nostra literatura, per tal d’entendre millor la influència romàntica en l’ideari de la Renaixença.

Poesia En aquest apartat s’observen, amb l’ajuda de textos, els temes i els subgèneres poètics

més conreats durant la Renaixença. A continuació, s’aplica el que s’ha aprés en l’anàlisi d’una sèrie de poemes. Finalment, es presenten els trets de la poesia de Jacint Verdaguer i de Teodor Llorente perquè l’alumne puga analitzar textos d’aquests poetes.



Narrativa Es classifiquen els trets de la novel·la històrica i de la narrativa costumista a fi que

l’alumne/a puga analitzar formalment i temàticament textos narratius pertanyents a aquests subgèneres narratius.

Teatre En l’últim apartat es descriuen les característiques del drama romàntic i, també, els trets

més rellevants del sainet valencià a partir d’un text d’Escalante i les característiques de l’obra teatral d’Àngel Guimerà; amb tot això es facilita l’anàlisi lingüística i literària d’un fragment de Terra baixa, de Guimerà.

Activitats d’avaluació Resumir els trets de la societat de la segona meitat del segle XIX i la seua influència en el

triomf de la Renaixença. Debatre a classe els inicis de recuperació de la llengua i també, els objectius de la

Renaixença i les condicions en què es va viure a València. Redactar un esquema per a comparar els trets del Romanticisme amb els de la Renaixença. Identificar en uns textos els temes i els subgèneres poètics propis de la poesia romàntica

de la Renaixença. Comentar un fragment del poema èpic Canigó, de Jacint Verdaguer i un altre de La

barraca, de Teodor Llorente. Analitzar les característiques formals i temàtiques d’un fragment d’un quadre de costums

de Robert Robert. Analitzar el tema i la llengua emprada en un fragment d’un sainet d’Eduard Escalante. Explicar els trets del drama realista d’Àngel Guimerà a partir de l’anàlisi temàtica i formal

d’un fragment de Maria Rosa. Elaborar un comentari de text de Canigó, de Jacint Verdaguer.



UNITAT DIDÀCTICA 16: La narrativa realista

Objectius didàctics Reconéixer els trets de la societat de la segona meitat del segle XIX. Valorar la tasca cultural realitzada a València per Lo Rat Penat en el segle XIX. Classificar els diversos subgèneres narratius que tracten la realitat. Identificar les característiques de la novel·la de costums i de la novel·la de tendència

realista. Reconéixer les característiques de l’obra narrativa de Narcís Oller. Analitzar els trets principals de La bogeria, de Narcís Oller, i valorar el seu enriquiment

personal aportat. Fer comentaris de textos lingüístics i literaris i redactar-los de manera coherent.

ContingutsConceptes El context històric i cultural durant la segona meitat del segle XIX. La tasca cultural de Lo Rat Penat. Introducció a la narrativa del segle XIX. La narrativa, a cavall del costumisme i el realisme. La novel·la realista-naturalista. Narcís Oller.

Procediments Reconeixement de les característiques històriques i culturals de la segona meitat del segle

XIX. Identificació dels objectius i la tasca cultural de Lo Rat Penat en el segle XIX per a

redreçar la llengua i la cultura valencianes. Analitzar els problemes de la nostra narrativa del segle XIX i l’aproximació a la realitat

que van fer els subgèneres narratius. Estudi de la novel·la de costums i de la novel·la de tendència realista. Classificació dels trets del realisme i el naturalisme. Presentació de l’obra narrativa de Narcís Oller. Lectura guiada de La bogeria, de Narcís Oller. Aplicació del mètode de comentari de text per a analitzar un fragment de

L’Escanyapobres, de Narcís Oller. Anàlisi d’aspectes lingüístics i literaris de textos costumistes i realistes.



Valors Reconeixement de les tasques de redreçament lingüístic i difusió cultural encetades per Lo

Rat Penat. Valoració de l’assimilació per part dels nostres autors de les tècniques del realisme i

naturalisme i la seua introducció en la nostra literatura. Valoració de la contribució de Narcís Oller a la modernització de la narrativa del segle

XIX. Estima per la realització de guies de lectura, l’elaboració d’anàlisis de textos i comentaris

de text com a eines que ajuden en l’aprofundiment del propi estudi.

Activitats d’aprenentatge Coneixements previs En Reflexiona i respon es comparen algunes de les característiques de les narracions

romàntiques i realistes per tal d’entendre millor l’evolució que farà la narrativa durant la segona meitat del segle XIX.

En Recorda es defineix la Renaixença i es recorda que la poesia i el teatre van ser els gèneres literaris que primerament es van recuperar després de tres segles de decadència. Així, s’introdueix l’estudi del retard de la narrativa en la seua normalització.

Context històric, cultural i lingüístic Es comenten a classe els corrents filosòfics i científics de la segona meitat del segle XIX,

i es compara la situació econòmica i política de Catalunya i de València de la fi de segle, per tal de contextualitzar la narrativa d’aquest període. A continuació, es reflexiona sobre la tasca de redreçament lingüístic i difusió cultural empresa per Lo Rat Penat a final de segle XIX perquè l’alumne puga entrendre els efectes de la Renaixença a València.

Introducció a la narrativa del segle XIX En aquest apartat es comenten a classe els problemes de la narrativa en la nostra literatura

i s’observa un quadre que mostra l’evolució dels subgèneres narratius en la seua aproximació a la realitat. Finalment, es treballa un fragment d’un quadre de costums perquè l’alumne/a comprove com es produeix aquest acostament a la realitat.

Entre el costumisme i el realisme Es presenten les característiques de la novel·la de costums i de la novel·la de tendència

realista i se n’observen exemples. Per a acabar, l’alumne/a aplica el que ha aprés en el comentari del fragment d’una novel·la de costums.

La novel·la realista-naturalista



En aquest apartat es presenten les característiques del realisme i el naturalisme amb la intenció que l’alumne/a puga analitzar correctament la narrativa de Narcís Oller. Posteriorment, s’identifiquen les etapes i els temes principals de la narrativa de Narcís Oller i s’estudien dues obres d’aquest escriptor: L’Escanyapobres i La febre d’or. Finalment, s’aplica el que s’ha aprés en el comentari d’un fragment de L’Escanyapobres, de Narcís Oller.

Activitats d’avaluació Resumir les característiques històriques i culturals de la segona meitat del segle XIX. Valorar la tasca cultural exercida per Lo Rat Penat en el segle XIX. Redactar un esquema que mostre l’acostament a la realitat dels diversos subgèneres

narratius de l’època. Identificar les característiques de la novel·la de costums per mitjà de l’anàlisi d’un

fragment qualsevol. Realitzar la guia de lectura de La bogeria, de Narcís Oller. Elaborar el comentari de text d’un fragment de L’Escanyapobres, de Narcís Oller. Analitzar els aspectes lingüístics i literaris d’un fragment de L’auca de la Pepa, de J. Pons

i Massaveu, i de La febre d’or, d’Oller.


Documents

Crèdit 1: Llengua Catalana · Web viewReconéixer els trets de l'Europa medieval, del feudalisme i dels canvis dels segles XIII i XIV. Distingir les causes per les quals València