9
EL TOMBANT DEL SEGLE SANTIAGO RUSIÑOL JOAN PUIG I FERRETER RAIMON CASELLAS VICTOR CATALÀ JOSEP POUS I PAGÈS JOAN MARAGALL MIQUEL COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA

El modernisme i_el_noucentisme (1)

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: El modernisme i_el_noucentisme (1)

EL TOMBANT DEL SEGLE

SANTIAGO RUSIÑOL JOAN PUIG I FERRETER RAIMON CASELLAS VICTOR CATALÀ

JOSEP POUS I PAGÈS JOAN MARAGALL MIQUEL COSTA I LLOBERA PRUDENCI BERTRANA

Page 2: El modernisme i_el_noucentisme (1)

EL TOMBANT DEL SEGLE

JOSEP CARNER GUERAU DE LIOST MARIA ANTÒNIA SALVÀ

EUGENI D’ORS CARLES RIBA

Page 3: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT HISTÒRIC

• ÀMBIT SOCIOECONÒMIC

Al llarg del segle XIX, la industrialització i el progrés provoquen a Europa canvis importants en la manera de viure tradicional: el paisatge es transforma, els nuclis urbans creixen, es produeixen les primeres migracions del camp a la ciutat… La burgesia, que ostenta el poder econòmic, crea un nou estil de vida basat en els diners; d’altra banda, defensa una moralitat conservadora.

Page 4: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT HISTÒRIC

• ÀMBIT POLÍTIC

A Espanya, després del breu període que durà la Primera República (1873-1874), es produeix la restauració de la monarquia borbònica. Si bé és una època d’estabilitat política, la burgesia catalana s’allunya del govern central i impulsa la creació d’òrgans propis de govern.

Page 5: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT HISTÒRIC

• ÀMBIT LINGÜÍSTIC

A Catalunya, s’inicia el procés de sistematització de la llengua catalana de la mà de Pompeu Fabra.

Page 6: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT HISTÒRIC

• ÀMBIT CULTURALEls artistes rebutgen la deshumanització de la societat que comporta la industrialització i es rebel·len contra els valors burgesos, que entenen l’art com a mercaderia. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat.D’altra banda, arreu d’Europa apareixen diversos moviments estètics que tenen en comú el desig de modernitzar la cultura i d’incorporar l’art a la vida quotidiana. Aquest corrent cultural, que a Catalunya anomenem Modernisme, a França pren el nom d’Art Nouveau, a Anglaterra es diu Modern Style i a Alemanya, Jugendstil.

Page 7: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT LITERARI

• A Catalunya, se succeeixen dos moviments culturals que produeixen importants manifestacions literàries. Tenen en comú la voluntat de modernitzar la cultura catalana, encara que des de plantejaments diversos.

Page 8: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT LITERARI

• MODERNISME (1893-1911)

La renovació estètica del Modernisme va afectar totes les arts, sobretot l’arquitectura i les arts plàstiques, i a Catalunya va manifestar-se especialment en la literatura i el pensament. Els escriptors modernistes volen superar els postulats de la Renaixença i europeïtzar la literatura catalana, sense perdre els seus signes d’identitat. Reben la influència de diversos corrents literaris europeus.

Page 9: El modernisme i_el_noucentisme (1)

CONTEXT LITERARI

• NOUCENTISME (1906-1923)

El Noucentisme també busca obrir Catalunya al progrés i la modernitat, però a través d’un ambiciós programa polític i cultural que requereix la col·laboració dels artistes, els intel·lectuals i les institucions. Els escriptors noucentistes rebutgen l’individualisme i l’espontaneïtat dels modernistes, i defensen el retorn a l’harmonia dels clàssics.