Dossier Modernisme 1 - educaixa.org

��

��

��

Modernisme i modernitat

Dossier educatiu 1

SUMARI

Sobre el dossier educatiu Temes introductoris

Una època de canvis Neix l’escola per a tots i totes L’entorn social de la fàbrica

Un industrial i un arquitecte miren més enllà Activitats abans de la visita Conceptes

Un edifici amb història Una fàbrica com un castell L’exterior i l’interior, dos mons oposats

Els materials De Casaramona a avui

Activitats per fer a l’aula

Edita: Fundació “la Caixa”

Coordinació de l’edició: Departament educatiu

Textos: Raimon Ramis

© de l’edició 2006, Fundació “la Caixa”

© dels textos, els autors


Dossier educatiu 2

SOBRE EL DOSSIER EDUCATIU

Aquest dossier educatiu és una eina de treball per al professor que proporciona

informació i diferents propostes d'activitats de naturalesa interdisciplinària per explorar temes diversos. Aquests temes sorgeixen de la visita a CaixaForum però el dossier és útil més enllà ja que planteja qüestions generals que es poden abordar en els centres

educatius des de diverses disciplines. El dossier conté:

• Uns temes que organitzen els conceptes que es tractaran. • Suggeriments per examinar aquests temes a l'aula amb diferents estratègies participatives (en arribar a CaixaForum, aquests temes es reprendran i es treballaran

durant la visita guiada). • Un apartat d'activitats per continuar treballant a l'aula tot el que s'ha après.

Abans de visitar CaixaForum per conèixer com era la fàbrica Casaramona, el dossier proposa un seguit d’exercicis per fer a l’aula amb l’objectiu de conèixer el moment de la construcció de la fàbrica, la industrialització, la mecanització i la popularització

d’algunes màquines que possibilitaran els avenços tecnològics de la nostra època. Un cop dins l’edifici, ens fixarem en la circulació, la llum, la ventilació, els sistemes contraincendis, l’estil de l’edifici, els materials i les tècniques, en definitiva, tot allò que

va representar aquest edifici per la història de la arquitectura en general i la arquitectura industrial en particular. A classe un cop haguem acabat la visita podrem desenvolupar una sèrie de propostes

que ens permetran abordar des de disciplines diferents els conceptes treballats. ■ Sobre el nivell escolar

La intenció d'aquest dossier és suggerir algunes idees amb les quals pugueu treballar a l'escola de manera interdisciplinària. A partir de la informació que es proporciona, cada professor sabrà seleccionar i adaptar els continguts a la realitat dels seus

alumnes. En alguns casos s'incorporen recomanacions sobre el nivell al qual va dirigida una activitat determinada, però en última instància serà el docent qui haurà de decidir la seva idoneïtat y qui podrà adaptar les estratègies perquè els continguts que

es proposen puguin connectar plenament amb els seus alumnes.


Dossier educatiu 3

TEMES INTRODUCTORIS

Una època de canvis

Des de la invenció de la màquina de vapor (1806, la primera màquina de

vapor construïda a Catalunya), la mecanització de la indústria no fa més que créixer i evolucionar, creant un

dinamisme mai vist fins el moment. Els invents es succeeixen, i les botigues es van omplint de nous productes que

faciliten la feina i fan la vida més còmoda. Per exemple, la màquina de cosir, un dels invents que es popularitzarà en el canvi de segle, permetrà la mecanització dels petits tallers de sastres i modistes i la

possibilitat de que les dones s’incorporin al món del treball.

També es comencen a veure de manera habitual els cotxes

pels nostres carrers, i aparells que avui ja no s’usen, com la màquina d’escriure, tenen el seu naixement en aquest canvi de segle. Aquests invents són possibles gràcies a l’expansió

de l’electricitat que farà possible el desenvolupament de petits aparells domèstics, el que anomenem electrodomèstics, que facilitaran les feines de la llar, La

industrialització i la implementació de l’energia elèctrica dotarà a les cases d’invents moderns, com els ascensors, els aspiradors, les ràdios, etc.

Encara que moltes d’aquestes màquines són encara només accessibles per a les classes privilegiades, aquesta

successió de petits invents son l’avantsala dels canvis d’hàbits que ha viscut la nostra societat al llarg del segle XX.

Neix l’escola per a totes i tots

L’augment de productes i la seva demanda fa créixer de manera ràpida la indústria i la necessitat de mà d’obra provocant la ràpida incorporació de famílies senceres al treball industrial. Molts nens i nenes deixen d’estar amb les mares ja que han d’anar a

treballar per poder subsistir, comprar aliment, roba, etc. Aquells nens i nenes, de vegades eren incorporats com a ma d’obra en les indústries o vagaven pels carrers sense res a fer. En aquell moment ja hi havia molta gent que creia que no era la


Dossier educatiu 4

solució més adequada, i que als nens se’ls hi havia de donar una educació per poder

afrontar els reptes de la nova societat naixent. D’altra banda, la indústria demana cada cop més obrers amb coneixements i més especialitzats. Puig i Cadafalch era conscient

d’aquest problema i des dels seus càrrecs

polítics ho va afrontar, creant el 1913 l’escola del treball.

La nova societat demanava noves solucions i una formació universal, que arribés a tots els nens per tal de poder progressar.

L’entorn social de la fàbrica

Els canvis en els processos de fabricació

que es van iniciar a principis del XIX anaven acompanyats de grans canvis socials. Els industrials cada cop tenien un

paper més rellevant en la societat i reclamaven més llibertats. Aquesta llibertat comportava canvis en la relació

amb els obrers, amb la manera d’ensenyar, amb la llibertat de moviment de mercaderies, en el treball, en la manera

de governar,etc. La transformació del teixit industrial i social demanava un model polític diferent, on la

figura del Rei es qüestionava, on els obrers poguessin intervenir en les decisions de les fàbriques i en les del govern, ja que es propugnava sobretot que la persona era el més important per la societat i que la persona havia de ser lliure d’escollir el que ella

volia. Tothom havia de tenir les mateixes oportunitats. Aquesta transformació, que ja portava anys gestant-se, en el tombar del segle XIX al

XX explota a casa nostra de manera molt violenta amb fets com els de la Setmana Tràgica, i altres que posaven en evidència les fortes tensions socials que els canvis en la economia y la societat produïen.

Tots els avenços científics i tecnològics que se succeeixen a principis del segle XX són possibles gràcies a persones com Puig i Cadafalch que no exerceixen la seva

professió aplicant solucions ja conegudes, sinó que investiguen i creuen que el seu treball ha de contribuir a fer una societat millor.


Dossier educatiu 5

Un industrial i un arquitecte miren més enllà

Ara ja fa casi 100 anys que El Sr. Casaramona es va decidir a construir la nova fàbrica encarregant-li el projecte a Josep Puig i Cadafalch, que a mes d’arquitecte era polític,

historiador, i agitador cultural. Una figura cabdal per entendre la Catalunya actual. Hem de pensar que el que feien llavors aquesta gent, Casaramona que ja tenia casi 80 anys i en Puig i Cadafalch, eren molt innovadors, ja que estaven buscant respostes a molts

dels reptes que els nous invents i els nous models socials presentaven. Moltes de les seves propostes avui encara ens sorprenen.

Puig i Cadafalch, és una de les principals figures del catalanisme polític i del modernisme, des de la seva pràctica arquitectònica, i de política impulsarà la recuperació del romànic català, la popularització de la cultura i l’ensenyament i va

promoure la Mancomunitat de Catalunya.


Dossier educatiu 6

ACTIVITATS ABANS DE LA VISITA

Abans d’iniciar la visita a l’edifici, és interessant fer una aproximació a les causes que van rodejar la construcció de la fàbrica, veure els aspectes que van marcar l’evolució

política i social en els anys en que es va construir la fàbrica; els invents que van aparèixer, les noves idees estètiques, etc... A l’apartat d’activitats abans de la visita us suggerim alguns exercicis per fer-ho.

Una mica de context

- Busqueu en quin moment va arribar la electricitat a la vostra població o barri, i com es popularitza el seu ús.

- Llisteu i il·lustreu els moments més importants del moviment obrer des del seu naixement fins avui.

Abans i després d’una fàbrica

Com ja sabeu la construcció d’una fàbrica s’ha entès sempre com un element de progrés. Per entendre bé que vol dir això podríem veure si en el nostre barri, poble,

vila, ciutat, comarca, etc., han existit o existeixen fàbriques. Anem a investigar una mica: - esbrinem si la construcció de la fàbrica i la seva activitat han estat positives per la

població, - si ha propiciat la vinguda de nous habitants, - si ha proporcionat feina a molta gent,

- si ha propiciat la construcció de cases, nous barris al voltant, etc., - valorem també quins efectes negatius ha pogut tenir (contaminació, superpoblació, etc.).

Podem obrir un debat amb els alumnes al voltant d’aquests fets amb l’objectiu de facilitar la comprensió de la importància que té la construcció d’una fàbrica i les conseqüències que comporta en les àrees que l’envolten.

Electrodomèstics i altres familiars

Proposeu al alumnes de fer un llistat de les màquines que tenen a casa seva. Després hauran de fer un arbre “genealògic” i, si pot ser, també cronològic de cada màquina.

Per exemple, el MP3 es fill del DiscMan, aquest del lector de CD, aquest del Cassette, aquest del tocadiscs, aquest del gramòfon. Anoteu, al costat de cada aparell, la data en que va ser creat.


Dossier educatiu 7

Per anar més enllà, podem arribar a fer, per exemple, l’evolució de l’àbac a l’ordinador, o de la màquina d’escriure mecànica a l’ordinador, del globus aeroestàtic al transbordador espacial, dels senyals de fum a Internet, del foc al microones, o de la

ma de morter als robots de cuina (o termomix).

Coneguem Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch va ser un personatge essencial de la Catalunya dels primes

decennis del segle XX. Convideu els alumnes a treballar per grups les diferents facetes del personatges: La política, l’arquitectura, l’arqueologia i la recuperació del patrimoni històric. Busqueu, també, les imatges dels edificis que va construir Puig i

Cadafalch. Si en teniu a la vostra ciutat, podeu anar a fotografiar-los directament. Un cop recollida tota aquesta informació, podeu ordenar-la cronològicament en una

línia del temps dibuixada sobre una superfície gran. Si voleu, podeu fer servir un esquema similar a aquest:


Dossier educatiu 8

CONCEPTES

Hi ha edificis, com la mateixa fàbrica Casaramona, que son frontisses entre dos moments, entre allò que ha estat i el que serà; entre tradició i modernitat, com en el

cas de la fàbrica, que, tot i que no ens adonem, té més de modernitat que de tradició. Estem davant d’un edifici que comença a rendir-se sense complexes a una arquitectura més industrial, a aquella que desembocarà en el racionalisme de l’edifici

veí, el que es troba a l’altre costat del carrer: el pavelló alemany de Mies Van de Rohe. Els edificis immediatament posteriors a la construcció de Casaramona ja presenten un component racionalista, i les seves darreres obres seran de clara inspiració

neoclàssica. Com els Palaus de Alfons XII i Victòria Eugènia de la fira, just al costat del Pavelló Mies Van de Rohe

Un edifici amb història

Casaramona, encara que va ser projectada i pensada per fabricar teixits, és l’activitat que menys ha

allotjat al llarg de la seva historia. A Casimir Casaramona se li va

cremar la fàbrica que tenia a Barcelona, situada a la Ciutat Vella actual. Aquest accident el va fer

pensar sobre la necessitat de tenir una fàbrica que s’adaptés als temps moderns, a les noves màquines i a les noves maneres de produir, però que també tingués en compte a la gent que hi treballava.

Aquesta idea era possible a l’època ja que la indústria es trobava en un procés de mecanització constant i, d’altra banda, els obrers demanaven que se’ls tingués en compte i defensaven amb sang els seus drets.

La mecanització feia que les fàbriques s’haguessin de dissenyar per poder fer lloc a les màquines, fer arribar l’energia que les movia i permetre que aquestes rebessin

matèria primera constantment. Malauradament, les idees avançades de Casimir Casaramona no van tenir continuïtat. El seu fill i hereu no va saber gestionar la fàbrica i la va tancar als pocs anys de ser inaugurada, llogant-la com a magatzem. Al llarg del

temps l’edifici ha estat, també, caserna de la policia fins convertir-se en CaixaForum.


Dossier educatiu 9

Una fàbrica com un castell

La fàbrica Casaramona, a primer cop d’ull, ens fa pensar en un castell. És un complex de planta quadrangular que s’adapta totalment a una illa de l’eixample. La part

edificada de la fàbrica forma una u que envolta dos cossos exempts, un d’ells dóna al carrer i l’altre queda tancat dins del recinte. En la seva configuració original l’edifici només tenia un subterrani que estava sota la nau entre les dues entrades principals al

recinte industrial.

Les llums de la nau es cobreixen amb

una coberta cònica realitzada segons la tradició de la volta catalana i suportada amb columnes de ferro. Els tancaments

de les naus estan plenes d’obertures rematades per voladissos que ajuden a donar un aire medieval a l’edifici,

recordant els vitralls del gòtic europeu. El conjunt es veu coronat per dues torres. Tot el conjunt està ple de cites a

la tradició arquitectònica medieval. En la seva distribució interna té un esquema molt senzill que facilita la circulació pel

seu interior, l’entrada de llum i la ventilació, la qual cosa fa possible el treball en el seu interior i l’accés de màquines així com la transmissió de l’energia, al ser les naus de producció diàfanes.

Tot passejant per CaixaForum aneu anotant els material que s’ha fet

servir per la seva construcció. Un cop acabeu el passeig, feu una

catalogació en tres columnes d’aquests materials segons els

considereu tradicionals, moderns o actuals (Veurem que hi ha

materials que s’usen en els tres moments que hem marcat, aleshores,

fem reflexionar els alumnes sobre com és de diferent l’ús de cada

material en cadascuna de les èpoques).

L’elecció del castell com a model arquitectònic es fa palesa en la repetició insistent de certs elements que pertanyen a la iconografia típica del castell com els merlets, les torres o els pinacles. A més, fa servir una decoració molt austera que es realitza amb

el mateix element constructiu, el maó, com són els voladissos arquejats, etc. Amb aquesta referència a l’arquitectura medieval l’arquitecte fusiona els elements

sòlids del castell amb la lleugeresa de les parets de les catedrals gòtiques que s’omplien de vitralls. Puig remata l’espai de les finestres amb el voladís arquejat que


Dossier educatiu 10

son una referència als tancaments del gòtic nòrdic. Al mateix temps, aquest voladís

arquejat ajuda a unificar l’alçada de tot l’edifici.

A la visita dibuixeu i/o llisteu els elements que us recorden un castell o que

us fan pensar en l’arquitectura medieval. A la classe mireu de comparar els

elements medievals de Casaramona amb elements arquitectònics d’edificis

del gòtic.

L’exterior i l’interior, dos mons oposats

En el moment de projectar la fàbrica, Catalunya estava immersa en la redefinició de la seva identitat, un fenomen

que no era exclusivament català sinó que també es va donar al llarg del segle XIX a Alemanya o Itàlia. Tant en un cas com en els altres, la redefinició del sentiment nacional es va

fer buscant unes arrels històriques que haguessin creat una tradició comuna a tot el territori.

Aquesta visió romàntica va fer néixer i popularitzar les llegendes d’inspiració medieval que justifiquen el sentiment nacional. Aquestes sempre es situen dins d’escenaris de

l’Edat Mitjana.

Busqueu llegendes i contes tradicionals catalans en les versions de principis

del segle XX . Llegiu-los i feu notar i/o deduir als lectors dins de quin

escenaris es desenvolupa l’acció, si són escenaris rurals, medievals, etc.,

identifiqueu aquests escenaris amb imatges de restes arquitectònics,

paisatges, etc.. Feu una cronologia visual col·locant en ordre cronològic les

imatges de les restes, la de la publicació de contes i llegendes, i la dels

nens o lectors. Inseriu en aquesta cronologia la imatge de Casaramona i la

de CaixaForum.

La visió romàntica del món medieval es veurà reforçada per la passió vers la natura i

l’antiguitat, una de les bases d’on sorgeix el modernisme, tot com a contrapunt a una industrialització creixent que, segons ells, posa en perill el món fins aquell moment conegut.

Compareu obres pictòriques historicistes del romanticisme català o europeu

amb personatges del còmic clàssic. Busqueu les similituds i observeu com

la manera de veure el mon medieval ha perdurat fins els nostres dies en les

obres de ficció.


Dossier educatiu 11

Els nostres modernistes aniran assumint els canvis que la indústria imposa a la

societat i a la pràctica artística, introduint en les seves obres tant les noves tècniques com, fins i tot, iconografia que fa referència a aquest nou món, com és el cas de Puig i Cadafalch a la casa Amatller i al Palau Macaya.

Així, doncs, la pell de Casaramona té aquest vestit medieval mentre el seu interior està ple de funcionalisme que és possible gràcies a l’ús de materials “moderns” i solucions

que apunten cap a una arquitectura més preocupada per l’ús que per l’aparença dels edificis.

Puig i Cadafalch decideix facilitar la circulació dels vehicles creant un circuit que recorre tot l’espai interior i facilita l’entrada i la sortida, gràcies a la forma d’U que evita el creuament de vehicles en dues direccions. A més, ordena els espais de la fàbrica de

manera que el trànsit de mercaderies sigui fàcil. Així, els patis són carrers, espais que només permeten la circulació i no deixen lloc per l’amuntegament d’objectes.

Darrera la seva profusió decorativa, el modernisme amaga un funcionalisme i una

clara intenció d’integrar els principis racionals que van guanyant terreny en la pràctica arquitectònica del moment. Així, a CaixaForum, els diferents elements compositius de l’edifici (la configuració dels carrers, l’aparició rítmica de les finestres amb els dintells

que s’amaguen sota el voladís arcat que protegeix del sol les obertures, etc.) tenen un alt component funcional.

Per optimitzar l’ús dels espais, Puig i

Cadafalch adopta solucions enginyoses com és el cas dels lucernaris col·locats als laterals dels carrers, al costat de la nau central, que

introduïen la llum al soterrani ―avui mediateca―, de la mateixa manera que el pati d’Isozaki dóna llum a la recepció de

CaixaForum.

Un altre dels aspectes més rellevants del conjunt és el sistema contraincendis que es

basa en la col·locació d’un dipòsit d’aigua de gran capacitat a la part superior d’una de les torres amb l’objectiu de guanyar pressió per poder lluitar contra les possibles flames.

La modernitat de l’edifici la trobem també en la idea de salubritat. Puig, a petició del Sr. Casaramona, idea un edifici on la llum i la renovació d’aire arribi a tots els racons de

les naus. Per això adapta les solucions gòtiques als materials i tècniques constructives modernes i utilitza materials lleugers que li permeten fer els tancaments de les naus. Les obertures de grans finestres deixen passar la llum i permeten la constant

renovació de l’aire de l’interior de la fàbrica.


Dossier educatiu 12

Els materials

L’arquitectura ha de saber trobar la tècnica adequada a les noves necessitats de l’edifici. Així, la contundència del castell medieval, amb els seus murs de pedra i amb

poques obertures, a Casaramona es perd per l’ús del maó i per la inclusió de finestres a totes les parets. Els murs de càrrega que haurien de ser necessari per suportar les

llums de les naus es minimitzen en una combinació

d’elements tradicionals com l’ús de la tècnica de la volta catalana. Aquesta permet la realització d’un pla ondulat que possibilita el cobrir grans espais amb pocs punts de

recolzament. Aquests punts es solucionen amb la introducció de les columnes de ferro, un dels nous materials que revolucionen els sistemes constructius.

La tradició constructiva amb maó és força antiga. A Catalunya es desenvolupa una tècnica que

tradicionalment s’ha anomenat volta catalana que es realitza a partir de rajoles d’aproximadament 20 x 10 cm. i amb menys de 2 cm de gruix que son molt

resistents i pesen molt poc. L’ús d’aquest material permet cobrir grans cobertures descarregant de pes els suports, la qual cosa permet que aquests puguin ser més lleugers.

D’altra banda, la rajola permet la realització d’altres formes geomètriques com les cobertes conoides (cons

partits per la meitat i capicuats). Aquesta mal·leabilitat de les superfícies treballades amb la tècnica de la volta catalana obre un munt de possibilitats expressives a

l’arquitecte. Un dels exemples més destacats i visibles de l’ús d’aquesta tècnica el trobem a les escoles de la Sagrada Família que Gaudí va construir amb la

combinació de plans conoides, el mateix pla que Puig utilitza a les cobertes de les naus de Casaramona.

De Casaramona a avui

Moltes de les solucions que aplicà Puig i Cadafalch a la fàbrica avui encara són vigents. En la reforma de la fàbrica es va veure la

necessitat d’il·luminar el nou soterrani, i Arata Isozaki va trobar la solució en el mateix edifici. Les cobertes ondulades, o de formes


Dossier educatiu 13

orgàniques, avui son una solució d’us freqüent en molts edificis, gràcies a

l’alleugeriment dels materials i a les aportacions i experimentacions d’arquitectes com Puig i Cadafalch.

De la mateixa manera que la solució de la entrada a CaixaForum esta pensada com un receptacle que recull la llum i l’escampa pel soterrani fet en la reforma de conversió de la fàbrica a CaixaForum, Isozaki, en la seva intervenció a la entrada, porta a

l’extrem monumental la mateixa solució que Puig havia utilitzat per fer arribar la llum al magatzem soterrat.

Si observem les noves construccions que han de cobrir grans superfícies, veiem que les formes i solucions dels modernistes es repeteixen. Com si es tractés de copiar a la natura, des dels primers modernistes hi ha un procés de síntesi de la idea d’arbre com

a suport: els pilars de Domènech i Muntaner, per la síntesi dels pilars de la nau central de la Sagrada Família que vol ser un bosc de pedra, o el arbres metàl·lics que marquen l’entrada de CaixaForum, fins la repetició obsessiva i ordenada dels pilars de

la T4 de l’aeroport de Barajas on es redueixen a la mínima expressió. Totes tenen un objectiu: reproduir el mateix efecte del bosc amb uns pilars que suporten una coberta lleugera a través de la qual hi passa la llum.


Dossier educatiu 14

ACTIVITATS PER FER A L’AULA

La planta

(alumnes de primària)

Seguint la planta de CaixaForum, a la classe disposem les taules com si fossin les naus de la fàbrica. Marquem

un punt on els nens hagin de deixar alguna cosa (un full), i un altre on hagin de recollir un altra cosa (per

exemple un llapis). Els dos punt han d’estar ben separats. Fem circular els nens entrant a la vegada per les dues

portes i sense marcar cap ordre. Seguidament els fem entrar a tots per una sola porta i marquem l’ordre de

circulació de tal manera que surtin per l’altra porta.

Un cop fet aquest exercici, tornem la

classe al seu ordre habitual, dibuixem la planta de la classe amb la distribució de la classe a la pissarra. Els nens van entrant un per un a la classe i fan el recorregut fins al lloc on seuen, després dibuixen aquest recorregut a la pissarra. Tindrem a la

pissarra, doncs, tots els itineraris que han fet els nens per seure i ara podrem discutir amb ells si hi ha un recorregut més endreçat, on no es creuin els uns amb els altres, on no ensopeguin, etc.

Pressió contra el foc

A Casaramona hem vist les dues torres que contenen aigua per tenir pressió per

apagar els possibles incendis. Anem a veure com funciona aquest principi. Agafem una ampolla de plàstic de 1,5 l o 2 l. Fem un petit forat al terç superior, i un altre a l’’inferior. Els tapem. Omplim l’ampolla d’aigua i un cop plena destapem els forats que

hem fet. Observarem que el raig d’aigua del forat inferior surt amb més força que el superior. Podem col·locar l’ampolla en un lloc alt i amb l’ajuda d’un tub conduir el raig d’aigua fins a nivell de terra per comprovar que si l’aigua cau de més alçada, aquesta

encara té més força. Els lucernaris

Com va fer Puig i Cadafalch, Isozaki va haver d’idear la manera de fer arribar la llum natural allà on no n’hi havia.


Dossier educatiu 15

Agafem dues capses de sabates. Retallem un terç de la tapa de cadascuna de les

capses. Al costat oposat del terç que hem retallat, retallem el lateral i tapem el forat amb paper vegetal. Pintem l’interior de les capses, excepte la paret en la qual hem posat el paper vegetal. Una la pintem negra i l’altra blanca. Col·loquem les dues

capses una al costat de l’altra, les tapem de manera que el terç de la tapa que hem retallat deixi un forat en el costat oposat del vegetal. Il·luminem el forat que queda a la tapa, i a través del vegetal observem quina té el seu interior més il·luminat.

La llum que entra pel forat es transmet més fàcilment en la caixa pintada de blanc mentre que a la pintada de negre la llum no és transmet per tota la caixa. Podem repetir l’exercici amb diferents caixes pintades d’altres colors per veure quin colors

transmeten més llum i quins n’absorbeixen més. D’aquesta manera explicarem per què tant Puig i Cadafalch com Isozaki han utilitzat el color blanc a les parets dels forats que han de donar llum als soterranis.

Què vol dir salubritat?

Avui la seguretat i la higiene en el treball està present a tot arreu, els edificis es fan ja

pensant en que sigui fàcil treballar-hi i rentar-los. Però a principis de segle no sempre es tenien en compte la necessitat de treballar en llocs nets i segurs. Un lloc net ha de ser un lloc que es pugui ventilar (renovar l’aire) fàcilment, que es pugui netejar sense

impediments, que tingui la llum necessària per a realitzar les feines que s’hi fan, que les instal·lacions perilloses estiguin aïllades i protegides, etc.

• (primària) Agafeu dues caixes de sabates iguals. En una hi fem una porta en un

dels costats; a l’altra, a més de la porta, hi fem finestres que es puguin obrir i tancar a tots els costats. Col·loquem a cada caixa una cosa que faci pudor, per exemple, una fruita podrida. Deixem-lo tota la nit dins les caixes ben tancades.

Al matí posem el nas per la porta de les caixes i comprovem quin ambient hi ha a la caixa. Tornem a tancar les portes i les caixes, però obrim les finestres de la caixa que en té i tornem a esperar el dia següent a veure quines de les dues

caixes té el seu ambient més sanejat.

• Observant la vostra classe, penseu si és fàcil netejar-la, si no hi ha carteres i estris pel terra que dificultin escombrar i fregar, si les taules estan ordenades, si

hi ha racons difícils d’accedir-hi, etc. També podeu veure si hi ha objectes o parts de les instal·lacions que poden ser perilloses, si els llibres estan ben posats a les llibreries, si les finestres tanquen be, si els endolls i mecanismes

elèctrics en bon estat, etc. Un cop hagueu fet la llista de tot això, penseu en com arreglar-ho per ordenar millor l’espai i evitar possibles accidents.

Documents

Dossier Modernisme 1 - educaixa.org