Embed Size (px)
Citation preview
EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA
1
1. EL PAS DEL MITE AL LOGOS
2
1.1. El pensament mític
• Supervivència al medi: la pregunta pel per què
– Observació d’allò què passa– Informació tramesa pels
avantpassats
• Explicacions mítiques (MITE), antropomòrfiques
3
Mite:
Narració de caire sagrat, és a dir, avalada per la divinitat i, per tant, inqüestionable, que explica l’origen, la naturalesa (constitució o estructura) i el funcionament d’una realitat, total o parcial, i en la qual es personifiquen les forces de la naturalesa.
4
“història sagrada” perquè revela que el món, l’ésser humà, la vida,... tenen un
origen sobrenatural
A través d’ell l’ésser humà:
Obté una resposta als seus problemes
Se li presenten uns patrons de conducta
Se li mostra el sentit i el valor de la seva existència
És doncs, una explicació tancada, immodificable i sense progrés
castes sacerdotals
El mite, per tant, no és merament un contingut explicatiu, com una teoria científica que, quan ja no resulta expicativa, s’abandona, sinó que es tracta més aviat, d’una actitud mental que és a la base de
qualsevol explicació
• Què va permetre que a la Grècia del segle VI a.C. es substituïssin les explicacions mítiques per les racionals?
Que va possibilitar el pas del Mite al Logos (Raó)?
D’aquí que resulti tant difícil desfer-se d’aquesta mena de concepcions, ja que aixpò significa substituir el dogmatisme per una actitud crítica
La creença per raonament, la seguretat pel risc
1.2. Característiques dels mites grecs
• Peculiar forma grega d’entendre els mites
• Primeres obres escrites on s’exposen els mites foren:• HOMER (segle VIII a.C.): La Ilíada i L'Odissea• HESÍODE (segle VII a.C.): Teogonia i Els treballs i els dies
• Visió grega dels propis mites diferia en aspectes importants de la de les altres civilitzacions
6
Mites altres civilitzacions Mites grecs
Acció personatges
principals
Arbitrària Progressiu intent de racionalització
Déus Sagrats Desacralització:L’única característica que els separa dels éssers humans és que són immortals, però tenen les mateixes virtuts i defectes amb un grau encara més elevat
Models A imitar Poc respectables:Ja que són dominats per grans passions (enveges, rancúnies, odis,...)
Autoritat Inqüestionable: són divinitats distants i terribles
Qüestionables:Fruit dels seus grans defectes els éssers humans s’atreveixen a qüestionar-los
Poder Absolut No és absolut:Estan sotmesos a la Moira (Destí); és el que més endavant s’entendrà per llei natural
7
Hesíode
Teogonia 116 ss.
Doncs bé, abans que res fou el Caos i després Gea de
pregones sines, seti sempre ferm per a tots els immortals
que senyoregen els cims de l'Olimp cobert de neu i el Tàrtar
bromós, situat en l' indret més pregon de la terra de camins
amplis. També fou Eros, que és el més bell dels déus
immortals, aquell que amolla els membres i aquell que, en el
cor de tots els déus ide tots els homes, enjova la ment i la
voluntat més assenyada.
Del Caos naixeren Èreb i la negra Nit. Al seu torn, de la
Nit naixeren l'Èter i el Dia. [125] Els va infantar després
d'engendrar-los unida plena d'amor amb Èreb. La Terra
d'antuvi infantà un ésser igual a ella, Úranos cobert d'estels,
capaç de cobrir-la del tot, estatge sempre segur per als déus
benaurats. I va crear les altes muntanyes, sojorn plaent de
les deesses, de les nimfes que habiten les fondalades del
bosc. Va infantar també el mar eixorc, d'onades violentes, el
Pontos, mancada del delejat amor.
Tot seguit, però, de colgar-se amorosa amb Úranos,
infantà Ocèan de remolins pregons, Ceu, Crios, Hiperíon,
Jàpet, Tia, Rea, Temis, Mnemòsine, Febe de corona
daurada i l'encisadora Tetis. Després d'ells naixé el més
jove de tots, Cronos, de pensaments tortuosos, el més
terrible dels seus fills. I va començar a odiar el seu
progenitor exuberant. També dona a llum els Ciclops de cor
superbiós, Brontes, Estèropes i Arges d'esperit temerari
(són els qui donaren a Zeus el tro i els qui fabricaren el
llamp). En tot són iguals als altres déus, tret del fet que
tenen un sol ull al mig del. front. I és per aquest únic ull
circular del seu front que reben el nom de Ciclops. La força,
la violència i la destresa són presents en els seus actes.
Encara van néixer tres fills més de Gea i d'Úranos, grans i
poderosos, de nom esfereïdor de pronunciar, Cotos, Briàreu
i Gies, criatures plenes de supèrbia. [150] De les seves
espatlles prorrompen cent braços aterridors i dels seus
muscles els creixen, a cada un, cinquanta caps, sobre els
seus poderosos cossos. I una força terriblement
espaordidora s'afegeix al seu aspecte imponent.
8
Tots els fills nascuts de Gea i Úranos eren criatures temibles i
des del principi eren odiats pel seu propi pare: tan aviat com naixien,
els amagava en les cavitats de la Terra i no els permetia de veure la
llum. Mentre Úranos es complaïa amb el seu capteniment malèfic, la
Terra immensa gemegava d'asfíxia i va preparar un ardit astut i
perniciós. Cuitosa va crear una mena d'acer blanc, en féu una gran
falç i s'adreçà als seus fills. Amb el cor afligit va dirigir-los paraules
d'enardiment: «Fills meus i d'un pare soberg, si em volguéssiu creure,
castigaríem l'afront ignominiós del vostre pare. Ell, doncs, és el primer
que ha maquinat actes indignes».
Així va parlar, però la por els dominà tots i cap d' ells no digué
ni una paraula. Només el gran Cronos de pensaments retorts va gosar
contestar a la seva mare estimada amb aquestes paraules: «Mare, et
prometo que jo portaré a cap els teus propòsits, perquè el nostre pare,
de nom odiós, no em produeix gens de pietat. Ell, doncs, és el primer
que ha maquinat actes indignes».Així va dir, i el cor de la immensa
Gea s'omplí de goig. El va portar d'amagat a l'aguait i li posa a les
mans [175] la falç de dents esmolades i li va explicar tot el seu
engany. I va arribar el gran Úranos portant la nit amb ell i, àvid d'amor,
es va estendre sobre Gea i va expandir-se pertot arreu. El fill, des del
seu parany, va estendre la mà esquerra i amb la dreta va empunyar
l'enorme i llarga falç de dents esmolades i d'un cop sec li va amputar
els genitals.
El va tirar, a l'atzar, cap al seu darrere. I no van sortir en debades de les
seves mans: totes les gotes de sang que van caure, la Terra les va acollir i,
acomplert el temps, va infantar les poderoses Erínies i els grans Gegants,
d'armadura refulgent, que porten a les mans llargues javelines. També va
infantar les Nimfes anomenades Mèlies, sobre la terra immensa. Tan aviat com
va tallar els genitals amb l'acer i els va llançar des de terra ferma a la mar
agitada per les tempestes, aquesta se'ls va endur durant molt de temps. Per tot
el voltant del membre immortal va aparèixer una escuma blanca i, dins
l'escuma, va formar-se una donzella. De primer va fer cap a Citera la divina i
d'allà es dirigí a Xipre tota voltada de mar. Allà va prendre terra la deessa bella
i venerable i l'herba creixia per tot el voltant de la petja dels seus peus subtils.
Déus i homes l'anomenen Afrodita, deessa nascuda de l'escuma, i Citerea de
bella corona, perquè naixé de l'escuma i perquè s'adreçà a Citera. També
l'anomenen Ciprogenes, perquè va néixer a Xipre, batuda per les ones,[200] i
Filomedes, perquè va néixer dels genitals. Eros l'acompanyà i el bell Hímeros
la seguia, tan aviat com va néixer i va encaminar-se vers l'aplegament dels
déus. Des del principi posseeix aquest privilegi i li ha correspost aquesta tasca
entre homes i entre déus: la intimitat amb les donzelles, els somriures, els
fingiments, el dolç plaer, l'amor i la tendresa. El pare, l'immens Úranos, per
ultratjar els fills que ell mateix havia engendrat, els donava el nom de Titans.
Deia que amb els seus intents havien comès amb maldat una mala acció i que
més tard en rebrien el càstig. La Nit va infantar Moros odiós i la negra Cer, i
Tànatos. Va infantar també la Son i tota la raça dels Somnis. I la Nit tenebrosa
els va engendrar sense compartir el llit amb ningú. Després encara va infantar
Momos i la dolorosa Ezis, i les Hespèrides, que tenen cura, més enllà de l'oceà
sorollós, de les belles pomes d'or i dels arbres que produeixen la fruita. També
va posar al món les Moires i les Parques inexorables, Cloto, Làquesis i
Àtropos, les quals concedeixen als homes quan neixen la possessió de la
bona o la mala fortuna.
[...]9
Rea, junyida a Cronos, infantà fills il·lustres: Hèstia,
Demèter, Hera de sandàlies d'or, el fort Hades que, amb un cor
implacable, té el seu estatge sota terra, el Sacsejador que
provoca baluerns eixordadors i el prudent Zeus, pare de déus i
homes, que amb el seu tro fa trepidar la terra espaiosa. El gran
Cronos els devorava tots així que, des del ventre sagrat,
arribaven a la falda de la seva mare. D'aquesta manera
pensava evitar que cap altre dels descendents il·lustres
d'Úranos aconseguís els honors de la reialesa entre els
immortals. Havia sabut, doncs, per Gea i Úranos ple d'estrelles
que, per poderós que fos, estava destinat a ésser vençut per
un dels seus fills, per la voluntat del gran Zeus. Per això no es
lliurava a una vigilància inútil, sinó que, sempre a l'aguait,
anava devorant tots els seus propis fills. I un dolor insuportable
afligia Rea. Quan estava ja a punt de parir Zeus, el pare de
déus i homes, va suplicar als seus pares, Gea i Úranos ple
d'estrelles, que l'ajudessin a rumiar un pla per parir d'amagat el
seu fill i perquè el gran Cronos de pensaments retorts, donés
compte a les Erínies tant dels seus actes comesos contra el
seu pare, com dels fills que havia devorat. I ells van escoltar i
van atendre els precs de la seva filla estimada i
[475]l'assabentaren del destí que estava escrit per a Cronos i
per al seu fill de cor valent. La van enviar a Lictos, un poble ric
de Creta, quan estava a punt d'infantar el darrer dels seus fills,
el gran Zeus.
I la grandiosa Gea va acollir-lo en l'espaiosa Creta
per a nodrir-lo i protegir-lo. Quan l'hi va portar
aprofitant la foscor de la nit ràpida, va dirigir-se, en
primer lloc, a Dictos. El va agafar amb les seves mans i
el va amagar en una cova profunda, sota les cavitats
de la terra divina, en la muntanya de l'Egeu protegida
per un bosc espès. Després va embolicar una gran
pedra amb bolquers i la va donar al gran senyor fill
d'Úranos, primer rei dels déus. Ell va agafar-la amb les
seves mans, el malastruc, i va aviar-la ventre avall: en
el seu cor ignorava que en lloc de la pedra, deixava,
per al futur, el seu fill invencible i valerós, que ben aviat
l'havia de desposseir dels seus privilegis i que, després
de sotmetre'l amb la seva violència i força, havia de
regnar entre els immortals. [...]
10
1.3. Les dues tradicions que conformaren la mentalitat grega
El pensament grec neix de la confluència del que coneixem com:
11
La “TRADICIÓ AUTÒCTONA”(la pròpiament grega,
segle VIII aC)
La “TRADICIÓ FORANA”(la influència rebuda
Principalment d'Orient,Segle VII aC)
Pensament naturalista monista Pensament místic dualista
Escola de Milett Comunitats Pitagòriques
En el segle VII aC es produeixen una important transformació en el món hel·lènic:
1. 1. Els grecs s'estenen per tota la Mediterrània fundant colònies:
coneixen nous costums
2. Canvis interns:Debilitació poder noblesa, increment comerç, introducció sistema monetari
3. La inseguretat fruit de les revolucions político-socials genera Un profund sentiment de transitorietat
MITE
LOGOS
13
14
2. LES PRIMERES EXPLICACIONS RACIONALS
En el segle VI a.C. es consuma l’aparició de noves formes d’interpretar el món que trenquen amb la visió mítica
2.1. ELS HEREUS DE LA TRADICIÓ AUTÒCTONA: L’ESCOLA DE MILET
Tales Anaximandre Anaxímenes
2.2. ELS HEREUS DE LA TRADICIÓ FORANA LES COMUNITATS PITAGÒRIQUES
15
2.1. Els hereus de la tradició autòctona
• En el segle VI a.C. Milet era una de les ciutats més poderoses i expansives de la Mediterrània. La seva gran efervescència productiva i comercial generava tot un seguit de problemes tècnics, la solució dels quals exigia un estudi de la realitat diferent de la que possibilitaven els esquemes mítics
• Calia cercar a través de l’experimentació les causes dels fenòmens mítics: per això els primers filòsofs foren, bàsicament, homes pràctics i no purament teòrics
16
TALES Inventà un sistema per determinar les distàncies dels vaixells a alta mar, aplicà la climatologia a l’agricultura i fins i tot predí un eclipsi solar
ANAXIMANDRE Construí un rellotge de sol amb un gnomon, confeccionà mapes del cel i de les terres conegudes
ANAXíMEDES Donà explicacions raonades de diferents fenòmens meteorològics i geològics
Aquests tres filòsofs formen l’anomenada Escola de Milet
17
2.1.1. Característiques de la nova forma de pensar
• Busquen les causes dels fenòmens naturals en la pròpia naturalesa, es basen en regularitats per finalment a partir d’elles aventurar teories generals sobre el funcionament de la naturalesa
• L’activitat pròpiament racional consisteix en cercar unes lleis necessàries (no produïdes per voluntats lliures i capritxoses)i universals
• El seu objectiu últim és trobar una sola llei a partir de la qual s’expliqui TOTA la realitat
18
2.1.2. La concepció de la naturalesa: FISIS i ARJÉ
• Natura = Phýsis = tot el que existeix. • No hi ha cap més realitat que aquesta (monisme) i per això en el fons totes les
coses tenen característiques comunes, tenen, malgrat la seva aparent diversitat, una estructura interna única i permanent
• ARJÉ = principi originari, fonament, estructura interna, origen i causa
• Així, si som capaços de descobrir l’Arjé de la Naturalesa, podrem entendre què és tota la realitat i perquè passa allò que passa
• Naturalesa és entesa pels jònics com un tot dinàmic i ordenat: és allò que neix, creix, genera, produeix,... Tot allò que és natural és en constant transformació, canvi.
• Aquest canvi però, no es produeix a l’atzar, sinó que segueix un ordre: • La Naturalesa no és un Caos sinó un Cosmos (ordre)
19
2.1.3. TALES de Milet (639/624 a.C. – 547/6 a.C.)
Arjé = Aigua
És el fons permanent d’on tot sorgeix i a on tot torna
Tot allò que brolla i neix ho fa en medis humits i sense aigua no hi ha vida
20
2.1.4. ANAXIMANDRE de Milet(611 – 546 a.C. aprox.)
• Critica la teoria del seu mestre Tales
• Tot ha d’haver sorgit d’un principi indeterminat que contingui en si mateixa totes les maneres de ser possibles = Apeiron
• D’ell en sorgeixen les determinacions o qualitats contràries entre elles: calent / fred, sec / humit, llum / tenebra,...
• La relació entre contraris no és estàtica, ocupant cadascun una zona, sinó que s’envaeixen alternativament (dia / nit)
21
2.1.5. ANAXÍMENES de Milet(585 – 524 a.C.)
Tampoc Anaxímenes està d’acord amb la teoria del seu
mestre Anaximandre
Arjé = Aire
L’aire ho engloba tot i és allò que ho manté tot humit
L’aire té la possibilitat de contraure’s i de dilatar-se =
Condensació i Refracció
Les diferències quantitatives fan aparèixer qualitats
diferents 22
2.2. Els hereus de la tradició forana: Les comunitats pitagòriques
Pitàgores de Samos (582 – 496 a.C.)
• Creà en diverses ciutats unes comunitats dedicades a la religió i l’estudi.
• Aquestes comunitats eren cercles tancats que vivien en comú i amb el pacte de mantenir en secret les seves activitats.
• Es creien en possessió d’un saber superior i escollits per reformar moralment la societat
23
Milesis Pitagòrics
Investigació Duta a terme per individualitats que es criticaven les seves teories en un debat públic
Saber col·lectiu i secret revelat pel Mestre a comunitats de deixebles que es dediquen a explicar-lo i interpretar-lo
Finalitat investigacions
Aplicacions tècniques i millorament de la vida material
Salvació ànima i millorament moral de la societat
Visió Naturalesa Monista i biologista Dualista i interpreten la realitat sota un model matemàtic
Apareixen a la Magna Grècia (sud Itàlia, a l’altra banda de la península grega) com una nova forma pensament racional però amb diferències amb la jònica:
2.2.1. Diferències entre el pensament pitagòric i jònic
24
2.2.2. La doctrina de l’ànima• Adoptaren la creença òrfica que l’home es format per un cos
(impur) i una ànima (pura i immortal). Així, l’ànima es troba presonera dins del cos
• Creien en les doctrines orientals de la transmigració de les ànimes (reencarnació)
• A través purificació (ascètica i intel·lectual) l’ànima pot trencar la cadena de transmigracions i accedir a la vida superior, al món dels astres (perfectes, eterns i divins).
• La vida present condiciona les reencarnacions futures. És per això que és tant important el concepte d’harmonia = ordre, bona articulació dels elements que conformen aquesta realitat. Així, l’ànima és harmonia perquè és el principi que ordena el cos.
25
2.2.3. L’arjé: la teoria dels nombres
• Si el món funciona ordenadament, el coneixement perfecte serà aquell que descobreixi quin és el principi (arjé) d’aquest ordre = els Nombres (cada cosa es redueix en darrer terme a nombres)
• L’arjé del món són els nombres ja que cada cosa
• Respon a una quantitat determinada: nombre
• I les seves parts són distribuïdes d’una forma concreta: figura
• Encara que els sentits no siguin capaços de descobrir l’ordre de moltes coses que semblen caòtiques, l’estudi de les matemàtiques, accessibles només a la intel·ligència, evidencia l’ordre intern 26
Vídeo:
Pitàgoras y Platón
www.youtube.com/watch?v=tFwolzJqDEo&feature=player_embedded
3. UN NOU PLANTEJAMENT:LA PREGUNTA PER L’”ÉSSER”
28
Milesis i Pitagòrics es pregunten:
“Què és la Naturalesa”, què són les coses
Heràclit i Parmènides es pregunten
“què vol dir que les coses són”
Inici Metafísica: La pregunta per l’”Ésser”
3.1. HERÀCLIT d’Efes: l’esdevenir 544-484 a.C.
Heràclit d'Efes (544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) (en grec antic
Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος - Herákleitos ho Ephésios Herakleitos el Efèsi) fou un
filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof
considerat de l'escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns
punts.
Fou deixeble d'Hipàs de Metapont (un pitagòric) i de Xenòfanes de Colofó
(un eleàtic). Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que
Sòcrates) un dels mestres de Plató. Va viatjar de jove i durant un temps va ser
ermità, i al tornar a Efes li fou oferta la màxima magistratura de la ciutat, però la
va transferir al seu germà. Va morir amb 60 anys i va viure al temps de la
olimpíada 69, és a dir que fou posterior a Pitàgores i Hecateu, als que esmenta.
Suides situa el seu floriment vers el 513 aC
Com amb d'altres presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat de la
filosofia són petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors
posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en què s'expressa en les
cites que n'han quedat, es conegut amb el sobrenom de l'obscur (en grec antic ὁ
Σκοτεινός - ho Skoteinós) i també φυσικός. El seu sistema va quedar escrit en el
llibre "sobre la natura" περὶ φύσεως del que només es conserven fragments
29
3.1.1. El missatge heracliti
• Pensador solitari elitista, d’estil aforístic i de significat enigmàtic: l’Obscur
“L’autèntica naturalesa de les coses sol estar oculta”
Val més que qui sigui incapaç de captar aquesta profunditat, que és la majoria, no entengui res
• La veritat és allò que es deriva directament de la raó. Per això Heràclit vol mostrar els camins pels quals cadascú ha d’arribar a la raó
30
3.1.2. L’espectacle dels sentits:multiplicitat i cavnvi
La realitat se’ns mostra, d’entrada, múltiple i
canviant:
els sentits ens mostren la multiplicitat, inestabilitat,
contradicció :
PANTA REI
(tot flueix)31
“No és possible baixar dues vegades al mateix riu, tocar dues vegades una substància mortal en el mateix estat, sinó que per l’empenta i la velocitat dels canvis es dispersa i es reuneix
novament, i arriba i desapareix” (Fr. 91)
3.1.3. El Logos: la raó universal
• Malgrat tot el que ens ofereixen els sentits és cert, és només el punt de partença: cal penetrar més profundament amb la raó (el Logos)
• Tot el que succeeix en el món, tots els canvis, tenen una raó, un únic logos intern possible: com que només n’hi ha un, només pot haver-hi una sola manera de pensar, aquella que coincideixi amb ell (comú)
32
3.1.4. Unitat en la diversitat i permanència en el canvi
LA LLUITA ÉS LA CAUSA DE TOT
Els contraris no sols no s’exclouen, sinó que s’exigeixen,
no poden existir l’un sense l’altre
Les coses només poden existir i formar una unitat precisament perquè són
múltiples i constituïdes de contraris
La lluita constant entre elles és el que genera el canvi,
(calor / fred, dia / nit, joventut / vellesa,
vida / mort,...)
La lluita és la causa de tot: tot malgrat la seva varietat,
és una sola unitat
Aquí rau la unitat en la multiplicitat, l’harmonia dels contraris
ÉSSER = ESDEVENIR-SE
Per entendre la Naturalesa, que se’ns havia mostrat abans caòtica
i inestable (sentits), cal que la nostra raó coincideixi amb la
seva Raó (Logos)
3.1.5. L’Arjé de la Naturalesa
S’ha discutit molt sobre si Heràclit entenia el FOC
com a substància primigènia, l’arjé en el sentit dels milesis
TEXTS• 8. Els contraris s’harmonitzen, i de la diversitat en resulta la més bella
harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia.
• 12 Als qui entren en els mateixos rius, els corren pel damunt aigües diferents cada vegada.
• 49 Baixem i no baixem al mateix riu, som i no som.
• 50 Després d’escoltar el Logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses són una.
• 51 No comprenen com això que està separat pot reconciliar-se amb si mateix: hi ha una harmonia tibant i ben tensa, exactament com la d’un arc o d’una lira.
• 53 La guerra no és només el pare de totes les coses, sinó també el rei de totes les coses; els uns, els mostra com a déus, els altres, com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures.
• 60 El camí que puja i el que baixa és un i el mateix.
• 63 Els immortals són mortals i els mortals, immortals; els uns viuen de la mort dels altres; els altres moren de la vida dels uns.
• 76 El foc viu de la mort de l’aire, l’aire de la mort del foc, l’aigua viu de la mort de la terra i la terra de la mort de l’aigua.
• 80 Hem de saber que la guerra és universal, i que la justícia és discòrdia, i que tot s’esdevé segons la discòrdia i la necessitat.
• 89 El món és un de sol per als homes que estan desperts, però en el somni cadascú té un món propi.
• 90 Tot es transforma en foc i el foc es transforma en tot, així com les mercaderies es canvien per l’or i l’or per mercaderies.
• 93 El senyor, l’oracle del qual és a Delfos, ni diu ni amaga res, sinó que es manifesta amb senyals.
• 103 En la perifèria del cercle, l’inici i la fi coincideixen.
• 126 Les coses fredes s’escalfen, el que és calent es refreda, el que és humit s’asseca, el que és eixut s’humiteja.
• Encara que el logos existeix sempre, els homes es tornen incapaços d’entendre’l, tant abans de sentir-lo com després. En efecte, encara que tot s’esdevé segons el logos, semblen ignorants quan escolten paraules i accions com les que jo descric, distingint cada cosa segons la naturalesa i mostrant com és. Però als homes els passen inadvertides les coses que fan desperts, igual que les que fan dormint.
• 6. Tot s’esdevé per la discòrdia.
• 22. Els que busquen or mouen molta terra i en troben poc.
• 24. Als caiguts en la guerra els honoren els déus i els homes.
• 29. Els millors trien una cosa en lloc de moltes coses; la glòria perpètua, en lloc de coses mortals. Però la majoria s’afarta com el ramat.
• 44. El poble ha de lluitar més per la llei que pels murs de la ciutat.
• 49. Un tot sol és per mi com milers, si és el millor.
• 53. La guerra és el pare de tots, el rei de tots. Als uns, els ha fet déus; als altres, homes. Als uns els ha fet esclaus; als altres, lliures.
• 80. Cal saber que la guerra és comú, i la justícia discòrdia, i tot s’esdevé segons discòrdia i necessitat.
• 102. Per Déu totes les coses són belles i justes; mentre que els homes creuen que n’hi ha de justes i d’injustes.
• 104. Però què pretenen? Fan cas dels poetes del poble i prenen com a mestre la massa, ignorant que la majoria són dolents, i molt pocs són bons.
• 114. Cal que els que parlen amb intel·ligència confiïn en el que és comú a tots, com un Estat en la llei, i més encara. En efecte, totes les lleis es nodreixen d’una sola, la divina.
3.2. PARMÈNIDES d’Elea (540-470 a.C.)
3.2. L’Escola Eleàtica: la immutabilitat de l’Ésser
3.2.1. El Poema de Parmènides
Forma expositiva que segueix un raonament discursiu encadenat i coherent.
Ha estat considerat el creador de la lògica.
3.2.3. La Via de la Veritat: la força de la Raó i les propietats de l’Ésser
iNENGENDRAT
HOMOGENI
PLE,MASSÍS
CONTINU
ÚNIC
IMMÒBILI
iMMUTABLE
ETERN
L’ÉSSERÉS
“L’Ésser és i el no-Ésser no és”
D’aquí se’n deriva que l’Ésser és:
3.2.4. L’engany dels sentits i de l’opinió
• Aquestes qualitats de l’Ésser entren en contradicció amb el que ens mostren els sentits: varietat, multiplicitat, canvi, devenir, tem poralitat,...
• Els sentits no generen veritat (aletheia) sinó pura opinió (doxa) enganyosa.– Així, no cal fer-ne cas. La multiplicitat i el
canvi que ens mostren són pura creença
• A la veritat només s’hi arriba per la via de la raó
3.2.5. Les conseqüències del plantejament parmenidi
• La radicalitat del pensament de Parmènides va representar un revulsiu per a tot el pensament posterior, que cercarà la manera de tapar la fissura oberta entre– La raó / els sentits– L’Ésser / El no-Ésser– Unitat / Multiplicitat– Immutabilitat / canvi
• A part d’aquest aspecte problemàtic, el pensament grec assumí alguns punts parmenidians:– Del no-res no en surt res– La distinció entre
• Sentits i Raó• Coneixement cert / Opinió
TEXTS• Fr.2 Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat), quines són les úniques vies de recerca
pensables: l'una, que és i que no és que no sigui, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que cal que no sigui, t'asseguro que és un camí del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és (perquè no és factible), ni ho pots pensar.
• Fr.6 Cal que el dir i el pensar sigui alguna cosa; perquè hi ha ésser, però no hi ha no-res. T'ordeno que ho consideris. D'aquesta primera via de recerca et mantinc allunyat, però també d'aquella altra que veuen els mortals i s'hi esgarrien, homes amb dos cranis. La incapacitat de llurs coratges els guia devers un pensament contradictori. Són conduïts talment sords i cecs, mesells, llinatge orat, havent decidit que ésser i no-ésser és el mateix, i que de totes les coses hi ha doble direcció.
• Fr.8 Sols un discurs possible resta: l'ésser és. I tot ens mostra que no ha estat engendrat i que no és moridor, car és únic, inamovible i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. Si no, quin origen tindria? Com, d'on podria haver sorgit? No permetré que diguis o pensis res d'allò que no és , puix no és expressable ni pensable que no sigui. Per quina necessitat hauria esdevingut ésser més aviat o més tard si no prové de res? És, doncs, necessari que sigui absolutament o que no sigui. Mai cap força de fe no permetrà que, d'allò que ha estat, en neixi res, llevat d'allò mateix. Així, ni fer-se ni destruir-se no és permès per la Justícia (Dike), com si s'hagués relaxat, ans, al contrari, manté les cadenes fermes. Veredicte sobre el cas : o és o no és. Certament, ja està decidit que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l'altra, tal com és, és autèntica.
4. EL PRIMER INTENT DE CONCILIACIÓ: ELS
PLURALISTES
• Per més convincents que fossin les raons parmenídies sobre la unicitat, l’eternitat i la immobilitat de l’Ésser, la solució que la multiplicitat, la temporalitat i el canvi que ens mostren els sentits és pura aparença no resultava del tot acceptable
• Per això aparegueren altres pensadors que agrupem sota el nom de PLURALISTES perquè:
– Creuen que tot el que existeix no ha sorgit d’un sol principi: sinó de diferents elements primigenis
– Els canvis que observem no són vertaderes transformacions d’aquestes elements, que romanen sempre iguals, sinó pures recombinacions: no hi ha doncs, ni creació ni anihilació, sinó composició i descomposició
4.1. EMPÈDOCLES d’Arigent(495/490 – 435/430 a.C.)
• Els 4 elements (arrels de tot) que configuren la realitat són: aire, aigua, terra i foc
• Són substàncies eternes i no pateixen cap transformació
• Les coses són combinacions, en diferents proporcions, d’aquests elements
• La combinació d’aquests elements depèn de 2 forces: l’Amor i l’Odi (provoquen diferents agregat)
4.2. Els ATOMISTESLEUCIP de Milet (s. V a.C.)
DEMÒCRIT d’Abdera (460-370? a.C.)
• La importància d’aquest sistema rau en el fet que serví de base per la ciència moderna• La realitat està formada per 2 formes de ser:
– El ple (o ésser)– El buit (o no-ésser)
• El ple està format d’àtoms que són:– Inengendrats– Immutables– Qualitativament tots són iguals per es diferencien en:
• Forma • Mida• Posició
– Són tant petits que no són visibles– Es mouen eternament en l’infinit espai buit– Sovint entren en col·lisió: molts d’ells queden units: d’aquesta manera es formen els cossos: agregats d’àtoms
• Com és però, que si els àtoms són tots qualitativament iguals, els nostres sentits capten qualitats tan diferents?– Cal diferenciar entre 2 tipus de qualitats:
• Les que existeixen realment– Mida / Figura / Posició
• Aquelles que resulten de la manera com aquestes darreres afecten als nostres sentits: colors, olors,... són les purament subjectives
• Aquesta és la distinció que posteriorment va ser coneguda com la de les qualitats primàries i secundàries tant important en la ciència moderna
www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY&feature=player_embedded
Vídeo:
El naixement de la Filosofia
www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY&feature=player_embedded
