FOGONS cuina saludable

tardor 2013

receptes

alimentació

tradició

fotografia

poesia

índex Editorial Cremes de verdures, a la taula que no hi falti la cullera Llenties. Crema de carbassa amb llenties vermelles Crema de coliflor Crema de porros amb llet Masses de pa Pizza Sucs i liquats Liquat de remolatxa, pastanaga i poma I de postres... poma, sinònim de salud Pastís de mores caigudes Pastís de mores silvestres i poma El rebost, proveïm-nos pel fred Avellanes. Confitura d’avellanes i prunes Pastís de recuit amb confitura d’avellanes i prunes El calendari d’advent El període d’advent

editorial Tan és la vostra sorpresa com la meva el fet que tingueu aquesta revista entre les

vostres mans, per dir-ho d ’ alguna manera. La decisió de tirar endavant aquest pro-

jecte va sorgir de cop i volta, sense altra pretensió que emplenar, encara més, els

meus dies. De mica en mica la idea de la seva edició s ’ ha anat emplenant de per-

quès, en puc enumerar uns quants, però per començar vull dir que en cap cas pretén

ser una publicació periòdica, més aviat es tracta d ’ un gaudir, una altra manera de

compartir les receptes que surten de la meva cuina i d ’ altres petites coses que fan

els meus dies més bonics, tot plegat a pas lent, fins hi tot potser atemporal. Malgrat

tot vull intentar reproduir-hi el moment que vivint, les estacions, les festes i tradici-

ons, tot allò que li doni sensació de temporalitat, que en puguem gaudir molt més fu-

llejant el seu contingut.

La veritat és que aquesta idea arrenca en un molt bon moment, la tardor. Tot i ser l ’

estació que ens porta cap a un temps de foscor, és quan la natura ens regala els col-

ors més bonics de tot l ’ any, fruits saborosos que aprofitarem a les nostres taules, o

guardarem al rebost per fer front als mesos més freds. També cal recordar que la

tardor és l ’ avantsala d ’ una de les festes més boniques de l ’ any, Nadal, i doncs

podem començar a prendre idees perquè tothom pugui gaudir de manera senzilla

d ’ aquests dies de joia.

Doncs ara desitjo que tot el que aquí descobriu us agradi, que la diversió i l ’ alegria

que jo hi he trobat es noti en cadascuna de les seves pàgines, i que ben aviat ens

podem retrobar en una nova edició. Comencem?

Gemma Vilabrú

“ T ardor, envaeixes el meu món, llàgrimes vessades d ’ amants d ’ estiu que es

diuen adéu cicatritzen a poc a poc. Els meus dies es tenyeixen de nou, ocres i dau-

rats transformen la natura i nous fruits emplenaran la nostra taula de sabors i color.

Sopes i cremes fumejants abrigaran els dies més freds, festes de tardor vestirem

amb mil pastissos, i a pas lent, amb el compàs del trepig de les fulles, gaudirem d ’

aquest camí cap a uns altres temps. ”

tardor

cremes de verdures

a taula que no hi falti la cullera

És un plat fàcil de preparar i que ofereix un gran ventall de possibilitats, hi podem

incloure llegums, cereals, algues, ect. Durant la tardor i els mesos més freds ens

seran una important font d ’ hidratació que no hem de deixar de banda.

Uns en proposem tres receptes, crema de carbassa amb llenties* vermelles, cre-

ma de coliflor i crema de porros amb llet.

les llenties*

Les llenties són una font important de minerals, tan per varietat com per alt con-

tingut, com el ferro, coure, fòsfor, seleni, manganès i zinc, així com quantitats

considerables d ’ àcid fòlic, vitamina B1, B2 i niacina. També, com la resta de lle-

gums, són una font important de proteïnes i fibra, però tenen un dèficit d ’

aminoàcids essencials, per això cal complementar amb cereals per equilibrar l ’

àpat. Es complementen especialment bé amb els que proporciona l ’ arròs. L ’

arròs i les llenties per separat són deficients amb varis aminoàcids essencials,

però si es mengen junts les deficiències queden compensades. Són els aminoà-

cids i no les proteïnes els que s ’ han de considerar unitats nutritives, i els ami-

noàcids es troben en tots els aliments.

Tot i que són molt nutritives es recomana no menjar-ne quantitats excessives,

doncs poden contribuir a l ’ acidificació de l’ o rganisme. Es preferible prendre

dosis moderades acompanyant arrossos, sopes, guisats i amanides.

INGREDIENTS

100 grs de llenties vermelles ( especial per a purés )

300 grs de carbassa

150 grs de patates

1 porro

1 l d ’ aigua

Sal

Pebre blanc ( opcional )

Oli d ’ o liva verge extra

ELABORACIÓ

En una olla amb un raig d ’ oli d ’ o liva ofeguem el porro i tot seguit hi afegim la car-

bassa i les patates tallades a làmines fines, les llenties vermelles rentades i un litre

d ’ aigua bullent. Ho mesclem bé, salpebrem i ho deixem coure tot plegat uns 30

minuts. Un cop cuit i un xic refredat ho triturem i hi afegim un bon raig d ’ oli d ’

oliva verge extra.

crema de carbassa amb llenties

vermelles

INGREDIENTS

500 grs de coliflor

400 grs de patates

Aigua, sal i oli

ELABORACIÓ

Separarem i netejarem els brots de la coliflor procurant tallar-ne les parts més dures

del troc. També pelarem, netejarem i tallarem a trossos les patates. Ho posarem tot

plegat en una olla amb aigua bullint, ho salarem al gust i ho deixarem coure uns 25

minuts, fins que estigui cuit.

Tot seguit retirarem una part de l ’ aigua de l’ o lla, la reservarem, ho passarem tot

plegat pel turmix i si ens cal hi afegirem una mica de l ’ aigua fins aconseguir la tex-

tura desitjada. Afegint-hi un bon raig d ’ oli aconseguirem una textura molt més fina.

crema de coliflor

crema de porros amb llet

INGREDIENTS

1 ½ l d ’ aigua

4 porros mitjans

5 patates mitjanes ( 600 grs )

2 cullerades soperes d ’ oli

½ l de llet

1 culleradeta de les de moka d ’ extracte de carn o ½ pastilla de caldo de carn

Sal

ELABORACIÓ

En una olla s ’ hi posen 2 cullerades d ’ oli. Quan estigui calent s ’ hi afegeixen els

porros tallats a trossos i sense la part verda. S ’ hi dóna uns tombs sense que aga-

fin quasi color ( uns 5 minuts ) ; després s ’ hi afegeix l ’ aigua freda i les patates

pelades i tallades a trossos mitjans. S ’ h i posa la sal i es deixa coure durant una

hora a foc mitjà.

Passat aquest temps es retira i quan estigui tebi es tritura. Llavors s ’ hi afegeix la

llet el ½ l de llet calenta i la culleradeta d ’ extracte de carn. Es serveix.

“ I nevitable el meu destí, que em farà presonera d ’ aquest amor foll, espines que

us claveu una a una per tota la geografia del meu cos, temorós de les vostres feri-

des, sumís al desig. Ni experiència ni armadura em protegiran dels designis d ’

aquest destí, embolicada teranyina del passat que fan més difícils les passes cap al

futur. ”

amor clandestí

masses de pa

pizza

INGREDIENTS

Per la massa:

250 grs. de farina de semiforça

50 grs. de mantega

5 grs. de sal

3 grs. de sucre

10 grs de llevat sec de forner ( 30 grs de llevat fresc de forner )

120 ml d'aigua mineral

Pel farcit:

Salsa de tomàquet

Tonyina en llauna

Gall d ’ indi cuit

Pebrot vermell

Tomàquets cirerols

Orenga

Oli d ’ o liva extra verge

PREPARACIÓ

En un bol ample, poseu-hi la farina passada pel sedàs i barrejada amb el llevat sec.

Si opteu per utilitzar llevat fresc al centre de la farina feu-hi un clot i tireu-hi el llevat

fresc desfet amb l'aigua un xic tèbia, i tot seguit, en les dues opcions, la sal, el su-

cre i la mantega fosa. Amasseu-ho molt bé. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-

la en un lloc a temperatura ambient ( 22º ) en repòs durant 30 minuts.

Si teniu panificadora i opteu fer-hi la massa el resultat és molt bo, amb l ’ únic in-

convenient que a mà se ’ n fa més avia i amb la panificadora el procés d ’ amassar

i llevar dura una hora i mitja, almenys en el meu cas. Així que heu de ser previsors

per poder tenir llesta la massa a l ’ hora desitjada. En aquest cas poseu tots els in-

gredients dins la panificadora, primer els líquids, l ’ aigua tèbia i la mantega fosa, i

llavors els sòlids, la farina barrejada amb el llevat, la sal i el sucre. Seleccioneu el

programa de massa de pa i inicieu el procés.

Un cop la massa sigui fermentada espolseu la taula de treball amb farina, bolageu

la massa i amb l'ajut d'un corró estireu la pasta fina. Doneu-hi la forma que vulgueu,

rodona com una pizza o allargada com una coca de recapte.

A continuació hi escampem una capa fina de salsa de tomàquet i a sobre hi anem

col·locant els ingredients que més ens agradin o dels que disposem en aquell mo-

ment, com tonyina esmicolada, gall d ’ indi cuit tallat petit, unes rodanxes de pebrot

vermell i tomàquets cirerols tallats per la meitat. Hi espolsem una mica d ’ orenga

per sobre i ho reguem amb un bon raig d ’ oli d ’ o liva extra verge, preferiblement.

sucs i liquats

liquat de remolatxa, pastanaga i

poma

També és temps de cuidar-se, i una manera senzilla i sana de prendre fruita i ver-

dura crua és amb els sucs i els liquats. Sobretot trieu sempre fruita i verdura molt

fresca.

Entre els que m ’ agraden més s ’ h i troba el de remolatxa, pastanaga i poma. Pre-

neu una peça de cada, peleu li talleu a octaus i passeu-ho tot per la liquadora. Re-

menar i prendre immediatament.

“ Vull retenir aquest moment per sempre, aturar tots els rellotges, el temps que ens

pressiona el pit i ens retorna als nostres mons, diferents, llunyans. Et sento aquí al

meu costat, l ’ escalfor del teu cos, les teves mans recorrent el meu, desitjós de tu.

La nit caurà sobre els nostres cossos i farem l ’ amor, apassionat, infinit, i a l ’ alba,

sense mirar-nos, vestirem el nostre amor i amb un bes mut en direm adéu, per sem-

pre. ”

al teu costat

i per postres...

Si un dia arribeu a casa de mal humor, i no voleu fer pagar les conseqüències als

altres, preneu un suc de poma. Segons la medicina xinesa l ’ excés de foc al fetge

és el responsable de temperaments nerviosos, de quan s ’ està nerviós o colèric, i

el suc de poma té trofisme pel fetge. Ara, en aquests casos no és bona menjar-la

crua.

La poma és rica en vitamina C, potassi i pectina, aquesta última una fibra saludable

que forma part de la paret cel·lular de les plantes i que es troba especialment a la

pell de les fruites. Redueix el nivell de colesterol present a la sang, elimina metalls

pesants com el plom o el mercuri i també residus de radiació. Ideal en casos de ni-

vells molt baixos de sucre i per tractar la depressió emocional que hi està associa-

da. També té propietats antioxidants i efectes anticancerígens, prevenint la forma-

ció de tumors, especialment els de bufeta.

En l ’ activitat intestinal té efecte laxant però alhora pot frenar la diarrea gràcies a

les fibres, el sofre, la fructosa, el sorbitol, el zinc i l ’ àcid gàl·lic que conté.

Un aliment refrescant, que fa venir gana i bon remei contra la indigestió. En definiti-

va, un aliment on tot són avantatges.

poma, sinònim de salut

El pomer es va començar a conrear fa quinze mil o vint mil anys al centre d ’ Àsia,

en la zona muntanyosa al nord-est de la Xina i el Kazakhstan. Es creu que va ser el

primer arbre que l ’ home va conrear, ara habitual en la nostra dieta i sinònim de

salut.

la poma*

pastís de pomes caigudes

INGREDIENTS

250 grs de farina

1 sobre de llevat químic

Un pessic de sal

175 grs de mantega

75 grs de sucre refinat

100 grs de panses sultanes

350 grs de pomes caigudes, pesades un cop pelades, sense cor i tallades a daus

2 ous

Sucre de llustre

ELABORACIÓ

Engreixeu un motlle fondo per a pastissos de 20 cm de diàmetre. Tamiseu la farina

juntament amb el llevat i la sal sobre un bol i mesclar-la amb la mantega amb l ’

ajuda de la punta dels dits. Afegiu-hi el sucre, les panses i les pomes. Incorporeu

els ous a la mescla anterior i remenar, sense batre. Aboqueu la preparació al motlle

i coure en el forn ja calent a 180º durant 50 minuts, o fins que al punxar-lo amb una

agulla pel centre en surti neta. És deliciós tan calent com fred, i si es desitja s ’ h i

pot espolsar sucre de llustre per sobre.

pastís de mores silvestres i poma

INGREDIENTS

175 grs de farina

100 grs de mantega

75 grs de sucre

150 grs de mores i 350 grs de pomes, sense cor i ratllades

3 ous

ELABORACIÓ

Engreixeu un motlle de 20 cm de diàmetre. Tamiseu la farina juntament amb la sal

sobre un bol i treballeu-la amb la mantega fins que s ’ hagi unit. Afegir-hi el sucre i

les fruites. Incorporeu-hi els ous d ’ un en un mentre ho aneu removent amb una

cullera. No els bateu. Bolqueu la preparació en el motlle i coure-ho en el forn pre-

escalfat durant 45-55 minuts, o fins que el pastís estigui ben cuit, però lleugera-

ment sucós en el centre.

A l ’ hora d ’ escollir les mores ens hem de fixar que el seu color sigui brillant i in-

tens, fermes i seques, ja que les toves i humides es fan malbé. A casa es conser-

ven en perfectes condicions fins a 3 dies dins la nevera. No hem d ’ escollir les que

no estiguin madures pensant que a casa maduraran, doncs no ho faran.

Són especialment riques en vitamina C, però el que realment caracteritza aquests

fruits és la seva abundància en pigments naturals de acció antioxidant, tot i que no

s ’ ha de menystenir d ’ alt contingut en fibra, són un bon remei contra el restrenyi-

ment.

les mores*

el rebost

A començaments de tardor les darreres prunes i la collita de l ’ avellana* es troben,

i en podem fer una confitura tan bona com aquesta que us porto avui. A mi m ’

agrada menjar-la acompanyada d ’ un bocí de formatge sec, però també és ideal

per fer les delícies d ’ algunes postres.

proveïm-nos pel fred

l’avellana*

L ’ avellana és un fruit sec que cal tenir en compte en la nostra dieta. El seu valor

energètic és generós, 645 kcal per cada 100 grams, per tan és una bona font d ’

energia quan fem exercici físic. Aporta una alta quantitat de greixos insaturats i tam-

bé fitosterols, que afavoreixen el manteniment dels nivells òptims de colesterol i tri-

glicèrids. Pel que fa als micronutrients aporta quantitats significatives de vitamina E,

B1 i B3, i hi són presentes minerals com el calci, fòsfor i potassi. Cal destacar els

nivells baixos de sodi, fent-lo indicat per a la salut cardiovascular.

INGREDIENTS

1,4 quilos de prunes sense l ’ os

1 taronja finament picada

1 llimona finament picada

¼ quilos de sucre ( si en feu menys quantitat i no és per guardar massa temps amb

la meitat del sucre en fareu prou )

450 grs de panses

150 ml d ’ a igua

225 grs d ’ avellanes picades

ELABORACIÓ

Talleu la polpa de les prunes a daus petits. Mescleu les prunes i els cítrics en una

olla, afegiu el sucre, les panses i l ’ aigua. Deixeu coure lentament durant una hora i

mitja. Afegiu les avellanes i coure 15 minuts més. Tot seguit aboqueu la confitura en

pots nets i calents i cobriu-los. Tapar un cop fred.

confitura d’avellanes i prunes

‘a començaments de tardor les darreres prunes i la

collita de l’avellana es troben’

pastís de recuit amb confitura

d’avellanes i prunes

INGREDIENTS

Per la pasta trencada:

150 grs. de farina

75 grs. de mantega o margarina

1 cullerada d ’ aigua

50 grs. de sucre

1 pols de sal

Pel farcit ( per una tarta de 18 cms de diàmetre ) :

250 grs de recuit

50 grs de sucre

2 ous, raspadures de llimona

ELABORACIÓ

Primer de tot farem la pasta trencada. Amb aquesta quantitat d ’ ingredients surt

pasta trencada per a fer dos pastissos com el que he fet jo ( 18 cms de diàmetre ) .

O sigui que podem doblar la quantitat del farcit i fer-ne dues d ’ aquesta mida o una

de més gran o bé congelar la pasta restant per una altra ocasió, com vaig fer jo.

Posem la farina fent rotllana en el taulell amb tots els ingredients al mig. Anem tre-

ballant entrecreuant els dits, procurant que no s ’ ajunti, anant-la trencant i esmico-

lant, fins al punt que la farina queda humida i s ’ ajunta per ella sola amb facilitat,

sense forçar-la. Un cop unida la funyim 3 o 4 vegades i en fem una bola. La deixem

reposar 5-10 minuts i ja la tenim llesta per estirar-la amb el corró, amb el taulell lleu-

gerament enfarinat, i folrar el motlle de tarta, untat només per la base. Punxem la

pasta del fons, per evitar que en coure-ho s’ i nfli, i ja la tindrem llesta per enfornar

segons indiqui la recepta que ens disposem a fer.

Si feu servir margarina procureu que no sigui purament vegetal, perquè és massa

tova i no va prou bé.

La mantega o la margarina han de ser fresquetes de la nevera, al moment de fer la

pasta, i si s ’ indica que ha de ser reblandida bol dir un cop ja dins del cercle, amb

l ’ ajunta d ’ una forquilla. Per això és molt millor fer aquesta pasta en un lloc fresc,

sempre us anirà molt millor. A l ’ estiu és més difícil de fer, per això és molt millor

posar-hi l ’ aigua ben freda.

Quan es comença a treballar la pasta i es va trencant i trencant, en el moment que

desapareix la farina blanca i tot són trossets petitíssims de pasta, és el punt de fer

una parada i assegurar-nos que no hi falti aigua, perquè d ’ això depèn que en surti

bé la pasta. Si veiem que hi han trossos semblants a serradures i no són humits, hi

podem afegir ½ cullerada d ’ a igua o més, si cal, anant trencant la pasta fins que

per ella sola i sense esforç s ’ a junti fàcilment.

A continuació, per fer el farcit, mesclar el recuit amb el sucre. Tot seguit hi afegim la

la llimona ratllada i els ous, d ’ un amb un. No afegir-hi el següent fins que no esti-

gui ben integrat el primer, però sense mesclar-ho excessivament. És molt important

que aquesta massa no agafi aire, d ’ aquí el fet de mesclar el formatge amb el su-

cre i afegir-hi els ous d ’ un amb un, sense remenar massa, ja que així evitem que

el pastís s ’ esquerdi de sobre en coure ’ s.

Emplenar la base primer amb una capa de confitura d ’ avellanes i prunes, al gust, i

al damunt abocar el farcit de recuit.

Enfornar a 180º durant uns 30 minuts, fins que el farcit hagi quallat. Deixar refredar.

el calendari d’advent

La tardor avança a passos agegantats, i aviat tocarem el Nadal amb els dits. Durant

aquests dies podem començar amb els preparatius d ’ aquestes festes, com fent el

calendari d ’ advent, que ja l ’ hem de tenir apunt el dia 1 de desembre.

El període d ’ Advent comença quatre diumenges abans de la nit de Nadal. És una

tradició alemanya en què s ’ acostuma a convidar a amics i familiars a prendre té i

cafè i a menjar dolços i galetes a casa, i cadascun d ’ aquests diumenges s ’ encén

una de les quatre espelmes de la Corona d ’ Advent.

La Corona d ’ Advent neix l ’ any 1839 en l ’ orfenat Raue Haus d ’ Hamburg, on el

seu fundador, Johann Hinrich Wichern, per tal que els nens poguessin contar els

dies que faltaven per Nadal i així fer l ’ espera més divertida, va construir una coro-

na amb una antiga roda de fusta on hi va col·locar 19 espelmes vermelles petites i 4

espelmes blanques grans. Quan arribava l ’ Advent els nens havien d ’ encendre

una espelma petita cada dia i una de gran els diumenge.

Doncs una altra forma tradicional de fer aquest compte enrere fins Nadal és amb

els populars calendaris d ’ Advent, de finestres, de caixetes, de butxaques,... que

van del dia 1 al dia 24 de desembre i darrera de cada dia hi ha una sorpresa dife-

rent. Us hi animeu?

període d’advent

Què necessitem?

Un penjador de fusta amb barra per a penjar pantalons

Un pinzell

Pintura daurada

Pintura blanca

Cinta i/o cordó

Rotlles paper de wàter buits

Paper de regal

Paper de cel·lofana

Bossetes de paper de cel·lofana

Etiquetes

Xocolatines, caramels i tot tipus de petits detalls que desitgem regalar

Com ho fem?

Comencem pintant el penjador amb pintura daurada. Quan estigui seca dibuixar

amb un llapis els números del calendari, de l’ 1 al 24. Si a la barra superior no hi

caben podem utilitzar la barra d ’ on es pengen els pantalons. Un cop dibuixats i

proporcionalment ben distribuïts els resseguim amb pintura blanca amb un pinzell

ben fi.

A cadascun dels números lliguem una cinta o cordó en diferents alçades, d ’ on

penjaran els paquets amb el present dins. Podem utilitzar bossetes de paper de cel·

lofana, caixes buides embolicades amb paper bonic, rotlles de paper de wàter em-

bolicats en forma de caramel, ect. Pels paquets en forma de caramel tallarem una

tira de paper de regal de l ’ amplada del rotlle de paper de wàter i en folrarem tot el

seu diàmetre enganxant-lo amb cola. Llavors els emplenarem amb el que desitgem

i els tornarem a folrar amb una tira de paper de cel·lofana suficientment llarga i am-

ple com per embolicar-ho com si fos un caramel, amb una llaçada a cadascun dels

extrems. Ara només caldrà anar penjant tots els paquets de les cintes i cordons ben

distribuïts en alçada perquè es vegin bé i quedi bonic.

A l ’ atzar agraeixo tres dons: haver narcut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Maria-Mercè Marçal