Entrevistador: Vens d'una família adinerada?

Descartes: Vinc d'una família de baixa noblesa, el meu pare era coronel.

Entrevistador: On vas estudiar?Descartes: A l'escola jesuïta de La Flèche a Anjou, on vaig rebre ensenyaments de matemàtiques i escolasticisme. Després vaig estudiar dret a la Universitat de Poitiers.

Entrevistador: És cert que mai vas excercir la professió jurídica? Descartes: No, ja que en 1618 vaig entrar al servei del príncep Maurici I de Nassau-Orange per continuar la carrera de militar.

Entrevistador: Quan vas decidir dedicar-te a la filosofia?Descartes: Quan vaig tornar a França sobre 1624, allà vaig dedicar quatre anys de la meua vida a la filosofia.

Entrevistador: És cert que vas viatjar molt?Descartes: Sí, després de vendre les meves propietats me'n vaig anar a viure a Holanda hi vaig viure per moltes ciutats.

Entrevistador: Allà vas escriure la teua primera obra no?Descartes: No va ser la primera però sí potser la primera important obra de la meua vida.

Entrevistador:: Com es titula aquesta obra?Descartes: Assajos filosòfics.

Entrevistador: Quan la vas publicar?Descartes: A 1637.

Entrevistador:: Que es per a tu el coneixement?

Descartes: Es la relació entre subjecte i objecte

Entrevistador :Que postura filosòfica defenses?

Descartes: Jo defense el dogmatisme filosòfic

Entrevistador: Per què defenses el dogmatisme filosòfic?

Descartes:Perquè si que creec que es possible el coneixement i conèixer veritats absolutes.

Entrevistador :Que penses del racionalisme?

Descartes: Pense que es una postura certa , ja que hi ha que basar-se en la raó , ja que si ens basaren en les dades que ens proporcionen els nostres sentits no aplegaríem a conèixer veritats absolutes.

Entrevistador: A quines conclusions vares arribar després d’haver practicat l’escepticisme metòdic ?

Descartes: Després d’haver practicat aquesta postura filosòfica vaig aplegar a la conclusió de que es possible el coneixement

però que hi ha que prendre precaucions per a aplegar a veritats segures , sense caure en la credulitat ni en el prejudici.

Pirrón de Elis: No estic d'acord amb tu, jo no crec que el coneixement siga posible.

Descartes:: Perquè dius aixó? justica-ho

Pirrón de Elis: Jo crec que no es posible el coneixement y per tant no es posible arribar a veritats.

Descartes:: La postura filosófica que tu defenses es incoherent, ja que tu també afirmes que la única veritat es que no hi ha veritat, per tant, és veritat l'escepticisme?

Entrevistador:: En el teu discurs sobre el mètode et recolzes en les matemàtiques per desenvolupar un mètode que aporti certesa a l’esperit humà , quins són els motius del dubte?

Descartes: En la recerca sobre el coneixement , vaig trobar diversos motius per a dubtar , el primer que vaig esbrinar va ser la poca fiabilitat dels sentits, la segona va ser la possible confusió entre el somni i la vigília i per últim la meua creencia sobre el personatje del geni maligne.

Entrevistador: Que es això de geni maligne ?

Descartes: La meua hipòtisi en un principi va ser sobre l’existencia d’un personatge , un geni maligne, creat per Deu per fer-nos dubtar d’allò que creem veritat i que seria un error.