Idil·li xorcDrames Rurals – Victor Català

Pau Martínez i Alejandro Serrano

Índex

1. Justificació del títol

2. Estructura

3. Punt de vista (narrador)

4. Personatges

5. Espai

6. Temps

7. Lèxic

8. Estil

1. Justificació del títol

Idil·li xorc

El títol és “Idil·li xorc” perquè la relació amorosa i el matrimoni que pretenien tenir en Tit i la Laia no s’arriba a produir, en Tit mor al sortir de l’església a causa d’una pedrada.

Relació amorosa entre

dues persones,

generalment breu i intensa

Estèril

2. Estructura Plantejament:

• El gran grup de captaires va baixant per la carretera que porta a la vila on van a demanar. La massa de pidolaires està formada sobretot per vells malaltissos, brossa de la vida. Abans d’arribar al poble, el grup s’atura perquè troben en Tit i la Laia, que també són captaires, conversant sols i fan gresca rient de la situació (“tothom estava empenyat en que en Tit i la Laia fessin bracet fins la vila”)

Nus:• En Tit i la Laia havien arribat abans que els demés i, quan

es van trobar, van parar-se a parlar. Van discutir sobre la vida, la situació a casa, la malaltia de la Laia... I van arribar a la conclusió de que estarien millor casats l’un amb l’altre, ja que solucionaria molts dels seus problemes. Així doncs, amb tota naturalitat i després d’esmorzar, van decidir casar-se.

2. Estructura Desenllaç:

• En Tit i la Laia van demanar al rector que el casés que al veure que havien fet fora de casa al Tit va acceptar. Tots dos es van preparar per aquell gran dia i lluïen joiosos i alegres, no hi havia ningú invitat a la boda excepte els dos testimonis necessaris: el campaner i el cec del poble.

• Al sortir ja casats de l'església, però, una pluja de pedres els va rebre. Tots van poder cobrir-se excepte el Tit, que va rebre una forta pedrada al cap que el va matar. El conte acaba amb la missa per la mort del Tit.

3. Punt de vista El narrador és en tercera persona, objectiu

i omniscient.

“Tornà a mirar la Laia de regord, i dins del pit s’hi va sentir com un corimori, una llei de cosa dolça que li semblava era alegria.”

4. Personatges Tit ( Josep)

• Té 60 anys. És petitó i rabassut, amb un cap grossàs. Té una pelusera mal llevada però dues celles frondoses que li cobreixen els seus petits ulls grisos. Té un nas boterut i vermell, ple de pèls, i el morro penjant, sempre regalimant .

• Camina amb l’ajut de dos bastons i té les cames eixamplades perquè de jove un carro li va passar per damunt.

• Viu en una casa amb una família que el maltracta i treballa cuidant els porcs de tot el poble en un clos comú.

4. Personatges Laia

• Té 53 anys i és alta i primeta. Està malalta de càncer, “els tumors freds [...] se la menjaven viva”. És molt presumida perquè de jove era molt guapa i es gasta els calerons en mocadors.

• Viu sola i cria conills a casa seva.

Personatges secundaris

• El grup de captaires (Gonya, Xica de Llosca, Queló, Nen del Bec, Pla de Juli, Jaumet, Llúcia, Conilla, Farriola, Marfuga, Gravat..)

• El rector i el personal de l'església.

5. Espai On se situen els fets?

• Als voltants d’un poble, el camí que condueix a la vila . Després a l’ església i la plaça del poble.

Són espais reals o ficticis?

• Són espais rurals anònims. No hi ha cap nom propi del poble o de la comarca, però pot ser qualsevol vila.

El lloc té una funció especial en el conte?

• Sí. A l’inici la trama s’inicia en espais oberts, els camins que porten al poble, les seves marges i els camps, on es va fent la descripció dels personatges i es planteja el nus de l’obra. El final, el desenllaç, és en l’ església i la seva placeta: un espai reduït on es concentra tota la violència contra els captaires que acaben de casar-se.

6. Temps Quan dura l’acció narrada?

• Quan comença l’acció és el dia en que els dos es comprometen.

• L’endemà al vespre és el dia en que la Laia decideix anar a veure al Rector per a demanar els papers per casar-se.

• Fins que es casen, no es diu quants dies passen, doncs és quan el Mossèn, primer, li dona llargues però la Laia insisteix: “més d’aquell en avall, cada dia la tingué allà, a veure com anaven els papers”.

• Acaba l’acció la matinada del dia de noces, quan al sortir de l’ església maten al Tit.

6. Temps Retrospeccions i anticipacions:

• Hi ha una retrospecció quan després de narrar la trobada de l’estol de captaires amb el Tit i la Laia i la burla que els hi fan, acaba el paràgraf dient “...semblaven dos malfactors que menen a la forca”. A continuació s’atura l’acció per explicar la història de tots dos fins al moment en que decideixen casar-se.

• I una anticipació es dona quan el grup de captaries, que veu a la parella asseguda en un marge del camí, comencen a fer comèdia amb el futur casament, quan encara no els havien dit res doncs tot just acabaven de decidir el casament.

7. Lèxic Dialectismes

• “Mellor per mi.”(pàg. 105)• “Déu vos ho pac, Laia, a fe...!” (pàg.117)

  Vulgarismes

• “Tu, Laia, arrastrada!” (pàg. 106)• “Ai, conxo!” (pàg.110)• “Caracu, borrango! ¿I no vos escaliveu?” (pàg.113)• “La bacona de la jove només pensa en arreplegar-me els quartos.”

(pàg. 112)• “Ja els floscaré jo, en aquells reconsagrats!” (pàg. 118)

  Col·loquialismes:

• -I bueno? (pàg. 104)• -Mos donareu confits? (pàg.106)• -Goiteu com vaig! (pàg.110)• “Mos en han fetes masses” (pàg. 121)

8. Estil Onomatopeies

• “un bum-bum” (pàg.119)• “i el cric-crec dels bastons” .(pàg.122)

Comparacions• “Com una riuada mansa, que a rodolons i empentes, aniria a desembocar a la vila.”

(pàg.100)• “com brossa inútil de la vida” (pàg. 101)• “ell estava alegre com un gínjol. (pag.121)

Ironia• “l’ exèrcit de la misèria i de la ganduleria “(pàg. 100)• “Al davant de tots a tall-de-cap-de-colla” (pàg.101)

Metàfora• “Feia un dia d’àngels, que no semblava de tardor” (pàg.109)• “I les pedretes grises de sota les celles, semblaven humitejar-se de tristesa”

(pàg.114)

Hipèrboles:• “La majoria eren vells, ésser fora de sexe, pellofes humanes espremudes...! (pàg.100)