INDEX UD. 5: Tecnologia del treball amb metallsIES ALGARB Ud. 5: TECNOLOGIA DEL TREBALL AMB METALLS XHG-8/06, 7/07 5-2 AP-2nESO Tema 5-1: MATERIALS METÀL·LICS FÈRRICS. redactat

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

XHG-806, 7/07 5-1 AP-2nESO

INDEX UD. 5: Tecnologia del treball amb metalls TEMA 5-1: MATERIALS METÀL·LICS FÈRRICS. ....................................................................................................2

PROPIETATS I APLICACIONS PRINCIPALS DELS METALLS FÈRRICS. ....................................................2 PRESENTACIONS COMERCIALS DELS METALLS FÈRRICS: .......................................................................3 OBTENCIÓ DELS METALLS FERRICS .................................................................................................................3 PROTECCIÓ SUPERFICIAL DELS METALLS FÈRRICS ...................................................................................3 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................3

TEMA 5-2: MATERIALS METÀL·LICS NO FERRICS. .............................................................................................4

PROPIETATS, APLICACIONS I OBTENCIÓ DEL COURE (COBRE) ...............................................................4 ALIATGES DE COURE: BRONZE I LLAUTÓ ........................................................................................................4 PROPIETATS, APLICACIONS I OBTENCIÓ DE L'ALUMINI. .............................................................................5 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................5

TEMA 5-3: EINES O FERRAMENTES DE TREBALL AMB METALLS. ...............................................................6

EINES DE FERRERIA DEL PANELL ......................................................................................................................6 ALTRES EINES DE TREBALL AMB METALLS ...................................................................................................7

TEMA 5-4: PROCEDIMENTS BÀSICS DE TREBALL AMB METALLS (PTM). ..................................................8

PTM1. PROCEDIMENTS DE MESURA I TRAÇAMENT.......................................................................................8 PTM2. PROCEDIMENTS DE SUBJECCIÓ.............................................................................................................8 PTM3. PROCEDIMENTS DE DOBLEC. ..................................................................................................................9 PTM4. PROCEDIMENTS DE TALL..........................................................................................................................9 PTM5. PROCEDIMENTS D'AJUST........................................................................................................................10 PTM6. PROCEDIMENTS D'UNIÓ...........................................................................................................................10 PTM7. PROCEDIMENTS D'ACABAT ....................................................................................................................11

ANNEX 5-A: ELEMENTS D'UNIÓ I ALTRES COMPLEMENTS DE L'AULA-TALLER ...................................12

ANNEX 5-B: TAULA PERIÒDICA, AMB DENSITATS, TEMP. DE FUSIÓ I EBULLICIÓ. ...............................13

Sabies què ...? • ... l’or és més de 1000 vegades més car (per cada gram) que la majoria de metalls i

que el platí val el doble que l’or. • ... l’or blanc és un aliatge (mescla) d’or, plata i platí (i a voltes paladi o níquel). • ... hi ha un aliatge, anomenat plata alemanya (alpaca) que no té gens de plata sinó

que és una mescla de zinc, coure i níquel.

IES ALGARB Ud. 5: TECNOLOGIA DEL TREBALL AMB METALLS

XHG-8/06, 7/07 5-2 AP-2nESO

Tema 5-1: MATERIALS METÀL·LICS FÈRRICS. redactat per Xisco HUGUET

Els metalls són un grup de materials molt utilitzats en tecnologia. Encara que a nivell d'aula-taller no són tan manejables com la fusta, la important presència i utilització que tenen en el nostre entorn justifica el seu estudi. Entre els metalls d'ús tècnic solen distingir-se dos grans grups: els metalls fèrrics, que són aquells on el principal element és el ferro, i els metalls no-fèrrics, que són la resta. Aquesta separació es fa més per motius d'utilització que de característiques molt diferenciades, ja que el ferro i els seus derivats s’utilitzen moltíssim. A vegades es confonen INCORRECTAMENT els metalls en general amb el ferro. En aquest curs s'expliquen els principals productes fèrrics i dos metalls no-fèrrics: el coure (cobre) i l'alumini (aluminio), que són alguns dels que més s'utilitzen actualment.

PROPIETATS I APLICACIONS PRINCIPALS DELS METALLS FÈRRICS. El ferro és un dels metalls més utilitzats en la industria, ja que és molt abundant en la superfície de la terra i els seus derivats (anomenats productes siderúrgics) tenen bones propietats mecàniques (resistència, duresa i tenacitat). Per desgràcia, es rovellen (oxidan) fàcilment i són bastant pesats (densitat al voltant de 7,8 g/cm3). Però el ferro quasi mai s'utilitza en estat pur, ja que és menys resistent, més fàcil de rovellar i més costós d'aconseguir que combinat. En tecnologia, s'utilitza sempre en foma d'aliatge (aleación). Un aliatge, en general, és una mescla d'un metall i altres elements químics. En el cas del ferro, el principal element d'aliatge és el carboni. Segons la quantitat de carboni que s'afegeixi al ferro tenim els següents materials:

Ferro dolç (hierro dulce o hierro negro): és el que s'anomena normalment ferro. Té fins un 0,3% de carboni. És més resistent que el ferro pur, però menys que els altres metalls fèrrics. És barat, fàcil de doblegar (bastant dúctil), no massa dur (en comparació amb els altres productes siderúrgics) i molt tenaç. És fàcil de soldar i es rovella ràpidament. S'utilitza per fer objectes barats (claus= clavos) i/o fàcils de treballar de manera artesanal per fer petites estructures (cadires, taules, etc), tancats (vallados), ja que hi

ha gran varietat de productes semielaborats per a ferreria: planxes, barres, tubs, filferro, etc. Acer (acero): són aliatges de ferro i carboni fins un 1,7% d'aquest últim element. És un material metàl·lic més dur i resistent. La seva tenacitat i ductilitat depenen de la quantitat de carboni que tengui. Les estructures de vehicles (motos, cotxes, camions i fins i tot vaixells) i moltes de les seves peces són d'acer, com moltes altres màquines (és la variant de ferro més usada en la industria). S'anomenen també acers al carboni. Si a més de carboni s'afegeixen altres elements d'aliatge es poden millorar algunes propietats, com la duresa, per fer eines, l'elasticitat, per fer molls, la resistència a l'oxidació, per fer cuberts i olles, etc. Aquestos són acers aliats (aleados) i n'hi ha moltes varietats.

Fosa (fundición): té fins un 4% de Carboni. És el metall fèrric més fàcil de fondre (encara que necessita més de 1000 º C) ja que té bona colabilitat (capacitat per fer peces complicades per fusió). No és tan resistent com l'acer, i ni és gaire tenaç (però molt més que el vidre). S'utilitza per fer objectes per fusió, com ancores de grans vaixells, bancades de màquines, tapes de claveguera, etc.

Tema 5-1- MATERIALS METAL·LICS FÈRRICS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-806, 7/07 5-3 AP-2nESO

PRESENTACIONS COMERCIALS DELS METALLS FÈRRICS: Hi ha una gran quantitat de presentacions que utilitzen les industries i els artesans (ferrers) per fer objectes de derivats de ferro, especialment d'acer (el ferro dolç és un acer amb molt poc carboni). Els productes més habituals són:

Productes plans: Pla ample, Llanta i pletina (bastant estreta i allargada, de menys de 10 mm de gruix). En bobina hi ha xapes, bandes (menys de 12 mm de gruix) i fleix (fleje) inferior a 6 mm, ja que són més prims. Productes llargs: Filferro (alambre) i barres de diferents formes: rodona, quadrada, rectangular, exagonal, ... Perfils: com els carrils per a vies de tren o perfils estructurals com els angulars (L), en U, en T, en I, en H, ... Tubs: rodons, quadrats, rectangulars...

OBTENCIÓ DELS METALLS FERRICS

Els metalls són materials d'origen mineral, és a dir, que provenen de materials inorgànics que s'obtenen de la terra (de mines, per exemple). Llevat de l'or i algun altre metall preciós, els metalls no estan en estat pur a la natura, sinó que solen estar combinats amb altres elements químics com l'oxigen, el carboni i el sofre (azufre) (entre altres elements) formant els minerals dels quals s'obtenen. Per disposar dels metalls purs (o quasi purs) s'han de separar d'aquestos elements. La metalurgia és la part de la tecnologia que estudia com fer-ho.

El procés de separació és diferent per a cada metall, però en general consis-teix en fer que els elements que sobren es combinin amb altres substàncies, de manera que després poguem eliminar-los. En aquestos processos d'obtenció normalment es necessita gran quantitat d'energia, s'utilitza aigua i es desprenen materials nocius, cosa que perjudica el medi ambient. L'obtenció primària del ferro, estudiada per la siderurgia, es fa bàsicament fonent els minerals més rics en Ferro (siderita, magnetita, hematites) mesclats amb carbó de coc. En aquest procés, que es fa en els alts forns, on s'arriben a prop de 2000 ºC, el ferro se separa de la majoria d'elements amb els que està combinat. A canvi però, queda mesclat amb gran quantitat de carboni formant el ferro colat (arrabio). En posteriors tractaments amb oxigen s'elimina part d'aquest carboni, donant lloc als diferents productes siderúrgics.

Una altra possible obtenció del ferro és reciclant ferralla (chatarra), que s'afegeix als minerals en els alts forns o es fon per separat en forns elèctrics. PROTECCIÓ SUPERFICIAL DELS METALLS FÈRRICS Com ja s'ha remarcat anteriorment, els productes siderúrgics, especial-ment el ferro dolç i els acers amb poc carboni, es rovellen molt fàcilment. Aquest és un important problema ja que el rovell no es queda a la capa superficial del metall, com passa amb l'alumini o el coure, sinó que va penetrant fins que corroeix, amb el pas del temp, tota la peça. Quan es vol usar algun material fèrric, especialment si ha d'estar a l'intempèrie, és imprescindible que estigui ben protegit. La manera més eficient és recubrir el metall amb un material que no es rovelli i que quedi ben adherit, sense deixar crulls ni esquerdes. Els sistemes més usats són el galvanitzat (recobriment amb una capa de zinc fos), recobriments electrolítics (cromat, niquelat, etc) o recobriments plàstics (per immersió en plàstic fos o amb pintures). EXERCICIS PROPOSATS 1.- Perquè s'anomenen productes siderúrgics els materials derivats del ferro? 2.- Com està feta la llauna (hojalata) i quan es va inventar? 3.- Fes una llista d'objectes de materials fèrrics relacionats directament amb el teu esport preferit.


XHG-8/06, 7/07 5-4 AP-2nESO

Tema 5-2: MATERIALS METÀL·LICS NO FERRICS.

redactat per Xisco HUGUET

El coure i l'alumini són els dos metalls no fèrrics més utilitzats, en forma més o menys pura o formant aliatges. Hi ha molts altres metalls d'ús tècnic, però solen tenir aplicacions més específiques, com el titani, l'estany, el magnesi, el niquel o els metalls preciosos (or, plata, platí, ...). Fins i tot l'urani, usat en les centrals nuclears, és un metall. El plom i el mercuri també són metalls usats en tecnologia, però s'intenta reduir la seva utilització per culpa de la seva toxicitat. PROPIETATS, APLICACIONS i OBTENCIÓ DEL COURE (COBRE) El coure (que no s'ha de confondre amb el cuiro (cuero)) és un metall de color rogenc (o marronós quan està oxidat), com les monedes de 1, 2 i 5 cèntims d’euro, que és molt bon conductor de l'escalfor i l'electricitat, la qual cosa determina la majoria d'aplicacions. No és gaire resistent ni dur però és molt dúctil, cosa que permet deformar-lo molt fàcilment. No es rovella fàcilment, però és bastant car, ja que no és un metall abundant i el procés per obtenir-lo amb bastanta puresa és complex i necessita molta energia. És més dens que el ferro (8,9 g/cm3). L'aplicació per excelencia és la fabricació de cables elèctrics. Una altra aplicació important és per fer tuberies d'aigua freda o calenta (també per calefacció), o d'equips d'aire condicionat. Les presentacions típiques del coure corresponen a les seves utilitzacions fonamentals: cables elèctrics i tubs, encara que també hi ha barretes (varillas) rodones i perfils quadrats o exagonals. El coure s'obté fonamentalment de la calcopirita, que és el seu mineral més usat. Després d'un procés metal·lúrgic de trituració, netejat i torrefacció en forns s'aconsegueix el que s'anomena mata de coure. Per últim, s'afina amb un procediment electrolític fins que s'aconsegueix un 99,9 % de puresa, necessària per als cables elèctrics. ALIATGES DE COURE: BRONZE i LLAUTÓ Al contrari del que passava amb el ferro, el coure totalment pur té gran utilitat, encara que el procés per obtenir-lo és molt costós. Tot i així, algunes propietats com la resistència mecànica o el preu milloren fent aliatges.

Hi ha dos famílies d'aliatges especialment interessants: els bronzes (bronce) i els llautons (latón). El Bronze és un aliatge de coure i estany, de color gris fosc verdós, que és molt resistent a la corrossió i té molt bona colabilitat. És bastant car (més l'estany que el coure). S'utilitza fonamentalment per fer estàtues i altres peces ornamentals.

Tema 5-2- MATERIALS METAL·LICS NO FÈRRICS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-806, 7/07 5-5 AP-2nESO

El llautó és l'aliatge del coure amb el zinc. Té un color groc brillant, semblant a l'or, motiu pel qual s'utilitza en bijuteria. És molt dúctil i resistent a l'oxidació, la qual cosa el fa adequat també per a peces de vaixells i objectes decoratius, ja que és més barat que el coure o el bronze. Hi ha altres aliatges de coure (cupro-niquels, per a monedes, bronzes a l'alumini o al berili, etc) però són molt menys usats. PROPIETATS, APLICACIONS i OBTENCIÓ DE L'ALUMINI. L'alumini és un altre del metalls més usats. És de color blanc grisós i brillant (més fosc quan s'ha oxidat) i molt lleuger (densitat = 2,7 g/cm3). Aquest fet i la seva considerable resistència el fan un bon substitut de l'acer en transports ràpids (avions, tgv, etc). A més a més és bastant bon conductor de l'electricitat i la calentor. És molt dúctil, no gaire dur i aguanta bastant bé la corrosió. A part del seu ús en vehicles de transport ràpid, també s'utilitza per a cables elèctrics, especialment els d'alta tensió aeris o els subterranis de gran diàmetre, ja que són més barats, lleugers i fàcils de manejar que els de coure. També s'utilitza per fer marcs de portes i finestres (el que es coneix per fusteria d'alumini), ja que es poden fer perfils amb formes molt complicades d'aquest material. Les presentacions comercials, a part dels cables ja comentats, precisament es concentren en perfils per fusteria d'alumini, aplicació per a la qual n'hi ha de moltíssimes formes diferents. L'alumini és també molt abundant a la litosfera (capa superior de la terra) en forma bauxita, mineral format bàsicament d'alumina (òxid d'alumini). Però no es va poder separar de l'oxigen de manera rendible industrialment fins fa menys de 200 anys (molt poc si pensam que el ferro i el coure ja s'usaven abans de crist, a "l'edad de ferro" i "la del coure" respectivament). El procés és bastant complicat i necessita gran quantitat d'energia elèctrica (240 MJ/Kg d'alumini) la qual cosa encareix els seus productes. De fet, al principi de la seva obtenció (al voltant de l'any 1830) només s'utilitzava en joieria. El sistema bàsic d'obtenció és per electròlisi de l'alumina fosa.

Igual que els altres metalls, l'alumini no se sol utilitzar en estat pur. Ni tan sols el famós "paper d'alumini" és alumini pur, sinó que té un poc de ferro. L'alumini pur és costós d'aconseguir i menys resistent que aliat. Concretament, l'aliatge utilitzat per l'aplicació més "resistent" de l'alumini, és el duralumini (alumini i coure), que s'utilitza en l'estructura i fuselatge dels avions i vehicles d'alta velocitat.

EXERCICIS PROPOSATS 1.- Què és l'electròlisi? Per a què serveix? 2.- Fes un llista de tots els materials que s’anomenen en aquest tema i ordena’ls en funció de cada una de les propietats funcionals bàsiques. 3.- Busca informació sobre l’or blanc i la plata alemanya. 4.- Busca els preus actualitzats dels metalls d’ús tècnic.


XHG-8/06, 7/07 5-6 AP-2nESO

Tema 5-3: EINES o FERRAMENTES DE TREBALL AMB METALLS. redactat per Xisco HUGUET

En el panell hi ha algunes eines específiques de treball amb metalls: la punta de senyalar, el compàs de puntes, el punt o punxó, l'arquet de metalls, les llimes o les alicates tallacables ho són. A continuació s'expliquen algunes característiques més concretes d'aquestes eines, tanmateix com algunes altres eines de l'aula-taller. EINES DE FERRERIA DEL PANELL La punta de senyalar (punta de trazar) i el compàs de puntes (compás de carpintero) són dues eines de traçament que serveixen per marcar la superfície dels metalls que hem de treballar. Solen tenir la punta bastant esmolada, per la qual cosa s'ha d'anar alerta quan s'utilitzen (sempre amb guants, naturalment). En el cas del compàs és necessari tenir més marcat el centre, perquè no patini la punta. Això es pot aconseguir amb el punt o punxó.

El punt o punxó (granete) és una altra ferramenta de traçament, que serveix per marcar centres de forats on s'ha d'usar la broca o el compàs, per evitar que patini la punta. Són d'acer molt dur i tenaç, ja que s'utlitzen pegant-lis una única martellada al seu cap de manera que la punta deixi una marca sobre el metall. Es pot usar per marcar metalls tous (blandos), com l'alumini, o fins i tot el ferro

dolç. El manteniment és el necessari per evitar que les puntes es desgastin massa i que les eines es rovellin.

L'arquet de metalls (sierra de metales) és una eina d'arrencament de ferritja (o "serredís de ferro"), semblant a la serreta. Té un mànec, un arc metàl·lic i una fulla. Encara que el seu ús habitual és per tallar metalls, si es col·loca la fulla adequada es pot usar amb fustes o altres materials.

Al contrari de la serreta, l'arquet s'utilitza amb les dents de la fulla cap endavant, es a dir, que talla quan s'empeny, no quan s'estira. S'ha d'anar alerta amb les planxes massa fines ja que poden rompre fàcilment la fulla. No es necessita un manteniment gaire especial ja que la fulla es pot substituir quan està trencada o massa desgastada.

Les llimes (limas), com ja es va comentar al temes de treball en fusta, són eines molt dures i "bastant" fràgils, per la qual cosa no se'ls ha de pegar colps. Per desferrar les miques o serradures que quedin adherides (especialment quan es treballa amb materials blans (blandos)) s'ha d'usar el raspall de filferro (carda).

Les alicates tallacables (alicates cortacables) només serveixen per tallar filferros i cables de poc diàmetre. MAI s'han d'usar amb un martell. Si el material és massa dur o gruixat, s'han d'usar altres eines, com per exemple l'arquet.

Tema 5-3- EINES DE TREBALL AMB METALLS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-806, 7/07 5-7 AP-2nESO

ALTRES EINES DE TREBALL AMB METALLS

A més de les eines del panell, hi ha algunes ferramentes més a l'aula-taller. Les tisores de planxa (tijeras de plancha) són eines de tall, ja que no lleven petites parts del material sinó que separen el material en dues parts. Són semblants a tisores normals, però més reforçades, com correspon a la funció que han de fer.

La doblegadora-cissalla-punxonadora és una ferramenta que equival a tres. Per un lloc és una doblegadora (dobladora), la qual cosa permet doblegar planxes i xapes metal·liques de poc gruix. La part de cissalla (cizalla) es pot usar per tallar planxes primes (fins 0,8 mm de ferro dolç o acer amb poc carboni i fins 1,2 mm d'alumini, per exemple). Per últim, la punxonadora (punzonadora) serveix per fer forats de diferents formes i mesures a planxes també molt primes. Encara que no és una eina perillosa, s'ha d'utilitzar amb precaució ja que hi ha peces que fan molt esforç i es poden trencar.

Els mascles de fer rosca (machos de roscar) i les fileres (terrajas) són eines que serveixen per fer forats roscats o barres roscades respectivament. Es necessiten eines diferents per a cada mesura de ros-ca que es vulgui fer. Els mascles van en conjunts de 3 peces diferents, que s'han d'anar passant correlati-vament. Estan fetes d'acer molt dur, però bastant fràgil.

El trepant i la serra de calar són dues eines elèctriques portàtils ja comentades a altres unitats. El seu ús en metalls depen de col·locar la broca o fulla adequada, respectivament, i escollir les condicions de treball indicades en el manual d'instruccions. Hi ha altres eines elèctriques que serveixen per "llimar": la desbarbadora (també anomenada amoladora o popularment "radial") i l'electroesmeriladora. Aques-tes dues són també eines d'arrencament de ferritja, que utilitzen uns discos de material abrassiu per treballar. El disc que utilitzen s'anomena mola (muela). La desbarbadora és una eina elèctrica portatil, és a dir, s'ha de manejar portant-la amb les mans. N'hi ha bàsicament de dos tamanys, en funció del disc que poden portar i la potència necessària. Es poden usar discos per treballar diferents materials (metalls i pedra, bàsicament) i de diferents amplades segons si es vol tallar o rebaixar l'objecte. Aquesta és una eina que té un cert perill, ja que gira a molta velocitat i surten espurnes quan treballa. SEMPRE S'HAN D'USAR ULLERES DE PROTECCIÓ. L'electroesmeriladora és una eina fixa que serveix bàsicament per llimar peces metàliques com barres o eines mal esmolades. Per usar-la s'ha de tenir una certa experiència i SEMPRE USAR ULLERES DE PROTECCIÓ.

El torn i la fressadora que tenim a l'aula-taller no són màquines-eina adequades per treballar amb metalls. Hi ha altres models en el mercat, de funcionament semblant encara que de molta més potència, per fer feines amb metalls.

Per últim, comentar els soldadors, ja que són eines imprescindibles en qualsevol ferreria. Hi ha dos tipus fonamentals: Soldador electrogen (o d'arc voltaic) i soldadura autògena (oxiacetilè). El soldador electrogen utlitza un arc elèctric (com un petit llamp) que va fonent una barreta de metall anomenada elèctrode. La soldadura oxiacetilènica usa una mescla de gasos (oxigen i acetilè) per fer una flama de molta temperatura (uns 3000 ºC) en la punta d'un bufador (soplete), amb la que es poden fondre els metalls.


XHG-8/06, 7/07 5-8 AP-2nESO

Tema 5-4: PROCEDIMENTS BÀSICS DE TREBALL AMB METALLS (PTM).

redactat per Xisco HUGUET Igualment com passa amb les tècniques de fusteria, els procediments de treball amb metalls són molts, molt variats i complets. La ferreria és un ofici que necessita anys de treball per arribar a dominar la majoria dels procediments que inclou, i hi ha cicles formatius de diferents graus adreçats a introduir els alumnes interessats en aquestes tècniques. En aquest curs només es fa una petita introducció, explicant els procediments bàsics que es necessitaran per fer algunes pràctiques a l'aula-taller. Igual que passava amb les fustes, els procediments de treball es poden agrupar per tipus d'operacions i també han de partir d'un disseny clar i concret del que intentam aconseguir: Els procediments explicats són els següents:

PTM1. Procediments de mesura i traçament. PTM2. Procediments de subjecció. PTM3. Procediments de doblec. PTM4. Procediments de tall. PTM5. Procediments d'ajust. PTM6. Procediments d'unió. PTM7. Procediments d'acabat.

ATENCIÓ: Tots els procediments de treball explicats necessiten la utilització d'eines. Algunes

d'elles poden fer mal si s'usen malament. S'han de respectar les normes de treball, tenint LA ZONA DE TREBALL ENDREÇADA, NO TREBALLAR EN POSTURES INCÒMODES O INESTABLES, i USAR L'EQUIPAMENT DE PROTECCIÓ I VESTUARI ADEQUAT. Encara que no s'anirà indicant a cada apartat, recordau que la majoria de procediments S'HAN DE REALITZAR AMB GUANTS, especialment

en el cas de metalls, ja que les voreres que queden solen estar esmolades. PTM1. PROCEDIMENTS DE MESURA i TRAÇAMENT Igual com passava amb les fustes, abans de fer qualsevol modificació als materials de partida, s'ha de dibuixar la forma i/o mesura que es vol retallar o doblegar. El procediment és igual que amb la fusta, encara que canvien les eines, ja que en lloc de llàpis, amb els metalls se sol usar la punta de senyalar i el compàs de puntes en el cas de cercles i arcs. Una ferramenta específica per a traçament de metalls és el punt o punxó. Aquesta ferramenta té la funció de marcar centres de forats, perquè a l'hora d'usar el trepant de columna, la punta de la broca no patini. El procediment adequat és col·locar la punta sobre el punt on es vol fer la marca i pegar un únic colp, sec, amb el martell, al cap del punxó. Evidentment s'ha de tenir el punxó adequadament esmolat. PTM2. PROCEDIMENTS DE SUBJECCIÓ En el cas dels metalls, excepte quan es treballen materials de molta superfície o llargada, s'utilitza sempre el cargol de banc, ja que es necessita que la peça quedi més subjecte mentre es manipula. En el cas d'alumini o altres metalls tous és necessari protegir el material perquè les mordasses no el marquin.

Tema 5-4- PROCEDIMENTS DE TREBALL AMB METALLS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-806, 7/07 5-9 AP-2nESO

La zona del material que s'ha de treballar ha d'estar col·locada a uns 2 cm de les mordasses, i no s'ha de forçar massa (mitja volta més de la maneta quan es toca el material, com a màxim). En el moment de subjectar la peça s'ha de pensar en la feina que es va a fer, ja que la posició de les mans i el cos hauran de ser les correctes. Així doncs, si volem tallar amb l'arquet, la peça s'ha de col·locar de manera que es pugui fer el tall vertical. Per llimar, per exemple, és mes còmode col·locar horitzontalment la zona que es vol llimar, i poder collir la llima adequadament.

PTM3. PROCEDIMENTS DE DOBLEC. Aquestos són uns procediments diferents dels de treball amb fusta, ja que aquelles no són dúctils com els metalls, i no es poden doblegar fàcilment. Els metalls sí són fàcilment doblegables (fins a diferents límits en funció del tipus de material i el seu gruix). Es poden doblegar en el cargol de banc, usant el martell o la maça de nylon, o bé usar la doblegadora. a) Doblec en el cargol de banc En el cas de que la peça no sigui ben plana o sigui massa gruixada s'haurà d'usar el cargol de banc:

- S'ha de col·locar el material verticalment, amb la línia per on es vol doblegar, marcada prèviament, just sortint de les mordasses.

- La peça s'ha de col·locar de manera que el doblec s'hagi de fer cap al banc de treball (es a dir, cap a la part fixa del cargol) per no forçar tant l'eina.

- Amb el martell, la maça (o la maça de nylon si el material és un poc delicat) s'ha de colpejar el metall cap al banc de treball fins aconseguir la inclinació adequada (màxim 90º)

b) Ús de la doblegadora Si la peça és plana, no molt ampla (20 cm com a màxim) i no massa gruixada (2 mm en ferro i 3 mm en alumini) es pot usar la doblegadora, que realitza els doblecs amb més precisió i facilitat.

- Abans d'usar-la ha de tenir el punxó i el contrapunxó correctament col·locats (cosa que ha de comprovar el professor).

- Després col·locar el material a doblegar sobre el contrapunxó i anar baixant el punxó poc a poc, assegurant que la punta de la matriu coincideix amb la marca de doblec preparada.

- Seguir girant la maneta fins que la peça quedi doblegada (i es noti que l'eina va més dura), però NO S'HA DE FORÇAR LA FERRAMENTA.

PTM4. PROCEDIMENTS DE TALL En aquest cas també hi ha dos possibilitats, tallar peces planes, primes i no massa amples, usant la cissalla, o tallar materials d'altres característiques, que s'haurà de fer amb altres eines. a) Ús de la cissalla Per tallar planxes fines (gruix màxim: 0.8 mm de ferro i 1.2 mm d'alumini) es pot usar la cissalla, ja que s'aconsegueixen talls de més precisió.


XHG-8/06, 7/07 5-10 AP-2nESO

- Abans de començar, la maneta ha d'estar baixada cap endavant i la línia de tall ben marcada.

- Introduir la planxa (de 20 cm d'amplada màxima) per la ranura de tall, amb la línia marcada cap a dalt, fins que quedi alineada amb la contramatriu i correctament recolzada (apoyada) al costat esquerra de la ranura.

- Anar pujant la matriu de tall poc a poc, girant la maneta progressivament fins haver tallat tot el material.

Si la planxa a tallar és molt fina (llaunes de refresc o semblants) es poden usar les tisores d'electricista. S'han d'usar amb guants, ja que les planxes poden fer talls fàcilment. Si es vol tallar un cable o un filferro prim (màxim 3 mm de diàmetre), es poden usar les alicates tallacables. En el cas de filferros o barretes més gruixats o durs, hi ha altres alicates més especialitzades: alicates de tall frontal, cissalla talla-perns, ...

b) Tall amb arquet

Per a peces més gruixades o d'altres formes s'haurà d'usar l'arquet de metalls, amb la fulla adequada, que ha d'estar correctament tensada (usant el cargol amb palometa que hi ha al costat contrari del mànec). El procediment de tall és molt semblant al de les eines d'arrencament d'encenalls similars, com la serreta o el xerrac per a la fusta. S'han de vigilar el següents aspectes:

- La posició de les dents de l'eina: que han de mirar cap endavant, per tallar quan s'espitja. - La posició dels peus de l'operari: col·locats com si s'anàs a empènyer amb força. - La direcció del braç de tall: en línia recta entre el tall, la fulla de l’arquet i l'avantbraç

(antebrazo). - La col·locació de la mà contrària: en aquest cas, subjectant l'arquet per l'altre extrem. - La part de material que es desgasta quan tallam, de manera que la peça quedi de les dimen-

sions necessàries (o un poc mes, però no menys)

PTM5. PROCEDIMENTS D'AJUST En el cas dels metalls, a més de la necessitat d'ajustar les peces a la mesura necessària després de tallar-la, és MOLT IMPORTANT ELIMINAR LES REBAVES DEL MATERIAL, que són les parts de metall que sobresurten del tall, i poden fer ferides fàcilment. Per això s'utilitzen les llimes (mai les raspes) de diferents tipus. Per eliminar les rebaves (i “matar” els cantons) és suficient llimar els costats del tall per deixar-los un poc redonejats o inclinats. Si el que es necessita és ajustar la peça tallada a les dimensions correctes, el procediment a seguir concorda amb el de treball amb fusta. S'ha de collir la llima com un ganivet i l'altre mà superposada a la punta, per pressionar i ajudar a dirigir l'eina, en passades inclinades respecte el material.

PTM6. PROCEDIMENTS D'UNIÓ En el cas dels metalls, les tècniques d'unió són diferents que les fustes. La unió per adhesius no sol usar-se ja que no sol ser prou resistent per a aquest tipus de peces. Les més usades són la unió cargolada (amb perns de rosca mètrica o grampons de rosca de xapa) o la unió reblada (usant reblons (remaches) d'alumini de diferents mesures). a) Unió cargolada Quan les peces són primes es poden usar cargols o grampons de rosca de xapa, semblants als grampons per a fusta, però que solen tenir el cap arrodo-nit. En peces més gruixades s'utilitzen perns o cargols de rosca mètrica, amb femella (tuerca).


XHG-806, 7/07 5-11 AP-2nESO

Un pern de rosca mètrica vol dir que la forma de la seva rosca està normalitzada, de manera que qualsevol femella de la seva mètrica pot enroscar-s'hi. Per definir un cargol, a més de la mètrica, hem de dir la seva llargada. Així, per exemple, un cargol M3x20 (que es llegeix mètrica 3 per 20) correspon a un pern de rosca mètrica (normalitzada) de 3 mm de diàmetre exterior i 20 mm de llarg de la tija (descomptant el cap, doncs). Per acabar de definir el cargol hem de dir com és el seu cap (cònic, cilíndric, redó o semi-esfèric, de gota de sèu, de cap hexagonal, allen, ...) i la ranura (plana o d'estrella) si en té. Per enroscar-los s’usa el tornavís o les claus corresponents al seu cap (fixes, allen, anglesa, ...) MAI s’han d’usar les alicates o les tenalles. Si interessa, es poden usar els mascles de fer rosca o les fileres, per realitzar rosca mètrica en peces metàl·liques. Els mascles s'utilitzen per obtenir forats roscats (com si fosin femelles). Les fileres s'usen per fer rosca a barretes o barres i obtenir "perns", com s'ha explicat al tema anterior. b) Unió reblada o reblonada: A part dels cargols, que serveixen per fer unions que es poden desmuntar, s'utilitzen sovint els reblons per unir peces no molt gruixades, de forma quasi permanent. Per posar els reblons es necessita una reblonadora (remachadora), que és una eina que estira la tija del rebló fins que la cabota queda més ample que el forat per on ha passat. Hi ha reblons de diferents diàmetres i llargades.

A l'annex 4-A hi ha una mostra de diferents tipus d'elements d'unió. Un altre sistema d'unió molt usat en peces importants, que tenguin que fer gran esforç, és la soldadura. Els procediments d'unió de metalls per soldadura són massa complexos per a aquest nivell. PTM7. PROCEDIMENTS D'ACABAT Quan la peça té la forma desitjada, és possible que ens interessi millorar el seu

aspecte. La pintura sol ser un material de fàcil utilització per millorar la presència dels objectes, però en el cas dels metalls s'han de tenir algunes consideracions especials:

- Els metalls fèrrics es rovellen fàcilment, per tant abans de pintar s'han de protegir de l'oxidació amb productes especials com el mini de plom electrolític (recordau que el plom és tòxic) o la imprimació.

- La pintura plàstica no s'adhereix adequadament a les superfícies metàl·liques, per la qual cosa s'han d'usar pintures d'esmalt o acríliques. Aquestes pintures no es poden netejar amb aigua i necessiten dissolvents especials, que poden intoxicar si s'utilitzen en llocs poc ventilats.

- Les pintures s'han d'usar sempre en llocs ben ventilats i lluny de fonts d'ignició, com passava amb les fustes.

A l'aula-taller no s'usaran habitualment pintures per a metalls, ja que les condicions d'utilització són més delicades i contaminants. En el cas de metalls fèrrics que tenguin recobriments protectors (galvanitzats o cromats, per exemple) és convenient protegir les zones tallades o llimades (així com les soldades) ja que en aquestos punts el recobriment, que només és una capa superficial, s'ha perdut. La part on el recobriment estigui intacte no és necessari protegir-la més.


XHG-8/06, 7/07 5-12 AP-2nESO

Annex 5-A: Elements d'unió i altres complements de l'aula-taller


XHG-806, 7/07 5-13 AP-2nESO

Annex 5-B: Taula periòdica, amb densitats, temp. de fusió i ebullició.


XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-1 AP-2nESO

INDEX UD. 6: TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA TEMA 6-1: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ...................................2

REPRESENTACIÓ D'OBJECTES MITJANÇANT PERSPECTIVES .................................................................2 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................3

TEMA 6-2: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. REPRESENTACIÓ D'OBJECTES MITJANÇANT VISTES. .............................................................................................................................................................................4

EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................5

TEMA 6-3: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. DIBUIX DE VISTES ORTOGONALS................................6

EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................7

TEMA 6-4: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. ESCALES I ACOTACIÓ. ....................................................8

ESCALES DEL DIBUIX TÈCNIC ..............................................................................................................................8 ESCALES NORMALITZADES ..................................................................................................................................8 REALITZACIÓ DE DIBUIXOS DELINEATS A ESCALA: ....................................................................................9 ACOTACIÓ O ACOTAMENT ...................................................................................................................................10 NORMES D'ACOTACIÓ ...........................................................................................................................................11 EXERCICIS PROPOSATS:......................................................................................................................................11

TEMA 6-5: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. SIMBOLOGIA. DIBUIX ARQUITECTÒNIC. ..................12

LA SIMBOLOGIA A L'ARQUITECTURA ..............................................................................................................12 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................13

Sabies què ...? • ... el sistema de projecció ortogonal utilitzat avui dia en el dibuix tècnic va ser

definit al voltant de 1770 pel matemàtic francés Gaspard Monge.

IES ALGARB Ud. 6: TÈCNIQUES DE REPRESENTACIÓ

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-2 AP-2nESO

Tema 6-1: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. SISTEMES DE REPRESENTACIÓ.

redactat per Xisco HUGUET Donat que l'objectiu o finalitat principal del dibuix tècnic és mostrar com ha de ser o com s'ha de fer un objecte o producte, interessa que els dibuixos de tecnologia siguin clars i fàcils d'entendre. Al llarg de la història s'han desenvolupat diferents sistemes per representar els objectes de manera senzilla, però amb tots els detalls necessaris per poder-los construir correctament. Els sistemes usats per aconseguir-ho són els sistemes de representació.

Com que hi ha tantes branques o especialitats en la tecnologia, són necessaris diferents sistemes de representació. Segons el tipus d'objecte o producte a representar, serà millor usar un sistema de representació o un altre. Per començar, però, estudiarem només els més utilitzats, que són també els més bàsics.

Quan observam un objecte que hem de representar amb un dibuix, podem veure vàries cares a la vegada, per tenir una visió del conjunt, o mirar-lo de manera que ens fixem en cares o parts diferents, per veure més bé els detalls. Els dibuixos que es realitzen representant vàries cares al mateix temps s'anomenen PERSPECTI-VES. En el segon cas, el sistema utilitzat és el de VISTES. REPRESENTACIÓ D'OBJECTES MITJANÇANT PERSPECTIVES Malgrat que el dibuix tècnic intenta representar l'objecte per poder ser construït i no per mostrar una imatge artística, algunes vegades és necessari aconseguir imatges de conjunt bastant reals. En aquestos casos s'utilitzen les perspectives ja que donen una apariència més real, encara que són més complicades de realitzar i algunes de les cares (o totes) queden distorsionades o no es poden veure bé els detalls. Hi ha dos tipus de perspectives més usats: Les perspectives AXONOMÈTRIQUES i les perspectives CÒNIQUES. Les PERSPECTIVES AXONOMÈTRIQUES utilitzen tres eixos per representar les tres direccions bàsiques de l'espai (X= fondària, Y=amplada i Z= alçada). Qualsevol línia recta en una direcció es dibuixarà amb una línia paral·lela a l'eix corresponent. Dels diferents tipus que hi ha, la perspectiva isomètrica i la cavallera són les més conegudes.

Tema 6-1- SISTEMES DE REPRESENTACIÓ DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-3 AP-2nESO

Les PERSPECTIVES CÒNIQUES intenten representar els objectes d'una manera més realista. Utilitzen els anomenats PUNTS DE FUGA, on es fan coincidir totes les línies d'una certa direcció (com les vies de tren o les voreres d'una carretera que va cap a l'horitzó). Segons el nombre de punts utilitzats, ens trobam amb la perspectiva cònica FRONTAL (1 sol punt de fuga), que té una cara de l'objecte de front al dibuixant, cònica OBLÍQUA (amb 2 punts de fuga) o cònica CENTRAL (3 punts de fuga).

Per poder distingir fàcilment el tipus de perspectiva ens hem de fixar si les línies d’una certa direcció van a juntar-se a algun punt (i en aquest cas serà cònica) o són paral·leles (axonomètrica). A l'hora de dibuixar-les, les perspectives es poden fer en forma d'ESBÓS, CROQUIS o DIBUIX DELINEAT. Els dibuixos delineats en perspectiva tenen unes normes de reducció de les mesures un poc complicades. Per això nosaltres farem servir habitualment esbossos (o croquis) de les perspectives. Aquestos esbossos podran pareixer-se a les perspectives explicades, o fer el que s'anomena PERSPECTIVA INTUïTIVA, on l'únic que es vigila és que les línies paral·leles reals també siguin paral·leles en el dibuix, però sense fixar-se massa en la seva orientació. EXERCICIS PROPOSATS 1.- Identifica el tipus de perspectiva utilitzat en els següents dibuixos delineats (remarca les línies d’fondària, d’amplada i d’alçada de colors diferents).

2.- En un full UNE A4, amb el marc i el caixetí normalitzat, divideix l'espai de dibuix en quatre parts iguals i en cada part, dibuixa esbossos d'un prisma rectangular (caixa de sabates) de 60x30x20mm en perspectiva isomètrica, perspectiva cavallera, perspectiva cònica frontal i perspectiva cònica oblíqua. (Títol del projecte: SISTEMES DE REPRESENTACIÓ. Denominació del plànol: PERSPECTIVES) 3.- Fes el mateix de l'exercici anterior però amb dibuixos delineats (sense aplicar cap reducció).


XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-4 AP-2nESO

Tema 6-2: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. REPRESENTACIÓ D'OBJECTES MITJANÇANT

VISTES. redactat per Xisco HUGUET

En el cas de voler representar objectes individuals, amb més precisió i detall, se solen usar les VISTES.

Amb la representació per vistes (també anomenades PROJECCIONS DIÈDRIQUES o ORTOGONALS), cada cara de l'objecte es representa en un dibuix diferent. D'aquesta manera, es poden dibuixar millor els detalls, i les formes mantenen la semblança amb l'objecte original, sense distorsions.

El fet de que la representació per vistes també s'anomeni PROJECCIÓ ORTOGONAL és perquè el sistema d'obtenir cada vista és per projecció (com si poguéssim projectar la imatge de l'objecte sobre una paret). Encara que poden dibuixar-se tantes vistes com cares diferents té l'objecte, el més habitual és dibuixar TRES VISTES, que s'anomenen

ALÇAT, PLANTA i PERFIL. L'ALÇAT és la vista de davant (frontal) de l'objecte. Sol ser la vista més important o representativa de la peça o figura que s'està dibuixant. Es col·loca a la part superior esquerra del full. La PLANTA és la vista des de dalt. És també una vista molt important i necessària la majoria de vegades. De fet, algunes vegades (com en el dibuix d'arquitectura, per exemple), és la més utilitzada. Es col·loca a la part inferior-esquerra del full, davall de l'ALÇAT. El PERFIL correspon a la vista des de l'esquerra de la figura o objecte. Es col·loca a la part superior-dreta del full (a la dreta de l'ALÇAT)

La col·locació de les vistes és MOLT IMPORTANT. Sempre s'han de col·locar de la manera explicada, ja que aquesta és la manera indicada per les NORMES EUROPEES (Les NORMES AMERICANES col·loquen les vistes d'una altra manera). A més a més, han d'estar correctament centrades i alíniades entre elles, perquè el dibuix s'entengui perfectament, sense cap confusió. Tenint les vistes bén col·locades, no s’ha de posar quina és l'ALÇAT, quina la PLANTA i quina el PERFIL perque ja se sap per la seva posició.

Tema 6-2- REPRESENTACIÓ MITJANÇANT VISTES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-5 AP-2nESO

A part de les tres vistes comentades, podrien fer-se vistes des de baix, des del perfil dret o des de darrera, però no solen fer-se a menys que siguin imprescindibles perquè el dibuix quedi perfectament clar. La tecnologia intenta fer les coses el millor possible, però amb la mínima inversió d'esforç i recursos. Per tant, si tres vistes (o menys) basten , no es necessari fer-ne més. Donat que les vistes intenten reproduir les formes de la manera més exacta possible, solen fer-se delineades (o amb croquis si el dibuix no és definitiu o és poc important). EXERCICIS PROPOSATS 1.- En un full UNE A4, còpia la taula següent, un poc ampliada. Abaix d’ella còpia també ampliats les vistes del costat. Col·loca en els requadres de la taula de l'esquerra el número de la vista que li correspongui, del conjunt de vistes de la dreta. Pinta les vistes i les figures de la taula com en l'exemple (alçat: vermell, planta: blau, perfil: groc).

2.- En fulls UNE A4 amb el marc i caixetí normalitzat, dibuixa el CROQUIS de les tres vistes, correc-tament col·locades, d'algunes de les figures de l'exercici anterior (TP- EXERCICI DE VISTES, DP- CROQUIS DE LA FIGURA 1-n). 3.- Fes el mateix que l'exercici 1 amb les figures i vistes següents (Fixa't amb les línies ocultes i els eixos de simetria) :

4.- En fulls UNE A4 amb el marc i caixetí normalitzat, dibuixa un croquis de les 3 vistes principals de les peces que hi ha a l'exercici 1 del tema anterior (TP- EXERCICI DE VISTES, DP- CROQUIS DE LA FIGURA 2-n).


XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-6 AP-2nESO

Tema 6-3: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. DIBUIX DE VISTES ORTOGONALS.

redactat per Xisco HUGUET Quan s'ha de dibuixar un objecte o peça en VISTES delineades és convenient, al menys fins que es tengui més experiència, seguir les següents passes: 1) En primer lloc s'ha de situar la figura que volem dibuixar en la posició adequada. Per això s'ha d'escollir la cara més completa i representativa que tengui, que correspondrà a la vista d'alçat. 2) En el full on dibuixarem les vistes (habitualment de tamany UNE A4, amb marc i caixetí normalitzat) s'ha de fer una línia de separació horitzontal i una vertical, per dividir en 4 parts (per començar a practicar, millor que siguin parts iguals). 3) Per començar a dibuixar l'ALÇAT (a la part superior-esquerra del full), situarem el punt més inferior i a la dreta d'aquesta vista a 1 cm (10 mm) de la divisió horitzontal del full també a 1 cm de la separació vertical. 4) Es dibuixen la resta de línies de la vista frontal (ALÇAT), amb les mesures adequades. Les línies verticals de la figura es faran paral·leles a la divisió vertical del full així com les horitzontals que seran paral·leles a l'altre divisió. Recordau que el dibuix s'ha de fer primer tot amb llapis dur, sense espitjar molt. Quan estigui TOT acabat es repassarà cada línia amb el retolador adequat. 5) Amb l'alçat dibuixat, es pot passar a dibuixar la planta (a la part inferior-esquerra), però abans s'han de fer dues línies auxiliars verticals que passin pels extrems de la figura. Aquestes línies corresponen també als extrems de la PLANTA. 6) Per dibuixar la PLANTA, hem de mirar la figura des de dalt. La primera línia a dibuixar és la que queda més darrera de la peça, quan miram des de dalt. Aquesta línia també la dibuixarem a 1 cm. de la línia horitzontal de separació, per la part de baix, naturalment. 7) Les línies verticals de la PLANTA es poden dibuixar a partir de línies auxiliars obtingudes des de l'ALÇAT, encara que al principi pot ser un poc complicat. Les mesures necessàries s'han de marcar usant els regles.

Tema 6-3- DIBUIX DE VISTES ORTOGONALS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-7 AP-2nESO

8) Després de fer l'ALÇAT i la PLANTA, només falta fer el perfil. Si les altres dues vistes s'han fet bé, el PERFIL es pot dibuixar sense mesurar cap part, utilitzant únicament les línies auxiliars des de les altres dues vistes. Les línies auxiliars des de l'alçat són horitzontals. Les línies auxiliars des de la planta són un poc més complexes. Aquest és el sistema: a) Des de la planta es fan línies horitzontals fins a la separació vertical. b) Clavant l'agulla del compàs (fent centre) en el tall de les línies de separació, es transporten les línies auxiliars fetes en el pas anterior, fins la separació horitzontal. c) Per acabar, se segueixen les línies fetes en el pas anterior verticalment, fins que es tallen amb les línies auxiliars des de l'ALÇAT. 9) Amb les línies auxiliars fetes, ja es poden juntar les que corresponen a les parts de la vista de PERFIL. 10) Per últim, s'ha de repassar cada línia amb el retolador adequat. Les línies que corresponen a parts de la figura s'han de repassar amb retolador gruixut (0.7 o 0.8). Les línies auxiliars, SI ES VOLEN repassar, s'han de fer amb retolador molt prim (0.3 o 0.2), tant les rectes com els arcs. Totes es fan amb línia contínua (només es fan discontínues les línies ocultes, que són aquelles línies de la figura que només es veurien si la peça fos transparent). EXERCICIS PROPOSATS 1.- En un full UNE A4 amb marc i caixetí, fes les VISTES DELINEADES de les figures següents (cada ratlla representa 1 cm.) (TP- VISTES ORTOGONALS. DP- VISTES DELINEADES DE LA FIGURA x).


XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-8 AP-2nESO

Tema 6-4: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC. ESCALES i ACOTACIÓ.

redactat per Xisco HUGUET ESCALES DEL DIBUIX TÈCNIC El dibuix tècnic usat en tecnologia intenta explicar com és o com s'ha de construir un objecte o sistema artificial, com ja s'ha explicat en temes anteriors. En moltes ocasions els objectes que es volen construir són molt grossos (cotxes, grues, vaixells, cases, ...). Seria molt costós i molt poc manejable dibuixar aquestos objectes a tamany real. En altres casos s'han de dissenyar peces molt petites (els mecanismes d'un rellotge, per exemple), que ens obligarien a usar una lupa o un microscopi per poder-les dibuixar i llavors construir-les. És per això que s'utilitzen les ESCALES.

Les ESCALES són proporcions que s'utilitzen en els dibuixos tècnics delineats, per poder dibuixar objectes grans a tamany més reduit o objectes molt petits a tamany ampliat, però mantenint la seva forma exacta (dibuix proporcionat). Per dibuixar un objecte o sistema molt gros haurem d'utilitzar una ESCALA DE REDUCCIÓ, ja que el dibuix serà més reduït que la realitat. Si el dibuix que volem fer ha de ser més gros que l'objecte real, usarem una ESCALA D'AMPLIACIÓ. Quan el dibuix és del mateix tamany que l'objecte real, es diu que s'ha utilitzat l'ESCALA NATURAL (o escala real).

Les escales es representen per una fracció A/B (o divisió A:B) que indica la relació entre el dibuix i la realitat. Així doncs, una escala de 1/10 (que també es pot escriure 1:10 i es llegeix escala 1 a 10) indica que el dibuix és una dècima part de la realitat (10 vegades més petit). En les escales d'ampliació, on el dibuix és més gros que l'objecte real, el número A (que representa el dibuix) ha de ser més que el B (que correspon a l'objecte). Per exemple, l'escala 5/1 (5:1 o escala 5 a 1) correspon a un dibuix 5 vegades més gros que l'objecte representat.

En les escales de reducció, el numerador de la fracció (A) sempre val 1. En les escales d'ampliació és el denominador (B) el que val 1. En l'escala natural, el dos números són 1 (s'escriu 1/1 o 1:1). El número de l'escala que no és l'1 ha de ser sempre major que 1 i sense decimals. ESCALES NORMALITZADES Com ja sabéu, en tecnologia hi ha normes per quasi tot. Les escales no són una excepció. Les normes sobre escales depenen de la branca o especialitat de tecnologia on s'utilitzen. El dibuix d'arquitectura (tecnologia arquitectònica) utilitza escales diferents del dibuix industrial (tecnologia d'operadors mecànics). Les escales NORMALITZADES en dibuix industrial són les següents: ESCALES DE REDUCCIÓ: 1:2 1:20 1:200 1:2000 ... 1:5 1:50 1:500 1:5000 ... 1:10 1:100 1:1000 1:10000 ...

Tema 6-4- ESCALES I ACOTACIÓ DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-9 AP-2nESO

ESCALA NATURAL: 1:1 ESCALES D'AMPLIACIÓ: 2:1 20:1 200:1 5:1 50:1 500:1 10:1 100:1 1000:1 REALITZACIÓ DE DIBUIXOS DELINEATS A ESCALA: El procediment per fer dibuixos delineats a escala és senzill (recordau que els dibuixos fets a mà alçada no es fan MAI a escala, ja que no s'utilizen els regles per fer les mesures)

1) Abans de començar a dibuixar, s'ha d'escollir l'escala adequada. Totes les parts del dibuix s'han de dibuixar amb la mateixa escala, per tant, si estam dibuixant les vistes, les tres tendran igual proporció. Per escollir l'escala s'ha de buscar l'escala normalitzada que doni el dibuix més gran possible dins del full que volem usar. Per això s'han de conéixer les mesures de l'objecte real i les del full. Si hem de fer les vistes en un full UNE A4, recordau que cada vista ha de caber en 1/4 de la fulla, i per tant no podrà tenir més de 9 cm d'ample per 12 cm d'alt, aproximadament. Una manera mecànica de buscar l'escala adequada, més lenta, és anar provant les escales normalitzades, començant per la que doni el dibuix més gran (1:2 en el cas de reducció) i comprovar si les mesures màximes (alçada, amplada i fondària) cabrien, dividint la mesura real de l’objecte pel factor d'escala corresponent (2). Si no cap alguna mesura, anar baixant l'escala (dividint per 5, 10, 20, ...). Una altra manera més directa i ràpida d'escollir l'escala és deduint-la. Aquest mètode és un poc més complicat d’entendre. Per calcular l’escala, hem de dividir la mesura més grossa de l'objecte entre l'espai disponible en el full per dibuixar-la. En l'exemple, l'amplada del

cotxe és la mesura major i en realitat és de 4105 mm (es a dir, 4,105 m). Com en un UNE A4 tenim 9 cm d'ample com a màxim per dibuixar-la, es a dir, 90 mm. Llavors:

4105mm / 90 mm= 45,61 .

Per tant, dividint 4105 mm per 45,61, l'amplada del cotxe cabria (encara que bastant justa). Però el factor d'escala ha de ser un normalitzat. S'ha de buscar el factor normalitzat just superior. El factor 50 és l'adequat (potser quedarà un poc ajustat). L'escala normalitzada (de reducció)

adequada es la 1:50. Si aquesta fos massa justa la immediatament superior és la 1:100. ATENCIÓ: És MOLT IMPORTANT EN ELS CÀLCULS UTILITZAR SEMPRE LES MATEIXES UNITATS, tant en el dibuix com en l'objecte real (preferiblement els mm) S'ha de tenir en compte que ELS OBJECTES S'HAN DE DIBUIXAR EN LA SEVA POSICIÓ NORMAL DINS EL PAPER, coordinadament amb el caixetí. En l'exemple que teniu, no es pot dibuixar el tot-terreny cap per avall, encara que ens vagi millor per aprofitar el full.

2) Hem de comprovar que les altres mesures màximes de l'alçat (i de


XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-10 AP-2nESO

les altres vistes) també cabran amb la mateixa escala (1:50 en el nostre exemple), ja que perquè el dibuix quedi bén proporcionat, l'ESCALA HA DE SER LA MATEIXA PER A TOTES LES PARTS DEL DIBUIX, com ja s'ha dit.

Alçada= 1970 mm/ 50 = 39,4 mm < 120 mm. Fondaria = 1690 mm / 50 = 33,8 mm < 90 mm.

Amb l'escala 1:50 basta per a totes les mesures. (amb l'escala 1:100 quedaria més espai buit). L'escala escollida s'ha d'escriure, amb lletra retolada, a l'apartat corresponent del caixetí. En el cas d'escales d'ampliació es pot fer a l'inrevés, dividint l'espai del full entre les mesures de l'objecte, i escollir l'escala de factor immediatament inferior.

3) Una vegada trobada l'escala adequada, l'únic que s'ha d'anar fent és dividir totes les mesures de l'objecte real pel factor de l'escala escollit (o multiplicar en el cas d'escales d'ampliació). OBSERVACIÓ: Quan acoteu el dibuix (explicat a l'apartat següent) recordau que les xifres de cota han d'indicar la mesura REAL, no de la mesura dibuixada.

ACOTACIÓ o ACOTAMENT Com es evident, per poder fabricar un objecte s'han de conéixer les mesures que tenen totes les seves parts. L'ACOTACIÓ és la manera com s'han de posar les mesures en els dibuixos tècnics. Com en la majoria de temes relacionats amb la tecnologia, hi ha unes normes de com s'ha de fer l'acotació perquè tothom pugui entendre els dibuixos sense cap confusió. A l'apartat següent s'expliquen les normes principals. Abans d'explicar les normes, però, s'ha de saber que cada mesura (anomenada COTA) té tres parts: la LÍNIA DE COTA, les XIFRES DE COTA i les LÍNIES AUXILIARS DE COTA.

La LÍNIA DE COTA és la línia que representa la mesura que s'està acotant. És paral·lela a aquella, té la mateixa mesura i està acabada en puntes de fletxa. La XIFRA DE COTA és la numeració que indica el valor de la mesura acotada. Es col·loca per damunt de la línia de cota (o a l'esquerra, si la línia és vertical) i en els dibuixos delineats s'ha de fer amb lletra retolada . Les LÍNIES AUXILIARS DE COTA són línies normalment perpendiculars (a 90º) a la línia de cota, que uneixen la línia de la figura que estam acotant amb la línia de cota (i la sobrepassen un poc). Si el dibuix està fet a mà alçada (esbós o croquis), les cotes també es fan a mà alçada. Si el dibuix està delineat, TOTES les parts de cada cota s'han de fer amb regles i lletra retolada, com ja s'ha dit. Si es vol repassar amb retolador (per començar, millor no fer-ho), SEMPRE ha de ser un retolador fi (0.3 o 0.2) perqué destaqui molt més l’objecte.

Tema 6-4- ESCALES I ACOTACIÓ DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-11 AP-2nESO

NORMES D'ACOTACIÓ Com passa en altres temes, hi ha algunes diferències entre les normes segons la branca de tecnologia que estudiem. Així, per exemple, les normes d'acotació en arquitectura (UNE 1.133.75 ) són un poc diferents de les de dibuix industrial (UNE 1.039.75). Nosaltres usarem habitualment les normes de dibuix industrial. Les següents són un petit resum de les normes bàsiques d'acotació: 1) Les cotes s'han de procurar posar "LLUNY" del dibuix i fetes amb línia fina, perquè destaqui l'objecte dibuixat. 2) Les línies de cota NO S'HAN DE CREUAR amb altres línies, ni de l'objecte dibuixat ni auxiliars de cota. Per això és convenient posar les cotes més grosses més allunyades que les petites. 3) Les xifres de cota es col·loquen SEMPRE per damunt de la línia de cota (les cotes verticals es miren des del costat dret del dibuix). 4) TOTES LES COTES S'HAN DE POSAR AMB LES MATEIXES UNITATS (preferiblement mm) i sense posar el símbol de la unitat darrera la xifra de cota. 5) Si les fletxes de la linia de cota no caben dins, es posaran per fora. Si tampoc caben per fora, es poden substituir per punts. 6) Les xifres de totes les cotes s'han de fer del mateix tamany. Si no caben entre les línies auxiliars de cota, es posaran per fora (igualment que les fletxes). 7) S'HAN DE POSAR TOTES LES COTES NECESSÀRIES per poder construir l'objecte dibuixat, però no s'han de repetir cotes. Com normalment s'acoten les vistes, basta posar cada cota en una de les vistes (en la vista que quedi més clara). I com ja s'ha comentat abans: 8) Les línies de cota es fan paral·leles a la mesura acotada, i les auxiliars perpendiculars, si es possible. 9) Les cotes de croquis i esbossos es fan a mà alçada. En els dibuixos delineats es fan delineades. 10) Les xifres de cota de dibuixos a escala corresponen a LES MESURES REALS, NO A LES MESURES DEL DIBUIX. EXERCICIS PROPOSATS: 1.- Busca 5 objectes de classe, de casa o del teu entorn que s'haurien de dibuixar amb escales de reducció, 5 a escala natural i 5 amb escala d'ampliació. 2.- Dibuixa, en un full UNE A4 amb caixetí, les vistes delineades a escala dels següents objectes de l'aula-taller que et digui el professor: Tauló d'anuncis, conjunt de taquilles, taula de treball, armari, estant de pintures, farmaciola. (es poden simplificar un poc les vistes). (TP- ESCALES I ACOTACIÓ. DP- VISTES DELINEADES DE ....(objecte escollit)). 3.- Acota els dibuixos de l'exercici anterior.


XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-12 AP-2nESO

Tema 6-5: PROCEDIMENTS DE DIBUIX TÈCNIC.

SIMBOLOGIA. DIBUIX ARQUITECTÒNIC.

redactat per Xisco HUGUET Avui dia molts dels nous objectes o productes que es dissenyen aprofiten elements i operadors ja inventats i comercialitzats. En aquestos casos es dibuixen ESQUEMES on, en lloc de dibuixar la forma de cada element, s'utilitzen SÍMBOLS GRÀFICS que representen els components necessaris per al muntatge dissenyat. Aquestos SÍMBOLS són dibuixos simplificats que intenten mostrar la funció de l'element que representen en lloc de la forma exacta que pugui tenir. L'electricitat i l'electrònica són dues especialitats de la tecnologia que fan servir molt aquest tipus de dibuix tècnic. A continuació teniu una petita mostra de símbols.

LA SIMBOLOGIA A L'ARQUITECTURA L'arquitectura és una altra branca de la tecnologia, bastant propera a nosaltres, ja que normalment vivim en cases dissenyades per arquitectes (molta gent del tercer món i fins i tot de països desenvolupats com el nostre no té la sort de tenir una casa per viure). Un dels dibuixos més utilitzats en arquitectura són els dibuixos de PLANTA de les cases. Amb aquest dibuix, que correspon a la vista de planta d'una casa, feta a escala (i sense el sostre) es pot veure la distribució de les habitacions que hi ha en un pis. Els arquitectes i delineants que treballen aquesta especialitat, utilitzen alguns símbols per representar elements de les cases que tenen una funció concreta, independentment de la seva forma. Les portes, finestres, llits, o banyeres són alguns d'aquestos objectes. Com ja us podeu imaginar, hi ha normes que indiquen com han de ser els símbols que representen aquestos elements, com per exemple la norma UNE.

Tema 6-5- SIMBOLOGIA. DIBUIX ARQUITECTÒNIC DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-2/06; 8/06, 7/07 6-13 AP-2nESO

A continuació teniu recollits alguns dels més usuals:

Els símbols que corresponen a elements constructius (parets, columnes, finestres, etc) se representen en forma de talls, es a dir, es dibuixen com si l'element estigués tallat, per poder-lo veure per dins. EXERCICIS PROPOSATS 1.- En un full UNE A4 amb marc i caixetí dibuixa un croquis de la planta de casa teva, on al menys es vegin la porta d'entrada, la cuina, un bany i dues habitacions (una pot ser el menjador o la saleta). Acota les dimensions principals de cada habitació. 2.- En un full UNE A4 amb marc i caixetí, dissenya (amb un croquis) un apartament de 30 m2, que tengui cuina, bany, sala-menjador i habitació i que tengui com a màxim 7 m de llarg i 4,5 m d'ample. Col·loca es següents mobles com a mínim: Fogons i pica, taula de 80x80 cm. amb dues cadires, sofa de 2 places, bany amb pica, taça i plat de dutxa, i llit de 1,90x1,35 m. Acota les dimensions principals de cada habitació. 3.- En un full UNE A3 amb marc i caixetí, fes un dibuix delineat d’un dels croquis anteriors, a escala 1:20. Delinea els elements normalitzats considerant les següents mesures: Paret exterior: 15 cm + 10 cm de la cambra d’aire. Envà: 10 cm de gruix Paret mestra: 25 cm + 10 cm de la cambra d’aire. Finestra: tamany real. Columna (< 3 plantes): 30 cm. Columna (> 3 plantes): 40 cm Porta simple: 80 cm de pas. Porta doble: 120 cm de pas.


XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-1 AP-2nESO

INDEX UD. 7: TECNOLOGIA D'ESTRUCTURES i MECANISMES TEMA 7-1: INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA. FORCES I MOVIMENTS. ............................................................2

MATERIALS EN LA MECÀNICA..............................................................................................................................2 ESFORÇOS SOBRE ELS MATERIALS ..................................................................................................................2 EINES DE LA MECÀNICA. ........................................................................................................................................3 PROCEDIMENTS DE LA MECÀNICA .....................................................................................................................3 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................3

TEMA 7-2: MECÀNICA D'ESTRUCTURES................................................................................................................4

ESTRUCTURES DE BARRES METÀL·LIQUES O ESTRUCTURES RETICULARS.......................................4 ESTRUCTURA D'UN EDIFICI ...................................................................................................................................5 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................6

TEMA 7-3: APLICACIONS MECÀNIQUES BÀSIQUES. MOTORS D'AUTOMOCIÓ. ........................................7

FUNCIONAMENT D'UN COTXE...............................................................................................................................7 PARTS D'UN MOTOR DE COTXE ...........................................................................................................................8 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................9

TEMA 7-4: OPERADORS MECÀNICS I MECANISMES........................................................................................10

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENTS ........................................................................................10 MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTS.................................................................................12 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................13

TEMA 7-5: ÚS RACIONAL DE LA TECNOLOGIA. APROFITAMENT DE L'ENERGIA I MESURES DE SEGURETAT..................................................................................................................................................................14

REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC I DE LA CONTAMINACIÓ..............................................................14 OPCIONS “ECOLÒGIQUES” ALS MOTORS DE BENZINA I GASOIL . ........................................................15 MILLORES EN LES CONDICIONS DE SEGURETAT ........................................................................................16 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................16

ANNEX 7-A: OPERADORS MECÀNICS DE L’AULA-TALLER...........................................................................17

ANNEX 7-B: PARTS DELS SISTEMES DE TRANSPORT HABITUALS .............................................................18

ANNEX 7-C: ELEMENTS ESTRUCTURALS............................................................................................................19

Sabies què ...? • ... es produeix un 30% més de contaminació anant amb cotxe particular que amb

tren o metro (als llocs on n’hi ha ☺). (*) • ... el 87% del CO2 que produeix el transport correspon als cotxes particulars(*). • ...alguns estudis diuen que es gasta tant combustible a EEUU (i a la resta de països

desenvolupats també) que si utilitzassin biocombustibles en lloc de petroli haurien de sembrar tots els camps d’aquell país amb cultius adequats per a produïr-los.

(*) Dades de l’agència pitiüsa de l’energia de l’any 2002.

IES ALGARB Ud. 7: TECNOLOGIA D'ESTRUCTURES I MECANISMES

XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-2 AP-2nESO

Tema 7-1: INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA. FORCES i MOVIMENTS. redactat per Xisco HUGUET

Quan ens parlen de mecànica solem pensar en vehicles: cotxes i motos que ens porten d'un lloc a un altre i que s'han d'arreglar quan es rompen. Però aquesta és una petita part de la mecànica. De fet, la mecànica és la part de la física que estudia les forces i els moviments de qualsevol objecte: d'una mosca quan vola o dels planetes i les galàxies de l'univers. Com no podia ser d'altra manera, la tecnologia també intervé en tot el que suposi fer objectes artificials relacionats amb la mecànica.

La terra, el nostre planeta, atrau tot el que hi ha al seu voltant, siguin sòlids, líquids o gasos, cap al seu centre. A la força que hi fa se li diu força de GRAVETAT. Qualsevol objecte sòlid sobre la terra (o en qualsevol altre planeta) ha de suportar uns esforços simplement per aguantar-se o per aguantar altres objectes. Si a més a més s'ha de moure, les forces que ha d'aguantar són majors. MATERIALS EN LA MECÀNICA Les tècniques relacionades amb la mecànica, com qualsevol altra tècnica, necessiten materials amb els quals realitzar els objectes o sistemes necessaris. Les propietats funcionals en els dissenys mecànics seran les propietats relacionades amb les forces: resistència, duresa i tenacitat principalment. El ferro (en "forma" d'acer especialment), l'alumini

o el Titani (per ocasions especials) són materials que tenen valors alts en aquestes propietats i per això solen ser els més usats, encara que per situacions menys importants s'utilitzen fins i tot alguns plàstics. El fet d'escollir un o altre dependrà de les propietats complementàries que presenti, especialment el pes (densitat) i el preu. ESFORÇOS SOBRE ELS MATERIALS Com que estam envoltats de forces per tot arreu (de fet vivim dins d'un camp de forces), els materials pateixen aquesta situació. Qualsevol cos que no estigui ben estirat al terra ha d'aguantar unes forces dins seu: són el que anomenam esforços. Això passa en els materials sòlids ja que tenen prou atracció entre els seus àtoms o mol·lècules per mantenir la forma malgrat els esforços que reben, sempre i quan no superin el seu límit de resistència. Tot seguit s'expliquen el tipus d'esforços bàsics:

ESFORÇ DE TRACCIÓ: És l'esforç produit per forces que estiren dels extrems d'un material, com si el volguessin allargar. Les cordes, cadenes o cables que sostenen coses penjades reben aquest tipus d'esforç (de fet és l'únic que poden aguantar).

ESFORÇ DE COMPRESSIÓ: Aquest esforç apareix en els objectes que aguanten forçes que els empenyen pels seus extrems, intentant aixafar-los, comprimir-los. Tots els objectes que aguanten pesos damunt d'ells com columnes o cames són exemples ben clars. Si l'objecte que rep la compressió és massa prim pot sofrir vinclament (pandeo)

Tema 7-1- INTRODUCCIÓ A LA MECÀNICA DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-3 AP-2nESO

ESFORÇ DE TALL: Apareix en les peces que aguanten forces laterals que intenten tallar-los. Els cargols, reblons o passadors són elements habitualment dissenyats per aguantar aquestes forces.

Els següents esforços estan produits per moments, provocats per forces que actuen un poc lluny del centre de l'objecte. ESFORÇ DE FLEXIÓ: Com el que suporten els ponts, les bigues de les cases o el tauló d'una taula, està produit per forces que actuen separades del lloc on es recolza el material. ESFORÇ DE TORSIÓ: que intenta "retorçar" el material, es produeix habitualment per forces que proven de fer girar la peça. Tornavissos, eixos de manetes o de motors en general sofreixen aquest esforç. EINES DE LA MECÀNICA. Com ja s'ha dit, la mecànica d'automòbils (cotxes, motos, camions, autobusos, ...) tot i ser la més coneguda, només és una petita part d'aquesta branca de la tecnologia. La mecànica, en general, és una tècnica que utilitza moltissimes eines, algunes molt especials que són exclusives per vehicles d'una marca concreta. Probablement és una de les tècniques o oficis amb el grup de ferramentes més nombrós, la majoria d'elles incloses en l'agrupament d'eines de

muntatge. En el panell de l'aula-taller teniu el tornavís, les claus allen i la clau anglesa. També s'utilitzen les alicates i, de tant en tant, el martell. Altres eines molt usuals són les claus de diferents tipus (fixes, d'estrella, de tub, de pipa, ...), estractors, tornavissos de puntes molt variades, ... Una altra part de la mecànica és la d'estructures. Dedicada als sistemes que

aguanten càrregues (grues, edificis, avions o vaixells) és molt menys coneguda però també molt important. Té les seves eines pròpies entre les que destaca el soldador d'arc elèctric. PROCEDIMENTS DE LA MECÀNICA Si eines n'hi ha moltissimes, procediments n'hi ha encara més. Cada operació té un procediment adequat i està molt lluny de les nostres possibilitats explicar ni tan sols els més bàsics. Hi ha cicles formatius de grau mitjà i superior dedicats a ensenyar alguna part d'aquestos procediments. Tanmateix passa amb la mecànica d'estructures, on el procediment de la soldadura amb arc és, per ell sol, un cicle formatiu complet (i un ofici molt ben valorat). EXERCICIS PROPOSATS 1.- Pensa en objectes de casa teva que tenguin que aguantar forces i identifica les propietats funcionals que necessita i les complementàries que justifiquen el material del que estan fets. 2.- Indica el esforços principals que han d'aguantar els següents objectes: Cames d'una taula, cable d'ascensor, tornavís de cap allen, mànec de martell.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-4 AP-2nESO

Tema 7-2: MECÀNICA D'ESTRUCTURES. redactat per Xisco HUGUET i José Luís CAMPOS

Com s'ha comentat en el tema anterior, estam sotmesos a la força de gravetat, i quasevol objecte que s'hagi d'aguantar dret rep unes forces que intenten mantenir-lo tant baix com sigui possible. Els sistemes que tenen la funció de mantenir altres objectes o cossos a una certa alçada (es a dir, suportar càrregues) s'anomenen estructures. Els edificis, les grues, les torres elèctriques o els ponts són exemples del que la tecnologia és capaç de fer en aquest camp. Però la natura també utilitza estructures: els arbres, els esquelets dels animals, etc. són mostres de la "profesionalitat" de la naturalesa.

El disseny d'estructures és tot un camp de la tecnologia que s'estudia en diferents carreres universitàries. Per poder preveure el comportament d'una estructura davant l'acció de les càrregues que puguin actuar al llarg de la seva "vida" (pes propi, meteorològiques (vent, neu, ...), sísmiques (terratrèmols), tèrmiques (dilatacions), produïdes per l'embranzida (empuje) del terreny...) s'han de tenir coneixements molt específics. Probablement els enginyers industrials (que tenen una especialitat concreta per aquesta branca), els navals, els aeronàutics i els de camins, canals i ports siguin els professionals que més aprofundeixen en aquestos coneixements. Nosaltres, com és habitual, només farem una petita mirada. ESTRUCTURES DE BARRES METÀL·LIQUES o ESTRUCTURES

RETICULARS Un dels tipus d'estructura més utilitzat és l'estructura de barres, que utilitza l'acer (acero) com a material bàsic. Segur que heu vist les torres elèctriques, les grues de les obres o les encavallades (cerchas) que aguanten els sostres d'algunes naus industrials.

Tots aquests tipus d'estructures tenen una composició semblant: varies barres llargues, que s'anomenen muntants (montantes) o tiranys (tirantes) unides entre elles per moltes barres més curtes: els travessers (travesaños). Les barres, que com ja hem dit solen ser d'acer, no són planes. Habitualment tenen forma de L, de I o de H tombada (si la miram de costat, es clar). Aquestes barres allargades, amb formes diferents als seus costats, que es poden trobar en comerços i magatzems especialitzats, s'anomenen perfils.

A més a més, els travessers no estan units de qualsevol manera. Sempre es col·loquen fent una figura geomètrica molt coneguda. Quina és? El fet d'utilitzar aquesta forma no és per caprici (com poques coses de la tecnologia) sinó perquè d'aquesta manera cada barra només ha

Tema 7-2- MECÀNICA D'ESTRUCTURES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-5 AP-2nESO

d'aguantar esforços de tracció o de compressió, la qual cosa permet usar barres més fines i per tant, més lleugeres i barates. Encara que la figura que queda enmig dels travessers i els muntants és sempre la mateixa, hi ha moltes maneres de col·locar-la. Algunes maneres són tan utilitzades que tenen un nom especial (normalment el nom de la persona que les va dissenyar). A l'Annex B teniu un recull de diferents tipus d'encavallaments i estructures reticulars. ESTRUCTURA D'UN EDIFICI Un altre tipus d'estructura molt habitual al nostre entorn és la que aguanta els edificis. És important conèixer com està feta ja que tots nosaltres, en un moment o altre, ens hi recolzam. A diferència de les estructures de barres, les estructures dels edificis no solen estar fetes totalment d'acer ni de cap altre metall (llevat dels edificis molt alts com els gratacels). Per a les estructures dels edificis s'utilitza un material compost: el formigó armat.

El formigó armat és la unió de dos elements: unes varetes o barres d'acer (metall) en el seu interior, recobertes de formigó (ceràmic). D'aquesta manera s'aprofita l'alta resistència a tracció de l'acer amb la bona resistència a compressió del formigó, junt amb la seva resistència a la corrosió. El formigó (que és una mescla de ciment, grava, arena i aigua) quan és col·loca al voltant de les barres d'acer (que s'anomenen armadura) té una consistència pastosa, que amb les hores es va endurint. Malgrat després d'un dia ja està sec, la resistència completa del formigó no s'obté fins passats uns 28 dies.

Per donar la forma al formigó i evitar que s'escampi mentre estigui tou s'ha d'encofrar, és a dir, col·locar un motlle fet de fusta o metall (l'encofrat). La forma que té l'estructura d'un edifici també és diferent de la forma d'una estructura de barres, normalment per poder utilitzar millor l'espai que queda dins. A continuació s'expliquen breument les parts principals. FONAMENTS (CIMENTACIÓN): És la part de l'estructura que subjecta l'edifici al terra on està col·locat (les torres elèctriques també la tenen). Habitualment estan fets per un conjunt de forats plens de formigó armat. Els forats estan col·locats davall on aniran les columnes de l'edifici i han de ser tant més ample com més fluix sigui el terra de la zona. COLUMNES o PILARS: Són les parts verticals de l'estructura, que serveixen per donar alçada a l'edifici, i per aguantar el terra de cada pis. També estan fetes habitualment de formigó armat, que evidentment s'ha d'encofrar. La part de les columnes que queda dins la terra (i per tant, és part dels fonaments) es diu sabata (zapata), ja que és més ample que la resta de la columna. BIGUES (VIGAS): Són els trams horitzontals de l'estructura i són les responsables de juntar les columnes entre elles i de constituir els pòrtics, que són les unitats formades per dues columnes i una biga.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-6 AP-2nESO

Solen ser també de formigó armat. FORJAT: constitueix el terra de cada pis i serveix d'unió dels pòrtics de l'estructura. També està fet de formigó armat, encara que a vegades s'usen biguetes i revoltons (bovedillas). El tipus d’estructura explicat correspon a edificis d’una certa alçada (3 pisos o més). Les cases unifamiliars i les cases antigues, que no són molt altes, no solen tenir columnes. El pes de les teulades i dels pisos superiors es reparteix entre algunes de les parets, anomenades PARETS MESTRES o MURS DE CÀRREGA, tal com es feia antigament. Les parets mestres solen estar fetes de BLOCS de formigó. La resta de PARETS, que són la separació de la casa amb l'exterior i els ENVANS (TABIQUES) (separacions entre habitacions) normalment estan fetes de TOTXOS (ladrillos). Les parets dels edificis actuals solen tenir una capa d’aïllament per mantenir millor la temperatura interior de l'habitatge, i una càmbra d'aire per reduïr el pas de les remors i la humitat. L’esquema del costat mostra les capes que han de tenir les parets exteriors. En una casa completament acabada encara es poden veure les columnes, ja que sobresurten un poc de les parets. Les bigues i el forjat, en canvi, no són facils de veure ja que estan tapades pel sostre (o el fals sostre o cel ras, en alguns casos) del pis inferior i recobertes pel terra del pis de dalt. EXERCICIS PROPOSATS 1.- Dibuixa alguna torre elèctrica que hi hagi a prop de ca teva i remarca els muntants i els travessers de colors diferents. 2.- Busca les columnes de la teva casa i fes un croquis de la vista de planta, indicant les columnes, les parets i els envans que hi ha, remarcant-los de color diferent 3.- Cerca informació sobre quina alçada màxima i quin pes poden arribar a tenir les sequoias i els diplodocus.

Tema 7-3- APLICACIONS MECÀNIQUES: MOTOR DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-7 AP-2nESO

Tema 7-3: APLICACIONS MECÀNIQUES BÀSIQUES. MOTORS

D'AUTOMOCIÓ. redactat per Xisco HUGUET i José Luís CAMPOS

Des de que l'home va començar a diferenciar-se de la resta d'animals, ha intentat modificar la natura per adaptar-la millor a les seves necessitats. Aquestes modificacions requereixen esforç, treball i moviment, i per tant força. Ja en l'antiguitat l'home intentava aprofitar altres elements de la natura per obtenir l'esforç necessari en les feines més dures o poc agraïdes. Els animals, el vent o els rius han servit a l'home per aquestes tasques. Avui en dia estam envoltats de dispositius amb la funció de reduir l'esforç que hem de fer per desenvolupar les nostres vides. La rentadora, rentavaixelles, petits electrodomèstics i naturalment, la maquinaria de les fàbriques han estat dissenyades i construïdes amb aquest objectiu. Però de tots els enginys (ingenios) que la humanitat ha realitzat, probablement el més popular és l'automòbil. Cotxes, motos, camions, autobusos, ... s'han fet imprescindibles per a la majoria de nosaltres. És convenient doncs, que coneguem un poc com funcionen. FUNCIONAMENT D'UN COTXE Els automòbils són màquines que els homes usam per transportar-nos o per desplaçar pesos sense haver de fer esforç, i que es poden moure per ells mateixos sense ajuts exteriors. Per fer això utilitzen l'energia interna d'uns combustibles (benzina o gasoil bàsicament) que transformen en força i moviment gràcies a una part bàsica de la màquina: el motor. El motor d'un cotxe (o moto) crema una petita quantitat de combustible amb aire al seu interior, amb la qual cosa acon-segueix ràpidament una temperatura i pressió molt alta, quasi com una petita explosió1. És per això que aquestos motors també s'anomenen motors d'explosió (encara que el nom més correcte és motor tèrmic de combustió interna alternatiu). Aquesta explosió, que es repeteix cada cert període de temps (anomenat cicle), empeny unes pe-ces (piezas) de dins el motor que són les que, al final del procés, fan moure les rodes del vehicle. Encara que aquestes "mini-explosions" i altes temperatures són imprescindibles per al funcionament del motor, també poden ser perjudicials si no es controlen bé, ja que els materials dels que estan construits els motors no poden aguantar temperatures ni forces exagerades. És per això que es necessiten en els motors sistemes auxiliars que garanteixen el bon funcionament durant el major temps possible. Dos dels sistemes auxiliars més importants per la funció que fan són el SISTEMA DE REFRIGERACIÓ i el SISTEMA DE LUBRICACIÓ. El SISTEMA DE REFRIGERACIÓ és l'encarregat d'aconseguir que la temperatura del motor no sigui massa alta per al bon funcionament. Per això, en els cotxes, s'utilitzen uns conductes plens d'aigua que atravessen les parts més calentes i així refreden els materials. Per refredar l'aigua que s'ha encalentit en aquest procés, s'utilitza el RADIADOR. Una BOMBA D'AIGUA s'encarrega de fer circular l'aigua

1 De fet és una combustió molt ràpida que genera uns gasos que, en expandir-se per l'acció de l'energia tèrmica obtinguda del combustible, provoquen el moviment dels mecanismes del motor.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-8 AP-2nESO

contínuament. És MOLT IMPORTANT VIGILAR QUE HI HAGI SEMPRE AIGUA, per la qual cosa s'ha de revisar freqüentment el nivell de la BOTELLA D'EXPANSIÓ. El SISTEMA DE LUBRICACIÓ és el responsable de que les peces que estan en moviment i fregant (rozando) entre elles no es quedin encallades. Per això una BOMBA especial empeny oli mineral (provinent del petroli) des d'un dipòsit o CARTER cap a les parts necessàries. També fa la funció de refredar algunes peces molt internes, on el sistema de refrigeració no arriba. S'ha de vigilar que el motor no quedi sense oli. Donada la importància de "vigilar" aquestos sistemes, els cotxes duen indicadors que avisen de la temperatura de l'aigua i de la falta de pressió d'oli. Encara que els dos comentats abans són els sistemes auxiliars que l'usuari ha de revisar habitualment per evitar avaries importants dels motors, ÉS IMPORTANT ENCARREGAR A PROFESSIONALS QUALIFICATS REVISIONS PERIÒDIQUES PER EVITAR ROTURES GREUS com per exemple la corretja de distribució (especialment en els motors diesel) i la de la bomba d'aigua. També s'han de canviar els filtres d'oli i aire quan correspon. Els sistemes comentats són part del motor i s'han de tenir en bon estat perquè el motor en conjunt funcioni correctament i durant el major temps possible. Però els vehicles tenen altres “mecanismes” que són fins i tot més importants que el motor ja que d'ells DEPENEN LES NOSTRES VIDES: els frens i els pneumàtics han d'estar en perfecte estat per evitar-nos accidents. Un vehicle és un sistema mecànic molt complicat, format per un conjunt d'elements i subsistemes relacionats i coordinats entre ells on tots han de funcionar adequadament perquè funcioni el conjunt. L'embragatge, la caixa de canvis o la direcció i la suspensió són també parts importants per al funcionament dels nostres vehicles. Els fabricants estan contínuament intentant millorar els motors (per reduir el consum i la contaminació) i els sistemes de seguretat dels vehicles. PARTS D'UN MOTOR DE COTXE Ara que ja hem vist més o menys com funciona un cotxe, ens podem fixar un poc més en la seva part més característica: EL MOTOR. Ja sabeu que avui dia la immensa majoria de vehicles utilitzen MOTORS TÈRMICS de combustió interna alternatius (també anomenats motors d'explosió). Motos, cotxes, camions i fins i tot vaixells com els ferrys per anar a Formentera, a Palma o a la Península utilitzen aquest tipus de motors. Encara que hi ha diferències, els principis de funcionament i les parts que tenen són molt semblants. A continuació es descriuen les parts principals d'un motor simplificat. PISTÓ o EMBOL: És una peça cilíndrica (com una llauna de refresc) que és pot moure amunt i avall. És l'encarregat de rebre la força de "l'explosió" i transmetre-la a altres parts del motor fins que arribi a les rodes. Els motors de major potència en tenen més d'un. CILINDRE o BLOC: És un element metàl·lic que té un forat cilíndric per a cada pistó, dins del qual es mou el pistó corresponent.

Tema 7-3- APLICACIONS MECÀNIQUES: MOTOR DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-9 AP-2nESO

CULATA: és com una tapa del bloc, de manera que entre el cap del pistó, les parets interiors del cilindre (també anomenades camisa) i la culata queda un espai anomenat cambra de combustió. En aquest espai queda tancat l'aire i el combustible que fa l'explosió, de manera que l'única peça que es pot moure és el pistó. Com podeu suposar, el cilindre i la culata han de ser molt resistents per aguantar "mini-explosions" de manera contínua. BIELA: És la peça encarregada de transformar el moviment rectilini i alternatiu del pistó en moviment circular.

CIGONYAL: És un element que rep la força de cada un dels pistons a través de la biela i el transmet al sistema de tracció (rodes motrius). Fa la funció de maneta (manivela).

BUGIA / INJECTOR: Aquesta peça és diferent segons si el motor utilitza benzina (gasolina) o gasoil (motors diesel).

- En els motors de benzina (també anomenats de cicle Otto) la bugia fa una petita espurna (chispa) per provocar l'explosió del combustible.

- En els motors diesel, la combustió es produeix quan el gasoil entra a molta pressió dins la cambra de combustió, i es mescla (polvoritzat per l'injector) amb l'aire a alta temperatura que hi ha dins.

Els motors Otto actuals també duen injectors, però la seva funció és diferent que en els diesel ja que la combustió la provoca sempre la bugia.

VÀLVULES: són les "portes" d'entrada i de sortida dels materials que s'utilitzen en la combustió. L'aire i el combustible entren per la VÀLVULA D'ADMISSIÓ (càrrega) i els fums produits en el procés surten per la VÀLVULA D'ESCAPAMENT. L'apertura i

tancament de cada vàlvula es produeix en moments molt precisos de cada cicle. ARBRE DE LLEBES: És una peça allargada, accionada des del cigonyal, amb abultaments (les llebes) que fan obrir cada vàlvula en el moment adequat. Esquema de motor Diesel, d'injecció directa, amb arbre de llebes en cap i turbo-compressor EXERCICIS PROPOSATS 1.- Demana a algún familiar o amic que t'ensenyi la botella d'expansió del seu cotxe, la vareta del nivell de l'oli i el nivell de líquid de frens.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-10 AP-2nESO

Tema 7-4: OPERADORS MECÀNICS I MECANISMES.

redactat per Xisco HUGUET En el tema anterior hem explicat, molt per damunt, com funciona un cotxe i el seu motor. Ja heu vist que per aconseguir que un motor funcioni es necessiten molts elements combinats. Tots els dispositius i màquines estan constituits per un conjunt d' operadors que són elements diferents, amb una funció simple cada un. Aquestos operadors correctament enllaçats permeten aconseguir la funció total. En el camp de la mecànica, hi ha un conjunt d'operadors que individualment no poden fer cap funció però que correctament combinats formen els mecanismes, els quals poden transmetre i/o transformar les forces i els moviments. Els egipcis ja utilitzaven mecanismes bàsics per a les seves construccions. Els gregs, 300 anys a.C., varen destacar 5 operadors com els més importants: el pla inclinat, la cunya, el cargol, la palanca i la roda. A aquestes "màquines simples" (com ells deien) les varen anomenar "les cinc grans". MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENTS Com s'explica abans, els mecanismes són la combinació de dos o més operadors mecànics per aconseguir una funció determinada, en aquest cas, transmetre un moviment. Donat que els homes intentam aprofitar els elements de la naturalesa per realitzar treballs pesats, és necessari "enviar" la força "d'entrada" que obtenim del vent, d'un riu o d'animals (o actualment des de combustibles o l'electricitat) al lloc "de sortida" on la necessitam: una pedra de molí, una bomba de treure aigua o una sínia per regar els camps. Els mecanismes bàsics per transmetre (sense transformar) el moviment i la força són els següents:

PALANQUES: Són, probablement, el mecanisme més bàsic, antic i conegut. Estan formades per una barra llarga i un punt de recolzament o fulcre. S'utilitza per augmentar la força o la distància, però manté el tipus de moviment entre l'entrada i la sortida: bàsicament rectilini. Té moltes aplicacions: alicates, tenalles, trenca-nous, pinces, el

funcionament d'una carretilla o d'una barca de rems es fonamenten en aquest mecanisme. CORRIOLES i CORDA: L'aplicació més clàssica és la de treure aigua dels pous. Formada per una roda acanalada (corriola o politja (polea)) i una corda que es desplaça quan aquella gira, permet canviar el sentit o direcció de la força que s'ha de fer. Si es combinen varies corrioles de manera adequada (formant un

polipast, per exemple) es pot aconseguir augmentar la força que podem fer, però mantenint el tipus de moviment entre entrada i sortida: lineal o rectilini. Aquest tipus de muntatge, que era molt usat per hissar les veles dels antics vaixells, es manté per controlar la botavara de catamarans i velers més moderns.

Tema 7-4- OPERADORS MECÀNICS i MECANISMES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-11 AP-2nESO

POLITGES i CORRETJA (poleas i correa): són la combinació de dues (o més) rodes (politges) amb una cinta entre elles (corretja). S'utilitzen per transmetre un moviment de rotació o gir a l'entrada en un moviment també giratori a la sortida (a una velocitat diferent, normalment). És un mecanisme usat en bastantes màquines com per exemple motors de cotxe, walkmans, videos i fins i tot, algunes bicicletes per a nins petits.

RODES DENTADES i CADENA: És semblant al mecanisme anterior, però les rodes tenen "dents" i la cinta està formada per una cadena de baules (eslabones) que encaixen entre les dents de les rodes. La seva funció és la mateixa que les politges amb corretja, però pot transmetre més força ja que la cadena no patina gràcies a les dents, encara que fa més remor i no pot girar tant ràpid. L'aplicació més coneguda és la bicicleta. Un mecanisme situat entre els dos anteriors és el de politges ranurades i corretja dentada (motor de cotxe, impressores, etc).

ENGRANATGES (engranages): És un mecanisme constituit per dues o més rodes dentades "engranades" directament, sense cadenes ni altres operadors en mig. Serveixen per transmetre el moviment de gir de l'entrada cap a l'eix2 de sortida, però canviant el sentit de gir i la velocitat, normalment. Poden transmetre molta força a grans velocitats i/o amb gran precisió. Són imprescindibles en els canvis de marxes dels vehicles i en els rellotges d'agulles. Quan hi ha més d'un engranatge (unió de dues rodes dentades connectades) es parla de "tren d'engranatges".

CARGOL SENSE FI - CORONA: És un cas especial d'engranatge, on una de les rodes dentades és especial: un cargol sense fí (tornillo sinfín). Com es dedueix del seu nom, és com un cargol (tornillo) sense cap, de manera que té una única dent "enroscada" sobre la roda. La corona és una roda dentada normal, encara que sol ser bastant més grossa que les rodes dentades habituals.

Aquest mecanisme trasmet un gir o rotació d'entrada cap a la sortida, però en direcció perpendicular. A més, redueix molt la velocitat i té una característica important: és irreversible, és a dir, no es pot usar en sentit contrari. Algunes guitarres utilitzen aquest mecanisme per tensar les cordes, igual que juguerois o els motors de pujar els vidres dels cotxes.

2 Realment hauriem de parlar d' "arbre" en lloc d'eix.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-12 AP-2nESO

MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENTS En aquest apartat es descriuen alguns dels mecanismes més utilitzats per canviar un determinat moviment d'entrada en un tipus de moviment diferent a la sortida, per exemple, per canviar d'un moviment de gir en un moviment lineal o viceversa. CARGOL- FEMELLA (TORNILLO-TUERCA): Aquest mecanisme, molt utilitzat com element d'unió, també es pot usar en màquines per transformar el moviment de gir (del cargol normalment) en moviment lineal (de la femella). Alguns lectors de CD-ROM o DVD i les barres d'adhesiu o els pintallavis utilitzen aquest mecanis-me.

PINYÓ - CREMALLERA: També utilitzat per transformar moviment de rotació d'entrada en moviment lineal o rectilini a la sortida o viceversa (el cargol-femella no es pot usar normalment a l'inrevés). És un tipus especial d'engranatge entre una roda dentada, normalment petita (pinyó) i una barra dentada

recta (cremallera). La majoria de lectors de CD i DVD, les portes de trens o metros i les barreres d'alguns aparcaments les utilitzen. BIELA - MANETA: És un mecanisme prou antic i encara molt usat. Permet transformar el moviment de gir de la maneta (o manovella= manivela) en un moviment lineal (alternatiu, en aquest cas) del cap de la biela. El mecanisme és reversible, ja que pot usar-se per transformar un moviment d'entrada lineal (alternatiu) en una sortida giratoria.

L'aplicació més important es fa en els motors de combustió interna alternatius (motors de cotxe i moto, per exemple) on, en lloc de maneta, es parla de cigonyal (cigüenyal), ja que és com una maneta doble.

CABLE i TAMBOR o TORN: Aquest mecanisme, format per una corda o cable que s'enrotlla sobre un cilindre (tambor o torn), permet aconseguir un moviment lineal partint d'un moviment rotatiu (a l'inreves no és tan habitual). Alguns pous d'aigua (ajudats per una maneta) o els mecanismes dels ascensors són exemples d'utilització.

Tema 7-4- OPERADORS MECÀNICS i MECANISMES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-13 AP-2nESO

LLEBES i EXCÈNTRIQUES: Les llebes (levas) són rodes que tenen alguna irregularitat o bony (bulto) en el seu perímetre, de manera que quan giren poden fer moure linealment (o de manera oscil·lant) altres operadors que estan en contacte amb elles (palpadors, seguidors o rodets de lleba). S'usen des dels motors de cotxe (arbre de llebes i vàlvules) fins als programadors de les rentadores.

Les excèntriques són rodes que giren respecte a un punt que no està al seu centre. D'aquesta manera també tenen un moviment irregular que pot usar-se per fer moure seguidors o bieles amb moviments lineals o oscil·lants. Els operadors i mecanismes explicats anteriorment són els més bàsics per la seva simplicitat i la gran utilització que tenen. N'hi ha molts més i fins i tot se n'inventen nous de tant en tant. Tot i així, un dels operadors també molt conegut i usat que no hem anomenat és el moll (muelle) que s'utilitza per recollir (i conservar momentà-niament) part de l'energia que tenen altres peces i operadors quan es mouen. EXERCICIS PROPOSATS 1.- Fes una taula resum dels mecanismes explicats, separant els mecanismes de transmissió dels de transformació de moviments, i indicant les següents columnes:

Nom mecanisme Moviment d'entrada i sortida Exemples 2.- Busca i dibuixa els diferents tipus de moll que hi ha. 3.- Fes un esbós dels següents mecanismes, indicant el moviment d'entrada i de sortida, i alguna aplicació: Carraca, Jou escocés, junta cardan, creu de malta.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-14 AP-2nESO

Tema 7-5: ÚS RACIONAL DE LA TECNOLOGIA. APROFITAMENT DE L'ENERGIA i MESURES DE SEGURETAT.

redactat per Xisco HUGUET i José Luís CAMPOS La tecnologia intenta solucionar problemes i satisfer necessitats. Però les solucions que s'obtenen no són MAI perfectes, i solen tenir conseqüències negatives, com ja veiem a la primera unitat. En els cas dels vehicles automòbils hi ha tres efectes especialment negatius: el perill per a les persones que els utilitzen o que estan aprop (en forma d'accidents de trànsit), la contaminació del medi ambient i el malbaratament (malgasto) dels recursos energètics.

Els enginyers ja fa anys que estan buscant solucions a tots tres problemes, en forma de processos tecnològics de recerca, avaluació i recapitulació permanent. La indústria de l'automòbil, lluny d'estar estancada, treballa contínuament en millorar la seguretat dels vehicles, reduir la contaminació dels gasos d'escapament i dels altres productes auxiliars i en augmentar l'eficiència energètica dels motors.

Però a part dels enginyers (que a la fi i al cap són pocs), els altres "protagonistes" de la tecnologia també poden ajudar. En el cas dels tècnics (mecànics i operaris), revisant amb professionalitat els dispositius dels vehicles perquè funcionin tant bé com sigui possible, tal com varen ser dissenyats. I SOBRE TOT EN ELS CAS DELS USUARIS, que som el grup més nombrós, AMB UN ÚS RACIONAL DE LA TECNOLOGIA, per aconseguir entre tots major seguretat i qualitat de vida. A continuació teniu un resum de les actituds que, com usuaris, podeu desenvolupar en aquest sentit, ja que heu de tenir en compte que un 61,2% de l'energia consumida a les pitiuses l’any 2002 es concentrava en l'ús dels vehicles (més de la meitat per automòbils) amb la conseqüent contaminació. REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC I DE LA CONTAMINACIÓ La majoria de vehicles actuals utilitzen motors de combustió interna alternatius per moure’s. Aquestos necessiten combustibles derivats del petroli per al seu funcionament. El preu del petroli no baixa i el seu creixement sembla imparable. Aquest augment del preu es deu a un augment de la demanda (quantitat d'un producte que es necessita o es vol comprar) en front d'una oferta (quantitat d'aquest mateix producte que es fabrica o obté) que està pràcticament estancada. La demanda augmenta en els països més desenvolupats per l'irresponsable desaprofitament energètic (cotxes amb motors més potents, utilitzats de manera innecessària o desproporcionada (cotxes d'ús individual, poc ús de transport públic)). Per altre lloc, alguns països com Xina o l'Índia, que estan creixent econòmicament, tenen molts "usuaris" que comencen a usar els recursos que nosaltres duim temps usant (i malgastant). Ja des de la crisi energètica dels anys 70 es va produir un important esforç tecnològic per millorar l'eficiència energètica en els motors de combustió interna que usen els automòbils. La situació actual pot afavorir el desenvolupament més ràpid d'alternatives als actuals motors d'automòbil, però mentrestant l'actuació de cada un de nosaltres pot millorar aquesta situació. Teniu alguns consells a continuació:

Preu del petroli (dolars/barril)

0

20

40

60

80

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Tema 7-5. ÚS RACIONAL DE L'ENERGIA i MILLORA DE LA SEGURETAT DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-15 AP-2nESO

- Anau a peu o en bicicleta per a recorreguts curts (és mes saludable). - Utilitzau el transport públic sempre que sigui possible. - Comprau el cotxe de la menor potència possible en funció de les necessitats de

transport (no d'imatge personal). - Compartiu el viatge amb altres persones que realitzin el mateix recorregut. - No aneu a velocitat excessiva, ja que a més de ser perillós, consumeix més

energia (a 125 km/h es consumeix un 20% més que a 110 km/h) - Duis el vehicle correctament preparat: motor ajustat, rodes a pressió correcta,

finestres tancades, sense objectes que sobresurtin (portaequipatge), ... - Conduiu de manera intel·ligent, sense accelerades ni frenades brusques,

preveient les parades de semàfors i cruïlles. No accelereu massa amb el cotxe fred, usau marxes llargues i escolliu itineraris poc transitats.

OPCIONS “ECOLÒGIQUES” ALS MOTORS DE BENZINA I GASOIL . El motor de combustió interna alternatiu s'ha usat des de fa més de 100 anys (en 1876 es va presentar el "Silent Otto" i el 1892 es va patentar el motor Diesel) ja que presenta unes característiques que el fan molt adequat: lleuger (en relació a la potència que té), alta autonomia, bona acceleració, escalabilitat (des de motors petits per a maquetes fins els enormes motors de vaixells transatlàntics)... Però també té inconvenients. Ja abans de ser conscients del problema de la contaminació o de l'actual encariment del petroli, la dificultat de controlar la seva velocitat de gir o de poder-lo fer girar en sentit contrari, han conduit a buscar altres opcions, especialment perquè és un motor que no aprofita bé l'energia (rendiment molt baix). Una de les alternatives més explorades es fonamenta en usar motors elèctrics. Fins fa poc no eren una alternativa viable per desplaçar-se distàncies considerables, ja que necessitaven pesades bateries que s'havien de recarregar cada pocs km (baixa autonomia). Només podien usar-se en el transports públic que disposaven d'una connexió permanent com els trens, metros i tranvies, o en vehicles per trajectes curts (carretilles elevadores, cotxets de camp de golf, etc). Però en els darrers anys han aparegut possibilitats que permeten utilitzar aquesta alternativa. Una opció ja comercialitzada són els cotxes amb motor HIBRID, que té dos motors, un elèctric i un altre de combustió. Per a trajectes curts, a baixa velocitat, utilitza el motor elèctric alimentat des

d'unes bateries que es recarreguen gràcies al motor de combustió. Aquest últim es posa en marxa quan la velocitat ha de ser més alta, per trajectes de carretera o quan les bateries s’han descarregat. Una segona opció són els motors d'HIDROGEN, que estan bastant desenvolupats però que encara no es venen a nivell general. N'hi ha que aprofiten la combustió de l'hidrogen i altres funcionen amb un motor elèctric que obté l'energia d'una PILA DE COMBUSTIBLE on es produeix electricitat quan reaccionen l'Hidrogen i l'Oxigen. Aquest sistema ja es va usar en els coets que varen arribar a la lluna.

Els cotxes moguts per energia solar encara no han aconseguit la potència suficient per cobrir les necessitats dels vehicles actuals, per la qual cosa només funcionen a nivell de prototipus experimentals o vehicles monoplaça per trajectes curts a baixa velocitat. Altres possibilitats, encara que menys conegudes i desenvolupades són els motors d'aire comprimit o fins i tot motors de cicle stirling, de funcionament ja patentat en 1827. Tot i així, avui per avui, no hi ha una alternativa clara i contundent als motors de combustió interna alternatius. De fet, una altra línia de desenvolupament de motors més "ecològics" se centra


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-16 AP-2nESO

en l'estudi dels BIOCOMBUSTIBLES. Qualcuns d'aquestos biocombustibles, usats de manera exclusiva en motors tèrmics o mesclats amb els clàssics (gasolina o dièsel) procedeixen d'alguns vegetals i de fonts renovables. Bàsicament els biocombustibles procedeixen d'olis d'origen vegetal com la soia (soja), la colza o el girasol (biodièsel) i de cereals o remolatxa (bioetanol (E85)).

L'ús d'aquestos combustibles no redueix gaire les emissions a l'atmosfera del gasos procedents de la combustió però els vegetals dels quals s'obtenen absorbeixen, amb la fotosíntesi, CO2 de l'atmosfera durant tot el seu creixement i eliminen la necessitat d'extracció i transport de petroli, activitats potencialment contaminants. Sens dubte el balanç total és favorable.

Actualment, les línies d'investigació tecnològica en el camp dels biocombustibles es concentren en l'ús d'olis usats i d'algues marines. MILLORES EN LES CONDICIONS DE SEGURETAT La tecnologia de l'automoció també fa un esforç important per reduir els perills derivats de l'ús dels vehicles. Els enginyers desenvolupen constantment processos tecnològics per detectar i solucionar problemes de seguretat per als usuaris: ABS o Airbags són alguns dels dispositius incorporats en els darrers anys a la majoria de cotxes. Però els principals responsables (i afectats) de contribuir activament en la millora de les condicions de seguretat són els conductors i usuaris. Les vacances de setmana santa del 2006 varen morir 104 persones a les carreteres espanyoles, la meitat de les quals, aproximadament, no portava el cinturó de seguretat. A més, en lloc de reduir-se les xifres, augmenten. A Catalunya, el 2006 varen morir 36 persones mentre que el 2005 havien mort "només" 25. Mentre els responsables de conduir els vehicles siguem nosaltres, no aconseguirem reduir els accidents si no conduim TOTS de manera intel·ligent i adulta. Per molt que millori la tecnologia, nosaltres tenim la darrera responsabilitat. Recorda algunes normes fonamentals per a la teva vida:

- Respecta els límits de velocitat - Utilitza els equips de protecció: cinturons de seguretat i casc amb les motos. - No condueixis baix l'efecte de l'alcohol o les drogues - No et distreguis mentre condueixes: no usis mòbils o semblants.

Recorda que la tècnica de la conducció té unes normes que s'han de cumplir, per la teva seguretat Per desgràcia, no tots els esforços de l'industria automobilistica van encaminats a reduir els

efectes negatius. Donat que és un negoci molt important, els fabricants posen al mercat cotxes excessivament potents per a les carreteres i els conductors "normals". S'aprofiten de la "poca inteligència" i/o molta vanitat d'alguns consumidors per vener-los (a un preu considerablement superior) vehicles molts més potents del que necessiten (i del que són capaços de manejar, encara que ells pensin el contrari) posant en perill la seva vida i la d'altres persones, i malbaratant l'energia (algunes informacions indiquen que els Tot-Terreny consumeixen 4 VEGADES MÉS que un cotxe normal).

EXERCICIS PROPOSATS 1. Busca informació sobre els motors d'hidrogen i els motors d'aire comprimit. Investiga els models que ja es poden comprar i quin preu tenen. 2. Cerca si hi ha estacions de servei que subministrin biocombustibles o hidrogen a les pitiüses.

ANNEXOS D'ESTRUCTURES i MECANISMES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-17 AP-2nESO

ANNEX 7-A: OPERADORS MECÀNICS DE L’AULA-TALLER


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-18 AP-2nESO

ANNEX 7-B: PARTS DELS SISTEMES DE TRANSPORT HABITUALS redactat per Xisco HUGUET

Els sistemes de transport són alguns dels enginys més desenvolupats per part dels homes. Vehicles que ens permeten moure'ns per la terra, la mar o l'aire sense gran esforç han estat un constant objectiu de la humanitat. I seguim cap a la resta de l'univers. En el tema 3 s'ha fet una breu explicació del funcionament dels motors de cotxe però, com ja s'ha dit, a part del motor hi ha moltes més parts. Tot seguit teniu un esquema d'algunes parts amb una petita explicació (s'ha representat un cotxe amb tracció posterior per major claretat, encara que no és el més habitual).

A continuació teniu una taula-resum dels sistemes de transport més bàsics i les seves característiques fonamentals amb els conceptes tractats en aquesta unitat.

VEHICLE COMBUS-TIBLE

MOTOR SISTEMA DE TRANSMISSIÓ

SISTEMA DE PROPULSIÓ

ESTRUCTURA DE SUPORT

MOTO BENZINA (Gasolina)

MCIA DE 2 o 4 TEMPS

CAIXA DE CANVIS

RODES XASSÍS (o QUADRE)

COTXE BENZINA o GASOIL

MCIA DE 4 TEMPS

CAIXA DE CANVIS: ENGRANATGES HELICOIDALS

RODES CARROSSERIA AUTOPORTANT

AUTOBUS GASOIL MCIA DE 4 TEMPS

CAIXA DE CANVIS: ENGRANATGES EPICICLOIDALS

RODES XASSÍS-CARROSSERIA

VAIXELL GASOIL o FUEL (Fuel-oil)

MCIA DE 2 TEMPS o TURBINA DE VAPOR

DIRECTA HÈLIX CASC (Casco)

AVIÓ QUEROSÈ (Queroseno)

TURBINA DE GAS

DIRECTA TURBO-HELIX TURBO-FAN TURBO-REACTOR

FUSELATGE (Fuselage)

HELI-CÒPTER

QUEROSÈ (Queroseno)

TURBINA DE GAS

CAIXA MULTIPLI-CADORA

HÈLIX FUSELATGE (Fuselage)

ANNEXOS D'ESTRUCTURES i MECANISMES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-4/06; 7/06, 7/07 7-19 AP-2nESO

ANNEX 7-C: ELEMENTS ESTRUCTURALS.


XHG-4/06; 8/06, 7/07 7-20 AP-2nESO


XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-1 AP-2nESO

INDEX UD. 8: Tecnologia elèctrica TEMA 8-1: INTRODUCCIÓ A LA TECNOLOGIA ELÈCTRICA. .............................................................................2

RISCOS DE L'ELECTRICITAT. ................................................................................................................................2 ELEMENTS DE PROTECCIÓ I MANIOBRA...........................................................................................................3 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................3

TEMA 8-2: FONAMENTS SOBRE INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES................................................................4

"MATERIALS" D'UNA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA. ..........................................................................................4 FUNCIONAMENT D'UN CIRCUIT ELÈCTRIC SIMPLE. ......................................................................................4 REPRESENTACIÓ I DISSENY DE CIRCUITS ELÈCTRICS BÀSICS. ..............................................................5 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................5

TEMA 8-3: GENERACIÓ I DISTRIBUCIÓ ELECTRICA...........................................................................................6

PARTS DELS SISTEMES ELÈCTRICS. .................................................................................................................6 EL SISTEMA ELÈCTRIC DE LES PITIÜSES .........................................................................................................7 CONSUM RESPONSABLE I ENERGIES RENOVABLES ...................................................................................7 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................8

TEMA 8-4: PRINCIPIS BÀSICS D'ELÈCTRICITAT. LA LLEI D'OHM. ..................................................................9

MAGNITUDS ELÈCTRIQUES BÀSIQUES: VOLTATGE, INTENSITAT I RESISTÈNCIA. .............................9 RELACIÓ ENTRE LES MAGNITUDS BÀSIQUES: LA LLEI D'OHM.................................................................9 CONNEXIONS EN SÈRIE I PARAL·LEL. ..............................................................................................................10 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................10

TEMA 8-5: ALTRES INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES. ....................................................................................11

INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES DE GAS ......................................................................................................11 PRECAUCIONS AMB L'ÚS DEL GAS ..................................................................................................................11 INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA: AIGUA POTABLE, AIGUA CALENTA I AIGÜES RESIDUALS...12 CONSELLS BÀSICS DE MANTENIMENT I ESTALVI. .......................................................................................13 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................13

ANNEX 8-A: POSSIBILITATS D'ESTALVI D'ENERGIA.- CONTROL DE LA FACTURA ELÈCTRICA.....14

Sabies què...? • ... el coure és quasi 2 vegades més bon conductor elèctric que l’alumini, 75.000

milions de vegades que l’aigua d’aixeta, 1.000 bilions de vegades que l’aigua destil·lada i 10.000 bilions de vegades que els plàstics.

• ...a Andalussia hi ha una de les centrals solars més grans de tota Europa, amb capacitat per produir uns 50 Mw (a les Pitiüses en necessitam uns 300 Mw).

IES ALGARB Ud. 8: TECNOLOGIA ELÈCTRICA

XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-2 AP-2nESO

Tema 8-1: INTRODUCCIÓ A LA TECNOLOGIA ELÈCTRICA. redactat per Xisco HUGUET

Estam acostumats a usar l'electricitat per tot el nostre entorn: a casa, al treball, fins i tot al carrer. Tots els electrodomèstics i dispositius electrònics que tenim ens fan la vida més còmoda i moltes vegades "es tornen indispensables". L'electricitat, en sentit general, és un fenòmen de la natura (estudiat per la física) produit per l'existència de càrregues elèctriques i la interacció entre elles i amb els materials. Aquesta interacció es pot manifestar en forma de forces i moviments, llum, calor, etc. En els usos comuns, com el que més ens interessen a nosaltres, electricitat fa referència al pas d'electrons per un material o cos. Novament la tecnologia té un cert protagonisme en tot aquest entorn, ja que gràcies a ella podem produir, controlar i utilitzar l'electricitat per al nostre profit. La tecnologia elèctrica és la branca de la tecnologia que s'encarrega de l'estudi i desenvolupament de les aplicacions artificials de l'electricitat. La tecnologia elèctrica té diferents especialitats. Dos de les més importants són l'electrotècnia i l'electrònica. COMPONENTS DE LA TECNOLOGIA ELÈCTRICA

Com totes les altres branques, la tecnologia elèctrica té materials, eines i procediments. Els materials, com s'ha explicat repetidament, són elements que formen part de l'objecte o sistema artificial construït. En aquesta tecnologia hi ha dos grups de materials especialment característics: els conductors i els aïllants. Entre els primers destaquen els metalls, i dins aquestos el coure (cobre) i l'alumini. Dels segons, els plàstics són els més usats, encara que els ceràmics com el vidre i la porcellana també s'utilitzen.

Les eines són els dispositius que hem utilitzat per poder construir els objectes i instal·lacions. A part de les eines típiques d'ús general, com tornavisos, alicates i claus de diferents tipus, hi ha un conjunt d'eines d'ús molt específic: el tornavís buscapols i el polímetre o téster. El primer és un tornavís que té una petita bombeta (bombilla) dins, que s'encén quan tocam un punt "amb electricitat". El polímetre o téster és una eina més sofisticada que ens serveix per mesurar les característiques de l'electricitat: Tensió o voltatge, corrent o intensitat, etc. de les que ja parlarem més endavant. I els procediments són les fases o etapes que seguim per muntar o construir l'esmentat objecte o instal·lació. Aquest camp és bastant extens. Com en altres especialitats, hi ha bastants cicles formatius dedicats a explicar aquestos procediments. En aquest curs explicarem els procediments per muntar els circuits més simples i habituals. RISCOS DE L'ELECTRICITAT. Com ja hem comentat, l'electricitat pot produir efectes molt diferents. Per desgràcia, aquestos efectes no només es poden produir sobre els objectes, sinó que poden afectar a persones (i animals, oòbviament) fins a produir la mort. La comunicació entre el nostre cervell i els músculs es produeix per petits senyals elèctrics. Si des de l'exterior es rep un corrent elèctric important, aquesta comunicació queda distorsionada, provocant una contracció ("com quedar aferrat"). Una enrampada (calambre) és l'efecte més lleu.

Tema 8-1- INTRODUCCIÓ A LA TEC. ELÈCTRICA DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-3 AP-2nESO

Efectes més greus són l'asfixia (per paralització dels músculs que mouen els pulmons) o la fibrilació ventricular (efecte sobre el cor) que, si duren prou temps, produeixen la mort. En el cas de descàrregues molt fortes pot haver cremades i abrasions en els punts de contacte. Per aixó és molt important conèixer els riscos de l'electricitat i utilitzar-la correctament. S'ha d'evitar tocar elements metàl·lics connectats i MAI s'han de manipular electrodomèstics o altres receptors elèctrics amb les mans remulles, banyats ni descalços. L'aigua facilita el pas del corrent. Per contra, els plàstics (de les sabates o la roba) dificulten el seu pas. Un altre perill de l'electricitat, encara que indirecte, és el risc d'incendi. El pas de corrent pels cables produeix calor que, si és excessiva, pot fondre la capa de plàstic i cremar materials inflamables que hi hagi aprop. No sobrecarregar els endolls (connectant molts receptors o usant cables massa prims) i revisar que els cables estan en bon estat són costums importants per reduir aquest perill. ELEMENTS DE PROTECCIÓ i MANIOBRA. Encara que les instal·lacions de les cases s'expliquen en el tema següent, aquí introduïm els dispositius de protecció que la tecnologia ha anat desenvolupant per reduir els perills explicats en l'apartat anterior. Són els elements de protecció i maniobra, que les lleis espanyoles obliguen des dels anys 70 a col·locar en totes les cases que es construeixen. Aquestos elements estan reunits en un quadre general col·locat normalment aprop de l'entrada de la vivenda. Els tipus que hi ha i la funció que tenen és la seguent:

- Interruptor de control de potència (ICP) i/o interruptor general: és un interruptor automàtic situat a l'entrada de la instal·lació, que controla que el corrent no superi el límit que la instal·lació pot aguantar.

- Interruptor diferencial: és problablement el més important de cara a protegir-nos de les electrocucions, ja que es desconnecta automàticament quan part del corrent "s'escapa" per un camí inadequat (com una persona que s'enrampa o un electrodomèstic en mal estat). És important comprovar que funciona polsant el botó de prova (Test) cada mes.

- Petits interruptors automàtics (PIA) o interruptors magnetotèrmics: Són un conjunt de dispositius semblants a l'ICP, en quant a funcionament, però que controlen diferents "sectors" de la instal·lació. Supervisen que no se superin els límits de disseny i faciliten la detecció d'avaries.

Així doncs, encara que l'electricitat és un servei molt útil i habitual per a nosaltres, hem de tenir les precaucions adequades i vigilar que els dispositius que feim servir (tant de la instal·lació com dels receptors que hi connectam) estan en correctes condicions. I SOBRE TOT, SI UNA PERSONA S'ELECTROCUTA:

- MAI tocar-la directament si encara està en contacte amb la font d'electricitat. - Desconnectar l'interruptor general de la instal·lació ràpidament. - Comprovar que respira i està concient. - Aplicar les pràctiques de primers auxilis habituals, amb re-animació cardio-

respiratòria si és necessari. EXERCICIS PROPOSATS 1.- Fes una llista dels aparells elèctrics que tens a la teva habitació . 2.- Identifica el quadre general de protecció i maniobra de casa teva, i tots els seus elements.


XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-4 AP-2nESO

Tema 8-2: FONAMENTS SOBRE INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES. redactat per Xisco HUGUET

Les instal·lacions i circuits elèctrics són els muntatges necessaris per poder fer funcionar un "aparell" elèctric.

"MATERIALS" D'UNA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA. La majoria dels materials utilitzats en tecnologia elèctrica no són productes semi-elaborats o trans-formats (ni molt menys naturals), sinó que són dispositus i operadors (contruïts amb els materials explicats al tema anterior) amb les característiques necessàries per tenir un bon funcionament. En qualsevol instal·lació elèctrica, com la de casa nostra, hi ha tres tipus d'elements o operadors elèctrics:

- els receptors, que són els "aparells" o dispositius que aprofiten (i necessiten) l'electricitat per funcionar.

- les fonts o generadors, que són els sistemes que poden produir electricitat, es a dir, donar als electrons l'energia necessària per moure's i provocar efectes.

- els elements de transmissió i control, que connecten els dos anteriors ja que condueixen i regulen el pas dels electrons.

A la majoria de cases dels països desenvolupats com el nostre, hi ha gran quantitat de receptors, des dels més simples com les bombetes i làmpades de diferents tipus, fins a sofisticats dispositius electrònics per escoltar música, veure imatges o pel·lícules, o jugar. El nombre de receptors existents és enorme i cada dia en fabriquen nous.

Fonts o generadors, per a les instal·lacios domèstiques, n'hi ha de dos tipus bàsics: els alternadors, situats normalment en les centrals elèctriques, i les piles o bateries. Aquestes últimes, com és normal, només s'utilitzen en els circuits d'alguns dispositius electrònics de petita potència. En alguns habitatges, per allunyament o per motius ecologistes, utilitzen plaques solars fotovoltaiques, de les que parlarem més endavant.

Els elements de transmissió per excelència són els cables elèctrics, per dins dels quals es mouen els electrons. Aquestos cables, a les cases, estan fets per fils de coure (metall molt conductor) recouberts de plàstic (material aïllant), col·locats dins tubs empotrats o canaletes. Els elements de control són els que permeten

connectar o desconnectar els receptors al generador que els "alimenta". Interruptors, polsadors, commutadors i endolls (enchufes) són els més habituals. Aquestos dispositius s’anomenen habitualment mecanismes.

FUNCIONAMENT D'UN CIRCUIT ELÈCTRIC SIMPLE. El funcionament d'un circuit elèctric simple és bastant senzill. Basta "enllaçar" el generador o font disponible amb el receptor per un camí per on puguin arribar els electrons. D'aquesta manera, els electrons "carregats d'energia" per la font podran "descarregar-se" en el receptor mentre realitzen la funció corresponent: fer llum o escalfor, moure un CD, produir sorolls, ... El camí de connexió està fet pels cables elèctrics, ja que els electrons s'hi poden moure sense perdre gaire energia. Per al correcte funcionament del circuit és IMPRESCINDIBLE que hi hagi un cable per anar del generador al receptor i un altre per tornar al generador. Hem de tenir en compte que a la majoria de cases no hi ha generadors propis. L'energia elèctrica es produeix en gran quantitat en les centrals elèctriques, per vener-la a les persones i empreses interessades. Però per estudiar les instal·lacions elèctriques considerarem que els endolls (i els

Tema 8-2- FONAMENTS d'INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-5 AP-2nESO

cables que ens arriben al quadre general de casa) són fonts elèctriques. Així doncs, el circuit més simple és connectar una bombeta (col·locada en un porta-làmpades) amb dos cables fins un endoll.

REPRESENTACIÓ I DISSENY DE CIRCUITS ELÈCTRICS BÀSICS. Per poder dissenyar circuits elèctrics (que altres persones puguin muntar) o estudiar-los, s'utilitzen símbols gràfics com els comentats en el tema 6.5 de simbologia en el dibuix tècnic 3-5. Hi ha diferents normes sobre símbols, segons el tipus d'instal·lació i el nivell d'informació que volem aconseguir. Nosaltres utilitzarem unes normes de tipus "didàctic". Els símbols dels elements més usuals són

els següents: Ja hem comentat que de receptors n'hi ha de molts tipus. Aquí només s'han indicat els receptors més bàsics, per produir llum (bombeta), calor (resistència), moviment (motor) i soroll (timbre o brunzidor-zumbador). En el cas de generadors s'ha de distingir entre els de corrent altern o alternadors (com els que subministren a les cases i altres edificis) i els de

corrent continu (dinamos), usats en instal·lacions molt especials. Per funcionar, els receptors han de ser adequats al tipus i característiques del corrent produït per la font.

Per als elements de transmissió i control, a part dels cables (que es representen per una líniesa rectaes horitzontals i verticals) i els endolls, els mecanismes de control simbolitzen la funció que fan, permetent o no el pas d'electrons per un lloc o o un altre segons la posició en que es troben. Normalment es

representen en posició de repòs (sense tocar-lo). A continuació es representen els símbols dels més bàsics i com estaria en posició activat.

OPERADORS O MECANISMES ELÈCTRICS BÀSICS Polsador (pulsador): és el mecanisme típic del timbre de la porta. En repòs no deixa passar electrons. Quan es pitja (es polsa) sí. Quan es deixar de polsar torna a la posició de repòs gràcies a un moll que té dins. Interruptor: com diu el seu nom, la seva funció és interrompre el pas d'electrons (posició de repós). Quan es pitja, queda en posició de connexió fins que es torna a pitjar cap a la posició contrària. Commutador (conmutador): és molt semblant a l'interruptor però en lloc de desconnectar, canvia la connexió cap a un "camí" alternatiu. Commutador d'encreuament (conmutador de cruzamiento): serveix per intercanviar el pas entre dos "camins" possibles. És el mecanisme bàsic per canviar el sentit de gir dels motors dels juguerois.

EXERCICIS PROPOSATS 1.- Identifica els símbols que apareixen i explica la funció de cada circuit.

2.- En un plànol de planta de la teva casa dibuixa els elements elèctrics d'algunes habitacions.


XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-6 AP-2nESO

Tema 8-3: GENERACIÓ I DISTRIBUCIÓ ELèECTRICA.

redactat per Xisco HUGUET Encara que existeixen diferents maneres de produir electricitat, la que de moment ha demostrat ser la més pràctica en les situacions de consum habitual està fonamentada en l'ús d'alternadors (abans també s'usaven molt les dinamos). Aquestes màquines generen electricitat quan es fan girar. Els alternadors, però, necessiten d'alguna força exterior que els faci rodar constantment mentre es necessiti electricitat. En teoria cada un de nosaltres podriem tenir un petit alternador a casa, i fer-lo girar (amb una maneta o a pedals) quan necessitassim electricitat. Però l'ús tan extés de l'electricitat faria incòmode aquest sistema. A més a més, el corrent que necessiten la majoria de receptors ha de ser d'unes característiques adequades i molt estables. En el nostre país (i la majoria dels països de l'entorn) s'utilitza corrent altern de 230 volts i 50 Hz (hertz) de freqüència. Per això hi ha importants empreses que han muntat sistemes elèctrics bastant complicats per poder produir, subministrar i cobrar l'electricitat com un important negoci. A continuació s'expliquen les parts principals que tenen. PARTS DELS SISTEMES ELÈCTRICS. Les centrals elèctriques disposen d'alternadors de grans dimensions (alguns dels d'Eivissa tenen uns 4 metres de diàmetre) moguts per motors o turbines. Aquestos alternadors produeixen l'electricitat necessària per a moltes persones. Però per utilitzar-se s'ha de fer arribar a llocs bastant allunyats, gràcies a una xarxa elèctrica de molts kilòmetres de llargada. Malgrat l'electricitat que necessitam a casa és de 230 volts, els alternadors no funcionen a aquesta tensió ja que es perdria la major part de l'energia pel camí fins a les cases un poc allunyades. En canvi, si s'utilitzen voltatges superiors, es perd molt menys Energia electrica. El sistema que s'utilitza en aquest procés és el següent:

- Els alternadors de les centrals produeixen electricitat a uns

milers de volts (a la central de GESA d'Eivissa produeixen entre 5.000 i 10.000 volts).

- L'electricitat passa per uns transformadors (d'una subestació elèctrica) que augmenten més el seu voltatge per enviar-la per línies de transport d'alta tensió (que poden arribar a 400.000 volts, encara que a Eivissa només són de 66.000 volts (o 66 Kilovolts)).

- Les línies de transport, aguantades normalment per torres

metàliques de molta alçada, atravessen distàncies de bastants kilòmetres fins arribar a unes altres subestacions transformadores, situades a pocs kilòmetres de les cases on s'ha de subministrar l'electricitat.

- Els transformadors d'aquestes subestacions redueixen el voltatge del corrent elèctric fins a 15.000 volts i l'envien per les línies de distribució de mitja tensió.

- Les línies de distribució, recolzades en torres metàliques més petites (en alguns llocs encara s'utilitzen puntals de fusta) o bé subterrànees, parteixen en diferents direccions (d'aquí el nom de xarxa) i recorren uns pocs kilòmetres fins arribar als centres de

Tema 8-3- GENERACIÓ i DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-7 AP-2nESO

transformació. - Des dels centres de transformació, (o estacions

transformadores) on un transformador torna a reduir la tensió fins a 230/400 volts (algunes línies antigues van a 127/220 volts) surten les línies de baixa tensió cap a les cases dels voltants (aprox. uns 500 metres com a màxim).

- Les línies de baixa tensió, que poden ser aèries (sobre puntals de fusta o formigó armat) o subterrànies, arriben fins a una caixa general de protecció (CGP) que hi ha a l'entrada de cada edifici o parcel·la.

- Des de la CGP, la línia general d'alimentació (que arriba al comptador d'energia elèctrica) i la derivació individual condueixen l'electricitat fins al quadre general de cada casa del que ja havien parlat en el tema 1.

EL SISTEMA ELÈCTRIC DE LES PITIÜSES A les Pitiüses, la major part d'electricitat es produeix a la central de GESA, situada a la sortida de Vila cap a Sant Antoni. Aquesta central utilitza motors de combustió interna alternatius (diesel de 2T, bàsicament) per moure els alternadors. Fa anys que s'està estudiant una connexió elèctrica submarina amb Mallorca, però encara no s'ha arribat a muntar. La que sí fa un temps que existeix (des dels anys 60) és la connexió elèctrica amb Formentera, per subministrar l'electricitat des d'Eivissa, encara que allí hi ha una petita central per cubrir casos d'avaria o puntes de demanda.

Al costat de la central hi ha una subestació elèctrica que està connectada amb altres 3 subestacions més: una a la zona de Can Bellotera i Sa Carroca, una segona per ses païses de Sant Antoni i la tercera per Sant Llorenç, aprop de la carretera de Sant Joan. Aquestes subestacions estan enllaçades per línies de transport (de 66 KV) que uneixen totes les subestacions entre elles, com es veu en el mapa. En Juliol de 2006 van inaugurar la subestació de torrent, instal·lada passat Puig den Valls i hi ha una altra subestació en projecte més aprop de Vila, per millorar el subministrament a la ciutat.

Des de les subestacions surten les linies de distribució (de "mitja tensió") cap a moltes direccions, amb un total de 990 kms, fins arribar a unes 1630 estacions transformadores repartides per tota l’illa, i 119 a Formentera. Des de les ETs es reparteixen 1526 kms de línies de baixa tensió, que de manera aèria (sobre puntals o sobre les façanes d'edificis) o subterrània, arriben a les cases per les voreres dels camins o carrers que hi ha. Les dades anteriors han estat subministrades per GESA-ENDESA i corresponen a l'any 2006. En aquell moment hi havia 26 noves ETs en projecte. CONSUM RESPONSABLE I ENERGIES RENOVABLES Com es pot veure, perquè poguem utilitzar l'energia elèctrica es necessiten unes instal·lacions molt importants i molt costoses, tant econòmicament com ambientalment. L'ús de l'electricitat està molt extés. Gràcies a ella tenim moltes comodidats i poca gent estaria disposada a prescindir-ne. Basta pensar en els "problemes" que tenim quan se'n va l'electricitat de tant en tant per entendre quant depenen d'ella. Mentrestant, en els països del "tercer" món la majoria de gent viu sense electricitat i ni tan sol aigua corrent, i hem de ser conscients d'això. A part de les instal·lacions necessàries per conduir l'electricitat fins les cases, hem de tenir en compte que l'electricitat no apareix per art de màgia. S'ha de generar, i per fer-ho es necessiten


XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-8 AP-2nESO

altres formes d'energia que poguem transformar amb electricitat, ja que l'electricitat, de moment, no es pot obtenir directament de la naturalesa de forma aprofitable (per això es diu que és una forma secundaria d'energia). Algunes de les energies primàries disponibles produeixen contaminació quan les utilitzam: és el cas dels combustibles nuclears, els derivats del petroli (gas, gasoil, fuel-oil, ..), com els que s'usen a la central d'Eivissa, o el carbó.

També les energies renovables, que poden transformar-se en energia elèctrica sense consumir materials contínuament, afecten al medi ambient. Algunes, com les centrals hidràuliques o les eòliques, necessiten obres molt costoses de gran impacte sobre l'entorn i només es poden usar en llocs adequats. Fins i tot les energies considerades més netes, com la solar, tenen efectes negatius, especialment en la seva fabricació i instal·lació. Per tant, si volem ajudar a mantenir el medi ambient, el més important no és demanar als governants que tanquin centrals nuclears i que inverteixin en energies renovables sinó que cada un de nosaltres estalviem la màxima energia possible. Així ajudarem a no contaminar i a no destruir el nostre entorn. A l'annex A teniu una resum de bones pràctiques per estalviar energia a casa.

EXERCICIS PROPOSATS 1.- Fes una llista de tots els aparells elèctrics que tens a casa i marca amb una creu el que tu consideres imprescindibles. 2.- Fes un esquema on quedin indicats tots els elements del circuit que ha de recorrer un electró des de que surt de la central fins que arriba a casa teva. 3.- Intenta descubrir (o imagina-ho) el recorregut anterior sobre un mapa. 4.- Pensa com podries reduir el consum elèctric a casa teva. Quins aparells deixaries d'usar o usaries menys? 5- Calcula quants metres quadrats de plaques fotovoltaiques necessitaries a casa teva per produir l’energia que rebeu de GESA. Quants sous costaria? Suposant que no necessita cap manteniment posterios, en quant temps amortitzarieu la instal·lació? (Dades: Per produir 1 kw es necessiten uns 9 m2 de panells solars i costa uns 6000 euros completament instal·lat).

Tema 8-4- PRINCIPIS BASICS DE L'ELECTRICITAT DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-9 AP-2nESO

Tema 8-4: PRINCIPIS BÀSICS D'ELECTRICITAT. LA LLEI D'OHM. redactat per Xisco HUGUET

En els temes anteriors s'ha donat una visió bastant descriptiva de la tecnologia elèctrica que ens envolta. Però com és evident, qualsevol desenvolupament tècnic seriós, com el de l'electricitat, necessita un estudi extens i rigurós. Cada branca de la tecnologia elèctrica necessita una gran quantitat de coneixements, però en aquest curs només farem una petita introducció als conceptes i principis bàsics que regeixen l'estudi de l'electricitat.

MAGNITUDS ELÈCTRIQUES BÀSIQUES: VOLTATGE, INTENSITAT i RESISTÈNCIA. Com s'ha dit als primers temes, l'electricitat des del punt de vista que nosaltres estudiam, és el moviment d'electrons per dins dels materials. Aquest moviment depen d'unes magnituds molt importants en el camp de l'electrotècnia i l'electrònica: el voltatge o tensió elèctrica, la intensitat del corrent elèctric i la resistència dels materials al pas de l'electricitat

- El voltatge, també anomenat tensió elèctrica o diferència de potencial, és la capacitat de transmetre energia que té una càrrega elèctrica. Podriem dir, simplificadament, que és la "vigorositat" que cada electró rep del generador o font elèctriques per poder produir efectes. Com més voltatge, major efecte es pot produir.

- Però els electrons són molt petits, i l'efecte d'un sol electró no és gaire important.

Se'n diu corrent elèctric al conjunt d'electrons (càrregues elèctriques, en general) que es mouen per dins un material. La intensitat del corrent elèctric és la quantitat de càrregues que passen cada segon.

- La resistència elèctrica d'un material o dispositiu és la mesura de la dificultat que

tenen els electrons per poder-se moure per aquell material o dispositiu. A part d'aquestes tres magnituds, que són bàsiques per estudiar l'electricitat a nivell matemàtic, n'hi ha altres dues que poden ser més importants per als usuaris: l'energia elèctrica i la potència elèctrica. L'energia fa referència al consum (i a la generació) que es produeix al llarg d'un temps, en canvi la potència correspon a un moment o instant molt concret. Així doncs, quan es parla de l'electricitat utilitzada a una certa hora (com els màxims de consum que es produeixen en l'estiu) s'ha de parlar de potència. Si parlam de l'electricitat que ens estalviariem al mes canviant totes les bombetes "normals" per altres de baix consum, hem de parlar d'energia. RELACIÓ ENTRE LES MAGNITUDS BÀSIQUES: LA LLEI D'OHM. Encara que el coneixement de l'electricitat ja va començar amb els grecs alguns segles abans de crist (quan gràcies a experiments amb ambre (ambar) i pells d'animals, varen descubrir que podien moure materials lleugers, com palles o fulles de plantes, sense tocar-los) no va ser fins principis del s. XIX quan es varen poder estudiar a fons els fenòmens elèctrics, sobre tot gràcies a la invenció de la primera pila (Alessandro Volta, en l'any 1800). Des d'aleshores, l'estudi de l'electricitat ha evolucionat molt ràpid fins arribar a avui dia. Dels diferents estudis realitzats, un especialment important per la seva exactitud i la seva senzillesa és la relació que hi ha entre el voltatge (V) que rep un material i la intensitat (I) que hi passa. Aquesta relació és pràcticament constant i és igual a la resistència elèctrica del


XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-10 AP-2nESO

material (R). A aquesta relació se l'anomena llei d'Ohm, ja que va ser el científic alemany Georg Simon Ohm qui la va proposar per primera vegada.

V= I · R Aquesta fórmula és una de les més importants de l'electricitat. D'aquesta llei podem deduir que la tensió elèctrica aplicada a un material serà tan més alta com major sigui la intensitat de corrent (nº d'electrons per segon) que el recorre i major sigui la seva resistència. Encara que la fórmula és molt simple, s'ha d'utilitzar correctament. Per això és MOLT IMPORTANT usar les unitats adequades: el voltatge ha d'estar en volts (voltios), la intensitat en ampers (amperios) i la resistència en ohms (ohmios). A més de la llei d'ohm, hi ha dues fórmules més, molt senzilles, que estan relacionades amb la potència i l'energia elèctriques:

- La potència és la multiplicació de voltatge (V) per la intensitat (I): P= V·I Les unitats de la potència són els watts (vatios).

- L'energia s'obté multiplicant la potència elèctrica (P) pel temps que dura (t), en

segons: E= P·t.

Encara que les unitats més correctes per a l'energia són els Joules (julios), en la pràctica s'utiltzen normalment els kw·h (kilovats·hora), en el cas d'energia elèctrica.

L'efecte que poden produir els electrons és tant més gros com més tensió elèctrica tenen (com ja haviem dit) i com més intensitat hi hagi (com és lògic). Per tant, a major potència elèctrica, major efecte. CONNEXIONS EN SÈRIE i PARAL·LEL. Cada material o operador presenta una resistència pròpia de valor quasi constant (té petites variacions). A l'hora d'estudiar les magnituds elèctriques d'un muntatge, els materials queden representats per la seva resistència elèctrica, que se simbolitza per un rectangle on s'indica el valor d'aquesta resistència. Com és natural, aquesta resistència depen de la quantitat de material que hi ha.

Si connectam dos o més materials o dispositius, un darrera l'altre, de manera que per tornar a la font o generador tots els electrons que passen per un element han de passar després pels altres, la resistència (o dificultad) del conjunt és la suma de les resistències (R1+R2+R3). A aquest tipus de connexió es diu en série. Si, en canvi, els materials es connecten un al costat de l'altre, els electrons es poden repartir en diferents camins. En aquest cas el que tenim és que la intensitat que passa en el conjunt de dispositius o resistències, és la suma de cada una de les intensitats (I1+I2+I3). Es diu en aquest cas connexió en paral·lel. EXERCICIS PROPOSATS

1.- Calcula la tensió elèctrica necessària per fer passar 2 A per una resistència de 50 ohms. Quin voltatge hi haurà aplicat a una estufa si la recorren 5 A i té 44 ohms de resistència? 2.- Calcula la intensitat total que passa pels circuits sèrie i paral·lel dibuixats abans, si V= 100 V i R1=R2=R3= 10 Ω. Quina única resistència es necessita en cada cas per tenir el mateix resultat? 4.- Calcula la potència de l'estufa de l'exercici 1 i l'energia que consumeix durant dues hores.

Tema 8-5- ALTRES INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-11 AP-2nESO

Tema 8-5: ALTRES INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES. redactat per Xisco HUGUET

L'electricitat és un dels serveis més importants del nostre entorn, on empreses especialitzades ens cobren per subministrar-nos aquest producte. Hi ha poques cases sense electricitat. Però no és l'únic servei. La majoria de cases tenen algun tipus d'instal·lació de gas i per supost, instal·lacions d'aigua corrent. En aquest tema parlarem, molt per damunt, d'aquestes instal·lacions. INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES DE GAS En una casa és bastant habitual que hi hagi aparells que necessiten algun gas combustible per realitzar la seva funció. Les cuines i les calderes de gas per encalentir l'aigua o per calefacció són els més habituals. Els gasos més usats, a les pitiüses, són els gas butà (butano) que està comprimit dins les famoses bombones, i el gas propà (propano), que sol emmagatzemar-se en dipòsits més grossos, d'ús individual o col·lectiu. També hi ha bombones de propà, que solen ser més altes i llargues que les de butà. En ciutats més grosses hi ha instal·lacions de gas canalitzat, que reparteixen gas natural o gas ciutat a través d'unes tuberies enterrades pels carrers fins a la porta de cada casa. Tant el butà com el propà són gasos combustibles, derivats del petroli, que ens arriben per vaixell des de les plantes d'extracció i tractament. S'han d'emmagatzemar fins el seu ús en instal·lacions adequades, ja que com són molt inflamables, s´han de mantenir en bones condicions de seguretat.

La instal·lació de gas d'una casa s'assembla, al menys en les parts que té, i de manera simplificada, a l'instal·lació elèctrica. Hi ha uns receptors, que són els dispositius que necessiten gas per funcionar: cuina, caldera, estufa, etc. Hi ha una font (aquí no parlarem de generador), que són les bombones o dipòsits on es concentra el gas. I hi ha uns elements de transmissió i

control, que són les tuberies per on va el gas, normalment de coure o de goma si són flexibles, i les vàlvules i reguladors que permeten parar o reduir el pas del gas (com ho fan els interruptors amb l'electricitat). PRECAUCIONS AMB L'ÚS DEL GAS Encara que són productes molt útils, el gasos combustibles són bastant perillosos. Els perills del gas depenen bàsicament de dos factors: el fet que siguin combustibles i altament inflamables i el fet de que siguin tòxics.

Donat que són molt inflamables, si hi ha una acumulació o un escapament de gas, pot haver una explossió si es produeix qualsevol petita espurna (xispa) o flama aprop del lloc. Però a més a més, aquestos gasos són tòxics, és a dir, que si els respiram ens podem morir. És per tant molt important vigilar en front de qualsevol avaria o fuita de gas. Els gasos usats són incolors (no es poden veure) i inodors (no tenen olor). Per poder-los detectar més fàcilment s'afegeixen uns productes que fan una olor molt forta i desagrable, que donen aquest característic "olor de gas".

Les companyies distribuidores del gas ens recorden alguns consells bàsics per tenir més seguretat:


XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-12 AP-2nESO

- No obriu la clau de pas fins que no s'estigueu preparats per encendre el foc immediatament. - Vigilau que les olles no vessin i apaguin el foc. Si passa això, tancau totes les vàlvules i

claus de pas, i deixau ventilar abans de tornar a encendre. - Comprovau que la flama de la cuina i caldera són estables i tenen un color blau, més fosc

en el centre. Si la flama es belluga molt o té parts de color groc o taronja, això indica que no funciona bé i s'ha d'avisar a un tècnic.

- En totes les habitacions on hi hagi instal·lacions de gas (encara que només hi passin tuberies) ha d'haver prou ventilació. En el cas d'instal·lacions fixes s'han de tenir reixetes prop d'enterra que no estiguin tapades per mobles o bruticia ( perquè puguin sortir aquestos gasos que pesen més que l'aire, al contrari del fum d'un incendi).

- Els trams de tuberia flexible (gomes) s'han de vigilar especialment: han d'estar homologats (indicat amb lletres impreses), que no estiguin deteriorats ni caducats, que no estiguin aprop de llocs massa calents i que no siguin massa llargs (màxim 1.5 m).

- Les instal·lacions s'han de fer revisar cada 4 anys com a màxim, per part d'una empresa autoritzada per instal·lar gas (que haurà de fer un certificat de la revisió).

- Si no s'ha d'usar el gas durant un temps, és millor tancar la vàlvula general. En el cas de que alguna vegada noteu olor de gas seguiu les següents indicacions: - Deixau les portes i finestres obertes. - No encengueu cap llum ni cap font d'ignició (encenedors, cigarretes, etc). - Tancau la clau de pas del gas o vàlvula general. - Desconnectau l'interruptor general del quadre elèctric. - Allunyau-vos fins que l'olor de gas hagi desaparegut. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA: AIGUA POTABLE, AIGUA CALENTA i AIGÜES RESIDUALS.

Unes altres instal·lacions sense les que "no sabriem viure" són les relacio-nades amb l'aigua corrent. Encara que a les nostres illes no sol ser prou bona per beure (malgrat teòricament és potable), sí necessitam l'aigua per moltes coses: preparar el menjar, netejar-nos, rentar la roba, anar al WC a "fer les necessitats", etc. Per tot això utilitzam aigua que ens arriba a casa gràcies a "la magia" de la tecnologia.

Les instal·lacions d'aigua també tenen una estructura semblant a les instal·lacions explicades anteriorment. En aquest cas però, els receptors som normalment nosaltres mateixos, que rebem l'aigua quan ens dutxam o ens rentam les mans. Per això és més habitual parlar de punts de consum. Igualment hi ha una font, que és un dipòsit individual o col·letiu, o un pou o perfo-rada, i uns elements de transmissió i control formats per canonades (de coure o polietilé actualment) i vàlvules o aixe-tes (grifos) que regulen el pas de l'aigua. Igual que amb l'electri-citat, l'aigua necessita un camí de retorn (cap a les depuradores en aquest cas). Les aigües residuals s'evacuen normalment per tuberies de PVC, de major diàmetre que les d'entrada.

Igual que amb l'electricitat o el gas, si el servei ens el subministra una empresa externa a través de conductes situats al carrer, hi haurà un comptador a alguna part del nostre edifici per mesurar el que gastam i fer-nos pagar el que hagi establert el govern. Les instal·lacions des del comptador cap a casa nostra són de la nostra propietat, i per tant, nosaltres som responsables de mantenir-les i fer-les arreglar si s'avarien.

Tema 8-5- ALTRES INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-7/06; 8/0, 7/07 8-13 AP-2nESO

CONSELLS BÀSICS DE MANTENIMENT i ESTALVI. En el cas de l'aigua no hi ha els riscos que tenen l'electricitat o el gas. Però hem de tenir en compte que és un recurs molt valuós i cada vegada més escàs, per la qual cosa hem de vigilar les instal·lacions i l'ús que en feim i així aprofitar-lo el millor possible. Aquí teniu algunes recomanacions:

- Revisau que cap element de la instal·lació (especialment les aixetes) degoti. Es convenient tancar i obrir les vàlvules de pas periòdicament (una vegada a l'any com a mínim) per evitar que es quedin bloquejades. Si ja s'ha bloquejat, no la forceu.

- Usau airejadors (atomizadores) i revisau-los: donen major confort amb menys consum.

- Intentau aprofitar l'aigua de la dutxa mentre s'encalen-teix recollint-la en un recipient (poal, llibrell, etc).

- No tengueu l'aigua de la dutxa oberta mentre us ensabonau i no useu la banyera plena. - Reduiu el consum de la cisterna del WC, especialment quan no es necessari. Instal·lar

polsadors de doble efecte sol ajudar a estalviar. - No deixeu l'aixeta oberta quan us rentau les dents o us afaitau. Millor usar un got amb

l'aigua necessària. - Per netejar verdures, plats, terrasses o cotxes és millor omplir les piques, recipients o

poals (cubos) que usar l'aixeta o la mànega (manguera) "oberta". - Amb la rentadora o rentaplats, utilitzar-los amb la càrrega màxima possible i/o amb

programes de baix consum (mitja càrrega). - Usau detergents i productes biodegradables.

EXERCICIS PROPOSATS 1.- Comprova les instal·lacions de gas de casa teva, especialment l'estat i la data de caducitat dels tubs flexibles (si n'hi ha) i que les reixes de ventilació tenguin el pas lliure i donin directament a l'exterior o a un recinte ben ventilat. Demana el darrer certificat de revisió als teus pares i apunta la data. Comprova que no han passat més de 4 anys. 2.- Revisa les instal·lacions d'aigua de casa: aixetes que no gotegin i vàlvules de pas que no estiguin bloquejades (no les forcis si ja ho estan). 3.- Busca les canonades i tuberies de casa teva. Apunta a quin tipus d'instal·lació corresponen, de quin material estan fetes i de quin diàmetre són. 4.- Fes una llista dels receptors o punts de consum d'aigua que hi ha i intenta averiguar o imaginar-te el recorregut de les tuberies d'aigua freda, d'aigua calenta i d'aigües residuals. Calcula, aproximadament, quants metres de tuberies de cada tipus s'han necessitat. 5.- Busca informació de quins països al món no tenen serveis d'aigua corrent, electricitat i/o gas, de manera general per a la majoria de la població, i quanta gent no disposa normalment d'aquestos serveis.


XHG-7/06; 8/06, 7/07 8-14 AP-2nESO

ANNEX 8-A: POSSIBILITATS D'ESTALVI D'ENERGIA.- CONTROL DE LA FACTURA ELÈCTRICA

Ja s'ha comentat que l'energia elèctrica no es pot obtenir directament de la naturalesa, sinó que s'ha d'obtenir a partir d'una altra forma d'energia (per això se'n diu que és una energia de tipus secundari). Encara que cada dia hi ha sistemes més eficients d'obtenir energia elèctrica, i de fer-ho amb menys contaminació, qualsevol sistema existent produeix, bé en la fabricació, bé en la instal·lació, o bé durant la seva explotació, impactes negatius sobre el medi ambient. Així doncs, el millor que podem fer és no desaprofitar l'energia elèctrica (ni qualsevol altra). A més a més, ens podem estalviar sous amb la factura de l'electricitat i d'altres fonts d'energia. A continuació hi ha un resum de possibilitats per no malgastar l'energia, especialment l'elèctrica. En pàgines web com la de l'institut català de l'energia (www.icaen.net) o de la del "Instituto para la diversificación y ahorro de la energia" (www.idae.es) podeu trobar més informació:

- Desconnectau els dispositius que no useu (televisors o monitors, carregadors de mòbils, ...). Segons estudis recents, els aparells en "stand-by" poden gastar fins un 10% del consum domèstic.

- Evitau l'ús d'electrodomèstics que no siguin imprescindibles. - Utilitzau la nevera amb una temperatura entre 3 i 5º a la part d'aliments frescos i en el congelador no

menys de -18º. - Usau la rentadora i el rentaplats amb aigua freda. Es pot aconseguir més neteja posant un poc de

detergent líquid sobre les taques. - Col·locau la nevera a un lloc amb bon pas d'aire i manteniu les reixes de ventilació netes. - Ajustau les temperatures de la climatització a nivells coherents, sense passar fred en s'estiu (col·locar

el termòstat entre 24º i 26º) ni calor en l'hivern (a 19º o 20º). - A la cuina, deixau les olles tapades, ajustau el foc a la base de l'olla i reduiu-lo quan comenci a bullir. - Utilitzau electrodomèstics (fins i tot les bombetes) amb etiqueta d'eficiència energètica com més alta (A)

millor. Si feis reformes o construiu una casa nova - Feis aillar bé les parets, el terra i el sostre de la casa i tapar les filtracions d'aire. - Instal·lau sistemes complementaris d'aprofitament d'energia solar per a l'escalfament d'aigua o calefacció

(obligatori per llei en edificis nous) - Demanau a l'arquitecte aportacions bioclimàtiques al projecte de la casa, si es possible.

A continuació teniu una llista del que es pot estalviar en alguns aparells racionalitzant el seu ús (obtinguda dels panells informatius de l'agencia pitiüsa de l'energia):

- Bombetes fluorescent compacta (de baix consum) en lloc de les habituals incadescents: 80% - Rentadora amb aigua freda: 80 a 92% - Rentadora de baix consum energètic en lloc de les habituals: de 40 a 70% - Nevera de baix consum energètic: 45-80% - Calefacció en una casa ben aïllada: 50-90% - Bomba de calor en lloc de calefacció elèctrica: 50% - Estendre la roba en lloc de l'assecadora: 100% - Rentaplats en fred: 75% - Tapar les olles en cuinar i ajustar la base a la mida el foc: 20% - Permetre la ventilació de les reixetes de la nevera: 15% - Pujar 1ºC la temperatura del termòstat de la nevera: 5% - Usar torradora de pa en lloc del forn: 60 a 70% - Escalfador d'aigua de gas, o solar amb ajut elèctric, en lloc de només elèctric: 60 a 70% - Escalfador d'aigua solar, amb connexió al gas, en lloc d'escalfador elèctric: 85% - Ventilador de sostre en lloc d'aire condicionat: 98% - Eliminar filtracions d'aire i aïllar les parets: 20 a 25% de calor o fred. - Aïllar el sostre: 20 o 25% de calor o fred.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-1 AP-2nESO

INDEX UD. 9: Tecnologia Informàtica

TEMA 9-1: TECNOLOGIA INFORMÀTICA. INTRODUCCIÓ I COMPONENTS BÀSICS...................................3

MATERIALS I ENERGIA DE LA TECNOLOGIA INFORMÀTICA (TI) ...............................................................3 EINES O FERRAMENTES DE LA TI ........................................................................................................................3 PROCEDIMENTS DE LA TECNOLOGIA INFORMATICA ...................................................................................4

TEMA 9-2: TECNOLOGIA INFORMÀTICA. PROCEDIMENTS BÀSICS D'ÚS DEL MAQUINARI...................5

PROCEDIMENTS D'ÚS DE LA CPU........................................................................................................................5 PROCEDIMENTS D'ÚS DEL MONITOR .................................................................................................................5 ÚS DEL TECLAT I EL RATOLÍ .................................................................................................................................6 EXERCICIS PROPOSATS .........................................................................................................................................7

TEMA 9-3: PROCEDIMENTS DE TECNOLOGIA INFORMÀTICA. ÚS DEL PROGRAMARI: SISTEMA OPERATIU. (PSO)...........................................................................................................................................................8

ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ORDINADOR...............................................................................8 PSO1- VISUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ORDINADOR..................................................................9 PSO2- CREACIÓ DE CARPETES............................................................................................................................9 PSO3- COPIA I MOVIMENT D'ARXIUS.................................................................................................................10 PSO4- EXECUCIÓ DE PROGRAMES ...................................................................................................................11 PSO5- APAGAR L'ORDINADOR ...........................................................................................................................11 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................11

TEMA 9-4: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL PROGRAMARI: INTERNET I ELS SEUS SERVEIS ......................12

CONFIGURACIÓ I ÚS DEL CORREU ELECTRÒNIC.........................................................................................13 PRECAUCIONS EN L'ÚS D'INTERNET................................................................................................................14 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................15

TEMA 9-5: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL PROGRAMARI: PROCESSADORS DE TEXTOS. (PPT) .............16

PPT1- CONFIGURAR OPCIONS GENERALS DEL PROGRAMA. ......................................................................................17 PPT2- CONFIGURAR LES CARACTERÍSTIQUES DEL FULL. ..........................................................................................17 PPT3- ESCOLLIR DIFERENTS TIPUS I TAMANYS DE LLETRA. ......................................................................................17 PPT4- GRAVAR EL TREBALL QUE ES VA FENT............................................................................................................18 PPT5- MODIFICAR L'ASPECTE DE LES LLETRES. ........................................................................................................18 PPT6- UTILITZAR DIFERENTS TIPUS D'ALINEACIONS. .................................................................................................19 PPT7- REALITZAR TAULES. .........................................................................................................................................19 PPT8- INSERTAR ALTRES ARXIUS. ..............................................................................................................................19 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................19

TEMA 9-6: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL PROGRAMARI: DISSENY ASSITIT PER ORDINADOR I TRACTAMENT D'IMATGES........................................................................................................................................20

PROGRAMES DE DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR (PDO) .................................................................20 PDO1. COMENÇAR UN DIBUIX NOU. ............................................................................................................................21 PDO2. DEFINIR I ACTIVAR LA GRAELLA. .....................................................................................................................21 PDO3. CANVIAR ELS GRUIXOS DE LLAPIS. .................................................................................................................21 PDO4. DIBUIXAR LÍNIES. .............................................................................................................................................22 PDO5. AMPLIAR O REDUIR LA IMATGE (ZOOM) ........................................................................................................22 PDO6. ESCRIURE TEXT ...............................................................................................................................................22 PDO7. ELIMINAR ERRADES: DESFER I ESBORRAR ....................................................................................................23 PDO8. GRAVAR EL TREBALL FET ...............................................................................................................................23 PROGRAMES DE TRACTAMENT D'IMATGES (PTI) ........................................................................................23 PTI1. OBTENIR UNA IMATGE DES D'UN ESCANER. ......................................................................................................23 PTI2. RETALLAR O COPIAR UNA PART DE LA IMATGE.................................................................................................24 PTI3. AFERRAR EL TROS RETALLAT EN UNA ALTRA IMATGE. ....................................................................................24 PTI4. GUARDAR LA NOVA IMATGE. .............................................................................................................................25 EXERCICIS PROPOSATS .......................................................................................................................................25

IES ALGARB Ud. 9- TECNOLOGIA INFORMÀTICA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-2 AP-2nESO

TEMA 9-7: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL PROGRAMARI: UTILITZACIÓ I REALITZACIÓ DE FULLS DE CÀLCUL. (PFC)............................................................................................................................................................. 26

CONTACTE INCIAL AMB ELS FULLS DE CÀLCUL ........................................................................................ 26 UTILITZACIÓ DE FULLS DE CÀLCUL ................................................................................................................ 26 PFC1. OBRIR L’ARXIU O FITXER PREPARAT ANTERIORMENT. ................................................................................... 26 PFC2. OMPLIR LES CEL·LES ADEQUADES AMB ELS VALORS CORRESPONENTS. ..................................................... 27 PFC3. GRAVAR ELS RESULTATS OBTINGUTS. ........................................................................................................... 27 PFC4. TANCAR EL PROGRAMA................................................................................................................................... 27 REALITZACIÓ D’UN FULL DE CÀLCUL............................................................................................................. 28 EXERCICIS PROPOSATS ...................................................................................................................................... 28

TEMA 9-8: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL PROGRAMARI: REALITZACIÓ DE PÀGINES WEB.(PPW) ....... 29

PPW1. COMENÇAR UNA PÀGINA WEB NOVA.............................................................................................................. 29 PPW2. CONVERTIR UN ARXIU EN PÀGINA WEB. ......................................................................................................... 29 PPW3. MODIFICAR UN ARXIU HTML (PÀGINA WEB) EXISTENT. ................................................................................ 29 PPW5. INSERTAR UN ENLLAÇ CAP A UN ALTRE ARXIU. ............................................................................................ 30 EXERCICIS PROPOSATS ...................................................................................................................................... 31

ANNEX 9-A: RECOMANACIONS PER A UN ÚS MÉS SALUDABLE DELS ORDINADORS. ............................... 32

ANNEX 9-B: NORMES D'ÚS DE LES AULES D'INFORMÀTICA............................................................................ 33

ANNEX 9-C: CONFIGURACIÓ DEL SETUP DE L’ORDINADOR PER ARRENCAR DES DEL CD-ROM. ......... 34

ANNEX 9-D: DIFERÈNCIES ENTRE LES VERSIONS DE LLIUREX I MANDRAKE. .......................................... 35

Ud. 9- TECNOLOGIA INFORMÀTICA DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-3 AP-2nESO

Tema 9-1: TECNOLOGIA INFORMÀTICA. INTRODUCCIÓ i COMPONENTS BÀSICS.

redactat per Xisco HUGUET La informàtica és un dels camps de la tecnologia ja que, com tots els altres, intenta modificar el nostre entorn perquè poguem viure millor. Com a ciència, la informàtica estudia el tractament automàtic de la informació. La tecnologia informàtica o tecnologia de la informació, en conseqüència, intenta produir sistemes artificials que permetin i facilitin aquest tractament de la informació. Com és normal, la tecnologia informàtica també té els tres components bàsics de qualsevol tecnologia: materials i energia, eines o ferramentes, i procediments. MATERIALS I ENERGIA DE LA TECNOLOGIA INFORMÀTICA (TI) A diferència de la majoria d'especialitats de la tecnologia, la informàtica no utilitza gran quantitat de materials, ja que, apart de les pròpies eines, no sol produir objectes concrets. De fet, el paper i la tinta que utilitzen les impressores o els disquets, CD-ROMs o DVD no són el producte important de la tecnologia informàtica sinó el suport necessari per mostrar o guardar la informació produïda. La majoria de productes de la TI són imatges, sons i dades d'altres tipus (informació).

En canvi, la Tecnologia Informàtica necessita IMPRESCINDIBLE-MENT energia elèctrica (al menys amb els dispositius de que disposam avui dia). Les eines d'aquesta tecnologia no estan preparades per usar exclusivament energia humana, com passa en altres branques de la tecnologia (de tipus artesanal). Fins i tot, la pròpia informació, que s'utilitza com matèria primera d'aquesta especialitat, és bàsicament energia.

EINES o FERRAMENTES DE LA TI Les eines de la Tecnologia Informàtica, que són els instruments que utilitzam per "produir" o modificar la informació, es poden classificar en dos grups principals: el MAQUINARI (HARDWARE en anglés) i el PROGRAMARI (SOFTWARE en anglés). El MAQUINARI de la TI està format pel conjunt de màquines i instruments que s'utilitzen en els processos informàtics. Els ordinadors, les impressores i altres dispositius són alguns exemples. La Unitat Central de Procés (CPU) és la part més important (de fet l'única imprescindible) del maquinari. És el nucli de l'ordinador, on hi ha els components necessaris per tractar la informació. La CPU moltes vegades es confon incorrectament amb la caixa, carcassa o torre que la protegeix, i que serveix per suportar alguns altres elements, com la font d'alimentació o els dispositius d'emmagatzement. El "cervell" de la CPU és el microprocessador. A part de la CPU, es necessiten altres dispositius que ens permetin donar dades o instruccions a la unitat central o que ens subministrin la informació processada i els resultats del treball de la CPU. Són els perifèrics. Hi ha tres tipus de perifèrics, classificats en funció del "moviment" de la informació:

IES ALGARB Tema 9-1: INTRODUCCIÓ A LA TECNOLOGIA INFORMÀTICA

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-4 AP-2nESO

- Perifèrics d'entrada: són aquells que permeten introduir informació a la CPU. El teclat n'és el més important, però el ratolí, el micrófon, escaners, comandaments de joc, etc. són altres exemples.

- Perifèrics de sortida: al contrari dels anteriors, aquestos recullen la

informació que surt de la unitat central. El monitor és el perifèric de sortida per excel·lencia. Les impressores o els altaveus són altres d'aquestos perifèrics.

- Perifèrics d'entrada-sortida: que tenen les dues característiques:

enviar i recollir informació a la CPU. Algunes persones els consideren una mescla de dos dels anteriors, però la seva funció no té gaire sentit sense una de les dues "direccions". Els modems, routers i tots els dispositius d'emmagatzement que permeten llegir i escriure (disquet, disc dur, gravadores de CD i DVD, etc) són alguns d'aquestos perifèrics.

El segon grup d'eines de la TI és el PROGRAMARI, que és el conjunt de programes que necessita un ordinador per poder realitzar la feina que ens interessa (encara que avui dia la majoria d'ordinadors tenen instal·lats molts més programes dels que necessiten). Un programa informàtic és un conjunt d'instruccions que la CPU d'un ordinador (gràcies al seu microprocessador) pot llegir, entendre i executar amb molta rapidesa i precisió. Encara que hi ha carreres universitàries d'informàtica que es dediquen en gran part al disseny i supervisió de programes, la programació és una afició (hobby) per a molta gent, ja que és una activitat molt creativa i és gratificant veure com funcionen els teus propis programes. Hi ha multitud de programes, que serveixen per fer multitud d'operacions diferents. De fet hi ha diferents programes per fer una mateixa operació. Entre tots, els més destacats per la seva importància són els sistemes operatius. Els virus informàtics també són programes, dissenyats per realitzar accions "nocives" sense el consentiment de l'usuari de l'ordinador. PROCEDIMENTS DE LA TECNOLOGIA INFORMATICA Els procediments de la Tecnologia Informàtica són les fases o etapes que s´han de realitzar amb les eines i "materials" d'aquesta tecnologia per aconseguir un determinat resultat o producte. Hi ha una sèrie de procediments que són pròpis de cada part del maquinari: ús de la CPU, del teclat, del monitor, impressora, escaner, ... Els programes també tenen els seus procediments. Cada un té les seves característiques, que s'han de coneixer bé per poder usar cada eina correctament i treure'n el màxim profit.

La quantitat de maquinari i programari informàtic és enorme i creix dia a dia. Els fabricants d'uns i altres expliquen els procediments d'ús dels seus productes en els MANUALS D'USUARI. És important llegir aquestos manuals. En els següents temes s'expliquen els procediments més simples necessaris per usar correctament el maquinari i els procediments bàsics d'alguns programes d'ús més habitual.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-5 AP-2nESO

Tema 9-2: TECNOLOGIA INFORMÀTICA. PROCEDIMENTS BÀSICS D'ÚS del MAQUINARI

redactat per Xisco HUGUET En aquest tema parlarem un poc dels procediments per usar els dispositius bàsics de maquinari.

Un aspecte que s'ha de tenir molt en compte és que el maquinari informàtic està connectat directament o indirectament a la xarxa elèctrica, per la qual cosa s'han de tenir les precaucions pròpies de qualsevol electrodomèstic o dispositiu elèctric, especialment: NO USAR AMB LES MANS REMULLES, NO UTILITZAR ANANT DESCALÇ, etc.

Els components bàsics d'un ordinador actual són la CPU, que està protegida per una carcassa en forma de caixa o torre, i tres perifèrics concrets: el monitor, el teclat i el ratolí. PROCEDIMENTS D'ÚS DE LA CPU La unitat central, des de la font d'alimentació de la carcassa, s'ha d'endollar a una base elèctrica que tengui presa de terra (toma de tierra) i les característiques elèctriques adequades. Abans d'això, però, és convenient tenir connectats tots els perifèrics que es vulguin utilitzar. La carcassa o torre de la CPU disposa d'uns connectors preparats per endollar els dispositius més habituals, però s'han de consultar les instruccions del fabricant en cada cas, no forçar mai cap connexió i usar sempre el sentit comú. Una vegada estiguin tots els dispositius connectats es podrà engegar (poner en marcha) l'ordinador amb l'interruptor (o polsador) corresponent. La CPU no té gaire complexitat d'ús; simplement és convenient tenir-la col·locada a un lloc pla i estable, lluny del sol directe i de fonts de calentor i correctament ventilat (ja que els circuits elèctrics de dins necessiten refredar-se). PROCEDIMENTS D'ÚS DEL MONITOR

El monitor també s'ha d'endollar a la xarxa elèctrica (amb presa de terra) i, a més a més, a la torre. Tots els perifèrics han de comunicar-se amb la CPU amb connectors de formes i dimensions normalitzades. En el cas del monitor s'usa un connector tipus D de 15 pins, mascle, que s'acobla a la targeta gràfica (TG) (o al connector de la placa base si té la TG integrada). Els procediments bàsics d'ús són els mateixos que la torre: situació estable i ventilada. En aquest cas, a més a més, és convenient tenir en compte

alguns consells per protegir la vostra salut: - No tengueu la pantalla massa aprop dels ulls (i millor usau un filtre de radiacions). - No l'useu en llocs massa foscos ni amb reflexos sobre la pantalla. - No esteu massa temps mirant la pantalla. Feis pauses per descansar la vista

(mirant sobre espais llisos de colors suaus). A l'annex 9-A teniu alguns consells més en aquest sentit. Encara que són elements que depenen més del sistema operatiu, hi ha una sèrie de conceptes relatius a la visualització que es poden explicar en aquest apartat: L'escriptori és l'espai que

IES ALGARB Tema 9-2: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL PROGRAMARI

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-6 AP-2nESO

mostra la informació general de la pantalla; una finestra és una part de la pantalla (o tota a vegades) que correspon a un únic programa. El punter és una petita imatge que s'utilitza per assenyalar imatges o icones de la pantalla, i es mou mitjançant el ratolí i el cursor és una altra imatge, que serveix per indicar el lloc on s'introduirà (o esborrarà) informació en un determinat programa. ÚS DEL TECLAT I EL RATOLÍ El teclat, que és el perifèric d'entrada bàsic, només s'ha de connectar a la torre (a la placa base, de fet). Se sol usar un connector DIN o actualment mini-DIN (hi ha teclats USB o inalàmbrics, un poc diferents). En referència a la seva situació, ha de ser estable i adequada per no treballar en males postures (annex A) i s'ha d'evitar que caiguin líquids o bruticia per dins. Respecte als procediments d'ús habitual, el teclat SÍ té unes consideracions més completes que corresponen a la utilitat d'algunes tecles o conjunts de tecles especials. A part de les tecles generals, que serveixen per introduir totes les lletres, xifres i signes de puntuació necessàris, s'han de distingir les següents tecles o grups:

- Tecla Return o Enter, que serveix per canviar de línia (quan s'escriu) o confirmar les seleccions.

-Tecla Backspace, per esborrar la lletra o imatge que hi ha abans del cursor. -Tecles d'usos especials, per opcions diverses: esborrar (Supr o Del), insertar (Ins) o saltar

pàgines senceres. -Tecles del cursor, que serveixen per moure el cursor per la pantalla, sense introduir cap lletra o

xifra.

-Teclat numèric, semblant al de les calculadores, facilita la introducció de dades numèriques i la realització de càlculs (amb el programa adequat)

-Tecles de Funció, que cada programa utilitza per realitzar tasques especials -Tecles de bloqueig, que serveixen per modificar l'ús d'algunes tecles. Encara que n'hi ha tres,

la tecla de bloqueig del teclat numèric (per permetre l'ús com a xifres o com a cursor) i la de bloqueig de majúscules (per escriure totes les lletres amb majúscula) són les més usades. Cada vegada que les polsam canvia el seu estat, com ens mostren els indicadors lluminosos.

Una cosa curiosa amb l'ús del teclat és que les lletres que es visualitzen quan polsam les tecles no surten directament, sinó que depenen del sistema operatiu. Això permet poder escriure en diferents idiomes amb un mateix teclat. Si el teclat no està ben configurat poden apareixer lletres extranyes o que no corresponen al que indica la tecla, especialment en el cas de lletres accentuades.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-7 AP-2nESO

El ratolí, que s'utilitza com dispositiu senyalador, s'ha convertit en un perifèric quasi imprescindible des de finals dels anys 80, amb la proliferació de l'ús dels sistemes operatius d'interficie gràfica d'usuari (GUI) com el Windows. Només s'ha de connectar a la CPU (en el cas dels ratolins inalàmbrics la connexió és "invisible"). Els procediments bàsics d'ús corresponen a utilitzar-lo sobre superficies llises i netes. Movent el ratolí podem desplaçar el cursor i polsant el botó esquerre se seleccionen imatges de la pantalla. Hi ha dos tècniques bastant típiques: doble-clic, que consisteix en polsar la tecla de selecció dues vegades, ràpidament, i arrosegar i amollar (arrastrar y soltar), de manera que es polsa el botò esquerre, i, sense amollar-lo, es mou el ratolí, per "requadrar" una part de la pantalla. Al final s'amolla el botó. Aquestes indicacions anteriors corresponen a usar el ratolí configurat per a persones dretanes però com el sistema operatiu condiciona el funcionament, pot configurar-se per a esquerrans. Per netejar tots els dispositius, si no basta amb un padàs o pinzell per llevar la pols, es pot usar un padàs homit sense detergent i TENINT TOTS ELS DISPOSITIUS DESENDOLLATS DEL CORRENT ELÈCTRIC. En el cas de ratolins mecànics (de bola) sol ser necessari netejar els cilindres interiors. Per això s'ha de girar i llevar la tapa de baix, treure la bola i netejar amb un cotó humit d'alcohol els "palets cilíndrics" que hi ha. A més de saber com utilitzar-lo, és convenient conéixer algunes característiques del maquinari que fan referència al seu funcionament i a la seva capacitat. Les característiques bàsiques que hem de vigilar especialment per evitar danys greus al aparells són les corresponents al corrent elèctric que necessita cada un, com ja hem comentat. Els dispositius moderns comprats a Espanya ja solen tenir les característiques adequades, que són per usar-se amb corrent elèctric altern de 230 V i 50 Hz de freqüència. Una altra característica molt habitual, fins i tot amb dispositius més independents de l'ordinador com les càmares digitals, els reproductors MP3 o els telefons mòbils és la capacitat de memòria que tenen. Aquesta s'amida amb Bytes o els seus multiples: KiloBytes (1024 Bytes), MegaBytes (aprox. 1 milió de Bytes) o GigaBytes (un poc més de 1000 milions de Bytes). Les connexions a internet també parlen de "Megas", però en aquest cas el més habitual és que parlin de Megabits per segon (Mb/s) i no MegaBytes per segon, i per poder comparar adequadament s'ha de saber que cada Byte són 8 bits. A part del maquinari, perquè qualsevol ordinador pugui funcionar es necessita al menys un programa: el sistema operatiu. La instal·lació d'un sistema operatiu no és un procediment molt complicat (especialment amb els sistemes visuals usats avui dia) però com normalment ve instal·lat des de la tenda, no ho explicarem en aquest curs. EXERCICIS PROPOSATS 1. Comprova que els ordinadors que utilitzes cumpleixen les recomanacions sobre situació i col·locació. 2. Revisau les normes d'utilització de les aules d'informàtica, que hi ha a l'annex 9-B.

IES ALGARB Ud. 9- TECNOLOGIA INFORMÀTICA

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-8 AP-2nESO

Tema 9-3: PROCEDIMENTS DE TECNOLOGIA INFORMÀTICA. ÚS del

PROGRAMARI: SISTEMA OPERATIU. (PSO) redactat per Xisco HUGUET

El sistema operatiu és una eina del programari. De fet és el programa més important, ja que serveix d'intermediari entre l'ordinador (màquina) i l'usuari o altres programes. Un ordinador sense sistema operatiu instal·lat no pot funcionar, ja que la màquina no podrà entendre les ordres o sol·licituds que faci l'usuari.

Existeixen diferents sistemes operatius que poden funcionar amb un mateix tipus d'ordinadors, però cada ordinador només en pot usar un a la vegada. Encara que el més popular actualment és el Windows XP (o més recent el Vista), nosaltres usarem un sistema operatiu també prou conegut: el LINUX El sistema operatiu LINUX és un programa gratuït. De fet és un programa de codi obert. Això permet que tothom pugui utilitzar-lo i copiar-lo sense fer res il·legal i també permet que milers de persones al món puguin anar millorant-lo tant de manera altruïsta com comercial.

Un altre avantatge d'aquest sistema operatiu és que es pot utilitzar sense tenir-lo que instal·lar a l'ordinador. Si disposam d'un ordinador prou modern (menys de 5 anys) adequadament configurat, podem fer que l'ordinador utilitzi aquest sistema operatiu en lloc del que tengui instal·lat i sense modificar res del disc dur. Basta col·locar un CD-ROM especial (Live CD) en el lector abans de posar en marxa l'ordinador (encara que funcionarà més lentament). En aquestos apunts explicarem els procediments bàsics de treball amb sistemes operatius usant la distribució MANDRAKE (actualment Mandriva). Aquesta distribució no té versió per a Live-CD, però sí en té la recopilació LLIUREX que usavem en els cursos anteriors, i que és molt semblant. LLIUREX és un recull de programes fet pel govern de la comunitat valenciana, basada amb la distribució DEBIAN. Si voleu provar Linux a casa vostra sense modificar l’ordinador demanau un Live-CD de Lliurex al vostre professor (als annexos teniu explicacions més detallades).

ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ORDINADOR Com s'ha explicat, la tecnologia informàtica es dedica al tractament automàtic de la informació. Això fa que s'hagi de guardar gran quantitat d'informació, abans i després de tractar-la. Aquesta informació es guarda en ARXIUS. Qualsevol ordinador pot tenir milers d'arxius. Aquestos arxius estan guardats en els dispositius d'emmagatzement de l'ordinador (disquet o floppy, disc dur i CD-ROM) també anomenats UNITATS i estan organitzats o "classificats" en zones o espais creats en les diferents unitats: són les CARPETES o directoris. Una de les feines bàsiques del SISTEMA OPERATIU és "manejar" aquestos arxius: Fer llistats, ordenar-los, mover-los o copiar-los, o "enviar-los" a algun programa o usuari que ho sol·liciti són exemples de tasques possibles. Per això és important conèixer els procediments del sistema operatiu per fer algunes d'aquestes tasques. Els procediments del LINUX que estudiarem en aquest tema són els següents:

PSO1 - Visualització de la informació de l'ordinador PSO2 - Creació de carpetes PSO3 - Còpia i moviment d'arxius PSO4 - Execució de programes PSO5 - Apagar l'ordinador

Tema 9-3: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL SISTEMA OPERATIU DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-9 AP-2nESO

Abans de qualsevol dels procediments que explicarem a continuació però, s'ha de carregar el sistema operatiu. En el nostre cas, usarem un sistema d’arrencada dual que permet tenir en el disc dur de l’ordinador dos (o més) sistemes operatius diferents. Però com ja hem dit que només pot funcionar un SO a la vegada, hem d’escollir quin volem just quan està engegant (arrancando). Per això s’ha d’escollir el LINUX en la pantalla d’engegada múltiple abans de passat 5 segons. Si no, començarà automàticament en Windows i s’haurà d’esperar que es carregui per complet per a re-iniciar-lo correctament. (comprovau que el monitor està en marxa des del principi). PSO1- VISUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ DE L'ORDINADOR

El LINUX (igual que el Windows XP) representa els arxius, carpetes o unitats de l'ordinador amb ICONES o imatges. Encara que el LINUX tracta les unitats com si fossin carpetes, la recopilació Lliurex ha assignat icones diferents a cadascuna per distingir-les més fàcilment. Per altra part, la informació que contenen les unitats, carpetes o arxius (o la que preparen els programes que es facin servir) es mostra en FINESTRES (d'aquí el nom de Windows).

Quan el SO ha engegat, mostra l' ESCRIPTORI, que és una carpeta un poc especial. És com un "index" de l'ordinador, ja que els arxius que conté serveixen per arribar a altra informació. Algunes de les icones dels arxius que es mostren a l'escriptori són dreceres (atajos) cap a altres unitats, carpetes o arxius. El disquet és una unitat un poc especial, ja que aquesta unitat pot posar-se i treure’s amb l’ordinador en marxa. El linux necessita enterar-se de quan s’ha canviat de disquet, per actualitzar la llista d’arxius. Per això s’ha de MUNTAR i DESMUNTAR cada vegada que canviem el disquet.(polsant el botó dret sobre la icona corresponent (floppy) i escollint l’opció Muntar o Desmuntar). Per veure la resta d'informació de l'ordinador s'ha d'obrir la finestra de l'arxiu "Ordinador" (fent "doble-clic" sobre la seva icona). La finestra que s'obri mostra els dispositius d'emmagatzement o unitats de l'ordinador. Obrint (fent "doble-clic") les diferents carpetes podem anar vegent el

contingut de l'ordinador. Una altra possiblitat interessant que ens ofereix el SO és comprovar l'espai lliure que queda a cada unitat. Per això s'ha d'escollir la unitat que ens interessa i elegir l'opció PROPIETATS que surt al menú FITXER de la finestra o en el MENÚ CONTEXTUAL que s'obri quan polsam el botó dret del ratolí. PSO2- CREACIÓ DE CARPETES Per fer una carpeta (o directori) en una unitat de l'ordinador o dins una altra

carpeta existent, en primer lloc s'ha d'obrir una finestra on es mostri la unitat o carpeta elegida.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-10 AP-2nESO

Després hi ha diferents sistemes: 1) Polsar el botó dret del ratolí en la finestra on es vol fer la carpeta, i escollir "Crea una carpeta" en el menú contextual que s'obri

2) Escollir l'opció FITXER del menú de la finestra i dins d'ell, la opció "Crea una carpeta". En la finestra que s'obri s'ha de posar el nom que es vulgui posar a la carpeta.

És important acostumar-se a classificar els arxius en carpetes.

PSO3- COPIA i MOVIMENT D'ARXIUS Copiar un arxiu consisteix en fer una copia idèntica de la informació que hi ha dins un arxiu, a una altra part de la mateixa unitat (o carpeta) o a una altra unitat, sense modificar (ni esborrar) l'arxiu original. Si la còpia es fa a la mateixa carpeta ha de tenir un nom diferent. Moure un arxiu, en canvi, consisteix en fer una copia igual que en el cas anterior, però immediatament després de la còpia, s'esborra l'arxiu original automàticament. Per copiar arxius també hi ha diverses maneres, però abans de començar és necessari tenir a la vista els arxius que es volen copiar. Les diferents possibilitats són les següents: a) Polsau el botó dret del ratolí sobre l'arxiu que es vol copiar i escolliu l'opció "Còpia el fitxer" del menú contextual. Després s'ha d'obrir un nou menú contextual polsant amb el botò dret en un lloc buit de la carpeta o unitat on es vol copiar. D'aquest menú seleccionar l'opció " Enganxa els fitxers". b) Ressaltau l'arxiu a copiar (amb un sol clic) i escolliu l'opció EDITA del menú de la finestra. Dins aquesta opció escolliu "Còpia el fitxer". Després, dins la carpeta o unitat de destí, escolliu EDITA, "Enganxa els fitxers" del menú de finestra. c) El procés anterior es pot fer usant les “dreceres de teclat”. Polsant a la vegada les tecles ConTRoL+ C és equilent a copiar, i ConTRol + V équival a enganxar. d) Per últim, una manera més ràpida i còmoda, si es tenen a la vista l'arxiu que volem copiar i la destinació elegida, és seleccionar l'arxiu (amb 1 sol clic) i sense amollar el botó esquerre del ratolí, "arrossegar" l'arxiu fins la destinació. Aquest darrer sistema, MOURÀ l'arxiu en lloc de COPIAR-LO si la carpeta origen i destí estan a la mateixa unitat. En aquest cas, si es vol crear una còpia s'ha de polsar la tecla CONTROL durant el procés explicat. Per moure un arxiu, es pot fer igual que s'ha explicat abans, però escollint l'opció "Retalla el fitxer" en lloc de "Copia el fitxer". Amb el darrer sistema, per moure entre unitats diferents, s'ha de polsar la tecla de Majúscules (SHIFT) durant el procés. Per Esborrar un arxiu només s’ha d’escollir l’opció Mou a la paperera dels menús o usar la tecla Supr. Per poder fer qualsevol canvi interior en un disquet (copiar-li arxius, moure’n o esborrar), l’haurem d’haver desprotegit i muntat abans de treballar. Per això hem de tapar el forat de baix amb la peça mòbil que té.

Tema 9-3: PROCEDIMENTS D'ÚS DEL SISTEMA OPERATIU DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-11 AP-2nESO

PSO4- EXECUCIÓ DE PROGRAMES Executar un programa consisteix en fer que el processador de l'ordinador realitzi les instruccions ordenades que conté l'arxiu "principal" d'aquell programa. Novament, l'encarregat de "gestionar" aquesta operació és el sistema operatiu. Per demanar-li al SO que executi un programa, novament hi ha varies opcions. La més simple és fer "doble-clic" amb el botó esquerre del ratolí sobre l'arxiu principal del programa (o sobre una drecera seva), sempre i quan l'arxiu escollit sigui del tipus adequat. Una altra possibilitat és fer "doble-clic" sobre un arxiu "associat" a aquest programa, amb la qual cosa, immediatament s'hagi obert la finestra del programa en execució, també es mostrarà l'arxiu seleccionat. Els "arxius associats" són arxius que el SO sap que s'han d'obrir amb un programa determinat gràcies a una "marca" que té el seu nom (l'extensió). Per acabar l'execució d'un programa (encara que depen del programa concret) es pot fer amb l'opció Tanca del menú FITXER o tancant la finestra que ha obert el programa amb la icona del cantó superior dret.

PSO5- APAGAR L'ORDINADOR Per apagar l'ordinador correctament no basta desconnectar l'interruptor de la caixa o la torre. S'ha d'escollir una opció de la barra de tasques que avisarà al SO de que deixi la informació correctament "ordenada" i després apagui l'ordinador. En el cas d’usar un Live-CD, ens avisarà de que treguem el CD-ROM del lector abans d'apagar completament. Les passes a seguir són les següents:

1.- Entrau al menú principal (icona en forma de peu) de la barra de tasques i seleccionau la opció Surt

2.- A la finestra que s'obri, escolliu l'opció TANCA L'ORDINADOR i després "D'acord".

3.- Si el sistema ens ho indica, recolliu el CD del lector i tancau la comporta i polsau la tecla ENTER.

Si l'ordinador no és gaire vell i funciona bé s'apagarà sol. Si no, haurem de desconnectar l'interruptor manualment. EXERCICIS PROPOSATS

1) Per realitzar la "versió digital" del projecte inicial del curs heu de preparar un espai de treball a l’ordinador i un disquet per a còpia de seguretat. Per això: a) Apunta en un full l'espai lliure que tens al disquet i comprova que no hi ha arxius

"descol·locats" per dins. Si n'hi ha algun (a part de l'arxiu identificador per controlar la puntualitat) hauràs de posar-lo en una carpeta anomenada ALTRES.

b) Fes una carpeta a l’ordinador anomenada PROJECTES. Dins aquesta fes-ne una amb el nom del projecte que heu fet, i dins, fes cinc carpetes més amb els següents noms: MEMORIA, PLANOLS, PRESSUPOST, ANNEXOS, WEB.

c) Busca la foto del vostre prototipus (i la del vostre grup, si en teniu) i l’arxiu BASEHTML i copia’ls dins la carpeta WEB. Canvia el nom BASEHTML per INDEX.HTM

d) Còpia tot l’anterior al teu disquet (recorda a desprotegir-lo abans) i esborra l’arxiu BASEHTML. Protegeix el disquet i intenta esborrar del disquet la foto.

e) Torna a apuntar l'espai lliure que queda ara i calcula quant espai has ocupat. 2) Busca que vol dir que un programa és de codi obert i quants programes hi ha d'aquest tipus

actualment. 3) Cerca què és la pirateria informàtica. Comprova si es legal usar el programa Windows sense

llicència i quin càstig pot produir el seu ús inadequat. 4) Busca què són les distribucions de LINUX. Fes una llista de les més importants. Indica alguns

avantatges i inconvenients de cada una. 5) Fes un llistat del sistemes operatius que trobis i busca quin va ser el primer sistema operatiu

que va utilitzar finestres per mostrar la informació.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-12 AP-2nESO

Tema 9-4: PROCEDIMENTS D'ÚS del PROGRAMARI: INTERNET I ELS SEUS SERVEIS

redactat per Xisco HUGUET A més del sistema operatiu, que és imprescindible per al funcionament de qualsevol ordinador, hi ha altres programes molt utilitzats. Un dels usos més desenvolupats recentment en el camp de la tecnologia informàtica és la utilització d'Internet i els serveis que ofereix.

Internet és un conjunt d'ordinadors (servidors) connectats entre ells, que poden guardar molta informació (arxius) i que permeten als ordinadors dels usuaris (clients) comunicar-se amb qualsevol servidor de la xarxa o amb ordinadors d'altres usuaris connectats. Encara que va neixer durant els anys 60 com una xarxa militar, altament tecnificada (ARPANET), poc a poc es va anar obrint a altres entorns. L'entorn universitari va ser el següent i, a partir dels anys 90, al públic en general.

L'evolució de la capacitat de comunicació de la TI ha estat tan enorme que per a algunes persones no es pot entendre el món de la informàtica sense parlar d'Internet (encara que la TI és molt anterior i hi ha moltes possibilitats d'ús independents de "la xarxa"). En qualsevol cas s'ha de reconeixer que les possibilitats de comunicació i d'informació són tan importants que concentren gran part de la tecnologia informàtica. Per utilitzar qualsevol servei d'Internet es necessita algun programa que pugui manejar la informació que es transmet per la xarxa. Un dels serveis més importants és el de W W W (world wide web), que permet consultar la informació dels servidors d'una manera bastant senzilla. Per fer aquesta consulta s'utilitzen programes anomenats NAVEGADORS. Els navegadors poden "llegir" (i "interpretar") les pàgines WEB. Hi ha molts programes navegadors, encara que els més coneguts són l'Internet Explorer de Microsoft, per a sistemes operatius Windows i el Mozilla, per a Windows i per a Linux. En qualsevol cas, funcionen de manera molt semblant. Si tenim una connexió a Internet que funcioni, s'ha de començar per d'executar el navegador (fent doble-clic sobre la seva icona o en el menu principal, Xarxa, WWW). A la finestra que s'obri, podeu escriure l'adreça (URL) de la pàgina web que voleu veure a la barra d'adreces. Polsant la tecla Enter, ens apareixerà la pàgina sol·licitada (si heu escrit l'adreça exactament, sense canviar ni una sola lletra, ni espais ni majúscules per minúscules, ...). La majoria de pàgines tenen enllaços que ens permeten "visitar" altres pàgines sense haver d'escriure (ni tan sols coneixer) la seva adreça. D'això se'n diu navegar. Per navegar, l'únic que s'ha de fer és polsar el botó esquerre del ratolí quan el punter està damunt un enllaç (solen ser lletres de color blau sotratllades (o a vegades imatges), damunt les quals el punter es transforma en una mà). Un tipus de pàgines especialment utilitzats són les de buscadors, com www.google.es, www.yahoo.es o www.msn.es. Aquestes pàgines ajuden a buscar altres pàgines que tenguin alguna informació que ens interessi. Aquesta informació la podem buscar "navegant" pels seus indexos o directoris, encara que el més habitual és escriure la paraula o pregunta que es busca en el requadre que hi ha. Es poden cercar pàgines completes o concentrar-se en imatges, videos, ... A més d'aquest servei bàsic, de consulta de la informació emmagatzemada als servidors, internet permet altres tipus d'usos. Els altres serveis més tipics són:

Tema 9-4: PROCEDIMENTS D'ÚS D'INTERNET i ELS SEUS SERVEIS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-13 AP-2nESO

- Correu electrònic: per poder enviar missatges entre usuaris d'internet. - Buscadors: per poder buscar entre la "muntanya" d'informació que hi ha. - Txat: per "parlar" amb altres internautes usant el teclat. - Forums i News: per opinar o demanar opinió o col·laboració entre persones amb interessos

comuns. - Videoconferència: per comunicar-se audio-visualment amb altres persones. - Intercanvi d'arxius entre usuaris (P2P o Peer-to-Peer), l'ús il·legal del qual s'ha extés molt. -Telefonia IP (VoIP), que permet parlar "per telefon" usant internet, que és més barat en llargues

distàncies. - Missatgeria instantànea, amb la que hi ha una comunicació instantànea, que pot usar-se a

més a més per enviar arxius. Els serveis del principi de la llista (que són els més antics), abans necessitaven programes específics. Des de fa temp han aparegut pàgines web que permeten fer-ho tot amb el mateix navegador (instal·lant complements addicionals (plug-ins) si és necessari). Els serveis del final de la llista encara necessiten programes específics, però la tendència d'incorporar totes les funcions en el navegador està bastant consolidada. De fet, algunes pàgines actuals, agrupades en el que s'anomena Web 2.0 (on l'aplicació més emblemàtica són els BLOGS (de WebLog) amb variants de fotos o videos), permeten a l'usuari aportar informació (comentaris, opinions, històries, fotos o fins i tot videos) a Internet de manera molt senzilla. Dels serveis anteriors, el més popular probablement és el correu electrònic, especialment el que pot funcionar com a missatgeria instantànea. Amb aquestos sistemes, que són com a pàgines web especials, cada usuari té un compte amb un nom d'usuari i un codi d'accés (que s'escull quan es dóna d'alta). Hi ha multitut de pàgines de correu gratuïtes, encara que una que s'ha fet molt popular és el messenger de Microsoft.

CONFIGURACIÓ i ÚS DEL CORREU ELECTRÒNIC A continuació explicarem com es pot configurar i usar un compte de correu amb el servei de Google, que és molt semblant al de Yahoo o Microsoft i que permet connectar-se amb els seus usuaris.

El primer que s'ha de fer per poder escriure missatges de correu és sol·licitar un compte, per donar-nos d'alta en algun servidor que pugui rebre els missatges que ens enviin. Aquest procés consisteix en entrar en la pàgina web correspo-nent per registrar-nos, que en aquest cas és mail.google.com (es.yahoo.com per al correu de yahoo, www.hotmail.es el de Microsoft, ...) i escollir l’enllaç Inscriviu-vos (Apuntate a) Gmail. Després ens sortiran un conjunt de requadres que hem d'omplir amb dades que ens demanen i acceptar. Algunes de les dades són obligatòries però a vegades no és convenient posar-les completes o exactes, ja que aquesta informació

poden usar-la incorrectament. De totes aquestes dades les més importants per a nosaltres són el Nombre de registro (com el nom d'usuari) i la contrasenya. El nom d'usuari formarà la nostra adreça electrònica i serà el nom que veurà la gent amb la que connectem. La contrasenya la necessitarem per usar el servei de correu quan ho necessitem i per tant no l'hem d'oblidar (és convenient usar una paraula fàcil de recordar per a nosaltres però difícil d'imaginar per altres persones).


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-14 AP-2nESO

Una vegada omplertes i acceptades les dades necessàries, el servidor ens demanarà que re-escrivim un codi visual i després ens registrarà i ens donarà d'alta de manera automàtica. Des d'aquest moment ja podem enviar i rebre missatges de qualsevol persona que tengui adreça electrònica. Per enviar un missatge, o mirar els que ens han enviat, hem d'anar a la pàgina inicial mail.google.com (es.yahoo.com, www.hotmail.es,...) i posar el nom d'usuari i la contrasenya en els requadres corresponents. A la pàgina que s'obri després d'acceptar ens mostren els missatges que hem rebut. Per llegir-ne algun basta fer doble-clic damunt d'ell. Si volem escriure algun missatge hem de seleccionar l'opció Redactar ( o Nuevo, Escribir nuevo mensaje,...). A la finestra que s'obrirà hem de posar l'adreça completa i exacta de a qui el volem enviar i escriure el que li volguem dir. També es pot usar per enviar arxius (imatges, textos, etc) de manera semblant a com es copia un arxiu amb el sistema operatiu. Per això s'ha d'elegir l'opció Adjunta un fitxer (Adjuntar archivo). És convenient (imprescindible per als treballs de tecnologia) omplir el camp Assumpte (Asunto) amb un resum del que enviam i posar el contingut en el requadre del Tema enlloc d’enviar-ho com adjunt sense cap explicació. El correu electrònic no envia la informació immediatament al destinatari, sinò que pot tardar uns minuts o més en arribar, encara que el servidor el guarda fins que el destinatari es connecti i revisi el seu correu. Si el que volem es comunicar-nos a l'instant amb altres companys que estiguin connectats hem d'usar un programa de missatgeria instantània. En el Gmail això es pot fer usant l’opció de Xats de l’esquerra de la finestra (amb el Hotmail de Microsoft es necessita el messenger per a Windows, o el gaim per a Linux). Però només podrem contactar amb persones que tenguin comptes de correu al nostre mateix servidor (o algun compatible) i que en aquell moment estiguin connectats. De moment els compatibles són hotmail i yahoo. Usant Linux podeu connectar-vos amb companys de Hotmail o de Yahoo amb el programa Gaim: Menú principal (Aplicacions), Xarxa (Internet), Missatgeria instantània, Gaim i seleccionar les opcions corresponents per al compte que volem usar.

PRECAUCIONS EN L'ÚS D'INTERNET Internet és una intal·lació tecnològica amb moltíssimes possibilitats, però també té alguns perills que s'han d'evitar. Fins i tot amb el servei més bàsic, el de consultar informació, s'han de vigilar els continguts que hi ha. La facilitat de fer i col·locar pàgines web, i la sensació d'anonimat i impunitat que dóna poder fer les coses des de qualsevol racó permet la proliferació de pàgines pornogràfiques, de continguts il·legals o xenòfobs, o simplement amb informació falsa o errònia. Per altra part, heu de tenir en compte que algunes activitats molt actuals, com descarregar-se música, videos, pel·lícules, etc. poden ser il·legals (tal com fer fotocòpies de llibres amb "copyright"), ja que vulneren els drets dels autors. A més a més hi ha riscos més directes, no només per al funcionament de l'ordinador, sinó també per a les persones que l'usen. A continuació teniu una taula resum d'alguns perills i les solucions aconsellades. Risc potencial Possible solució Per als ordinadors: programes "maliciosos" com virus, programes espia, ... que poden desbaratar el funcionament de l'aparell o captar dades personals. Sovint arriben per correu electrònic publicitari no desitjat (spam).

Instal·lar programes de protecció: Antivirus, Tallafocs, antiespies,... A la pàgina web: www.alerta-antivirus.es hi ha informació i programes gratuïts.

Per a dades confidencials i econòmiques, els phising i el pharming són tècniques que delinqüents informàtics usen per captar dades personals de comptes bancaris o semblants, i després "robar" els sous.

Desconfiar de missatges de correu o telefònics on es demanin dades importants: codis de banc, dades personals, etc. MAI S'HAN DE DONAR DADES IMPORTANTS A PERSONES DESCONEGUDES. Més informació a: www.nomasfraude.es

Per a l'integritat física de les persones, on MAI connectar amb persones desconegudes i

Tema 9-4: PROCEDIMENTS D'ÚS D'INTERNET i ELS SEUS SERVEIS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-15 AP-2nESO

l'anonimat que s'obté gràcies a Internet permet a persones amb pocs escrúpols aprofitar-se de la ingenuitat i confiança de la gent.

molt menys DONAR DADES PERSONALS (nom, adreça, ...) o acceptar cites a cegues o similars.

Uns problemes que encara no són molt freqüents però afecten cada vegada més als joves fan referència a l'ús abusiu dels ordinadors, tant amb Internet com sense. Usar l'ordinador (el telefon mòbil o la televisió) exageradament pot provocar desequilibris mentals difícilment reversibles. Com sempre, el millor remei a molts problemes és estar ben informat i usar correctament la intel·ligència i el sentit comú. Hi ha administracions, institucions i organitzacions que tenen informació actualitzada sobre els perills d’Internet per als joves (www.protegeles.org, www.cyberpadres.com, //es.docs.yahoo.com/menores_en_internet/index.html, oddm.caib.es, ...) El món de la Informàtica en general i el d'Internet en particular és un món molt dinàmic, que creix molt ràpidament i "cada dia" té novetats. EXERCICIS PROPOSATS 1) Per als treballs de tecnologia necessitaràs un compte de correu de GMail, que tengui el teu

nom i les inicials dels teus llinatges com a nom d’usuari. Si ja està ocupat, afegeix darrera el teu any de naixement. Per això dona’t d'alta en mail.google.com. Envia un correu electrònic per informar al teu professor del teu compte a l’adreça: [email protected] amb l’assumpte: Compte d’alumne de (curs-grup) i en el tema indicant el teu Nom complet, curs i grup, i la teva adreça de correu.

2) Entrau a la pàgina web del departament de Tecnologia: URL: http://www.eivissaweb.net/

algarbtecno i, navegant per les seves seccions, contestau la següent informació: a) Quin és el nom i la data d'entrega, per al vostre grup, de la primera i de la darrera activitat

que estan posades a la llista d'activitats. b) Quants professors hi ha enguany al departament de tecnologia? Com es diuen? c) Quines són les assignatures que el departament ofereix en cursos superiors? d) Busca tres tipus de projectes fets entre 1995 i l'any 2000. e) Indica quants de grups de 2n d'ESO del curs passat varen posar foto al seu projecte i

quants varen posar dos o més enllaços.

3) Utilitzant una enciclopedia electrònica com www.wikipedia.org contesta les següents preguntes: a) Què és una grua? Quins tipus diferents hi ha? b) Què és un xip? I un microxip? c) Quina és la diferència entre miniordinador i microordinador?

Envia un correu electrònic amb els dos exercicis anteriors, indicant al final de les respostes l’adreça URL d’on has tret la informació (no oblidis posar l’assumpte i el tema) 4) Busca a Internet alguna pàgina que tengui relació directa amb els continguts del llibre

d’apunts. Fes una aportació al Blog de Tecnologia (algarbtecno.blogspot.es) indicant l’adreça URL completa i la pàgina dels apunts amb la que té relació. ATENCIÓ: Vigila que no estigui repetida.

5) Busca que volen dir les lletres URL i W W W i què representen. Què és el "copyright"? 6) Entra a la pàgina www.alerta-antivirus.es i busca què són els programes espia i els marcadors

(dialers) i com es poden evitar. Cerca perquè serveixen els tallafocs (Firewalls). 6) Amb la enciclopèdia en CD-ROM, "Como funcionan las cosas", cerca la resposta a les

següents preguntes: Perquè volen els avions?, Com funciona la televisió, el comandament a distància, el detector de mentides?, Com es fan els dibuixos animats?


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-16 AP-2nESO

Tema 9-5: PROCEDIMENTS D'ÚS del PROGRAMARI: PROCESSADORS DE TEXTOS. (PPT)

redactat per Xisco HUGUET Uns altres programes molt extesos actualment són els processadors de textos, també anomenats programes de tractament de textos. Aquestos programes, com el seu nom indica, estan dissenyats per tractar informació bàsicament textual: lletres, paraules, frases, etc.

Tant en el LIVE CD de Lliurex com en la majoria de distribucions i recopilacions actuals de LINUX, s'inclou un programa també gratuït (com tots els que inclouen) per realitzar aquesta funció: L'OPEN OFFICE WRITER. L'Open Office Writer és, de fet, una part de tot un paquet d'Ofimàtica (informàtica per a Oficina) que té versions per a Linux i per a Windows.

És un programa molt semblant al Microsoft Word, però amb l'avantatge que és de codi obert. Al llarg del curs usarem altres parts d'aquest paquet (o suite) comparables a les parts del Microsoft Office, més conegudes, però que no podem usar legalment si no hem comprat una llicència. Els procediments de l'Open Office Writer que estudiarem en aquest tema són els següents: PPT1- Configurar opcions generals del programa. PPT2- Configurar les característiques del full. PPT3- Escollir diferents tipus i tamanys de lletra. PPT4- Gravar el treball que es va fent. PPT5- Modificar l'aspecte de les lletres PPT6- Utilitzar diferents tipus d'alineacions PPT7- Realitzar taules. PPT8- Insertar altres arxius. Evidentment, abans de començar a utilitzar el programa l'hem d'engegar, es a dir, hem de demanar al Sistema Operatiu que l'executi. Aquest procediment es pot fer de diferents maneres, tal com es va explicar al tema 9.2. Per exemple, podem entrar al menú principal (APLICACIONS) de la barra de tasques i al menú que s’obri, escollir OFICINA, PROCESSADORS DE TEXTOS, OPENOFFICE.org WRITER. A la finestra principal de l'Open Office és poden veure la barra de menús i diferents barres d'icones. Des de la barra de menús es pot accedir a TOTES les opcions del programa (que són moltes més de les que s'expliquen en aquest tema). Les barres d'icones inclouen "dreceres" a algunes de les opcions més usades, en forma d'imatge. Per saber la funció de cada icona sense tenir que activar-la basta deixar el punter del ratolí quiet un moment sobre la icona que ens interessi (sense polsar cap botó).

Tema 9-5: PROCEDIMENTS D'ÚS DE PROCESSADORS DE TEXTOS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-17 AP-2nESO

PPT1- Configurar opcions generals del programa. Hi ha dades o informacions del programa que es poden canviar i que afecten a tots els arxius que usem amb ell. Per canviar aquestes opcions s'ha de seleccionar l'opció del menú FERRAMENTES, apartat OPCIONS, al final del menú. Una de les dades generals que ens pot interessar canviar són les unitats de mesura que s'utilitzen per definir característiques com el tamany del full o els marges. En aquest cas escollirem, fent “doble-clic” en la llista de l’esquerra, l’opció Document de Text, General i marcarem les unitats que desitgem a l'apartat Unitats de mesura (preferentment milímetres). PPT2- Configurar les característiques del full.

Per escollir el tamany de paper amb el que volem treballar (sempre UNE A4 en tecnologia) i els marges que volem deixar entre les lletres i les voreres del full (que a prinicpi de curs es varen definir a les "Normes de presentació de treballs") s'ha d'usar l'opció FORMAT del menú principal, apartat PÀGINA. A la finestra que s'obri, podrem definir el tamany i els marges al separador Pàgina. Les unitats de mesura que apareixeran són les que hem definit en el procediment anterior.

PPT3- Escollir diferents tipus i tamanys de lletra. La majoria de processadors actuals permeten escriure usant lletres (o caràcters com se solen anomenar) de diferents formes i tamanys. La forma de les lletres es diu "Tipus de lletra" (per semblança amb els tipus d'imprempta que usen les impremptes més antigues). El tamany de les lletres es mesura habitualments amb "punts". Quan més punts tengui, més grossa serà. Per escollir el tipus i tamany de les lletres o caràcters podem usar l'opció FORMAT, CARACTER, del menú, indicant els valors que ens interessi a l'apartat Tipus de lletra. També podem usar les llistes desplegables que hi ha a la barra d'icones superior. El tipus i/o tamany de lletra escollit s'aplicarà a les paraules que escriguem després de fer el canvi (on teniem col·locat el cursor). Si el que volem és canviar el tipus o tamany de lletra a un tros que ja teniem escrit, hem de seleccionar aquest tros (polsant el botó esquerre del ratolí sobre la primera lletra del tros i arrossegar-lo fins la darrera lletra) i després elegir el tipus o tamany que volguem. Aquest sistema de modificació es pot aplicar a la majoria d'opcions que s'expliquen més endavant.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-18 AP-2nESO

PPT4- Gravar el treball que es va fent. Uns dels avantatges principals dels processadors de textos en comparació a les màquines d'escriure que utilitzaven fa uns quants anys (i que encara s'usen a molts llocs) és la possibilitat de corregir errades abans d'imprimir. Un altre avantatge MOLT IMPORTANT és el de poder guardar el que hem escrit, per poder-ho corregir, retocar o modificar encara que hagin passat dies, setmanes o fins i tot anys. És important acostumar-se a gravar els arxius que es vagin fent, ja que podrem fer una versió millorada si detectam algun defecte una volta entregat, sense tenir que escriure el treball sencer una altra vegada. Per gravar l'arxiu amb el que estam treballant, podem fer-ho amb el menú FITXER, opció DESA o ANOMENA i DESA. Aquestes dues opcions funcionen igual la primera vegada que gravam un arxiu. En les successives gravacions, l'opció GUARDA substitueix el que haviem gravat abans pel que ara estam gravant. L'opció ANOMENA i GUARDA, en canvi, ens permet fer un altre arxiu nou i mantenir l'arxiu que haviem gravat anteriorment (sempre que li posem un nom diferent). A la finestra que s'obri quan gravam, hem d'indicar la unitat (disquet, disc dur, llapis de memòria, etc) on volem guardar i el nom que volem usar. Recordau que en LINUX el disquet (i les altres unitats) són com carpetes (la carpeta floppy és el disquet). Usau la icona per buscar el lloc on gravareu o escriviu /mnt a l’apartat Nom del fitxer i el botó Desa.

És convenient tenir el costum de gravar de tant en tant, encara que no s'hagi acabat el treball, ja que fins que no es grava un arxiu, es pot esborrar tot si l'ordinador s'apaga (si "se'n va el llum" o hi ha una avaria). La icona en forma de disquet és molt útil per fer gravacions intermèdies (és equivalent a l'opció DESA). És aconsellable fer gravacions cada 10 o 15 minuts de treball, o després de canvis importants. PPT5- Modificar l'aspecte de les lletres. És habitual, quan s'escriu qualsevol text, voler ressaltar algún paràgraf o frase (títols, cites textuals, ...) o simplement donar-li un aspecte més vistós. Unes possibilitats molt senzilles (a part dels tipus i tamany de lletra explicats) són gràcies a l'ús de les opcions de negreta, cursiva i subratllat. Aquestes opcions es poden seleccionar amb el menú FORMAT, CARÀCTER, tipus de lletra i efectes de lletra. És més ràpid, però, usar les icones corresponents de la barra superior.

Tema 9-5: PROCEDIMENTS D'ÚS DE PROCESSADORS DE TEXTOS DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-19 AP-2nESO

PPT6- Utilitzar diferents tipus d'alineacions. Els processadors de textos actuals també ens permeten alinear les frases que escrivim automàticament. Es poden alinear a l'esquerra (el més habitual), al centre (per títols, informacions curtes, etc) o a la dreta (adreces o firmes, dates, ...). L'opció que es demana a les normes de presentació de tecnologia, per als treballs fets a ordinador, és l'alineació JUSTIFICADA. Aquesta alineació fa que les linies s'ajustin a la dreta i a l'esquerra al mateix temps, sense que quedin escalons. Per escollir un tipus d'alineació dels anteriors es pot fer amb el menú FORMAT, PARÀGRAF, Alineament o amb les icones corresponents. PPT7- Realitzar taules. Les taules són una manera interessant de mostrar informació ben organitzada o classificada. Per insertar una taula en una part del text hem de col·locar el cursor on volem posar la taula i escollir el menú INSEREIX, TAULA. En la finestra corresponent s'han d'indicar el nº de columnes i files que es necessitin. PPT8- Insertar altres arxius. Quan un treball es fa entre vàries persones o es volen incorporar treballs diferents, es pot insertar tot un arxiu que tenguem gravat, al principi, en mig o al final del que estam fent. Basta col·locar el cursor on volem ficar l'altre arxiu i escollir l'opció INSEREIX, FITXER. Una volta hem acabat de treballar amb el programa el podem finalitzar amb la icona de la finestra del programa o amb l'opció FITXER, TANCA. EXERCICIS PROPOSATS 1) Escriviu cada un de vosaltres una part de la memòria i dels annexos del projecte que heu fet el

trimestre anterior. Repartiu-vos el treball de manera que cada un hagi d'escriure al menys dos tipus de lletra diferent i hagi d'incloure una taula o efecte de lletra (negreta, cursiva, etc). Cadascú ha de gravar la seva part a la carpeta MEMORIA del seu disquet (amb el seu nom com a nom d'arxiu). Heu d'escriure el vostre nom i la data al final del tros escrit, alineat a la dreta. Les característiques que s'han d'usar en la memòria són les següents: a) Full UNE A4. Marges indicats en les Normes de presentació de textos (Ud.1 Annex A).

Alineació justificada. b) TÍTOLS DE DOCUMENT: lletra Avant Garde de 12 punts, negreta. Els Títols d'apartat

en lletra Nimbus Roman de 12 punts, cursiva i sotratllada. La resta de text, lletra Charter de 12 punts, normal.

2) Juntau tots els trossos que heu fet en un únic arxiu, nou, que anomenareu MEMORIA, i del

que en guardaran còpia, al menys, el secretari i el portaveu.

3) A l'exercici anterior, posau els següent encapçalat i peu de pàgina, amb lletra Nimbus de 10 punts: a) Encapçalat: Projecte “NOM del PROJECTE”, a l'esquerra, i el grup i la taula, a la dreta. b) Peu de pàgina: nº de fulla (automàtic si en sabeu)


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-20 AP-2nESO

Tema 9-6: PROCEDIMENTS D'ÚS del PROGRAMARI: DISSENY ASSITIT PER ORDINADOR I TRACTAMENT D'IMATGES.

redactat per Xisco HUGUET En el tema anterior parlavem dels programes de tractament de textos (paraules, per exemple). En aquest tema parlarem de programes per tractar imatges, tant dibuixos com fotografies. En el procés tecnològic o procés de disseny, una part important dels projectes tècnics estudiats en la primera unitat del curs són els plànols (que són els dibuixos on s'explica com s'han de construir els productes dissenyats). Hi ha programes informàtics destinats a fer més fàcil i més precissa la realització d'aquestos plànols: són els programes de DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR, que es poden representar per les lletres inicials DAO (CAD en anglés, de Computer Aided Design).

PROGRAMES DE DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR (PDO)

Aquestos programes de DAO estan, en general, molt enfocats al món de l'enginyeria i l'arquitectura. Hi ha bastants programes d'aquest tipus, alguns d'ells molt específics de branques concretes com l'electrònica, on a més de servir per dibuixar, els programes poden fer càlculs i comprovar el funcionament del circuit dissenyat (simuladors). Altres programes enfocats a la mecànica permeten controlar màquines que després fabricaran les peces dissenyades (CAM). Entre els programes DAO d'ús general, l'AUTOCAD és un dels més coneguts. Aquest programa, però, està dissenyat per entorns Windows i no és gratuït. En entorn LINUX no hi ha tanta varietat DAO. Alguns programes són el QCAD o el PHYTON CAD, però no tenen les funcions de l'Autocad, ni de bon tros.

Encara que no és el més adequat, nosaltres usarem el programa GIMP. Aquest programa de tractament d'imatges ( que també té verisons gratuïtes per a Windows) és prou potent però no està dissenyat per a dibuix tècnic. Tot i així l'usarem per fer una petita introducció en aquest camp.

Els procediments del programa GIMP, aplicables al dibuix tècnic, que s'expliquen en aquest tema són els següents:

PDO1. Començar un dibuix nou. PDO2. Definir i activar la graella. PDO3. Canviar els gruixos de llapis. PDO4. Dibuixar línies. PDO5. Ampliar o reduir la imatge (ZOOM) PDO6. Escriure Text. PDO7. Eliminar errades: Desfer i esborrar. PDO8. Gravar el treball fet. Com de costum, abans de començar a treballar amb un programa, hem de demanar al Sistema Operatiu que l'executi. Per engegar el programa, podem escollir el botó d'APLICACIONS de la barra de tasques i al menú que s'obri, escollir MULTIMEDIA, GRÀFICS, (editor d'imatges) EL GIMP v2. (Podem acceptar les opcions suggerides a les finestres prèvies)

Tema 9-6: PROCEDIMENTS DE TRACTAMENT D'IMATGES DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-21 AP-2nESO

PDO1. Començar un dibuix nou. Una volta s'obre la finestra inicial del gimp, el programa ens ofereix consells o "trucs" sobre la seva utilització. Podem anar-los llegint, per aprendre més, o tancar-los per llegir-los un altre dia. Per poder començar a dibuixar hem d'indicar al programa el tamany de dibuix que volem, en el nostre cas, tamanys normalitzats UNE (l'UNE A4 habitualment). Aquestos tamanys es poden seleccionar a l'apartat PLANTILLA (no indica la paraula UNE, ja que el GIMP no és espanyol). En aquesta finestra també podem escollir les unitats de mesura. En l'apartat d'OPCIONS AVANÇADES és pot definir la RESOLUCIÓ. És important no elegir una resolució escessiva ja que l'arxiu serà massa gros.

També es pot definir si es vol treballar en color (RGB) o en blanc i negre (Escala de grisos). Això es fa a l'apartat ESPAI DE COLOR. En el cas de dibuixos tècnics, no és necessàri fer-los en color (ocupen massa espai). PDO2. Definir i activar la graella. Com ja s'ha comentat, el GIMP no està dissenyat per al dibuix tècnic. Les línies, en condicions normals, no es poden fer normalment amb molta precisió. Si es vol controlar millor la posició i tamany de les linies es pot mostrar una graella (quadrícula) i fins i tot, obligar a que els punts dibuixats estiguin sobre la graella definida (forçar la graella). Per definir la graella s'ha d'escollir IMATGE de la barra de menús, opció CONFIGURA GRAELLA. A la secció ESPAIAT hem d'indicar l'espai entre línies de la quadrícula (preferible escollir mm com unitats). També es pot definir el color de les línies de la graella, en el cas que volguem tenir a la vista la graella. Això es pot fer a la secció APARENÇA, COLOR DEL PRIMER PLA (si escollim un espaiat petit és convenient definir un color no massa fosc). Per activar la graella, podem fer dues coses: Mostrar la graella i/o Forçar la graella. Aquestes dues opcions es poden seleccionar en el menú VISUALITZA.

PDO3. Canviar els gruixos de llapis. Quan s'obri la finestra inicial del gimp, es mostren les icones de totes les eines disponibles. Entre elles hi ha el llapis, que ens serveix per fer línies. A la volta que s'escull una eina, s'obri a la part de baix una finestra de propietats. En el cas del llapis ens permet escollir el tamany i fins i tot la forma que volem a la punta. Per a dibuixos tècnics, on


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-22 AP-2nESO

s'utilitzen diferents gruixos segons el tipus de línia, podem usar puntes de Pinzell del tipus Circle del tamany adequat. PDO4. Dibuixar línies. Per dibuixar línies, una volta escollida la forma i tamany de la punta, basta "arrossegar" el ratolí, amb el botó esquerre polsat. D'aquesta maneres s'obtenen línies fetes "a mà alçada". Si el que volem és fer línies rectes, basta "clicar" en el punt inicial de la línea i polsant la tecla de majúscules (SHIFT) clicar en el punt final. Si mantenim la tecla Shift polsada, en cada "clic" apareix una nova línia des del punt anterior fins el nou. Si volem fer línies amb precisió, a més de tenir activada la quadrícula (VISUALITZA/ Força la graella), ens hem de fixar amb el cantó inferior esquerre de la finestra del dibuix. Allí es mostren les coordenades del punt on tenim col·locat el cursor en cada moment. Al costat el programa ens indica la llargada de la línia que estam dibuixant. PDO5. Ampliar o reduir la imatge (ZOOM) Per poder veure la imatge amb més detall (com amb una lupa) però sense canviar el seu tamany real, es pot usar el ZOOM. Aquesta opció, com totes, es pot seleccionar a partir dels menús (VISUALITZA, ZOOM), amb la icona amb forma de lupa de la finestra d'eines, o simplement amb la tecla + quan volguem ampliar la imatge (acostar-la) o la tecla - per reduir-la (allunyar-la) PDO6. Escriure Text

Per posar lletres en els dibuixos, es pot usar l'eina de text. En seleccionar-la a la finestra d'eines, se'ns mostraran les propietats a la part de baix, que ens permeten escollir el tamany de lletra que volem escriure (Grandària). Es poden escollir les unitats (eixamplant la finestra, si és necessari), per tant és convenient usar els milimetres per poder seleccionar tamanys normalitzats. Una volta indicat el tamany i tipus de lletra desitjat, hem de clicar en el punt on han d'estar les lletres (part superior esquerra del que volguem escriure) i escriure el text en el requadre que s'obri. Per deixar d'escriure, s'ha de seleccionar una altra eina (per exemple, la de moure) Si volem desplaçar el text que hem introduït, per col·locar-lo millor, s'ha d'escollir l'eina de moure. Però ens hem d'assegurar d'estar a la CAPA adequada, ja que si no mourem la resta del dibuix. Per canviar de capa podem anar al menú CAPES i escollir una capa més alta o més baixa

segons ens interessi.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-23 AP-2nESO

PDO7. Eliminar errades: Desfer i esborrar És inevitable equivocar-se alguna vegada, i per això hem de conèixer sistemes per corregir. L'opció de DESFER que el GIMP, igual que la majoria de programes, ofereix dins el menú EDITA elimina la darrera operació feta i deixa el dibuix com estava just abans. Normalment es poden desfer vàries operacions endarrera, clicant vàries vegades aquesta opció. Si el que volem és esborrar una linea o un tros de dibuix que no ens interessa, haurem d'usar l'eina d'esborrar, arrossegant-la com si fos una goma. De manera semblant al llapis, podrem escollir la forma i el tamany de la goma. PDO8. Gravar el treball fet Com en la majoria dels programes informàtics, és habitual gravar la feina que s'està fent per poder-la continuar en un altre moment o simplement per evitar perdre el treball que hem fet si l'ordinador es bloqueja o s'apaga.

Amb el GIMP, per gravar l'arxiu s'ha d'escollir el menú FITXER, GUARDA o ANOMENA i GUARDA (de la mateixa manera que s'explicava amb l'OPEN OFFICE WRITER). La finestra que s'obri en aquest cas és un poc diferent, però les opcions presents són les mateixes: Posar un NOM al fitxer, Escollir la unitat i carpeta on volem guardar (l'opció NAVEGA PER UNES ALTRES CARPETES mostrarà totes les possibilitats) i Seleccionar el tipus de fitxer. Els tipus de fitxer .GIF i .JPG són els més "pràctics" per als nostres interessos. Acceptant les opcions que proposa el

programa (opcions per defecte) en les finestres que es mostren abans de guardar, el resultat que s'obté és bastant bo. PROGRAMES DE TRACTAMENT D'IMATGES (PTI) Amb aquest nom ens referim a programes realitzats per poder modificar imatges fotogràfiques (per la qual cosa també se'ls anomena programes de retoc fotogràfic). Com ja hem dit, el GIMP és un programa d'aquest tipus, bastant complet i gratuït. En aquest tema només usarem unes funcions bàsiques necessàries per preparar els plànols del projecte tècnic. Els procediments de tractament d'imatges explicats són els següents:

PTI1. Obtenir una imatge des d'un escaner. PTI2. Retallar o copiar una part de la imatge. PTI3. Aferrar el tros retallat en una altra imatge. PTI4. Guardar la nova imatge.

PTI1. Obtenir una imatge des d'un escaner. Encara que el GIMP té la funció d'obtenir imatges des d'un escaner o una càmara, aquest dispositiu ha d'estar instal·lat. Amb el Live CD de LLiurex


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-24 AP-2nESO

o la distribució que usam, no té l'escaner instal·lat, per la qual cosa explicarem aquest procediment amb el programa XNVIEW en entorn Windows XP. Aquest programa també és gratuït, i es pot trobar una versió en català a la pàgina web de SOFTCATALÀ (www.softcatala.org). Encara que l'XNVIEW té altres opcions, aquí només explicarem les pases per escanejar un plànol del projecte tècnic amb l'escaner de l'aula d'informàtica.

a) Comprovau que l'escaner està endollat a la xarxa i a l'ordinador. b) Col·locau el plànol a escanejar davall la tapa de l'escaner. c) Seleccionau la carpeta Accessos directes de l'escriptori de Windows, i dins aquest escolliu la drecera a l'XNVIEW. d) Amb la finestra del programa oberta, seleccionau l'opció del menú FICHERO, ADQUIRIR. e) S'obre una finestra de control de l'escaner, on heu d'esperar que aparegui la imatge del plànol. Podeu canviar la resolució o altres característiques amb les opcions de la dreta. Per escanejar tot el full heu de clicar el botó ACCEPT. f) Una volta escanejat, s'obrirà automàticament a l'Xnview una finestra amb el plànol. Escolliu FICHERO, GUARDAR. g) Buscau la unitat i carpeta on gravar la imatge (carpeta planols del disquet, normalment) i donau-li un nom (planol_n, per exemple). Com a tipus de fitxer, el format GIF (Compuserve GIF) és bastant compacte per aquest tipus d'imatges. h) En la finestra d'opcions de després, escolliu Escala de grises, 8. Així la imatge no ocuparà tant i quedara prou bé (encara que en blanc i negre, es clar).

PTI2. Retallar o copiar una part de la imatge. En alguns casos ens pot interessar copiar o retallar una part d'una imatge per col·locar-la a un altre arxiu o simplement, per descartar alguna part que ens sobri (i tenir així un arxiu més petit). Amb el GIMP, per obrir una imatge existent hem d'escollir FITXER, OBRE del menú principal. Buscarem el fitxer a la carpeta corresponent i acceptarem. Per retallar la imatge que ara tenim amb pantalla s'ha d'escollir l'eina de retall (quadrat, circular o irregular) i reseguir amb el ratolí la zona que ens interessa. Amb la zona requadrada, podem escollir EDITA, COPIA o EDITA, RETALLA segons ens interessi fer una còpia (i per tant, deixar l'arxiu original intacte) o extraure la part retallada (l'arxiu original, quedarà sense aquesta part, si gravam els canvis fets). Aquesta còpia o retall fet queda de moment a la memòria de l'ordinador. Si l'ordinador s'apagàs o bloquejàs en aquest moment, el retall es perdria. Per aprofitar-lo, l'haurem d'aferrar a un arxiu nou o a un altre fitxer existent que tenguem obert. PTI3. Aferrar el tros retallat en una altra imatge. El tros d'imatge acabat de retallar d'un altre arxiu es pot aferrar en el fitxer que tenim obert escollint l'opció EDITA, APEGA. El cursor del ratolí ha d'estar col·locat en la zona de la imatge on volem col·locar el tros. Abans de fixar-lo a un lloc concret es pot situar on ens interessi. Per fixar-lo hem de clicar fora de la zona requadrada, quan surti la icona en forma d'ancora (ancla).


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-25 AP-2nESO

Si el que ens interessa és guardar el retall en un arxiu nou, una volta retallat (o copiat) el tros desitjat, escollirem l'opció FITXER, NOU, del menú inicial del programa (podem acceptar les opcions per defecte que ens proposa el programa). PTI4. Guardar la nova imatge.

Per últim, com ja s'ha dit repetidament, és important gravar el treball que hem fet (fins i tot mentre l'estam fent) per no perdre'l. Recordau que en el GIMP, com en molts altres programes, l'opció FITXER, GUARDA gravarà la nova imatge al mateix lloc que estava l'anterior (canviant l'arxiu anterior pel nou). L'opció FITXER, ANOMENA I GUARDA, en canvi, deixarà l'anterior arxiu intacte, sempre i quan indiquem un lloc i/o un nom diferent quan ens demani les dades de gravació. Les opcions per defecte que ofereix el programa abans d'acabar la gravació solen ser prou bones.

EXERCICIS PROPOSATS

1. Dibuixau amb el programa GIMP el marc i caixetí normalitzat del departament (explicat en la tema 4 de la Ud. 2 (pàg. 2-10 i 2-11)) per un full UNE -A4. Utilitza els gruixos de línia i tamanys de lletra indicats. Es recomana que es defineixi una quadrícula de 1 mm de separació i que es "forci la graella" però que no es mostri.

(S'adjunta l'esquema de coordenades del caixetí normalitzat per simplificar l'exercici)

2. Escanejau els plànols del rellotge de baletes (amb una resolució de 100 ppp), i gravau-los

en format GIF, Escala de grisos, de 8 bits. Usau la carpeta plànols del disquet i posau-lis el nom de planol N (on N és el nº de plànol).

3. Copiau la part del dibuix (sense el caixetí) dels plànols que heu escanejat i gravau-los en arxius nous anomenats dibuix N a la carpeta planols.

4. Buscau el preu del programa AUTOCAD per Internet.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-26 AP-2nESO

Tema 9-7: PROCEDIMENTS D'ÚS del PROGRAMARI: UTILITZACIÓ I REALITZACIÓ DE FULLS DE CÀLCUL. (PFC)

redactat per Xisco HUGUET Un altre dels programes habituals dels paquets d’ofimàtica són els fulls de càlcul. Aquestos programes són molt menys coneguts que els processadors de textos, però són molt útils, especialment per temes matemàtics i de comptabilitat.

En la majoria de distribucions de LINUX s’inclou un full de càlcul: l’Open Office CALC. És un dels components del paquet gratuït OPENOFFICE, que ja s’ha utilitzat per processar textos. El programa equivalent, en el “món Windows”, és el MICROSOFT EXCEL (que forma part del MS-OFFICE). Els fulls de càlcul són programes molt complets, que ens permeten

realitzar càlculs, simples o complexos, de manera immediata i interactiva. Podem usar un full de càlcul preparat anteriorment, perquè calculi unes operacions predefinides i ens mostri el resultat, o podem preparar un full de càlcul perquè nosaltres o altres persones poguem calcular amb facilitat algun problema. En aquestos apunts explicarem com usar un full de càlcul ja preparat i es donaran algunes nocions de com es poden preparar fulls de càlcul molt senzills. CONTACTE INCIAL AMB ELS FULLS DE CÀLCUL Per començar, quan engegam el programa OPEN OFFICE CALC (Menú principal, Oficina, Fulls de càlcul, OpenOffice.org CALC), s’obri una finestra on la part central està dividida en quadrets o “cel·les” (celdas). Així mateix, en les voreres de la part central hi ha una sèrie de lletres que marquen cada columna, i una sèrie de números, que donen nom a cada fila. Aquesta aparença diferent dels processadors de textos que ja hem vist és perquè el funcionament és totalment diferent. En els fulls de càlcul cada cel·la és independent i dins i poden escriure lletres, números o fórmules. UTILITZACIÓ DE FULLS DE CÀLCUL Habitualment, quan hem d’usar un full de càlcul ja preparat, només hauren d’escriure els números o valors que ens interessi en els forats (cel·les) que s’han deixat preparats per fer-ho. Els procediments bàsics per usar un full de càlcul ja preparat són:

PFC1. Obrir l’arxiu o fitxer preparat anteriorment. PFC2. Omplir les cel·les adequades amb els valors corresponents. PFC3. Gravar els resultats obtinguts. PFC4. Tancar el programa.

PFC1. Obrir l’arxiu o fitxer preparat anteriorment. Per obrir un fitxer ja preparat, evidentment hem de saber on està gravat (unitat i carpeta). Seleccionant el menú FITXER, amb l’opció OBRE se’ns presentarà la finestra clàssica de l’OpenOffice per obrir o guardar arxius.

Tema 9-7: PROCEDIMENTS D'ÚS DE FULLS DE CÀLCUL DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-27 AP-2nESO

En aquesta finestra hem de buscar la unitat on està l’arxiu (clicant la icona Puja un nivell, fins que quedi desactivada si és necessari) i després la carpeta on estigui el fitxer. (Recordau que en LINUX les unitats es tracten també com carpetes). Per seleccionar l’arxiu corresponent (igual que per entrar en les carpetes) hem de fer “doble-clic” sobre el seu nom, o un clic sobre el nom i un altre sobre el botó OBRE.

PFC2. Omplir les cel·les adequades amb els valors corresponents.

Aquest pas és tan fàcil com posar el número que volem usar en la cel·la preparada per posar-lo. Per això basta clicar amb el ratolí sobre la cel·la corresponent, o moure el cursor amb les tecles de direcció (fletxes). És important posar els valors de càlcul en el lloc adequat, ja que si els posam a un altre lloc el full no farà els càlculs correctament. Immediatament després d’acceptar el valor introduït (amb la tecla return o canviant de posició el cursor) vorem com canvien els números càlculats de la fulla. Això ens permet interactuar amb el programa, ja que podem anar modificant els valors fins que el resultat obtingut sigui el que necessitam.

PFC3. Gravar els resultats obtinguts. Si ens interessa, podem gravar el full amb els valors que nosaltres hem introduït. Igualment com en la majoria de programes, usant l’opció FITXER, DESA (o la icona en forma de disquet) substituirem l’arxiu que haviem obert per un nou que inclourà els canvis que hem fet. L’opció FITXER, ANOMENA i DESA ens permetrà fer un altre arxiu amb els canvis, respectant l’arxiu original. Una possibilitat interessant és poder gravar l’arxiu en formats diferents (tipus d’arxiu diferents) igual que passava amb el OO Writer o el GIMP. En aquest cas se’ns ofereixen entre altres, el format d’EXCEL (Microsoft Excel 97/2000/XP (.xls;xlw)) molt habitual o el de pàgina WEB (HTML Document (Open Office Calc)). El tipus de fitxer per defecte és el natiu de l'OpenOffice (OpenOffice SpreadSheet (.sxc)) PFC4. Tancar el programa. Com sempre, després d’acabar d’usar un programa, hem d’avisar al SO que el tanqui. La icona de creu de la barra de títol o el menú FITXER, SURT tenen aquesta funció.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-28 AP-2nESO

REALITZACIÓ D’UN FULL DE CÀLCUL. Per preparar nosaltres un full de càlcul amb el que poguem fer alguns càlculs de manera automàtica, a més de conèixer les possibilitats del programa (que són moltes), hem de tenir els coneixements matemàtics necessaris per indicar-li al programa quines fórmules ha d’usar. En aquest apartat farem una petitíssima introducció de com es pot preparar un full molt simple, per fer les 4 operacions bàsiques: SUMA, RESTA, MULTIPLICACIÓ i DIVISIÓ. Com ja s’ha dit abans, el full de càlcul està dividit en cel·les, i està organitzat en files numerades i columnes anomenades per una lletra. D’aquesta manera cada cel·la té el nom de la lletra de la columna on està i el número de la fila (com en el joc de “hundir la flota”). En cada cel·la podem posar 3 tipus d’informació: lletres, números o fórmules. Les lletres dins una cel·la s’anomenen RÈTOLS, i solen alinear-se automàticament a l’esquerra. Les cel·les amb números es diu que contenen VALORS, i normalment queden alineats a la dreta. Les cel·les amb FÒRMULES comencen pel signe “=” i mostren en la seva cel·la el resultat del càlcul que realitzen. Si volem veure la fórmula que hi ha dins una cel·la, s’ha de seleccionar la cel·la i mirar la línia d'entrada (davall de la barra d’icones). Per introduir una fórmula a una cel·la, hem de començar pel signe “=” i escriure el nom (lletra i número) de les cel·les que volguem usar en la fórmula, seguides per les operacions que volguem fer: + per sumar, - per restar, * per multiplicar i / per dividir. Així, per exemple =A3+B4/2 calcularà la suma del número que posem a la cel·la A3 i la meitat del número col·locat en la cel·la B4. També és poden utilitzar paréntesis. Si és necessiten fórmules més complicades, és poden usar les fórmules predefinides pel programa (INSEREIX, FUNCIÓ). EXERCICIS PROPOSATS 1. Calculau el pressupost del vostre projecte usant l’arxiu PRESSUPOST que ha preparat el

professor. Gravau-lo en el format natiu d'OpenOffice Calc a la carpeta PRESSUPOST del vostre disquet i en format de pàgina web a la carpeta WEB.

2. Usant el full de càlculs preparat, calculau el temps que vareu tardar en fer les pales i el preu que haurieu de cobrar per poder viure fent aquesta feina. Apunta el resultat a la cara de darrera del full. Com podries reduir el preu de les pales? Creus que podries viure fent aquest treball?

3. Prepara un full de càlcul anomenat AREES (en una carpeta nova del disquet que es digui CALCULS) que calculi l’àrea d’un cercle, un quadrat, un triangle i un rectangle quan s’introdueixi el valor del radi, del costat o de la base i l’alçada. Si t’atreveixes, calcula també el perímetre de cada figura.

4. Busca informació a Internet de quan varen fer-se i quan valen els programes LOTUS 123, el Quattro Pro i el Microsoft EXCEL.

Tema 9-8. REALITZACIÓ DE PÀGINES WEB DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-29 AP-2nESO

Tema 9-8: PROCEDIMENTS D'ÚS del PROGRAMARI: REALITZACIÓ DE PÀGINES WEB.(PPW)

redactat per Xisco HUGUET

Les pàgines web, també anomenades Documents HTML o hipertext, són els arxius típics d'Internet. Poden contenir informació de diferent tipus: text, imatges, sons, videos, animacions, jocs, i fins i tot petits programes (applets). Però la característica pròpia de les pàgines WEB és que poden enllaçar-se amb altres pàgines, permetent així "navegar" per "la xarxa". Hi ha molts programes per fer (o editar, com se sol dir) pàgines web però tal volta els més coneguts són el DREAMWEAVER, de Macromedia o el FRONTPAGE EXPRESS, de Microsoft. Aquestos dos programes no són gratuïts i estan dissenyats per treballar en entorns Windows. En el CD de LLIUREX, i gratuït, tenim un altre component de l'OpenOffice, el WRITER / WEB, encara que amb la distribució MANDRAKE aquestes funcions es poden fer amb el processador de textos ja estudiat. Els procediments que estudiarem en aquest tema són els més bàsics:

PPW1. Començar una pàgina web nova. PPW2. Convertir un arxiu en pàgina web. PPW3. Modificar un arxiu HTML (pàgina web) existent. PPW4. Insertar una imatge (foto,dibuix, etc). PPW5. Insertar un enllaç cap a un altre arxiu. PPW6. Gravar la pàgina WEB.

No fa falta dir que abans de començar a usar el programa, l'hem d'executar (Menú principal (Aplicacions), Oficina, Processadors de Textos, OpenOffice.org Writer). PPW1. Començar una pàgina web nova. Quan el programa s'obri, es presenta un "full en blanc" semblant al processador de textos. Podem escriure el que vulguem i quan el gravem es convertirà en una pàgina web (sempre i quan escolliguem format HTML a l'apartat per escollir el tipus d'arxiu). Escolliu el menú FITXER, DESA o la icona en forma de disquet. PPW2. Convertir un arxiu en pàgina web. El procediment és molt senzill: Hem d'obrir l'arxiu existent (com en qualsevol altre programa FITXER, OBRE) i gravar-lo usant l'opció FITXER, ANOMENA i DESA, escollint HTML Document en el requadre Tipus de Fitxer. Aquesta opció sol estar disponible en la majoria de programes actuals (L'OpenOffice Writer i l'OpenOffice Calc la tenen entre les seves possibilitats). Les imatges que es volen mostrar a Internet no es converteixen en arxius HTML. Els formats JPG i GIF (que treballavem amb el GIMP) funcionen perfectament amb les pàgines WEB. PPW3. Modificar un arxiu HTML (pàgina web) existent. Quan volem canviar, afegir o eliminar algun aspecte d'un arxiu que tenin preparat com a pàgina web, NO podem fer doble-clic sobre la seva icona com amb els altres tipus d'arxius que hem treballat fins ara, ja que amb el doble-clic s'obrirà un programa navegador per visualitzar-lo. Per modificar-lo, hem de tenir obert el programa editor OpenOffice.org Writer en aquest cas, i obrir l'arxiu que volem modificar (FITXER, OBRE, o la icona en forma de carpeta).


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-30 AP-2nESO

PPW4. Insertar una imatge (foto, dibuix, etc). Per insertar una imatge és MOLT CONVENIENT tenir l'arxiu de la imatge en la mateixa carpeta on tenim l'arxiu HTML (pàgina WEB) que estam preparant. El procés és escollir el menú INSEREIX, opció GRÀFIC, Del Fitxer.... En la finestra oberta (que és casi idèntica que la finestra per obrir o guardar) hem de buscar l'arxiu que conté la imatge i seleccionar-lo (doble-clic o clic+OBRE).

PPW5. Insertar un enllaç cap a un altre arxiu. Els enllaços, com ja hem dit, són l'element característic de les pàgines web. Podem insertar enllaços cap a altres arxius que haguem preparat nosaltres o cap a arxius existents a Internet (sempre i quan coneguem la seva adreça web completa (URL)). En el cas d'arxius propis, és MOLT CONVENIENT tenir-los a la mateixa carpeta on feim la pàgina web, com comentavem amb les imatges. Les passes són les següents: a) Remarcau les paraules que volgueu usar com enllaç.

b) Escolliu el menú INSEREIX, Hiperenllaç. c) En la finestra oberta, seleccionau si voleu una adreça d' INTERNET o un DOCUMENT.

Tema 9-8. REALITZACIÓ DE PÀGINES WEB DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-31 AP-2nESO

En el cas de voler enllaçar a una pàgina d'Internet, escriviu l'adreça completa a l'apartat OBJECTIU. Si voleu enllaçar amb un altre document vostre, heu de buscar el document que voleu (amb la icona en forma de carpeta) o escriure el nom (complet i exacte) de l'arxiu a l'apartat CAMI. d) Acceptau la selecció que heu fet amb el botons APLICA i després TANCA.

PPW6. Gravar la pàgina WEB. En el cas de pàgines web és més important que mai gravar el treball que hem fet, ja que les pàgines web només es poden consultar en forma d'arxius (no té massa sentit només imprimir-les). El procés és el mateix que s'ha explicat en els procediments 1 i 2 d'aquest mateix tema: menú FITXER i ANOMENA i DESA (o simplement DESA si volem sobre-escriure l'arxiu que haviem començat a treballar). Naturalment haurem de posar-li un NOM del fitxer i escollir la carpeta. Per comprovar si la pàgina WEB ha quedat bé podem usar un navegador d'internet qualsevol (el MOZILLA FIREFOX és el més usat en entorns LINUX). Fent doble-clic sobre la icona de l'arxiu gravat s'obri el navegador instal·lat per defecte. EXERCICIS PROPOSATS 1) Còpiau els plànols del projecte que havieu preparat en el tema 4, en la carpeta WEB del

disquet, junt amb el pressupost. 2) Convertiu la memòria i els annexos del projecte en format de pàgina web (HTML Document) i

gravau-los a la carpeta WEB del disquet. 3) Obriu l'arxiu INDEX.HTML i feis les següents passes:

a) Posau els noms dels components del vostre grup. b) Insertau la imatge del vostre prototipus en el lloc que s'indica per això c) Usant l'index preparat, insertau enllaços a la memòria, als plànols, al pressupost i als

annexos. d) Enllaçau les paraules "Departament de Tecnologia" amb l'adreça del departament:

www.eivissaweb.net/algarbtecno i "IES ALGARB" amb l'adreça de l'Institut: www.iesalgarb.net.

4) Consultau per Internet el preu del Dreamweaver de Macromedia i del FrontPage Express, de Microsoft.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-32 AP-2nESO

ANNEX 9-A: RECOMANACIONS PER A UN ÚS MÉS SALUDABLE DELS

ORDINADORS.

ANNEXOS TECNOLOGIA INFORMÀTICA DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-33 AP-2nESO

ANNEX 9-B: NORMES D'ÚS DE LES AULES D'INFORMÀTICA.

Per millorar el funcionament general de l'aula pregam que se segueixin les

següents indicacions:

• NO CANVIEU DE LLOC NI MOGUEU ELS ORDINADORS NI ELS SEUS PERIFÈRICS (impressores, ratolins, etc.) La connexió de tots els ordinadors en xarxa permet usar serveis comuns com l'accés a Internet, imprimir en qualsevol impressora des de qualsevol ordinador, (sempre que estigui encès l'ordinador que té la impressora directament connectada). Respectau la posició i connexió de cada ordinador. MAI CANVIEU ELS COMPLEMENTS ENTRE ORDINADORS. Si algun dispositiu falta o no funciona, avisau al professor i posau-vos a un altre lloc.

• REVISAU EL MATERIAL CORRESPONENT A CADA LLOC DE TREBALL, i avisau dels desperfectes o observacions que cada usuari detecti abans de començar a treballar (integritat de disqueteres, lector de CDs, ratolí (bola i estora), etc.) al professor responsable del grup, que omplirà el full d'entrada i apuntarà el resum dels desperfectes més importants. El coordinador informàtic intentarà fixar l'autor del desperfecte o el responsable (el darrer usuari que no hagi anotat el corresponent desperfecte).

• NO GRAVEU ARXIUS O PROGRAMES EN ELS DISCS DURS, ja que l'espai lliure és limitat i s'haurien d'esborrar indiscriminadament. Cada usuari ha de gravar els seus arxius en disquets propis i, si s'ha de gravar algun arxiu provisionalment en disc dur, fer-ho en la carpeta de la xarxa. Per instal·lar algun programa, consultau els coordinadors informàtics, ja que les possibilitats de la xarxa redueixen la necessitat d'instal·lar alguns programes a tots els ordinadors.

• NO CANVIEU LES CONFIGURACIONS DELS ORDINADORS PER CAPRITX. Recordau que són d'utilització col·lectiva i no d'ús personal. Si hi ha algun canvi a fer per raons justificades, parlau amb els coordinadors de l'aula.

• DEIXAU ELS DIFERENTS ACCESSORIS CORRECTAMENT COL·LOCATS. Deixant el teclat, ratolí, i altres perifèrics, així com les cadires, correctament col·locades, es facilita l'entrada i sortida de l'aula i es redueixen els incidents.

• DEIXAU LES FINESTRES I PERSIANES TANCADES. Quan es tanqui l'aula s'ha de comprovar que queden totes les persianes i finestres tancades ja que així s'evitarà que el sol faci malbé els equips i que els ocells facin un "recobriment orgànic" dels materials.


XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-34 AP-2nESO

ANNEX 9-C: CONFIGURACIÓ DEL SETUP DE L’ORDINADOR PER ARRENCAR DES DEL CD-ROM.

Com s’ha comentat al llarg de la unitat, un dels avantatges del LINUX és que permet executar-se sense modificar res de l’ordinador. Aquesta opció, que es fonamenta en l’ús dels anomenats Live-CD, és especialment interessant quan es vol provar com és el LINUX però sense prescindir de l’ús del WINDOWS al que molta gent hi està més acostumat, o bé quan treballam amb un ordinador que no és d’ús exclusiu nostre.

Per treballar amb live-CDs com el de LLIUREX s’ha de tenir un poc de paciència (ja que l’execució des de CD és més lenta que des del disc dur) i l’ordinador ha d’estar preparat perquè engegui des del CD-ROM. Encara que la majoria d’ordinadors actuals permeten aquesta possibilitat, no tots la tenen configurada.

Per comprovar si l’ordinador està ja preparat basta col·locar el Live-CD de LLIUREX (o una altra distribució) en el lector de CD-ROM i fer reiniciar l’ordinador (o tancar i després tornar a engegar). Si després de la pantalla inicial (POST) se sent el moviment del CD i es mostra una pantalla diferent de l’habitual, l’ordinador ja estava preparat. Si no, a continuació s’explica com es pot configurar. ATENCIO: ELS CANVIS QUE S’EXPLIQUEN A CONTINUACIÓ SÓN UN POC DELICATS JA QUE EL SETUP POT MODIFICAR VALORS QUE AFECTEN AL FUNCIONAMENT DE L’ORDINADOR. ÉS MOLT IMPORTANT SEGUIR CORRECTAMENT LES INDICACIONS I NO CANVIAR VALORS SI ES TENEN DUBTES. TAMBÉ ÉS UN BON COSTUM APUNTAR EN UN PAPER ELS VALORS QUE TE L’ORDINADOR ABANS DE CANVIAR-LOS. SI NO S’ESTÀ SEGUR ES POT SORTIR SENSE GRAVAR ELS CANVIS, O SI L’ORDINADOR NO FUNCIONÀS BE, ESCOLLIR UNA OPCIÓ DE LOAD BIOS DEFAULTS o POWER ON DEFAULTS EN EL SETUP (TORNANT A ENTRAR-HI). El primer que s’ha de fer és entrar en el SETUP de l’ordinador. Per això, en els primers segons després de posar-lo en marxa (després de sentir un “bip”) s’ha de polsar la tecla adequada. Aquesta tecla depen de la marca d’ordinador però la majoria s’activen amb la tecla SUPR (DEL) o la tecla F1 (la pantalla inicial sol posar un missatge a la part baixa de la pantalla indicant-ho: press DEL to enter SETUP (polsar SUPR per entrar al SETUP) o semblant).

Una vegada s’ha entrat al setup s’ha d’escollir una de les primeres opcions (canvien d’una marca d’ordinador a l’altra) buscant una opció que indiqui: Opciones de arranque, BOOT sequence o similar. Revisant aquesta opció podrem veure diferents possibilitat (polsant les tecles del cursor o la RePag o AvPag). S’ha d’escollir la que posi primer CD-ROM i després HDD o Hard Disc (Disc dur).

Una vegada escollida aquesta opció anau a la pantalla inicial (polsant Enter, RePag o la tecla que indiqui la pantalla) i escolliu la opció de gravar i sortir (SAVE and EXIT) si estau segurs que només heu canviat l’anterior. SI teniu dubtes, podeu escollir sortir sense gravar (EXIT without SAVING) i tornar a repetir el procés.

ANNEXOS TECNOLOGIA INFORMÀTICA DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA .

XHG-3/06; 8/06, 8/07 9-35 AP-2nESO

ANNEX 9-D: DIFERÈNCIES ENTRE LES VERSIONS DE LLIUREX i MANDRAKE.

Com ja s’ha explicat en el tema 9.2, el LINUX permet diferents possibilitats de funcionament: Live-CD, arrancada dual o instal·lació exclusiva. En els ordinadors de l'Institut tenim instal·lada una engegada dual entre Windows XP i Linux Mandrake 9.2. Aquesta distribució de Linux (que no disposa de Live-CD) és lleugerament diferent a la recopilació LLIUREX, de la qual tenim preparats Live-CDs. A continuació us indicarem les diferències bàsiques entre l'explicació dels apunts (usant el Mandrake instal·lat a l'aula d'informàtica) i el LIVE-CD de Lliurex. (Recordau que per usar el Live-CD, l’ordinador ha d’estar configurat (annex anterior) i heu de tenir el CD en el lector abans de posar en marxa l’ordinador o s'haurà de fer reiniciar l'ordinador) Les diferències més importants, bàsicament per motius de dialecte (el lliurex està fet amb Valencià i el Mandrake amb Català) us les mostram en la següent taula:

Situació del canvi Lliurex Mandrake Al tema 9-3, apartat 3 Apega els fitxers Enganxa els fitxers Al tema 9-3, apartat 5.1 Polsau sobre ACCIONS de la

barra de tasques i seleccionau l'opció Ix

Polsau sobre la icona del Menú principal de la barra de tasques (forma de peu) i seleccionau l'opció SURT

Al tema 9-3, apartat 5.2 l'opció PARA L'ORDINADOR l'opció TANCA Al tema 9-5, introduc-ció, 5è paràgraf.

El botó d'APLICACIONS. Escollir OFICINA, OPEN OFFICE WRITER

La icona del Menú principal (el peu) Escollir OFICINA, PROCESSA-DORS DE TEXTOS, OpenOffice.org Writer.

Al tema 9-5, apartat 1 FERRAMENTES EINES Al tema 9-5, apartat 4 GUARDA DESA Al tema 9-5, apartat 7 INSERIX INSEREIX Al tema 9-5, apartat 8 FITXER, TANCA FITXER, SURT

Situació del canvi Lliurex Mandrake Al tema 9-7, introducció, 6è paràgraf

Aplicacions, Oficina, OpenOffi-ce CALC

Menú principal, Oficina, Fulls de càlcul, OpenOffice.org CALC

Al tema 9-7, apartat 1 OBRI OBRE Al tema 9-7, apartat 4 Fitxer, IX Fitxer, SURT Al tema 9-7, apartat REA-LITZACIÓ D'UN FULL DE CÀLCUL

INSERIX, FÒRMULA INSEREIX, FUNCIÓ

En la distribució de Mandrake que usam no hi ha el component WRITER/WEB que s'explica en els apunts, però es pot USAR igualment l'OpenOffice.org Writer. A continuació teniu les diferències:

Situació del canvi Lliurex Mandrake Al tema 9-8, introducció, 6è paràgraf

Aplicacions, Oficina, OpenOffice Writer/Web

Icona Menú principal, Oficina, Processadors de Textos, OpenOffice.org Writer

Al tema 9-8, apartat 1. FITXER, GUARDA FITXER, DESA Al tema 9-8, apartat 2. FITXER, OBRI

FITXER, ANOMENA i GUARDA Document HTML

FITXER, OBRE FITXER, ANOMENA i DESA HTML Document (OpenOffice..

Al tema 9-8, apartat 3 OpenOffice Writer/WEB FITXER, OBRI

OpenOffice.org Writer FITXER, OBRE

Al tema 9-8, apartat 4 INSERIX, opció GRÀFIC INSEREIX, opció GRÀFIC, Del fitxer...

Al tema 9-8, apartat 5 INSERIX INSEREIX Al tema 9-8, apartat 6 GUARDA DESA