UNITAT 5LA INDÚSTRIA

La industrialització implica desenvolupament?

LA INDUSTRIALITZACIÓ IMPLICA DESENVOLUPAMENT?

• La indústria transforma les matèries primeres en productes elaborats, que es poden consumir. Però hi ha productes que es fabriquen per ser part de l'elaboració d'altres productes industrials (productes semielaborats).

• Avantatges i inconvenients. La indústria ha creat molta ocupació, però avui, l'augment del treball automatitzat i el trasllat de moltes fàbriques a països on la mà d'obra és més barata i les lleis són més permissives, han provocat la disminució dels llocs de treball industrial i l'augment de l'atur.

• Globalització. Algunes empreses industrials han ampliat les seves fàbriques i les han dispersat per diversos països. Aquestes empreses multinacionals o globalitzades atenen un mercat mundial.

1. L'ACTIVITAT INDUSTRIAL•Definició. La indústria és el conjunt de processos necessaris per transformar matèries primeres en productes elaborats o semielaborats.

Elements del procés industrial• Les matèries primeres. Són els recursos que ofereix la

natura i que són transformats, mitjançant un procés industrial, en productes elaborats (per al consum directe) o semielaborats (quan necessiten altres processos de transformació abans de ser consumits).

• Les fonts d'energia. Són forces que s'obtenen de la natura i que serveixen per transformar les matèries primeres.

• El treball. És l'activitat que fan els treballadors a canvi d'un salari.

• El capital. Perquè l'activitat industrial sigui possible cal invertir diners en les instal·lacions i en la fabricació i la comercialització dels productes. Part d'aquest capital s'obté dels beneficis de la venda dels productes.

• La tecnologia. És el conjunt de la maquinària i els materials necessaris per a la producció, així com dels coneixements indispensables per utilitzar-los.

• L'organització de l'empresa. Per assegurar la producció industrial és indispensable una bona organització i gestió de l’empresa.

Tipus d'indústriesLa manera més habitual de classificar les indústries és segons el destí dels productes:• Les indústries de béns de producció elaboren

productes que no són consumits directament per les persones, sinó que són productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera per a altres indústries.Aquest tipus d'indústria també s'acostuma a anomenar indústria pesant, ja que manipula quantitats enormes de productes i necessita instal·lacions de grans dimensions, molta mà d'obra i una forta inversió de capital.

• Les indústries de béns d'ús i consum produeixen articles que van destinats directament al mercat i als consumidors.Aquestes indústries també es coneixen com a indústries lleugeres, perquè les instal·lacions acostumen a ser més petites i necessiten menys mà d'obra i capital que les indústries pesants.

Els tipus d'empresesLes grans empresesCaracterístiques més destacades:• Acostumen a tenir diversos propietaris i formen

societats limitades o anònimes.• Tenen equips directius o executius que les gestionen i

consells d'administració que les orienten en la presa de decisions.

• Per finançar les despeses i disposar de capital, sovint emeten accions, constitueixen societats i sol·liciten crèdits i ajuts a l'Estat.

• De vegades, tenen els seus propis equips de recerca, per poder millorar i renovar els productes i les tècniques d'elaboració.

• Normalment disposen d'equips d'estudi, per conèixer millor els mercats i d'aquesta manera poder vendre més i en millors condicions.

• En general, tenen molts empleats amb diferents nivells d'especialització. Els treballadors es poden organitzar a través dels seus representants sindicals en els comitès d'empresa.

Les empreses cooperatives•Una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'han unit voluntàriament per dur a terme alguna activitat econòmica, social o cultural.

•Per formar aquesta associació, creen una empresa de propietat conjunta que és controlada i gestionada per tots els treballadors, que actuen com a socis propietaris.

•Hi ha cooperatives de consumidors, d'ensenyants, d'estalvi, d'habitatge, de transport, etc., però també hi ha indústries que s'organitzen seguint aquests principis (igualtat, solidaritat, honestedat i transparència) més que no pas per afany de lucre.

2. LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS•L’aparició de la indústria ha significat una transformació tan

important en l'economia i en la societat que qualifiquem aquests canvis de revolució industrial.

La Primera Revolució Industrial

• Mitjans segle XVIII. En algunes regions europees s’inicia el pas de la producció artesanal a la industrial. El treball manual es va substituir per màquines accionades per energia (vapor d'aigua)→ pas dels tallers a les fàbriques.

• Les fàbriques es situaven a prop dels rius (per aprofitar l'energia dels salts d'aigua).

• Posteriorment es van traslladar a les ciutats, quan el carbó es va poder fer servir com a font d'energia. La indústria tèxtil de la Gran Bretanya fou la primera a emprendre aquests canvis tan decisius.

•Les màquines permetien fabricar molts productes iguals de manera ràpida→ ↓ preus→ ruïna dels tallers artesanals.

•El pas de la producció artesanal a la producció industrial va significar un gran canvi per als treballadors. A més de modificar-se la manera de treballar i les relacions laborals, també es van produir grans canvis en la forma de vida de les persones i en els paisatges urbans.

•La revolució industrial va impulsar el capitalisme com a sistema econòmic basat en la recerca del màxim benefici com a motor de l'economia, i la llei de l'oferta i la demanda.

La Segona Revolució Industrial•La Segona Revolució Industrial va tenir lloc cap al 1870, quan:

• el sistema capitalista ja estava consolidat, • la producció industrial es va diversificar (química,

elèctrica, automobilística) • i quan, a més de la Gran Bretanya, altres països es

van sumar a aquesta forma de producció (França, Japó, Estats Units, Països Baixos, Alemanya, Itàlia).

•Els nous invents i màquines van accelerar el ritme d’industrialització. L'aparició de l'automòbil es va convertir en un dels principals béns de consum.

•En molts països occidentals, la indústria va esdevenir l'activitat econòmica principal. D'aquesta manera, els obrers i la burgesia es van convertir en les classes socials més importants.

•Durant el segle XX, la industrialització es va imposar com a motor de desenvolupament i com a indicador de progrés.

•Aquest procés, però, tingué uns costos socials i ambientals molt elevats.

EL TREBALL ARTESANALAbans de l’aparició de les indústries, els artesans produïen als seus tallers tot el que la població necessitava (teles, calçat, recipients...).El procés d'elaboració era manual, lent i laboriós, per la qual cosa cada producte era únic i resultava car.Els artesans eren propietaris dels seus tallers i estaven associats en gremis.Actualment, als països desenvolupats cada vegada tenen més acceptació els productes artesanals perquè ofereixen la singularitat, la qualitat i el disseny dels béns que no estan fets en sèrie.

El fordisme: el sistema de producció en cadena o en sèrie

•El fordisme és un sistema de producció industrial que pren el nom de l'empresa automobilística Ford. Aquesta companyia va aplicar per primera vegada la cadena de muntatge en la fabricació de cotxes.

•Henry Ford va dividir el muntatge en tasques especialitzades. A través de cintes transportadores, les peces arribaven automàticament al treballador, que feia la seva part del muntatge i tornava a deixar les peces a la cinta transportadora; l'obrer que el seguia duia a terme la tasca següent del procés de muntatge.

•Cada treballador feia sempre una mateixa i única tasca, cosa que permetia augmentar l'especialització del treball i, alhora, reduir el temps dedicat a la producció de cada vehicle.

•Així, es va aconseguir una producció massiva i estandarditzada i es van reduir els costos i el preu final dels automòbils.

•Aquest sistema productiu requeria maquinària especialitzada molt cara. Per aquest motiu les empreses sovint disposaven d'ajuts estatals.

•Aquest sistema de producció es va estendre a la majoria d'indústries.

•A més a més, va afavorir el consum massiu dels productes elaborats gràcies al seu preu reduït i a la publicitat consumista que se'n feia.

3. LA TERCERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La tecnologia al servei de la indústria

• La indústria actual es caracteritza per l'automatització i la sofisticació dels processos de producció, en els quals la informàtica i la robòtica són imprescindibles.

• Les indústries necessiten cada vegada menys mà d'obra, però a la vegada tenen la capacitat de produir més productes i més diversos.

• La competència entre empreses és molt gran. La publicitat o la ràpida distribució dels productes és clau per a l'èxit d'una indústria, com també ho és la seva capacitat d'innovació.

• Les noves tecnologies i els nous materials faciliten les comunicacions i els transports. Internet i la informàtica permeten obrir nous mercats per als productes industrials, i alhora coordinar la producció quan està repartida entre diferents llocs del món.

El postfordismeLa producció industrial ha perdut el caràcter rígid i estandarditzat del fordisme. Avui el postfordisme es caracteritza per una gran flexibilitat en:• Els contractes dels treballadors, que ja no treballen

durant anys a la mateixa fàbrica realitzant les mateixes activitats, sinó que sovint ho fan en tasques canviants i amb contractes precaris.

• Els sistemes de producció; el procés d'elaboració d'un mateix producte pot estar repartit entre moltes fàbriques a diferents llocs del món.

• Els elements produïts; ja no hi ha producció massiva i estandarditzada, sinó que depèn de la demanda, les modes i la publicitat.

FORDISME

1. Utilització de màquines i de productes idèntics.

2. Treball monòton i repetitiu. 3. Horaris rígids i treballadors a temps complert. 4. Mà d’obra poc qualificada i centralitzada. 5. Fabricació a gran escala i en cadena 6. Producció per a mercats nacionals.

POSTFORDISME

1. Utilització de màquines i de productes diversos.

2. Treball creatiu i innovador. 3. Horari flexible i treballadors a temps parcial. 4. Mà d’obra qualificada i descentralització del

treball. 5. Fabricació en unitats petites i diversa escala. 6. Globalització de la producció.

Les condicions laborals•Durant la primera industrialització, els obrers vivien en unes condicions deplorables: llargues jornades laborals, el treball era insegur i els salaris molt baixos, cosa que feia que tota la família hagués de treballar, fins i tot els nens.•Amb el temps, els obrers es van organitzar en sindicats i van aconseguir que la seva situació general millorés (es van fixar horaris laborals, es va garantir el pagament d'un salari mínim i es van establir contractes de treball amb normatives rigoroses).•La millora salarial i del nivell de vida va provocar que els obrers es convertissin en els principals consumidors de productes industrials. D'aquesta manera, les fàbriques van poder ampliar-se i augmentar així la seva mecanització i la seva producció.

•Un dels motius per iniciar processos de desestructuració i deslocalització industrial cap a certes zones dels països subdesenvolupats ha estat la possibilitat de trobar-hi unes condicions laborals més flexibles (mà d'obra més barata, menys sindicació, menys regulació laboral, etc.). De vegades això ha implicat l'aparició de noves situacions de greu explotació laboral.

•La darrera crisi econòmica també ha comportat una gran precarització de les condicions de treball en alguns països desenvolupats, cosa que ha significat un clar pas enrere respecte dels beneficis aconseguits pels obrers després de dècades de reivindicacions i negociacions.

4. LOCALITZACIÓ I DESLOCALITZACIÓ

INDUSTRIAL•Les indústries s'estableixen als llocs que ofereixen unes condicions més favorables per al seu funcionament.Els factors tradicionals de

localització• Durant la 1ª Revolució Industrial, el principal criteri de

localització era la proximitat a les fonts d'energia.

• Quan els problemes vinculats al transport d'electricitat es van resoldre, les ciutats van esdevenir l'àmbit preferent per situar-hi les indústries, perquè s'hi podia trobar mà d'obra abundant i eren el principal lloc de consum.

• Així mateix, les ciutats estaven ben dotades per al transport de les matèries primeres i per a la distribució dels productes elaborats.

La concentració d'empreses industrials

•A mesura que els processos industrials es van fer més complexos, es va anar incrementant la necessitat d'especialitzar la producció, és a dir, de dedicar-se només a una part del procés.•La finalitat de concentrar empreses és fer-les més competitives reduint despeses (per exemple, en transport) o repartint alguns dels seus costos fixos (com ara manteniment o publicitat), ja que s'aconsegueix un volum més gran de producció.•La concentració d'empreses industrials pot ser:

• Horitzontal. Unió de diverses empreses d'un mateix sector que centren la seva activitat en una mateixa fase del procés productiu, per exemple, la refinació del petroli.

• Vertical. Unió de diverses empreses d'un mateix sector però que realitzen fases diferents del procés productiu; per exemple, en el sector tèxtil, s'agrupen empreses dedicades a la filatura, la teixidura, la confecció i la comercialització.

Els criteris actuals de localització

•La localització més convenient per a una empresa industrial és la que permet reduir despeses i augmentar beneficis.

•Algunes indústries mantenen la seva localització tradicional perquè disposen de bones infraestructures, de la col·laboració d'indústries complementàries i de serveis tècnics de tot tipus.

•Les indústries que necessiten molts treballadors però poc especialitzats (confecció..), acostumen a establir-se en països amb mà d'obra barata.

•Les indústries que requereixen tecnologia i recerca s'instal·len allà on la mà d'obra és més especialitzada: a prop de les universitats i els parcs tecnològics i, en general, a les grans ciutats occidentals.

Deslocalització, desconcentració, desestructuració•La informàtica, les noves tecnologies, el transport i les

comunicacions han facilitat a les empreses la desconcentració (deixar de produir en una única factoria) o la desestructuració (separar el procés productiu en fàbriques repartides arreu del món).•Hi ha empreses que tendeixen a instal·lar les seves fàbriques en països amb mà d'obra abundant i barata, que no posin gaires restriccions a la contaminació ambiental o que ofereixin avantatges fiscals i impostos baixos.•Aquestes són algunes de les raons per les quals l'Europa Occidental, els Estats Units i el Japó han deixat de ser les principals regions industrials del món, ja que moltes empreses s'han deslocalitzat cap a la Xina, Corea del Sud, el Brasil, el nord de Mèxic, el sud i sud-est asiàtics o, fins i tot, l'Europa de l'Est.•Però les seus centrals on es prenen les decisions de les empreses, es troben encara en ciutats occidentals.

Principals zones industrials del món

5. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS A ESPANYA

•Segle XIX. Inici del desenvolupament industrial a Espanya (endarreriment respecte a altres països d'Europa occidental). •Segona meitat del segle XX. Important creixement i expansió de l'activitat industrial.•Avui Espanya pertany al conjunt dels països industrialitzats del món.La localització industrial i

els desequilibris territorials

•Destaquen l'eix de la vall de l'Ebre (País Basc, Aragó i Catalunya) i el del Mediterrani (Múrcia, València, Catalunya, França), que concentren el 50% del volum total de negocis del sector industrial, i l'àrea de Madrid (alta tecnologia). •Altres zones de menor importància són:

• Andalusia aporta un 10% del volum de negocis de la indústria espanyola. Destaquen Sevilla, Cadis i Huelva.

• Zona cantàbrica i Galícia. Aporten un 10% del volum de negoci industrial. Destaquen la siderúrgia i els productes metàl·lics.

• El centre peninsular. Ocupa el 40% de la superfície però només genera el 10% del volum industrial del país. Es concentra a Valladolid i Burgos.

• Illes Balears i Canàries. Tenen un pes industrial poc important.

REINDUSTRIALITZAR ESPANYAEl Govern projecta un pla fins al 2016, amb empresaris i sindicats, per revitalitzar el teixit productiu espanyol.Els deu punts principals d'aquest projecte són:1.Més presència d'Espanya a l'estranger.2.Multilocalització de les empreses industrials.3.Defensar l'interès nacional.4.Estimular la demanda interna.5.Reduir els costos.6.Millorar el marc regulatori.7.Potenciar l'R+D+I.8.Professionalitzar les PIME.9.Educació empresarial.10.Un finançament més alt que no sigui convencional.

Expansión, 27 d'abril del 2014

Els desafiaments de la indústria•La indústria espanyola presenta diversos problemes que dificulten la seva competitivitat respecte a l'economia internacional. Aquests problemes són:

• La productivitat industrial és inferior a la de la Unió Europea. Per millorar la productivitat industrial cal innovar en TIC, cosa que comporta augmentar la inversió.

• El nivell d'inversió en R+D+I no és suficient. Amb prou feines l'1,4% d'indústries manufactureres espanyoles tenen un nivell alt d'intensitat tecnològica i només 22 empreses espanyoles figuren a la llista de les mil empreses de la UE que inverteixen més en innovació.

• Solucions. Dedicar un percentatge més elevat del PIB a R+D+I i fomentar la millora del sistema educatiu i la formació tècnica laboral.

La situació actual de la indústria

•La indústria espanyola ha tingut un bon ritme de creixement fins que la crisi financera del 2007 va afectar l'economia mundial.

•L'activitat industrial va anar perdent importància dins del conjunt de l'activitat econòmica a causa de la terciarització general de l'ocupació.

Espanya, el tercer país on més ha caigut la producció industrial per la crisi: un

30%Espanya és el tercer país de la Unió Europea –només superat per Grècia i Xipre– on més ha caigut la producció industrial entre el 2008 i el 2013, a causa de la crisi econòmica i financera; en concret, ha baixat una mica més del 30% (…).En el conjunt de la UE, la producció industrial ha disminuït al voltant del 12,5% (...). Després d'aquesta caiguda, el pes de la indústria en el conjunt de l'economia se situa al voltant del 15% del PIB, encara lluny de l'objectiu del 20 % que s'ha marcat l'executiu comunitari per aconseguir un renaixement industrial en la UE (...).La crisi del 2008 va portar a una acceleració significativa del declivi industrial europeu, i la indústria necessita un suport específic per ajudar-la a tornar a créixer.

ABC, 18 de febrer del 2014 (adaptació)

Producció industrial(abril 2015)

6. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS A CATALUNYA

•El sector industrial és una font molt important de riquesa per a l'economia catalana, degut a la disminució de la dependència exterior i a la generació d’ocupació.•A Catalunya el 18,4% de la població ocupada treballa a la indústria, i la contribució al PIB és del 20,2%.Una economia de base

industrial•Finals segle XVIII. Inici del procés d’industrialització a Catalunya amb petits nuclis de producció tèxtil i metal·lúrgica a Barcelona i al costat dels rius Llobregat i Ter.•Finals anys 50. La indústria tèxtil entra en crisi. Es diversificà la producció i s’introduïren noves tècniques, processos i maquinària.

•Anys 60. Arribada d’immigrants procedents de zones rurals de la resta de l'Estat. Es començaren a fer grans inversions en les indústries químiques i del metall Vallès, Baix Llobregat, Tarragona i el Barcelonès. Més tard s'hi van afegir indústries relacionades amb l'alimentació, els components elèctrics, les arts gràfiques i el món editorial.

•Barcelona es va consolidar com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments.

El procés de desindustrialització•Mitjans anys 70. Crisi econòmica mundial que comportà un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afectà greument Catalunya. Moltes fàbriques es van traslladar a altres llocs del món on els costos (mà d'obra, energia o matèries primeres) són menys elevats.

•Aquest fet va comportar el tancament de moltes empreses→ modificació del paisatge de moltes ciutats catalanes.

•Des d'aleshores la taxa d'atur ha estat sempre molt alta. Entre 1977 i el 2006 el nombre de treballadors en el sector industrial ha passat del 43% al 23% del total de la mà d'obra catalana. Aquesta desindustrialització obre pas a una economia cada vegada més orientada als serveis.

•La conjuntura econòmica actual fa possible el retorn d’algunes fàbriques a Catalunya.

El paper actual de la indústria•Catalunya continua sent la fàbrica d'Espanya (25% de la producció industrial de tot l'Estat).

•El teixit industrial català és comparable al d'altres grans regions europees, i està força diversificat i ben estructurat.

•Els sectors més importants són: metall (automòbils, maquinària, transformació de peces), químic (indústria petroquímica, farmacèutica, fibra sintètica), tèxtil, electrònica i alimentació.

•Durant els anys de crisi econòmica, els sectors que més van patir van ser el tèxtil i confecció; la fusta, el suro i els mobles; i el paper i les arts gràfiques.

•Actualment, Catalunya lidera la recuperació de l'activitat industrial en relació amb la resta de l'Estat espanyol. Això ha estat possible per l'aplicació d'estratègies de creixement industrial.

Distribució geogràfica indústria catalana

Les estratègies de creixement industrial

•Per facilitar la recuperació industrial, Catalunya ha hagut de:

• Fer més competitives les empreses. Han millorat l'oferta de productes i de preus, han fet més inversions...

• Internacionalitzar les inversions. L'estructura productiva tradicional d'empreses petites i familiars, orientades sobretot al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització de la inversió de multinacionals estrangeres.

• Apostar per l'exportació. Ampliar mercats mitjançant l'exportació o la instal·lació d'empreses en altres països.

• Innovar per créixer. La innovació és un altre de les respostes en temps de crisi.

LES INDÚSTRIES CULTURALS•Catalunya és capdavantera en moltes de les anomenades indústries culturals (editorials, multimèdia, mitjans de comunicació social).•Es tracta d'activitats que no ocupen gaires treballadors de manera directa, però que generen moltes sinèrgies i inversions paral·leles i, sobretot, que contribueixen a atreure més inversors i visitants.•Aquestes activitats són també un bon indicador de l'índex d'inserció de l'economia catalana en la xarxa econòmica mundial i de la seva participació en els processos de globalització.

7. LES MULTINACIONALS ESPANYOLES DEL SEGLE XXI

•Les empreses multinacionals són les que tenen presència a diferents països. Duen a terme una estratègia global per obtenir el màxim benefici.

•Compren les matèries primeres allà on els és més barat, localitzen les seves fàbriques en països on obtenen avantatges (econòmics, socials, fiscals, laborals, ambientals…) i venen els seus productes a qualsevol racó del món.

Característiques principals•Característiques principals de les multinacionals:

• Dimensions: acostumen a ser grans o molt grans.• Projecció geogràfica plurinacional: la seva

activitat es reparteix entre diferents països.• Organització: les seves estructures organitzatives es

troben molt descentralitzades.• Innovació: inverteixen molt en R+D+I.• Màrqueting: gasten molts diners en publicitat.• Plantilla: el nombre de treballadors que fan tasques

administratives és molt destacable.• Comerç: bona part de la seva producció és per a

l'exportació.

Les empreses de l'IBEX 35•L'índex IBEX 35 (Índex Borsari Espanyol) és el principal índex de referència de la borsa espanyola i és elaborat per Borses i Mercats Espanyols (BME). Està format per les 35 empreses que cotitzen a les quatre borses espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao i València).

Les 35 empreses de l'IBEX 35 (desembre 2016)

Abertis Infraestructuras

Amadeus Bankia DIA Gas Natural Indra REE

Acciona Arcelor Mittal

Bankinter Enagás Grifols MAPFRE Repsol

Acerinox Banc Popular

BBVA Endesa IAG Mediaset Técnicas Reunidas

ACS Banc Sabadell

CaixaBank Ferrovial Iberdrola MELIÀ HOTELS TELEFÓNICA

AENA Banc Santander

CELLNEX TELECOM

Gamesa Inditex MERLIN Properties

Viscofán

Els centres de distribució i logística

•Un centre de distribució és una infraestructura logística on s'emmagatzemen els productes que posteriorment seran distribuïts. Es caracteritzen pel fet de ser un complex sistema automatitzat on el disseny de l'espai, l'organització i la incorporació de la tecnologia permeten una ràpida i eficient distribució de les mercaderies.

•Tota la producció, independentment del lloc on s'hagi fabricat, es rep als centres logístics per ser distribuïda arreu del món.

•Un sistema logístic eficient s'ha de basar en aplicacions informàtiques que permetin la recepció de la comanda al centre de distribució i fer-ne, en poc temps, el lliurament.

INDITEX•Inditex és un dels grups de distribució de moda més importants del món. •Avui disposa de vuit formats comercials amb més de 6.460 botigues a 88 mercats dels cinc continents i està integrada per més de 128.000 treballadors de 130 nacionalitats i 45 idiomes de treball.•Va néixer el 1963 com una fàbrica de roba femenina.•1975. Obertura de la primera botiga Zara. •Finals anys vuitanta. Inici de l’expansió internacional amb altres marques (Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho, Zara Home i Uterqüe).•Un eficient sistema logístic situat a Espanya porta a totes les botigues del grup productes nous dues vegades per setmana.

Presència internacional. Grup Inditex.

Presència internacional. Grup Inditex.

8. PRODUIR MÉS BARAT..., A CANVI DE QUÈ?

•L'objectiu de les empreses és ser competitives i obtenir beneficis. Per a això, algunes trien països on la mà d'obra és abundant i més barata i on les condicions els són avantatjoses (impostos baixos, molta permissivitat en les instal·lacions o poc control sobre els residus).

•Aquesta situació pot conduir a l'explotació laboral dels treballadors, quan no hi ha una legislació que els protegeixi.

La indústria maquiladora a Mèxic•Al nord de Mèxic és molt important la instal·lació de maquiladores.•Les maquiladores són indústries en les quals s'acoblen peces importades que, després, són reexportades. Es dediquen principalment al muntatge, etapa que requereix un cost de mà d'obra molt baix.•La majoria dels treballadors són obrers no qualificats que reben salaris mínims i que sovint treballen en pèssimes condicions. •Els principals sectors industrials són l'electrònica (components per a ordinadors, televisors, etc.) i l'automoció (peces d'automòbils).•Aquesta forma d'industrialització està escassament integrada amb la resta de l'economia del país (utilitza molt pocs materials locals) i tan sols afavoreix les regions que reben inversions directes del mercat mundial.•D'altra banda, aquest tipus d’activitat està en perill degut a l’augment constant de la robotització, que rebaixa encara més els costos.

El treball femení a l'Índia•L'Índia és un dels països amb una taxa més baixa de participació laboral femenina. Les poques dones que treballen ho fan en sectors econòmics molt precaris.•Un d'aquests sectors és l'extracció manual de substàncies químiques a partir d'algues marines (per elaborar cosmètics). Aquesta feina la duen a terme dones de les zones costaneres del país. És una bona alternativa a la pesca.•Les dones són també les responsables de criar els fills, recollir llenya i portar aigua a la llar.•Altres exemples de demanda de treball femení són la fabricació manual de cigarrets, coneguda per les miserables condicions laborals, i la indústria tèxtil, que ocupa un elevadíssim nombre de treballadores índies i mou al voltant de 45.000 milions de dòlars cada any.

El treball infantil als forns de carbó de Smokey

Mountain•A prop de Manila hi ha Smokey Mountain, on existien uns 200 forns de carbó. Estaven actius les 24 hores del dia i al voltant seu hi vivien unes 2.000 famílies. Cada sac de carbó es podia vendre per uns 7 euros.•Per treballar als forns, les famílies acostumaven a recórrer a la mà d'obra extra i barata dels nens de Smokey Mountain. La feina depenia de l'edat: els més petits (8-9 anys) anaven de forn en forn, carregats amb sacs que omplien amb claus, frontisses, cargols, petites peces, etc., i amb això aconseguien treure una mica menys d'un dòlar per sac.•A mesura que els nens creixien, els treballs s'endurien. Havien de netejar els forns, però abans necessitaven refredar el terra i per a això havien de fer continus viatges al mar carregats amb galledes d'aigua.•La vida als forns provocava moltes malalties infeccioses i respiratòries que reduïen l'esperança de vida a 40 anys.

Organització Internacional del Treball (OIT)

•Data de creació: 1919.•Un dels objectius és l'adopció d’unes normes internacionals del treball per a tots els Estats membres i el control de la seva aplicació.•Obligacions dels estats membre:

• aplicar les normes adoptades a escala internacional, • presentar periòdicament les memòries sobre les

mesures adoptades • i recollir les reclamacions o queixes adreçades al

Consell d'Administració.•L'OIT té una estructura tripartida, on participen organitzacions d'empresaris, de treballadors i de governs.

Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE)

•Fundació: 1961. agrupa 34 països i té per objectiu promoure polítiques que millorin el benestar econòmic i social de les persones d'arreu del món.•A més a més, ofereix un fòrum on els governs poden treballar conjuntament per compartir experiències i cercar solucions als problemes comuns.•L'OCDE treballa per entendre què produeix el canvi econòmic, social i ambiental, i mesurar la productivitat i els intercanvis comercials i d'inversió.•Així mateix, analitza i compara dades per fer pronòstics de tendències, i fixa estàndards internacionals en temes de polítiques públiques.

9. LA INDÚSTRIA PETROQUÍMICA•La petroquímica es dedica a obtenir derivats químics del

petroli i dels gasos associats.•Els productes petroquímics inclouen totes les substàncies químiques que se'n deriven. Es fabriquen a partir d'un nombre reduït d'hidrocarburs, entre els quals hi ha el metà, l'età, el propà, el butà i els aromàtics derivats del benzè.

La indústria petroquímica•El sector de la indústria petroquímica forma una de les xarxes industrials més complexes, per la diversitat de matèries primeres que utilitza i pels productes que fabrica.•La complexitat de la indústria petroquímica afavoreix el desenvolupament de grans empreses de caràcter multinacional, capaces d'aportar grans inversions de capital per a les instal·lacions i per a les tasques de recerca i innovació.

El procés i la refinació del petroli

•Les refineries de petroli funcionen les 24 hores del dia per convertir el cru en derivats útils.•El petroli se separa en diverses fraccions que es fan servir per a finalitats diferents.•El procés petroquímic comença amb la destil·lació. Un dels productes que se n'obtenen és la nafta, que és la matèria primera per a la fabricació de productes bàsics de la petroquímica, com les olefines (etilè, propilè, butadiè…), i els aromàtics (gasolines).•La fabricació d'aquests productes ha donat origen a la gegantina indústria petroquímica, que produeix: alcohols, detergents, cautxú sintètic, glicerina, fertilitzants, sofre, dissolvents i altres matèries primeres.•Amb aquests productes es fabriquen medicaments, niló, plàstics, pintures, polièsters, additius i complements alimentaris, tints o materials aïllants, entre d'altres.

Els productes químics i les seves aplicacions en la vida

quotidiana

L‘Associació Empresarial Química de Tarragona

(AEQT)•L'AEQT es va constituir l'any 1977 amb l'objectiu de representar el conjunt del sector químic, agrupar les empreses químiques més competitives del sud d'Europa, liderar un grup de referència mundial i contribuir al desenvolupament sostenible del territori.

•Segons dades del 2014, el sector químic espanyol està format per més de 3.000 empreses, amb una xifra de negoci de 55.000 milions d'euros, i genera l'11% del PIB, amb més de 500.000 llocs de treball directes i indirectes.

•Aquesta entitat està formada per empreses de producció, companyies auxiliars (productores d'energia, emmagatzematge…) o complementàries (gestió de residus…) i empreses de serveis del sector.

Els objectius de l'AEQT són:1.Impulsar la sostenibilitat i la competitivitat dels polígons químics com a dinamitzadors econòmics.2.Impulsar el creixement afavorint noves inversions.3.Promoure la innovació per mitjà del desenvolupament de nous productes i processos (R+D+i).4.Enfortir la comunicació per millorar la imatge i les relacions de la indústria química.5.Impulsar la constitució del grup d'empreses químiques i consolidar-lo

Asociación Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

La (in)cultura del risc químicPer als veïns dels municipis propers als dos polígons petroquímics de Tarragona, emergència química hauria de ser sinònim de confinament. El pla d'emergència del sector químic ha intentat inculcar a la població com ha d'actuar en cas d'accident (explosió, incendi o núvol tòxic).Ni pensar a agafar el cotxe i fugir, el que toca és confinar-se a casa, tancar portes i finestres i esperar a rebre instruccions dels mitjans de comunicació. A les escoles i els barris pròxims a la petroquímica periòdicament es fan simulacres. Però molts veïns admeten que el primer que farien és sortir corrents juntament amb els seus éssers estimats.L'any 1987, les carreteres van quedar col·lapsades per la fugida massiva de veïns presos de pànic. Què passaria ara? Una de les veus més autoritzades assegura que els únics que actuarien de manera correcta serien alumnes i professors, que sí que romandrien tancats a l'escola.

Esteve GIRALT: "La (in)cultura del risc químic", La Vanguardia, 13/02/2015 (reelaborat).