MANRESA

La capital de la comarca del Bages és Manresa.Situada just al mig de la depressió Central de Catalunyalimita al nord amb el Berguedà, a l’oest amb el Solsonès il’Anoia, al sud amb el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i al’ est amb el Vallès Oriental i Osona

Geografia

• Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per a beure l'aigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del terme. L'aigua és recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de l'Agulla.

• L'orografia urbana està clarament marcada per l'existència de diversos turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons).

• El territori, dins la conca d'erosió del centre de la comarca, és afaiçonat per una sèrie de turons marginals de poca elevació (Collbaix, 554 m; Bufalvent 387 m; Montlleó, 361 m), i és drenat, a més del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.

Clima

• La ciutat està ub a 238 m d'alçada sobre el nivell del mar i gaudeix d'un clima entre mediterrani i continental, força extrem. Es tracta d'un clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns freds amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC que duren des de mitjans de novembre a mitjans de març. La temperatura mitjana calculada en base als últims deu anys ha estat de 7,0º a l'hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a l'estiu. La pluja del període 1931 a 1969 va ser de 619 l/m2

anuals de mitjana; l'evapotranspiració anual va ser de 763 litres per tant hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres que ocorre durant l'estiu; la pluja es reparteix en 94 dies de l'any; es presenten dos màxims, molt similars, a la primavera i a la tardor.

HISTÒRIA

Prehistòria • Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblamentneolític de quatre mil anysenrere. Uns quantssepulcres de fossa, objectesde ceràmica i d'indústrieslítiques a la zona del boscde les Marcetes, al barrirural de Viladordis, en testimonien el seu pas.

Edat Antiga

• També s'hi assentà un poblat ibèric al turó del Puigcardener. Recentment, s'han recuperatdiversos materials, especialment ceràmics, que permeten identificar l'existència d'un poblatibèric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es mantindria fins al segle I aC. Seria la capital delslacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solsonès, Anoia i Segarra.

• El cònsol Marc Porci Cató va haver de conqueriraquesta zona cap a principis del segle II aC per evitar les lluites amb els poblats costanersromans. Els romans van batejar el primitiu nucliurbà amb el nom de Minorisa, origen de l'actual. El topònim, però, sembla una llatinització de Minoresa, d'origen ibèric. Algunes restes arqueològiques ens permeten saber que hieren, però poca cosa més.

• Ptolomeu, geògraf grec del segle I parla d'unaciutat que anomena Bacasis, que la situa vorad'un riu, sobre d'un turó suau però rocós. Podriaser perfectament Manresa i, de fet, d'aquest moten derivaria el nom de la comarca: Bages.

Edat mitjana(Presència delsÀrabs)

• La presència dels àrabs devia ser testimonial. El 785 la van abandonar i va quedar en terrade ningú. Uns anys més tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispànica. Però de noufou destruïda el 827, durant la revolta d'Aissó, un noble gotque, ajudat pel fill de comteBerà de Barcelona, Guillemó, i dels àrabs (fins i tot de l'emirAbd al-Rahman II), va encendreuna revolta contra els francs. La resistència del comte franc de Barcelona Bernat de Septimàniala féu fracassar.

Edat Moderna

• Hom destacaria un fet del segle XVI que tindria una forta transcendència per la ciutat: l'estada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola. El pelegrí guipuscoà fundador de l'orde dels jesuïtes, Iñigo López de Recalde y Loiola, visqué a Manresa durant més de deu mesos. Hiarribà, procedent de Montserrat, el 25 de març de 1522 i se n'anà per embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren ací, és monumentalitzatper diversos temples i altres llocs de devoció.

• El 1603 Felip III concedí la creació d'una taula de comuns dipòsits.

• Durant la guerra dels Segadors Manresa va acollir duesvegades la Generalitat, els anys 1651 i 1652. Aquestacolliment li va proporcionar poder encunyar moneda pròpia. L'Avalot de les faves fou una revoltaantisenyorial[4] ocorreguda el juny de 1688. Durant la guerra de Successió, el 6 de setembre de 1714 la col·legiata de la Seu va patir el primer incendi. En un atac de les tropes austriacistes catalanes, sota el comandament del Marquès del Poal, el Regiment de la Basilicata, borbònic, es refugià a la seu com a darrerbaluard on resistir. En l'atac i defensa del lloc resultàcremada l'església. El regiment borbònic napolità fouvençut, i el seu coronel, Félix de la Escalera, resultàmort en el combat.