S’inaugurael nou cursS’inaugurael nou curs

l’autònoma 228

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA OCTUBRE DE 2009

LA UAB ESTRENALES BEQUES SALARI

La UAB i el Banc de Santanderhan concedit, per primeravegada, vint beques salari aestudiants de batxilleratamb un alt rendimentacadèmic que provenend’entorns socioeconòmicsamb dificultats.PÀG. 5

40 ANYS DE LA UAB,EN UNA EXPOSICIÓ

Com a cloenda de lescelebracions del quarantèaniversari de la UAB,s’ha inaugurat una exposicióper recordar aquests anysa la Biblioteca deComunicació i HemerotecaGeneral. També s’ha fetuna mostra virtual. PÀG. 13

La música va ser present en l’acte d’inauguració del curs 2009-2010. PÀGS. 2 i 3

CAMPUSD’EXCEL·LÈNCIA

La UAB ha estat elegidapel Ministeri d’Educacióuna de les quinzeuniversitats espanyoles quepoden optar a ser Campusd’Excel·lència Internacional.A la convocatòria, s’hi hanpresentat 51 universitatsespanyoles. PÀG. 7

ZAMORA

02

CAMPUS

La UAB va celebrar, el 22 de setembrepassat, la inauguració del curs acadèmic2009-2010 en un acte al Rectorat. La con-ferència «Ciència i creativitat a l’era de lacomunicació», del professor José MaríaRicarte, catedràtic de Creativitat Publi-citària de la UAB, va donar el tret de sorti-da a l’any temàtic de la comunicació.

Com cada any, l’acte va començar ambla lectura de la memòria del curs anteriorper part de la secretària general de laUAB, Isabel Pont, qui va sintetitzar algu-nes xifres sobre l’activitat acadèmica i derecerca de la Universitat i va destacar elsesdeveniments més significatius del curs2008-2009, com ara la celebració del qua-rantè aniversari de la UAB, els canvis alsdiferents òrgans de govern, l’aparició denoves titulacions i la creació de dos nouscentres: l’Escola d’Enginyeria i la Facultatd’Economia i Empresa.

A continuació, la rectora va excusarl’absència del professor José María

El curs 2009-2010ha donat el tret de sortidaa l’any temàticde la comunicació

La UAB inaugura un curs clau per a la implantacióde l’espai europeu d’educació superior

El vicerector B. Bassegoda va llegir la conferència de J. M. Ricarte, qui, per motius de salut, no va poder ser-hi present.

En l’acte es van lliurar els Premis d’Excel·lència Investigadora 2008 de la UAB

En el decurs de l’acte, es va procedir a lliu-rar els Premis d’Excel·lència Investigadora2008 de la UAB, que reconeixen els treballsde recerca més destacats en tots els àmbits.Es tracta de la primera convocatòria d’a-quests guardons, que volen reconèixer lesmillors contribucions científiques realitza-des per investigadors de la UAB, així comtambé incentivar la realització de recerquescapdavanteres i d’excel·lència als departa-ments, als instituts i als centres de recercade la Universitat.Es van premiar els sis millors treballs

de recerca publicats al llarg dels dosdarrers anys (2006 i 2007) en cadascun delsàmbits del coneixement (ciència, tecnolo-

gia, salut, humanitats i ciències socials).Es tracta, doncs, de trenta premis amb unadotació econòmica de sis mil euros cadas-cun. Les persones premiades en aquestaprimera convocatòria van ser les se-güents:• Ciències experimentals: Verónica Ahu-finger, Xavier Deupí, Iluminada Gallardo,Agustí Lledós, Àlex Pomarol i SalvadorVentura.• Ciències humanes: Jordi Castellanos,Ricardo García Cárcel, José Martínez,Rafael Micó, Maria J. Solé Sabater i JoanTorruella.• Ciències de la salut: Jordi Benet,Francisco Javier Cabañes, Joan Genescà,Leonardo Pardo, Jordi Surrallés i Lluís Tort.

cia pretenen, segons afirma més enda-vant, «fer visible el món existent», per ala qual cosa cal «pensar creativament lacomunicació». I destaca que parlar deciència, de creativitat i de comunicacióés «parlar de la universitat». El text deRicarte conclou afirmant: «Quan s’aprèncreativitat, no s’aprèn per saber creativi-tat, s’aprèn per aprendre creativitat. Enel nostre cas, s’aprèn per comunicar cre-ativament». L’acte va continuar amb unaactuació del duet Florea, que ha estatguardonat amb el premi de música decambra de Capellades «Paper de Mú-

Ricarte, qui, per motius de salut, no vapoder oferir la seva lliçó magistral. Ennom seu, el vicerector de TransferènciaSocial i Cultural, Bonaventura Basse-goda, va llegir el text de la conferència,que versava sobre la relació entre la crea-tivitat, la recerca científica i la comunica-ció.

Ricarte, en el seu text, afirma que la cre-ativitat és un «complement imprescindi-ble» de les metodologies científiques quees basa en una «atzarosa combinació delògica i intuïció», segons paraules d’Ed-ward Schrödinger. La creativitat i la cièn-

• Ciències socials: Pompeu Casanovas,Josep Cid, Xavier Pons, Victoria Reyes, DanRodríguez i Joan D. Tabara.• Ciències tecnològiques: Núria Barniol,Jordi Bonache, Xavier Oriols, Julio Pérez,Jordi Sort i Maria T. Vicent.

03

sica». Després del lliurament dels Premisd’Excel·lència Investigadora, van tenirlloc els discursos institucionals. La presi-denta del Consell Social de la UAB, AlíciaGranados, va destacar la necessitat d’unanova legislació «per canviar la governacióuniversitària» i que «l’estratègia de laUAB no pot estar desvinculada del com-promís social». En aquest sentit, va afir-mar que la UAB ha de continuar sent «unreferent en responsabilitat social corpo-rativa».

REPTES ESTRATÈGICSPer la seva banda, l’alcalde de Cer-

danyola del Vallès, Antoni Morral, vaassegurar que la candidatura de la UAB aCampus d’Excel·lència Internacional té«tot el suport» de l’Ajuntament i que els«reptes estratègics de la UAB són com-partits per la ciutat de Cerdanyola».

Joan Majó, comissionat per a Univer-sitats i Recerca de la Generalitat de Cata-lunya, va parlar dels objectius del sistemauniversitari català per als propers anys iva destacar tres idees sobre la situacióactual: les bones xifres de la preinscripcióuniversitària d’enguany, la forta implan-tació dels estudis adaptats a l’EEES elpresent curs i el compromís de la Genera-litat per «mantenir les inversions enrecerca».

Finalment, va ser el torn de la rectorade la UAB, Ana Ripoll, qui va començarrepassant els objectius que marcaranl’activitat de la UAB durant aquest curs,com ara la continuació de procés d’a-daptació a l’EEES, sobre el qual ha agraït«l’esforç realitzat». Pel que fa a la recercaa la UAB, la rectora va afirmar que calimpulsar més «treball en equip en pro-jectes de més impacte». I va destacar quela Universitat està «molt ben posiciona-da» per assolir el reconeixement com aCampus d’Excel·lència Internacional»,fet que es va confirmar setmanes més El Cor de la UAB, dirigit per Poire Vallvé, va interpretar la cançó «Yesterday» i el «Gaudeamus igitur».

Alicia Granados, presidenta del Consell Social. L’acte es va desenvolupar en condicions «infoaccessibles».

tard, quan la UAB va assolir aquest reco-neixement.

La rectora es va dirigir, en el seu dis-curs, als diferents sectors de la comuni-tat universitària per tal d’encoratjar-los aafrontar el reptes d’aquest nou curs. «Avosaltres, estudiants», va afirmar, «vol-

nents, fet que mostra el bon nivell de laUAB». I, pel que fa al PAS, la rectora vasubratllar: «Sense la vostra feina, elsobjectius que s’ha marcat la Universitatdifícilment es podran complir», i varecordar que l’Equip de Govern «està tre-ballant en un nou model de carrera pro-fessional que valori cadascú pels seusmèrits».

Ana Ripoll va dedicar un apartat de laseva intervenció a la Festa Major de laUAB per explicar que el Consell deGovern ha fet un estudi sobre el tema iha arribat a la conclusió que cal «repen-sar el model de festa» a causa dels pro-blemes econòmics, mediambientals, deseguretat i de mobilitat que planteja. Vaanunciar que enguany «no se celebraràla festa com s’havia fet fins ara» i queuna comissió està treballant per plante-jar alternatives.

Els representants dels treballadors de laUAB van aprofitar l’acte per llegir unmanifest signat per les juntes de PDI i dePAS funcionari i els comitès d’empresade PDI i PAS laboral, i les seccions sindi-cals de CCOO, CAU, CGT i UGT de laUniversitat. Al text, titulat «Construïm laUAB des de la participació i la diferèn-cia», es reclama que no es retallin «elsdrets dels representants dels treballa-dors», que es respectin «els àmbits denegociació», que es compleixin els«acords pactats amb els anteriorsequips» i que s’iniciïn «les negociacionslaborals aturades».

Per cloure l’acte, el Cor de la UAB, diri-git per Poire Vallvé, va interpretar lacançó «Yesterday», de The Beatles, i eltradicional cant «Gaudeamus igitur».L’acte, que va tenir lloc a la sala d’actesdel Rectorat, es va desenvolupar en con-dicions «infoaccessibles», és a dir, ambsistemes de subtitulació, d’audiodescrip-ció, etc., perquè totes les persones po-guessin seguir les activitats indepen-dentment de les discapacitats sensorials.

Un dels temes que marcaràel curs serà la continuació

del procés d’adaptació a l’EEES,sobre el qual la rectora

va agrair «l’esforç realitzat»

dria demanar-vos que estudieu ambexigència i que participeu activamentperquè la Universitat funcioni millor. Elsestudiants teniu l’obligació d’exigir unadocència de qualitat».

En referència al PDI, Ripoll va demanarque siguin conscients de la seva impor-tància, «perquè la doble missió d’investi-gar i de formar s’ha de fer amb ètica,il·lusió i compromís». També va afirmar:«Ens hem de felicitar perquè en un any imig més de cent cinquanta professors jahan obtingut les acreditacions correspo-

04 CAMPUS

Àlex Bas, membre del Consellde Garanties Estatutàries

Premi de poesia Amadeu Ollerper a l’alumne Marc Rovira

Premi d’Investigació HistòricaJaume Lladó Ferragut 2009

PREMIS

Àlex Bas Vilafranca, professor d’Història delDret al Departament de Dret Públic i deCiències Historicojurídiques de la UniversitatAutònoma de Barcelona, va ser elegit membredel Consell de Garanties Estatutàries de laGeneralitat de Catalunya, institució que substi-tueix el Consell Consultiu.Les àrees de treball del professor Àlex Bas

són la història del dret i el dret públic.Recentment ha publicat la monografiaL’avantsala de l’Estatut. L’autogovern deCatalunya a la llum de la seguretat pública (de1980 a 2006).

Marc Rovira Urien, alumne de FilologiaCatalana i Hispànica, ha obtingut el 45è premide poesia Amadeu Oller amb el recull de poe-mes Passejant a l’ampit d’una parpellamaula.En aquesta obra, el poeta explora la vulnera-

bilitat de l’ésser, la fragilitat de la identitat, lamemòria fugissera, el destí juganer o el desa-mor de l’amor.El premi no té dotació econòmica i serà edi-

tat per Galerada en la col·lecció «Eixcams».El guardó el convoca la parròquia de SantMedir, que el va crear en memòria de mossènAmadeu Oller l’any 1965.

Bartomeu Martínez Oliver, investigador en for-mació al Departament d’Art, ha estat guardo-nat amb el Premi d’Investigació HistòricaJaume Lladó Ferragut 2009 pel seu treballSelva en l’edat moderna. Art i Església a laMallorca del segle XVI a través de les visitespastorals del bisbe Joan Vic i Mantique (1573-1604), que publicarà l’Abadia de Montserrat.Les línies de recerca de Bartomeu Martínezgiren al voltant de l’art dels segles XVI i XVII al’antiga Corona d’Aragó; el patrimoni culturalreligiós català i mallorquí; pintura, arquitectu-ra i escultura, retaulística; i fonts documentalsi arxivístiques: visites pastorals (XVI-XVII).

«un entorn professional de treball enequip», perquè, tant a la medicina com ala infermeria, és vital que «les personesque han de treballar juntes estudiïn jun-tes». I la rectora de la UAB, Ana Ripoll, vaanunciar que, amb vista al futur, la Uni-versitat vol implantar el grau de Fisio-teràpia i consolidar l’Hospital Parc Taulícom a cinquè centre de l’anella hospi-talària.

INAUGURACIÓ A TRADUCCIÓPer la seva banda, la Facultat de Tra-ducció i d’Interpretació va inaugurar el

Les facultats de Medicina i de Traducciói d’Interpretació inauguren el nou curs

Els centres de la Universitat Autònomade Barcelona ja han començat a organit-zar els seus respectius actes per inaugu-rar el curs 2009-2010, que arriba marcatper les novetats acadèmiques. El mes desetembre, les facultats de Medicina i deTraducció i d’Interpretació van obrir elfoc amb sengles actes.

El 14 de setembre, la Facultat de Medi-cina de la UAB va inaugurar un cursacadèmic que suposa un moment histò-ric, ja que l’Escola d’Infermeria del’Hospital de la Vall d’Hebron s’integra ala Facultat.

En l’acte, es va donar la benvinguda alsnous estudiants, es van lliurar els PremisExtraordinaris de Llicenciatura del curs2008-2009 i es va retre homenatge alsprofessors i als membres del PAS quecompleixen els vint-i-cinc anys a laFacultat, així com al personal i als dosexdegans recentment jubilats, FrancescGonzález Sastre i Àlvar Net.

L’actual degà de la Facultat, JoaquimColl, va destacar que el centre ofereix

El degà de Medicina, Joaquim Coll, lliurant els premis.

curs el 30 de setembre, coincidint amb elDia Internacional del Traductor. El vice-rector d’Estudis de Postgrau, CarlesJaime, i el degà de la Facultat, FrancescParcerisas, van presidir l’acte.

Parcerisas va destacar la novetat querepresenten els graus de Traducció id’Interpretació i d’Estudis d’ÀsiaOriental. El degà va reflexionar que, enun moment de crisi econòmica, laUniversitat té la «responsabilitat sociald’acollir els alumnes que busquen unaformació necessària». Va afegir que, peraixò, «la universitat pública necessitamés recursos, tot i la crisi», i va fer unacrida a corregir la precarietat laboral queafecta molts membres del personaldocent investigador.

A l’acte, a més, es va retre homenatge ala pedagoga i traductora Carme Serra-llonga. Les doctores Pilar Godayol iLluïsa Julià van glossar la vida i trajectò-ria professional de Serrallonga, una deles grans traductores de les lletres catala-nes.

CAMPUS 05

Càtedres deTransferència Parc deRecercaUAB-Banc de Santander

Durant l’acte de lliurament de les beques sala-ri es van concedir les Càtedres de Transfe-rència Parc de Recerca UAB-Santander. Laseva finalitat és actuar com a intermediarientre la Universitat i els seus centres de recer-ca i la societat tot impulsant la transferència deconeixement i els resultats de la recerca. LesCàtedres de Transferència Parc de RecercaUAB-Santander han estat atorgades a sisinvestigadors de departaments de la UAB i decentres d’investigació que formen part del Parcde Recerca UAB: Adriana Kaplan, delDepartament d’Antropologia Social i Cultural;Josep Lladós, del Centre de Visió perComputador, Ferran Martín, del Departament

La UAB i el Banc de Santander han con-cedit vint beques salari a estudiants debatxillerat amb un alt rendiment acadè-mic i que provenen d’entorns socio-econòmics amb dificultats. L’objectiu ésque puguin iniciar i continuar els seusestudis universitaris. Les beques hanestat lliurades en mà per la rectora AnaRipoll i pel president del Banc de San-tander, Emilio Botín, en un acte que vatenir lloc a Casa Convalescència el 30 desetembre passat.

Les beques salari inclouen el pagamentde 500 euros mensuals durant deu mesosl’any i renovables al llarg dels anys dedurada dels estudis de grau. A més del’import de la matrícula, als estudiantstambé se’ls costejaran, si cal, les despesesd’allotjament a la Vila Universitària.

La mitjana de la nota de tall que hanassolit aquests vint alumnes està peldamunt de 9 i procedeixen d’institutsd’ensenyament secundari de diversespoblacions de Catalunya: la majoria sónde la comarca del Vallès i de la zonametropolitana de Barcelona, com araSabadell, Terrassa, Rubí, Santa Colomade Gramenet o l’Hospitalet de Llobregat.Pel que fa al gènere, és interessant desta-car que, entre els vint alumnes seleccio-nats, hi ha setze noies i quatre nois.Quant a la carrera que han elegit, el ven-

Vint joves amb talent inicien els estudisuniversitaris amb una beca salari Ítaca-Santander

Aquesta és la primerainiciativa d’aquestescaracterístiques que es faen una universitat espanyola

Els estudiants premiats amb els representants de la Universitat i del Banc de Santander.

Diferents moments de l’acte a Casa Convalescència.

L’alumna Laura Castañeda va fer de portaveu dels premiats.

tall és molt ampli i destaquen els estudisde l’àmbit de la biotecnologia i de cièn-cies de la salut.

Aquesta iniciativa és la primera d’a-questes característiques que es posa enmarxa en una universitat espanyola i ésdeguda al fruit del compromís social dela UAB i el Banc de Santander.

Des de l’any 1999, la UAB i el Banccol·laboren en projectes destinats aincentivar l’interès pels estudis universi-taris i facilitar l’accés a la universitat

entre les persones que tenen dificultatssocioeconòmiques. En aquest sentit,destaca el programa Campus Ítaca, unainiciativa que es basa en una idea de laUniversitat de Stratchclyde (Glasgow,Escòcia), i que també té el patrocini delBanc de Santander. Campus Ítaca ésobert a joves que estudien tercer d’ESO,moment en què han de decidir si dedi-caran part de la seva vida a estudiar a launiversitat. El programa consisteix enl’estada de dues setmanes de durada alcampus universitari, on, tutelats perdocents de la UAB, treballen en la reso-lució de problemes i aprenen que l’es-forç intel·lectual i la superació poden seruna font de satisfacció. Els guanyadorsde les beques salari procedeixen de cen-tres educatius que han estat vinculats alCampus Ítaca.

d’Enginyeria Electrònica; Enric Querol, del’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina;Gonzalo Seco, del Departament de Tele-comunicacions i Enginyeria de Sistemes; iNora Ventosa, de l’Institut de Ciència deMaterials de Barcelona (CSIC).

CAMPUS06

La UAB ha matriculat 8.120 nous estu-diants aquest nou curs 2009-2010, inclo-sos els assignats el setembre, la qual cosasignifica que s’han matriculat al voltantde mil alumnes més que el curs passat.

Un totalde8.120nousestudiantsmatriculatsa laUAB

La xifra representaque s’han matriculatal voltant de mil alumnesmés que el curs passat

La demanda d’estudis a la UniversitatAutònoma de Barcelona en general haestat molt alta i destaca la bona accepta-ció de tots els estudis de grau nous o titu-lacions emergents.

Una conseqüència directa n’ha estatl’increment de la nota de tall en moltsdels estudis. Per sobre del 7 en la nota detall tenim tretze titulacions dins elsàmbits de biociències, ciències de lasalut, ciències i ciències de la comunica-ció.

JJooaaqquuiimm PPeeññaa,, QQuuíímmiiccaa ((99,,5511)).. Faigaquesta carrera perquè m’interessa moltsaber el perquè de les coses. Vaig triar laUAB per la proximitat. El pla de la UB i elde la UAB eren molt semblants, però comque visc a Sant Quirze em quedava més aprop l’Autònoma. Per treure bones notesel que he fet és estar al 100 % a classe,intentar entendre-ho tot i, si tinc dubtes,ho pregunto als professors. A casa inten-to repassar cada dia el que hem fet aclasse, quan el futbol m’ho permet (vaigtres dies a entrenar-me).

SSaarraa RRoommeerroo,, MMeeddiicciinnaa ((99,,5599)).. A segond’ESO ja vaig tenir clar que volia ser met-gessa. És un tema vocacional. No em veiafent una altra cosa. Em vaig decidir per laUAB al Saló de l’Ensenyament, on em vaninformar molt bé i em van explicar que atercer curs ja anaves a l’hospital. Tambévaig veure que les notes de la UAB al MIReren més altes que les de les altres uni-versitats. Per treure bones notes portoles coses al dia i em miro el que faig aclasse cada vespre; si ho deixo per a l’úl-tim dia m’estresso massa!

BBeerrttaa PPeerriiss EEssttaannyy,, BBiioollooggiiaa AAmmbbiieennttaall((99,,5522)).. No sabia si fer Ciències Ambientalso Biologia, però en veure aquesta novacarrera ja ho vaig tenir més clar. Jo conei-xia la UAB de quan estudiava batxillerat,perquè a l’assignatura de Biologia el pro-fessor ens va portar a veure un experi-ment amb peixos que havien fet aCiències. Fins i tot els vam poder tocar ales peixeres que tenien a Medicina.Metodologia per treure bones notes? Jotinc la sensació que no en tinc. Jo esticatenta a classe, repasso els apunts a casai també em va molt bé estudiar en grup:explico als altres el que no entenen i elsaltres m’expliquen a mi el que no entenc.

NNiiccoollaauu MMaarriiaa MMaannuubbeennss,, EEnnggiinnyyeerriiaaIInnffoorrmmààttiiccaa ((88,,8888)).. Els meus pares i elmeu germà són informàtics i tenia clarque volia estudiar això. Els dubtes quetinc són més per després, per les sorti-des professionals: robòtica, progra-mació o disseny de multimèdia. Vaig triarla UAB perquè tant els meus pares comel meu germà hi han estudiat i en teniabones referències. Per treure bonesnotes el que faig és estar atent i procurarentendre tot el que es diu a classe. Laveritat és que m’agraden les assignatu-res que tinc i cada dia dedico unes dues otres hores a casa a fer els treballs i elsdeures que ens posen.

AAllbbeerrttoo MMooyyaannoo MMuuññoozz,, TTrraadduucccciióó iiIInntteerrpprreettaacciióó ((AAnnggllèèss)),, 99,,7722.. M’agradariaaprendre com més idiomes millor. Dins lacarrera també estudio xinès... vaig veureque era difícil estudiar-lo pel meu comp-te i el vaig triar. M’encantaria treballard’intèrpret en algun organisme interna-cional. Vaig triar la UAB perquè és la queté més oferta d’idiomes dins la carrera.Per treure bones notes no segueixo capmètode. El que sí que veig és que tincmolta memòria i que tinc molta capacitatper organitzar-me.

MMiirriiaamm JJuuaann--TToorrrreess GGoonnzzáálleezz,, DDrreett ((99,,5555))..Vaig triar Dret perquè et dóna una culturade base molt bona i et possibilita moltessortides laborals. Et dóna coneixementsper al dia a dia. La UAB la vaig triar per-què té prestigi, un bon campus i és a propd’on visc. A més, vull fer RelacionsInternacionals o Diplomàcia i la carrerade Dret em va bé per accedir-hi. Com hohe fet per treure bones notes? No ésqüestió d’estar moltes hores sinó d’estarconcentrada quan s’estudia. No es potestudiar pendent del messenger i delmòbil i amb la tele engegada... Jo crecque el que cal és tenir voluntat real d’es-tudiar i saber concentrar-se.

Cal dir que aquest curs les places ofer-tes han augmentat un 7,11 % respectedel curs anterior, mentre que les placesvacants han disminuït un 19,97 %.

TESTIMONISEls estudiants que han tret la nota mésalta d’accés als estudis des del Batxi lleraten les diferents àrees de coneixementexpliquen per què han triat la carrera quehan triat i com s’ho han fet per treurenotes altes al Batxillerat i a les PAAU.

CAMPUS 07

Un projecte amb dues grans actuacions estratègiques

Per a la Universitat Autònoma de Barcelona,esdevenir un Campus d'Excel·lència Inter -nacional és un objectiu prioritari, perquè lipermetrà la dinamització del procés d’agre-gació col·laborativa del potentíssim entorn I + D + I englobat actualment en el Parc deRe cerca UAB (PRUAB), amb una massa críti-ca i complementarietat transversal de granvalor afegit. El projecte defineix dues grans actuacions

estratègiques. D’una banda, l'anomenatBarcelona Nanotechnology Cluster-Bellate -rra, que se centra en el camp dels materialsi de la nanotecnologia, del qual forma part laUAB, una sèrie de centres de recerca i

empreses ubicades en el PRUABi que esbasa en la presència d’una instal·lació sin-gular com el sincrotró Alba. De l’altra, el camp de la biotecnologia i de

la biomedicina, basat tant en els centres derecerca bàsica al campus UAB com en elssituats en els entorns dels hospitals univer-sitaris vinculats a la Universitat Autònomade Barcelona, atesa la seva característica derecerca clínica i tradicional. A més, també hi ha prevista una actuació sin-

gular que se centra en el complex històric del’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, queacollirà un projecte en el camp de les ciènciessocials i de la cooperació internacional.

La UAB ha estat elegida pel Ministerid’Educació com una de les quinze uni-versitats espanyoles que, pel conjunt deles seves característiques, pot optar a serCampus d’Excel·lència Internacionaldesprés de la seva participació en elSubprograma de la Convocatòria per alDesenvolupament i Creació del PlaEstratègic de Viabilitat i Conversió enCampus d’Excel·lència Internacional.

La UAB s’hi ha presentat amb un pro-jecte que du el títol «UABCEI: aposta pelconeixement i la innovació». A aquestaprimera convocatòria, s’hi han presentatcinquanta-una propostes d’universitatsespanyoles. D’aquestes, se n’han selec-cionat quinze, quatre de les quals sóncatalanes.

La UAB opta a ser un Campusd’Excel·lència Internacional

Ha estat elegida pelMinisteri, amb 14 universitatsmés, d’entre les 51 que optaven a la distinció

El projecte es titula: «Aposta pel coneixement i la innovació».

Després d’aquesta primera avaluació,la UAB ja té el camí obert per concórrer al’obtenció de la qualificació de Campusd’Excel·lència Internacional mitjançantuna avaluació internacional que tindràlloc aquest mes de novembre.

Actualment, la globalització planteja ales universitats reptes estratègics moltambiciosos si pretenen ser reconegudescom a institucions d’excel·lència inter-nacional. La UAB vol afrontar aquestsdesafiaments per situar-se entre lesmillors universitats europees i mundials.

La UAB s’ajusta perfectament alsobjectius del Programa CEI. S’ubica enun campus integral, on es treballa i esviu. Està connectada al seu entorn terri-torial, és sensible amb el medi ambient ité una qualitat acadèmica contrastada,un entorn científic amb 25 centres i ins-tituts d’investigació de prestigi recone-gut. Disposa de grans instal·lacions, comel sincrotró Alba, i d’un teixit empresa-rial d’alt contingut tecnològic que confi-gura el Parc Tecnològic del Vallès i lesgrans empreses de l’arc de la B-30.

Seminari internacional sobreel moviment obrer a la ciutat

La cultura catalana va ser la convidada d’honor a la XXI Fira del Llibre d’Antropologiai Història de la Ciutat de Mèxic, on hi va ser present amb diverses xerrades i exposicions. Aquesta fira, organitzada per l’Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) de Mèxic, va tenir lloc del 17al 27 de setembre. La UAB es va encarregard’organitzar les activitats, on es van mostrardiferents aspectes de la cultura catalana en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i altres institucions.

La UAB, en l’organització de la Fira del Llibre a Mèxic

La Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de CCOO Catalunya, juntament amb el CEFID-UAB, va organitzar el Seminari Internacionald’Història «El moviment obrer a la gran ciutat. De la mobilització sociopolítica a lacrisi econòmica (1960-1980)», que va tenir llocels dies 14 i 15 de setembre a Barcelona. Un grup d’especialistes es van reunir durantles dues jornades per debatre, a partir d’estudis focalitzats en alguns casos, sobre la mobilització i la protesta social del movimentobrer a les grans ciutats espanyoles i europees al llarg de dues dècades.

Els dies 7, 8 i 9 de setembre van tenir lloc les XXIV Jornades Pedagògiques sobrel’Ensenyament del Francès a Espanya, sota el lema Diversitat lingüística i interculturalitat. Les jornades, emmarcadesen la Universitat d’Estiu, van tenir lloc a CasaConvalescència i van ser organitzades perl’Institut de Ciències de l’Educació de la UABamb la col·laboració del Departament deFilologia Francesa i Romànica de la UAB. En l’acte, adreçat a professors de francès de qualsevol nivell, hi van intervenir lingüistesi especialistes conferenciants de moltes uni-versitats, centres i escoles diverses, entre els quals n’hi havia de provinents de països de parla francesa, com la Universitat de Lió II,la Universitat de Niça o la Universitat deGinebra, entre d’altres. En el congrés es va tractar de l’ús de les TIC en l’ensenyamentde les llengües estrangeres, la didàctica, la lingüística i la literatura francesa, i elsobjectius d’aprendre el francès, entre d’altres.

Jornades Pedagògiques sobrel’Ensenyament del Francès

BREUS

CAMPUS08

www.es.globaltalentfcri.com

La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) acaba deposar en marxa la plataforma digital Global Talent, un producte enforma de diari digital que neix a Catalunya amb clara vocació interna-cional. Amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats iEmpresa de la Generalitat de Catalunya, es tracta de la primera con-creció de l’esperit divulgador de la ciència recollit en el Pacte Nacionalper a la Recerca i la Innovació (PNRI). L’objectiu és disseminar i divul-gar la ciència més actual, explicar com el coneixement es tradueix eneconomia i promoure el debat social de les idees. Per assolir-lo, parteixdel sistema de ciència i tecnologia català per situar-lo en el contextinternacional. La plataforma és un diari digital que incorpora lesdarreres innovacions tecnològiques del web 2.0. La comunitat científi-ca és un dels públics principals al qual s’adreça.

EL WEB

La Fundació Doctor Robertcelebra el desè aniversari

El mes de setembre passat, dues institu-cions vinculades a la UAB amb seu aBarcelona van dur a terme sengles esde-veniments importants. La FundacióDoctor Robert va celebrar el seu desèaniversari amb un emotiu acte a l’aulamagna el 17 de setembre. Amb la partici-pació d’antics col·laboradors de la Fun -dació i d’altres personalitats, com araFernando Perpiñá-Robert, besnét del’il·lustre doctor que dóna nom a la insti-tució, l’actual director Josep Torrent i elseu equip van celebrar deu anys de tre-ball en la formació continuada en l’àm-bit de les ciències de la salut i de la vida.Durant aquests anys, per la Fundacióhan passat prop de 13.500 alumnes i alvoltant de 1.500 professors, i s’hi han fet657 activitats, de les quals la meitat sóncursos específics. Durant la celebració esva presentar, a més, la primera monogra-fia de la Fundació, Para deliberar en loscomités de ética, de Francisco Montero iMàrius Morlans.

En la jornada anterior, la FundacióJosep Laporte va tenir Ana Pastor, vice-presidenta segona de la Mesa del

Congrés dels Diputats i exministra deSanitat i Consum, com a ponent convi-dada al XXVIII Dinar a Casa Convales -cència. En línies generals, la Dra. Pastorva reivindicar un model sanitari d’inte-gració, cohesió i qualitat, universal ipúblic. Partidària del sistema descentra-litzat de la sanitat, defensa, però, unabase comuna interconnectada i reclamauna major humanització i una ampliacióde l’assistència cap a l’àmbit sociosani-tari. Quant a la grip A, gran tema sanitaridel moment, l’exministra considera ade-quat l’establiment de pautes comunes icompartides a tot l’Estat. Els Dinars aCasa Convalescència, cicle de debats alvoltant de l’actualitat sanitària, sónimpulsats per la Fundació Josep Laportejuntament amb la UAB i Pfizer.

En la jornada anterior, la Fundació Josep Laporteva tenir Ana Pastor com aconvidada als Dinars

NOMENAMENTS

Des del 15 de setembre d’enguany, IIvváánnMMaarrttíínneezz FFlloorreess és el vicegerent de Recerca.És doctor en Biologia i màster en Ciènciesde l’Animal de Laboratori. Ha estat professorassociat a la Facultat de Medicina de la UABi tècnic de gestió de projectes. Ha participaten diversos Projectes d’I + D nacionals i internacionals finançats en convocatòriespúbliques i és coautor de diverses publicacions científiques. Aplega una dilatada experiència en negociació de contractes i convenis d’investigació amb institucions públiques i amb empreses.Des del 2005 fins ara s’ha ocupat de la direcció de l’Oficina de Transferència deResultats d’Investigació (ADVAR) de la UAB.D’altra banda, pel que fa al PDI, darreraments’han produït els relleus següents: RRaaqquueellPPiiqquuéé HHuueerrttaa és, des de l’1 de setembre,directora del Departament de Prehistòria;des de la mateixa data, AAuurreelliioo DDííaazzFFeerrnnáánnddeezz és director del Departamentd’Antropologia Social i Cultural. BBllaannccaa VViillààCCoossttaa és també, des de l’1 de setembre,directora del Centre de DocumentacióEuropea. Des del 9 de setembre, CCeeccíílliiaaGGaassssuullll BBuussttaammaannttee és directora delDepartament de Didàctica Musical, Plàstica i Corporal; i, a partir del 15 de setembre,LLuucciillee NNuussssbbaauumm CCaappddeevviillaa és directora del Departament de Didàctica de la Llengua,de la Literatura i de les Ciències Socials.Finalment, des del mes de juliol, JJooaaqquuiimmBBrruugguuéé TToorrrruueellllaa ocupa el càrrec de directorde l’Institut de Govern i Polítiques Públiques(Igop). Pel que fa al PAS, IIssaabbeell GGaarrccííaa PPéérreezzés la cap de l’Oficina de CoordinacióInstitucional des de l’1 d’octubre d’enguany.

Nou vicegerent de Recerca

Un moment de l’acte de la Fundació Doctor Robert.

09

RECERCA

El Centre de Lingüística Teòrica ha in -corporat al seu equip de recerca el pro-fessor ICREA Cedric A. Boeckx, especia-lista en biolingüística i teoria sintàctica,que ha desenvolupat la seva trajectòriadocent i de recerca durant els últims sisanys a la Universitat de Harvard (EUA).

Cedric A. Boeckx és doctor i màster enLingüística per la Universitat de Connec -ticut. Ha desenvolupat la seva trajectòriadocent i de recerca a les universitatsnord-americanes de Harvard, Maryland iIllionis i a la Universitat de Leiden(Holanda). Ha participat en seminaris icursos a la Universitat de Keio (Japó) i al’Institut Tecnològic de Massa chussets(MIT). D’altra banda, l’Institut de Bio -

Dos nous investigadors ICREA s’incorporen a la UAB

tecnologia i de Biome dicina incorporarà,el gener vinent, el professor Mario Cáce -res, qui centrarà la seva recerca en eldesenvolupament del projecte de recer-ca pel qual li ha estat concedida unabeca ERC Starting: «Anàlisi funcional ievolutiva de les inversions polimòrfiquesen el genoma humà». Mario Cáceres ésdoctor en Biologia per la UAB i ha fet unpostdoctorat a l’Institut Salk d’EstudisBiològics (Califòrnia) i a la Facultat deMedicina de la Universitat Emory(Atlanta). És expert en reorganitzacionscromosòmiques i en els canvis que esprodueixen en l’expressió dels gens i lesseves conseqüències des d’una perspec-tiva genòmica i evolutiva.

L’estudi l’han fet els investigadors delDepartament de Bioquímicai de Biologia Molecular

La recerca revela que proteïnes suscepti-bles de causar greus malalties conforma-cionals genètiques, com ara l’esclerosilateral amiotròfica, podrien acabar pro-vocant-les.

L’agregació proteica i el plegamentincorrecte de les proteïnes es troben enl’origen de moltes malalties conforma-cionals, que poden ser d’origen genètic od’aparició espontània. Les proteïnes quehi estan implicades poden tenir unaforma desestructurada o lineal, desplega-da –com en la malaltia d’Alzheimer, en lade Parkinson o en la diabetis mellitus detipus 2–, o globular, mostren una estruc-tura tridimensional i estan replegadessobre elles mateixes. Les primeres hanestat àmpliament caracteritzades pelsinvestigadors i se’n coneix el procés pelqual es despleguen, ja que deixen al des-

cobert les regions perilloses amb ten -dència a agregar i esdevenen tòxiques.De les globulars, en canvi, que se sap queestan associades a greus malalties hepà-tiques, cardíaques, renals o neurològi-ques, no es coneixia de manera claracom podien agregar-se, tot i trobar-seben plegades dins el cos humà.

Mitjançant l’anàlisi computacional dela seva estructura tridimensional, elsinvestigadors Salvador Ventura i Virgínia

Descobreixen un mecanisme que pot desencadenar nombroses malalties genètiques

Castillo han descobert que la causa estroba en la separació d’aquestes proteï-nes globulars, que en condicions de nomalaltia es troben associades en parellesa altres proteïnes, o en complexos demés subunitats en produir-se una muta-ció genètica.

EL FUNCIONAMENT DEL PROCÉSEl que fa una d’aquestes proteïnes éstapar la regió amb tendència a agregarde l’altra per evitar el desencadenamentd’aquest procés. Així, aquestes regionsromanen ocultes a l’interior de la sevaestructura i són inofensives per a l’orga-nisme mentre les dues proteïnes estanencaixades.

Com a possibles estratègies, proposend’introduir-hi mutacions genètiques pertal d’enfortir la seva associació i eldesenvolupament de molècules específi-ques que bloquegin les regions perillosesde les proteïnes ja dissociades.

Els investigadors pensen que la sevadescoberta, publicada a PLoS Compu -tational Biology, també podria estardarrere d’altres malalties de les quals

Cedric A. Boeckx, a dalt, i Mario Cáceres, a baix.

Els investigadors de la UAB.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

L’objectiu principal és la introducció de la perspectiva de gènereen la disciplina geogràfica

El grup és dirigit per la catedràtica deGeografia Maria Dolors García Ramon.En el grup, hi treballen professors i beca-ris de la UAB, com també professores dela Universitat de Girona, de les universi-tats nord-americanes de Cornell i d’Ari -zona i del Consell d’InvestigacionsCientífiques i Tècniques (Conicet) del’Argentina. Altres universitats europeesamb les quals es mantenen contactes icol·la boracions estables són: la Univer -sitat d’Amsterdam (Països Baixos), laUniver sitat Tècnica Nacional d’Atenes(Grècia), les universitats de Durham iReading (Regne Unit), la Universitat deZuric (Suïssa) i la Universitat de Tel-Aviv(Israel).

El grup ha realitzat recerca, en primerlloc, en el camp dels estudis rurals,

El concepte de gènere és transversal en molts camps de la geografia.

món rural a través dels mitjans decomunicació.

També s’estudia l’evolució del treballde les dones en municipis rurals catalansi els seus reptes futurs.

Una segona línia de recerca tracta de lahistòria del pensament geogràfic des dela perspectiva de gènere, en particular larepresentació del discurs colonial a tra-vés de l’anàlisi de les narratives viatgeres(d’exploradors i exploradores). El treballs’ha centrat en les antigues colòniesespanyoles, sobretot al nord d’Àfrica i al’Amèrica Llatina. El grup també hainvestigat l’hegemonia anglosaxona enl’enfocament de la geografia i gènere i lespossibles respostes de resistència a partirde les tradicions geogràfiques més locals.

ESTUDIS URBANS I DE GÈNEREUna tercera línia de treball, en la qualinvestiguen actualment la majoria d’in-vestigadors del grup, és la dels estudisurbans i gènere (espais públics, vidaquotidiana, identitat i ús del temps).Entre altres projectes, el grup està aca-bant una recerca titulada «Espaispúblics, llocs d’inclusió o d’exclusió?Aportacions des de la geografia social idel gènere» (2006-2009). Ara els investi-gadors estan iniciant un nou projectesobre «Fer ciutat des dels barris. Geo -grafies del gènere i de l’edat en la cons-trucció del teixit urbà» (2009-2012).Aquests dos projectes estan finançats pelMinisteri d’Educació.

Els dies 16, 17 i 18 de juliol, la Facultat deFilosofia i Lletres va acollir el Segon CongrésInternacional de Geografies de la Infància, laJoventut i les Famílies (Second InternationalConference on Children, Youth and Families).La trobada, de caràcter bianual, va ser orga-nitzada pel Grup de Recerca de Geografia iGènere del Departament de Geografia i vareunir més de setanta participants, entre elsquals cal destacar les conferenciants CindiKatz (Universitat City de Nova York), LiaKarsten (Universitat d’Amsterdam) i LouiseHolt (Universitat de Reading). El Congrés, que va girar entorn del tema

«Diverse childhoods in international con-texts: gender and other social and culturaldifferences», va consistir en setze sessionsparal·leles que van tractar qüestions com lamobilitat infantil i les migracions; les famí-lies, les llars i la vida quotidiana; les rela-cions i les xarxes socioespacials dels infants;la identitat i la subjectivitat; i les polítiquespúbliques sobre la infància. El Congrés vaoferir l’oportunitat d’intercanviar experièn-cies i estudis de caràcter internacional ambacadèmics provinents de diferents discipli-nes i països.

La diversitat de la infànciaen funció del context

Grup de Recerca de Geografia i Gènere

Fa recerca en el camp dels estudis rurals sobre dona i agricultura familiar i el noupaper que hi tenen les dones

El Grup de Recerca de Geografia i Gènerees va crear l’any 1987 i el va aprovar for-malment com a grup de recerca (ANE) laJunta de Govern de la Universitat Autò -noma de Barcelona el 1995. És Grup deRecerca Consolidat per la Generalitat desde mitjan anys noranta i ha estat recent-ment renovat com a Grup Consolidat deRecerca fins al 2013.

El grup té com a objectiu principal laintroducció de la perspectiva de gènereen la disciplina geogràfica. El conceptede gènere és transversal en molts campsde la geografia i la seva incorporació a larecerca en geografia aporta una pers-pectiva molt innovadora que contri-bueix a la renovació del cos teòric de lageografia, ja que l’adequa al contextpostestructuralista de les ciènciessocials.

sobre dona i agricultura familiar, i últi-mament sobre el desenvolupamentrural i el nou paper que les dones tenenen aquest procés en el món rural. D’altrabanda, aprofitant els contactes ambinvestigadores nòrdiques, s’ha treballatrecentment en un estudi comparatiuentre Espanya i Noruega que fa una lec-tura de gènere en la representació del

11RECERCA

El PIC (Port d’Informació Científica),centre del Parc de Recerca UAB, va serl’amfitrió de la conferència sobre com-putació distribuïda més gran del món,EGEE’09 (Enabling grids for e-science –Habilitació de graelles de càlcul per a laciència electrònica), que va tenir lloc aBarcelona del 21 al 25 de setembre.

El Port d’Informació Científica, amfitriód’una conferència sobre tecnologia grid

Durant els últims sis anys, el programaEGEE ha crescut fins a esdevenir la infra-estructura de computació distribuïdamultidisciplinària més gran del món.Enguany, amb el lema Unir forces per arri-bar a la xarxa de computació europea sos-tenible, les comunitats d’usuaris vandemostrar la utilitat d’aquesta tecnologia.Hi va haver demostracions de diversoscamps de recerca, incloent-hi la medici-na, l’oceanografia, la gestió d’emergèn-cies i, per descomptat, les aplicacions defísica del major consumidor de recursosgrid del món, el Gran Col·lisionadord’Hadrons (LHC), que van disposar d’unespai dedicat patrocinat conjuntamentpel PIC i el CERN (Laboratori Europeu deFísica de Partícules).

Ha estat una iniciativade diferents departamentsde la UAB i hi hanparticipat 25 investigadors

La UAB ha dirigit el primer estudi euro-peu de conjunt que analitza com elsgrans escriptors de tots els temps, des deRamon Llull fins a Salman Rushdie, abor-den la idea de la tolerància i la convivèn-cia a les seves obres.

Publicat per l’editorial alemanya Lit-Verlag, ha estat una iniciativa interdepar-tamental i interdisciplinària del Depar -tament de Ciències de l’Antiguitat i del’Edat Mitjana i del Departament deFilologia Anglesa i de Germanística de laUniversitat Autònoma de Barcelona, diri-gida pels professors Alexander Fidora(ICREA) i Bernd F. W. Springer. En l’elabo-ració d’aquest estudi, hi han participatvint-i-cinc investigadors, deu dels qualssón experts de la Facultat de Filosofia iLletres de la UAB. A més dels directors, hihan intervingut els professors DanielÁlvarez Gómez, Óscar de la Cruz Palma,Joan Curbet, Fátima Gutiérrez, CándidaFerrero Hernández, Felicity Hand, David

La conferència va tenir lloc a Barcelona.

Owen i Anna Rossell. La idea de toleràn-cia té una llarga trajectòria dins la cultu-ra europea. Fins ara, aquesta història haestat estudiada, sobretot, des del punt devista històric i filosòfic. Un reflex moltpoc estudiat de l’evolució del conceptede la tolerància és, en canvi, la sevaexpressió artística en la literatura euro-pea i mundial.

El present volum, publicat en alemanyamb el títol Religiöse Toleranz im Spiegelder Literatur (Tolerància religiosa a tra-vés de la literatura), s’ocupa precisamentd’aquesta dimensió de la idea de tole -rància.

ALGUNS INTERROGANTSCom expressaven els autors medievalsaspectes de la idea de la tolerància en elsseus escrits? Quins recursos literaris iquin lèxic empraven els filòsofs i escrip-tors il·lustrats per formular les sevesidees arran de la tolerància i convivèn-cia? Quins gèneres literaris i quinapragmàtica es fan servir en obres ac -tuals? Aquestes són algunes preguntesque plantegen els autors del llibre i quepoden conduir a comprendre la configu-ració d’un concepte que és un dels pilarsde la cultura de la pau.

Primer estudi europeu sobre tolerància i literatura

BREUS

El CERPTA enforteix les relacions amb la Xina

Amb el lema Ensenyament de les ciènciesen un món en transformació, el VIII CongrésInternacional sobre Investigació en Didàcticade les Ciències va tenir lloc del 7 al 10 de setembre. Organitzat per l’Institut deCiències de l’Educació de la UAB i elVicerectorat d’Investigació de la Universitatde València, el Congrés ha servit per debatre,des de l’àmbit de la didàctica de les ciències,com proporcionar als estudiants i a la població en general, un «grau de competènciacientífica que els ajudi a prendre decisionsde manera conscient i raonada».

Congrés sobre l’ensenyament de les ciències

Una delegació de la UAB, encapçalada peldirector del Centre Especial d’InvestigacióPlanta de Tecnologia dels Aliments (CERPTA), Buenaventura Guamis, i pel cap de l’Àrea de Desenvolupament iValorització de la Recerca de la Universitat–actualment vicegerent de Recerca–, Iván Martínez, es va desplaçar recentment a la Xina, concretament a la ciutat de Wehai(província de Shandong), amb l’objectiu d’establir diversos acords amb el govern i diferents empreses de la zona per a la transferència del coneixement i de la tecnologia de l’àmbit alimentari.

La UAB és la segona universitat en rendiment investigador d’Espanya, ambmés de 10.300 articles publicats, segonsl’informe elaborat enguany pel grup derecerca SCImago, que analitza la productivitatcientífica de més de dues mil institucions detot el món durant el quinquenni 2003-2007.El rànquing també inclou set centres membres del Parc de Recerca i de l’EsferaUAB. Les cinc primeres posicions del rànquingSIR (SCImago Institutions Rankings), les ocupen el Centre Nacional de RecercaCientífica de França (CNRS), les acadèmiesde les ciències de la Xina i de Rússia i les universitats de Harvard i de Tòquio.

La UAB, la segona universitaten rendiment investigador

12 RECERCA

La UAB vol ser capdavantera en biotecnologia.

Acord entre la UAB i Salupharma perdesenvolupar medicaments «biosimilars»

La UAB i l’empresa farmacèutica Salu -pharma Biosimilars cooperaran perdesenvolupar i comercialitzar medica-ments «biosimilars». L’acord, signat el 30de juliol, estableix l’objectiu d’exercir

una transferència recíproca de coneixe-ment i de tecnologia entre la Universitati l’empresa farmacèutica.

L’empresa Salupharma Biosimilars, SAestà constituïda per quatre socis promo-tors de reconegut prestigi en l’àmbit far-macèutic. Els biosimilars són rèpliquesde fàrmacs biotecnològics originals, lespatents dels quals han expirat, quegaranteixen la mateixa eficàcia terapèu-tica i seguretat a un preu més baix. A mésa més, Salupharma Biosimilars, mit-

Un projecte de recerca sobre la percep-ció i el calibratge dels colors realitzat pelCentre de Visió per Computador de laUAB, en col·laboració amb la Universitatde Liverpool del Regne Unit, ha estatexposat durant tres mesos a la GaleriaTate de Liverpool.

Fa dos anys, la iniciativa d’examinar lamanera en què els humans percebem elcolor va donar lloc a la creació de l’em-presa derivada TruColour al Regne Unit.La tecnologia que ha desenvolupataquesta companyia des de llavors s’hapresentat ara com a part del Colour Labdins l’exposició «Colour chart: reinvent -ing colour, 1950 to today».

L’exposició «Colour chart» s’inspira enl’època del segle XX en què un grup d’ar-tistes van començar a percebre el colorcom una cosa «preparada» o «ja feta», enlloc de veure’l com una cosa científica oexpressiva. L’exposició, amb obresd’Andy Warhol i Frank Stella, entre d’al-tres, ha atret més de dinou mil visitants.

Un projecte delCVC, a la GaleriaTate de Liverpool

Un equip de vuit estudiants (cinc de laUAB, un de la Universitat de Santiago deCompostel·la i dos de la Universitat deGranada), coordinats per tres professorsdel Departament d’Enginyeria Química,Juan Antonio Baeza Labat, Joan AlbiolSala i Pau Ferrer Alegre, participen en l’e-dició 2009 d’IGEM, la prestigiosa compe-tició de biologia sintètica organitzada pelMIT (Massachusets Institute of Technol -ogy).

Es tracta del primer projecte que unauniversitat catalana presenta a aquestconcurs. Els estudiants desenvoluparanun biosensor per al control de qualitat enel procés de potabilització d’aigües.

Aquest concurs anual per a estudiantsuniversitaris, en el qual participen lesmillors universitats del món, consisteix adissenyar i construir, durant quatremesos, un sistema biològic mitjançanttècniques d’ADN recombinant que realit-zi una funció original, i a caracteritzar-neel funcionament mitjançant modelsmatemàtics.

El MIT envia als participants unabiblioteca de biomaons (seqüènciesd’ADN que codifiquen multitud de fun-cions diferents), que es poden combinar

Un equip de la UAB, al concursde biologia sintètica del MIT

Es tracta del primerprojecte que presenta una universitat catalana a aquest concurs

(i també afegir-ne de noves) per tal d’in-troduir noves funcions biològiquessegons el dispositiu que es pretén desen-volupar.

El projecte presentat per l’equip deprofessors i estudiants de la UAB se cen-tra en el desenvolupament d’un sistemagenètic sintètic que operi com a biosen-sor de trihalometans (THM). Analitzartrihalometans requereix tècniques analí-tiques avançades que no sempre estandisponibles.

jançant aquesta aliança, espera fomen-tar la innovació en biotecnologia. La bio-tecnologia és una de les àrees de recercaprincipals a la UAB. La col·laboració ambl’empresa Salupharma Biosimilars –ambla qual ja va establir un conveni d’asses-sorament el mes de maig passat– volcontribuir a consolidar la posició de laUAB com una universitat capdavanteraen aquest terreny. L’acord estableix l’ob-jectiu d’exercir una transferència recí-proca de coneixement i de tecnologia.

Els estudiants desenvoluparanun bionsensor per al controlde qualitat en el procésde potabilització d’aigües

Per això, els estudiants de la UniversitatAutònoma de Barcelona han proposat laconstrucció d’un biosensor que perme-tria detectar-los.

Per aconseguir-ho, primer han disse-nyat, mitjançant eines informàtiques, elselements genètics que cal introduir enun microorganisme per tal que funcionicom a biosensor de trihalometans. Unavegada comprovada la validesa teòricadel sistema a l’ordinador, s’ha de dur aterme la implementació real del disposi-tiu. El projecte té lloc als laboratoris delDepartament d’Engi nye ria Química dela UAB.

13

COMUNITAT

El Servei d’Activitat Física estrena aquestcurs una nova modalitat en la seva pro-gramació d’activitats dirigides. Es tractadel T-Bow®, una activitat física en la quales fa servir un arc multifuncional per ferun treball cardiovascular, d’enfortiment ide tonificació.

Pel que fa a les activitats de la piscina,se n’amplia la gamma amb l’«aquasalut»,una classe dirigida a tots aquells que vul-guin fer activitats de forma tranquil·la.

El Servei d’Activitat Física inicia el curs amb noves activitatsEn aquest mateix sentit també s’oferei-

xen activitats d’aeròbic i de steps bàsics,en què el nivell de dificultat de les coreo-grafies és més baix per donar cabuda atota mena de públic.

També hi ha altres novetats en les acti-vitats a l’aire lliure: la caminada i la cursaa peu, que es faran pel campus sempreque el temps ho permeti, i activitatsesportives d’iniciació al bàsquet, al fut-bol i al voleibol.

La setmana del 5 d’octubre s’han pro-gramat sessions especials d’iniciació perconèixer aspectes bàsics per a l’execuciói per poder gaudir més de les classes,aprenent a regular el treball segons lescapacitats de cadascú. Són sessions gra-tuïtes i no cal inscriure-s’hi prèviament.Per aquest curs també s’ha programat unnou curs monogràfic de natació per aembarassades i s’han consolidat els dedansa del ventre, golf i pàdel.

La mostra pretén oferirimatges del passat i ajudarla memòria dels que n’hanformat part

Com a cloenda de les celebracions delseu quarantè aniversari, la UAB ha prepa-rat una exposició per recordar aquestesquatre dècades de trajectòria. La mostraes pot visitar del 13 d’octubre al 13 denovembre, a la sala d’exposicions de laBiblioteca de Comunicació i HemerotecaGeneral.

El professor Enric Cassany és el comis-sari d’una exposició produïda pelVicerectorat de Transferència Social iCultural. Segons els seus responsables,aquesta exposició no vol ser un «assaigd’història de la UAB. Senzillament volpresentar uns materials que ens parlend’un passat més o menys recent i d’algu-nes de les iniciatives i realitzacions d’a-

J. Laporte investeix doctor honoris causa J. Trueta (1976). Lluís Llach en el concert que va fer al campus (febrer de 1991).

Equip de futbol del PAS (1993). M. Vázquez Montalbán, nomenat doctor honoris causa (1997). Festa Major i inauguració de la Vila (octubre de 1992).

quests quaranta anys. Pretén oferir alsnouvinguts imatges d’aquest passat iajudar la memòria dels que n’han formatpart. Es reconeix, així, el paper protago-nista d’institucions i de persones de totsels àmbits laborals: dels docents i inves-

Una exposició repassa els «40 anys de la UAB»

tigadors fins al personal d’administraciói serveis». També hi ha una exposició vir-tual organitzada per les Biblioteques dela Universitat Autònoma de Barcelonaque es pot visitar al web següent: www.bib.uab.es/comunica/40anys/.

COMUNITAT14

A partir del 5 d’octubre s’iniciarà la podad’arbrat del campus de Bellaterra. Ésprevist que aquesta intervenció finalitziabans d’acabar l’any. A banda delsarbres que es poden anualment (comels de les zones d’aparcaments o elssituats en llocs de pas), enguany aquesttreball preventiu se centrarà fonamen-talment al voltant del camí de serveientre la plaça Cívica i Ciències.

Segons el darrer inventari d’arbratviari i zones verdes, el campus té 4.859arbres en aquestes zones i el cicle com-plet de poda es realitza en quatre anysaproximadament. La poda serveix permantenir l’arbrat en bones condicionsi els criteris principals d’elecció deltipus de poda són la prevenció dedanys a les persones i la ubicació delsarbres.

Els tipus de poda que es faran són la d’ai-xecament de capçada (retirada selectivade branques baixes) i la de manteniment(eliminació de branques dèbils, seques,mal orientades...). En casos molt pun-tuals, es farà una poda d’aclarida o dereducció de capçada. Les restes vegetalsde la poda es retiraran i es duran a unaplanta de compostatge on en faran adoborgànic.

La Fundació Autònoma Solidària (FAS)ofereix, per al primer semestre d’aquestcurs, activitats de formació sobre salutmental reconegudes amb crèdits de lliu-re elecció. Mitjançant cicles com el detardor, la FAS apropa als estudiantsqüestions socials d’interès a través dexerrades, tallers i cinefòrums, que en elprimer semestre se centren en la salutmental i en la discriminació de les perso-nes que pateixen trastorns associats aaquesta.

La FAS, amb el lema «entén, actua iconstrueix», vol oferir als estudiants unaformació integral. Els cursos els impar-teixen professionals d’entitats de presti-gi i professorat de la UAB que pretenenproporcionar les eines i les habilitats pera la reflexió i construcció conjunta d’unasocietat més justa i igual.

Aquest curs, el cicle de tardor, que vadel 20 d’octubre al 20 de gener, incloucom a eix temàtic la salut mental, tema

sobre el qual es reflexionarà. Es propor-cionaran les eines necessàries per esbri-nar més sobre la salut mental, els tipusde trastorns mentals que existeixen, lesdificultats d’integració que pateixen lespersones amb algun trastorn d’aquesttipus o les causes i conseqüències delsprejudicis socials creats entorn d’aques-tes persones.

A més de la salut mental, també es trac-taran altres temes en el curs formatiu detardor, com la salut sexual, la privació dellibertat i la discapacitat.

ALTRES CURSOS MONOGRÀFICS La FAS també ofereix diversos cursosmonogràfics per a aquest any, com elCurs d’Agents de Salut, que pretén donarels recursos i coneixements necessarisper a la sensibilització respecte del con-sum de drogues o respecte de les malal-ties de transmissió sexual, entre altresaspectes; el Curs d’Introducció a laCooperació per al Desenvolupament, ones vol fer reflexionar sobre les causes deles desigualtats en un món global; o elCurs d’Introducció a l’Àmbit de laJustícia, per conèixer i entendre les reali-tats del món penitenciari.

La FAS organitza cursos de formació sobre salut mental

Amb el lema «entén,actua i construeix» es vol oferir als estudiantsuna formació integral

Inici de la poda dels cinc mil arbres del campus

BREUS

La UAB adequa les estructures organitzatives

La Gerència ha considerat necessària l’adequació de les estructures organitzativesactuals per tal de millorar l’eficiència i l’organització dels recursos, tot això sense que impliqui una despesa addicional.D’acord amb això, se suprimeix la Direcciód’Organització i l’actual Vicegerència deRecursos Humans es transforma enVicegerència de Recursos Humans iOrganització. Es transforma l’Àrea de Gestió iAdministració de Recursos Humans en l’Àreade Personal Acadèmic, amb dependència dela Vicegerència de Recursos Humans i Organització. L’Àrea de Desenvolupament deRecursos Humans es transforma en l’Àrea de Personal d’Administració i Serveis, ambdependència de la Vicegerència de RecursosHumans i Organització. Així mateix, l’Oficinade Planificació i Organització passa a serOficina de Planificació Estratègica i Auditoria,adscrita a la Gerència. També es transformal’Oficina de Serveis de Prevenció en l’Àrea de Prevenció i Assistència. Per acabar, es canvien les adscripcions deles unitats següents: l’Oficina de CoordinacióInstitucional s’adscriu a la Gerència; l’Oficina de Gestió de Projectes Estratègics, a la Vicegerència de Recerca; el SAF, a la Vicegerència d’Economia; elServei de Biblioteques, a la Vicegerència de Recerca; i l’Oficina de Gestió de laInformació i la Documentació, a la Gerència.

Lucía Martínez Pérez, una estudiant de quartcurs de Psicologia, de 21 anys, ha estat la guanyadora de l’ordinador portàtil que laUAB ha sortejat entre les persones que elmes de maig passat van omplir l’enquestad’hàbits de mobilitat de la Universitat. La Lucía, que és procedent de Valls peròamb residència a Barcelona durant el curs,viatja amb tren fins al campus i contribueix,així, a fer que el transport col·lectiu siguil’opció més utilitzada per accedir a la UAB.

Guanyadora del concurs del’enquesta d’hàbits de mobilitat

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

GUIA FONÈTICA PER A LES TELEVISIONSLOCALS. David Paloma, M. Antònia Puigròs,Albert Rico i Anna M. Torrent. Bellaterra:Servei de Publicacions de la UAB, 2009.Documents. Aquesta guia s’ha elaborat per proposar unsmodels de pronunciació per a l’elocució formalde les televisions locals dels territoris de parlacatalana. Hi tenen cabuda dotze varietats. Tres són del català oriental continental: central (comarques centrals), olotí i tarragoní;tres, del català insular o balear: mallorquí,menorquí i eivissenc; cinc, del català occidental:lleidatà, tortosí, valencià central, valenciàmeridional i valencià septentrional; i una, del català d’enclavament: alguerès. La tria d’aquestes varietats s’ha fet tenint en compte la seva vitalitat i l’existència d’unatelevisió local potent i prestigiada a la zona.

COMPRENDER LA HIPERTENSIÓN. José LuisTovar. Barcelona: Amat, 2009. El Médico enCasa.Aquesta obra apropa al gran públic una patologia de la qual, fins fa poc temps,no se’n parlava obertament. El lector trobaràrespostes a les preguntes i tòpics més freqüents sobre la hipertensió: com esmesura, com es produeix, com es pot evitar,quins tipus d’hipertensió hi ha, com es tractai controla o com s’atura l’incomplimentterapèutic. El llibre inclou il·lustracions, fotografies i punts clau al final de cada capítolper facilitar-ne i simplificar-ne la lectura.

Nou restaurant i remodelació del bar de Lletres

El setembre passat es va inaugurar unnou restaurant al campus de Bellaterraque inclou una zona d’autoservei i unaampliació de la terrassa que dóna a larambla Nord, amb una capacitat per a 48places. Les obres d’ampliació i renovacióvan començar l’estiu de 2007. La primerafase es va centrar en la zona de serveis,cafeteria i autoservei. La segona fase, ini-ciada el 2009, va consistir en l’ampliacióde la terrassa amb una carpa amb gairebévuitanta noves places i la construcció delrestaurant i del 50 % del menjador d’au-toservei. Després de la remodelació, elnou restaurant ha tingut èxit des del pri-mer dia. De fet, els usuaris de l’autoserveihan augmentat en un 50 %, la qual cosasignifica al voltant de cinc-cents usuarisdiaris. Al restaurant hi predomina el

La UAB ha organitzat per primera vegadaproves de llengua als estudiants de nouingrés per conèixer el nivell d’anglès,francès, alemany o italià, gràcies a unainiciativa que ha encetat aquest noucurs. Aquesta acció s’emmarca en el Plade Llengües de la UAB, un dels objectiusprimordials del qual és fomentar el mul-tilingüisme i l’ús d’altres llengües a laUni versitat. Les proves, que s’han fetdurant aquest mes de setembre, les hadut a terme el Servei de Llengües de laUAB.

La prova d’anglès s’ha fet a cadascundels centres o facultats durant la setmanad’acollida i ha durat uns vint minuts. Lesproves d’alemany, francès i italià s’han fetal Centre d’Autoaprenentatge de Llen -gües (CAL), ubicat a la Biblioteca d’Hu -manitats.

Aquestes proves han de servir perquèels estudiants participants coneguin deprimera mà el nivell d’idiomes que tenen

menjar sa i saludable, com amanidesdiverses, verdures i carns i peix a la plan-xa. Al campus de Bellaterra es poden tro-bar onze punts de restauració amb serveide bar, autoservei, restaurant o pizzeria.D’aquests, quatre són bars restaurantsamb menús diaris. Al campus cada dia seserveixen uns 4.500 menús diaris.

Iniciativa nova per comprovar el nivell d’idiomes dels alumnes

La UAB ofereix per primera vegada als estudiants de nou accéscomprovar el seu nivell

i perquè se’ls pugui orientar des de laUniversitat sobre com millorar-lo.

El nivell de participació en la provad’anglès ha estat desigual en les dife-rents facultats. Tot i ser la primera vega-da que la UAB organitza aquestes provesde nivell opcionals per a l’alumnat deprimer any, tres de les catorze facultatshan tingut una participació superior al50 %.

Gairebé tothom que ha fet la prova hatriat la d’anglès. Les proves d’alemany ifrancès han estat molt poques.

ALTA PARTICIPACIÓ A POLÍTIQUESEn la prova d’anglès, cal destacar l’altaparticipació de l’alumnat de la Facultatde Ciències Polítiques i de Sociologia,que és del 94 %. Aquest alt percentatge,segons els organitzadors, és degut prin-cipalment a la gran implicació i interèsdel mateix deganat perquè els alumnesfessin la prova. A més, aquí han utilitzatel resultat de la prova per classificar l’a-lumnat en grups segons el seu nivelld’anglès.

La segona facultat amb un percentatgemés alt de participació ha estat la deCiències de l’Educació, amb el 68 %,seguida de la Dret, amb el 62 %.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb un dels estudiants de nou accés que han rebutuna beca salari de la UAB

L’ENTREVISTA16

Quina emoció vas sentir quan et van concedir la beca?Va ser una emoció molt forta perquè elmeu pare està sense feina i a casa anemmolt justos de diners. Jo sempre hedemanat beques i no me n’han conceditmai cap. El director del meu institut me’nva informar i vaig demanar aquesta becaperò sense cap esperança. Quan me lavan concedir no m’ho creia i vaig haverde trucar perquè m’ho confirmessin. Vaigcridar, saltar i trucar a la meva mare a lafeina. Vaig estar molt content, molt feliç!Els meus pares em van dir que m’homereixia. Al meu germà, que és més granque jo i que treballa de mecànic, li salta-ven les llàgrimes de content.

Xavier MéndezMartínez

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Rebeca Escolano, María Jesús Delgado, Miguel ÁngelLinares, Octavi López, Antoni Merino,Sònia Perelló, Victòria Salvador, Lucas Santos, Conxa Valls.

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Pierre Caufapé, Jordi Pareto.

Octubre de 2009. Núm. 227Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

Tu provens del programa Ítaca. Què varepresentar per a tu? Van ser dues setmanes en què vaig apren-dre moltes coses: d’arqueologia, de ma -temàtiques, de llengua... i també vaigaprendre coses que no s’ensenyen als lli-bres, com ara la comunicació amb altrespersones, el treball en equip, que va sersignificatiu perquè a l’Institut no es prac-tica tant. Vaig haver de treballar amb per-sones que no coneixia, vaig haver de dis-cutir-hi, respectar-les, discrepar... Tot aixòva ser molt agradable, va ser una expe-riència molt nova i interessant per a mi.

Quina impressió et va causar trepitjar la universitat per primera vegada?Va ser com si conegués una altra ciutat!Jo m’imaginava la universitat en un soledifici, d’estil clàssic i amb columnesromanes. Vaig venir a la UAB i hi vaigveure una plaça, una vila, restaurants imolts edificis. Vaig pensar que això erauna ciutat, que no era una universitat.

Per què Traducció i Interpretació?Perquè he fet el batxillerat humanístic,de llengües pures. I també perquè jo emconsidero de lletres; a mi m’agradenmolt les llengües, la literatura... lesmatemàtiques, la física... no m’agradengaire.

Hi veus sortida professional? Sí, m’inclino cap a l’ensenyament, m’a-gradaria ser professor. Quan vaig triar lacarrera, vaig pensar a ser traductor,però després vaig comprovar que m’a-grada més l’ensenyament, ser profes-sor.

Quin ha estat el teu mètode d’estudi per treure unes notes tan altes? Depèn de les assignatures. N’hi ha queamb cop d’ull ja en tinc prou, ja emqueda tot a la memòria. Llatí i grec sónles meves assignatures preferides. Peròquan a la matèria intervenen noms,dates i dades, he d’estudiar de valent.

«No m’ho podia creure i m’ho van haver de confirmar»

És estudiant de primer curs a la Facultatde Traducció i d’Interpretació (francès i rus) i un dels vint nois i noies que hanrebut una beca salari Ítaca UAB-Banc deSantander. La seva nota a les proves deselectivitat va ser un 9,6. Viu a Sabadell iper les seves venes corre sang andalusa i extremenya. Té predilecció per l’estudide llengües i les seves assignatures preferides durant el batxillerat han estatel llatí i el grec. Té afeccions literàries i li agraden els relats fantàstics, de talmanera que ell mateix n’ha escrit un i en té un altre de gairebé enllestit. Al Xavier Méndez li agrada molt anar de festa, encara que les discoteques no les freqüenta sovint, no hi té tirada; s’estima més escoltar música de totamena, llegir ciència-ficció i reunir-seamb la seva colla i xerrar hores i hores.

PARETO