núm.153periòdic de comunicació popular

Després de 35 anys,Can Batlló és del barri

En moviment

L’anuarimèdia.cat: elstemes silenciatspels mitjans el2010PÀGINA 9L’anuari mèdia.cat 2010 ens exposa elstemes silenciats pels mitjans de comu-nicació durant l’any passat, un anàlisials mitjans de comunicació pel compli-ment coherent i correcte de la seva tas-ca informativa.

Cultura

RT#15M, el lli-bre que recolli-rà la lluita a lesplacesPÀGINA 10El llibre RT#15M: connectades a laxarxa, coordinades a les places, pre-sentarà un recull d'imatges i una triade tweets i hashtags com a memòriacol·lectiva del moviment de les acam-pades des del 15 de maig fins a la ma-nifestació del 19 de juny. Els beneficisderivats de l'edició del llibre es desti-naran als mitjans de comunicació alter-natius que han donat cobertura a lesmobilitzacions.

Instant en què s’obrí la porta i el veïnat accedí al recinte de Can Batlló l’11 de juny. MIRTA

Petites mentidessense importànciaPÀGINES CENTRALSEl cinema francès arriba a les nostres pantalles amb una produc-ció de Guillaume Canet que oscil·la entre la comèdia i el drama.Una proposta interessant de mans d’excel·lents intèrprets.

Vols teoria queer(o millor la veritat)?PÀGINES CENTRALSEnguany, l’editorial Tangram ha publicat un recull de textos que ana-litzen la teoria queer, la corrent hereva del moviment feminista id’alliberament gai que sorgí amb força els anys 90.

Després d’anys de reclamacions, reivin-dicacions i lluita, la Bordeta ja pot dirque Can Batlló és del barri. L’11 de

juny es va poder entrar al conjunt fabrilamb les claus, conseqüència d’unacord entre la plataforma, l’ajuntament

i la propietat, que han cedit dues nausa la plataforma Can Batlló és pel barri ial Centre Social de Sants. Els projectes

més importants a dur a terme són unabiblioteca popular i un casal de joves id’avis. Pàgina 3

OFENSIVA AL CATALÀEls governs del País Valencià i de les Illes,

tots dos del PP, volen aplicar polítiqueslingüístiques que suposaran un greu retro-cés en els avenços aconseguits fins ara enmatèria d’immersió i promoció lingüística

en llengua catalana.

Gerard Horta

Professor d’antropologia a la U Bens parla de la violència estruc-tural a la societat capitalista i delperill del nou ordre mundial.

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualjuliol 2011

Vukovar,sacrificada?

Quel Ness

L’estiu del 1991, ara fa 20 anys, unperiodista, un fotògraf i jo, amb unacàmera de vídeo, vam anar fins a Vu-kovar, a l’extrem oriental de Croàcia,tocant la frontera amb Sèrbia i al cos-tat del Danubi. Volíem veure en direc-te l’anomenada batalla de Vukovar, lamés sagnant de la guerra de la inde-pendència de la ex-república Iugosla-va, i en la que van morir més de 3.000croates, entre civils i militars. Quan

Editorials

Enguany els veïns i les veïnesde Sants tanquen el curs ambboníssims resultats. Si l’estiupassat el van encetar amb un

primer gran èxit: aconseguir l’espaidel Parc de l’Espanya Industrial per ales festes majors del barri; fan benpoc, l’11 de juny, se’n van sumar unaltre d’enorme significació: l’entradadefinitiva al recinte de Can Batlló.Centenars de santsencs i santsenqueses van aplegar aquell dissabte, van re-córrer el barri fent cercavila i, bo i se-guint el nou gegant al qual anomenen“puny lleial”, van entrar al vell polí-gon industrial per fer realitat una de-manda històricament desoïda per l’A-juntament: fer de Can Batlló un espaidels i per als veïns i veïnes. Sovint esdiu que “els drets no es tenen, sinóque es conquereixen”. Doncs bé, po-dem assegurar, sense cap mena de

dubte, que aquest curs ha estat el dela conquesta veïnal, el just resultat demolts anys d’esforç i perseverança, iper què no, de desafiament al poderinstitucional. I quina és, si no ésaquesta, l’expressió més autèntica dela lluita per una democràcia veritable?A partir d’aquí ens preguntem quinaserà la propera victòria. I sembla serque el «puny lleial», el gegant comba-tiu, apunta cap a la Lleialtat Santsen-ca; de nou, un espai abandonat recla-mat legítimament pels nostres convi-latans i convilatanes. Així doncs, laBurxa, tal com ha fet fins ara, provaràde ser ben a prop d’aquestes lluites. I,per tant, s’enllustra el puny, escalfamotors de cara al curs vinent i animatothom a sumar-s’hi.

Defensem l’estratègia adop-tada de desobediència acti-va i no violenta davant l’a-provació de lleis injustes,

perquè és la via que col·lectivamentes va decidir en assemblea. Però nopodem entrar en el joc de criminalit-zar altres formes de lluita, perquè nopodem oblidar que molts dels dretsque avui defensem i que ens prete-nen retallar s’han aconseguit amb re-voltes amb graus de violència, que notenen res a veure amb el que es vaviure al Parlament el 15 de juny. Nohem d’oblidar que és l’Estat qui exer-ceix constantment una violència es-tructural. Ens sembla tendenciós par-lar de violència per quatre pintades iinsults, oblidant la violència en formade llistes d’espera, desnonaments,precarietat, exclusió, etc. amb què estroben tantes persones cada dia.

Si, com diuen, els dretsno es tenen sinó que es

conquereixen, aquest haestat sens dubte el cursde la conquesta veïnal.

El Parc del’EspanyaIndustrial,

Can Batlló...i ara laLleialtat

Santsenca!

Opinions

La manifestació massi-va del 19J va demostrarque no hem caigut en la

trampa de l’intent decriminalització i divisióde polítics i mitjans decomunicació, i que des

de la unitat podremconstruir alternatives.

Violència ésprecarietat idesigualtats

OpinióRetalladesen serveissocials:retallarsobre lamisèria

Maria Álvarez

Veure com es retallen drets socialsque tant han costat aconseguir és unmotiu d’indignació, de protesta id’acció col·lectiva, com s’està demos-trant amb les mobilitzacions vincula-des a les assemblees de les places detants barris, pobles i ciutats. Les reta-llades en l’àmbit dels serveis socialshan passat segurament més amaga-des, perquè es retalla sobre la misèriadel que ja hi havia. No obstant, sónespecialment preocupants ja que re-cauen sobre aquelles persones mésvulnerables, justament les que méspateixen la crisi. Per una banda, laLlei estatal de promoció de l’autono-mia personal i d’atenció a la depen-dència, que reconeix un dret bàsic, esvenia desplegant molt lentament iamb un elevat temps d’espera. Ara essuma una caiguda de les prestacions i

CartesIndignadaamb elscontra-indignats

Roser Benavent

Ha faltat temps perquè els «media»donessin una volta de 180 graus ales seves opinions sobre els indig-nats. Després de recomanar-los demanera paternalista que es conver-tissin en partit, o en fòrum d’opi-nió, o en «corrent» de debat, tot de-mostrant no haver entès res, aratanquen files i carreguen contra elmoviment. Es diu a bastament queen l’acció del Parlament es va inten-tar segrestar la sobirania nacional,quan aquesta la segresten els par-tits i els polítics cada cop que per-verteixen el seu programa electorali aproven mesures que ningú ha vo-tat i retallades en serveis que ningúesperava. Sembla que en Felip Puigs’ha sortit amb la seva tot fent ama-gar les imatges de la violència poli-cial que ha provocat nombrosos fe-rits. La policia perseguia les càme-res de la gent amb veritable sanya.Ara ja no hi ha imatges? No se n’a-donen tots plegats que és el per-vers silogisme partits=eleccions=parlaments=pseudodemocràciael que no funciona? Que tot plegatés una mascarada en què la partito-cràcia usurpa els drets de les perso-nes? Es vol una altra democràcia,més oberta, més respectuosa ambels ciutadans, on la gent pugui par-ticipar en les decisions que els afec-ten i exercir el seu dret a ser lliures.No estem ofuscades amb algunspolítics, ho estem amb el sistema.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

una major incidència de la prestacióeconòmica per cuidador/a familiar,que ja venia sent la principal presta-ció de la Llei (gairebé un 60% a Cata-lunya). Sabem que gairebé 9 de cada10 persones cuidadores són dones ique bona part d’aquestes prestacionsacaben servint per contractar perso-nes immigrades en el marc de l’eco-nomia submergida. Indignant és veu-re com les polítiques socials acabenreforçant les desigualtats de gènere id’origen. El projecte de Llei Òmnibustambé amenaça els serveis socials. Esdonen més facilitats al sector privatamb una rebaixa molt important delscriteris d’acreditació i de qualitat perprestar serveis, posant clarament perdavant el benefici empresarial a l’as-segurament d’una atenció de qualitat.Especialment greu és la modificacióde la renda mínima d’inserció quecontempla el Projecte de Llei de me-sures fiscals i financeres. Es dificultal’accés a les persones immigrants, de-manant com a requisit una residènciacontinuada a Catalunya almenys ambdos anys d’antelació. Es condicional’accés a la prestació a la disponibilitatpressupostària de la Generalitat i esfixa un període màxim de 60 mesos.Aquestes mesures suposen deixarsense cap prestació econòmica a per-sones amb molta necessitat, que reco-rreran als serveis socials dels ajunta-

ments que es queixen de dèficits definançament. No tenen gairebé dinersper ajuts d’urgència social, però sí entenen per a sous desorbitats de regi-dors/res i alcaldes/esses. Les ajudes ales famílies, ja prou ridícules, pocmés de 600 euros l’any que a mésmoltes famílies no cobraven, tambéhan patit retallades. Passen a ser no-més per a les famílies més pobres, pe-rò deixant fora a moltes immigrantspel requisit d’haver de portar cincanys de residència legal a Espanya, elsdos darrers a Catalunya. Quan la po-bresa afecta de forma molt especialles famílies immigrants, se’ls veten lespoques i minses ajudes que hi ha. Aaixò li hem de sumar la disminuciódels ajuts a les persones amb discapa-citat, dels ajuts al lloguer, dels habitat-

ges d’inclusió, de les beques de men-jador i de l’atenció social a la salutmental i addiccions, en un momentde creixement dels trastorns mentalscom a conseqüència també de la crisi.Com deia el conseller de Benestar So-cial i Família Josep Lluís Cleries enuna proppassada conferència, «s’hand’ajustar els recursos per a les perso-nes que els necessiten». Resulta,doncs, que no els necessiten les per-sones immigrades, les persones sensefeina, les que pateixen la crisi, les per-sones grans o amb discapacitat? Sensdubte té un concepte de necessitatque moltes no compartim. Com tam-poc que es vegin encara més qüestio-nats drets fins ara tant poc garantitscom la cobertura de les necessitatsbàsiques o l’autonomia personal.

vam arribar-hi a principis de setem-bre, la ciutat estava casi incomunica-da, rodejada per tropes de l’exèrcit fe-deral iugoslau, amb l’ajut de volunta-ris Serbis. Però els croates esdefensaven amb intel·ligència i corat-ge. La majoria de combatents tenienles seves famílies a la ciutat. No hi ha-via cap unitat de l’exèrcit croat, elsdefensors eren policies i voluntaris,que només disposaven d’armes lleu-geres. Davant tenien un exèrcit ambtancs, canons i avions. Finalment, el18 de novembre la força va vèncerl’obstinació i el Serbis van entrar asang i fetge. Entre altres atrocitats,van agafar els ferits i malalts de l’hos-pital, els van afusellar a tots i els van

enterrar en una fossa comuna a Ovca-ra, on avui hi ha un memorial que re-corda la massacre. Nosaltres nomésvam ser-hi quatre dies a Vukovar. Vamsortir del setge gràcies a un comboide la Creu Roja i amb el convenci-ment que no tornaríem a veure maimés amb vida als qui ens havien aju-dat a fer la nostra feina. La gent es vabolcar amb nosaltres perquè expli-quéssim tot el que havíem vist. I aixího vam fer. En tornar a Catalunya, elperiodista va fer un article, il·lustratamb les fotos del fotògraf, per la revis-ta El Temps, que va guanyar el PremiCatalunya de Periodisme de la Gene-ralitat i jo vaig guanyar el Premi ActualCatalunya de TV3 amb el vídeo «Foc

Creuat», que es va utilitzar en actessobre els Balcans, com un que es vafer a les Cotxeres de Sants. I a Za-greb, la BBC Internacional i la CNNvan aprofitar imatges de la meva cà-mera per als noticiaris. Vam fer el queels defensors i habitants de Vukovarens van demanar. Sols ens ha quedatsempre un dubte. Va fer tot el que po-dia el govern Croat, amb Franjo Tudj-man al davant per desfer el setge? O jali anava bé tenir una ciutat màrtir perrefermar la independència de Croàciadavant la comunitat internacional, talcom van denunciar M. Dedakovic i B.Borkovic, dos dels comandaments dela defensa de Vukovar que van sobre-viure? Mai no ho sabrem.

Juliol de 201102

MIKI

03

SantsJuliol de 2011

L'11 de juny centenars depersones van presenciar l'en-trada a Can Batlló. La plata-forma ha aconseguit una naude 800 metres quadrats aixícom una connexió directaamb l'aparcament obert alcarrer Amadeu Oller, unespai que la propietat hacedit a l'ajuntament i aquestha cedit al veïnat. Desprésd'anys de lluita, el barri harecuperat el que porta anysreclamant.

Irene Jaume GambínSants

La Bordeta té, des de l'11 de juny, unnou espai on poder desenvolupar lesseves activitats. La nau estarà dedica-da a la creació de la Biblioteca Popu-lar Autogestionada Josep Pons, aixícom també a un casal de joves i gentgran. Equipaments que fa molts anysque el conjunt de la barriada està de-manant sense rebre una resposta cla-ra i ferma per part de l'ajuntament ique, al final, s'han vist assolides grà-cies a la lluita i a la reivindicació his-tòrica d'aquest conjunt fabril.

EMOCIÓ I EUFÒRIADes del dissabte 11 de juny i fins el di-lluns 13, la plataforma Can Batlló pelbarri va organitzar unes jornades far-cides d'activitats, xerrades, assemble-es, dinars i concerts per tal de donarvida a l'espai que havia de ser ocupat.

El dissabte sortiren tres columnesde veïns i veïnes des de Rambla Ba-dal, des de plaça de Sants i des de laplaça de la Farga. L'ambient era d'e-moció i satisfacció i l'esclat d'alegriava arribar després de la unió de totes

Can Batlló, unavictòria del veïnat

les columnes a les portes de Can Bat-lló, moment en què es van obrir lesportes i tothom va poder accedir alrecinte. Un grup de persones de laplataforma va accedir-hi hores abansper preparar l'entrada i la marxa, en-capçalada per un puny gegant (sím-bol de la lluita de la plataforma) i pelsTabalers de Sants, va omplir de gom agom els carrers de Can Batlló.

Seguidament, els Castellers deSants van aixecar un pilar davant delBloc 11, que va precedir a tota unajornada plena de concerts i activitatsinfantils. Les veïnes i els veïns van po-der visitar la nau i veure el muntatgede les exposicions fotogràfiques (unade fotos antigues de Can Batlló i unaaltra sota el títol “Adéu a la ciutat delsoficis”).

Els tres dies es van dur a terme as-semblees per començar a donar for-ma als futurs usos de l'espai i a toteshi van assistir més d'una setantena depersones. També el dinar popular vaser un èxit i va aplegar a unes 100persones.

LA CESSIÓLa plataforma Can Batlló és pel barriva rebre un conveni subscrit entre lapropietat i l'Ajuntament de Barcelonaque consistiria en la cessió al consis-tori de la nau del Bloc 11 (de 1.600metres quadrats, en dos plantes) i lanau que dóna al carrer Amadeu Oller,coneguda com la nau Margaret Astor(de 800 metres quadrats). El consisto-ri va cedir aquests espais amb dretd'ús a la plataforma i al Centre Socialde Sants. Així, tant la immobiliàriacom l'ajuntament evitaven una ocu-pació per part del veïnat i els conflic-tes que això els podia generar.

A QUÈ ES DESTINEN ELS ESPAISEl conjunt de les veïnes i els veïns

ja van començar a donar forma al quees convertirà en la primera biblioteca

autogestionada. De fet, el diumengeja hi havien llibres cedits per iniciar elprojecte. La nau del Bloc 11 es desti-narà a la creació de la Biblioteca Po-pular Autogestionada Josep Pons i alcasal de joves i de gent gran. El dis-seny i la gestió d'aquests espais estàrecaient en les pròpies assemblees,on es discuteixen i es proposen ideesper intentar anar fent camí cap a lacreació dels projectes.

Ferran Aguiló, membre de la plata-forma, ens explica que a la nau Mar-garet Astor, de la qual encara no entenen les claus, hi volen “un magat-zem per a les entitats del barri que ne-cessiten infraestructura com els Dia-bles de Sants” i també “un taller demanteniment que provisionalmentl'hem ubicat al Bloc 11”.

ASSEMBLEES I GRUPS DE TRE-BALL

A Can Batlló, ens explica Aguiló, esfan assemblees generals cada quinzedies on es posen en comú totes lesidees i les feines de les diferents co-missions i grups de treball. De grupsde treball n'hi ha diversos: activitats,difusió, gestió, disseny de l'espai, in-fraestructura... Aquests grups treba-llen setmanalment i s'encarreguen detasques més concretes. També està esva crear una comissió de negociació,però amb el canvi en el consistori en-cara no hi ha un interlocutor o inter-locutora a qui dirigir-se. Tot i així, lacomissió treballa per quan aquestestasques es comencin a desenvolupar.

Més informació:http://canbatllo.

wordpress.com

Un miler de persones van entrar per la porta principal del recinte de Can Batlló, acompa-nyats de colles de cultura popular i un puny gegant. ALBERT GARCIA

L’assemblea del diumenge va aplegar més de 70 persones. ALBERT GARCIA

L’alegria es va instal·lar al cos dels veïns i les veïnes que tenien un somriure dibuixat a lacara, conseqüència de l’emoció. ALBERT GARCIA

Juliol de 201104

Sants

Plaça de Sants continua sentl’espai de trobada de l’as-semblea que va néixerd’#Acampadasants el passatmes de maig i que ha iniciatara un procés per a consti-tuir-se com assemblea popu-lar permanent.

Gemma PareraSants

L’objectiu és crear un espai obert deconfluència de totes les persones delbarri que vulguin treballar per aturarles retallades socials; fiscalitzar l’ac-tuació dels polítics locals i exercir uncontrapoder popular; desenvoluparalternatives socials, oferir resistènciesa processos com desnonaments, aco-miadaments o redades a migrants, icoordinar-se amb la resta d’assemble-es populars de Barcelona i d’arreudel territori.

ELS DIES: DILLUNS I DIJOUSLes assemblees de dilluns i dijous alvespre a la plaça de Sants són l’espaide debat, coordinació, proposta i in-tercanvi amb assemblees d’altres ba-rris i col•lectius. En paral•lel, elsgrups de treball entorn les temàti-ques de banca, laboral, habitatge, im-migració i interculturaliltat impulsenactivitats i propostes en cada un d’a-quests àmbits.

SUPORT A ALTRES INICIATIVESDes de l’#Acampadasants s’ha parti-cipat en diferents iniciatives sorgidesa l’#Acampadabcn de Plaça de Cata-lunya, i compartides per assembles iacampades de 93 barris i pobles cata-lans. Es va sortir en manifestació desde la Plaça de Sants el 14 de juny perparticipar a l’acció del 15 de juny debloqueig de la sessió del Parlamentde debat d’uns pressupostos que re-tallen drets socials. Més de 4.000 per-sones van participar al bloqueig queva dificultar l’accés dels parlamentarisi visibilitzar la indignació popular.L’acció va acabar amb diverses perso-nes detingudes i ferides durant les cà-

rregues policials i amb una importantcriminalització.

COLUMNA DES DE SANTS A LAMANIFESTACIÓ DEL 19JTambé es va sortir en columna des deSants, com van fer molts altres barrisi pobles, per a sumar-se a la manifes-tació internacional del 19 de juny queva sortir de plaça Catalunya. La con-vocatòria va aplegar, segons l’organit-

zació, a 275.000 persones, que vandemostrar la força de l’acció col•lec-tiva sota el lema “El carrer és nostre,no pagarem la vostra crisi”.

A banda de participar en les troba-des de barris i accions globals tambées promouen des de Sants mobilitza-cions a nivell local, com una manifes-tació prevista pel dissabte 9 de juliolque vol visibilitzar les diferents pro-blemàtiques que viu el barri a nivell

A PEU DE CARRER

El gran negocide lesimmobiliàries

Albert Ricart Sanjuan

Fa uns mesos vaig introduir-me a laselva immobiliària, buscant un ha-bitatge pel barri per viure de llo-guer, aquesta tasca no es feina fàcilquan ets un grup de persones jo-ves, estudiants amb contractes pre-caris, de mitja jornada o durada dis-continua. Mai havia pensat que ai-xò de buscar una casa encondicions per viure fos com unacursa d’obstacles. El primer obsta-cle amb el que et trobes son les mi-rades dels comercials, una miradaque t’analitza de dalt a baix per ferunamena d’examen en el que el re-sultat de l’anàlisi ràpida d’aquellapersona que només interactua 5minuts amb tu per ensenyar-te elpis, serà apte o no apte. Quandiuen que ets apte per llogar el pis,passes a un altre punt que es el mésburocràtic: la entrega de documen-tació perquè es faci la valoracióeconòmica, on sembla que t’inves-tiguin fins i tot la marca de robaque compres. En aquest punt es onentra en paper de ple la immobilià-ria, l’empresa teòricament que esdedica a facilitar el lloguer dels pi-sos, et trobes amb la crua realitat,immobiliàries que segons les con-dicions econòmiques “no complei-xes els requisits” et descarten perals habitatges decents, sembla quetinguin una borsa d’habitatges des-trossats per a la gent “precària” onabans d’entrar hauràs de recons-truir la casa. En els habitatges quetrobes reformats i després de pre-sentar tot de documents que t’ava-lin com a persona que podrà pagarel lloguer cada mes, la immobiliàriaet permet accedir a llogar-lo.

Els pagues una mensualitat dellloguer i un tant per cent més, pera que les immobiliàries només esdediquin a demanar papers i pa-pers, a fer-te donar voltes, trucadesper intentar que t’aportin informa-ció sobre la teva posició per poderaccedir al pis, o algunes que peravarícia intenten col·locar pisosdubtosos de poder ser habitats.

El passat 18 de Juny ambmotiu del centenari de laCNT, a les 11 del matí, es vadur a terme la inauguraciód’un monument al Fossar dela Pedrera,

Gemma PareraSants

Aquest fossar és un lloc lloc emblemà-tic ja que era la fossa comuna on s’hienterraven els afusellats pel franquis-me de Barcelona, al cementiri de

Montjuïc, en rècord de totes les per-sones que varen formar la CNT i vanser assassinades pel feixisme.Un homenatge de justícia i dignitatSegons l’organització anarcosindica-lista aquest acte és una qüestió de jus-tícia i dignitatenvers les víctimes i els superviventsde la seva militància durant l’èpocafranquista.El monòlit, obra de Juan Jose Nove-lla, representa les branques d’un xi-prer d’acer que fan créixer i estendrela idea, servirà per recuperar una partde la memòria i la historia de l’anar-cosindicalisme nacional.

Un monòlit fa justícia als anarquis-tes morts pel feixisme

Les assemblees populars,consolidades com a espai de lluita

d’educació, sanitat, ocupació, serveissocials... Es pretén mostrar el barricom a espai quotidià de les agressionsdel sistema capitalista i del model po-lític, però també com a espai de crea-ció de xarxes de contrapoder.

Aquest acte d’homenatge, ha estat elcolofó de les celebracions del cente-nari de la CNT, desprès de veure el re-buig i la deixadesa institucional capaquesta celebració.Tarda de record històricDesprès de la inauguració del monò-lit a montjuïc es va realitzar uns pas-sis de documentals sota el nom “Me-mòria i cine”, on es va presentar eldocumental “Furia Libertaria” a les17,30 hores a les Cotxeres de Sants.Pel vespre a partir de les 20,00 horeses va realitzar l’espectacle “CNT 1910– 2010 Viva la Utopía” al Espai Obert.

El 14 de juny es va acampar a les portes del Parlament i molta de la gent que va sortir des de Plaça de Sants s’hi van quedar a passar lanit i poder donar suport a la concentració del dia següent. ALBERT GARCIA

Jordi Martí, nou regidor deldistricteXavier Trias ja ha anunciatels canvis consistorials.

RedaccióSants

Jordi Martí substituirà la fins ara regi-dora de Sants-Montjuïc, Imma Mora-leda. Martí és un dels homes de con-fiança de Trias des de l’etapa de l’ac-tual batlle com a conseller de Sanitati Seguretat Social i va ser el seu cap de

gabinet de 1992 a l’any 2000 i tambéel va acompanyar quan va liderar elgrup de CIU a les Corts entre els anys2000 i 2004.

El paper de Sònia Recasens, exregi-dora adscrita de CIU al Districte, pas-sarà a ser la primera Tinent d’Alcalde.Queda pendent saber qui serà el pre-sident del Districte de Sants-Mont-juïc, tot i que segons el portal de no-tícies el3.org, sona amb força el nomde Joaquim Mestre, d’ICV.

05Juliol de 2011

La Taula Intercultural delSecretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i laBordeta convocà el 22 dejuny una conferència sota eltítol El dret d’asil, un dret enretrocés en motiu del DiaMundial de les personesrefugiades. L’acte s’emmarcàen el cicle Dies Diversos quevol reflexionar entorn ladiversitat i els drets humans.

Àlex TisminetzkyZona Franca

Estel·la Pareja, membre de la Comis-sió Catalana d’Ajuda al Refugiat, vadestacar el baix nombre de conces-sions de protecció internacional queofereix l’Estat espanyol. Segons l’In-forme 2011 sobre la situació de lespersones refugiades a Espanya, de laComissió Espanyola d’Ajuda al Refu-giat, de 3.211 resolucions de protec-ció internacional emeses l’any 2010 al’Estat espanyol, només a 260 se’ls vareconèixer la condició de refugiat i a371 algun altre tipus de protecció in-ternacional. Segons exposa l’informe“aquestes xifres revelen les enormes icreixents dificultats que existeixenper accedir al procediment d’asil a

L’estat espanyol que, com la restade països del sud d’Europa, s’estan

convertint en elsgendarmes de l’Eu-ropa fortalesa”.

POLÍTICA DE LA PORMés recentment, la resposta d’herme-tisme de la Unió Europea davant lasol·licitud d’asil de persones que pro-venen de països com Tunísia o Líbiail·lustra unes polítiques d’asil que se-gons Estel·la Pareja “posen per davantla defensa de les fronteres als dretshumans. És la política de la por, quecriminalitza les persones que dema-nen asil i les presenta com a fluxosmigratoris incontrolats.” No obstant,són els països empobrits, com Pakis-tan, Síria, Jordània i Iran, els que acu-llen més del 80% de persones refugia-des. A més, la nova Llei d’Asil, aprova-da el juny de 2009, elimina el dret asol·licitar l’asil per la via diplomàtica,a través d’ambaixades i consolats en

tercers països. Per tant, només es potsol·licitar en territori de l’Estat espan-yol, el que fa encara més difícil acollir-se a l’asil i acaba perjudicant a les do-nes que es troben amb més dificultatsper emigrar de forma il·legal.

L’ASIL: MOLT MÉS QUE LA PERSE-CUCIÓ POLÍTICAPascale Coissard, de la Comissió Cata-lana d’Ajuda al Refugiat, va defensardurant la conferència la necessitat deconsiderar l’asil molt més enllà de lapersecució política. La negació dedrets per motiu de gènere o orienta-ció sexual es contempla en la novaLlei d’Asil però gairebé no es reconeixa la pràctica. Des de la Comissió tam-bé demanen el reconeixement deldret d’asil per raons mediambientals.Es calcula que actualment hi ha unsvint-i-cinc milions de refugiats am-bientals, és a dir, persones que esveuen obligades a emigrar perquèhan perdut els seus mitjans de vida.

CONSEQÜÈNCIES DE LA NEGACIÓDEL DRET D’ASILDjane Nouhou va explicar en primerapersona les dures conseqüències dela negació del dret d’asil. Emigrat deCosta de Marfil amb l’inici de la gue-rra l’any 2002, se li ha denegat el dretd’asil malgrat la situació al seu paíscontinua sent molt inestable. Com aresultat, es troba en una situació irre-gular i d’extrema vulnerabilitat, commoltes de les persones que han vistdenegat el seu dret d’asil, un dret avuien retrocés.

Imatge de la conferència de Cotxeres de Sants.GEMMA PARERA

Se celebra el Dia Mundial de lespersones refugiades al barri

Desallotjament al carrerSugranyes, 120

Els Mossos d’Esquadra van desallotjar el 29 de juny una casa ocupadaal carrer Sugranyes, 120. La casa, que feia més de deu dies que estavaocupada va ser tapiada posteriorment. L’edifici feia anys que estavaabandonat. Tot i el suport de més d’una desena de persones, aquestesno van poder evitar el desallotjament efectuat pels antiavalots.

Judici a un veí de Sants

L’únic detingut del 27M fou un veí del barri que va ser citat a declararel 21 de juny a la Ciutat de la Justícia acusat d’atemptat a l’autori-tat. L’advocat, a la sortida del judici, va declarar que les declaracionsdels Mossos d’Esquadra eren molt contradictòries i que ara s’ha d’es-perar la resolució. Una desena de persones li donaren suport.

ALBERT GARCIA

GUILLAUMECANET,2010El cinema francès noabunda massa en lesnostres pantalles, pe-rò de tant en tant ensarriba alguna propos-ta que ens manté encontacte amb aques-ta cinematografia.

Aquest és el casdel present film, quel’any passat en la pa-ís veí va ser un delsmés vistos, amb mésde cinc milions d’es-pectadors. Amb uninici impactant, ensexplica les vacances

d’un grup d’amicsfrancesos burgesosque ronden els 40.Aquests personatgesens mostren els seusdubtes, egoismes,angoixes, sentit deculpa i, sobretot, laseva falta de madure-sa.Tot això narrat deforma oscil·lant en-tre la comèdia i eldrama, amb momentsrealment divertits iamb altres potser unpunt massa “sensi-blers”.

Malgrat això, i tot iel seu llarg metratge,

dues hores i mitja depel·lícula es visionengratament, ja que hitrobem personatgesdescrits amb lucidesai emoció. Un equipd’excel·lents intèr-prets donen vida aaquests personatgesfent-los arribar al’espectador amb to-ta la seva càrrega decontradiccions i en-capçalats per MarionCotillard, una de lesmillors actrius del pa-norama actual.

Lancelotz

Parèntesi06 Juliol de 2011

Petites mentidessense importància

Vàries persones m’hancomentat que s’es-tressen al mirar el co-rreu electrònic. Ensapuntem a llistes decorreu, reenviem co-rreus, vídeos...Aquestexcés d’informaciópot fer que deixem deveure correus perso-nals o interessants.Per això, m’agradariadonar una sèrie de

consells.1. Creeu carpe-

tes/etiquetes temàti-ques en el vostre co-rreu. A “opcions” po-deu configurar elvostre compte perquèels correus de certapersona vagin directa-ment a la carpeta/eti-queta i desapareguinde la safata d’entra-da. Així, quan vulgueu

veure un correu espe-cífic, el podeu anar abuscar.

2. Reviseu les op-cions de google-groups/yahoogroups.Es pot configurar lasubscripció a una llis-ta de correu perquèenviï un correu de re-sum diari, i no 50 aldia.

3. Borreu-vos de les

llistes que no us inte-ressin. Normalment alfinal del correu apa-reix un enllaç per do-nar-vos de baixa.

4. Useu un correucom gmail. El sistemad’agrupació de emailsper converses, al co-mençament es confús,però després es moltpràctic ja que t’agru-pa les converses com

si fossin un sol correu.5. Penseu dues ve-

gades a qui reenvieuun correu i si real-ment es interessant.Evitem saturar els co-rreus de les nostresamistats. Ens hoagrairan.

Bernat Costa

Saturació del correu electrònic

CINE

BURXANT ELS BYTES

CATHY J. COHEN I TA-VIA NYONG’O, EL TAN-GRAM EDICIONS, 2011Aquest recull de tex-tos fa un repàs críticde la teoria queer, lacorrent teòrica i acti-vista hereva del mo-vient feminista i d’alli-berament gai que sorgíamb força durant elsanys 90.

En el primer delstextos, Cohen n'exami-na el fet que s’obviencerts elements de di-ferenciació social, ge-

nerant un subjecteúnic, el queer o des-viat, que amaga ele-ments com la naciona-litat, la classe, la se-xualitat o la religió;igualment, consideraque amb aquesta teo-ria es produeix un dis-tanciament progres-sius dels discursos demoviment social, decarrer, cap a concep-cions més acadèmi-ques, de càtedra.

Aquesta uniformit-zació de les experièn-

cies de gènere ja foudurament criticada,especialment pel mo-viment feminista ne-gre, del feminismes dedones blanques i hete-rosexuals, a les ques'acusava de construiruna identitat de donahomogènia i naturalit-zada. Continua l'anàli-si —sense allunyar-sedel rigor, però amb untoc de sorna— sobre lanecessitat d’algunscol·lectius de trobarun marc teòric que ai-

xoplugui un movimentmolt divers, en què essobrevaloren les qües-tions més identitàries iles pràctiques i ape-tències sexuals, persobre d’altres compo-nents de lluita.

En els següents dostextos, Nyong’o esta-bleix un interessantparal·lelisme entre elmoviment queer i elpunk, sobretot en dosaspectes centrals.D’una banda, perquèel significat de punk iqueer són pràctica-ment coincidents, fanreferència a allò es-tranys, menyspreat,degradat, rar. I perquèdonen importància alsaspecte artístics, cul-turals i identitaris,d’aquests moviments acavall entre l’actitudvital i la filosofia. Del'altra, perquè tan elqueer com el punk do-nen molta importànciaal propi cos i al terri-tori, sobretot a la ciu-tat, com espais d'ex-perimentació i de con-flicte, amb la intenciód'elaborar una teoria ipolítiques radicals queno emetin judicis devalor, sinó que bastei-xin respostes. Interes-sant diàleg sobre pa-per d'aquestes duesautores, per primercop agrupats en unexemplar i en català.

Elba S. Mansilla

LLIBRE

Vols teoria queer(o millor la veritat)?

Als anys 30 la situacióal camp espanyol eradramàtica. Durant elsanys de la PrimeraGuerra Mundial l’estatespanyol s’havia be-neficiat del fet queles grans potencieseuropees estaven to-talment dedicades almanteniment de laguerra.

Molts dels indus-trials es van enriquirdedicant-se a l’expor-tació dels seus pro-ductes, però aquestaprosperitat, sempreper a uns pocs, era unmiratge. Quan la gue-rra va acabar va aca-bar l’exportació. Al’horta murciana, onhavien pujat els preusdels fruits i els salaris,tot es va esfondrar. Amés a més, tot es vaagreujar per culpa dela sequera que patiael pantà de Puentes.

Molts murcians, en-fonsats en la misèria,van optar per emigrar

cap a Amèrica, mar-xant des del port d’A-guilas sense cap tipusde documentació. Pe-rò aviat aquest co-rrent migratori vacanviar dirigint-se capa Barcelona, que crei-xia i preparava unanova exposició.

Per arribar, els mur-cians van utilitzarmitjans diversos.

Molts van marxar envaixell. En 35 hores deviatge i per 47 pesse-tes podien arribar aBarcelona. Els queviatjaven en tren pa-gaven més, però po-dien arribar més rà-pid.

Però se’ns dubte lagran majoria de mur-cians, molts dels qualsprocedents de Llorca,

van arribar en autom-nibús, que era més rà-pid i més barat, tot ique els viatges erenmolt durs. L’any 1927uns germans murciansdel poble d’Alcantari-lla, que eren conegutsamb el malnom de LosNanos, van iniciaraquesta línia, que to-thom anomenava el“transmiserià”. Enpoc temps aquestsgermans, amb famade negrers, van acon-seguir tenir quinze ve-hicles a la línia i nego-ciaven directamentamb els contractistesde Barcelona, quebuscaven mà d’obrabarata.

El periodista CarlesSentís va realitzar di-versos reportatges ala revista Mirador so-bre la situació delsmurcians que van te-nir molta repercussió,i entre els que desta-ca “Vint-i-vuit horesen transmiserià”, on

narra el viatge que vafer acompanyat delsmurcians que veniencap a Catalunya. Però,tot i fer una investiga-ció en profunditat, elsreportatges de Sentísvan ajudar per refor-çar estereotips encontra de la poblaciómigrada, afirmant,per exemple, que totstenien tracoma, unabactèria que encaraavui és la principalcausant de ceguera, ofent descripcions d’a-quests com si es trac-tés d’una cultura pri-mitiva.

Efectivament, en-tre els murcians es po-dia trobar un nombremolt elevat d’analfa-bets, però l’explicaciód’aquest fet l’hauríemde buscar en les des-igualtats socials i enles dures condicionslaborals i de vida aque es veien abocats.

Agus Giralt

Juliol de 2011 07

El títol és una expres-sió popular que indicaque has sorprès a al-tri amb quelcom des-concertant o colpi-dor. Tot i així moltagent es menja elpréssec sense pelar iestà també sorpre-nentment bo.

L’origen del pres-seguer el trobem a laXina on encara avuiés un arbre venerat;“l’arbre del bé i delmal”, en diuen. Ladomesticació del seucultiu s’inicià fa mi-lers d’anys ja que hantrobat escrits on se’lmenciona del s.X a.C.De la Xina arribà finsa Pèrsia - lloc d’onprengué el nom - ifou en la conquesta

d’aquesta per Alexan-dre el Gran quan elfruit ja arribà fins al’Europa Mediterrà-nia.

A Catalunya en tro-bem receptes docu-mentades en l’impor-tant llibre de cuinacatalana medieval “ElLlibre del Coch”. Unad’elles és una estran-ya recepta de prés-sec, el Pressegat,amb brou gras decarn, ametlles, sucrei gingebre, tot cuit iestofat i servit en es-cudelles.

Amb l’arribada dela cuina moderna, en-capçalada per Escof-fier a França a cavallentre els segles XIX iXX , trobem el prés-

sec formant part demoltes excelses pos-tres. Existeix una fa-mosa recepta que elxef francès va cuinaren honor d’una cone-guda soprano austra-liana de l’època, Ne-llie Melba, el PréssecMelba; senzill, deli-ciós i potent. Forad’aquestes grans re-ceptes clàssiquestambé el trobem enmolts plats de cuinatradicional catalana,tant dolços com sa-lats amb l’única limi-tació de la tempora-da. Els variats cocsde préssec de les te-rres de l’Ebre (on te-nen una varietat re-coneguda amb unaIGP, el préssec de la

Ribera d’Ebre) fins alsucós ànec amb prés-sec (un cosí llunyà dela recepta del Presse-gat medieval).

La recepta:Versió fàcildel PréssecMelbaINGREDIENTS

4 préssecs de vin-ya.

300g de sucre.300g d’aigua.Suc de llimona i su-

cre suficient.300g de gerds.50g de sucre.Gelat de vainilla.

ELABORACIÓEn primer lloc faremels préssecs en almí-var. Peleu el préssec,el partiu per la mei-tat i li traieu el pin-

yol. Els suqueu en elsuc de llimona i elsarrebosseu amb su-cre. Poseu les vuitmeitats en un pot devidre gros i ho deixeutapat unes 6 hores.Passat aquest tempshi aboqueu ja fred

l’almívar que haureufet prèviament barre-jant el sucre i l’aiguaen un cassó a focsuau i fins a la com-pleta dissolució delsucre. Un cop el pottapat el podeu ferbullir al bany maria

10 minuts i us n’asse-gurareu una millorconservació. Podeuperfumar l’almívaramb algun licor o béuna branca de canye-lla, una pell de taron-ja, pebre en gra,clau… El puré degerds és tant fàcilcom posar els gerdsnets i el sucre en uncassó a foc suau uns 8minuts. Ho triturem(ho podeu colar algust del consumidor)i ho deixeu refredar.

El muntatge el dei-xo a la vostre imagi-nació. Podeu evocarla pompositat d’unavetllada modernista idecorar-lo en excésperò les coses senzi-lles solen ser més bo-nes.

Núria May Masnou

Els “murcianos” (segona part)

Drap de la pols, escombra, espolsadors,plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,sabó de tall, baieta, lleixiu, sorrai sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,esponja, pala de plegar escombraries,gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria Mercè MarçalPremi Carles Riba 1976 Cau de Llunes

Fregalld’espart

Pela aquest préssec!

"No hi habarrera, panyni forrellat

que es poguésimposar a lallibertat de la

meua ment."Virginia Woolf

RAS I CURT

RACÓ HISTÒRIC

FOGONS DE TEMPORADA

Homes en un omnibús a Llorca l’any 1932

LA POESIA

En moviment08 Juliol de 2011

EL RACÓ DEL CASAL

Indignats,d’aquest segle

Casal Independentista de Sants

Aviat farà un any de la mobilitzacióregionalista més important d’ençàde la transició, la del milió d’indig-nats contra l’Estatut, i les retalla-des del constitucional.

Al final de la qual, el presidentMontilla, va haver de ser evacuat -sense helicòpter-, pels serveis deseguretat entre crits i intents d’a-gressió per part de regionalistes fi-loconvergents indignats amb les ti-sorades de Moncloa.

Més enrere hem d’anar a rebus-car l’hemeroteca del diari pro sis-tema La Vanguardia, per veure quea la pàgina 17 del 31 de maig de1984, els catalans indignats –pelcas Banca Catalana- formavengrups coordinats amb “walkie-tal-kies”, que fins i tot en van empen-tar amb membres de la seguretatdel President Pujol, que desprésincreparien a l’alcalde Maragall, ique fins i tot amenaçarien demort (mateu-lo!, mateu-lo!) al lí-der socialista Obiols.

Un article que acaba amb unaperla de Miquel Roca Junyent, onnega l’existència d’aldarulls perdesprés condemnar-los, i advertirque han estat els militants conver-gents els encarregats de solucio-nar-los.

Us sona la pel·lícula?Bé, doncs son aquests mateixos

mitjans i polítics els que posen elcrit al cel, la policia al carrer i la fis-calia sota pressió per intentar evi-tar per twitter, mail i ràdio que elsindignats d’aquest segle posincontra les cordes a diputats, con-sellers i presidents electes, queens retallen drets, drets socials inacionals.

El passat 17 de Juny a lesCotxeres de Sants es portar aterme l’acte de constitucióde l’associació Sants-Montjuïc per laIndependència continuadorade les consultes independen-tistes i amb una finalitat clarad’aglutinar tot el movimentindependentista per crear unfull de ruta que generi prousuport social per crear unambient propici per poderassolir l’Estat propi.

Grup promotor de Sants-Montjuïcper la Independència

La consulta popular sobre la indepen-dència de Catalunya celebrada el pas-sat dia 10 d’abril a Barcelona va esde-venir una gran festa de la democràcia.Més enllà del gran èxit d’organitzaciói participació, va quedar clar que espodia opinar sobre un tema delicatsense que això suposés cap problemasocial. Tothom que va voler participarho va poder fer lliurement i sense in-cidents. Com a Barcelona, aquestaconsulta s’ha realitzat a moltes pobla-cions catalanes i els grups que les hanorganitzat han mantingut una estruc-tura de funcionament per tal d’anar

mantenint els debats sobre quin haviade ser el futur del nostre País. Aixòmateix va passar al nostre districte, onràpidament es va veure que es podiaconstituir una nova associació quemantingués viva la flama encesa per lagent que, durant molts mesos i sorte-jant els diferents obstacles posats perles administracions que paguem en-tre tots i totes, havien aconseguit tirarendavant el seu projecte.

PRIMERS PASOS PER CREAR L’AS-SEMBLEA NACIONAL CATALANAParal·lelament, el passat dia 30 d’abriles va celebrar al Palau de Congressosde Barcelona la Conferència Nacio-nal per l’Estat propi. A la conferènciahi van assistir, a títol individual, per-sones d’arreu de Catalunya que s’ha-vien organitzat i havien mantingutl’estructura de les consultes, repre-sentants de plataformes sobiranistes iuna variada representació de la socie-tat civil catalana. L’objectiu de la Con-ferència, que era fer el tret de sortidaper a la constitució de l’AssembleaNacional Catalana la propera tardor,es va aconseguir brillantment. LaConferència va comptar amb la parti-cipació de diferents persones que ha-vien col·laborat amb Sants-MontjuïcDecideix i que van veure l’oportunitatque aquesta nova organització quevolien crear al nostre districte esde-vingués la secció local de la futura As-semblea Nacional Catalana.

mig, majoritàriament al Principat, pe-rò també en d’altres indrets dels Paï-sos Catalans i a la Catalunya exterior.

L’Assemblea que es constituirà java anunciar que no es convertirà enpartit polític com ha passat amb d’al-tres moviments i que no concorrerà acap elecció. La seva fita serà aglutinartotes les sensibilitats del món inde-pendentista, sobiranista o catalanista,es digui com es vulgui dir. Es preténaixoplugar tothom que comparteixi laidea que només hi ha una opció des-prés de més de 30 anys de relacionsfrustants i enganyoses amb Espanya,que comparteixi que no hi ha cabudaper al federalisme ni per a cap menade relació entre iguals amb aquestaEspanya rònega de sempre.

A la Conferència es va escollir unSecretariat i un Consell permanentque seran els encarregats de conduiraquest procés fins a la constitució del’Assemblea, a la propera tardor, elprimer i de vetllar aquesta conduccióel segon. Serà una feina difícil, dura icomplicada i caldrà treballar molt alllarg i ample de tot el territori, peròsens dubte serà també una tasca en-coratjadora i il·lusionant perquè elnostre País està vivint una de les èpo-ques més interessants i engrescado-res de la nostra història.

Més informació a:http://www.assemblea.cat

http://www.smxi.cat

Logo de Sants - Montjuïc per la Independència.SANTS-MONTJUÏC PER LA INDEPENDÈNCIA

Es constitueix Sants-Montjuïcper la Independència

Posats a la feina, el passat dia 17 dejuny vàrem constituir al nostre Dis-tricte l’Associació Sants-Montjuïc perla Independència, que ha estat pro-moguda pel grup coordinador de laConsulta sobre la Independència del10 d’Abril. Al mateix temps es vaconstituir també l’Associació PobleSec per la Independència, amb laqual treballarem plegats pel tal decontribuir a la creació de l’AssembleaNacional Catalana la propera tardor,una iniciativa que pretén aglutinar totel moviment independentista amb unfull de ruta concret decidit a aconse-guir una majoria social suficient per-què l’Estat Propi sigui un fet.

Aquesta Assemblea Nacional seràl’encarregada de conduir el procésd’autodeterminació del nostre país,perquè la societat civil catalana hacomprès, de manera clara i diàfana,que si vol aconseguir la independèn-cia haurà de treballar fins que la pro-posta estigui tan madura i tan assumi-da per la ciutadania que els nostrespolítics no tinguin cap altra sortidaque acceptar de convocar el referèn-dum.

COM SERÀ L’ASSEMBLEAL’èxit de la conferència ha posat demanifest la imperiosa necessitat quealgú reculli els fruits de la gran mani-festació del passat 10 de juliol de2010 i de les diverses consultes sobi-ranistes fetes al llarg del darrer any i

Aportacionsvoluntàries a

LA BURXA

_______euros(escriure amb

claretat)

Col·laboracióanual amb

LA BURXA

5 euros/mes(60 euros l’any)

Amic/amiga deLA BURXA

3 euros/mes

(36 euros l’any)

Fes-te amic o amiga de

Les subscripcions a LA BURXA acompliran dosobjectius: fer-la arribar allà on la sevadistribució no arriba i contribuir

econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres: mitjançantcorreu convencional, per domiciliació

bancària o manualment (pots deixar-ho alTerra d'Escudella, c/Premià,20).

Així que ja saps!

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Caixa/Banc_______________________________

Nom del titular_____________________________

CODI ENTITAT

CODI SUCURSAL

CODI SEGURETAT

NÚM DE COMPTE

Es prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts quepresentarà LA BURXA

Data__________ Signatura

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Vull rebre LA BURXA a casa

Juliol de 2011 09

LA BORDETAMON AMOUR

Can Batlló: feli-citat i futur

Comissió de Veïns de la Bordeta

El barri de la Bordeta ha fet història.Hem aconseguit entrar a Can Batllói recuperar una nau, el bloc 11, pera usos veïnals. Després d’una llargaespera de més de 35 anys hem co-mençat a veure com el vell somnide recuperar Can Batlló pel barri espot començar a fer realitat.

El passat 11 de juny finalitzava elcompte enrere iniciat el mes demarç del 2009 i una multitud esconcentrava davant el portal deConstitució 19. Els 3 cercaviles quehavien recorregut el barri confluïena la placeta de la Pelleria i s’ajunta-ven amb la gentada que els estavaesperant. A les 12 del migdia, des-prés d’una traca, les portes de CanBatlló s’obrien i començaven 3 diesde festa.

És molt difícil descriure en pa-raules les experiències i sensacionsviscudes durant la jornada del dia11 de juny perquè quan es tractad’expressar sentiments totes les pa-raules es queden curtes i els hi faltaalguna definició. Posats a estriar, fe-licitat és el terme que se li acostamés. El diccionari defineix felicitatcom l’estat de l’ànim plenament sa-tisfet i felicitat és el que hi havia eldia 11 de juny a la Bordeta.

I amb aquest estat d’ànim enca-rem el futur de Can Batlló i del ba-rri. Ens queda molta feina per fer.Recuperar una nau per a usos veï-nals és només un dels objectius queens havíem marcat. Entre d’altresencara falten que els industrials iveïns afectats siguin indemnitzats ireallotjats, que els habitatges socialses comencin a construir, que esconstrueixi immediatament l’ÀreaBàsica de Salut (ambulatori) ja pla-nificada i pressupostada als terrenysde la Magòria i enderrocar els mursdel frontal del carrer Constitucióper permeabilitzar i millorar els ac-cessos i trobar un ús de la nau prin-cipal com a equipament relacionatamb l’economia social.

L’Anuari Mèdia.cat recull elstemes més obviats pels mit-jans de comunicació catalansdurant l’últim any.

Ivet Eroles

Els temes més silenciats o més insufi-cientment tractats pels mitjans de co-municació dels territoris de parla ca-talana tenen cabuda en aquest docu-ment, que no solament els explica,sinó que ofereix un anàlisi del seu

tractament en els mitjans i bibliogra-fia per entendre’ls.

Aquest informe pren com a modelel “Project Censored”, una iniciativanord-americana que monotoritza la“censura moderna”, diferent d’aque-lla que s’acostuma a relacionar ambels sistemes autoritaris. En paraulesde Roger Palà, coordinador de l’Anua-ri, la censura moderna “és aquell ti-pus de censura que es dóna a les so-cietats occidentals, és sibil·lina i al’hora efectiva i consisteix en l’omis-sió d’uns determinats temes per con-

dicionants polítics, econòmics, em-presarials...”.

L’Observatori Crític dels Mitjans(Media.cat), impulsat pel Grup de Pe-riodistes Ramon Barnils i la Fundació

Espai Català de Cultura i Comunica-ció (Escacc), ha editat la primera edi-ció del document amb la col·labora-ció del Col·legi de Periodistes de Ca-talunya. Aquest treball es pot trobaren format PDF a la web de Media.cato es pot obtenir de forma impresa igratuïta al Col·legi de Periodistes.

imatge de l’anuari. MEDIA.CAT

Els silencisdels mitjans

«La premsa alternativa és important perquè preci-sament té una agenda temàtica completamentdiferent a la dels mitjans convencionals»

Roger PalàCoordinador de l’Anuari Media.cat 2011

Amb la publicació del’Anuari sobre els temes méssilenciats pel periodismedurant l’any 2010, des de laBurxa aprofitem per parlaramb Roger Palà actual coor-dinador de l’anuari d’en-guany, on fa un repàs de l’a-nuari de 2010 i l’estat de lapremsa actualment .

Ivet ErolesBarcelona

Quins són els criteris que heu uti-litzat a l'hora de seleccionar els te-mes?

Primer es va fer un recull d’unavuitantena de temes de la premsa al-ternativa i la premsa convencional.D’aquests 80 temes el consell de re-dacció en va seleccionar 12, són els

temes dels que s’ha parlat menys.Hem procurat que aquesta seleccióestigui distribuïda a nivell territorial.A nivell temàtic també volíem que hihagués un cert equilibri, que toqués-sim tots els àmbits.

En el treball heu ressaltat la impor-tància dels mitjans alternatius i lo-cals en la cobertura d’aquests te-mes.Si fem una repassada als mitjans alter-natius trobem com la majoria d’a-quests temes hi han aparegut. Tot i ai-xí, en hi ha que també han sortit a lapremsa convencional. Intentem des-tacar la part positiva i en cadascundels reportatges que publiquem femuna petita peça on destaquem quinshan estat els mitjans que han fet unabona cobertura dins del poc que s’hatractat.

La premsa alternativa és importantperquè precisament té una agenda te-màtica completament diferent a ladels mitjans convencionals i és méspossible que aquests temes hi puguin

aparèixer. En un futur aquest tipus depremsa cada vegada serà més impor-tant i cada vegada tindrà més reper-cussió. Els mitjans convencionals ani-ran perdent terreny. Les qüestions so-cials, internet i la premsa alternativainflueixen en aquest canvi.

Com valoreu aquesta primera edi-ció?Aquest anuari és un assaig perquè vo-lem que l’any que ve sigui més com-plet i comptar amb més recursos. Encerta forma volem que el projecte tin-gui continuïtat i que tinguem més ca-pacitats i més mitjans per dur-lo a ter-me.

Com ha sigut la reacció dels mit-jans i de l’opinió publica?

Ha tingut cert ressò a la premsa.Hem fet un recull en que es veu quinssón els mitjans que ho han tractat. Es-tem contents perquè un dels objec-tius de l’Anuari era posar sobre la tau-la que hi ha uns temes que els mitjansno han tocat.

Notícies silenciadesl’any 2010

1. Una mort, maltractaments i abu-sos de poder als centres d'interna-ment d'immigrants, els CIE.2. Empreses catalanes exploten deforma il·legal recursos del Sàhara Oc-cidental.3. Investigació de la fundació delgendre del rei, Iñaki Urdangarin, peruna subvenció injustificada.4. L’empresa Abertis té el monopolide les autopistes catalanes, que ja es-tan amortitzades.5. La militància franquista i els escàn-dols de corrupció de Juan AntonioSamaranch.6. L’Estat espanyol no reconeix la fi-gura de la dació de pagament, quepermet saldar el deute hipotecarimitjançant el retorn de l’habitatge.7. 80 agressions feixistes i racistes alPaís Valencià sense resoldre.8. La banca espanyola ha guanyat66.111 milions d’euros des del 2007.9. L’absolució de la jove anarquistaNúria Pòrtulas: el Tribunal Supre re-sol que no va col·laborar amb capbanda armada.

multitud de pancartes artesanals ipiulades». Aquest és l'objectiu: retenirsobre paper la memòria compartidades del 15 de maig fins al 19 juny.

El grup editor del projecte el for-men l'editorial Llibres a Mida, La ciu-tat invisible —encarregada del dissenygràfic—, Claraboia —dels vídeos pro-mocionals— i el setmanari La Directa—de la producció fotogràfica. El dis-seny editorial ha estat una iniciativaconjunta de tots els col·lectius i l'ob-jectiu és fer un llibre «eminentmentfotogràfic», però que inclogui tant re-flexions de gent anònima, com con-signes i aportacions de persones re-conegudes. El projecte portarà per tí-tol RT#15M: connectades a la xarxa,coordinades a les places. Així volenreconèixer el paper central que hantingut les xarxes socials twitter i face-

book tant en les mobilitzacions, comen combatre la intoxicació dels mit-jans de comunicació.

Per fer viable econòmicament elprojecte, el grup promotor ha obertun compte a la web de Verkami, ini-ciativa dedicada al crowdfunding, unaforma per finançar projectes a partird'aportacions individuals. El llibrecostarà 15 , tindrà 120 pàgines a totcolor i una tirada inicial d'entre 2.500i 5.000 exemplars.Els beneficis deri-vats de l'edició del llibre es volen des-tinar al mitjans de comunicació alter-natius que han donat cobertura a lesmobilitzacions: les ràdios lliures Con-trabanda i Bronka, latele.cat i el set-manari La Directa.Més informació: http://www.verka-mi.com/projects/427-rt-15m ihttp://rt15m.marsupi.org/

Aquest particular recull d'i-matges i piulades vol ser unamemòria col·lectiva del movi-ment de les acampades desdel 15 de maig fins a la mani-festació del 19 de juny.

Elba S. MansillaSants

Ara ja fa unes setmanes que treballenper recollir els testimonis visuals i es-crits del moviment del 15M: seleccio-nant imatges i fent una tria dels milersde tweets i hashtags, dels usuaris, in-dividuals i col·lectius, que han om-plert la xarxa amb les «veus lúcides,punyents o amb humor que des del’anonimat han sigut plasmades en

Cultura10 Juliol de 2011

Memòria gràfica del moviment dels indignats

El mostrador

Mitja dotzena de coope-ratives i el conjuntd'ens federatius delsector ens vam reunirel passat 20 de maig

per definir les línies que volem quedonin continuïtat al Projecte BarriCooperatiu. Els tres eixos de treballseran la promoció, el finançament i laintervenció comunitària.

En l'àmbit de la promoció, es volaprofundir en la detecció de necessi-tats de les cooperatives i en la cam-panya de visibilització del sector coo-peratiu a Sants, amb el mantenimentdel domini sants.coop i l'organitzacióde més activitats com els tallers “Quèés una cooperativa de treball i comfunciona?” o la Segona Jornada deCooperativisme dedicada als grups de

consum crític. Un altre dels objectiusés intercanviar experiències entre co-operatives i oferir assessorament pro-fessionalitzat als emprenedors.

Un altre dels punts estratègics és elfinançament, en què es volen explo-rar formes per relacionar l'economiasocial amb els estalviadors ètics localsi donar a conèixer els productes decrèdit cooperatiu.

D'altra banda, es vol denunciar ifer front comú a les retallades en elsector públic, que en el cas de coope-ratives com Ambulàncies Catalunya oAposta, redueixen el seu pressupostanual prop d'un 10%. A més, es volaconseguir un tractament de discrimi-nació positiva per a les cooperativesdes dels ens federatius.

En l'àmbit de la intervenció comu-

Línies decontinuïtatper alProjecteBarriCooperatiu

Cooperes o Competeixes

nitària, es va valora molt positivamentla participació general del ProjecteBarri Cooperatiu en la campanya “Re-cuperem la Lleialtat Santsenca”, i esvol intensificar la col·laboració a CanBatlló, amb iniciatives futures com ha-bilitar un viver de cooperatives o pro-piciar la creació d'una cooperativa deconsum.

LES NECESSITATS DEL SECTORA la reunió van participar diferentscooperatives de treball com Ambu-làncies Catalunya, TATespais, Aposta,Fil a l’agulla i La ciutat invisible. Engeneral, la crisi està obligant-les a op-timitzar recursos, i combinar projec-tes de petit i gran format, per fer frontals problemes de finançament delsprojectes i les fortes retallades al sec-tor públic.

Així, doncs, la crisi fa que les coo-peratives, sobretot les més joves, esti-guin molt centrades a consolidar imantenir la seva activitat.

La propera reunió del Projecte Ba-rri Cooperatiu es celebrarà el 8 de ju-liol, a les 12 del migdia, a la Federacióde Cooperatives de Treball de Cata-lunya (Premià, 15).

Una de les imatges creades per promocionar el projecte. MANOLÍN

Coneixíeu el Bèlit? La revetlla de Sant Joan a la Osca

El 23 de juny es va celebrar la tradicional revetlla de Sant Joan, or-ganitzada pel Casal Independentista de Sants, a la plaça d’Osca. Lafesta va estar amenitzada per un sopar popular i l’actuació dels dia-bles de sants, que van fer un petit correfoc i van encendre la fogue-ra amb un mastil en forma de tisores que simbolitzava el rebuig ales actuals retallades. La vetllada va acabar amb la música del grupEls Catarres i punxa discos amb el soroll dels petards de fons.

ALBERT RICAT SANJUAN

lunya i el País Valencià que presenta for-ça similituds amb el beisbol. Anomenattambé “bòlit”, “boli”, “escampilla” o“pic i pala”, s'organitza en dos equipsde dos o tres individus i es basa en im-pactar un bastonet de fusta (el bèlit)per mitjà d’una altra fusta amb formade pala (la cana).

Se situa el bèlit al terra i amb la palaen posició vertical, s'hi dóna un cop perla part on el bèlit té forma cònica, pro-vocant que aquest s'alci. Aleshores, unavegada a l'aire, se l'ha de picar amb la pa-la a mode de raqueta, intentant que va-gi el més lluny possible. Mentre el bèlitvola, els altres jugadors rivals tracten d'a-gafar-lo, però així que cau a terra, ja noel poden tocar. Si tenen la fortuna de ca-çar-lo al vol, passa aquest equip a colpe-jar. El tirador, després de cada cop, dei-xa la cana a terra, de tal manera que l’e-quip rival mirarà de tocar-la amb el bèlit

des d’allà on ha caigut. Si la toquen, eljugador que havia llançat el bèlit quedaeliminat. El joc acaba quan un dels dosequips arriba als 50 punts, obtinguts se-gons l’efectivitat dels tirs.

Això no seria una notícia específica-ment burxaire si no fos perquè es tractad’un esport molt vinculat a la reivindica-ció nacional, i sobretot perquè enguanyun equip de Sants s'ha ficat de ple enaquesta aventura del Bèlit. El Casus Bè-lit és de fet el primer equip sorgit al bar-celonès, i està patrocinat pels amics delCasal Independentista Jaume Compte,que també n'és la seu. Aquesta tempora-da acaben de viure de primeramà el seuprimer Campionat del Món de Bèlit, ce-lebrat anualment a Girona i que ja por-ta set edicions.Esperem que, desprésd’aquesta temporada d’estrena, laBurxa pugui ser testimoni dels seustriomfs en futures competicions.

No tot és futbol en aquestavida, o si no que els ho diguinals jugadors del Casus Bèlit,l'equip santsenc que aquestatemporada s'ha introduït en elBèlit, un esport que tot i sertradicionalment català, ésencara poc visible als mitjans.

Àngel Bravo AlmirallSants

Diuen que al món hi ha centenars d’es-ports, per tant sembla comprensibleque de la gran majoria mai no en sa-brem res. La cosa sembla més preocu-pant quan desconeixem el que anys en-rere s’ha practicat a la nostra terra, iaquest és el cas de jocs com el Bèlit. ElBèlit és un esport tradicional de Cata-

SOLIDARITAT

El consellerd’InteriorFelip Puigtorna a actuarEl conseller d’Interior Felip Puig jaarrossega varis actes contra elsconvilatans que pressuptament elshi ha de garantir la seva seguretat.El 23 de juny, durant la seva com-pareixença a la comissió d’Interiordel Parlament de Catalunya, vaafirmar que ordenà identificacionsi imputacions d’un elevat nombrede persones que durant l’acciósimbòlica del bloqueig de les por-tes del Parc de la Ciutadella, erenpresents a l’acte.Aquesta feina d’investigació delsprincipals activistes implicats se lidemanà a la Comissaria Generald’Investigació Criminal (CGIC),una part del cos policial de la qualestà imputat per delictes decol•laboració amb una xarxa denarcotraficants. Uns mossos que,malgrat la seva història, han rebutel suport polític i institucional del“conseller de la seguretat ciutada-na”.Sembla, però que aquesta segure-tat de la que parla Puig s’esvaeixen el moment en que actua ell i laseva companyia.

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

Paolo Vasile, con-seller delegratde telecinco,afirma que la Be-lén Esteban és laprecursora del15M, pel seu pa-per de dona in-corformista .

A veure...

La Xarxa d’Intercanvi de Sants amb Can BatllóEl passat 11 de juny el veïnat de La

Bordeta va entrar al polígon indus-trial de Can Batlló per a apropiar-sedel Bloc 11 i donar impuls als neces-saris equipaments socials que man-quen a la Bordeta.

La Xarxa d’Intercanvi de Sants, laXis, disposarà d’un petit espai a CanBatlló.

Ja el mateix dia 11 va sorgir algunaproposta de col•laboració per part

d'un comerciant de donar roba a laXis-Can Batlló per a futurs intercan-vis, i a hores d'ara ja tenim centenarsde peces de roba emmagatzemadesque ens ha vingut a portar ell mateix.

És així que al proper mercat d’in-tercanvi del 4 de setembre exposaremla roba i la canviarem pel material detota mena que faci falta a Can Batlló.Aquest material l’especificarem a lapropera Burxa d’agost-setembre.

Can Batlló és del barri i és respon-sabilitat de totes transformar el queera fins el 11 de juny un espai per al’especulació i els interessos privatsen un espai gestionat des de els inte-ressos de la col•lectivitat veïnal.

Més informació:http://canbatllo.

wordpress.comhttp://intercanvis.sants.org/

Juliol de 2011 11

Els presidents del PaísValencià i de les Illes comen-cen el seu mandat amb polè-mica: Camps crea un decreton s'eliminen les línies envalencià només 8 dies desprésde les eleccions i Bauzá supri-meix Política Lingüística. Amés, a les Illes, el curs que veel conseller d'Educació farà undecret de llengües que substi-tuirà l'actual decret demínims.

Irene Jaume GambínSants

El govern valencià al·lega que l'objec-tiu del decret és fomentar el plurilin-güisme, però a la pràctica és l'execu-ció d'un sistema únic, ja que per dur-lo a terme sacrifica les línies envalencià i el sistema d'immersió lin-güística, el qual ha donat molts bonsresultats segons la pròpia conselleriad'Educació.

Per altra banda, els arguments es-grimits pel govern balear han estat lanecessitat de retallar despeses i la lli-bertat d'elecció. Aquest darrer argu-ment va ser el més utilitzat durant ladarrera campanya electoral del PartitPopular (PP). El govern ha eliminatPolítica Lingüística, però també s'haeliminat de l'Ajuntament de Palma i, acurt termini, també s'eliminarà delConsell Insular de Mallorca.

MALGRAT LA DEMANDA, SESUPRIMIRANSegons un estudi d'Escola Valencianade l'any 2010, més de 93.000 alumnesno estudien en valencià per falta deplaces. Enguany s'ha presentat l'Infor-

me sobre l'ensenyament en valencià,dut a terme pel Sindicat de Treballa-dores i Treballadors de l'Ensenya-ment del País Valencià (STEPV-Inter-sindical Valenciana), on es constata lalenta aplicació de la Llei d'Ús i Ensen-yament del Valencià (LUEV) – aprova-da fa gairebé trenta anys –: només un29% de l'alumnat rep l'ensenyamenten valencià, malgrat la demanda crei-xent (del curs 1995-1996 al curs ac-tual s'ha augmentat un 199,2% elnombre d'alumnes que estudien envalencià). L'STEPV ha destacat que laConselleria d'Educació ha dificultatl'ensenyament en valencià a través demodificacions de la normativa de des-plegament de la LUEV, retallades deles partides pressupostàries per aju-des al valencià, amenaces de fer des-aparèixer els programes lingüístics...

L'exconseller d'Educació, Font deMora, va presentar l'esborrany del de-cret, que representaria l'eliminació deles línies en valencià per crear un sis-tema únic que integràs el castellà, elcatalà i l'anglès i, així, “fomentar elplurilingüisme”. El seu successor, Jo-sé Císcar ja ha anunciat que seguirà lalínia del trilingüisme, ja que és posi-tiu tant per al castellà com per al cata-là.

ELS ARGUMENTS: LLIBERTAT D'E-LECCIÓ I AUSTERITATEnguany s'han complit 25 anys de l'a-provació de la llei de normalitzaciólingüística (que es deriva de l'Estatutd'Autonomia), la qual pretenia nor-malitzar el català a l'administració, fo-mentar-lo entre la població i conver-tir-lo en llengua vehicular dels centreseducatius. L'actual govern del PP (se-guint l'estela del govern de Matas),però, no aprova que el català siguiobligatori per treballar a l'administra-ció, com tampoc no aprova l'existèn-cia de Política Lingüística, ni el decret

de mínims. Aquest decret, consensuatper tots els partits i aprovat el 1997,va establir que, com a mínim, un 50%de les classes que s'imparteixen en elscentres han de ser en llengua catala-na. I aquest és el decret que el PP, através de Rafel Bosch (portaveu delgovern i conseller d'Educació), volmodificar amb l'argument de la lliber-tat d'elecció de les famílies.

L'austeritat és l'altre argument queal•lega el PP. A l'Ajuntament de Pal-ma, a banda de la supressió de Políti-ca Lingüística, es retallarà el progra-ma de dinamitzadors lingüístics. Elprojecte, que l'any 2010 només va re-presentar un 0'03% del pressupostdel consistori (207.762 euros de 586milions), es va endegar el 2008 i hatreballat per la integració de la pobla-ció nouvinguda a través del català, ai-xí com entre la població escolar.Aquesta iniciativa ha esdevingut unaexperiència molt enriquidora en ba-rris com Son Gotleu, el Camp Redó iSanta Catalina. Tot i així, el batlle, Ma-teo Isern, opina que ara “no és tempsde dinamitzadors lingüístics”.

L'ens de comunicació públic, IB3,tampoc no se'n salva i ja s'ha fet pú-blic que els informatius de la televisióillenca no tendran ni correctors ni co-rrectores lingüístiques, fet que provo-carà que el model lingüístic de la ca-dena pública estigui en mans dels re-dactors dels informatius.

VEUS EN CONTRA A BANDA IBANDALes reaccions de la societat civil nohan tardat gens en arribar. L'Obra

Cultural Balear (OCB) va emetre uncomunicat on considerava que l'elimi-nació de la Direcció General de Políti-ca Lingüística era un fet “del tot des-encertat” i que demostra “molt pocasensibilitat cap a la llengua pròpia”.L'entitat també ha lamentat totes lesaltres actuacions del govern i del con-sistori palmesà i per aquest motiu haendegat una campanya juntamentamb la coalició PSM-IV-ExM (Partit So-cialista de Mallorca-Iniciativa Verds-Entesa per Mallorca) sota el lema “Vo-lem una Palma cultural i en català”. Lacampanya pretén que l'ajuntament dela ciutat “impulsi el català amb políti-ques valentes i efectives”. També re-corden a Isern que la ciutadania dePalma té uns drets “reconeguts legal-ment que no pot menysprear”.

Pel que fa al País Valencià, EscolaValenciana ha fet pública la seva indig-nació davant aquests fets i ha criticatdurament el nou model, que provo-carà un “arraconament” del valencià ales escoles i als carrers. Escola Valen-ciana considera que les llengües nos'aprenen sumant idiomes a partsiguals al currículum escolar, sinó que“s'ha d'aprofundir en la immersió lin-güística” i que “no s'han d'improvisarmodels educatius”. L'entitat va convo-car una manifestació de rebuig el 18de juny, a la qual van assistir-hi15.000 persones per reclamar ensen-yament en valencià i de qualitat.

Camps i Bauzáarraconen elcatalà

Camps i Bauzá són del sector més espanyolista i dretà del PP, que defensa postulats moltpolémics envers el català. Aquest fet ha repercutit al partit, on s’han viscut tensionsinternes per aquest tema. INTERNET

polítics i al gran capital, i un sindica-lisme anarquista desarticulat. Si deixad’existir una consciència política enuna majoria social, per què cal mante-nir un Estat del Benestar?

Està començant a canviar tot aixòdarrerament?Hi ha molta gent, gran i jove, que es-tà sortint al carrer, per consciènciapolítica i per necessitat. Tota la gentque ara no està baixant al carrer hofarà d’aquí a sis mesos o d’aquí a unany perquè es queda sense feina isense cobertures socials, o perquè elgrau de precarització laboral és insu-portable.

L’acció del 15 de juny de bloqueigdel Parlament per aturar i denun-ciar la sessió de debat d’uns pres-supostos que retallen drets socialsva ser fortament criminalitzada através de la violència i va obrir undebat entorn aquest tema. Quinaés la teva posició?Des de l’antropologia tota forma dedesigualtat social implica un grau deviolència. La societat capitalista es fo-namenta estructuralment en la vio-lència, l’explotació i la mentida. Laviolència que hauria d’aparèixer cadadia als mitjans de comunicació és queel 20% de la societat catalana sobre-viu amb 500 euros al mes. Això és te-rrorisme d’Estat. Violència és viure enuna societat de rics i pobres, haver deconsagrar tota la teva vida a sobreviu-re materialment. No és que el 15 dejuny la gent segrestés el Parlament. ElParlament està segrestat per les elitseconòmiques internacionals i perl’Estat espanyol. Els polítics són tite-lles del poder econòmic. La gent té

Gerard Horta és poeta i doc-tor en Antropologia Socialper la Universitat deBarcelona, on exerceix coma docent. És membre delGRECS (Grup de Recercasobre Exclusió i ControlSocial) de la UB i ha publicatdiversos llibres: «De la místi-ca a les barricades», «Cos irevolució. L’espiritisme catalào les paradoxes de la moder-nitat» i «L’espai clos. Fòrum2004: notes d’una travessiapel no-res», entre d’altres. El20 de juny va fer una xerra-da a la pl. de Sants convoca-da per #Acampadasants perreflexionar sobre la violència.

Gemma PareraSants

Com valores el moviment delsindignats en el marc de les lluiteshistòriques pels drets socials?Per una banda, crec que el movimentdel 15M neix com una operació orga-nitzada per les elits polítiques i eco-nòmiques per desactivar una críticaintegral del capitalisme des de dinsdels moviments contestataris. D’altrabanda, s’hi ha sumat molta gent quehavia continuat organitzada malgratla desmobilització social a Catalunyades de la fi dels anys 70. També s’hihan sumat moltes persones que maihavien sortit al carrer. A Catalunya el

CAN BATLLÓ ÉS PEL BARRI[DISSABTE 9 de juliol]12.00 | Vermut15.00 | Dinar popular16.00 | Xerrada sobre «la Crisi deldeute» a càrrec d'Ivan Gordillo,membre del Seminari d'EconomiaCrítica Taifa17.00 | Cercavila d'indignades deSants: un recorregut per algunesde les indignacions del barri

[Lloc: C. Constitució, 11 - Can Batlló,Organitza: Plat. Cant Batlló és pel Barri]

CINEMA A LA FRESCA[DIJOUS 7 de juliol]22.00 | Cinc Minuts de Glòria

[DIJOUS 14 de juliol]22.00 | Pa Negre

[DIJOUS 21 de juliol]22.00 | Amador

[Lloc: C. Sants, 79, Organitza:Cotxeres de Sants]

NITS POÈTIQUES D’ESTIU[DIJOUS 7 de juliol ]18.30 | Poemes de Josep RamonRoig, Andreu "Sito" Subirats i NúriaMartínez Vernís.

[DIJOUS 14 de juliol ]18.30 | Poemes de Carles Rebassa,David Caño i David Castillo.

[DIJOUS 21 de juliol ]18.30 | Poemes deMarc Romera,Lluis Calvo i Mireia Calafell.

[Lloc: Riego, 35,Organitza: La Ciutat invisible]

ASSEMBLEES INDIGNADES[CADADILLUNS]20.00 | Assemblea Intercomissions

[CADADIJOUS]20.00 | Assemblea General

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta

moviment inicial dels indignats haquedat desbordat per plataformes po-pulars crítiques. El valor és que lagent s’ajunti de forma assembleària.Hi ha d’haver unitat popular, perquèens trobem en un moment crític. Te-nim dues alternatives, o bé el nou or-dre mundial, capitalista i feixista, o béuna altra cosa, i aquesta alternativadepèn de si la gent surt o no al carrer.

Com ens mostra el pla d’austeritat

aprovat a Grècia, podem afirmarque els governs estan controlatspel capital financer?A Europa està passant el que fa dèca-des que succeeix a la resta del món.El Banc Mundial i el Fons MonetariInternacional ens porten a una priva-tització dels serveis públics, a des-muntar totes les conquestes socialsguanyades al llarg dels últims 150anys i a una precarització estructural.Ens encaminem cap a una societatglobal esclavista. Sona apocalíptic,però som al principi de l’apocalipsi.Això ha arribat a Europa perquè ja nohi ha risc de revolució. La classe tre-balladora estem «imbecil·litzats» i des-mobilitzats. Estem atrapats entre ellloguer i la hipoteca, amb uns sindi-cats majoritaris, CCOO i UGT, que te-nen una servitud absoluta als partits

tot el dret a expressar el seu rebuig.

Quin és el paper dels mitjans decomunicació en la construcció deldiscurs entorn la violència?Cal distingir entre els mitjans públicsi els privats. Els privats depenen degrans grups empresarials i, per tant,tenen una ideologia burgesa. Els mit-jans públics haurien de reflectir l’he-terogeneïtat existent però són un re-flex més de la ideologia burgesa.

Com més podran atacar aquestmoviment?Primer, amb la criminalització a travésde la violència. Segon, amb l’apologiadel discurs ciutadanista, que vol dirque el bon ciutadà calla, obeeix i ac-cepta la seva explotació. El tercer ele-ment és intentar dividir la classe tre-balladora catalana entre autòctons iimmigrants, quan hi ha una sola clas-se treballadora catalana nascuda aarreu del món. I el darrer punt, elxantatge de la por, perquè la por pa-ralitza, és una eina de control social.

I com es pot avançar i respondre aaquestes amenaces?Cal que la gent assumeixi que el po-der és a les nostres mans i que podemorganitzar la societat d’una altra ma-nera. Reivindico l’amor i la revoluciócom a única sortida cap a una societatinternacional en que totes les col·lec-tivitats puguin organitzar-se com ellesmateixes decideixin. És importantque la gent no tingui por, vindrà re-pressió, però és ara o mai. Tot el queestem perdent els últims anys no horecuperarem. Davant d’això hemd’organitzar-nos als carrers o als llocsde treball i hem de lluitar junts. No hiha sortida individual, la sortida seràcol·lectiva o no serà.

Gerard Horta en un moment de l’entrevista. ÀNGEL BRAVO ALMIRALL

«El Parlamentestà segrestat perles elits econòmi-ques internacio-nals i per l’Estat»

«Hi ha d’haverunitat popular,perquè ens enca-minem cap a unasocietat globalesclavista»

«La violència que hauriad’aparèixer als mitjans decomunicació és que el 20%de la societat catalanasobreviu amb 500 euros»

GERARD HORTA

Juliol de 2011 LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(c. Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Gemma Parera Álvarez, Pau Canela, Soto, BernatCosta, Jordina i Laia Sánchez Amat, Carme Roselló,Ester Rams, Anna Farré, Helena Olcina i Amigo,Yolanda, Irene Jaume, Anna V., Marc, Miquel Darnès,Agus Giralt, Marta Devesa, Albert Garcia, CasalIndependentista de Sants, Comissió de Veïns de laBordeta, Assemblea de Can Vies, Marc Faustino iVidal, Cooperativa Germinal, Lancelot, Martí, IvanMiró, Sònia Sebià i Vidal, Inés de Fez, Roger SánchezAmat, Guillem Sànchez i Barrull, Natàlia Ramos iÀlex Tisminetzky.