barcelona 17 de juny de 2014 · Núm. 46

redacció: 93 457 15 61 – liniahorta@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Entrevista pàg 14Gasca: “Ens hem d’adaptar al turisme sense canviar el nostre model de comerç”

Política pàg 6Alberto Fernández Díaz:“Trias està més pendentde parlar que de fer coses”

líniahortaguinardó

Eleccions europees pàg 9ERC, primera força aldistricte en les recentseleccions europees

Patrimoni pàg 8El recinte de Sant Pauformarà part d’unaruta turística virtual

Comerç pàg 13Cor d’Horta celebra la 19aFira de comerç al carrer

Esports pàg 15El Municipal del Guinardóacollirà el Torneig d’Històrics

Els veïns celebren l’oberturade la nova plaça d’Eivissa

La remodelació de l’emblemàtica plaça de l’antiga Vila d’Horta acaba després de deu mesos d’obres pàg 12

Aprenent en família

pàg 11

Prop de 600 persones participen en la Gimcana del Laberint d’Horta

www.liniahorta.cat

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 17 juny 2014líniahorta.cat

3 | Reportatge 17 juny 2014 líniahorta.cat

Barcelona ja fa temps que s’haconvertit en una ciutat de festi-vals. De totes dimensions i estils.Primavera Sound, Sónar, Cruï-lla, El Grec, Barnasants, BAM(Barcelona Acció Musical)... sónalguns dels noms més destacatsque acull la ciutat al llarg de l’any,especialment durant la prima-vera i l’estiu i que arriben a un to-tal de 150 un cop comptabilitzatstots els estils artístics.

Un dels titulars que els bar-celonins poden llegir cada copque se celebra un festival, espe-cialment els de més renom (Pri-mavera Sound i Sònar), és el quefa referència a l’impacte econò-mic que beneficia la ciutat. Però,cap on es dirigeixen aquests be-neficis? Com es distribueixenels, per exemple, 117 milions

d’euros que deixen el Sónar i elPrimavera (65 i 52 respectiva-ment segons un estudi inde-pendent de la consultora Ca-rat)?

Tino Carreño, gestor cultural,especialista en gestió i producciód’espectacles i festivals de música

i arts escèniques i professor d’E-conomia a la Universitat de Bar-celona, explica que cal separar lesdespeses directes i indirectesque aquests festivals produeixen:“A les directes hi hem de comp-tabilitzar el que es paga als grupssegons el seu ‘catxé’, el personal

que treballa al festival, les in-fraestructures llogades, el mun-tatge, la il·luminació, el so, la co-municació...”, i a les indirectes totel que afecta “les despeses que elsassistents al festival fan en hotels,viatges, restaurants, comerços...”.Carreño també remarca que al-guns dels festivals de la ciutat“són un pol d’atracció turística”,amb tots els avantatges econò-mics que això també comporta.

En el cas del PrimaveraSound, que va acabar fa tres dis-sabtes, queda clar que el festivalatreu, i no només als turistes, jaque enguany ha tornat a batre elseu rècord de públic. Amb uncartell on es podien trobar nomscom Arcade Fire, Pixies o Cae-tano Veloso, ha reunit 190.000espectadors, 20.000 més quel’any passat, que també havia es-tat una xifra rècord.

Un dels sectors receptors d’a-quests avantatges és el comerç. Elpresident de la Fundació Barce-

lona Comerç, Vicenç Gasca, afir-ma que “tot el que és afluència degent a la ciutat sempre és posi-tiu”, malgrat que reconeix quesempre “hi ha zones que se’n be-neficien més que d’altres”.

Entre el batibull que es creadurant els dies dels grans festi-

vals també hi tenen a dir la sevaels veïns. De l’opinió del presi-dent de la Federació d’Associa-cions Veïnals de Barcelona(FAVB), Lluís Rabell, es des-prèn que no hi ha col·lisió entreels veïns i el públic “perquè laciutat disposa d’espais que per-

meten encabir actes multitudi-naris sense provocar efectes ne-gatius”. Rabell sí que remarca,però, que “tot té un límit desostenibilitat”, una afirmacióque relaciona amb la “inquietudque ens causa la gestió dels flu-xos turístics”.

UNA APOSTA DE CIUTATLlucià Homs, responsable de ladirecció de Promoció de SectorsCulturals a l’Institut de Cultura del’Ajuntament (ICUB), afirma que“Barcelona s’ha convertit en unaciutat de festivals per la manerad’entendre la cultura, de formalúdica, urbana, festiva i amb uncomponent innovador que atreupúblic i talent”. Homs, que ex-plica que l’aposta per als festivalsés clara, descarta una bombolla“perquè els festivals reben moltpoca subvenció, generen moltaactivitat i el seu creixement nos’ha produït en un moment debonança econòmica”.

Albert RibasBARCELONA

Un moment de l’actuació de la cantautora St. Vincent durant el Primavera Sound d’enguany. Foto: Dani Cantó / Primavera Sound

La ciutat acull durant l’any 150 festivals d’estils

artístics diferents

El PrimaveraSound torna a superar el seu

rècord de públic

Barcelona, cap de cartell» La ciutat és un pol d’atracció per a la celebració de festivals musicals de gran impacte econòmic» La suma dels festivals Primavera Sound i Sónar deixa117 milions d’euros a la capital catalana

| 4Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com17 juny 2014líniahorta.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@jofrellombart: Només una cosa: Plega elRei, Rajoy no admet preguntes i Mas sí.Plega Rubalcaba i no admet preguntes.Navarro sí. #fetdiferencial

@salvadorcardus: Si la renovació gen-eracional de la monarquia queda reflec-tida pel discurs d'ahir de Felip VI, no calque ningú torni a parlar-ne!

@maxpradera: Agradecemos a Duran iLleida que haya abandonado unos minutossu suite del Palace para anunciarnos que seva a abstener.

Encara resulta molt difícil saberquè ha passat amb l’abdicació delRei d’Espanya. Per què no es va ferabans? O d’aquí a un any? De fet,es podria perfectament creure quetot plegat ha estat una gran ma-niobra de distracció per tal de ferfront a una concatenació d’esde-veniments que representen fortescàrregues de profunditat políticaper a l’Estat espanyol: la consoli-dació del procés sobiranista ca-talà, el terratrèmol polític del 25-Mo l’augment imparable de casosde corrupció: en definitiva, la pèr-dua total de la confiança ciutadanaen unes institucions, corcades, permanca de renovació i de transpa-rència política.

Aquesta estranya abdicacióforma part d’un procés amb ungran rerefons polític, en què el mà-xim objectiu és frenar la sobiraniaplena de la nostra nació catalana.En aquests moments es posa enmarxa l’operació Felipe VI contrala independència de Catalunya, enquè l’estratègia principal serà l’in-tent d’imposar, d’una forma so-terrada, una certa “tercera via”,per tal de fer-nos callar a tots. Peròel problema és que potser ja hanfet massa tard.

Hem de saber-nos explicar atot el Planeta, però com va dirCompanys, existeixen molts de-fensors de causes nobles arreu delmón, però Catalunya només té elscatalans. Tot això lliga amb el fetque, més enllà de monarquia orepública, ara el més importantés consolidar la revolució demo-cràtica catalana i poder portar aterme, amb civisme i normalitat,la consulta del 9-N. Mai no hemd’oblidar que el més important ésla voluntat del poble de Catalunya.

4Metamorfosiper Josep M. Loste

#DuranNoAbdica#UnAdéuAnunciat #ReiSensePoble

Com encara succeeix en algunspaïsos de tradició parlamentà-ria anglosaxona, a la Catalunyade 1714 no hi havia una Consti-tució, sinó constitucions, lleis.L'arquitectura legal de la Cata-lunya constitucional medieval imoderna es bastí sobre l'herèn-cia del dret comú i s'anà articu-lant des de la invocació dels vellsUsatges medievals fins a la dar-rera llei aprovada a la Cort ge-neral de 1705-1706. La plenasobirania legislativa que exerciael país es fonamentava en la ca-pacitat d'aprovar lleis d'abastgeneral només per part de laCort general i com a resultat del'acord entre el rei i la Terra (re-presentada, naturalment, en elstermes de l'Antic Règim).

Els comtes-reis no podiendictar normes, doncs, de valorgeneral i permanent, unilateral-ment. Aquell conjunt de lleiss'articulà formalment en formade compilació ordenada en tresmoments de la història mo-derna del país: fou en 1495, 1589i 1704, coincidint precisamentamb tres moments en els qualsla Terra va considerar que caliadonar força a l'ordenament jurí-dic propi davant tres monarquesde tendències absolutitzants,davant dels quals se sospitava enperill el pactisme: Ferran II,Felip II i Felip V (de Castella).

Ara que el jutge SantiagoVidal ha estat protagonista d'unnou encalçament espanyolista,es parla molt d'una futura Cons-titució catalana. El magistrat ladefensa curta, sintètica. Potsermarcat per l'experiència d'onvenim, prefereixo agafar-me alnostre model històric. Curiosa-ment, el trobo molt més mo-dern. Tenir només en vigor lleisque cada cambra legislativa, acada legislatura, pugui modifi-car lliurement, tantes vegadescom calgui, sense majories qua-lificades. El sistema constitucio-nal espanyol és un exemple delnivell de petrificació al qual espot arribar. No, prefereixo, unmodel flexible, adaptable.

El context d'ensorramentdel bipartidisme amenaça deportar al col·lapse el sistema po-lític espanyol: com més esmico-lada es trobi la representaciópopular, més difícil serà assolirles majories agreujades que re-clama tota reforma en profun-ditat de la Constitució. Latemptació d'un final revolucio-nari, doncs, serà cada dia méspresent. Molt millor que unaConstitució, moltes constitu-cions, reformables, adaptablesals canvis dels temps i al trempde la societat. Perquè els princi-pis bàsics d'un estat democràtici de dret ja els tenim prou clars.

per Joan Granollacs

4Una constitució catalana?

En poc temps, en el món de lapolítica, estan havent-hi unsmoviments que no tenen pa-rangó. En una societat coml’espanyola, immobilista per simateixa, ha abdicat el rei, el se-nyor Pérez Rubalcaba i per re-ducció a l’espai català el senyorPere Navarro i els senyors delPP, que estan fossilitzats i nomouen peça, tot i que també elsmourà l’onada del tsunami.

No crec en les casualitats ipenso que tot plegat és una mo-guda pensada i preparada ambtemps, consultant a les altesinstàncies espanyoles, ja siguinels “poders fàctics”, els dos par-tits de la majoria parlamentària,els econòmics, militars i religio-sos. La monarquia penja d’unfil, els partits clàssics han patituna rebolcada a les eleccionseuropees, i els moviments so-cials empenyen de valent peraconseguir canviar la políticaeconòmica i social dels governs

que manen, siguin del color quesiguin, a Espanya i a les auto-nomies. Discursos delirants decom es pot ser republicà i donarsuport a la monarquia, de comamb l’escut de la Constitució iles lleis vigents continuar dei-xant-ho tot com està de mala-ment, de pensar que un canvide cromos dels borbons serviràper desviar l’atenció dels pro-blemes existents.

Cal fer un reset i iniciar laconstrucció d’un nou model desocietat que doni resposta alsreptes actuals de la nostra so-cietat sense marejar més la per-diu. Per acabar, em jugo unpèsol que amb motiu de la pro-clamació del rei Felip VI deBorbó hi haurà una amnistiaper als delinqüents, especial-ment per als membres delspartits polítics que han donatsuport a l’abdicació del rei,menys els de terrorisme.Temps al temps.

4Què està passant?per Jordi Lleal

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Horta no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniahorta@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniahorta.cat Dipòsit legal: B.15472-2010

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 17 juny 2014 líniahorta.cat

17 juny 2014

Entrevista| 6

líniahorta.cat

Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per

Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.

Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-

gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.

Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.

Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.

Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...

Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...

Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.

“L’alcalde Trias estàmés pendent de parlarque de fer coses”

Arnau NadeuBARCELONA

“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”

Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament

El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.

Foto: Neus Màrmol

Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu

anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de

l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 17 juny 2014 líniahorta.cat

17 juny 2014

Horta-Guinardó| 8

líniahorta.cat

El recinte modernista de l’Hos-pital de Sant Pau acollirà una deles pantalles de l’oficina turísti-ca virtual, consistent en unabase de dades consultable a par-tir de pantalles tàctils, en què l’A-juntament oferirà informaciódigital per als turistes per tal deposar en valor la identitat delsbarris hortencs i els seus secretsamagats.

Aquesta no serà l’única no-vetat d’aquest projecte de pro-moció turística de l’Ajuntament.També, en col·laboració ambTransports Metropolitans deBarcelona (TMB) i els Ferroca-rrils de la Generalitat de Cata-lunya (FGC), s’implantaran sen-yals direccionals a la xarxa detransport públic per donar aconèixer els punts d’interès tu-

rístic destacats en els Plans deTurisme de Districte. Aquestprojecte forma part d’una ini-ciativa en l’àmbit de ciutat que,en el cas de l’oficina virtual,també es col·locaran pantalles al’Oficina d’Informació Turísticade la plaça Catalunya i a la salaannexa de l’Ajuntament de Bar-celona del carrer de la Ciutat.Aquest projecte compta ambun pressupost de 64.000 euros,

mentre que el dels senyals di-reccionals compta amb un pres-supost de 72.600 euros.

La instal·lació de la pantalladel recinte modernista del’Hospital de Sant Pau formapart d’una primera fase d’im-plantació d’aquest model que,un cop avaluat i experimentat,s’estendrà a altres espais infor-matius de la ciutat per millorarl’oferta turística.

El turista es podrà informar a través d’una pantalla tàctil. Foto: Ajuntament

El recinte de Sant Pau formaràpart d’una oficina turística virtual » La iniciativa s’emmarca en un nou model d’informació del turisme

» També s’implantaran senyals direccionals per marcar els punts d’interès

El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi

TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universitari,l’Ajuntament posa a disposiciódels estudiants fins al 20 dejuny diverses sales nocturnesper estudiar. Posteriorment, i perpoder desplaçar-se fins a casaseva, els universitaris poden ferús del Nit Bus i així poder apro-fitar el temps i no preocupar-seper com tornar a casa.

La freqüència dels busos ésd’una sortida cada 20 minuts en-tre les deu del vespre i les cinc dela matinada. En el cas d’Horta-Guinardó, les sales d’estudi noc-

turnes obertes són la Sala d’es-tudi Mercè Rodoreda –habilita-da a la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda–, al carrer Ca-mèlies, que obre de les nou delvespre a la una de la nit; la Salad’estudi Horta del PIJ Horta-Guinardó, al carrer Horta, quetambé obre de nou del vespre ala una de la nit; i, finalment, laSala d’estudi El Carmel –a la bi-blioteca El Carmel Juan Marsé–del carrer Murta, que fa un ho-rari especial d’obertura de dosquarts de nou del vespre fins a launa de la nit.

Ada Colau vol unir les forcesd’esquerra en una candidaturaPOLÍTICA4Ada Colau reapa-reix a l’agenda mediàtica des-prés que fa un mes i mig re-nunciés a seguir sent la portaveude la Plataforma d’Afectats perla Hipoteca (PAH). I ho fa comla cara més visible d’una novaplataforma ciutadana que preténunir les forces d’esquerra de laciutat en una candidatura uni-tària per a les pròximes eleccionsmunicipals del 2015.

La plataforma, que es pre-sentarà el pròxim dijous 26 dejuny, assegura, en un comunicat,que “ha arribat l’hora de rea-

propiar-nos de les institucionsper posar-les al servei de les ma-jories i del benestar comú”, ique, per aconseguir-ho, “cal co-mençar per l’àmbit municipal”.La candidatura pretén unir ICV,EUiA, la CUP, Procés Consti-tuent i Podem, a més de movi-ments socials, plataformes, en-titats i sindicats, en una solallista per aspirar a guanyar leseleccions. “Ha arribat l’hora dedemostrar que és possible cons-truir una ciutat diferent. Ha arri-bat el moment de guanyar Bar-celona”, conclou el manifest.

La natura esdevé protagonistaal Parc del Laberint d’Horta

CIÈNCIA4Els passats dies 30 i31 de maig, el Parc del Laberintd’Horta va acollir la cinquenaedició del BioBlitzBcn, unes jor-nades ciutadanes d’observació irecerca naturalista de flora ifauna de la ciutat.

La cita va permetre realitzarobservacions científiques guia-des per més de 35 experts i elsparticipants van tenir l’ocasió deconvertir-se en naturalistes grà-cies a l’oportunitat de poder

compartir les tècniques d’ob-servació i identificació d’espècies.Les jornades van ser un èxit toti que el temps no va acompan-yar. Al llarg dels dos dies hi vanparticipar més de 400 personesi més de 200 alumnes en les 69activitats o itineraris biològicsprogramats. El BioBlitzBcn ésuna iniciativa del Museu deCiències Naturals, l’Ajuntamenti l’Associació d’Amics del Museude Ciències Naturalls.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Comunicació | Sant Genís estrena ràdioL’Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells ha posat en marxa una ràdio en línia

del barri, amb l’objectiu de difondre la història, les entitats, els comerciants i tot allò que pot interessar als veïns de Sant Genís. L’associació convida a participar en el

projecte tots aquells veïns que ho desitgin i que tingui ganes d’implicar-s’hi.

Horta-Guinardó9 | 17 juny 2014 líniahorta.cat

Infografia: Línia Horta Guinardó

ACTIVITAT4Dijous passat esva celebrar al Parc de les Rieresla primera edició de la trobada‘Gent Gran en Forma’, que vaservir per unir diversos grups degent gran que habitualment fanactivitat física, especialmentgimnàstica.

L’objectiu d’aquesta activitatera passar per diferents esta-cions on s’havien de fer exerci-cis físics, com ara estiraments,equilibri o coordinació. Per aca-bar, els assistents van fer un ballamb coreografia de diferentsexercicis de gimnàstica. Hi vanparticipar unes 150 personesque procedien de diversos Ca-sals –Horta, Vall d’Hebron,etc.– i Centres Cívics –els espaisCasa Groga i Matas i Ramis–.

Neix una trobadasocioesportivaper a gent gran

LLENGUA4Desenes de milersde persones van sortir aquestdissabte passat als carrers deBarcelona en defensa del modeleducatiu català en una manifes-tació convocada per la platafor-ma Som Escola, que aglutina unaquarantena d’entitats cíviques,culturals i educatives.

La marxa va començar a lessis de la tarda al passeig deSant Joan amb la Gran Via, a laplaça Tetuan, i va acabar dueshores més tard al passeig LluísCompanys, davant del Parc dela Ciutadella, on es va llegir unmanifest. A la marxa, formadaper una marea verda de sama-rretes i presidida per una pan-carta on es podia llegir ‘Des-obediència’, hi van assistir100.000 persones segons elsorganitzadors i 25.000 segons laGuàrdia Urbana.

Marea verda al carrer per l’escola en català

ERC, primera força al districteen les eleccions europees

POLÍTICA4Les eleccions euro-pees celebrades el passat 25 demaig van deixar un panoramarepublicà a la ciutat. ERC, guan-yadora de les eleccions a Cata-lunya, també es va imposar a sisdels deu districtes de Barcelona,entre els quals hi ha Horta-Guinardó.

La candidatura dels republi-cans, liderada per Josep MariaTerricabras, va aconseguir unsresultats històrics al districteamb 13.289 vots (22%). La xifrava suposar un increment espec-tacular respecte les europees del2009, quan els republicans vanser la cinquena força més vota-da amb 4.059 vots (8,2%). La se-

gona posició, igual que en els re-sultats d’àmbit nacional, va serper a CiU, que va aconseguir9.909 vots (16,4%). Els conver-gents van aconseguir quasi 1.500vots més que fa cinc anys peròvan perdre 0,7 punts en el per-centatge de suport a causa del’augment de la participació.

El gran derrotat de la jor-nada electoral va ser el PSC.L’any 2009 va aconseguir unavictòria molt contundent, amb19.479 (10.000 més que el PP,segon classificat) . Enguany vaperdre més de 10.000 vots i 24punts percentuals de suport.Unes xifres que van relegar elssocialistes a la tercera posició.

Horta-Guinardó| 10 17 juny 2014líniahorta.cat

El Districte d’Horta-Guinardó hafinalitzat darrerament diversesobres en el seu territori que hanatorgat més espai per als veïns iveïnes de la zona, com són unanova zona d’aparcament, un es-pai de joc infantil i l’adequaciód’una plaça per adaptar-la als di-ferents usos ciutadans.

En concret, les obres hanafectat els barris del Guinardó, elCarmel, la Vall d’Hebron i Mont-bau, i han suposat una inversióde 502.972 euros. Tot i queaquestes obres s’han realitzatdurant els darrers mesos, enca-ra falten uns dies per donar perfinalitzades les actuacions d’ur-banització a l’avinguda Can Mar-cet. “Una de les nostres prioritatsés que els veïns i veïnes d’Horta-Guinardó puguin fer ús d’un es-pai públic de qualitat”, afirma laregidora del Districte, FrancinaVila, en relació amb les actua-cions de millora.

Per una banda, el barri delGuinardó ha guanyat una novazona de jocs infantils gràcies a lesobres d’adequació d’un espaiverd. Per altra banda, tambés’ha actuat per la resolució de lespatologies existents en l’accés alsedificis del carrer Padilla com-presos entre els números 393 i397. Les obres es van iniciar el

mes de desembre i han finalitzatara fa pocs dies, i van tenir unainversió de 132.500 euros.

Una altra de les actuacions fi-nalitzades ha estat la creació demés places d’aparcament al ba-rri de Montbau, gràcies a l’ade-quació del solar ubicat entre elscarrers Harmonia i Vayreda. Entotal s’han habilitat 42 novesplaces per a vehicles en una su-

perfície aproximada de 1.500metres quadrats gràcies a una in-versió de 118.950 euros que haanat destinada a la neteja i des-brossada de tot el terreny, laformació de tres plataformesd’aparcament, la col·locació de lapavimentació amb acabat asfàl-tic adequat per al seu nou ús i lamillora de l’enllumenat.

També ha finalitzat la urba-nització de la Plaça MargaridaFort, al barri del Carmel, ade-quant l’espai als usos d’una pla-ça. Amb aquesta actuació, que hacostat 171.523 euros, s’han so-lucionat les mancances d’acces-sibilitat a l’àmbit de la sortida delMetro de Batet, millorant la cir-culació dels vianants, i creantuna petita zona d’estada ambbancs i arbrat nou.

Les obres permetran reor-denar el territori i afavorir la mo-bilitat. “Aquestes actuacions quehem portat a terme suposenuna gran millora per als veïns iveïnes del barri, que veuen aug-mentades les zones d’estada i lamillora d’espais en desús”, as-segura Vila.

Més espais per als veïns» Quatre actuacions permeten guanyar una nova zona d’aparcament i nous indrets d’ús veïnal» Les obres han costat 500.000 euros i han afectat el Guinardó, Montbau, la Vall d’Hebron i el Carmel

URBANISME4La quarta actua-ció que s’ha implementat a Hor-ta-Guinardó, la urbanització del’avinguda Can Marcet, al barride la Vall d’Hebron, serà en-llestida pròximament.

L’objectiu d’aquestes obres ésadequar l’espai com a zona d’es-tada per als veïns i veïnes del ba-rri. Per tal de dur a terme aques-ta acció, el terreny serà enjardi-nat i pavimentat. A més, s’hi

instal·laran diversos elementsinteractius, com ara una àrea dejocs infantils per a la mainada, unespai amb diversos jocs de psi-comotricitat i més elements delmobiliari urbà que completaranel paisatge. En total, la inversiódel Districte d’Horta-Guinardóen aquest espai ascendeix als80.000 euros. Una altra actua-ció que atorgarà més espai per alsusos de la ciutadania.

Can Marcet, pròximament

Les obres permeten reordenar el territori i afavorir la mobilitat. Fotos: Districte

“La nostra prioritat:un espai públic dequalitat”, diu Vila

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Horta-Guinardó11 | 17 juny 2014 líniahorta.cat

La gimcana va voler posar en valor el Parc del Laberint. Foto: Ajuntament

Més d’un centenar de famílies ala Gimcana del Laberint d’Horta

Ambient familiar, roba còmodai moltes ganes de divertir-se.Amb aquests ingredients va te-nir lloc abans-d’ahir al matí unagimcana familiar al Parc del La-berint d’Horta sota el títol de Elstresors de l’aigua, una activitatque va aplegar prop de 100 fa-mílies.

Aquesta activitat va constard’un circuit de cinc proves dejocs de descoberta amb l’aiguacom a eix temàtic. D’aquesta

manera, els participants vanpoder descobrir la importànciad’aquest element per al distric-te d’Horta-Guinardó i per a lavida en general. A més, aquestaactivitat està relacionada amb elTricentenari dels fets de 1714, jaque aquests jardins van ser pro-pietat de la família Desvalls,que va tenir un paper molt im-portant durant la desfeta cata-lana a la Guerra de Successió.

UN JOC PER ETAPESEls participants en aquesta gim-cana van haver de superar di-verses proves amb l’objectiu deguanyar unes ‘lliures’ que, su-

posadament, uns vilatans vanamagar al parc fa molts anys enaquesta zona verda. A l’últimaprova o control, els participantshavien de reunir totes les ‘lliures’aconseguides per tal de formarel tresor de l’aigua, allò quedóna sentit a la vida.

Les activitats que va propo-sar la gimcana van ser variades:des de proves físiques i d’habi-litat fins a preguntes relaciona-des amb la història del parc i deldistricte. Per altra banda, aques-ta activitat és la més importantque el Districte organitzarà en-guany per celebrar l’Any de laFamília.

RedaccióHORTA-GUINARADÓ

HISTÒRIA4El Parc del Laberintd’Horta és un jardí històric, elmés antic de Barcelona. Ubicat al’antiga finca de la família Des-valls, aquesta zona verda inclouun jardí neoclàssic i un altre deromàntic.

Els jardins i el gran estany esvan començar a construir l’any1791 per part de Joan Desvalls,Marquès de Llupià i d’Alfarràs.Aquest va crear el disseny d’unjardí neoclàssic en col·laboracióamb l’arquitecte italià Domeni-co Bagutti i el jardiner francès Jo-seph Delvalet. A mitjans del se-gle XIX es va ampliar sota la di-recció de l’arquitecte Elies Ro-gent, amb un jardí romàntic ambparterres, placetes, grans arbresi una cascada.

Però l’any 1967 la famíliaDesvalls va cedir el parc a laciutat, i des del 1971 és un recin-te públic visitable. Després de larestauració de l’any 1994, el parces va convertir en un jardí-museuamb un nombre de visitants li-mitat a 750 persones al mateixtemps, per preservar l’àmbit na-tural i les seves estructures.

El jardí mésantic de totBarcelona

Horta-Guinardó| 12 17 juny 2014líniahorta.cat

L’espera ha valgut la pena. Des-prés de deu mesos plena detanques amb motiu de les obres,la remodelada plaça d’Eivissa jaestà a punt per estrenar-se. Lareurbanització de l’espai, ambun pressupost d’un milió d’eu-ros, ha permès tornar a donar elprotagonisme als vianants i afa-vorir l’ús veïnal de la plaça, re-activant així els comerços i lesterrasses de la zona.

Més concretament, amb l’e-liminació del carrer que creua-va la plaça per la Baixada delMercat i els aparcaments del ca-rrer de Fulton, els vianantsguanyen 800 metres quadratsd’espai veïnal. I tot això conser-vant la singularitat d’un indretúnic. En aquest sentit, l’esculturaL’Eivissenca, inaugurada l’any1965, fins i tot guanya protago-nisme amb la nova ubicació i elpedestal que l’acompanya.

Des del Districte expliquenque s’ha volgut adaptar la pla-ça a les demandes actuals i po-

der satisfer l’ús veïnal que, so-vint, desbordava la seva capa-citat. Ara l’espai útil de la pla-ça és més gran i s’hi ha instal·latnou mobiliari. I tot plegat ambl’objectiu de conciliar els usosciutadans, el comerç i el des-cans dels veïns.

CELEBRACIÓ VEÏNALDe fet, són els mateixos veïnsd’Horta i el seu teixit associatiuels que han programat un con-junt d’activitats de cara a aquestcap de setmana per celebrar lareobertura d’aquest espai cèn-tric del barri.

Concretament, aquest prò-xim divendres, 20 de juny, tin-drà lloc a la plaça una mostra ivenda de productes amb la par-ticipació de les parades de la firad’artesania del tercer diven-dres de mes, el col·lectiu depintors d’Horta i els comerçosde la plaça i entorns, així comanimació, exhibicions, grupsde balls de saló i sevillanes delCasal de Gent Gran d’Horta il’actuació de les escoles de mú-sica Pausa i Virgínia Blanch idel grup coral Notes.cat.

L’endemà, dissabte 21 de

juny, hi haurà ballada de sar-danes, animació, batucada i ac-tuacions musicals, entre d’altres.Paral·lelament, a la bibliotecaHorta-Can Mariner s’hi ins-tal·larà una exposició sobre elprocés participatiu de les obresper la remodelació de la plaça,mentre que al passadís del me-tro de l’accés a aquest indret hi

haurà una exposició sobre lesdiverses transformacions i usosque ha tingut l’espai.

Per altra banda, la plaça d’Ei-vissa també serà l’escenari d’al-guns dels actes del Time OutDay, que tindrà lloc el pròxim 28de juny i que omplirà el barri debicicletades populars, concerts,cursos i moltes altres activitats

per a tots els gustos. Concreta-ment, la plaça d’Eivissa acolliràel ball de swing al migdia i con-certs infantils a la tarda.

Tot plegat, una llarga llistad’activitats i propostes que ser-viran per celebrar la reobertu-ra de la plaça i reivindicar-lacom el cor d’activitat veïnal queha estat sempre.

La nova plaça d’Eivissa, a punt» La remodelació de l’emblemàtica plaça de l’antiga Vila d’Horta acaba després de deu mesos d’obres» El teixit veïnal celebra l’obertura del cèntric espai amb un conjunt d’activitats per a tots els gustos

La remodelada plaça d’Eivissa ja està a punt per estrenar-se. Foto: Districte

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

13 |

17 juny 2014

Comerçlíniahorta.cat

Un total de 26 mercats munici-pals de tota la ciutat i d’altresparts de Catalunya van partici-par fa pocs dies a la primera Set-mana Internacional dels Mer-cats, una iniciativa impulsadaper l’Institut Municipal de Mer-cats de Barcelona (IMMB) queté la intenció de destacar el pa-per dels mercats en les ciutats ipobles del país.

Diversos mercats de la ciu-tat van celebrar fins al passat 7de juny prop de 70 activitats,entre les quals hi havia degus-tacions, actuacions musicals omostres comercials. En aquestsentit, el regidor de Comerç,Mercats i Consum, RaimondBlasi, valora molt positivamentels resultats de la Setmana In-ternacional dels Mercats, que

segons informa el consistori harebut una “bona acollida tantper part dels comerciants comdels clients dels mercats”.

Per a la difusió de la inicia-tiva es va comptar amb el webestimaelteumercat.cat, impul-sat per l'IMMB, en el qual es po-dien consultar totes les activitatsdels mercats barcelonins. Per al-tra banda, les xarxes socialstambé van actuar d’eines de di-fusió mitjançant Facebook,

Twitter, Instagram i Pinterest,a través dels hashtags #esti-maelteumercat i #LYLM2014.

El model que s'ha seguit peral seu desenvolupament és de lacampanya Love Your LocalMarket que porta a terme l'As-sociació nacional d'Autoritats deMercats del Regne Unit (NAB-MA) per promoure la recupe-ració dels mercats i incentivar lacreació de nous negocis dinsdels mateixos.

Una imatge de l’interior del Mercat d’Horta. Foto: Mercats BCN

Bona acollida de la SetmanaInternacional dels Mercats

» Comerciants i clients han participat activament a les prop de 70 activitats organitzades durant aquesta campanya comercial

Dos dies de comerç al carrerde la mà de Cor d’Horta

FIRA4Dissabtes comercials aHorta-Guinardó. Els passats dies31 de maig i 14 de juny l’associa-ció comercial Cor d’Horta i Mer-cat va celebrar la seva Fira de co-merç al carrer, un esdevenimentcomercial que enguany celebra-va la seva dinovena edició.

En concret, el dissabte 31 demaig els comerços associats a l’eixvan exposar els seus productes alscarrers Lisboa, Tajo i Baixada dela Plana, els vials que envolten elMercat d’Horta. Una jornadaque, malgrat la pluja que va obli-gar a suspendre alguns actesprogramats, va “funcionar”, se-gons indiquen a Línia Horta desde l’eix comercial organitzador.

Durant aquell dia es va celebrartambé un tast de vedella, on esvan lliurar més de 2.000 racionsentre les persones visitants.

Per altra banda, aquest pas-sat dissabte va celebrar-se la se-gona jornada de la Fira de co-merç al carrer, aquest cop alvial de Dante Aligheri. Aquestaaltra sortida, tot i que s’emmar-ca en la Fira de comerç al carrerde Cor d’Horta i Mercat, fa no-més tres anys que se celebra. “Ésuna manera de dinamitzar tam-bé altres zones del districte on te-nim botigues associades”, ex-plica a aquesta publicació RaquelJulve, dinamitzadora de l’asso-ciació.

GUARDONS4Distingir les ini-ciatives, activitats i contribu-cions dels establiments barcelo-nins a l’hora de donar impuls icontinuïtat al model de comerçurbà de proximitat de la ciutat.Amb aquest objectiu els premisBarcelona, la millor botiga delmón ja escalfen motors. De fet, jaestà obert el termini per presen-tar les candidatures, i romandràaixí fins al pròxim 15 de juliol.

Enguany se celebra la disse-tena edició dels guardons amb

una novetat com és la creació d’u-na nova categoria de premis: la del’àmbit de l’accessibilitat en el co-merç. Aquesta modalitat pre-miarà els comerciants que haginintroduït a les seves botigues ser-veis o instruments que millorinl’atenció al consumidor amb dis-capacitat, amb la qual cosa apor-ten una major qualitat en el ser-vei i contribueixen a la cohesió so-cial i el benestar de les persones.

Els premis consten de 7 mo-dalitats més: el premi a la millor

iniciativa comercial de l’any, a lamillor iniciativa de dinamitzaciócomercial, al millor establiment,al millor model comercial soste-nible, el premi Albert González ala tasca de contribució a la pro-moció del comerç barceloní, elpremi al millor comerç culturalde proximitat i el premi especialBarcelona, els millors mercatsdel món, aquest últim convocatper l’Institut de Municipal deMercats i que estarà adreçat alsparadistes dels mercats.

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Hi van participar unes 100 carpes durant els dos dies. Foto: Cor d’Horta

Un model de comerç i de ciutat

Una imatge de la cerimònia de premis de l’any passat. Foto: Ajuntament

Degustació | Tast i maridatge de cervesa artesanaEls amants de la gastronomia tenen una cita obligada aquest divendres 20 de juny amb un

tast i maridatge de cervesa artesanal que tindrà lloc al Centre cívic Carmel. El taller servirà peraprendre el procés artesanal de l’elaboració de la cervesa i conèixer les pautes per degustar-la.

El preu de l’activitat és de 7 euros i l’horari és de dos quarts de vuit de la tarda a 10 de la nit.

| 14 17 juny 2014líniahorta.cat

Diversos eixos comercialssituats a les zones turísti-ques de la ciutat volen cre-

ar una nova plataforma que de-fensi els seus interessos, més pro-clius a deixar obrir els festius. Al-guns d’ells són membres de laFundació. Existeix desunió entreels comerciants barcelonins?Estem en una societat democràtica.No estic en contra que la gent es pu-gui organitzar com cregui conve-nient per tal de defensar els seus in-teressos. Tanmateix, creiem queaquests interessos es defensen mi-llor entre tots units per tenir més for-ça davant les administracions.

Els impulsors d’aquesta plata-forma, algun dels quals no formenpart de la Fundació, volen arros-segar eixos com Barnacentre.Sé que no és el seu desig trencar laFundació. Ho fan perquè creuenque així defensaran millor els seus in-teressos. Quan aquesta qüestió dei-xi de bullir, tot es reconduirà. Hi hamoltes coses que ens afecten, i totsjunts segur que les defensem millor.

Ells es queixen que en el pacte en-tre comerciants i Ajuntament delmarç sobre els horaris comercialsno es va tenir en compte els eixosturístics…Vam pactar el que crèiem que era elmillor per al conjunt de la ciutat, em-parats en l’estudi que va encarregar

l’Ajuntament per veure la incidènciaque tindria l’obertura dels festius ala ciutat. Com a Fundació vam ele-gir la solució que beneficiava els ei-xos centrals i no perjudicava els altres.

Es va fer pensant en el turisme,llavors?Aquest acord va dirigit exclusiva-ment al turista que ve de pas uneshores determinades, no a la perso-na que ve una setmana de visita, quepot anar a comprar quan vulgui. Tan-mateix, cal canviar el ritme perquèla ciutat es pugui relaxar durant undia almenys. Això ho valora molt elvisitant. Barcelona s’ha d’adaptaral turista, però sense que això puguicanviar el nostre model comercial.

S’han de delimitar les zones tu-rístiques de la ciutat perquè pu-guin obrir els festius amb mésafluència de turisme?Cal estudiar la possibilitat que es pu-guin establir algunes parts de la ciu-tat com a zona turística, però no enla seva totalitat.

Sembla que en el serial dels ho-raris comercials tothom està dis-posat a dialogar però encara nohi ha acord, almenys en l’aspec-te polític. A qui creu que li tocamoure fitxa en aquesta qüestió?El sector comercial va fer els deures,però els grups municipals no es vanposar d’acord al Ple. El que no volemés interferir amb les nostres opi-nions en les negociacions que tenenels partits polítics. La nostra voluntatés que arribin a un acord perquè allòque vam convenir entre els comer-

ciants es pugui aplicar a l’estiu. Enaquest sentit, la Fundació es va des-enrocar de la posició de no voler obrircap festiu quan l’alcalde ens va de-manar que ens poséssim d’acord so-

bre el tema. Vam fer un pas impor-tant: vam abandonar la posició de novoler obrir cap festiu. Va ser un esforçde flexibilitat que és d’agrair.

Valoreu positivament que l’A-juntament intenti fer polítiquesperquè els turistes visitin altresparts de la ciutat?Els turistes que vénen a Barcelonasolen repetir. Busquen al·licients.Amb molt bon criteri, ara s’intenta es-ponjar al màxim el turisme per totala ciutat. I nosaltres estem total-ment a favor d’aquestes mesures.

Es ven més per obrir més hores?Està demostrat que on hi ha lliber-

tat d’horaris, com en altres zones del’Estat, augmenta l’atur i tanquenmés establiments. Si obres més ho-res no vens més.

En els últims mesos s’estan anun-ciant nombroses ampliacions degrans superfícies comercials aBarcelona i la seva rodalia. Està enperill el model català de comerç?No existeix una manca d’oferta co-mercial, és justament a l’inrevés. Elque demanem és que aquestesampliacions es dediquin a activitatsno comercials.

Segons l’IcoB, durant el primer tri-mestre de l’any hi ha hagut unafrenada en la caiguda de les ven-des. Es pot dir que el comerçbarceloní està veient la llum al fi-nal del túnel?És la constatació que estem a puntde trobar terra. Esperem que no hihagi factors externs que ens facincanviar aquesta incipient recupera-ció. Demanem polítiques econò-miques actives perquè facilitin el con-sum. El poder adquisitiu de les per-sones ha baixat, però quan la gent re-cuperi la confiança en l’economia ipugui gastar una mica més, es tor-narà a posar en funcionament la mà-quina del comerç.

Creu que després d’aquesta cri-si el teixit comercial s’ha enfortit?Aquesta crisi ha servit per fer méscompetitives algunes empreses.Tothom s’ha posat les piles i ha bus-cat fórmules per tirar endavant.Qui aconsegueix superar les crisis ensurt més enfortit.

Les Jornades de Comerç Urbà deBarcelona es van tancar darrera-ment. Són les qüestions que pre-ocupen els botiguers europeus lesmateixes que les dels catalans?Les jornades van ser un èxit total, onvam poder comprovar que els gransproblemes dels comerciants són elsmateixos a tots els països. El mésgran és la llibertat d’horaris. Aques-ta és la lluita que ara per ara té el sec-tor davant dels governs.

Quins són els reptes de futur dela Fundació Barcelona Comerç?El més important és intentar posar-nos tots d’acord. La Fundació ha deser un paraigua prou ampli perquèhi capiguem tots a sota. Hem d’a-guantar entre tots aquest paraiguaper tirar endavant, amb les diferèn-cies que hi puguin haver entre no-saltres. No hem de ser personalistesi mirar només pel nostre bé, sinó pelde la ciutat, de Barcelona.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Vicenç Gasca posa èmfasi en la unió dels comerciants barcelonins alvoltant de la Fundació BCN Comerç, després que el debat sobre els

horaris es reobrís amb la negativa del Ple a l’acord per obrir més festius

“La Fundació ha de ser un paraigua

on hi capiguem tots a sota”

“Barcelona s’ha d’adaptar al turismesense canviar el seu model de comerç”

Comerç

15 |

17 juny 2014

Esportslíniahorta.cat

A PARTIR DEL 5 DE JULIOLMatí-Tarda Stripart 2014 és una proposta amb

més de 600 metres quadrats d’espai exposi-tiu i de tallers on participen més de 100 ar-tistes. / Centre cívic Guinardó.

DIJOUS 19 DE JUNY18:00 La protecció legal a les persones grans, xe-

rrada a càrrec de Jordi Muñoz, advocat. / Bi-blioteca Guinardó-Mercè Rodoreda.

FINS AL 27 DE JUNYMatí-TardaMostra de tallers al Casal de Gent

Gran de la Vall d’Hebron, on es podran veu-re de primera mà els tallers d’arts escèniques,exposicions i participar en campionats di-versos. / Casal de Gent Gran Vall d’Hebron.

FINS AL 20 DE JUNYMatí-Tarda Mostra fi de tallers. Exposició dels

tallers d’arts plàstiques del Centre cívic Gui-nardó, que tindrà lloc a la Sala Jaume Valori la Sala Stripart.

A PARTIR DEL 30 DE JUNYMatí-TardaSàhara, un poble a l’oblit és una mos-

tra amb fotografies de gran bellesa i tècni-ca plàstica, que ensenyen una de les realitatsmés cruels del món en els camps de refugiatssahrauís. / Centre cívic Matas i Ramis.

DISSABTE 21 DE JUNY12:00 Temps de barri, temps per tu és un pro-

jecte per oferir temps a les famílies cuidadoresd’aquells nens i nenes que tenen algun tipusde discapacitat. / Centre cívic Teixonera.

A PARTIR DEL 30 DE JUNYTot el dia Campanya de vacances d’estiu 2014,

amb activitats infantils diverses. / Casal In-fantil l’Ànec.

DES DEL 25 DE JUNYTot el dia Estades de tecnificació esportiva al

FC Martinenc de bàsquet, futbol i hoquei pa-tins. Per inscriure’s cal anar a les oficines delclub. / Carrer Telègraf, 31.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Activitats de contes a càrrec de GinaClotet per promoure l’alimentació sa-ludable entre els més petits. Dirigit anens i nenes a partir de 4 anys. Accéslliure. Aforament limitat. / BibliotecaGuinardó-Mercè Rodoreda.

ContesEl repte de l’Ona

Dm. 17 de juny a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Amb l’arribada de l’estiu, el Centre cí-vic Carmel torna a programar aques-ta càpsula on es podrà aprendre el pro-cés artesanal de l’elaboració de lacervesa i conèixer les pautes per de-gustar-la.

Taller de maridatge i tast de cervesa artesanaDv. 20 de juny a les 19:30

L’àrea social de la UE Horta organitzael primer campionat de dòmino indi-vidual. Les inscripcions estan obertesfins al dia 26. / CEM Horta.

DòminoCampionat UE HortaDs. 28 de juny a les 18:00

Diverses associacions del barri celebrenla festa de la nit més curta de l’any, en-tre ells l’Associació d’Amics de la Re-vetlla, al carrer Santa Carolina, l’AV deMontbau, al pla de Montbau, o l’AV dela Vall d’Hebron, als Jardins Can Brasó.

Sant Joan Revetlla 2014

Dl. 23 de juny a les 17:00

El femení d’hoquei de la UE Horta completa el doblet

HOQUEI4La secció femeninad’hoquei de la UE Horta va acon-seguir guanyar la Copa de laLliga Catalana a principis dejuny, després de derrotar a la fi-nal el CP Roda per 9 gols a 7.

Les noies hortenques veniende guanyar a semifinals el Blanesper 6 a 0, i a la final la bona di-nàmica de joc va continuar i vapermetre la UE Horta marxar aldescans amb un resultat de 6 gols

a 1 a favor. Tanmateix, a la re-presa del partit les integrants delRoda van reaccionar i van plan-tar cara, tot i que aquest esforç nova ser suficient per capgirar elmarcador final. Amb aquesttriomf les noies de l’hoquei de laUE Horta completen el do-blet –van aconseguir el títol delliga el mes passat–, en una tem-porada excel·lent i que passarà ala història del club.

Presenten un estudi sobrel’esport i la independència

SELECCIONS4Segons un estudirealitzat per la Plataforma Pro-Seleccions Esportives Catala-nes, en cas que Catalunya asso-lís la independència el sectoresportiu del país guanyaria 176milions d’euros més dels queaconsegueix ara mateix.

L’acte de presentació de l’es-tudi, que va tenir lloc al pavellómodernista de Sant Pau el pas-sat divendres, va comptar amb lapresència de diverses autoritats

i representants de clubs i fede-racions esportives catalanes.

Per una banda, aquest estu-di assenyala que en cas d’inde-pendència, les seleccions catala-nes podrien participar en com-peticions com els Jocs Olímpics.A més, segons indica l’estudi,fruit d’aquesta participació declubs i seleccions catalanes encompeticions internacionals s’in-crementarien els ingressos perpart de patrocinados.

La festa del futbol modest ja té elquadre d’enfrontaments deci-dit. La setmana passada va tenirlloc el sorteig de la 29a edició delTorneig d’Històrics del FutbolCatalà, un campionat creat el1984 en commemoració dels 75anys de vida que feia en aquellmoment el FC Martinenc.Aquest campionat reuneix elsclubs més tradicionals del futbolmodest de Catalunya, i s’ha con-solidat al llarg dels anys com untorneig de referència a l’estiu.

El Torneig d’Històrics està di-vidit en quatre grups format pertres equips cadascun. Aquestsconjunt s’enfrontaran entre ellsen un sistema de lligueta, ambpartits que duraran 45 minuts.Els quatre vencedors dels grupspassaran a les semifinals. En-guany el torneig tindrà lloc a par-tir del 4 d’agost al Municipal delGuinardó.

El grup 1 del torneig està for-mat per tres equips que hancompletat una temporada es-pectacular, com són la Monta-ñesa, el Cornellà i el Marti-nenc –aquests dos últims han as-cendit enguany de categoria,mentre que la Montañesa es vaquedar a les portes de Segona B–.En el grup 2 han estat encabits elSant Andreu, l’Europa i la UE

Sants. Pel que fa al grup 3, Ba-dalona, Rubí i Júpiter es jugaranel passi a la final, mentre que elgrup 4 està format per l’AE Prat,el Santfeliuenc i el Peralada.

Enguany el campionat delfutbol modest català retrà ho-menatge a Paco García Llamas,ex entrenador del Martinenc i delSabadell, que va morir a finals del’any passat.

Horta-Guinardó serà l’epicentre del torneig d’enguany. Foto: Torneig d’Històrics

El Municipal del Guinardóacollirà el Torneig d’Històrics

RedaccióHORTA-GUINARDÓ

Sostenibilitat | Barcelona celebra la Setmana de la BicicletaBarcelona ha promogut l’ús del transport sostenible i ecològic amb la Setmana de

la bicicleta, un esdeveniment que va tenir lloc la setmana passada i que va comptar amb tota una sèrie d’activitats per a persones de totes les edats, entre les quals hi havia

tallers, rutes en bicicleta, passejades per la ciutat i compravenda d’articles de segona mà.

| 16 17 juny 2014líniahorta.cat Pròxima edició: 22 de juliol