redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

linialescorts.cat · 17/2/2016 · Núm.115 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenalsbarcelonalínialescorts

Opinió especial pàg 4

Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’

Concert pàg 10

Élena, amb Helena Miquel al capdavant, omple la Sala Bikini

J. Antonio“Vaig ser alumnedels Maristes fins asisè d’EGB. Ales-hores a l’escola jacirculaven rumorsde possibles abu-sos. Recordo que

percebia alguns comportaments es-tranys de certs professors. Crec que al-guns d’ells eren massa afectuosos.”

Susana“Em va sorprendremolt la notícia. Ésnormal que passincasos com aquest sil’escola no aplicacap tipus de con-trol. Cal que hi hagi

més precaucions. Com que són religio-sos estan encoberts. Al barri ens hemquedat literalment de pedra.”

Alejandro“M’ha tocat moltde prop. El meupare va anar alsMaristes i el meuveí també. Ell m’hadit que ja hi haviasospites. Deia que

el Beni entrava als vestuaris dels noisi de les noies. És impactant que passinaquestes coses a dos carrers de casa.”

Tània“Quan em vaig as-sabentar que el casd’abusos es va pro-duir en aquesta es-cola em va sor-prendre molt, jaque està al costat

de casa. Sembla mentida que després detants anys el cas surti ara a la llum i quefruit d’això se’n destapin més.”

Arselina“Les meves dues fi-lles van tenir el Benide professor a gim-nàstica i diuen quemai no havien vistres estrany. Sentomolta ràbia i impo-

tència perquè és un cas que ens toca moltde prop i no en sabíem res. Teníem for-ça contacte amb aquest professor.”

Mónica“Visc al mateix ca-rrer de l’escola, aVallespir. Vaig es-tudiar als Maristesdurant un any i novaig veure res es-trany. No vaig coin-

cidir mai amb el professor Benítez. Maipenses que pugui passar una cosa aixíal costat de casa teva.”

Xavier“He estat alumnedels Maristes, peròno en aquesta es-cola. Això dels pe-derastes no és unacosa aïllada i, perdesgràcia, passa a

molts altres llocs. Jo no deixaria deportar el meu fill a l’escola per això, toti que m’ha impactat per la proximitat.”

Pablo“Sóc antic alumnede l’escola i vaig te-nir el Beni com aprofessor durantcinc anys. Era unsecret a veus. Hihavia rumors. M’ha

fet ràbia perquè era un professor amb ca-risma i transmetia professionalitat. Araens bolquem amb els professors.”

Guillermo“Sóc exalumne ivaig tenir el Beni.Estic decebut ambell i estic rabiós per-què intuïa que al-guna cosa passava,però mai no ho vaig

saber del cert. També estic decebut pelque diu la premsa. No tinc res en contrani de l’escola i dels professors.”

Miquel“El Beni venia a di-nar sovint al meubar. Era un homeextravertit i fins itot va ajudar undels meus fills quanva tenir algun pro-

blema amb els estudis. El 2011 l’escolahauria d’haver-ho advertit a Ensenya-ment perquè deixés de treballar.”

Neus“M’ha semblat uncas molt impactant.Totalment inespe-rat. L’escola s’hau-ria hagut de posi-cionar en el seumoment i no no-

més fer fora el professor Benítez. Tot iaixò, penso que se li està donant moltbombo. No és el primer cas...”

Antonio“L’escola va volerencobrir el cas quanes va assabentardels abusos del pro-fessor Benítez. En-tenc la seva postura.No m’agrada gens

el tractament que n’estan fent els mit-jans de comunicació. Per desgràcia,són molt sensacionalistes.”

Maristes: parlen els veïnspàgs 6 i 7

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 17 febrer 2016línialescorts.cat

3 | línialescorts.cat17 febrer 2016Reportatge

“El perfil del ciclista de Barcelo-na no és, ni de bon tros, el d’un ci-clista incívic”. Qui fa aquesta afir-mació no és cap membre d’algu-na plataforma de ciclistes, sinóJoan Estedeordal, el presidentde Barcelona Camina, una entitatque defensa els drets dels vianantsa la ciutat.

El desgraciat accident que vapatir la diputada Muriel Casalsamb un ciclista –i que ha causatla seva mort aquest cap de set-mana– va revifar el debat al vol-tant de la convivència entre via-nants i ciclistes. El problema,però, és que aquest debat sovintes genera a través de percep-cions i queixes d’afectats que no

es poden prendre com una reali-tat representativa. A més, quanparlem de topades entre bicicle-tes i vianants, les úniques esta-dístiques existents són les dels ac-cidents que acaben en ingréshospitalari, que assenyalen que el2015 només hi va haver un acci-dent greu per atropellament d’unvianant per part d’un ciclista i queel 2014 aquesta xifra va ser dequatre. És a dir, avui dia no hi hadades que quantifiquin els acci-dents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenimdades? Per saber per on van elstrets cal parlar amb alguns caps vi-sibles dels representants de les pla-taformes de ciclistes i de vianants.Estedeordal té més coses a dir. “Elprincipal problema per als via-nants són els cotxes, que provo-quen 600 atropellaments a l’any”,afirma convençut el president de

Barcelona Camina, que col·loca lesbicicletes molt avall en l’escala deproblemes dels vianants. “Un al-tre problema dels vianants és lapèrdua d’espai que hem patit elsdarrers anys. Les terrasses i el mo-biliari urbà cada vegada omplenmés les voreres”, afegeix. Quan seli pregunta per les bicis, Estede-ordal afirma que “més aviat estemdavant d’un ciclista que no va perla calçada perquè té por”. Una si-tuació que s’ha de combatre, diu,amb una aposta per “reduir la ve-locitat a la ciutat i crear ‘Espais30’ –zones on la velocitat dels cot-xes està limitada a 30 km/h–, peròaixò és un procés que tardaràuna mica”.

Qui també hi diu la seva en totplegat és Albert Garcia, membred’Amics de la Bici. Quan Garciaparla, de seguida transmet unadefensa enèrgica dels ciclistes.

“S’ha criminalitzat la bicicleta deforma infundada, hi ha una alar-ma social falsa”, assegura. Segonsaquest representant d’Amics de laBici, “a la gent li fa por tot el quedesconeix. Amb la bici hi ha mol-ta desinformació i és molt fàcil in-duir a l’opinió pública. La majo-ria d’atropellaments a la vorera elscausen els cotxes i ningú protes-ta”. Garcia, que lamenta que “vasen bici i estàs assenyalat”, insis-teix en la necessitat que “a les es-coles es faci educació viària enclau europea, activa i que ensen-yi a ser responsable i a fer-se curadels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRALSegons el departament de Mobi-litat de l’Ajuntament, a Barcelo-na cada dia es fan 2,5 milions dedesplaçaments a peu. Aquestarealitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Preven-ció d'Accidents de Trànsit i en-ginyer de camins especialitzat entrànsit, remarqui que “el més im-portant és que la ciutat estigui pre-parada per als vianants”.

Thorson considera que la re-lació entre vianants i ciclistes “ésuna mica tensa” i ho atribueix,principalment, al fet que “l’espaique té el vianant ha quedat reduït”.“No estem acostumats que la vo-rera sigui un espai tranquil, iavançar en els ‘Espais 30’ evitariaque el ciclista vagi per la vorera”,afegeix Thorson. Nascut a Dina-marca, aquest expert té clar que“aquí el ciclista no és com el nòr-dic i a alguns els falta responsa-bilitat, però aquesta és de tothomi la clau és una bona convivènciaentre totes les parts”. Queda clarque ciclistes i vianants no tenenmés remei que entendre’s.

Condemnats a entendre’s» L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants

» La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint

Albert RibasBARCELONA

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

| 4

publicitat 686 42 95 17línialescorts.cat

Opiniólínialescorts.cat 17 febrer 2016

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 33380-2005

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

4Una consulta per obtenir votsper Antoni Moliné

Tinc la sensació que En ComúPodem i el PSOE –sucursal aCatalunya– , amb un clar intentd’obtenir vots, ens han ben béenganyat prometent alló que, debell antuvi, eren conscients queno podien complir atès que nodepenia d’ells.

El partit liderat pel senyorLluís Franco Rabell, amb l’i-nestimable suport d’en PabloIglesias, va fer bandera d’exigirun "referèndum" a Catalunyaquan han sigut sempre sabedorsque, tant el Congrés com el Se-nat mai els hi permetria, comaixí està succeint.

Pel que fa al senyor Iceta,cap de la sucursal socialista acasa nostra, es cansà de repetir,una i mil vegades, que la solu-

ció al "problema català" la te-nien ells: convertir Espanya enun estat federal, la qual cosa, s’a-caba de demostrar en el projectede negociació presentat per Pe-dro Sánchez, no són més queparaules buides i un clar intentde caçar vots. En definitiva,una mentida més.

La pregunta surt sola: sen-se aquestes campanyes, fer-mament suportades per l’im-possible, hagueren obtingut elsvots que tingueren? La respos-ta: No.

Finalment una reflexió:L’hostilitat endèmica que l’Es-tat espanyol, des de fa segles, de-mostra vers Catalunya, pot te-nir solució? Un altre ‘No’. Quecadascú obri en consciència.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 175 | 17 febrer 2016 línialescorts.cat

| 6Maristes: parlen els veïnslínialescorts.cat 17 febrer 2016

Manuel B., el pare d’un exalumne,va començar a estirar de la man-ta i el que n’està sortint va camí deconvertir-se en un escàndol en totaregla, si és que ja no ho és ara.Quinze dies després que El Pe-riódico publiqués en exclusiva elpresumpte cas de pederàstia delCol·legi Maristes Sants-Les Corts,ja són més de 25 els exalumnesque, com el fill de Manuel B., handenunciat haver patit abusos, i nonomés per part de Joaquim Be-nítez, l’exprofessor de gimnàsticai pederasta confés, sinó tambéper part d’altres docents.

A hores d’ara, els Mossos te-nen denuncies contra quatre pro-fessors més, tots ells del centre deprimària que el col·legi té a Sants.Es tracta de l’antic tutor d’EGB,amb inicials A.F.; el germà i sub-director de l’escola, F.M., “apar-tat cautelarment de les seves res-ponsabilitats” per part de la di-recció “fins que s’aclareixin elsfets”; M.M. i un altre professor jamort. A més, també s’han rebutdenúncies contra un monitor demenjador que va estar al centre deprimària uns dies contractat enpràctiques –provinent del centrede formació de monitors de laFundació Pere Tarrés– i que vaser acomiadat el desembre.

Aquesta és –detalls esgarri-fants a banda–la radiografia actual

d’un cas que ha sacsejat les Cortsi Sants i del qual encara no s’in-tueix la dimensió real. De fet, pot-ser no s’acabarà de saber mai tot,però almenys ara ja es pot dir quesembla que no van ser alumnes aï-llats ni cosa d’un sol professor: mésque una poma podrida, les acusa-cions qüestionen el pomer.

És per això que, en els darrersdies, la pregunta que es fa tothomal barri i arreu no pot ser una al-tra: ¿Com s’explica que la direccióde l’escola no en tingués indicis, abanda dels casos de Benítez i delmonitor, si el nombre de pre-sumptes víctimes és tan gran? ¿I sien tenia i no ha actuat com calia?

La resposta varia en funció dequi la contesta. La direcció del cen-tre, que s’ha expressat a través decomunicats i d’un parell d’entre-vistes periodístiques, defensa queel 2011 ja va convidar a marxar Be-nítez i va presentar una denúnciaa la Fiscalia de Menors, que es vaacabar arxivant. També va fer forael monitor i remarca que “sempre”ha col·laborat “amb les autoritatscompetents”. Ara, a més, es pre-sentarà com a acusació particularen tots els casos denunciats.

Tot plegat, però, contrasta ambel que han dit la Generalitat i elsMossos. Segons sembla, l’escolahauria incomplert els protocolsexistents –que seran revisats–pera aquest tipus de casos perquè nova informar ni la DGAIA ni En-senyament de les denúncies d’a-busos, a banda de no facilitar de-talls sobre Benítez a la policia en elseu moment, com la seva adreçapostal. Un fet que ha reconegut l’es-cola, però afegint que “no dispo-sava d’aquesta informació”.

I, mentrestant, què hi diuen elsprofessors? A través d’un comuni-cat conjunt, el claustre assegura que“en cap cas” han tingut “coneixe-ment, ni tan sols sospites, d’aques-tes situacions” i que mai no han re-alitzat “cap acció d’ocultació”, unesafirmacions que han fet també dosdocents a Línia Les Corts. Tot i això,s’ha publicat la versió d’una pre-sumpta víctima que diu que un se-gon professor hauria presenciatuna escena d’abús i no hauria ditres. O sí i no li haurien fet cas.

Qui tampoc s’acaba de creureque l’escola no en sabés res són elsexalumnes, molts dels quals diuenque era “un secret a veus”. Altresopinen el contrari, però tots com-parteixen la voluntat que s’acla-reixin els fets, com també ha de-manat l’AMPA, i més després queel mateix Benítez fes aquestes de-claracions a El Periódico: “Supo-so que els Maristes han fet el pos-sible perquè tot això no transcen-dís”. El barri desitja, necessita, quees demostri tot el contrari. Aviat.

L’escàndol no para de créixer» Més de 25 exalumnes ja han denunciat haver patit abusos al Col·legi Maristes Sants-Les Corts

» A banda de Benítez, pederasta confés, hi ha acusacions contra quatre professors més i un monitor

Arnau NadeuLES CORTS

El Col·legi Maristes Sants-Les Corts viu dies convulsos. Fotos: Línia Les Corts

POLÈMICA4El Síndic de Greu-ges, Rafael Ribó, creu que en el casdels abusos sexuals de l’expro-fessor Joaquim Benítez “ha fallatestrepitosament l’aplicació delprotocol del 2006” per actuarcontra maltractaments a menors“perquè no es va activar”. Així hova expressar ahir en una reunióamb representants dels governscatalà i espanyol, els Mossosd’Esquadra, el TSJC i la Fiscalia.

El Síndic va reafirmar que l’es-cola no va complir el protocol per-què no va informar ni la DGAIAni Ensenyament dels fets i això “vaimpedir que aquestes adminis-tracions poguessin dur a termecap tipus d’actuació”. A més, la-menta que “el centre no va dur aterme cap actuació per conèixersi hi havia altres alumnes que po-guessin haver estat afectats peraquesta situació”.

Tanmateix, Ribó també retreua la Generalitat i a la Fiscalia queno assumissin “el deure de fercomplir els protocols en tots elscentres educatius”, en el primercas, i de no haver actuat “per de-terminar si hi havia altres alum-nes del centre afectats per la de-núncia d’abús”, en el segon.

L’AJUNTAMENT ES MULLAPer altra banda, l’Ajuntament vaanunciar ahir, en la línia del queja ha fet la Generalitat peròanant més enllà, que demanaràla retirada del concert a l’escola“en el cas que es demostri que nova complir amb els requerimentsestablerts pels protocols d’ac-tuació davant dels casos d’abu-sos a menors” i que estudia per-sonar-se en la causa judicial a fa-vor de les presumptes víctimesquan aquesta s’instrueixi.

El claustre asseguraque no en tenia

“ni tan sols sospites”

Síndic: “L’aplicació del protocolha fallat estrepitosament”

7 | Maristes: parlen els veïns línialescorts.cat17 febrer 2016

Eva“El meu fill va aca-bar els seus estudisals Maristes fa dosanys. Al principiva tenir el Beni deprofessor. Diu quees feia amic dels

alumnes i era com un més. El meu ger-mà també va ser alumne seu i no s’hocreu. Sincerament, estem molt sor-presos per tot plegat.”

Jordi“Sóc exalumne i vaigtenir el Beni de pro-fessor. També undels altres docentsacusats, l’A. F. Totaixò m’ha impac-tat, però defenso els

altres professors. Molts mitjans denun-cien que ells sabien què passava però jono m’ho crec. Ara bé, no estic d’acordamb l’escola per haver encobert el cas.”

José“L’escola hauria detenir inspectors opersonal que foscapaç de detectarfets com aquest. Hiha més casos aixíen escoles religio-

ses. Tot i això, crec que ara escarmen-taran i aniran més amb compte. No tin-dria cap problema en matricular un fillmeu a un centre dels Maristes.”

Alba“Em fa l’efecte quel’escola hauria d’ha-ver portat tot aquestafer de manera moltmés transparent.Això els passaràfactura a les jorna-

des de portes obertes, tot i que per laconducta d’uns pocs individus no es potposar en dubte la feina de tot l’equip deprofessors del centre.”

Dani“Jo vaig estudiar alsMaristes i he arribata pensar que aixòs’ha passat per altperquè la feina quefeia el Beni erabona, així com la

seva dedicació. Malgrat això, tinc un granrecord de la meva època a l’escola i se-gurament hi portaria els meus fills. Perun cas així no poden pagar tots.”

Silvia“Quan me’n vaig as-sabentar vaig pen-sar que no podiaser. Al meu entornhi ha gent amb fillsque han anat a l’es-cola, però cap ha

tingut cap problema. Veig malamentque el centre no hagi dit res durant cincanys i que el professor Benítez no tinguiobert un expedient i no pugui treballar.”

Marta“La imatge de l’es-cola queda molttocada. No ha ac-tuat com havia defer-ho en cap mo-ment. Crec que, siara hagués d’ins-

criure els meus fills als Maristes Sants-Les Corts, m’ho pensaria molt i, abansde fer-ho, buscaria alternatives en al-tres centres del barri.”

Beatriz“Els Maristes sem-pre han estat unainstitució molt res-pectada al barri.Molta gent voliaque els seus fills hiestudiessin i ara

crec que tothom s’ho pensarà una micamés. Malgrat tot, si volgués que un fillmeu estudiés al col·legi, segurament l’himatricularia igualment.”

Carlos“Que s’hagi desta-pat ara ha estat uncop dur per al barri.Crec que ara elsMaristes tindranproblemes per re-cuperar la confian-

ça de la gent i això afectarà les inscrip-cions. També penso que el professorque s’ha declarat culpable no hauriad’estar en llibertat.”

Montse“Tot plegat ha ge-nerat un efecte cri-da i ara estan sortintmés casos a altrescentres. Entenc queels pares dels alum-nes actuals estiguin

intranquils, però tinc molt bones refe-rències dels Maristes. Això sí, consideroque el professor Benítez hauria d’estar ala presó fins al dia del judici.”

“Una ferida que costarà curar”» Un centenar d’antics alumnes i veïns van encerclar l’escola dimecres passat en defensa del professorat » Al barri es respira una barreja de dolor contingut i d’impotència per un cas que molts no s’esperaven

Les Corts viu uns dies difícils. Probable-ment dels més difícils que es recorden. Idimecres passat, dia 10 de febrer, la ba-rreja de sentiments es va poder palpar apeu de carrer. Va ser el dia en què moltsantics alumnes, actuals professors i veïnsdel barri van voler alçar la veu “contra lacampanya de desprestigi” que, diuen, estàpatint el centre. Per això van sortir al ca-rrer en un acte en suport a professors, víc-times, alumnat i famílies que van ano-menar Marea Marista.

A un quart de sis de la tarda un cen-tenar de persones es van aplegar a les por-tes del centre del carrer Vallespir i van en-voltar l’edifici agafades de les mans.“Elprofessorat actual no en té cap culpa”,deia una pancarta. “Tot el que som és grà-cies a vosaltres”, proclamava una altra.

Fa setmanes que la rutina dels veïns

i veïnes de l’entorn del carrer Vallespir ide la resta del barri està alterada. S’hi res-pira un ambient tens, de dolor continguti d’impotència. Gairebé no hi ha ningú albarri que no hagi portat el seu fill o fillaa l’escola dels Maristes Sants-Les Corts.Tothom té un conegut que hi ha estudiato una neboda o un cosí que va fer classesde gimnàstica amb el Beni. “Era un pro-fessor exemplar”, diuen molts. “Mai noens ho hauríem imaginat: era molt ex-travertit i es feia molt amb els nanos”,diuen altres.

Parlen amb un to dolgut. És el dolord’aquells que s’estimen l’escola i no s’hovolen creure. És la impotència dels quevan conviure amb els fets i no els van po-der advertir, tot i conèixer els rumors quecirculaven. És la ràbia dels alumnes queveien el Beni com un amic, un exemplea seguir, un aliat. També és la por que ca-sos com aquest es repeteixin.

“Tot plegat ha causat un gran impac-te al barri”, diu una veïna. “És una feri-da que costarà curar”, conclou.

Neus MarmolLES CORTS

| 8 línialescorts.cat 17 febrer 2016 Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 046

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Amb elsuport de

Fa només una dècada, i sembla que va ser ahir, que les As-sociacions de Comerciants dels carrers Vallespir, Galileu iJoan Güell, s'asseien per crear un espai en comú i aixípoder defensar el nostre comerç de proximitat. Ja hemcomplert els nostres primers deu anys al peu del canó, alcostat dels nostres clients, i veïns, per què no? I espatllaamb espatlla amb els comerciants associats.

Des d'un primer moment l'Eix Comercial va comptaramb l'inestimable suport dels dos districtes que ocupageogràficament, al mateix temps que la Direcció de Co-merç i Consum, i la Fundació Barcelona Comerç, agluti-nadora de tots els Eixos Comercials de la Ciutat, ensiniciaven en la trajectòria que, fins avui, ens ha portat aser un teixit consolidat.

Els objectius de l'Eix Comercial han estat sempre laconsolidació del comerç de proximitat i la creació d'una

zona humana de bon veïnatge i col•laboració social, re-presentant davant les administracions corresponentsaquelles demandes que tant associats com veïns ens feienarribar als nostres / vostres establiments, transformant-nosen corretja de transmissió entre el ciutadà i l'Administració.Un objectiu que solament es pot aconseguir sent una re-presentació forta del comerç en l'entramat social.

Us heu preguntat, alguna vegada, com arriba a l'Ad-ministració una sol•licitud de millora de l'enllumenat, la ur-banització d’algun dels carrers que acostumem a transitaro, moltes vegades, aquesta actuació inesperada de netejafora d'horaris preestablerts.

També com s'organitzen cursets adaptats de gestió,publicitat, promoció i noves tecnologies per als comer-ciants per actualitzar els nostres coneixements i per sermés competitius i adaptats als nous temps.

Doncs a vegades ha estat per la intervenció d'aquestaassociació i el manteniment de bones relacions amb elsnostres administradors. També és veritat que moltes ve-gades no ho hem aconseguit, però no ens rendim.

Durant aquests deu anys, als quauls fèiem referènciaal principi, s'han anat consolidant un seguit d'actuacions,que a força de treball i de col•laboració ja estan formantpart del bagatge popular i, humilment, comencen a en-trar en la quotidianitat del veí, com ara les Mostres de Co-merç al Carrer -tres anuals-, la Festa del Tió o les llums deNadal, que representen l'esforç que dia a dia fa el nostrecomerç per estar al vostre costat i que s'han convertit enuna festa per a tothom. Cada any les esperem amb il•lusió,grans i petits.

10 ANYS FENT PROJECTES COMUNS

Qui ens hagués dit, o pensat, seguintla línia de l'anterior article, que en unao com a molt dues dècades evolucio-naríem amb tanta rapidesa, ja nonomés en el camp de les noves tecno-logies, sinó també en les adaptades almón del treball i a les comunicacions.Pel que fa a aquestes ultimes, en l'ex-trem de viure en el mateix moment elssuccessos que passen a milers de qui-lòmetres o que ens permeten gestio-nar la nostra economia des delssmartphones pagant a través d'ellsfins i tot un cafè al bar. No obstant

això, ens assalten infinitat de dubtessobre la nostra actualitat.

En política, per exemple, s’hauràacabat el bipartidisme? Serà una coa-lició, serà un hibrid? Els polítics emer-gents seran capacos de canviarl'estatus actual, o demoliran els fona-ments? A Catalunya serem indepen-dents o no ho serem? I què significaràen la nostra vida diària? Seran el Con-grés i el Senat veritables fòrums dedebat real on arribi l'opinió dels ciuta-dans del carrer? O seguiran igual, le-gislant d'esquenes al ciutadà?

El canvi climàtic ens mostra comens estem carregant el medi ambient,amb emissions de gasos de tots elstipus. Fabricant dia i nit deixalles i re-sidus, productes que en realitat són de

dubtosa utilitat. Som responsablesd'això? Potser no pensàvem que podiasucceir tan ràpidament, però sí. Ennom del progrés no hem investigat elsuficient per aturar el deterioramentque preveiem a més llarg termini.

La convivència. Què se n’ha fet deles tertúlies? De l’hola com està? I elsnens? D'aquestes trobades d'amics,per intercanviar vivències? Ja immer-sos en la voràgine actual ho hemsubstituït per aquest pati de veïnesque són les xarxes socials, en les qualset fas amic del teu fill i d'un senyord'Austràlia que no coneixes de res (ique vés a saber si és qui diu que és),per aconseguir no sé quin record i l'-únic que aconsegueixes és individua-litzar-te i desaparèixer en una base de

dades de Déu sap què. QUI ENS HOHAGUES DIT?

Però des de l'Eix volem que refle-xionem tots una mica i observeu comun grapat de persones que cada diaestem aquí, a la botiga del costat decasa teva, donem llum, alegria i segu-retat al teu entorn, cohesionant el barrii per extensió la ciutat. I que sense re-nunciar als temps i als avencos tèc-nics, no renunciem a seguir lluitant pelfactor humà i evolucionar, tant co-mercial com tecnològicament, perquèd'aquí a deu, vint anys, ningú enspugui dir... SI M'HO HAGUESSINDIT ABANS...

Eix Comercial Sants-Les Corts

QUI ENS HOHAGUÉS DIT?

9 | línialescorts.cat17 febrer 2016Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 046

DEU ANYS TREBALLANT PER AL COMERÇ DE PROXIMITAT

Tina Márquez, propietària de Persi+

“La nostra especialització és la venda i muntatge de persianes i tendals”

Avui parlem amb la Tina Márquez, propietària de labotiga Persi+, especialistes en persianes i tendals.“Aquesta botiga la vaig obrir fa dos anys i mig,abans estava treballant per un altre negoci fa-miliar també aquí a Les Corts”, explica la Tina. Lipreguntem com li va pel barri. “Doncs bé perquèja portem vivint aquí 20 anys, o sigui que ja elconeixem prou bé i ara que la feina també latinc al barri doncs millor encara”, ens comentasatisfeta.

Ens interessem per allò que fan exactament a labotiga Persi+. “Nosaltres som distribuïdors i mun-tadors de persianes, tendals, cortines enrotlla-bles, reixes, ballestes, portes de comerç,motoritzacions, automatismes. Podem dir queho toquem tot. Ara bé, la nostra especialitzacióés la venda i muntatge de persianes i tendals. A

més som distribuïdors de la marca: Automatis-mes i Motors Somfy”, explica orgullosa la Tina.

A la pregunta de quina és la seva clientela, la Tinacontesta: “El nostre client habitual pot ser tantqualsevol particular veí del barri, com empreses.La raó és que també treballem en l’àmbit d’inter-net i aleshores tenim un ventall de clients mésampli, que tant poden ser particulars com em-preses”, afegeix la propietària.

Per concloure l’entrevista, li preguntem quinessón les seves eines de comunicació, i la resposta noens deixa insatisfets. “Tenim un perfil al Facebooki a més tenim dues pàgines web: www.persia-nasmar.com, que està enfocada més a clientsparticulars i www.persianaslarimar.com queestà enfocada més per a empreses”, conclou laTina.

La Rosa i en Xavi possant darrera el taulell de la seva botiga.

La Tina Márquez, a la porta de la seva botiga.

La Rosa i en Xavi, propietaris de la Carnisseria Rosa

“Tenim entre 15 i 16 varietats d’hamburgueses”No fa gaire va obrir al Carrer Joan Güell una nova botigade proximitat, la Carnisseria Rosa, i avui volem entre-vistar-los perquè els coneixeu, els que encara no ho heufet. “Portem oberts ara mateix al voltant d’un any itres mesos” ens explica un dels propietaris.

Els hi preguntem com se senten al barri: “El barriens agrada molt i a més a més sembla com si ha-guéssim caigut força bé, perquè al parlar amb laclientela ens transmeten molta simpatia. A més,era una botiga que en aquesta zona en feia falta”.Ens comenta en Xavi.

Els hi preguntem què fan a la botiga i quina és laseva especialitat: “Nosaltres principalment el quefem és venda menor de carns fresques. No toquemembotits, encara que ho podríem fer. Nosaltres elque toquem és la vedella, el xai, la cansaladafresca, el pollastre i els elaborats. També estem co-

mençant amb el poltre i el bou”, comenta el propie-tari. “Ens dediquem força als elaborats, tenim entre15 i 16 varietats d’hamburgueses, pastissos decarn i d’altres elaborats que ens porten directa-ment de l’escorxador. Però podríem dir que estemespecialitzats en la vedella i els elaborats de vede-lla”, afegeix en Xavi.

Els hi preguntem si fan servir alguna eina de co-municació i ens responen això: “La nostra eina quetenim és el boca-orella. Tenim la sort de tenir dife-rents tipus de clientela. Als matins solen venir sen-yores que vénen del mercat o van al mercat i a lestardes venen els típics matrimonis joves que van abuscar les criatures a l’escola o els porten a fer ac-tivitats. Tots aquests clients s’ho van dient els unsals altres i així ens ha conegut una gran quantitatde gent”, conclou el propietari.

Les Corts| 10

línialescorts.cat 17 febrer 2016

Les Corts ja està definitivamentconnectada amb l’aeroport. L’es-perat tram sud de la Línia 9 vaentrar en funcionament el pas-sat dia 12 després d’un viatge in-augural on van participar l’al-caldessa, Ada Colau; el presidentde la Generalitat, Carles Puig-demont; l’expresident, ArturMas, i els alcaldes de l’Hospita-let i el Prat, Núria Marín i LluísTejedor, els altres dos municipisper on passa la línia.

Amb aquesta entrada en fun-cionament, els cortsencs po-dran arribar a l’aeroport en pocmés de mitja hora des de ZonaUniversitària, en un recorregutde 20 quilòmetres i 15 esta-cions. Més endavant aquest noutram també servirà per alleuge-rir l’accessibilitat al Camp Nou

quan entri en servei la parada es-pecífica per a l’estadi del Barça.

Durant el discurs d’inaugu-ració Colau va afirmar queaquesta nova línia de metro és“un nou pas cap a la construcciód’una ciutat metropolitana” iva subratllar la “importància”que les administracions apostinpel transport públic.

Per la seva banda, el presidentPuigdemont va etzibar que “l’es-tat ha dimitit de la seva respon-sabilitat d’invertir en infraestruc-

tures a Catalunya”, i va remarcar“l’esforç conjunt” de consistoris iGovern perquè aquesta línia “si-gui una realitat i que la gent no honoti”. Unes paraules que van em-pipar el líder popular català, Xa-vier Garcia Albiol, que va aixecar-se i va marxar de l’acte.

Aquesta infraestructura hasuposat una inversió de 2.899 mi-lions d’euros i tindrà una fre-qüència de set minuts, tot i que esreduirà a quatre durant esdeve-niments importants.

Un moment del viatge inaugural amb totes les autoritats. Foto: Gencat

Les Corts s’apropa a l’aeroportamb l’estrena de la Línia 9 Sud» El nou tram té 20 quilòmetres i es pot recórrer en mitja hora

» Colau subratlla la “importància” d’apostar pel transport públic

RedaccióLES CORTS

Élena omple la Sala Bikiniamb el seu indie-pop

MÚSICA4Van iniciar la sevatrajectòria en el món musicall’any 1999, i el 2001 van publi-car un àlbum, Porelamorde-dios, que va rebre un munt depremis i va ser un dels més acla-mats de l’escena indie-pop d’a-leshores. El grup Élena està pre-sentant ara el seu últim treball,Concepte Vitrina, i divendrespassat ho va fer a la Sala Bikini.

La crítica ha considerataquest últim disc com “més sò-lid” i “amb més caràcter”. Estracta d’11 cançons que han com-posat amb la col·laboració delmúsic Ramon Marc Bataller,considerat ja com un nou mem-

bre del grup, i que fins i tot vaparticipar en la seva producció.

A més, amb aquest nou discel grup ha volgut celebrar elsseus 15 anys sobre els escenaris.Formada al Masnou, aquestabanda va arrencar cantant en an-glès i en castellà, però es va aca-bar passat al català. Està formatper Helena Miquel –veu–, Víc-tor Francisco –bateria–, Dani R.Jones –baix–, Raül Moya i MarcMarés –a la guitarra–.

Sobre el nom del grup, Éle-na, els mateixos integrants hanexplicat en alguna ocasió que vasorgir fruit d’una broma i que fareferència a la seva cantant.

Colau reafirma el suportmunicipal al Monestir

PEDRALBES4Durant la tradi-cional visita al Monestir de Pe-dralbes del dia de Santa Eulà-lia –12 de febrer–, l’alcaldessa,Ada Colau, va garantir el suportmunicipal a la institució. L’al-caldessa també va reafirmar “elcompromís de l’antic Consellde Cent” perquè la relació entreel monestir i l’Ajuntament se-gueixi endavant.

A l’acte van participar altresrepresentants del govern muni-

cipal i membres de la resta departits, excepte de la CUP.

Colau va assegurar que era“un honor” visitar “per primercop” el monestir i fer-ho com aalcaldessa. A més, la batllessa vaagrair la defensa que la congre-gació de monges –formada pernou integrants– va fer del parcde l’Oreneta, quan va ser objec-te del que va qualificar de “ac-tuacions especulatives”. L’acte vafinalitzar amb un piscolabis.

Helena Miquel, la veu del grup, durant l’actuació de divendres. Foto: Bikini

Fe d’errades | Ampliació de la residència sacerdotalAl subtítol de la notícia principal publicada en la portada de l’edició anterior,

on s’informava que un grup de veïns demana aturar l’ampliació de la residència sacerdotal, s’anunciava que el Districte ja tramita la llicència. Es tracta, però,

del departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, i no pas del Districte.

Els Arreplegats actuendemà a la Facultat de Dret

CASTELLERS4Els Arreplegatsde la Zona Universitària actua-ran demà a les cinc de la tarda ala Facultat de Dret. Serà la sevaprimera actuació de l’any, i la fa-ran conjuntament amb elsTrempats de la Pompeu Fabra.

Amb aquesta actuació, elsArreplegats volen demostrar elseu “bon nivell”, tal com asse-guren en un comunicat. Tot i quela tarda castellera arrencarà a lescinc de la tarda, les colles s’han

convocat per a dos quarts de cincper tal de començar amb pun-tualitat mitja hora més tard.

Abans, però, els Arreplegatsfaran un assaig previ davant dela Facultat d’Economia i Em-presa, i tot seguit aniran a la deDret. Per altra banda, un cop fi-nalitzada l’actuació, els membresdels Arreplegats aniran a assajaral local dels Castellers de la Vilade Gràcia –carrer Alzina, 7–“per provar les torres i pilars”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1711 | 17 febrer 2016 línialescorts.cat

Comerç| 12

línialescorts.cat 17 febrer 2016

Al districte de les Corts només esprotegiran dos establiments em-blemàtics, segons la llista que vapresentar el govern municipal fauns dies. L’anterior, presentadadurant el passat mandat de XavierTrias, en contemplava un total decinc. Els dos comerços cortsencsde la flamant llista són la farmà-cia Oller, ubicada a la plaça Con-còrdia, 3, i La Merceria, al carrerVallespir, 164.

Al conjunt de la ciutat, la novaproposta municipal inclou 211establiments que es beneficiarandel pla de protecció de les botigueshistòriques que es portarà al prò-xim Ple del 26 de febrer. Unes me-sures que ja han rebut el vistiplaudel grup de CiU, que consideraque el nou pla “beu i s’inspira” enel que va presentar l’any passat.

El nou pla té com a objectiuprotegir aquests negocis, tot i quereconeix la seva incapacitat desalvaguardar la seva activitat,que és el que justament dema-nava l’Associació de ComerçosEmblemàtics. “No hi ha hagutcap canvi respecte de la propos-ta anterior”, lamenta Josep Ma-ria Roig, secretari de l’entitat.

Com a contrapartida, el con-sistori hi destinarà 1 milió d’eu-ros anuals en ajudes en l’IBI –de

fins al 95%– i bonificacions perfer obres als locals, unes ofertesque tampoc convencen els pro-pietaris dels comerços. “No hemdemanat cap subvenció, seria ungreuge comparatiu amb la restade botiguers”, critica Roig.

El pla estableix tres catego-ries de protecció patrimonial.Tot plegat, unes mesures que noil·lusionen els botiguers, que es-tan negociant amb el PSC perportar la qüestió al Parlament.

Interior de la farmàcia Oller, un dels establiments protegits. Foto: FO

Colau només protegirà duesbotigues històriques del districte

» Les Corts passa de tenir cinc comerços emblemàtics a dos en lanova proposta municipal, que els botiguers consideren “insuficient”

El consistori amplia la sevaproposta de festius d’oberturaHORARIS4Mig pas enrere del’Ajuntament respecte dels ho-raris comercials. Si a principis demes presentava una propostaque contemplava l’eliminaciódels 10 diumenges d’obertura al’estiu i la creació de quatre denous al maig i a l’octubre –unaproposta que va ser rebuda ambdivisió entre els botiguers i bel·li-gerància entre els partits de l’o-posició–, ara el govern local haplantejat que aquests dies festiusd’obertura s’ampliïn a cinc.

Aquesta nova proposta, feta lasetmana passada pel regidor deComerç, Agustí Colom, busca elconsens de les formacions polí-tiques per tal que s’aprovi al Ple

del pròxim dia 26. I és que CiU,la principal força de l’oposició, java mostrar el seu desacord ambla primera proposta municipalperquè, segons van assegurar,feia “saltar pels aires el consensassolit amb el sector” la passadalegislatura. Des de Ciutadans iPSC també es va criticar aques-ta primera oferta.

Per la seva banda, els comer-ciants van divergir a l’hora de va-lorar aquella primera proposta. Siels eixos més turístics aplegats aBarcelona Oberta van mostrar-se“indignats”, els de la FundacióBarcelona Comerç, que agrupales associacions dels barris, vanveure amb bons ulls la proposta.

PATRIMONI4Fins al pròxim dia29, el Mercat de les Corts aculll’exposició itinerant ‘Mercats,constructors de la Barcelonacontemporània’, una exposicióque recull, a través d’una vui-tantena de documents, el paperdels mercats en la configuracióde l’actual Barcelona.

L’exposició està estructura-da en diferents àmbits temàticsque repassen l’impacte dels mer-cats en la ciutat tal com es coneixavui dia –des d’un punt de vis-

ta urbà i arquitectònic–, la sevafunció dins de la cadena urbanadel proveïment d’aliments i, enel seu vessant més històric, so-bre com han viscut diversosepisodis històrics recents.

La varietat de la documen-tació que s’hi mostra és àmpliai combina plafons, vitrines ambobjectes diversos i imatges –lamostra inclou fotografies de lainauguració d’alguns mercats,com ara el Ninot o el de Sagra-da Família–. De fet, la mostra

arrenca el 1830, quan es va pro-jectar el Mercat de Santa Cate-rina i arriba fins al 1991, data decreació de l’Institut Municipal deMercats (IMMB).

Aquesta exposició està or-ganitzada en col·laboració entrel’Arxiu Municipal Contempo-rani de Barcelona (AMCB) il’IMMB. A partir del pròxim 1 demarç, la mostra marxarà cap alMercat del Ninot, i seguirà iti-nerant fins a finals de maig,quan acabi al Mercat de Sants.

RedaccióLES CORTS

El consistori vol eliminar els diumenges d’obertura a l’estiu. Foto: Ajuntament

Mercats i història, en una mostra

La mostra s’exposa al Mercat de les Corts fins al dia 29. Foto: Mercats BCN

Estudi | L’IcoB alerta que el comerç “no acaba d’arrencar”El petit comerç no se’n surt encara. Aquesta és la conclusió més clara que se’n pot extreure de l’últim estudi de l’IcoB, corresponent al quart trimestre de l’any passat. Segons l’estudi,

les diverses campanyes iniciades des de finals de novembre i el mateix Nadal no han aconseguit “deixar enrere la crisi”, segons assegura Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç.

13 |

Esportslínialescorts.cat 17 febrer 2016

Ha arribat l’hora de la veritat.Aquest dissabte el sènior feme-ní del Joventut Les Corts co-mença la segona fase de la com-petició, decisiva per tenir opcionsde disputar l’ascens a la Lliga Fe-menina 2.

Després d’un primer tramde lliga excel·lent en el qual l’e-quip només va perdre 2 partitsdels 18 que va disputar, les ju-gadores de Sergio Manzano jatreballen de cara al seu debut d’a-quí a tres dies a les 8 del vespreal pavelló La Bastida del BàsquetDraft Gramenet. Els altres rivalsdel grup són el GEIEG, el CBValls, el Barça CBS i el PasarelaAECC Mataró.

El sistema de competició dela Copa Catalunya femenina faque en aquest segon tram de

competició els equips arrosse-guin els resultats aconseguitscontra els seus rivals de la pri-mera fase, de manera que noméscaldrà jugar 10 partits en lloc dels20 de la primera fase. D’aques-ta manera, les cortsenques nohauran de jugar contra el BasketAlmeda, el CBF Cerdanyola, el

JE Terrassa ni contra el CB GrupBarna. Precisament les cerdan-yolenques i les terrassenquessón els dos únics equips quehan aconseguit vèncer el Joven-tut.

El primer partit que les cort-senques jugaran a casa serà eldiumenge 28 contra el Mataró.

Les jugadores celebren la darrera victòria a l’Hospitalet. Foto: Fàbrega Finques

Comença el camí del JoventutLes Corts per aconseguir l’ascens» El Bàsquet Draft Gramenet serà el primer rival de les cortsenques» L’equip només va perdre dos partits en el primer tram de la lliga

Dos campionats de Catalunyaper a les veteranes de l’RCTB

TENNIS4Els equips veteransde l’RCTB han aconseguit doscampionats de Catalunya durantaquest mes.

L’equip sènior +60 va ferbons els pronòstics i va derrotaral CE Hispano Francès fa doscaps de setmana a les instal·la-cions del club. Les tennistes vanaconseguir un contundent 4-1(amb victòries individuals deRosa Maria Togores, CarmenPerea i dos en els partits de do-

bles, una d’elles de la parella deMontse Boter i Ter Host).

El segon títol va arribar el capde setmana passat de la mà del+45 femení. El conjunt capita-nejat per Ana María Segura nova donar cap opció al CercleSabadellès (4-0). Pauline Ro-dríguez, Gloria Balil, MaydesAbad i la capitana de l’equip vanaconseguir quatre victòries quevan servir per resoldre la finalper la via ràpida.

Kipruto i Kiplagat guanyenuna Mitja marcada pel vent

ATLETISME4Els atletes africanscontinuen dominant la Mitjaamb mà de ferro. Diumengepassat, en una edició de rècordamb més de 16.500 participants,els kenians Florence Kiplagat iVincent Kipruto van sumar unanova victòria al seu palmarès.

Kiplagat va aconseguir la sevatercera victòria consecutiva a laciutat. La keniana s’havia plan-tejat el repte de rebaixar per ter-cer any consecutiu la seva plus-marca mundial, però va quedarlluny d’assolir-ho. “El vent ha fetque fos impossible obtenir un re-sultat millor”, va explicar al final

de la cursa. Kiplagat va comple-tar el recorregut en 1 hora, 9 mi-nuts i 19 segons (més de 4 minutsmés lentament que l’any passat).La seva compatriota -tot i que co-rre per Suècia- Isabellah An-dersson va acabar en segona po-sició i la portuguesa Jessica Au-gusto va completar el podi.

Pel que fa a la categoria mas-culina, Vincent Kipruto es va co-ronar com el quart vencedor dela prova en les darreres sis edi-cions. El kenià va imposar-se al’esprint final a l’italià DanieleMeucci i a l’etíop Abdi Fufa en 1hora, 2 minuts i 54 segons.

Els sèniors del Polo reprenenla lliga contra el Junior FC

HOQUEI HERBA4L’aturada deles competicions ja ha arribat ala seva fi. Després de dos mesosde pausa, aquest cap de setma-na es reprenen les lligues de Di-visió d’honor masculina i feme-nina d’hoquei herba.

El sènior masculí afrontarà elseu retorn a domicili. Els homesde Carlos García Cuenca es des-plaçaran fins a Sant Cugat delVallès, on jugaran diumenge a launa del migdia contra el Junior

FC. Els cortsencs defensaran laseva primera posició contra unequip força irregular que fins araha sumat 16 punts.

Per la seva banda, el primerequip femení també s’enfronta-rà a l’equip del Vallès Occiden-tal. Les cortsenques, que no hantingut un bon inici de lliga i tansols han sumat 7 punts en 10 jor-nades, buscaran sumar la terce-ra victòria del curs contra les se-gones classificades.

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.

RedaccióLES CORTS

L’equip +45 va superar el Cercle Sabadellès a la final. Foto: RCTB

| 14Agendalínialescorts.cat 17 febrer 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA UINZENALQ

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DISSABTE 20 DE FEBRER12:30 Concert del grup Blue Birds. El duet fe-

mení format per Mercè de la Fuente i Laia Lealaterra al districte per oferir un recital de duesveus i piano amb temes de blues, soul i pop-rock. / Parc Metropolità de Collserola.

DEMÀ 18 DE FEBRER18:00 Com puc acompanyar el meu fill en la pre-

sa de decisions sobre els estudis? Xerrada di-rigida als pares dels adolescents que tenendubtes sobre què fer després dels estudis obli-gatoris. / Punt d’Informació Juvenil Les Corts.

DIMARTS 23 DE FEBRER18:00Hamburgueses, croquetes i blinis vegetals.

Taller monogràfic on s’ensenyarà a fer plats de-liciosos amb ingredients cuinats, cereals in-tegrals. llegums i verdures. El preu total de lasessió és de 24 euros. / Centre Cívic Can Deu.

FINS AL 29 DE FEBRERTot el dia Tempus fugit. Mostra fotogràfica a cà-

rrec de Roger Aran que il·lustra la seva cer-ca de la bellesa en la vellesa. Aran mostra 10llocs abandonats que l’han inspirat. / CentreCívic Joan Oliver - Pere Quart.

A PARTIR DEL 23 DE FEBRERTot el diaDona, masclismes i esport. Conjunt de

fotografies que vol fer reflexionar sobre la si-tuació actual de l’esport femení. / Centre Cí-vic Tomasa Cuevas - Les Corts.

DIMARTS 23 DE FEBRER17:30 A cegues: contes de sensibilització vers la

diversitat. Elisabet Ulibarri s’encarregarà d’a-questa jornada del cicle Lletra petita - Sac derondalles. / Biblioteca Can Rosés.

DISSABTE 27 DE FEBRER12:30 Darrera activitat mensual del Club FNAC

Kids. La companyia Melocotón Grande s’en-carregarà d’organitzar un taller de manuali-tat de joies APLI per als més menuts. / FNACL’Illa Diagonal.

DIUMENGE 28 DE FEBRER19:30 Partit de bàsquet entre el Joventut Les

Corts i el Pasarela Mataró corresponent a lasegona jornada de la segona fase de la CopaCatalunya femenina. / Pavelló de l’Illa.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La companyia Marduix presenta Elsocells de Madó Fàtima, una història deTeresa Duran que trasllada l’acció a unaocelleria on hi ha animals molt espe-cials que la propietària no vol vendre./ Monestir de Pedralbes.

El monestir de Pedralbesacull un espectacle de titelles

Dg. 21 de febrer a les 11:30

Feride Durna, màster en filosofia i his-tòria, continua encarregant-se de les ses-sions del cicle Barcelona-Berlín: ciutatsgermanes en el qual es mostren lessemblances que hi ha entre les dues ciu-tats. / Centre Cívic Joan Oliver - Pere Quart.

Continua el cicle ‘BarcelonaBerlín, ciutats germanes’

Dc. 24 de febrer a les 19:45

Pere Espinosa & The Miopics, el darrerprojecte d’aquest polifacètic show-man, arriba a la Sala Bikini. La bandafarà gaudir i ballar amb versions delsmillors temes dels 80 i 90. / Sala Bikini.

El polifacètic Pere Espinosafa un concert a la Sala Bikini

Ds. 20 de febrer a les 00:00

Partit corresponent a la dotzena jor-nada de la Divisió d’Honor masculinaentre l’RC Polo i el Club de Campo. /Reial Club de Polo de Barcelona.

El Polo rep el Club de Campo en el millor partit de la jornada

Dg. 28 de febrer a les 12:30

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 1715 | 17 febrer 2016 línialescorts.cat

| 16 17 febrer 2016línialescorts.cat Pròxima edició: 2 de març