Lsants 303

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Reportatge pàg 3

Barcelona es consolidacom un pol d’atraccióde congressos mundials

Cultura pàg 15

El cantautor del Poble-sec JaumeSisa repassa la seva trajectòria a ‘El comptador d’estrelles’

líniasantsliniasants.cat · 25-03-2015 · Núm.303 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars quinzenals

Transport pàg 16

La Marina torna a sortir al carrer per exigir l’arribada del metro

Poble-sec pàg 15

Els castellers celebren el seu 15è aniversariamb una gran festa

Comerç pàg 18

La Cansaladeria Galinsogacommemora els 100 anys

Esports pàg 20

La Volta Catalunya acabaràdiumenge a Montjuïc

Inauguren la remodelació del Paral·lel entre protestes

Després d’un any i mig d’obres acaba la reforma de l’avinguda, que no satisfà totes les entitats veïnals pàg 15

pàg 16

Nou horitzó per al MorrotEl consistori compra els terrenys de l’estació i rellança Blau@Ictinea

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 25 març 2015líniasants.cat

3 | Reportatge 25 març 2015 líniasants.cat

“Reunió de savis, estudiosos,professionals o polítics vinguts dediversos indrets per a discutirqüestions de llur especialitat”.Aquesta és la definició que apa-reix al Diccionari de l’Institutd’Estudis Catalans de la paraula‘congrés’. És una de les paraulesde més actualitat a la ciutat, ja queBarcelona s’ha convertit en unapotència mundial en l’organitza-ció d’aquest tipus d’esdeveni-ments.

Mòbils (Mobile World Con-gress), logística (European SupplyChain & Logistics Summit), car-diologia (European Society ofCardiology), aeronàutica (WorldRoutes), mecànica computacio-

nal (World Congress on Compu-tational Mechanics)... Són no-més alguns exemples dels con-gressos de referència mundialque fan que es pugui considerarBarcelona com un pol d’atraccióen la matèria.

Segons l’informe Observatori2014 que elabora la Cambra deComerç, durant l’any 2013 –del2014 encara no hi ha les dades–Barcelona és la quarta ciutat delmón –només té al davant París,Madrid i Viena– en organitzacióde congressos internacionals i laprimera en nombre de delegats.La xifra total de congressos que vaacollir la ciutat, també durant el2013, va ser de 179 i va atreure122.877 delegats, segons la clas-sificació que elabora l'AssociacióInternacional de Congressos iConvencions (ICCA). A aquestesxifres cal afegir-hi que la ciutat ja

té més de 220 nous esdeveni-ments confirmats fins al 2021.

LA MARCA BARCELONALa projecció que donen els con-gressos ajuda a engreixar el pres-tigi del que es coneix com a mar-ca Barcelona. Marc Puig, directorde comunicació de l’Ajuntament,explica que el fet que Barcelona si-gui una ciutat capdavantera enacollir congressos “és molt im-portant, ja que això reverteix en labona imatge de la ciutat, que és delque parlem quan ens referim a lamarca Barcelona”.

Puig destaca que la celebraciódels congressos “permet generarun dinamisme econòmic impor-tantíssim”, al mateix temps que,afegeix, “es ven una imatge d’unaciutat que combina el compromísamb la cultura i la innovació i elque en diem la cultura de la feli-

citat, un concepte que engloba unamescla de factors humans i geo-climàtics. Aquesta combinaciógenera una imatge de ciutat ama-ble on s’hi poden fer negocis”.

Un dels pilars fonamentalsde tot aquest procés és el que té aveure amb les infraestructuresque acullen els congressos, que enla seva gran majoria són els re-cintes de la Fira de Barcelona. Elseu director general, Agustí Cor-dón, destacava recentment en undebat organitzat pel diari La Van-guardia que “Barcelona és gaire-bé cada dia capital d’alguna cosa.L’aposta ha de ser per les millorsofertes i defensar la qualitat deBarcelona i el valor de la marca”.

“EXCESSIU AUTOBOMBO”Qui analitza la qüestió des d’unaaltra òptica és la Federació d’As-sociacions de Veïns de Barcelona

(FAVB). El seu president, LluísRabell, afirma que “la projecció in-ternacional de la ciutat és positi-va i els beneficis econòmics sónbenvinguts, això està fora de de-bat”, però també considera ques’està caient en “una dinàmica ex-cessiva d’autobombo, ja que l’or-ganització d’aquests congressosestà poc vinculada amb tot elque no sigui promoció turística”.

Rabell afegeix que “acceptemla fórmula periodística, com araamb el congrés de mòbils, que diuque l’impacte econòmic ha estat de436 milions, però ningú explicad’on surt la xifra. Ni tampoc es par-la gaire de la precarietat de lagent contractada”. Finalment, Ra-bell també aposta perquè els con-gressos serveixin “per generar po-lítiques públiques destinades a al-tres vectors econòmics i a la rein-dustrialització de la ciutat”.

Pol d’atracció» Barcelona es consolida com una de les principals ciutats del món en organització de congressos

» Només París, Madrid i Viena acullen una xifra més gran d’aquest tipus d’esdeveniments

Albert RibasBARCELONA

El congrés de cardiologia i el de mòbils són dos dels més importants. Fotos: Arxiu i Mobile World Capital

| 4 25 març 2015líniasants.cat Agenda Nacional

Per casualitat o premeditació, eldia que començava amb la pu-blicació de l’enquesta del CEOdenotant un lleuger retrocés de lasuma CiU-ERC al Parlament –node l’independentisme, que amb laCUP continua sent majoria– vaacabar amb un preacord de CDC,ERC, EUiA –amb reticències in-ternes–, MES, ANC, Òmnium iAMI per al full de ruta sobiranista.

Era divendres 13 de març a latarda. Aquesta vegada sense esti-res-i-arronses públiques, senseescenografia de gran ocasió ni capfoto oficial. Però el que s’haviaaconseguit era important si es te-nen en compte els episodis viscutsen els darrers mesos. Hi havia pre-acord sobre què fer després de leseleccions del 27 de setembre si lesurnes acaben recollint una majo-ria sobiranista.

No hi eren tots, és cert, peròhi poden acabar sent, perquè eldocument no se signarà fins a fi-nals de mes i després es mantin-drà obert perquè s’hi puguin su-mar les formacions que ho vul-guin fer més endavant. Tothomté clar que aquí, i com diriaaquell, no hi sobra ningú.

El principi d’acord sobre elspassos a seguir per construir el nouestat català tenen una fase zero: leseleccions del 27 de setembre.Aquests comicis, segons estableixel document acordat, han de ser-vir per “conèixer la voluntat del po-ble català sobre el seu futur polí-tic” i, per tant, adquireixen caràc-ter plebiscitari –estalviant-se ex-plícitament l’adjectiu–.

Si hi ha una majoria sobira-nista, el procés s’hauria de des-envolupar en quatre fases. Enprimer lloc, es començaria la le-gislatura amb una “declaració so-lemne” del Parlament de l’inici delprocés que “ens ha de dur a laconstitució del nou Estat o Repú-blica Catalana”. Seguidament s’im-pulsaria el procés “constituent”, esdesplegarien els “mecanismes detransició nacional” i les “estruc-tures d’Estat” i, finalment, arri-

baria la “culminació democràticadel procés per part del poble”.

PACTE “DE MÍNIMS”Precisament el redactat d’aquestúltim punt deixa la porta oberta aconvocar un referèndum pactatamb l’Estat espanyol. Aquesta fle-xibilitat del document i el fet de serentès com un pacte “de mínims” ésel que ha de permetre, segons elsseus impulsors, poder acabar su-mant-hi UDC i ICV. En el primercas, els democratacristians no de-cidiran fins al juny com encaren elprocés, mentre que, en el segon, elsecosocialistes ja han dit ‘no’ d’en-trada. Tot i això, proposen frac-cionar el document perquè puguindonar suport a alguns punts.

Aquesta falta de concreció cal-culada és, però, el que allunya demoment la CUP del pacte. La for-mació de l’esquerra independen-tista ha presentat recentment elseu propi full de ruta però no estanca a un acord ampli perquè, diu,els partits estan “obligats a posar-se d’acord”. “Hi ha molt terreny percórrer”, assegura el partit.

Sigui com sigui, i en un mo-ment que el sobiranisme semblaestar latent –“no podem estartensionats permanentment”, diuCarme Forcadell–, el preacord haservit, almenys, perquè el ‘Sí’ apar-qui els retrets i torni a alçar la veu.

El ‘Sí’ torna a alçar la veu» CDC, ERC, EUiA, MES i les entitats sobiranistes arriben a un principi d’acord sobre el full de ruta

» El document és un pacte “de mínims” que busca sumar la CUP i, en el millor dels casos, UDC i ICV

AGENDA NACIONAL4Semblaque el preacord per al full deruta ha tornat a activar –si és ques’havien desactivat en algun mo-ment– les entitats sobiranistes. Iés que l’ANC, Òmnium i l’AMIpreparen un gran acte de suportals alcaldables independentistesel 24 d’abril al Palau Sant Jordi.

Segons ha transcendit, les en-titats sobiranistes preveuen om-plir els 15.000 seients del recin-te en una nova demostració deforça i de vitalitat del ‘Sí’. Carme

Forcadell, presidenta de l’ANC,explica que l’acte es farà “un mesabans de les municipals per donarimportància a les eleccions” i perfer possible que “hi hagi ajunta-ments independentistes”.

Forcadell assegura que l’acteestava decidit abans de conèixerl’enquesta del CEO i destaca queactualment hi ha la mateixa ma-joria independentista però re-partida d’una altra forma. A més,es mostra convençuda que laCUP se sumarà al full de ruta.

Suport als alcaldablesindependentistes

El nou preacord sobre el full de ruta pretén rellançar la il·lusió que el procés sobiranista ha despertat en els darrers anys. Foto: ANC

La CUP critica

la falta de concreció

del document però

diu que “hi ha molt

terreny per córrer”

Arnau NadeuBARCELONA

El full de ruta,segons el preacord

0. Eleccions 27-S: Mecanisme legal per conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític.

Si hi ha una majoria sobiranista, el procés s’estructurarà en quatre fases:

1. Declaració solemne del Parlamentque dóna inici al procés constituent.

2. Comença el procés constituent.

3. Desplegament dels mecanismes detransició nacional i de les estructuresd’Estat.

4. Culminació democràtica del procés per part del poble de Catalunya.

5 | 25 març 2015 líniasants.catSANTS ESTABLIMENTS UNITS

Nº14 · II ÈPOCA · Coordinació: Kassandra Prieto i Lluís Josep Marticella

Sants Bulevard

| 6 25 març 2015líniasants.cat

Sants BulevardSANTS ESTABLIMENTS UNITS

Si a totes les botigues del carrer de Sants hi aixequéssim un sol edifici,aquest seria tan gran que no hi cabria a la plaça de Catalunya

Enguany compliu vuitanta-un anys al número 117 del carrer de Sants.Què queda de 1934?Et diria que tot i res [riu]. Tot perquè conservem l’essència, els productes i lamanera de fer de la família Baltà, que ha passat de pares a fills. I res perquè na-turalment els anys van passant i hem anat adaptant-nos a les noves maneresde fer. Els forns van canviant, i el que abans era bucòlic i rústic ha de canviar.

Precisament et volia preguntar per això que comentes, per com us heuadaptat als nous temps...La competència en la venda de pa ha existit sempre, no és res de nou. Sem-pre hi ha hagut forns, boutiques de pa, croissanteries, ... Nosaltres semprehem defensat el producte bo, de qualitat i amb identitat pròpia, i per això con-tinuem elaborant la barra de pa d’aigua o el pa antic., la coca i tots els alimentsque fem amb els màxims estàndards de qualitat.

Som a menys de dues setmanes del dilluns de Pasqua. Què heu preparat?Aprofitant el Farinetes (un local adjacent al forn on hi ha a la venda tots els in-

gredients necessaris per fer pa), oferirem als clients tot el que necessiten permuntar la Mona. Ous, xocolata, figuretes... i les figuretes dels superherois i lesprinceses per als menuts de la casa. Tindrem tot el que cal per fer quedar béels padrins. I no ens oblidem dels adults, per als quals hem preparat el que joanomeno ‘la mona útil’, un pot de Nocilla de 3 quilos. Això es pot comple-mentar amb les fonts o les fondues que també tenim a la venda.

Continues amb la nissaga familiar de forners...En el meu cas considero que em va tocar de naixement. Som tres germans,però els altres dos no han seguit el camí familiar. Ara bé, les circumstàncies ac-tuals no són les que tenia el meu pare, ni el meu avi. Hi ha cops que penso quem’agradaria viure molt més temps a l’obrador i deixar la resta dels assumptesdel negoci, però sóc conscient del moment en el que visc.

Quin és el futur de Baltà?És complicat de dir, però percebo l’interès de la gent per la cultura del pa, cadacop hi ha més coneixement. Això ens esperona i ens motiva a seguir.

Forner de quarta generació i propietari de Forn BaltàJosep Baltà: “Per a dilluns de Pasqua tindrem tot el que fa quedar bé els padrins”

Les botigues amb història: 1934

7 | 25 març 2015 líniasants.cat

Les botigues més interesSANTSGRANJA SANTS

Des de 1947 Granja i cafeteria que ofereix

esmorzars, àpats i berenars. Nodeixis de tastar els seus suïssos

C/ Sants, 34 bis

Telf. 93 431 52 07

SOSPEDRADes de 1919

Botiga especialitzada en sastreriai confecció de vestits, tant d’estilclàssic com més avantguardistes

C/ Sants, 57-59

Telf. 93 421 17 49

GELATERIA DINODes de 1998

Gelateria italiana especialitzadaen crepes, granissats de tots els

gustos i gelats italiansC/ Sants, 98

Telf. 93 431 80 09

SANTS APARCAMENTS UNITS

Des de 1996 Empresa d’aparcaments amb

gran varietat de tarifes i serveis Plaça de Sants s/n

Telf. 93 490 20 78


Sants Establiments Units, al carrer de Sants,l’eix comercial a cel obert més llarg de Barcelona

Nou associat

BePolart

Un dels darrers membres de la famíliade Sants Establiments Units és BePo-lart, una jove empresa que es dedica aldisseny, a l’estampació i a diferents dis-ciplines de les arts gràfiques.

El negoci va néixer fa poc més de 2anys, gràcies a l’empenta d’en DanielRubio i dos companys més, que vantriar un local al número 8 del carrer delMoianès, a tocar de la Gran Via, per ti-rar endavant aquesta iniciativa.

BePolart, però, és molt més que unespai on es personalitza la roba. També

ha creat una marca, i ofereix samarre-tes i dessuadores amb dissenys exclu-sius i originals dels tres socis (el diputatde la CUP David Fernàndez les ha lluïten alguna ocasió al Parlament), peròtambé d’altres inspirades en sèriescom Breaking Bad o Joc de Trons.També ofereixen serveis com perso-nalització de banderes,

El seu horari és de dilluns a diven-dres, de 9.30 del matí a 2 del migdia ide 4.30 a 7.30 de la tarda. Se’ls pot tro-bar també a diferents xarxes socials.

| 8 25 març 2015líniasants.cat


Carrer de Sants, sens dubte!

Porxas va donar les seves passes a finals del segle XIX. Què queda encarad’aleshores?Exacte, vam néixer el 1899, i seguim al número 70 del carrer de Sants. Han pas-sat més d’un segle, però l’esperit de superació, les ganes de tirar endavant elnegoci, l’esforç i la dedicació que calen per estar gestionant una botiga són lesmateixes que fa 116 anys.

Quina és la relació de la ferreteria amb el barri i com s’adapta als canvisque Sants està vivint?Ho vivim de molt a prop, el meu pare, Llorenç Porxas, és el president de SantsEstabliments Units. Des de l’associació, però també des de la botiga, lluitemi fem bandera de l’associacionisme, volem participar molt activament en la di-namització comercial del carrer, que viu moments de canvi. La nostra relacióamb Sants sempre ha estat molt bona.

En què ha canviat la manera de fer respecte a quan va obrir Porxas?El sector de la ferreteria s’ha diversificat molt, i ha crescut molt l’oferta. Els ser-

veis han de ser els més ràpids i amb la màxima professionalitat, com sempre,però tenint en compte que el client cada cop té un major coneixement del pro-ducte i ens exigeix molt més.

Què t’ha aportat seguir endavant amb la tradició laboral familiar?Personalment només puc dir coses bones. Naturalment que a un negoci comel nostre cal dedicar-li moltes hores i grans esforços, però que sigui una cosapròpia et recompensa, l’experiència que s’obté treballant amb els meus paresi la meva germana és molt reconfortant.

Per acabar, cap a on creus que va Porxas?De moment et puc dir que seguirem treballant, i tant de bo poguéssim con-tinuar durant 116 anys més. Porxas i el gremi de la ferreteria, igual que tots elssectors, hem de buscar l’especialització, el màxim coneixement del productei oferir un plus, un fet diferencial que et distingeixi de la competència. I evi-dentment, ser competitius econòmicament i oferir uns preus raonables. Cal te-nir en compte que el nostre món ha quedat tocat per la crisi.

Ferrater de quarta generació i treballador de Ferreteria PorxasCarles Porxas: “Tant de bo poguéssim continuar 116 anys més”

Les botigues amb història: 1899

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 25 març 2015 líniasants.cat

| 10Opinió25 març 2015líniasants.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sants no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasants.cat

Dipòsit legal: B 10856-2003amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Brutal la CUP abandonant l'he-micicle per denunciar que el re-curs per part de la Generalitat,Parlament i Fiscalia davant delTribunal Suprem han fet que 8manifestants davant del Parla-ment el 15 de juny de 2011 haginsigut condemnats a 3 anys!

Vaig ser allí el dia dels fets ivoldria dir que la CUP tampocem representa, ja que idealmentcrec que ningú ha de ser repre-sentat per ningú, però la veritatés que tot el que ha dit el DavidFernàndez i el gest de tots tres di-putats de marxar sí que sentoque em representa...

El llavors conseller d'Interior,Felip Puig, molest pel ridícul des-allotjament fallit del 27 de maigde 2011, va organitzar un dispo-sitiu policial on es va deixar quealguns diputats passessin entre-mig dels 4.000 indignats, a veuresi passava quelcom per poder cri-minalitzar el 15M. No va passarres de rellevant, però van esceni-ficar un circ als mitjans, i ara nopoden desdir-se'n i acceptaranenviar 8 persones a la presó... Totaixò es veu al documental ‘El des-pertar de les places’, que va estarfilmat sobre el terreny.

CiU i PP, feu el mateix que vanfer ICV-EUiA, el PSC i altres, queaquell dia es van estripar les ves-tidures dient "és un atemptat con-tra la democràcia que insinuïnque no ens deixaran entrar, a nos-altres els diputats!" en un subidóncorporatiu junt amb els altres di-putats, però que després van reti-rar els càrrecs i van reconèixer quehavien exagerat una mica...

Seria gravíssim que es con-demnés a presó gent que mereixtot el nostre reconeixement pelseu compromís social i polític.

4 Justíciaper Jordi Oriola

4D’exigències prepotentsper Ricard Vidal

Temps era temps, els liberals,que eren els progres i catala-nistes de l’època, eren gransafeccionats a l’espectacle de latortura dels bous, i aquell di-umenge 25 de juliol la Plaça delTorín de la Barceloneta estava avessar. La gentada, indignadaper uns bous tan mansos va bai-xar a l’arena i van començar acolpejar la pobra bèstia. Desprésvan arrossegar el cos ensango-nat pels carrers. La sagnia vacontinuar amb la crema de con-vents i de la fàbrica El Vapor (lapremsa només es va fer ressò deltoro i de la fàbrica). Però això ésun altre tema.

180 anys més tard, els cata-lans hem evolucionat en l’as-pecte humanístic, igual que lamajoria dels nostres veïns. Persort per a nosaltres, prèviamentaquests darrers, els espanyols,havien confiscat i monopolitzatsimbòlicament aquesta tradiciótan catalana. Els espanyolistesmés humanistes (o sigui, ani-malistes) ho tenen difícil per po-der compaginar el patriotismeespanyol amb la sensibilitatpròpia de la gent civilitzada.

Per part catalana és tot elcontrari, la reacció envers l’es-panyolisme facilita el propiavenç humanístic amb el rebu-

ig de la “fiesta nacional por ex-celencia de Espanya” que són les“corridas de toros”.

Aquest 11 de març de 2015s’ha aprovat al Congreso de losDiputados de Madrid el “Pro-yecto de Ley para la salvaguar-dia del Patrimonio Cultural In-material”. Una llei que s’en-fronta directament als Catalansper a corregir la prohibició quevam decidir fa prop de cincanys i que vam fer efectiva arafa tres anys. Per si quedessindubtes dels fonaments “culturalsimmaterials” que orienten l’in-tent de reintroduir la tortura pú-blica dels toros a Catalunya,només cal escoltar la ponent As-censión Carreño: “Salvaguardaruna forma de ser, de sentir y devivir de un modo peculiar, quees distinguido y reconocido enel mundo entero como caracte-rísticamente española”.

No podem més que agrairals polítics espanyols la seva po-lítica per la relació sistèmicaque té amb nosaltres. Com mésreaccionen a la Catalunya hu-manista i, en conseqüència,antitaurina, més retornen a labarbàrie, es diferencien delmón civilitzat… i més inde-pendentisme generen entre labona gent catalana.

per Manel Fantassin

4L’Espanya taurina

Sr. Sánchez Llibre, és vostè quiha de demanar disculpes pú-bliques. Qui s’ha cregut que és,senyor Sánchez Llibre, per ferles declaracions que va fer l’al-tre dia i amb el to en què les vafer? Qui s’ha cregut que és pervoler donar lliçons de res? Tansols recordar-li que, si vostè éson és, és gràcies a CiU.

Ja seria bo que Unió co-mencés a deixar de fer de rè-mora política i comencés a ne-dar sola i aclarir al més aviatpossible a on vol anar i què sóno deixen de ser, pel seu bé i el delpaís. Sr. Sánchez Llibre, vostè noés ningú per voler donar lliçonsa ningú i molt menys amenaçarcom ho va fer. Això de CiU éscom un matrimoni i si no hi es-tan a gust i no es senten prouben tractats, ja saben què poden

i han de fer; el divorci és unabona solució, ningú no els obli-ga, forçadament, a continuarjunts.

Sr. Sánchez Llibre, si no livan agradar les declaracionsque van fer dos alcaldes deConvergència Democràtica deCatalunya, sàpiga que enaquest partit estem fins al fol-re de la “carta setmanal” delseu cap, en Duran i Lleida, queté per norma anar sempre encontra del que es decideix dinsla federació de CiU.

Sr. Sánchez Llibre, vostè ésqui ha de demanar disculpesper l’espectacle lamentableque va provocar amb les sevesdeclaracions a les portes delCongrés dels Diputats espa-nyol, i, de rebot, a tots els mit-jans de comunicació.

Actualitat a la xarxa

#AturemElParlament#Espectacular #AtemptatTerrorista

@francdomenech: Golàs de Luis Suárezamb una passada d’Alves. Això no treu quediumenge durant mitja hora el Camp Nouva ser inexistent.

@xriusenoticies: El problema és queTunísia és dels pocs països de la PrimaveraÀrab que ha encetat una transiciódemocràtica.

@Xavier Fina: No cal aprovar els "fets delParlament" per estar en contra de la sen-tència del Suprem. Són dos àmbits de de-bat diferents.

11 | 25 març 2015 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 258

Associació de Comerciants

Creu Coberta

| 12 25 març 2015líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 258


Creu Coberta

13 | 25 març 2015 líniasants.catCREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 258


Aquest diumenge 22 de març s'inaugurà l'Escola Superior de Música Jam Ses-sion, al barri de la Font de la Guatlla, un nou equipament per a un associat aCreu Coberta que, a més, ens ajuda a dinamitzar les mostres de comerç ambla seva banda musical els darrers anys. N'hem parlat amb l'Elisabeth Ventura,que n'és la seva gerent.Què representa aquest nou espai per a léscola?Aquest nou espai és la fita dún projecte que ha costat molt de portar a termei que era absolutament necessari en el món de la música i de lénsenyamentmusical a la nostra ciutat i en el nostre país.Diuen que sou la primera escola que ofereix aquest tipus de forma-ció a tot léstat…Precisament perquè hi havia una manca dáquest tipus dénsenyaments, algúhavia dómplir aquest buit amb un pla dácció seriós i coherent, i nosaltres vamser els primers en dur-lo a termeCosta aconseguir el reconeixement de grau superior?Ha estat un llarg camí ple dóbstacles, requisits administratius i impedimentsde tot tipus. Però la voluntat i la il·lusió dássolir el nostre somni eren més for-tes que totes les inconveniències que ens han sortit al pas.Quants alumnes teniu?Només tenim un nombre molt reduït dálumnes. No és per una qüestió déli-tisme, si no que límmediatesa de posar en marxa léscola en molt poc tempsi els requisits demanats en la prova dáccés, només ens van deixar admetre elsmillor preparats.Què significa Interpretació i Sonologia, del que sou especiaistes?Aquestes dues especialitats tracten les vessants més tècniques en els campsdel virtuosisme interpretatiu (Interpretació) i de la producció musical, lénre-

gistrament dáudio i la creació amb noves tecnologies (Sonologia).Què hi podem trobar en aquestes noves instal·lacions?Aquest nou espai posseeix totes les eines informàtiques i materials multimè-dia per a fer les classes des dún enfocament dávantguarda en el camp de lesnoves tecnologies musicals i la investigació.On poden tenir més informació els nostres veïns?Podeu trobar tota la informació a internet mitjançant Facebook, Twitter, You-Tube o la nostra pàgina web jamsession.cat. I de manera personalitzada a lesNostres Escoles (Montfar 16-18, Baixos i Sant Germà 8).

Creu Coberta

Fer una pregunta o que els Mossos us resolguin una qüestió, envieu-nos la vostra pregunta a [email protected], i us respondran des de l’ABP Sants-Montjuïc dels Mossos d’Esquadra

Tots tenim la tendència a pensar que lainformació que nosaltres tenim d’al-guna cosa, és, coma mínim, la mateixaque tenen els altres. Això és erroni.Cada persona té una capacitat d’ob-servació diferent, el que per a uns ésimportant, per a altres és banal i, pertant passa desapercebut. El que per al-guns és quelcom quotidià, per a altresés novedós. Uns tenen tendència a re-cordar detalls, i d’altres aspectes mésgenerals. Us imagineu que podria pas-sar si poguéssim sumar gran part de lainformació que tenim tots respecte auna cosa? Segurament estarem totsd’acord en que tots sortiríem guan-yant, atès que tots incrementaríem elsnostres coneixements.

Aquest és el principi que inspira elservei de Policia de Proximitat i l’Oficinade Relacions amb la Comunitat del Cosde la Policia de la Generalitat-Mossosd’Esquadra. Son serveis que tenen comobjectiu interrelacionar-se de maneradirecta amb les entitats del barri, el do-nar i rebre la informació d’interès refe-rent a la seguretat dels nostres veïns idel nostre barri. Per un costat els poli-cies donem la informació relativa a laseguretat de les persones, els comer-ços, els nostres domicilis, ...etc. i perl’altre el policies rebem la valuosa in-formació dels veïns, dels comerciants ide la gent del barri en general, una in-formació imprescindible per poder ferun treball efectiu i aconseguir l’assoli-

ment d’un nivell de seguretat que satisfaci els més exigents.

La millora de la seguretat, d’entred’altres, consisteix en el fer un transva-sament d’informació ciutadà-policia i po-licia-ciutadà en benefici d’ambduesparts. L’un perquè rep la informació ne-cessària per incrementar la seva segure-tat personal, al seu negoci i a casa seva,i l’altre perquè és receptor d’una valuosainformació, procedent dels qui, en pri-mera persona, han observat els detalls,impressions i parers relatius a un pro-blema determinat, en un lloc concret.Detalls, impressions i parers que si bede manera aïllada, per separat, no te-nen gaire valor, un cop sumats configu-ren i dibuixen les característiques reals, laveritable dimensió i morfologia d’unproblema determinat.

Hem de tenir clar que la nostra lli-bertat està condicionada, en gran me-sura, per la qualitat i quantitat del serveipúblic de seguretat. Quelcom tant senzillcom poder sortir al carrer a passejar ambseguretat és llibertat, una llibertat a laque s’arriba sumant els esforços de tots.Una llibertat a la que s’arriba en part com-partint el que sabem del nostre barri.

Gorka Santos Odriozola / M.An-gels Farré Miguel

Oficina de Relació amb la Comuni-tat, ABP Sants-Montjuïc

Policia de la Generalitat - Mossosd'Esquadra

La importància de compartir el que sabem

Els Mossos d’Esquadra responen

| 14 25 març 2015líniasants.cat CREU COBERTA - BUTLLETÍ Nº 258

&

&La primavera, la teva

ombra alteraDel 27 de març al 18 d'abril

Activitats familiars cada setmana al Poble EspanyolLes activitats familiars no s’atu-ren al Poble Espanyol. Cada diu-menge, un taller i un espec-tacle. I cada mes… canvi deprogramació! Aprofiteu aquestdarrer diumenge del mes demarç per gaudir de l’espectacleValentina a les 12:30h i per par-ticipar amb els vostres fills al ta-ller d’elaboració de titelles dedit, a partir de les 10:30h.

I el 5 d’abril…renovem pro-postes! Tots els diumenges d’a-bril al matí tindreu l’oportunitatd’aprendre a fer un punt de lli-bre –idoni per Sant Jordi– i depassar-ho bé amb l’espectacleUna carretada de contes, de lacompanyia La Guilla Teatre, unaentranyable història protagonit-zada per la Filigrana Gràcia i enJoseph Tour. Dues persones moltcurioses que sempre viatgen

amb un carro carregat d’anèc-dotes que han anat recollint alllarg dels anys. Petits i grans,obriu bé els ulls i les orelles perdescobrir totes les sorpreses ques'amaguen al seu carro!.

Si voleu gaudir de tots els es-pectacles i tallers de l’any, no hodubteu… feu-vos socis del Po-ble Espanyol! Per només 55€ al’any, dos adults i dos nens (defins a 12 anys) podreu entrargratuïtament a totes aquestesactivitats i a moltes d’altres (firadels clicks al maig, Mostra dePessebres Vivents per Nadal…).A més, accedireu al recinte tan-tes vegades com volgueu! Per amés informació pregunteu alpersonal del Poble Espanyol,truqueu al 93 508 63 35 o con-sulteu el web:

www.poble-espanyol.com

Moda i primavera es convertei-xen en protagonistes aquestatemporada en Arenas de Barce-lona. Totes les persones que lliu-rin un tiquet de compra igual osuperior a 20€ en el Punt d'Infor-mació del Centre i emplenin elcupó de la campanya amb les se-ves dades, podran entrar en unsorteig molt especial. Se sorteja-ran 3 vals de compra de 150€ pergastar en qualsevol tenda delcentre i, a més, tindran la possibi-litat d'enviar un ram de flors diari,durant una setmana, a la personaque triïn totalment gratuït.

En el sorteig també es po-drà participar a través de Fa-cebook, mitjançant l'aplicació“qüestionari” de Easypromos,solament contestant una sèriede preguntes, els usuaris po-dran descobrir què flor són ientrar en el sorteig que tindràla mateixa durada que la cam-panya principal. Mitjançant elsorteig de Facebook es triaràa un dels tres guanyadors de lacampanya.

La Primavera ja ha arribat aArenas de Barcelona!

15 |

25 març 2015

Sants-Montjuïclíniasants.cat

Quasi un any i mig després de l’i-nici de la reforma del Paral·lel, elpassat dissabte 14 de març va te-nir lloc la inauguració de la novaavinguda, que va estar marcadaper la pluja i per les protestes d’u-na trentena de veïns de la plata-forma Som Paral·lel.

La passejada per l’avingudaque tenia prevista fer l’alcalde Xa-vier Trias va haver de transfor-mar-se en una reunió amb dife-rents veïns i algun periodistadins d’un bar de la zona a causade l’aigua que queia. Allà Trias vaatendre els mitjans de comuni-cació i es va reunir amb un grupde veïns i comerciants, que es vanmostrar relativament satisfetsamb la nova avinguda. Qui no vamostrar la seva satisfacció, sinómés aviat tot el contrari, van ser

una trentena de veïns de la pla-taforma Som Paral·lel, que esvan manifestar a la porta del baron l’alcalde havia entrat.

Tot seguit, quan Trias i laresta d’autoritats van sortir alcarrer per reprendre la passeja-da, les protestes d’aquests veïns,que van increpar la comitiva,van provocar que Trias hagués demarxar ràpidament en cotxe.Uns dies més tard el batlle bar-celoní va declarar que “no van serels veïns els qui ens van escri-

dassar, sinó gent violenta lligadaa moviments estranys com elsokupes i gent de Ciutat Morta”.

Aquestes paraules de Triasvan acabar provocant que des deSom Paral·lel, en una carta ober-ta publicada fa una setmana,s’hagi acusat l’alcalde de “nonomés no ser capaç de reconèi-xer i entendre el teixit associatiui veïnal, sinó també manifestaruna mala fe per desacreditar elveïnat que quan convé plantacara a l’Ajuntament”.

Imatge de l’alcalde pujant al cotxe per marxar. Foto: Twitter (@llunavermella)

Inauguren la remodelació del Paral·lel entre protestes

» La passejada de Trias va acabar sent una reunió en un bar per la pluja» Una trentena de persones van protestar contra la reforma

Sisa repassa la seva trajectòriaa ‘El comptador d’estrelles’

MÚSICA4Jaume Sisa, l’inclassi-ficable cantautor barceloní nascutal Poble-sec, ha decidit explicarqui és i fer un extens repàs a laseva llarga trajectòria.

Sisa ho fa al llibre ‘El compta-dor d’estrelles’, que ha escrit el pe-riodista Donat Putx, amb el qualmanté una relació d’amistat des defa més de 20 anys, quan Putx vaintentar escriu un llibre que no vaprosperar. Era l’època que Sisa esva convertir en Ricardo Solfa perreaparèixer a Madrid.

Al llibre Putx traça una crò-nica de la vida personal i artísti-ca de Sisa, al mateix temps quetambé fa una crònica dels últims50 anys de música moderna aBarcelona, tal com ha explicat elmateix Putx en diversos mitjans.

Un dels aspectes més inte-ressants del llibre és el fet que per-met veure com entre el Sisa artistai el Sisa més personal no hi hapràcticament cap diferència. Unpersonatge autèntic les 24 horesdel dia.

TRADICIÓ4Els Castellers delPoble-sec van celebrar aquestpassat cap de setmana el seu 15èaniversari amb una festa on esvan implicar totes les entitats delbarri.

La celebració va començardissabte al local de la colla, on esva organitzar un vermut musicalobert a tothom. Tot seguit els ac-tes es van traslladar a la seu delCREC, on es va fer un dinar po-pular, activitats infantils i una de-mostració del funcionament del

‘castelloscopi’, una videoinstal·la-ció pedagògica on es poden veu-re totes les mirades que formenun castell. A les sis de la tarda vaarribar l’hora la cercavila delsDiables del Poble-sec, que vaacabar amb els balls dels gegantsdel barri. Finalment, el vespre esvan celebrar concerts amb dife-rents estils musicals.

La festa del quinzè aniversa-ri va continuar diumenge amb lacelebració de la diada castellerade Santa Madrona, una trobada

emmarcada en la pretemporadaque tradicionalment organitzenels mateixos castellers del Poble-sec. Els del Poble-sec van firmaruna molt bona actuació desprésde completar dos pilars de qua-tre, un quatre de set, un cinc deset, un quatre de set amb agulla,un vano de cinc i dos pilars mésde quatre per acabar l’actuació.La jornada també va comptaramb la presència dels Castellersde la Vila de Gràcia i els de Cas-telldefels.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Sisa, un referent de la història de la música moderna catalana. Foto: Arxiu

15 anys mirant el cel

Una actuació dels Castellers del Poble-sec. Foto: Castellers Poble-sec

Política | Els alcaldables d’esquerra debaten a HostafrancsEl diari digital ‘Crític’ va organitzar la setmana passada el debat ‘Barcelona, cap a on

vas?’ en el qual van participar els quatre alcaldables els partits d’esquerra: Jaume Collboni (PSC), Alfred Bosch (ERC), Ada Colau (Barcelona En Comú) i Maria José

Lecha (CUP). Unes 450 persones van omplir la sala del Casinet d’Hostafrancs.

Sants-Montjuïc| 16 25 març 2015líniasants.cat

La Marina torna a reclamarl’arribada del metro

TRANSPORT4Més de 150 veïnsdel barri de la Marina es vanmanifestar el passat 14 de marçpel passeig de la Zona Franca ila Gran Via per exigir l’arribadade la L10 del metro, el ramal dela L9 que ha de baixar pel pas-seig de la Zona Franca i arribarfins a la ZAL Port de Barcelona.

Convocats per més d’unatrentena d’entitats, com la Uniód’Entitats de la Marina o les as-sociacions de veïns de Sant Cris-tòfol, Plus Ultra, Polvorí, elsmanifestants van arribar fins ala plaça Espanya després de ferescoltar la seva veu al crit de

“No som un barri de tercera”,“Volem el metro ja” i “Volem untransport digne”. Tot i la plujaque va caure durant bona partde la protesta, els veïns vantornar fins a la plaça Cerdà, onvan llegir un manifest per re-clamar el dret del barri a tenirun transport públic digne. Lamanifestació també va servirperquè els veïns reclamessinuna millora en les freqüènciesdels autobusos.

Fa dues setmanes els veïns javan organitzar un altre acte deprotesta durant la celebraciódel Mobile World Congress.

L’Ajuntament pagarà a Adif 43milions d’euros per tal que tras-lladi l’estació ferroviària del Mo-rrot a Can Tunis i així poderdesbloquejar l’ampliació de laRonda Litoral, totalment neces-sària per mirar d’acabar ambels problemes circulatoris d’a-questa via i, al mateix temps,reinventar el projecte Blau@Ic-tinea. Això serà possible gràciesal protocol que avui firmaranFoment, el port, Adif i l’Ajunta-ment per tal que el consistori,amb el pagament d’aquests 43milions d’euros, adquireixi els te-rrenys de l’estació de mercaderiesi comencin els tràmits per am-pliar la ronda.

El projecte Blau@Ictinea,que durant l’actual mandat no hatirat endavant al no tenir el su-port dels grups municipals,apostava per la creació d’un ba-rri residencial al port que teniacom a objectiu connectar CiutatVella amb la Zona Franca, Mont-juïc i el barri de la Marina del PratVermell. Ara l’Ajuntament vol re-dissenyar el projecte i convertirla zona en un nou pol productiu

de la ciutat aprofitant la proxi-mitat amb el port i connectant-la amb el centre de la ciutat.

OBRA DE LLARG RECORREGUTPer aconseguir tota aquesta mi-llora en la connexió de la ZonaFranca, la muntanya de Montjuïci la Marina del Prat Vermell ambel centre de la ciutat faran faltaunes obres de llarg recorregut.

El gran objectiu de l’Ajunta-ment és recuperar la relació en-tre la muntanya i el mar i per aixòcaldran anys d’obres. El tinentd’alcalde d’Hàbitat Urbà, Anto-

ni Vives, ha explicat recentment,en declaracions recollides per laVanguardia, que es farà un nou“passeig cornisa” elevat per con-nectar Montjuïc amb el far, elsjardins i el castell. En un nivellinferior, a l’alçada dels molls, hicircularan els vehicles de pas is’accedirà a la zona on es desen-voluparan les noves activitatsproductives. Això però, junta-ment amb la construcció d’uns la-terals i la conversió de l’actualronda en un passeig urbà, no co-mençaria fins el primer trimes-tre del 2019.

L’estació ferroviària del Morrot es traslladarà a Can Tunis. Foto: Arxiu

El consistori compra el Morrot aAdif i ampliarà la Ronda Litoral

RedaccióZONA FRANCA-PORT

La manifestació va transcórrer per la Gran Via. Foto: El3.cat


25 març 2015

Comerç| 18

líniasants.cat

Finalment, el nou catàleg d’es-tabliments històrics de la ciutat,presentat dijous passat, nomésidentifica 228 botigues d’a-questes característiques a Bar-celona, de les 389 que va deli-mitar ara fa un any en un primercatàleg. Per tant, 161 comerçosqueden descartats i se’ls aixecala suspensió de llicències de-cretada aleshores.

Sobre aquestes 228 botigueshistòriques s’estableix una pro-tecció de diferents nivells: 32 d’e-lles comptaran amb una protec-ció integral del seu patrimoni; en152 casos serà parcial la protec-ció, mentre que en els 42 restantses conservaran “elements pai-satgístics” característics.

Entre les 32 botigues quetindran una protecció integral

del seu patrimoni hi ha l’Indio,El Ingeniero, Els Quatre Gats ola Casa Beethoven, entre altres.

Tanmateix, aquesta protec-ció només es limita al patrimo-ni. Per tant, l’activitat de cadas-cuna d’aquestes botigues noserà objecte de protecció perpart municipal, una qüestió quedes de l’Associació d’Establi-

ments Emblemàtics es critica.“No serveix de res protegir no-més els mobles, l’activitat deles botigues és un patrimonimés”, assegura a Línia Sants Jo-sep Maria Roig, secretari del’associació, que creu que “l’es-tudi que s’ha fet no és correcte”i anuncia que presentaran al·le-gacions al projecte.

32 botigues tindran una protecció íntegra del seu patrimoni. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament només protegirà228 establiments emblemàtics» El consistori presenta el catàleg municipal de botigues històriques

» L’Associació d’Establiments Emblemàtics no ho veu suficient

La Cansaladeria Galinsoga compleix 100 anys

ANIVERSARI4La CansaladeriaGalinsoga està d’aniversari. Lahistòrica botiga compleix en-guany 100 anys al Mercat deSants. Els actuals propietarisexpliquen a el3.cat que els seusavantpassats van comprar laparada al mercat per tan sols “sisrals” –el que vindrien a ser unapesseta i mitja–, després d’ini-ciar un modest negoci de la carni els embotits l’any 1911 al mer-cat de la plaça d’Osca.

Actualment la parada, re-centment renovada, està regen-tada per la tercera generació de

la família Galinsoga, que va arri-bar a Catalunya a principis delsegle XX procedents de LaUnión, municipi de Múrcia. Lafamília es va instal·lar al carrerVilamarí, ben a prop de l’escor-xador on compraven i elabora-ven els embotits per preparar-losa casa i vendre’ls més tard.

La Cansaladeria Galinsogasegueix treballant com a baseamb el producte tradicional deMúrcia, a més d’oferir productesartesans i exclusius. Una botigaque, tot i la conjuntura, mira capal futur amb optimisme.

CERTAMEN4L’Associació decomerciants de Creu Coberta haposat en marxa el primer con-curs de Murals de Gran Formatper al Civisme i el Comerç, uncertamen de dibuix que té coma objectiu “promoure el civisme”i escollir un mural que decora-rà l’espai Creu Coberta 26.

Els treballs que es presentinhan de tenir a veure també ambel món del comerç i poden estarfets amb esprai o pintura, tot ique l’organització també ac-

cepta murals fets amb molsa,gespa o altres elements naturals.De tota manera, al concurs calpresentar un esbós en cartolinao paper amb el disseny de l’obrai informació sobre la quantitatde pintura que es necessitarà perplasmar-lo en una paret.

De moment, segons expli-quen des de Creu Coberta, hi hadiverses escoles de disseny queja s’han implicat en el projecte,i asseguren que és possible ques’allargui el termini de presen-

tació de les obres, que finalitzael pròxim 30 de març.

El jurat del concurs, formatper tres membres de Creu Co-berta i dues personalitats deldistricte, escollirà les 6 millorspropostes i podrà fer mencionsespecials al més original, al méscompromès o al més divertit, en-tre altres. Dels sis guanyadors,que podran immortalitzar les se-ves pintures a Creu Coberta 26,només un rebrà el premi de300 euros.

RedaccióBARCELONA

Un mural per a Creu Coberta 26

Les obres poden ser fetes amb esprai, pintura o elements naturals. Foto: Arxiu

Formació | Arrenca la tercera edició de l’Obert al futurEls comerciants santsencs han tornat a classe aquest mes amb la tercera edició del

programa de formació Obert al futur. Per a aquesta nova edició s’han programat 38noves càpsules i tallers formatius gratuïts i adaptats als horaris dels comerciants. A

Sants-Montjuïc, els tallers es duen a terme a la seu del Districte i als seus tres mercats.

19 | 25 març 2015 líniasants.catComerç

Un notable per al comerç » Els ciutadans valoren amb un 7,8 el comerç barceloní segons l’enquesta Òmnibus Municipal 2014

» El consistori es mostra satisfet i recorda les activitats de dinamització que desenvolupa amb els eixos

Més del 70% dels enquestats compren en alguna zona comercial de la ciutat. A dalt a la dreta, una imatge d’una visita del programa El Comerç i les Escoles. Fotos: Ajuntament

El comerç barceloní aprova ambnota. Segons l’enquesta de l’Òm-nibus Municipal de Comerç del2014, la ciutadania valora amb un7,8 el comerç de la ciutat.

Les principals conclusionsque s’extreuen d’aquest informesón la valoració positiva per partdels barcelonins de l’oferta co-mercial, els horaris d’obertura il’atenció personal per part delsbotiguers. En aquest sentit, elmés valorat ha estat el tracte re-but als comerços, la professio-nalitat de les persones que atenenels clients i l’honradesa dels co-merciants –tots tres aspectessuperen el 90% de valoració–.

En aquesta línia, més de lameitat dels enquestats –el 52%–considera que les botigues de ba-rri o especialitzades són els esta-bliments on millor els atenen,per davant dels mercats munici-pals –21%–, supermercats –13%–

i centres comercials i grans ma-gatzems –amb un 3% cadascun–.Per altra banda, el 71% dels en-questats asseguren que semprecompren en alguna zona comer-cial de la ciutat, mentre que un26% diu que no ho fa mai.

COL·LABORACIÓ NECESSÀRIAAquestes dades han estat rebudesde manera positiva per part delconsistori, que recorda que des delmaig del 2013 desenvolupa, encol·laboració amb els botiguers, elPla d’impuls i suport al comerç2013-2016. “En una ciutat amb 21eixos comercials i 43 mercats ésessencial el suport municipal perimpulsar la tasca del teixit asso-ciatiu comercial”, assegura Rai-mond Blasi, regidor de Comerç.

En aquest sentit, el Pla d’im-puls del comerç té l’objectiu d’en-fortir el sector, facilitar la inte-rrelació i sinergies entre el comerçi altres activitats com el turismei obrir-lo a les noves tecnolo-gies. Un exemple d’això és la po-sada en marxa del programa Co-merç a la xarxa, una iniciativa

conjunta del consistori i la Fun-dació Barcelona Comerç que volfer visibles a Google més de4.000 comerços locals. Per altrabanda, el consistori també des-taca el consens assolit amb els ei-xos comercials per definir elsfestius d’obertura d’enguany.

ACCIONS DE DINAMITZACIÓLa col·laboració entre el consis-tori i els eixos comercials tambées tradueix en activitats de di-namització com ara els premisBarcelona, la millor botiga delmón, uns guardons que premienla tasca del comerç de proximi-tat barceloní des del 1997. A més,també s’organitza el programagratuït Obert al futur, un cicle deformació que s’imparteix als deudistrictes de la ciutat i que tot justara engega la seva tercera edició.I per tal de cohesionar el comerçamb el teixit social, una altra ini-ciativa que es desenvolupa des defa uns anys és El Comerç i les es-coles, un programa de visitesque apropa els escolars a les bo-tigues al llarg del curs acadèmic.

RedaccióBARCELONA

SOCIETAT4L’enquesta Òmni-bus del Comerç torna a posar demanifest la importància que elmodel del petit comerç té a laciutat. En aquest sentit, les bo-tigues de proximitat donen fei-na a 141.500 persones i repre-senten un 14% del Producte In-terior Brut (PIB) de la ciutat. “Elcomerç forma part de la llargahistòria de Barcelona”, assegu-ra el regidor de Comerç, Rai-mond Blasi, que recorda que “jades de l’època dels gremis” el co-merç era una de les principalsactivitats de la ciutat.

Tornant al present, el sectorcontinua tenint un paper clau, jaque, segons dades municipals, un34% de les despeses dels turisteses realitzen en compres. Amb tot,passat i present d’una activitat ca-racterística de Barcelona.

El comerç de proximitat: un model arrelat a la ciutat

25 març 2015

Esports| 20

líniasants.cat

Cap de setmana rodó per alsamants de la bicicleta. Per unabanda, Montjuïc acollirà diu-menge el principi i l’acabamentde la darrera etapa de la 95a Vol-ta Ciclista a Catalunya. Aquellmateix dia també tindrà lloc laDown Urban Barcelona, una bai-xada en bicicleta per les escalesque porten a l’avinguda de l’Es-tadi, i la Festa de les Rodes.

Pel que fa a Volta, els ciclistessortiran de l’avinguda Rius iTaulet a dos quarts de 12, pas-saran per l’Hospitalet i tornarana Montjuïc, on faran vuit voltesa un circuit. En total, aquesta da-rrera etapa comptarà amb 123quilòmetres que decidiran elguanyador de la tercera cursa ci-clista més antiga del món, per da-rrere del Tour i el Giro.

Per altra banda, l’emoció il’espectacularitat la portarà laUrban Down, on els participantshauran de descendir en bicicle-ta per les escales que porten alMNAC, al peu de les columnes dePuig i Cadafalch. Aquesta com-petició compta també amb uncircuit d’obstacles.

Tanmateix, els ciclistes ama-teurs podran prendre part en la

jornada esportiva de diumenge ala Festa sobre Rodes, que oferi-rà activitats per a bicicletes i pa-tins obertes a tothom, per a totesles edats i els nivells, en unainstal·lació que s’ubicarà al vol-tant de la Font Màgica.

Amb motiu de la darrera eta-pa de la Volta, es realitzarà tam-bé una activitat de promoció delciclisme escolar.

La Down Urban oferirà un gran espectacle. Foto: Ajuntament

Montjuïc es rendeix a les dues rodes amb la Volta Ciclista» Aquest diumenge la muntanya màgica acollirà l’etapa final de laronda catalana, però també la Down Urban i la Festa sobre Rodes

El Museu Olímpic estrena un espai dedicat a Mandela

HOMENATGE4El Museu Olím-pic i de l’Esport Joan AntoniSamaranch compta des de fapocs diues amb un nou espai de-dicat a Nelson Mandela, expre-sident de Sud Àfrica i un delssímbols de la lluita pels drets hu-mans i contra el racisme.

L’espai Mandela AWEPA faràuna repassada de la trajectòria del’exmandatari africà, que va re-bre el guardó de la dignitat hu-mana AWEPA de l’any 2007 ique va utilitzar l’esport com unelement d’integració i de fomentde la igualtat en la seva lluita con-

tra l’apartheid. Actualment,AWEPA promou el desenvolu-pament del continent africà i lareducció de la pobresa.

L’acte d’inauguració de l’es-pai va estar presidit per la tinentd’alcalde de Qualitat de Vida,Igualtat i Esports, Maite Fandos,acompanyada de la presidentad’AWEPA, Miet Smet, i del pre-sident d’aquesta entitat a l’Estat,Josep Maldonado.

Amb tot, el Museu Olímpiccomptarà amb un racó de me-mòria d’una de les persones mésimportants del segle XX.

El JAC suma una victòria més i segueix en segona posició

BÀSQUET4Sense novetats. ElJAC Sants, que està realitzant lamillor temporada de la seva his-tòria i una de les millors de la ca-tegoria, va derrotar diumengepassat a l’Espanya Industrial elQueso Mílner Arenys per 68punts a 62.

Els santsencs venien de per-dre per 89 a 79 davant del líder,l’Aracena Collblanc, a la jornadaanterior. Per aquest motiu, la vic-tòria contra el Queso Mílner ha

redreçat el camí del JAC, que se-gueix a la segona posició, perse-guint un Aracena que, justa-ment, va perdre dissabte a casacontra el Martorell Solvin.

La pròxima jornada el JACjugarà a domicili contra El Olivararagonès, dissabte a partir de lessis de la tarda. Una victòria delsde Miki Larraz els consolidaria ala segona posició i els apropariaa un Collblanc que pot baixar laintensitat en qualsevol moment.

El Sants cau contra l’Horta (1-2) en el derbi barceloní

FUTBOL4El Sants va perdre acasa contra l’Horta (1-2) diu-menge passat en el derbi barce-loní de Primera catalana. D’a-questa manera, els de Tito Los-sio es col·loquen vuitens amb 39punts i hauran d’esperar unajornada més per assegurar lapermanència.

L’Horta, mitjançant Oriol Se-rra, va obrir el marcador amb unllançament de falta murri que vapassar per sota la barrera dels

santsencs. Tot i que el Sants vabuscar tot seguit el gol amb in-sistència, l’Horta va aconseguir elsegon després de completar unajugada d’estratègia a la sortidad’un córner. Al minut 74, Samuelva fer l’únic gol del Sants, desprésde convertir un penal.

Aquest diumenge, el Sants ju-garà a domicili contra el Vic i in-tentarà aconseguir una victòriaque asseguri la seva permanèn-cia a Primera catalana.

RedaccióSANTS-MONTJUÏC

Acte de presentació de l’espai. Foto: Ajuntament

Homenatge | Trias rep el Club Arc Montjuïc en el seu 30è aniversariAmb motiu del seu trentè aniversari, l’alcalde, Xavier Trias, va rebre a l’Ajuntament el Club Arc

Montjuïc. Trias va expressar el seu reconeixement a tots els membres del club santsenc i va rebre de mans de la campiona de la Copa Barcelona femenina, l’esportista de sis anys Carla

Elisabeth Cooper, dues fletxes que es van llençar durant el Piromusical de la Mercè de 2012.


Agenda| 22 25 març 2015líniasants.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQAVUI DIMECRES 25 DE MARÇ18:30 LLiurament de premis Sambori de na-

rrativa escolar que atorga Òmnium Cultural.Enguany el certamen ha tornat a créixer ennombre d’alumnes participants.

A PARTIR DEL 5 D’ABRILDl. a les 18:00Taller Xerradona, un cicle on mit-

jançant xerrades mensuals es vol generar unespai de trobada i participació que estigui adisposició de les dones del barri. / Centre cí-vic La Cadena.

A PARTIR DEL 7 D’ABRILDm. a les 20:00 Taller de danses africanes, a

càrrec de Marta Casado i Michel Doudou, untaller on es faran balls tradicionals de païsoscom Malí, Guinea o Burkina Faso, entre altres./ Cotxeres de Sants.

FINS AL 27 DE MARÇMatí-TardaDones de la Marina. Exposició de fo-

tografies que vol ser una mirada a les donesque viuen, treballen o passen per aquest ba-rri del districte. / Centre cívic Casa del Rellotge.

FINS AL 5 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Flash, de Ramon Faci Tru-

ca, format en l’Agrupació d’Aquarel·listesde Catalunya, que va destacar aviat amb unscolors i una tècnica molt reeixida. / Casinetd’Hostafrancs.

AVUI DIMECRES 25 DE MARÇ18:00 El Tabalet. Una activitat on s’explicarà el

conte del Tabalet amb cançons populars i delgrup Ara Va de Bo. A càrrec de Jordi López. /Biblioteca Francesc Candel.

A PARTIR DEL 8 D’ABRILDc. a les 10:00 Taller de massatge per a nadons,

adreçat a pares i mares perquè aprenguin afer massatges correctes als seus petits. Cal ins-cripció prèvia. Taller que consta de sis sessions./ Centre cívic La Cadena.

DIUMENGE 12 D’ABRIL12:00 Partit de futbol entre la UE Sants i el CF

Lloret, corresponent a la 27a jornada decompetició de Primera catalana. / Camp del’Energia.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Durant el mes dels titelles al Poble Es-panyol, la zona infantil ofereix un di-vertit taller de titelles de dit per als méspetits. L’entrada al taller està inclosaamb el tiquet per accedir al recinte. /Poble Espanyol.

Taller infantil de titelles de dit

Dg. 29 de març a les 10:30

A càrrec d’Albert Torras, el Centre cívicCotxeres de Sants ofereix tot un seguitde rutes per diferents barris emble-màtics de la ciutat com Sants, Sant An-toni, el Raval o Gràcia, entre altres.

Rutes per laciutat de BarcelonaDs. a partir de l’11 d’abril

Projecció del documental Zerrautsogia - Les vagues de fam, a càrrec dePatxi Egilaz. Duració: 55 minuts. En-trada gratuïta. / Auditori de Can Bat-lló (bloc 11).

DocumentalZerrauts ogia

Demà dj. 26 de març a les 18:30

El JAC rep a casa el Castelldefels en unpartit corresponent a la 24a jornada decompetició del grup C de lliga EBA debàsquet. / Pavelló de l’Espanya In-dustrial.

Partit de bàsquetJAC-CB CastelldefelsDg. 19 d’abril a les 18:00

23 |

Collboni: “Em presento per guanyar i no per pactar”> L’alcaldable socialista Jaume Collboni demana passió per Barcelona, perquè “Barcelona ens espera”

10 PROPOSTES PER A BARCELONA

Compromís, voluntat iil·lusió, paraules queresumeixen la TerceraConvenció #acordar-bcn, la trobada que hamarcat les bases delque serà el programade les eleccions mu-nicipals del PSC: lacreació d’ocupació il’aposta per millorar laqualitat de vida delsbarcelonins ibarcelonines i per di-namitzar els barris obl-idats per Trias durantel seu mandat. Cente-nar de persones vanassistir a la cloenda dela convenció, l’alcal-dable socialista aBarcelona, JaumeCollboni qui va refer-mar el seu compromísamb la ciutat. “Aquestes eleccionssón per escollir unalcalde i resoldre elsproblemes del dia adia de Barcelona i joem presento amb ungovern de progrés iun programa de pro-grés per guanyar”, va

afirmar mentre expres-sava una forta voluntat guanyadora:“Em presento perguanyar i no perpactar”.

Per Jaume Collboniel repte més importantque té Barcelona, i elseu objectiu prioritaricom a alcaldable, és lalluita contra les de-sigualtats socials, “elrepte més importantés superar la crisieconòmica i sabercom superareml’escletxa de la de-sigualtat entre elsbarris”. L’empenta deJaume Collboni vacontagiar tot l’auditorique reflectia la sevaesperança per treureBarcelona de la grisoren què l’ha sumit elgovern de Trias. Il·lusiócontagiosa quan vademanar “Passió perBarcelona, passiópel progrés, passióper la igualtat, passióperquè Barcelonaens espera”.

L’alcaldable socialista a Barcelona,Jaume Collboni, considera que eldistricte de Sants-Montjuïc ha estatl’epicentre de molta de la informaciópolítica municipal dels darrers quatreanys, “i en la majoria de casos,malauradament, no ha estat perbones notícies”.

Collboni acusa Trias de cometregrans errors al districte, fruit de laseva mala gestió, el poc compromísi la falta de respecte als acords pre-sos en col·laboració amb els veïns i

veïnes. “Trias ha fomentat les de-sigualtats entre barris, no ha tin-gut una visió global de tot elterritori. La seva gestió ha generatconflictes de convivència en dife-rents carrers i places i no ha donatresposta a les principals deman-des dels veïns i veïnes, com l’arri-bada del metro a La Marina”.

L’alcaldable socialista recordaque el projecte de coberta de les viesi l’adequació de l’entorn, treballat iconsensuat amb els veïns/es, és de

l’anterior govern socialista, “però perculpa de la manca de decisió deTrias, ha arribat tard i amb unsobre cost important”.

Collboni denuncia que la pocadeterminació de Trias ha estat unaconstant en el seu mandat i quel’ha portat, entre altres assumptes,a crear una situació caòtica de con-vivència a Can Vies o a no lluitarprou davant la Generalitat per de-manar l’arribada de la L9 al barri deLa Marina.

Jaume Collboni: “Per fi s’acaba el mandat dels grans errors”

1. Impulsarem el projecte “Barcelona: zona zeroimpostos per a nous autònoms i noves autònomes”,destinant 15 milions d’euros per a una línia d’ajuts pera 5.000 nous autònoms i autònomes de Barcelona.

2. Farem un Pla de Xoc per combatre l’atur dellarga durada i l’atur juvenil, amb programes de formacióespecífica i ajuts a la contractació destinats especialmentals més de 25.000 aturats i aturades de molt llarga du-rada i als i les joves de menys de 30 anys.

3. Desenvoluparem un Pla de rehabilitació ur-bana, amb l’impuls a la rehabilitació per l’eficiència en-ergètica i en matèria d’accessibilitat dels edificis de laciutat, com a centre d’una actuació integral als barris.

4. Impulsarem un programa d’inversions socialsals barris i garantirem i fomentarem la participació ciu-tadana amb processos oberts i la consulta directa del10% de les inversions de cada districte.

5. Bonificarem l’IBI i l’IAE d’aquelles empresesculturals que demostrin reinvertir més del 75% delsseus beneficis per reforçar la promoció i producció cul-tural de la ciutat.

6. Destinarem una renda garantida infantil de100 euros mensuals als nens i nenes que viuen persota del llindar de la pobresa, incrementant l’abast de lamesura que vam pactar als pressupostos 2015 (quedotava a 7.500 infants de la ciutat d’aquesta renda) perfer-la arribar a 17.000 nens i nenes.

7. Impulsarem de nou la planificació, con-strucció i posada en marxa d’habitatges amb serveisper a gent gran. L’habitatge amb serveis ofereix l’ac-cés a un habitatge segur, i planificarem pels pròx-ims 10 anys una dotació semblant a la realitzadaabans del 2011.

8. Incrementarem el nombre de places d’escola

bressol de titularitat pública, a partir de l’elaboració ambel sector d’un nou mapa que s’adapti a les necessitats,i recuperarem les ràtios i la gestió directa, així com im-plantarem la tarifació social perquè les famílies paguinen funció de la renda.

9. Lluitarem contra l’escletxa salarial entre donesi homes. Ens comprometem que l’Ajuntament, com ainstitució model, garanteixi la paritat en els òrgans dedirecció i de lliure designació.

10. Ens comprometem que els càrrecs públicsde Barcelona només rebin una retribució. Quan s’os-tentin càrrecs en altres administracions o institucionsen representació de l’Ajuntament, s’entendrà cominclòs en el sou municipal totes les càrregues i de-speses que aquest pugui ocasionar i, per tant, no escobraran dietes o indemnitzacions d’aquestes insti-tucions o entitats.

| 24 25 març 2015líniasants.cat Pròxima edició: 8 d’abril

Documents

Lsants 303