Més magazine és una revista de diferents modalitats artístiques que s’imparteixen a l’escola d’art superior Serra i Abella. La revista sorgeix amb l’objectiu de difondre i expossar els projectes elaborats a l’escola, així els alumnes tenen un mitjà on trobar i mostrar els seus projectes a l’escola i fora de l’àmbit del centre.També la revista serveix per mitjà de contacte entre l’escola i l’alumne, o fins i tot alumne i àmbit laboral, ja que la revista pot arribar a mans de tothom.

També volem desenvolupar un medi per atraure la gent indecisa cap a l’escola, persones que vulguin cursar un cicle, consultin la revista i s’acabin de convencer de que és l’escola adequada.

En aquest primer numero trobarem un extens reportatge sobre els projectes finals més destacats de totes les modalitats, una interessant entrevista a l’estudi BOLD de Barcelona i el cubriment de l’exposició del Tecla Sala sobre Agitadors de Consciència.

nº 1 Més Magazinela revista de l’escolaJosep Serra i Abella

Ruben Piedra Albert Carbó

DadesEdicióEA Josep Serra i Abella xtec.cat/ea-serraiabella

Direcció d’art i maquetacióRuben Piedra, Albert Carbó msmgzn@gmail.com

CorreccióAlbert Carbó

ProduccióRuben Piedra,Albert Carbó

ImprésCiriano Servicios Gráficos

TipografiesClarendon (Robert Besley)Gill Sans (Eric Gill)

http://mesmagazine.webege.com

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública, o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada per la utilització dels seus titulars, menys excepció prevista per la llei. L’escola no es pronuncia, ni expressa ni implicitament, respecte a l’exactitud de la informació continguda en aquest llibre, raó per la qual no es pot assumir cap tipus de responsabilitat en cas d’error o omissió.

pàgina següent:Alex Jordan. FrançaJo soc el terror, s/d

Hem de fer entendre que el disseny serveix per a alguna cosa més que per generar productes i “fer-los més bonics”, però aquesta tasca no és gens fácil, ja que molta gent creu que només té aquesta funció o, com a mínim, que és la més im-portant. Una idea tradicionalmente reforçada en considerar tot objecte “disseny” com un producte de luxe i, per tant, elitista, i no tant de valor afegit, que aporta no només una funció estètica, sinó també comercial, econòmica i indubta-blement social.

Un altre aspecte interessant per analitzar en el disseny gràfic és que sempre és generador d’imatges, però imatges difícil-ment neutrals o “apolítiques”, ja que malgrat que tradicional-mente el dissenyador ha estat considerat com un mer inter-mediari entre l’emissor i el receptor, no és necessàriament un subjecte silenciós. Així, amb la seva feina i aquells elements que li són propis, com ara les formes, els símbols…, està aportant idees i valors, i moltes vegades, premeditadamente, agita les conciències socials.

Tot això ha propiciat que els dissenyadors es facin algunes preguntes sobre quins han de ser els límits i les competèn-cies de la professió, o sobre quina capacitat tenim d’incidir en la realitat cuotidiana, la que ens aborda, ens influeix i ens determina, un equilibri delicat que s’ha de mantener entre la seducción i l’alineació del postres missatges.

Amb aquesta base d’anàlisi i d’estudi, i commemorant el 25è aniversari de la fundació de la UIMP (Universitat Internacional Menéndez Pelayo) a les Canàries, el desembre de 2008 es va celebrar a Santa Cruz de Tenerife una exposició que tenia com a fil conductor els aspectes relacionats amb la implicació social del dissenyador. L’exposició que es presenta al Centre d’Art Tecla Sala n’és la continuació, notablement ampliada fins a un total de 160 imatges de 52 dissenyadors, procedents de més de 25 països.

Exposició:Centre Cultural Metropolità Tecla SalaAV Josep Tarradellas i Joan 44 (L’Hospitalet de Llobregat)Telèfon: 93 338 57 71http://www.teclasala.net

“Abans que res creiem que el mòn que ens envolta ha de canviar. Volem que els canvis ens alliberin de la societat i la vida en què estem confinats. Sabem que el canvi és possible, només cal que actuem adequadament.”

Guy Debord

4 5

Repo

rtat

ge

“Actualment, en el mòn del disseny, s’observa una caiguda en el desenvolupament dels treballs relacionats amb la consciència. Sembla que el clan del disseny ha optat pel silanci, ha decidit produir sense preguntar-se res.”

d’esquerra a dreta:Letizia Zapata. EspanyaProu desterraments per menjar poma, 2008

Yossi Lemel. IsraleAbril negre, 2010

Nacho Clemente. EspanyaNo estic en contra dels avions. Estic en contra que em molestin, 2005

Gunter Rambow. AlemanyaLa ruleta sud-africana, 1988

Andrea Rauch. ItàliaOn és el meu vot?, 2009

pàgina següent:Luba Lukova. Bulgària-EUALa distribucció dels ingressos, 2008

Noberto Chaves

76

pàgina anterior:David Tartakover. IsraelFeliç any nou, 2010

en aquesta pàgina:Belén Mena. EquadorSocietat: Sexe, 2003

Antonio Perez, Ñiko. Cuba-MèxicEls problemes de la llibertat, 2010

Ebuseleme Gülen. TurquíaEl got està mig buit, 2009

Jianping He. Xina-AlemanyaTerrorisme, 2001

Mehdi Saeedi. IranI Déu va crear l’home lliure, 2010

Alain Le Quernec. FrançaCom cuinar un colom, 2009

Pep Carrió. EspanyaImmigració, s/d

Yossi Lemel. IsraelIsrael/Palestina, 2003 98

“Volem crear una cosa que serveixi per vendre el producte, comunicar una idea o deixar K.O. al consumidor.”

Els vostres processos de disseny han evolucionat des-de que veu acabar els estudis?Estan en constant evolució dia a dia, i evolucionen més ràpid treballant.

Creieu que es valora el suficient el Disseny a Espanya?El suficient com un cinc pelat poder si, però si mirem al nord veiem que falta molt per fer. El espectador està massa habituat a veure el de sempre i conformar-se. O pitjor encara, exigir el de sempre.

A que us referiu quan parleu de disseny funcional?Ens referim a crear una cosa que serveixi per vendre el producte, comunicar una idea o deixar K.O. al consumidor. Ens agrada quan no és sol decoratiu, sinó quan els diners invertits pel nostre client tenen un retorn.

En que es diferencia Bold d’altres estudis?En que els altres no estan tan bojos com nosaltres.

Perquè Bold?Al principi ens dèiem “En Blanco”, perquè no teníem nom, però amb el temps vam posar Bold, perquè si, perquè ens agrada. La connotació que té en angles, que vol dir que una cosa es “xula” atrevida, poder va ser això el que va fer que ens acabes d’agradar la paraula, la connotació i el fet de ser una paraula curta, senzilla i internacional.

Quins estudis o dissenyadors admireu?A Pati Nuñez per la seva ètica i a Trochut per la seva perseverança.

Qui ha influït en els vostres treballs?L’un de l’altre sense cap tipus de dubte.

Creieu que se li dona al disseny gràfic la importància que es mereix?Per suposat que no. A més, el disseny s’entén com una cosa amb excés de disseny, quan és just al contrari.

BOLDOlmo Garcia (dissenyador gràfic) Oliver Montiel (dissenyador gràfic)Fundat l’any 2007http://boldestudio.com/bold/bold@boldestudio.esBarcelona

Ciutadans_Identidad visual y gràfica publicitaria

1110

Entr

evis

ta

Iberjet_Identitat visual i gràfica publicitaria

Oferiu els vostres serveis de disseny a ONG amb cost 0. Com va sorgir la idea i com ho podeu combinar?Hem col·laborar des-de petits amb organitzacions sense anim de lucre, com Médicos sin Fronteras, Acción contra el hambre, Associació de Joves Estudiants de Catalunya, etc.. i tenim unes ganes ètiques que ens sembla de tan en tan i ens recorda que abans de morir, i per compensar lo trapelles que hem sigut (ja no) tenim que col·laborar amb el món. Des de fa varis anys estem molt implicats amb la protecció animal, ajudem a Fundación Altarriba, Fundación para la Adopción y Defensa de los Animales ( FAADA), Plataforma Prou!, Asociación Libera, Animalistes d’Olesa,... EL nostre tracte és senzill: Els dissenyem el que necessiten, però ells es comprometen a no dir-nos com ho tenim que fer. Simplement s’ho queden o ho refusen, però no valen els “i si..”. És a dir, “I si en comtes de vermell ho fas verd?”A vegades, ajudes a gent i després no valora el teu treball per ser gratis.

Treballeu molts apartats com la identitat visual, packaging, disseny editorial, web, etc. Quin d’ells és el vostre fort?La identitat visual: concretament ens agrada el restyling d’una marca. Aconseguir fer una cosa actual però sense perdre l’essència d’alguna cosa espantósa que ja existeix i que a sobre el client està molt acostumat de veure. Sol ser un repte. Quan aconsegueixes és una satisfacció, i quan no, la veritat... sempre pots donar-li la culpa al client per no haver cedit una mica més.

Creieu que existeix alguna forma d’arribar al resultat ideal?La paciència i la perseverança. Tot és actitud.

Col·legi de Periodistes de Catalunya_Gràfica 1312

Pels que no us coneixen, com us presentaríeu o els i diríeu per confiar en la vostre feina?La millor manera de presentar-se és no haver-ho de fer. Nosaltres no ens oferim a cap empresa, tots els clients sempre han aparegut recomanats per un client satisfet o a través de la firma d’un projecte. Alguna cosa els hi haurà agradat i els haurà fet posar-se en contacte amb nosaltres. D’aquesta manera són ells els que es presenten. Quan els hi parlem de nosaltres, no ens oblidem dir-lis que els nostres clients habituals es queixen de que som molt pesats alhora de defensar el que creiem. Així al menys estan avisats...

Quines són les vostres fonts d’inspiració alhora de crear?Blogs en gran quantitat. També tenim una bona biblioteca però mai ens en-recordem de consultar-la. Això sí, l’ampliem mensualment amb un parell o tres de llibres nous.

Algun projecte interessant de cara al futur? On us veieu en un plaç de 5-10 anys?Igual que ara, però amb més temps per poder dedicar a cada projecte.

D’on va sorgir la idea de fundar un estudi?Ni ho recordem. Va ser com un amor a primera vista, quan te’n vols adonar estàs preparant sopar per 3 persones.

Assoc. Joves Estudiants de Catalunya_Gràfica

“La millor manera de presentar-se és no haver-ho de fer”

De tots els vostres projectes, de quin esteu més orgullosos? I quin us ha donat més feina?Un dels projectes al que més afecte li tenim, és al packaging de Iberjet. Una marca de cartutx de tinta per impressores, compatibles amb els originals. El nostre client ens va preguntar: “En aquest sector tan ransi i poc explotat en el que estem, és necessari tenir caixes “cutres” com la resta o podem fer-les com marques originals?”. Ens agradà aquella pregunta i gràcies al redisseny de la seva pròpia marca ara està creixent sense parar. Ara mateix venen un 400% més el seu cartutx senzillament perquè és més bonic i perquè el consumidor valora la informació que troba a les caixes.

Que us inspira?Ens inspira veure un projecte senzill però molt ben pensat. Una gran idea... Normalment quan pensem: “I perquè no se m’ha acudit abans?”

Podeu citar alguna tipografia especifica que us agradi utilitzar als vostres treballs? Perquè?La Akkurat. Té una versió light perfecte per text seguit, i té un disseny molt amable. Ens relaxa el seu disseny.

Quins consells donaries a una persona que s’apropa al disseny gràfic per primer cop?Que mantinguin la distància de seguretat. Una distància amb la que veure les coses amb suficient perspectiva i poder així prendre decisions que t’afectaran a mig-llarg plaç. Aquestes decisions importants van encaminades a la relació amb el client. És molt important decidir si vols que et valorin o vas a acceptar sempre el que et demanin. Si vas a participar a un concurs obert o vas a respectar el sector al que pertanys. Si vas a treballar amb humilitat ajudant als teus companys o vas a intentar obtenir el màxim possible a tota costa.

Assoc. Joves Estudiants de Catalunya_Gràfica

Col·legi de Periodistes de Catalunya_Gràfica

“El disseny s’entén com una cosa amb excés de disseny, quan és just al contrari.”

Universitat de Barcelona_Diseny editorial

14 15

Col·legi de Periodistes de Catalunya_Gráfica

Amb tanta competència com hi ha i tanta gent dins del món del disseny, què us fa tan diferents a la resta?No sabem si és diferència o no, però si sabem perquè seguim aquí; les nostres claus són:1. Tractar al client amb sinceritat; no el vacil·lis quan tinguis la oportunitat i cobra-li sempre lo just.

2. Posa de la teva part: No passis de llarg alguna cosa que pugui ser important pel client, inclòs igualment que no tinguis perquè fixar-te. Ajuda al client tot el que puguis.

3. Sigues pro-actiu: Fes propostes de tan en tan i dona idees per millorar la imatge del teu client.

5. Sigues bo amb els proveïdors: Un proveïdor no és menys que un client, s’ha de tractar com un rei, amb molta amabilitat, cortesia i pagar-li el més aviat possible. Ells no tracten per igual a un client pesat i que paga malament, que a un super maco i bon pagador. Tractant-los així et treuran de molts entrebancs.

5. Rodejat de bons professionals del sector, amb ells avançaràs molt més ràpid i estaràs al dia de molts temes interessants.

6. No siguis ambiciós: Posa per davant un bon treball, a una bona remuneració. A llarg plaç surt rentable.

7. Escull bé: Quedat sol amb els bons clients. Els dolents no t’interessen.

Com és un dia a l’estudi des-de que entreu per la porta?Tots els dies ens semblen provisionals a l’estudi. Res sembla ser estable, tot està en permanent moviment.

Creieu que Internet acabarà sent l’epicentre del disseny gràfic apartant el paper o al format físic?No sabem com evolucionarà, però el disseny gràfic serà sem-pre imprescindible en qualsevol format.

Algun cop no heu volgut acceptar algun encàrrec? Perquè?Si, hem demanat a algun que altre client que per favor se’n vagi a debilitar a la nostre competència.

Per finalitzar aquesta entrevista, expliqueu-nos com fun-ciona el vostre sistema A+B+C?Nosaltres no solem donar-li mil voltes a un tema, treballem de una forma fresca, activa... ho denominem “pim, pam”, menys és més. Les coses són més senzilles del que semblen... Els nostres ingredients són: Ordre, Senzillesa i pulcritud, és a dir, A+B+C. I llestos!

Col·legi de Periodistes de Catalunya_Gràfica

“A algun client li hem demanat que per favor se’n vagi a debilitar a la nostre competència.”

16 17

Un projecte guardat en una estanteria, o en una carpeta d’ordinador, està desaprofitat i abandonat.El projecte final és el llaç d’uns estudis intensos els quals al final de tan d’esforç, un obté la satisfacció de demostrar tot l’après en un projecte que després serà la teva carta de presentació principal per obrir-te camí al món laboral.A Més Magazine hem volgut que els millors projectes Finals de l’any passat siguin expossats, perquè estàn per això, per compartir-los, disfrutar-los i ensenyar-los. Desde la fotografia passant per l’animació, descobrint la il·lustració i acabant al disseny.

Editorial Més Magazine.

Especial Projectes Finals

1918

El tema principal del projecte final “Misti” és els menjars i cultures i la seva relació amb un missatge que transmet convenciment a traves de la comunicació visual. Aquest és el projecte de María Cristina Hernández Obando.

Amb el nom de “Misti” veiem un projecte de disseny global, que es desenvolupa des-de el naming, passant pel logotip, papereria, productes promocionals, fins la retolació del local. El local és un bar nocturn temàtic, d’afrodisíacs del Perú instaurat a Barcelona ciutat i que té com a principal objectiu descobrir al públic una altre cara dels afrodisíacs, els orígens, concepte quasi sempre amagat.

En aquest projecte, es vol apropar els afrodisíacs de Perú a la ciutat de Barcelona, proporcionar una visió alternativa i allunyar-los dels tòpics i donar l’oportunitat de provar una alternativa culinària.

2120

ESD

G

T’agradaria que la gastronomia peruana tingués mes repercussió a tot el món? Perquè? És clar que sí. Perquè la gastronomia peruana és resultat de la fusió de diverses cultures com la gastronomia xinesa, espanyola, italiana, africana i japonesa. Crec que per aquesta raó, el paladar de qualsevol part del món gaudiria dels seus sabors.

Perquè vas escollir el menjar afrodisíac? Perquè encara segueix sent un tema tabú en moltes cultures i perquè és una alternativa gastronòmica amb un valor afegit: el sexe.

Amb l’experiència del projecte final, que has après? A integrar dues cultures en una mateixa gràfica, conèixer molts plats i begudes que no coneixia anteriorment i en general a aconseguir una coherència visual i gràfica en totes les aplicacions de Misti.

Aquest treball a ajuda’t a la teva vida laboral?No directament però sí que ha estat una eina de motivació per desenvolupar-me, no dubto que es tingui molt en compte de cara a futurs treballs.

pàgina anterior:Logotip per al local. Imagotip per diferenciar l’idioma.Targetes de presentació.

en aquesta pàgina:Carta en diferents idiomes.Interior d’una carta de postres.

Com se’t va acudir la idea d’aquest projecte, quines motivacions tenies?La idea neix de la meva experiència en el meu últim viatge al Perú, el meu país d’origen. On vaig tenir la sort de provar, al costat de la meva parella, els sabors afrodisíacs que ofereix aquesta terra, amb noms d’allò més extravagants:”Para-Para”, “RC. Rompecalzón”, “Levántate Lázaro”, entre d’altres. Crec que el tema del projecte final era l’excusa perfecta per presentar una part més alternativa del meu país que podria combinar perfectament amb la cultura cosmopolita de Barcelona. Com al·licient, vaig descobrir que a Barcelona no hi havia bars de gastronomia 100% afrodisíaca com els que es poden trobar al Perú.

Mª Cristina

Hernàndez

ESDG

2322

pàgina anterior:Plats del menù.

en aquesta pàgina:Flyer d’inauguració.Uniform dels cambrers.

2524

Econocomics“Todo kit de supervivencia debería incluir pastillas de buen humor.”Dita Anonima

Aquest projecte Final és d’estudis superiors de Disseny gràfic. En el curs 2008/09 el concepte a desenvolupar és la “Crisis Econòmica” i aconseguir amb disseny, una manera de superar-la.

La proposta personal de Caio de Paula Marqués era agafar la situació amb to humrístic, i el resultat d’això és Econocomics, un projecte que fusiona Economía i Comics. El projecte consta de consells per afrontar la crisis, en forma d’animació, narran situacions poc normals de com estalviar diners.

“La capacidad de reírnos de una determinada situación nos confiere poder y control sobre la vida.”

L’objectiu d’Econocomics és aconseguir que l’usuari pugui disfrutar dels beneficics de la millor terapia, o sigui, riure.

2726

ESD

G

Explican’s breument teu projecte final.Econocomics representa una llista de consells o idees en forma d’animacions on l’usuari aprèn maneres d’estalviar diners. Les situacions que es presenten són de caràcter burlesc que suggereixen la filosofia humorística com a solució alternativa davant la crisi.

L’usuari accedeix a la informació a través del lloc web d’una banda i via telefonia mòbil i tecnologia Bluetooth per l’altre. A més s’ha creat un teaser viral a youtube que incita l’usuari a conèixer el projecte.

Com se’t va acudir la idea d’aquest projecte, quines motivacions tenies?La idea va néixer dels relats d’una amiga, que es queixava del garrepa que podia arribar a ser la seva àvia, que reaprofitava les bossetes de te una i altra vegada. D’aquí la idea de crear una llista de situacions peculiars per estalviar.Amb això, esperava ajudar una mica a fer la situació més amena.

Amb l’experiència del projecte final, que n’has après?Podria treure moltes coses positives però si hagués de esmentar una, diria que he après a defensar i creure en les meves idees i no fer gaire cas a les opinions externes (rialles).

Caio de Paula

ESDG

pàgina següent:Imatges d’alguns fotogrames de les animacions de Econocomics. 2928

Perque per tractar un tema tan seriós com la crisis, vas decidir utilitzar l’humor?El bon humor té una infinitat de beneficis, com per exemple en ben estar relacionats amb l’alliberament d’endorfines, i al sentir-nos millor, tenim millors idees per afrontar els problemes.

A més, és un gran indicador de positivisme i tolerància. Saber riure fins i tot en les situacions difícils és gairebé una tasca de savis però el que la té, viu més i millor, aquesta claríssim.

Creus que si els polítics i economistes actuessin amb humor aniria tot millor?Sens dubte. L’humor és una eina molt potent que influeix de manera molt positiva. Està comprovat que afrontar els problemes amb bon humor és molt productiu ja que millora la capacitat cognitiva i per tant, ajuda en l’obtenció de solucions innovadores.Ja no només en política però en tots els àmbits de la vida.

Amb l’experiència del projecte final, que n’has après?Podria treure moltes coses positives però si hagués de esmentar una, diria que he après a defensar i creure en les meves idees i no fer gaire cas a les opinions externes (rialles).

En el teu projecte final, quines són les teves influències, o fonts d’inspiració?El projecte necessitava un codi gràfic que fos el més clar i universal possible, de manera que es fa servir el llenguatge senyalètic. I en aquest camp, un dels millors referents a occident va ser Otl Aicher que m’ha servit de base conceptual però sobretot a nivell gràfic.

www.caiodesign.es

econocomics.es

Imatges d’alguns fotogrames de les animacions de Econocomics.

3130

Luciano Ángel Torres vol transmetre el concepte de la música com element generador d’activitat i intercambi social. El seu projecte es basa en la elaboració de tota la marca coorporativa del auditori de Sant Boi de Llobregat.Ell vol fer un projecte on la idea principal sigui adjuntar a un barri creant una identitat.

En aquest treball aconsegueix unir dos conceptes, que són la música i el disseny gràfic, que donen com a resultat “Espai Sonor”.

3332

Grà

fica

Publ

icit

aria

L. A. Torres

Gràfica

Publicitaria

en aquesta pàgina:Diferents logotips i imagotips.

pàgina següent:Portada del programa. Utilitza com a element gràfic principal la trama de punts de la marca combinada amb una imatge representativa de l’estació de l’any en concret.

3534

Cartells de temporada. El cartell utilitza com a element gràfic principal la trama de punts de la marca combinada amb una imatge representativa de l’estació de l’any en concret .

Targeta de presentació.Les targetes de presentació estan més prop del llenguatge persuasiu que de l’informatiu. Fan ús de la marca com un element atractiu principal.

Papereria.Paper carta A4 i sobre A4 amb el logotip.

pàgina següent:Exemples dels cartells de temporada.

3736

En Marc Quiñones Codó vol donar a conèixer l’esport de l’skateboard a la gent que vol iniciar-se i sobretot que aprenguin les nocions bàsiques, amb un projecte que abarca els materials, les peces, els trucs bàsics, i les claus entre d’altres per saber-ho tot de l’Skate.

Una altre part fonamental del seu projecte és el coneixement de llocs i localitzacions per la practica de l’skateboard, per la gent que no sapiga on poder anar, i també ofereix mitjançant una secció a la web, una manera dinàmica de crear un espai pròpi on poder practicar-lo.

39

Ani

mac

ió

38

Marc Quiñones

Animació

a dalt:Portada del folleto de Wheels.

esquerra:Imatge de la portada del CD.

pàgina següent.Imatges de l’interior del folleto de Wheels.

4140

MientrasEl projecte d’Esperanza Covarsí Zafrilla sorgeix de l’interès personal per analitzar i conèixer el procés que segueix la ment quan està pensant. Concretament en els moments en que no s’està realitzant una activitat que requereixi excessiva atenció i s’està pensant en nombroses coses alhora, encadenant unes idees amb unes altres. L’interès pel quotidià i per aquells comportaments que es repeteixen en tots els humans, sempre tenint en compte la subjectivitat segons la persona, són una constant en projectes anteriors en la trajectòria personal.

4342

Il·lu

stra

ció

Il·lustracions del projecte Mientras de Esperanza Covarsi.

Explican’s breument teu projecte final.“Mientras” és un àlbum il.lustrat per a tots els públics, encara que si acotem una mica més podríem dir que està dirigit a “nens grans” amb cert gust per la il lustració i els àlbums il.lustrats.“Mientras” narra i plasma una sèrie de pensaments i records entrellaçats que es produeixen en la ment d’un personatge en el transcurs de fer la compra al supermercat un dissabte al matí.

Com se’t va acudir la idea d’aquest projecte, quines motivacions tenies?La concentració és un tema que durant un temps va ocupar la meva atenció i la meva curiositat. Em preguntava a mi mateixa perquè de vegades no podia mantenir-me concentrada en un únic pensament i perquè les meves idees i records anaven enllaçant ràpidament en ocasions amb un punt d’unió clar i de vegades sense relació aparent entre ells. Crec que és una cosa que a tothom li passa i que en un o altre moment ens hem parat a reflexionar sobre això.Quan es va presentar el moment d’escollir un tema per al projecte final, aquesta idea simplement va aparèixer.Per aquesta època, a més, vaig conèixer l’àlbum il.lustrat “Cazador de Luna” amb il.lustracions de Carmela Major que va ser essencial i molt influent a l’hora de prendre nombroses decisions conceptuals, formals i estètiques.

Esperanza Covarsi

Il·lustració

4544

Aquest treball a ajuda’t a la teva vida laboral?Per ara no, però confio que em sigui útil en algun moment. Si no amb la publicació d’aquest mateix llibre, obrint camí en futurs treballs de mateix estil.

Després d’aquesta experiència.. que treus de positiu?L’experiència de dur a terme un projecte completament personal, en el que vaig poder fer absolutament tot el que desitjava i com ho desitjava complint les meves expectatives satisfactòriament. Va ser principalment una etapa d’autoconeixement tant com il.lustradora com a nivell personal.A més, és gratificant veure que l’esforç de tot un any es veu recompensat amb una bona feina i amb comentaris positius per part de la gent que m’envolta.

www.ecovarsi.carbonmade.com

Que volies transmetre amb el teu projecte?Sincerament, no tinc molt clar què volia transmetre quan vaig començar el projecte. Simplement volia mostrar imatges agradables, detallistes, amb cert ambient harmònic. Això era la primera preocupació.Després venia tot el relacionat amb els pensaments i posar l’atenció en els salts d’unes idees a unes altres.

Estàs satisfet/a del resultat final? Si, bastant.

Quins són els punts forts del teu treball?Al meu parer, el més important en “Mientras” són les imatges que il·lustren els pensaments, les que apareixen a sang i a doble pàgina, ja que aquestes van ser les que estaven planteja des des d’un inici i són les que li donen cos a la idea del projecte. La tècnica emprada, la manera de representar els records i pensaments i el detallisme de cadascuna de les imatges configuren l’essència del llibre i de la meva manera de treballar.

Il·lustracions del projecte Mientras de Esperanza Covarsi.

4746

Todossaben algo,nadie sabe mirarEn aquest projecte veiem una elaboració d’un album il·lustrat, encarat a la il·lustració editorial.

El concepte principal és explicar que en el fet de buscar alguna cosa, és més important l’aprenentatge rebut en el camí que el fet de trobar el que busquem, així o vol expressar i explicar Miguel Montaner Llorente.

4948

Il·lu

stra

ció

Miguel Montaner

Il·lustració

Il·lustracions del projecte Todos saben algo, nadie sabe donde mirar de Miguel Montaner.

5150

Il·lustracions del projecte Todos saben algo, nadie sabe donde mirar de Miguel Montaner.

5352

Michael Punzano Queralta vol transmetrens amb el seu projecte el tema en relació amb el concepte, vol causar un impacte al lector ja sigui de reflexió, de afinitat o motivació per desenvolupar una faceta creativa.

El seu projecte basa d’un llibre de poemes il·lustrat, vol transmetre sensacions, creà il·lustracions a partir de les poesies, que provoquin un mar de sentiments. Vol que el receptor es senti part del llibre i a la vegada que interactui amb ell.

És un projecte molt expressiu i que denota molts sentiments al observar-lo.

5554

Il·lu

stra

ció

Explican’s breument el teu projecte final.El meu projecte final és un àlbum il•lustrat en el qual les imatges fan referència a uns textos abstractes pseudo-poètics.Tant el format, la maquetació com el contingut ho fan desmarcar de l’àlbum clàssic i l’acosten més al llibre d’artista.

Com se’t va acudir la idea d’aquest projecte, quines motivacions tenies?Un dia a la muntanya amb una bona amiga escriptora, estàvem parlant sobre col·laborar en algun projecte.Aquest projecte va resultar ser el projecte final.Tot el projecte va partir dels seus textos. Donada la seva naturalesa, el plantejament havia de ser diferent i sota aquesta premissa inicial vaig tractar de fer un àlbum que s’allunyés, en la mesura del possible, del llibre il·lustrat clàssic.

Com has aconseguit fer aquestes il·lustracions tan expressives? Que tècnica as utilitzat?Pentèlic de tinta negra sobre paper couché i un posterior acabat amb ordinador mitjançant tauleta gràfica.També mitjançant l’addicció de textures que jo mateix feia amb acrílic i aquarela. El tipus de traç era molt important per potenciar l’expressivitat de la il·lustració.

Michael Punzano

Il·lustració

Il·lustracions del projecte Despertar al despertar de Michael Punzano.56 57

Què li diries a un alumne que està a punt d’afrontar el seu projecte final?Que mediti molt, ja que el projecte final pot ser el primer treball que formi part d’un futur book.Com sempre passa a l’escola, el temps passa ràpid i amb les dates de lliurament sempre hi ha poc temps per pensar, meditar i adonar-se del que realment està fent i les possibilitats reals de cada “encàrrec”. El projecte final és un autoencàrrec de luxe, ja que el timing és molt gran, en tot moment es té el suport i assessorament d’un tutor i sobretot es pot fer pràcticament qualsevol cosa.És la prova de foc per a l’estudiant que realment vol dedicar-se en un futur a treballar i tirar projectes endavant.

Jo diria que el projecte final és la porta que hi ha entre els estudis i el món laboral, qui més conscient sigui d’això més oberta tindrà la porta per fer el salt al món laboral.

www.magoz1.com

Que destacaries més de les teves il·lustracions?La relació amb l’abstracció i, encara que sigui una característica merament estètica, la capacitat de possibilitar les múltiples interpretacions en la seva lectura.També em sembla important l’absència de color, o, si no la gran limitació cromàtica, per crear un ambient especial, alhora de limitar les possibilitats de representació de les formes.

En el teu projecte final, quines són les teves influències, o fonts d’inspiració?Diversos i molt diferents autors.Per exemple hi ha el gran Lorenzo Mattotti, en el seu llibre il·lustrat de Hansel & Gretel. També l’il·lustrador Alberto Vázquez o el dibuixant de còmics Pierre Duba. A l’altre extrem es troba l’artista urbà WK Interact.Tots ells per un peculiar estil gràfic en el qual l’expressivitat i l’abstracció tenen un paper fonamental.Il·lustracions del projecte

Despertar al despertar de Michael Punzano. 5958

Tallar-te els cabells, dur-los llargs, anar afaitat d’una manera concreta o portar barba ens canvia l’aparença en un espai curt de temps. Però que passaria si el canvi fos més dràstic i la seva durada en el temps fos permanent? Què passaria si es canvien els ulls o la boca, si es canvien trets característics de cada un de nosaltres?

David Momblan Villalba és un jove fotògraf que vol provocar la reflexió sobre els cànons de bellesa que la societat ens imposa.

Al canviar l’aparença de la cara ens transformem de tal manera que som una persona totalment diferent a la que som en realitat. És un canvi exterior, però molts poden sentir que també és un canvi interior.

“Lo important d’una persona no és l’exterior sinó l’interior.”

6160

Foto

grafi

a

Imatges del projecte Qui és qui? de David Momblan.

David Momblan

Fotografia

6362

Imatges del projecte Qui és qui? de David Momblan.

6564

Així tracta el lema més citat de Palestina, un lema que està en boca de l’home, de la dona, del religiós, el pagà, l’ancià, del nen, que no té encara els 7 anys i ja debat i parlar sobre la política com si es tractes d’un home de 40 anys.

Maysun, en el seu projecte de fotografia, intenta conscienciar al món del que passa en tot moment a Palestina i als palestins fora d’ella, de manera que expressa amb la seva fotografia no solament l’horror d’una ocupació, sinò sobretot a les persones que pateixen i la necessitat que hi ha de cambiar les coses des del més profund, és a dir, desde la pròpia mentalitat de l’individu que observa en una vista exterior el problema.

6766

Foto

grafi

a

Maysun

Abu-Khdeir

Fotografia

abaix:Líquid blau,gas lacrimògen, ruixat per l’exèrcit israelià en una manifestació no violenta contra la paret. Cisjordània, Palestina. 2006.

68 69

pàgina anterior:El mur. Cisjordania, 2006.

en aquesta pàgina d’esquerra a dreta:Un nen palestí de Naher el Bared, campament de refugiats, traslladat a un altre campament de Baddawi,després de la destrucció completa de la primera,per la batalla entre una facció d’Al-Qaeda i l’exèrcit libanès. Trípoli, al nord de Líban de 2007.

Les famílies del campament de Naher Al Bared viuen en aules plenes de gom a gom de gent, prop del campament de refugiats de Baddawi. Baddawi R.C. Trípoli, al nord de Líban,2007.

Una supervivent de 95 anys o dues Diàspores. El primer en 1948, el Nakba (el Desastre) i el segon en 2006 a l’Iraq. Més de 1400 palestins es van veure forçats a deixar-ho tot a causa de la guerra a l’Iraq, són retinguts en aquest camp des de maig de 2006. Trenta-quatre mil Palestins van viure a l’Iraq abans de la invasió americana en 2003. Molts des de llavors s’han enfrontat a la fustigació, les amenaces de deportació, abús pels mitjans de comunicació, la detenció arbitrària, la tortura i l’assassinat. Camp Al Tanaf. 2009.

7170

Quan ens proposem fer un treball tan gran i tan extens com una revista, sempre es necessita ajuda de persones i elements exteriors.Per això arribat a aquest punt, volem donar les gracies a tothom que ens ha ajudat i a fet possible que una idea es transformi en un projecte que ens a donat grans satisfaccions i alegries.

EA Serra i Abella Caio de Paula Marqués Michael Punzano Esperanza Corvasi Zafrilla Maria Cristina Hernández Tecla Sala Jordi Sempere BOLD Estudio

Gracies a tots.

· ··· ·

La revista de l’escola d’art i superior de disseny Josep Serra i Abella