MILLENIUM 36 nº6

El ve rdade ro dis cípulo e s e l q ue s upe ra al m ae s tro. A ris tóte le s

PERSO NATGESELS 4 FANTÀSTICS!!S'e nfronte n a una data clau: El 4-N • Pàg. 6-7

RACÓ LITERARI:- "A llò q ue e ns fa por" (Prosa i Poe s ia)• Pàg.10-11

O PINIÓ:- La s ituació d e l'e nse nyam e nt públic a Europa• Pàg.3

TECNO LO GIA:- A nal-is -d is : Parle m d 'un nou vid e ojoc: Spore .. A utom òbil· Pàg.12-13

TERRA NO STRA:- R ute s pe r le s ciutats d e la Safor i e l Com tat: A lz ira i Conce ntaina Pàg.14

ED UCA CIÓ PER A LA CIUTA D A NIA ?SUM A RI G ENERA L:

IES A EURO PA: - "Italia ti am o" • Pàg.16

CINEM A:- Cine m a Espanyol: Se cre tos d e l coraz ón- Cine m a Sud -A m e ricà: Babe l - Cine m a d e H ollyw ood : Porq ue lo d igo yo • Pàg.8-9

PASSATEM PS: - Els nostre s Sudok usje roglífics...- A ugm e nta e l te u vocabulari • Pàg.15

ACTUALITAT- D one s sobre le s one s : El vaixe ll avortista- La caiguda d e l'Im pe ri A m e ricà: La cris i.- O brir fe rid e s... pe r a guarir-le s? - Garz ón d e scobre ix q ue Franco h a m ort i tanca la causa pe nal.• Pàg.4-5

LA CA SA BLA NCA CA NVÍA D E CO LO R

Profe s sors i Estudiants de Benicalap a la porta de la Generalitat

O bam a encés en un m íting

Nue vas accione s d e la com unidad e ducativa e n prote sta por la actitud d e l Gobie rno Vale nciano re spe cto a la e nse ñanz a pública. Pàg. 3

Le s fosse s com une s i l'acció d e Garz ón a València

Pàg. 5-6

Nº6 D ESEM BRE 20 0 8 IES BENICALAP

CO L·LABO RAD O RS

D ire cció.VICENTE NÁCH ER

M aq ue tatge .M A RIO CEBA LLO S

A sse ssoram e nt Lingüístic

M O NTSE SERRA NO

Infrae structura.SIRO PÉREZ

G e stió i docum e ntacióD A VID A Z O RÍN

M ILLENIUM 36 - Pàg.2

EQ UIPO M ILLENIUM 36ED ITO RIA LBe nvolguts le ctors:Com e nce m e l curs i e n ple na cris i: pujada d e latur, paralitz ació d e l consum … Pe r això h e m d e d icat aq ue st núm e ro a e sbrinar-ne le s cause s. La cris i h a sorgit als EEUU on viue n un m om e nt h istòric: 45 anys d e sprés s h a acom ple rt e l som ni d e Martin Luth e r K ing : un pre s id e nt ne gre . O bam a h aurà d e d e m ostrar q ue és capaç d e re d re çar e l se u país. D e le s se ue s d e cis ions , d e pén e l futur d Europa i e l nostre b e ne star.Ens pre ocupa lactualitat nacional, e ls nostre s col.laboradors h an se guit le s inve stigacions d e l jutge Garz ón condue nts al d e scobrim e nt d e le s fosse s com une s d e ls re pre ssaliats d e la gue rra civil.H e m se guit lactualitat tractant dos te m e s : la polèm ica d e ls col.le ctius fe m iniste i antiavortiste s davant latracam e nt d e l vaixe ll “W om an on w ave s” al port d e València. I le s re ivind icacions d e ls e stam e nts e ducatius e n d e fe nsa d e le nse nyam e nt públic. El conflicte d e le ducació pe r a la ciutadania e n anglés h a e stat la punta d e lice be rg, pe rò d e ssota h i h a le s prote ste s d alum ne s, pare s, profe ssors i s ind icats pe r labandonam e nt, la falta d e re cursos, d inve rs ions i d e d iàle g a q uè e ns sotm e t e l gove rn vale ncià i la Conse lle ria d Educació.A q ue st conflicte h a d e se m bocat e n la pe tició d e d im iss ió d e l conse lle r Font d e Mora, la re posta d e la Conse lle ria h a e stat la m oratòria d un pare ll d anys e n laplicació d e l D e cre t d Epc e n anglés. Le xpe riència h a d e m ostrat q ue no e s pod e n im partir conce pte s e n una lle ngua q ue e ls alum ne s d e scone ixe n.

Alex GironésM aria José Betés .Gem m a Pére z Candela CasinoClaudia Vicente H erreroM aria Palanca M arq uésClara M artíne z D iagoCarm en ProsperD avid D íaz M artíne zCristina SorianoSandra Pére zReb eca Pére z NavarroCarlos GrauJordi M artíne z Solaz D aniel GarcíaAlejandro Blasco Jim éne zM aría Cab aller NavarroM ire ia Cre spo


O PINIÓPER LA D IFESA D ELLA SCUO LA

PUBBLICA !!ED UCA CIÓN PA RA LA CIUD A D A NIA

No, no pe nse u q ue e l corre ctor d e la re vista e stava caçant m osq ue s o e nam orat, q ue tam bé. El títol d’aq ue st article e stà e scrit e n italià i parla d’italians, d e m om e nt...El cap d e se tm ana d e l 24 al 26 d’octubre , alguns profe ssors d’aq ue st ce ntre , vam fe r una vis ita cultural a Lucca i Pisa, dos ciutats d e la Toscana italiana. En aq ue sta e ixida, vàre m tindre

l’oportunitat d e com provar l’e stat re ivind icatiu e n q uè e s troba e l se ctor d e l’e nse nyam e nt al país. Manife stacions, se ntad e s públiq ue s, acte s assam ble aris, m ítings s ind icals... i és q ue e ls e stud iants italians e stan lluitant pe r la d e fe nsa i supe rvivència d e l’e scola pública a l’Itàlia. Le s xifre s no e nganye n: e l se nat italià pre s id it pe r Silvio Be rlusconi h a aprovat una lle i, q ue e ntre altre s cose s, re tallarà e n m és d e 7.800 m ilions d’e uros e l pre ssupost d e stinat a l’e ducació pública i e n m és d e 130.000 e ls llocs d e tre ball. L’aprovació d’aq ue st d e cre t h a conduït a una vaga ge ne ral e n e l se ctor d e l’e nse nyam e nt i a e nce ndre e ls ànim s d e tota la com unitat e ducativa i d e gran part d e la socie tat italiana.

L’actual cris i e conòm ica no pot se r q uartada i e xcusa pe r m invar e ls se rve is i le s pre stacions públiq ue s d e l’e stat d e b e ne star. R e tallar e n e ducació és pa pe r h ui i gana pe r d e m à. Un país inculte és un país d e stinat al fracàs e n e l m ón actual. Un país se nse unive rs itats pote nts, capdavante re s e n inve stigació, és un país d e pe ne nt d e la te cnologia e strange ra, e s un país am agat al racó d e la h istòria.Alex Gironés

EpCCom o m adre , pie nso q ue

la as ignatura d e Educación para la Ciudadanía e s m uy útil, tanto para la com unidad e ducativa com o para construir una socie dad m ás solidaria, re spe tuosa, justa y pacífica. Si ad e m ás se im parte e n inglés, e l alum nado, e n e dad e s d e fácil as im ilación, pue d e b e ne ficiarse d e la práctica d e un id iom a im pre scind ible e n e l m undo global e n e l q ue vivim os. El inconve nie nte d e la introducción d e e sta as ignatura e n e l s iste m a e ducativo d e la Com unidad Vale nciana, e s q ue e l conte nido político d e su aplicación la h a h e ch o inviable e n la práctica.En prim e r lugar , e l alum nado d e se gundo d e la ESO no provie ne d e un ám b ito d e inm e rs ión lingüística e n inglés, y por tanto los conte nidos d e la as ignatura no pue d e n ajustarse a los q ue m arca la le y.La pre cipitación con la q ue se h a re sue lto la as ignatura, h a abocado al fracaso a e d itoriale s y e ducadore s. Los libros d e te xto ylos m ate riale s d e trabajo son inacce s ible s al alum nado. El profe sorado h a d e re e laborar conte nidos y proce d im ie ntos s im plificando m uch o la m ate ria.En se gundo lugar, la polém ica d e su im plantación, h a ge ne rado opinione s adve rsas e ntre padre s y alum nos, q uie ne s, e n su m ayoría, pe rcibe n la as ignatura com o un inconve nie nte y re accionan boicote ándola.En te rce r lugar, la A dm inistración no h a sab ido dotar a los institutos d e l pe rsonal con la ad e cuada cualificación y d isposición para im partirla, por lo q ue tam b ién s h a granje ado la opinión adve rsa d e l profe sorado.Por todo e llo, opino q ue d ich a as ignatura, solo pue d e se r viable e n inglés, d e ntro d e un program a m ás am plio, d e cre ación d e una líne a e ducativa e n inglés, e n las e nse ñanz as prim aria y se cundaria,dotada d e los re cursos ne ce sarios, y con libre e le cción para las fam iliasM aria José Betés .

Profes sors de Benicalap am b e studiants italians


ACTUALITAT

La crisi econòm ica actual ens h a vingut del Estats Units, ja q ue , com d iu el refrany “Quan Estats Units e ste rnuda Europa e s constipa”. I així h a passat.

A ls Estats Units els bancs donaven préstecs de tipus prim e i subprim e ; és a d ir, els préstecs de tipus prim e , són aq uells q ue h i h a gran probabilitat q ue e s torne n, en canvi, els de tipus subprim e són aq uells q ue q uan e s donen, e s sap q ue

és m olt probable q ue no puguen tornar-lo.Però, q uan donaven e ixos préstecs, els bancs dem anaven un aval, pe r tant, confiaven q ue si pe r la raó q ue fóra, no e s cobraven els de tipus subprim e e s q uedarien am b els avals, norm alm ent e ren pisos, i com q ue el sector im m obiliari no fe ia m és q ue pujar i pujar els preus, a causa de la bom bolla e speculativa (q uan e s com pra pe r d e sprés tornar a vendre m és car i obtindre benefici, fa q ue el preu siga totalm ent de sproporcionat al seu valor real) pensaven q ue podrien vendre’ls i no e ixirien pe rdent re s.A q ue sta situació e s preve ia, pe rò cap pe rsona s’ im aginava q ue fóra d’aq ue sta m agnitud.A ls Estats Units els préstecs de tipus “subprim e” no e s tornaven pe r l’augm ent de l’atur, d els preus( petroli, pa, etc. ) doncs, els bancs e s q uedaren am b els avals, pe rò no pogueren vendre’ls com tenien pensat, pe rq uè la crisi tam bé h avia com ençat al sector im m obiliari.Els bancs e s trobaven sense liq uid itat i com a conse q üència, no pod ien fe r préstecs, i h agueren d’em etre títols, q ue són com accions q ue em etien pe rq uè la gent le s com prara i pogueren tindre liq uid itat, aq ue sts títols tenien un interés, pe r tant, els q ui els com praven al cap de ce rt tem ps, recuperaven el valor del títol m és l’inte rés. A ixò no se rví de solució, ja q ue , a l’h ora de tornar el valor dels títols i els seus intere ssos, els bancs no tenien com fe r-h o. El següent q ue van fe r fou dem anar d ine rs a altre s bancs, i com és l’exem ple del banc Le h m an Broth e rs als Estats Units. En dem anar liq uid itat a altre s bancs, els bancs s’h o pensen m olt, pe rq uè Le h m an Broth e rs és un banc de confiança pe rò la situació en

l’econom ia és m olt d ifícil, pe r tant, com ença la de sconfiança pe r tot arreu.Per últim , sols q ueda el banc central, si aq ue st ja no et dóna liq uid itat, l’única solució és tancar, el banc h a fet fallida.A q ue sta situació h a traspassat Europa. En alguns països com França o A lem any ja h an fet fallida dos bancs. A cí a Espanta la situació tam bé e stà com plicada. S’h a arribat a com parar am b la crisi d el 29 , i e s d iu q ue si no e s posa prom pte una solució eficaç, podria tractar-se d’una crisi pitjor q ue la del 29 , podríem tardar de recuperar-nos al voltant de vint anys.Molte s em pre se s h an h agut de fe r re ducció de plantilla i altre s h an h agut de tancar com és l’exem ple de “Lois”.Però ací a Espanya e s d iu q ue el problem a gros no és q ue els bancs puguen o no fe r fallida sinó la cre ixent taxa de l’atur.Paul Krugm an, un dels econom iste s m és d e stacats tant pe r le s seue s significative s contribucions al cone ixem ent econòm ic en el cam p del com erç internacional, com pe r la seua capacitat de fe r arribar le s seue s teorie s econòm iq ue s d e form a acce ssible a un públic am pli (Prem i Nobel en Econom ia).H a fet fins ara, la m illor proposta pe r re soldre aq ue sta crisi. Consiste ix a utilitz ar els d ine rs públics ( arreplegats m itjançant im postos ) i injectar-los en la banca, a canvi d’uns intere ssos, una vegada e stiguen recuperats els bancs.Gem m a Pérez 2º Batx. M ixt

D O NES SO BRE LES O NES“W om e n on W ave s” és una O NG h oland e sa q ue tre balla sobre e ls d re ts h um ans d e la dona, la se ua m iss ió és pre vindre e ls e m barassos no d e s itjats i avortam e nts inse gurs pe r tot e l m òn. A m b un vaixe ll, l’e q uip m éd ic d’aq ue sta O NG e s d irige ix a països on l’avortam e nt és il.le gal i arre ple gue n le s done s q ue ne ce ss ite n d e tindre l’e m baràs, e n aigüe s inte rnacionals se le s farà un avotam e nt m èd ic,

LA CA IG UD A D E L'IM PERI A M ERICÀ


ACTUALITATse gur i le gal. El passat d ia 16 d’O ctubre , “W om e n on W ave s” te nie n pre vist atracar al port d e València pe r fe r una sèrie d’avortam e nts, pe rò l’ajuntam e nt va inte ntar im pe d ir-h o i va cance l.lar tota la “fe stam íting” q ue s’h avia organitz at pe r re bre e l vaixe ll. Encara i així, i am b d ificultats, m e m bre s d e se ctors antiavortam e nt inte ntare n boicote jar e l “W om e n on W ave s” posant-se davant, am b vaixe lls xicote ts pe rq uè no pogue ra arribar al port i am b crits, d ie nt-los assass ins. El vaixe ll h olandés pogué atracar am b l’ajuda d’un ce nte nar d e pe rsone s q ue e ls e spe rave n. Entre aq ue sts h i h avia grups com Ca R e volta, la CNT, col.le ctius fe m iniste s, València solidària, Esq ue rra Unida, Esq ue rra R e publicana, clíniq ue s d e d ive rse s localitats, Le sb ianbanda, D one s e n acció… Pe rsonalm e nt, pe nse q ue e l prim e r q ue s’h a d e fe r a Espanya, i e spe cialm e nt a València ja q ue e l catolicism e i e ls grups conse rvadors e stàn tre pitjant fort, és garantir una bona e ducació se xual e n tots e ls nive lls d e l’e nse nyança i a continuació baixar e l pre u d e pre se rvatius i altrés m ètod e s anticonce ptius. Pe r supost, opine q ue s’h auria d e canviar la lle i d’avortam e nt a Espanya, h a d’e volucionar, ja q ue la lle i vige nt és d e l’any 19 85, on d iu q ue ací l’avortam e nt sols és le gal q uan l’e m baràs s iga un pe rill pe r la salut d e la dona, e n e l cas d e violació i/o m alform ació d e l fe tus. Una dona h auria d e tindre e l dre t a d e cid ir s i no vol continuar l’e m baràs, se nse q ue un ps iq uiatra h aja d e ce rtificar q ue no h i e stà pre parada, o h ave r d e m e ntir d ie nt q ue h a s igut víctim a d’una violació. Em pare ix abe rrant q ue l’e sglèsia i e ls grups antiavortam e nt face n i d igue n re s. A ve ure q uan com e nce n a re spe ctar e ls altre s i d e ixar d e ficar-se e n le s vid e s d e la ge nt; i sobre tot e l propi ajuntam e nt d e València q ue pare ix q ue no fa una altra cosa q ue fe r d e València una e nd e utada ciutat turística i re prim ir-nos als altre s.En conclusió, pe nse q ue aq ue st grup h olandés fa una fe ina form idable i q ue són m olt vale nts. Molts d iue n q ue e l q ue h an fe t sols és una provocació, pe rò a ve gad e s fa falta provocar pe rq uè e s faça alguna cosa al re spe cte . Candela Casino 2on Batxillerat.

D e sprés d e l Colp d Estat d e l 19 36, Franco i e ls se us ge ne rals h an s igut acusats d e crím e ns contra la h um anitat pe l jutge Garz ón, titular d e lA ud iència Nacional.Garz ón h a obe rt una causa pe nal contra e l franq uism e pe r h ave r fe t d e saparèixe r m és d e ce nt m il e spanyols com a part d un plan s iste m àtic d’e xte rm ini, atribuït a Francisco Franco i a 34 caps m ilitars q ue d irigire n la re be l• lió contra e l règim d e la R e pública e spanyola. En lauto q ue d e n re fle ctits uns q uants raonam e nts juríd ics, com q ue e ls fe ts, m ai h an e stat inve stigats pe r la justícia e spanyola i h an q ue dat im pune s. Tam bé h an ord e nat le xh um ació d e 19 fosse s, e ntre e lle s la d e l poe ta García Lorca, q ue e stà pre vista pe r nove m bre , així com tam bé h a sol• licitat al Ministe ri d e lInte rior la id e ntificació d e ls d irige nts d e la Falange d e s d e juliol d e 19 36 fins al 19 51.A q ue st auto és la conse q üència d una inve stigació portada a cap pe r aq ue st m ate ix jutge d e sprés d e re bre d e núncie s pe r part d e 22 associacions d e la m e m òria h istòrica i d e 10 particulars, e ls q uals sol• licitave n una inve stigació sobre le s d e saparicions i torture s q ue van ocórre r a partir d e 19 36.D e sprés d e la publicació d e lauto. El prim e r q ue h a parlat h a s igut Manue l Fraga, fundador d e l PP i e x-m inistre d e Franco, e l q ual titlla la causa d e “d isbarat” i “e rror gravíss im ”. A q ue sts com e ntaris tam bé s h an e scoltat d altre s com Espe ranz a A guirre . Tam bé la Falange e stà e stud iant pre ndre m e sure s contra Garz ón, pe r a ne te jar la se ua im atge . Pe rò afortunadam e nt h an h agut re accions a favor d e lauto, com le s d e l

O BRIR FERID ES… PER A G UA RIR- LES?


ACTUALITAT I PERSO NATGEScoord inador ge ne ral d e IU, Gaspar Llam az are s, e l partit socialista i com unista, i le s q ue són pe r a m i le s m ès im portans, le s d e ls fam iliars d e le s víctim e s. A ltra re acció h a e stat la d e la Fiscalia, q ue h a re corre gut l auto pe nalm e nt, al• le gant q ue e ls crím e ns h avie n pre scrit e l 19 77 am b la lle i d A m nistia; a m és Garz ón no pod ia d e clarar-se com pe te nt pe r dur a te rm e aq ue sta llavor.Tot se guit d e le s m e sure s pre se s pe r Garz ón s h a cre at una polèm ica, q ue s h a traslladat a le s cape s d e la socie tat, i és s i s h an d obrir le s fe rid e s o no s h a d e tocar allò ja cicatriz at. La socie tat s h a d ivid it e ntre e ls q ui opine n q ue és un e rror parlar d un d e ls pe ríod e s m és ne gre s d e la nostra h istòria, ja q ue açò com porta pe r a m olta ge nt, re cordar e ls fam iliars pe rduts durant aq ue st pe ríod e , o bé pe rq uè no cre ue n q ue Franco i e ls se us se q uaços, fore n capaços d e fe r tals barbaritats; i e ls q ui cre ue n q ue suposa un acte d e justícia , q ue e ls fam iliars d e le s víctim e s cone gue n on e s trobe n e ls cossos d e ls se us. La m e ua opinió és q ue Garz ón h a d e continuar, d e stapant tote s le s barbaritats dute s a te rm e durant la Gue rra Civil i e n e l règim polític d e ls fe ixiste s. Els fam iliars al fi cone ixe ran on són e ls se us i e ls podran se bollir. És favorable aq ue st auto pe rq uè s obriran i e sclariran te m e s q ue e n e l passat, am b la lle i d A m nistia, fore n cobe rts se nse aclarir. Pe rò tam bé, h e d e d ir q ue s i s inve stigue n i s aclare ixe n e ls crím e ns q ue e s van com e tre durant la gue rra, pe r part d e ls fe ixiste s tam bé s h an d aclarir e ls crím e ns q ue

tam bé vare n com e tre e ls re publicans, pe rq uè e n la gue rra vàre m pe rd re tots, uns m és q ue altre s pe rò tots. El m e u iaio te nia uns 8 anys q uan va com e nçar la Gue rra, re corda com d e nit e scoltava e ls tirs q ue pe gave n e n la pare t d e darre ra d e sa casa, i q ue le nd e m à, e n e ixir d e le scola, anava, com tots e ls xiq ue ts, (pe r a e lls e ra un joc), a ve ure e ls cossos d e le s pe rsone s q ue h avie n afuse llat. Quasi s e m pre trobava care s cone gud e s d e l barri. A q ue ste s pe rsone s e re n tre te s d e sa casa d e sprès d h ave r-los d it q ue no e s pre ocupare n, q ue tornarie n d e se guida. Els cossos e re n transportats a fosse s e n “La Pe pa”, la furgona d e fusta tirada pe r cavalls q ue e ls duia. A q ue st carro passava pe r lantiga Carre te ra d e Pate rna, actualm e nt D octor Nicasio Be nlloch , i e l Cam í Fondo, q ue anava a Be nife rri, i arre ple gava e ls cossos on ara e s troba la cre u ( front al Consum ). Els afuse llam e nts e re n portats a te rm e pe ls re publicans, i e ntre e ls assass inats e s trobave n e n m olte s ocasions m onge s i re ctors.D e sprés d e la gue rra, e ls q ue afuse llave n e re n e ls franq uiste s i la h istòria e ra la m ate ixa pe rò a linre vés, portave n e ls cond e m nats re publicans als m urs d e l ce m e nte ri d e Pate rna i m olte s pe rsone s e re n apiolade s q uan inte ntave n e scapar e n e l Barranc d e l Carraixe t. Claudia Vicente H errero 2 Batxiller

El prope r 4 d e nove m bre tindran lloc le s e le ccions d e ls Estats Units, d’on e ixiran e scollits e l pre s id e nt, e l vice pre s id e nt i e l col• le gi e le ctoral d e l país. Els cand idats e ntre e ls q uals e s d e cid iran le s e le ccions, pe rtanye n sols a dos partits, e l re publicà i e l d e m òcrata.El cand idat re publicà és Joh n MacCain, e s graduà a l’A cadèm ia Naval d’Estats Units, participà e n la gue rra d e Vie tnam , on q uasi pe rd la vida. Es va re tirar d e l’arm ada pe r com e nçar la se ua carre ra política. H a s igut fam ós pe r e star e n d e sacord am b e l se u partit e n te m e s claus, donar suport a la gue rra d’Iraq i a la re e le cció d e Bush e n 2004. A rriba a le s e le ccions vole nt re e structurar e l partit, am b e l suport d e Bush i criticant l’anticatolicism e . McCain

h a tingut crítiq ue s pe r part d e l’O ficina d’Inform ació d e Ve ne çue la, pe r re produir un “spot” on d e ia “Tu cre us q ue h e m d e parlar am b Ch áve z ?” conte stant a la pre d isposició d’ O bam a a conve rsar am b Ch áve z .Com a cand idata a la vice pre s id ència h a pre se ntat Sarah Palin q ue h a s igut gove rnadora d’A lask a d e s d e l 2006. Palin s’oposa a l’avortam e nt i al m atrim oni h om ose xual, és m e m bre d e l’A ssociació Nacional d e l R ifle i donà suport a la invasió d e l’Iraq d ie nt q ue e ls soldats e re n e nviats e n una m iss ió d e D éu. Palin, cre ie nt d e l cre acionism e , h a s igut acusada d’abús d’autoritat e n d e spatxar e l se u e xcunyat pe r h ave r-se d ivorciat d e la se ua ge rm ana.El cand idat d e m òcrata és Barack O bam a, e s graduà a la Unive rs itat d e Colúm bia i a l’e scola d e d re t H avard Law Sch ool, va e xe rcir d’advocat fins q ue com e nçà la se ua carre ra política. Le s

4 D E NO VENBRE, UN D ÍA CLA U PER A TO TS!!


PERSO NATGESprincipals proposte s d’O bam a h an s igut: acabar am b la gue rra d’Iraq , augm e ntar la ind e pe ndència e ne rgètica i dotar d’ass istència sanitària a tots e ls nord -am e ricans. H a prom és d ism inuir le s d e spe se s e n arm e s, acabar am b le s arm e s nucle ars i ne gociar am b R úss ia. H a fe t una crida als inve rsors pe r tal q ue inve rtisq ue n e n l’e xte rior, fom e ntant la globalitz ació, s’oposa a la ind ife rència d e l gove rn front a la d e s igualtat d e classe s. Vol e lim inar e ls im postos d e la re nda d e le s pe rsone s am b pocs ingre ssos. O bam a e stà pre ocupat pe r la

contam inació i dóna suport a l’avortam e nt. Com a cand idat a la vice pre s id ència h a pre se ntat Joe Bid e n. Com a vice pre s id e nt donà m és argum e nts q ue Palin e n e l d e bat d e vice pre s id e nts.

Se m bla q ue le s e le ccions e s d e cantaran pe l partit d e m òcrata, e ncara q ue no h i h a re s d e cid it. Nosaltre s sols pod e m se r optim iste s i e spe rar q ue e ls nord -am e ricans tingue n tre llat e n le s e le ccions.M aria Palanca M arq ués2ºBATXILLERAT M IXT

ELS Q UA TRE FA NTÀSTICSSón dos e ls únics partits q ue lluite n pe r la pre s id ència d e ls Estats Units d 'A m èrica i q uatre e ls se us re pre se ntants. Els cand idats pe r a la pre s id ència i vice pre s id ència d e l Partit R e publicà són Joh n McCain i Sarah Palin re spe ctivam e nt, e n e l partit D e m òcrata trobe m a Barack O bam a i Joe Bid e n.Joh n McCain apare nta se r un h om e tranq uil d e 72 anys. Podríe m consid e rar aq ue sta una e dat ad e q uada s i no fóra pe rq uè li q ue d e n se q üe le s fís iq ue s d e la Gue rra d e Vie tnam on va se r torturat q uan e ra jove , i e n 19 9 3 i 2000 va se r tractat d 'un cànce r d e pe ll. Pe rò com q ue vida nom és e n te nim una i l'h om e te nia m olte s gane s (ja h o h avia inte ntat fa 8 anys contra l'actual pre s id e nt) d e cid í tornar a provar a viure e n la casa m és blanca.Pe r això h a anom e nat vice pre s id e nta a Sarah Palin. A ixí no fa falta q ue e s pre ocupe d e fe r cam panya. Pe rq uè Sarah Palin cre a m od e s. D e m om e nt, trobe m m olte s done s q ue h an adaptat la se ua e stètica i no és d 'e stranyar q ue d ins d e poc com e nce n a pe scar sobre ge l, a m e njar h am burgue se s d 'ant, a córre r m aratons i a com prar-se h id roavions.Guanyadora d 'un concurs d e b e lle sa d e jove , Sarah Palin és m are d e cinc fills. El m ajor, Track , és a Iraq ajudant a la pàtria, Bristol e stà e m barassada (cosa q ue va contra la se ua re ligió, q ue no pe rm e t re lacions pre m atrim onials. H aurà s igut la gràcia d e D éu?) i Trig, e l fill m e nor, pate ix Síndrom e d e D ow n, m otiu d 'orgull pe r a Sarah , q ue se s e nt be ne ïda pe rq uè D éu l'h a triada pe r a criar-lo.

Barack O bam a pare ix bona pe rsona, pe rò té dos inconve nie nts. És ne gre i d iue n q ue m usulm à. Molts h ab itants d e ls Estats Units són raciste s i arran d e l'11 d e se te m bre se nte n od i pe ls m usulm ans. És m és, e l se u se gon nom és H usse in. Li h ague ra ficat aq ue st nom son pare d 'h ave r sabut q ue son fill e s pre se ntaria a aq ue ste s

e le ccions? Pe rò e ll, am b le s paraule s ‘h ope ' i ‘ch ange ' fa cam panya. D e m om e nt h a aconse guit guanyar H ilary Clinton, la q ual tam bé e s pre se ntà a la cand idatura pe r a la pre s id ència d e ls Estats Units e n e l Partit D e m òcrata.I, a pe sar q ue e n la w e b d e McCain h i h a un apartat pe r als q ui no e stàn se gurs d e l passat d ' O bam a, va guanyant le s e nq ue ste s. Se rà q ue h an aprés a ve ure tot d e l m ate ix color?En la vice pre s id ència d e l se u partit trobe m Joe Bid e n, e l gran d e scone gut. La llum ce gadora

d e Sarah Palin e ns im pe d ix ve ure un h om e frustat pe r inte ntar, se nse èxit, arribar a pre s id ir e l se u país. No obstant això, h a guanyat e ls d e bats te le vis ius.En fi, ací te nim e ls protagoniste s d e le s e le ccions am e ricane s. A nosaltre s, e ls e spanyols, nom és e ns q ue da confiar q ue e ls h ab itants d e l país no vote n un h om e q ue critica l'anticatolicism e i una dona q ue cre u q ue D éu fiu e l m ón e n s is d ie s i e l sèptim d e scansà, i q ue , s i açò passa, s’e nce nga la flam a d e l’am or e ntre Z apate ro i O bam a, unint així e n m atrim oni, dos països se parats pe r un Me rcutio gue rre r.Pe rq uè e ncara q ue no vulgue m , allò q ue fa aq ue st país, e ns re pe rcutix a tots.Clara M artínez D iago 2n Batxillerat M ixt


CINE

A q ue st film pre se nta q uatre ficcions paral.le le s. Una conta la h istòria d e dos ne ns q ue jugant am b un fusil d ispare n un autocar d e turiste s. A ltra pre se nta la h istòria d una dona q ue cuida dos xiq ue ts, e lla és m e xicana i h a d anar a una boda. Com no pot d e ixar-los a sole s se ls e m porta, d e sprés s e sd e vé alguna cosa q ue e ls im pe d e ix tornar. Una 3ª h istòria parla d e la vida d una noia japone sa am b

proble m e s d e com unicació, proble m e s q ue afe cte n a la re lació am b son pare , un traficant d arm e s.En la m e ua opinió, e sta pe l.lícula és inte re ssant, intrigant i fins i tot e ntre tinguda pe rò no és e l tipus d e pe l.lícula q ue a m i m agrada. La m e ua puntuació és un 3 sobre 5.Carm en Prosper 1r de Batx.

A q ue sta pe l.lícula h a e stat rodada pe r Iñarritu, autor d e “21 gram os” i “A m ore s pe rros”, e n e l cas d e “Babe l” vol e nse nyar-nos le s d ife rèncie s e ntre le s culture s. La pe l.lícula parla d e q uatre parts d e l m ón: Nord -am èrica, e l Marroc, Mèxic i Tòk io.M h a se m blat m olt inte re ssant pe rq uè e ns parla d e llocs I d e ge nt m olt d ife re nt a nosaltre s, pe rò on e s ve u q ue e ls m e xicans i e ls m arroq uins am b e l poc q ue posse e ixe n són fe liços i viue n e n pau. Ens m ostra q ue e ls q ue m e nys te ne n són e ls m és ge ne rosos i h onrats; m e ntre q ue als països rics le s pe rsone s són m és e goiste s e ncara q ue tingue n m olt.La m e ua puntuació és un 3 sobre 5 pe rq uè e l final té d ife re nts inte rpre tacions, és obe rt i pe rq uè e ls actors q ue h i apare ixe n són autèntiq ue s e stre le s d e H ollyw ood.D avid D íaz M artínez 1r Batx

“Se cre tos d e l coraz ón” és una producció e spanyola d e

lany 19 9 7, d irigida pe r Montxo A rm e ndáriz . Està protagonitz ada pe r: A ndoni Erburu, Carm e lo Góm e z , Ch aro Lópe z , Silvia Munt, Victoria Pe ña, A lvaro Nagore i Iñigo Garcés. D uració 101 m inuts.Javi un ne n d uns vuit anys i e l se u ge rm à m ajor Juan viue n am b le s se ue s tie s pe rò durant un pont van a vis itar la se ua m are al poble , q ue e s troba a la m untanya. A la se ua arribada, Javi com e nça a d e scobrir allò q ue fins ale sh ore s no sab ia. I a partir d e la se ua curios itat pe r conéixe r q uè té d’e spe cial l’h ab itació d e sa m are on té proh ib it e ntrar, d e scobrirà un gran se cre t.En aq ue sta pe l.lícula e l d ire ctor utilitz a m olt e l re curs tècnic d e ls prim e rs plànols pe r m ostrar le s e m ocions d e Javi. Tam bé e m pra m olt e l prim e r pla d obje cte pe r m ostrar le s accions d e l ne n.Cre c q ue e l títol és m olt pre cís pe rq uè e t dóna a

e nte ndre q ue h i h a un gran se cre t d ins d e la fam ília d e Javi q ue e ll d e scobrirà.La m e ua opinió és q ue cre c q ue és una bona pe l.lícula, m h a agradat m olt. Encara q ue

al principi no vaig e nte ndre e l final pe rò la tornaré a ve ure . Es una pe l.lícula e n q uè no saps m olt bé q uè passa al final i pe r això és inte re ssant. La m e ua puntuació és un 8.

SECRETO S D EL CO RA Z ÓN

Cristina Soriano 1r Batxillerat M ixt


CINEPO RQ UE LO D IG O YO“Porq ue lo d igo yo”, d irigida pe r Mich ae l Le h m an, és una com èd ia rom ántica q ue com pta com a intèrpre ts am b e ls se güe nts actors i actrius : D iane Ke aton (D aph e W ilde r), Mandy Moore (Milly), Gabrie l Mach t (Joh nny), Tom Eve re tt Scott (Jason)..Es una pe l.lícula e stadounid e nca q ue té una duració d e 102 m inuts i va se r e stre nada lany 2007.D aph e , una m are solte ra q ue h a criat le s se ue s tre s fille s e lla sola, nom és vol q ue tote s e lle s s igue n fe lice s i q ue no e ls ocórre ga e l m ate ix q ue a e lla, q ue e stà sola. Pe r això e n ve ure q ue la se ua filla Milly no troba una pare lla q ue a sa m are li agrad e , d e cid e ix posar un anunci e n inte rne t pe r trobar-li una pare lla. Tot e s com plicarà q uan Milly cone ga dos xics (un e scollit pe r sa m are i un altre e scollit pe r e lla) i no puga e le gir am b q ui vol e star.Un d e ls re cursos tècnics q ue m és s’utilitz a e n

aq ue sta pe l.lícula és q ue la pantalla e s d ivid e ix e n d ife re nts pe rs iane s q uan h i h a una conve rsa

te le fònica.El títol d aq ue sta pe l.lícula

dóna a e nte ndre q ue allò q ue la m are

d iu és e l q ue la filla h a d e

fe r.Em pare ix una

pe l.lícula pe r a passar una e stona

am b e ls am ics i prou. Es la típica pe l.lícula

d e H ollyw ood on e s pot pre ve ure fàcilm e nt

e l final i pe r tant no cre c q ue s iga una pe l.lícula pe r

a ve ure m assa ve gad e s. La m e ua puntació és d un 4.

Cristina Soriano 1r Batx M ixtCA RTELERA

G O M O RRA 1-11-08 SA W 5 24-10-08

M A D A G A SCA R 2 28-11-08 A PPA LO O SA 13-11-08


TELEVISIÓ-RACÓ LITERATITELETEND A : te le e s tafaLa te le te nda és un se rve i d e ve nda pe r te le vis ió, producte s cars q ue e s ve ne n am b la frase : ”s i vosté crida ara m ate ix,re brà altre igual com ple tam e nt gratis”, ”no s’h o podrà cre ure pe rò és ce rt”, ”acom panyat d e l com ple m e nt pe rfe cte i gratuïtam e nt”, ”li canviarà la vida”, ”tots e ls nostre s clie nts e stan satisfe ts”.Faule s? Me ntid e s?Pe rsonalm e nt jo no com praria: m assa be ne ficis i m iracle s pe rq uè s iga re alitat, d igue m -m e e scèptica s i vole n. Producte s q ue fan m iracle s, i q uè m és?Una m àq uina q ue program ada fa com ple tam e nt sola un d inar? Una m e na d’aspiradora q ue h o d e ixa tot com una pate na? Massa producte s pe r e sm e ntar q ue fan prom e se s dubtose s, h i h a producte s d’aq ue st tipus e n m olts cam ps d e la vida q uotid iana, pe rò e ls m és sospitosos són e ls q ue m illore n sorpre ne ntm e nt l’aspe cte fís ic. A lguns prom e te n aprim ar-te se nse fe r e sport, altre s una figura e spe ctacular pe r l’ús d’una faixa, pe rò e ls m és m iraculosos són e ls producte s d e b e lle sa. S’h an inve ntat m il i una m àq uine s, pe r blanq ue jar-te le s d e nts com e l d e ntista, fins i tot

pe r fe r-te un pe e ling.Pe rò i le s cre m e s? N’h i h a pe r lle var-te le s arrugue s, pe r aprim ar-te la panxa, pe r finalitz ar am b la ce l• lulitis, contra e ls grans, i la llista continua. Pe rò h i h a una q ue prom e t tante s cose s... Cre m a d e bava d e caragol, la ve ritat és q ue la id e a és prou fastigosa... pe rò le s suposad e s aplicacions són incre ïble s; lle va e ls grans, taq ue s d e la cara, cre m adure s, re jove ne ix la pe ll, fa la pe ll m és suau... i pe r donar-li cre d ib ilitat fiq ue n fotos d e l’abans i e l d e sprés d e ge nt cre m ada i am b un m unt d e grans... i a m és a m és e xpliq ue n q ue la bava d e caragol fa q ue e ls re collidors d’e spinacs q ue e stan e n contacte am b e l producte , tingue n le s m ans m olt suaus.A q ue st és un e xe m ple d e ls e strafolaris producte s q ue h i h a al m e rcat i q ue continuaran llançant-se .Sols e spe re q ue la ge nt no caigui e n l’e ngany.I re cord e , pot pagar contrare m borsam e nt,am b la se va targe ta d e crèd it o am b la targe ta d e com pra d e ls te us Grans Magatz e ns.

D e xicote ta te nia m olta por al corre dor. Us e xpliq ue pe r q uè .. e n la m e ua casa tinc un corre dor m olt llarg, ale sh ore s jo pe nsava q ue h i h avia algú e n le s h ab itacions i q ue q uan jo h i anara m 'agafaria. Quan la m e ua m are e m d e ia '' R e be ca vés a pe r la m e ua cad ira'' a m i se 'm posave n e ls pèls d e punta!. Pe rò inclús així h auria d’anar,q uan e ntrava a l'h ab itació e nce nia la llum , agafava la cad ira i e ixia corre nt, pe rq uè q uan apagava la llum d e l'h ab itació m ’e ntrave n cusq ue re lle s pe r tot e l cos. A ra q ue sóc m ajor inclús e m se gue ix passant, q uan m a m are e m d iu la se ua frase ... Pe rò e l q ue passa és q ue ara e s burla d e m i pe rq uè tinc por! Tam bé q uan m e’n vaig llit h e d e dorm ir m irant la fine stra pe rq uè q uan m ire l'h ab itació d e m a m are ve ig om bre s i tinc por.

Reb eca Pérez Navarro 3ºV2No pod ia dorm ir m ai, se m pre som iava am b pallassos m alvats q ue e m pe rse guie n pe r tots e ls llocs se nse parar. Cre c q ue e m passava això pe r una pe l• lícula q ue vaig ve ure i com q ue d e m e nut no pots ve ure pe l• lícule s d e por, se’m va gravar la im atge al cap. Tam bé te nia por a la foscor, cada ve gada q ue m alçava d e nit anava am b por pe r s i apare ixia algun vam pir i e m m osse gava. Com ja h e d it q uan e ts m e nut no pots ve ure pe l• lícule s d e por pe rq uè e s q ue d e n gravad e s al cap i a la nit passe s por i no pots dorm ir, fins i tot n h i h a ge nt q ue q uan és m ajor se guix te nint m alsons; pe rò és q ue a m i le s pe l• lícule s d e por m agradave n m olt. Ja sóc m ajor i e m se guixe n agradant le s pe l• lícule s d e te rror, ve ig m olte s i no m afe cte n pe r a re s.

EL CO RRED O R

PA LLA SSO S

Sandra Pérez 2nd Batx M ixt

Carlos Grau 3V2

RACÓ LITERARI


LA FO SCO RQuan e ra pe tit li te nia m olta por a la foscor. No pod ia anar-m e’n a dorm ir se nse q ue e l m e u pare o la m e ua m are m ’acom panyass in al m e u llit. Se m pre ocorria e l m ate ix: obria la porta, e ixia d e l

m e njador i obse rvava la s ile nciosa pe nom bra q ue h i h avia al corridor d e l pis, s e ntint pe r d ins una tre m olor q ue no e m d e ixava tranq uil. Pe nsava q ue al fons d e l corridor, q ue se’m fe ia infinit, apare ixia una e spècie d e “coco”, un m onstre , l’h om e d e l sac, e l llop d e la cape rutxe ta, d ràcula o, s im ple m e nt, un h om e m alèvol q ue m ’e spe rave n am agats i volie n agafar-m e d e spre vingut pe r a portar-m e a la se ua cova i m e njar-m e . Pe rò q uan e l m e u pare o m a m are i jo ràpidam e nt e nce níe m e ls llum s e stava m és tranq uil, e ncara q ue continuava ale rta pe r s i apare ixia q ualse vol ésse r: m irava cap a arre re i obse rvava e n tote s le s h ab itacions d e re üll pe r inte ntar

ve ure una om bra q ue e s m ogue ra. A ve gad e s inclús e m fixava d e talladam e nt pe r s i e s m ovia la porta d e l’arm ari d e l passad ís o s im ple m e nt e stava un poq ue t obe rta. D e sprés, m e ntre e m contave n un conte pe rq uè dorm ira, tam bé vigilava al principi q ualse vol m ovim e nt d e l’arm ari o s i ve ia un sac, una cua, una garra... darre re d e la porta. Quan ja e ra un poc m és m ajor ja m ’anava sol al llit, pe rò e ncara te nia la m ate ixa por a la foscor. A m b e l pas d e ls anys, aq ue sta por h a anat d e sapare ixe nt, pe rò e ncara h i h a ve gad e s q ue , d e sprés d e ve ure una pe l• lícula d e por a la nit, dubte s i e staré a sole s o no...

Jordi M artínez Solaz 3v2

PRIM ER D IA A L’ESCO LAJo no volia q ue m a m are e m d e ixara e n aq ue ll lloc d e scone gut ple d e xiq ue ts d e la m e ua e dat, q ue no cone ixia d e re s i q ue no jugave n am b m i; així q ue e spe rava q ue cap cone gut e m re collira i tornàre m a la m e ua be nvolguda llar. La m e ua iaia trigava d’arribar i q uan arribava, e m duia a la se ua casa, on ve ia e ls d ibuixos q ue fe ie n a la te le vis ió fins q ue e ra l’h ora d e d inar i la iaia e m tre ia un plate re t d e sèm ola. D e sprés aple gava la m e ua m are , anàve m a casa i jugava h ore s i h ore s am b e ls ninots, am b e l tre ne t d e fusta o e scoltava q uè d e ia e l m e u ge rm ane t d ins d e la panxa d e m a m are .Tots e ls d ie s succe ïa e l m ate ix;jo plorava abans d’e ntrar a la guard e ria i durant. Pe rò una cosa va canviar: vaig fe r un am ic q ue e s d e ia Pablo, i q uan m a m are e m va pre guntar com volia q ue e s d igue ra e l m e u ge rm ane t, se’m va ocórre r q ue e s pod ia cridar com e l m e u prim e r am ic: Pablo.

Jordi M artínez Solaz 3ºV2

CRIT I NITConsirós cant e planc e plor.Guille m d e Be rgada

Le s fam ílie s d e dol pe r a tota la vida.La gue rra, la postgue rra… R e cord e aq ue lla m areQue no li vare n d ir q ue e l fill h avia m ortEn e l front d e Te rol: s im ple m e nt li d igue re n“h a d e sapare gut”. I va passar la gue rraEspe rant e l se u fill. I va acabar la gue rraI e spe rava e l se u fill. I va parar la taula, Li va posar tam bé lle nçols nous e n e l llit,I e spe rava a la porta. No h a sabut re s d e l fill.¿Morí? No s’h a sabut. Sols, d e sapare gut.Es va tancar e n casa am b pany i clau. R e cord e

Els se us crits. Els ve ïns tocave n a la porta,I no obria la porta. ¿O n e stava e l se u fill?Si fou m ort, ¿on fou m ort? O h , cose s d e la gue rra!Qui va a sabe r això! Le s fam ílie s d e dolPe r a tota la vida. La gue rra, la postgue rra...

Vicent Andrés Estellés

Sandra Pérez 2nd Batx M ixt

Vicent al seu poble (Burjassot)


A NA L- IS- D IS, SPO RE, PCLa ultim a obra d e W ill W righ t, fundador d e Maxis, e stud io d e sarrollador d e otros jue gos d e éxito com o Sim City, Los Sim s y todos sus d e rivados. Tam bién tie ne n e n sus filas otros tantos títulos bastante d e sconocidos para e l m undo

(y q ue se podrían h abe r q ue dado b ie n guardad itos e n un aguje ro) Sim Earth , Sim A nt, Sim live ,… , h e licópte ros, vie je citas e n autobús, canapés voladore s, y un largo e tcéte ra d e jue gos. Sin duda, e sta ge nte pe có, y m uch o, al inte ntar e xprim ir la fórm ula d e éxito q ue tuvie ron con, Sim City. No le s funcionó, por e so fue ron com prados por Ele ctronic A rts.A h ora nos lle ga Spore , e l jue go d e s im ular se r D ios, s im ular se r la propia naturale z a q ue h ace e volucionar los se re s vivos. D e sd e la m ínim a e xpre s ión d e la vida, h asta la conq uista d e la galaxia. Por e so q ue se h a lle vado m ás d e una critica por parte d e com unidad e s re ligiosas, por lo d e los m onos y tal.¿Y q ue nos ofre ce e ste Spore ? Prim e ram e nte te ne m os e l grand ís im o e d itor d e criaturas, con un m ontón d e “m ie m bros” para d e sarrollar nue stra cre atividad y obte ne r a cam b io un b ich o q ue , pasara por las d istintas fase s d e l jue go. A q uí d e be ríam os d e te ne r e n cue nta q ue no s ie m pre lo m as bonito e s lo m as útil. Si tu b ich o e s carnívoro, una boca e n e l sobaco no e s m uy útil. Si e s h e rb ívoro, d e be rá d e sarrollar la d e fe nsa, para prote ge rse d e sus d e pre dadore s. Vam os con las d istintas e tapas. Cada una con una “orie ntación e volutiva”:-Estad io d e Célula: Es la única fase e n 2D , y e n e l agua. Controlam os a un organism o unice lular, al cual te ne m os q ue alim e ntar d e los nutrie nte s d e otras criaturas. D e be m os sobre vivir (pare cido a la

Se rpie nte d e los m óvile s antiguos).-Estad io d e Criatura: Ya e n 3d y e n la supe rficie , d e be re m os inte ractuar con e l e ntorno, se guir con la re producción d e la e spe cie , fus ionarnos con otras e spe cie s para se r la e spe cie m ás dom inante .-Tribu: A q uí cabe d e sarrollar la vida e n socie dad. Com prar nue stra casa, h ace r q ue la tribu cre z ca…-Estad io d e Civiliz ación: La tribu cre ce , se convie rte e n ciudad. Tus accione s e n la fase ante rior, d e te rm inarán d e q ué tipo se rá la ciudad. Si e re s e l m alo m aloso, se rá una ciudad m ilitar, o s i som os unos bue naz os, una ciudad re ligiosa.El e d itor se am plia para pod e r abarcar casas, ayuntam ie ntos, z onas d e ocio, e tc.-Estad io Espacial: El jue go e xplota e n cuanto a posib ilidad e s. Com o ind ica e l nom bre , podre m os viajar por toda la galaxia, inte ractuar con otras criaturas, e n e l m odo online . Conq uistar plane tas, abducir m arcianitos para su e stud io, y un porrón d e cosas m ás. A e sto añád e le la Spore pe d ia, q ue se ria e l aspe cto d e com unidad d e l jue go. Inte ractuar con toda la ge nte q ue h a producido m ate rial, d e scargar las criaturas d e otros, m od ificarlas, e tc.Todo e sto re spe cto al e le m e nto jugable d e l producto. Pe ro tam b ién se com pone d e otros e le m e ntos: técnicos, gráficos y sonido.En cuanto a gráficos. Se ncillos, coloristas. No e s la panace a gráfica, tam poco lo pre te nd e , ni lo ne ce s ita. No h ace falta un pe pino d e la NA SA para pod e r d isfrutarlo.Lue go, e l sonido. Música cre ada por Brian Eno, h ab itual d e l e stud io. A q uí la m úsica e s otro e le m e nto vivo. Cada acción q ue re aliz as, véase corre r, andar, botone s d e los m e nús, com e r, atacar, tie ne su propio sonid ito y sue na e n e l m om e nto e n q ue la h ace s. ConclusiónUn jue go d ifícil d e e ncajar e n un géne ro, una propue sta arrie sgada. Si te gusta jugar con Le go, d ibujar, e re s cre ativo e n ge ne ral, e l jue go te gustará. Pasarte h oras d e lante d e l e d itor (q ue pue d e dar m uch o d e s í) cre ando tus b ich itos y lue go com partirlos con la com unidad.A ve ce s se h ace algo cansino. Un bue n producto e n líne as ge ne rale s.NO TA: 7D aniel García 4 ESO V1

TECNO LO GÍA I AUTO M O CIÓ


TECNO LO GÍA I AUTO M O CIÓEL RINCÓN D EL M O TO R En e sta sección d e la revista, nue stros com pañ eros d e ciclos , nos com entaran m od ificacion e s en los ve h ículos, h obbie s relacionados con el m undo d el m otor, y com o no pe queñas guías practicas d e com o solucionar averías sencillas y así ah órranos un d in e ro, que vien e m uy bien en e sta época d e crisis..

M odificación e n s us pe ns ión de un 4x4Alejandro Blasco Jim énez GM de Electrom ecánica

En la práctica d e l 4x4, uno d e los factore s m ás im portante s a te ne r e n cue nta e n e l ve h ículo e s la suspe ns ión.Con una suspe ns ión e ficie nte se busca q ue las rue das pe rm ane z can e n contacto con e l te rre no e l m áxim o tie m po posible para q ue una pérd ida d e tracción no nos im pida pod e r supe rar e l obstáculo y se guir nue stro cam ino. En nue stro caso e l ve h ículo a m e jorar e s un O pe l Fronte ra. Con suspe ns ión d e lante ra IFS (ind e pe nd ie nte ) y trase ra d e e je rígido con m ue lle s.En suspe ns ione s ind e pe nd ie nte s las posib ilidad e s d e m od ificación para ganar re corridos d e com pre s ión/e xte ns ión e stán m uy lim itadas. Por lo q ue las m od ificacione s q ue h a sufrido no son m uy im portante s.

1. Te nsado d e barras d e tors ión para ganar altura.2. Colocada la rótula d e l trape cio supe rior por d e bajo d e l m ism o para ganar re corrido d e e xte ns ión.Esta e s la parte e n la q ue m ás nos h e m os ce ntrado y la q ue m ás m od ificacione s h a sufrido.En e ste caso, la suspe ns ión consta d e un e je rígido con m ue lle s y am ortiguadore s ind e pe nd ie nte s. Por tanto sus posib ilidad e s d e m od ificación son infinitas.

Las m od ificacione s e fe ctuadas son:1. Sustitución d e m ue lle s originale s por unos re forz ados (m ás e spiras y e stas d e m ás grosor) para ganar una altura consid e rable .2. Sustitución d e am ortiguadore s originale s por unos 20cm m ás largos.3. Suple m e nto e n e l tope d e gom a d e com pre s ión para q ue d ich o tope no lo h aga e l nue vo am ortiguador (s i e l tope lo h icie ra e l am ortiguador e ste podría rom pe rse )4. Colocación d e un cono d e gom a para e l re posicionam ie nto autom ático d e l m ue lle .5. A largar latiguillos d e fre no para q ue e stos no se an arrancados e n una e xte ns ión d e la suspe ns ión.6. A nular la barra e stab iliz adora, ya q ue e sta nos lim itaría e l re corrido.

SUSPENSIÓN DELANTERA

SUSPENSIÓN TRASERA


A LZ IRAA lz ira és la capital d e la R ib e ra A lta d e l Xúq ue r. La ciutat e stà s ituada a 36 q uilòm e tre s, al sud d e València i a 25 d e la costa. A lz ira frue ix d 'un clim a m e d ite rrani am b suaus te m pe rature s, tant a l'h ive rn com a l'e stiu, la q ual cosa pe rm e t ofe rir une s cond icions òptim e s pe r a re s id e nts i vis itants. La se ua població actual és d e 42.543 h ab itants.El te rm e m unicipal té una supe rfície d e 111'4 k m 2.Vice nte Blasco Ibáñe z e s va inspirar a A lz ira pe r a e scriure la se ua nove l• la` Entre Taronge rs´.En e l m e s d e juliol la ciutat ce le bra le s fe ste s m ajors, le s d e d icad e s als sants Be rnat, Maria i Gràcia, m àrtirs d 'A lz ira. Una doble ve ssant e m m arca la fe sta. Pe r un costat la com m e m oració profana, q ue com pta am b inte re ssants activitats d e tipus artístic, cultural i e sportiu. Eixe d ia, la Mare d e D éu, h ave nt e stat e n la ciutat pe r e spai d 'uns d ie s, d e sprés d e se r baixada d e l nove nari ce le brat e n la se ua Església, és tornada e n proce ssó al se u santuari.Com pta am b e xce l• le nts vie s d e com unicació, la q ual cosa facilita l'accés d e s d e q ualse vol d ire cció. Trave sse n e l te rm e d e Nord a Sud la carre te ra d e València a Xátiva, d e la q ual ix un ram al cap a Favare ta, i la línia Vale ncia-A lm ansa d e l fe rrocarril. D 'Est a O e st passa la carre te ra d e Tave rne s d e la Valldigna a Llíria pe r Xiva.Monum e nts pe r vis itar:• Muralle s (circuit am urallat) al voltant d e la part d e la ciutat, rod e jada d e b e lle s palm e re s. Es re spira un aire andalusí pe r la poe s ia d e l se u paisatge .• Mone stir d e ls Je rónim os d e la Murta. (A q ue st va se r e n e l se u te m ps prote git pe r Joaq uim -Llore nç-Vilanova, i m anté una rica fauna).• Pont d e Fe rro.• Pont d e l va riure ve rd.• El raval d e Santa Maria.• Església d e Santa Cate rina.• Casa consistorial.• Escole s pie tose s.• La Cre u Cobe rta.• L'Erm ita d e l Salvador (La Muntanye ta)D olç típic: El m e njar blanc, dolç típic com post pe r lle t, am e tla, sucre o farina d 'arròs. Reb eca Pérez 3ºV2

CO CENTA INACirculant pe r la carre te ra (N-340) e n d ire cció A lacant, arrib e m a un poble d e la com arca d e l com tat, anom e nat Coce ntaina. A Coce ntaina h i h a m olt e d ificis h istòrics i una gastronom ia e xq uis ida, pe rò ane m pe r ordre .La ciutat d e Coce ntaina, és una ciutat conq ue rida pe r Jaum e I l'any 1245. Va se r donada com com tat (129 1) a l’alm ogàve r R oge r d e Lauria com a re com pe nsa pe r la se ua traje ctòria m ilitar, conve rtint-se així e n e l prim e r com te d e Coce ntaina. I així va passar pe r m usulm ans i altre s re is , tam bé e s van re alitz ar d ive rse s lluite s, pe rò gràcie s a això, e l ce ntre h istòric e stà ple d’e d ificis antics com l’e rm ita d e Santa Bàrbara, e l Conve nt d e ls Franciscans, l’e sglésia d e l Salvador, e l Palau Com tal, e l conve nt d e la Mare d e D e u d e l Miracle , tot açò rod e jat d’una m uralla (nom és q ue d e n le s se ue s torre s). Fora d e la m uralla h i h a l’e rm ita d e san Cristòfol.La Gastronom ia d e Coce ntaina e stà com posta pe r prim e rs plats com Pe ricana, Fasse dure s d e dacsa, l’O lle ta, e l Ge naros, e l R olle ts i e l Carcanyols, i d e sprés d’un bon m e njar, e l m illor q ue pots fe r és pre ndre dos licors típics d e la z ona lH e rbe ro i e l “café licor y m e ntira”.Pe r als q ui e ls agrad e n le s fe ste s, h i h a e l d ia 31 d’octubre la fira d e tots sants q ue és m olt cone guda e n tota la com unitat Vale nciana, on re alitz e n una fira d e ram at. A q ue sta fira se ce le bra d’acord am b un privile gi d e l re i Pe re IV e l Ce rim oniós. Tam bé e l se gon d issabte d’agost com m e m ore n e l se u patró.A m és d e donar una volta pe l poble tam bé pots fe r se nd e rism e als paratge s q ue l’e nvolte n, com una ruta q ue h i h a a la font d e l’H e d ra.A Coce ntaina abans h i h avia un fe rrocarril anom e nat “e l fe rrocarril d e la se da“. Quan va caure e l se u com e rç, e l van tancar i al se u lloc e s troba, h ui e n d ia, la via ve rda q ue re corda pe r on transcorria e l fe rrocarril.A ra h i h a una línia d e R e nfe ( la línia re gional A lcoi-Xàtiva València ). M aria Cab aller Navarro 3ºV2

TERRA NO STRA


PASSATEM PS

¿Q ué significan e n Vale nciano?

BUD ELLBUFETASO M ERAALFICÒSCO D O NY

ENVÀSERRELLEBO RI

CRO SSW O RD S

SUD O K US

SUD O K USFÁC

ILD

IFÍC

IL

CRO SSW O RD S

Si q uie re s com ple tar e l Crucigram a (Crossw ords) tie ne s q ue buscar e stas

palabras e n inglés:

VINA G REVIO LENTO

BA BAPLA YERA S

LA BIO SBO RRÓN

NUEZD ESCUENTO

CA BLEA BED UL

BO RRA CH OSA PO

M ILLENUM 36 - Pàg.16

IES A EURO PAITÀLIAPronòstic d e l'oratge pe r a la se tm ana d e l 18 al 24 d e se pte m bre d e 2008: algune s pluge s i te m pe rature s baixe s. I com se m pre , la lle i d e Murph y e s com plí. Pe rò això no pogué im pe d ir q ue e ls alum ne s d e se gon d e batxille rat am b d e stí

R om a, e s q ue dare n bocabadats am b la be lle sa d 'una ciutat com e ixa nom és ate rrar e n l'ae roport. L'inici d 'una se tm ana inoblidable com e nçava.El prim e r d ia, pluge s q uas i torre ncials caigue re n sobre R om a, pe rò gràcie s al nostre guia i profe ssor d e llatí Jose p Be lda, e l d ia va transcórre r com s i fe ra un sol e splènd id.L’e sglésia d e Santa Maria Maggiore va se r la nostra prim e ra vis ita (prop d e la q ual e ns allotjàve m ), se guida d e l'im pre ss ionant Colise u i e l Pante ó (on e ns vam oblidar Em ilio q uan e ns anàre m ), q ue e ns va d e ixar se nse paraule s am b la se ua colossalitat. Més tard , d e sprés d e cam inar e l

q ue e ns pare gue re n 10 k ilòm e tre s ( no re s com parat am b e l q ue e ns e spe rava), paràre m pe r

prim e ra ve gada a d inar a “La Monte carlo”, piz z e ria on aniríe m al m e nys tre s ve gad e s m és e ixa se tm ana. El m és d e stacat d 'e ixe d ia fou la im pone nt Fontana d e Tre vi, a la q ual anàre m d e nit, i e n la q ual tots d e ixàre m e l nostre d e s ig. Val la pe na viatjar a R om a nom és pe r ve ure aq ue sta cine m atogràfica font.La re sta d e la se tm ana fou m olt d ive rtida: viatge s am b m e tro q ue nom és costava un e uro, viatge s am b autobús q ue no h avíe m d e pagar, viatge s a pe u q ue re sultave n se r m ortals... i sobre tot m olte s e scale s. Fére m un viatge a Pom pe ia, un lloc pre ciós pe r

vis itar (i un poc incòm od e a l’h ora d e d inar, tot s'h a d e d ir). És incre ïble ve ure le s figure s d e la ge nt a l'h ora d e m orir, cre m ad e s pe l Ve suvi, tot tan be n conse rvat.El Vaticà , am b la colossal cape lla s ixtina se m pre ple na d e ge nt , e l cèle bre “Laocoonte y sus h ijos”, i tante s obre s d 'art pe r tot arre u, tam bé va se r una d e le s nostre s parad e s (se nse oblidar la plaça d e Sant Pe re i la Basílica)La Gale ria Borgh e se fou un d e ls nostre s d e stins e n aq ue sta se tm ana, junt a Villa A driana, a Tívoli, q ue , pe rsonalm e nt, fou e l lloc q ue m és e m va agradar. És un ind re t agradable , on pots fruir d 'uns m osaics pre ciosos i d 'une s viste s e xtraord inàrie s. En fi, e l viatge a Itàlia e l vam gaud ir fins a l'últim m om e nt. R om a és una ciutat on pots trobar q ualse vol ruïna e n girar e l cantó; se m pre e t se nts al ce ntre . Si vols fe r un viatge e n q uè avorrir-te s iga im poss ible , aq ue st és e l te u d e stí.

M ireia Crespo 2n Batxillerat

Documents

MILLENIUM 36 nº6