LES JOGUINES

UNITAT FORMATIVA 1

NUCLI FORMATIU 4NUCLI FORMATIU 4

Aproximació al concepte Aproximació al concepte

Cas pràcticCas pràctic

Estem a principi de curs i ets tutor d’un aula de 2-3 anys. Has decidit desembalar

les joguines de construcció amb la participació dels infants. Després de jugar

una estona amb les construccions veus que els infants es posen a jugar amb les

capses i els envasos. ¿Per què passa això?

Aproximació al concepteAproximació al concepte

SolucióSolució

• Per tant, el concepte de joguina podria ser:

“qualsevol objecte comercialitzat o no, trobat casualment o creat per sí

mateix que l’infant utilitza per jugar”

Aproximació al concepteAproximació al concepte

Connexió entre joc i joguinaConnexió entre joc i joguina

• Podem afirmar que el joc i la joguina estan tan intrínsicament units que no poden existir l’un sense l’altra?

• Doncs no, segons diversos estudis i el que hem aprés fins ara, els infants es poden passar hores jugant sense cap mena de material de suport (quan juguen amb el seu cos, el fet i amagar, veig-veig, etc…)

• El joc arriba primer i la joguina el segueix, per tant, deduïm que la joguina no és imprescindible en el joc infantil.

• Qualsevol objecte pot canviar de finalitat.

• Malgrat que les joguines no són imprescindibles, la majoria dels infants les utilitzen en el seu joc.

Conclusió: són les joguines objectes Conclusió: són les joguines objectes bàsics per jugar?bàsics per jugar?

Definicions de Joguina

• P. Borotav: “malgrat l’abundància i la diversitat esmentades, la joguina és l’accesori que constitueix per si mateix l’element suficient del joc”.

• Pel que a la seva funció; “només l’ús confereix a la joguina el seu caràcter definitiu, un objecte concebut com a joguina i que serveixi per a un altra finalitat i no es faci servir per jugar, no és una joguina”

• M. de Borja: “un element especialment pensat, dissenyat i elaborat per estimular i diversificar el joc humà”.

• Pel que a la seva funció; “realitzats per entretenir els infants, n’estimulen l’activitat a partir de la qual incideixen en el desenvolupament del cos, la motricitat, l’afectivitat, la intel·ligència, la creativitat, la sociabilitat”

Definicions de joguina

Característiques de la joguina (I)Característiques de la joguina (I)

• La joguina SÍ ha de ser vista com un objecte de joc que afavoreixi la llibertat d’elecció del joc, que desenvolupi capacitats, que inciti sempre la creativitat i la imaginació i que enriqueixi el joc.

• La joguina NO ha de ser mai un objecte per observar, amb més o menys vida pròpia, que predetermini l’activitat lúdica dels infants.

Característiques de la joguina (II)Característiques de la joguina (II)• Pot ser necessari, però no imprescindible.• La joguina és qualsevol objecte que, en mans de l’infant,

l’incita al joc.• Moltes joguines comercialitzades de vegades no són

utilitzades per jugar.• Molts objectes que legalment no són considerats joguines

són utilitzades per alguns infants per jugar.• El realment important no és la joguina en si, sinó el valor

que cada nen o nena li doni.• No existeix una joguina que sigui la millor, perquè depèn

de les necessitats que satisfaci i del valor que cada nen o nena li adjudiqui.

Funcions de la joguinaFuncions de la joguina

• Interessar als infants, despertant les seves ganes de jugar.

• Afavorir la progressió del joc en les etapes evolutives, facilitant tots els tipus de joc.

• Recolzar el desenvolupament infantil en totes les dimensions.

• Respondre a les necessitats dels infants que l’utilitzen.• Potenciar el joc però no substituir-lo.• Fomentar la creativitat i imaginació de l’infant.• Afavorir la llibertat d’acció de l’infant.

La joguina al llarg del tempsLa joguina al llarg del temps

• 1r període: JOGUINES DE FABRICACIÓ PRÒPIA.

• 2n període: LA FABRICACIÓ ARTESANAL I MANUFACTURERA.

• 3r període: LA FABRICACIÓ INDUSTRIAL.

La joguina al llarg del tempsLa joguina al llarg del temps1r període: JOGUINES DE FABRICACIÓ PRÒPIA.

• Elaborats manualment a partir de materials senzills obtinguts del medi natural, fabricats per els adults o pels propis nens.

• Primeres joguines trobades fa més de 3000 anys a.C. a l’Iràn (ex: animals en miniatura).

• A tumbes egipcies s’han trobat nines de drap, pilotes, daus, bales…• A l’època clàssica, les joguines mostraven els valors de la seva

filosofia de vida.– Grècia: alguns jocs educatius– Roma: armes i soldats

• La cultura àrab va introduir jocs orientals, especialment d’atzar i taula (escacs, dames…)

• De l’època medieval queden objectes d’argila (cavalls, genets, bales…) i més endavant soldadets de plom.

La joguina al llarg del tempsLa joguina al llarg del temps2n període: LA FABRICACIÓ ARTESANAL I MANUFACTURERA. (S. XV fins meitat s.XX)

• La joguina passa a ser elaborada per a la seva distribució i venda.

• Les joguines seran les mateixes però canvien els materials amb què estan fetes i els acabats.– Varietat de joguines bèl·liques i nines (cavalls gronxadors,

casa de nines, nines de porcellana, soldats de metall…classes altes)

– Elaboració dels primers jocs educatius

• Amb l’arribada de la Rev. Industrial (s.XIX) s’inicia la fabricació en sèrie i s’amplia el mercat. – Les joguines són més reals.– Segeix sent un bé exclusiu de les classes privilegiades.

La joguina al llarg del tempsLa joguina al llarg del temps3r període: LA FABRICACIÓ INDUSTRIAL

Mitjans s. XX fins ara:• La joguina passa a ser un producte de fabricació

industrial a gran escala.• Les joguines arriben pràcticament a tots els

nens i nenes en els països desenvolupats, gràcies als nous materials més econòmics.

• S’incorpora l’electricitat i noves tecnologies a les joguines.

• Ús dels mitjans de comunicació.

Les joguines primàries, joguines de Les joguines primàries, joguines de sempresempre

• E.A. ArkinE.A. Arkin: : les joguines primàries són les que sempre han satisfet les necessitats dels infants al llarg de tota la història.

• Es poden classificar en:– Joguines sòniques. (sonalls, picarols…)Joguines sòniques. (sonalls, picarols…)– Joguines figuratives. (nines, animals, …)Joguines figuratives. (nines, animals, …)– Joguines dinàmiques. (pilotes, baldufes…)Joguines dinàmiques. (pilotes, baldufes…)– Armes (espases, pistoles…)Armes (espases, pistoles…)– Cordes (per jocs de corda o danses)Cordes (per jocs de corda o danses)

Organització i selecció del material lúdicOrganització i selecció del material lúdic

Hem de tenir en compte:• Els recursos materials per al joc poder ser

comercialitzats però també qualsevol material o objecte.

• L’edat dels infants (a l’hora de seleccionar materials).

• Les joguines han de ser de fàcil maneig, senzilles de forma i creadores d’activitat.

• Les joguines han de ser variades i suficients però amb mesura, ja que en excés pot provocar dispersió i originar apatia i rebuig.

Criteris per a la classificació de les Criteris per a la classificació de les joguines (I)joguines (I)

• Consisteix en una divisió de les joguines agrupades en grans famílies o etapes de joc:

– (E) 1. Joc d’exercici/funcional– (S) 2. Joc simbòlic.– (A) 3. Joc de construcció– (R) 4. Joc de regles.

El sistema ESAR (creat per Denis Garon) s’ha convertit en un referent per a qualsevol tipus de classificació

En qualsevol classificació és

imprescindible l’edat. Totes les empreses

fabricants estan obligades a col·locar de manera visible l’edat a la qual va destinat el

producte

Classificació segons l'àrea de desenvolupament fomentada

Cas pràctic

• Andreu és un nen escolaritzat a l’aula d’1-2 anys d’una escola infantil. Les seves respostes són prou lentes i també la seva percepció. Elegiries per a ell una joguina per a bebés, com un tapis sensorial, o un polsador de causa-efecte habitual en aules d’1-2 anys?

Criteris per a la classificació de les Criteris per a la classificació de les joguines (II)joguines (II)

L’edat del destinatariL’edat del destinatari:

• La joguina ha de ser adequada a l’edat de l’infant i més encara, al seu nivell maduratiu. Una joguina és adequada en aquest sentit quan permet realitzar a l’infant accions que sap fer o que pot arribar a fer, és a dir, que respon a les seves possibilitats d’acció.

Qualitat i seguretat de les joguines (I)Qualitat i seguretat de les joguines (I)

• La seguretat és prioritària en la selecció de les joguines.

• Podem seguir aquestes variables:– Idoneïtat de fabricació: materials i acabats

amb els quals està feta, el més adequat possible.

– Ús adequat: no ha de posar en perill la seguretat ni la salut dels infants o tereceres persones.

Per tant, serà imprescindible disposar de:• Uns criteriscriteris exigibles de qualitatqualitat que tota joguina ha de

complir.• Una normativa normativa i un desplegament legislatiu desplegament legislatiu que reguli

les condicions de seguretat de les joguines i en delimiti les responsabilitats dels diferents agents implicats.

• Unes institucionsinstitucions encarregades de supervisar, certificar i supervisar, certificar i garantir garantir que les joguines compleixen els requisits de qualitat i seguretat exigibles.

• Una vigilància estricta vigilància estricta que garanteixi l’aplicació d’aquestes lleis.

Qualitat i seguretat de les joguines (II)Qualitat i seguretat de les joguines (II)

Criteris de qualitat:

• Qualitat material

• Qualitat formal

• Qualitat educativa

Qualitat i seguretat de les joguines (III)Qualitat i seguretat de les joguines (III)

Tot i la normativa i l'existència d'institucions

específiques que dissenyen mesures i

controlsper a garantir la seguretat

de les joguines,moltes vegades, algunes

joguines escapend’aquests controls i poden

fer perillar laseguretat dels infants.

Qualitat i seguretat de les joguines (IV)Qualitat i seguretat de les joguines (IV)Criteris de qualitatCriteris de qualitat

Qualitat material:Qualitat material:

•La qualitat material suposa que els materials utilitzats han de ser sòlids, estar exempts de perills i no ser tòxics.

•Algunes de les característiques que han d’incorporar són:

Ser resistents a l‘ús i evitar peces sofisticades que puguin ser fàcilment destruïdes amb els cops.No presentar arestes que puguin provocar ferides a l’infant.La mida de les peces s’ha d’adequar a l’edat.Fàcils de netejarNo contenir productes tòxics, ja que l’infant sovint se’ls duu a la boca.

Qualitat formalQualitat formal

• La qualitat formal es refereix a que l’aspecte, la forma i la utlització siguin agradables i simples.

• És recomanable que les joguines siguin fàcils de muntar i guardar.

• Serà necessari escollir joguines que els infants puguin manejar fàcilment i que els resultin atractius (color, forma, etc.)

Qualitat i seguretat de les joguines (V)Qualitat i seguretat de les joguines (V)Criteris de qualitatCriteris de qualitat

Qualitat educativaQualitat educativa

• La qualitat educativa fa referència a que la joguina s’adapti a les necessitats i nivell de desenvolupament del nen o nena.

• Ha d’afavorir no solament el desenvolupament de capacitats com la lectura, escrptiura o matemàtiques, sinó també, la creativitat, afectivitat, adquisició d’hàbits, etc.

• La majoria de joguines i objectes de joc, si s’utlitzen adequadament, són educatius.

Qualitat i seguretat de les joguines (VI)Qualitat i seguretat de les joguines (VI)Criteris de qualitatCriteris de qualitat

Qualitat i seguretat de les joguines (VII)Qualitat i seguretat de les joguines (VII)La seguretat de la joguina. Marc legislatiu.La seguretat de la joguina. Marc legislatiu.

Normativa base Europea: Directiva 88/378, de 3 de maig de 1988, relativa a l'aproximació de la legislació dels estats membres sobre seguretat de les joguines.

Normativa espanyola: Reial decret 880/1990, de 29 de juny, pel qual s'aproven les normes de seguretat de les joguines. Modificada per Reial decret 204/1995, de 10 de febrer.

Normativa autonòmica: •Aplicació de la normativa estatal i autonòmica.•Atribucions en la inspecció i l'adopció de mesures cautelars o la imposició de sancions davant l‘ incompliment de la normativa.•Funcions de formació, divulgació de la informació i prevenció.

ACTIVITAT

• Abans de desglossar el contingut fonamental del Reial Decret, localitza el document en internet. Realitza una lectura/anàlisis del Reial Decret 880/1990 Reial Decret 880/1990 i completa la següent graella. Posteriorment ho posarem en comú a l’aula.

• http://www.boe.es/boe/dias/2011/08/31/pdfs/BOE-A-2011-14252.pdf

GRAELLA GRAELLA (Doc. 4.3 i 4.4 pàg. 78)ANÀLISIS DEL REIAL DECRET 880/1990 SOBRE NORMES DE

SEGURETAT EN LES JOGUINES

DEFINICIÓ DE JOGUINA

PRODUCTES QUE NO ES CONSIDEREN JOGUINES

EXIGÈNCIES ESSENCIALS DE SEGURETAT

PROPIETATSREQUISITS DE LA

JOGUINARISCOS A EVITAR

FÍSIQUES I MECÀNIQUES

INFLAMABILITAT

PROPIETATS QUÍMIQUES

ELÈCTRIQUES

HIGIENE

ADVERTÈNCIES DE PRECAUCIÓ EN L’ÚS I MANEIG

Reial Decret 880/1990 sobre la seguretat de Reial Decret 880/1990 sobre la seguretat de les joguinesles joguines

• La normativa defineix que són joguines els productes concebuts destinats al joc per nens i nenes de 0 a 14 anys. (buscar llistat de productes no considerats joguines, annex I)

• Es prohibeix la comercialització de les joguines que no compleixen les exigències de seguretat establertes en l’annex II, d’aquest Reial Decret (art. 3). En el mencionat annex es desglossen totes les exigències de seguretat en quant a les propietats físiques, mecàniques, elèctriques, químiques, d’inflamabilitat i higièniques que han de tenir les joguines.

• Advertències i indicacions de les precaucions d’ús i maneig de les joguines que han de tenir les joguines.

NORMATIVA SOBRE JOGUINESNORMATIVA SOBRE JOGUINES

Una joguina ha d’observar tres condicions:Una joguina ha d’observar tres condicions:

• NORMATIVA: complir la normativa estatal, informar del funcionament de la joguina, situacions de risc per ús inadequat i precaucions.

• CONSUM: a l’hora de comprar-la, l’hem de seleccionar atenent el seu valor lúdic i educatiu.

• ÚS: evitar posar en perill la seguretat i salut dels infants i de tercers per un ús inadequat.

Requisits mínimsRequisits mínims de la normativa de la UE per tal que les joguines siguin segures i que es puguin comercialitzar:

1.Les propietats mecàniques i físiques (una joguina de fusta no pot tenir estelles)

2.Els materials no es poden inflamar

3.La composició química (no pot estar feta amb substàncies tòxiques)

NORMATIVA SOBRE JOGUINESNORMATIVA SOBRE JOGUINES

Els fabricants o representants, distribuidors i comerciants estan obligats a complir aquesta normativa

EL MARCATGEEL MARCATGE:

• Per poder comercialitzar joguines legalment a la UE, els fabricants i/o distribuidors han de comprovar el compliment de la normativa per a cada joguina i col·locar el marcatge (CE) com a garantia de seguretat.

NORMATIVA SOBRE JOGUINESNORMATIVA SOBRE JOGUINES

LA SEGURETAT DEL MÉS PETITS

• Les joguines que puguin resultar perilloses per a nens i nenes menors de 3 anys han de portar el símbol de limitació 0-3.

• En aquestes edats la normativa no permet joguines amb peces petites o separables.

NORMATIVA SOBRE JOGUINESNORMATIVA SOBRE JOGUINES

La joguina ha d’anar acompanyada de les informacions següents de manera indeleble, llegible i visible:

•El marcatge CE.

•Nom del fabricant o del seu representant a la Unió Europea. Domicili o raó social.

•Informació d’ús i muntatge en castellà o en un altre idioma oficial del lloc on es compri la joguina.

•En joguines perilloses han d’aparèixer els advertiments corresponents sobre la prevenció de riscos.

•Quan calgui, l’advertiment: No és convenient per a nens menors de 3 anys (o 36 mesos) o el símbol 0-3, acompanyat del risc específic que motiva l’exclusió.

NORMATIVA SOBRE JOGUINESNORMATIVA SOBRE JOGUINES

INFORMACIONS OBLIGATÒRIESINFORMACIONS OBLIGATÒRIES

L’edat a la qual va dirigida la joguina, així com les recomanacions educatives, són informacions optatives que el fabricant no està obligat a facilitar, però que s’utilitzen habitualment per orientar el consumidor. En alguns casos, però, és necessari especificar l’edat mínima de l’usuari per evitar determinats riscos.

NORMATIVA SOBRE JOGUINESNORMATIVA SOBRE JOGUINES

INFORMACIONS OBLIGATÒRIESINFORMACIONS OBLIGATÒRIES

• AENOR: Normalització de la joguina. – Distintiu N. Es certifica que durant el procés de

fabricació s’ha de complert la normativa establerta

• AIJU (Institut Tecnològic de la Joguina)– Potenciar la investigació en el sector de la joguina.– Informar als consumidors sobre quines empreses

ofereixen garanties de qualitat de la Guia de la Joguina. http://www.guiadeljuguete.com

Qualitat i seguretat de les joguines (VIII)Qualitat i seguretat de les joguines (VIII)Institucions que garanteixin la qualitat i seguretat Institucions que garanteixin la qualitat i seguretat

en la joguinaen la joguina

La joguina i la transmissió de valors (I)La joguina i la transmissió de valors (I)

• Més enllà dels aspectes normatius, els adults hem d’escollir les joguines tenint en compte que, per mitjà del joc que proposen, s’ha d’estimular el creixement de l’infant.

• Han de transmetre valors positius com ara la cooperació, el respecte als altres i al medi ambient, i evitar joguines que transmetin valors sexistes o que incitin a la violència.

• Repercuteix negativament en els nens i nenes:– La manca o defecte de joguines.– L’excés o superabundància de joguines.

La joguina i la transmissió de valors (II)La joguina i la transmissió de valors (II)El defecte de joguines genera desigualatEl defecte de joguines genera desigualat

• Desigualtat social: la possessió de joguines delimita la condició social.

• Desigualtat cultural i educativa: la manca de joguines priva els nens i nenes que no en tenen de les possibilitats de desenvolupament que aporten.

• Desigualtat afectiva: erròniament es percep la recepció de joguines com un termòmetre de l’afecte.

La joguina i la transmissió de valors (III)La joguina i la transmissió de valors (III)És perjudicial l’excés de joguines? És perjudicial l’excés de joguines? (pàg. 213 (pàg. 213

paraninfo)paraninfo)

• En cap cas és necessària una gran quantitat de joguines per a aguadir del joc.

• La compra d’una joguina no ha de ser mai una acció irreflexiva ni impulsiva.

• El consum i el com es consumeixen aquestes joguines reflectirà els valors en els que s’està educant a l’infant.

• Els rituals socials augmenten el consumisme de joguines.

• Las tres “R” (reduir, reutilitzar, reciclar)

• Augmenta la sensibilitat i el compromís amb la sostenibilitat mediambiental.

• Es veu reflectit a nivell educatiu que cada dia són més els professionals que opten per la joguina reciclada en les seves dues variants:– TALLERS DE CONSTRUCCIÓ DE JOGUINES

• www.unicef.org/colombia/pdf/juguetes.pdf

– REUTILITZACIÓ DE JOGUINES • Muntar mercats per intercanviar joguines i acostumar als infants a compartir.• (Fira de la Joguina de Tona)

La joguina i la transmissió de valors (IV)La joguina i la transmissió de valors (IV)La joguina recicladaLa joguina reciclada

• Material de l’hogar

• Material d’oficina

• Material de botigues

• Material sanitari

• Material de teixits

• Material industrial

La joguina i la transmissió de valors (V)La joguina i la transmissió de valors (V)La joguina reciclada La joguina reciclada

La joguina i l’educació per la pauLa joguina i l’educació per la pau

Controvèrsia respecte els jocs i joguines joguines bèl·liques:bèl·liques:

• La joguina bèl·lica crea o afavoreix l’agressivitat en els infants.

• La joguina bèl·lica canalitza l’agressivitat de manera positiva i sense conseqüències.

La joguina i la perpetuació de rols (I)La joguina i la perpetuació de rols (I)• S’entén com comportaments sexistes aquells que

contribueixen a la perdurabilitat i l’agreujament de la discriminació entre gèneres.

• Els comportaments sexistes es manifesten en una sèrie de rols, estereotips i connotacions clarament diferenciadors i discriminatoris del sexe masculí respecte al femení.

En quina mesura contribueix el joc a la perpetuació de rols de gènere?

Quan s’inicia l’adopció de rols sexistes?

• Des de bressol inculcant als infants amb jocs i joguines diferenciades segons el sexe.

• A les primeres edats, quan encara les joguines no són escollides de manera indiferenciada.

• Amb l’entrada al joc simbòlic: rol futur de cada sexe. Encara es tolera que juguin amb tot tipus de joguines.

• A primària és inconcedible que el nen jugui amb cuinetes o nines, tot i que les nenes ho fan amb joguines de nens.

La joguina i la perpetuació de rols (II)La joguina i la perpetuació de rols (II)

CONSIDERACIONS SOBRE LA JOGUINA:

• La joguina, utilitzada correctament, pot ajudar a famílies i professionals en la lluita contra el sexisme.

• Facilitar una joguina diferent a un nen que a una nena pot provocar, a escala cognitiva, un desenvolupament diferencial.

• Les joguines sexistes perpetuen la diferenciació i la jerarquització de rols.

• És més freqüent que els nens juguin amb joguines tradicionalment associades al seu gènere d’una manera més dirigida i rígida que les nenes.

La joguina i la perpetuació de rols (III)La joguina i la perpetuació de rols (III)

Mitjans de comunicació i publicitat Mitjans de comunicació i publicitat de la joguina (I)de la joguina (I)

Les joguines en la publicitatLa publicitat de joguines presenta unes característiques:

• Manca de realisme de les joguines presentades en els anuncis publicitaris.

• El desajustament entre la visió del producte i la realitat.• Sobre estimulació que fa que els infants no tinguin una idea

ajustada del que els hi agrada o del que volen en realitat.• Reforç dels valors sexistes, classistes o bèl∙lics.• La publicitat de joguines se sustenta en dos tipus de

missatges:– El dirigit al públic infantil al que crea el desig del producte.– El dirigit a les persones adultes que han de comprar‐lo.

Mitjans de comunicació i Mitjans de comunicació i publicitat de la joguina (II)publicitat de la joguina (II)

Els fabricants ofereixen la venda de joguines a través de la publicitat que no és utilitzada de forma informativa, sinó persuasiva.

La llei 25/1994 redacta en el seu article 16 com “Protecció dels menors en front de la publicitat i la televenda”. En aquest article s’especifica:

La publicitat per TV no contindrà imatges o missatges que puguin perjudicar moral o físicament als menors i es deuen respectar

els següents principis:

• No incitar directament als menors a la compra d’un producte o servei explotant la seva inexperiència, ni persuadir als pares/tutors, perquè comprin el producte/servei en qüestió.

• No deurà explotar la confiança dels infants en els seus pares, professors i altres persones, com personatges de ficció.

• No podrà, sense motiu justificat, presentar als infants en situacions perilloses.

• No deu induir a l’errada sobre les característiques de les joguines, ni sobre la seva seguretat, capacitat i aptituds necessàries en l’infant per utilitzar determinada joguina sense produir mal a ell o a tercers.

• La publicitat o televenda dirigides a menors ha de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada (sexe).

Famílies i educadors davant la Famílies i educadors davant la publicitat (I)publicitat (I)

Els professionals de l'educació haurien d'educar, mitjançant programes de formació, les famílies per tal que siguin conscients que:

• La publicitat explota pautes de comportament social i reforça valors dominants, encara que no siguin adequats.

• Existeix un tipus de publicitat infantil que sap com, quan i on dirigir‐se per causar el màxim impacte en l’infant.

• La televisió crea hàbits inadequats, provoca dependència, anul∙la el poder crític i aniquil∙la la creativitat i la imaginació. La publicitat accentua aquests efectes i els explota en el seu profit.

• La publicitat estableix estratègies per tal de generar nous desitjos.

• Davant d’aquesta pluja d'informació, els infants s'acostumen des d’edat molt primerenca a demanar tot allò que la televisió els presenta.

• Només a través de l'educació, la formació i la informació es pot pal∙liar l'efecte negatiu que pot causar la publicitat i evitar l formació d'hàbits de consum inadequats.

Famílies i educadors davant la Famílies i educadors davant la publicitat (II)publicitat (II)