TREBALL DE RECERCA

“No hi ha suficient comunicació entre l’escola i la família d’un nen amb TDAH”

Mariona Fabregat Raventós

Dirigit per Glòria Peraita

2n de Batxillerat 2 IES Montserrat

 2  

Nota  d’agraïments   A,

Glòria Peraita, per guiar-me en la realització de aquest treball.

Totes les famílies entrevistades que m’han donat l’oportunitat de dur a terme un treball

de la forma més objectiva possible.

Laia Portolés que m’ha ajudat molt en estructurar el meu treball i m’ha donat

informació oficial i molta ajuda per poder fer que quedés un bon treball.

Bet Teixidó per a la seva gran dedicació per aquest treball i ajudar-me a aconseguir

famílies per a entrevistar i diversos articles molt interessants que m’han permès

entendre millor aquest trastorn.

Marc Vilà, per estar sempre amb mi i ajudar-me en tot el que he necessitat.

 3  

Índex  Nota d’agraïments ........................................................................................................ 2

Índex .............................................................................................................................. 3

1. Introducció ............................................................................................................. 4

2. Què és el TDAH? ................................................................................................... 6 2.1. El TDAH i l’edat ............................................................................................... 8 2.2. A quants nens afecta aquest trastorn? ........................................................ 9 2.3. Quan el TDAH no es presenta sol... ............................................................ 10 2.4. L’autoestima .................................................................................................. 11

3. Causes del TDAH ................................................................................................. 12

4. Característiques del TDAH ................................................................................. 13

5. Diagnòstic ............................................................................................................ 17

6. Tractament ........................................................................................................... 28 6.1. El tractament farmacològic .......................................................................... 29 6.2. El tractament cognitiu – comportamental .................................................. 30 6.2.1. Tècniques cognitives ................................................................................ 30 6.2.2. Tècniques comportamentals .................................................................... 30

7. El nen amb TDAH i dificultats d’aprenentatge .................................................. 32 7.1. Les dificultats de lectura .............................................................................. 32 7.2. Les dificultats d’escriptura .......................................................................... 34 7.3. Les dificultats de càlcul matemàtic ............................................................ 35

8. La comunicació escola – família d’un nen amb TDAH .................................... 38

9. Pautes que ha de tenir en compte un professor amb el seu alumne de TDAH 39

10. Pautes que s’han de tenir en compte en un nen amb TDAH a casa ............ 43

11. Com millorar el comportament d’un nen amb TDAH? .................................. 47 11.1. Quan apareixen problemes de comportament? ...................................... 51 11.2. Algunes orientacions davant de situacions concretes ........................... 52

12. Part pràctica ...................................................................................................... 55 12.1. Procediment ................................................................................................ 55 12.2. Complicacions que he tingut ..................................................................... 57

13. Resultats ............................................................................................................ 64

14. Valoració dels Resultats ................................................................................... 69

15. Conclusions .......................................................................................................... 71

16. Bibliografia ........................................................................................................ 73

17. Annex ................................................................................................................. 74 17.1- Annex nº1 .................................................................................................... 74 17.2- Annex nº2 .................................................................................................... 75 17.3- Annex nº3 .................................................................................................... 76 17.4- Annex nº4 .................................................................................................... 77 17.5- Annex nº5 .................................................................................................... 78 17.6- Annex nº6 .................................................................................................... 79

 4  

1. Introducció    

“No hi ha suficient comunicació entre l’escola i la família d’un nen amb

TDAH”

Per a fer el treball de recerca em vaig voler centrar en un tema en que tingués a veure

el tracte de les persones ja que es un àmbit que em sembla molt interessant i m’atrau

molt.

Al principi vaig voler fer quelcom relacionat amb les drogues, però al final vaig pensar

en fer un treball relacionat amb alguna cosa que fos més habitual en els nens i joves

del meu entorn i vaig pensar en el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat

(TDAH).

En quant a la hipòtesi plantejada, em va semblar interessant el fet de que el

protagonista del treball és el nen, però per altra banda és una manera d’entendre

diferents punts de vista, és a dir, no només de com ho viu el nen sinó la gent del seu

entorn que fa que sigui més fàcil la seva convivència; els pares i els professors.

Per a mi, fer aquest treball no es tracta només de escriure quatre paraules i després

presentar-lo davant d’un tribunal, sinó que el meu objectiu és poder conèixer què és el

TDAH, i saber si la comunicació entre els pares i els professors és la adient, ja que la

comunicació és una cosa que és d’implicació mútua i no crec que sigui una cosa fàcil

de resoldre.

Per gran desconeixença meva sobre aquest tema, buscaré informació en diferents

manuals, suports en power point, articles, pàgines web... sobre el concepte, diagnòstic

i tractament, entre altres, del TDAH.

El contingut del meu treball el dividiré en tres parts; la primera d’aquestes constarà del

concepte, les causes, les característiques, el diagnòstic i el tractament del TDAH. La

segona part constarà de les dificultats d’aprenentatge, les pautes que cal seguir amb

un nen amb TDAH, tant a casa com a l’escola, i el perquè és tant important la

 5  

comunicació entre ambdós. I finalment la part pràctica, que constarà d’un test que

elaboraré jo mateixa, basat en la teoria d’aquest treball, en el qual analitzaré si la

comunicació entre escola i pares/família és l’adequada. El test el realitzaré en pares

de famílies reals amb nens amb TDAH i TDH. A partir d’aquestes enquestes, formularé

una sèrie de gràfics amb els quals es podrà veure d’una manera més visual el resultat

de la meva hipòtesi.

 6  

2. Què  és  el  TDAH?  

És un trastorn d’origen neurobiològic que es caracteritza per la presència de tres

símptomes típics: Dèficit d’atenció; incapacitat de resistir-se a estímuls irrellevants;

impulsivitat; dificultat d’autocontrol en les seves emocions, conductes...; i hiperactivitat

motora i/o vocal.

Les principals característiques dels nens amb dèficit d’atenció són: els costa

seleccionar la informació més important, els costa mantenir l’atenció a classe, obliden

entregar treballs, deures... No els resulta fàcil posar-se a treballar immediatament amb

una cosa, es despisten sovint amb estímuls irrellevants.

Les principals característiques de la Hiperactivitat i la impulsivitat són: parlen en excés,

els costa establir un ordre a l’hora de fer els seus treballs, els costa controlar el temps i

sempre pensen que els en sobra, quan en realitat no és així, sovint mouen les mans,

els peus, juguen amb coses petites, es comporten de forma impulsiva, és a dir; diuen

coses sense pensar, tenen canvis d’humor... El TDAH només es podrà identificar com

a tal quan els símptomes que presenta siguin de major freqüència que en els

nens/adolescents de la mateixa edat i afectin a la vida quotidiana, a l’escolta i al seu

entorn general.

També s’ha de tenir en compte que no tots els nens amb aquest trastorn tenen els

mateixos símptomes i que, aquests, tampoc es presenten amb la mateixa intensitat.

En el “Manual de Diagnòstic i estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV)” publicat per

APA (American Psychiatric Association), es diferencien tres classes de trastorns dintre

del mateix TDAH:

- TDAH subgrup atencional: És un nen que no para atenció quan se li

parla directament, sembla que somiï despert, li costa posar-se en

marxa i, sovint, perd o oblida coses i acostuma a distreure’s amb

qualsevol cosa. A l’aula passa desapercebut i no aprèn al ritme

esperat. Oblida entregar els deures o treballs i, quan ho fa, acostumen

a estar incomplets o bruts.

 7  

Aquest nen, normalment, el veuen com un nen poc intel·ligent

(encara que no tingui perquè ser cert) o gandul; i es freqüent que

acabi a les ultimes files de la classe i que ningú esperi més

d’ell/ella.

- TDAH subgrup impulsiu: Aquest nen es mou d’un lloc a un altre en

moments inoportuns, mou els peus i les mans amb excés i s’aixeca

sovint de la seva cadira. Acostuma a interrompre les converses dels

altres. Respon de forma precipitada a una pregunta, inclús quan

encara no se li ha acabat de formular, parla en excés. Aquest

comportament resulta molt molest i a vegades preocupant ja que

mostra agressivitat tant a l’aula com a casa.

- TDAH subgrup combinat: Compleix comportaments de les dues

classes anteriors de TDAH.

 8  

2.1. El TDAH i l’edat

El nen en edat preescolar: acostuma a haver-hi un TDAH hiperactiu-impulsiu, així el

nen es mostra molt mogut i imprudent; pujarà pels mobles, correrà sense parar i

costarà que obeeixi. Canviarà de joc constantment i no s’entretindrà molta estona amb

una activitat.

El nen en edat escolar: Destacarà la dificultat que tenen per adquirir bons hàbits ja

siguin acadèmics com higiènics. Els treballs els presentarà bruts, s’aixecarà de la

cadira molt sovint.

També presentarà problemes d’obediència. A l’aula es distraurà amb qualsevol cosa i

sovint perdrà o oblidarà objectes necessaris, i per tant serà més difícil seguir un nivell

d’escolaritat davant d’aquestes dificultats. Pot tenir problemes de relació amb els

companys de classe i els mestres i encaixa malament la frustració. També por ser una

mica agressiu ja que pot pegar o insultar.

L’adolescent o jove: Hi ha menys hiperactivitat motora, i és capaç d’estar-se assegut,

encara li serà difícil seguir les classes i per tant jugarà amb petits objectes, com ara la

goma o el llapis, i mourà constantment les mans o els peus. El que si que es

mantindran seran les dificultats atencionals i també la impulsivitat. Tindrà dificultats

severes d’organització.

En l’edat adulta: fins a final dels setanta del segle XX no es va pensar en la possibilitat

que també hi hagués gent gran amb TDAH. Hi ha estudis que indiquen que no tots els

nens amb TDAH presentaran problemes derivats d’aquest trastorn quan siguin adults

però hi ha que si. És important que si un home o una dona no ha estat diagnosticat de

TDAH de petit, que sigui diagnosticat abans que es produeixi un fracàs escolar (en el

cas dels adolescents) o una fractura de la convivència familiar, amb la freqüent

afectació de l’autoestima que això comporta.

 9  

2.2. A quants nens afecta aquest trastorn?

Estudis actuals afirmen que el TDAH és el major trastorn amb incidència a la infància.

Es pot afirmar que almenys un nen/adolescent de cada aula pot presentar TDAH.

Afecta a més nens que nenes, amb una proporció de quatre nens per cada nena,

tenint, així, conductes molestes, desordre, falta de pulcritud, comportaments impulsius-

agressius...

En canvi, les nenes, solen presentar més problemes de rendiment acadèmic,

simptomatologia ansiosa o depressiva, no acostumen a mostrar conductes molestes i

passen per tant més desapercebudes.

 10  

2.3. Quan el TDAH no es presenta sol...

La gran majoria de nens amb TDAH tindran afegit un altre trastorn, al voltant del 32%

dos i un 11% tres o més trastorns afegits. Per tant, és normal que els nens amb TDAH,

sovint, presentin a més un d’aquests perfils:

• TDAH i dificultats d’aprenentatge (dificultat en l’aprenentatge de les

matemàtiques (DAM), de l’escriptura i de la lectura (DL), dislèxia...).

• TDAH i problemes perceptius/motors (deficient coordinació motora i motricitat.

• TDAH i trastorns de l’estat d’ànim (depressió i/o ansietat).

• TDAH i trastorn negativista/desafiant (conducta oposicionista).

• TDAH i conductes agressives (conductes agressives-defensives, de caràcter

més aviat impulsiu que es produeixen com a una resposta desmesurada a allò

que el nen interpreta com una provocació o un atac).

 11  

2.4. L’autoestima

El qual el nen compara la imatge que té d’ell mateix amb la imatge de la persona que

voldria ser. Si la diferència que té el nen entre “allò que vol ser” i el que és realment és

molt gran, la seva autoestima serà baixa.

Per intentar millorar aquesta autoestima tant a l’aula com a casa s’ha de tenir en

compte:

- Confiar més en ell i en les seves possibilitats.

- Intentar modificar el nostre llenguatge per evitar dir “NO” en una frase

(NO corris...)

- Acceptar-lo tal i com és: fer-lo sentir únic, valorar-lo com una persona

en cada moment, no només quan fa alguna cosa bé.

- Acceptar les dificultats que suposa que aquest nen tingui TDAH. Un

cop es coneixen aquestes dificultats serà més fàcil identificar els

esforços per part del nen i elogiar-lo quan ha fet una cosa ben feta.

- Fomentar l’autoestima, evitar l’acusació i la falta de respecte per

expressar sentiments negatius quan estem enfadats amb el nen. És

mot convenient utilitzar “jo em sento...quan tu ... perquè...” (Jo em

sento trist quan tu no em portes els deures perquè veig que no

avances tot el que podries). També és molt important intentar

substituir el verb “ser” per “estar”. D’aquesta manera no ataquem la

seva autoestima, per exemple en comptes de dir “ets un desordenat”,

podem dir-li “la teva taula està desordenada”.

 12  

3. Causes  del  TDAH  

En l’actualitat, es desconeixen les causes directes del TDAH i, encara que hi hagi

hagut avenços en algunes tècniques, com ara el diagnòstic per imatges, no s’ha

aconseguit trobar una evidència que expliqui els orígens d’aquest trastorn.

Aleshores, bàsicament, es considera un trastorn d’origen neurobiològic, i el problema

que hi ha és que els neurotransmissors (substàncies que fan que les neurones es

puguin comunicar) de la gent que té TDAH, van a un ritme diferent i per això els costa

controlar l’atenció i l’activitat.

A part d’això, els especialistes creuen que també hi ha un component hereditari. S’han

fet moltes proves i els resultats obtinguts han estat que un 20% o un 30% de pares

amb fills TDAH van manifestar conductes hiperactives durant la seva infància, entre

molts altres. Molts pares de nens hiperactius confessen haver tingut o tenir símptomes

semblants als del nen.

A part de l’origen neurobiològic i de l’hereditari, també cal dir que un entorn poc

afavoridor pot agreujar els símptomes i conduir el nen cap a altres trastorns més

greus, relacionats amb la baixa autoestima, el rendiment acadèmic, els problemes de

conducta o les dificultats familiars o socials.1

Cal remarcar, sobretot, que el TDAH ,de problemes familiars, d’una pobre educació,

professors poc adequats o escoles inefectives.

1.  Barkley  et.  Al.  1990,  Biederman  et  Al.  1992,  i  Pauls  1991  

 13  

4. Característiques  del  TDAH  

Hi ha dos eixos principals sobre els que incideix el Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat:

un és el dèficit d’atenció, i l’altre hiperactivitat.

Pot ser que hi hagin nens que tinguin símptomes de tots dos casos, o només d’un

d’ells.

Primer de tot, el que realment caracteritza un nen amb TDAH és la seva excessiva

activitat motora, és a dir; la conducta hiperactiva i la falta d’autocontrol. Aquesta

s’entén com la necessitat de moure’s constantment, amb una manca d’autocontrol.

Les conductes hiperactives es poden donar amb moviments constants de mans i peus,

aixecar-se constantment, no parar de córrer per tot arreu, no saber o costar-li jugar a

activitats més aviat tranquil·les, parlar massa o no parar de parlar... Quan aquestes

conductes hiperactives són massa exagerades, poden resultar incompatibles amb dur

una vida normal a l’escola, així com deteriorar les relacions del seu voltant (amics,

professors, família...).

Durant els primers 3 anys d’escolaritat els nens “aprenen” a estar en els seus seients

fent moviments més fins: com ara gratar-se la cara, jugar amb el bolígraf o la goma,

parlar amb el company del costat...

A partir dels 9 anys la hiperactivitat motriu a l’aula canvia i el nen utilitza excuses per

aixecar-se del seu lloc, com ara: ensenyar diversos cops la mateixa feina inacabada al

professor, anar a buscar coses a la motxilla...

Una altra característica dels nens amb TDAH és, sobretot, la seva conducta

desatenta, és a dir, la dificultat a l’hora de prestar atenció a les coses que fa i que

volen que faci. Això es manifesta en diferents activitats que fa, com per exemple:

- No acaba les feines que comença

- No acostuma a centrar-se en els jocs

- Es distreu amb qualsevol cosa

- S’equivoca molt

- Acostuma a perdre coses com ara els deures, roba...

 14  

L’origen de totes aquestes manifestacions de desatenció poden ser per pèrdua de la

motivació a l’hora de fer diferents activitats.

Hi ha estudis que diuen que un nen amb TDAH prestarà menys atenció a una activitat

avorrida i sobretot repetida, que a una activitat nova2, per això mateix, un nen amb

TDAH no és en cap moment una persona despreocupada o “vaga”.

En moltes ocasions creuen que ells mateixos han de fer un esforç superior a les seves

capacitats i per això sovint “tiren la tovallola”.

La conducta impulsiva també és una característica important del TDAH. El nen es

precipita a donar una resposta sense que la pregunta que se li ha fet s’hagi acabat de

formular, té dificultats per esperar el seu torn de paraula i acostuma a interrompre

activitats que fan els altres, com per exemple, una conversa o un joc.

Un nen sense dèficit d’atenció, normalment segueix el procés de < Desitjar, pensar i

després actuar >, en canvi un nen amb TDAH i hiperactivitat, conjuntament amb la

seva conducta impulsiva segueix aquest < Desitjar i actuar > sense pensar el que

realment està fent, ni pensar les conseqüències que poden tenir les seves accions.

Per aquesta raó se sap que un nen amb TDAH i hiperactiu necessita un major control

per part dels pares, ja que en algunes ocasions el seu comportament pot resultar

immadur i/o inadequat.

Els nens amb TDAH també es caracteritzen per la seva falta d’organització ja sigui

interna i/o externa, això fa que els sigui més difícil comportar-se de forma autònoma,

és a dir, que per ell sol no és capaç de posar ordre a les seves coses i per tant se li ha

de dir que ho faci i de quina manera ho ha de fer.

La falta d’organització pot afectar a casa, ja que l’habitació pot estar “de cap per avall”,

però també afecta a l’escola, ja que si, per exemple, ha de respondre un qüestionari,

molts cops se salten preguntes de els quals se’n saben la resposta, quan està fent

matemàtiques no col·locarà els números amb ordre i això el pot confondre a l’hora de

fer operacions...

2. Sheoyer i Zentall, 1986  

 15  

Els problemes greus de comportament són una altra característica que cal mencionar.

Durant molt de temps s’ha pensat que la hiperactivitat i l’agressivitat formaven part del

mateix problema, però avui dia es consideren dos quadres simptomològics diferents, ja

que la hiperactivitat està relacionada amb el dèficit d’atenció, impulsivitat... i en canvi

l’agressivitat es manifesta amb relacions familiars difícils, problemes de conducta,

comportaments desafiants a l’escola... és a dir, res a veure amb la conducta

hiperactiva.

Encara que hi hagin diferències entre hiperactivitat i agressivitat, hi ha molts nens

hiperactius que també són agressius, aquests nens són hiperactius-agressius. No

tenen el mateix nom que els nens hiperactius ja que tenen característiques diferents

entre ells.

Característiques dels nens amb TDAH i Hiperactius-Agressius

- Els seus símptomes són més greus que els d’un nen hiperactiu.

- Tenen una relació més problemàtica amb els pares.

- Són més desobedients.

- El rendiment escolar és menor.

- Són més criticats pels companys de classe.

- A l’adolescència, l’agressivitat es relaciona amb índex major de delictes i

gamberrisme.

Una altra característica és la inestabilitat emocional, és a dir, els canvis bruscs

d’humor que sofreixen els nens. Es desmoralitzen amb més facilitat. El seu estat

d’ànim canvia sovint. Els costa acceptar els seus errors o culpen als altres d’aquests i

sobretot tenen una autoestima molt baixa, i acostumen a tenir sentiments depressius.

Els nens hiperactius es desmotiven amb molta facilitat ja que han de realitzar un esforç

més gran per mantenir la seva atenció, i sovint no aconsegueixen el que s’havien

proposat, i per tant tot l’esforç que fan no haurà servit de res.

També és important la seva necessitat de cridar l’atenció, i per això molts cops

desobeeixen les ordres dels adults, encara que això sigui la causa d’un càstig.

També tenen dificultats d’aprenentatge, però això no vol dir que tots els nens

hiperactius tinguin trastorns d’aprenentatge, simplement que com tenen problemes

 16  

d’atenció, concentració... els dificulta l’aprenentatge. Algunes dificultats que poden

tenir són:

- Dificultat a l’hora de comprendre la lectura: es mengen paraules a

l’hora de llegir un text, substitueixen unes lletres per unes altres, la

seva comprensió lectora és deficient...

- Dificultats a l’hora de fer càlculs i en la resolució de problemes

matemàtics: Quan els càlculs matemàtics són mecànics, com ara

multiplicar xifres senzilles o càlcul mental ho saben resoldre, però no

quan aquestes multiplicacions o sumes es compliquen. Per exemple

quan “te n’emportes una” per sumar-la a la següent, no ho saben fer.

A més a més, tenen dificultats a l’hora de fer problemes matemàtics si

aquests no són representats de manera gràfica (ja sigui amb un petit

dibuix). També llegeixen massa ràpid els enunciats dels problemes, el

que fa que sovint no entenguin el que se’ls demana.

- Dificultats amb l’escriptura i coordinació: Escriuen amb dificultat, la

seva lletra és dolenta o no s’entén, quan pinten una figura surten de la

“línia” quan la limita i també tenen dificultats a l’hora de cordar-se les

sabates.

- Dificultats per seguir les instruccions i mantenir la motivació:

Quan la informació que se’ls dóna abans de començar una activitat és

global els és més fàcil dur-la a terme, el seu rendiment millora amb la

presència d’un adult a l’habitació, encara que aquest no estigui atent a

la feina que el nen està realitzant.

 17  

5. Diagnòstic  

Habitualment són els pares els que manifesten que no poden o no saben manejar el

comportament del seu fill, però els mateixos mestres també poden donar la veu

d’alerta quan detecten que el seu alumne no segueix el ritme esperat a la classe o que

presenta seriosos problemes de comportament. Per tant, els pares i els professors són

els que han de “detectar-ho”, però necessiten l’ajut d’un professional per assegurar-se

de què li passa al nen i per tant, poder conèixer la millor manera d’afrontar-ho i tractar-

lo.

Als pares i als professors, el que els ha de cridar l’atenció, o si més no en el que s’han

de fixar, és en la falta d’atenció i la impulsivitat o hiperactivitat del nen. D’altra banda,

que un nen tingui aquests dos símptomes no vol dir amb seguretat que tingui TDH

amb dèficit d’atenció, per això cal l’ajuda d’un professional. També s’ha de tenir en

compte que els dos símptomes poden aparèixer per separat.

És important que el diagnòstic no el faci ningú que no sigui un professional coneixedor

del tema. Aquests “professionals coneixedors del tema” són els que es dediquen, dins

del marc clínic, a la salut mental: psicòlegs clínics i psiquiatres, encara que també

poden establir aquest diagnòstic neuròlegs, pediatres, neuropediatres,

neuropsicòlegs...

Per establir aquest diagnòstic, el professional haurà de recollir informació dels pares

sobre el comportament del nen, dels mestres sobre el seu comportament i rendiment

comparant-lo amb els altres nens de la seva mateixa edat i del mateix nen sobre com

es veu a si mateix. Per aconseguir saber tot això, és habitual que el professional faci

respondre un o més qüestionaris (amb preguntes sobre el nen) als pares, mestre/a

(tutor) i al mateix nen per obtenir més informació, sobretot per tal de poder descartar

que els problemes de rendiment escolar o de comportament que presenta siguin

deguts a altres qüestions. Generalment se li passa un test d’intel·ligència i uns altres

per valorar el rendiment. El procediment idoni seria que, a l’hora d’establir els

diagnòstic, es el següent:

 18  

- Fer una valoració psicològica : per establir les capacitats i les

limitacions del nen.

- Fer una valoració mèdica: per descartar o confirmar malalties que

poguessin explicar els símptomes que presenta el nen.

- Fer una valoració psicopedagògica: per valorar el risc o no de fracàs

escolar. El psicòleg i/o metge especialista també haurà de valorar la

presència o no d’altres trastorns associats.

Molts professionals fan servir, com a punt de referència, els criteris que proposa

l’Associació Americana de Psiquiatria (APA). Aquests criteris es coneixen a través d’un

test. Juntament amb aquest test, l’APA publica un manual on es recullen tots els seus

criteris.

Aquests criteris proposats per l’APA, són per diagnosticar trastorns psicopatològics. El

manual rep el nom de Manual de diagnòstic estadístic (DSM-IV)

Els professionals que segueixen els criteris de l’APA, han de seguir aquests dos

passos per objectius a l’hora de diagnosticar un TDA amb Hiperactivitat:

1- Respondre les preguntes del Test (Annex Nº1)

2- Valorar les respostes i comparant-les amb els criteris que el DSM-IV considera

necessaris per “sospitar” l’existència del TDA amb Hiperactivitat.

Aquests “criteris” que el DSM-IV considera que ha de complir un nen perquè pugui ser

diagnosticat de TDAH són:

1- De l’apartat de Desatenció del test, el nen ha de manifestar sis o més de sis

dels símptomes que apareixen en aquest apartat, és a dir sis o més respostes

amb SÍ.

Dels apartats d’hiperactivitat i impulsivitat del test, el nen ha de manifestar sis o

més de sis els símptomes que apareixen en els dos últims apartats

conjuntament.

 19  

Tant els símptomes de l’apartat de desatenció com el d’hiperactivitat i

impulsivitat, s’han d’haver observat durant més de sis mesos i amb una

intensitat que no és pròpia d’un nen de la seva edat.

2- Alguns dels símptomes d’hiperactivitat-impulsivitat o desatenció del test, han

pogut estar presents abans dels 7 anys d’edat.

3- Algunes de les alteracions provocades pels símptomes s’han de presentar en

dos o més ambients, és a dir l’escola i a casa.

4- Han d’existir proves clares d’un deteriorament clínicament significatiu de

l’activitat social i acadèmica.

5- Els símptomes poden aparèixer de forma aïllada o associats a altres trastorns.

Encara que aquests siguin els cinc punts que APA troba necessaris per

diagnosticar TDAH, no vol dir que un nen del qual en desconeixem la història

passada, o que és massa petit per mostrar un deteriorament de la vida social o

escolar, no pugui ser diagnosticat o intervingut terapèuticament. Al fer aquest

test es poden donar tres casos:

a. Que el resultat sigui “negatiu” ja que el nen té menys de sis respostes

SÍ en cada un dels apartats. En aquest cas no cal seguir cap mena de

tractament.

b. Que tingui més de sis respostes SÍ en cada un dels apartats, però que

no compleixi alguns criteris que APA considera necessaris. En aquest

cas ha de ser avaluat i és convenient que també sigui tractat.

c. Que el nen compleixi tots els requisits. En aquest cas, el nen encara ha

de realitzar una exploració més completa per determinar si realment és

un nen amb TDAH.

Aquesta “exploració més completa”, normalment, és un qüestionari anomenat

Qüestionari de Conners. Aquests qüestionaris es van elaborar l’any 1969, per

avaluar les millores dels nens hiperactius amb tractament. L’any 1997 Farré Riba i

Narbora va elaborar una versió en castellà de les “escales de Conners”.

 20  

Aquest qüestionari sembla ser que cada cop és més usat pels especialistes, i per tant

més útil. L’únic problema és que no hi ha “un qüestionari per nenes”, ja que els nens i

les nenes se’ls ha de diagnosticar de manera diferent.

Hi ha dues classes de qüestionaris, per pares i per professors. Hi ha diferents formes

de valorar-ho segons el test que estiguis fent.

Professors:

Escala abreviada de Conners per professors

Res Poc Bastant Molt

1. Té excessiva inquietud motora

2. Té explosions impredictibles del mal geni

3. Es distreu fàcilment, té escassa atenció

4. Molesta freqüentment a altres nens

5. Té aspecte d’enfadat

6. Canvia bruscament el seu estat d’ànim

7. Intranquil, sempre amb moviment

8. És impulsiu i irritable

9. No acaba les feines que comença

10. Els seus esforços es frustren fàcilment

TOTAL:

La manera de valorar-ho es fa seguint aquests passos:

- Han de respondre amb una creu en quin grau presenta el seu alumne

cada una de les conductes que apareixen en el qüestionari.

- Han d’assignar a cada resposta els següents punts: Res...0 punts,

Poc...1 punt, Bastant...2 punts, Molt...3 punts.

- Després s’han de sumar les puntuacions obtingudes.

La puntuació que han de seguir els professors és:

1. Nens entre 6-11 anys: una puntuació major de 17 és una sospita de Dèficit

d’Atenció amb Hiperactivitat.

 21  

2. Nenes entre 6-11 anys: una puntuació major a 12 és una sospita de Dèficit

d’Atenció amb Hiperactivitat.

Pares:

Escala abreviada de Conners per a Pares

Res Poc Bastant Molt

1- És impulsiu i irritable

2- Plora sovint

3- És més mogut del normal

4- No pot estar quiet

5- És “destructiu” (roba, joguines...)

6- No acaba les coses que comença

7- Es distreu fàcilment, té escassa atenció

8- Canvia bruscament els seus estats d’ànim

9- Els seus esforços es frustren fàcilment

10- Acostuma a molestar als altres nens

TOTAL:

La manera de valorar-ho es la mateixa que la dels professors, i els punts també. En

canvi, el que canvia, és la puntuació.

1. Per nens entre 6-11 anys: una puntuació major a 16 és una sospita de Dèficit

d’Atenció amb Hiperactivitat.

2. Per nenes entre 6-11 anys: una puntuació major de 12 és una sospita de

Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat.

En els dos casos, si la puntuació final és major a la indicada, és convenient que el vegi

un especialista ja que així s’evitaran molts problemes si el nen es detectat a temps. La

intervenció és més eficaç quan el nen té menys edat.

També s’ha de valorar la Hiperactivitat motriu. Aquesta valoració depen de dos

aspectes fonamentals: per una part saber diferenciar entre hiperactivitat normal en els

primers anys de desenvolupament, i per una altra part la tolerància dels avaluadors a

la activitat dels nens. Aquest últim punt és molt important ja que un avaluador tolerant

 22  

pot interpretar com normal una conducta motriu activa, mentre que un altre podria

valorar-la com una conducta hiperactiva.

Per poder acceptar que el nen sí que té les conductes d’Hiperactivitat motriu del

DSM-IV i per tant això correspon a un TDAH, hem de descartar que aquests

símptomes puguin aparèixer per altres motius com per exemple: immaduresa,

deficiència mental, ansietat, gelosia, depressió infantil... Si la intensitat dels símptomes

es pot atribuir, per exemple, a la gelosia es dirà que el nen presenta un “quadre

genotípic important”, però si la intensitat dels símptomes supera el comportament

normal d’un nen gelós, es dirà aleshores que el nen presenta TDAH amb problemes

de gelosia.

Aquesta distinció l’ha de fer un especialista, però els pares i els professors han

d’observar com és comporta el nen i determinar si l’origen del comportament d’aquest

es la falta de control, hiperactivitat, o simplement un problema de disciplina o la

necessitat de cridar l’atenció. Perquè l’especialista pugui esbrinar-ho, una ajuda

fonamental per ell és la observació directa en l’ambient natural del nen, o la recollida

d’informació a través dels pares.

Una proba que es fa per avaluar el grau de control del nen, és comprovar si pot estar

molt temps amb els ulls tancats. Els nens amb TDAH, normalment, els costa més del

normal estar amb els ulls tancats una llarga estona, i els que aconsegueixen, ho fan,

fent un gran esforç.

Aquesta prova normalment es planteja com un joc i sobretot com una competició, amb

un premi final si ho fa bé, i el temps que ha d’estar amb els ulls tancats és,

aproximadament, de 4 minuts. El que s’ha d’observar és si el nen estreny els ulls fort,

si fa moviments amb la boca, obre i tanca els ulls...La persona que ha de realitzar la

prova ha de ser algú que no estigui implicat emocionalment amb el nen, ja que el seu

comportament dependrà excessivament de la relació que tinguin.

Una vegada fets els test i proves necessàries i alertats sobre la sospita del TDAH, és

necessari que es confirmi el diagnòstic i poder determinar en quin grau i en quins

aspectes/àrees afecta aquest problema de forma individual. Això es fa mitjançant

l’exploració psicopedagògica, que ens permetrà fer:

 23  

- Un diagnòstic diferencial: que ajuda a saber fins a quin punt tots els

símptomes detectats poden arribar a ser TDAH o un quadre

simptomatològic diferent (gelosia, depressió infantil...).

- Un diagnòstic de posició: un cop confirmada l’existència del TDAH,

queda per determinar quina manera afecta el nen i sobretot en quines

àrees. Per saber això, el psicòleg o el pedagog ha de fer una sèrie de

preguntes:

-Presenta retard escolar per haver perdut base acadèmica?

-En aquest cas, quines són i on presenta aquestes “llacunes” acadèmiques?

-Sap escriure, calcular i llegir en un nivell bàsic?

-és capaç de mantenir atenció a algunes feines que necessiten atenció contínua? I

d’atenció selectiva?

-Com respon a la frustració, s’enfada, es deprimeix o ho intenta de nou?

-És capaç d’autoavaluar-se?

Per respondre aquestes i moltes altres preguntes, l’especialista ha de fer una

exploració completa en la qual i hagi tantes proves com facin falta. Algunes de les

proves més freqüents són:

Proves intel·lectuals:

Aquestes permeten determinar si hi ha retard mental i a més, com que estan formades

per trencaclosques, laberints, vocabulari...són molt útils per valorar les capacitats del

nen. Permeten comparar, no només el rendiment intel·lectual del nen respecte a altres

nenes de la seva edat, sinó també el seu propi rendiment en cada una de les proves.

Proves pedagògiques:

Serveixen per valorar el nivell escolar del nen: Està en el curs adequat en totes les

àrees? El que ens interessa conèixer, entre altres aspectes, és:

o El nivell de lectura ràpida: és a dir el número de paraules que llegeix per

minut i exactitud lectora; si es deixa paraules, si ha de seguir amb el

dit...

 24  

o El nivell d’automatització de la lectura: per exemple, si fa errors a l’hora

de llegir paraules llargues o poc freqüents...

o Nivell de comprensió lectora: es comprova si es cansa amb facilitat, si

per la idea global del text, si es fixa en detalls irrellevants...

o La qualitat de la cal·ligrafia: si el nen és capaç de fer una lletra

adequada i ordenada. Molts nens amb TDAH poden fer una bona

cal·ligrafia si estan únicament atents en la forma de la lletra, la

grandària... però, si estan fent un problema de matemàtiques, fent una

redacció o seguint un dictat no ho poden fer, ja que han de parar

atenció en altres coses que l’escriptura.

o Nivell d’ortografia: si el nivell d’ortografia és basic o l’adequat a la seva

edat. L’estudi de les regles ortogràfiques no és sempre el millor sistema

per corregir la falta de nivell.

o Càlcul matemàtic automàtic: per saber si el nen suma, resta i resol

algunes operacions senzilles mentalment o, al contrari, utilitza els dits

per fer-ho.

o La qualitat de les estratègies de solució de problemes matemàtics: si

llegeix malament els enunciats; no és capaç de representar el problema

gràficament...

o Els hàbits d’estudi: si és capaç de posar-se a estudiar sol, si necessita

estudiar acompanyat, si es sap organitzar el temps durant la setmana o

estudia l’últim dia, el temps que aconsegueix mantenir-se assegut a

taula...

o La capacitat de resumir la idea principal del text: cal saber si el nen sap

llegir un text i explicar-ne la idea principal.

o La capacitat per definir conceptes i la riquesa de vocabulari.

 25  

Proves cognitives:

Aquestes permeten determinar les alteracions en els processos cognitius, però no

valoren el rendiment d’aquests processos. Els qüestionaris que acostumen a utilitzar

s’anomenen: Lloc de control respecte a situacions acadèmiques o interpersonals

i aquests mesuren el grau en que el nen percep l’èxit o el fracàs a l’escola o en

situacions personals, i també el grau de control que té sobre ells, és a dir, si el nen

percep que ell mateix pot canviar aquesta situació o no.

Els estils cognitius: hi ha tres estils de funcionaments cognitius, per tant els

especialistes hauran de valorar els tres estils:

• L’estil cognitiu dependent-independent del camp perceptiu: aquest estil es

mesura a través del “Test de figures emmascarades per nens”. 3

En aquestes proves s’ensenyen al nen unes làmines amb dibuixos (una grua,

un pallasso...) i se li demana que localitzi a dintre d’aquesta mateixa figura, una

de més senzilla que està amagada.

Per trobar-la, el nen ha de

deixar d’imaginar-se el dibuix real, i

això farà que centri la seva atenció

en localitzar la petita figura

amagada.

• Estil cognitiu Reflexiu impulsiu: per determinar si un nen té aquest estil

cognitiu s’utilitza un test denominat “Test d’aparellament de figures Familiars”4

En aquest test se li mostren al nen 20 làmines amb dibuixos. En cada una

d’elles apareixen sis dibuixos molt similars, entre els quals el ne ha de trobar el

que és realment idèntic al model que se li presenta.

3. CEFT de Witkin, Oltman, Raskin i Karp, 1982 4. Cairns y Cammock, 1978

 26  

Durant l’estona que el nen està fent el

test, l’avaluador haurà de mirar el

temps que triga a donar la primera

resposta. Quan el nen digui la primera

resposta se li comunicarà si ha

encertat o a fallat. En cas de que hagi

fallat se li donaran totes les

oportunitats necessàries fins que

encerti. Cal anotar el número d’errors

que fa.

Segons el rendiment del nen a la prova es pot arribar a les següents conclusions:

o Si comet molts errors i respon molt ràpid, es considera que té un

funcionament Ràpid-inexacte (impulsiu)

o Si comet pocs errors i respon molt ràpid, es considera que té un

funcionament Ràpid-exacte (molts nens superdotats procedeixen d’aquest

mètode)

o Si el nen comet molts errors i respon molt lentament, es considera que

procedeix malament per Falta d’atenció o estratègies dolentes

d’exploració (utilitza molt temps per fer una cosa, però no en treu profit)

o Si el nen comet pocs errors i respon molt lentament, es considera que té un

funcionament Lent-exacte (una lenta però bona execució, o per evitar el

nerviosisme que li provoquen les respostes errònies).

• La flexivitat i rigidesa cognitiva: aquesta s’avalua amb l’STROOP, o “Test de

Colors i Paraules”. 5

Aquesta mesura l’habilitat per ignorar distraccions respecte a l’estímul rellevant que se

li presenten al nen, a la vegada que valora la capacitat per eliminar les respostes

verbals que siguin incorrectes.

 27  

Aquest test consta de tres proves a realitzar amb tres làmines diferents:

La primera prova: conté el nom dels colors vermell, verd i blau, impresos en tinta

negre. El nen haurà de llegir els noms dels colors impresos en tinta negre durant 45

segons. S’han d’anotar els encerts.

Exemple:

Vermell Blau Verd Blau Verd

Vermell Verd Vermell Verd Blau

La segona prova: està formada per files d’ “X” impreses en diferents colors (vermell

blau i verd). Es demana al nen que digui els colors amb els quals estan impreses les

“X”. També se li concedeix 45 segons i s’anoten els encerts.

Exemple:

X X X X X X X X X X X X X X X

La tercera i última prova: conté els noms dels colors, per exemple (vermell, verd i blau)

impresos en un color diferents al que li correspon a la paraula escrita, i el nen haurà de

dir el color de la tinta amb la qual està escrita la paraula, per exemple, si la paraula és

“BLAU” i aquesta està impresa amb verd, el nen haurà de dir “verd”.

Exemple:

Verd Blau Vermell Blau Verd

Vermell Verd Blau Vermell Blau

5. C.J Golden, 1994

 28  

6. Tractament  

Hi ha una sèrie de punts que un tractament ha de complir perquè sigui adequat:

- El tractament s’ha d’elaborar de forma individualitzada a partir de la

informació que hi ha al diagnòstic prèviament fet. Per tant, aquest

diagnòstic, no només s’ha de reduir a determinar quin trastorn té el

nen, sinó que haurà d’anar més enllà per poder valorar de quina

manera està afectant aquest trastorn en cada un dels aspectes de

desenvolupament del nen.

- Ha d’incloure tots aquells dominis en què el nen hiperactiu manifesta

algun problema, ja sigui: Cognitiu (com resol els problemes, quin és el

seu estil de funcionament cognitiu...). Emocional (el tipus de reaccions

emocionals que s’observen després d’una experiència frustrant,

l’existència a no d’actitud depressives, ansietat...). Comportamental

(l’existència de problemes de conducta i de quin tipus, els hàbits

d’estudi, la hiperactivitat motriu...)

- Determinar en quina mesura, aquestes dificultats, afecten l’àmbit

escolar i social: especificar de quina manera afecta la seva base

acadèmica, el nivell de comprensió lectora, l’agilitat del càlcul mental...

Valorant la seva situació amb nens de la seva mateixa edat.

L’agressivitat, com soluciona els problemes que té amb els

companys...

- Ha d’estar enfocat des d’un punt de vista personal (dirigit al nen),

escolar, (amb tècniques dissenyades per l’aula), i familiar (amb

assessorament educatiu i programes específics per pares).

Des del punt de vista de la intervenció hi ha dos tractaments que han demostrat major

efectivitat en la hiperactivitat infantil. Aquests dos se solen aplicar de forma conjunta,

ja que així són més eficaços, però també es poden aplicar per separat.

 29  

6.1. El tractament farmacològic

Com ja he comentat de l’apartat de “causes del TDAH”, es creu que la causa d’aquest

trastorn és d’origen neurològic. Anys d’investigació han confirmat que la utilització de

fàrmacs estimulants produeix l’augment de les catecolamines (grup de substàncies,

entre elles l’adrenalina i la noradrenalina, que són sintetitzades a partir de l’aminoàcid

“triosina”). El tractament fa que els nens hiperactius mantinguin millor atenció i

redueixin l’activitat motriu.

Aquest fàrmacs no eliminen el Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat, però redueixen

les seves manifestacions, i faciliten que el nen pugui progressar acadèmicament.

Aquests fàrmacs han de ser recomanats pel neuròleg o el psiquiatra després de

l’estudi individualitzat del nen.

Aquesta teràpia farmacològica és recomanada en nens majors de 5 anys, després

d’haver fet un estricte diagnòstic. Té una duració d’uns dos anys, s’administra en

forma de pastilles que els nens ingereixen abans d’anar a l’escola perquè els efectes

d’aquestes predominin més durant l’horari escolar.

Algunes de les característiques dels tractaments farmacològics:

1. Aquesta medicació redueix la hiperactivitat motriu, l’agressivitat, i millora

l’atenció i la concentració.

2. El seu efecte és limitat.

3. La seva facilitat d’aplicació i els seus efectes immediats, permeten que el en

mantingui el ritme d’aprenentatge i no perdi el curs.

 30  

6.2. El tractament cognitiu – comportamental

La finalitat del tractament del nen hiperactiu és aconseguir que sigui capaç

d’aconseguir per ell mateix una total autonomia: Autonomia en la regulació del seu

comportament (autocontrol, adaptació de les normes...) Autonomia física (hàbits en la

vida diària, ordre, col·laboració...) Autonomia cognitiva (capacitat per seleccionar la

informació rellevant, autoavaluar-se, autocorrecció...) Autonomia emocional (relació

satisfactòria amb les persones que l’envolten...).

Per als nens més petits, serà el terapeuta el que seleccionarà els objectius, les

tècniques, els premis i els càstigs que regularan el manteniment o la desaparició de

determinades conductes. A mesura que el nen vagi madurant, anirà participant més en

aquest programa. Dins d’aquesta gran intervenció hi ha “Tractaments cognitius –

comportamentals”. S’anomena això perquè utilitzen tècniques cognitives i tècniques

comportamentals.

6.2.1. Tècniques cognitives

Algunes d’aquestes tècniques poden ser:

• Oferir models de conducta reflexiva amb l’aplicació de bones estratègies de

solució de problemes.

• Tècniques per aprendre a autoavaluar-se correctament.

• Ensenyar a atribuir, de forma adequada, les conseqüències dels èxits o els

fracassos.

• Utilització d’auto instruccions per aprendre a pensar.

6.2.2. Tècniques comportamentals

La finalitat que tenen aquestes tècniques són que el nen aconsegueixi treballar en la

feina que fa, controlar la impulsivitat...

• Per augmentar conductes positives, el reforç positiu

• Per reduir conductes negatives, el “càstig”

És freqüent que la gent no sigui massa partidària dels fàrmacs per tractar el TDAH.

Per una part els costa creure que un nen amb TDAH, una medicació estimulant

 31  

produeixi una sensació de relaxació i concentració. Per altra banda, tenen la sensació

de modificar artificialment al nen.

A Alemanya, un neurobiòleg (Gerald Hüther) ha portat a terme un experiment únic:

Aïllar a onze nens amb TDAH durant 8 setmanes, al cim d’una muntanya privats dels

medicaments i pastilles que solien prendre. En aquest article de la revista “XLSemanal

– Dominical” anomenat “Tiempo de despertar” en la qual ha trobat aquest cas, hi ha

diverses opinions sobre els fàrmacs manifestades pels mateixos nens que els prenien.

Un d’ells diu que “la pastilla fa que estigui trist” i també que no tingui ganes de menjar.

Aquest nen vol oblidar la pastilla, no se la vol prendre mai més, i per això ell i deu

companys més estan en aquest prat dels Alps, sense televisió ni videojocs, ni

escoles... fins i tot sense llits!, ja que dormen en matalassos al terra. No tenen res del

que tenien a casa seva, i per tant això els ajuda a conèixer-se més a si mateixos, i a

intentar mantenir una relació amb els seus companys.

El mateix Gerald, ha pogut comprovar que el comportament dels nens, en aquella

muntanya dels Alps, no s’assembla en absolut al que deien els informes de cada un

d’ells. Serà que no tenen cap pressió, ni professors enfadats, ni pares... o és cosa de

la medicació?

Quan els nens, després de 8 setmanes, es retrobaren amb els seus pares, diuen que

volen tenir una vida millor amb ells, fins i tot hi ha una nena, Janis, que afirma que és

“més forta de cap”.

Els pares manifesten que, després d’un temps d’haver tornat, que els seus fills no es

comporten com ho feien abans. “És com si el meu fill hagués nascut un altre cop”,

deien.

 32  

7. El  nen  amb  TDAH  i  dificultats  d’aprenentatge  

La majoria de nens diagnosticats amb TDAH, acostumen a tenir un nivell acadèmic

molt inferior al que s’espera per l’edat i la intel·ligència. Aquest baix nivell acadèmic és

degut a que la hiperactivitat, la impulsivitat i la dificultat d’atenció no ajuden a mantenir

un bon procés d’aprenentatge. En els àmbits on solen tenir més dificultats són la

lectura, l’escriptura i els càlculs matemàtics.

7.1. Les dificultats de lectura  

- Omissió: Oblida llegir una lletra, síl·laba, paraula o fins i tot una frase

sencera.

Ex: “ El meu germà canta dos cop_ “

- Addicions: Afegeix lletres, síl·labes o paraules al text que està llegint.

Ex: “ Les casa dels meus tiets ”

- Substitucions: Llegeix una lletra, paraula o síl·laba en comptes d’una

altra.

Ex: “ Vaig apropar-me al gos amb cert tambor “ (en comptes de

temor).

Què es pot fer?

Per aquests tres casos, el que s’acostuma a fer, és premiar al nen cada tres, quatre o

cinc paraules llegides correctament. Això incrementarà l’atenció que posa a la lectura i

per tant els errors es reduiran.

 33  

- Dificultats davant d’alguns grups consonàntics: com ara tr/bl/pr

Què es pot fer?

Aturar-se diàriament tan sols uns minuts, a llegir targetes que continguin paraules amb

aquests grups consonàntics. Es juga a visualitzar les lletres i a representar-les per

escrit, sobre la taula, amb el dit...

- Comprensió lectora deficient: comprensió deficitària de les

instruccions que acompanyen els textos que llegeix.

Què es pot fer?

Utilitzar un metrònom, començant amb una velocitat molt lenta i anar augmentant-la.

En el cas de la lectura precipitada, que no respecta els signes de puntuació, es pot

marcar la norma “deixarem un temps per la coma, 2 pel punt i 3 pels punts i a part.”

Els acords, aquí, també podem tornar a ser molt efectius. Saber prèviament quina part

del text haurà de llegir incrementarà el seu nivell d’atenció a la lectura.

 34  

7.2. Les dificultats d’escriptura

- Unió de paraules: Ex. Aveure

- Fragmentacions: Ex. Des prés

- Addició de lletres: Ex. Trornar

- Omissió de lletres, síl·labes o paraules: Ex. Les case__.

- Substitució de lletres, síl·labes o paraules: Ex. Llallus (iaios)

Què es pot fer?

Es treballarà la cal·ligrafia amb “pautes”, o amb adaptadors, (llapis o bolígrafs per

millorar el traç). Sovint també caldrà corregir la postura del nen o la manera d’agafar el

llapis.

En el moment que el nen ha acabat d’escriure, es corregirà el text davant del nen i

observarem el número de paraules escrites incorrectament identificant-li el lloc on ho

ha fet bé. Es pot utilitzar un retolador fluorescent per marcar-les i poder contar-les

després.

- Els nens amb TDAH sovint fan moltes faltes ortogràfiques, ja que els

costa memoritzar les normes ortogràfiques, i quan ho han fet, a causa de la

seva falta d’atenció, no es recorden de posar-les en pràctica.

Què es pot fer?

Treballar el vocabulari, de manera visual, com per exemple associar paraules amb

dibuixos, fent jocs com el “penjat”, elaboració de diccionaris propis...

 35  

7.3. Les dificultats de càlcul matemàtic

- Pobre comprensió dels enunciats: ja que, segurament, no han llegit de

manera impulsiva, o no han parat prou atenció quan estava llegint.

Què es pot fer?

Autoinstruccions: és a dir, escriure l’enunciat per l’exercici referint-se a ell.

Ex. “Davant del problema, subratllo les dades i encerclo la paraula clau”

- Dificultat a l’hora d’identificar l’operació a realitzar

Què es pot fer?

Es pot fer una taula que ajudi a comprendre el significat de les operacions:

Sumar = POSAR coses (+)

Restar = TREURE coses (-)

Multiplicar = POSAR coses (+) MOLTES VEGADES (x)

Dividir = REPARTIR coses (:)

Se li poden fer exercicis on només hagi de trobar quina és l’operació que ha de fer,

sense acabar de completar el problema. També pot ser que els errors apareguin per

descuit o impulsivitat a l’hora d’utilitzar el signe correcte, com per exemple canviar de

signe a l’hora de passar les dades al full per procedir a fer l’operació. En aquest cas,

és útil relacionar cada operació amb un color:

(+) de color verd

(-) de color vermell

(x) de color blau

(:) de color taronja

I després pintar les operacions, perquè el nen se’n recordi.

- Dificultats per entendre els conceptes matemàtics: un exemple és quan

un nen petit s’inicia en la resolució dels problemes matemàtics pot tenir

dificultats per entendre’l si les dades que se li donen són molt elevades o

 36  

molt llunyanes a la seva realitat més propera, és a dir el que coneix. Per

això és normal que els primers enunciats siguin com: “La Maria té 2 gats i la

Xènia 1, quants gats tenen entre les dues?”.

A mesura que els nens creixen, aquesta “realitat més propera” també va

creixent. Quan ens trobem amb un nen que es perd en aquesta realitat,

el que s’haurà de fer és tornar enrere i convertir aquelles xifres

llunyanes i àmplies en unes petites i properes.

Què es pot fer?

Manipular els problemes amb materials, com ara cigrons, boletes, caramels o també

representar gràficament les dades mitjançant un dibuix. Això l’ajudarà a comprendre

conceptes com ara: unitat, dotzena, unitats de mesura, centenes... i també entendrà

les operacions, ja que amb el material es podrà repartir, treure, posar... de manera

material.

Una estratègia que s’ha mostrat molt efectiva amb els nens amb TDAH per treballar la

resolució dels problemes matemàtics, és aplicar autoinstruccions com la següent (una

adaptació del model de Kendall i col. 1980):

Podem utilitzar aquest senyal quan el nen s’hagi d’aturar a pensar abans de procedir a

fer qualsevol cosa. Aquest senyal. Que es pot fer amb paper o cartró, té escrits al

darrera els següents passos:

1. PARO: <<deixo el llapis sobre la taula, encara no el

necessito>>.

2. MIRO: “Observo tot el full i llegeixo tot el que hi apareix”

3. DECIDEIXO: “subratllaré les dades i buscaré la paraula

clau que em diu el que haig de fer... crec que és una suma”

4. SEGUEIXO: “ara ja puc agafar el llapis i fer el que he

decidit: faré una suma”

5. REPASSO: “torno a fer l’operació més a poc a poc,

comprovant el resultat i em pregunto si aquest té sentit”.

 37  

Prèviament, el nen ha après què significa cada un dels passos. (Annex nº2 i l’Annex

nº3 són models d’autoinstruccions)

- Dificultats amb el càlcul: Els errors que podem trobar, normalment seran

causats per una resposta impulsiva, fins i tot davant d’operacions molt

senzilles. El que caldrà oferir-los serà més temps per pensar, crear l’hàbit

del repàs i que aprengui a rectificar.

Què es pot fer?

Que el nen faci diàriament una sèrie d’operacions de càlcul molt simples (3+1, 4+2,

...), per reduir l’ús dels dits com a estratègia de càlcul.

També pots representar els números mentalment, ja sigui jugant a visualitzar palets:

començo dient el número més gran i afegint-hi els palets que veig mentalment i

continuo comptant. (9+4, dic el 9, veig un palet i dic el 10, veig un altre palet i dic el 11,

i així fins afegir-hi 4 palets).

En aquests exercicis també és molt important premiar o elogiar al nen quan identifica

els errors, desprès de repassar les operacions.

 38  

8. La  comunicació  escola  –  família  d’un  nen  amb  TDAH  

Les dos parts (escola i família) han d’estar compromeses al cent per cent en el procés

educatiu de l’alumne amb TDAH. Ha de treballar conjuntament pactant pautes

d’actuació comunes com a resposta a comportaments concrets del nen. Es a dir,

pactant castics i recompenses de manera que un mateix comportament tingui les

mateixes conseqüències a casa i a l’escola.

La comunicació família escola ha de ser en les dues direccions, pares i escola han de

compartir ens canvis en el comportament del nen i les estratègies a seguir. Es molt

important que el nen no hi sigui davant en el moment de parlar d’ell ja que, a part de

perjudicar la seva autoestima, pot haver-hi discussions que desautoritzin a una de les

dues parts. Es important no mostrar desacord davant del nen.

Amb el treball conjunt de la família i l’escola es pot aconseguir que un nen amb TDAH

sigui feliç, no fracassi davant de qualsevol obstacle o situació, i augmenti la seva

autoestima.

L’objectiu principal es l’estabilitat emocional del nen, per tant l’escola ha d’informar als

pares de les mesures que pren amb el seu fill (apropar la taula del nen a la del

professor, donar-li algun registre de comportament perquè ell mateix apunti les seves

millores...) i la família ha d’informar a l’escola de com és el seu ambient familiar i del

canvis que es puguin produir (si hi ha algun problema a casa, si han demanat ajuda a

un especialista...)

Si aquesta comunicació es respecta per les dues bandes i es sincera es mes probable

que el nen millori, que no depengui d’una medicació per poder realitzar les seves

tasques i que pugui mantenir una bona relació social amb el seus amics i el seu

entorn.

Desgraciadament en molts casos aquesta comunicació no hi es o no es tant sincera o

constant com hauria de ser. Això comporta greus problemes pel nen i li crea dubtes

respecte a la seva actitud i comportament (“ho vaig be?” “ho faig malament?”, “què he

de fer?”). Una actuació comuna por evitar errors difícils de reparar en un futur.

 39  

9. Pautes  que  ha  de  tenir  en  compte  un  professor  amb  el  seu  alumne  de  TDAH  

El professor té un paper molt important en el desenvolupament d’un nen, per tant ha

de saber actuar davant d’un nen amb TDAH.

L’aula és el lloc on el nen està la major part del seu temps, i és necessari adaptar-se a

les necessitats del nen. Hi ha diferents estratègies i tècniques per facilitar el treball del

professor dins de l’aula que serviran per millorar la conducta i el rendiment dels nens

amb TDAH:

A la classe:

• Quan el mestre doni instruccions, cal que hi hagi contacte ocular o proximitat

física amb el nen, ja que així facilita que hi pari atenció. Aquestes instruccions

s’han de donar de manera ordenada, curta, i amb un llenguatge positiu. Quan

aquestes instruccions es compleixin correctament, s’elogiaran immediatament.

• Quan el mestre expliqui els continguts acadèmics, ho ha de fer de manera

motivadora i dinàmica, fomentant la seva participació. Les explicacions han

d’estar organitzades, i el professor s’ha d’assegurar que l’alumne ho ha entès

correctament.

• A l’hora d’assignar deures i tasques, si la feina és molt llarga, s’haurà

d’entregar de manera fragmentada. Per exemple, si el professor entrega a

classe una feina de quatre preguntes, al nen amb TDAH li dirà “ fes la primera

pregunta. Quan acabis véns i me l’ensenyes” . D’aquesta manera el professor

estarà ajustant la demanda dels deures a la capacitat d’atenció del nen, i el

motivarà, ja que acabar una sola pregunta és assequible per ell, no ho deixarà

només començar, tindrà clar quin és el seu objectiu o intentarà acabar-la aviat

perquè sap que aquest és el seu objectiu. També ajudarà al nen a descansar,

ja que quan li vagi a ensenyar la feina s’haurà de moure i descansar d’estar

assegut. A més estarà reforçant-lo i prestant-li atenció amb més freqüència.

 40  

Quan el nen ha acabat la primera pregunta, se l’anima a realitzar la segona, i

així successivament. També pot ser útil l’ús de contractes (Annex nº4).

• Caldrà ignorar les conductes incorrectes que es produeixin amb molta

freqüència i s’hauran de reforçar, amb atenció, les correctes. Per exemple:

ignorar el nen quan s’aixeca per cridar l’atenció del professor i, en canvi,

apropar-se i mirar el que està fent quan estigui treballant.

• Les normes de la classe, s’han de presentar per tots els alumnes, no només

pel nen amb TDAH. S’ha de dir la norma, la conseqüència d’aquesta i la causa:

“No es pot jugar a pilota a classe perquè es poden trencar les coses. Per tant,

qui ho faci li prendré la pilota durant una setmana”.

• També s’ha d’intentar evitar aquelles situacions que el professor sap que el nen

amb TDAH no pot controlar, per exemple les esperes a la cua del menjador.

• Cal recordar, i és molt important, que no es poden canviar totes les seves

conductes al mateix temps, per tant s’haurà de començar per les més fàcils de

modificar, ja sigui perquè són clares i senzilles, o perquè només depenen del

professor, no dels pares.

• S’ha d’evitar la competició d’uns nens contra uns altres.

• També són importants els premis perquè les conductes positives dels nens

augmentin (treballar asseguts, no cometre errors, jugar sense barallar-se...)

però en aquest cas les recompenses materials no són gaire factibles. Per tant

les seves recompenses poder ser: privilegis a la classe (esborrar la pissarra,

tancar la taula, repartir el material, quedar-se a recollir amb el professor...),

dedicar especial atenció a un alumne, donar punts individuals, donar punts

grupals...

Entorn de treball:

El professor ha d’adaptar aquest entorn de treball perquè el nen pugui donar el màxim

d’ell mateix. Quan dient “adaptar” ens referim a modificacions en l’espai, distribució

dels mobles, localització de les taules... per exemple:

 41  

• El nen amb TDAH ha de tenir la possibilitat de treballar sol, en una taula

apartada, quan necessiti concentració. També li podem donar l’opció de que

sigui ell que decideixi quan posar-se amb els seus companys, o quan treballar

sol.

• La seva taula ha d’estar situada a prop de la pissarra i en un lloc lliure de

distraccions com ara murals, finestres, mapes...

• Si el nen seu al costat de la taula del professor es podrà controlar millor, però

no amb la intenció de dir-li que treballi quan calgui, ja que seria prestar-li

atenció a una conducta incorrecte, sinó per poder-lo animar quan treballi bé, un

somriure, un “a veure com t’està sortint de bé aquesta lletra”...

• Posar a la porta de la classe un cistell per deixar totes les joguines que porten

de casa, i agafar-les a l’hora del pati, evitarà que tingui temptacions de jugar

amb ells durant l’hora de classe, tant ell com els altres nens.

• Permetre que el nen escolti la classe dret, a vegades pot donar-li un descans a

la seva necessitat de moure’s.

• Decidir que ell és l’encarregat de tancar la classe i a l’hora del pati, por evitar

que empenyi a la fila per ser el primer, ja que ha de sortir l’últim forçadament

per tancar la classe.

• Se li pot col·locar un cartell a la paret on pugui posar gomets o pintar punts

cada cop que acabi una feina.

• Tenir diferents fitxes a la classe per als nens que acaben abans. Això ajudarà a

tenir als “ràpids” controlats i motivar als més “lents” perquè acabin.

• També és important que el mestre ajudi a ordenar l’espai de treball del nen, ja

sigui l’agenda escolar, la carpeta...

 42  

Com ha de ser un professor amb un alumne amb TDAH:

És important que estigui informat sobre les estratègies específiques que pot introduir a

l’aula. També és molt important que cregui i conegui les possibilitats dels seus

alumnes, i intentar adaptar-se en les seves necessitats específiques per, així,

col·laborar en el desenvolupament del seu màxim potencial.

 43  

10. Pautes  que  s’han  de  tenir  en  compte  en  un  nen  amb  TDAH  a  casa  

Els pares són un element imprescindible per l’evolució d’un nen amb TDAH. Aquests

representen la font de seguretat, el model a seguir... dels pares en depèn la bona o

dolenta evolució de la simptomatologia que presenta el nen hiperactiu.

Perquè aquesta evolució vagi a millor, el nen necessita que la seva família tingui unes

normes clares i ben definides. L’ambient de casa ha de ser organitzat, serè, relaxant i

càlid. Els seus pares han de reconèixer el seu esforç i animar-lo, evitant sobreprotegir

excessivament.

Dels pares depèn:

• Coordinar l’intercanvi d’informació entre el professor de l’aula i el

psicopedagog: ja que hem de pensar que la quantitat de medicació que rep el

nen (si en rep), dependrà de l’informe dels pares i els professors sobre el

comportament del nen en les ultimes setmanes. Per millorar aquest canal de

comunicació es poden utilitzar diaris on s’apunten els successos significatius

del dia, on es valora el comportament del nen des de que arriba a casa fins que

se’n va a dormir. EN aquests diaris no és necessari estendre’s gaire ni apuntar-

ho tot. Una altre manera de comunicar-se és utilitzar l’agenda escolar. És molt

important tenir en compte que aquesta agenda, o via de comunicació, també és

compartida pel nen i per tant, els comentaris que s’hi ha de posar hauran de

ser positius o per recordar instruccions, mai per anotar aspectes negatius.

• Proporcionar un ambient familiar estructurat: aquest punt és una de les

condicions més difícils d’aconseguir, ja que la família d’un nen hiperactiu

necessita una organització i una estructuració molt clara, el propi trastorn

dificulta la convivència. És difícil no alterar-se, no mostrar ansietat davant les

dificultats en les que es troba el seu fill, no exigir-li massa en alguns aspectes o

sobreprotegir-lo en d’altres. És important tenir estratègies de prevenció per

evitar un mal comportament.

 44  

Situació Preveure

Anem al dentista i sabem que ens

haurem d’esperar a la sala d’espera.

Ens enduem llapis i quaderns, i alguna

joguina perquè s’entretingui.

Un viatge molt llarg en cotxe. Fem les parades necessàries.

És molt lent vestint-se pel matí i es

distreu amb qualsevol tonteria.

El despertem 15 minuts abans.

• Evitar comportaments que activin al nen. Per als nens amb TDAH no és gens

difícil estar actius en qualsevol moment, però tenen molta dificultat per

controlar-se i relaxar-se. Per aquest motiu són nens més vulnerables a la

influència del seu entorn. Per tant, si l’entorn és estressant (crits freqüents,

ambient desorganitzat) és mols probable que la seva inestabilitat es manifesti

en forma d’hiperactivitat incontrolada.

Els pares poden ajudar a crear un ambient més relaxant, perquè el nen estigui

més tranquil. Per aconseguir aquest ambient cal que els pares no cridin (l’únic

que aconsegueixen aquests crits és alterar al nen), que no li donin masses

ordres al mateix temps ja que no en farà cap. Crear hàbits a casa (com ara

dutxar-se, fregar el bany després de banyar-se, portar la roba bruta a rentar...)

evitarà que els pares hagin d’anar perseguint al nen perquè faci allò que diuen,

els pares no han de raonar en excés el que li demanen, ja que al final el nen es

cansarà. El que s’ha de fer és raonar un cop i si no ho compleix, se li demana

que ho faci sense donar-li cap explicació.

Una cosa molt important, i que cal complir sempre, són els càstigs. Per tant,

només s’ha “d’amenaçar” amb allò que es pugui complir més endavant, i per

aconseguir això el millor és enviar al nen a la seva habitació dient-li que

després ja en parlaran del càstig. D’aquesta manera els donarà temps als

pares a calmar-se i a recapacitar sobre el càstig més adequat.

• Afavorit l’autonomia personal del nen: a molts pares els preocupen els

problemes d’atenció a classe del seu fill, però no se n’adonen que a casa el

sobreprotegeixen massa i això no ajuda a entrenar els processos d’atenció. Per

exemple, si el nen a l’hora de tornar a l’escola tira l’abric a l’entrada, i la seva

mare sempre el va recollint, quan ell el necessita i no sap on l’ha deixat sap

 45  

que obrint l’armari estarà allà dintre per tant no haurà de prestar atenció de on

l’ha deixat anteriorment.

• Crear bons hàbits d’estudi: tots els pares tenen un paper decisiu a l’hora de

crear bons hàbits d’estudi als seus fills. Primer de tot s’ha d’establir una rutina

de treball. Per exemple, fer cada dia dues pàgines del llibret de matemàtiques,

o llegir 2 capítols del llibre de lectura de català.

També és molt important condicionar l’habitació d’estudi, equipar-la amb una

taula on hi hagi llum suficient, on ho hi hagin elements amb els que es pugui

distreure...

El nen també ha d’entendre que ha de treballar sol, per tant és important que

els pares només ajudin als nens quan aquests tenen dubtes, no sempre. És

molt important que se’ls feliciti quan conservin el seu material escolar (llapis,

bolígrafs, gomes...), ja que sovint ho perden.

• Reforçar la seva autoestima: l’autoestima és la manera com ens agrada o no la

imatge que tenim de nosaltres mateixos (autoconcepte). Per aconseguir

reforçar-la el que poden fer és:

o Ressaltar els aspectes positius de la seva conducta: els pares han de

destacar allò en que el nen va millorant i ajudar-lo a acceptar els seus

errors. En moltes ocasions solem destacar el mal comportament dels

nens o bé els comparem amb altres companys de la classe o inclús

amb els seus germans. Cal recordar que els nens hiperactius tenen

moltes més possibilitats de cridar l’atenció pel seu comportament

negatiu i si els pares resten atenció a les petites millores, no les

reforcen, poden estar contribuint a que aquesta atenció que necessita el

nen la trobi per la via negativa, i reforcem els comportaments que volem

evitar.

o Ajudar-lo a autovalorar la seva conducta correctament: a la majoria dels

nens hiperactius els costa reconèixer els seus errors, (igual que molts

nens i adults que no tenen TDAH), i solen analitzar subjectivament les

seves actuacions i les actuacions dels altres i sovint són nens que

acostumen a donar-li la culpa de tot als altres. Això influeix

negativament en la creació d’un autoconcepte adequat, els pares poden

ajudar si intenten fer recordar al nen pas a pas el que ha fet i l’ajuden a

 46  

interpretar la seva conducta i la dels altres, reflexionant sobre quina

altra actuació hauria estat adequada...

 47  

11. Com  millorar  el  comportament  d’un  nen  amb  TDAH?  

Hi ha tres punts clau per fomentar un comportament adequat:

1. Supervisió continuada: passar pel seu costat assegurant-nos de que ha

acabat la tasca, mirant-lo sovint... totes aquestes coses ens ajudaran a

preveure situacions que sabem que es poden convertir en un problema.

2. Tutories individualitzades: aquestes tutories serveixen per explicar al nen

què s’espera d’ell, que ha de fer per millorar el seu comportament, marcar les

normes de comportament que ha de seguir dins de l’aula...

Han de ser tutories curtes, i hi ha d’haver una comunicació positiva amb

l’alumne.

3. Ús d’eines bàsiques per al control del comportament: com ara el reforç

positiu, l’extinció, el temps fora i l’establiment de límits:

- El reforç positiu

És la millor estratègia en control de conducta, genera autoestima i respecte. Consisteix

en elogiar o reforçar aquells comportaments que volem que es donin amb major

freqüència: més temps assegut a la cadira, parlar fluixet, repassar les tasques un cop

finalitzades...

Com s’ha de dur a terme el reforç positiu

S’han d’elogiar conductes molt concretes. No és correcte dir: “t’has portat bé”, ja que al

nen li genera dubtes, perquè exactament no sap què és el que ha fet bé, per tant el

correcte seria dir: “molt bé, has respectat el torn de la fila”.

Així, per elogiar correctament i que el nen ho entengui, s’haurà de descriure

exactament el que ha fet bé. També s’ha de fer de forma sincera. També utilitzarem el

reforç social davant dels altres (felicitació, afecte...), privilegis senzills (petits encàrrecs

d’aula o una estona més de pati...) o petits premis (adhesius, cromos, postals...).

 48  

El reforç positiu també es pot treballar de forma grupal, és a dir, el mestre va reunint

punts o fixes que podran ser intercanviats per un joc, privilegi de classe...

També és important que el mateix nen s’autovalori les conductes adequades. Ka que

així es pot millorar l’eficàcia del reforç positiu. Una manera de fer-ho és amb “El

semàfor”, que és un full o fotocòpia en el quan es marquen els diferents objectius i

s’autovaloren (Annex nº4).

L’agenda també és un element molt important en aquesta tècnica, ja que es pot

convertir en un espai idoni per reforçar i elogiar el bon comportament del nen. S’ha

d’evitar l’ús d’aquesta per a fer un intercanvi de crítiques amb els pares i escriure

aspectes negatius sobre la seva conducta i rendiment.

- L’Extinció

És la millor estratègia per reduir conductes inadaptades. Consisteix en deixar

d’atendre un comportament per reduir o evitar que aquest es repeteixi, no prestant cap

atenció a la conducta problemàtica (No mirar, no escoltar, no parlar ni raonar, no fer

gestos, actuar com si no passés res).

Com s’ha de dur a terme l’extinció

Primer de tot caldrà estudiar què és el que fa que aquesta conducta inadequada es

mantingui quan fem l’extinció, un exemple podria ser que els companys riguin quan el

nen es dedica a fer qualsevol soroll a classe.

Al principi de l’aplicació de l’Extinció, la intensitat i la freqüència de la conducta

augmentarà, però això no voldrà dir que no funciona, simplement que caldrà persistir

de forma pacient i amb constància fins a observar una disminució de la conducta

problemàtica, poden transcórrer de 3 a 4 setmanes.

Un punt molt important i que cal tenir en compte és que aquesta estratègia no

s’aplicarà quan la conducta pugui suposar un perill per a ell o per als que l’envolten,

per exemple quan llença objectes, o fa equilibris a sobre d’una barana. És molt

important recordar que només volem extingir un comportament concret (sorollets, crits,

rebequeries...), en cap cas la persona. Per tant caldrà estar atent al nen/jove i felicitar-

lo i elogiar-lo quan mostri altres conductes diferents a la que estem extingint.

 49  

- El temps fora

Consisteix en aïllar el nen en un lloc sense gaire estímuls durant un període de temps

després que es doni una determinada conducta que colem reduir, com ara insultar o

pegar.

Com s’ha de dur a terme El Temps Fora:

Abans de començar a aplicar-lo, s’haurà de pactar amb el nen sota quines conductes i

condicions es durà a terme. També s’haurà d’escollir el lloc idoni on el nen haurà

d’estar si es dona “aquesta conducta incorrecta”, prèviament pactada, segons cada

cas: a la mateixa aula (en una cadira, al racó, a la porta), a l’aula d’un curs superior...

El temps de duració del Temps Fora serà d’un màxim d’un minut per cada any d’edat,

aproximadament, per tant a un nen de 5 anys se li pot aplicar com a màxim 5 minuts.

Quan el nen comença a actuar amb una conducta no adequada, recordar que

prèviament hem acordat amb el nen quines eren; el mestre li ha d’oferir de forma

calmada que procedeixi al Temps Fora. Un cop ha finalitzat el temps del Temps Fora,

es convidarà amablement al nen a continuar amb l’activitat que estava fent sense fer

cap referència al comportament anterior.

Si durant l’estona que el nen ha d’estar fent Temps Fora plora, crida, abandona el lloc

establert pel Temps Fora, el mestre haurà d’aturar el rellotge. El nen ja sap que el

professor no tornarà a contar el temps fins que es doni la conducta correcta,

prèviament acordada. En les primeres aplicacions probablement es requerirà molt més

temps que el que li correspon per edat, però caldrà persistir i no abandonar. També és

molt important presentar aquesta tècnica com una conseqüència posterior a una

conducta incorrecta i no com un càstig.

- Normes i límits:

Establir bones normes i límits dins de l’aula, ajudarà a controlar la disciplina del nen, ja

que aquestes proporcionaran al voltant del nen un ambient estructurat i l’ajudaran a

fomentar un major autocontrol. Indicar-li què s’espera d’ell i les conseqüència que té

no complir les normes li generarà major seguretat.

 50  

Com s’ha de dur a terme “Les normes i Límits”

El més important és que les normes i els límits s’han de donar sempre en un

llenguatge afirmatiu, ja que els nens, generalment, tenen una llista excessiva de “No”

(no córrer, no cridar, no insultar...) i aquestes s’han de dir de forma positiva (caminar,

parlar fluixet, respectar als companys...) per tant en comptes de dir “Joan, no pots

jugar amb la pilota dins de classe” es dirà “Joan, pots jugar amb la pilota al pati”.

Cada norma s’haurà d’acompanyar sempre del “perquè” s’aplica, per exemple “dins de

l’aula poden trencar-se coses”. Finalment s’ha de pactar una conseqüència en cas que

el nen no compleixi la forma “Si jugues amb la pilota dins de l’aula, me la quedaré i te

la tornaré demà”.

 51  

11.1. Quan apareixen problemes de comportament?

Els problemes de comportament poden sorgir quan...

1. La tasca és difícil i avorrida.

2. Se li exigeix un treball per un període de temps prolongat.

3. Hi ha poc control (patis, classes, espais oberts, excursions, transicions

d’aules...).

4. Es realitzen canvis d’activitats que el nen o adolescent no controla.

5. El nen no sap què s’espera d’ell.

6. Només se li recorden els errors, no se l’accepta tal com és.

7. No se’l respecta (se’l crida, amenaça...)

8. És castigat en excés.

 52  

11.2. Algunes orientacions davant de situacions concretes

- Quan el nen s’aixeca sovint.

Primer de tot cal recordar la norma: “ningú ha d’anar a la taula del mestre si no té la

feina acabada i qui tingui un dubte ha d’aixecar la mà”. També cal assegurar que

disposa de tot el material necessari per fer la tasca, per evitar que s’aixequi a buscar

qualsevol cosa a la seva motxilla. També es poden fer pactes: si està uns minuts,

prèviament pactats, assegut a la cadira durant la tasca, desprès podrà realitzar una

activitat que li agradi i si aquest pacte no el compleix s’ha d’aplicar una conseqüència,

que en aquest cas podria ser perdre el privilegi de seure.

- Quan el nen interromp constantment.

Se’l pot fer seure amb un company que sigui un bon model de comportament. També

se li pot oferir un espai per a ell sol on pugui treballar tranquil·lament, però en cap

moment se li ha de dir que aquest és “un lloc perquè no molestis” sinó “un lloc per

treballar tranquil”.

Elogiar-lo quan està treballant de manera correcte amb els seus companys també és

una bona manera de que aprengui a estar amb altra gent.

- Quan el nen perd el control, crida, desafia...

Si el nen comença a desafiar, inicialment podem oferir altres alternatives, com per

exemple “està bé... si no ho vols dibuixar escriu-ho”. En el cas que aquestes

alternatives no donin resultat no convé, en cap cas enfrontar-se i entrar en una lluita

de poders (“Aquí qui mana sóc jo!”) i, òbviament, no agredir ni físicament ni verbalment

al nen, sinó que li direm “després en parlem”, ignorarem els seus comentaris i si perd

completament el control, cal retirar-lo de l’aula.

Després d’haver acabat la classe, i per tant el desafiament del nen, es dedicarà un

temps personal a parlar-ne, deixant que s’expliqui, escoltant-lo atentament, intentant

buscant solucions conjuntament, orientant-lo, recordant-li els seus límits i normes, però

respectant al nen en tot moment. Cal evitar l’abús de l’expulsió de l‘aula, doncs

aquesta estratègia no afavoreix l’autocontrol del nen amb TDAH.

 53  

Com a alternativa pactem amb ell tres advertiments. Sota el primer s’aixeca i es

manté dret al costat de la cadira, sota el segon es manté dret al final de la classe i

només sota el tercer abandona l’aula.

- Quan el nen va molt atabalat (“va com una moto”)

Se li pot permetre un alleugeriment per a la tensió física (guixar un full, esborrar la

pissarra, anar a buscar alguna cosa, anar a beure aigua...). També se li poden

ensenyar tècniques d’autocontrol, com ara la “Tècnica de la Tortuga” (*). En aplicar

aquestes tècniques, també es poden pactar amb el nen senyals de recordatori per que

les utilitzi.

També cal recordar que en totes aquestes situacions, s’han de reforçar les bones

conductes (caminar sense córrer pel passadís, estar-se assegut durant una estona,

treballar sense demanar ajuda al professor...) cada cop que es pugui, i explicant què

està ben fet. És molt important que el nen entengui perquè el feliciten ja que així ho

podrà repetir un altre cop. Les conductes incorrectes (fer sorollets a la classe, molestar

als companys...) s’hauran d’ignorar sempre que no siguin un perill per ell mateix o per

els seus companys, per exemple si comença a tirar objectes. Aleshores el nen haurà

de sortir de classe.

(*) La tècnica de la TORTUGA

Aquesta tècnica, dirigida als nens de preescolar fins a 2n de Primària, té com a

objectiu afavorir l’autocontrol i la relaxació davant de situacions estressants o que li

generen ràbia. En l’aplicació d’aquesta tècnica es tindrà en compte:

- L’educador parteix de l’explicació d’un conte (annex nº5) per tal que el nen

s’identifiqui amb el personatge.

- Davant una situació estressant pel nen, el mestre diu la paraula “tortuga”.

En aquest moment el nen adopta una posició prèviament entrenada (imitant

la tortuga introduint-se fins la seva closca (barbeta, pit, mirada al terra,

braços i punys tancats i en tensió, estirats al llarg del cos. Encara que

també hi ha una altra postura, seient a terra tocant amb el cap als genolls i

rodejant el cap amb els braços) compta fins a 10 i procedeix a relaxar de

nou tots els seus músculs.

 54  

- Cal que el mestre reforci o premiï aquest entrenament o posterior aplicació,

per tal que el nen s’animi a utilitzar aquesta estratègia de forma autònoma

quan se senti inquiet o davant de situacions que li resultin de difícil control.

 55  

12. Part  pràctica  

Tot el que he mencionat a la part teòrica d’aquest treball està dirigit a una doble funció:

1. La de que la persona que està llegint aquest treball aconsegueixi tenir una idea

global del que és el TDAH, tot i que no tingués una idea prèvia respecte aquest

trastorn.

2. Que em serveixi a mi, per a poder demostrar si la meva hipòtesi és correcte o

bé és incorrecte, mitjançant la formulació de preguntes extretes directa i

indirectament de la teoria del treball que he fet.

12.1. Procediment

Per poder arribar a la conclusió, que més endavant explicaré, he utilitzat un

procediment de 50 preguntes, totes elles relacionades directa i indirectament amb la

comunicació existent entre les famílies i l’escola. Dit això vull remarcar que, per a

l’elaboració d’aquestes preguntes he partit en tot moment del que els autors i els

experts consideren una actuació òptima, tant per part de l’escola com dels diferents

especialistes i, evidentment, de les mateixes famílies. En aquest sentit, en cap cas

l’objectiu del meu treball és demostrar si l’escola, els especialistes o els pares estan

actuant, o no, correctament, sinó que independentment de la seva actuació (que no

vull ni puc valorar), si es comuniquen correctament entre ells. El test està estructurat el

quatre models de preguntes:

a) Les preguntes relacionades amb la informació que l’escola ha de lliurar als

pares i especialistes.

b) Les preguntes relacionades amb la informació que els especialistes han de

lliurar a l’escola i a la família.

c) Les preguntes relacionades amb la informació que els pares han de lliurar a

l’escola i als especialistes.

 56  

Aquests quatre models de preguntes estan distribuïts aleatòriament al llarg de totes

aquestes 50 preguntes, ja que he considerat que si estan col·locades d’aquesta

manera, serà més fàcil una major objectivitat.

Pel que fa a les respostes a les preguntes, he optat per un sistema SÍ – NO, el qual

em permetrà, a l’hora de trobar els resultats, qualificar percentualment els resultats

dels tests, és a dir, d’una forma acurada la certesa o no de la meva hipòtesi inicial.

Com a mostra, he escollit deu famílies reals amb fills amb TDAH, TDH o TDA amb tres

de les quals he tingut una trobada prèvia, en la que els he explicat els objectius

d’aquest test i he tingut l’oportunitat de conèixer el seu fill/filla amb TDAH, TDH, TDA.

Les altres set han estat tests realitzats per famílies anònimes que no he conegut, ni

conec directament.

Un cop obtinguda la valoració global, faré una investigació específica de on recau la

major falta de comunicació.

Les diferents enquestes realitzades les adjunto en un dossier annex a aquest treball.

 57  

12.2. Complicacions que he tingut

La màxima complicació que he tingut ha estat la de redactar correctament les

preguntes del test per tal que les famílies entenguessin exactament el que se’ls hi

estava preguntant.

Per exemple, a la pregunta número 24: “Tenen coneixement de que l’escola evita

situacions que saben que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?”. En aquesta pregunta es podia respondre que SÍ, és a dir que

tenen coneixement de que l’escola evita aquestes situacions, o que NO, que la família

no tenia coneixement de que l’escola evités aquestes situacions...

Algunes de les famílies a les que vaig lliurar el test, em van comunicar que no sabien

respondre, per bé que si coneixen que l’escola NO evitava aquestes situacions... Per

aquest motiu, vaig haver de canviar el meu plantejament a totes les preguntes del test,

tot canviant el “Tenen coneixement de que...” per “Tenen coneixement de si...”. Aquest

canvi va permetre a les famílies contestar SÍ o NO, independentment de si l’escola ho

feia o no.

A continuació, mostro les 50 preguntes que conformen el test que he lliurat a les

diferents famílies:

 58  

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

2. Va ser l’escola/professor la que us va ha comunicar

l’existència d’un trastorn en el seu fill/a?

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

 59  

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

16. Vostès saben si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

 60  

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

 61  

d’aquesta prova?

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

 62  

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema en alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

 63  

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

 64  

13. Resultats  

• Família G.S.

o Nen/nena 12 anys d’edat

o Classe social Alta

o Escola Privada

o Diagnòstic TDAH fa 3 anys

• Família M.S. o Nen/nena 10 anys d’edat o Classe social Mitjana – alta o Escola pública o Diagnòstic TDA fa 1 any

26%  

74%  

Família  M.S.  SÍ   NO  

42%  58%  

Família  G.S.  

SÍ   NO  

 65  

• Família C.L.

o Nen/nena 11 anys d’edat

o Classe social Mitjana – alta

o Escola pública

o Diagnòstic TDH fa 3 anys

Annex Nº2

• Família T.C. o Nen/nena 13 anys d’edat o Classe social Mitjana – alta o Escola pública o Diagnòstic TDH fa 4 anys

•

28%  

72%  

Família  C.L.  SÍ   NO  

46%  54%  

Família  T.C.  SÍ   NO  

 66  

• Família S.G. o Nen/nena 9 anys d’edat o Classe social Mitjana – alta o Escola privada – concertada

o Diagnòstic TDAH fa 1 any

• Família C.B. o Nen/nena 14 anys d’edat o Classe social Mitjana – alta o Escola pública o Diagnòstic TDH fa 5 anys

52%  48%  

Família  S.G.  SÍ   NO  

32%  

68%  

Família  C.B.  SÍ   NO  

 67  

• Família P.O. o Nen/nena 12 anys d’edat o Classe social Mitjana – alta o Escola Privada o Diagnòstic TDH fa 2 anys

• Família M.P. o Nen/nena 11 anys d’edat o Classe social Alta o Escola Privada o Diagnòstic TDAH fa 1 any i mig

52%  48%  

Família  P.O.  SÍ   NO  

31%  

69%  

Família  M.P.  SÍ   NO  

 68  

• Família A.A. o Nen/nena 10 anys d’edat

o Classe social Alta

o Escola Privada

o Diagnòstic TDA fa 1 any

• Família M.T. o Nen/nena 1 anys d’edat

o Classe social Alta

o Escola Privada

o Diagnòstic TDAH fa 2 anys

56%  44%  

Família  A.A.  SÍ   NO  

30%  

70%  

Família  M.T.  SÍ   NO  

 69  

14. Valoració  dels  Resultats  

Si tenim en compte els resultats de cada un dels tests realitzats a casa una de les deu

famílies, podem afirmar que, genèricament, l’existència d’una opinió desfavorable

respecte de la comunicació existent entre la família i l’escola:

Valoració Global en %

SÍ,  39,8  

NO,  60,2  

 70  

Després d’aquesta valoració general, he fet una valoració més específica de on es

troba la major mancança de comunicació. He basat els següents gràfics en classificar

els tres tipus de preguntes que he nombrat anteriorment i valorar els resultats de cada

família per cada tipus de preguntes:

Aquests gràfics indiquen de una manera objectiva en funció de l’enquesta realitzada

als pares que, la percepció d’aquests és que on hi una manca de comunicació és dels

especialistes i l’escola vers als pares. Però també es detecta una carència en la

comunicació que ells transmeten a l’escola i als especialistes.

57%  43%  

Preguntes  relacionades  amb  la  informació  que  els  

especialistes  han  de  lliurar  a  l’escola  i  a  la  família  

SÍ  

NO  

38%  62%  

Preguntes  relacionades  amb  la  informació  que  els  pares  han  de  lliurar  a  l’escola  i  als  

especialistes    

SÍ  

NO  

29%  

71%  

Preguntes  relacionades  amb  la  informació  que  l’escola  ha  

de  lliurar  als  pares  i  especialistes  

SÍ  

NO  

 71  

15.  Conclusions  

D’això dedueixo que la percepció que tenen els pares respecte a la comunicació

existent entre els tres àmbits educatius dels seus fills amb TDAH (família, escola,

especialistes) es clarament deficitària.

Després de valorar la percepció de la visió global sobre intercomunicació que tenen

els pares, he volgut fer una petita investigació més acurada sobre en quin dels tres

àmbits que he anomenat abans hi ha una mancança major de comunicació per tal de

detectar el problema i mirar de corregir-lo.

Cal dir que aquest resultats no son objectius ja que es basen en la percepció que

tenen els pares respecte a aquesta comunicació, i que en tot cas, la comunicació no

es unidireccional sinó que es quelcom mutu, i que si es percep que falla una de les

parts vol dir que falla la comunicació global.

Segons les estadístiques, en cap del tres àmbits hi ha una bona intercomunicació:

La puntuació dels pares respecte a la informació que l’escola comparteix amb pares i

especialistes es visiblement baixa, cosa que sorprèn sabent els coneixements que es

tenen avui en dia sobre aquest trastorn i sobre la forma d’afrontar-lo.

Respecte a la comunicació existent des dels especialistes vers la família i l’escola,

trobem un 62% de respostes negatives.

En la percepció que tenen els pares respecte a la comunicació que ells mateixos

comparteixen amb escola i especialistes predominen, molt ajustadament, les

respostes afirmatives (56,6%). Aquest resultat es potser el que mes m’ha sorprès ja

que no està basat en la percepció que els pares tenen del que fan els altres, sinó d’ells

mateixos, i trobo que, tot hi haver-hi mes respostes afirmatives que negatives, el

resultat es clarament insuficient.

 72  

La meva conclusió es que no es tracta de que els pares, l’escola o els especialistes no

facin bé la seva feina al no comunicar-se suficient, no pretenc fer una valoració, dono

por suposat que les tres parts busquen fer-ho lo millor possible per ajudar al nen amb

TDAH, però si que penso que es detecten dos tipus de problemes:

- Fallen els canals de comunicació; l’agenda i les reunions entre famílies i tutors

es revelen insuficients quan es necessita un seguiment continuat i acurat sobre

la evolució d’un nen amb TDAH.

El mateix passa amb la relació especialistes/família/escola. L’especialista es

centra amb el nen a tractar i, tot i ser conscient de la importància de la

comunicació (ell es l’especialista i el que mes recomana aquesta

intercomunicació), no es capaç de trobar el temps o el canal per fer que

aquesta sigui eficient.

- Els resultats denoten una manca de consciència sobre la importància de la

comunicació i la actuació conjunta.

Un nen amb TDAH pot tenir símptomes molt evidents o no, però en qualsevol

dels dos casos la comunicació entre els tres factors educatius es

imprescindible per detectar el problema , aconseguir un bon desenvolupament

del nen i una bona convivència a l’escola i a l’entorn familiar. Coneixent la seva

conducta en els diferents àmbits i les seves necessitats podrem preveure els

seus comportaments i dissenyar les estratègies oportunes per ajudar-lo

 73  

16. Bibliografia    

.- Isabel Orjales Villar. –“DEFICIT DE ATENCIÓN COM HIPERACTIVIDAD: Manual

para padres y profesores” Editorial: CEPE (Ciencias de la Educación preescolar y

especial), tercera edición (2002).

.- STILL, Asociación balear de padres de niños con TDAH. –“GUÍA PRACTICA CON

RECOMENDACIONES DE ACTUACIÓN PARA LOS CENTROS EDUCATIVOS EN

LOS CASOS DE ALUMNOS CON TDAH”.

.- B.Mena Pujol, R. Nicolau Palou, L. Salat Foix, P. Tort Almeida, B. Romero Roca. –

“EL ALUMNO CON TDAH: Guía practica para educadores”. Editorial: Mayo,

segunda edición (2006), Fundación ADANA.

.- Uli Hauser. – “Niños Hiperactivos y con Déficit de atención: Tiempo de

Despertar”. Revista XLSemanal – Dominical 22 de Novembre de 2009.

.- Real Decreto 1635/2009, de 30 de octubre, por el que se regulan la admisión de

los alumnos en centros públicos y privados concertados, los requisitos que han de

cumplir los centros que impartan el primer cicló de la educación infantil y la atención al

alumnado con necesidad específica de apoyo educativo en el ámbito de gestión del

Ministerio de Educación. (BOE 265/2009 de 3 Noviembre de 2009).

.- Ana María Ávila Sanchez-Jofré, Beatriz Mena Pujol. – “Cuaderno informativo

TDAH, jóvenes”. Fundació ADANA, 1998.

.- Beatriz Mena Pujol, María Pilar Tort Almeida. – “Dificultades en el aprendizaje y

TDAH”. Fundació ADANA, 2001.

.- Ana María Ávila Sanchez-Jofré, Beatriz Mena Pujol. –“Cuaderno informativo

TDAH, niños”. Fundació ADANA, 1998.

.- http://www.tdahcatalunta.org Web oficial de TDAH Catalunya- (Associació d’afectats

pel Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat).

 

 74  

17.  Annex    

17.1- Annex nº1  “Criteris proposats per APA per al diagnòstic del TDAH” (Test) Instruccions: Rodeja amb un cercle la paraula “SI” si el nen presenta aquest tipus de conducta i “NO” si no la presenta.

Falta d’atenció

SI NO

Sovint no posa prou atenció als detalls. Sovint té dificultats pr mantenir l’atenció en feines o en jocs. Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament. Sovint no segueix les instruccions i no finalitza feines escolars, encàrrecs o obligacions.

Sovint té dificultats per organitzar feines i activitats. Sovint evita, li disgusta, dedicar-se a feines que requereixen un esforç mental sostingut.

Sovint perd objectes necessaris per a feines o activitats. Sovint es distreu fàcilment per estímuls irrellevants. Sovint és descuidat en les activitats diàries.

Hiperactivitat

Sovint mou en excés mans i peus, o es mou massa en el seu seient. Sovint abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en què ha d’estar assegut.

Sovint corre o salta excessivament en situacions en què és inapropiat fer-ho.

Sovint té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament en activitats d’oci.

Sovint va “com una moto” o sol actuar com si tingués un motor. Sovint parla en excés.

Impulsivitat

Sovint respon abans que se li hagi acabat de formular la pregunta. Sovint té dificultats per guardar el torn de paraula. Sovint interromp activitats d’altres persones.

 75  

17.2- Annex nº2  

 76  

17.3- Annex nº3

L’annex 2 i l’annex 3 són una mostra de cartells d’autoinstrucció, per penjar-lo a la

classe o a casa. Les autoinstruccions consisteixen en ensenyar al nen a parlar-se a si

mateix per proporcionar-se pautes de resolució de les feines.

 77  

17.4- Annex nº4

 78  

17.5- Annex nº5  

  M’autovaloro amb… EL SEMÀFOR Nom: __________________________

* L’annex Nº4 és una manera de que el nen valori la feina que ha fet. El nen ha

de posar el seu objectiu a l’esquerra, cada dia, haurà de pintar, amb el color

corresponent, si creu que ho ha fet molt bé (verd), ho podria haver fet millor

(groc), o ho ha fet malament (vermell).

 79  

17.6- Annex nº6 “ Història de la Tortuga per fer la Tècnica de la Tortuga”

 80  

 81  

17.7- Annex (respostes dels entrevistats)

Test realitzat per la família G.S.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o X

 82  

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla X

 83  

participi en jocs o treballs competitius?

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a X

 84  

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

X

 85  

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i X

 86  

Test realitzat per la família M.S.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes X

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

 87  

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

X

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura X

 88  

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

X

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

 89  

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

X

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

 90  

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

X

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu X

 91  

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

X

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

Test realitzat per la família C.L.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès X

 92  

busquin ajut?

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

X

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

X

 93  

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

X

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a X

 94  

classe, coneix si aquestes són premiades?

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

X

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre X

 95  

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

X

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

 96  

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

X

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

 97  

Test realitzat per la família T.C.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o X

 98  

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla X

 99  

participi en jocs o treballs competitius?

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a X

 100  

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

X

 101  

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i X

 102  

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

Test realitzat per la família S.G.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes X

 103  

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

x

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

X

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura X

 104  

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

X

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

 105  

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

X

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

 106  

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

X

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu X

 107  

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

X

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

Test realitzat per la família C.B.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

 108  

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

X

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

X

 109  

general d’un nen/nena amb TDAH?

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

X

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

 110  

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

X

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

 111  

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

X

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que X

 112  

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

X

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

 113  

Test realitzat per la família P.O.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o X

 114  

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla X

 115  

participi en jocs o treballs competitius?

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a X

 116  

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

X

 117  

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i X

 118  

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

Test realitzat per la família M.P.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes X

 119  

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

X

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura X

 120  

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

X

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

 121  

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

X

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

 122  

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

X

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu X

 123  

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

X

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

Test realitzat per la família A.A.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

 124  

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

X

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

X

 125  

general d’un nen/nena amb TDAH?

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla

participi en jocs o treballs competitius?

X

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

 126  

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

X

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

 127  

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

X

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que X

 128  

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

X

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X

 129  

Test realitzat per la família M.T.

Pregunta Si No

1. Vostès tenen coneixement de la relació, bona o dolenta,

existent entre el nen/nena i el seu professor/s?

X

2. Va ser l’escola/professor la que si hi ha comunicar l’existència

d’un trastorn en el seu fill/a?

X

3. Els ha assessorat l’escola/professor per tal que vostès

busquin ajut?

X

4. Els ha suggerit l’escola/professor pautes d’actuació comunes

a seguir tan per part de l’escola com per part de la família, en

cas de comportaments concrets del nen/nena?

X

5. Té coneixement l’escola de que el seu fill ha estat o està sent

tractat per especialistes en la matèria, escollits per vostès?

X

6. Els ha sol·licitat l’escola/professor informació respecte dels

especialistes escollits per vostès que porten el seu fill/filla?

X

7. S’ha posat l’escola en contacte amb els/el especialistes

escollits per vostès que porta/en el seu fill/filla?

X

8. Vostès tenen coneixement de que l’escola ha tingut en

compte les pautes de l’especialista/es escollits per vostès que

porta/en el nen/nena?

X

9. Tenen coneixement de que l’escola/professor ha mantingut

sessions individuals amb el seu fill/filla amb l’objectiu de tractar

el seu problema?

X

10. Tenen coneixement de que l’escola té un servei (propi o X

 130  

concretat) de professionals especialitzats en el trastorn que

parteix el seu fill/filla?

11. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha estat

assessorat per algun servei de professionals especialitzats sobre

la millor manera d’afrontar alguns problemes del seu fill/filla a

l’aula?

X

12. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del seu servei de professionals especialitzats (propi o

concertat) instruccions concretes d’actuació sobre el tractament

general d’un nen/nena amb TDAH?

X

13. Vostès tenen coneixement de si l’escola/professor ha rebut,

a través del servei de professionals especialitzats, instruccions

concretes pel seu fill/filla, sobre les pautes d’actuació a realitzar

a la classe?

X

14. Vostès tenen coneixement de si el professor segueix un

registre de comportament del nen/nena?

X

15. Vostès tenen coneixement de que el professor lliura

habitualment algun registre del comportament a l’especialista de

l’elecció de vostès, per tal que aquest ajusti les dosis adequades

de medicació (si en pren)?

X

16. Vostès sabem si el mestre ha intentat canviar alguna

conducta del nen a classe?

X

17. Saben si el professor li ha donat alguna mena de registre al

nen perquè vagi apuntant les seves millores?

X

18. Té coneixement de que l’escola evita que el seu fill/filla X

 131  

participi en jocs o treballs competitius?

19. Vostès tenen coneixement de que si quan el vostre fill/filla

està molt nerviós, li han permès, després d’avisar-lo varies

vegades, deixar-li seguir la classe de peu?

X

20. En el cas que el seu fill/filla mostri alguna conducta

incorrecte de manera repetitiva a classe, coneixen si aquesta és

ignorada pel professor?

X

21. En el cas que el seu fill/filla mostri conductes correctes a

classe, coneix si aquestes són premiades?

X

22. Vostès coneixen quins són aquests “premis” per la bona

conducta?

X

23. Vostès tenen coneixement que, davant del problema del seu

fill, si l’escola planteja normes genèriques per tota la classe i no

només pel seu fill/filla?

X

24. Tenen coneixement de si l’escola evita situacions que saben

que el nen no pot controlar, per exemple fer-lo esperar massa

estona en una fila?

X

25. Coneixen si e mestre ha apropat la taula del seu fill/filla a la

seva per poder recolzar-lo en cas necessari?

X

26. Coneixen si el vostre fill/filla se’l posa en una taula a part, en

feines que necessiten més concentració?

X

27. Vostès tenen coneixement de si el mestre li estructura la

feina al vostre fill/filla en temps curts perquè sigui més fàcil

acabar-la?

X

28. Vostès tenen coneixement de si els mestres del centre, a X

 132  

l’hora de fer algun examen, tenen en consideració la

problemàtica del seu fill/filla a l’hora de fixar el temps de duració

d’aquesta prova?

29. Sap si l’escola li ha proporcionat al vostre fill/filla algun cartell

d’autoinstrucció?

X

30. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en la lectura?

X

31. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultat en càlculs matemàtics?

X

32. Saben si l’escola ha pres alguna mesura per ajudar al vostre

fill/filla en cas de dificultats d’escriptura?

X

33. Sap si el mestre i el vostre fill/filla han afirmat un “contracte

de deures” perquè el vostre fill/filla no s’oblidi de fer-los?

X

34. Saben si l’escola fa servir, com a mitjà de comunicació entre

vostès i el centre, l’agenda del vostre fill/filla?

X

35. L’escola sap de quina manera “premieu” al vostre fill/filla a

casa davant de les conductes correctes?

X

36. L’escola sap de quina manera abordeu les conductes

incorrectes del vostre fill/filla?

X

37. L’escola ha tingut tutories amb vosaltres, aquest any, per

parlar del seu fill/filla?

X

38. Coneix l’escola quines són les característiques del seu

ambient familiar?

X

39. Per tal de seguir amb el mateix patró de l’escola, els ha

assessorat aquesta respecte d’algun tipus d’actuació o seguir

X

 133  

per tal de crear uns bons hàbits d’estudi del nen/nena, quan

aquest està a casa?

40. Vostès saben si l’escola afavoreix el contacte del seu fill/filla

amb uns nens en concret, evitant el contacte amb altres nens

que el poden perjudicar, a l’hora de classe?

X

41. Vostès han posat en coneixement de l’escola la seva

disconformitat en relació a alguna pauta d’actuació, seguida pel

centre, a l’hora de tractar el problema del seu fill/filla?

X

42. Coneix l’escola quines són les pautes d’actuació que

segueixen vostès, a casa seva, amb el seu fill/filla?

X

43. Vostès saben si els professors que té el seu fill, en les

diferents matèries, tenen el coneixement necessari, respecte el

TDAH, per poder-lo tractar correctament a classe?

X

44. En cas de que el seu fill/filla tingui algun problema n alguna

matèria en concret, l’escola els hi facilita tenir una entrevista

amb el professor que l’imparteix?

X

45. Vostès han tingut alguna vegada la sensació de que el seu

fill/filla ha estat etiquetat, a l’escola, amb motiu del trastorn que

té?

X

46. L’escola els ha comunicat l’existència d’algun tipus de

queixa, provinent de pares de nens companys del seu fill?

X

47. De la informació que els hi lliura l’escola sobre el

comportament del seu fill/filla, vostès noten que l’actitud que el

nen/nena té a l’escola és diferent de la que té a casa?

X

48. Vostès tenen la sensació de que l’escola, els especialistes i X

 134  

vostès actuen en un front comú per resoldre el problema que té

el seu fill/filla?

49. De les converses que vostès tenen amb el seu fill/filla, poden

assegurar que la informació que els hi dona l’escola és la que

realment s’està duent a terme, per part del centre?

X

50. Creuen que la comunicació entre vostès i el centre on cursa

estudis el fill/filla és adequada per a aconseguir desenvolupar el

màxim potencial del seu fill/filla?

X