CONTE COL·LABORATIU D’ESCOLES DE CORNELLÀ CURS 2010-2011

Escola Abat Oliba, 3r nivell Escola Sant Miquel, 3r nivell

Escola Dolors Almeda, 5è nivell

-Riiiing...riiiingg...riiiingg..!!-el despertador sonava sense parar- riiiiing. -Buf..noooo, no vull anar a l’escola avui, tinc classe de ciències i és molt avorrit- va dir Daniel mentre donava voltes al llit. Vinga Daniel! Baixa a esmorzar que faràs tard a l’escola!- Cridà des de baix la seva mare i Daniel en 5 minuts ja s’havia vestit i begut el got de llet sense gana i va agafar la motxilla per sortir corrents al carrer on l’esperava la seva veïna Paula. Caminant, Daniel mirava al terra donant-li patades a totes les pedres que hi trobava. De sobte va veure una cosa verda i es ja ajupir per agafar-la. -Mira Paula! Un drac de joguina- i se’l va ficar a la motxilla. Quan van arribar a l’escola van entrar corrents al laboratori perquè el mestre ja havia començat la classe. Així que van entrar en silenci, es van seure en l’última fila i van començar a copiar la fórmula que explicava el mestre. Com que havien arribat tard no van copiar bé la fórmula sencera i com que, amés, eren uns despistats, no se’n van adonar de què ho estaven fent malament.

Quan tots els companys havien acabat ells encara no havien començat a fer la mescla i el mestre els va castigar a l’hora del pati fent l’experiment. Daniel llegia els components mentre Paula els ficava al got de vidre...-2ml d’alcohol, 1 ml de clorur sòdic....quin avorriment!!- pensava Daniel- Aquesta classe és un rotllo i això no serveix per a res!!- i se’n recordà del drac que hi havia trobat i el va treure de la motxilla i va començar a jugar amb ell a sobre de la taula. -Clop!- va sonar el drac quan va caure al got de vidre de Paula. -Què has fet Daniel? Ara haurem de tornar a començar perquè sinó ens posaran un suspès!!- cridà Paula. Però en Daniel no li contestà res, només tenia els ulls oberts com a plats i casi no podia ni respirar... -Però per què no hem contestes??- cridava Paula cada vegada més enfadada.

-A a a a a a a a- era l’únic que va dir Daniel mentre senyalava amb el dit darrere de la seva amiga. Paula es va girar i el que va veure la va deixar muda com a Daniel i com la boca oberta com si anara a menjar-se el pastís més gran del món...però no digué res.

El drac de joguina havia cobrat vida i ara era un drac de veritat d’un metre d’alçària.... -Riiiiiing!!- sonà el timbre del pati i els amics es van mirar espantats. -I ara què fem?- preguntà Paula tremolant- ens hem ficat en un bon embolic per la teva culpa...!! L’hem d’amagar abans de què vinga el mestre!- va ser l’única idea que va tenir. Els dos amics estaven molt nerviosos, no sabien que fer... Van començar a buscar i buscar per totes les parts de l’aula algun material que els pogués ajudar. De sobte, en Daniel va cridar:

- Paulaaaaaaaaaaaaa, vine! Mira quin llibre he trobat. - Que passa??????, contestà l’amiga.

En Daniel havia trobat un llibre del mestre on posava diversos experiments. Els experiments eren: una fórmula per fer desapareixer persones, una altra per agafar les coses sense tocar-les, una altra per poder convertir persones amb animals, etc. I, al final del llibre enganxat amb pegament, van trobar un rellotge. -Que fa un rellotge aquí? –va preguntar la Paula. -No ho se! Sembla un simple rellotge! – va respondre en Daniel. La Paula va estirar el rellotge i el va desenganxar. Desprès va pitjar un botó i tot es va paralitzar. Tot, menys els dos amics i el drac. Els amics es van quedar parats, no sabien que dir ni que fer. De sobte, es van adonar que la porta del laboratori estava oberta i que el Drac havia marxat. - On es el drac Paula????? Va dir en Daniel, tot espantat.

- No ho se, anem a buscar-lo, ràpid. Perquè a la nota del costat del rellotge fica que l’efecte només dura 6 hores. Tot seguit, en Daniel i la Paula van començar a córrer per tota l’escola, buscant el drac. Només sortir de l’aula de ciències es van topar amb el mestre i els seus companys de classe totalment paralitzats, estaven fent la fila per pujar del pati. Just al costat, van veure les petjades d’un drac i les van seguir! - Mira les petjades del terra Daniel! Van cap al pis de baix! – va dir la Paula - Doncs, seguim-les! Així, potser podrem trobar el drac – contestà en Daniel

D’aquesta manera els companys van baixar al pis de baix. Allà van veure a la directora amb els seus alumnes fent classe d’anglès però també estaven totalment paralitzats. Les petjades seguien fins al pati. A l’entrar al pati van veure als nens i nenes de sisè que estaven fent Educació Física. El mestre tenia el xiulet a la boca, i els alumnes tiraven les pilotes a cistella però com estava el temps paralitzat les pilotes estaven per l’aire. Els dos amics estaven emocionats de veure totes aquelles pilotes paralitzades a l’aire. - Vinga vaaaa, marxem – va dir en Daniel. - Si, perquè estem perdent temps i no en tenim molt! Som-hi! – exclamà la Paula. Els dos amics van seguir buscant amb la mirada les petjades del drac però com era un dia de fort vent, aquestes van desaparèixer. Per sort, només el hi quedava per investigar la biblioteca i el menjador. Van decidir, primer, visitar la biblioteca perquè era més a prop. Allà van veure molts llibres mossegats i fins i tot alguns de cremats.....Van veure una cosa molt curiosa, el drac només havia mossegat i cremat llibres de cuina i de menjar. La Paula va dir: - Mira Daniel, només a mossegat llibres de cuina, vols dir que té gana?? En Daniel va contestar: - Podria ser Paula, vols que anem a mirar al menjador? I els dos amics van marxar cap al menjador. Nomes entrar, els dos amics van veure la cuinera de l’escola preparant plats de sopa però estava totalment paralitzada. Al costat de la cuinera, en Daniel va veure restes de menjar pel terra i les van seguir fins a la nevera, allí es van trobar amb el drac entrapant tot el que veia!!

En Daniel va dir: - Ei Paula!!!, ara que l’hem trobat, tenim un gran problema: com el pujarem cap al laboratori? I la Paula va respondre: - Ja ho sé!! Agafem menjar amb les mans i així el drac ens seguirà! I així ho van fer, els dos amics van anar tirant menjar pel terra fent el camí de tornada fins al laboratori. En ser allí en Daniel ràpidament tancà la porta perquè el drac no es pogués escapar més. Llavors la Paula va mirar el rellotge i va cridar: - Danieeeeeeeeeeeeeeeel! Només ens queden 2 hores!!! Hem de trobar alguna solució per tornar el drac en joguina!

- D'acord Paula, tornem a buscar al llibre del mestre a veure si trobem alguna cosa! – contestà en Daniel. I els dos amics van tornar a mirar el llibre d’experiments del seu mestre. Van tornar a veure els mateixos experiments que havien vist feia una estona però aquest cop es van fixar en una pàgina en blanc que tenia un dibuix d’una clau. Llavors la Paula digué: - Aquesta clau l’he vist abans al calaix del mestre! Agafem-la i provem a ficar-la dins del llibre. En Daniel agafa la clau i la va ficar al llibre. Aquest va començar a brillar i de la pàgina van començar a sortir unes lletres en les que es podia llegir aquesta frase: ESCRIU LA POCIÓ QUE DESITGEU PROVAR: Tot seguit, la Paula va anar a buscar un llapis al seu estoig i va escriure que volien transformar un drac real en una joguina. Desprès d’esciure aquestes lletres el llibre va començar a escriure ingredients per poder realitzar la poció. Els ingredients eren:

- Fulles d’arbres - Aigua calenta - Un pèl de mestre - Pell de peix - Sorra - Ungles de drac - Una pestanya - Ploma d’ocell

Els dos nens van tornar a mirar el rellotge i només els hi quedava l’última hora. Havien de fer l’experiment el més ràpid possible. Van anar a buscar tots els materials necessaris per poder fer-lo. Es van repartir els ingredients, en Daniel va anar a buscar els quatre primers i la Paula els quatre darrers. Només els hi quedaven 30 minuts i els dos amics van començar a posar els ingredients i ...... En Daniel va córrer a l’aquari de l’escola on va trobar la pell de peix. Al pati van poder agafar les fulles d’arbre i la sorra, i a les casetes del ocells la ploma. A la cuina van agafar un gerro d’aigua calenta i del mestre que tenien més a prop una pestanya i un cabell. Només els hi quedava l’ungla del drac. - Com li agafarem una ungla al drac? Va preguntar en Daniel. - Potser al llibre del mestre hi ha alguna fórmula per paralitzar al drac. Provem-ho ! va dir la Paula. Van escriure el que volien al llibre i els va sortir un conjur però només els hi quedaven 15 minuts. Van dir les paraules màgiques: “ Patatim patatam paralitzat et quedaràs i no mouràs ni el nas”. El drac es va quedar immòbil i ràpidament li van tallar una ungla. Ja tenien tots els ingredients, però només restaven 5 minuts.

- Ràpid! Hem de fer la poció. - Barregem-lo tot!. Van fer la poció però ara el problema era com fer-li beure al drac. La Paula va tenir una genial idea. - A la meva germana petita li donen el xarop amb una xeringa. Podem anar a la farmaciola a buscar

una. Van anar ràpidament, van introduir la poció a la xeringa, i en Daniel, que era molt bon escalador, va pujar per les punxes del drac i en l’últim segon va aconseguir donar-li la poció i que es convertís de nou en una joguina.

En aquell precís moment el mestre va entrar amb la resta de la classe. - Daniel i Paula, que és aquest desordre? Ja heu acabat la feina? - No ens ha sortit bé. Hem tingut certs problemes. - Aquesta tarda haureu de quedar-vos a netejar i endreçar el laboratori i m’haureu de fer un treball

especial per recuperar aquesta nota. Tot i la feina que els esperava estaven contents perquè finalment havien aconseguit tornar el drac a joguina i tornar l’escola a la normalitat.