QUÈ HI HA DE NOU? N. 36

BIBLIOTECA JOSEP JANÉS I OLIVÉ

HORARI

Tardes: de dilluns a divendres de 15.30 h a 20.30 h.

Matins: dimarts, dimecres i dissabtes de 10 h a 13.30 h.

NOVETATS DE TEATRE I ARTS ESCÈNIQUES

Gener 2013

2

Cinema

Crimen perfecto

Dirigida per: Alfred Hitchcock Interpretada per: Grace Kelly, Ray Milland Obra: Knott, Frederick. Dial M for Murder Realitzada l’any 1954 Dial M for Murder (Crimen perfecto) és una pel·lícula del mag del suspens Alfred Hitchcock basada en una obra del mateix títol del dramaturg anglès Frederick Knott. Tony Wendice (Ray Milland), fred i calculador, vol assassinar la seva bella i rica esposa Margot (Grace Kelly) perquè sospita que aquesta li és infidel, tot i que el que més l’interessa és la seva fortuna. Per tal de dur-ho a terme farà xantatge a un antic company de l’exèrcit.

El amor nunca muere Dirigida per: Simon Phillips Interpretada per: Ben Lewis , Anna O’Byrne Obra: Andrew Lloyd Webber (seqüela de El fantasma de la ópera) Realitzada l’any 2012 El amor nunca muere (Love never dies) és un musical amb llibret i lletres de Glenn Slater i música d’Andrew Lloyd Webber. És una seqüela del musical creat també per Lloyd Webber, El fantasma de la ópera, basat en la famosa obra de Gaston Leroux. No obstant, el propi Lloyd Webber afirma que no el considera una seqüela, sinó una obra independent. Producció australiana filmada a l’emblemàtic Teatre Regent de Melbourne, situa l’acció deu anys després de l’obra original. El fantasma ha aconseguit escapar i viatja de París a Nova York, on viu entre les atraccions de fira i els fenòmens de circ de Coney Island. Per fi sembla que ha trobat un lloc on poder crear la seva música, però enyora l’amor de Christine.

3

Cuando fuimos campeones Dirigida per: Jason Miller Interpretada per: Bruce Dern, Robert Mitchum Obra: Miller, Jason. That Championship season Realitzada l’any 1982 Jason Miller, actor conegut per la seva intervenció en el famós film de terror El exorcista, rebria també l’any 1973 el Premi Pulitzer per la seva obra That Championship season. Miller s’encarregà del guió i la direcció del film que presentem, de l’any 1982. Quatre homes, juntament amb qui va ser el seu entrenador en l’equip de bàsquet, rememoren el gloriós equip que van formar i els grans èxits que van aconseguir.

Dancing dreams

Dirigida per: Anne Linsel i Rainer Hoffmann Documental Realitzat l’any 2010 L’any 2008, i pocs mesos abans de la seva mort, la famosa ballarina i coreògrafa Pina Bausch decideix reprendre el seu espectacle Kontakthof, aquest cop però contractant adolescents que mai no han estudiat ballet ni han pujat a un escenari.

4

Elvira Madigan Dirigida per: Bo Widerberg Interpretada per: Pia Degermark, Thommy Berggren Basada en la vida de l’artista de circ Hedvig Jensen Realitzada l’any 1967 Segle XIX. Elvira Madigan, el nom real de la qual és Hedvig Jensen, és una jove equilibrista que coneix Sixten Sparre, un oficial de l’exèrcit suec d’origen noble, casat i amb dos fills. S’enamoren perdudament, inicien un romanç i decideixen abandonar-ho tot: ella deixa el circ i ell es converteix en desertor per viure el seu amor en el camp. No obstant, aïllats del món i sense recursos, la seva situació es torna cada cop més complicada. Versió fílmica de la vida d’Elvira Madigan premiada a diversos festivals.

¿Estás ahí? Dirigida per: Roberto Santiago Interpretada per: Gorka Otxoa, Miren Ibarguren Obra: Daulte, Javier.¿Estás ahí? Realitzada l’any 2011 Fran i Ana s’acaben de mudar a viure junts i afronten les dificultats de qualsevol parella jove en situació similar: la convivència quotidiana, les manies personals, la gelosia, etc. Però en el seu cas n’hi ha més: Ana és morta i, en realitat, és un fantasma. A més, no és l’únic que hi ha a la casa...Film basat en l’obra teatral del mateix títol, del guionista, dramaturg i director de teatre argentí Javier Daulte.

5

El fantasma de la ópera en el Royal Albert Hall; Los miserables Dirigida per: Nick Morris, Laurence Connor Interpretada per: Ramin Karimloo, Alfie Boe, Norm Lewis Obra: Lloyd Webber, Andrew. El fantasma de la ópera. Basada en la novel.la El fantasma de l’òpera de Gaston Leroux Realitzada l’any 2011

Obra: Schonberg, Claude Michel. Los miserables. Basada en la novel·la Els miserables de Víctor Hugo Realitzada l'any 2010

Edició de dos discos amb motiu de la celebració del 25è aniversari de dos dels musicals més notoris dels darrers temps: El fantasma de la ópera, de Lloyd Webber, inspirat en l’obra de Leroux; i Los miserables, amb versió de Claude M. Schönberg sobre el clàssic de Victor Hugo.

Glengarry Glen Ross Dirigida per: James Foley Interpretada per: Al Pacino, Ed Harris, Jack Lemmon Obra: Mamet; David. Glengarry Glen Ross: éxito a cualquier precio Realitzada l’any 1992 Guardonada en diferents festivals internacionals, el film narra les atrafegades vides d’uns agents immobiliaris de Chicago, immersos en un món altament competitiu i un mercat en plena depressió. David Mamet assumí el guió de la pel·lícula, adaptació de la peça homònima estrenada el 1984.

6

El ilusionista

Dirigida per: Sylvain Chomet Dibuixos animats Basada en un guió inèdit de Jacques Tati Realitzada l’any 2010

Aquest film d’animació es basa en un guió escrit per l’actor francès Jacques Tati entre el 1956 i el 1959. Segons una lectura feta per Chomet -director de la cinta- del guió a la London Film School, el gran còmic Tati tenia intenció de fer una pel.lícula d’imatge real amb la seva pròpia filla. No obstant, el projecte no es va poder realitzar a causa d’un accident. Serien els cuidadors de l’obra de Tati qui facilitarien el guió a Sylvain Chomet.

La història se centra en un vell mag que tracta de no decebre una nena, la qual està convençuda que els seus trucs són reals.

Noche de circo Dirigida per: Ingmar Bergman Interpretada per: Åke Grönberg, Harriet Andersson Realitzada l’any 1953

Film dirigit i escrit pel consagrat Ingmar Bergman i estrenat el 1953. Amb el circ com a rerefons, narra la història de d’Albert, el qual abandona la seva família per entregar-se a Anne, una orgullosa i apassionada artista que manté relacions esporàdiques amb un jove i neuròtic actor. No obstant, el circ propietat d’Albert no funciona i tant ell com la seva companya es veuran obligats a demanar almoina.

7

Sueño de una noche de invierno Dirigida per: Goran Paskaljevic Interpretada per: Lazar Ristovski, Jasna Zalica Realitzada l’any 2004 Sèrbia hivern de 2004. Quan Lazar torna a casa després de deu anys d’absència descobreix que el seu apartament està ocupat per una dona fugida de Bòsnia i per la seva filla autista de 12 anys. Però Lazar no gosa fer-les fora. A poc a poc, aquests tres éssers marginats aniran trobant molts punts en comú. El realitzador serbi Paskaljevic se serveix , en un moment del film, de la representació de la famosa peça de Shakespeare Sueño de una noche de verano per assenyalar que tot és efímer i pur miratge. Pel.lícula dura i trista que no deixa espai a l’esperança.

8

Música

Annie: original Broadway cast recording Annie és un musical basat en el popular personatge de la tira còmica de Harold Gray. L’arranjament musical és de Charles Strouse, les cançons són a càrrec de Martin Charnin i llibret de Thomas Meehan. La història se centra en les vicissituds de la petita òrfena Annie i el seu desig de trobar uns pares.

Bono. Spider-man: turn off the dark Spider-man: turn off the dark és un musical de rock amb música i lletres a càrrec de Bono- líder del grup U2- i The Edge, nom artístic de David Howell Evans, també integrant dels U2. El llibret i la direcció són a càrrec de la reconeguda escenògrafa Julie Taymor. El musical es basa en la sèrie de còmics d’Spider-man creats per Stan Lee i Steve Ditko i publicats per Marvel. Igualment pren referència del film del 2002 així com del mite grec d’Arachne. Se centra en els orígens de l’heroi, el seu romanç amb Mary Jane i les seves batalles contra el seu enemic Green Goblin. Aquest musical ha estat una de les més cares produccions de Broadway, així com la que més funcions ha portat a terme.

Garland, Judy. The London Studio recordings,1957-1964 Judy Garland (1922-1969) és el nom artístic de Frances Ethel Gumm, qui va ser una popular actriu i cantant nord-americana. Garland va sobresortir en el panorama internacional no només com una magnífica actriu tant de musicals com de drames, sinó també com una bona cantant tant en els estudis com sobre els escenaris. El màgic d’Oz (1939)

9

seria el seu paper més recordat i entre els seus concerts destaca el que va oferir al Carnegie Hall de Nova York. Malgrat una carrera professional farcida d’èxits, Garland tindria una vida personal turbulenta, la qual va acabar amb la seva mort per sobredosi a l’edat de 47 anys.

Aquest doble CD recull el millor de les sessions d’estudi que l’actriu realitzà per a Capitol Records als famosos Abbey Road Studios de Londres. La selecció arriba fins el 1964, i no inclou les sessions que Garland faria amb la seva filla, la també artista Liza Minnelli, el 1965 per a “Live” at the London Palladium.

Guinovart, Albert. Gaudí: el musical de Barcelona Gaudí: el musical de Barcelona és un espectacle exhibit a la ciutat comtal entre setembre de 2002 i gener de 2003. Va comptar amb la direcció de José Antonio Gutiérrez i Elisa Crehuet, la música és del reconegut pianista i compositor català Albert Guinovart. El 7 de juny de 1926 Antoni Gaudí és atropellat pel tramvia número 30. Degut al seu descurat aspecte va ser ingressat a la sala pública de l’Hospital de la Santa Creu, l’hospital dels pobres. Allà, mentre espera la mort en una sala inhòspita, l’arquitecte rememorarà els moments més intensos de la seva vida. Gaudí és la història d’un somiador que lliura tota la seva vida a fer realitat els seus somnis, sense rebaixes ni concessions.

Once: a new musical Once és una versió per als escenaris del film del mateix títol, escrit i dirigit per John Carney l’any 2006. El llibret del musical és obra d’Enda Walsh, i les cançons són escrites per Glen Hansard i Markéta Irglová, ambdós protagonistes de la història. El tema titulat Falling slowly seria premiat amb un Oscar. L’argument se centra en un noi i una noia a qui uneixen la música i els fracassos sentimentals.

10

Rock of ages: original Broadway cast recording

Traduït al castellà com La era del rock , és un musical de Broadway creat per Chris D’Arienzo. Narra la història de Sherrie i Drew, els quals es troben al Sunset Strip mentre persegueixen els seus somnis a Hollywood. El seu romanç avança a ritme de rock dels 80, amb èxits d’artistes com Bon Jovi, Pat Benatar, Whitesnake, Journey, Def Leppard o Guns N’Roses. Enguany s’ha estrenat el film, que inclou estrelles com Tom Cruise o Catherine Zeta-Jones.

Sonrisas y lágrimas: el musical Sonrisas y lágrimas ha estat un èxit teatral i cinematogràfic: 5 premis Tony i 5 Oscar entre d’altres. Finalment aquest musical ha estat representat a Espanya mitjançant una inversió milionària i la intervenció de 5 productors de referència. Narra la coneguda història de Maria, una novícia amb una gran passió per la música que espera trobar el seu lloc al món i una veritable vocació. Entrarà a treballar al servei del capità von Trapp, un estricte vidu pare de 7 fills. L’arribada de la jove els causarà a tots un gran rebombori.

Strouse, Charles. Bye bye Birdie Charles Strouse (1928) és un compositor de cinema nord-americà. Graduat a l’Escola de Música Eastman, va treballar com a pianista en petites bandes i teatres locals fins que li va arribar l’èxit amb una de les seves cançons titulada Born Too Late, la qual seria número 1 el 1958. El 1960 estrena a Broadway l’obra Bye bye Birdie amb lletres del seu col.laborador habitual Lee Adams, i amb la qual guanya el premi Tony. Aquesta mateixa obra seria reconeguda amb un Emmy l’any 1996. L’argument s’inspira en la crida a files del cèlebre Elvis l’any 1957.

11

Sullivan, Arthur. The mikado complete; Iolanthe highlights Sir Arthur Seymour Sullivan (1842-1900) va ser un compositor anglès d’ascendència irlandesa i italiana. És més conegut per les seves 14 operetes en col·laboració amb el dramaturg, llibretista i il·lustrador anglès W. S. Gilbert. El CD que presentem reuneix dos dels seus èxits més destacables: Iolanthe (1882) i The Mikado (1885), aquesta darrera una de les obres més freqüentment representades en la història del teatre musical.

Teatro y varietés: volumen 1, bufos y transformistas El Teatre de varietats o espectacle de varietats és un format que inclou la representació de diversos números artístics o performances, tals com balls, humorisme, màgia, contorsionisme, etc. Antigament també podien arribar a incloure la presentació de “rareses biològiques”. La denominació d’aquest tipus d’espectacle està vinculada al Théâtre des Variétés, establiment obert a París el 1790. Allà va representar-se per primer cop un espectacle d’aquestes característiques i l’èxit va fixar l’atenció d’altres empresaris teatrals d’Europa. Aquest primer volum tracta concretament de bufos. Els bufos van ser comèdies de caire satíric i musical, molt populars durant el segle XIX. Estan relacionats amb la sarsuela. Per transformista entenem aquella persona- majoritàriament de sexe masculí- que en ocasions adopta els modismes culturals (el maquillatge, el vestuari, la parla, els gestos) propis del sexe contrari. Són moltes les cultures que consideren aquesta pràctica una expressió artística; seria el cas, per exemple, dels onnagatas del teatre kabuki japonès.

12

Teatro y varietés: volumen 2, ventrílocuos y autómatas El ventríloc és un artista que emet una o més veus sense moure els músculs facials, fent la il·lusió als espectadors que la veu no ha estat emesa per les cordes vocals. La ventrilòquia s’associa a l’art de parlar amb el diafragma. Recolzant-se en un ninot amb la boca mòbil, el ventríloc pot donar la impressió que és el ninot qui parla. Com a autòmat, entenem una màquina que imita la figura i els moviment d’un ésser animat. Funciona de manera automàtica i sense la intervenció d’una persona. Els primers autòmats derivarien de les titelles amb capacitat per moure diferents parts del cos i amb finalitat religiosa, de l’Antic Egipte.

Teatro y varietés: volumen 3, cómicos y género chico La situació econòmica i sociològica durant el regnat d’Isabel II (segle XIX) va provocar l’aparició d’un subgènere dins de la sarsuela anomenat género chico (gènere petit). El seu objectiu serà l’entreteniment pur i la diversió del públic en contraposició als temes més seriosos o dramàtics, així com l’acció més o menys complexa de la sarsuela tradicional. Un comediant, humorista o còmic és un actor que procura entretenir el públic per mitjà de recursos que provoquin el riure. Aquests recursos poden consistir en bromes, situacions divertides i també exagerades com en el cas de l’anomenat slapstick.

FONS DE CIUTAT

Podeu demanar llibres i pel·lícules en préstec a qualsevol biblioteca pública de l’Hospitalet de

Llobregat