Parlem_de_Sarria_51

Portada Muntada Sarria51 15/2/05 14:34 Página 1

S’atribueix al Beatle JohnLennon la sentència” la vidaés el que et passa mentre tuestàs fent altres plans”. Potserla frase es massa contundent ino és aplicable a tothom, peròaquests darrers dies, des quel’alcalde Josep Turbau vaanunciar que plegava, moltagent s’ha sorprès quan s’harecordat que 17 anys de laseva vida els ha dedicat a lapolítica local, dels quals tretzei mig com alcalde de Sarrià deTer. Després de tant anys deliderar un projecte, una ideade poble, deixa l’alcaldia perpoder viure. Conseqüent ambla seva manera de ser i depensar, plega quan ha vist queja no podia més, en paraulesseves, quan assumir els pro-blemes col·lectius i aliens se lifeia més feixuc.

En els articles de comiat quetrobareu en aquestes pàgineshi ha moltes referències a laseva persona, per la seva

generositat, responsabilitat iaccessibilitat i també a l’obrafeta, la transformació delpoble en aquests anys, relli-gant els barris, creant serveis,fent-lo atractiu a molts nousveïns que provenen de l’àreaurbana i de les comarquesgironines. Sens dubte no n‘hi ha prouamb aquestes ratlles per glos-sar la presència de l’alcaldeJosep Turbau en la vida sarria-nenca, sinó que caldrà repas-sar l’hemeroteca, en particularels 12 anys de la revistaParlem de Sarrià, nascudatambé per iniciativa seva, perinformar, crear debat, donar aconèixer els projectes munici-pals i canalitzar les inquietudsdels sarrianencs.En una època d’entorn can-viant, de múltiples canals d’in-

formació, de problemes com-plexos i diversos, no es potpretendre que una sola perso-na porti tot el pes d’un ajunta-ment. Els nous models de ges-tió empresarial emfasitzen eltreball en equip en detrimentde la figura del líder que solconcentrar tota la informació idirecció. Al cap i a la fi, unajuntament, a més de satisferles necessitats dels ciutadans,en molts casos actua com unaempresa de serveis. Amb moltencert, en aquesta legislaturaJosep Turbau va delegar lamajor part de les competèn-cies a l’equip de govern, demanera que el flux d’informa-ció fos més transversal i lagestió més compartida. Tot iaixò, l’envergadura de la feinadiària i un notori cansamentl’ha portat a deixar l’alcaldia

en mans del primer tinent d’al-calde i a que un altre regidordediqui més temps per la ges-tió del dia a dia.

Un best-seller recent sobre labona sort, afirma que pertenir-ne cal crear les cir-cumstàncies. El nostre poble,de tradició industrial i menes-tral, coneix molt bé les dificul-tats per aconseguir millorar laseva qualitat de vida. I aquí hiha tingut molt a veure el tre-ball realitzat per l’alcaldeJosep Turbau, amb el suportde l’equip de govern, al llargd’aquests anys. És a dir, si lescoses han anat relativamentbé, no és fruit de la casualitat,sinó d’haver creat les cir-cumstàncies, en el nostre llen-guatge, d’haver treballat en labona direcció. Josep Turbau ens deixa comalcalde. El recuperem com aciutadà implicat en les entitatsi com amic, sempre disposat adonar un cop de mà.

editorial ~Parlem

de Sarrià ~ 513

Adéu a un bon alcalde

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t d e P A P E L E R A L A C O N F I A N Z A S A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:www.sarriadeter.com

Tema de debat Ajuntament

Tema de portadaDossier d’història

EntrevistaEntitatsCultura

SolidaritatEspai escolar

NaturaEsports

Cartes al directorNews

CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

IMPRESSIÓ

AGRAÏMENTS

HAN COL.LABORAT EN AQUESTNÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

TIRATGE

E-MAIL

PORTADA

Ivan Bustamante, Josep Brugada, JoaquimCarreras, Dani Cañigueral, Joan Casals,Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Gregori Montgé, Josep Rodeja, AssumpcióVila.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda

Impremta Montserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGirona.

Josep Turbau, Josep Viella, Josep Brugada,Roger Torrent, Lluís Aymerich, Emili Pérez,Esther Ferrero, Cristina Vicedo, JosepM.Vinyals, Janus S.L. Rosa Isern, Mijac,Josep M.Sansalvador, Engràcia Bramon iPere Figueres, Mònica Singla, LlibertatTurbau.

10 €

1.500 exemplars.

[email protected]

“Un feix ma”, d’Àngel Vilà, fotografiaguanyadora del concurs de les VI Jornadesdel Paper.

4142232424449575962636566

Sumari

AGRAïM LACOL·LABORACIÓ DE

LES ENTITATSCOMERCIALS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 3

El 18 de novembre del 2004 vaig anunciar als mitjans decomunicació la meva decisió de deixar el càrrec d’Alcalde del’Ajuntament de Sarrià de Ter amb efectes de 31 de desem-bre de 2004 i de regidor fins que s’hagués fet l’elecció delnou alcalde.

Malgrat el que s’hagi dit i el que cadascú pugui pensar, no vaser una decisió presa amb antelació i que respongués a capestratègia política preestablerta. Quan un parell de mesosabans ho vaig comunicar als regidors, els va agafar per sor-presa.

La decisió va ser meditada i pel bé, en primer lloc, propi, del’Ajuntament i del poble de Sarrià de Ter.

Pel bé propi, perquè necessitava plegar. Necessitava tenirmés temps per a mi i per a la meva família. Assumir els pro-blemes col·lectius i aliens diaris se’m feia cada dia més fei-xuc. Al llarg d’aquests anys que he estat alcalde, tretze i mig,i quatre de regidor i primer tinent d’alcalde, he tingut dife-rents règims de dedicació a l’ajuntament, des de combinar-ho amb la feina de funcionari, a passar a la dedicació exclu-siva. Ara, amb la dedicació a la feina tenia una jornada dededicació a l’ajuntament molt limitada i la sort és que tots elsregidors i regidores van assumir molt bé la seva tasca i ambun molt alt grau d’implicació i dedicació.

Pel bé de l’ajuntament. Cal que al davant d’una institució coml’ajuntament hi hagi persones il·lusionades i amb moltesganes de treballar. No és que em faltés il·lusió, però és evi-dent que després dels anys no tinc la mateixa que el primerdia.Cal que les persones que són al davant de l’ajuntament tin-guin la major presència possible i que hi hagi un lideratgemotivador i engrescador.

Pel bé del poble. És evident que l’alcalde ha de prendre ini-ciatives i liderar la vida del poble, i això s’ha de fer amb lamotivació ben alta. No es poden perdre oportunitats. Potserhauria estat fàcil continuar i esperar a plegar al final de lalegislatura, però penso que això hauria estat més fraudulentque deixar el càrrec ara.

Crec que als problemes se’ls ha de plantar cara i no esqui-var-los. Per tant, malgrat que ara ho pugui passar malamentper la renúncia, o que els companys hagin de reajustar l’or-ganigrama, considero que és més honrat deixar-ho que con-tinuar.

No em considero cap heroi, ni cap persona amb més nimenys capacitat que altres. Sóc una persona que essentalcalde de Sarrià de Ter tretze anys i mig i regidor i primertinent d’alcalde quatre anys més, he dedicat part de la mevavida a l’interès col·lectiu i crec que ha arribat el moment, enquè jo i només jo he decidit de prendre’m un descans.

Ho he fet perquè he vist que no estava en les condicions, node salut física o mental, sinó de vitalitat que el càrrec mereix.He estat alcalde i ho he estat treballant i lluitant moltes vega-des a contracorrent i això desgasta. Ara tinc 48 anys i totauna vida per endavant. Mentre he estat a l’ajuntament hepassat de pare a avi i de tenir les filles a casa a estar sol ambla meva dona.

He viscut experiències molt gratificants i moments moltbons, he conegut persones molt interessants i altres no tant,

~ t

ema

de d

ebat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

14

Carta decomiat

Josep Turbau i Serrat

Foto: Toni Martínez

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 4

però totes m’han enriquit amb la seva personalitat. He tingutreconeixements per feina feta i bronques per no estar a l’al-tura del que s’esperava de mi. He treballat pel poble a vega-des lluitant gairebé de cos a cos, amb el desgast que aixòsuposa. No vull fer expressament esment de cap dels capí-tols que he viscut i que han sigut especialment dolorosos pera mi. Els que heu estat més a prop meu ja en sabeu alguns.

Ja que es dóna tanta importància al fet que un alcalde d’unpoble petit deixi el càrrec a mitja legislatura quan ha anun-ciat que no abandonarà al presentar-se per cinquena vega-da per estar al servei dels veïns, i causa tanta sorpresa idecepció a alguns, permeteu-me que pequi d’immodèstia iparli de mi mateix per intentar explicar la decisió que hepres.

Si dic que estic cansat, no és pels mesos que portem d’a-questa última legislatura. La història ve de més enllà. De jovevaig participar en la creació del que seria anys més tard elGRUP MUNTANYA SARRIÀ. En aquells anys, jo en tindria 16o 17, vaig començar a implicar-me en la vida social del poble.Van començar les relacions amb el Centre Parroquial, la UES,que encara era ADC de Sarrià de Dalt, la TORRAS,... D’allà enva sortir l’edifici del Cau, avui patrimoni municipal.

Amb 23 anys treballava en una empresa on precisament vaigentrar per conèixer els amos, ja que compartíem l’afecció a lamuntanya i l’excursionisme. Davant el que a mi em va semblaruna injustícia vaig optar per fer costat als treballadors, jo tambého era, en contra dels amos amb qui m’unia l’amistat. Vaig optarper la defensa de mitja hora d’esmorzar que ens volien treureamb l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors. L’empresa, apro-fitant la nova regulació, volia que els treballadors renunciéssimal temps per esmorzar. Un laude arbitral donà la raó als treba-lladors i vaig ser acomiadat als tres mesos. Acomiadamentimprocedent. Aquí no vaig ser jo que vaig plegar, sinó que emvan fer plegar.

A l’escolaritzar la meva filla gran, una altra injustícia se’ns posa-va al davant. La primera mestra que tindria seria una personaque no estava en condicions per estar en una classe. Els paresens vam organitzar i vam aconseguir la substitució de la mestrael primer dia de classe. Això va precipitar que entrés al’Associació de Veïns del Pla de l’Horta i com que a molts elsespantava haver de signar documents, em van fer president. Del’Associació de Veïns vaig dimitir als dos anys de ser President,perquè no hi havia prou col·laboració, per als pocs mesos tor-nar-hi. Allà em va tocar primer responsabilitzar-me de la guar-deria, fer tots els tràmits per adequar-la a la llei i després tancar-la per manca de viabilitat econòmica. Ens vam fer un tip de tre-ballar per a la millora del barri i en l’organització d’actes socials,entre ells la Festa Major de Sarrià de Dalt, assumint com a enti-tat, juntament amb l’A. de V. de Sarrià de Dalt, tots els riscos. Del’Associació de Veïns a l’ajuntament només hi havia un pas. Elspartits polítics locals fan encara avui mans i mànigues per fitxarla gent que treballa a les entitats.

Dels tres partits polítics que es presentaven a Sarrià de Ter l’any1987 vaig optar pel PSC. Amb en Jordi Cañigueral hi havia tin-gut més relació que amb la gent de les altres candidatures. I elprojecte socialista encaixava més amb la meva idea de socie-tat que no pas el dels comunistes o la dreta nacionalista. Em vasorprendre que em posés de primer tinent d’alcalde, perdavant de companys que havien estat amb ell l’anterior legisla-tura. Em va delegar les àrees d’hisenda, govern local, amb res-ponsabilitats sobre el pressupost, la policia i el personal.

Ja havia començat a tornar a estudiar als vespres i en els estu-dis de Graduat Social hi havia una assignatura que tractavasobre cooperativisme. Jo pensava que els principis coopera-tius eren una bona eina per transformar la societat, però la rea-litat a casa nostra ha estat que s’ha seguit una política nefastapel cooperativisme. La realitat era que a la Coope gairebé ningúconeixia els principis cooperatius. Adhesió voluntària i oberta.Gestió democràtica a càrrec dels socis. Participació econòmicadels socis. Autonomia i independència. Educació, formació iinformació. Cooperació entre cooperatives. Interès per lacomunitat.

La Cooperativa feia aigües, una colla de gent jove, almenys mésjove que els que fins aleshores eren a la Junta Directiva, vamintentar salvar-la i no ens en vam sortir. Avui l’edifici forma partdel patrimoni municipal. Però perquè això fos possible vaighaver de dimitir del càrrec de president, una nova dimissióabans d’hora. Si no ho hagués fet, el representant legal de l’a-juntament com a part compradora i el de la Cooperativa com apart venedora, haurien estat la mateixa persona.

tema de debat ~

Parlem de Sarrià ~ 51

5

Josep Turbau en una imatge de 1991. Foto: Pere Mir

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 5

~ t

ema

de d

ebat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

16

Robert Creixans de Ràdio Sarrià i Josep Turbau. Maig 1995.Foto: Pere Mir

Eleccions municipals 1995. Arribada de l’alcalde reelegit i la seva dona.Foto: Pere Mir

Josep Turbau i Josep Maria Nadal en la signatura del conveni amb la UdG. Maig 1999

Foto: Pere Mir

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 6

tema de debat ~


7

El meu antecessor, en Jordi Cañigueral, va ser ConsellerComarcal del 87 al 91. En aquella primera època delsConsells Comarcals, solien ser consellers els alcaldes. A miem va tocar substituir-lo i vaig ser portaveu pel PSC. La pocaexperiència i l’excessiva implicació personal van propiciarque plegués a mitja legislatura.

Com poden comprovar, això de dimitir abans d’hora no ésnou en mi. Unes vegades per voluntat pròpia, altres pervoluntat aliena, altres per conveniència i ara per cansament.Als que em coneixen no els ha causat sorpresa, i estic con-vençut que els que m’han votat i fet confiança, votació reravotació, tampoc els he defraudat. Si hi estic bé, treballo fort ia gust, si no m’hi trobo bé, prefereixo deixar-ho córrer i nodefraudar.

El Sr. Ricard Ametller va propiciar que em fessin DiputatProvincial per a contrarestar el seu pes dins la Diputació i evi-tar que Sarrià de Ter caigués en mans de CiU i servís depunta de llança per entrar a Girona-Salt-Sarrià. Aquí sí quevaig acabar el mandat. La Diputació paga prou bé i dóna gusttreballar-hi.

Quan m’he compromès en una tasca ho he fet per fer feina,per intentar millorar les coses, quan ha calgut he plantat carai he posat els interessos col·lectius per davant dels particu-lars. Treballar pels altres proporciona una gran satisfacció,sobretot si no n’esperes res a canvi. Si per contra, esperesque t’ho recompensin, la majoria de les vegades te’n portesuna gran decepció. Crec que a l’ajuntament, a l’Associacióde Veïns, a qualsevol entitat, s’hi ha d’anar a treballar noméspel gaudi personal de fer coses sense esperar-ne cap grati-ficació, ni econòmica, ni de cap altra tipus, llavors les alegriesvénen soles.

No em vull estendre en la feina feta a l’ajuntament, està sufi-cientment recollida a les hemeroteques i a la revista Parlemde Sarrià. Hi ha coses ben fetes i no tan ben fetes, però sem-pre fetes amb la millor intenció. Disset anys a l’ajuntamentsón prou temps per haver fet feina, malament si no se n’ha-gués fet. Crec que n’hem fet. S’ha treballat i crec que força itan bé com hem sabut.

En Jordi Cañigueral va ser el meu primer mentor municipali a ell vull retre un petit homenatge per la feina difícil i com-plicada que va tenir per posar de nou en funcionament unaestructura administrativa que va ser desballestada. Li vatocar fer una tasca ingrata i de poc lluïment, però va posarels fonaments per facilitar-nos la tasca als que vam venir des-prés.

He estat envoltat de bons companys, treballadors i compe-tents, i molts dels mèrits que se m’atribueixen corresponenals regidors i regidores que han dedicat moltes hores a lafeina i quasi sempre sense el merescut reconeixement.Alguns han estat amb mi a l’ajuntament fins a dotze anys,altres menys temps, però tots han posat el seu treball, el seutemps i dedicació a la millora constant d’aquest poble. A totsels haig de donar les gràcies i es mereixen la gratitud delsveïns, tant si la seva tasca ha estat en el govern o en la ingra-ta oposició.

També m’he d’acomiadar dels funcionaris i treballadors del’ajuntament, i si abans feia menció a l’alcalde JordiCañigueral, ara haig d’esmentar el secretari José Ma., ellporta més temps que jo a l’ajuntament i encara n’hi quedamés. Amb ell les hem viscut de tots colors i a vegades leshem passat morades, però també va per ell el meu agraï-ment per les seves atencions i la seva competència pro-fessional reconeguda en l’àmbit dels secretaris munici-pals.

A tots els funcionaris i treballadors, els que estan en actiu iels que han estat a l’ajuntament, els dono les gràcies perhaver estat bons col·laboradors i els demano disculpes iperdó per les malifetes que amb ells he comès.

Al llarg d’aquests anys he estat envoltat també de moltsbons col·laboradors fora de l’ajuntament, veïns i ciutadansde Sarrià i de fora de Sarrià, que m’han donat el seu suport,la seva ajuda, el seu consell, el seu treball altruista i queens han ajudat a fer de Sarria de Ter un poble cada diamés.... de tot i millor. Expressament no en menciono cap,però són molts els que em vénen a la memòria.

No vull deixar l’oportunitat per expressar l’agraïment tambéals dirigents i membres del Partit dels Socialistes deCatalunya, que moltes vegades ens han donat suport i nosempre han obtingut la justa correspondència. Com tambéaltres membres d’altres formacions polítiques, de CiU,d’ERC, d’IC Verds i fins i tot del PP, que en un moment oaltre ens han ajudat.

I als alcaldes i regidors de pobles veïns, gràcies per la sevaamistat i moltes vegades, també, col·laboració.

I per acabar la llista d’agraïments, i el deixo expressamentpel final, a la meva família, que són els que sense voler-hohan patit més de prop la meva dedicació al poble. Als meuspares, que m’han transmès el reguitzell de valors positius;a les meves filles, que s’han hagut d’abstenir de fer segonsquè perquè el seu pare era l’alcalde i han patit el meu com-promís. I, sobretot, a la Conxi, que ha portat amb tota dig-nitat el paper que li ha tocat fer per ser la dona d’un xim-ple que li ha agafat per dedicar part de la seva vida a la vidacol·lectiva. Ella, amb tots els respectes pels regidors i perles regidores, ha estat la millor consellera.

Ningú és imprescindible i tots, un dia o altre, deixarem elcàrrec, vulguem o no vulguem. La institució municipal estàprou ben organitzada perquè no se’n ressenti quan pleguiun regidor o un alcalde. Ni tan sols trontolla quan un o mésd’un trànsfuga fa canviar d’alcalde. Després d’un home od’una dona, en ve un altre, i l’ajuntament continua com lavida. He tingut el goig de viure una etapa de la vida públi-ca municipal apassionant i us desitjo el millor per a vosal-tres i per al poble de Sarrià de Ter.

Us dono les gràcies a tots per tot, i us demano que, si nooblideu, almenys sapigueu perdonar que no hagi estatcapaç de complir amb tot el mandat de quatre anys i elsdesenganys, decepcions i ofenses que us hagi pogut oca-sionar.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 7

Va ser a finals de 1990 quan enJosep Turbau em va proposar formarpart de la llista socialista a les elec-cions municipals de 1991. Recordo,com si fos ara, que ens reunírem totprenent un cafè al bar de ca l’Eugèniade Sant Julià. La veritat és que, desdel primer moment, em va fer il·lusióla proposta, acostumat com estava acol·laborar ja a d’altres àmbits delsmoviments socials, religiosos i asso-ciatius del nostre poble.

El dia 15 de juny de 1991, en JosepTurbau fou elegit per primer cop alcal-de i jo vaig prendre possessió delcàrrec de primer tinent d’alcalde ambdelegacions sobre urbanisme. Llavorsen Josep tenia 34 anys i jo 26; ell,una esposa, dues filles petites i elspares; jo, una esposa, cap fill encara iels meus pares. En Josep, encapça-lant un projecte sota les sigles delPSC, ens va permetre guanyar unadarrera l’altra totes les eleccionsmunicipals per majoria absoluta, fins aquatre vegades, mereixent la con-fiança de moltes sarrianenques imolts sarrianencs. Van passar 12 anys (aviat és dit) finsque arribaren les eleccions munici-pals de 2003. En aquell moment jovaig decidir que era el moment dedeixar les meves responsabilitats polí-tiques al municipi, ja que el gruix de lameva feina com a advocat i la neces-sitat de renovació així ho aconsella-ven. Ell, en canvi, es va veure ambforça de tirar endavant. En aquellmoment, any 2003, les coses jahavien canviat molt: tots érem mésgrans, en Josep tenia 46 anys i jo 38;ell havia passat de ser pare a gairebéser avi (com bé va dir al discurs decomiat que va fer al Ple del’Ajuntament del dia 30 de novembre;avui sortosament ja ho és); jo ja haviasigut pare i tenia dos fills d´11 i 6 anys;

ell encara gaudia de la companyiadels seus pares i jo , dissortadament,havia perdut el meu pare a qui tantrecordo i a qui no deixaré d’estimar.Era evident que les nostres vides per-sonals, doncs, havien donat moltesvoltes, però el poble al qual vàremservir tot aquest temps, també.

El poble, diem, havia donat moltesvoltes i és moment, doncs, de fer unpetit balanç, no exhaustiu, de quinfruit ha donat el pas d’en JosepTurbau al llarg d’aquests 13 anys i migen què ha ocupat el càrrec d’alcalde,dels quals he tingut l’honor d’acom-panyar-lo durant els 12 primers anys.No ho faré parlant només d’obresconcretes, sinó que vull centrar-meespecialment en les seves idees i enla seva capacitat personal. És elbalanç d’un amic i, per tant, sotmès ala lògica subjectivitat que pot ser ono compartida; vol ser també unbalanç de merescut homenatge.

Als seus inicis fou primer tinent d’al-calde amb delegació, entre d’altresmatèries, a la Policia municipal. Quanen data 15.06.91 pren el relleu d’enJordi Cañigueral i assoleix la condiciód’alcalde, es marca tres eixos fona-mentals que serien la marca i el segellde la seva tasca política al llarg de totsaquests anys: un primer, les perso-nes; en segon lloc, les persones i, perúltim, també les persones. Les perso-nes com a referent per la seva políti-ca d’infraestructures i serveis. Lespersones com a referent per la sevapolítica de cultura, sanitat, esports iensenyament. Les persones, també,com a referent per la seva política dePoble, en la concepció més integraldel terme.

Aquests objectius impregnen tots elsseus actes i totes les seves decisions.

Any rere any i en totes i cadascuna deles legislatures en què fou la nostraprimera Autoritat, i en sóc testimoni,no es prenia cap decisió que no ten-dís a afavorir el benestar de les per-sones. Aquesta fou, sense cap menade dubte, la seva obsessió, constant ireiterada que el portava a ser asse-quible a tothom, que feia que sempretingués un minut i una hora per aqualsevol que li volgués plantejarquelcom, fos dilluns o diumenge, queli impedia estar-se massa temps asse-gut a la butaca del seu despatx; d’a-quí ve que tantes i tantes vegades elveiéssim passejant amunt i avall pertots i cadascun dels carrers i raconsdel nostre poble.

No és possible amb aquest escrit ferun repàs de tot el que s’ha fet durantaquests darrers 13 anys i mig essentalcalde en Josep Turbau. La seva ges-tió mereixeria, de ben segur, un espaieditorial molt més ampli. Malgrat tot,no voldria deixar passar aquesta pos-sibilitat que em brinda la nostra revis-ta (la revista del Poble) per dibuixarquatre pinzellades que volen venir ademostrar que, efectivament, lesseves respostes eren sempredemandes, interessaven les perso-nes; les persones de Sarrià.

Hi ha una dada que no deixa lloc aldubte sobre l’evolució que ha tingutaquest Poble. Es refereix a la demo-grafia i conclou que en Josep Turbaudeixa l’herència d’un poble que anyrere any està creixent d’una maneramoderada i sostenible. Quan unpoble creix no és només perquè hi hamés naixements que defuncions; esdeu, sobretot, en primer lloc a que elsjoves no marxen; en segon terme, aque molts d’aquells, joves i no tanjoves, que havien marxat tornen denou; i per últim, a que molts que no

~ t

ema

de d

ebat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

18

Alcalde, sempre

alcaldeJosep Viella i MassegúExprimer Tinent d´AlcaldeVocal de la Junta de l´Agrupació de Girona del PSCAdvocat

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 8

en són fills decideixen de viure-hi. Iaixò només és possible quan en unentorn determinat, en aquest casSarrià, s’hi fa agradable de viure. Elsqui ens passem gairebé més temps aGirona que a Sarrià sabem que allòque abans havíem de sentir: “no sécom pots viure-hi, amb aquesta pudori amb aquest fum”, “quin rotllo viure aSarrià amb tantes carreteres i soroll....”,ara s’ha transformat en elogis: “quincanvi que ha fet el vostre poble”,“sembla un altre”, “no m’importariaviure a Sarrià”. Tot això no es fa per artde màgia. Tota aquesta transformacióes deu a un projecte de Poble que enJosep va tenir molt clar des del pri-mer minut del seu primer mandat, perdamunt de tot, per damunt d’entre-bancs puntuals, per damunt d’altresconcepcions potser menys arriscadespolíticament i electoralment (penso

ara en la seva obsessió per un solPoble dins la diversitat). I és que enca-ra hi ha algú que pensi que no va serun encert tirar endavant la urbanitza-ció del Pla de l’Horta i possibilitar aixíla construcció del nou Centred’Assistència Primària, d’espais d’es-barjo i més tard de l’Escola Bressol?Fins i tot ara no està de més recordarque alguns (CiU) , el dia que es vota-va aquest Projecte, van absentar-sedel Ple en una clara mostra de mancade visió de futur i d’irresponsabilitatpolítica; vam haver-nos de sentir queallò “hipotecaria” el futur de Sarrià.Turbau estava segur del que feia. Laconstrucció del Pavelló: no ha servitper fomentar la pràctica de l’esport itambé per trobar un referent en elqual tothom s’hi senti bé? Aquestdesenvolupament urbanístic (Pla del’Horta, però també Sector Paperer,

U.A. Vinyers i tants altres) ha permèsrelligar d’una forma clara tot el muni-cipi, fent que les persones s’integres-sin als diversos sectors per poder ferús dels serveis ubicats a cadascund’ells: els de l’Horta anant a Sarrià deDalt a la piscina, als locals del CentreCívic de la Cope; baixant al mercat deSarrià de Baix o anant al Pavelló; elsde la Rasa fent tot això i anant a pas-sejar per Sarrià de Dalt passant pelPla dels Vinyers, sense solució decontinuïtat. Els de Sarrià de Baixtambé, descobrint tots els racons,banyant-se a Sarrià de Dalt, curant-seel mal de cap al Pla de l’Horta, passe-jant als Vinyers, ballant al Pavelló ianant a veure els gegants i el futbol ala Rasa; els veïns dels Vinyers i els deSarrià de Dalt de la mateixa manera.Tot pensat amb les persones i per ales persones. Seria farragós parlar de

tema de debat ~


9

Inauguració del nou CAP de Sarrià de Ter, amb el Conseller Eduard Rius,l’alcalde Josep Turbau i Ramon Creus. Desembre de 1997. Foto: AVS

Descobriment de la placa que agermana Sarrià de Ter amb Capellades iAguacatán. Foto: Roger Casero

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 9

l’arranjament de tants i tants carrers isectors arranjats (el carrer del Riu,Firal i Lloses, Roger de Flor, els de laRasa, els del Pla de l’Horta, el carrerMajor, els Polígons industrials …); del’acondicionament de tants i tantslocals (Local Social de La Rasa, elPatronat, la “COPE”, l’antic CAP, la Salad’Exposicions del carrer Petit...) i equi-paments (camp de futbol, pista deSarrià de Dalt, piscina, teatre, Col·legiMontserrat ...).

El mateix motiu movia la seva políticasocial, sanitària, cultural i esportiva.L’esforç econòmic en els serveissocials (oferint-los directament desdel Poble); en la formació d’adults(universalitzant l’ensenyança de la cul-tura, de les aficions i de les tècniquesartístiques més diverses); en la pro-moció dels artistes locals exposantles seves obres; fent costat als mésgrans -als quals no va deixar d’acom-panyar en molts dels seus actes- i alsquals ben aviat se’ls podrà oferir l’es-pai digne i adient que es mereixen(l’edifici del “CORO”); oferint als mésjoves locals i suport econòmic perexterioritzar les seves inquietuds i laseva pròpia visió cultural; fent suporta l’augment de la pràctica esportivaen moltes altres modalitats que anes-sin més enllà dels tradicionals futbol ihandbol; motivant l’agrupació de lespersones al voltant d’uns objectius

comuns (fomentant així els movi-ments associatius); fent costat a lesfamílies i als més petits, organitzantactivitats d’estiu i Nadal que any rereany batien rècords d’assistència i, perdamunt de tot, qualitat; mantenint,també des de la no confessionalitat,una bona relació amb el movimentcristià i catòlic de les Parròquies deSarrià, col·laborant en tot allò quedonava serveis als nostres vilatans;apostant per la cultura en majúscules,al donar un suport incondicional auna revista cada dia més reconegudaarreu; promovent la sostenibilitat delmunicipi, essent els primers en redac-tar un PALS (Pla d’Acció LocalSostenible) a les comarques gironi-nes, que s’ha vingut complint en totsels seus continguts; apostant decidi-

dament per la pluralitat mitjançantRadio Sarrià; fent del Poble unreferent sanitari amb el Centred’Assistència Primària; modernitzantl’escola CEIP Montserrat ; construintl’Escola Bressol i dotant-la dels mit-jans necessaris pel seu òptim funcio-nament; i tantes i tantes altres cosesque tothom ara mateix té al cap i quees faria llarg poder citar.

Persones i Poble. Dues obsessions iuna sola idea. Tot per a les personesperò amb les persones. Mai va donarl’esquena a tots aquells que d’una od’altra manera s’implicaven en la ges-tió dels diversos àmbits municipals.No volia que Sarrià fos el seu projec-te, sinó que fos el fruit de la col·labo-ració de l’Administració i els ciuta-dans. Treballant colze a colze ambtots els seus regidors i amb els fun-cionaris municipals. Entenc que, avui,el resultat així ho demostra i que hodemostrava cada quatre anys quanobtenia la majoria absoluta i, per tant,l’aval majoritari de totes les sarrianen-ques i de tots els sarrianencs.

La seva generositat, treballant pelPoble 24 hores al dia i 365 dies l’any,ha de merèixer el reconeixement detots. Llegint el butlletí de CiU del pas-sat mes de desembre de 2004, homs’adona que ni en el moment delcomiat ells han estat generosos; mal

~ t

ema

de d

ebat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

110

Presentació del llibre d’Isidre Macau a la SalaPatronat. Les germanes Macau amb JosepTurbau. Gener de 2001. Foto: AVS

II Jornades del paper. Fira del paper.

Octubre de 2000

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 10

tema de debat ~


11

símptoma per tot aquell que vol guiarels destins d’un Poble assumint tanalta responsabilitat. La generositat ésla primera virtut en tot polític i Turbauva ser generós amb tothom, amb elsseus i amb els que sabia que no hoeren. Generós i honrat. Honrat quanes va adonar que no tenia prouempenta per continuar dirigint eldestí del Poble amb la dedicació queaquest mereix i decideix plegar perno enganyar ningú. No hi ha estratè-gia política; qui li busqui va errat o ésevident que li interessa dir-ho nomésper obtenir un rèdit polític.

La seva tasca anava dirigida a totes ia tots; a les persones sense distingircolors, tendències ni ventalls polítics.Fins i tot, a voltes, anant totalment encontra d’allò que el Partit sostenia, toti que el representava com a indepen-dent. L’interès del Poble era lluitarcontra el pas del TGV i ell fou el pri-mer a fer-ho, arrossegant darrera seutantes i tantes persones i tants d’altrespobles; nedant contracorrent peròsegur del que convenia a Sarrià. Si nofos per ell avui no hi hauria cap possi-

bilitat que aquesta infraestructurapassés totalment soterrada pel nostremunicipi. Ara l’esperança encara hi ési no fa massa dies, concretament eldia 2 de gener d’aquest any, un dipu-tat del PSC a Madrid em deia quesemblava que la demanda era benacollida pel Ministeri. En tot cas, siguiquin sigui el resultat, ningú podrànegar-li la seva entrega i el seu esforç.La mateixa entrega, esforç i tossude-ria fins aconseguir l’arranjament del’autovia i l’enderroc dels accessos al’autopista; obres que tant han fetcanviar l’aspecte extern del municipi ique l’han modelat internament deforma ben excepcional.

En Josep Turbau ha estat un bonalcalde que la nostra modesta històriaconvertirà en un Gran Alcalde. Encarapotser és massa aviat per poder cop-sar en tota la seva magnitud quin ésel llegat que ens deixa en els seusmés de 13 anys com a alcalde. Deben segur que la història, com quasisempre, s’encarregarà de fer justícia.A tots aquells que han estatPresidents de Govern, se’ls concedeix

per sempre el tracte de Presidents.Crec que nosaltres, totes les sarria-nenques i tots els sarrianencs, siguiquina sigui en el futur la dedicaciód’en Josep Turbau i sigui quin sigui elnostre referent polític, se l’haurà decitar, tractar i recordar coml’ALCALDE, sempre ALCALDE, enmajúscules. Gràcies pel teu compro-mís. Sarrià de Ter sempre t’ho agrairà.

Ha arribat l’hora del relleu i una per-sona que no ha de demostrar res aningú ens representa a tots com aalcalde. És en Nicolás Pichardo.Sempre disposat a treballar per a laComunitat, arriba a la seva responsa-bilitat més important. Donem-li con-fiança perquè segur que és la perso-na adient per prendre el testimoni. Tétot el meu suport.

P.D: Vaig acabar aquest article el diaque acomiadàvem el company Xifrade Sarrià de Dalt, membre de CiU; elmeu reconeixement per ell i unaabraçada i un mot d’esperança a laseva esposa i als seus fills, amicsmeus i de la Rosa.

ATENCIÓ PPAAPPEERR--VVIIUUAv.de França, 183 - 17840 Sarrià de Ter

Tel/Fax. 972 170 970

VINE TAMBÉ I VEURÀS ELS NOUS SERVEIS QUE US OFERIM:

● SAMARRETES AMB ESTAMPACIÓ● ULLERES DE SOL● FOTOS CARNET● RECÀRREGA MÒBILS● PREMSA I REVISTES● ENQUADERNACIONS I PLASTIFICACIONS● TARGETES DE VISITA● FOTOCÒPIES BLANC I NEGRE I COLOR, I SERVEI DE FAX● MARCS A MIDA● MARCS I ÀLBUMS DE FOTOS● MATERIAL FOTOGRÀFIC I REVELATS● MATERIAL D’ OFICINA I ESCOLAR● JOGUINES I REGALS● CONTES I LLIBRES INFANTILS● MOTXILLES, CARTERES, PARAIGÜES, …● PILES I LOTS● DETALLS COMUNIONS, ANIVERSARIS, ETC…

DE DILLUNS A DISSABTES DE 8,30 a 13,30 i 16,30 a 20,30 - DIUMENGES I FESTIUS DE 8,30 a 13,30

SI ETS SOCI D’ALGUNA D’AQUESTES ENTITATS:

F.C. SARRIÀ,U.E.SARRIÀ,

AMPA (ASSOCIACIÓ DE PARES)C.E. JOVENTUT CELRÀ

ESTÀS DE SORT...

TINDRÀS UN 10 % DE DTE. EN LES TEVES COMPRESEN PAPERERIA I REGALS.

I UN 5 % EN MATERIAL FOTOGRÀFIC...

VINE I COMPROVA-HO A:

LLAA LLLLIIBBRREERRIIAA DDEE SSAARRRRIIÀÀ Fem poble!

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 11

Josep Brugada

Ens vam criar al carrer de Pont Major. Érem veïns, fills detreballadors. Corrien els anys seixanta i en Josep Turbauera (i és!) més gran que jo, alguns anys més, però els sufi-cients perquè establíssim alguns lligams. Recordo JosepTurbau, sempre, com una persona assenyada, ponderada,afable, bona persona. Em convidava a participar en els jocsque tota la mainada del carrer, d’ aquell sector, organitza-ven als camps de les Torres de Can Regàs. Una primavera,els joves d’aquell barri, van aixecar un autèntic campamentde cabanes de canya, talment un campament d’indis del’Amèrica, amb canyes de la via del tren, enmig de l’herbeid’aquells terrenys no conreats. Éren els temps dels primerswesterns en blanc i negre de la televisió franquista. Tempsde Bonanza. Des d’allà vèiem passar els trens que feien viacap a Figueres, com si fos l’Orient Express. En Josep Turbaum’acollí en el grup de la seva cabana. Sempre el vaig veurecom un xicot afable, ponderat, raonable. No era gens eixe-lebrat, ni murri, ni trapella, com ho eren altres xicots delbarri.

Tinc el record inesborrable, (aquelles coses que resten persempre més gravades en la memòria), d’aquella tarda queen Josep em va convidar a casa seva per contemplarpel·lícules del Cine Nic. Aquelles pel·lícules –prehistòria delcinema per als nens- que ell tenia al menjador de casaseva. Recordo la gran varietat de pel·lícules de ninots queen Josep Turbau col·lecccionava a casa seva. Sé que m’hovaig passar bé projectant aquells ninotets de coloraines enla pantalla d’aquell llençol que era el nostre cineramadomèstic i sobretot amb la companyia d’ aquell bon veíamable, enraonat, tranquil. No hi havia aleshores al carrerde Pont Major una persona més pacífica i de més cordiali-tat que en Josep Turbau. Recordo com ell anava diligent,xicot aplicat, a les Escoles Nacionals del Pont Major, amb elSr. Pérez, jo vaig anar a les germanes de Pont Major just aldavant de les cases on vivíem els dos. Han passat, moltsanys, ja no som tan joves…

Aquestes petites pinzellades de memòria que evoco, emvénen ara inevitablement al cap, ara que en Josep Turbaudesprés de tretze anys ha deixat l’alcaldia de Sarrià de Ter.Em vull sumar amb aquestes paraules a l’homenatge quetantes persones li devem. En primer lloc perquè tinc la cer-tesa que els anys que Turbau ha estat al capdavant del’Ajuntament del poble de Sarrià de Ter no han estat gens

fàcils. Turbau sempre m’ha semblat una persona de con-viccions sòlides, molt sensible, crític i poc amant de l’or-todòxia per l’ortodòxia. Com a tal, ha hagut d’ enfrontar-seamb polítics poderosos de Madrid, de Barcelona o deGirona. Crec que ell i la totalitat de les seves regidores iregidors, tota la corporació, tot el poble de Sarrià, handefensat en aquests temps amb molta convicció i ambmolta fermesa, els interessos del municipi. Tots sabem quela feina no li ha estat gens fàcil, el trencaclosques que vaheretar calia continuar-lo… Turbau l’ha anat confegint ambpeces cabdals. Tal vegada, Turbau ha hagut de refer, corre-gir els errors urbanístics i de planificació que polítics d’altavolada no van ser capaços de consensuar mai amb elshabitants de Sarrià de Ter. Un poble aleshores maudit;maleït podríem dir-ne durant massa anys per la contamina-ció ambiental, per la mala planificació urbanística, per lamala jeia, el caciquisme i l’especulació.

M’imagino els múltiples viatges a Barcelona, a Madrid, aGirona, de Josep Turbau per defensar la dignitat de Sarriàde Ter, un municipi que ha estat històricament trinxat pertècnics i polítics amb poca sensibilitat per als pobles petits,per als pobles més immediats a la ciutat. Per tant, la tascade Turbau, autèntica fe lul·liana, ha estat tothora de lluitacontra els poderosos. Fer d’alcalde d’una població petita–imagino- és molt més difícil que encapçalar la responsa-bilitat de govern en una ciutat. Durant aquests anys, enalguna ocasió, amb Josep Turbau hem contrastat algunespolítiques i molt sovint havíem convingut en la necessàriareparació i la justícia que calia exercir al poble i a tots elsseus barris. Sigui com sigui, durant els mandats de JosepTurbau, que van venir també precedits pel treball políticanterior de Just M. Casero, de Joaquim Rodríguez, de Jordi

JosepTurbau una entrega per Sarrià de Ter

~ t

ema

de d

ebat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

112

Inauguració del Centre Cívic “la Cooperativa” . Desembre de 1998.Foto: Jordi S. Carrera

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 12

Cañigueral, temps de pocs recursos, de precarietats, d’a-prenentatges, temps de consolidació política del país,Turbau va trobar-se encara amb un municipi per vertebrar,un puzzle a mig acabar… La lluita semblava de titans. Crecno exagerar. Sarrià de Ter era una immensa factoria, cone-guda arreu per la contaminació ambiental, per un riu queera una claveguera, per un terme municipal esquarterat idividit, per uns barris per comunicar, per uns serveispúblics per refer i altres per crear de nou, per un eterndebat sobre el Tren d’Alta Velocitat i per una connexió d’au-topista corredor que ens mena a Europa, però que in secu-la seculorum passarà per Sarrià de Ter.

Tinc la certesa que avui Sarrià de Ter ha superat comple-xos i és una població orgullosa de la seva autoestima, unapoblació que en el seu terme municipal, en la seva terra,malgrat els desoris de la modernitat, hi ha palpitat, ¡ai, las!,també la cultura romana.¡Tant de bo Roma hagués estat més pròdiga amb totsnosaltres!

Avui Sarrià té un seguit d’infraestructures aconseguidesamb tenacitat, tossudesa i constància. Sarrià té una autoviarenovellada, una avinguda de França en la qual han desa-paregut els elements que l’enlletgien, han desaparegutunes guinguetes de l’autopista que com una creu de ViaCrucis dividia el poble. Sarrià té un centre cívic, un pavellópoliesportiu, un carrer Major dignificat, un Centred’Assistència Primària, una escola bressol, un centre a puntd’acabar per a la gent gran a l’edifici del Coro, un passeiga la vora el Ter, una fira consolidada, una revista que fa goigi tants i tants esdeveniments culturals i esportius que

donen i donaran vida a Sarrià de Ter. Avui això són realitatsque fa uns anys ens podien semblar un somni. Tot això s’haaconseguit gràcies a tots, però gràcies a un alcalde que vacreure’s d’allò més el seu municipi, que estava sempre pre-sent entre les entitats, als barris i amb els col·lectius delpoble. Turbau ho ha encapçalat durant molts anys amb fe,responsabilitat i amb convicció. No tinc cap dubte quemereix un reconeixement, també de les persones que hemvist el progrés de Sarrià de Ter des de fora. Per tant, JosepTurbau, gràcies per la teva tenacitat, per la teva constància,per la teva dedicació. No perdis mai aquesta afabilitat iaquesta senzillesa que t’ha acostat sempre a les persones.Els maldecaps, les enrabiades i la indignació formen partde la condició humana i de la brega política, és inevitable.Els somnis propis que hauríem volgut per al nostre poble ola nostra ciutat, a vegades topen amb els esculls mésincomprensibles i indignants, això desencoratja. Malgrattot, el que has treballat i el que has aportat per Sarrià que-darà per a tots i a benefici de tots. Sé que no en tens caprecança perquè d’ ençà de l’època llunyana de les caba-nes, del cine de ninots, has estat sempre una persona d’excel·lent sociabilitat, una persona entregada al proïsme…Ho has demostrat amb escreix durant tots aquests anys alcapdavant de l’alcaldia de Sarrià. Has contribuït de mane-ra exemplar al desenvolupament i al progrés d’un municipique era un trencaclosques difícil. Els sarrianencs que hancol·laborat amb tu portaran –sens dubte- els projectes quequeden endavant. Han gaudit d’un bon mestratge. Josep, malgrat els somnis, el trencaclosques ja fa un granefecte.

Una cordial abraçada.

tema de debat ~


13

Festa Major 2002. Josep Turbau, Anna Pagans i Nicolás Pichardo.Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 13

El 1916, un Reial Decret canviava elnom de Sarrià de Baix pel de Sarriàde Ter. Unes dècades després, arriba-va a aquest Sarrià de Ter la meva àvia.Va fer-ho de molt jove, procedentd’un altre municipi paperer, Gelida.Seguia al meu besavi, treballador dela Torras. Quan parlo amb ella el pri-mer que surt és allò que el pobled’ara no s’assembla gens al pobledels seus records. La vida, en aquellmón rural, era una lluita quotidianaper aconseguir uns mínims. Unsmínims per poder viure, per poderanar tirant.

En aquells anys, també, Sarrià de Tercontemplava l’arribada de laRepública. Aquest va ser un intensperíode polític que es va traduir, alnostre poble, en una intensa activitatmunicipal. En aquell curt període dela nostra història, els sarrianencs i lessarrianenques van començar a gaudirde polítiques centrades en els serveis

a les persones. La República ens por-tava, doncs, la voluntat de milloraraquella existència tan dura i de resol-dre les dificultats que passava tanta itanta gent. Un exemple d’aquestespolítiques el trobem en l’escolaritza-ció universal a través de la creaciód’una escola pública. Els veïns i veï-nes van començar a gaudir de l’ajun-tament com una institució amb l’únicobjectiu de millorar la seva vida quo-tidiana. De fet, el lema dels regidorsd’aquell ajuntament era: “si ens faltainstrucció per a poder resoldreassumptes un bon xic compromesos,ens sobra valentia i honradesa per por-tar-los a terme”. La Guerra va estroncarde forma violenta i traumàtica aquestavoluntat.

En l’evolució d’un poble hi hamoments d’acceleració, de velocitatconstant i moments de frenada sobta-da. Els inicis de la recuperació socialde la maltempsada de la Guerra i la

postguerra no va començar a venirfins ben entrats els anys 50.Precisament, ara fa cinquanta anys,s’iniciava la construcció de les casesde Sarrià de Dalt. La construcció de105 cases no només representava laconsolidació d’un nucli important aSarrià de Dalt, sinó que suposava l’ex-pansió urbanística d’un poble que,poc a poc, anava canviant el seu per-fil rural per un de més urbà. Malgrataquest creixement, Sarrià va haver deconviure amb mancances pel que faals serveis bàsics. Tal i com m’hacomentat l’alcalde d’aquells anys, enMartí Ballada, no era senzill poderrespondre a uns dèficits amb lamigradesa de recursos dels ajunta-ments d’abans.

Ja entrats els anys 70, es construïenels habitatges de la Rasa i el Pla del’Horta. Sarrià creixia demogràfica-ment gràcies als nous sarrianencs isarrianenques procedents de la immi-

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

14

Can Mitjans, Can Ramió i Can Ramon de l’obra. Cases que es tiraran a terra quan la construcció de l’autopista. c. a. 1970

Tancar una etapa,obrir un projecte

Roger Torrent i RamióRegidor portaveu d’ERC

[email protected]

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 14

ajuntament ~


15

gració. Potser aquest és el reptesocial més important que va viure elnostre poble: incorporar aquestsnous veïns a la construcció d’unanova identitat col·lectiva, a la cons-trucció d’un nou futur per Sarrià. Alnostre poble, es van multiplicar elsesforços que a tot Catalunya es vanfer perquè els nouvinguts fossin aviatgent nostra, fossin aviat gent que tre-ballava i participava en la construcciód’un ric i fort teixit social. Però vamtenir obstacles que van impedir-nos lacreació d’un sol poble: l’autovia va serel mur de la vergonya que va separarSarrià de Dalt dels barris del Pla del’Horta i del Pla de Dalt.

Cadascun d’aquests episodis sumatsen l’evolució històrica han marcat elcaràcter del poble. És evident que elSarrià que va rebre la meva àvia i elSarrià dels seus néts no s’assemblengaire. En el temps que va d’una fita al’altra –ni més ni menys que prop d’unsegle- la millora ha estat clara. Elsmés grans, que l’han viscut en prime-ra persona, diuen que és excepcional.Tampoc el Sarrià de Ter que ara deixaJosep Turbau és el mateix que el vaescollir per primera vegada. La gentha tingut un protagonisme actiu enaquest canvi. La gent amb el seu tre-ball, amb el seu esforç, amb la sevaconvicció en el futur del nostre poble.La gent, i és clar, el lideratge d’enTurbau.

Però el poble canvia dia rere dia.Vivim en un poble dinàmic, en cons-tant moviment, capaç de generarnoves il·lusions, però que pateixtambé nous problemes i nous malde-caps. Aquests temps ens exigeixennoves receptes que ja no poden pas-sar per un simple relleu en els noms.Per sort ja no vivim en el temps de laRepública, on el prioritari era cobrirles necessitats més primàries de lagent. La gent ens demanda novesnecessitats. I nosaltres, com a servi-dors de la inquietud col·lectiva, els hihem de fer front.

Se’ns plantegen, doncs, nous reptes. Iper afrontar-los ja no n’hi ha prouamb la “bona voluntat” d’èpoquesanteriors. Ja no podem afrontar elsnous reptes que té Sarrià amb lesmateixes idees, visions i maneres defer que hem tingut fins ara. No n’hi haprou amb gestionar patrimoni. Fins itot, ja no n’hi ha prou incrementant-lo.Hem de superar l’ajuntament del“totxo” i consolidar l’ajuntament de“les persones”. No n’hi ha prou engestionar obres, en construir i inaugu-rar edificis. Cal que ens avancem alfutur i que situem el nostre poble,Sarrià, sobre el futur, amb més capa-citat, amb més força, amb moltes méspossibilitats. Així, si les eines són diferents, com esrelacionen l’ajuntament del futur ambels ajuntaments històrics? Doncs a

través d’un mateix objectiu: la cohe-sió del poble. I això paradoxalmentvol dir mantenir-ne el caràcter actual.El 1916 ens batejàvem com a “Sarriàde Ter”, i en aquest cas el nom fa lacosa. És a dir, el nom d’un poble quemoltes vegades ha vist amenaçada laseva integritat i fins i tot la seva per-sonalitat. Hem viscut i reviscut episo-dis similars, però potser cap de tanvital com aquest. Hem tancat el perí-ode de JosepTurbau, dèiem. Un perí-ode que ha estat i serà de gran crei-xement urbanístic, però que s’ha fetamb poc temps per pair-lo. Ara enstocarà fer la digestió i no serà fàcil. Elcreixement urbanístic i de gent, hemde fer que sigui un creixement desarrianencs i sarrianenques.

Dit d’una altra manera, hem de garan-tir que a Sarrià tinguem accés a inter-net, Centres de Dia, un pla de dina-mització del comerç, una escola bres-sol amb places suficients, però tambéhem de garantir que anem pel carreri puguem saludar la majoria de gentamb qui ens creuem, que la mainadapugui jugar al carrer i que tothom sesenti orgullós de pertànyer a la comu-nitat de Sarrià de Ter. Hem de fer unnou esforç per relligar barris, percrear teixit social, per mantenir unaestructura equilibrada i sobretot permantenir el caràcter de poble que novolia perdre la meva àvia i que no vullperdre jo.

L’antic accés a l’autopista és ara un dels carrers principals per entrar a Sarrià de Ter. Foto AVS.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 15

Aquests dies estem vivint un momenthistòric per Sarrià de Ter; no emrefereixo pas al recent relleu de l’al-calde, faig al·lusió a un esdevenimentque és clau per al futur del nostrepoble i és l’elaboració del PLA D’OR-DENACIÓ URBANÍSTICA MUNICI-PAL.

La vigent llei d’urbanisme regula l’ela-boració d’aquests Plans, que són l’ins-trument d’ordenació urbanística inte-gral, tenint en compte que segonsdefinició de la mateixa llei, ...”l’urba-nisme és la funció pública mitjançantl’exercici de la qual les administra-cions públiques competents en lamatèria planifiquen o defineixen elmodel urbanístic de ciutat i el desen-volupen, amb la participació dels pro-pietaris i de la resta d’operadorspúblics i privats”.

Estem, per tant, en un moment impor-tant per a Sarrià, ja que a través delPrograma de Participació Ciutadana,tots els veïns i veïnes hauran pogutformular aquells suggeriments, inicia-tives i propostes que hagin cregutnecessàries, amb l’objectiu de posarde manifest llurs interessos particu-lars o generals. En definitiva, aquestaés l’eina de la qual s’ha de valer l’a-juntament per a la redacció del plaurbanístic.

Aquest Pla ha de definir el model depoble que volem per al futur, pre-veient, segons el preàmbul de lamateixa llei, ...”un desenvolupamenturbanístic sostenible, sobre la base dela utilització racional del territori, percompatibilitzar el creixement i el dina-misme econòmics necessaris amb lacohesió social, el respecte al mediambient i la qualitat de vida de lesgeneracions presents i futures”.

Ja la lectura del preàmbul de la llei,

sembla que et tranquil·litza i que nocal fer gaires més consideracions,perquè, amb el seu pronunciament afavor d’aquests principis bàsics, etquedes bocabadat pensant que, ambtanta bona intenció, l’urbanisme delsnostres municipis no pot fallar de capmanera. Però, com és sabut, les lleises fan perquè serveixin de marc d’ac-tuació i dins dels paràmetres que s’hiestableixen, cada persona, entitat oadministració hi desenvolupi els seuslegítims interessos.

Com és evident, cada veí o veïna deSarrià pot tenir una visió ben diferentde l’urbanisme del nostre poble, jasigui en funció dels més legítims inte-ressos particulars, o de la idea mésobjectiva en defensa d’interessosgenerals. És per això que no resultafàcil la planificació urbanística delnostre municipi, així com la de qual-sevol altre.

Malgrat això, així com la llei defineixuns principis i eixos bàsics sobre elsquals s’ha de regir l’urbanisme d’undeterminat sector geogràfic, de lamateixa manera hi ha d’haver perSarrià de Ter un marc preeminent iunes línies bàsiques que facin les fun-cions de principis irrenunciables pelmanteniment d’un Sarrià que contem-pli l’equilibri del territori per a usosresidencials, industrials, parcs i jardinsi d’equipaments. Per exemple, permantenir aquest equilibri no és sufi-cient determinar el percentatge gene-ral a reservar per a zona verda i ser-veis; cal regular que aquests espaisestiguin situats estratègicament per

tal que els nuclis de població tinguinun esponjament adequat per a la qua-litat de vida dels seus habitants, i jun-tament amb els espais destinats aequipaments i altres serveis facin d’e-lement integrador amb altres nuclis japresents o de futur.

Seguint amb la regulació d’aquesteslínies bàsiques, és d’absoluta necessi-tat establir els límits del que ha de serel sòl urbanitzable i no urbanitzableper tal de preservar l’important espainatural que ens envolta i que tant esti-mem. Així mateix ha de regular lesdensitats màximes d’habitatges perhectàrea i les alçades dels edificis,elements que definiran el nostremodel de poble.Convé doncs, quetothom tingui la plena llibertat demanifestar el seu criteri pel que fa atots aquests conceptes, perquè l’es-devenidor del nostre poble sigui elresultat de l’autèntica voluntat delsseus veïns.

Això, dit així, sona molt bonic i podriasemblar tan natural i fàcil de dur aterme que tothom seria capaç d’afir-mar que estem en el millor dels móns,amb un model de gestió democràticagairebé perfecte, on cada veí poguésdonar la seva idea o opinió i fos reco-llida per construir aquell poble idealamb el qual tots somiem. Però tam-poc cal que siguem ingenus, totssabem que les coses no són així defàcils, per més que s’opini, per mésencert que es tingui amb determina-des propostes i per més raonadesque siguin totes elles, és evident queno tot es pot fer a gust de tothom.

Ens agradi o no aquesta és la realitat,la pluralitat de persones i llurs formesde pensar són tantes com diverses, iper tant impossible de satisfer-lestotes. Tanmateix no és pas aquesta laqüestió inquietant, ans al contrari, si

Participació i tolerància

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

16

Lluís Aymerich i VinyalsRegidor portaveu de CiU de l’Ajuntament de Sarrià

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 16

ajuntament ~


17

la societat és plural i diversa no ensha d’estranyar ni angoixar la dificultatde configurar un resultat que nosigui satisfactori per a tots els seusindividus. Aquelles individualitatsque intel·ligentment saben i volencomprendre altres maneres de pen-sar i veure les coses, acceptaransense obstacles allò que una majoriao els seus representants han consi-derat com a millor per a la col·lecti-vitat.

Aquest comprendre i acceptar altresmaneres de fer i, malgrat la diferèn-cia, continuar treballant en defensade llur pensament, és el que ensdefineix com a persones lliures. Tantde bo totes les persones sabéssimactuar en totes les facetes de la nos-tra vida, d’aquesta manera tan llibe-ral i tolerant, segur que això ens con-duiria a una societat més justa queens faria més feliços.Queda clar, doncs, que la qüestióinquietant no està precisament en la

diversitat del pensament, sinó en lacapacitat de les persones d’acceptarel dels altres. Però hi ha encara unaaltra problemàtica més preocupant.Em refereixo a aquella que es gene-ra en les persones que tenen enco-manades tasques públiques i que enlloc d’actuar segons el seu lliure cri-teri, construït a base de pensamentspolítics o ètics, actuen moguts peraltres interessos, a vegades moltallunyats de l’ètica. És en aquestscasos d’actuacions manifestamentmalèvoles i interessades, quan s’ul-trapassa els límits de la degudatolerància, i lluny d’acceptar plàcida-ment els resultats, cal denunciar-los iperseguir-los com una patologiaindesitjable de la societat.

Després de dir tot això, reconec quehe deixat fluir lliurement el meupensament més enllà del que m’ha-via proposat, però un cop dit, emplau utilitzar aquest espai per con-cloure amb les següents manifesta-

cions:És important participar en totesaquelles qüestions que afecten alnostre poble.

Ens cal acceptar les decisions d’a-quells que ens governen, sempre iquan siguin en defensa de l’interèscomú, malgrat no siguin del nostregrat.

Hem de ser tolerants amb altresmaneres de veure i fer les coses.L’únic límit a aquesta tolerància ésl’actuació il·lícita, en contra de l’in-terès general i en benefici d’interes-sos privats.

Finalment, cal felicitar-nos per ser, elnostre, un poble participatiu, toleranti de convivència pacífica, caracterís-tiques a bastament demostrades idel que mai s’ha pogut parlar decomportaments interessats. No hi hacap dubte que continuarem gaudintd’aquestes qualitats.

Presentació del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) a la Sala Patronat. A la taula, Ma. Àngels Roura, arquitecte tècnic municipal, José Bertran,secretari municipal, Josep Turbau, alcalde de Sarrià de Ter, Nicolás Pichardo, regidor d’Urbanisme, i Pere Fina, arquitecte municipal.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 17

El dimarts 30 de novembre de 2004 se celebrava el Ple,a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en què en Josep Turbau,l’Alcalde, faria oficial la seva renúncia com a alcalde aefectes de 31 de desembre. Des del grup municipal delPSC a l’Ajuntament vam creure necessari fer públic el nos-tre sentir en el Ple, acompanyant en Josep Turbau en laseva decisió. És per aquest motiu que vam preparar unescrit que jo mateix vaig llegir, el contingut del qual trans-crivim tal i com va ser escrit i llegit a continuació.

“Sr. Josep Turbau, Alcalde de Sarrià de Ter, President delPle, amic i company Josep, fa uns dies vas anunciar públi-cament que a finals d’any deixaries de ser l’alcalde delnostre poble, Sarrià de Ter; avui ho fas oficial en aquestPle, el darrer dia del mes de novembre. Aquesta notícia,que a nosaltres ens vas comunicar després de l’estiu, bého saps, no ens ha deixat indiferents, ni personalment nicom a grup.Els teus companys del grup municipal, els teus companysde l’Equip de Govern, respectem i acceptem la teva deci-sió, tot i que és una decisió que, sincerament, ens dol,possiblement tant com a tu mateix et deu doldre de pren-dre-la.

Ens dol que hagi de ser així, sobretot perquè aquest camíel fem, nosaltres, perquè un dia tu ens vas fer confiança,ens vas engrescar i encoratjar i vam decidir fer-lo junts. Ara et perdem com a company de viatge i guia, però tu,com nosaltres, malgrat tot, no deixarem de caminar... Elnostre és un equip de govern fort, treballador i com-promès amb el poble, que afronta les dificultats ambserenitat i que s’il·lusiona amb els nous projectes.Però perquè et coneixem, perquè precisament hem estatjunts tot aquest temps, dins i fora l’Ajuntament, entenemla teva decisió, la respectem i t’acompanyem. La teva ha estat una decisió valenta, gens fàcil ni còmo-da, una decisió honesta; una decisió premeditada, pen-saran alguns, planificada en el marc de no sé quinaestratègia... en fi Josep, nosaltres sabem i coneixem tanbé com tu, i aquells que t’envolten i t’escolten, la natura-lesa de la teva decisió, així tu l’has expressada i així és; apartir d’aquí que cadascú pensi el que li sembli o li con-vingui... tampoc ens hi farem mala sang. La teva decisió és com la d’aquell expert excursionistaque, coneixent i respectant la muntanya, i sobretot conei-xent-se a si mateix, pren la decisió de no seguir endavantper no posar en perill, per no comprometre, els objectiusde l’expedició. Glossar, resumir tots aquest temps que has estat regidori alcalde, al llarg dels darrers disset anys i mig, és unexercici que no gosaré fer ara i aquí. Però sí que vullremarcar dues de les coses que t’he sentit dir més, sobre-tot quan les dificultats afloren.Digues sempre la veritat, per dura i crua que sigui, davantel poble, davant la premsa, davant l’oposició, davant unmateix. Has estat un alcalde honest i sincer en totmoment, plantejant de manera molt clara, nítida i trans-

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

18

A JosepTurbau,Alcalde de

Sarrià de TerPer Roger Casero Gumbau,

1r Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, en nom del grup municipal del PSC.

Quim Massegú i Josep Turbau, durant el ple de 30 de novembre. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 18

parent els teus plantejaments, sempre amb una prioritat,Sarrià de Ter, els sarrianencs i les sarrianenques.Estem al servei dels ciutadans, no ells al nostre servei, iaixò tan senzill és quelcom que mai has perdut de vista,sempre t’has mostrat molt proper als ciutadans, a l’home(i dona) del carrer. Has estat un alcalde molt accessibleamb la gent, però que has sabut lluitar i defensar, davantqui fos, els interessos de Sarrià de Ter.Un dels qualificatius que més et reconeix la gent, tambéla premsa, és que has estat un alcalde lluitador. Sensecap mena de dubte nosaltres també ho compartim.Sarrià de Ter ha canviat molt aquests darrers anys, de fetestà canviant dia a dia; potser si tu no haguessis estatalcalde també hauria canviat, però segurament no de lamanera que ho ha fet. La cohesió social (la unificació dela Festa Major, la creació dels serveis socials), la conne-xió dels barris (la urbanització del Pla de l’Horta i el Pla deVinyers), la dotació d’equipaments (el CAP, la Llard’Infants, el Pavelló Municipal), la projecció del poble (lesJornades del Paper), la defensa dels espais naturals i lasostenibilitat (el PALS) o la lluita per l’eliminació de lesinfraestructures (la supressió dels accessos, la remodela-ció de l’av. de França, la defensa del territori davant l’a-menaça del TGV), aquests entre molts altres exemples,han estat les notes d’una simfonia que poques vegades

ha desafinat; possiblement alguna nota podria haversonat millor, tampoc ho negarem; de fet mai ningú t’haexigitt que fossis perfecte; tampoc tu has volgut ser-homai.Has aconseguit quatre majories absolutes consecutivesen les quatre eleccions en què t’has presentat com aalcaldable; la majoria de la gent de Sarrià de Ter ha fetconfiança a la candidatura que tu encapçalaves, en cadauna de les successives eleccions municipals. Aquesta fitano serà fàcilment repetible, no només a Sarrià de Ter,tampoc en molts altres municipis. La gent ha reconegut lateva feina, la teva vàlua i el teu compromís. Ara, nosaltres (en Nico, en Quim, l’Assumpció, l’Àngel, laIolanda i jo mateix), recollim el teu testimoni, amb ferme-sa i responsabilitat, el recollim amb l’objectiu de seguir elcamí d’aquest mandat amb el mateix full de ruta marcaten el programa electoral i en la mateixa acció de govern.

Josep, moltes gràcies pel teu guiatge, ha estat una sort,un plaer i un orgull treballar i aprendre’n al teu costat;gràcies per la teva amistat, que seguirem fertilitzant i,Josep, senzillament, que tinguis molta sort.”

ajuntament ~


19

AUTOESCOLAGIRONÈSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 19

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

20

Acta del Ple ordinaride 30 de novembrede 2004

Ordenança d’aparcaments

S’aprova una nova ordenançaper la qual es regulen el nom-bre mínim de places d’aparca-ment que s’hauran de preveu-re per als edificis de nova plan-ta.•Per habitatges familiars. Unlloc i mig per cada habitatge.

•Edificis públics, oficines ibancs: un lloc per cada 50m2 construïts.

•Locals comercials: un lloc percada 50 m2 de superfícieconstruïda.

•Indústries: un lloc per cada100 m2 de superfície útil.

•Sales d’espectacle i locals derestauració: un lloc per cada4 persones.

•Hotels, residències de la 3aedat, turisme rural: un llocper cada 8 persones.

•Clíniques i sanatoris: un llocper cada 5 llits.

•Biblioteques: un lloc per cada100 m2.

Ordenança de la recollidad’aigües residuals i plu-vials del sistema de sane-jament de Girona

Ja que Sarrià de Ter està adhe-rit al sistema de sanejament deGirona, amb els municipis deSalt, Sant Julià de Ramis iVilablareix, s’aprova aquestaordenança tal com va serredactada per l’Ajuntament deGirona. L’objecte de l’orde-nança és garantir el correctefuncionament del sistemapúblic de sanejament d’aigüesresiduals en la seva totalitat,així com la xarxa separativad’aigües pluvials i del seu apro-fitament.

Reglament d’ordenació del servei d’abastament d’aigua potable

Com en l’apartat anterior, s’aprova el reglament queregula les condicions de subministrament de l’aiguapotable als municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Recollida selectiva de la fracció orgànica

S’aprova el conveni entre l’Ajuntament de Sarrià deTer i el Consell Comarcal del Gironès pel qual elConsell Comarcal gestionarà el servei de recollida itractament de la fracció orgànica dels residus munici-pals en el municipi de Sarrià de Ter i coordinarà lacampanya de sensibilització per tal d’informar elsusuaris d’aquest nou sistema de recollida de deixa-lles. El tractament d’aquests residus es farà a la plan-ta de compostatge de Santa Coloma de Farners, pro-pietat del Consell Comarcal de la Selva.

Venda de l’aprofitament urbanístic de la 1afase del pla parcial can Renoc.

S’aprova per majoria absoluta, amb els vots de PSC iERC, el plec de clàusules juridicoeconòmiques i admi-nistratives específic per l’alienació mitjançant concursde l’aprofitament urbanístic corresponent a la primeraetapa d’execució del pla parcial de can Renoc. El grupmunicipal de CiU va votar-hi en contra per considerarque aquests terrenys es podrien destinar a promocionspúbliques per afavorir l’habitatge a gent del poble, a laqual cosa va contestar Nicolàs Pichardo tot dient queen aquest pla parcial ja es contempla que un 30% delshabitatges sigui de protecció oficial.

Polígon A del Sector Cobega

S’aprova inicialment el Pla de Millora Urbana delPolígon P-A del Sector Cobega promogut perImmobiliària Forfax S.L. i el projecte d’urbanitzacióbàsic, condicionat a que abans de l’aprovació definiti-va s’hi incorporin les esmenes que consten en l’infor-me tècnic.

Subvenció de la Diputació de Girona

S’accepta l’ajut de la Diputació de Girona de 6.000euros per finançar el canvi de cablejat de la xarxainformàtica de l’ajuntament.

Suspensió de llicènciesurbanístiques en fase deredacció

S’aprova la suspensió de l’ator-gament de qualsevol llicènciaurbanística que pugui donarlloc a la constitució d’unitatsresidencials amb superfície útilhabitable inferior als 60 m2,de conformitat amb el que pre-veu la Llei 2/2002d’Urbanisme de Catalunya.

Ordenances fiscals

S’aproven definitivament lesordenances fiscals per l’any2005, segons l’acord provisio-nal de 25 de setembre de2004, amb la modificació deltext de l’article 4t de l’orde-nança reguladora de l’Impostd’Instal·lacions, Construccionsi Obres, que queda comsegueix:“Tindran una bonificació del95% les construccions,instal·lacions i obres que siguindeclarades d’especial interès outilitat municipal per concórrercircumstàncies socials, cultu-rals, historicoartístiques o defoment de treball que justifi-quin tal declaració. Aquestadeclaració correspondrà al Plede la Corporació i s’acordarà,prèvia sol·licitud del subjectepassiu, amb el vot favorable dela majoria simple dels seusmembres. Aquest acord plena-ri serà necessari sempre i quanno existeixi una declaraciógenèrica de l’interès dels bénsamb vinculació jurídica compot ser un pla urbanístic, catà-leg o document similar. Tindran una bonificació de finsal 95% les construccions, ins-tal·lacions i obres en què s’in-corporin sistemes d’aprofita-ment tèrmic o elèctric d’ener-gia solar.

AcordsAjuntament

~

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 20

ajuntament ~


21

Tindran una bonificació del 90%les construccions, instal·lacions iobres que afavoreixin les condi-cions d’accés i habitabilitat deles discapacitats.”

Assumptes d’Alcaldia

El regidor Roger Casero va res-pondre a una pregunta formu-lada per Roger Torrent en lasessió anterior sobre la borsade treball que gestional’Ajuntament de Sarrià de Ter,de la qual fa una valoraciópositiva, ja que és una borsaútil tant per a les empresescom per a les persones ques’hi adrecen. A les personesamb domicili fora de Sarrià deTer se les adreça a la borsa detreball del Consell Comarcaldel Gironès.

Roger Torrent, regidor perERC, va formular dues pregun-tes, una sobre la subvenció dela Secretaria Generald’Esports, a la qual va respon-dre el regidor d’esports, ÀngelMesas, dient que la subvencióno està perduda ja que s’haniniciat les obres amb certifica-cions del mateix Ajuntament, ia la segona pregunta, sobre sies milloraria la neteja viària,l’alcalde va respondre queamb els majors ingressos del2005 es procurarà millorar.

Lluís Aymerich, regidor per CiU,va demanar explicacions sobreles qüestions següents:1.- Les restes trobades en lanecròpolis romana i les conse-qüències per als propietaris dela finca. La regidora de Cultura,Assumpció Vila, va comentarque s’havien trobat 18 tombes,la majoria d’infants amb algunselements d’aixovar i els tècnicsrecomanen l’excavació de laresta de la necròpolis. Tot i així,

els propietaris poden reprendre les obres de construc-ció de la casa.2.- La limitació d’aparcament al carrer Major és de 30min , com es controlarà? El regidor d’urbanisme,Nicolàs Pichardo, va respondre dient que al carrerMajor falta la senyalització horitzontal i posar a l’en-trada que la limitació és de 8 del matí a 8 del vespre.No està prevista cap zona de càrrega i descàrrega.3.- En la visita a Madrid, a qui es van dirigir i quinsresultats van obtenir? L’alcalde, Josep Turbau, vacomentar que el 19 de novembre, juntament ambNicolàs Pichardo i dos representants de l’Ajuntamentde Sant Julià de Ramis, es van entrevistar amb eldirector del GIF, que es va mostrar receptiu a la pro-posta de baixar el nivell de rasant per on passa la viadel TGV. En principi, tècnicament sembla que no hi had’haver problema i es van comprometre a fer-ne l’es-tudi econòmic.

Renúncia a l’Alcaldia de Josep Turbau

Tal com va anunciar als mitjans de comunicació elpassat 18 de novembre, Josep Turbau va comunicaroficialment la seva decisió de renunciar al càrrecd’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter amb efec-tes de 31 de desembre de 2004, i de regidor, unavegada s’hagi fet l’elecció del nou alcalde.Va explicar el contingut de la decisió, que no estavapresa amb antelació ni respon a cap estratègia pre-establerta. Des de la seva reincorporació a la feina defuncionari, la jornada de dedicació a l’ajuntamentestava molt limitada, i assumir els problemes col·lec-tius cada dia se li feia més feixuc. Pel bé de l’ajunta-ment cal que al davant hi hagi persones amb ganesde treballar, i que tinguin la major presència possiblei un lideratge engrescador.

Els regidor per ERC RogerTorrent va evidenciar queSarrià de Ter ha millorat en elsanys en què ha estat alcalde,però que es va equivocar al’encapçalar de nou la candida-tura i que el grup d’ERC esposa a la disposició del nougovern per treballar en el futur.Lluís Aymerich, regidor perCiU, va dir que no creia que elcansament fos d’ara, sinó quela renúncia a l’exclusivitat pertornar a la feina ja era un indicidel que ha passat. Cal reconèi-xer la feina pública feta pelSr.Turbau en aquests 13 anys iesperen que les relacionsdolentes desapareguin.

L’Alcalde va adreçar tot seguituna carta de comiat a tots elssarrianencs, fent esment a lesvegades en què havia dimitit alllarg de la seva vida política isocial, i també recordant elsregidors, els treballadors del’ajuntament i la seva família,en particular la seva dona.Seguidament, Roger Casero,en nom del grup municipal delPSC, va acomiadar l’amic icompany Josep, recordant laseva trajectòria, honestedat iaccessibilitat i que la gent elrecordarà com un alcalde llui-tador. El grup municipal recullel seu testimoni, amb el mateixfull de ruta marcat en el pro-grama electoral.

Acords Ajuntament

~

Foto: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 21

Sarrià cada dia més…..més Fira del Paper,cada dia més.... parades, visitants, tallers,

espectacle, art, festa,,, cada dia més PAPER!

Quan després de la Fira del Paper ens demanen que feml’escrit per a la revista Parlem de Sarrià, d’entrada ens fauna mica de por i és que el primer pensament sol ser “unany més, què diré que no se sàpiga?...” , com si de la Firadel Paper estigués tot dit. El cert és, però, que fins i tot elsqui organitzem any darrera any aquest esdeveniment enscontinuen fent pessigolles a l’estómac quan som capaçosde sorprendre’ns el diumenge de la fira, mirant a tot vol iveient com d’un carrer, el Major, que matina sol i silenciós,mica en mica es converteix en l’ànima de Sarrià..... amb veui mirada, amb pulmó i alè, amb pell i nervi i amb paper,molt paper, el paper de tots i cadascun de nosaltres, per-què som nosaltres, els del poble i els que no ho som, elsqui tenim el paper del cor. I és aquest cor que fem bategarentre tots nosaltres, el qui fa que la Fira del Paper siguicada any especial i entranyable, tant que ens permet sor-

prendre’ns de poder escriure un any més, l’escrit per a larevista “Parlem de Sarrià”.Aquest cop vull posar l’accent en la internacionalitat de lanostra Fira. Si bé no trobareu en el díptic de les Jornadesdel Paper, cap referència a que sigui una Fira internacional,el cert és que cada any són més les parades de gent defora de l’estat que ens demanen poder participar i mostraraixí els productes artesans fets en d’altres contrades. Tenimel cas dels productes artesans que provenen de França,del Nepal, d’Argentina, de Polònia, del Japó i fins i tot arte-sania de l’Àfrica, com és el cas dels productes que ens faarribar la Morissa Cañigueral, una sarrianenca que des defa anys viu a Burkina Faso.No és sorprenent trobar a la Fira del Paper de Sarrià aques-ta quantitat i riquesa de representació internacional, en tantque el paper és sens cap mena de dubte un element usatper totes les cultures i pobles del món, així com un delsmillors transmissors de la història i la cultura dels humans.Felicitem-nos un any més que Sarrià sigui cada cop mésl’aglutinador de tots els papers del món, encara que siguien un sentit figurat!

~ t

ema

de p

orta

da. jo

rnad

es d

el p

aper

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

122

Fira del

Paper

Esther Ferrero

El diumenge 10 d’octubre, la Fira del Paper va acabar amb l’espectacle infantil del grup “Cavall de cartró” amb un festival de paperets. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 22

L’exposició HISTÒRIA DE LAFARMÀCIA EN PAPER ens oferia unamostra del fons del Museu de laFarmàcia Catalana. Un museu creatl’any 1957 pel Dr. Jesús Isamat Vila,que s’inscrivia en la tradició il·lustradadels museus de ciència existents peraquella època en les universitats mésimportants d’Europa i dels EUA Ambel pas dels anys, el Museu ha arribat aassolir un fons històric de més de dosmil objectes, a més de la seva exten-sa col·lecció de més de 4.000 espe-cialitats farmacèutiques comercialitza-des a l’Estat espanyol des de la sego-na meitat del s. XIX fins avui. L’exposició s’articulava entorn a l’ele-ment “paper” sota diferents prismes.D’una banda, el paper com a suportdel medicament. El nombrós públicvisitant va quedar molt sorprès enveure la varietat de papers que anti-

gament, impregnats d’herbes oessències, eren utilitzats mitjançant laseva cremació com a remeisantiasmàtics, analgèsics o balsàmics. L’exposició reservava també un espaiper al paper com a suport de la pres-cripció de medicaments. Receptesoriginals escrites amb ploma per dife-rents facultatius, receptes d’estupefa-ents i fins i tot una recepta estesal’any 1937 en què un doctor prescri-via llet per a una mare sense recur-sos i en dies de racionament forçós.Sobres i prospectes de farmàcia ambla publicitat de laboratoris ben cone-guts com els del Dr. Andreu, comple-taven la mostra.

Un altre capítol de l’exposició recolliauna coneguda utilitat del paper: lad’embolcall per a la dispensació i laconservació del medicament. Bossesper a la venda al detall, diferentspapers d’embolicar, capses ambseparadors de cel·lulosa premsadaque estaven pensats per a protegirels medicaments o les ampul·les devidre o els “capellets” de paper o car-tró prisats que eren emprats per aprecintar flascons. Capses distribuï-des per les mateixes farmàcies per acontenir les seves fórmules magistralsi que eren més o menys boniques icares en funció de les possibilitats decada farmàcia. Capses ben conegu-

VI Jornadesdel paper

ExposicionsCristina Vicedo

Es fa difícil d’imaginar com seria el nostre món sense l’e-xistència de quelcom com el paper, que, a força de quotidia-nitat, se’ns torna invisible de tan atrafegats i distrets comanem tots plegats.

Tanmateix, el paper ens ha acompanyat des de sempre en elnostre caminar. Ha donat fe dels nostres tractes i segellat elsnostres pactes. Ha transportat les nostres paraules i manifes-tat els nostres sentiments. I no sempre ha acceptat el seupaper, el paper. De vegades ha volgut rebel·lar-se contra lahumil funció d’embolcall que l’home li ha atribuït i, amb lacomplicitat de l’artista, s’ha deixat manipular per esdevenirpura emoció.

La proposta artística de les Jornades del Paper de Sarrià deTer, que en aquesta 6a edició han tingut com a eix temàtic elpackaging, pretenia conciliar passat, present i futur d’unsuport, el paper, fet per a contenir però també per a transpor-tar i protegir. I al mateix temps un aliat inestimable per a sor-prendre, provocar o exaltar l’esperit.

Tres espais de Sarrià de Ter van acollir durant tot el mes d’oc-tubre les diferents instal·lacions preparades per a efectuaraquest viatge a través del temps i en companyia del paper.

“Historia de lafarmàcia enpaper”

Sala Patronat

tema de portada. jornades del paper ~


23

La Sra. Iris Figuerola, directora del Museu de la Fàrmacia Catalana, amb l’alcalde Josep Turbau, en la inauguració de l’exposició “Història de la Farmàcia en Paper”. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:41 P gina 23

A la sala d’exposicions “La Caixa”, dues germanes, Núria i Finucha Prats, van triarel mateix element, el paper, per a expressar la seva creativitat, però no el mitjà,que en un cas eren els poemes i en l’altre els gravats. En EL ALIENTO DE LAHOJA les artistes ens van proposar sentir l’alè de la fulla.

des per tothom com les de lesPastilles Juanola que, durant el tempsde la guerra civil espanyola i la post-guerra, van abandonar el seu caracte-rístic format metàl·lic per a ser confec-cionades en cartró, degut a l’escassetatdel metall.Finalment, cal fer esment del papercom a suport de la publicitat farmacèu-tica. A tal efecte, a l’exposició, a més dela col·lecció de ventalls publicitaris ijocs infantils, es podia contemplar unamostra de cartells publicitaris de granvarietat d’estils i formes que permetiacopsar l’evolució estilística del cartell i,paral·lelament, la profunda transforma-

ció de la terapèutica que, iniciada a lesdarreries del s. XIX, continuà de formatrepidant al llarg del s. XX.Les primeres formes de publicitat far-macèutica anterior al s. XIX es vanbasar principalment en el text. Elsúnics adornaments permesos els pro-porcionava la mateixa tipografiavariant: les fonts, l’estil o la dimensió.La industrialització i l’augmentdemogràfic a les ciutats va obligarlaboratoris i establiments farmacèuticsa anunciar de forma massiva els seusproductes. Per fer-ho es van valer decartells que feien publicitat de les pro-pietats i indicacions de píndoles,

ungüents, xarops, preparats i altresremeis.El principal inconvenient per aquestapublicitat informativa eren els altsíndexs d’analfabetisme de l’època. Percombatre el problema, la publicitat vaevolucionar incorporant la imatge i elcolor, de manera que, de forma visual,s’explicava la simptomatologia de lesmalalties i es detallaven les propietatsdel remei que es venia.Els cartells publicitaris es reproduïenmitjançant la tècnica de la litografia.Molts pintors i artistes de finals del s.XIX van adoptar el cartell com a suportde les seves creacions.

El aliento de la hojaSala d’exposions

“la Caixa”

“Sentir l’alè de la fulla quan és la del’arbre, resulta una tasca relativa-ment fàcil per a un observador.Primerament, en la seva forma, enels seus plecs i nervadures, en laseva subjecció a l’arbre per la sàviainterna que la nodreix. Després, en elseu recorregut biològic, des del pri-mer brot fins al vol vers la terra quela farà dissoldre’s en humus. Tot aixòés el seu alè de vida.

Podem trobar-lo també en la compli-citat de la fulla amb l’aire que la sac-seja, suaument o violentament.Aquest mateix aire que, en fer-la tre-molar i balançar, l’obliga a fregar-secontra altres fulles o branques i lamena a emetre uns murmuris que devegades diríem que constitueixen elllenguatge de la memòria del món.És llavors quan el seu alè es tradueixen moviment cadencial, en temps, enparaula confosa amb el silenci.També la llum pot fer-nos percebreunes altres facetes d’aquest alè, mos-trant-nos els revolts d’ombra, elsmatisos de lluentor i color que la fanser una en la seva multiplicitat can-viant.

Intentar que es percebi l’alè de lafulla, quan és la de paper, és la nos-tra proposta per a aquesta exposicióconjunta. Es tracta de conferir aaquesta fulla, treballant-la des decamps diferents -el gravat i la poe-sia-, un alè propi capaç de trencar lavisió estàtica i passiva de la fulla, unalè que ens recorda al que aire i llumproporcionen a la fulla de l’arbre.”es

~ t

ema

de p

orta

da. jo

rnad

es d

el p

aper

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

124

Finucha i Núria Prats. Foto: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 24


Parlem

de Sarrià ~ 5125

Finucha Prats Fons és graduada enArts Aplicades (especialitat de pintu-ra) per l’Escola Massana deBarcelona. Resideix a Canelles(Navata) i imparteix cursos de gravaten el seu propi taller i, actualment,també a Sarrià de Ter com a profes-sora del Curs de Plàstica Infantil delCentre Cívic La Cooperativa.

Núria Prats Fons és doctora enFilologia Espanyola. A més de guan-yar-se la vida com a professora d’es-panyol, és poetessa (acaba de serpublicat el seu primer llibre Callejónoscuro, Granada 2004), i li encantacrear mòbils a partir d’elements de lanatura.

Can Vila repartia el seu espai d’an-tic ús industrial en dues zones. Defet l’exposició tenia dos fils conduc-tors ben diferents, per bé que elseu punt de confluència mostrava latrajectòria de l’envàs i les sevesdarreres aplicacions en el món dela publicitat i el màrqueting. A la primera d’elles, en una instal·lacióconstruïda a partir de volums en quèles caixes de cartró eren les protago-nistes indiscutibles, s’introduïa el visi-tant en el món del packaging, nomamb què es coneix el sector de lafabricació industrial de l’envàs, en tota

la seva varietat de materials, formes iaplicacions, destinats tots ells a con-tenir la multitud de productes exis-tents avui dia en el mercat. El packaging va néixer en el s. XIX,quan les noves tecnologies van ferpossible que els fabricants i grangersproveïssin les botigues de productespreenvasats. En un principi, l’envàs vatenir un paper essencialment utilitari.Ajudava a la distribució eficaç de lesmercaderies i presentava els produc-tes de forma suggeridora. Avui en diaaquestes funcions bàsiques conti-nuen condicionant la forma i funcióde l’envàs.

El millor és a dins

Can Vila

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

El Sr. Josep Murlà representant de l’empresa Alzamora Packaging a l’exposició “El millor és a dins”, on es mostraven envasos i estoigs fabricats a Begudà, Sant Joan Les Fonts.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 25

El packaging també s’ha anatampliant com a resposta al canviantestil de vida dels consumidors. Perexemple, actualment la gent portauna existència en què hi ha unamajor mobilitat i els envasos hanhagut d’evolucionar per adaptar-se aaquesta situació. És a dir, el packa-ging porta a terme diferents papers:des del purament funcional al dedefensor de la marca, aconseguiruna distribució eficient o diferenciarmarques i productes.

El desenvolupament de la cultura delpackaging depèn de la maduresa delmercat. No tots els mercats s’handesenvolupat, ni es desenvolupen,amb el mateix dinamisme. Així comen un principi el packaging té la sevaraó de ser com un simple contenidorprotector necessari, avui, en la nostracultura del consum, s’ha convertit enun mitjà de comunicació, i com amitjà, en un missatge.

La forma, el color i el tacte, influei-xen en el moment de determinaruna compra, tant com la percep-ció visual gràfica del producte.

Fins i tot el so es converteix entransmissor de valors. El consumi-dor selecciona els productes, tantper les seves pròpies qualitats,com pels valors que transmet, perles emocions. La maduresa d’unmercat vindrà determinada per lacapacitat de sintetitzar i aprofundiren comunicar aquestes emocionsen un grau superlatiu. (Josep M.Morera)

En l’àmbit comercial, la carrera perguanyar clients i mercats estableixque l’estratègia ha d’abastar tots elscomponents que configuren la imatged’un producte. Un dels exemples mésclars és l’aplicació de la tècnica, com-binada amb materials i disseny per arealitzar un bon envàs o embalatgedel producte.

Actualment podem dir que l’envàs ésja un vehicle de comunicació plena-ment consolidat. Es inconcebible unenvàs que no comuniqui.Normalment el cost és el mateix, tantsi ho fa com si no. En el moment de ladecisió de la compra, un productelíder pot ser derrotat per un altre d’in-

ferior simplement per tenir un packa-ging més adequat. Els hàbits de con-sum provoquen les repeticions decompra i, en conseqüència, l’estabi-litat comercial d’un producte.

El material per a l’exposició va sercedit per Alzamora Packaging SA, unade les empreses capdavanteres en elsector del packaging a Catalunya, queha sabut evolucionar i adaptar-se ales noves exigències tecnològiques.Fundada a Olot l’any 1900, l’empresaALZAMORA, ha vingut desenvolu-pant des d’aleshores una àmplia acti-vitat, tant en el món de la indústriagràfica com en la manipulació delcartó i el packaging. ALZAMORAPACKAGING SA s’ha especialitzat enla fabricació d’envasos plegables,estoigs, PLV (publicitat en el lloc devenda), displays i altres productes depackaging. A les seves instal·lacionses confecciona una extensa gammade models de capses, de disseny icreació propis, que sorprenen per l’e-fecte visual de la seva presentació, lafacilitat d’obertura i l’aplicació decomplements que donen un toc desingularitat a l’envàs.

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

~ t

ema

de p

orta

da. jo

rnad

es d

el p

aper

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

126

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 26

Assumpció VilaRegidora de Cultura

Per les Jornades del Paper, en el quevàrem anomenar “Espai de cinema” ala nau de la fàbrica Vila, es mostraval’evolució de la publicitat gràfica delcinema, des del cartell, els programesde mà fins al display, amb cartellscedits pel museu del cinema, la famí-lia Gubau i displays dels cinemesÒscar.

El cartell i el cinema neixen a finalsdel segle XIX, cap a 1895. El cinemaaprofitarà la popularitat del cartell perfer la seva publicitat i aviat les empre-ses distribuïdores descobriran qued’una bona promoció en depèn l’èxitde la pel·lícula, sobretot de la taquilla.

Els primers cartells tenen l’estil incon-fusible dels tipògrafs, però d’altres jareflecteixen les modes artístiques delmoment, com les imatges modernis-tes Art deco, o els dissenys d’algunsdels il·lustradors més prestigiososdels anys 30, Josep Renau, introduc-tor del constructivisme rus o JosepMorell, influenciat per l’escola france-sa, el noucentisme i el cubisme.

La imatge en els cartells apareix enels anys 20 i es desenvolupa ens elsanys 30. La composició busca desta-car la parella protagonista i la produc-tora de la pel·lícula. No és fins a 1939que els USA imposen un estil de car-tell que es difondrà per tot el món: unestil optimista, amb colors brillants, undisseny realista, una mica ingenu i lapoderosa personalitat de les estrelles,hàbilment realitzada pels dibuixants.

A mesura que les empreses interna-cionals s’introdueixen a Espanya,augmenta la col·laboració dels artis-tes espanyols en la creació de car-

tells, sobretot a partir dels anys 30,quan es titulen en castellà els crèditsde les pel·lícules.Dels anys 30 fins als 60, quan esdesenvolupa l’offset i la fotocomposi-ció, alguns dels principals artistes quecol·laboren amb les distribuïdores decinema són Josep Soligó, EmilioChapí, Macario Gómez, (Mac), EstudioMCP (Martí, Clavé, Picó), i FranciscoFernández (Jano). En l’àmbit interna-cional, cal destacar els cartells i títolsde cinema creats pel dissenyadoramericà Saul Bass.

Els programes de mà aEspanya

El programa de mà fou un altre vehi-cle per atreure públic als cinemes,distribuint-se a tota la població. Perregla general, s’anunciava la pel·lículaque es projectaria la propera setmanai es donava al mateix públic que assis-tia al cinema.

Els models i formes dels programesde mà són variats. Díptics, tríptics, tro-quelats, etc. A partir dels anys 40 elsprogrames de mà s’estandarditzen ies passa al paper de format 13,5x 8,5cm. En l’anvers es mostra una repro-ducció del cartell original, general-ment un dibuix en color realitzat perun artista i en el revers s’anuncia lasala on es projecta, l’horari, d’altrespel·lícules que complementen la fun-ció i en alguns casos una sinopsi de lapel·lícula.

Utilitzat al llarg de 50 anys, és objec-te de culte i col·leccionisme.

L’exposició mostrava cartells de cinema creats per dissenyadors internacionals com Saul Bass (Vértigo) i Neville Brody (Jamon, Jamon). Foto: Quim Llunell

espai de cinema


Parlem

de Sarrià ~ 5127

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 27

El display: publicitat en l’espai de consum

Els displays publicitaris, o punts depublicitat en el lloc de consum, espopularitzen en el moment que escreen les multisales, cap als any 80,on els espais són més grans. La sevafunció és la d’aprofitar que circulapel hall un públic cinèfil i per tant elscomunica i ofereix les properesestrenes en la mateixa sala. El dis-seny és similar a la publicitat planadel cartell, probablement amb lamateixa imatge gràfica, però amb ladiferència que es pot jugar ambvolum, amb la diversitat de formatstridimensionals. L’atractiu és evident,i en la petita mostra de la sala vàrem

poder observar les diferències entreel cartell de la pel·lícula Troya, enformat pla convencional i el display,voluminós i amb multitud de detalls.

L’evolució de la fotocomposició

La incorporació massiva de lesmàquines offset a les impremtes,allà pels anys 60, permetrà fer tirat-ges de cartells més grans amb unamajor qualitat de registre. La qua-dricromia s’imposa definitivament ise celebren les impressions en elsnous papers estucats. Paral·lelament, es desenvolupen lestècniques de fotocomposició i defotomecànica de manera que lafotografia és una eina utilitzada

cada vegada més pels dissenyadorsgràfics.La introducció de l’ordinador com aeina de disseny, des dels primersMacintosh dels anys 80, fins alscomplexos programes actuals, hanrevolucionat la indústria gràfica i elcartellisme. Del llapis dels inicis de lalitografia, fins a l’ordinador, la foto-composició i la impressió digital, depossibilitats gairebé il·limitades, hantranscorregut cent anys. Una novaestètica ha envaït les nostres llars iqualsevol element publicitari se’nspresenta com una barreja d’imatges.

En paraules d’Enric Satué, en el car-tell de cinema, en els darrers anyss’ha passat del realisme dibuixat alrealisme fotogràfic i cromàtic.

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~ t

ema

de p

orta

da. jo

rnad

es d

el p

aper

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

128

El poderós display de la pel·lícula Catwoman, cedit pels cinemes Òscar, va atreure la mirada de petits i grans. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 28

El públic consumidor s’adequa a les noves tendències del mer-cat, però el packaging també s’adequa al consumidor. El feno-men de la globalització també s’estén a les marques i el pac-kaging, és importantíssim que no quedin caps per lligar i nodeixar res a l’atzar. El niming, la gràfica, la fotografia o il·lus-tració són parts fonamentals de la personalització d’un pac-kaging que cal tenir registrats a nivell mundial per tal d’evi-tar el plagi o la falsificació. En aquest sentit, Lluís Morillasexplicava el cas de les patates Lays que en cada pais fun-cionen amb una gràfica similar, però amb un tipus d’il·lus-tració i altres elements que les diferencien.

Ricardo Rousselot també va fer un referent de com ambel temps paquets que ell ha creat dins del mercat deltabac han perdut la força atractiva que tenien al seumoment pel fet que el client no s’ha adequat a lestendències que busca el consumidor.

Per finalitzar, es va fer una projecció a càrrec de LluísMorillas de com es planteja un projecte de packaging des

dels inicis fins al llançament del producte, un exemple real: l’Aigua deMalavella.

L’acte va concloure amb la visita a l’exposició “El millor és a dins” a Can Vila,c/ Major, 16.

Per a més informació:www.grupoerre-rousselot.comwww.morillas.comwww.alzamora.comwww.gabinetdissenygrafic.com

Packagingtem

a de portada. jornades del paper ~


29

Rousselot, Morillas,Josep Murlà i Joan Ureña

Joan Ureñadissenyador gràfic

Galetes salades de Lu Biscuits,

disseny de Morillas i asociats

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 29

concurs fotografiade les VI Jornades

del paper

Roger Casero Gumbau

Passen els anys i anem sumant edi-cions de Jornades del Paper, i dinsd’aquestes jornades, el concurs defotografia; passen els anys i, malgrattot, mantenim l’emoció de descobrirquè s’amaga sota un títol d’una obra,d’una fotografia, que no sempre ésprou explícit. El moment d’obrir lesobres presentades al consurs de foto-grafia és un convit a submergir-te enles il·limitades possibilitats que té elpaper, sobretot si, sobre paper,aquest juga en el màgic joc de la foto-grafia. Si bé les caixes fosques vandonant pas, en l’ús quotidià, també enaquest concurs, a les caixespixel·lades, la captura d’un instant,d’una llum, d’uns volums, d’unes tex-tures, s’expressen com una extensió

de la nineta de l’autor sobre un paper, fotogràfic, per ser copsat, aquest instant,per múltiples ninetes observadores, que difícilment arribaran a coincidir, ja noentre elles, ni tan sols, possiblement, amb la de l’autor.

Entre aquests elements de subjectivitat inequívocament es mou el jurat, elsmembres dels quals ni tan sols cal que coincideixin en els seus criteris ni valo-racions, ni és necessari tampoc que els comparteixin, ja que no es preténconvèncer ningú, sinó que cadascú d’ells, als seus ulls, emeti una valoracióquantitativa fruit d’un procés de valoració personal de totes i cadascuna de lesobres. Fins ara sempre hem fet prevaldre aquest criteri, fet que el jurat tambéagraeix, ja que se sent més lliure a l’hora de votar, ja que no coneix les valora-cions dels altres.

El jurat d’aquesta darrera edició ha estat format per:el Sr. Miquel Ruiz, fotoperiodista del diari El Puntel Sr. Xavier Fontané, dissenyador gràficel Sr. Edgar Massegú, pintor, dibuixant, fotògraf i músic de Sarrià de Terel Sr. Quim Llunell, fotògraf i cronista gràfic contemporani de Sarrià de Terel Sr. Roger Casero, representant de la comissió organitzadora de les VIJornades del Paper de Sarrià de Ter, actuant de secretari sense vot.

~ t

ema

de p

orta

da. jo

rnad

es d

el p

aper

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

130

El regidor d’ensenyament Roger Casero fa entrega del I Premi del Concurs de fotografia a Àngel Vilà Serra per la seva obra, “Un feix ma”. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 30

Pel que fa a les obres, una de les sor-preses va ser veure com aquest con-curs va guanyant cert ressò, ja no enaltres comarques, o en altres indretsde Catalunya, com han pogut serCastelldefels o Lleida, sinó en altresindrets de l’Estat espanyol, com en elcas d’aquesta darrera edició, Sevilla iCaleta de Vélez (Màlaga).

Totes les obres presentades van com-plir amb el que requereixen les basesi per això totes van ser selecciona-des.

~ LLIBRE OBERT, de Jordi RenartRoca, Girona~ EL PAPEL DA ALAS A TUSSUEÑOS, d’Antonio Jesús Pérez,Sevilla~ FUSIÓ (1), de Ramon RibaltaDelgado, Girona~ IMAGINACIÓ DALÍ, de PaquitaDorca Gibert, de Figueres~ ROMBOIDES, de Ferran OlléSelga, Salt

~ FABRICACIÓN DE PAPEL ENINDIA, de José Luís Moreno Gámez,

Caleta de Vélez, Màlaga~ ESTRIP, de Marc Faixedas Puig,Girona~ LÁMPARA, d’Anna Boadas Dalfó,Sant Feliu de Guíxols~ FUSIÓ (2), de Xavier MoreraJordán, Sarrià de Ter~ SERPENTINA, de Pilar PlanagumàOliveras, Girona~ TIRANT DEL CARRO, de IolandaRodríguez Torrent, Sant Gregori~ UN FEIX MA..., d’Àngel Vilà Serra,de Sant Feliu de Guíxols~ COMUNITAT, de Ma. LucíaMartínez Villalba, Girona

De les obres seleccionades van resultar premiades les obres següents:• 2n. Accèssit de 150 € a l’obra LLIBRE OBERT, presentada per en Jordi Renart

Roca, Girona

• 1r. Accèssit de 150 € a l’obra TIRANT DEL CARRO, presentada per la IolandaRodríguez Torrent, Sant Gregori

• Primer premi dotat amb 600 € a l’obra UN FEIX MA..., presentada per l’ÀngelVilà Serra, Sant Feliu de Guíxols

Una de les constants d’aquest concurs és que hi ha una sèrie de gent que méso menys en totes les edicions va participant; una altra de les constants és l’Àn-gel Vilà Serra, que no només té el perfil de fidel concursant, sinó que s’estàguanyant la fama de fidel premiat, ja que és el fotògraf que més edicions haguanyat (2001, 2002 i 2004). Darrerament les puntuacions són molt ajustades,fet que posa de manifest que la qualitat de les obres és important.

Les obres premiades, així com aquelles que no siguin reclamades dins els ter-minis que marquen les bases, formaran part del fons d’art de l’Arxiu Municipal,fet que permet no només tenir patrimoni, sinó també utilitzar-lo, promoure’l idifondre’l. En aquest sentit no deixa de ser molt més que una anècdota el fetque precisament una fotografia premiada d’aquest concurs (l’obra Renéixer -Reviure, presentada pel Sr. Joan Antoni Martínez Devesa, de Girona, i premiadaamb el segon Accèssit en l’edició de les IV Jornades del Paper de Sarrià de Ter,l’any 2002) hagi estat la base del treball que s’ha fet per tal de crear el cartelld’aquestes darreres jornades.

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER


Parlem

de Sarrià ~ 5131

Iolanda Rodríguez, guanyadora del 1er accèssitper l’obra “Tirant del carro”. Foto: Quim Llunell

Jordi Renart Roca, guanyador del 2on accèssitper el “Llibre Obert”. Foto: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 31

L’Emília Xargay en referia la següent anècdota: “Era un diamolt calorós, ell estava pintant a la vora d’un riu. L’aiguaoferia llavors tota la seva atracció. Ell es va despullar. I ensamarreta i calçotets, es va posar a nedar. I quan va tornara la ribera es va adonar que li desaparegué la roba.Preocupat de com tornar a la ciutat, es va treure la sama-rreta, es va pintar a darrera un número i es va posar acórrer fins a casa seva. La gent que passava pel carrer l’a-plaudia. I anava mirant a veure si venien més corredors”.

I és que en Joan Orihuel tenia una personalitat molt peculiar.Va ser el pintor més representatiu a Girona en la dècada dels40. Permeteu que breument us resumeixi les dades que hepogut recollir d’aquesta personalitat una mica oblidada pernosaltres, degut sens dubte, a la distància en què ha viscut.Estic segur que el seu coneixement ens servirà per apre-ciar i gaudir millor de l’obra que va deixar entre nosaltres.Joan Orihuel i Barta neix a Barcelona el 6 d’agost de 1906i va morir a Buenos Aires el 1992. De la seva vida familiarpodem dir que es va casar el 1938 a Lloret amb ConsolFors i Oliver, i va tenir tres fills ( Lluís, Jordi i Narcís ).Del 38 al 50 va viure a Girona des d’on va anar a BuenosAires.Enviudat a Buenos Aires, es torna a casar el 1980 tenintd’aquest matrimoni una filla. Morí l’any 1992.

FormacióAlumne de l’Escola de Belles Arts, va tenir com a profes-sors a Tenes i Clarassó en escultura; Santiago Rusiñol iCasas en pintura i d’en J. M. Sert.Treballant per al contractista d’obres Pujadas (com a pintorde parets), l’empresari, reconeixent la seva vàlua i possibi-litats, el va becar amb uns viatges d’estudi a França,

Anglaterra, Itàlia i Alemanya, on pogué actualitzar i millorarles seves tècniques pictòriques.A l’esclatar la guerra, deixa Barcelona per anar a Lloret, onfunda una acadèmia d’Art.

Etapa de GironaEl 1938, reclutat pel servei de propaganda de laGeneralitat, es trasllada a Girona.S’estableix al núm. 1 de la carretera de Sta. Eugènia i a par-tir del 42 munta una escola d’Art a les Peixateries Velles.Alumnes seus foren l’Emília Xargay, Torres Monsó,Joaquima Casas, Montserrat Llonch, Ramon.Carrera,M.Sánchez Fdez., Enric Marquès i Ribalta, M.Casadevall,M.Espàrrach, germans Bosch, Espinosa, J.Caselles, MariàOliver, Carles Vivó, Joan Riu, Jesús Vilallonga.Més tard, el 1983, foren els seus alumnes qui organitza-ren a Girona una “exposició homenatge” amb els quadresdel seu antic mestre.En aquesta ocasió l’Emília Xargay deia: “Jo, l’aprenentatgeacadèmic no el vaig fer a Belles Arts sinó amb en JoanOrihuel, un personatge sensacional que tenia un domini dela tècnica fora del corrent. Ell ens va ensenyar totes les tèc-niques, i a la seva escola hi teníem l’avantatge que ens dei-xava els models que utilitzava per a les seves obres. Fins itot hi vàrem fer nus, cosa no gens ben vista a la Girona d’a-quells anys”. En Pla Dalmau i en Perich li aconseguiren el 1950 un con-tracte interessant per decorar una església de BuenosAires a l’estil Sert. Ja no va tornar.Només varen ser 12 anys els que va viure a Girona, els dela postguerra , la pitjor època també per a l’art; sobrevivinta la mancança de materials adequats, a la falta de diners(no era el millor moment per gastar-los en art ), a la falta dellibertats i a les pressions polítiques.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

32

JoanOrihuel

BartaJosep Ma. Vinyals

Joan Orihuel en el seu estudi pintant el mural de la Cambra de Comerç.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 32

Tot i haver treballat per la Generalitat, no va ser molestatper la Dictadura de Franco, i va poder seguir el seu propicamí artístic.Potser la clau la podem trobar en el que Gil Bonancia escriua la Revista de Girona d’en Joan Orihuel: “Podríem dir quefou un rodamón que qualificaríem de controlat per ell mateix,coneixedor que de tant en tant calia estirar la corda del seuestel de la fantasia....Anava a les tavernes i casinos i practicava l’esport de boxa.Gran conversador, era estimat en les tertúlies, ja que a lavegada tenia modals d’autèntic cavaller, i això sempre ésagradable, i potser li obrí les portes de moltes famílies giro-nines que li encarregaren retrats...”.Va ser doncs l’artista més sol·licitat tant per la burgesiacom per les institucions. Va rebre encàrrecs de l’Església,la Clínica de l’Esperança, el Col·legi Oficial deFarmacèutics, la Cambra de Comerç. Precisament aquestaúltima, essent president en Sarasa, li concedí una beca de500 ptes/mes amb l’obligació, com a contraprestació, demantenir la seva acadèmia de pintura.L’esmentat Gil Bonancia continua dient d’ell: “ ... es tractad’un artista que, quan convé, sap interpretar la mitologia, lallegenda o bé la idealització.La ductilitat de l’artista es mostra en els paisatges urbans.En ells es veu que estimava Girona, puix que a part delsencerts tècnics tenen el caliu d’aquell que coneix el lloc,que el pinta perquè li agrada, ja que aquí no hi haviacomandes”.

Sí, l’amor per Girona ho demostra sobrerament al llarg dela seva vida a Buenos Aires, on pinta encara escenes i pai-satges gironins.

A Los Sitios del 19 d’abril de 1985 surt una referènciaseva: “En nuestra posguerra, el resurgir en el mundo delarte, tuvo en Girona un hombre decisivo: J. ORIHUEL”

Malgrat l’època que li va tocar viure sembla que era unhome vital i optimista. Reveladora és la seva tarja de visita:“Dibujante Comercial, dibujante artístico, artista decorador,orientista decorativo, fresquista, pintor mural, ilustrador,cartelista, artista pintor, proyectista arquitectónico, litógra-fo, decorador de interiores, escultor, retratista al óleo, res-taurador de imágenes sagradas y de arte plástico”.

Sí, molt polifacètic, optimista, amb grans ambicions com aartista i segur d’ell mateix. Quan pintava el fresc de Sarriàde Dalt sovint comentava, referint-se a altres quadresmenors que dibuixava amb carbó i aquarel·la: “ara això valpoc, però d’aquí uns anys valdrà molt” .

Emigració a l’ ArgentinaEl 1950 marxa a Buenos Aires on viurà a la província de S.Miguel. Allà també va triomfar. Hi ha crítiques entusiastes de les seves pintures al betumèsobre or, i ell mateix se sent molt entusiasmat en una granobra de restauració o ampliació d’un mural d’en Sert. “Noes nota cap diferència entre la part seva i la meva,” escri-via a Emília Xargay.Deixeu-me citar el que posava Carlos A. Foglia en una pres-tigiosa publicació de l’Argentina: “el celebrado pintor españolradicado desde hace tiempo entre nosotros, ya nos haQuadre premi atorgat a Montserrat Llonch.

(Col·lecció R.Llonch)

Retrat. Col·lecció R.Llonch

dossier d’història ~33


sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 33

demostrado su talento con las dosexposiciones de gran éxito que organi-zó últimamente. Sabía que es un habi-lísimo dibujante y que se ha especiali-zado en el retrato, pero ignoraba quesu maestría adquiriera la más altaexpresión en las pinturas al betumépor veladuras sobre oro......... He tenidooportunidad de admirar trabajos degrandes maestros de la pintura con-temporánea, y jamás me ha impresio-nado otro como este por veladurasobre oro..”.“... ORIHUEL domina los secretos deloficio porque hizo práctica en la espe-cialidad junto al gran maestro catalánJose Mª Sert, autor, entre otras, de lasfamosas decoraciones murales de lacatedral de Vich, el palacio de laSociedad de las Naciones,..y enBuenos Aires las de la residencia dela embajada del Brasil..... La mayor parte de las pinturas queexhibirá ORIHUEL son motivos de supatria; casi todas ellas escenas gita-

nas.. Están obtenidas con tanta huma-nidad y tal fuerza artística, que sus moti-vos se tornan inmensamente comuni-cativos.Con respecto a la técnica de su reali-zación, creo que es imposible obtenermás emoción con tan pocos recur-sos, y, sin embargo, consigue dar cali-dad a las diversas materias que for-man la composición...........Rostros cargados de impasibilidad,tal vez de una resignación racial quesoportan desde época milenaria; mira-das impregnadas de recelo, y algunasveces de odio; ojos maternalescuaja-dos de ternura; caras infantiles repletasde inocencia y ancianidades cargadasde bondad, de fortaleza y de austeri-dad.Tales son los aspectos de la obrade Orihuel que plantea y resuelvemagistralmente en los trabajos”

El mateix Orihuel deia en una entre-vista, arran d’una exposició seva aBuenos Aires.-“ Sentía la necesidad de demostrarque el artista puede pintar algo másque un paisaje. Como Vd. ha podidoapreciarlo, la mayoría son temasespañoles, de composición que boce-té y estudié hasta en sus mas ínfimosdetalles en los campamentos que selevantan en los alrededores de la ciu-dad de Gerona. Familias enteras degitanos han sido mis modelos”.

També aixeca gran controvèrsia al’Argentina amb la creació d’un nouestil que anomena Dimensionalisme,presentat el 12 de maig de 1956 amb5 quadres i una conferència.En la conferència de presentació, deia:“Es té d’haver passat per la pintura

Vaques. Col·lecció R.Llonch

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

34

Marina. 1940. ©Museu d’Art de Girona. Ad’l. (Foto: Txús Sartorio)

Nena llegint. Col·lecció Pere Colomer

Retrat de la Joaquima Casas. Col·lecció Joaquima Casas

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 34

clàssica, des dels primitius- als que sempre tornarem per ferquelcom nou- fins al neoclassicisme; i haver sigut impressio-nista, i cubista i surrealista. I haver ensinistrat la mà, l’ofici endiverses tècniques, fins a dominar les respectives fórmules.Jo he pintat al fresc, a l’oli, a la tempera; vaig fer acurades,miniatura escultura i orfebreria....”Sobre aquest nou estil, el 1987 un italià, Pierelli, fa una expo-sició a Roma com a creador d’un nou estil, el dimensionalisme.D’Estuardo Maldonado, nascut a l’Equador el 1930, s’es-criu que després de viatjar per Europa i passar per dife-rents estils, crea El Dimensionalisme (posterior a la datad’Orihuel).

I el crític Lluís Montané escriu que l’artista FranciscaBlázquez, nascuda a Madrid el 1966, crea elDimensionalisme l’any 1998; i el 2004 exposa 26 obresal palau de congressos de Madrid.O sigui que sembla que el Dimensionalisme ha tingut elseus seguidors, però no s’ha reconegut en aquest conti-nent la seva procedència, fins que algun estudiós no hi posiuna mica d’ordre. dossier d’història ~

35Parlem

de Sarrià ~ 51

Vista de la Catedral. ©Museu d’Art de Girona. Ad’l. (Foto: Txús Sartorio)

Diana caçadora. (2,25 x 2 m). Col·lecció Jordi Mota.

Al·legoria sobre els oficis. Mural de la Cambra de Comerç de Girona.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 35

Les seves obres a GironaCircumscrivint-nos en la dècada delsanys 40 en què va viure a Girona, laseva obra referenciada és diversa:Retrats: Srs. Bosch, Pla Dalmau, elbatlle Quintana, Teixidor, Capdevila.Pagans, Omedes, Porcioles, Camps,Srta. Riera, Srta Casas..Cartells: per a les cases Ferrer,Omedes, Regás, Sarasa, Magaldi,Mobles Juandó, Pellicer Germans,Dalmau Carles Pla, El Globo, Fires deGirona, etc....Quadres i paisatges diversos enpoder de conegudes famílies gironi-nes i alumnes seus.Però la que està en poder de socie-tats o institucions i que per tant es potvisitar és menor:

El Museu d’Art de Girona té: Paisatge(1946), Vista de la Catedral (1945)exposat a la 4ª planta, i Marina (1940).D’aquesta última en Jaume Fàbrega,en una crítica sobre el quadre, escrivia:… tanmateix, subtilment, ens fa sentirel calfred d’una època sinistra i, sivoleu, l’alè d’una petita sinceritat, pot-ser inconscient, amb els colors apa-gats, terrosos, justament més veraçosque certs paisatges de postal propisdel gènere i la reveladora anècdotad’emprar com a suport pictòric unafullola, un material que per la sevaineptitud per a la tècnica, ens parlad’un temps de misèries i aprofita-ment....Murals: a la Cambra de Comerç iIndústria de Girona, presidint la sala

de juntes, hi ha un magnífic mural de6x2,5 m. El Sr. Coquart ens diu queen el magatzem guarden amb moltacura 6 m més del mural que possi-blement en el nou edifici de laCambra puguin instal·lar-lo complet.Es tracta d’una al·legoria sobre els ofi-cis. Surt la catedral, St.Feliu, la deessao matrona Girona i tots els oficisrepresentats per homes musculosos.Frescos: a l’església de Canet d’Adrihan conservat un fresc de l’Orihuel,així com el d’un deixeble seu, enRamon Carrera. També conserven unretaule de l’Orihuel que representaels 15 misteris del rosari. Un altreretaule el tenen guardat.A la casa missió de Banyoles tambén’hi va pintar (aquest no l’he pogutcomprovar).

Església de St. Pau de Sarriàde DaltA la nostra església de St. Pau deSarrià de Dalt, a més de decorar totl’absis i l’altar, hi va pintar tres frescos,sens dubte els millors: Sant Pau caientdel cavall, la degollació de Sant Pau ila crucifixió de Sant Pere cap peravall. De moment en sobreviuen dos. Crec que s’hi va esmerçar d’unamanera especial. Potser perquè l’ab-sis d’aquesta església oferia unespossibilitats no gaire comunes tantper les dimensions com per la llum.Potser perquè es trobava ben acollittan en l’hospedatge (durant aquesttemps vivia amb la seva família a canTomàs), com per la resta de la gentdel poble que el pagaven amb espè-cies i oferint-se a servir-li de modelsen els frescos de l’església, com és elcas d’en Joan Aymerich, en Vicens decan Tiranda i el mateix capellàmossèn Josep. Potser per tot plegatva fer un bon treball i va encertar enl’adequació a l’ espai arquitectònic ien els colors.Les mides de les pintures són de 4x4m aproximadament.A mi en tenien el cor robat la central(que ja no hi és) i la de l’esquerra (eldegollament de Sant Pau). Aquest ésal costat esquerre, on ens situàvemels homes en aquell temps en què hihavia, també a les esglésies, separa-ció de sexes.El trobo d’una gran profunditat. SantPau i una olivera al primer pla. El botxí,un soldat i un ciutadà en segon terme.Darrera, un altre soldat romà parlantrelaxadament amb un romà amb túni-

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

36

Mural de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. Degollament de Sant Pau.

Mural de l’església de Sant Pau de Sarrià de Dalt. Crucifixió de Sant Pere

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 36

ca (deien que era mossèn Josep, elcapellà del poble) i a l’horitzó una casade pagès amb xiprers. I el Sant Pau degran lluminositat transcendental.Tot ben proporcionat. Només hi ha unapetita concessió potser en la muscula-tura del botxí, però no gaire. El méscuriós del cas és que essent una esce-na violenta, transmeten una sensacióserena. No sé si a causa de les fac-cions de Sant Pau, tot bondat i resigna-ció (tal com els primers cristians,segons ens predicaven), o pel posat dela parella del tercer terme parlant tran-quil·lament; o potser pels colors de totel conjunt, pintures de terra, colorsocres, contorns suaus que permetendescansar-hi la vista.Això no és una crítica o comentarid’una pintura.. He volgut simplementexpressar les meves sensacions davantdel quadre que contribueix una mica aque m’hi trobi millor en determinatsmoments de descans o meditació.

Joan Orihuel amb Emília Xargay, Josep Espinosa i Quim Casellas.



-“ Sentía la necesi-

dad de demostrar

que el artista puede

pintar algo más que

un paisaje. Como Vd.

ha podido apreciarlo,

la mayoría son temas

españoles, de compo-

sición que boceté y

estudié hasta en sus

mas ínfimos detalles

en los campamentos

que se levantan en

los alrededores de la

ciudad de Gerona.

Familias enteras de

gitanos han sido mis

modelos”.

Carta de J.Orihuel a E.Xargay des de l'ArgentinaDeclaració d'Orihuel a la premsa Argentina

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 37

El per quèAquest article ha sorgit al conèixer elprojecte de destruir els frescos del’Orihuel de la nostra església deSarrià de Dalt, amb el pretext de pin-tar-la de blanc. No vull entrar en l’e-numeració d’arguments en defensad’aquestes pintures i en el fet irrever-sible de la seva destrucció, per noallargar-me. El que sí que he volgut ésdonar a conèixer una mica l’autor deles pintures de l’absis de l’església deSarrià de Dalt, perquè en tingueuconeixement per poder formar-vosuna opinió pròpia més documentada.

Tampoc m’agradaria entrar en un estilagressiu com el que ens tenen acos-tumats qui em sé i la seva emissora.L’estil de l’església catalana, a Déugràcies, és diferent.

En aquest possible atropellament alssentiments del poble, no hi guanyarianingú, de debò. El tema tampoc és dedoctrina religiosa, no s’ho val que lajerarquia s’hi posi fort.L’església històricament ha estat sal-vaguarda de la cultura.

El pintor, tot i essent molt bo i unamica genial, no era un Picasso. Peròno crec que es trobi a ningú quetenint un Orihuel a casa seva, se’ndesprengui sense més.

A la sala d’estar de casa meva tinc unquadre d’en Miquel A.Cros i unesescultures d’en Quim Pradas.M’agraden de debò i les mostro amborgull als meus amics, tot ressaltantles seves millors qualitats. Tant de bopogués tenir també un Orihuel o unaltre més cotitzat (no descarto hi arri-bin), L’afegiria. Però dels que tinc nome’n desprendria. Ja formen part delmeu entorn domèstic i debò s’homereixen.

Per fer aquest article he parlat ambgent lligada al món de l’art. Sensedemanar-los la seva opinió, que noera el meu objectiu, em feien els seuscomentaris, tots amb la mateixa carad’estranyesa i incredulitat. Per no fer-me llarg, en repeteixo només un:“Saps el que valdria ara fer aquestespintures?.

També hi ha qui va parlar de recupe-rar per part de l’ajuntament i traslla-dar aquests frescos, però això ésquasi inviable pel cost que represen-taria i la dificultat de trobar una paretde les mides adequades per donar-licabuda. A més perdrien el contexthistòric del lloc.Pot ser que la tècnica de realitzacióde la pintura no sigui la millor perquèdurin molt. Proposo que es protegei-xin amb una capa de vernís mat ocom els especialistes aconsellin, a fique no es degradin amb el pas deltemps. De moment han aguantat 60anys, però és bo pensar en els des-cendents i procurar que aguantinsegles.És una obligació del departament deconservació del patrimoni de l’esglé-sia, però si aquest no pot, crec quel’ajuntament faria bé d’oferir-se asuportar el cost.I per acabar em faig unes preguntes.Per què en Domènec Fita va respec-tar aquestes dues pintures quan vafer la remodelació de l’altar major,adequant-lo a l’esperit del Concilivaticà II ?. Per què en les esglésies icatedrals de les ciutats es fan tanpocs canvis en la decoració i conser-ven no sols els frescos sinó també elsquadres fàcilment transportables?

Vull creure que la decisió serà repen-sada. Els nostres fills agrairan els dei-xem aquest legat que segur sabrandisfrutar-ne i treure-li profit segura-ment més que nosaltres

Tartana, de J.Orihuel

Documentació consultada:

• Documentació Museu d’Història de la Ciutat de Girona• Documentació Museu d’Art• Articles de E. Marquès i Ribalta publicats en el Punt Diari (11-2, 27-2, 4-3, 30-11-1983)• Article al diari Los Sitios (19-4-85)• Article de Gil Bonancia a la Revista de Girona, núm. 102 (1r trim. 83)• Cartes de JOAN ORIHUEL dirigides a E. Xargay• Visites a la Cambra de Comerç i a l’església de Canet d’Adri

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

38

Joan Orihuel amb Emília Xargay i F.Torres Monsó.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 38

Entre finals d’octubre i principis de novembre es va realitzar una excavació arqueològica en el solar situat a la cantonadade l’avinguda Jacint Verdaguer amb el carrer Sant Ferriol, al veïnat del Pla de l’Horta. Els treballs foren motivats per les

obres de construcció d’una casa, que van posar al descobert diversos enterraments d’època romana. Aquest fet va obli-gar a endegar l’excavació arqueològica del terreny, que fou efectuada per l’empresa Janus, SL i sufragada per la pro-pietària del terreny, amb l’ajut del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sarrià de Ter.Acabada l’excavació, un cop documentades i extretes totes les restes arqueològiques, es van poder continuar els tre-

balls de construcció de la casa.

Excavacions arqueològiquesal Pla de l’Horta

la necròpolis de la vil·la romanaJosep Frigola, Joan Llinàs, Jordi Merino

i Carme Montalbán(JANUS, S.L.)

Marc històric: la vil·laromana del Pla de l’Horta

L’indret excavat és a l’extrem occiden-tal del Pla de l’Horta, un sector planerdel centre del terme municipal deSarrià que fins fa pocs anys erencamps de conreu i que actualment estroba en un procés avançat d’urbanit-zació. En un sector proper a l’indret hiforen localitzades als anys setanta delsegle XX les restes de la important iextensa vil·la romana del Pla del’Horta, un edifici compost per doscossos principals articulats al voltantde sengles patis i diverses dependèn-cies annexes (Oliva 1970; Nolla1982-83; Nolla i Sagrera 1993;Palahí i Vivó 1994; Palahí i Vivó1995). Aquesta vil·la gaudia d’unasituació excel·lent, en un vessantassolellat i planer encarat al sud i al’est, a tocar del Ter i de la ViaAugusta i a poca distància de la ciutatde Gerunda. Entre les múltiples troba-lles d’aquesta vil·la hem de destacarels esplèndids mosaics de la sevapart residencial (Nolla i Sagrera1993).Aquest jaciment es troba avui sotal’antic camp de futbol (actual zonad’aparcaments i d’instal·lacions públi-ques) i uns blocs aixecats aleshores ala banda de llevant. A més, en unazona propera s’hi localitzaren tambéles restes d’una necròpolis ibèrica.

L’any 1996, arran de l’inici de lesobres de condicionament de la zonaper a la seva urbanització, es va rea-litzar un seguiment de les rases deserveis que s’hi efectuaren i es vanlocalitzar restes molt disperses i esca-dusseres, entre les quals destaquenvestigis d’enterraments baiximperials id’una conducció, probablement unaqüeducte (Palahí 1998).

19 enterraments

Les troballes efectuades enguany for-men part de la necròpolis o cementi-ri de la vil·la. L’excavació va posar aldescobert un total de 19 enterra-ments, estesos per la totalitat de lazona excavada, d’uns 140 metresquadrats. La cota dels enterraments,que constituïa l’únic nivell arqueolò-gic apreciable, es disposava seguintel pendent natural del terreny endirecció est: així, mentre que a l’ex-trem oest apareixien gairebé a nivellde la superfície, a llevant es trobavena fondàries que arribaven a superarels 150 cm respecte a la superfície.Nou dels enterraments eren caixes detegulae (teules planes romanes) i cinceren fosses excavades directament aterra, de les quals dues conservavenpart d’una coberta de lloses de pedra.Hi havia també una caixa de lloses depedra, una tomba d’obra de pedra imorter de calç, una ossera i dues tom-bes que alternaven les pedres i els frag-ments de tegula. En set dels enterra-ments, els més malmesos, no hi vaaparèixer esquelet, degut al fet que pro-bablement foren destruïts antigamentarran dels treballs agrícoles o de lamateixa erosió del terreny. A la tombad’obra, en canvi, hi van aparèixer dosesquelets i nombroses restes arracona-des d’altres inhumacions, cosa queprova que fou repetidament reutilitzada.

L'enterrament 1, amb les restes de l'esquelet.



sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 39

En dues de les tombes s’hi va trobarun aixovar consistent en un recipientde ceràmica (un bol i una gerreta). Hihavia també un esquelet que duiauna sivella de ferro, un altre va pro-porcionar un bonic exemplar de sive-lla de bronze decorada i restes d’uncollaret de denes de pasta de vidre,en una tercera inhumació s’hi va tro-bar una altra sivella de bronze, méssenzilla, dos ganivets de ferro i unespetitíssimes peces de plata i, final-ment, un quart esquelet va aparèixeramb una altra sivella de bronze.L’orientació dels enterraments era denord a sud en cinc casos, amb el capa tramuntana i els peus a migdia, id’oest a est a la resta, amb el cap aponent i els peus a llevant. Si ens ate-nem a les mides dels esquelets o ales de les tombes, podem afirmarque cinc de les inhumacions ereninfantils de diverses edats, mentreque deu enterraments eren d’adults;per als restants no hi havia dades fia-bles.A banda dels 19 enterraments docu-mentats hi havia restes d’una cons-trucció composta per dos murs per-pendiculars de pedres lligades ambmorter de calç, ubicats al nord-est.Aquesta construcció era anterior alsenterraments circumdants, els quals

es disposaren al seu costat i seguintla seva orientació. Un sondeig realit-zat a tocar d’un d’aquests murs vaprovar que se’n conservaven tan solsles dues darreres filades.

ConclusionsPer la tipologia de les tombes i lescaracterístiques del material arque-ològic recuperat, podem situaraquesta necròpolis entre els seglesIII-IV i VI després de Crist. Sensdubte, ens trobem davant d’una partdel cementiri de la vil·la romana delPla de l’Horta. Alguns detalls ens indiquen que lapart més antiga de la necròpolis estrobaria a ponent de la zona excava-da i que s’aniria estenent amb eltemps cap a llevant. En primer lloc,veiem com la majoria de caixes deteules es concentren al nord i al cen-tre, mentre que desapareixen a tot elsector de llevant, on predominen lesfosses i la utilització de lloses depedra. Igualment, és tan sols a l’ex-trem oest on trobem alternades lesdues orientacions, nord-sud i oest-est, mentre que al centre i a llevantels enterraments estan orientatsexclusivament d’oest a est, la disposi-ció típica de la baixa antiguitat i,sobretot, l’edat mitjana.

Els aixovars també ens portarien capa aquesta conclusió. Així, el costumtípicament romà, propi dels segles IIa IV, de deixar un atuell de ceràmicacom a aixovar, el trobem exclusiva-ment en tombes de teules, mentreque els objectes relacionats ambl’habillament i els aixovars, trobats enels enterraments de la zona est, espoden datar clarament a partir delsegle V.

La resta de la necròpolisEvidentment, cal suposar amb totalògica l’existència de més tombes alsvoltants de la zona excavada.Properament es preveu excavar elsector situat al sud-est del solar inter-vingut, que no es veu afectat per lesobres de la casa, però que pertany ala mateixa propietat. Igualment, en unfutur proper caldrà realitzar excava-cions al solar que es troba immedia-tament al nord, afectat també per unprojecte constructiu. Sens dubte,totes les dades que s’extreguin d’a-questes dues noves intervencionsajudaran a completar els coneixe-ments no tan sols sobre la necròpolisde la vil·la del Pla de l’Horta, sinótambé sobre l’època romana i tardo-romana a Sarrià i als entorns de l’an-tiga Gerunda.

L'enterrament 15, una caixa de lloses de pedra,després de l'excavació.

L'enterrament 7, amb les restes de l'esquelet.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

40

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 40

Bibliografia

NOLLA, J.M. (1982-83). Algunes notesentorn de la vil·la romana del Pla de l’Hortade Sarrià de Dalt, Annals de l’Institutd’Estudis Gironins, XXVII, p. 111-124.

NOLLA, J.M. i SAGRERA, J. (1993). Elsmosaics de la vil·la romana del Pla del’Horta (Sarrià de Ter), Cypsela, X, p. 145-158.

OLIVA, M. (1970). Descubrimiento de unavilla romana con mosaicos en Sarriá deDalt (Gerona), Revista de Gerona, 52, p. 67-71.

PALAHÍ, L. (1998). El seguiment d’obres delPla de l’Horta (Sarrià de Ter, el Gironès),Quartes Jornades d’Arqueologia de lesComarques de Girona, Figueres, p. 204-208.

PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1994). Anàlisi estructu-ral de la vil·la del Pla de l’Horta, Annals del’Institut d’Estudis Gironins, XXXIII, p. 157-170.

PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1995a). La vil·la roma-na del Pla de l’Horta, Parlem de Sarrià, 9, p.11-16.

PALAHÍ, L. i VIVÓ, D. (1995b). Sarrià en èpocaibèrica i romana, Parlem de Sarrià, 8, p. 11-15.



Objecte de bronze, aixovar dels enterraments

972 17 04 24Carrer Escoles, 5SARRIÀ DE TER

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 41

Com valora la seva estrena com alcalde de Sarrià de Ter?La valoració és positiva perquè de moment, des de l’1 degener de 2005 com a alcalde accidental, i des de l’11 degener, ja escollit pel Ple com alcalde, no hi ha hagut notíciesdestacables a esmentar, aquest fet és positiu ja que el relleus’ha fet tranquil i assossegat.. Sóc conscient de la responsabi-litat que assumeixo amb aquest nou càrrec i la meva tasca ésla de seguir la feina i el bon saber fer d’en Josep Turbau.

Com valora la gestió de l’anterior alcalde, Josep Turbau?En el Ple extraordinari en què vaig sortir escollit alcalde, queva ser el darrer Ple d’en Josep, en aquest cas com a regidor,vaig dir que el deute del poble de Sarrià de Ter amb en Josepés enorme. Hi ha hagut un abans i un després de la gestió d’enJosep Turbau, Sarrià de Ter ha fet un camí molt important i enJosep ha estat qui ha liderat aquest camí.

Quina ha estat la seva relació personal amb ell?Amb en Josep fa molts anys que ens coneixem, sobretot a par-tir del treball de tots dos en les associacions de veïns, ell al’AAVV del Pla de l’Horta i jo com a representant de la Rasa enla que llavors era l’AAVV de Sarrià de Ter, quan el President eraen Miquel Resplandis. Llavors recordo que entre els diferentsbarris hi havia més barreres físiques, i amb aquestes potsertambé altres tipus de barreres que poc a poc s’han anat supe-rant. La relació més endavant va ser ell com a membre del’Ajuntament i jo com a persona implicada en diferents entitats,i sobretot, a partir del moment en què em demana que formipart de la seva candidatura, en les eleccions de l’any 1999, lameva relació amb ell va convertir-se en una relació molt méspersonal, compartint plenament amb ell la seva visió del poble,el seu projecte de Sarrià de Ter, que també era el meu.

Abans de dedicar-se a la política municipal de Sarrià de Ter,quina ha estat la seva dedicació a Sarrià de Ter?Jo sempre he estat vinculat molt estretament al movimentassociatiu del poble, implicat amb entitats esportives, com elFC Sarrià o el Club Patinatge Artístic Sarrià, l’UES; també heestat a l’AAVV de Sarrià de Ter i a l’AAVV de la Rasa. Recordo

per exemple, que des de l’AAVV de la Rasa vam ser els impul-sors de les classes d’adults i de català a Sarrià de Ter. Col·labo-rador i cap de programació de Ràdio Sarrià, entre d’altres, Elteixit associatiu que ha tingut i té Sarrià de Ter és vital per lavida del poble; he trobat sempre, en aquestes entitats, valorstan importants com la reivindicació, la cohesió i la integració.Les entitats han jugat i juguen un paper molt important en latrasversalitat i cohesió del municipi, una qüestió cabdal aques-ta que ha treballat molt bé en Josep Turbau, i on sempre ellm’hi ha trobat, que és el treball de relligar els diferents barris;aquesta és una de les tasques que cal seguir fent.

Què el va motivar a formar part d’un projecte polític delpoble?Principalment em va motivar poder participar en el procés desuperació dels problemes de comunicació que tenia Sarrià deTer, la interacció dels diferents barris, a nivell social i urbanís-tic. La urbanització del Pla de l’Horta i la remodelació de l’au-tovia han millorat molt la permeabilitat entre els diferets sec-tors del poble; el desenvolupament del Pla del Socs i del sec-tor Cobega, contribuirà sens dubte a consolidar aqueta cohe-sió. Al cap i a la fi, el què et motiva a participar en política ésel mateix que et mou per participar en entitats, que és treba-llar per allò que és comú, la vocació de servei.

Abans d’assumir l’alcaldia, quines regidories li van ser assig-nades?En l’anterior mandat, del 1999 al 2003, em van ser assignadesles àrees d’Esport i Ensenyament en un principi i posterior-ment Urbanisme, Serveis Públics i Medi Ambient. Respecte ales dues primeres regidories, les del primer mandat, m’hi vaigsentit molt còmode des d’un principi, ja que són d’àrees en lesque he estat vinculat anteriorment al moviment associatiu iesportiu. Han estat àrees que conec amb profunditat i quemotiven molt pel seu dinamisme i el contacte estret amb lagent i les entitats. L’àrea d’urbanisme és molt diferent, és unaàrea més complexa i tècnica, està molt regulada i s’ha de tenirun control més estricte i que comporta un nivell de responsa-bilitat molt considerable; l’he afrontat amb molta il·lusió.

~ e

ntre

vist

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

42

entrevistaa Nicolás Pichardo i Delgadonou alcalde de Sarrià de Ter

En el Ple ordinari de l’Ajuntament de Sarrià de Ter del 30 denovembre de 2004 Josep Turbau presentava oficialment la sevadimissió com a alcalde i regidor de Sarrià de Ter. Aquesta decisióva fer que des de l’1 de gener de 2005, com a alcalde accidental,i des de l’11 de gener, com a electe, en Nicolás Pichardo Delgadosigui el nou alcalde de Sarrià de Ter, el tercer des de la recupera-ció de la segregació de Girona.Nascut a La Palma del Condado (Huelva) el 1953 va arribar aSarrià de Ter l’any 1964. Membre actiu en diferents entitats deSarrià de Ter ha estat regidor d’Esports i Ensenyament del 1999 a2003, i primer tinent d’alcalde d’Urbanisme, Serveis Públics iMedi Ambient des del 2003. A partir de 2005 Nicolás PichardoDelgado és el nou alcalde de Sarrià de Ter.

Emili Pérez

Foto: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 42

Quins serien avui dia, els nous reptes per afrontar la gestiómunicipal de Sarrià de Ter ?En infrastructures, el soterrament del TGV i estar atent i vigilantamb el tema desdoblament de la N-II. En el pla urbanístic,assolir un creixement moderat i sostingut, garantint als habi-tants de Sarrià de Ter els serveis públics i mantenir-los.Consolidació del POUM (Pla Ordenació Urbana Municipal) einafonamental per mantenir un creixement sostingut, Fomentar larelació i la cohesió entre les diverses entitats del poble, tambéentre els diferents barris. Tots aquests reptes s’han d’afrontaramb tres puntals que considero essencials i que han d’estarequilibrats: la capacitat de treball, la comunicació, diàleg i deconnexió amb el poble, i finalment la proximitat amb la gent.

Amb la creixent expansió urbanística i demogràfica delpoble, quins serveis (cultura, policia, salut, transport públic,educació…) caldrà incrementar per atendre a les necessitatsreals dels habitants?L’increment urbanístic no pot significar un descens en la quali-tat dels serveis de Sarrià de Ter, hem de treballar per tal que elcreixement urbanístic mantingui una proporció amb els serveisque es poden donar i la previsió d’ampliació d’aquests. Caldrà,per exemple, estar atents a un possible augment de la deman-da de l’escola bressol, tenim planejada la nova biblioteca, quedonarà més serveis, amb un centre cultural, acabarem el Coroi seguirem amb la construcció del Pavelló; alguna d’aquestesactuacions ens permetran donar més i millors serveis a lesentitats i a la gent, a l’actual i a la que acollirem. En la planifi-cació, però, és més important valorar el cost de mantenimentd’aquest serveis que el de construcció, ja que el que és real-ment important no és la construcció, si no mantenir-ho opera-tiu.

Quines novetats hi haurà respecte a la joventut del nostrepoble per incentivar-la, i que prosperi ? Es desenvoluparà unpla de joventut? Com es contemplarà l’ habitatge de protec-ció oficial? La joventut és un actiu molt important en la vida del poble, laqual, majoritàriament ha estat sempre molt estretament vincu-lada amb les diverses entitats esportives. És molt importantcontinuar mantenint aquesta relació entre el jovent i l’esport.En el vessant cultural i social també ha mostrat interès pel tea-tre o la música. A Sarrià de Ter des de fa anys que s’hi ha for-mat grups musicals de diferents estils, en què l’Ajuntament hadonat suport i facilitats per tenir un local d’assaig i reunions,

ajudes econòmiques per l’edició de discs etc., Referent alsjoves també disposen d’un local social, cedit per l’Ajuntament,i des de l’area de juventut també es desenvolupen programesd’atenció a joves de l’institut i l’escola. El pla per la joventutinclou, entre d’altres aquestes actuacions, com d’altres a nivellde salut (Projecte Màquina, Setmana de la salut, Casal espor-tiu municipal d’estiu, formació de monitors,),. També col·labo-rem amb el Mijac en la programació de lleure a Sarrià de Ter.A nivell d’habitatge per facilitar-ne l’accés del jovent, la novallei d’urbanisme obliga a tenir entre un 20 i un 30% d’habitat-ges de protecció oficial. A Sarrià de Ter, però, es dóna unadinàmica específica, ja que hi ha una bona oferta de pisos desegona mà, moltes vegades més accessibles que els mateixosde protecció oficial, fins i tot comptant-hi el cost d’una petitareforma; moltes vegades aquesta és una de les primeresopcions dels joves.

Veu possible un increment en la utilització del pavellóesportiu municipal? El nou pavelló esportiu encara està en fase d’obres, tot i quetambé està en funcionament. Acabades les obres que ara s’es-tan fent es millorarà molt la seva funcionalitat, així com els ser-veis; quedarà pendent una tercera fase, tot i que amb l’acaba-ment d’aquestes dos fases entre aquest any i el proper que-darà totalment consolidat i plenament operatiu, ja que és millo-rarà la pista i els altres espais, es faran les grades i podremdonar acollida als nous despatxos de les entitats esportives.

Com continuaran les relacions municipals entre Sarrià de Ter,Girona i Sant Julià de Ramis? Tant amb Girona com amb Sant Julià de Ramis hem de man-tenir una bona relació de veïnatge; amb Girona, també ambSalt, compartim la gestió d’alguns serveis com les aigües, ladepuradora i la incineradora. Tot i que en altres qüestions cadaun defensa els seus interessos, ja no només entre nosaltres,sinó conjuntament amb molts altres municipis, caldrà queanem definint i planejant cada vegada més conjuntament,establint relacions d’interdependència. També amb Sant Juliàde Ramis, amb qui a més hi compartim un continu urbà i unpermanent flux de gent que es mou entre els dos municipis;seguirem treballant per tal que les relacions siguin properes ifluïdes.

Amb la sortida d’en Josep Turbau entra en escena la IolandaJiménez; què podrà aportar?La Iolanda aportarà joventut i frescor a l’equip de govern;sense voler-ho ni buscar-ho, la seva aportació serà important,ja que ens donarà una visió, des de dins, del què ha estat finsara la nostra tasca, que ella ha vist des de fora. També ésimportant destacar que és una noia jove, i que per tant seguimamb el procés de renovació de l’equip de govern, i de renova-ció pel fet de ser jove i, sobretot, pel fet de ser dona; amb ellaa l’ajuntament hi haurà dos regidores, i seria interessant norebaixar mai aquestes xifres, fins i tot incrementar-les. D’altrabanda la Iolanda aportarà els seus coneixements en noves tec-nologies, i s’ocuparà de l’àrea de Medi Ambient. La Iolanda haestat sempre una noia activa, i cal valorar positivament la tascaque està fent com a coordinadora dins la secció de bàsquetdel FC Sarrià.

Es presentarà com a cap de llista en les properes eleccionsmunicipals?Aquesta és una qüestió que no crec que s’hagi de definir ara;tot just he pres possesió fa uns dies del càrrec. En el seumoment, com la resta de grups, ja es presentaran els candi-dats i les candidatures; ara cal treballar bé durant els dos anysi mig que queden de mandat, aquesta és la nostra tasca, leseleccions queden encara molt lluny.

entrevista ~Parlem

de Sarrià ~ 51

43

Foto: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 43

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

44

Rosa Isern i Romeu membre de Junta de TACA

Quan arriba Nadal, a Sarrià torna la cançó del pessebre i lamolsa amb aquest petit cicle de concerts que fa quatreanys vam començar i que va arrelant amb ganes de fer-seun lloc entre les tradicions nadalenques. TACA proposagaudir de concerts a càrrec d’artistes i formacions instru-mentals o corals que treballen per obrir-se pas en el mónmusical, i aquest any hem comptat amb les noies de LesSixters i el Trio de Violes da Gamba vingut de Perpinyà, amés dels nostres Cantaires de Sarrià i la Coral Sant Gregori.

El primer concert, el dissabte 18 de desembre, vacomençar amb un sentit record al cantaire Joan Güell, a quies va dedicar el concert. La Coral Sant Gregori, dirigida per

Pau Castanyer, ens va oferir un repertori variat dins la tra-dició coral d’arreu, per concloure amb tres nadales de casanostra i el Nadal Blanc que va fer conegut Bing Crosby.

Els Cantaires de Sarrià, dirigits per l’Ester Castelló, vanactuar primer en format de petita coral presentant lesobres que han començat a treballar: un tema gregorià deltemps de Nadal, el clàssic Panis Angelicus de César Francki l’estrena d’un Ave Maria compost per la mateixa directo-ra. Posteriorment tota la coral va interpretar diverses nada-les, algunes amb autors coneguts com Haendel o Lamottede Grignon i d’altres de populars.Per acabar el concert, les dues corals ens van oferir ElTrineu i el Fum, Fum, Fum, aquest amb la participació de totel públic del Teatre del Centre Parroquial Mn.DomingoCasanellas, que es va afegir amb moltes ganes a cantaraquestes melodies de Nadal tan conegudes i festives.

quan arriba Nadal, la cançó del miracle amb el pessebre de molsa i arboç...

J.M. de Sagarra, Poema de Nadal

quart cicle de concerts de nadal

a Sarrià de Ter

Les Sixters ofereixen música a capella i s’han especialitzat en temes llatins i de músiques del món. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 44

entitats ~Parlem

de Sarrià ~ 5045

El concert va comptar amb la col·laboració de diversosmúsics de Sarrià: pianistes, clarinetista, flautista, cantant,tamboriler... és fantàstic sentir aquesta varietat de sons isobretot aquesta afecció a la música, i desitgem que nofaci sinó augmentar!

El segon concert, el diumenge 26 de desembre, SantEsteve, va comptar amb un grup de noies de Girona queinicialment eren sis, d’aquí que s’anomenin les Sixters, peròque amb el temps han passat a ser set, han afegit al grupun percussionista, i ja es van fent un nom amb actuacionstan rodones com la que vam poder escoltar a la SalaPatronat, que un cop més es va quedar petita per la bonaassistència de públic.

Les Sixters, explicava la Glòria Garcés, que presentava elstemes, ofereixen música a capella, és a dir, sense acom-panyament instrumental, i s’han especialitzat en temes lla-tins i de les ara anomenades músiques del món, cançonspopulars –d’infants, de joc, de bressol, romanços...- d’arreudel món. En aquest viatge sonor sense fronteres vam pas-sar per llocs tan allunyats com Hongria, la Polinèsia, elJapó, Israel o Haití; vam calar una estona a Llatinoamèrica,amb els boleros cubans, les sambes i les bossa noves bra-sileres, una versió molt encertada del Paraules d’Amor deJ.M.Serrat a ritme de bolero, i finalment vam retornar alnostre país i al dia de Sant Esteve amb unes quantes nada-les populars.Tothom va quedar sorprès molt positivament de la qualitati l’originalitat d’aquestes set veus, de les quals esperemsentir a parlar de nou aviat.

El darrer concert ens va aplegar de nou el diumenge 2 degener a la Sala Patronat amb el Trio de Violes da Gamba dePerpinyà, format en el Conservatori d’aquesta ciutat nord-catalana. Pau Marcos, Myriam Rignol i Sarah vanOudenhove van proposar-nos aquest cop un viatge a lamúsica que es feia arreu d’Europa al Renaixement i alBarroc, entre els segles XV i XVII. Sentint-los afinar entreobra i obra, amb paciència, les seves violes da gamba -avantpassat directe del violoncel, la viola i el violí, instru-ments de corda fregada amb arc- podíem imaginar-nos béel ritme de vida d’aquells temps, sense els avenços d’avuiperò tampoc les nostres presses, amb el gust i la fragilitatde les coses fetes amb les mans... El concert va començar amb el Llibre Vermell deMontserrat i va viatjar a través de Castella, Anglaterra, Itàlia,França, mitjançant formes musicals del passat com laRecercada –improvisació-, la Pavana, la Fantasia, elsVillancets –que en el seu moment no es referien només atemes nadalencs-, i les Suites o conjunts de danses. Al finaldel concert hi va haver una petita sorpresa musical amb latransposició per a viola da gamba a càrrec dels mateixosintèrprets d’un trio per a corda del compositor hongarèsBéla Bártok, figura cabdal de la música del segle XX. Així,la música del passat remot i la del segle que hem deixatenrera es retroben en el so harmoniós de la viola dagamba, que no és una relíquia sinó un instrument que témoltes possibilitats per deixar-se explorar i conèixer.

Il·lusió i bona música per al 2005! Quan aquesta crònicadels concerts de Nadal surti al carrer ja estarà ben avançatl’any nou, però mai arriben tard aquests desitjos, oi?

El trio de violes de gamba de Perpinyà. Foto: TACA

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 45

Àngel Garcia

Els actes de presentació del núm. 50de la Revista van començar amb unaexposició a la sala Patronat de lesportades dels 50 números publicats,més les dels quatre números zero.Josep Brugada, primer responsabled’aquesta aventura; Assumpció Vila,regidora de Cultura i actual coordina-dora de la Revista; Josep Turbau, coma alcalde, i Narcís Jordi Aragó, escrip-tor i periodista, van fer senglesal·locucions elogiant-ne la trajectòria,així com els continguts.Del parlament de Narcís Jordi Aragó,emotiu, concís i brillant, cal referirdues anècdotes interessants on des-taca la presència de Sarrià: Una esremunta al segle XVIII quan el Baróde Maldà va passar per Sarrià. Amantde la xocolata, la bona vida i el bonmenjar, va fer nit, sortint de Girona, enun hostal de la vila on un seguit d’in-cidents no el van acabar de complau-re, i així ho va recollir en les sevescròniques anomenades Calaix deSastre (veure Parlem de Sarrià, núm.21). L’altra, més propera, se situa amitjan segle XIX quan s’estudia eltraçat del tren per Girona. Un delsprojectes preveu situar a Sarrià l’esta-ció central. Informats els ciutadans deGirona d’aquesta eventualitat, s’hioposen indignats argumentant que sil’estació es fes a Sarrià, el mercat deGirona desapareixeria. El “bon criteri”acabà per imposar-se i finalments’optà per emplaçar l’estació a Girona.

Per acabar, Narcís Jordi Aragó va rela-cionar amb traça Sarrià i el poetaMiquel Martí Pol. Quan es trobavenper fer la Revista de Girona, des deVic baixaven dos col·laboradors: del’un no en recorda el nom; l’altre eraen Martí Pol, veí de Roda de Ter, unlloc que com Sarrià era proper a laciutat, on hi havia una revista depoble com la nostra; on també hihavia una fàbrica que era “La Fàbrica”i per on passa el mateix riu que ensbanya a nosaltres.Un agradable pica-pica va cloure lajornada.

L’endemà, dissabte al vespre, elCentre Parroquial bull d’activitat: és apunt de començar el concert de Jazz.La gegantina pantalla de televisió pre-sideix omnipresent la sala, però afor-tunadament el so està anul·lat i sem-bla que ningú no li presta gaire aten-ció. Se’ns diu que el concert s’enda-rrerirà una mica i alguns ho aprofitemper fer un cafè amb calma, d’altresper sopar a corre-cuita i la majoria perfer-la petar.Passa l’estona i cap a les deu del ves-pre, una seixantena llarga de perso-nes entrem al teatre i, estratègica-ment situades, donem més la sensa-ció que estigui mig ple que no pasd’estar mig buit. El bateria fa els últims

retocs dalt l’escenari: un faristol peraquí, un micro per allà i al cap d’unsmoments es fa el silenci i comença eltrio format per piano, contrabaix ibateria, amb dues peces que sonenuna mica fredes, potser per allò deser les primeres. A la tercera s’incor-pora la vocalista, o potser n’hauríemde dir (mai amb més encert) la veucantant, i el concert va prenent poc apoc més empenta, malgrat que elpúblic, quan se’ns demana, no hicol·laborem gaire.Al llarg del concert, el quartet MartíVentura Jazz integrat per Núria Tomàsa la veu, Martí Ventura al piano, M.Àngel Cordero al contrabaix i LluísRibalta a la bateria, interpreta un

Actes depresentaciódel núm. 50

i a més una nit de jazz

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

46

Josep Brugada, Josep Turbau, Narcís-Jordi Aragó i Assumpció Vila en la presentació del número especial de la revista Parlem de Sarrià. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 46

seguit de temes d’autors tan diversosi consagrats com George Gershwin,Duke Ellington, Dizzie Gillespie, ColePorter, i Quincy Jones, entre d’altres,que ens permeten gaudir del virtuo-sisme del pianista. -Sembla mentidacom aquests petits teclats poden arri-bar a sonar de bé: allò semblava tal-ment un piano de debò!- El bateria, alseu torn, tampoc no es queda enrerai en alguns solos ens demostra laseva mestria, mentre que el contra-baix, potser perquè el seu paper no

és tan lluït, hi posa el contrapunt ambprofessionalitat i prou. Pel que fa a lavocalista, té una veu greu i càlida,gens estrident, que em recorda laPatrícia Barber o la Norah Jones.Potser un equip de so en millors con-dicions hauria tret més profit delsseus baixos, que quedaven una micaofegats per la música del grup. Ambtot, un concert esplèndid que va aca-bar amb un bis d’una peça de ritmebrasiler on el públic tampoc no vamsaber participar.

En acabar, algú em comentava queallò havia semblat un d’aquellsemblemàtics locals de Chicago ouna cava de Jazz i que potsernomés hi havia faltat un whisky.Potser ara me’l prendré, va afegir.Bon profit! Pel whisky i sobretot perl’excel·lent concert de jazz que hemtingut la sort de gaudir, una gratifi-cant experiència que potser haurí-em de repetir més sovint. Ambwhisky o sense.

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

entitats ~Parlem

de Sarrià ~ 5047

El quartet Martí Ventura Jazz, integrat per Núria Tomàs a la veu, Martí Ventura, al pinao, Àngel Cordero al contrabaix i Lluís Ribalta a la bateria. Foto: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 47

L’equip de monitors

Aquest Nadal, per segon any consecutiu, el Mijac i elPatronat de Pares de Família, amb la col·laboració del’Ajuntament de Sarrià de Ter, hem tornat a organitzar elCasal de Nadal durant les festes casal per les festes.Enguany l’equip de monitors estem molt contents de laparticipació i de l’accpetació que el casal ha tingut al nos-tre poble. És per això que considerem que el Casal deNadal s’hauria de plantejar com una activitat fixa al poble,de manera que, any rere any, ofereixi un espai educatiuper infants i joves en els dies de vacances. L’equip demonitors tenim clar que volem que el casal que oferim nosigui només un lloc on mantenim entretinguts els vostresfills i filles, sinó que esdevingui un espai on els que hi par-

ticipin aprenguin a compartir, a jugar, a saber valorar lespetites coses de cada dia... I això ho volem aconseguir através del joc. Aquest any el mètode que utilitzàvem perescollir les activitats del dia era un dau, un dau que a cadacara tenia una activitat diferent (jocs, música, tallers,...); elsnens i nenes, per grups d’edats, tiraven aquest dau i fèiemuna activitat segons el que ens marcava el dau.

Volem aprofitar aquestes quatre línies, també, per agraira la gent que ha fet possible aquest casal, als pares queheu confiat en nosaltres així com a la gent que, desinte-ressadament, ens heu donat un cop de mà. Sincerament,gràcies!

Casal deNadal

FlorsEmíl ia Cris t ina

A SARRIÀ DES DE 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 917840 SARRIÀ DE TER

Tel. 972 17 04 47

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

48

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 48

“miratges”

Amb aquest mot tan suggeridor espresentava a Sarrià de Ter “MIRAT-GES, 300 anys de projectes no realit-zats a les comarques gironines”,exposició promoguda per laDiputació de Girona dins la seva cam-panya d’exposicions viatgeres que vapoder ser visitada durant el mes denovembre de 2004 a la sala gran delCentre Cívic La Cooperativa.

Fruit d’un extens i complet treball derecerca per part de Rosa Ma Gil iJosep Mariné, aquesta exposiciórecollia una part dels 461 projectesurbanístics, arquitectònics i d’infras-tructura de les comarques gironinesque van restar oblidats en alguncalaix o que, si finalment foren realit-zats, van experimentar profundesmodificacions que els allunyava subs-tancialment d’allò que havia projectatel seu autor.

En general, la història ens l’expliquenles cròniques i els relats dels qui l’hanviscuda, però també les carreteres,els ponts i els edificis, testimonissilenciosos de fets i èpoques passa-des. Per això resulta tan agosarat i ori-ginal el punt de vista de MIRATGESamb la seva interpretació d’allò queva poder ser i no va ser.

Els autors de l’exposició es van cap-bussar en multitud d’arxius, d’entitatspúbliques o privades, i van examinardocuments i plànols, de manera que

finalment han pogut fer-se una ideaben aproximada de quins eren elsinteressos dels promotors, en moltscasos les mateixes institucions gover-nants de les ciutats, i també de quineseren les inquietuds socials que elsimpulsaven. Però al mateix temps hanarribat a unes conclusions raonables ifonamentades de per què la majoriad’aquells projectes no van ser mairealitzats. És a dir, han fet “història”. I,més concretament, del període queva de finals del segle XVII, data delsprimers dibuixos trobats, fins a l’any1979, data d’inici dels primers ajunta-ments democràtics, a partir dels qualsles fonts de consulta i, per tant tambéla recerca, es diversificaven molt més.

L’exposició s’articulava al voltantd’una desena de plafons que conte-nien la reproducció dels plànols,documents o esbossos, així com tex-tos il·lustratius sobre cada projecte.Com a fet interessant, destacaremque un dels projectes tret a la llumper MIRATGES és el de les antiguesescoles del CENU de Sarrià de Ter,obra de l’arquitecte Emili Blanch. Fruïtde les tendències pedagògiquesimpulsades pel Consell de l’EscolaNova Unificada, les noves escoles deSarrià de Ter havien d’ocupar l’espaide l’antiga Cooperativa Agrícolaconeguda com “El Coro” de la Placetade la Font, que en aquell moment(1936) es deia Placeta de laRepública. El projecte d’Emili Blanch

preveia la construcció d’una piscinade 20 x 10 m amb una fondària de 2m amb vestidors i dutxes, i d’un campde futbol en uns terrenys annexos,juntament amb una torre d’aigua queserviria per abastir la piscina. De lesescoles de Sarrià de Ter, que porta-rien el nom de Francesc Macià,només es va arribar a construir latorre de l’aigua i van funcionar ambuna certa normalitat durant l’any1938.

MIRATGES ha ofert a la població deSarrià una possibilitat d’endinsar-seen un ampli període de la història,gairebé de 300 anys. I ho ha fet desd’una òptica diferent i original, esta-blint com una mena de “radiografiahistòrica” en què es podien observarclarament les dinàmiques territorials,les diferents etapes de desenvolupa-ment, els períodes polítics i els cicleseconòmics. Ponts i fortificacions enèpoques primerenques i l’aparició amitjan segle XIX. del nou urbanismeque anunciava una millora qualitativade les condicions de vida impulsadesper la industrialització.

Per acabar, un apunt sobre la temàti-ca dels projectes rescatats, anecdòticsi hom vol, però que no deixa de sermolt significatiu: els projectes mésnombrosos, quant a tipologia, són elsescolars com el de Sarrià de Ter. Peròresulta també que van ser els mésrebutjats.

49cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 51

“miratges”

Miratge.- m. il·lusióòptica deguda a lareflexió total de la llumen la superfície deseparació de dues capesd’aire diferentmentescalfades II Fig. Il·lusióseductora.

Cristina Vicedo

Mercat sobre l’Onyar, actual Pla´ça de Catalunya, Girona

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 49

Fa uns mesos, el polèmic cineastaMichel Moore estrenava un contro-vertit documental sobre l’obscura tra-jectòria política i humana del presi-dent George W. Bush, titulatFahrenheit 11/09. Aquest títol eramanllevat de l’excel·lent pel·lícula del’any 1966 de François Truffaut,Fahrenheit 451, basada alhora en unanovel·la homònima de Ray Bradbury.Per tot això em va cridar l’atenció, enuna parada de llibres de vell a Fires,una atrotinada edició de l’any 1973d’aquesta obra, que he llegit ambpassió i que us vull recomanar ambentusiasme.Ray Bradbury, que va néixer a Illinoisl’any 1920, ja va començar a escriureels seus relats amb només dotzeanys, val a dir que sense cap èxit. Alsdinou començava a publicar en revis-tes de ciència-ficció. L’any 1950 vaescriure l’obra que el trauria de l’ano-nimat, Les Cròniques Marcianes, i al1953 la seva obra cabdal: Fahrenheit451.

Situada l’acció en un temps futur peròindeterminat, els llibres estan prohi-bits, i una brigada de bombers, la F-451 (és la temperatura a la qual elpaper dels llibres s’inflama), s’ocupade cremar algun reducte de llibresque es descobreix en mans d’algundissident. A les cases, les parets de lasala d’estar, com si fossin grans pan-talles planes de televisió, emetensense descans hores i hores d’entre-teniment i de tertúlies sense solta nivolta entre un grup d’assidus que lagent coneix com “la seva família”. Ladiversió, l’esport (la contemplació del’esport!), les revistes il·lustrades, lavelocitat amb els cotxes i, si van mal-dades, les pastilles per dormir, garan-teixen la felicitat absoluta.El protagonista, Montag, és un bom-ber de la brigada 451 feliçment casat,que un dia coneix casualment unaestranya veïna que li fa mil observa-cions i preguntes que ell mai no s’ha-via plantejat: contemplar la sortida delsol, parlar amb els parents, ensumarles flors, observar la gent, “has vist dematinada la rosada sobre l’herba?”,“ets feliç?”, etc. A partir d’aquí aniràdescobrint l’estultícia i l’absurd de lavida que viu, i en un incendi d’unacasa, arreplega d’amagat un llibre queintentarà ocultar a casa seva.

A l’afany de transformar la realitat quel’envolta s’hi contraposa un fort senti-ment de culpa que el fa sospitós alsulls del Capità de bombers, que lirecorda alguns dels trets caracterís-tics de la societat:“Si no vols que un home se senti des-graciat, no li ensenyis dos aspectesd’una mateixa qüestió: hauria de triar.Ensenya-n’hi només un, o millor enca-ra: no n’hi ensenyis cap. Fes que obli-di una cosa anomenada guerra.Dóna-li concursos on la gent puguiguanyar diners recordant la lletrad’una cançó, o els noms de les capi-tals. Emplena’l de dades, aboca-litants “fets” que se senti aclaparat peròtotalment al dia quant a informació.Aleshores tindrà la impressió quepensa i serà feliç. No li posis a l’abastmatèries delicades com la Filosofia,perquè podria començar a lligar caps.

Al diable amb tot això! Entreteniment,festes, cotxes a reacció, sexe i dro-gues. I si la comèdia no m’agrada,una injecció de teramina: semblaràque reacciono amb l’obra i serànomés una reacció provocada. Peròtant se val: prefereixo l’entretenimentcomplet. ...Espero haver-te aclaritalguns conceptes: tu, jo i els altressom els Guardians de la Felicitat.Espero que t’adonis de l’importantque ets per al nostre món feliç.”La trama (que no desvetllaré) se suc-ceeix dramàtica i alhora esperança-dora, però la fel ja ha estat injectada,i l’amargor no es pot evitar. Els llibres,com a portadors de saviesa, han estatvedats no només perquè són perillo-sos, sinó, i sobretot, perquè han dei-xat d’interessar a la gent.

Allò que més m’ha impressionat d’a-quest llibre –que podreu trobar a laBiblioteca en una acurada traduccióal català de Jaume Subirana— no éstant la història, la prohibició dels lli-bres i la gesta èpica de recuperar-los,sinó el dibuix dels decorats, l’ambien-tació: la velocitat a la carretera com aobjecte de diversió i alhora de fugida;les relacions entre amics o conegutsbasades exclusivament en allò que hadit la televisió, i la casa i el temps delleure dominats sempre per les“parets parlants” que aboquen cons-tantment diversió i debats sense capcontingut. I tot això escrit l’any 1953quan aquí la televisió era només unprojecte! La similitud en algunsaspectes amb l’actualitat és preocu-pant: la proliferació de revistes il·lus-trades de “safareig”; les tertúlies a latelevisió buides de qualsevol contin-gut; l’augment espectacular de laimportància de l’esport com a espec-tacle de masses més que no pas coma pràctica personal, etc., són algunesde les característiques de la nostrasocietat actual anunciades ja enaquesta novel·la.

Fem que no ens arribi també la desa-parició dels llibres perquè han perduttot el seu interès. Almenys la lecturad’aquest que té ja mig segle de vida,ens reafirma, com no podia ser d’altramanera, en el mèrit de la literatura noja només com a transmissora devalors, sinó també com a generadorad’un gran plaer: el de llegir.

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

50

Fahrenheit451

Àngel Garcia

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 50

Madrid, per a molts turistes, s’estén de la Cibeles al Palaud’Orient, passant per la Plaça Real i, en alguns casos, s’a-llarga amb una visita als Museus del Prado i el Reina Sofia.Per a d’altres viatgers esportistes, Madrid és la Castellana iels voltants del Bernabeu, o l’estadi del Calderón, a tocardel riu Manzanares i la M-30. I, per als habituals del pontaeri, és la zona dels Nuevos Ministerios, el barri financerd’Azca i Ifema, el recinte firal connectat amb Barajas per unmodern metro. L’atemptat de l’11-M a l’estació d’Atocha va descobrir unaltre Madrid, el de la gent treballadora que viu als afores, ales poblacions dormitori. Atocha sempre havia estat el límitsud de la ciutat on, més enllà del parc d’Entrevias, creixenels barris populars, Vallecas, Carabanchel i Villaverde. Als anys 80, quan José Luis Alfonso de Santos va escriurela tragicomèdia La estanquera de Vallecas, aquest barri erasinònim de delinqüència, drogues i mal viure. L’alcalde d’a-leshores, l’enyorat Enrique Tierno Galvan, convidava a laconvivència en uns bellíssims bans, però l’atur i la crisieconòmica tiraven tot l’esforç pel pedregar.

El grup de teatre sarrianenc “A les fosques” va representaraquesta obra de lladres i policies en el teatre de Sarrià deDalt, el diumenge 12 de desembre, com a cloenda de laMostra de Teatre que organitza el Centre CulturalParroquial. L’escena té lloc en un estanc regentat per unaàvia, la Justa, (interpretada per Rosa Marcos), vídua deguàrdia civil que conviu amb la seva néta, la jove Àngels (inovella Sílvia Rodríguez). Els dos aprenents de lladres, enLeandre, un paleta sense feina caracteritzat per en JoanVilella, i el nerviós Totxo (el també jove i novell Quim Puig)entren a la botiga amb la intenció de robar, però la mes-tressa, tossuda, avorta l’atracament i de seguida els lladreses veuen envoltats pels veïns i la policia. Dins l’estanc, sesucceeixen moments de tensió, amb l’amenaça de les pis-toles; de placidesa, quan els lladres i les hostatges juguen

al tute, i de comicitat, amb l’entrada del policia, en SantiPalomeras, disfressat de metge. El lladre jove s’enamora dela noia i en Leandre i l’àvia ballen un pasodoble.Mentrestant, el policia dorm, estomacat a cops d’escombraper la Justa, tot i que involuntàriament.La Justa canta una copla, amb les espatlles cobertes peruna mañanita. ¿Vostè és andalusa?- li diu en Leandre- Sí,andalusa de Segovia, li contesta sorneguera. En Totxo lipregunta per un pla, i en Leandre, somicant, sentencia:“Tornar a la bastida quan pugui. Això no és vida”. Lladres ala força, acabaran a Carabanchel. La comèdia s’ha acabat icomença la tragèdia.

Si teniu ocasió d’anar a Madrid, deixeu el centre imperial iarribeu-vos a Vallecas. No veureu un barri marginal, sinó unbarri popular, de gent que treballa i somnia, que passeja ova al mercat, que té un canari a la finestra i que es trobaamb els amics al bar de la cantonada. És un barri senzill,gens diferent de qualsevol de Santa Coloma de Grameneto d’Hospitalet de Llobregat. De segur que si coneixeuVallecas, quan algú mencioni “Madrit” confonent com sem-pre la gent que hi viu amb el govern central, tindreu raonsper discutir, o si res més no, per entendre-ho.

La estanquera deVallecas

Assumpció Vila

51cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 51

Joan Vilella i Santi PalomaresFotos: Quim Llunell

Rosa Marcos, caracteritzada d’àvia es prepara per repartir les cartes. En un racó, Santi Palomares lligat i emmordassat

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 51

L’exposició col·lectiva de la sala “LaCaixa” del 3 al 8 de desembre, delsescultors Quim Pradas, JoanCasassa i Agustí Vila, ha estat fruitde l’amistat i dels anys de conei-xença, del treball artesà ben fet, dela gent que coneix els materialsnobles de la terra. Quim Pradas(Sarrià de Ter, 1938), tallista, troba albosc la seva matèria prima, lesrabasses de bruc i de boix quepoleix fins aconseguir les formescapricioses de les seves escultures. En Joan Casassa (Sarrià de Ter,1936) va aprendre de jove l’ofici deplanxista i domina l’aram, que doble-ga per fer-ne atuells, la gota d’aigua

de l’escultura de Donants de Sang oun bouquet de fines roses. I l’AgustíVila (Sant Girona, 1940), picapedrerque s’ha passat la vida a les pedreresde Girona, pacientment buida lapedra “avellanada” per fer-ne relleuso morters, i en el millor dels casos,figures que són escultures com ladels gegants de Sarrià.Tots tres s’han jubilat de l’ofici diari,però troben temps per treballar amballò que els agrada i, amb paciència,com els bons artesans, creen for-mes, peces per decorar, vendre,regalar, o simplement, pel gust defer-les.

escultors artesans

Telèfon 972 17 11 51

Assumpció Vila

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

52

Josep Turbau, Joan Casassa, Agustí Vilà i Quim Prades. Foto: Quim Llunell.

Les escultures de fusta de Quim Prades varen atreure l’atenció del públic. Foto: Quim Llunell.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 52

Andrés Trapiello, nascut a León l’any 1953, i un delsautors consultats per Javier Cercas a l’hora de docu-mentar-se per fer la seva novel·la Soldados deSalamina, ha conreat diferents camps com la poesia,la narrativa o l’assaig, aconseguint diversos premis(Crítica de poesia en castellà 1994, premi Plaza yJanés 1992, i premi Nadal 2003). Els seus extensosdiaris, que ocupen dotze volums, amb el nom genè-ric de Salón de pasos perdidos, són la seva obracabdal, a cavall entre la novel·la i l’assaig.

A partir del moment de la mort del cavaller, l’autorens explica els funerals i les plàtiques entre Sanchoi el batxiller Sansón Carrasco; el ressentiment de laneboda per la penúria econòmica de la finca que ha

Al morir DonQuijote(4t Centenari Cervantes)

Àngel García

En el 4t centenari de Miguel de Cervantes quees commemora enguany, seria balder aquí, ipotser un pèl presumptuós per part meva,venir a parlar de la seva obra literària i espe-cialment del Quixot, la seva obra mestra. El

Quixot, conegut per tots i llegit per pocs, és una gran obra que com deia un estimatconegut meu “a los niños hace reir, a los mayores hace pensar y a los viejos hace llorar”.A mi ja m’ha fet riure i pensar. Potser la propera vegada que l’agafi em farà plorar. Peròno és de Cervantes de qui avui us vull parlar (almenys no directament): altres veus mésenteses ho faran, de ben segur, al llargde l’any. Us vull parlar de la novel·lad’Andrés Trapiello Al morir “DonQuijote”. Una obra que, bevent del mateixCervantes, ens parla d’allò que ell nova escriure, allò que tal vegada va pas-sar després de la mort del hidalgo i queTrapiello explica amb una habilitat idomini propis del mestre.

53cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 51

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 53

heretat i l’estranyaclàusula del testa-ment del seu oncleque li impedeixsegons quin maridat-ge; els pretendentsque la festegen i elseu amor inconfessatenvers el batxiller; lasensació de desem-para de la majordoma(el ama) que, mort elsenyor, no sap avenir-se a servir la poca-solta de la neboda; el

sobtat interès de Sancho per aprendre a llegir que elporta a mantenir llargues i sucoses converses amb el bat-xiller, veritable protagonista d’aquesta història, i així tot unseguit de personatges secundaris d’aquella gran novel·laque van desfilant oferint-nos la seva petita història que,narrada amb força traça i una extraordinària riquesa lin-güística, ens captiva des del primer moment.

Les reflexions i disquisicions en una venta propera alpoble, sobre la publicació de la primera part de les aven-tures del Quixot (i de la qual el mateix personatge en par-lava a la segona part), constitueixen un veritable diverti-ment en comparar, com ja ho va fer el mateix Cervantes,el Quixot narrat per Cide Hamete i escrit per Cervantes

amb un Quixot apòcrif escrit per “un tal Avellaneda”. Laconversa entre el batxiller i dos cavallers que han cone-gut cadascun d’ells a un dels dos Quixots i que defensenposicions i criteris antagònics, és quasi surrealista, com lavisita que Sancho i Carrasco faran més endavant a Madridper donar el condol a la vídua de Cervantes. En aquestspassatges la confusió entre realitat i ficció arriba amoments culminants.Al darrera de la interessant història d’aquests personat-ges hi ha un clar homenatge a l’obra cervantina i tambél’elogi de la literatura en general, com quan Carrascorecorda: “...Y no hay libro, por malo que sea, que pasadosunos años no se muestre mejor de lo que era, y si semuestra peor lo hace sin su penoso rostro, como venenoque ha perdido sus poderes. ...Sé por experiencia que ellibro que hoy te pareció bueno, entretenido y provechoso,leído al cabo del tiempo lo encuentra uno tedioso ydesustanciado, y el que, por el contrario, reputó unocomo hijo de un ingenio harto fatigado, lo halla, al cabode los años, lleno de inauditas novedades.”

Per acabar, una curiositat: el nom del poble (el lugar de laMancha) on passa tota l’acció, com era d’esperar, mai noés citat.

En fi, llegir Al morir don Quijote és un plaer absolut perals sentits, que ens permet prolongar les aventures delIngenioso Hidalgo i permet apropar-s’hi, a qui no ho hafet encara.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

54

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 54

Josep M. Sansalvador

Una comunicant amable que ha tingutla paciència d’anar llegint els escritsque aquesta revista m’ha publicat,em fa la següent reflexió :

-“En un poble en constant evolu-ció com Sarrià, en un poble quevol ser més actual cada dia i quepretén deixar enrera la trista imat-ge que havia ofert fins fa pocs anys,trobo que els teus articles sónanacrònics. Sempre dónes voltes alsmateixos temes: que si històries, quesi tradicions, que si anècdotes, que sipedres velles… A qui interessa totaixò ? El Sarrià d’avui està atent alstemes actuals, al TGV, als vuit carrils, al’escola bressol. Què en traiem d’a-quests contes de la vora del foc queens véns a explicar a cada núme-ro de la revista? Hauries de can-viar d’estil i modernitzar-te !”

Que una lectora faci un comenta-ri en aquests termes s’ha de teniren consideració, per deferència cap aella, com a toc d’atenció i en agraï-ment a la crítica i al diàleg que s’esta-bleix. Segurament, té tota la raó delmón. He mirat de justificar que en unapublicació com Parlem de Sarrià ja hitenen cabuda els temes que prefereixi sovint hi ocupen un espai principal,però que també (i aquí ja hi intervé elcriteri propi, i l’estil i els temes parti-culars) crec que és positiva l’apariciód’articles, reportatges, treballs dedocumentació, referents a la història ial passat del poble, com els quepugui escriure jo o qualsevol altreredactor. Considero que la sevaabsència seria un descrèdit a lacapçalera de la revista : “Revista decultura i informació local”. La informa-ció i la cultura locals van des del diad’avui fins al temps dels romans i mésenllà, i entenc que aquesta ha estat lalínia editorial de la revista d’ençà de la

seva fundació. En la meva opinió, elque s’ha de mirar, naturalment, és noabusar de cap tema, intentant que elscontinguts siguin equilibrats, distrets,accessibles i interessants, actuals ihistòrics. “De res, massa”, deien elclàssics i Josep Pla, que també n’és.

Cosa diferent és que, a còpia d’es-criure sobre temes històrics, popularso sobre un cert costumisme folklori-colocal, es pugui forjar una imatgeantiquada i polsosa de l’autor. Aixòno. No voldria pas que es tingués demi aquesta percepció, jo que mirod’estar sempre a l’aguait de l’actuali-tat. En prova de tot això, avui m’heproposat fer crònica de dues activi-tats amb un alt component de culturaalternativa i transgressió, que tot i noser cap primícia, sí que són a la cres-ta de l’onada dels moviments culturalsmés progres .

Fins ara, qui volia llegir un llibre ose’l comprava o el demanava aalgú, o anava a buscar-lo a unabiblioteca. Números endarrera,l’Anna Maria Fornells ens posavaalerta sobre la directiva europeade remuneració als autors en

concepte de préstec de llibres,que si acabés sent de plena aplica-

ció representaria pagar una taxa enconcepte de “drets d’autor” en dema-nar una obra a la biblioteca. Podemestar tranquils tots plegats perquè jaexisteix una nova via d’accés al mónde la lectura : el brookcrossing

(creuament de llibres). El funciona-ment no pot ser més senzill : algúque ha fruït amb la lectura d’un lli-bre l’allibera, el deixa abandonat

en algun lloc (un bar, unacabina de telèfon, una esta-ció de tren…), esperant quealgú el reculli, el llegeixi itorni a repetir el procés. Els

volums que es mouen enaquest circuit van marcats amb unaetiqueta que els identifica com a lli-bres de bookcrossing i inciten a laseva lectura i posterior alliberament.Darrera del tràfic físic de les obres, hiha un registre informàtic a Internet(bookcrossing.com, o en castellàbookcrossing-spain.com) que permetregistrar-s’hi, registrar els llibres llegitsi alliberats i fer-ne un seguiment, i,naturalment, servir de fòrum a tots elsmilitants del moviment. No és capbestiesa: el bookcrossing ja és pre-sent a més de 160 països, hi ha uns250.000 bookcrossers al món quehan alliberat més d’un milió de llibresen un parell o tres d’anys. Es calculaque diàriament es donen d’alta 350nous membres i el ritme d’allibera-ments és d’uns 3.000 títols al dia.Aquesta idea és d’origen nord-ame-ricà, però sembla que a la vellaEuropa i al nostra país van arrelant

Feed Back

55cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 51

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 55

amb força. A Barcelona ja existeixenespais ben coneguts per dur-hi aterme alliberaments i anar-hi de cace-ra, i algunes biblioteques públiqueshan habilitat algun racó per les activi-tats pròpies d’aquest moviment. Itambé a Barcelona el periodista i crí-tic teatral Joan de Sagarra, en unavariant free-lance d’aquest moviment,sense estar-hi acollit, ha anunciat queabandonarà cada dilluns a primeríssi-ma hora del matí en un monument ala Caputxeta Vermella que hi ha alpasseig de Sant Joan, els llibres queja no pot continuar guardant en el seuproper domicili i que l’amenacen defer-lo fora de casa. Qui no llegeix defranc és que no s’ho proposa.

Si el bookcrossing venia de l’altrabanda de l’atlàntic, l’activitat que pre-sento tot seguit sembla que té origeneuropeu i que es podria localitzar, demanera imprecisa per la seva clan-destinitat, en una zona indeterminadade parla francesa entre França i allòque en diuen el Benelux, encara queja se n’han detectat cèl·lules a Itàlia i

a Àlaba, ja ben a prop d’aquí. Es trac-ta, ni més ni menys, que del Front pera l’Alliberament dels Nans de Jardí(FLNJ en sigles franceses). És unaorganització secreta, naturalmentclandestina, però amb una xarxa moltben teixida. El seu objectiu, la sevalluita, és el segrestament i posterioralliberament en plena natura (l’hàbitatnatural i d’on no haurien d’haver sor-tit mai) d’aquelles figuretes d’escaiolapintada o alabastre que representennans, gnoms, follets i altres éssersfantàstics que solen poblar jardins ipatis de cases particulars, o com asúmmum de la provocació, parcspúblics. Tampoc això és cap bestiesa:l’any 1997, un dels seus líders fouenviat a la presó en ser culpat de ladesaparició de cent cinquanta nans,el novembre del 2001 quatre enca-putxats foren detinguts en el jardí dela mansió de la Ministra de Justíciafrancesa (!), quan hi perpetraven unaacció. Van intervenir-hi fins i tot elsantidisturbis. Durant una època eracorrent veure publicats despatxos depremsa sobre aquest tema per l’agèn-

cia de notícies Reuters. Una de lesaccions més sonades va ser quan,una matinada, van aparèixer centquaranta-tres nans en una insòlitamanifestació davant l’alcaldia deSarrebourg (est de França). En algunaocasió se n’han arribat a trobar juntsfins a dos-cents, alliberats en un bosc.Els comunicats que l’organitzaciópublica després de les accions solenfer públics el sentit i els objectius delFront: “desridiculitzar els nans de jardíi tornar-los als boscos”, “posada en lli-bertat sense condicions dels nans dejardí detinguts” i en general “posar demanifest la lluita contra el mal gusthortera” (sic).

Vet aquí dues activitats de darrera for-nada, dos moviments culturals trans-gressors que tenen com a comúdenominador l’alliberament: l’un dellibres, l’altre de nans de jardí. Si, aúltima hora, del que es tracta és defer de Sarrià un poble modern, derabiosa actualitat i que sempre estiguia la que salta … per on podemcomençar?

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

50

56

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 56

La VI Jornada de Solidaritat i Cooperació de Sarrià de Ter esva celebrar el 10 de gener de 2004, coincidint, capricis delcalendari, amb el Dia dels Drets Humans, en el 56è aniver-sari de la seva proclamació; aquest mateix dia es va atorgarel Premi Nobel de la Pau a l’activista mediambiental kenyanaWangari Maathai. A Sarrià de Ter, aplicant el neologisme de“glocalització”, vam trobar-nos en el marc d’aquesta jornadaper escoltar en Quim Vilar i l’Imma Fornells, que ens vanparlar respectivament de l’Agenda Llatinoamericana 2005 idel Projecte Educatiu de San Miguel de Sucumbíos, al’Equador.

Membre de la Comissió Agenda Llatinoamericana, en QuimVilar, que també treballa a SolidariQuart, va presentarl’Agenda del 2005, que sota el títol “Despullant el nou impe-ri” és una agenda que convida a la lectura, una lectura críti-ca i compromesa, necessària per tal de contraposar els seusarguments amb els que molt sovint ens vénen filtrats omediatitzats pels mitjans de comunicació de masses.L’Agenda Llatinoamericana, a més, té una gran virtut: té unavocació mundial, però alhora una edició local, de maneraque l’Agenda que s’edita a Catalunya és única i diferent deles que s’editen en altres indrets del món, en més de 30 paï-sos i en 10 idiomes diferents. Acompanya l’Agenda unCalendari Solidari, on es destaquen 12 personatges, 12efemèrides, per cada un dels mesos de l’any. Essent mésque una agenda, essent un llibre “alliberador”, l’AgendaLlatinoamericana creix cada any en difusió i en exemplarsvenuts. El projecte de l’Agenda Llatinoamericana és un delsmolts projectes que reben ajuts dels ajuntaments dins l’aixo-pluc del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; enaquest sentit la Regidoria de Solidaritat i Cooperació ha des-tinat, a través del Fons, una ajuda de 1.000€ per donar-hisuport, a més, naturalment, i com ja és tradicional, de fer-nela presentació a Sarrià de Ter.

L’Imma Fornells va explicar, amb molta passió, el projected’una escola bilingüe al poble de San Miguel de Sucumbíos,a l’Equador, projecte solidari que coordina el seu germà, Pau

Fornells i Sala, Germà Marista que en el núm. 49 del Parlemde Sarrià publicava un article en què ens explicava la sevaexperiència a Llatinoamèrica. L’Imma, a més, va portar moltmaterial fotogràfic, a més del projecte de l’escola, i amb laseva xerrada ens va transportar a Sucumbíos, fent-nos partí-cips del seu paisatge, els seus colors, la seva gent...

La “Iglésia de San Miguel de Sucumbíos” (ISAMIS) fa més de30 anys que col·labora en el desenvolupament de l’educacióindígena de la província de Sucumbíos, formant part en lagènesi de diferents organitzacions indígenes, recolzant, cre-ant i acompanyant les primeres escoles pròpiament indíge-nes, primer, i bilingües després, fent un treball de sensibilit-zació dels pares i dels dirigents per impulsar el creixementd’aquest sistema educatiu a la província. ISAMIS va formarpart, a finals dels anys noranta, en l’assemblea que va crearla Direcció Provincial d’Educació Intercultural Bilingüe deSucumbíos, a través de la qual s’han desenvolupat cursos decapacitació, beques per estudis primaris, mitjans i superiors,i s’ha recolzat la creació de material didàctic, entre d’altres.Nascut aquest projecte fa més d’una dècada, amb el reptede crear una educació mitja indígena, a través d’una escolaindígena dependent d’ISAMIS, s’arriba a un acord amb lesorganitzaciona indígenes per impulsar aquest projecte coma projecte pilot. Llavors, la manca de recursos humans ieconòmics fan que aquest projecte faci un llarg recorregut,en què l’any 1997, el Bisbe d’ISAMIS, Monseñor GonzaloLópez, contacta amb els missioners dels Germans Maristes,

solidaritat ~Parlem

de Sarrià ~ 5057

VI Jornada de solidaritat i cooperacióde Sarrià de Ter

Un altre món és possible...

i resta encara molt per fer...

Roger Casero Gumbau, regidor de Solidaritat i Cooperació

de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Família Puichua. Fotos cedides per la família Fornells.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 57

que, com van fer després altres organitzacions, s’incorporena la Pastoral Indígena d’ISAMIS. A mitjans de l’any 2000 elbisbe dóna una hectàrea de la Missió a la Direcció Provinciald’Educació Intercultural Bilingüe de Sucumbíos per tal queaquesta hi construeixi la seva nova seu, i tres hectàrees mésper a la construcció de la futura escola. Després d’haverrealitzat un diagnòstic sobre la viabilitat de l’escola, publicatal setembre del 2002, el resultat confirma no només eldesig expressat anys enrera, sinó la necessitat i urgència dela construcció d’escoles indígenes bilingües, sobretot per al’educació mitja. Amb la decisió per part d’ISAMIS de portara terme aquest projecte, i amb l’ajuda i recolzament de lesorganitzacions indígenes i la Direcció Provincial d’EducacióIntercultural Bilingüe de Sucumbíos, es marca com a objec-tiu que dins el curs escolar 2005-06, és a dir, al setembredel 2005, s’iniciï la docència amb el 8è nivell de l’EducacióGeneral Bàsica, amb 60 alumnes.En Pau Fornells és qui coordina aquest projecte des de laPastoral Indígena de ISAMIS.

Des de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació, des del’Ajuntament de Sarrià de Ter, ens implicarem en aquest pro-jecte en els propers tres anys, aportant en aquest primer, el2005, una quantitat de 1.000€; a més treballarem perdifondre aquest projecte, aportant-hi informació a través dela pàgina web de l’ajuntament.Si hi ha persones interessades a col·laborar-hi es poden feraportacions en un compte obert a Caixa Catalunya (20130356 64 0200508749). D’altra banda si hi ha estudiants demagisteri o mestres que volen col·laborar-hi fent de coope-rants, o bé si algú vol conèixer més de prop aquest projec-te, pot posar-se en contacte amb en Pau Fornells a travésdel correu electrònic a les següent adreces:[email protected] o bé [email protected]’Ajuntament de Sarrià de Ter ha estat sempre compromès

amb el desenvolupament, essent membre fundador delFons Català de Cooperació al Desenvolupament, i mante-nint des de fa anys una partida al seu pressupost per aques-ta finalitat. No és massa encoratjadora la dinàmica ques’està produint d’una mena de “desmobilització” d’algunsens locals en el compromís envers el desenvolupament,que fan que el compromís del 0’7% sigui, en molts casos,una utopia vigent.

Aquest 2004 d’Ajuntament de Sarrià de Ter ha destinat12.000€ per la compra d’una “motoniveladora” perAguacatán, municipi amb el qual estem agermanats, a travésd’una entitat de Còrdova, MAIZCA, que fa anys que desen-volupa projectes a Aguacatán. Conjuntament amb Sarrià enAcció vam fer una aportació de 500€ en ajuda d’emergèn-cia, a través del Fons, pel terratrèmol que es va produir alMarroc. Més recentment, també a través del Fons, hem apor-tat 1.350€ per l’ajuda d’emergència pels països del sud-estasiàtic per pal·liar els efectes del tsunami. Als Fons, a part defer-hi l’aportació anual, de 450€, enguany n’hi hem destinat1.000€ més per a la campanya de l’AgendaLlatinoamericana 2005, i 217€ per la compra de 31 agen-des. Finalment, l’any 2004 es va celebrar la 2a TrobadaEuropea de Joves Mapuches, que es va fer a Girona, i quedes de l’ajuntament de Sarrià de Ter hi vam col·laborar amb2.000€, a més d’ajudar, des dels Serveis Socials, en la logís-tica de l’esdeveniment. Des de l’Ajuntament també s’hacol·laborat amb Sarrià en Acció en l’organització del Mulla’t,conjuntament amb la FEM (Fundació Esclerosi Múltiple), i enl’organització de la VI Jornada de Solidaritat i Cooperació;també des de l’ajuntament, concretament des de l’Àrea deServeis Socials, s’ha participat, en col·laboració amb l’ACAPS(Associació d’Amics del Poble Saharauí) en la 11a CaravanaCatalana d’Ajut Humanitari.

De cares a aquest any col·laborarem, amb aquest projected’escola a Equador, també amb un projecte d’ensamblatgede cadires de rodes a Cuba, que desenvolupa el GERD (edi-tors de la revista l’Atípic) amb col·laboració amb ACLIFIM(Associació Cubana de Limitats Físics Motors), i seguiremcol·laborant amb Aguacatán, en el marc del’Agermanament, amb l’ACAPS i la FEM, l’AgendaLlatinoamericana i fent aportacions al Fons Català deCooperació al Desenvolupament.

I esperem retrobar-nos, com a mínim, cap a finals d’any en lapropera edició de la Jornada de Solidaritat i Cooperació.

~ s

olid

aritat

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

058

"La batalla no és mitjançant lesarmes, ni els diners, ni per l'enfron-tament. No és per la presa de poder,

sinó per la presa de consciència." J. M. Vigil,

Agenda Llatinoamericana 2005.

Terreny on es construirà l’escola del poble de San Miguel de Sucumbíos.El més alt és en Pau Fornells.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 58

Com a escola verda que som conti-nuem treballant i avançant per educaren qüestions ambientals els nostresalumnes.Ells en són els protagonistes i, per tant,cal anar-los motivant i implicar-los en elprojecte. S’ha format un comitè de“delegats verds”, cada classe ha elegitdos alumnes que els representaran.Una vegada al mes ens reunim peraportar les reflexions fetes a cada aula,idees, demandes i inquietuds dels com-panys. Moltes de les actuacions queens hem proposat per aquest curs, hansorgit d’aquestes trobades. Les propostes interessants que ja s’haniniciat i que recullen una bona mostrad’actuacions en la línia de la sostenibili-tat són:

El racó verd. Lloc on tothom potexposar treballs, fotografies, notícies, lli-bres, plantes… tot allò que faci referèn-cia a la natura i medi ambient.

El butlletí “Món verd”, full infor-matiu on es recolliran les notícies, tre-balls d’alumnes i actuacions que s’hananat fent durant el curs. De moment jatenim el nom, cada classe en va propo-sar un munt: natura, molt verd, naturis,camp verd, tot verd… Va sortir guanya-dor per majoria de vots “El món verd”.Esperem que per aquest curs ja puguisortir el número 1.

Els vigilants verds. Cada setmana,una classe està de torn per a la cura del’entorn, es reparteixen uns distintiusper reforçar la seva tasca, així entre totsprocurem que el pati estigui net, queels llums no quedin encesos, que no esmalmeni l’aigua, que cada residu vagi al

seu contenidor… tot allò que ens ajudia ser una bona escola verda.

L’hort escolar. Des de fa dos anysl’AMPA de la nostra escola proposacom a activitat complementària enhorari de menjador escolar, fem “hort.”.Aquest curs intentem donar-li un noucaire, per un costat fer que l’hort siguiecològic, això vol dir que no utilitzaremcap tipus d’adob químic ni tampoc capproducte pesticida optimitzant l’ús del’aigua del rec. Això ho farem mit-jançant un mètode anomenat “Paradesen crestall”. Que consisteix:• Partir l’espai destinat a hort en quatrerectangles d’1,50 m d’ample per 3 mde llarg. • Un cop llaurada cada part no cal tor-nar a trepitjar l’espai on se sembrarà.• Posar al damunt d’aquests rectanglesuna capa de compost d’uns 3 o 4 cm.que properament ens podrem fernosaltres mateixos amb els residusorgànics del menjador escolar, ja quegràcies a una subvenció obtinguda deMedi Ambient, com a escola verda quesom, ja hem adquirit una planta decompostatge.• Sembrar de forma més densa que enl’agricultura tradicional, això fa que esformi un microclima i es conservi millorla humitat del sòl, fet que fa estalviaraigua i evita el creixement excessiu deles males herbes i afavoreix l’apariciódels cucs de terra. • Un cicle de rotació de 4 anys. Plantanta cada rectangle espècies vegetalsdiferents amb necessitats nutritivesdiferenciades.• Plantar plantes aromàtiques entremigdels rectangles per afavorir la pol·linit-zació i el control de diverses plagues.

espai escolar ~Parlem

de Sarrià ~ 5059

El CEIP Montserrat continua treballant

per una bona Escola VerdaEngràcia Bramon i Ayats,

cap d’estudis i coordinadora del projecte.Pere Figueres Capdevila, monitor de l’hort escolar.

sarria 51 3.3 15/2/05 14:42 P gina 59

Jardí de plantes aromàtiques,espai on fa un parell de cursos s’hi vaplantar romaní, espígol, farigola, sàl-via… diferents plantes aromàtiquesautòctones. Cada classe, per torns, uncop a la setmana, en tenen cura.Durant aquest curs, un pare de l’AMPA,coneixedor del món de la jardineria,ens vindrà a ajudar a fi de poder replan-tar les que s’han assecat i donar-li unnou caire viu i dinàmic.

Tallers i sortides ambientals, onels nostres alumnes a part d’observar iestudiar l’entorn, aprenen a realitzar ins-truments musicals, joguines, paper reci-clat i altres objectes amb diferentsmaterials de rebuig, al mateix tempsque van agafant consciència de laimportància de reutilitzar a fi decol·laborar a reduir les tones de rebuigque dia a dia generem.

Seguir amb el ProjecteApadrinem Escultures, portantendavant els compromisos adquiritsper a cada una de les escultures delpoble.

La difusió del projecte. Ens agradaque conegueu el nostre projecte d’es-cola verda, per això de tant en tant sur-ten escrits, sentiu xerrades a la ràdio,fem unes campanyes puntuals (setma-na de l’energia, de la sostenibilitat…) opodeu assistir a alguna de les festes ojornades verdes que organitzem a l’es-cola i que molt possiblement la d’a-quest curs coincidirà amb la festa definal de curs que esperem que entretots li podrem donar el caire i larellevància que es mereix. I més teninten compte que properament s’iniciarà

a Sarrià la recollida de la fracció orgàni-ca amb la col·laboració del ConsellComarcal. Entre tots serà més fàcil, siescola i municipi caminem junts, l’èxitestà assegurat.

L’educació ambiental és complexa ilenta, però ha de superar a l’educacióque implica transmissió de coneixe-ments i de models perquè esdevinguiaquella educació que implica capacitatper canviar i coratge per voler fer-ho. Elnostre projecte d’educació ambientalés a llarg termini, portem quatre cursostreballant-hi i en certs aspectes no espot acabar mai, ja que mentre hi estemtreballant estem aprenent novesestratègies que ens permeten adquirirunes actituds adequades i respectuo-ses envers el medi. Tots els canvis, perpetits que siguin, són importants, sem-pre que tinguin una continuïtat.

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

160

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 60

Entre aprendre i ensenyar, nosaltres donem prioritat al primer;l’objectiu de l’ensenyament és oferir condicions per aprendre.

Aquest desembre de 2004 vam oferir l’activitat de pintar pin-yes. Podia haver estat una activitat totalment dirigida “anem apintar les pinyes amb pintura i pinzells...” però les educadoresAgnès Vila, Mònica García i Elena Batllori van presentar elmaterial en una taula allargada forrada de paper d’embalar i esva oferir una safata amb pinyes, uns plats amb pintura, uns potsamb aigua i pinzells.

Es va tenir en compte fer l’activitat en petit grup afavorint aixíl’observació individual del que feia cada infant.

Els nens i les nenes van trobar la taula amb els materials pre-parats però ningú va dir què s’havia de fer. Ells mateixos vanpintar el paper, les seves mans, van manipular l’aigua, el pinzelli alguns van pintar les pinyes.

La importància de l’activitat no era pintar pinyes, sinó tot el pro-cés d’intercanvi, de vivència, de manipulació, de concentració...

Les educadores em van comentar que els va sorprendre lacalma i el silenci que hi va haver durant la sessió.L’infant tenia la iniciativa i les educadores observaven.Després, quan la pintura de la pinya es va assecar, les vam pen-jar en l’avet de Nadal de l’escola bressol.

A través de l’acció amb l’objecte, els infants van descobrint laforma, la textura, el color, el volum, el pes, la consistència, l’o-lor de les coses que hi ha i es mouen al seu voltant. Alhora, esva posant de manifest un dels dons més grans que tenen elsinfants: la curiositat.La curiositat, juntament amb les habilitats perceptives que pro-gressivament van adquirint, afavoreixen considerablement lesexperiències per conèixer, identificar, diferenciar, reconèixer,comprendre la realitat del seu entorn afectiu i social.Podem dir que els sentits i les percepcions són les que fan pos-sible que la mainada actuï amb els objectes, però és la sevacuriositat, la seva mirada activa, el que fa possible que lesseves accions esdevinguin experiències de coneixement.

Cada cop que confiem en les capacitats dels infants, els doneml’oportunitat que ens puguin sorprendre.

entreaprendre

i ensenyarMònica Singla

Directora EBM Confetti

Mireia Castro, Adrià Ortega, Adrià Cordones, Yamina Rhémiri, Laia Passolas, Pau Ferrer, Aïda Piedrabuena.

Bruna Quintanilla

Nil Moyà, Andrea Redondo, Ferran Serra

espai escolar ~Parlem

de Sarrià ~ 5061

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 61

Llibertat Turbau

Més de 35 persones del Grup de Muntanya Sarrià va por-tar el pessebre al Pic de les Bruixes, el diumenge 19 dedesembre.

Per fer aquesta excursió es va arribar amb el vehicle aBeget, passant per Castellfollit, la qual cosa suposa unabona estona de viatge. Però es va deixar el cotxe bastantamunt. L’objectiu era assolir el Pic de les Bruixes, un delspics més alts i emblemàtics de l’Alta Garrotxa.

Tot i això, no vam trobar gairebé cap dificultat per arribar-hi. Cadascú va poder seguir el seu ritme, grans i petits. Apeu, de la mà o a coll. La gran participació en aquestaexcursió va fer que hi hagués gent de totes edats. Una deles motivacions de la sortida era que la mainada s’animésa caminar i poder fer el pic tots plegats. Va quedar plasmat

en la fotografia que es va fer tota la colla, juntament amb elpessebre.Una altra motivació, no menys important, era contemplarles belles perspectives de l’Alta Garrotxa de què es gaudeixdurant bona part del trajecte. Es tracta d’un espai naturalrelativament aïllat que conserva una important riquesabiològica, fins al punt d’haver estat declarat Espai d’InterèsNatural.

L’excursió va transcórrer pels dominis de la roureda deroure martinenc, la fageda i els prats de muntanya. Justabans d’arribar al Pic de les Bruixes es passa per una fage-da de gran bellesa, que no té res a envejar a la mateixaFageda d’en Jordà. Pel camí es poden sentir ocells. Des dedalt del cim es contempla bona part del bast territori derelleu calcari, extremadament abrupte, que conforma l’altaGarrotxa.

En fi, va ser una sortida curta, però amb molt bon ambient.Grans i petits caminant, cadascú al seu ritme. I és que valiala pena parar-se a mirar una estona els cingles i fondaladesi fins i tot tenir ocasió d’albirar algun rapinyaire, com el xori-guer.

A més de portar el pessebre al cim, es va acabar l’excursióamb carn a la brasa i, juntament amb la mainada, cantantnadales al voltant del foc.

Pessebre al Pic de les Bruixes

~ n

atur

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

62

Fotos: Quim Llunell

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 62

Avui dia, de tots és coneguda laimportància de practicar esport enqualsevol de les seves modalitats.Evidentment, i en funció de l’edat delpracticant, l’esport pot ser de com-petició o de manteniment, però ésindiscutible que els resultats obtin-guts són sempre generosos, d’unapart el benefici físic que se n’obté, ide l’altra, el benefici social pel quefa a la relació personal entre perso-nes de diferents edats, cultures isexes.

A Sarrià de Ter fa molts anys quesom conscients d’aquest fet i provad’això és l’oferta esportiva, la quali-tat i la quantitat d’esportistes que hiha al nostre poble.Són sis les entitats que duen a bonport l’esport federat sarrianenc: U.E.Sarrià, Club Patinatge Artístic, Grupde Muntanya, F.C. Sarrià, Club deGimnàstica Rítmica i Escola de Judo,aquesta última dependent de l’ajun-tament.

I tu, fas esport?

L’ajuntament hi col·labora de mane-ra activa mitjançant subvencionseconòmiques i amb la cessió delsespais esportius dels quals és pro-pietari. En aquest sentit l’objectiuque persegueix l’ajuntament és pro-curar el mínim cost possible en eldesenvolupament de les activitatsesportives, tot i que la realitat ensdiu que fer esport de qualitat té uncost econòmic que l’ha de finançarqui el practica.

També dins del món de l’esport hiha conceptes difícils de canviar,com és el fet que qui comença apracticar un esport, sovint perquèés l’esport que els pares havien fet,ja no el deixen. Això és un error, elsnens/nenes fins a dotze o tretzeanys haurien de provar diferentsesports i a partir d’aquestes edatsescollir el que més els agradi.

També és un fet real que l’esportfemení perd tota la seva importàn-cia en arribar als tretze o catorzeanys. Fins aquestes edats, la diferèn-cia entre sexes no és massa signifi-cativa, però a partir d’aquí la baixa-da de l’esport femení és molt gene-ralitzada. Aquest fet és fins i tot con-trastat per la Secretaria General del’Esport, que està disposada a pren-dre accions per tal de potenciar-lo.Caldria conscienciar les esportistesque és bo, fins i tot necessari, conti-nuar amb la pràctica esportiva. Siper raons tècniques s’ha de canviard’esport, no és mala idea fer-ho iprovar-ne de nous

Àngel Mesas MesasRegidor Delegat d’Esports

esportistes per categoria

esportistes per entitats

esports ~Parlem

de Sarrià ~ 51

63

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 63

L’esport sarrianenc és majoritari encategories escolars, des dels cincanys fins als setze, que és onfonamentalment l’ajuntament ha detenir la seva implicació, tot i que nodeixa de banda l’esport de categoriasènior. És conegut que a Sarrià l’es-port de competició en edat escolarno està potenciat per l’escola, peròaquest fet no ha de ser preocupant,ja que la gran majoria d’alumnes

estan inscrits en alguna de les enti-tats del poble, per tant la pràcticaesportiva està garantida.

També cal dir que cada vegada mésl’esport de veterans va en augment.Sovint, quan els esportistes deixenl’esport d’alta competició, continuenlligats a les seves entitats mitjançantcompeticions també federades per aveterans.

És innegable l’esforç que realitzenles entitats esportives: la qualitatesportiva, la dedicació plena i lafeina ben feta fan possible que aSarrià sigui una realitat que augmen-ta temporada rera temporada.

Des d’aquí, l’agraïment de l’ajunta-ment.

esportistes per sexe

esportistes per edat

LA TRADICIÓ DE “L’ESTANC” AMB UNA OFERTA RENOVADAAL SERVEI DELS SARRIANECS

· TABACS · LOTERIES · FOTOGRAFIA · CAVA· REGALS· PAPERERIA· PREMSA

NOU SERVEI DE FOTOCÒPIES

i FAX

Carrer Major, nº 7 - 17841 Sarrià de Ter - Tel. i Fax 972 17 01 98 - [email protected]

esportistes per sexe i categoria

~ e

spor

tsPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

64

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 64

Acabo de rebre l’últim númerode la revista Parlem de Sarrià im’agrada passar les pàgines iassaborir-la per saber d’unagent i d’un poble amb qui hecompartit la major part de leshores del dia durant 22 anys,poble (Sarrià de Dalt) i gentd’arreu que recordo i aprecioamb el cap i el cor.

I és el comiat a l’alcaldia deJosep Turbau el que m’impulsaa enviar-vos unes ratlles. Avegades les tasques compro-meses et fan viure, diré simbò-licament, un crepuscle sensealbada i es necessita coratgeper vèncer la foscor. És elcoratge que va moure JordiCañigueral, ha mogut JosepTurbau i mourà Pichardo, bensegur...

M’agrada l’agraïment deTurbau als seus pares, reconei-xent els valors positius que livan transmetre i m’agrada l’e-moció no dissimulada enversla seva dona, Conxi, i les sevesfilles.

Que Sarrià segueixi amb un ajuntament per a tots,fent les coses amb dignitat, que és ressonància d’a-questa pau que tots necessitem i, així, tot i algunserrors que s’escapen sempre a tot ésser humà, ens famés racionals i més savis.

Que, mirant endavant, albirem un futur amb l’espe-rança d’un transcórrer els dies sense cap violència,d’un futur que us desitjo serè i sempre respectuososamb persones i medi.Que junts, com heu fet alcalde i regidors, seguiu afavor de les causes quotidianes on hi hagi sempre unlloc per al més feble. Que la vostra tasca sigui sem-pre, com fins ara, simbiosi d’eufòria, dinamisme idedicació solidària. Endavant!

Aprofito per dedicar-vos a tots els meus millors senti-ments per Nadal, però pel Nadal de cada un dels 365dies de l’any. Que l’Any Nou, amb lligams febles delshumans, barreja d’odi i d’amor, faci prevaler l’amor, elperdó i la pau.Vull acomiadar-me de tots dient que entenc Turbauquan parla de cansament, perquè l’excés de respon-sabilitat necessita un descans reparador. En el meu cas, dels 22 anys d’exercir la professió

entre vosaltres, en guardo unrecord entranyable, ...del pesde la direcció paral·lela a latasca docent dels meus últims12 anys (un total de 10 + 12 =22), en recordo tensions que aestones es poden fer insupor-tables. He nascut amb vocacióde mestra, no estic feta pertensions.

Fa 6 anys, en un altre indret, hedeixat ja per jubilació la mevatasca docent. Entre vosaltresvaig passar la joventut i vaigcréixer amb experiència, dedi-cació plena i entusiasme, noexempta d’errors. Comptoagraïda amb la vostra amistatpersonal que sovint es fa viva ipalpable, demostrable al llargdel temps. Jo també, en ladistància, em sento fidel en elrecord d’un poble que portomolt dintre meu i per això m’hisento plenament arrelada.Que la suma dels esforços per-sonals de tots, lligam d’un pas-sat, present i futur, sigui elmiratge del progrés d’aquestpoble que porto al cap i al cor.

Ma. Teresa Jubert i Gruart

Cartes al director

~

cartes al director ~Parlem

de Sarrià ~ 51

65

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 50 pAG 65

En el comiat de l’alcalde Josep Turbau

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 65

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Aquests són els meus principis. Si no us agraden... també en tinc d’altres.GROUXO MARX

The Sarrià NewS

EditorialL’alcalde Turbau ha dimitit. De fettampoc no diem res de nou, perquè jaho havia dit el poeta:

Ho sap tothom i és profeciaa Sarrià hi ha novetat:

és l’alcalde que ha plegat.

El plor dels amics salpa pels airesi les rialles dels contraris

solquen els glaços del teulat.Ho diu la veu d’un estrafolari

a Sarrià hi ha novetat:és l’alcalde que ha plegat

Res no s’acaba i tot comença.Vénen regidors de remensaamb olis nous de llibertat;

una veu canta en recompensa:a Sarrià hi ha novetat.

(Per la transcripció) Sam Enfot,Cap de Redacció.

TelevisióEl nostre crític de Televisió, JaumeT’he Vist, segueix negant-se a elaborarla seva crònica si no se li paguen elplus de nocturnitat, el de perillositat iel de seqüeles permanents. Diu que noestà disposat a empassar-se tota labrossa que s’hi fa si no se’l compensaadequadament i ha afegit que mentres-tant només veurà els Simpson, queaixò sí que li agrada.És ben bé que està carregat de manies.

Mònica Kevinwy,TSN, becària

LocalAixí van quedar els membres de l’e-quip de govern en conèixer la notíciade la dimissió d’en Turbau.No tenim disponible la imatge decom van quedar els membres de l’o-posició.

Laica Grangé, TSN,Analista Local.

Política nazi-onalQuan semblava que d’aquesta colla jano caldria parlar-ne més, els nois delPP (Partit dels Protestadors) conti-nuen fent xivarri dia sí i dia també.Potser algú els haurà de recordar quevan perdre les eleccions i que ara jono manen. Són tan patètics que farienriure. Si no fessin por.

PePe Gaviota, TSN,Madriz.

DesmentitsNo és cert que la popular frase “Quen’aprenguin!” la digués l’alcalde quanva dimitir. No és cert que IU (Izquierda Unida)hagi passat a dir-se ID (IzquierdaDesunida).No és cert que Fresno sigui un desas-tre nacional: és un arbre caducifoli dela família de les oleàcies (freixe).

Pere Piula,TSN, becari.

El diari de Maria, PijaOssea! Una porta aquí temporada trastemporada treballant-s’ho i ara arribaaquest poca-solta d’en SantiagoSegura a fer una pel·li de pijos i aexplicar qui som. Porfa! Què sabrá élde nuestro mundo si ell és un hortera...Que ja m’ho va dir el mestreRicardito: siempre imitados, nuncaigualados.

Maria Pija,TSN, Diari íntim.

El tempsLa Constitució a Europa d’un seguitde fronts consultius fa preveure untemps d’indeterminació que s’aniràestenent per diversos països i que ambsort s’acabarà esvaint abans de l’en-trada de l’estiu. O després.

Alfred Molina,TSN, Radar de Vallirana.

Test internacionalPaïsos bombardejats per EU desprésde la II Guerra Mundial segons l’his-toriador William Blum:Xina 1945-1946, Corea 1950-1953,Xina 1950-1953, Guatemala 1954,Cuba 1959-1960, Guatemala 1960,Congo 1964, Perú 1965, Laos 1964-1973, Camboia 1969-1970,Guatemala 1967-1969, Grenada1983, Líbia 1986, El Salvador 1980,Nicaragua 1980, Panamà 1989, Iraq1991-1999, Sudan 1998, Afganistan1998, Iugoslàvia 1999, Afganistan2002, Iraq 2003.Pregunta: en quants d’aquests païsoses va aconseguir instaurar, com aresultat de l’atac, un règim democrà-tic?Premi: un bonic casc de marine.

Jeims Ailoviu, TSN,Guasington.

La reivindicacióAra que el conseller d’habitatge haproposat canviar les plaques amb sím-bols franquistes que encara hi ha amolts edificis de protecció oficial, ique al Congrés de Diputats s’ha plan-tejat la transformació del Valle de losCaídos, esperem que algú faci elmateix amb la resta de símbols fran-quistes que encara embruten altresconstruccions, com és el cas del nos-tre Pont de l’Aigua.Que ja fa molt de temps que estemdient el mateix i aquí ningú no ens facas!

Nota de la Redacció: aquesta pàgina, com es pot comprovarfàcilment, ha estat redactada

íntegrament en valencià.

~ n

ews

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

166

sarria 51 3.3 15/2/05 14:43 P gina 66

retalls ~Parlem

de Sarrià ~ 511

El que ha ditla Premsa

8/10/04EL PUNT 11/10/04

EL PUNT 14/10/04

EL PUNT 14/10/04

EL PUNT 20/10/04 EL PUNT 29/10/04

DIARI DE GIRONA 30/10/04

7/11/04

RETALLS PREMSA 51 3.3 15/2/05 14:30 Página 1 (Negro plancha)

~ r

etal

lsPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

2


EL PUNT 13/11/04

EL PUNT 10/11/04

EL PUNT 20/11/04


EL PUNT 19/11/04


~ r

etal

lsPa

rlem

de

Sarr

ià ~

51

4

EL PUNT 22/12/04 EL PUNT 22/12/04

EL PUNT 25/12/04

EL PUNT 30/12/04



Documents

Parlem_de_Sarria_51