Aquest número de la revis-ta que teniu a les mans, ésun clar exemple de comSarrià de Ter, bull d’activi-tats de tota mena. Sónmoltes les entitats quegeneren activitat. Quandiem entitats, volem dirgent del poble i col·labora-dors que generen activitatcultural, activitat esportiva,activitat política, de lleure ide creació que reverteix alpoble. El present númeroque ja s’apropa a la sei-xantena, esdevé un clarreflex del que Sarrià de Tergenera. Sarrià de Tergenera activitats, cada diamés. Fem honor a la lle-genda que avala el nostremunicipi.

Vegeu, doncs, el con-tingut d’aquest exemplarde la revista Parlem de

Sarrià 59, magazine decultura i d’informaciólocal; és un clar reflex delque es fa. Si passem lespàgines, apreciarem elventall d’activitats. La Firadel paper, una manifesta-ció artística, comercial icultural que ens identifica.Art en paper i món delpaper, Sarrià de Ter, cadaany més. Innovació: enge-gada amb èxit la 1ª FiraComercial per l’Associacióde Comerciants de Sarriàde Ter. Inauguracions, con-cursos, projectes, motorspolítics fent proves, ciclesde concerts, el tió al Pla del’Horta, renovació de laposada en escena delsPastorets, celebració de

l’any Masó també a Sarrià,activitats de l’escola bres-sol i del CEIP Montserrat,Jornada de Solidaritat iCooperació... Tot això imolt més s’ha generatdurant un trimestre alpoble. Això fa la balançapositiva de cada trimestre ival a dir que tot plegat fabon pes, fa patxoca comes diria en planer.

A Sarrià de Ter tambévolem que se’ns coneguiper tot allò de positiu quetots plegats som capaçosde generar, llàstima que avegades alguns mitjans decomunicació no prestin lasuficient atenció a tot allòque de debò fa bon pes i

és bo, culte, cívic i posi-tiu...Sigui com sigui, larevista local no deixa maide reflectir allò que hemgenerat i com resa la nos-tra màxima en positiu,Sarrià de Ter cada dia més,la revista té en el seu ànimreflectir tot allò que gene-ren les sarrianenques i elssarrianencs.

Des d’aquest primerapunt volem animar i con-vidar una vegada méstotes les entitats de lleure,esportives, culturals i cívi-ques que busquin, que tin-guin també el seu espai ales pàgines de Parlem deSarrià.¡Entre tots encara podemajustar més el bon pes,som-hi!

Crònica d’untrimestre

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t d e L C P A P E R 1 8 81 , S . A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NNOOTTAA:: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:wwwwww..ssaarrrriiaaddeetteerr..ccaatt

Tema de portada Ajuntament

OpinióEntitatsCultura

AnecdotariAny Masó

Espai escolarSolidaritat

SalutEsports

News

CCOONNSSEELLLL DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ

DDIISSSSEENNYY ii MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ

CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA

IIMMPPRREESSSSIIÓÓ

AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

HHAANN CCOOLL··LLAABBOORRAATT EENN AAQQUUEESSTTNNÚÚMMEERROO

SSUUBBSSCCRRIIPPCCIIÓÓ AANNUUAALL

TTIIRRAATTGGEE

EE--MMAAIILL

PPOORRTTAADDAA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, RogerCasero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M.Sansalvador.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda. Consorci per a laNormalització Lingüística de Salt

Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Genís Barnosell, Cristina Vicedo, JordiAmagat, Esther Ferrero, Jaume Fàbrega,Martí Franch, Lluís Aymerich, RogerTorrent, Esther Portilla, Gemma Simón,Raimonda Coll, CEIP Montserrat, EBConfetti, Emili Marco, Estel Turbau,Joaquim Rodríguez, Rosa Gil, Educ’art,Sergio Menéndez.

10 €

1.500 exemplars.

revista@sarriadeter.cat

El Coro, vist per l’artista Joan Faneca.

41721293144465563646574

Sumari

AAGGRRAAïïMM LLAACCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE

LLEESS EENNTTIITTAATTSSCCOOMMEERRCCIIAALLSS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

editorial~

PdS 59

3

~

Des que vàrem iniciar les primeres jornades del paper,vàrem tenir clar que la fira havia de ser monogràfica, onels elements exposats fossin elaborats en base paper, ino deixar-nos influir per aquells que ens demanenobrim la fira a tota les manifestacions d’artesania isobretot als productes d’alimentació. Any rera any hemintentat buscar nous artesans, pintors, gravadors, queutilitzen el paper com matèria primera de les seves cre-acions així com comerciants, col·leccionistes i llibretersde vell. El resultat és una fira una mica barrejada, peròamb l’element comú que és el paper.

La presència el diumenge 8 d’octubre a la fira deGemma Amat, directora d’Artesania de Catalunya, unainstitució que depèn de la direcció general de Comerçde la Generalitat de Catalunya, va ser per nosaltres unrevulsiu. El contacte inicial amb Artesania de Catalunya,a la seu al carrer Banys Nous de Barcelona, havia estatmolt profitós, ja que ens va obrir les portes als ajuts dela Generalitat, no només econòmics, sinó també a ladifusió i sobretot a definir l’objectiu de la fira. Clarificard’una vegada què és el que hem de potenciar, quèvolem oferir i qui ha d’estar present a la fira. La Fira delPaper de Sarrià de Ter, és la única a Catalunya dedica-da als objectes fabricats en paper i per tant s’hi ha deconvidar, buscar i estimular tots els artesans, fent-losvalorar la fira com un espai de trobada, un aparador dela seva obra i un lloc d’intercanvi.

La Generalitat, des de Artesania de Catalunya volpotenciar l’artesania com a patrimoni del país, i per tantimpulsa el treball dels artesans, promocionant les sevesactivitats, animant-los a trobar nous canals de venda i aque es professionalitzin. És un lloc comú que la major partdels artesans no s’hi dediquen a temps complert, per lamanca de rendibilitat dels seus productes, o en algunscasos, per no haver trobat el lloc adequat per vendre elsseus objectes. Altrament, quan un producte té èxit o espodria comercialitzar en diferents punts de venda, elsartesans no tenen prou capacitat per crear-ne.

Amb Gemma Amat vàrem anar passant una per una pertotes les parades, parlant amb els firaires, sobre elsobjectes creats o que comercialitzen, on els venien, siels permetia viure de la seva activitat. Per nosaltres vaser una sorpresa constatar que ningú tenia el carnetd’artesà, que pocs coneixien Artesania de Catalunya, ique gairebé ningú s’hi dedicava professionalment, sinóque ho feien com una activitat complementària. A més,en aquesta fira s’havien convidat molts pintors, demanera que la presència d’artesans era més aviatescassa. En va destacar, per exemple, el taller de NeusVentura i David Hosta, els coneguts fabricants degegants de Navata, Úrsula Tanner, amb les seves joiesde paper, l’Andreu Mateu, conegut alabrent que cadaany ens fa una demostració de com fer paper a mà, i elsgravadors, artistes que practiquen un difícil ofici i quepodem veure any rera any amb les obres Finucha Prat iJosep Rovira de l’Esquirol.Gemma Amat ens va comentar que des d’Artesania deCatalunya es pensa promocionar els gravadors creantun catàleg d’artistes que vulguin treballar per el sectorde regals d’empresa i institucions, és a dir, intenten treu-re el gravat de l’ambient purament artístic, per fer-loentrar en el circuit del regal de qualitat.

Si bé la presència de Gemma Amat va significar un bonsuport per la fira i els artesans, ara ens queda molt camíper treballar. D’una banda, contactar amb tots els arte-sans molts d’ells ja localitzats per Artesania deCatalunya i per altra, convidar-los a participar, de mane-ra que la fira millori i que acabi essent un fòrum on estrobin tots els artesans que treballen el paper.

Assumpció VilaRegidora de Cultura i Promoció Econòmica

La fira dels artesans del paper

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

4

Gemma Amat, directora d’Artesania de Catalunya i Assumpció Vilaescolten el gravador Josep Rovira per la Fira del Paper.

~

PdS 59

5

Foto

graf

ies À

ngel

Vila

r

Els nens pinten, retallen, fan papiroflexia en una fira molt entretinguda.

Artesania del cuir, una novetat d’enguany.

En el taller d’Andreu Mateu cada any ens ensenyen com fer paper a mà.

Una mostra de les enquadernacions del Tall TallerÚrsula Tanner i les seves joies fetes amb paper.

El gravador Josep Rovira també elabora paper fet a mà.

tema de portada [fira del paper]~

En el marc de la VIII Fira del Paperva tenir lloc una taula rodona que vadiscutir les relacions que hi ha entreel paper i l'art, incloent-hi també elsproductes artesans. Hi van partici-par la Sra. Gemma Amat (directorad'Artesania de Catalunya), el Sr.Laurence Baker (expert en “ArtPaper”), el Sr.Joan Bosch (professord'Història de l'Art de la Universitatde Girona) i el Sr. Andreu Mateu (his-toriador i artesà del paper). Vamoderar la sessió l'autor d'aquestesratlles, Genís Barnosell (professord'Història Contemporània de laUniversitat de Girona).

La Sra. Gemma Amat és llicenciadaen Belles Arts per la Universitat deBarcelona, amb una llarga experièn-cia docent a l'Escola Massana deBarcelona, en la qual ha exercittambé diversos càrrecs. Ha partici-pat en diverses exposicions indivi-duals i col·lectives i actualment ésdirectora d'Artesania de Catalunya,que és l'organisme de la Generalitatde Catalunya encarregat de pro-moure l'artesania catalana i assesso-rar les empreses d'aquest àmbit permillorar la seva producció i la sevacompetitivitat.

Gemma Amat va començar la sevaintervenció assajant una definiciódel conceptes “art” i “artesania”. En

general, per art podríem entendre elprocés de creació de peces úni-ques, mentre que en l'artesania hihauria sempre una seriació, és a dir,de cada tipus de peça en produiriamoltes unitats -això, tot i indicar quesovint les fronteres entre una i altraactivitat són molt borroses. Al seutorn, l'artesania es diferenciaria de laindústria perquè incorpora ofici, és adir, el qui fa la peça sap, per dir-hod'alguna manera, fer-la amb lesseves mans (amb l'ajut, és clar, deles eines adequades). La indústria,en canvi, és sempre una activitatàmpliament mecanitzada.

L'objectiu de la Generalitat és dife-renciar amb cura allò que és artesa-nia del que no ho és, professionalit-zar el sector, augmentar la qualitatdels seus productes i aconseguirque incorpori disseny per augmen-tar les vendes, tant a Catalunya coma l'exterior. El Decret 97/1995 vaidentificar 164 oficis artesans aCatalunya, que en el sector delpaper incorpora activitats i profes-sions molt diverses com dibuixants,il·lustradors, enquadernadors, grava-dors, impressors, maquetistes omanufacturers de joguines.Actualment hi ha un centenar d'ar-tesans del paper actius, 22 delsquals tenen el títol de mestre artesà.El sector té un museu (aCapellades), una única Fira especia-litzada (la de Sarrià de Ter) i capestudi reglat -és a dir, es tracta d'u-nes activitats que no s'estudien en el

sistema educatiu convencional, fetque a hores d'ara és un importantproblema en la seva promoció.

El Sr. Laurence Baker es va formarals EUA i a França i ha tingut unaparticipació molt rellevant en el pro-cés, que ha tingut lloc als EUA iarreu, de valorització del paper nonomés com a suport de l'art sinótambé com a element amb possibi-litats creatives i estètiques pròpies.Això ho ha fet tant com a professorals EUA (per exemple essent capdel Printmaking Department a laCranbook Academy of Art deMichigan) i Barcelona, com a fabri-cant manual de paper per a artistescom Tàpies o Chillida, i com a artis-ta ell mateix. Ha participat en múlti-ples exposicions, individuals icol·lectives, als EUA, Espanya,Suècia, Alemanya, Bèlgica, Japó ol'Argentina.

Baker va començar dient que ell esconsidera, sobretot, un gravador. Apartir de diapositives va ensenyar elseu procés de producció de papermanual i de creació artística. Vaexplicar que a les dècades de 1960i 1970 no aconseguia trobar papermanual enlloc i que per això vacomençar a experimentar amb eltema i a produir-ne ell mateix en unpetit espai de 8 m2. En comparació,va afirmar, el Museu Molí deCapellades és enorme! Va remarcartambé la seva manca de coneixe-ments teòrics sobre el tema, de

Genís Barnosell Jordà

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

6

Art en paper

Els ponents Joan Bosch, Gemma Amat, Andreu Mateu, Laurence Baker, amb Genís Barnosell de moderador, a la taula rodona sobre “Art en Paper”

Foto Quim Llunell

manera que ha procedit semprefent provatures. Tot i això, el seudomini de la fabricació del paper haarribat a ser molt notable, aconse-guint convertir les diverses caracte-rístiques del paper en part fona-mental de la creació artística.

El Sr. Joan Bosch és doctor enGeografia i Història i professor de laUniversitat de Girona. Té múltiplespublicacions sobre art català delssegles XVI al XVIII, especialmentsobre pintura, escultura i retaules,que explica sempre en el contextdels corrents europees d'aquelltemps. Actualment està investigantsobre la història del gravat.

Joan Bosch va centrar la seva inter-venció en la història del gravat, és adir, en la història del procedimentque consisteix a traçar sobre unaplanxa de fusta o metall una imatgeo dibuix per després entintar-la ipoder-la reproduir en sèrie. El dosprocessos fonamentals de gravardel període que va explicar són laxilografia i la calcografia. La xilogra-fia parteix d'una planxa o matriu defusta sobre la qual es traça undibuix a base de rebaixar amb einesadequades les parts de la superfíciede la fusta que han de quedar blan-ques en l'estampa final, tot deixanten relleu la superfície llisa que ha de

ser entintada i estampada sobre elpaper. La calcografia, en canvi, par-teix d'un matriu de coure en la quals'entinta la part excavada. En general,a través de la xilografia es copiavenobres que ja existien, de manera queamb aquest procediment es vandivulgar grans d'obres d'art de la pin-tura. La calcografia, en canvi, podiaassolir més qualitat i solia ser méscreativa. A mitjans del segle XVIIdiversos gravadors van assolir unaqualitat extraordinària i van elevar elgravat a una veritable creació artísti-ca. Cal tenir en compte que, en unmoment en què molta gent no sabiallegir ni escriure, la divulgació d'ideesi notícies a través dels gravats eramolt important.

El Sr. Andreu Mateu és membre del'Associació Hispànicad'Historiadors del Paper. Investigades de fa més de 20 anys en elsmètodes de fabricació manual delpaper i és fabricant, ell mateix, depaper manual. També és col·labora-dor des de fa molts anys de diver-sos treballs artístics usant tècniquesde paper manual i ha participat enla restauració de llocs emblemàticscom la Casa-Museu de Pau Casalso la Casa-Museu Gaudí, entre mésde 50 treballs.

Andreu Mateu va explicar els

aspectes tècnics de la fabricaciódel paper a partir de la fibra decel·lulosa, un producte que s'extreude les plantes fibroses a través d'àl-calis. Tots i cadascun dels proces-sos que es realitzen influeixen en eltipus de paper que s'obté al final,des del tall de la fibra, el grau d'hi-dratació i de premsat, fins als tipus iquantitats de coles, blanquejants,additius i resines que es fan servir.Així, per exemple, quan les fibres estallen molt el paper resultant ésmés fràgil; és bo que el Ph o acide-sa del paper sigui més aviat neutreperquè així dura més; i la direccióde la fibra influeix en el gravat.Mateu va destacar que, encara queel procés de prova i error que sem-pre ha seguit Baker permet tambéobtenir bons resultats, l'experimen-tació sistemàtica sobre el procés deproducció del paper permet unmajor control sobre el tipus depaper que es vol obtenir.

Després de la intervenció delsponents, la sessió es va obrir a laparticipació del públic, i es va parlarsobre diversos aspectes que teniena veure amb el tema de la taularodona, des d'aspectes tècnics finsa les ajudes i assessorament queproporciona Artesania deCatalunya.

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

tema de portada [fira del paper]~

PdS 59

7

Per a més informació:Tot allò relacionat amb la política de la Generalitat de Catalunya sobre artesania es pot veure a:http://www.artesania-catalunya.comLes obres del Sr. Baker i el seu procés de creació artística, junt a diversos textos sobre el tema (en anglès), espoden veure a la seva pàgina web personal: http://www.laurencebarker.com.El procés de fabricació del paper manual es pot veure al Museu Molí Paperer de Capellades (http://www.mmp-capellades.net) i, de forma simplificada, a la Fira del Paper de Sarrià de Ter.

~

Tan sols cal que traspassis la porta del seu estudi deBarcelona perquè se’t faci present l’aura que envolta lapersonalitat de Carme Riera. Una dona aparentment frà-gil. Però només aparentment. De seguida s’afanya amostrar-te les seves obres repartides per tota l’estança,en carpetes, vitrines, prestatges... i poc a poc vas pene-trant en el seu univers impregnat de delicadesa peròtambé d’energia i voluntat de treball.

Ens demana informació sobre la Fira del Paper de Sarriàde Ter, perquè la seva exposició en serà una de lesmanifestacions artístiques, i vol saber com és Sarrià i laseva gent. Mentre parlem, anem descobrint la seva pas-sió per tot allò relacionat amb el te, que apareix en bonapart de la seva obra sota moltes i diferents aparences.Una atracció que, segons paraules de Ramon Casalé,president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art,comparteix amb altres artistes “(...) el protagonisme delte a través de la tècnica del collage, és igualmentimportant. El te ha estat des de sempre motiu d’interèsper als artistes, sobretot en les natures mortes del pin-tors cubistes. És ben evident que l’acte cerimonial deprendre el te ha interessat des de sempre tant a artistescom a escriptors, ja que tots ells destaquen en les sevesobres aquest ritual que representa prendre aquestainfusió, més fins i tot que la del cafè. “

Bosses de te com “suspeses” dels seus collages, eti-quetes britàniques però també d’altres que et parlen dellunyans països orientals, panxudes teteres i tassetes detotes les mides habiten silencioses, quasi translúcides,les seves vitrines.

Líquid element de l’obra de Carme Riera, el te, potactuar com a pigment pròpiament per arrencar els seusincreïbles ocres i aconseguir aquella profunditat que vamés enllà de la mirada. Fil conductor, altres vegades,que permet, als contempladors embadalits dels seusquadres, convertir-se en espectadors ocasionals delmàgic món de l’escriptura, un món poblat per plomes,grafies i poemes que descobrim amb els ulls de CarmeRiera.

I com si d’una petita “boutade” lingüística es tractés,se’ns apareix el lligam entre la forta atracció que sentl’artista pel te, i el Ter, el magnífic riu que serpenteja perles ribes de Sarrià. Papers de TeR és el nom triat per al’exposició, en una mena d’estreta de mans entre l’ar-tista i un poble d’arrelada tradició paperera, tal com esdescriu en el catàleg, “el paper d’alguna manera ja ensha unit i ens ha fet còmplices. Sarrià de Ter al llarg delsanys ha fet paper, forma part de la seva història com apoble, i també l’ha plegat, estucat, bobinat... La CarmeRiera també treballa el paper. El crea, el transforma, l’u-tilitza, l’acobla, li dóna color i volum.”

Trobar les paraules justes, els trets adequats que ajudina definir la personalitat d’algú és força difícil, i més enca-ra si l’art impregna el seu esperit. Així veu en RamonEspadalé la Carme Riera: “(...) cada vegada més m’ado-no de la gran capacitat de treball i de creació que té,perquè desenvolupar diverses sèries i que totes ellestinguin la seva pròpia personalitat no és gens fàcil, jaque moltes vegades es cau en la monotonia i la repeti-ció, aspecte aquest que no és dóna en cap cas en laseva obra. Cadascuna de les peces exposades tenenmoltes coses en comú, però a la vegada són molt dife-rents entre elles. Les uneix el fet que són realitzadesamb la mateixa mà i la mateixa ment, però amb cir-cumstàncies i moments emocionals diversos. Això

Cristina VicedoÀrea de Cultura

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

8

Carme RieraMinuciosa delicadesa

Fotografies Quim Llunell

demostra que tot acte creatiu necessita unes condi-cions especials i determinades, alienes a influènciesexternes no desitjades.

En l’obra de Carme Riera s’uneixen diversos factors queprovoquen una catarsi de sentiments i emocions retro-bades gràcies a expressar allò que hom porta dins, ique només la mateixa artista sap copsar en cada ins-tant –per això té una gran sensibilitat, molt allunyada dela resta dels mortals. Són moments, escenes o actitudsque demostren el grau de complicitat i d’implicació queté l’artista davant de situacions extremes, o simplement,complicades, respecte a la societat, o sigui a l’entornque li és més pròxim.

Telèfon 972 17 11 51

tema de portada [fira del paper]~

PdS 59

9

Fent un resum dels qualificatius que diversos autors han fet del seu treball, des-tacaria entre altres els següents: intimitat, espontaneïtat, decisió, diàleg, llum,intuïció, imaginació, raó, voluntat, sensibilitat, naturalitat.”

Quan sortim de l’estudi de Carme Riera, l’eixample barceloní amb el brogit decotxes i l’atrafegat anar i venir dels seus vianants ens torna a la realitat. Una rea-litat que havíem abandonat per un moment enmig dels papers de la CarmeRiera. Els seus, i els nostres, Papers de TeR.

Una imatge de la delicada exposició de Carme Riera que es vapoder veure el mes d’octubre a la sala Patronat.

Nicolás Pichardo, Ramon Casalé, CarmeRiera, i Assumpció Vila per la presenta-

ció de l’exposició “Papers de TeR”.

~

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

10

Partint de la paraula “dèloma” queen grec vol dir “fer visible el queencara no existeix”, varem concebrel’instal.lació que consta de sis pecesde paper de 6 metres d’alçada i1’60 d’amplada més una gran pintu-ra de 4 metres d’ampla per 3’50metres d’alt.La idea inicial, tenint en compte lesgrans dimensions de la nau indus-trial, va ser la de crear un laberint

com a metàfora del camí iniciàtic, ique ve a representar la idea del nai-xement fins a la mort.El laberint col·locat al.leatòriamentens vol indicar que existencialmentles persones ens anem construintmentre vivim tota mena de situa-cions o, com diria Antonio Machado,“Se hace camino al andar”, i nosal-tres com artistes intentem desxifrarmitjançant la intuïció una petita partd’aquest immens misteri que és lavida.

Tot això i al mateix temps intentanttraduir-ho amb imatges plàstiques ioníriques que són el producte de laimaginació, arbres que esdevenenrostres, fulles que semblen ocells, omites arcaics que encara avui tenensentit.Al anar avançant per aquest passa-dís, noves preguntes ens van caienta sobre fins arribar al lloc on una pin-tura de grans dimensions ens convi-da a entrar en temple de la saviesa ide la reflexió.

Muntatge: Can Vila – Sarrià de TerArtistes: Jordi Amagat i Pep Admetlla

Octubre 2006Dèloma

Jordi Amagat

Foto Quim Llunell

~

L’artista, Jordi Amagat posa davant delseu laberint, el camí iniciàtic.

tema de portada [fira del paper]~

PdS 59

11

“Després d’uns anys de recerca d’exposicions per Barcelona,amb el book de fotografies a la mà i moltes il·lusions alcabàs, vaig adonar-me que em ficava en un món on tot

s’envoltava de glamour: si volies figurar havies de desembutxacar una bona quantitat de diners per unes horesde plaer autocomplaent en exposicions, vernissatges i localsde moda. Era la Barcelona dels anys vuitanta i acabava de llicenciar-me en Belles Arts. Jo pintava figuratiu amb una

forta tendència cap a l’abstracció, teles i acrílics, cartró i pintura plàstica de paret, oli fabricat per mi...

pintava objectes i feia instal·lacions de locals.A poc a poc la meva obra s’anava fent cada cop més

abstracta i jo més reactiu al món de Barcelona.

Vaig aterrar a Girona a finals dels noranta i aquí vaig tenir l’oportunitat d’afegir-me a un col·lectiu de pintors que

exposen al carrer, en una mena de mercat estable a prop dela plaça del Vi de Girona. Aquesta entrada d’aire nou va

refrescar la meva obra, la va treure de l’ensopiment i barroquisme que l’acompanyava i va treure de mi un aspecte

que sempre he tingut i que mai vaig fer evident fins ara: laconya marinera que porto a la sang. Vaig trobar una maneranova d’expressar-me i que tampoc sabia que tenia, en forma

d’humor surrealista i aspecte pop-art.

I tot d’una ja era a la carretera fent mercats i fires. Trobo quela relació directa amb el públic és més gratificant que la vidade les galeries, tan fredes i distants. Sense intermediaris, vas

polint i afinant l’expressió de l’obra, vas polint i afinant l’expressió de l’ànima.”

No hi ha millor presentació que laque es fa un mateix i amb aquestapremissa li hem demanat a en Joanque es presentés, vistes les sevesparaules poc més resta a dir ... arabé, com l’hauria presentat, jo?

En Joan, aquest barceloní a qui lesterres gironines li han trasbalsat lesmans fins a fer-li sorgir de dins allòque tan íntimament amagava, quefins i tot ell mateix desconeixia, unamanera d’expressar-se nova, fresca,suggerent ... aquest llicenciat enBelles Arts que ha permès, com ellmolt bé diu, que la gent, el públicproper li polís i afinés l’expressió del’ànima

Aquest és en Joan, home de migsegle persona i artista per damuntde tot, que Sarrià de Ter té el plaerde conèixer des de l’any 1999, enquè vam poder comptar amb ell a la1a Fira del Paper. Des d’aleshores,ens ha acompanyat any rera any,fidel a la nostra Fira, com de bensegur ho és al seu art. En la darrerafira l’ajuntament li va fer l’encàrrecde reflectir en paper diferents espaisdel poble, aquests llocs de Sarriàvistos amb els seus ulls ens hansorprès i divertit alhora, i és que nodeixa de ser ben curiós com la per-cepció de la realitat és quelcomtotalment subjectiu ... tan subjectiucom la presentació d’un mateix o dequalsevol altra persona.

JoanFaneca

Esther Ferrero

~

Foto

graf

ia À

ngel

Vila

r

El dissabte 7 d’octubre, l’alcalde Nicolás Pichardo, va descobrir la placa que porta el nom del carrer dedicat als

germans Joan i Francesc Torras Hostench, industrialscreadors de la factoria Torraspapel de Sarrià de Ter

i impulsors del grup d’habitatges protegits Paulí Torras, aixícom del complex poliesportiu i de la Cooperativa de Sarrià deDalt. A l’acte hi varen assistir la nombrosa família Torras, fills i

descendents de Joan I Francesc, representants de tots elspartits polítics amb representació a l’Ajuntament de Sarrià de

Ter, i directius de l’empresa Torraspapel.

Nota bibliogràficaJoan (1903-1971) i Francesc (1910-2004) Torras i Hostench varen ser elspioners de la indústria moderna del paper i la cel·lulosa a Catalunya.Ambdós germans varen néixer a Bonmatí, on el seu pare, Paulí, dirigia lafàbrica Salvador Torras Domènech, inaugurada el 1903, després que lafamília deixés les instal·lacions originàries de Sant Joan les Fonts, datadesde 1820 —per bé que els avantpassats Torras havien estat paperers alVallès des de 1740— en mans dels seus cosins, els Torras Juvinyà.

El 1932 Paulí Torras i Domènech se separa del seu germà Salvador, i esta-bleix la seva planta a Sant Julià de Ramis, a la riba esquerra del Ter, obertael 1935 sota projecte del seu jove fill, Francesc, perit químic i enginyerpaperer. Per la seva banda, el fill gran, Joan, s'ocupava de la direcció admi-nistrativa i comercial. El procés d'elaboració del paper comptava amb sub-ministrament propi de fibra de cel·lulosa, obtinguda a partir d'espart i depalla. En aquest últim camp, el de l'elaboració de pasta, és on l'empresamés va sobresortir.

Efectivament, en la nova factoria construïda el 1941 a la vila veïna de Sarriàde Ter —ja amb la denominació de Juan y Francisco Torras Hostench, SA—varen introduir la fibra de pi, cosa que, amb la col·laboració del químicAntoni Xuclà, va portar, el 1948, al primer sistema de fabricació de pasta

química a Espanya (patent Torras-Xuclà). El procediment es distingiaper la capacitat de reutilització del'agent desfibrador de la fusta, lasosa.

Igualment, tres anys més tard, el1951, l'empresa va desenvoluparuna altra innovació de volada: laproducció de cel·lulosa mixta de pii eucaliptus, arbre aquest últim queJoan i Francesc Torras haviencomençat a experimentar a Huelvades de 1943. També s'ha de men-cionar la iniciativa social de la com-panyia, de la qual destaca l'edifica-ció dels habitatges de proteccióoficial per als treballadors, a Sarriàde Dalt, iniciada el 1952, conegutcom a grup Paulí Torras, quecomptava a més amb escola,església, cooperativa de consum izones esportives.

El projecte dels dos germans vaculminar entre 1964 i 1967, ambl'ampliació del complex industrialde Sarrià de Ter, fonamentat en lainstal·lació d'una màquina depaper d'impressió i escriptura d'altrendiment i en la reforma de lasecció de pastes. La plena integra-ció de l'empresa es completavaamb la millora dels departamentsforestal i de vendes.

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

12

Inauguració del carrerJoan i Francesc Torras i Hostench

L’alcalde Nicolás Pichardo, llegeix l’acord del ple i la ressenya bibliogràfica durant l’acte de descobriment de la placa del carrer que porta elnom dels industrials Joan i Francesc Torras Hostench.

L'obra de Joan i Francesc Torrasva ser el punt de partida que vapermetre els seus hereus d'am-pliar la societat fins a 8 fàbriquesarreu d'Espanya, amb 2.800 llocsde treball (1977). Després de lacrisi petroliera i financera delsanys 70, la companyia va passar amans de la banca nacional, i pos-teriorment, a les de fons inversorsinternacionals. Avui, amb 9 plan-tes a Espanya —incloses les duesgironines, la de Sarrià de Ter i lade Sant Joan les Fonts— la socie-tat Torraspapel (formant part delgrup Lecta —quart fabricant euro-peu de paper estucat d'impressiói escriptura—, al qual aporta un 30% dela producció total), és destacat fabricant de paper del'Estat.

Una conclusió. Joan i Francesc Torras i Hostench, en laseva tasca d'introducció a Catalunya de la industrialitza-ció integral del sector paperer, varen renovar el prota-gonisme de Sarrià de Ter com a bressol de la cel·lulosaforestal a Espanya: si Felip Flores fabricava l'any 1870 laprimera pasta mecànica (amb fibres obtingudes de lafusta per fricció), deixant enrere les tradicionals fibrestèxtils procedents de draps, els Torras aconseguien l'any

1948 la primera pasta química (patent Torras-Xuclà,amb desfibració per cocció i lleixivació), substituta arreudel món del sistema mecànic, que es mantindria nomésper a papers de baixa qualitat.

Per a més informació, vegeu l'article de Pere Sala,"Torras Hostench, la modernització del sector pasta-paper a Catalunya. Una cronologia a partir del butlletíd'empresa", a Parlem de Sarrià. Revista de cultura iinformació local, 1999 (agost-octubre).

tema de portada [fira del paper]~

PdS 59

13

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

Fotografies Quim Llunell

~

Familiars dels germans Joan i Francesc Torras Hostench, juntament amb l’alcalde NicolásPichardo, davant de la placa del carrer.

El setembre de l’any 1999, l’Ajuntament de Sarrià de Terorganitzava les I Jornades del Paper, però no va ser finsa la segona edició que es va convocar el concurs defotografia. Amb la VIII Fira del Paper de l’any 2006 estanca el cicle del concurs de fotografia, després de sisanys convocant el concurs, amb més de 50 obres pre-sentades i 18 obres premiades. El concurs de fotografiaens ha aportat sorpreses molt agradables, des de lafidelitat d’autors, que s’han presentat i han estat pre-miats en diferents convocatòries, fins a la presentaciód’obres d’autors d’arreu de Catalunya, com Lleida, o del’Estat, com de Sevilla, Cadis i Màlaga.Però la del 2006 ha estat la darrera convocatòria delConcurs de Fotografia; des de la comissió organitzado-ra de la Fira del Paper hem cregut necessari reformularel concurs i derivar-lo cap a la fira amb un concurs depeces artesanals entre els artesans participants a la Firadel Paper del diumenge; d’aquesta manera potenciemun atractiu més de la Fira del Paper. Hem volgut deixardescansar el concurs de fotografia, doncs, per premiarpeces úniques artesanals. En aquesta decisió ha tingutun paper important la relació de la Fira del Paper ambArtesania de Catalunya, que s’ha compromès a seguirdonant suport a la Fira del Paper de Sarrià de Ter i apotenciar les seves qualitats.

En aquesta darrera edició, el jurat format per l’EdgarMassegú, pintor, dibuixant, músic i fotògraf de Sarrià deTer; en Quim Llunell, fotògraf amateur de Sarrià de Ter;l’Àngel Cañigueral, artista polifacètic de Sarrià de Ter, ien Roger Casero, secretari sense vot, en representacióde la comissió organitzadora de la VIII Fira del Paper deSarrià de Ter, van concedir els següents premis: 2n. Accèssit de 150 € a l’obra IMATGE 2006, presenta-da per Àngel Vilar Serra, de Sant Feliu de Guíxols. 1r. Accèssit de 150 € a l’obra PESCADOR IMAGINARI,presentada per Pilar Planagumà Oliveras, de Girona.Primer premi dotat amb 600 € a l’obra CERCLE TREN-CAT, presentada per Anna Boadas Dalfó, de Sant Feliude Guíxols

Des de la secretaria del Concurs de Fotografia i des dela comissió organitzadora de la Fira del Paper volemagrair a totes les persones que hi han participat presen-tant les seves obres a les diferents edicions, que hagindonat sentit i contingut al concurs de fotografia, aixícom a les persones que, al llarg d’aquests anys, han for-mat part dels diferents jurats: la Yolanda Ruíz, dissenya-dora gràfica; en Josep Magallón, fotògraf; l’EnricMatarrodona, periodista i president del Col·legi dePeriodistes de Girona; en Miquel Ruiz, fotoperiodista

del diari El Punt; en XavierFontané, dissenyador gràfic;l’Edgar Massegú, pintor, dibui-xant, músic i fotògraf; en QuimLlunell, fotògraf, i l’ÀngelCañigueral, artista polifacètic.Des de fa temps, algunes de lesobres premiades i presentadesal llarg d’aquests anys formenpart de la decoració de diver-ses dependències municipals;l’Ajuntament té, a més, un mag-nífic fons fotogràfic que formapart, ja, de l’Arxiu Municipal.

Roger Casero Gumbausecretari del Concurs de Fotografia i membre de la comissió or-ganitzadora de la Fira del Paper

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

14

Foto: AST

~

Concurs de fotografia de la VIII fira del paper

Cercle Trencat, d’Anna Boadas.Primer premi

Àngel Vilar Serra i Pilar Planagumà guanyadors del segon i primer accès-sit respectivament, acompanyats de Nicolás Pichardo, alcalde de Sarrià

de Ter i Roger Casero, secretari del Concurs de Fotografia.

Jaume Fàbrega

La meva àvia de Banyoles feia un plat exquisit que con-sistia en costelles de xai embolicades amb paper i fetesa la brasa. Mai no n’he menjat de tan bones. De gran hesabut que es tracta d’una recepta històrica de Catalunya–una de similar, per exemple, apareix a La cuyneracatalana, el gran manual de cuina de l’època moderna,de 1833.

I també he descobert que, en la cuina francesa, aquestprocediment forma part del més exquisit de la cuina, latècnica anomenada papillotte. Un nom, precisament, nopas derivat de paper, com semblaria, sinó del diminutiupapillot, papalloneta en francès antic (DiccionariRobert). Colette Guillemard, a Les mots de la cuisine etde la table, diu que “en papillotte es diu d’un aliment cuital forn dins d’un full de paper sulfuritzat”. Modernaments’ha substituït el paper sulfuritzat o de barba, sovintuntat amb greix, mantega o oli, a vegades mullat perfora – a fi que no s’inflami, si la cocció es fa en caliu- perpaper d’alumini, que és una tècnica agraïda i dietètica,tant a l’abast de la cuina casolana com pròpia delsmillors cuiners. En la nostra cultura, de fet, el paper fa elpaper que en les altres cultures culinàries – d’Amèrica aOceania, passant per Àsia i Àfrica i, menys a Europa, fanles fulles de diverses plantes, com el bananer, quetambé té uns resultats culinaris esplèndids.En papillot o empaperat, com es deia en català, es potcuinar quasi qualsevol aliment, sempre amb resultatsòptims tant des del punt de vista dietètic –ja que éscom una cocció al vapor- i del gust. És una cuina sen-sual; en obrir el papillot, el propi comensal –normal-ment es fa així -, s’embriaga amb les flaires que se’ndesprenen. S’hi pot coure xai, pollastre, gall d’indi, vede-lla, porc, foie gras, peix; com rogers o molls, salmó, lluç,llenguado, bacallà fresc o salat, truita, tonyina, sardines

o marisc, i s’hi pot combinar tota mena de verdures–carbassó, mongetes tendres, ceba, pebrot, endívia,albergínia, fonoll, porro, patata, espàrrecs verds o debosc, tomàquet- i d’herbes o espècies – all, julivert, créi-xens, pebre, comí, celiandre, menta, curry-, oli, llard omantega i ingredients diversos com mató, formatge–sobretot si es fon -, llet de coco, salsa de soja, ous.També se’n poden fer de dolces, amb fruites, nous,crema de llet, coco vainilla, canyella...un món d’exquisi-des insospitables.La papillota és també l’útil adorn de paper blanc –avegades en forma de barret de cuiner amb talls- ambquè tradicionalment es guarneixen les cuixes de pollas-tre, les costelles de xai, etc., a fi de poder “cometre” l’ex-quisidesa de menjar-les amb els dits.

El paper també és bàsic a la pastisseria: recordo com lameva mare improvisava una mànega, a fi de decorar lacrema de Sant Josep amb merenga i xocolata, amb unfull. I, naturalment, fem servir el paper, encara avui, perfolrar llaunes i motlles per a coques, bescuits i pastissos.Hi ha pastes tradicionals, com els bescuits o pans depessic d’Arbúcies, Vic, Girona o el pâo de lo portuguèsi les queijades del mateix país, o les magdalenes i moltsd’altres que se serveixen amb un paper. A França, elsamables papillots són caramels o bombons embolicatsamb paper fent serrells. Sense parlar dels bombons, tru-fes, caramels i, antigament, els “mantecados”.

A més, el paper decoratiu és imprescindible per servirla pastisseria, per embolicar les rajoles de xocolata i lesxoxolatines, i tota mena de dolços. Amb paper fem tova-lles i tovallons – que ja han desplaçat els de roba,excepte en els restaurants d’alta gamma -, gots, tasses itota mena d’envasos alimentaris. I els que venim depagès, encara anàvem a comprar a l’”hostal” coses alloure, que ens servien a unces, terces, etc., en “paperi-

tema de portada [fira del paper]~

PdS 59

15

El paper a la cuina

nes”; ens embolicaven les arengades amb paper de diarii les botifarres amb paper d’embalar –com a França- icompràvem les avellanes torrades o els cacauets encucurulls de paper de diari –com encara s’hi venen lescastanyes- o paperines. Fins i tot els anglesos tenen elfish and chips; és a dir, peix arrebossat amb patates fre-gides, que se serveix en un paper de diari. També aAndalusia s’anava a comprar a les fregidories l’exquisitpescaíto frito embolicat amb paper. I amb paper - sobre-tot de diari -, emboliquem els pebrots o les albergíniesescalivades, a fi que es pelin bé. A Banyoles, a la botigade llegum cuit, m’hi emboliquen la grana, posada en unabossa de plàstic. I per acabar, reciclo el paper de diari–un cop llegit, és clar!- tallat el full, com a útil paper decuina per posar al marbre quan es preparen els alimentsi poder llençar les peles o restes amb facilitat.

Fira a Sarrià de TerEls dies 6, 7 i 8 d’octubre s’ha fet a Sarrià de Ter la VIIIFira del Paper. Hi ha diverses activitats relacionades ambaquest material, però és llàstima que la gastronomia-amb tantes possibilitats- no hi sigui present.

Per altra banda, Garcia de Pou és una empresa de l’AltEmpordà (Vilasacra i Ordis) fundada l’any 1884. És líderespanyol en el sector del paper gastronòmic d’un sol ús,tant per a l’hostaleria com per a ús domèstic: gots, tova-llons, tovalles, bosses, coberts, etc. A més, el seu amplís-sim catàleg inclou models fets amb una impressió inno-vadora i els dissenys més atractius.

Article publicat al Dominical del Diari de Girona del 5 denovembre de 2006

~ t

ema

de p

orta

da [f

ira d

el p

aper

]

PdS 59

16

~

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramisi Medinyà va encarregar el projectede recuperació de la riera de laRasa, bo i entenent que era un pro-jecte en què, necessàriament, haviade participar-hi també l’Ajuntamentde Sarrià de Ter. La cooperacióentre els dos municipis ha donat elsseus fruits i ha estat possible l’a-vançament de la construcció de laprimera passera sobre la riera de laRasa, construint un veritable pontde comunicació veïnal entre els dospobles i, sobretot, dignificant unespai que, potser durant massatemps, ha estat marginal. Ambaquest projecte es recupera unespai natural i li dóna personalitatpròpia i, sobretot, es recupera coma espai públic.

L’objectiu de les obres previstes,recollides en el projecte, és l’orde-nació, urbanització i arranjamentpaisatgístic de l’espai lliure objectede transformació, incloent-hi elsmoviments de terres, la pavimenta-ció, el sanejament de les aigüespluvials, l’aigua potable, l’enllume-nat públic, l’equipament amb mobi-liari i elements arquitectònics i lesplantacions.

Es tracta, doncs, de convertir lasuma de retalls d’espais marginalsi ‘darreres’ en un espai central dela vida veïnal, tot reordenant lesfacilitats i espais existents. La pro-posta comprèn un únic parc ambdiversos subàmbits i aspectes sec-torials a desenvolupar amb poten-cialitats d’ús pròpies.

Al terme municipal de Sarrià de Ters’integra el camp de futbol, la pistade bàsquet, els vestuaris i centresocial, així com la plaça a tocar labenzinera i la placeta al nord delsblocs, a tocar la riera. Al termemunicipal de Sant Julià de Ramiss’integra els àmbits situats davant idarrera del bloc d’habitatges quelimita amb la N-II, així com els mar-ges de la riera.

Passeres sobre la riera de laRasa. Se’n preveuen tres:

Passera a l’alçada del pavellópoliesportiu de Sant Julià deRamis: la més important, d’acordamb els fluxos que s’ha observat,és la que se situa davant del pave-lló d’esports de Sant Julià de Ramisi enllaça amb el centre social delbarri de la Rasa a Sarrià de Ter.Aquesta haurà de ser la primera a

construir-se i la més dimensiona-da, amb una amplada considerable(3.6 m) integrant-hi un banc perdonar més dimensió a la placetasituada al darrera del centre socialde la Rasa. Es tracta d’una passeraconformada per una estructura deperfil metàl·lic i un ferm de fustatractada a l’autoclau.

Passera a l’alçada del camp de fut-bol de Sarrià de Ter: la segona enimportància, se situaria a l’extremnord del camp de futbol i enllaça-ria amb el carrer paral·lel al c/Terrera i situat al sud. Per tant,enllaçaria el camp de futbol deSarrià de Ter i la zona de jocsinfantils de Sant Julià de Ramis. Elseu traçat correspon a un gualespontani ja existent. Es proposauna passera de 2.5 metres ambestructura metàl·lica i paviment defusta, donant continuïtat al passeigen voladís del costat de Sarrià deTer.

Foto: Roger Casero

ajuntament

~

PdS 59

17

La riera de la Rasaordenació, urbanització, recuperació itransformació d’un espai que uneixSant Julià de Ramis i Sarrià de Ter

Martí Francharquitecte

Narcís Casassa i Nicolás Pichardo, alcaldes de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, simbolitzen l'acordper la construcció de la passera de la Rasa amb una encaixada de mans al lloc on es construirà.

Passera a l’alçada del c/Terrera deSant Julià de Ramis: la tercera enimportància, se situaria a l’extremnord del barri de la Rasa de Sarriàde Ter enllaçant amb el c/Terrerade Sant Julià de Ramis. Aquest pasadquirirà més importància en lamesura que s’anirà urbanitzant lapeça compresa entre l’autopista i elbarri de la Rasa a Sarrià de Ter. Espreveu una passera de fusta, decaracterístiques semblants a lasegona. A nivell de projecte esplanteja una passera de 2.5 metres,de fusta amb estructura metàl·lica,

semblant a l’anterior. Aquesta pas-sera defineix el final del passeig envoladís pel costat de Sarrià de Ter.

Camp de futbolEl camp de futbol és un àmbit deper si. D’alguna manera es plantejadesdibuixar el límit del camp perfer-lo participar del parc. Per unabanda es proposa canviar les ban-quetes amb coberta de plàstic exis-tents per unes grades – dunes mésdimensionades i plantades ambarbres d’ombra.Complementàriament es proposa

bescanviar les tanques existentsper unes de noves d’un estàndardmés urbà.

Placeta darrera benzineraPer integrar-la millor en la lògica delparc es proposa enderrocar elmuret d’obra que limita l’espai iobrir-lo i fer-lo accessible. Aixímateix es proposa treure els arbresdel mig de la plaça, deixant única-ment una corona al voltant i des-plaçar els jocs infantils a la zonaespecialment condicionada a SantJulià de Ramis.

~ a

junt

amen

t

PdS 59

18

SSaarrrriiàà ddee TTeerr

SSaanntt JJuulliiààddee RRaammiiss

Front riberencEls darreres del camp de bàsquet,centre social i placeta de la Rasa ésun espai esquarterat, conformat pelsespais triangulars restants entre l’or-denació dels blocs d’edificis i eltorrent. Si bé actualment es tractad’espais de petites dimensions i malconnectats entre si, per culpa d’obs-tacles abundants que impedeixen laseva percepció com a espai cohe-rent, una visió conjunta dels frag-ments permet apreciar el potencialde conjunt. Precisament amb aques-ta vocació, es proposa de tractar totsaquest àmbits d’una manera sem-blant, cercant un únic paviment, ambun pendent semblant que englobiels diversos volums i elements exis-tents per acabar conformant unamena d’arxipèlag de placetes iespais ben connectats entre si.Atesa la configuració fragmentadade l’espai, així com la varietat d’ar-quitectures i elements existents, éscabdal el tractament unitari del ferm,mobiliari i plantacions per ajudar acrear una imatge d’espai únic, encomptes de l’estat actual de suma de‘darreres’. Les intervencions desglos-sades que es plantegen en aquestsàmbit són:

Passera longitudinal en voladís a laRieraAtès que la secció de la riera en elseu marge dret, a Sarrià de Ter, ésestret, i atès també que aquest espairelliga el centre social, el camp defutbol i bàsquet i una placeta, es pro-posa guanyar espai mitjançant laconstrucció d’una passera de fusta

en voladís amb una amplada de 2.5metres, que permeti enllaçar totsaquests àmbits amb un espai de sec-ció generosa. Aquesta passera esconstruiria sobre una estructurametàl·lica i paviment de fusta. Labarana haurà de ser de seguretat i elmàxim de transparent a la vista, perdonar sensació d’espai.

Paviment dur continuEs dóna continuïtat al paviment exis-tent de panot de 30 x 30 amb còdolde riu a truc i morter. Nogensmenyses considera important que les jun-tes contínues ho siguin en direcció ala riera i en angle aprox. de 45 res-pecte a l’arquitectura. Aquest girfacilita la construcció respecte a lafutura passera en voladís i posa envalor el traçat de la riera envers al dela urbanització.

VestuarisAl volum dels vestuaris, la decons-trucció dels lavabos actuals i del bar,actualment en estat precari, i lareconstrucció dels mateixos inte-grats a l’arquitectura dels vestidors icentre social. La deconstrucció s’hade fer tenint cura de no malmetrel’arbre existent, en tan que és l’únicaombra de l’àmbit.

Espai davant vestidorsA l’espai del davant dels vestidors esproposa l’eliminació de desnivells igraons a l’àmbit i la substitució delbanc existent per a un de nou d’a-cord amb el model escollit per a laresta d’aquesta intervenció.També es proposa el canvi de les

xarxes actuals del camp de bàsquetper una nova estructura que perme-ti incorporar un component d’urbani-tat i grafisme a aquestes tanquesque actualment tenen una qualitatexclusivament esportiva.Es projecta la plantació d’arbresd’ombra en aquest “arxipèlag de pla-cetes”. Els escocells es diposaransegons l’ordre de les juntes del pavi-ment en perpendicular de la riera.Els escocells es plantaran ambherbàcies perennes de baix mante-niment. Pel que fa a la placeta situada al finaldel c/ de la Rasa, es preveu la sevapavimentació deixant una sèrie departerres arbrats i bancs, d’acordamb la disposició general ja exposa-da. En aquest àmbit, per separaràmbits i no perjudicar la intimitat delshabitatges en planta baixa, es preveula construcció d’una sèrie de para-ments verticals metàl·lics cobertsd’enfiladisses, que estratègicamentdisposats permeten un transiciósuau entre l’àmbit públic i el privat.

El prat - esplanadaCorrespon al cor del parc, és unespai buit de dimensions mitjanes,aproximadament 45 x 65 m, situat acostat i costat de la riera. Es proposaun prat essencialment buit per poderxutar una pilota, fer volar un estel,descansar... En cas que el camp defutbol fos traslladat en un altreemplaçament, s’entén que el buitrestant hauria de tenir aquestamateixa qualitat: espai polivalent,tractant adientment en aquest cas larelació amb el polígon d’habitatges.

La VialitatLa conformació dels camins del parcserà un dels elements que hauran defer funcional el parc i conferir-hiidentitat. Alhora en termes de super-fície pressuposen una de les partidesmés extenses i per tant de les quemés repercuteixen en el preu finalde l’obra. S’opta per una solució sen-zilla, ajustada pressupostàriament,de bon envelliment i escàs manteni-ment: el formigó in situ. Aquestmaterial és confortable per a lliscar-hi cotxets, patins i bicicletes així comper patinar i té un cost moderat. Esproposa tractar-lo com cintes múlti-ples d’1 m, i segons els fluxos que espreveuen s’ajunten més o menys “cin-tes” per acabar jerarquitzant la xarxa

ajuntament

~

PdS 59

19

Martí Franch, arquitecte redactor del projecte, i NicolásPichardo, alcalde de Sarrià de Ter, durant la presentació

del projecte de millora de la Riera al local social de la Rasa.

Foto

: Rog

er C

aser

o

de camins. Sobre aquestes cintes s’hicol·loquen també els elements demobiliari. Aquest camins a voltes s’ei-xamplen per formar àmbits de repòso placetes.

Plantacions Per qualificar i identificar la riera de laRasa com un nou eix de vertebracióde l’espai públic es proposa de fer-hiuna plantació extensiva que contri-bueixi a homogeneïtzar i orquestrarla varietat de teixits urbans i ele-ments arquitectònics, tot calmant ladesharmonia d’algun tram, i facilitarla seva patrimonialització i preserva-ció. Aquesta vol ser una plantació rotun-da amb la voluntat de ‘blindar’aquest nou espai públic per al poble.A tal efecte se suggereix de plantarun bosc lineal en galeria, amb uns480 arbres en l’àmbit sud, que perdimensió i qualitat superi la deshar-monia que l’envolta en alguns trams.Que es converteixi en una mena de"monument vegetal" capaç de parlarde tu a tu amb les infraestructures ipolígons industrials que travessa.Una nova franja d’ombra i frescor, ien el tram urbà un sistema de panta-lles visuals per amagar les vistes nodesitjades. Es pot parlar de dos trams de plan-tació: aigües avall del c/ Terrera on hiha el tram més urbà del Parc i onl’àmbit d’actuació s’eixampla més, iaigües amunt, a Sant Julià de Ramis,on la riera té una secció més estretai encaixonada i transcorre al costatd’un teixit industrial.En l’àmbit més urbà del projecte, allíon l’àmbit d’intervenció s’eixampla,el llistat d’arbres escollits s’ampliaamb l’objectiu de contribuir a confi-gurar i qualificar les habitacions oespais que acullen els diferents usos.Així es proposa la incorporació detres noves espècies:

Mèlia - Melia azedarach espèciecaducifòlia ja present a l’àmbit i ques’opta per retenir i reforçar algunsàmbits.

Sòfora – Sophora japonica espèciecaducifòlia (semipersistent) de portobert que proveeix una ombra fres-ca i lluminosa.Fruiters ornamentals com ara Prunussubhirtella “Autumnalis”, Prunusserrulata “Kansan”, Malus Evereste

“Perpetu”, Pyrus calleryanaChanticleer per a ser utilitzats com aaccents per les seva floració abun-dant i la coloració de tardor.

Essencialment es proposen tres tipo-logies d’agrupació de l’arbrat, enpetits bosquets, de 5 a 15 espèci-mens, normalment en disposicióallargada formant una mena de cor-dons que delimitin espais, agrupa-cions simples, de 2 a 5 espècimenso bé arbres solitaris. Aigües amunt del barri de la Rasa esproposa de plantar un bosc en gale-ria conformat bàsicament de Plàtans(Platanus hispanica) clapejat even-tualment per Roure Martinenc(Quercus humilis), el roure propi deles alzines clares.

S’escull el plàtan per diversosmotius: pel seu volum, a escala deciutat, capaç de passar l’escala d’unanau industrial i que permet formar lacreu de l’arbre a 3- 5 metres perme-tent una gran permeabilitat visual,per la qualitat de la seva ombra fres-ca i lluminosa, per la seva condiciód’arbre de ribera d’acord amb laidentitat del parc, per la seva veloci-tat de creixement i longevitat eleva-da i finalment pel seu baix cost, quepermet de plantar-ne massivament.La densitat de plantació que es pro-posa és elevada, entre 3 i 5 metresentre peus. Un cop aquests arbresatenyin un cert port es podrà estu-diar d’espaiar-los. Els plàtans es plan-taran sempre fora del talús confor-mat per contenir la riera.Respecte a les acàcies ja presents(Robinia pseudoacacia) es respecte,si bé s’haurien d’anar tallant a mesu-ra que els plàtan vagin ocupant elseu espai.

En els àmbits del prat, per limitar lacompetència de les males herbes ifacilitar les operacions de manteni-ment, es preveu la col·locació d’unencoixinament fet amb retall de1,2x1,2x1,2 m de malla antiherbesde 140 g/m2, recoberta amb unespessor mínim 8 cm de restes depoda.

Per a la irrigació d’aquest àmbit ambvocació de parc urbà, es preveu ins-tal·lar un reg d’establiment i manteni-ment, de reg per goteig. Donada laproximitat del freàtic i l’elevada poro-

sitat del sòl, la millor solució semblaser la de fer regs espaiats i en pro-funditat, per forçar les arrels a buscarl’aigua en profunditat.

FontsEs preveu la instal·lació de dos fonts,una vinculada al camp de bàsquet il’altre a la plaçeta situada a l’extremnord del barri de la Rasa.

Enllumenat Es proposa dos tipus de lluminària,un bàcul de 4.3 m vinculat a la viali-tat i àmbit d’ús, d’escala petita i mit-jana tipus jocs infantils, zones arbra-des.... i un bàcul alt, 10-15m, ambprojectors per a les esplanades.

Atès que es tracta d’un projecte line-al i estret en diversos trams, i que elsbàculs són dels pocs elements tridi-mensionals del parc, es dóna moltaimportància a l’elecció dels models,per tal de contribuir a una lecturaunitària de tot l’àmbit intervingut. Atal efecte s’escullen models amb unaidentitat marcada, diferent a la delscarrers circumdants per contrastar iposar en valor el parc i la continuïtatde la riera.

Es proposa la utilització d’una únicalluminària baixa per a la vialitat, zonade jocs, etc. Aquest model, que hauràde ser el mateix a tot el traçat de lariera, permet una certa il·luminació deles copes dels arbres, alhora que téuna identitat prou contrastada.

Complementàriament, per a lail·luminació de l’esplanada es propo-sa la col·locació d’un fanal més altamb diferents projectors de projec-ció parabòlica tipus que permetenpercebre la dimensió total del parc.

El passat 29 de novembre els alcal-des de Sant Julià de Ramis i Medinyài Sarrià de Ter van signar el conveniper a la construcció de la primerapassera de la Rasa i es va fer unapresentació del projecte al localsocial de la Rasa. Amb la passera esmillorarà la comunicació entre elsdos pobles i es dignificarà i recupe-rarà un espai; la riera de la Rasa dei-xarà de ser el darrera dels blocs depisos per ser façana, guanyant prota-gonisme, guanyant un espai verd pera un ús públic.

~ a

junt

amen

t

PdS 59

20 ~

opinió~

PdS 59

21

A vegades només la simple lectu-ra d’unes ratlles de bona literatura,en prosa o en vers, tant se val, etfa despertar records i sensacionsinexplicables que et traslladenmés enllà de la crua realitat. Tot iaixí, per la pròpia salut mental i elsinteressos més materials de la rea-litat quotidiana has de sobreeixird’aquest núvol on estàs immers sino vols ser arrossegat per aquestabonança que et dóna el text. Avegades, però, és el mateix textque només amb una sola referèn-cia a un mot determinat és el queet descavalca d’aquest èxtasi.Això és el que m’ha passat fa unsmoments llegint un delsexcel·lents articles de QuimCurbet -una ploma que sovintaconsegueix despertar en mi algu-nes d’aquestes sensacions a quèm’he referit-, ja que ell diu en elseu article Sarrià és un pobleindustriós que va viure d’esquenaal riu que li dóna nom. No sé sisóc massa sensible a les parauleso si simplement la conjugació delsverbs m’afecta desmesuradament,però el temps del verb “viure”, uti-litzant el passat perfet “va viure”,va aconseguir despenjar-me de lavisió idíl·lica a què m’instal·lava eltext.

Efectivament, Sarrià de Ter vaviure, i encara viu d’esquena al riu que li dóna nom,però malauradament, també viu d’esquena a les rieresque, tot i no donar-nos nom, ens donen vida. Tots pen-sem de seguida en la riera de Xuncla, en el torrent deCan Guilana i, per què no, en el rec de la Rasa.

Només cal veure com s’ha anat construint el nostrepoble al llarg de la història, per entendre que els rius iles rieres no ens han interessat més que per aprofitar-nos de l’aigua que ens porten: molins fariners al vol-tant de la riera per poder fer anar el rendible molí del’època; hortes a les lleres del riu i rieres per poderregar amb el mínim cost; aprofitament de l’aigua per a

la producció d’energia i per a les indústries papereres;i fins i tot, aprofitant el seu cabal per utilitzar-lo de cla-veguera, abocant-hi els sucs sobrers i les pròpies dei-xalles no aptes per adob.

Celebrem que els nostres avantpassats tinguessin lasana visió d’aprofitar les aigües circumdants per crearfeina i donar vida a Sarrià. Gràcies a ells ara som elque som i podem presumir de la nostra història i deles nostres capacitats emprenedora i d’acolliment apersones que, com nosaltres, volen compartir lamateixa feina i cultura.En efecte, hem sabut aprofitar-nos de les aigües que

Sarrià, d’esquenes al riu

Lluís Aymerich i ViñalsPortaveu del grup municipal de CiU

El riu Ter, al seu pas per la resclosa de can Vinyals.

Foto Joan Vila

ens porten el riu i les rieres, però amb l’evolució i elpas del temps ens hem de plantejar si no en fem un gramassa. Al riu li robem, més o menys neta, tota l’aiguaque ens convé i després de gastar-la sense miraments,llevat les obligatòries actuacions per depurar-la, li tor-nem la sobrera a vegades bruta amb tota mena de dei-xalles. Això és viure d’esquenes al riu? Jo diria més,això és viure amb total menyspreu a aquell que ensdóna el nom i la vida, el Ter. Ja és hora que tinguem al riu i a les rieres el respectei l’atenció que es mereixen. És just i legítim que aprofi-tem l’aigua que a través dels rius i les rieres ens ofereixla natura, però també ho és que tinguem cura de nomalbaratar-la ni contaminar-la. Més encara, no n’hi haprou de tractar amb respecte aquest do natural, l’indi-vidu de l’espècie humana, com a ésser superior de lacreació, té l’obligació de retre homenatge a tots aquellsaltres elements dels quals se serveix, però aquestmateix acte d’homenatge és també un aprofitar-se delmateix element natural. No és retre homenatge als riusi a les rieres i també un plaer formidable, la seva sim-ple contemplació visual i auditiva? En poques paraules,no hem d’aprofitar-nos només del contingut del riu,sinó també del continent.

Els veïns i veïnes de Sarrià de Ter hem de saber trobaraquest just equilibri entre l’aprofitament de les nostresaigües, el respecte al medi i el gaudi personal de tan-tes sensacions que ens ofereixen les lleres del nostreriu i rieres. La manera de fer i viure dels sarrianencs hoés amb un gran oblit als rius. Vegem-ne sinó algunsexemples... Tota la construcció d’habitatges s’ha fetamb façana oposada al riu; llevat el frustrant abandódel passeig del riu, cap més altra actuació s’ha fet pergaudir-ne; totes les vores del riu i les rieres estan sem-pre brutes i deixades; algunes de les fonts existents enel llit de les rieres estan abandonades o s’han assecatdefinitivament; els responsables municipals mai hanemprès la construcció del camí o via verda al voral del

riu Ter, malgrat haver-se aprovat oficialment i unànime-ment.

Cal reconèixer que en alguns aspectes (construcció decares al riu) no es diferencia gaire a la de moltes altrespoblacions riberenques, però sí en alguns aspectescom és el d’aprofitar les ribes per fer-ne autènticsespais d’esbarjo, amb la recuperació i condicionamentde les fonts, la construcció de vies verdes per a via-nants i ciclistes, l’organització d’activitats lúdiques enels espais riberencs, etc.

Penso que el fet de viure d’esquena al riu, referint-se aSarrià, és més encertat fer-ho utilitzant el present queno pas el passat com ho feia Quim Curbet en el seuescrit. Recordant els meus anys d’infantesa a Sarrià emvénen a la memòria aquelles banyades que els vailetsde l’època fèiem a la resclosa de Can Mitjans, tot i elreny dels nostres pares per la seva perillositat; les bai-xades al riu per recollir “rierencs”; aquelles excursionsdominicals per banyar-nos i berenar a la resclosa deCan Camós; les berenades, “enxubades” i FestesMajors a la font de Can Nadal; les dones baixant al riui a la riera per fer la bugada;...

Així doncs, crec que ara Sarrià viu més que mai d’es-quena al riu, i per la nostra pròpia salut social i gaudipersonal cal que recuperem la postura de cara al riu.És fàcil mirar-nos el riu Ter de cara; només cal adonar-nos que cadascú, des de casa seva (visqui on visqui deSarrià) sempre tindrà el riu Ter a sol ixent. Viure decares al riu ha de ser un exercici de la pròpia voluntatdels sarrianencs, però sobretot, aquesta voluntat s’hade manifestar en la voluntat política dels nostres gover-nants, dedicant tots els esforços necessaris per fer delnostre riu i rieres uns espais agradables que ens facinsentir la necessitat d’admirar-los. Aquest serà el meres-cut homenatge a aquests espais naturals de la creació.

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

~ o

pini

ó

PdS 59

22

~

opinió~

PdS 59

23

Els pobles, gairebé com tot, can-vien. Creixen, es transformen i fins itot es reinventen. És una mutacióconstant, potser tan natural com lallei que fa que els arbres perdin lesseves fulles a la tardor i les recupe-rin a la primavera. Aquesta és unaqüestió elemental. Sarrià de Tertambé ha anat canviant al llarg de laseva història, del contrari encaraseríem un poble de tartanes, bas-ters i camins de terra. Hem evolu-cionat. Ara bé, el que fa especial lasituació actual és la magnitud isobretot la velocitat amb què s’hanproduït els canvis darrers anys.

Les coses s’han transformat, la fiso-nomia sarrianenca també. Elsdarrers cinc anys s’han construïtmés de quatre-cents habitatgesnous. I el futur immediat no seràmassa diferent. La urbanització delCamp dels Socs, sumada a la de laCobega suposaran uns 850 habitat-ges més. Amb tot, no només enshem de remetre a les transforma-cions en el paisatge comú, sinó (iaixò és el més determinant) a l’estilde vida del poble. No en va estemparlant de 2.300 veïns i veïnes mésa Sarrià de Ter. En definitiva, cami-nem cap als 7.000 habitants. Uncreixement d’aquest estil no l’haví-em viscut mai a la nostra històriacom a municipi.

Ja sabem tots que la proximitat ambla ciutat, d’una banda, i la tendènciageneralitzada de creixement, del’altra, fan de Sarrià de Ter un espaiprou llaminer per a la construcció.De manera similar a altres municipisde l’entorn de la ciutat, que tambéhan viscut expansions importants.Ara bé, a nosaltres ens toca pensaren el nostre àmbit d’actuació, en elnostre petit territori. Perquè aquí noens podem escudar en allò queaixò és un pecat de molts. Perquè lanostra responsabilitat passa peraquests terrenys entre Girona i SantJulià. I el que passi més enllà delsnostres termes ens afecta i hi hemde poder dir quelcom, però la nos-tra feina és aquí. A Sarrià de Ter.

Un poble que canvia. I els canviscomporten incertesa. Estem en unmoment en què ens hem de definir.O dit d’una altra manera, estemdavant d’una cruïlla i hem de deci-dir cap on anem. El creixementesmentat té moltes repercussions.Entre d’altres, el pas d’un municipipetit (de menys de 5.000 habitants)a un dels mitjans. De la pubertat a lamaduresa. O gairebé. En tot cas, elcert és que els organismes (i elpoble és un organisme viu) quanevolucionen poden patir crisis decreixement. Quina seria la nostracrisi de creixement? Doncs estàclar: perdre els valors de ser unpoble i que hem anat conservantfins avui. És a dir, si no prestemprou atenció a les transformacions

que estem vivint o encara més, sidecidim erròniament sobre el nos-tre futur, és ben segur que la nostracohesió i la nostra identitat se’n res-sentiran.

I dic tot això, i insisteixo, perquèestic convençut que aquest serà elprincipal repte de Sarrià de Ter perals propers anys. Està clar que enstocarà posar els instruments neces-saris i tots els esforços imaginablesper garantir que les operacionsurbanístiques no ens acabin desfi-gurant radicalment el nostre modelde vida. Aquesta serà la gran apos-ta nostra. Aquesta serà la principaltasca a l’agenda de l’ajuntament enels propers anys. I això no és un dis-curs ni un posat. És una realitat, quea ningú se li escapa. Més de 2.300veïns i veïnes nous, per un poblecom el nostre, és (es miri per on esmiri) un sotrac important. El totxoens canvia el paisatge i aquesta noés només una qüestió estètica, sinóque té repercussions socials mésque evidents.

Davant d’això tenim dues opcions:una, mirar enrere i criticar algunesdecisions preses (no volem quesigui el nostre estil) i dos, mirarendavant. És aquesta segona, lareferència al futur, la que ens inte-ressa més. Perquè al cap i a la fi,com hem dit, el que ens tocarà elspropers anys és gestionar aquestcreixement. Hem tingut sempre l’a-menaça de perdre la personalitat.

La (re)construcció col·lectivaRoger Torrent i Ramió Regidor i alcaldable d’ERC esquerra@sarriadeter.cat

Fotos: Quim Llunell

Roger Torrent, alcaldable d’ERC a Sarrià de Ter i Pere Bosch,alcalde de Banyoles, durant l’acte de presentació del candidat.

~ o

pini

ó

PdS 59

24

De convertir-nos en unbarri dormitori de la ciu-tat de Girona. L’annexiólegal no ho va aconse-guir. Hem de procurarque ara tampoc es con-solidi amb l’extensió dela taca urbana.

I en aquest sentit, nopodem defugir la res-ponsabilitat que enspertoca. No només per-què són les decisions del’ajuntament les que es tra-dueixen en expansió urbana, sinóperquè també li tocarà al consistoridur a terme les accions necessàriesper poder pair bé aquests canvis. Sesol dir que les institucions van sem-pre a remolc de la societat. Doncsbé, ens hem d’avançar.

Des del meu punt de vista, relacionatamb aquest plantejament, el que endiem la gestió del creixement, els ciu-tadans desitgen fonamentalmentdues coses: que els seus represen-tants gestionin eficaçment el dia adia; i que tinguin la capacitat de tenir

un projecte de futur per al poble. Ditd’una altra manera, els veïns volemque qui ocupi el govern del municipisigui capaç de treballar perquè elsserveis més elementals funcioninamb l’eficiència i la seguretatnecessàries i alhora tingui la capaci-tat de mirar més enllà i planificar elssegüents anys. Feina i discurs, gestiói lideratge. Aquesta és la formula quebusquem i que cada vegada seràmés important. Perquè no ens engan-yem, la que ve no serà una legislatu-ra per perdre el temps. No serà unalegislatura per decidir el color dels

bancs ni per veure si plan-tem un altre arbre. No. Lapropera legislatura hau-rem de decidir cap onvolem tirar.

I estic convençut que hosabrem fer. Sóc molt opti-mista. Perquè el poble deSarrià sempre ha sabuttriar el seu futur. Sempreha estat capaç de garbe-llar i escollir el millor ajun-tament possible. I és que

com molt bé se sol dir, hiestic molt d’acord, en un poble el queens interessa són les persones. Elshomes i les dones que millor encar-naven el present i el futur del munici-pi. Sempre he pensat que el poble hafuncionat a fornades. No pas aembranzides, ni a cops, sinó pergeneracions. En cada moment hi hahagut una generació amb la capacitati la voluntat de marcar el full de rutade Sarrià. Ara també. Estic segur quesabrem trobar l’equilibri i sobretot lespersones que encararan amb mésil·lusió, visió i garanties el futur deSarrià de Ter.

Oh! PaperPapereria i Ofimàtica

Complements i màquines d’oficinaMaterial d’arxiuMaterial de dibuixMaterial d’escriptura i correccióMaterial d’informàticaMaterial escolarPapers i manipulatsArticles i objectes de regalLlaminadures

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TERTelèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83a/e: ohpaper@wanadoo.es

~

Roger Torrent, Pere Bosch i Jaume Sitjà

Un nou equip per governar Sarrià de Ter.

Aquest 2007, a les properes eleccionsmunicipals, els socialistes presentem unequip renovat, amb experiència de treballa l’Ajuntament i, sobretot, amb experiènciade treball i compromís a Sarrià de Ter, a lesentitats. Perquè aquesta és la característicaque ens defineix: primer, el poble; després,la política, mai al revés. Perquè aquesta ésla nostra veritable escola: el treball i elcompromís amb els altres a través de lanostra feina al món associatiu. El nostrecompromís polític emana del nostre com-promís amb les entitats. Ha estat, en totsnosaltres, també en mi mateix, el treball ales entitats el que ha generat l’assumpciód’un compromís polític. Primer, el poble;després, la política.

L’any 1979 es van celebrar les primereseleccions municipals des del restablimentde la democràcia; aquell any, ja ho sabem,Sarrià de Ter estava agregat encara aGirona. Aleshores es va constituir elConsell Municipal de Sarrià de Ter, presiditinicialment per Just M. Casero, que eraregidor de l’Ajuntament de Girona, fins a laseva prematura mort, l’any 1981, i perJoaquim Rodríguez des d’aleshores fins al’any 1983. Aquella primera etapa dedemocràcia municipal a Sarrià de Ter vaservir per gestar la segregació, recuperantla independència, d’aquesta manera, l’any1983.L’any 1983 en Jordi Cañigueral va serescollit alcalde del primer Ajuntamentdemocràtic i independent de Sarrià de Ter,i va ser reelegit l’any 1987, fins al 1991.Durant aquest període de 8 anys Sarrià de

Roger Casero Gumbauprimer tinent d’alcalde

i candidat a l’alcaldia del PSChttp://rogercasero.municipals2007.cat

opìnió~

PdS 59

25

“Sóc inconformista. Em molesten de sempreles mitges actituds, les persones que fan com

els camaleons: adaptar-se a totes les situacions. (...) Però sóc un partidari

incondicional del diàleg. No sóc tancat.Acullo immediatament les persones, fins les

que em causen una primera impressió desfavorable. Dels prejudicis concrets sobrealgú, en faig cas omís. Però si algú predica

molt, li exigeixo molt. Els xerraires per instint,em revolten molt. (...) M'agrada que la gentsigui sincera, humil, que sàpiga treballar i

col·laborar amb altres.”

Just M. Casero. Manuscrit inèdit publicat a la Biografia“Memòria de Just. Just Manuel Casero (1946-1981)”.

Jaume Guillamet. Edicions 62. 1999.

Ter va recuperar la seva identitat i va iniciar-se la important tasca de dotarde serveis el municipi, una etapa de posada al dia, de recuperar el tempsperdut, no només per la dictadura, també per l’agregació amb Girona.

L’any 1991 en Josep Turbau recull el testimoni d’Alcalde d’en JordiCañigueral, en una etapa que finalitza l’any 2005. Els diferents equips d’enJosep Turbau, amb ell al capdavant, modernitzen el poble, l’administraciómunicipal, ordenen urbanísticament els barris i doten el poble de nousserveis públics; Josep Turbau també indica el camí vers la defensa de laidentitat, del territori i d’un model de poble amb un urbanisme integrador,compacte, precursor de serveis i amb espais lliures. L’etapa iniciada l’any

Primer, elpoble; després,

la política.

Roger Casero al Mercat de Sarrià de Ter.

1991 per en Josep Turbau la culmina el nostre actual Alcalde,Nicolás Pichardo, a partir de l’any 2005, donant un importantimpuls als serveis públics.Des de l’any 1979 fins a l’actualitat hi ha hagut una continuïtatdels equips de govern municipals, amb un mateix fil conductorque uneix en Joaquim Rodríguez, en Jordi Cañigueral, en JosepTurbau i en Nicolás Pichardo: el treball i el compromís amb Sarriàde Ter i la seva gent.

Els socialistes de Sarrià de Ter hem sabut trobar, en cada moment,el relleu generacional dels alcaldes i regidors; sempre hi ha hagutuna continuïtat de persones que, eleccions rere eleccions, hananat creant ponts entre les diferents etapes: en Jordi Cañigueralja havia format part del mateix Consell Municipal abans de seralcalde, en Josep Turbau va formar part de l’equip d’en Jordiabans de ser alcalde i en Nicolás Pichardo va format part de l’e-quip d’en Josep Turbau abans de ser alcalde. Jo he format part del’equip d’en Josep Turbau i, ara, d’en Nicolás Pichardo. Aquesta continuïtat també s’ha produït amb els regidors, on per-sones com en Dani Cañigueral, en Robert Creixans i en JoaquimMassegú han estat regidors amb alcaldes diferents.

Presentant-me com a alcaldable em sento hereu dels alcaldes deSarrià de Ter i ells, tots ells, m’acompanyen i em donen suport. Éstot un honor i un luxe que en Joaquim Rodríguez, en JordiCañigueral, en Josep Turbau i en Nicolás Pichardo ens donin, emdonin, tot el seu suport.Em presento a les properes eleccions encapçalant un equipexcel·lent, un equip de persones compromeses i treballadores; unequip divers però compacte, un equip jove i experimentat, unequip capacitat per governar Sarrià de Ter amb eficiència, ambproximitat, amb rigorositat. Estem creant un equip per seguir governant Sarrià de Ter, unequip de persones compromeses amb el poble, amb experiènciade treball en diferents entitats, un equip disposat, com jo mateix,a donar a Sarrià de Ter temps, treball, compromís i energies. Sompersones que no ens movem per interessos polítics, sinó perso-

~ o

pini

ó

PdS 59

26

nes que ens movem, ens mullem i treballem per alpoble, persones que més enllà de comprome-tre’ns amb unes sigles, ens comprometem ambSarrià de Ter. Primer, el poble; després, la política.

No som una colla, una llista de gent; som un grupde persones que treballem en equip, un grup for-mat per regidors que, com jo, vam iniciar la nostrafeina a l’Ajuntament l’any 2003 i també format perpersones que es comprometen a seguir treballantper Sarrià de Ter, ara des de l’Ajuntament, a partirdel 2007.El nostre projecte, per tant, no és un projecte per-sonal: el nostre és un projecte compartit i com-promès amb Sarrià de Ter. El nostre és un projec-te polític consolidat, amb una àmplia i llarga tra-jectòria i experiència de govern a Sarrià de Ter,però sobretot és un projecte de futur. Som el relleud’en Nicolás Pichardo, d’en Josep Turbau, d’enJordi Cañigueral i en Joaquim Rodríguez.

Entenc la política com un servei, una contribució iun lliurament vers els altres, vers vosaltres.L’entenc de la mateixa manera que he entès elmeu paper dins el món educatiu, com a educadorsocial treballant amb infants i adolescents i ambpersones amb disminució, i associatiu, treballanten entitats de joves, culturals, de foment de lapau...: el compromís, el treball i la dedicació perajudar a fer una societat més justa, més digna, méshumana.

Ens presentem a les properes eleccions, em pre-sento com a alcaldable, amb un compromís: trans-formar el present, el nostre present per un futur, unSarrià de Ter millor. ~

Els alcaldes de la democràcia de Sarriàde Ter: Jordi Cañigueral, JoaquimRodríguez, Nicolás Pichardo i JosepTurbau acompanyats per Roger Casero.

Reunió de treball d'algun dels membres del nou equip de Roger Casero.

Foto

graf

ies A

gust

ín Ja

ime

opinió~

27

L’article de Ramon Riera sobre el Sarrià de l’època repu-blicana aparegut en el número 57 d’aquesta revistamostra un curiós plànol del municipi a l’any 1937. S’hipot distinguir amb claredat l’alineació filiforme d’edifica-cions que conformaven el traçat del carrer Major.L’actual carrer Firal només s´hi endevina i el relatiu teixitde carrers i places de Sarrià de Baix encara no existeix.Al pla hi destaca el mas de l’Horta i Can Lladó, a peu del’antiga carretera; i a Sarrià de Dalt s’hi marquen unasèrie de masies més o menys disperses. I prou. Des delcarrer Major fins a les masies de Dalt, camps i camps. Elpanorama d’aleshores era essencialent rural, agrícola iels que no l’hem aconseguit ens hem d’imaginar un pai-satge endreçat i productiu. Els sarrianencs d’aquellsanys vivien dels conreus, dels camps de cereals i farrat-ges, d’hortes i boscos que s’extenien per la gran partdel terme municipal, del comerç, del transport i enmenor mesura de la incipient manufactura industrial delpaper en el propi poble o del ciment o els rajols als vol-tants. Poca cosa a veure amb l’actualitat.

Anys després la indústria, arrelada amb força, s’haviaconsolidat i darrera d’ella el canvi social i urbanístic dei-xava sentir els seus efectes. Sarrià de Dalt s’havia poblatde casetes blanques per als treballadors de la paperera.Més endavant sorgien els blocs de pisos al pla de laRasa i al pla de l’Horta que donaven acollida a moltapoblació (autòctona i vinguda de fora) a qui la propiaindústria del poble donava feina. Eren els anys del sec-tor paperer. La xemeneia de la fàbrica Torras treia fum,el poble feia pudor de coll bullida, el nombre d’habitantscreixia i creixia i unes autopistes i autovies, projectadesi passades a tinta a molts quilòmetres d’aquí acabavende dibuixar un paisatge que ja res tenia a veure amb elde trenta anys abans d’aquell moment. El plànol de l’è-poca republicana ja era poc fidel amb el d’aquell Sarriàtan gris, dens, vaporosament industrial.

Ara, en ple segle XXI, el paisatge ha tornat a mutar. Decamps ja en queden menys que mai. L’activitat agràriaés només testimonial. L’activitat industrial s’ha recon-duït: el sector paperer encara té un pes molt elevat,però Sarrià ja no s’identifica amb el fum i la contamina-ció. Indústries de diferents sectors que hi havia anysendarrera han marxat, o han plegat, o han desaparegut.El sector comercial manté un dinamisme notable: enuna determinada zona hi ha una elevada concentraciód’establiments dedicats a la venda de mobles que ésreferent per a tota l’àrea (posem-hi metropolitana) deGirona. Invariablement, els enginyers a l’hora de fercórrer els tiralínies segueixen tenint Sarrià en el punt demira. L’espai aeri està cada vegada més concorregutd’avions que volen cap a Vilobí, les autopistes s’eixam-plaran, passarà un tren d’alta velocitat i qui sap quèmés. Si primer el paisatge era agrícola i després fouindustrial, ara es pot dir que el paisatge és immobiliari.La pressió urbanística reconverteix els camps encarrers, edificis i places i tot s’acaba construint. És unpaisatge d’estructures de formigó, de grues i de teula-des que es van cobrint. És el paisatge del totxo, homo-geni aquí i a tot arreu del país. Els darrers anys, la feso-mia del poble ha evolucionat des d’aquell Sarrià indus-

triós, fabril i pudent que tothom coneixia només de tra-vessar-lo per l’autovia a “tota llet”, a un Sarrià molt mésamable, residencial, urbanitzat. Han emergit barris nous,han crescut edificis d’habitatges del no-res, ha vingut aviure-hi gent de fora i més que en vindrà.

Si per arribar fins aquest punt hem partit d’un plànol del37, anirà bé tornar a recórrer a la Història, encara quesigui recent, per veure que el despoblament industrialha estat un degoter continuat, seguit i imparable. Sensevoluntat de ser exhaustiu i amb l’esperit de l’espectadorque veu caure indústries podem citar-ne exemples sig-nificatius. Situem-nos a l’entrada de Sarrià venint deGirona per la carretera nacional i anem baixant :

La fàbrica Cleval (Industrias Metalúrgicas Cleval SL) fouuna referència en la fabricació de peces mecàniques icomponents per a automoció. Va ser creada l’any 1948i va assolir un cert volum exportador. Disposava d’unbon contingent de llocs de treball. Després de moltsanys tancada, l’edifici ha anat a terra darrerament, i elsolar resultant resta en espera d’algun altre destí.

Més avall, on ara hi trobem un llampant magatzem demobles, hi haviat tingut la seu ALFRISA (AlmacenesFrigoríficos SA), escorxador de bestiar boví i porcí. Vaarribar a ser una de les plantes de sacrifici de bestiar iespecejament més destacades de la comarca, en unsmoments en que la demarcació de Girona era capda-vantera en el sector carni a nivell estatal. Disposava declients per tota la península i constava com una firmaavançada en qüestions tècniques i frigorífiques. Donava

Gana per demà?

Josep M. Sansalvador i Provensaljsansalvador@sarriadeter.cat

feina a gran nombre de productors i administratius idesprés de greus problemes financers durant els anys80, el negoci va tancar. L’edifici ha canviat d’ús i ha aco-llit diferents denominacions comercials del sector delmoble i de la llar.

Si seguim per l’autovia, a la mateixa ma hi trobaríem laplanta envasadora de COBEGA, concessionari de Coca-Cola. És la que més recentement s’ha enderrocat : elsolar resultant es destina a la construcció d’habitatges i ésuna mostra més de la pèrdua de posicions en el sectorindustrial a Sarrià. Per als de la meva generació, la plantade COBEGA era una referència sovint utilizada per lesescoles –s’hi anava de visita- com a model d’organitzaciófabril i com a paradigma de la modernitat alimentària.(També relacionant la Coca-Cola amb l’àmbit escolar,recordeu els concursos de redacció que la marca pro-movia anualment, durant els anys 70 …?)

Travessant l’autovia i anant a la zona paperera, encara s’hidesplega moltíssima activitat, però la famosa xemeneia dela fàbrica Torras ja fa anys que és a terra. L’activitat segueixa bon ritme i l’època en que la informació sobre l’empre-sa presidia les planes dels diaris salmó (KIO, de la Rosa …)també ha passat a la història. La paperera de Sarrià perantonomàsia disfruta de bona salut, però en aquelles difí-cils temporades, molt probablement el futur no es veiagens clar , i segur que algunes dotzenes de llocs de treballvan desaparèixer, en forma de jubilacions avançades obaixes incentivades, o sota la forma que fos…

Un altre representant del sector paperer, Manipulados delTer, abandonarà properament les seves instal·lacions aSarrià per traslladar-se a un nou emplaçament, segura-ment que amb condicions industrials més propícies.Sembla que els llocs de treball es mantindran, però el quesí que sembla una realitat és que a la nòmina d’indústriesa Sarrià hi haurà una nova baixa.

Els gironins que als anys setanta vam descobrir el món del’skateboard (i permeteu que segueixi tirant l’ham als dela meva quinta, però ja anem tenint una edat i un pas-sat…) és possible que tinguem presents encara aquellspatins de la casa MAES (Manufactures Esparraguera)fixats a la memòria. Eren dels resultats més reexits de laindústria nacional, i aconseguien fer-nos baixar per laRambla amb el pensament posat en el Trocadéro deParis o en els desnivells californians, tan llunyans. Delmeu record, eren construïts o muntats a Sarrià, en unaaltra indústria del metall també desapareguda, que sesituava al començament de l’Avinguda Josep Flores.

Sembla que les autoritats aposten (aquí i arreu) per unmodel de creixement basat en l’urbanisme residencial i

que el que hauria de ser el creixement econòmic basaten activitat econòmica productiva queda en un termedifuminat. Doctors té l’església i sobradament es deu tenirestudiat i pressupostat l’impacte que té i ha de tenir totaquest creixement en els serveis : ¿no farem pas curtd’escola, de llar d’infants, de serveis sanitaris, de submi-nistraments, de serveis a la gent gran, de seguretat, d’o-ferta de lleure i cultural , i de tantes altres coses …? Hemd’esperar que no, que tots aquests paràmetres podrancréixer equilibradament amb l’augment de població.

Però, si se’m permet la opinió, en aquest model de crei-xement hi veig un punt fosc. No acabo de veure-ho clar.No es pot negar que el creixement urbanístic ha reportata les arques públiques suculents ingressos els darrersanys, però aquesta font recaptadora té un límit. La cons-trucció no pot tendir a l’infinit, per pròpia limitació del sòldisponible i perque semblaria que ha d’arribar unmoment en que la demanda no aconsegueixi absorbirtota l’oferta. Arriba un moment de final d’etapa en que elsingressos per obres noves s’esgoten i, sí, es va recaptantsobre la tinença i propietat dels immobles, però les des-peses, el manteniment i els costos que l’augment depoblació ha ocasionat són considerables. Aquest és untema de gran complexitat, però el model que es va perfi-lant orienta a Sarrià com a una població dormitori. A lallarga, els habitants d’aquest poble hi tindran el domicili,hi aniran a votar, hi aniran a escola, potser a la bibliotecai a cal metge, però treballar ( i comprar, i gastar …) hohauran de fer a fora, a Girona o allà on tinguin la feina, jaque l’avanç de Sarrià cap a la desertització industrial ésun fet.

Fent un petit repàs als llocs de treball que han desapare-gut de Sarrià les darreres dècades, no cal ser cap experten demografia ni en sociologia econòmica per veure quela truita ha girat. En memòria del senyor Martí Ballada,que afirmava (tal com recull Roger Torrent en el seu arti-cle publicat en el número 58) que és necessari crear llocsde treball, per evitar que la gent “només vingui a dormir”,potser seria necessari repensar, tots plegats, el model decreixement que convé. Evidentment que no es pot tornarde cap manera als vapors de col bullida, però sí que seriadesitjable una reserva important de sòl industrial, unesfacilitats a la instal·lació de noves empreses, unes mesu-res per evitar que en marxin més, un aposta decidida perla imaginació i les noves tecnologies, pels vivers denous projectes. En definitiva, per recuperar en la mesu-ra possible aquella vitalitat industrial que, sense carica-turitzar-nos, sempre ens ha estat element distintiu.

Que el que és el pa per avui, no es converteixi engana per demà.

~ o

pini

ó

PdS 59

28

~

El passat dia 26 de novembre es vacelebrar la 1ª Fira Comercial de Sarriàde Ter. Aquesta primera edició vacomptar amb la participació de mésde 40 establiments comercials delmunicipi, així com amb una afluènciade més de mil visitants, a qui es vapoder donar a conèixer la diversitatde comerços que tenim al municipi ila qualitat dels productes que s’hivenen i, sobretot, va ser un espai perapropar els botiguers i els clients. I laveritat, veient el goig que feia elPavelló Municipal, creiem que ho vamaconseguir.

Creiem que no hi ha res més impor-tant a l’hora d’anar a comprar quesentir-se escoltat, que t’aconsellin isaber que hi pots confiar. Tot això hoofereix el comerç de proximitat, queés el que uneix la gent i ens fa sentirpoble.

Quan va néixer la idea de crear la 1ªFira Comercial de Sarrià de Ter, el quevolíem per sobre de tot era demostrarque el comerç és fort. Que hi hamolta gent que dia a dia hi treballa,que passa moltes hores darrera el seutaulell, que som moltes les famíliesque viuen d’aquest esforç, i tiremendavant amb els nostres negocispetits i familiars. Com tothom, cadadia ens llevem, obrim les nostres per-sianes i oferim la nostra professionali-tat, amb la millor cara, perquè els nos-tres clients i amics així ho mereixen.La Fira volia ser un punt de trobada:

Foto

s: Qu

im Ll

unel

l.

entitats~

PdS 59

29

1a firacomercial

Esther PortillaPresidenta de l’Associació de Comerciants deSarrià de Ter

Associació de comerciants de Sarrià de Ter

entre tot el sector, entre els comerciants i els clients, i també entre les boti-gues i els que encara no ens han descobert del tot.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la seva Àrea de Desenvolupament Localva acollir i recolzar des del primer dia aquesta iniciativa de l’Associació deComerciants i va desplegar tots els mitjans possibles per possibilitar queaquesta Fira fos una realitat, des de la coordinació de l’esdeveniment ambl’Agent de Desenvolupament Local, Esther Ferrero, fins a la cessió del PavellóMunicipal d’Esport, equipament logístic i suport econòmic.

Des de la Junta, volem donar les gràcies a tots els que hi heu participat i feli-citar-vos per la feina feta. Sense vosaltres l’èxit no hauria estat possible.Volem agrair també a la Neus Mercader, en Josep Oliveras, en MarcMarqués i en Jordi Paretas, de la Ràdio municipal de Sarrià la seva col·labo-ració. Van estar fantàstic! I evidentment, al Patronat de Pares de Família quevan treballar de valent per fer el dinar a 300 persones, els cantaires de Sarriài el Gegants de Sarrià que ens van fer passar una bona estona.

I finalment el nostre agraïment més important a tots els veïns i veïnes deSarrià que ens han fet costat i que han participat de la nostra Fira. Gràcies al’esforç fet entre tots i esperem tornar-vos a veure el proper any, que inten-tarem millorar allà on hàgim pogut fallar. ~

Més de mil persones s’aproparen al pavelló per passejar, comprar i establir contactes amb elscomerciants en la primera Fira Comercial organitzada per l’Associació de Comerciants i

l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El passat Nadal va tenir lloc elmàgic, conegut i tradicional“Caga TIÓ” del barri del Pla del’Horta. Va tornar la il·lusió denens i nenes per carregar-se deregals després d’haver estat elsdarrers dies donant de menjar altronc més famós de tot el país. Resulta fantàstic reunir tanta mai-nada, mares i pares; observar lesil·lusions de la famílies per desco-brir la sorpresa que el Tió els téreservada. A primera hora predomina en elcap de tots els infants el repàsexhaustiu i benèvol de les accionsque han realitzat durant tot l’any...el resultat és sorprenent: he fetbondat, he fet cas dels pares i hedonat de menjar cada nit al Tió.

Tot seguit, donem un volt pel barriamb tota la mainada per realitzarel preàmbul del Tió, cantar al Tióperquè ens porti un munt deregals. Una vegada hem demanat al Tióque ens porti molts regals, elsnens i nenes van pujar a la tarimaque presideix, com no pot serd’una altra manera, el Sr. Tió. Cada infant, un per un, puja ambuna expectativa concreta i gene-ral, fixada des de fa molt detemps: picar amb el bastó al Tió i,alhora, cantar ben fort la sevacançó. D’aquesta manera, em dei-xarà un munt de regals. Una vega-da es deixa de picar amb el bastói de cantar, s’aixeca la manta queabriga el Tió; és aleshores quan la

plausible espera deixa pas a larauxa i a la materialització d’unade les quimeres nadalenques.Sens dubte, l’esperit del Nadal hapassat per Sarrià de Ter quansents que un impressionat infantdiu: “guaita què m’ha cagat el Tió”. Fem memòria i recordem un petitfragment de la tradicional cançódel Tió que es canta per la comar-ca del Pla de l’Estany:“Tió, tió, caga torró d’aquell tanbo; si no en tens més, cagadiners; si no tens prou fes un pet iremou”. Atenció nens i nenes i públic engeneral, comenceu a assajar perenguany.... i no us oblideu del mésimportant: el Tió us està vigilant,feu bondat!!!

~ e

ntitat

s

PdS 59

30

Tió Pla de l’HortaGemma Simón

Vocal de l’AAVV del Pla de l’Horta

~

Les mares i els pares també van “fer cagar” el tió del Pla de l’Horta.

Foto Agustín Jaime

Cadascú viu el Nadal a la sevamanera. Amb retrobaments i bonspropòsits per a l’any que comença;o bé com una temporada d’accele-rat consumisme; o amb melangia iel record dels qui ja no hi són; iencara amb la innocència del quiés infant…

Per a la gent de la TACA el Nadal éstemps de música. Ja són sis les edi-cions dels concerts de Nadal aSarrià, i tot i que les propostes sóndiferents d’un any a a l’altre, totestenen el mateix propòsit: ser unpunt de trobada entre el públic quepoc a poc es vol fidelitzar enaquests concerts i els i les jovesartistes de l’expressió musical deles comarques gironines.

Enguany vam ambientar-nos ambels primers aires nadalencs el diu-menge 17 de desembre de la màdels Cantaires de Sarrià i el grupSinèrgia de Viladamat, els primersamb nadales catalanes i d’arreu, iels segons amb temes tradicionals ialgun gòspel com a la visita de l’anypassat.

Amb els concerts del 31 de desem-bre i del 7 de gener vam tenir oca-sió de fer un viatge musical a l’altrabanda del món, Atlàntic enllà, aritme de tangos i milongas… unautor va estar present a tots dosconcerts, amb la seva música apas-sionada i evocadora: l’argentí AstorPiazzolla. El reconeixement que téavui Piazzolla, tant entre els entesosdel tango com de la música con-temporània, no ha estat sempreaixí, ja que amb les seves primeresobres va rebre els atacs dels puris-tes que consideraven que les sevesinnovacions rítmiques, harmòni-ques i orquestrals per a les orques-tres argentines pervertien l’esperitde la música nacional argentina: eltango.

Astor Piazzolla, que havia nascut aMar del Plata, una turística població

cultura~

PdS 59

31

Rosa Isern i RomeuProfessora de música i membrede la Junta de TACA

al sud de Buenos Aires, i que havia viscut la seva infantesa a Nova York, varebre les influències de la música francesa en la seva estada a París per for-mar-se al costat de la famosa musicòloga Nadia Boulanger. A París, i vistesles crítiques dels puristes, va pensar deixar el bandoneó –típic instrumentde les orquestres de tango- i dedicar-se a compondre en un estil més clàs-sic, però la mateixa Nadia Boulanger va animar-lo a continuar escrivint peltango, gènere en el qual sempre va manifestar una renovada inspiració. Alsanys seixanta, a través de diverses orquestres, com a compositor, intèrpretdel bandoneó i el piano, i també com a autor d’arranjaments musicals detemes propis i populars, va anar guanyant reconeixement amb obres comAdiós Nonino (dedicada a la memòria del seu pare), el cicle de tangos deles Estaciones Porteñas, o l’opereta María de Buenos Aires.

La primera etapa d’aquest viatge a l’Argentina va ser de la mà d’AnnaRadresa i Laia Amagat, dues artistes gironines que ens van oferir un concertde flauta travessera i piano dividit en tres parts: una clàssica que ens porta-va a finals del s. XIX, amb obres dels francesos Fauré i Satie, una dePiazzola, una part dedicada a la música de pel·lícula, amb temes molt cone-guts, i finalment un repertori de nadales amb la participació del públic.

I la segona etapa del viatge va ser el dia 7 de gener amb el trio de corda(violí i violoncel) i piano format per Núria Abulí, Maria Geli i Ultano Ponsetí,músics procedents de diversos indrets de les comarques gironines i quehan coincidit a ser professors de l’Escola de Música de Banyoles. La prime-ra part va tenir l’elegància clàssica d’una sonata de Georg Friedrich Haendeli d’un Trio de Joseph Haydn, dos autors alemanys, si bé el primer va triom-far en establir-se a Anglaterra, i encara un tercer autor, Felix Mendelssohn,també alemany, i un dels primers autors del Romanticisme musical. Com untobogan en el temps, vam viatjar del llenguatge clàssic del s. XVIII al romàn-tic del s. XIX per aterrar al segle passat altre cop amb Piazzola i dues de lesseves obres més reconegudes: la ja esmentada Adiós Nonino i el VeranoPorteño del cicle de tangos dedicats a les estacions de l’any.

VI cicle de Concerts deNadal a Sarrià de Ter

Un petit viatge amb Astor Piazzolla

El trio de corda i piano, amb Núria Abulí, Maria Geli, i Ultano Ponsetí.

Foto Taca

Es va interpretar al concert del dia 31 una suite de tres obres dePiazzolla que no tenien un títol conjunt, però que em van meravellarper la seva inspiració. Podia imaginar-me a Jeanne i Paul, els protago-nistes del primer tema, com s’acomiadaven sense voler-ho, per unamor que no podia ser, sota els teulats d’una gran ciutat que tantpodia ser París com Buenos Aires… Però es donaven una última –openúltima- oportunitat desesperada, a El penúltimo… i fracassavenaltre cop, per la gelosia irrefrenable d’un i la inseguretat depressiva del’altra, i un dels dos, potser ell, potser ella, agafava les quatre cosesque tenia a les golfes que compartien, les ficava dins una maleta decartró i s’acomiadava de la ciutat i del seu amor impossible a laMilonga sin palabras. Els versos de Mario Benedetti, que ja em per-donarà perquè és uruguaià i no argentí, tenien aquesta música, i ambaquests versos i la música apassionada de Piazzolla us deixo, desitjant-vos un any ple de bona música…

~ c

ultu

ra

PdS 59

32

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

“Para mí que el muchacho está diciendolo que se dice a veces en el Jardínbotánico

vos lo dijistenuestro amorfue desde siempre un niño muertosólo de ratos parecía que iba a vivirque iba a vencernospero los dos fuimos tan fuertesque lo dejamos sin su sangresin su futurosin su cieloun niño muertosólo esomaravilloso y condenadoquizá tuviera una sonrisacomo la tuyadulce y hondaquizá tuviera un alma tristecomo mi almapoca cosaquizá aprendiera con el tiempoa desplegarsea usar el mundo…” ~

Concert dels Cantaires de Sarrià al teatreCCP Mn.Domingo Casanellas.

Foto

Taca

Quan en els territoris del’occident medieval eren

escasses les persones quesabien llegir i escriure, a laXina del segle IX, l’escriptu-ra i la lectura eren activitats

corrents entre la classearistocràtica. En el nostre

món, eren molts els aristò-crates, reis i barons que nosabien ni escriure ni llegir.Pensem que Carlemany

(768-814), l’emperador méspoderós de l’Europa occi-dental, no sabia ni llegir, niescriure. A l’imperi d’orient,

sembla ser que un segleabans de Crist, hom ja uti-

litzava el paper com asuport per escriure i les dones que vivien a lacort imperial del segle IX sabien llegir, recitari escriure. La novel·la de Genji és un clàssic

de la cultura xinesa de tots els temps i l’orien-talista anglès Arthur David Waley consideravaque Genji, el príncep resplendent era la pri-

mera novel·la que s’havia escrit al món.

Es tracta d’una extensa novel·la escrita per una dona,Murasaki Shikibu, que explica els entrellats de la cortimperial xinesa a partir de la data del mil·lenni. Sobretottrobarem a la novel·la de Genji gran quantitat de tribula-cions amoroses del príncep resplendent. El llibre, con-cebut com un extens relat, havia de servir d’exempleper al capteniment cortès de les dones, i va ser utilitzatcom un llibre de capçalera exemplar per a les dones. Elllibre s’inicia a manera de conte...: “A la cort d’un empe-rador (no direm quin ni els anys del seu regnat), hi haviauna dama a la cort que...”; Genji, el príncep resplendents’encapçala amb el formulisme literari típic i tòpic de lamorfologia dels contes: ...Hi havia una vegada unadama de la cort...; una dama que en iniciar-se el relat,encara no ostenta la màxima categoria de palau i que,exposada a gelosies i males voluntats, aspira al màximrang de la cort del mikado (l’emperador). Òbviamentestem davant un desenvolupament argumental en elqual la societat de castes i classes dintre el mateix àmbitaristocràtic de la societat xinesa és ben palmari, com hovan ser les societats gregues que descriu el poetaHomer dos mil anys a. C. a La Ilíada o L’Odissea.

Per assolir una bona lectura deGenji, el príncep resplendent ientendre el laberint d’anades ivingudes que desenvolupen lagran quantitat de personatgesque apareixen en aquest relat,convé deixar volar la imaginació.Està clar, nosaltres lectors proce-dim d’un cultura profundamentoccidentalitzada, de manera queimaginar-nos costums, formesd’entendre el món, maneres deviure a l’imperi del sol naixent defa mil anys, se’ns pot fer difícil;allò més aconsellable és, doncs,que ens imaginem les situacionsa l’interior dels grans palaus defusta enmig dels elegants boscosi jardins de paulònies de la Xinaimperial, on les dames de cortsovint juguen al go i xafardegen.

El relat s’inicia amb la mort de laprincesa consort i la consegüent orfenesa del jovenetGenji, fill de l’emperador, amb la qual cosa, enmig delcompungiment general, l’emperador haurà d’escollir unaaltra princesa que pugui estar a l’alçada i al seu costat.No obstant aquest inici, un dels denominadors comunsde tot el llibre és la poesia. L’escriptura, a l’època impe-rial, era un signe de distinció, de bona educació i de refi-nament, a més d’una forma de comunicació subtil, trans-missora del secretisme que tot ho envaïa entre els mem-bres de la cort. Com es podrà comprovar, la transmissióde cartes amb missatges secrets esdevé freqüent en elrelat. Per tant, el llibre és ple de petits fragments de poe-sia, talment que l’aroma de les glicines dels jardins,donen a la narració un caire pregonament estètic, pro-fundament psicològic i interessant, molt pel damunt deles argumentacions i la visió del món i les coses que homtenia, posem per cas a Europa en l’època postcarolíngia.Mentrestant, l’emperador, pendent durant massa tempsdel record de l’enamorament de la princesa difunta, a laqual havia plorat en gran manera, accedeix a les preten-sions de la princesa Futjisubo d’esdevenir primera damadel palau imperial. Al mateix temps, el jove príncep,Genji, havia de preparar-se per esdevenir mikado: “-Araque els rulls de la infància han estat desfets, i ja és unhome, ¿convé que lliguem un vincle de llarga durada perl’esdevenidor? Genji ha de preparar-se per la comesa,però bé que li cal prendre muller, malgrat tot cap de lesdames de la cort resplendeix en bellesa com Futjisubo,la princesa que li fa de mare. Queda clar, doncs, queGenji s’enamora bojament (però en secret!) de la sevamadrastra, “encarnació de la bellesa suprema”, la qualno és feliç al cantó de l’emperador.

cultura~

PdS 59

33

Una novel·la de l’imperi del sol naixent

Josep Brugada

MURASAKI SHIKIBULLaa nnoovveell··llaa ddee GGeennjjii,, eell pprríínncceepp rreesspplleennddeennttEd.Destino, Barcelona, 2006

~ c

ultu

ra

PdS 59

34

Genji, criat enmig de lesdones de la cort, busca unideal de perfecció. Genji i elseu amic To no Chujo des-granen a partir de les diver-ses classes socials del seumón, una llarga discussiósobre l’ideal d’educació i debellesa femení. Aleshoress’entra en el desenvolupa-ment psicològic de diversatipologia de dones i d’histò-ries versemblants: la donagelosa, la dona frívola, laximpleta, la rata sàvia, etc.En aquest punt, el relat ésinteressant sobretot perquèl’autora –recordem que quiescriu és una dona- posaen boca masculina els ide-als del sexe contrari.Murasaki Shikibu trenca enaquest passatge una llançaper les dones que en laseva època, no tan sola-ment sabien llegir o recitarsinó, també, per les quesabien compondre poesia.Al mateix temps, els secrets, la penombra, les veusdarrera les mampares es van succeint. Genji ho provatot i l’entrellat de poemes críptics com aquest, poblen elseu univers de seduccions a la recerca de la dolçorideal: “Acosta’t una mica. Llavors sabràs de qui era lacara que el capvespre amagava.” Altrament Genji, “erauna persona important, atesa la seva joventut i el fetque les dones el trobaven tan atractiu, semblaria cruelimpedir-li certes aventures.”

Mentre Genji busca la seva ataràxia, l’escriptora aprofitaalgun moment de la narració per trencar el discursnarratiu passat i el fa present de manera que estableixdirectament una complicitat amb el propi lector.Murasaki Shikibu era conscient que tot allò que escriviahavia de tenir un vessant alliçonador, pedagògic, quasiuna autèntica Ars amatòria oriental. Genji, però, en ellaberint de nits de clar de lluna assoleix la cambra deFutjisubo i aquesta queda embarassada. Ella no sap elnom del seductor, no pot endevinar tan sols que és elmateix fill del mikado qui la sedueix. Ningú sap res, il’emperador menys. Genji aspira al seu amor idealitzat,apassionat que com qui no vol la cosa, malgrat elsesculls i entrebancs espera de sublimar: “-Mil vegadesel teu silenci m’ha fet emmudir. Però espero que el silen-ci no sigui la sentència definitiva.” En altres indrets depalau, una munió de dames sospiren d’amor per ell: “Elteu cor es mostra sempre tan cruel envers la meva per-sona! Mira les meves mànigues, i comprova com n’es-tan, de mullades. Són els meus plors!”. Mentrestant,Genji, el príncep resplendent, enmig dels rumors de tota

la cort i del destí que lihavien escrit, envia cartesa Futjisubo que a partir delseu embaràs viu turmen-tada pels rumors i per ungran sentiment de culpa-bilitat. El gran emperadorno sap res de la sevasituació. Quan l’empera-driu dóna a llum el nen, aGenji no li deixen veureperquè encara era arrugati lleig. Genji demananoves del nen i de l’empe-radriu a través d’ Omyobu,una de les minyones, peròFutjisubo li retreu: “Quinllegat arrosseguem devides anteriors que fa quela solitud sigui el nostredestí en aquesta?” Malgrattot, aquell “clavell debosc” s’assemblava engran manera a Genji. Iquan Futjisubo arriba alpalanquí imperial, confir-mada plenament de lleiemperadriu perquè havia

deslliurat hereu masculí, Genji sap que malgrat la belle-sa del nen que ha engendrat, restarà condemnat a“obrir-se pas entre les tenebres”. Una vida per tant, comla que quotidianament es desenvolupava en els labe-rints de la cort, secreta i entre les mampares. Ambdósvencen però, els obstacles, puix que, “Ben entrada lanit, ens plau una lluna envoltada de boira, però no hihaurà cap boira entre tu i jo.” Ella no sap que el seuamant és Genji. L’allunyament de Futjisubo i el temps perdut eren nomésper Genji aventures sense solta. Futjisubo, després dela deslliurança del fill es mostrava immisericordiosa. Alfinal, la princesa en una cerimònia reial fa una declara-ció que precipita el final de la novel·la, final que nocomentem perquè ja hem explicat massa detalls de l’ar-gument. Que sigui el lector, doncs, qui descobreixi elfinal d’aquesta llarga història. Malgrat l’esbombada deFutjsubo la qual commociona en gran manera la cort, lanovel·la continua amb altres destins per a Genji, puixque sabem que en origen, es tractava d’un llibre d’histò-ries concatenades quasi sense fi.

En resum, amb Genji, el príncep resplendent el públiclector es trobarà davant d’una obra literària de fa mésde mil anys que sorprèn per la seva vivacitat i frescor.Un retaule profund de la psicologia dels personatges enles seves tribulacions a la vida imperial xinesa del segleXI i escrita per una dama. Aquesta edició conté un prò-leg extens per situar la singularitat d’un text que s’allun-ya tant, no només de la nostra història sinó de la nostrarígida mentalitat occidental. ~

cultura~

PdS 59

35

Teresa Moure, escriptora gallega que amb aquesta obrava obtenir el premi Xerais 2005 i el de la Crítica 2006,i guanyadora també del premi Lueiro Rey 2004, RamónPiñeiro 2004 i Premio Irmandade do Libro 2005, ensofereix un retrat de tres dones relacionades d’algunamanera amb el filòsof francès René Descartes. La pri-mera és la reina Cristina de Suècia amiga i admiradoradel filòsof; la segona la seva amant Hélène Jans, unamitja bruixa d’Amsterdam, i la tercera Einés Andrade,una noia gallega universitària del nostre segle, que pre-para una tesi doctoral sobre el pensador i que en unbagul de les golfes atresora correspondència entre lesdues primeres, receptes curanderes o cartes d’amor,entre d’altres coses.“El patchwork és una labor d’agulla, feta de la unió defragments de teles diferents que es disposen per com-pondre una sola peça, com certs llibres que es fan ambfragments dels diaris, la correspondència i les conver-ses que mantenen els personatges”. Així defineix l’auto-ra el seu propi llibre, que, amb una estructura de retallsi afegits, barreja cartes del segle XVII amb correuselectrònics, conjurs, poemes o fragments de disserta-cions filosòfiques, però fet amb tal destresa que mai noarriba a engavanyar. A la primera part del llibre, ens explica la vida atzarosai atribolada de la reina Cristina de Suècia, hereva del troals sis anys i coronada als 26, introvertida i d’aspectemasculí, criticada per la cort per la seva negativa a con-traure matrimoni, amant de la ciència i el racionalisme,de comprar llibres rars i de convidar acadèmics a lacort. I així és com la reina farà venir a Estocolm el filò-sof francès afincat a Holanda, amb qui establirà un pro-funda relació intel·lectual fins a la mort d’ell, pocs mesosdesprés. Entre capítol i capítol, una recepta o un conjurs’alternaran amb cartes de la reina o fragments d’as-saigs filosòfics.La segona part la dedica a Hélène Jans, una criada lle-gida, una sàvia amant de les herbes remeieres,intel·ligent i bruixota, amiga d’ajudar i de fer conjursquan li’n demanen, amb qui Descartes va tenir una filla.A l’entorn de les seves receptes per guarir mals del cosi de l’esperit, les seves reflexions són una classe magis-tral d’humanisme, i de defensa d’allò que en podríemdir els valors femenins, lluny dels cànons de l’època. Totassistint a un part d’una primerenca, i per tal de dis-treure-la, li explica la seva vida, la relació amb el pensa-dor, les seves discussions filosòfiques i l’amor intensque els va unir durant cinc anys. Però tota la seva savie-sa no fou prou per evitar la mort d’aquella nena desitja-da. Com en tot el llibre, als capítols s’intercalen cartes,receptes i poemes. La visita que la reina Cristina faria ala Hélène i les converses que les dues dones tenen

sobre l’home que les va unir, formen un capítol més.Una altiva i dominant, la criada, i l’altra prudent i consi-derada, la reina, arribaran a establir una ferma i dura-dora amistat que es perllongarà epistolarment quan lareina marxarà al seu exili daurat a Roma.L’última part, dedicada a l’Einés Andrade, ens explicaels seus orígens en una família de dones en un petit llo-garret de Galícia, la seva descoberta en un bagul polsósde les golfes de les receptes i cartes de la Hélène i elsseus dubtes a l’hora d’encarrilar la seva tesi doctoral. Encert moment la noia entén que tot allò que ella pugui dirde Descartes ja haurà estat dit, i que allò que realmentimporta no són els seus escrits, sinó la seva vida: unhome que va ser soldat, que va voltar per Europa, quees va tancar a Amsterdam per concebre les sevesobres, que té una filla amb una criada, que marxa aSuècia i es mig enamora d’una reina: l’entorn del savi ésallò que li interessa.D’aquesta part, una de les més divertides, n’extrec unfragment de quan l’àvia de l’Einés explica a les sevesfilles com són els homes:...El dels homes era un tema encara per explorar, unaautèntica incògnita per a la ciència, que no se’ls escapani una paraula sobre sensacions i passions de l’ànima,encara menys durant la realització de l’assumpte, demanera que ella ho havia fet, és clar, però el que haviafet exactament no li havia quedat gaire clar, que tothavia passat en un no res, ... de qualsevol manera idurant uns minuts, pocs, ella s’havia sentit més com leseugues quan porten el genet al damunt que no pas coml’obscur objecte del desig que les novel·les d’amor expli-caven, que ni cremaven els petons, ni res, que allò eraun gest necessari per tenir fills, que això sí que és esti-mar, però agradar, el que se’n diu agradar, només agra-da als homes, que són molt bèsties, ja se sap. Vaja, quetotes les dones decents aprofiten aquella estona perpensar què faran per dinar l’endemà, i l’instant que dural’assalt se’n va tot en un “no sé si llenties, ai, que bèstia,o cigrons; ai no que no els he posat en remull, millorarròs, què?, ja has acabat?”Un excel·lent llibre que intenta rescabalar la memòria detotes les dones invisibles que ens han precedit i que des-til·la molta saviesa, sensualitat i tendresa tot fent galad’una gran sensibilitat. Un llibre profundament femení (nosabria si dir-ne feminista) i gratament interessant.

Herba d’enamorarTeresa Moure

Àngel Garcia

~

~ c

ultu

ra

PdS 59

36

Els darrers anys, els responsablesdel Centre Cultural ParroquialMossèn Domingo Casanellas, esta-ven preocupats per la manca derelleu en l’organització delsPastorets i per la feinada que supo-sava trobar els actors i el personalde suport, tant de la tramoia, ves-tuari, maquillatge, com apuntadors,amén que els dos principals prota-gonistes, en Pere Vilà i l’EstevePineda, cada any s’acomiadavenpreveient que aquella seria la sevadarrera actuació. Pels Pastorets del Nadal 2005,l’Ajuntament va contractar el direc-tor Quim Noguera, a fi i efecte queajudés tant en la direcció de l’obracom en la recerca de nous actors id’un nou format de Pastorets quealleugerís el treball dels membresdel CCP Sarrià de Dalt. A la prima-vera del 2006, en Quim Noguerafou nomenat director de l’escola deteatre El Galliner, de manera que lifou impossible continuar amb elprojecte dels nous Pastorets deSarrià de Ter.

A corre cuita, ja que altra vegada eltemps se’ns venia a sobre, vàreminiciar la recerca d’un nou director,fins contactar amb en PepMassanet. Amb una dilatada expe-riència en teatre a Banyoles i dedirecció dels Pastorets a Andorra,en Pep es va fer càrrec del projec-te, apressant-nos a trobar els actorsque es comprometessin a apren-dre’s el text en breu temps. De l’an-terior grup dels Pastorets, nomésvaren quedar Santi i GriseldaPalomeras, Ariadna Martínez,Cristina Riu, Jordi i Meritxell Pla. LaJunta del CCP Sarrià de Dalt ens vaoferir tota mena de facilitats tantper la cessió del teatre com delvestuari, que com coneixeu, ha

estat elaborat per voluntàries alllarg de molts anys i és un delsactius més importants del CCP.Pep Massanet va optar per tornar altext original, el conegut de Folch iTorres (vegeu l’article de RaimundaColl) amb la variant de la Farigolaenlloc del Rovelló, ja que va apos-tar per la parella de Carles Pey, fentde Lluquet i Griselda Palomeras, enel paper de Farigola. Els personat-ges es varen anar perfilant, ambSanti Palomeras de Llucifer i RosaMa Marcos, d’espectacularSatanassa, així com l’elenc deFures, amb Ariadna Martínez,Cristina Capell, Elena Cairó, LauraFructuoso, Laura Pijoan, LauraPlanella, Laura Puigmal i MeritxellPla. Amics, familiars, companys defeina, tothom es va veure abordaten un moment o altre per fer depastor, d’àngel o de dimoni, finsque el boca-orella va aconseguircompletar el repartiment.

Els assajos començaren el mesd’octubre, augmentant la freqüèn-cia, fins el mes de desembre enquè s’assajava diàriament. Les difi-cultats per coordinar l’agenda delsnombrosos actors i per la novetat,tant del text, com de la posada enescena, ho feren aconsellable. Elneguit era evident i en QuimMassegú maldava per ajustar lesmúsiques a cadascuna de les esce-nes. Mica en mica l’obra preniaentitat, amb les lletres ben apreses,els moviments estudiats, les músi-ques seleccionades. Pep Massanetva apostar per una obra tradicionalen el text, però innovadora en lesformes. La força la dóna l’expres-sió, no la decoració. D’aquestamanera, es va pensar en un deco-rat molt simple, pedres, cortinat-ges, caldera, fons negre, prescin-

dint dels decorats tradicionals delteatre. La selecció de les músiques,a mitges entre en Pep i en Quim,donaven el toc d’actualitat: PeterGabriel, ACDC i la d’EduardCanimas per l’escena de Llucifer iSatanassa brindant les seves mali-fetes.

L’expectació dels familiars i delsmateixos actors va superar les nos-tres previsions, de manera que el26 de desembre el teatre s’omplíde gom a gom, amb gent al carrerque no va poder entrar. La incògni-ta es desvetllà tot seguit, quanSatanassa, enfilada en botes detaló alt, cabellera esvalotada i estè-tica roquera va entrar a la sala ambla seva moto (virtual). Els actorsvaren saber mantenir el ritme acada escena, ficant-se a la pell delquequejant Jeremies, l’imponentSant Miquel, l’atribolat Getsè o l’e-namoradissa Isabeló. En Lluquet ien Llucifer semblaven actors pro-fessionals, i les Fures, la luxúria, laira, la golosa, la peresa, la supèrbia,la cobdícia, l’enveja, gimnastesconsumades. En Pere Vivolas, des de les bambo-lines, ajudava a donar l’entrada alsactors, mentre en Pep Massanet,més nerviós, s’ho guaitava del fonsde la platea. En Quim controlavades de la taula dels tècnics, il’Esther Cassú, una vegada resoltala feina del maquillatge, donava uncop de ma al control de la portaexterior. De veure la Farigola a puntde fer-se fonedissa dins la caldera(a la sopa la farigola no s’hi adiu,exclamava!), escapolint-se per l’o-portú Jesús d’en Lluquet, de copens vàrem trobar amb l’escena dela Verge Maria, Sant Josep i el nenJesús, triat en un càsting de darre-ra hora a la mateixa sala. La filla de

Els Pastorets deSarrià de Ter

Un patrimoni comúAssumpció Vila

Regidora de Cultura

cultura~

PdS 59

37

REPARTIMENT PASTORETS

Lluquet Carles PeyFarigola Griselda PalomerasSatanàs Rosa Ma.MarcosLlucifer Santi PalomerasSant Miquel Jordi PlaIsabeló Cristina PrunellGetsè Lluís CañigueralJeremies Joan PuigmalMarta Enya PérezJepó Eloi PérezPadrí Joan PuigmalPadrina Enya PérezSimeó Edgar MassegúMaria Cristina RiuSant Josep Dani CarrerasSant Gabriel Oriol MassanetFures Ariadna Martínez

Cristina CapellElena CairóLaura Fructuoso

Fures Laura PijoanLaura PlanellaLaura PuigmalMeritxell Pla

Pastors Alba FiguerasBernat VivolasClàudia PérezMariona CarreteroSílvia Gros

Aprenents de dimoni Bernat VivolasNarcís VivolasOriol Massanet

Àngels Gabriel RocaMireia Rustarazo

Direcció Pep MassanetAjudant direcció Pere VivolasLlum i so Joaquim MassegúMaquillatge Esther CassúMúsiques Peter Gabriel

Eduard CanimesACDC

l’Esther i en Ricard s’estrenavacom actriu, una relació amb elteatre espero que fructífera iduradora.El públic va aplaudir amb ganes ia la sortida, els actors i organit-zadors rebien felicitacions a tort idret. Exultants, amb la satisfacciód’haver acomplert un repte difí-cil, varen començar a relaxar-se,tot recordant el patiment delsdarrers dies. Com a colofó, em quedo amb lafrase d’una veïna: “hem vingutper veure Pastorets i hem vistTeatre”. Llarga vida!

Fotografies Quim Llunell

~

Getsé amb els pastors.

Llucifer

Simeó i la Verge Maria

~ c

ultu

ra

PdS 59

38

PPòòrrttiicc

Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950).Novel·lista, narrador i autor teatral. La seva extensíssimaproducció, dedicada sobretot a infants i a adolescents,va obtenir una extraordinària popularitat. Des del 1909va dirigir el setmanari EEnn PPaattuuffeett, on va publicar, fins al1938, les Pàgines viscudes. Des de la publicació de lesAAvveennttuurreess eexxttrraaoorrddiinnààrriieess dd''eenn MMaassssaaggrraann (1910), vaescriure dues o tres novel·les cada any per a la«Biblioteca Patufet». Va ser el creador del teatre catalàper a infants. L'èxit aclaparador li arriba sobretot amb EEllssppaassttoorreettss, l’any 1916, l'obra més representada de laproducció teatral catalana de tots els temps; i LLaaVVeennttaaffooccss, l’any 1920, que va passar de les mil repre-sentacions.Va publicar novel·les d'estil naturalista i decaire psicològic, la més reeixida de les quals va ser JJooaannEEnnddaall l’any 1909. Va crear, dedicada als joves, la«Biblioteca Gentil», de novel·la rosa i va fundar el movi-ment dels Pomells de Joventut (1920-23).

11.. EEll mmoovviimmeenntt ddeellss PPoommeellllss ddee JJoovveennttuutt

Recollint la força sociològica dels lectors d'EEnn PPaattuuffeett,van formar cèl·lules arreu de Catalunya amb una finalitatmoral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polí-tic. Organitzaven actes, aplecs i desfilades i reivindicavenl'esperit cristià i la puresa de la llengua. Va ser-ne secre-tari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revistaÀÀmmffoorraa. Van arribar a sumar alguns milers d'afiliats i lesnoies duien com a distintiu una caputxa blanca. El movi-ment va ser dissolt per una ordre del 1923 del governa-dor civil de nomenat per la Dictadura de Primo deRivera.

22.. LLaa iiddeennttiittaatt

El tema de la identitat, de forma explícita o inconscient,és una de les vessants més importants en Josep MªFolch i Torres. D’ell diu el seu fill, Ramon Folch iCamarasa a: ”BBoonn ddiiaa,, ppaarree!!”, editat a Barcelona,Edicions 62, l’any 1998, "La popularitat i la difusió de l'o-

bra narrativa de Folch i Torres, sense oblidar l'èxit tanvast i tan sostingut del seu teatre infantil, constitueixenun exemple històric i ensems un tast d'una forma de cul-tura majoritàriament catalana, posada al seu temps, peròadscrita des del primer moment i sempre més a la tascanormalitzadora de Pompeu Fabra."Joan Triadú, diu d’ell en: "PPeerr uunnaa ccuullttuurraa ccaattaallaannaammaajjoorriittààrriiaa", Nadala de la Fundació Jaume I, 1980, enhomenatge a Josep M. Folch i Torres: “En possessió dela tècnica arquitectònica de la novel·la, se sent tambésegur del cabal lingüístic, és un mestre de la llengua. Enles primeres novel·les, les quals fan solapa amb les infan-tils, perquè escriví novel·les realistes per a públic,diguem, adult, fins al 1916, la llengua és segura i alta-ment exacta: Folch serà sempre una persona que diu lacosa amb el mot adequat i que, entre dos lexemes, triaràsempre el de més dilatat ús, més inequívoc significat imés vasta audiència.”

33.. LL’’OObbrraa:: EEllss ppaassttoorreettss oo ll''aaddvveenniimmeenntt ddeell''IInnffaanntt JJeessúúss..

Joan Barceló, dels Pastorets explica a “FFoollcchh ii TToorrrreess,,eessccrriippttoorr ppeerr aa nnooiiss ii nnooiieess,” publicat a l’editorial Blume,l’any 1981: "La gent del Coliseu Pompeià, que era unteatre que tiraven endavant amb penes i treballs unaJunta de Dames, van creure que calia renovar elsPastorets que es feien anualment pels volts de Nadal ique pertanyen a la nostra tradició. Josep Maria Folch i Torres era la persona ideal perescriure'n uns de nous: el seu èxit al Patufet, sobretotamb les Pàgines viscudes, el feia un escriptor famós ipopular. La gent acudiria al teatre només pel seu nom.En vuit dies va haver d'escriure l'obra! I això, sense dei-xar de fer les altres feines que li eren habituals.Miraculosament, en va sortir una peça en cinc actes, benequilibrada, i d'un èxit fulminant: Els Pastorets o l'adveni-ment de l'Infant Jesús, es va estrenar la vigília de Nadal.L'èxit fou aclaparador i això esperonà l'autor a escriuremés obres de teatre. El gran èxit no va ser només LaVentafocs; el gran èxit de Folch i Torres fou crear unaestructura de teatre en català infantil, única a Europa,popular i amb una empenta sensacional."

Els pastorets o l'adveniment

de l'InfantJesús

Raimonda Coll

cultura~

PdS 59

39

44.. LL’’eessttrreennaa..

Sobre l’estrena, el seu fill Ramon diu:"Aquell Nadal -1916- s'estrenaren Elspastorets o l'adveniment de l'InfantJesús, El pare tornà a passar totes lesangúnies de l'autor novell, tot i que estractava d'una companyia d'aficionats id'un públic molt benèvol. Durant total'estrena no deixà ni un moment detémer que es produís una catàstrofe,com la d'aquell inoblidable focus ver-mell del final de Trista aubada. Però noes produí cap incident, i l'èxit fou total.Aquells dies nadalencs se'n van fer deurepresentacions, amb plens absoluts. L'èxit, de llavors i de sempre, dels PPaassttoorreettss d'en Folch i Torres no solamentés explicable sinó ben merescut. Mantenint-se i tot dins la línia tradicional, Els pastorets del pare hi aporten, a mésd'un mínim de dignitat literària, tota la frescor i l'espontaneïtat de la seva ploma d'aquell temps."

55.. LLaa ffii dd’’uunn ccaattaallaanniissttaa

L’any 1936, a En Patufet és incau-tat pel Consell de l'Escola NovaUnificada i ha de canviar d'ideolo-gia.Del 1939 fins al 1950, any que vamorir, van ser, segons el seu fillRamon , "dotze anys d'una davalla-da trista, amargant". Havia mort elseu fill Jordi al front; no té sub-sistència econòmica fixa; vacomençar a escriure en castellà,sense èxit; les emissions radiofòni-ques de versions de Pàgines viscu-des en castellà també s'acaben. Apartir de 1940 i durant tres anyspinta natures mortes i ven els seusquadres a un marxant per mantenirla família.

Al teatre Romea, al Coliseu Pompeià representaven versions en castellà de les seves obres més conegudes (LaVentafocs, Els Pastorets, D'aquesta aigua no en beuré...); l'editorial Miva, lluitant amb tota mena de dificultats, li publi-ca unes Páginas vividas que pretenien ser una mena de Patufet en castellà. Folch i Torres va morir el dia 15 de desembre de 1950. Al Romea, que va restaurar el teatre català el 1946, feienEls Pastorets, a una representació dels quals havia assistit l'autor feia quatre dies.

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

L'adveniment de l'Infant JesúsFotografies Quim

Llunell

“Herba d’enamorar”, de Teresa Moure.Aquesta novel·la és un dels èxits de l’au-tora gallega que li ha valgut els premisXerais de novel·la 2005 i el Premi de lacrítica 2006. La novel·la ens transmet laimportància de la vida privada, la passióamorosa però també altres passionsmolt sovint oblidades la del coneixe-ment, l’amistat, la maternitat, la lectura ola paraula, un homenatge a totes lesdones que saben a través de les parau-les calmar el dolor i prolongar el plaer.

“Un Home de Paraula”, d’ Imma Monsó.Incapaç de comprendre i d’assumir lamort del seu home, l’autora decideixescriure fil per randa la meravellosa ipoc convencional història d’amor quevan viure. Serà una teràpia de xoc dolo-rosa però molt efectiva per recuperar laseva presència i fer perdurar el seurecord en la memòria d’ella i de la sevafilla.

“Intrigues de Palau”, de Ma. CarmeRoca. Amb aquesta obra, que traslladael lector a una atmosfera fascinant,plena d’ambició pel poder i les lluitesapassionades, l’autora va guanyar elPremi Nèstor Luján de novel·la històrica.A finals del segle XIV una sèrie de per-sonatges femenins mouen subtilmentels tramats polítics, aliances, conxorxes,bruixeria ,res atura el seu afany d’obte-nir el que per justícia els correspon,però que per la seva condició femeninaels és negat.

“Memòries d’un espectador”, de CarlesSentís. Aquest volum de memòriesinclou a més de fotografies ,una revela-dora correspondència ,fins ara inèditad’aquest periodista català que només noha viscut la política més pròxima. Va serl’únic periodista català convidat per DeGaulle per seguir la seva campanya afri-cana i també l’únic present al procés deNuremberg.

“La Petita Història dels Tractors enUcraïnès”, de Marina Lewycka. És unanovel·la extremadament divertida,intel·ligent i ben escrita. Dues germanesque mai s’han avingut, s’uneixen per llui-tar contra la intrusa ucraïnesa que volcasar-se amb el seu pare només perlegalitzar la seva condició d’immigrant.

bibliotecanovetats

Anna M. Fornells

~ c

ultu

ra

PdS 59

40~

A finals de setembre, en el marcde la festa major del districte deSarrià, a Barcelona, va tenir-hi llocuna trobada de poblacions amb eltopònim “Sarria”, amb l’accentua-ció on cadascuna tingui la síl·labatònica. Hi assistiren representantsmunicipals, s’hi van presentar unesgaletes molt cruixents elaboradesaquí i de l’acte en general ja n’hansortit publicades puntuals i docu-mentades cròniques. Ara bé, aldarrera de la coincidència denoms entre Sarria (Lugo), Sarrià(Barcelona), Sarrià de Ter, Callosad’en Sarrià (Alacant) i el Señorío deSarría (Navarra), s’hi troba un enig-ma heràldic que em té ben des-concertat. Resulta que tant en elsescuts d’aquestes poblacions (lle-vat de la nostra), així com en el delcognom Sarria hi apareix, unàni-mement, el símbol de la petxina deSant Jaume (per fer-ho més enteni-dor, la del pelegrí, la popular viei-ra). Efectivament, en l’escut fami-liar n’hi podem comptar sis en elmarc; a l’escut del Sarria gallec n’hifigura una en el terç inferior; a l’es-cut de la població alacantina n’hitrobem cinc en la meitat superiorque fan companyia a les quatre

barres. En aquest cas, el PectenJacobaeus s'hi explica pel fet queels dominis i paratges de Callosaeren propietat del llinatge Sarrià,establert allí en època medieval.La insígnia de la família s'agerma-nava d'aquesta manera amb lasimbologia quadribarrada de laCorona d'Aragó. L’escut navarrèsn’inclou quatre i, finalment, elSarrià barceloní en presenta cincsobre fons vermell que són elmotiu únic de l’escut. Què vol dirtota aquesta afluència de mol·luscsen aquests distintius locals? Comés que a l’escut de Sarrià de Ter non’hi ha cap ni una?

Alguna d’aquestes poblacionsforma part del camí de Santiago iaixò enllaçaria amb el símbol de ladeesa Venus, protectora dels pele-grins que es dirigeixen cap a occi-dent, que és precisament aquestapetxina. Els tres Sarrià del vessantmediterrani queden, aparentment,fora d’aquesta ruta, però encaraaixí, dos d’ells inclouen el fruit demar a l’escut. Però segons uncorrent d'opinió encetat pelsAmics del Camí de Santiago, eltram més oriental d'aquesta ruta

cultura~

PdS 59

41

Petxines misterioses

Josep M. Sansalvadorjsansalvador@sarriadeter.cat

Sarria (Lugo)Sarrià (Barcelona)

Callosa d’en Sarrià

Navarra

Sarrià de Ter

Família Sarrià (Barcelona)

dins la península el faríen discórrerfins a Barcelona per la ViaAugusta, amb la qual cosa, sidonéssim per bona aquesta teoria,el nostre municipi sortiria de pledret dins aquesta versió ancestralde viamichelin.com ! Sarrià de Terdins el camí de Sant Jaume? Laquadratura del cercle podria serben a la vora!

L’emblema de Sarrià de Ter, enllocde petxina mostra unes ones aquà-tiques que representen un riu (elTer). Aquests motius fluvials sónigualment presents en l’escut delSarria gallec. Diuen els especialis-tes que aquestes referències acorrents d’aigua, onades, mare-es… estan també associades alsímbol de Venus. Per a major inri,tots aquests Sarria, geogràfica-ment, estan situats a la riba d’al-gun curs fluvial. Tantes coincidèn-cies…Què significa tot plegat?Aquests llocs han estat porta d’en-trada, de repòs, hostalatge i ajudaals pelegrins que anaven en direc-ció a Galícia? El misteri està servit.Com és que l’escut del Sarrià nos-

tre sigui orfe de petxines? N’hihavia hagut alguna vegada i s’hanperdut amb el pas de la història?En algun lloc del poble s’hi potlocalitzar aquest símbol: gravat enalguna llinda, en una pica baptis-mal de la parròquia o de l’esglésiade Sant Pau? Potser en algunapedra d’una masia de les queencara queden en peu? Qui podriaaportar llum sobre aquest enigma?Si algú té interès o curiositat enaquesta qüestió, pot trobar moltainformació a la pàgina www.celti-beria.net.Fins aquí, he anat deixant anar unseguit, potser un excés de pregun-tes retòriques, la resposta de lesquals em temo que no estic encondicions d'oferir. I m'haureu depermetre que encara afegeixi mésllenya al foc. L'escut actual deSarrià llueix una serra sobre unmotiu fluvial ja que la llegendapopular afirmava que el topònimdel poble provenia de l'abundànciad'asserradors de fusta en el lloc entemps immemorials, en comptesde la versió més rigorosament eti-mològica de fer-ho derivar de l'a-

rrel del gentilici romà Sarrianus,senyor d'aquestes terres afincatsegurament a la vil·la romana delPla de l'Horta. Si fos possible con-cloure que la serra, en realitat, nohi pinta res i donant per bones laresta de teories, la darrera pregun-ta retòrica d'aquest article podriaser la següent : No tindria sentitdemanar una revisió heràldica del'escut de Sarrià, adaptant-lo a larealitat dels homònims i incloent-hila petxina que, en justícia hicorrespondria? El repte quedasobre el paper.

I de moment, a falta de poder pre-sentar cap conclusió mínimamentverosímil sobre la relació entreSarrià i les petxines de Sant Jaume,personalment només podria dirque en alguna ocasió he menjat ungratinat de marisc excel·lent quepreparen a l’Hotel Nord Gironí ique, si la memòria no em fa unamala passada, crec recordar quepresenten en una d’aquestesenigmàtiques curculles …

~ c

ultu

ra

PdS 59

42

~

AUTOESCOLAGIRONÈSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 2714FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 97222 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52

Aquest diari és el primer llibre de LaiaAguilar, una barcelonina d’uns trentaanys, coneguda per la seva feina coma guionista en diverses sèries catala-nes: “Ventdelplà”, “Laberint d’ombres”,“Un paso adelante” i “El cor de la ciu-tat”.Està basat en la sèrie “Ventdelplà“ pro-duïda per Diagonal TV, que s’emet aTV3 des del febrer de l’any 2005. És latercera temporada que està en antena.La sèrie “Ventdelplà” es basa en lahistòria de la Teresa Clarís (EmmaVilarasau), una dona d’uns quarantaanys i escaig, que és metgessa i estàcasada amb en Damià Delmàs (JordiBoixaderas), un advocat, amb el qualtenen dos fills: la Isona (Georgina Latre) i en Biel (CarlosCuevas). Breda és la població catalana on es roden els exteriorsde la sèrie i hi participen més de 35 actors i actrius,molts dels quals són rostres assidus del món teatral itelevisiu, com ara Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas,Ramon Madaula, Joan Crosas, Anna Barrachina, PepCruz, Boris Ruiz, Imma Colomer, Pau Roca, Marc Homs,Mar Ulldemolins, Marta Marco, Pau Durà, Rosa Gàmiz,Jordi Martinez o Marc Cartes.“Ventdelplà” és una sèrie molt propera on es barregentot tipus de sentiments: el drama, l’humor, la intriga, latendresa, la passió..., per tal de colpir l’espectador ipoder-hi arribar d’una manera directa.La Teresa Clarís és una dona maltractada pel seu maritque, cansada d’aquesta situació, se’n va al poble delseu oncle Gustau (Joan Crosas) anomenat “Ventdelplà”.En principi, sembla un trasllat provisional a fi de refer-sede la difícil situació en què es troba, però al final esde-vé permanent i la Teresa s’acaba separant del seu marit.En arribar a Ventdelplà rep la mala notícia que el seuoncle Gustau ha mort en un accident de trànsit. En eltestament, l’oncle Gustau li deixa l’herència i la casa.La Nuri Soler (Anna Barrachina) era la mà dreta deGustau. Quan la Teresa s’instal·la a la casa, la Nuri deci-deix quedar-s’hi per ajudar la Teresa en la seva consul-ta mèdica.La Isona Delmàs és la filla gran de la Teresa i en Damià.Té quinze anys i estudia segon d’ESO. La seva mare liregala un diari abans de marxar a Ventdelplà. Al princi-pi li sembla una mica cursi, però de mica en mica anirà

avesant-se a escriure-hi força sovint. Hirelata tots els seus secrets, els seussomnis i les seves intimitats. Quan estrasllada a Ventdelplà coneix en Martí(Nao Albet) que en el decurs del temps,arribarà a ser la seva parella. Tambéconeix la Sara, una companya de classeque té greus problemes amb la bulímia,de qui està gelosa perquè flirteja amben Martí.En Biel és el germà petit de la Isona. Ténou anys i estudia tercer de primària.A Ventdelplà, la Teresa coneix en DavidEstelrich (Ramon Madaula), que seràl’advocat que la representarà posterior-ment en la seva separació amb enDamià. En David està casat amb la

Marga Ribes (Laura Conejero), que pateix una malaltiaterminal i que està punt de morir. Al principi, la Teresa ien David es fan amants. La Marga ho descobreix pocabans de la seva mort. La relació entre la Teresa i enDavid no es consolida fins al cap d’un temps. Al principi, en Biel no accepta en David, però, a mesuraque van passant els mesos, esdevenen molt bons aliats.

Al final de la primera part de la sèrie, en Damià Delmàsmor assassinat. En principi, els Mossos d’Esquadra atri-bueixen la mort al mafiós Narváez (Òscar Molina), peròal final es descobreix que va ser en Miquel (FrancescAlbiol), l’amic d’en Damià, qui el va matar per venjança:en Miquel estava enamorat d’en Damià. Durant el judicide la separació entre en Damià i la Teresa, en Miqueldeclara en contra d’en Damià i, com a conseqüènciad’això, acabarà perdent la feina, tindrà problemes ambles drogues i es quedarà sol. Després de la mort d’enDamià, la vida li somriu i troba feina, abandona les dro-gues i torna a tenir parella. La Isona acaba el diari parlant del seu pare amb el seugermà Biel i recordant els bons moments que van pas-sar al seu costat.Considero que aquest llibre és molt amè. Crec que trac-ta molts temes propis de la vida quotidiana i que sónmolt actuals. Dono la meva enhorabona a en JosepMaria Benet i Jornet, director del grup de guionistes icreador de “Ventdelplà”, ja que considero que aquestasèrie és tot un èxit televisiu per la gran audiència que haaconseguit i perquè molts joves se senten identificatsamb alguns dels personatges.

Isona, diari d’una nova vidaa VentdelPlà.

Editorial la Galera

cultura~

PdS 59

43

Eva Martinez Escobosa

~

~ a

necd

otar

i

PdS 59

44

EEll ttoorroo,, aaffaaiittaatt

En el món de la tauromàquia es parla d’un toro afaitat per referir-se al que se li han escapçat les puntes de les banyesper reduir-ne la perillositat enfront de qui l’ha de torejar. Fa uns mesos que el Toro d’Emília Xargay, situat a la plaçahomònima, llueix la banya esquerra amb una gens desdenyable afaitada. En aquest cas, es tracta d’una bretolada purai dura, no pas una pràctica taurina, però es desllueix considerablement l’obra de la malaurada artista sarrianenca, queenguany celebraria el seu 80è aniversari. Aquesta banya escabotada fa que el pobre toro ens observi amb mirada debou, poc representativa de la seva bravura. Tractant-se d’una peça artística de consideració, tutelada pels escolars delCEIP Montserrat en el marc del programa “Apadrinem escultures” del Club d’Amics de la Unesco, a quina porta caldriatrucar per mirar de reposar el fragment de formigó faltant?

SSeexxiissmmee??

A les àrees de jocs infantils de Sarrià s’hi haninstal·lat, ja fa temps, uns cartells amb uneselementals indicacions i informacions encami-nades a fer un bon ús dels equipaments. Hifiguren els telèfons de la Policia Local, del ser-vei de manteniment, del CAP (per si algunusuari s’hi obre el cap –perdoneu-me labroma fàcil-), es fa esment de la prohibició dedur-hi gossos, i s’insisteix en l’edat dels desti-nataris i en què els infants han de quedar sotala responsabilitat de pares i adults. Per fer-homés entenidor s’hi han inclòs unes il·lustra-cions senzilles (pictogrames?, ideogrames?)on queda clar, atenent a les imatges, que l’a-dult responsable portarà faldilles. Que serà degènere femení, vaja. En què quedem? Nohavíem quedat en que el missatge política-ment correcte havia de ser no sexista i s’haviade parlar de mares i pares, lectors i lectores,diabètics i diabètiques…? On és, ara, laComissió de la Dona?

Josep M. Sansalvadorjsansalvador@sarriadeter.cat

Quadern d’apunts

NNoovveess tteennddèènncciieess uurrbbaanneessAvís als urbanites més avantguardistes: diu que a Barcelona ja es practi-ca. Ve dels Estats Units, com tantes altres collonades d’aquest estil. És elfenomen conegut com a “hanging shoes”. Literalment, sabates penjades.S’agafa un parell de sabates o sabatilles esportives amb cordons, es lli-guen els cordons entre ells i es llença enlaire, amb efecte, de maneraque quedin penjades d’un fil elèctric o telefònic del carrer. Què s’hi guan-ya? De què serveix? De moment no serveix de res o no se’n coneix elsentit amb exactitud, però ja hi ha abundant literatura sobre llegendesurbanes que ho atribueix a la necessitat de les tribus ciutadanes de “mar-car territori”. A Sarrià encara no se n’ha vist cap i m’omple de satisfaccióser dels primers (als meus quaranta-un anys!) de donar notícia d’activi-tats tan modernes, transgressores i cosmopolites.

EEll ppeess ddeell ppaappeerr

Algun/alguna bromista feia acudits sobre el pes del volum Sarrià de Ter,el paper de la Història, que edita el Grup Editor de la Revista de Sarrià,amb el patrocini de l’Ajuntament, la Diputació i Torraspapel, i que quanaquest número de Parlem de Sarrià sigui al carrer ja haurà vist la llum.Entre els tapes dures i les més de cinc-centes pàgines de l’obra, és clarque es fa feix. Ara, si es té en consideració els segles i segles d’històriaque s’hi recullen, es pot dir que no passa de ser una síntesi lleugereta.El consum de paper va a l’alça, i si algú troba que un senyor llibre pesamassa, li diré que tot és relatiu, que La Vanguardia del diumenge 10 dedesembre de 2006, amb suplements i anuncis, pesava 1.025 grs. La deldiumenge següent, 17 de desembre, em sembla que va fer rècord:1.100 grs.! Comprovat amb la balança de cuina de casa. I només estractava de diaris. Un lli

Es tracta d’endevinar en quina de les següents localitzacions es situa la imatge que reproduïm,que és estrictament real i no ha estat sotmesa a cap retoc digital:

a) Congrés dels Diputats b) Marina d’Orc) Château Mouton-Rothschild d) Plaça de Can Nadal

Ja podeu enviar les vostres respostes a aquesta redacció. Entre tots els encertants sortejaremun sifon.

CCoonncc

uurrss

anecdotari~

PdS 59

45

L’exposició

Durant la primera quinzena del mesde desembre passat es va poderveure a Sarrià l’exposició patrocinadaper la Diputació de Girona que porta-va per nom de Rafael Masó, l’arqui-tecte i les comarques gironines.Actualment la mostra es troba itine-rant per altres pobles de les comar-ques relacionats amb Rafael Masó.

Es tracta d’una exposició que parteixde les sensacions que la relació ambel territori desperten en l’arquitecte,abans que d’una exposició pròpia-ment d’arquitectura. S’hi tracen leslínies que marcaren la relació deMasó amb les terres per on passava,el caràcter noucentista del seu viatjari desplaçar-se, el perquè de les visi-tes a determinats llocs i quines raonsel motivaven a anar-hi, més enllà delsseus encàrrecs professionals com aarquitecte. A la mostra es presentaun estudi de quins interessos projec-tava l’arquitecte, en qualitat d’homeculturalment inquiet, amb un bagatgeprevi de lectures, relacions i expe-riències, sobre aquell indret que visi-tava.

L’exposició també és el fruit d’unarecerca que aprofundeix en el procésinvers d’aquest intercanvi. En comaquell territori, aquells elements delpatrimoni, aquelles persones que hitrobava, es projectaven sobre l’arqui-tecte i com aquest les rebia, les incor-porava al seu dia a dia i n’expressavales emocions que li produïen en unacarta, una prosa, un poema, un apuntde viatge o una fotografia. En poquesparaules, el que es recerca era conèi-xer com es generava el procés crea-tiu de Masó i, evidentment, també ales claus de la seva producció arqui-tectònica i per extensió de tota laseva activitat intel·lectual.

L’arquitecte i les comarques

gironines

Geografia de Rafael Masó

La recerca sobre el territori i especialment en la documentació d’arxiu vaajudar a delimitar quatre grans escenaris on Masó havia desplegat la sevacapacitat creadora i, sobretot, la seva relació amb l’espai i les seves perso-nes que l’habiten. Aquests àmbits quedaren definits com la ciutat de Gironai el seu entorn; la plana, que inclou les actuals comarques de l’Alt i el BaixEmpordà i també el Pla de l’Estany; la muntanya, on s’analitzava la petja deMasó en l’àrea de les Guilleries, la vall d’en Bas, la zona d’Olot i també laVall de Bianya i el Ripollès. I en darrer terme la costa, el litoral de les comar-ques de Girona com una estreta franja entre l’Escala i Blanes.

Una mirada prou atenta a aquesta divisió territorial també ens dóna pistes dela forma de treballar i relacionar-se amb el territori que practicava Rafael Masó.A cada lloc l’arquitecte hi trobava unes determinades necessitats, unes per-sones, uns paisatges i unes tipologies constructives adaptades al seu entornnatural. No era el mateix un propietari rural de la Garrotxa que un estiuejantde s’Agaró, ni un fabricant de Sarrià que un farmacèutic de Girona, per posar-ne alguns exemples. Ser conscient d’aquestes diferències implica un treballde relació que donarà els seus fruits en les masies que restaura, els xalets des’Agaró que construeix, les cases burgeses urbanes, etc.

GGeeooggrraaffiiaa ddee RRaaffaaeell MMaassóó i Sarrià

En la mostra de Sarrià, l’espai disponible per l’exposició va permetre ins-tal·lar-hi la introducció, l’àmbit de Girona i el seu entorn, on s’inscriu el seupas per Sarrià, i l’àmbit de la plana, que abraçaria les comarques veïnes del’Empordà i el Pla de l’Estany. En el catàleg, però, hi queda reflectida la tota-litat de l’exposició.

Rosa Maria Gil Tort

Rafael Masó

~ a

ny m

asó

PdS 59

46

any masó

~

PdS 59

47

A cada àmbit es defineix el tipus de contacte territorial i humà queRafael Masó hi establia, les principals obres d’arquitectura que hi pro-jectà i sobretot, el reflex espontani d’aquesta relació en apunts de viat-ge, escrits i fotografies. No hi hem oblidat l’element humà, el que ano-menem la geografia humana de Masó, els seus amics, els seus clients,els seus col·laboradors. Tots plegats influïren decididament en lesseves obres i, sobretot, ens ajuden a posar més història a la història.

Un repàs al contingut de l’exposició i una lectura atenta del seu catà-leg ens porten a trobar-hi els surotapers que encarreguen a Masó laseva cooperativa de Palafrugell; les pageses de Bescanó que Masóretrata als seus poemes; el campanar de Canapost, supervivent desegles enrera; les flors del jardí de Borrassà; l’oficial de l’exèrcit rusamo de Cap Roig i La Musclera; l’empresari i promotor sarrianencJosep Ensesa; Joan Casas, polític local de Sant Feliu de Guíxols; AdolfGreiner, l’industrial alemany afincat a Sant Feliu; el jaciment arqueolò-gic d’Ullastret; els pescadors de l’Escala; els traginers que pugen aNúria; els frares del monestir de Besalú; les germanes Josefines de laplaça dels Lledoners de Girona; el fabricant de farines també sarria-nenc Alfons Teixidor; el consistori de Sant Gregori promovent unaescola; els senyors de la Caixa encarregant noves oficines; el romànicde Sant Miquel de Cruïlles; la vall d’Osor; les termes de Caldes deMalavella; el somni de s’Agaró... Tot plegat ajuda a confegir un ricmosaic que ens posa vida allà on abans potser només vèiem plànolsi edificis. La humanitat del testimoni de Masó posa carn i ossos a unesfredes dades històriques trobades als arxius i ens parla, des del pas-sat, sobre el seu temps i els seus contemporanis.

Rafael Masó i Sarrià de Ter

Al llarg de la seva vida, Rafael Masó va relacionar-se en diverses oca-sions amb la vila de Sarrià, hi dugué a terme diversos projectes i, amés, hi trobà dos dels seus clients més incondicionals: Josep Ensesai Alfons Teixidor.

Segons tenim documentat Rafael Masó va projectar tres obres per alnostre poble. A aquestes s’hi afegeix un projecte conegut com CasaXargay, que a hores d’ara no estem en condicions d’assegurar si real-ment esdevingué una realitat.

El que sí que veiè la llum, l’any 1910, fou en projecte d’adaptació d’u-nes cases al carrer Major de la vila com a escoles pels nens i nenesde Sarrià. Fins aquella data, el poble de Sarrià, com la majoria depobles, no comptà amb un edifici digne destinat a escoles. L’any 1909Alfons Teixidor i Saguer, fabricant de farines de Sarrià amb fàbrica aCampdorà, va demanar a Rafael Masó que redactés un projecte d’es-cola per als infants del seu poble. Aquesta es bastiria a partir de lareforma de tres cases propietat d’Alfons Teixidor que aquest arrenda-va a l’Ajuntament per aquesta funció. El projecte va tirar endavant, erala primera escola que Masó projectava i, tot i la dificultat d’adaptarunes cases antigues a la nova funció, va emprendre el projecte ambgran il·lusió, segons ens consta en la correspondència privada ques’ha conservat de l’arquitecte:

“El vinent diumenge es el dia que hi ha senyalat per a inaugurar unesescoles a Sarriá –de les que jo he fet els plànols- i volen que hi sia detotes passades. Fan una gran festassa i dura dematí i tarda..”

Carta de Rafael Masó a Esperança Bru, 3 de juny de 1910

Les noves escoles, tal com anunciavaRafael Masó, es varen inaugurar el 5de juny de 1910, tal com es recull enel Diario de Gerona del dia 7 de junyde 1910, que a més ens aporta unabona descripció de l’equipament inau-gurat:

“El local recién inaugurado consta deplanta baja y dos pisos. En la parteanterior de la planta baja hay el aulapara las niñas; en la posterior la de losniños. Ambas esta separadas por unpatio que es para recreo de las niñas.Los niños dispone para su recreo deotro patio en la parte posterior del edi-ficio, y de un cubierto porticado paralos días lluviosos. Las aulas son degrandiosa capacidad y mucha eleva-ción de techo; por ambos lados reci-ben luz abundantísima medianteanchos ventanales;la ventilación estabien prevista y estudiada; tampoco sehan olvidado la higiene y la limpieza;pues hay agua abundante y limpiosretretes. En los pisos tienen sus habi-taciones los dos profesores, quienespueden disponer además de unpequeño huerto-jardín”.

Tal com es desprèn d’aquestes línies,l’escola es bastí buscant les millorscondicions pels alumnes, seguint lesdirectrius pedagògiques del moment.

Les antigues escoles de nens i nenes de Sarrià de Ter,projectades per Rafel Masó l’any 1910 per

encàrrec d’Alfons Teixidor.

La crònica de la inauguració recull que aquesta va tenir un solemne caràcterfestiu i cultural amb participació de tot el poble i les principals autoritats localsi també provincials. Varen pronunciar-se discursos i conferències i fins i tot hihagué audició de sardanes i ball públic a la plaça al vespre.

L’any 1921, Rafael Masó rep l’encàrrec d’intervenir en un edifici de la plaçade la Font, per adaptar-lo com a seu de l’Orfeó Joventut de Sarrià. D’aquí elnom amb què encara es coneix de “el Coro”. L’edifici havia estat construït el1865 com a quadres de cavalleries i magatzem de vins, propietat de la famí-lia Ensesa. El 1921 el local és llogat per l’Orfeó i aquest encarrega la sevareforma i adaptació a Rafael Masó. L’arquitecte hi projecta un cafè amb esce-nari a la planta baixa i una pista de ball al pis superior.

L’edifici, que va deixar de ser la seu de l’Orfeó el 1928, ha passat per moltesmans i usos (local de teatre, escola, seu agrupació de flequers..), fins arribarals nostres dies. Aquest fet ha esborrat la petja de Masó, excepte els magní-fics esgrafiats de l’exterior, actualment restaurats.

Un altre testimoni de la petja de Masó al poble de Sarrià el trobem en lesobres que realitza a la casa de Miquel Pòrtules del carrer Major, nº 116. Datende 1921 i, per tant, són contemporànies a la reforma de l’edifici del Coro. Estracta de la reforma de dos habitatges aparellats amb façana simètrica, deplanta baixa i pis. En aquell mateix edifici Masó va projectar una paret detanca per un solar del costat. Un segon projecte preveia la construcció, en elsolar veí, d’una casa de tres plantes que tampoc es va acabar realitzant.

Rafael Masó, Alfons Teixidor i Josep Ensesa

A més dels projectes que hi va realitzar, el poble de Sarrià va resultar relle-vant en la vida de Rafael Masó pel que podem anomenar el factor humà, elsclients que hi va trobar i que, amb el temps, esdevindrien, gràcies als projec-tes que li varen encarregar, peces claus dins la vida professional de l’arqui-tecte. Em refereixo lògicament als Sr. Alfons Teixidor i Sr. Josep Ensesa. Elsencàrrecs que rebé dels dos sarrianencs probablement li representaren mésbeneficis que tota la resta de les seves obres juntes. El còmput deu ser realen termes econòmics, però sobretot, pel que fa a la satisfacció personal deveure’s recolzat i reconegut en les seves idees i projectes.

~ a

ny m

asó

PdS 59

48

Alfons Teixidor, que com hem vistcontacta amb Rafael Masó perencarregar-li la instal·lació de lanova escola del poble, era alesho-res, 1910, un fabricant de farinesque havia viscut el canvi tecnològicdel molí tradicional de mola depedra als sistemes de cilindresmés industrials. L’avenç tecnològicli havia representat bons beneficis iera aleshores un patrici local ambfàbrica en marxa a Campdorà.L’atzar i les coneixences l’havienportat a associar-se en un primermoment amb Josep Ensesa, i des-prés a navegar en solitari i planejarla instal·lació d’una farinera aGirona.

Aquest desig coincideix en eltemps amb la construcció de lesescoles de Sarrià i Alfons Teixidordecideix encarregar el projecte dela nova fàbrica i habitatge a ciutatal jove Rafael Masó. Aquest, quetot just fa quatre anys que ha aca-bat la carrera, i viu encara la sevaetapa modernista, s’entusiasmaamb l’encàrrec i dibuixa un projec-te del que per ell ha de ser la Casade les Farines. És l’actual FarineraTeixidor de la carretera de SantaEugènia, seu actual del diari elPunt. Anys més tard el mateixAlfons Teixidor encarregarà a Masóuna casa de pisos de lloguer aldavant de Farinera, que avui tot-hom coneix per La Punxa, seu delCol·legi d’Aparelladors, i un conjuntde cases conegudes com laUrbanització Teixidor, que malaura-dament va fer molt mala fi. Tant elconjunt de la urbanització Teixidorcom la pròpia casa de la Punxareflecteixen l’evolució estilística iformal de l’arquitecte, i esdevenenbons exemples del noucentismeple de Rafael Masó.

Si us acosteu als dos edificis: laFarinera Teixidor i la Casa Teixidor ola Punxa, podeu fixar-vos en la sim-bologia que Rafael Masó, detallistacom pocs, va disposar en els pro-jectes: la Farinera Teixidor, projecta-da en ceràmica blanca, recorda l’as-pecte d’un piló de farina. Tota laseva ornamentació (vitralls i reixes)porta com a motiu les espigues deblat que són l’origen de la farina. I ala torre en cantonada de la Punxa,

L’edifici del Coro, recentment reformat.

any masó

~

PdS 59

49

un magnífic esgrafiat representantun molí recorda l’origen professionaldel seu promotor, Alfons Teixidor.

De sarrianenc a sarrianenc, JosepEnsesa Pujades esdevindrà unclient d’excepció per a Rafael Masó,durant tota la vida professional del’arquitecte i especialment en elsdarrers anys, en el disseny i la cons-trucció de la urbanització de s’Agaró.

Els Ensesa, provinents de Granollersde Rocacorba, s’havien instal·lat aSarrià a principis del segle XIX ihavien obert una botiga de queviu-res al poble. A finals del segle XIXaquest colmado seguia existint,regentat per Agustí Ensesa Jordi,casat amb Dominga Pujades, paresde Josep Ensesa.

L’esperit negociant de Josep EnsesaPujades el portà, durant la primeraguerra mundial, a diversificar elnegoci familiar i a introduir-hi elcomerç de l’àcid tartàric, que tambécomercialitza, així com l’elaboració ivenda de farines en diferents socie-tats mercantils, entre elles la queconstitueix amb el mateix AlfonsTeixidor. Amb la mort dels pares,Agustí Ensesa Pujades hereta elnegoci de vins, i Josep Ensesa con-solida la seva indústria farinera,entre moltes altres coses.

L’any 1913 Ensesa encarrega aMasó la construcció de la CasaEnsesa a la carretera de Barcelona,

actual seu de l’Escola Municipal de Música i cap a 1917 inicia la construccióde la fàbrica annexa al mateix indret, que anirà ampliant amb el pas dels anys.

Els negocis del Sr. Ensesa són pròspers i diversos i, entre d’altres camps, pelque a nosaltres ens interessa perquè té relació amb Rafael Masó, també abra-cen el sector immobiliari. Sabem que a partir de 1894, Josep Ensesa Pujadesi el seu fill Josep Ensesa Gubert comencen a adquirir uns terrenys a la voradel mar als indrets aleshores coneguts com Fanals i Cala Pedrosa a la Platjade Sant Pol, amb la intenció de negociar-hi, com també anaven fent en altresindrets i finques d’arreu de la província.

Josep Ensesa Gubert té la idea de construir una urbanització de luxe a lavora del mar a l’entorn de la seva casa de Senya Blanca. Per dur a terme elseu projecte compta amb la col·laboració directa de Rafael Masó. D’aquestaaliança en sortirà la modèlica urbanització que ha perdurat fins als nostres diesi que ha esdevingut referent de l’arquitectura mediterrània de vacances.

Acabem doncs aquesta petita aproximació a la relació que hi hagué entrel’arquitecte Rafael Masó i la vila de Sarrià. Recordant les principals fites d’a-quest relació, ens hem acostat una mica més a la petita història local delsedificis que ens envolten i de les persones que d’una manera o altra hiintervingueren per dissenyar l’escenari del present que avui ens acull.

~

Una simpàtica foto de Rafael Masó i Esperança Bru.

Imatges de l’exposició “Geografia de Masó” que es va poder veure a la SalaPatronat la primera quinzena de desembre.

Foto

graf

ies A

.Vila

L’empresa Educ’Art de Serveis Educatius va oferir elsdies 4 i 5 de desembre unes visites didàctiques a l’en-torn de l’exposició “Geografies de Masó” al municipi deSarrià de Ter. La proposta va ser acceptada ràpidamentper l’Ajuntament. “Tan bon punt va caure’ns a les mansla proposta d’Educ’Art per realitzar visites comentades al’exposició ““GGeeooggrraaffiiaa ddee MMaassóó””, des de l’Àrea deCultura vam tenir molt clara l’enorme aplicació educati-va que oferia, no ja tan sols la mateixa estructura del’exposició, sinó la possibilitat de completar-la amb elguiatge d’Educ’Art.

De res serveix una bona oferta cultural sense una res-posta per part del públic a qui va dirigida. Facilitar,doncs, l’accessibilitat del major nombre de visitants al’exposició va ser l’aposta de l’àrea. I una bona part d’a-quests havien de ser els nens i nenes de l’escola, futurshomes i dones de Sarrià de Ter, que coneixerien aixíuna mica més l’obra del gran arquitecte Rafael Masó,que tanta empremta ha deixat en el seu municipi.

Cal dir que l’experiència ha estat totalment satisfactòria,ja que es va obtenir una resposta entusiasta per part delCEIP Montserrat de Sarrià de Ter, que ràpidament vaorganitzar els grups d’alumnes. Entre el 4 i 5 de desem-bre van visitar l’exposició gairebé tots els cursos de l’es-cola, un total d’aproximadament 150 alumnes.

Finalment, volem esmentar també la visita d’un grup depersones organitzat des de l’Àrea de la Gent Gran quevan gaudir enormement de les explicacions i de la visi-ta efectuada.

Després d’aquesta experiència, volem manifestar l’ex-cel·lent tasca pedagògica portada a terme pels profes-sionals d’Educ’Art amb els que esperem col·laborar benaviat en qualsevol altre projecte””.. (Cristina Vicedo. Àreade Cultura)

La visita s’havia concebut com una activitat participativaon els alumnes poguessin gaudir de l’experiència dedescobrir una personalitat de gran valor com la deRafael Masó, gran creador al servei dels seus contem-poranis i dotat d’una gran humanitat. Es van pensar acti-vitats que permetessin a l’alumne fer-se el càrrec de larealitat tant històrica com personal de l’arquitecte.

L’objectiu plantejat per aquestes visites era despertarl’interès dels alumnes per la feina d’arquitecte, tant des

del vessant creatiu com des del tracte amb el client i elsartesans proveïdors. Així es va donar a conèixer tambéRafael Masó com a persona (família, formació, compro-mís amb la ciutat de Girona) arrelada a la seva època icopsar l’originalitat de la seva creació, anant a veure elsedificis fets per Masó en el municipi, fent-ne una anàlisiadaptada a l’edat dels alumnes.

Articulació de la visita en quatre temps:El primer té com a punt de partida el mapa de l’exposi-ció, on apareixen amb un punt vermell els diferentsmunicipis on Rafael Masó va anar, sigui per treballarsigui per descobrir el territori. Aquesta observació dónapeu a comentar els mitjans de transport de l’època.El segon, en la zona de les carpetes, on es tracta d’obrirla maleta de l’arquitecte i descobrir-hi tant objectes pro-fessionals com objectes personals (cartes a la sevadona, fotos familiars, eines, mostres, dibuixos...).El tercer consisteix en l’observació sobre el terreny delsedificis de Masó a la població amb l’ajuda d’un suporttransparent, on l’estructura de l’edifici hi està dibuixada.En directe, els alumnes hi afegeixen els detalls decora-tius de la façana amb un retolador esborrable.Per últim, es fa un joc amb parelles de fitxes represen-tant detalls de l’obra de Rafael Masó en sentit ampli(dibuixos, mobles, ceràmica, brodats, llums, vitralls,....),basat sobre les regles del joc del Memory.

Es distingeixen dues activitats per a primària, correspo-nent als cicles inicial, mitjà i superior. Es fa palès l’adap-tació del discurs a l’edat dels nens en els 2 primersapartats de la visita: l’aproximació a l’època de Masóquant als mitjans de transport, d’una banda, i l’aproxi-mació a l’ofici d’arquitecte i a la persona polifacèticad’en Masó, per l’altra.

~ a

ny m

asó

PdS 59

50

Visites guiades

Geografia de Rafael MasóMireia TresserasEduc’art

Els nens del CEIP Montserrat varen ser els protagonistes de les visitesguiades per conèixer l’obra de Rafael Masó al poble.

any masó

~

PdS 59

51

Es va plantejar una visita amena, combinant aproximacióal personatge, descoberta de la seva obra al municipi i unjoc final. L’aproximació al personatge es va fer en el marcde l’exposició, a través d’una reflexió col·lectiva al voltantde la feina d’arquitecte a l’època, tractant així els mitjansde transport utilitzats per Masó per desplaçar-se pel terri-tori, així com els diferents aspectes de la seva feina notan evidents, com la noció d’encàrrec, de clients, del fetque treballava amb artesans especialitzats que li propor-cionaven un material diferent a l’habitual, que devia durmostres de material per ensenyar als clients...L’aproximació a la persona es va plantejar a través de car-tes i de fotos de família. Es va esmentar la seva afició al’escriptura i a la poesia en general. Amb els més granses va esmentar la seva activitat política com a regidor del’Ajuntament de Girona.

Quant a l’activitat més tècnica, es tractava d’observar lafaçana de les escoles de Sarrià i de descobrir el vessantmés creatiu de la feina de Masó. A partir d’un esquema dela façana de les escoles fet sobre un acetat, s’havien d’a-fegir tots els elements decoratius i ornamentals de la faça-na sense deixar-se’n cap. Aquesta observació detallada icol·lectiva obria el pas a l’observació molt més fàcil i evi-dent de les façanes de Can Pòrtules i del Coro.A continuació, a la plaça de la Font, davant del Coro, es vaprocedir a jugar a un joc de “Memory” de grans propor-cions, amb 34 peces, que van permetre fer una partidaamb tots els nens de cada grup, que un a un van poderparticipar del joc, amb considerables dosis d’emoció.

Per tal d’articular el discurs en aquests 4 temps, l’educa-dor va utilitzar tant el recurs de l’expressió oral (basadaen els continguts de l’exposició i de tota la documentacióque s’ha llegit i consultat de Rafael Masó, enguany prolí-fica degut a l’aniversari, com el recurs d’un materialdidàctic de sala per fer més amena i interessant la visita.

Després de la visita es va donar al professor responsableuna FITXA D’ACTIVITAT POSTERIOR amb una sèrie depropostes per fer amb els alumnes, per tal d’aprofundirsobre l’activitat desenvolupada i poder ampliar, si es dis-posa de temps, els coneixements sobre Rafael Masó i laseva obra.

Pel que fa a la visita destinada al grup d’adults, i com amaterial de suport, es va utilitzar fotos de l’època, tant dela família com de vistes de la població. Es van llegir arti-cles a propòsit de la inauguració de les escoles de Sarrià.Es va ensenyar una reproducció de la portada de la revis-ta Aiguaforts il·lustrada per Masó. Atès que el públic eragent gran de Sarrià, es va originar un intercanvi amb unasèrie d’anècdotes sobre els edificis i les diferents perso-nalitats esmentades en el decurs de la visita.

Amb tota la gestió i la coordinació realitzada les visites esvan poder desenvolupar de manera molt natural. Leseducadores que es van desplaçar a fer la feina pedagò-gica amb els alumnes del municipi s’hi van trobar en totmoment a gust i ben acollides pel personal municipal,cosa que va tenir repercussions en la qualitat de la sevaintervenció.

Des de l’empresa Educ’Art es valora també positiva-ment la repartició de les visites al llarg dels 2 dies d’in-tervenció. Es va plantejar uns torns amb lògica i seny.Van ser, doncs, dos dies intensos però no gens carre-gats i que van permetre atendre tots els grups que hosol·licitaren.

“Pensem que el plantejament de la visita va ser correc-te a la vista de la resposta del públic escolar, ja que elsnens i nenes van respondre de manera molt positiva:d’una banda, es van mostrar sensibles a l’enfocament ala vegada global i humà del personatge. Els va interes-sar també descobrir la feina d’arquitecte “des de dins”,d’una manera més pràctica i no teòrica. D’altra banda,l’activitat de camp els va agradar molt. Van participaractivament en resseguir tots els detalls decoratius d’unedifici prou conegut del municipi, les antigues escolesdel carrer Major... i per acabar el joc els va emocionarmolt: tots hi van participar i així la implicació va ser total.

L’única dificultat que es podria comentar va ser l’eleva-da ràtio x educador: en 3 dels 4 grups escolarsoscil·lava entre els 25 i 30 alumnes. El grup de 2n deprimària va ser un grup de dimensió adequada peraquest tipus de feina: 25/educador. Quan parlem “d’a-quest tipus de feina” ens referim a fer una activitat quesigui prou lúdica i engrescadora per a tots els nens inenes, que ningú se senti aïllat o llunyà a tot el que esproposa i això és més difícil si la ràtio és alta i sobretotquan es fa un guiatge per l’exterior, on els sorollsexterns encara dificulten més la comprensió de l’edu-cador i per tant l’atenció i concentració per part delsalumnes. En aquests casos és més fàcil aïllar-se i des-pistar-se amb altres elements externs, malgrat l’interèsque podria mostrar l’activitat i l’alumne/a si ho sentís bé ise sentís part del grup.

A part d’aquest comentari obvi i que sovint els que ensdediquem a aquesta tasca pensem que forma part de lanostra feina, valorem molt positivament l’experiència dedinamitzar l’exposició temporal “Geografia de RafaelMasó: l’arquitecte i les comarques gironines” a Sarrià deTer i quedarà com a tal a la memòria i als arxius de l’em-presa.”

Alumnes del CEIP Montserrat juguen amb elements decoratius de RafaelMasó davant el Coro, edifici reformat per l'arquitecte gironí.

Foto: Roger Casero

Raquel Lacuesta i Lluís Cuspinera, comissaris de l’expo-sició “Rafael Masó i Valentí, arquitecte (1880-1935)”, dela fundació “la Caixa”, que es va poder veure a Gironadel 20 de setembre al 7 de gener de 2007, varen expli-car-nos en la conferència del 13 de desembre a la saladel Coro, a Sarrià de Ter, les característiques que defi-neixen l’obra de Rafael Masó, tant en edificis públicscom en edificis privats.

En la seva xerrada van remarcar la influència primeradel moviment modernista català, la que aplicà RafaelMasó quan va sortir de l’escola d’arquitectura l’any1906, on havia coincidit amb Josep Jujol i Josep M.Pericas, els quals seguien els models dels grans mestresAntoni Gaudí i Lluís Domènech Muntaner, per evolucio-nar, ja en la seva maduresa com a arquitecte, cap al’estètica noucentista, molt més personal. Al llarg dels seus trenta anys de professió va projectarmés de dues-centes obres, tant de nova planta comrehabilitacions, encarregats per prohoms gironins i decomarques, com els Salietti, Cendra, Vinyals, Robert, elssarrianencs Ensesa i Teixidor, i familiars com els Aragó iels Masó.

Raquel Lacuesta ens va anar mostrant els diferents edi-ficis i algunes de les seves singularitats. De l’edifici deles escoles de Sarrià, per exemple, en va destacar labalustrada de ceràmica groga de la terrassa, feta pelceramista Antoni Serra d’Olot, i altres detalls com lesgarlandes d’espigues verdes, de ceràmica verda vidria-da, pròpia dels germans Coromina de la Bisbal, quetambé trobem en la decoració de la casa Batlle aGirona.1 El mateix edifici reuneix altres detalls ornamen-tals, com les reixes de Nonito Cadenas i la porta d’ac-cés, que conserva les inicials del propietari, AlfonsTeixidor, el qual li encarregà més endavant la construc-ció de la farinera Teixidor, actual seu del diari El Punt, ique va concebre com un munt de farina blanca enhonor a l’ofici del propietari.

Rafael Masó va construir edificis públics com l’escola deSant Gregori i l’escola d’Arts i Oficis de Girona 2, casesresidencials urbanes com la casa Masramon d’Olot, laCasa Gispert- Sauch de Girona o bé la casa Cases deSant Feliu de Guíxols, i blocs de pisos, tan interessantscom la casa Joaquim Colomer, la casa de lloguer de J.Ribas Crehuet i la casa de lloguer de Joan Salietti.

~ a

ny m

asó

PdS 59

52

Assumpció VilaRegidora de Cultura

L’arquitecturade Rafael Masó

Raquel Lacuesta, va utilitzar les imatges per explicarels principals trets que defineixen

l’obra de Rafel Masó.

Foto

A.V

ila

any masó

~

PdS 59

53

També va reformar nombroses cases pairals, on va intro-duir el concepte de la lluminositat obrint patis interiors ifinestres amb porxos, deixant que la natura es veiés desde tots els racons de la casa. L’exemple més notable ésla intervenció al mas el Soler a Sant Hilari Sacalm, queva completar amb el disseny del mobiliari. Masó conei-xia molt bé el món rural gironí, ja que per als noucen-tistes “el món pagès és el dipositari de les essències del’autenticitat, de la senzillesa i de les arrels del país.”3

D’altres intervencions menys conegudes són la restau-ració dels Banys Àrabs de Girona, la de l’església parro-quial de Verges i la façana del cementiri municipal deGirona. A les seves obres dels anys vint, la decoració esdevémenys espectacular,ja que va deixar l’em-presa de La Gabarradels Coromina a laBisbal, per associar-seamb en Marcó deQuart i començà a uti-litzar elements arqui-tectònics d’inspiracióarqueològica, com lescolumnes romanes iromàniques, així comun major profusiódels esgrafiats,modernitzant així unatradició popular.

A Sarrià de Ter, varealitzar la reforma dela casa de MiquelPòrtulas (1920-1921), de dos habitat-ges entre mitgeres,de planta i pis. Ladecoració de la faça-na és senzilla, decora-da amb motllures deceràmica sensevidriar a les finestres ibalcons i una balus-trada a la terrassa. Del conjunt destaca la seva simetriai la finestra apaïsada de la planta baixa.Un exemple de la utilització d’esgrafiats el podemobservar en la reforma de l’edifici “El Coro” propietat dela família Ensesa (1921-1924), a la placeta de la Font,el qual ha estat recentment reformat pels arquitectesJoaquim Bover i Enric Bayona per encàrrec del’Ajuntament de Sarrià de Ter. La mateixa decoració flo-ral la trobem en la casa de pisos de lloguer propietat deBonaventura Vinyals a Girona.La reforma de l’edifici del Coro segueix la seva filosofiaconstructiva: obertura de grans finestrals, els quals per-meten l’entrada de llum natural, una gran balconadaque dóna a la plaça per remarcar la part més noble de

l’edifici i la introducció d’elements decoratius, en aquestcas els esgrafiats de la façana i les dues columnes defals marbre d’estil jònic del pis superior.

Rafael Masó és conegut també pel disseny del mobilia-ri interior de les cases que projectava, com l’esmentadadel mas el Soler, o de la casa Masó Bru, tant de cadires,menjadors, rellotges de paret, com el bressol dels seusfills, que realitzà l’ebenista Miquel Pràtmans.Els darrers anys d’arquitecte els va dedicar al projectemés important, la urbanització de s’Agaró, propietat dela família Ensesa, originària de Sarrià de Ter (JosepEnsesa Pujades i el seu fill Josep Ensesa Gubert). El pro-jecte va suposar el disseny dels espais públics, carrers,accessos, places, dels edificis de serveis, com les esco-

les (actual s’AgaróHotel), el mateixHostal la Gavina,del qual tambédecorà l’interior, ide nombrososxalets, com el xaletsenya blanca ocasa EnsesaGubert, on mantéles característi-ques de les casestradicionals catala-nes, amb porxos,finestres i portesamb elements depedra recuperatsd’edificis anticsenderrocats.

En resum, la con-ferència de RaquelLacuesta, l’exposi-ció “Geografia deMasó” de laDiputació deGirona a la salaPatronat i les visi-tes guiades perEduc’art han estat

una manera d’apropar-nos a l’obra i personalitat d’a-quest arquitecte, que tot i mantenir-se fidel a les comar-ques gironines, la qualitat del seu treball el situa com undels més grans arquitectes del modernisme i del nou-centisme català.

1. De la Casa Batlle en destaquen els mussols i les garlandes de lapart superior. Es troba al carrer nou de Girona.2. Es va enderrocar per construir-hi l’edifici de la Funerària Poch, inomés s’han conservat algunes rajoles a la façana.3. Tarrus, Joan; Comadira, Narcís, a “Rafael Masó: el sentit d’una arqui-tectura”, dins del catàleg editat amb motiu de l’exposició de laFundació “la Caixa”.

~

Els mussols de ceràmica de la casa Batlle de Girona.

Arriba novament setembre, un noucurs. El rebem amb l’enyorança delsque han marxat cap a l’ESO i l’ale-gria de rebre els que seran els méspetitons de l’escola dels grans comells diuen.

Encara tenim el gust de la festa de fide curs passat amb els tallersmediambientals dirigits per monitorsamb els que va premiar el consellcomarcal a la nostra escola pel seutreball com escola verda, i la festa ala tarda amb la gimcana per a gransi petits, l’exhibició de funky i l’anima-ció dels pallassos de la Lluna. Elsopar, exquisit, va anar a càrrec deles nostres cuineres Isabel i Paqui icom a cloenda el karaoke on tothomva poder demostrar les seves habili-tats vocals.

Durant l’estiu hi ha hagut qui ha tre-ballat dur de valent a l’escola.Paletes, pintors, lampistes i fustershan adequat aules, renovat i pintatla façana del parvulari, canviat cal-

deres, construït rampes, arranjatlavabos... Al pati de primària, nousjocs infantils i estructures de fustaper passar l’hora del pati ben entre-tinguts. Ens hem trobat lesinstal·lacions a punt per engegar elcurs.

Aquest curs hem crescut en nom-bre d’alumnes. És molta la feina afer, totes les comissions s’han posaten marxa. Hem reforçat la plantillade personal amb la incorporació denoves monitores i una netejadora.Hem ofert noves activitats comple-mentàries en horari de menjador,continuem subvencionant gran partd’aquestes perquè estiguin a l’abastde tothom, i mantenim el servei d’a-collida matinal. Programem novessortides, algunes com la de Núria ila Caminada a la primavera ja con-solidades.La comissió de reutilització de lli-bres també ha treballat molt pertenir a punt tots els llibres quesocialitzem.

Un nou repte aquest any per lacomissió de festes; tonem a estre-nar escenari!. Les hem de felicitarja que s’han superat i com semprel’èxit ha estat rotund. El PavellóMunicipal de Sarrià de Ter ha acollitper primera vegada la nostra parti-cular representació de Pastorets. Elnostres fills i filles ens han ofert unrepertori de cançons i danses de totel mon. És emocionant la intensitatamb la que viuen els preparatius iles actuacions. El patge reial ens havisitat per obsequiar-los per aques-ta entrega amb un present per anarfen boca als regals que vindran acasa. Com sempre l’èxit ha estatrotund. Hem d’agrair a col·laboracióde les mestres i de l’Ajuntamentque ens ha facilitat en tot momentla adequació i preparació de l’es-pai.

S’ha acabat un trimestre però conti-nuem treballant amb il·lusió i ganesen les properes activitats. En tindreunotícies!

Loli Fernández i Rosa FernándezAMPA CEIP Montserrat

~ a

ny m

asó

PdS 59

54

Tornada al’escola

~

Enguany els Pastorets del l’escola es varen representar al pavelló municipal de Sarrià de Ter

espai escolar~

PdS 59

55

L’hivern

Després de les vacances de Nadal, durant el mes degener les educadores de les aules de 2-3 anys ens vamproposar treballar l’hivern: el fred, el ninot de neu, laroba d’abric...i vam pensar algunes activitats d’experi-mentació.Una de les activitats proposades va ser emplenar ambels infants diferents recipients amb aigua i deixar-lostota la nit al pati. La nostra idea era que l’endemà al matítrobessin l’aigua glaçada.Els infants van gaudir molt omplint diferents pots, caixesd’ous... però, quina va ser la seva sorpresa al matí al sor-tir a veure els recipients l’aigua estava igual que el diaabans. Nosaltres els vam explicar que a la nit no havia fetprou fred i per això l’aigua no s’havia glaçat. Vam decidirque repetiríem l’activitat un altre dia amb més fred. Fem pasta de sal

Una altra proposta que vam oferir als infants va ser la defer pasta de sal. L’activitat es va dur a terme a les aulesde les abelles i les papallones (aula 2-3 anys).Ingredients: un got d’aigua, un got de sal i un got de fari-na. Remenar la barreja!

Primerament se’ls van oferir unes safates amb sal i unesaltres amb farina. Els infants van observar, tocar, tastar...després les educadores van afegir aigua i van remenarfins aconseguir una massa compacte. Més tard es vadonar un tros de pasta a cada nen/a i ells van començara fer formes. L’experiència a nivell de tacte recordava a la plastilinaperò amb l’avantatge que aquesta massa se la podienmenjar.

Quan van acabar, van posar les “boletes” de pasta enuna plata i tots plegats vam anar a la cuina per coure lamassa al forn de l’escola.Les boles que van sortir ens van servir durant molttemps com a material de l’aula al racó de la cuineta,com macarrons, com cafè.

Fem pa de nous

En aquesta proposta la massa de farina, llevat i aigua jaestava feta per la Ramona. Així que els infants primervan obrir les nous amb l’ajuda de les educadores i des-prés se’ls va donar un tros de massa de farina de pa iells van posar les nous a on volien. Després com uns

Propostes d’experimentació

Mònica Sala, Elena Batllori i Aïda MasdemontEducadores de L’EBM CONFETTI.

A l’EBM Confetti moltes de les propostes que oferim als infants són d’experimentació, ja que,l’infant quan actua, experimenta, relaciona i expressa les seves accions és quan realment

aprèn. Els materials utilitzats en les diferents propostes d’experimentació, explicades a conti-nuació són elements d’ús quotidià que podem trobar a qualsevol casa.

Manipulació de la sal i la farina.Infants de la foto de grup: Andrea, Carlota, Albert, Roger,Andreu,

Musa, Laia.

Manipulació pa de nous. Infants de la foto: Pau, Mireia.

bons cuiners van portar la massa a la cuina i es vanemportar el pa amb nous a casa.Amb aquestes propostes els infants han seguit totel procés des de la manipulació de l’ingredient finsel producte final.Valorem molt positivament aquest tipus d’experièn-

~ e

spai

esc

olar

PdS 59

56

cies que permeten gaudir dels sentits, lavista, el tacte, el gust i l’olor.Aquestes propostes d’experimentacióaporten als infants i al grup-classe unaestona de tranquil·litat. Els nens/es fan lesseves pròpies hipòtesis, comprovacions igaudeixen de la part lúdica de l’experimen-tació.

Pa de nous, els infants són: Paula Brugué,Pau, Pol i Paula Coch.

~

espai escolar~

PdS 59

57

Aquest setembre, només arribar a l’escola tots vàrempoder veure que a l’estiu s’hi havia treballat de valent; eldepartament d’educació havia sectoritzat les calderes ija teníem rampes per entrar als dos edificis;l’Ajuntament havia deixat l’edifici de parvulari amb lacara ben neta i al pati, el lavabo de les nenes remode-lat de nou, ...

Aquest primer trimestre, l’AMPA també s’ha posat lespiles, primer posant dues estructures de joc al pati deprimària i “ELS REIS” els van ajudar portant una granestructura de joc al pati d’educació infantil. A més, comcada curs han organitzat les activitats extraescolarscada vegada més i més variades.

I seguint amb la nostra línia de millora contínua, alsetembre, els mestres ens vàrem posar a redactar elPla Estratègic per a l’autonomia de centres, ja que eldepartament d’educació, a l’estiu, ens comunicava quese’ns havia concedit l’avantprojecte.

Així mateix durant el primer trimestre vam rebre duesimportants dotacions, un equipament TIC per a una aulade ciències i una dotació econòmica de 2.500 eurosper a la millora de la biblioteca, arran d’un projecte d’in-novació que havíem presentat.

Quant a les activitats educativoculturals, el dia 30 degener vàrem celebrar el dia de la Pau i la No Violènciaen el marc del projecte d’innovació d’educació per a laciutadania. El dia 12 de febrer ens va oferir un concertal centre parroquial i cultural Mossèn DomingoCassanelles la Banda Thirsk School de Thirsk, Yorkshire,Anglaterra, en la qual tots vàrem gaudir i durant tota lasetmana vàrem celebrar el carnaval.

I com a Escola Verda, continuem impulsant les accionsi actuacions que ens han de permetre millorar l’apre-nentatge de valors de respecte envers el medi ambient.Així, hem incrementat els tallers mediambientals, hemparticipat en l’elaboració del Manual de Bones

Entre tots continuemmillorant la nostra escola

Montserrat Xandrich i FranciscoEngràcia Bramon i Ayats

Nova zona de joc al pati d’infantil instal·lada conjuntamententre l’AMPA i l’Ajuntament

Foto

graf

ies R

oger

Cas

ero

Pràctiques que impulsa el ConsellComarcal, hem fet exposicions alCentre Cívic de la Cooperativa,hem participat en la Campanya“Tirem menys residus”, hem iniciatamb els alumnes els itineraris perconèixer i tenir cura del nostreentorn …

Per últim, en l’àmbit d’educació pera la salut, aquest trimestrecomençarem els glopeigs de fluor,primer a cicle inicial per anarpujant gradualment de curs; unaactuació que impulsen conjunta-ment els departaments de salut id’educació per a la prevenció deles càries.

~ e

spai

esc

olar

PdS 59

58

Conversió de les escales malmeses del pati d’infantil en jardineres.

Dues alumnes en plena campanya de fluor a CEIP Montserrat.

Foto

: Rog

er C

aser

o

Arranjament de la façana de l’edifici d’infantil.primària.Supressió de barreres i millora de l’accessibilitat a l’entrada de l’edifici de

primària.

~

espai escolar~

PdS 59

59

La població de Sarrià de Ter creix poc a poc i, ambaquest creixement, creix també el nombre d’infants enedat escolar. Aquest creixement ha posat en alerta elConsell Escolar Municipal (CEM), que a petició de lameva persona, en tant que president del CEM, va apro-var un informe sobre les necessitats d’equipamentsescolars a Sarrià de Ter. Entenent que aquest és untema d’interès general i que genera preocupació a lesfamílies i als mestres, transcriuré part de l’informe ques’ha fet arribar al Departament d’Educació i alsAjuntaments de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis iMedinyà.

IInnffoorrmmee ssoobbrree lleess nneecceessssiittaattss dd’’eeqquuiippaammeennttss eessccoollaarrss aa SSaarrrriiàà ddee TTeerr

Al Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Tercelebrat el passat 19 de juny de 2006 es va proposardes de la Presidència l’elaboració d’aquest informe pertal de posar en coneixement a les administracions com-petents la preocupació del CEM de Sarrià de Ter davantla necessitat i capacitat d’escolarització d’un major nom-bre d’alumnes, any rere any, als equipaments escolarsdel municipi, en especial a l’escola d’infantil i primàriapública, el CEIP Montserrat, però també a l’escola d’in-fantil i primària d’Educació Especial concertada, elCentre d’Educació Especial Mare de Déu del Carme i al’escola bressol municipal Confetti.

És per aquest motiu que els adrecem aquest informe,aprovat en el Consell Escolar Municipal celebrat el 15

de gener d’enguany, per tal que ens puguin informarrespecte a les previsions de futur, alhora que els dema-nem que en les seves previsions tinguin en considera-ció les recomanacions que recull aquest informe apro-vat pel CEM.

AAnnààlliissii ddee llaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall aallss eeqquuiippaammeennttss eessccoollaarrss

El CEIP Montserrat escolaritza alumnes majoritàriamentdels municipis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis,malgrat que també té escolaritzats alumnes d’altresmunicipis com Girona, però en un nombre percentual-ment molt insignificant. Així doncs, en xifres arrodonidesla població escolar del municipi de Sarrià de Ter repre-senta entre un 70-75 % dels alumnes i del municipi deSant Julià de Ramis representa entre un 25-30 % de lapoblació escolar.

Aquests darrers cursos s’ha anat produint un incrementde població escolar al CEIP Montserrat (de 260-265alumnes el curs passat a 310-315 alumnes aquest curs),amb aportacions d’ambdós municipis. Aquest fet haobligat a adaptar espais destinats als especialistes perreconvertir-los en aules, així com l’adaptació d’aules al’edifici d’educació primària per alumnes d’educacióinfantil. Aquesta situació, de seguir en cursos propers,no només dificultarà l’absorció de l’increment d’alum-nes sinó que suposarà una preocupant retallada i ame-naça del llindar de qualitat en espai d’aula i aules d’es-pecialistes que valorem molt negativament.

Els reptes del present i el futur de

l’educació a Sarrià de Ter

“Parlem de Pedagogia pensant en l’aula, però la pedagogia es cuina a la sala de professors. Els

nostres mestres renovadors van definir-la com un treball d’equip (tot i constatant que l’equip

tenia líders, renovables), i van obrir l’equip a la participació de famílies i medi social. Són un

país petit, d’escola petita, que ha cercat sempre la dignitat.”

Fragment d’un article de Marta Mata (pedagoga, 1926-2006).

Roger Caseroprimer tinent d’alcalde, regidor d’Ensenyament i president del

Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter

D’una manera cada vegada més evident l’increment d’alumnes curs rerecurs ens posa de manifest les importants dificultats d’absorció de la deman-da d’escolarització que té l’escola. Aquesta és una situació, ja a dia d’avui,que requereix una actuació per al proper curs.

Pel que fa a l’escola bressol municipal, donada la no obligatorietat d’esco-larització de la població demandant, el concepte que valorem és el llistatd’espera. El llistat d’espera, malgrat no ser un nombre excessivament nom-brós, genera una percepció de mancança de places que possiblement res-pon més a la necessitat de mantenir, amb l’increment poblacional que veu-rem més endavant, una correlació proporcional entre el nombre de placesofertes i la població a qui van adreçades. És una realitat, però, que hi ha unacreixent demanda d’escolarització en el primer cicle d’educació infantil, nonomés a la natalitat, amb un augment moderat, sinó també a la necessitatde comptabilitzar la vida familiar i laboral, amb la major incorporació de ladona al mercat laboral.

AAnnààlliissii ddee llaa ssiittuuaacciióó ppoobbllaacciioonnaall

Dades de població:

Celebració dels Pastorets al CEIP Montserrat.

~ e

spai

esc

olar

PdS 59

60

Foto: Roger Casero.

Previsió de creixement

1998* 2001* 2002* 2003* 2004* 2005* 2006** 10–15 anys

3.139 3.610 3.730 3.858 3.930 4.036 4.288 6.5007.500

1.959 2.073 2.166 2.240 2.340 2.495 2.656 6.0007.000

*dades extretes de l’INE l’1 de gener de cada any** dades extretes del padró el desembre de 2006

Sarrià de Ter

St Julià de Ramisi Medinyà

Sarrià de Ter 0 a 3 4 a 12 13 a 16anys anys anys

1-1-2007 209 332 1461-1-2006 188 322 1011-1-2005 180 323 971-1-2004 158 309 1101-1-2003 138 312 1071-1-2002 129 289 113

Població en edat escolar (extretes del padró):

Els municipis de Sarrià de Ter i SantJulià de Ramis i Medinyà han tingutun creixement constant aquestsdarrers anys, essent la previsió lamateixa tendència, a partir dels res-pectius planejaments. Si bé fins adia d’avui no es plantejaven situa-cions greus a nivell de dificultatsd’absorció d’escolarització, sí quel’increment poblacional que s’haproduït fins ara, més el que es pre-veu, genera i generarà una majordemanda d’escolarització. Els equi-paments escolars existents avui aSarrià de Ter, sobretot els públics,en poc temps resultaran insufi-cients, sobretot si volem manteniruns nivells de qualitat acceptables.És a dir, és del tot necessari ampliarel CEIP Montserrat i la l’EscolaBressol Municipal Confetti.

El CEIP Montserrat ha hagut de ferun esforç, aquests darrers cursos,per absorbir la major demandad’escolarització, però és evidentque el nombre d’aules és limitat aixícom, ara per ara, l’espai per habili-tar-ne de noves. Davant una situa-ció de major demanda la possibili-tat d’habilitar noves aules en espaisja existents suposaria prescindird’espais tan necessaris com la salade professors o la biblioteca.

D’altra banda, l’edifici destinat a lesaules d’Educació Infantil ha quedatpetit, ja des de fa alguns cursos, demanera que, com hem esmentatabans, ha calgut adaptar aules del’edifici d’Educació Primària per alsalumnes d’Infantil.

Les previsions de creixement, doncs, ens dibuixen unescenari molt preocupant per al CEIP Montserrat, ja queaviat no tindrà capacitat real d’absorbir la demandad’escolarització; aquestes dificultats preveiem que espuguin donar, ja, el proper curs.

Pel que fa a l’escola bressol, malgrat que el nombre denaixements és estable en els darrers anys, sí que lesprevisions de creixement faran que el nombre actuald’oferta de places sigui insuficient per escolaritzar unpercentatge òptim d’infants.

L’augment de població, hem vist, fa augmentar la pobla-ció en edat escolar, essent la població d’infants de 0-3anys la que ha crescut en major nombre.

PPrrooppoosstteess

Davant la situació dels equipaments escolars de Sarriàde Ter, el creixement poblacional d’ambdós municipis iles previsions de creixement en el futur, des del CEMproposem que les administracions competents, elDepartament d’Educació i els Ajuntaments de Sarrià deTer i Sant Julià de Ramis i Medinyà, tinguin en conside-ració les següents propostes:

- Construcció d’una nova escola d’infantil i primària aSant Julià de Ramis

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà ha mani-festat la seva voluntat de tenir una escola de primària;ho ha previst en el seu planejament i n’ha informat elDepartament d’Educació, així com, per exemple, al’Ajuntament de Sarrià de Ter o al CEIP Montserrat.

Vist el percentatge d’alumnes de Sant Julià que estan

escolaritzats al CEIP Montserrat (25-30%), pensem queaquest és un pas imprescindible per resoldre, a mitjàtermini, l’escolarització de la nova població demandantals dos municipis; pel que fa a Sarrià de Ter, permetriadisposar, durant un temps, d’un marge d’absorció d’es-colarització fruit del mateix creixement de Sarrià de Ter.

Entenem que aquesta ha de ser una prioritat delDepartament d’Educació, no només per donar respostaa la voluntat de l’Ajuntament de Sant Julià i Medinyàsinó, i sobretot, per donar resposta a les necessitatsd’escolarització dels dos municipis i evitar una massifi-cació d’alumnes al CEIP Montserrat.

- Planificació del Departament d’Educació il’Ajuntament de Sarrià de Ter d’ampliació i, si cal, denous equipaments escolars. Planificació a curt, mitjài llarg termini.

Entenem, però, que la construcció d’una nova escola aSant Julià de Ramis només resol una part del problemaque se’ns albira, ja que no resol, a curt termini, l’aug-ment d’escolarització per als propers dos o tres cursos,com a mínim, quan ja hi haurà una important incidènciadel creixement.

Proposem, per tant, que el Departament d’Educació i elsAjuntaments de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis iMedinyà programin conjuntament, amb un calendariestablert, un pla de xoc per absorbir la demanda d’esco-larització al CEIP Montserrat a curt, mitjà i llarg termini.

Entenem a curt termini totes aquelles mesures que calprendre, al CEIP Montserrat, fins a l’inici de l’activitatdocent de la futura escola de Sant Julià de Ramis. Mesuresque han de vetllar en tot moment pel manteniment d’unllindar mínim de qualitat dels espais (metres quadrats, ins-

espai escolar~

PdS 59

61

Alumnes de l’escola Montserrat jugant al pati.

~ e

spai

esc

olar

PdS 59

62

tal·lacions...). És del tot urgent, com aprimer pas, l’ampliació de l‘edifici d’e-ducació Infantil.

Entenem a mitjà termini totes aque-lles mesures que cal prendre perdonar resposta al creixement deSarrià de Ter previst en el planeja-ment, a partir del moment en quèSant Julià tingui la seva pròpia esco-la.

Entenem el llarg termini en totesaquelles mesures que cal tenir pre-vistes, i per tant planificar, en unaprojecció d’entre 15 i 20 anys.

Naturalment pel que fa al mitjà illarg termini pensem que també caluna planificació de les necessitatsescolars en l’Educació Secundària.

Des del CEM proposem que la pla-nificació es pugui fer al llarg d’a-quest any 2007, entenent que ésprioritari, d’entrada, preveure lesmesures que caldrà prendre decares al nou curs escolar 07/08.Valoraríem molt positivament queentre les administracions es pactésun calendari d’actuacions pergarantir, en tot moment, l’escolarit-zació de tots els alumnes, evitantd’aquesta manera la necessitatd’improvisar solucions a mesuraque les problemàtiques apareixen.

Alumnes de l’Escola Bressol MunicipalConfetti jugant al pati.

Foto

: EBM

Con

fett

i

- Ampliació de l’oferta de places d’escola bressol

Proposem que l’Ajuntament de Sarrià de Ter planifiqui l’augment de placesde l’escola bressol o, si és el cas, una nova escola bressol, ja que actualmenthi ha una demanda superior a l’oferta i aquest indicador té la previsió d’a-nar en augment.Des del CEM observem el creixement de població de Sarrià de Ter des dela perspectiva de la capacitat dels equipaments escolars d’absorbir lademanda d’escolarització. És en l’exercici de la nostra responsabilitat que usadrecem aquest informe, convidant-vos a planificar els equipaments esco-lars del nostre municipi per afrontar els reptes de futur. És del tot necessarique treballem conjuntament per mantenir, a Sarrià de Ter, uns equipamentsescolars de qualitat.

Des de l’equip de govern i més concretament des de la regidoriad’Ensenyament pensem que el treball del CEM reforçarà la nostra voluntatd’ampliar les dues escoles públiques de Sarrià de Ter. Aquest és el nostreobjectiu, aquest és el nostre capteniment: posar a disposició de mestres ieducadors uns espais educatius moderns, confortables i adequats. Hem fetmolta feina aquests darrers anys, en tenim molta, encara, per endavant...~

Celebració dels Pastorets al CEIP Montserrat.

solidaritat~

PdS 59

63

La regidoria de Cooperació del’Ajuntament de Sarrià de Ter vaorganitzar, el passat 14 de desembrea la Sala Gran del Club St. Jordi “ElCoro”, la VIII Jornada de Solidaritat iCooperació, amb l’objectiu de gene-rar un espai de reflexió sobre lasituació social i política a l’AmèricaLlatina i també a casa nostra, per talde comprendre millor els processosde canvi socials i polítics de la nostrasocietat, amb la necessitat d’afrontar

qüestions tant importants i sensiblescom els fluxos migratoris, les desi-gualtats que els generen i la capaci-tat d’acollida d’Europa.

Paral·lelament es va muntar l’exposi-ció, “Seriosament... 25 argumentsper la Pau”, cedida pel CeDRe a SalaGran del Coro.

La Jornada incloïa la presentació del’Agenda Llatinoamericana 2007, acàrrec de Lafken Painemilla, indíge-na Mapuche i veïna de Sarrià de Teri la xerrada “Immigració i democrà-cia: ciutadans amb drets i deures”, acàrrec de Mohamed Chaib, Diputatal Parlament de Catalunya pel PSC.

Per la presentació de l’AgendaLlatinoamericana 2007 es va visio-nar un documental sobre els 15 anysde l’Agenda Llatinoamericana.Posteriorment Lafken Painemilla vadestacar el valor pedagògic i reivin-dicatiu de l’Agenda, destacant eltema pel 2007, la Democràcia, comun element indissociable de la Pau.Lafken Painemilla precisament varemarcar que “a Llatinoamèrica esparla molt de democràcia peròmalauradament es viu poc.”

El Diputat al Parlament de CatalunyaMohamed Chaib (PSC) va parlardels fluxos migratoris, de l’acollida idel reconeixement del dret de ciuta-dania; va destacar la necessitat dereformes legislatives per escurçar elperíode de nacionalització, passant

dels 10-13 anysactuals als 5anys, quan espot considerarque una perso-na està plena-ment establertaal país.

Chaib també vadestacar que “els immigrants deixende ser-ho quan s’estableixen ambregularitat a Catalunya, llavors sóncatalans. No es pot parlar de segonageneració d’immigrants quan ensreferim als fills, ja que si han vingutessent infants o han nascut aCatalunya ja no són immigrants”.També va destacar la necessitatd’establir una major relació entre lesdiferents cultures, superar la multi-culturalitat (reconeixement de lapresència de diferents cultures) ipromoure la interculturalitat (conei-xement, intercanvi i relació entre lesdiverses cultures, enriquiment).

La Jornada de Solidaritat iCooperació ens fa reflexionar, anyrere any, sobre la necessitat de, mésenllà de la percepció de les pro-blemàtiques i dificultats que pothaver-hi a nivell de convivència alsnostres barris, hem de seguiresforçant-nos per mantenir unaperspectiva més global, doncsnomés així entendrem que allò quepassa als nostres carrers i places témolt a veure amb el què pot passar,o no passar, a altres indrets del pla-neta.

VIII Jornada deSolidaritat i

Cooperació de Sarriàde Ter. Immigració i

Ciutadania. Reptes de futur

Roger Casero Gumbauprimer tinent d’alcalde i regidor de Cooperació

«Qualsevol vespre prou clar,des de les platges mateixesde Tànger albirem perfecta-

ment els llums d’Algesires, tal-ment com si la ciutat estiguésa tocar. (...) Un bon dia, algú

els explica que es pot marxara l’estranger, i anar a l’estran-

ger s’ha convertit en unaqüestió de prestigi. Fins i tot

per als qui tenen estudis, per-què s’adonen que al seu paísels títols no són cap garantiaper a un bon futur. Tots estanconvençuts que, si se’n van,un dia tornaran amb diners ipodran construir-se una casa,comprar-se un cotxe, ajudarla família… I és clar, no s’ho

pensen dues vegades.»Fragment del llibre “Ètica pera una convivència (L’esfera

dels llibres, 2006) deMohamed Chaib.

Foto: MM

G

~

Roger Casero, Mohamed Chaib i Lafken Painemilla en la xerrada de les VIII Jornades de Solidaritat i Cooperació.

És una forma de dolor musculoesquelètic crònic,difús, crònic i benigne d’origen no articular.La prevalença de la població espanyola de mésde 20 anys es 0,2% en els homes i 4,2% en lesdones.Aquesta malaltia es caracteritza per la combi-nació de diversos símptomes, acompanyenl’existència subjectiva de dolor generalitzatamb la presència de dolor a la pressiód’uns punts sensibles específics delcos.Molt sovint s’acompanya de cansa-ment, insomni, ansietat i/o depressió.Pot causar també rigidesa generalitzada(sobre tot al matí en el moment de llevar-se), sensació d’inflor i formigueig a les mans,mal de cap,mareig, manca de memòria i con-centració, dolor a la menstruació i restrenyiment.

QQuuiinn ééss eell sseeuu oorriiggeenn??És desconeix, però se l’ha relacionat amb:Alteracions del ritme del son.Alteracions de manca de substàncies biògenes delcos (serotonina i triptòfan).Alteracions de les encefalines i altre substànciescerebrals.Factors psíquics com l’ansietat i la depressió.Factors immunològics.Infeccions per virus que afecten els sistema nerviós.Disminució de la sensibilitat al dolor.

CCoomm ééss ddiiaaggnnoossttiiccaa??No hi cap prova que ens doni el diagnòstic de fibro-mialgia. Les radiografies, analítiques o provesmés sofisticades, serviran per descartar altresmalalties que es poden confondre o associar amb la fibro-mialgia.Les molèsties que explica el pacient i l’exploració físicaconfirmen el diagnòstic.Per arribar al diagnòstic cal aplicar els dos criteris del’American College of Rheumatology.

Història de dolor generalitzat: dolor crònic (més de tresmesos), per tot el cosExploració dolorosa d’un mínim d’11 dels 18 punts sensi-bles específics.Insercions occipitals dels músculs occipitals.Projecció cervical anterior dels espais intertransversosC5-C7.Punt mig de la vora superior del trapezi.Origen del supraespinòs.Segona unió condroesternal.2 cm distalment a l’epicòndil lateral.Quadrant superior i extern de la natja.Cara posterior del trocànter major.Coixinet adipós de la cara interna del genoll.

QQuuiinnaa ééss llaa sseevvaa eevvoolluucciióó??El dolor i la sensació de malaltia millora ambel temps i fins i tot pot desaparèixer. No pro-

dueix deformitats físiques ni tampoc es con-verteix en quelcom greu com altres

malalties reumàtiques. Es recomanaque el pacient segueixi en actiu i

treballant, malgrat les freqüentsrepercussions laborals.

FFaaccttoorrss qquuee eemmppiitt--jjoorreenn llaa mmaallaallttiiaa

Canvis de temperatura ihumitat.

Estats premenstruals i menopàusics.Estrès.Depressió i Ansietat.Increment de l’activitat física.

TTrraaccttaammeennttL’objectiu dels tractaments de que dispo-

sem és el control del dolor, la millora delson i dels estats d’ànim, millorar la forma

física i facilitar la reincorporació social ilaboral. Cal evitar l’excés de pes, disminuir o aban-donar hàbits tòxics (tabac, alcohol), ferexercici físic, practicar mesures per millo-rar la son i desenvolupar estratègies que

ajudin a controlar el dolor, adaptant-se al’activitat laboral o a les feines de la vida

quotidiana, com poden ser, evitar postu-res incorrectes i esforços físics inade-

quats. És important el suport psicològic.Són d’utilitat algunes tècniques que ajuden a

reduir l’estrès, tècniques de respiració i relaxació i pisci-nes d’aigua calenta.

CCoomm hheemm ddee ffeerr ll’’eexxeerrcciiccii??Cal recordar.És un entrenament per la salut, no un entrenamentesportiu.No ha de ser una càrrega. Pot variar des d’exercici aerò-bic, com caminar o fer bicicleta, a exercicis de relaxaciócom ioga o tai chi.S’ha de practicar 3 o 4 vegades per setmana, durantuns 20-30 minuts diaris.Són útils els estiraments suaus i l’entrenament de la pos-tura, per ajudar a reduir la tensió i els espasmes mus-culars.Començarem poc a poc i amb molta cura, baixant ipujant intensitat i la durada, segons la tolerància a l’es-forç.S’ha de practicar de manera regular.

~ s

alut

PdS 59

64

Emili Marco

Què és la fibromialgia?

~

La intensa etapa al capdavant de larepresentació territorial d’Esport aGirona, m’ha permès compartiramb moltes persones i institucionsun objectiu comú: servir l’esportcatalà. Per a mi ha estat una expe-riència molt enriquidora i ha estatun honor poder exercir aquesta res-ponsabilitat, que he dut a termeamb la màxima il·lusió.Us haig de dir que m’he sentit moltorgullós de representar l’esportgironí que, com bé sabeu, té unagran empenta i vitalitat, gràciessobretot a les persones dels clubs ide les entitats esportives que hiesmercen esforços, moltes vegadesdesinteressadament, i a les institu-cions, els ajuntaments, que són elsque aixopluguen el teixit associatiude cada municipi i són els que hancontinuat dotant els municipis d'ins-tal·lacions esportives amb l'ajut delgovern català.L’actual govern de la Generalitat volcontinuar impulsant nous progra-mes que, de forma consensuada,tot buscant la complicitat i lacol·laboració amb els ajuntaments,els consells esportius i l'ens que elsaplega, la Unió de ConsellsEsportius de Catalunya (UCEC), i elsclubs i les federacions, sota la Unióde Federacions Esportives deCatalunya (UFEC), ), que permetinafavorir de manera igualitària l'ac-cés a la pràctica esportiva.Ara l'esport ja no és considerat tansols des de l'òptica competitiva,sinó que es considera una eina pertreballar la cohesió social, la igualtati la millora de la qualitat de vida delsciutadans i ciutadanes dins el marcde les polítiques de l'estat delbenestar. A la vegada, l'esport s'haconvertit també en un motor decreixement econòmic del país.

L'esport és unelement educa-tiu per fomentaren valors, unfactor d'ocupa-ció del tempsde lleure i unelement quemillora la salut il ' a u t o e s t i m apersonal, quefomenta la parti-cipació, quegenera culturasocial i quefomenta ladiversitat, peraixò caldràpotenciar latransversalitatde l'esport i tre-ballar de mane-ra conjunta ambeducació, salut,serveis socials,joventut, turis-me, desenvolupament econòmic imedi ambient.La Secretaria General de l'Esport haestablert diverses actuacions perdonar compliment a la Llei de l'es-port (text refós de 2000), aprovadapel Parlament de Catalunya, queinsta l'Administració a fomentar,divulgar, planificar, executar, asses-sorar i implantar la pràctica de l'ac-tivitat física i de l'esport a Catalunya.Programes d'ajuts a les corpora-cions locals i als ens esportius perafavorir l'increment de la pràctica, lamillora de les àrees docent, tècnica,jurídica, mèdica, sociològica, psi-cològica i comunicativa, l’incrementi millora de la xarxa d'equipaments,la projecció internacional, la culturai teixit associatiu. Algunes de lesmesures són les següents:

EEllss eeqquuiippaammeennttssSense els equipaments esportius ade-quats moltes pràctiques esportives nosón possibles. Actualment, Catalunyadisposa d'un important parc d'equipa-ments esportius, però al mateix tempshi ha dèficits territorials i es dóna unacreixent demanda, i per tant, hi hamancances pendents de resoldre.La Xarxa Bàsica. La Generalitat ha dis-senyat un Pla d'Equipaments iInstal·lacions de Catalunya (PIEC)bàsic per a tots els municipis que,segons el nombre d'habitants i altrescaracterístiques, permet als ajunta-ments pal·liar alguns dels dèficitsamb l'ajut de la Generalitat, com araconstruir un pavelló, una sala esporti-va, un camp poliesportiu, una pistad'atletisme, una pista poliesportiva ouna piscina coberta.

Joaquim Rodríguez i Vidal

Per una nova cultura del’esport i la pràctica de l’activitat fisicoesportiva

esports~

PdS 59

65

Joaquim Rodríguez, el dia de la seva presentació com a Delegatd’Esports, acompanyat de Pia Bosch i Manel Ibern, aleshores

Delegada del Govern i Secretari General de l’Esport de laGeneralitat, respectivament.

Foto Roger Casero

La Xarxa Bàsica es complementaamb l'anomenada Xarxa d'InterèsNacional, que són les instal·lacionsd'alta competició com l'EstadiOlímpic de Montjuïc, el Palau SantJordi, el complex de piscinesPicornell, el Canal Olímpic deCastelldefels, el Canal Olímpic delParc del Segre, el Circuit deVelocitat de Catalunya, el Velòdromd'Horta. La Xarxa Complementària és aque-lla que atén les necessitats de pràc-tiques físiques -esportives específi-ques-, que completa les dues ante-riors. Inclou la construcció de nousequipaments esportius, piscines al'aire lliure i àrees d'activitat. I elsCondicionaments, destinats sobre-tot a vestidors, enllumenat i pavi-mentació.Cal, també, estudiar conjuntamentamb el Departament d’Educació, lainclusió de pavellons esportius enaquelles noves construccions iremodelacions escolars en què esvegi possible, per tal de millorar lapràctica física i esportiva i poderdotar els municipis de noves ins-tal·lacions.

LL''eessppoorrtt eessccoollaarrDes de la implantació dels consellsesportius de Catalunya, nascutsl'any 1981 i regulats pel Decret267/1990, on s'apleguen represen-tants de les escoles, de les adminis-tracions locals, dels clubs i de lesagrupacions esportives de caireescolar, s'ha volgut treballar per

l'esport escolar sobretot en l'àmbitcomarcal, des d'una concepció queprioritza el joc i la participaciódavant l'especialització i la competi-tivitat. Cada consell respon a uncontext determinat i funciona ambcompleta autonomia. Ara el Govern ha volgut impulsar,també, el Pla Català de l'Esport al'Escola, programa adreçat princi-palment a la població entre 12 i 18anys, que aquest curs escolar s'haofert a un 63% dels centres educa-tius de secundària i centres deprimària de les poblacions quevoluntàriament n’han volgut ser pro-motores, i pretén desenvolupardiversos esports en horari extraes-colar des d'una agrupació esportivacreada des del mateix centre edu-catiu, amb un coordinador i unsdinamitzadors, els quals han rebutuna formació prèvia. L'objectiubàsic és l'educació en valors i incre-mentar la pràctica fisicoesportivaentre adolescents i joves.

LL''eessppoorrtt ffeeddeerraatt:: eellsscclluubbss ii lleess ffeeddeerraacciioonnssUn altre dels reptes del ConsellCatalà de l'Esport sota el lema “Aral’esport no té límits”, ha estat ajudara l'esport federat en un conjunt deprogrames amb l'objectiu de millo-rar-ne alguns aspectes. Les convo-catòries públiques que s'ofereixenals clubs permeten diversos ajutseconòmics i són, sobretot, un reco-neixement a la tasca en favor depolítiques de gènere, per l'organit-

zació d'esdeveniments especials(activitats úniques d'especialrellevància), celebració d'aniversarisdels clubs (que celebrin 25, 50, 75anys o més de la seva fundació),competicions europees, competicióinternacional, material fungible,màxim nivell femení, promocióescolar i promoció per a discapaci-tats. Aquests ajuts s'han d'incrementar ical tenir en compte els clubs quetreballen per a la integració i cohe-sió social. I és necessari incidir enel si de les federacions esportivesperquè ampliïn els recursos, coms'ha començat a fer aquesta tempo-rada mitjançant acords per poderdisposar d'equips informàtics i tra-mitar la gestió administrativatelemàticament o per garantir lacobertura assistencial almenys finsals 16 anys de tots els esportistes, iobtinguin ajuts per fer front als des-plaçaments, a l'arbitratge i a la for-mació. En un altre nivell caldrà esta-blir la figura del gestor esportiu quepot fer una tasca administrativa id'informació cabdal, si cal, a mésd'un club, cercant fórmules consor-cials.

LL''eessppoorrtt dd''aalltt rreennddiimmeenntt El trobem al capdamunt de l'esportfederat, caracteritzat per la recercadels millors resultats i dels èxitsmés importants. També ha estat unade les prioritats de la Generalitat deCatalunya. En el seu moment es va

~ e

spor

ts

PdS 59

66

Exhibició del Club Gimnàstica Rítmica de Sarrià de Ter pel Critèrium esportiu'06

construir el CAR de Sant Cugat(Centre d'Alt Rendiment) abans delsJocs Olímpics de Barcelona, que ésel centre de referència de Catalunyai on hi ha prop de 250 esportistesd'alt nivell que segueixen uns progra-mes específics de les seves modali-tats. També hi ha altres centres detecnificació, per a edats més joves, aEsplugues de Llobregat o d'esportsespecífics com el rem a Banyoles.S'ha dissenyat un Pla d'Alt RendimentCatalà (ARC) 2004-2007 que preténimpulsar amb cadascuna de les fede-racions esportives catalanes uns pro-grames de detecció, perfecciona-ment, tecnificació i alt rendiment. I esvol fer descentralitzant els centres detecnificació tant poliesportius comespecífics i completar els existentsamb nous equipaments (a la demar-cació de Girona ja s'ha invertit pertenir un velòdrom a Quart, un centred'esquí nàutic a Torroella de Montgrí,equipaments a Ripoll per a esportsde muntanya, un pavelló de gimnàsti-ca a Salt, un pavelló per a judo, halte-rofília, pistes de tennis i camp polies-portiu a Girona, un pavelló i equipa-ments de rem a Banyoles, un pavellói equipaments per a patinatge aOlot). Aquest Pla de la Xarxa deTecnificació Esportiva de Catalunyapretén promoure les potencialitatsen excel·lència esportiva de cadaterritori i facilitar una pràcticaesportiva de qualitat entre els jovessense necessitat d'allunyar-se delseu entorn familiar. És un projecteambiciós, on a cada zona de tecni-ficació (se n'han dissenyat 7 aCatalunya), ha d'haver-hi diversosserveis i centres educatius ambofertes esportives. Aquesta xarxa s'ha d’estendre, iamb l'anterior secretari generalérem partidaris d’ampliar-la alsllocs propers on hi ha arrelat unesport; en aquest sentit l'eix Sarrià-Bordils s’hauria de tenir en comptecom a punts de tecnificació del’handbol.La formació dels tècnics de l'esport.La formació universitària ha de cercarl'excel·lència i l'alt nivell d'excel·lènciai rigor amb una formació humanística,de compromís i pedagògica; derecerca i d'iniciativa i competènciaprofessional. La formació dels llicen-ciats i doctors en ciències de l'activitatfísica i l'esport ( davant l'antiga llicen-ciatura en Educació Física) porta

implícit un nou concepte més obert iintegral de la llicenciatura. I és que elsàmbits i espais d'intervenció d'aquestprofessional són diversos: socioedu-catius, esportiu, sociosanitari, oci, ren-diment, gestió esportiva, etc.En l'actualitat ja són 4 els centres quetenen la tasca de formar els llicen-ciats a Catalunya (INEFC deBarcelona, INEFC de Lleida,Universitat de Vic i la FPCEEBlanquerna de la Universitat RamonLlull), i creiem que Girona hauria defer el pas següent per possibilitaruna titulació universitària. En el món de la docència, els llicen-ciats, a banda de les universitats,estan destinats a ser professors d'e-ducació física en la secundària. I elsmestres diplomats de les escoles uni-versitàries de magisteri, especialistesen educació física, a l'educació infan-til i primària.Pel que fa als instituts d'ensenyamentsecundari, n'hi ha que ofereixen ciclesformatius de grau mitjà en conducció

d'activitats físiques en el medi natural(tècnic mitjà) i cicles formatius de grausuperior en animació en activitats físi-ques i esportives (tècnic superior). Iels tècnics d'esport (natació, atletis-me, futbol, tennis, voleibol, gimnàsti-ca, vela, esports d'hivern, muntanyis-me...) que ofereix l'Escola Catalana del'Esport, juntament amb les federa-cions esportives. Però cal fer unareflexió i anàlisi crítica de la formaciódels tècnics de l'esport amb l'objectiude trobar elements per potenciar imillorar, ja que la seva formació se solconsiderar insuficient.Per exemple, la responsabilitat d'unaactivitat de tanta importància coml'esport socialitzador no sempre estàen mans de professionals ben prepa-rats ni amb la titulació específica, niamb l'actualització pertinent, ni ambuna remuneració digna. A més, lamajoria de les vegades, ni pels objec-tius, ni per la metodologia seguida, nipel model d'aprenentatge, podríemqualificar-lo d'educatiu.

esports~

PdS 59

67

Quim Rodriguez amb Ruber Serrano Àlvarez, nominat pel Critèrium esportiu'06 al millor esportista del FC Sarrià.

EEssppoorrtt ii ccoonneeiixxeemmeennttCada cop són més les ciències quees posen al servei de l'esport i que, através de la recerca, la formació i l'a-plicació pràctica, ajuden a augmentarel nivell competitiu dels esportistes ila popularització de la pràctica, peròuna anàlisi actual de l'estat de lesciències de l'esport evidencia, perexemple, que la medicina esportivapateix una manca de recursos,manca de legislació específica,manca de formació unificada en elmarc internacional i poc suport perla xarxa de sanitat pública. El paperprofessional del psicòleg de l'esportencara no està consolidat i els marcsteòrics que s'usen en la sociologia del'esport són poc desenvolupats, hi hacamps d'estudi poc treballats; i esdóna una excessiva dependència delfinançament públic i una mínimacol·laboració amb les organitzacionsprivades comercials. Algunes iniciati-ves ja s'han engegat, com la creacióde l'Observatori Català de l'Esport (hade ser un referent a l'hora de des-criure la realitat de l'esport català encada moment) i hi ha propostes comla de crear l'Institut de RecercaEsportiva de Catalunya, fomentar lesrelacions internacionals en l'àmbit delconeixement, potenciar l'impacte deles revistes esportives existents,crear l'arxiu històric de l'esport català,potenciar el Museu de l'EsportCatalà, interconnectar les bibliote-ques dedicades a l'esport, esdevenirreferents en la lluita contra el dopat-ge i afavorir la col·laboracióAdministració-universitat i universitat-empresa en l'àrea de la investigacióesportiva.

EEssppoorrtt,, cciivviissmmee ii iinntteeggrraacciióó ssoocciiaallLa capacitat que té l'esport per for-mar les persones conformant hàbitsde comportament positius, modelantel caràcter (trets com l'esforç, lavoluntat, l'esperit de superació...) ieducant les emocions, ens exigeix atota la societat fer un treball d'educa-ció en valors. La feina dels docents idels tècnics esportius per procurartransmetre actituds com la coopera-ció, l'esforç, el respecte, la tolerància,la llibertat, l'honestedat, la lleialtat,l'autonomia, la responsabilitat i l'acti-tud per part de la família, el grup d'a-mics, les associacions i els mitjans de

comunicació ajudaran a entendre iviure l'esport com a participació imillora.Cal impulsar un gran acord amb elsagents esportius per tal d'eradicar laviolència i el racisme en la pràcticaesportiva i transmetre els valors posi-tius de l'esport.Necessitem desenvolupar un progra-ma especial per dotar les federacionsesportives de discapacitats (físiques,psíquiques o sensorials) dels instru-ments necessaris per a la pràcticaesportiva de qualitat, així com per al'eliminació de barreres arquitectòni-ques, i per a l'adaptació dels mate-rials de les instal·lacions esportivespúbliques. El Consell d'Europa reco-manava reservar aparcaments per aminusvàlids, reduir la inclinació de lesandanes, adaptar els vestidors i ser-veis, tenir un fàcil accés a les pistesesportives per a la cadira de rodes ihabilitar localitats especials a les gra-des. També caldrà incidir d'una formamés directa en la formació dels tèc-nics i professors que tracten ambpersones amb minusvalideses,incloure en els esdeveniments espor-tius les proves i demostracions de lamodalitat corresponent de l'esportadaptat, donar suport a les associa-cions esportives i als municipis perafavorir la integració, divulgar la reali-tat de l'esport adaptat entre la ciuta-dania i fer créixer el nombre de prac-ticants.

EEssppoorrtt ii ssaalluuttAdoptar estils de vida saludablesbasats en pautes alimentàries, des-cans i exercici físic adequat es reve-len com a magnífics aliats a l'hora decontrolar alguns dels factors de riscper a la salut que poden minorar laqualitat de vida de les persones (l'o-besitat, el tabaquisme, la hipertensió,el sedentarisme), així com tenir unamajor capacitat de moviment (milloraen les funcions cardiorespiratòria,musculoesquelètica i metabòlica) iafavorir una disminució dels estatsdepressius, una reducció de l'estrès ide l'ansietat, i la millora dels estatsd'ànim. Els ciutadans tenim moltesoportunitats de contrarestar la mancade despesa energètica en els treballssedentaris mitjançant la pràctica d'e-xercici físic en el lleure. Això es potfer a base d'activitats regulades (comsessions d'exercici físic, esport, ioga)o bé no regulades (caminar, passejar,

pujar escales, fer treballs manuals,feines domèstiques, jocs diversos,excursions, nedar...).Fa poc que s’ha engegat un progra-ma entre el Departament de Salut iEsports, el Pla d'ImplantacióProgressiva en activitat física i salut aCatalunya (PIP), pel qual s'intentaprescriure als pacients d'algunespatologies, diverses activitats físiquesque els pacients hauran de realitzarsota el control d’un especialistaesportiu i es vol promocionar l’activi-tat física.

LLaa ddiimmeennssiióó iiddeennttiittààrriiaa.. LLeess sseelleecccciioonnss ccaattaallaanneessL'esport és font de múltiples identi-tats: identitat individual (modelacaràcters i actituds), identitat grupal(clubs i associacions), identitat local iidentitat nacional (propi país). Enaquest sentit, l'esport proporcionafactors d'articulació comunitària quecohesionen la societat i permet laprojecció col·lectiva envers l'exterior.Des de l'aprovació de l'Estatut, s'haconstruït a Catalunya un marc espor-tiu legal diferenciat, basat en el plereconeixement de les federacionscatalanes com a entitats privades ides de 1997 s'esdevé la reclamaciópopular de seleccions catalanes iveure reconegut internacionalment elCOC (Comitè Olímpic Català). LaUFEC i les federacions han de conti-nuar fent un treball jurídic extern ambles federacions internacionals perobtenir el reconeixement de lesseleccions esportives catalanes.Aquesta absència de reconeixementoficial de l'esport català ha dificultatl'organització i participació deCatalunya en esdeveniments de caireinternacional, encara que siguinamistosos. Malgrat tot, sóc partidarid'aconseguir fites establint un climad'amistat i col·laboració, mantenir iincrementar la competitivitat delsesportistes catalans a nivell interna-cional, donar suport especial alsesports que excepcionalment per-meten la participació oficial de selec-cions catalanes, acollir més esdeveni-ments esportius internacionals delmés alt nivell, integrar dirigents enorganismes internacionals, etc.

LLaa ddiimmeennssiióó eeccoonnòòmmiiccaa ddee ll''eessppoorrttL'esport és un motor econòmic deprimera magnitud, i s'ha de veure

~ e

spor

ts

PdS 59

68

també com a factor de desenvolupa-ment del territori, pel seu potencialgenerador de riquesa, creador dellocs de treball i element de projeccióterritorial.L'extensió de la pràctica esportiva,l'eclosió de l'esport professional i laglobalització dels esdevenimentsesportius de caràcter internacional(Jocs Olímpics, campionats mundials,campionats d'europa...), afavorits peldesenvolupament de les telecomuni-cacions, ha determinat que la dimen-sió econòmica de l'esport hagi cres-cut de forma molt important.Cal tenir en compte, també, la influèn-cia benèfica de l'esport en la salutdels individus, que té una traduccióen termes de major productivitat i demenor despesa sanitària. Però, abanda de les actuacions més conegu-des pel que fa a les aportacions finan-ceres, com és el patrocini i el paga-ment de drets per les retransmissionstelevisives d'esdeveniments espor-tius, o d'haver constatat en general ipel que fa a la comercialització debéns i serveis esportius, que el sector

exterior europeu és majoritàriamentdeficitari, es fa necessari promocionarestudis al voltant de la incidència del'esport per potenciar inversions en elterritori, potenciar la indúustria dematerial esportiu, promoure la implan-tació de noves empreses de la indús-tria esportiva i elaborar la llei regula-dora de les professions relacionadesamb l'àmbit de les activitats físicoes-portives.No vull deixar de parlar, també, pelque fa a l’esport de competició, deles quantitats econòmiques desorbi-tades que mouen molts equips i lesseves polítiques de transaccions de

vegades especulatives i no sempretransparents o la pressió social acerts esportistes (amb l'increment deles competicions -calendaris espor-tius- i l'exigència de rècords), ambgrans quantitats de diners en joc i elreconeixement social que proporcio-nen els resultats, que els situen enuna via no legal per augmentar elrendiment, com és el dopatge. No hiha més remei que qüestionar-nos elfenomen esportiu de forma global, ical arribar a un consens entre tots elsimplicats, des d'esportistes i entre-nadors fins a legisladors i multina-cionals, per poder establir les

esports~

PdS 59

69

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 51 pAG 65

mesures correctores encaminadesa fer que es vigili que tots compe-teixin en les mateixes condicions.

EEllss mmiittjjaannss ddee ccoommuunniiccaacciióó ii ll''eessppoorrttL'esport, avui, és difícil d'entendreal marge dels mitjans de comunica-ció. L'esport es veu condicionat (enpositiu i en negatiu) pel comporta-ment dels mitjans. Algunes evidèn-cies com la poca atenció que elsmitjans en general presten a tot allòque no sigui l'esport espectacleamb públics massius o certes acti-tuds que contribueixen a escalfarles passions o la capacitat quetenen de crear referents socials(models-herois), el comportamentdels quals pot estar en línia amb elsvalors genuïns de l'esport, o béquedar-ne molt lluny, ens porten afer algunes propostes, algunes deles quals ja s'han iniciat. Es potcrear un canal esport al si de la TVde Catalunya, el qual permetria fer-se ressò de moltes més activitats icompeticions esportives del país(la televisió digital terrestre ho faci-litarà). Es pot incrementar, en els

mitjans de comunicació públics, elpercentatge d'emissions esportivesdedicades als esports minoritaris ia l'esport no competitiu. Assolir unacord entre els diferents mitjans decomunicació per reflectir una imat-ge de l'esport crítica però alhorafidel als seus valors més genuïns odur a terme una campanya medià-tica de promoció de l'activitat físicaentre la població.

Sense el dinamisme dels ajunta-ments, molts aspectes de la políticaesportiva a Catalunya no serienpossibles. Els municipis apostencada vegada més pels serveis iequipaments esportius, i laGeneralitat els ha d'ajudar moltmés. Aquest estiu, per exemple,molts ajuntaments varen participaren la convocatòria d’ajuts per a lainstal·lació de gespa artificial encamps poliesportius i, tot i haver-neconcedit 102 per Catalunya, n’hanquedat de pendents. Caldrà obrirnoves convocatòries. La població ha d'interioritzar unestil de vida esportiu i demanar, perexemple, que des dels llocs de tre-

ball es puguin practicar certes acti-vitats físiques, tot facilitant vesti-dors, dutxes o flexibilitzant l'horari,si cal. S'han de crear uns itinerarismés segurs a l'extraradi de lespoblacions per a les persones quefan exercici caminant o, a les ciu-tats, facilitant aparcaments ambindicadors que orientin de la dura-da a peu als seus principals sec-tors. Cal demanar que es dinamit-zin els serveis d'esports de les uni-versitats catalanes (integrar en lamatrícula universitària el dret a uti-litzar les instal·lacions esportives,organitzar competicions i activi-tats...), ajudar a la creació i millorade les vies verdes, senders i rutes,etc.Com deia el secretari general del'Esport, Manuel Ibern, amb qui vaigtenir el plaer de treballar, Catalunyaha de fer un salt endavant en lapràctica i promoció esportiva iafrontar els reptes que estan alnostre abast. Els valors i principisde l'esport (esforç, generositat, tre-ball d'equip, ambició...) ens han defacilitar l'èxit en aquesta empresa.~

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~ e

spor

ts

PdS 59

70

L’escola de bàsquet que s’està fenta Sarrià de Ter s’està configurantcom a una activitat educativaimportant en el nostre poble. La filosofia de l’escola és que elnen/a es diverteixi, aprengui esporten general (jugar, regles...) i incor-pori tots aquells valors que com-porta el ser un membre més d‘unquip (companyonia, amistat, res-pecte...).La tasca dels entrenadors/es té ladoble finalitat: educar esportiva-ment i ensenyar els valors humansaplicats a la activitat.Començar ja de ben petits implicaun bon inici. De seguida entren encontacte amb la vida basquetbolís-tica fent tot tipus d’activitats. Elsmés menuts treballen en contacteamb diferents jocs i activitats físi-ques on el principal objectiu és ladiversió, les ganes d’aprendre i decompartir aquest moment amb laresta de companys. Aquest és el segon curs del Clubde Bàsquet Sarrià de Ter i podemdir ben orgullosos que hem aug-mentat la participació d’esportistesen un 50%. A part del grup d’ini-ciació enguany tenim equips encompetició tant masculins com

L’escola de bàsquet

Sergio Menéndez GonzálezEntrenador i jugador del CBS

femenins: pre-mini femení, infantil femení i sènior femení, per una banda, imini, pre-infantil, cadet i sènior masculins.La curta vida del Club de Bàsquet Sarrià de Ter no fa més que incentivar-nos en la continua millora dels nostres joves i en fer tot el possible perquèaquests puguin seguir practicant aquest esport d’equip durant mols anys. La nostra intenció és que aquesta iniciativa iniciada amb una gran il·lusió esvagi fent cada vegada més gran. D’aquesta manera ajudarem a més gent amillorar tot jugant a bàsquet.

esports~

PdS 59

71

Equip pre-mini femení del Club de Bàsquet Sarrià de Ter

Equip de bàsquet infantil femení

~ e

spor

ts

PdS 59

72

Ja feia mesos que esperàvem amb il·lusió l’arribada de l’hivern que havia de portar uns mesos de fred intens i pre-cipitacions abundants de neu a les muntanyes del Pirineu. Com cada any, anhelàvem agafar els esquís, vestir-losamb les pells de foca i pujar muntanya amunt. Com cada any, desitjàvem poder divertir-nos amb les pendents deneu verge, en les que els esquís ni es veuen, lliscant sota el tou de neu a gran velocitat. Malauradament aquest any no ha pogut ser. No hi ha hagut nevades al Pirineu, almenys prou importants com perpermetre que els obsessionats per l’esquí de travessa surtin de casa segurs que aquell dia no ratllaran els esquís. Cansats de no poder gaudir de l’esquí de muntanya al Pirineu i després d’alguns intents frustrats a Ulldeter i aAndorra, decidim fer les motxilles, repassar la cera de les soles dels esquís i marxar cap els Alps. Aquest no ha sigutany de neu per cap indret d’Europa i tot i que els Alps francesos no en són una excepció, hi ha prou gruix de neuper practicar aquest esport. Decidits a trobar neu, de la qualitat que sigui, un cap de setmana normal i corrent del mes de març, ens dirigim ala zona dels Écrins, la part més propera dels Alps francesos. Una vegada allà, els locals es lamenten de la poca neuque ha caigut i de les elevades temperatures d’enguany. Tots estem assabentats que les temperatures sembla que pugen, i encara que ningú s’atreveixi a afirmar que real-ment hi ha d’haver un canvi global al clima, a les muntanyes de casa nostra s’evidencia que hi ha coses que estancanviant. Un clar exemple d’això és el procés de recessió de les glaceres del Pirineu. Glaceres com la del Vignemale,la del Posets o algunes de ja desaparegudes com la del Pic Long o la de Neouvielle. Els nostres pares recorden comaquestes masses de gel els perjudicaven les ascensions i alhora les embellien i les cobrien d’encant. Nosaltres, gransassidus del Pirineu, durant els darrers 5 anys hem vist retrocedir a una velocitat estrepitosa la glacera més gran delPirineu, la glacera de l’Aneto. On antigament hi havia hagut una important extensió de neu perpètua, que resistia anyrera any, actualment es deixa entreveure tímidament una placa de gel ennegrida per les pedres. Les elevades tem-peratures i la baixa precipitació de neu d’aquest any, no ajuden tampoc en cap mesura a disminuir el seu desgel.Tot i que no es pot afirmar científicament que això sigui un efecte de la pol·lució humana, perquè se sap que actual-

Canvi climàtic iesquí de muntanya.Estel Turbau

ment estem en una era no glacial, i queper tant, el seu desgel s’esdevindria d’i-gual manera de forma inevitable, lagran velocitat en que desapareixen lesbelles glaceres de les nostres muntan-yes ens fan reflexionar-hi.De fet, no solament les glaceres delPirineu estan desapareixent. El gel deles glaceres d’altres serralades tambéestan en perill. Últimament es començaa parlar dels problemes ambientals isocioeconómics que portarà la desapa-rició de grans masses de gel a laSerralada de l’Himalaya, on es situen lesgrans muntanyes del planeta. Les gla-ceres han alimentat durant molts anysgran quantitat de cursos fluvials que alseu lloc han permès el desenvolupa-ment agrícola de diferents indrets delmón. Si desapareixen aquestes gransllengües de gel, desapareixeran tambétots els sistemes naturals o antrópicsque se’n beneficien. En les activitats alpinístiques, sovint vin-culades a les altes muntanyes, a la neui al gel, els augments de temperatura iles baixes precipitacions moltes vega-des no són beneficiosos. L’oberturad’esquerdes, la caiguda de blocs de gelo pedres en corredors i parets, lesallaus de neu, son conseqüència de lamanca de fred i causa, algunes vega-des, d’accidents. En el nostre cas, la fugida desesperadaals Alps a buscar el tresor blanc ha sigutun èxit. Finalment hem pogut gaudir-ne,finalment hem pogut enganxar les pellsde foca a la sola dels esquís, ens hemfixat les botes als turmells i hem pujatper les pendents blanques. Hem hagutde fer l’esforç en cada pas de l’ascensióde pujar la motxilla i empènyer el nos-tre propi cos amb l’ajuda dels bastonsper guanyar, pam a pam, metre a metre, el desnivell que ens havíem proposat. I una vegada arribem a dalt el pic o el coll, traurem les pells de foca, deixant lliure la sola encerada dels esquís, itemptejant sempre el terreny abans de cada gir, baixarem ràpidament per les pendents nevades. La neu a vegades és suau i lleugera, i l’esforç per avançar és mínim, altres és dura i vidriosa, i els esquís llisquensorollosament. Altres vegades hi ha una crosta endurida sobre la neu bona, que et fa perdre l’equilibri fàcilment, ola neu és massa humida i els esquís pesen a cada gir. A vegades hi ha traça oberta per algú que ha passat pel mateixlloc prèviament, altres vegades no hi ha petjada humana sobre el llençol de neu completament verge. La muntanyapot ser escarpada i difícil, o de pendents suaus que es perden entre la vall i el cel. A vegades sents la calor del solsobre la pell durant tot el dia, altres el vent amb cristalls de gel et colpegen la cara sense pietat. L’esquí de muntanya ens permet viure multitud de situacions i diferents sensacions, difícils de trobar en altres acti-vitats que es fan a l’aire lliure. Aquest esport però, es fonamenta en les muntanyes i en la neu i definitivament aques-ta temporada no ha sigut beneficiosa per practicar-lo.Alguns comenten que aquest hivern ha sigut especialment temperat i amb poques precipitacions, i que això és unamostra del que seran els hiverns a partir d’ara. Altres opinen que és un fet completament aïllat i que pot ser queaixò canviï de cares als propers anys. Altres diuen també que en el cas que hi hagués canvi climàtic, les correntsmarítimes de l’Atlàntic podrien equilibrar-ho i fins i tot provocar a Europa una baixada de temperatura de més de10ºC. Nosaltres, tot i que som escèptics a les teories que auguren fred, mantindrem els esquís encerats, no fos cas quenevés i estiguéssim desprevinguts. ~

esports~

PdS 59

73

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Prefereixo els gats als gossos perquè no hi ha gats policies.Siné (dibuixant francès)

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

EditorialAl cap d’un mes just de les eleccionsal Parlament de Catalunya, es publi-cava un sondeig estadístic per saberquins són els polítics més ben valo-rats i quins partits guanyarien en casde convocar-se noves eleccions.Home, voleu dir que calia fer aques-ta mena d’estudis quan encara faltenquatre anys per a les properes elec-cions? No hi havia res més interes-sant per preguntar? Que si no sabencom gastar-se els calés, nosaltres elspodem donar algunes idees...

Sam Enfot, TSN,Cap de redacció.

Curset per a principiantsS’acosten les eleccions municipals(bé, de fet això es podria publicarqualsevol mes de l’any: en aquestpaís sempre s’acosten eleccions) ides d’aquí, amb la voluntat de ser-vei que ens caracteritza, volemdonar uns breus consells als candi-dats primerencs.Si heu de parlar de presons, con-vindrà dir Centre Penitenciari, elspresos són interns i els carcellers,funcionaris. Un hospital serà un cen-tre de Salut i els malalts, residents.Si cal fer una carretera en direu eixviari, i de l’autobús, transport públicde superfície. Allà on aneu oferiuuna sala polivalent que, com el seunom indica, és una expressió moltpolivalent i recordeu-vos de garantirun creixement sostenible. Finalmentsi heu de prometre un pont sobre elriu, assegureu-vos que el poble té riui si convé no us oblideu de prometretambé un riu.I fins aquí els nostres desinteressatsi útils consells que de ben segurhaureu sabut agrair.

Amadeu Vot, TSN,Junta electoral.

LingüísticaAmb les noves fornades de periodis-tes, tots ells amb el nivell C decatalà, tenim problemes per diferen-ciar els astres dels sastres, els set-

zens dels set-cents, els ossos delsóssos, els sous dels ous, la safata del’hostessa o les seleccions de leseleccions.Hi ha que parlar bé, que si no pillemel toro per les banyes, s’anirem totsa tomar vent. S’ho juro.

Pau Gimferrer,TSN, lingüista.

TeatreEl prestigiós i sempre polèmicdirector teatral Albert Boadella hapresentat un nou espectacle provo-cador com la majoria dels seus: estracta de tres putxinel·lis o titellesque interpreten el paper de políticsal mateix Parlament. L’obra, ques’allargarà uns quatre anys, potresultar un pèl avorrida per reiterati-va.De tota manera, si els va bé, no des-carten fer bolos per Espanya.

Paquito Rivera,TSN, BCN.

InternacionalDes que Rússia és una grandemocràcia en mans de Putin, elsseus opositors no paren de caurecom a mosques. Tot fa pensar queels seus amics tenen l’urpa llarga iesmolada. O per dir-ho d’una formamés literària: sembla que l’ombradels fills de Putin és allargada.

Boris Pastanaga,TSN, Moscou.

Política nazi-onalEls impresentables del PP, ajudatspels de la COPE i El Mundo, conti-nuen no volent saber res del procésde pau, i insistint en la teoria de laconspiració de l’11-M, l’àcid bòric,la furgoneta, la motxilla i no séquantes mandangues més. Algunpoca-solta va dir que una mentidarepetida mil vegades acaba per seruna veritat, però el que no va dir ésque una tonteria repetida mil vega-des acaba per ser una gran tonteria.

Arcadi Terricabras,TSN, UdG.

LocalAmb una festa molt lluïda es presen-ta a l’edifici del Coro el llibre Sarriàde Ter, el paper de la història editatper la revista “Parlem de Sarrià”.L’equip de redactors de The SarriàNews en prepara la segona part, quepodria portar per títol Sarrià de Ter,el cartró de la història.Hi estem treballant.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari.

ReflexióAlgunes frases són tan brillants quemereixerien passar a la prosperitat.Com aquesta.

Gracià Negal,TSN, Afores.

TerrorismeAmb la inconsciència que els carac-teritza, els nois de l’ETA han fetvolar un aparcament farcitd’il·lusions i esperances.Encara que faci mandra, caldrà tor-nar a començar de zero. O de sotazero. Concretament dos sota zero.

Patxi Iñaki,TSN, Bilbo.

AgraïmentVeient els anuncis d’algunes empre-ses (Endesa, Gas Natural, Renfe,Telefónica, etc) ens entren ganes decaure de genolls a terra i dir gràcies.Gràcies per preocupar-vos per nosal-tres, gràcies per voler-nos fer la vidamés fàcil, gràcies per pensar nomésen nosaltres i no en els vostres escas-sos i minvats beneficis. Gràcies!

Joan Ningú, TSN,Sarrià del Mig.

La reivindicacióJa ens han tret alguns dels símbolsfeixistes que “guarnien” el Pont,però encara s’hi han deixat la galli-na.Home, ja posats, no costava gairedonar quatre cops d’escarpa i enlles-tir-ho tot. Que si necessiten ajudanomés cal que ho diguin...

~ n

ews

PdS 59

74