SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 1

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 2

AJUNTAMENT Un gran aval per seguir treballantPrimavera electoral a Sarrià de Ter

Mirem el futur en positiuHomenatge a la vellesa

El primer desfibril·lador a Sarrià de TerENTITATS Gegants: a la taula i al brogit al primer crit!

Arrossada del primer de maigDones més que mai

Colònies de Setmana Santa i festa final d’esplaiCULTURA Exposicions

BibliotecaActivitats del club de lectura Emília Xargay

“Inés y la alegria”Polseres vermelles

Pájaro sunriseJoan Maragall a Sarrià de la mà de Jordi Llovet

Santiago Sobrequés i VidalEspai 2.0

ESTREVISTA La terra ja no és tan baixaOPNIÓ El moviment “15M”

Les crisis económico financera, política i de la societatQUANDERN D’APUNTS

ENRICVINALLESESPAI ESCOLAR Escola Bressol Confetti

CEIP MontserratNATURA La Pica d’Estats

COOPERACIÓ Col·legi Abya YalaVIATGES De Badoc per la XinaSALUT Intoxicació alimentària

ESPORTS UES i FC SarriàSARRIÀ NEWS

46810121416171819202123252627283639414345484950525458626367

sumariSARRIÀ DE TER,

EVOLUCIÓ I CANVIS CONSTANTS

l territori de Sarrià de Ter ha estat afectat durant elsdarrers trenta anys per molts canvis urbanístics, deconstruccions, de vialitats, de modificacions indus-trials, d'infraestructures en un fer i desfer (a vegadesmal fer) que han llegat un territori excessivament ferit

i desguitarrat. Tot i que els diversos consistoris -com ha de ser-han fet totes les apostes possibles per a obtenir una bona cohe-sió social entre els diversos nuclis de població, les xacres de la pla-nificació d'infraestructures, que majorment ha vingut imposadades de dalt, de moment ens ofereixen un panorama urbanístic dedesgavell. El consistori actual haurà de fer mans i mànigues perrecosir i adobar el terme municipal. Quan les obres de l'ampliaciódels carrils de l'autopista s'hagin acabat, algú haurà de maldar devalent, amb molt coratge perquè les compensacions administrati-ves que s'hagin d'exigir es compensin i siguin una realitat. Panta-lles acústiques ben resoltes a banda... que ningú després de lesobres se'n vagi sense restaurar el que s'ha malmès i afectat en elterritori. En aquest sentit el consistori sarrianenc no pot badar.

Quan les obres de l'AVE hagin acabat s'hauran de restituir elsesbornacs que s'han fet a la totalitat del territori de Sarrià de Ter.Tots els terrenys que han tingut les seves servituds, sigui ramalsde sortida de l'autopista, sigui boscos, fonts i terrenys urbans mal-menats per l'ampliació de l'autopista, o els terrenys que ha ocupatl'ADIF per resoldre els túnels de l'AVE, tot això s'haurà de restituiral territori i als habitants de Sarrià de Ter pesi a qui pesi i s'ha defer bé i de manera satisfactòria. I no només per als habitants deSarrià de Ter, maldem per la decència general, per recuperar enaquest sentit la dignitat de tothom començant, naturalment, pelspropis habitants del terme.

El nou consistori, que ha obtingut una majoria folgada i benlegítima, ara ja li cal començar a fer molta més pressió i seguimenta qui correspongui perquè tant territori trinxat i deixat estar de lamà pugui gaudir en uns anys propers de la dignitat i l'estètica queli pertany i que és de dret. I Sarrià té encara moltes restes denyaps d'èpoques anteriors que també cal restaurar, ben cert, i vandels resultats de les macro obres a les micro, des de les que afec-ten la més alta de les administracions o les grans concessionàriesal propi ajuntament. Queda molt per fer en un territori massa mal-mès. És de decència tenir una Plaça de l'Obra i entorns en unestat com el que estan? El carrer Josep Pallach clama al cel. L'a-cabament del carrer Major és un altre dels acabaments que convéfer. Tanmateix, l'esboranc etern davant de l'entrada del poble des-prés del Pont Major s'ha d'eternitzar? I dels entorns de la Font deCan Nadal què n'hem de dir? I dels terrenys del Pla dels Vinyers?Hi ha molt a reivindicar. Des de la Revista Parlem de Sarrià no abai-xarem la guàrdia. Vagi per endavant! ■

EDITORIAL

pDS_3

E

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansal-vador, Josep Rodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de GironaHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Marc Mar-quès, Sergi Torrentà, Susanna Vila, Esther Ferrero, AmicsGegants, AV La Rasa, Dones més que mai,Meritxell Pla, Anna Sala, Cristina Vicedo, Rosa Dachs, MireiaCanyigueral, Lluís Aymerich, Enric Sansalvador, MònicaGarcia, Elena Batllori, Montserrat Xandrich, David Saulina,Pau Fornells, Francesc Ramió, Emili Marco, Joan Pòrtulas,Xavi Rodríguez, F.C.Sarrià.

Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: revista@sarriadeter.catDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732Portada: Nous pilars s'aixequen al viaducte de la riera Xuncla.Foto: Quim LLunell

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport ifinanciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 3

DSp4_

l 2007, els d’Es-querra ens pre-sentàvem a leseleccions amb

una idea molt definida i uncompromís clar. Érem lageneració d’homes i donespreparats, il·lusionats iresolts a agafar les regnesdel poble. El nostre era uncompromís de i cap al muni-cipi: Primer, Sarrià de Ter. Iprometíem que aquest pro-jecte tindria un durada devuit anys.

Els resultats ens vanpermetre governar amb unpacte amb el grup de CiU.Aquests darrers quatre anyshem format govern de coali-ció per primera vegada aSarrià de Ter i això ens hapermès desenvolupar unaacció de govern concisa iproductiva fruit de l’esforç ila dedicació de tots els setregidors i regidora que envam formar part. Els resul-tats d’aquest mandat passathan estat evidents i no només en elterreny concret sinó també en laforma com hem arribat a aquestsobjectius.

Amb tot, el balanç de la legislatu-ra passada és més que notable. Mal-grat que hagin estat moments econò-micament complicats, hem estatcapaços de fer passos de gegant permillorar la qualitat de vida de la nostragent. Hem consolidat serveis i creatnous instruments per viure millor.Avui, les famílies tenen més placesd’Escola Bressol i de primària. Elsnens i nenes de Sarrià tenen unaescola amb pissarres electròniques acada aula, més classes i més comodi-

tats aI Montserrat. El jovent ha pogutestrenar Biblioteca Municipal, gaudird’instal·lacions esportives noves i d’al-tres de renovades i de connexions ainternet arreu. Tenim nous cicles deteatre i de música. Nous espais pelscreadors del poble i més oferta quemai en activitats culturals. Avui, el busté més freqüències i més parades i elsnostres avis hi poden anar gratuïta-ment. Avis que tenen un espai, elCoro, farcit d’activitats. La gent queho necessita té més i millor atenció adomicili. I a cada barri hi ha un espaiperquè la gent s’hi pugui sentir acom-panyada i acollida.

Al mateix temps hem renovatcarrers i places. Hem fet més agrada-

ble el nostre entorn. L’urbài el natural. Hem construïtnous parcs infantils, novesfonts i nous equipaments.A cada barri, una reforma:Vil·la Romana, via Augusta,pla de Vinyers, Flor de Neu,carrer Paulí Torras, plaça del’Obra, etc. I ja hem apro-vat els projectes del carrerMajor, Garcia Lorca i carrerFrancesc Cambó. I hemaconseguit la cessió delcamp de futbol i els dinersnecessaris per arreglar-lo.De la mateixa manera quehem treballat constant-ment per aminorar elsimpactes de les gransobres (TGV i AP-7), alhoraque consolidàvem el queha de ser el Sarrià de Terdel futur amb la inaugura-ció del Centre de Visitantso l’acord amb la Generalitati la UdG per portar la uni-versitat al poble.

En definitiva, el còm-put és molt positiu i això,

repeteixo, ha estat gràcies a la feinafeta per tots els regidors que érem algovern. Els que formen part del meugrup i els que formaven part del grupde Convergència i Unió. A tots els haigd’agrair la seva tasca. I això es el quevam ressaltar durant la campanyaelectoral. Vam fer balanç dels quatreanys que acabàvem però també vaminsistir en la nostra voluntat de noparar. Per nosaltres les eleccions erenun punt i seguit a un projecte, quecom esmentava a l’inici, té un recorre-gut que va més enllà d’unes eleccionso un mandat.

Tot allò que s’ha anat fent entre2007 i 2011, doncs, era un argument

Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter

E

AJUNTAMENT [eleccions

UN GRAN AVAL PER SEGUIR TREBALLANT

Jordi Paretas, segon tinent d'alcalde i Roger Torrent, alcalde

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 4

important per nosaltres.Però més enllà de l’obra degovern hi ha la manera comhem actuat aquests anys.Hem procurat en totmoment ser un ajuntamentproper i dialogant. A peu decarrer, escoltant a tothom iprocurant esdevenir unaajuda, un aliat al ciutadà i noun fre o un obstacle.

Els resultats electoralsdel passat 22 de maig hanavalat aquesta feina. Els ciu-tadans i ciutadanes deSarrià de Ter han optatmajoritàriament pel nostregrup. Hem de tornar a agrairque ens hagin fet massiva-ment confiança. Un suporthomogeni a tots elscol·legis electorals i pertant, de tots els barris. I aixòencara ens satisfà més. Elsresultats són clars i diàfansi, per tant, no admetenmassa interpretacions. Arabé, que un 71% dels elec-

tors sarrianencs hagin apos-tat per nosaltres per seguirestant al capdavant de l’a-juntament en uns momentstan complicats com els quevivim, és un orgull peròtambé i sobretot una granresponsabilitat. Hem sortitreforçats electoralmentperò també humanament,perquè al grup que ja tenial’experiència acumulada delegislatures anteriors hihem sumat noves sensibili-tats i més coneixements.

Ens trobem davantd’un repte històric. Davantd’un moment crucial com apoble, com a ajuntament icom a govern. Estic con-vençut que estarem a l’alça-da. I prendrem les decisionsoportunes per assegurar elcreixement de Sarrià de Teri donar resposta a lesnecessitats dels seus ciuta-dans. I ho farem amb elmateix esperit que ens ha

dut fins aquí. El 1999 tení-em un regidor, avui en som9. Tant llavors com ara hemprocurat actuar sempre dela mateixa manera i amb elmateix esperit. Perquè tal icom diu Fabià Estapé:”Tenir majoria absoluta novol dir tenir la veritat absolu-ta”. I per això seguirem pro-curant fer-nos mereixedorsde la mateixa confiança queens ha atorgat el poble deSarrià de Ter durant aquestmandat que comença.

Acabo amb un frag-ment d’una carta rebuda justdesprés de les eleccions(espero que l’autora em per-doni la gosadia). Deia així:intenta que ningú de l'equipse senti massa fort pel fetde tenir aquesta majoriaabsoluta. Que aquestanomés es visqui com unpremi a la bona feina, i comun recolzament de la gentper continuar treballant en lamateixa direcció que finsara. Farem tot el que convin-gui perquè sigui així. ■

DS_5p

AJUNTAMENT [eleccions

RESULTATS MUNICIPALS 2011

ERC PSC CIU PP VOTS VOTS VOTS TOTAL

ÚTILS NULS BLANCS VOTS

PATRONAT TAULA 1 248 32 52 1 333

TAULA 2 243 51 52 4 350

COOPERATIVA TAULA 1 354 58 34 29 475

TAULA 2 309 59 47 21 436

LA RASA TAULA 402 87 35 24 548

TOTAL1.556 287 220 79 2.142 33 46 2.221

% VOTS72,64 13,40 10,27 3,69

CENS 3.576

PARTICIPACIÓ 62,11

ABSTENCIÓ 37,89

Cartipàs del nou consistoriRoger Torrent. Alcalde. Responsable de l’àrea deTerritori que inclou Urbanisme, Medi Ambient.Esther Portilla. Primera Tinent d’alcalde, regidorade Promoció Local (Promoció Econòmica, Treball,Comerç i Turisme), regidora de Festes.Jordi Paretas. Segon tinent d’alcalde, regidor d’Es-ports i Lleure i de Noves tecnologies.Raimon Cros. Tercer tinent d’alcalde, regidor deGovernació, amb responsabilitat de la Policia Muni-cipal, Serveis Públics, Barris i Inversions Públi-ques.Lourdes Gelada. Regidora d’Ensenyament i de laDona.Sergi Torrenta. Regidor de Cultura.Josep M.Viladomat. Regidor d’Hisenda i Adminis-tració. (Hisenda, Personal i Administració)Alba Martinez. Regidora de l’àrea dels Serveis ales Persones, amb responsabilitat a Serveis Socialsi Sanitat, i regidora de Comunicació.Meritxell Pla. Regidora de Joventut i Cooperació.

Debat a Ràdio Sarrià, amb els candidats Roger Casero (PSC),Marc Marquès (CiU), Antonio Marin (PP), Roger Torrent(ERC) i Neus Mercader, moderadora. Foto Ràdio Sarrià.

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 5

6_pDS

AJUNTAMENT [eleccions

a estat moguda, la pri-mavera, i la d’enguanyens ha portat molts iimportants canvis a

Sarrià de Ter en matèria municipal, anivell de política municipal. Les elec-cions del 22 de maig passat han per-mès al grup d’Esquerra disposar d’unaamplíssima i històrica majoria, amb 9dels 11 càrrecs electes del ple munici-pal, essent els dos restants un per algrup de CiU i un per al grup del PSC.El ple municipal d’enguany presentaunes grans diferències de pes especí-fic dels tres grups municipals repre-sentants, després que en el darrermandat (2007-2011) s’equilibressinles forces (4 ERC, 4 PSC i 3 CiU).

El resultat, inapel·lable, és fruit dela voluntat del poble i així l’hem d’encai-

xar, així l’hem encaixat des del PSC deSarrià de Ter: rares vegades en pobles’equivoca quan va a votar... Al capdavallel resultat electoral sempre és fruit delmèrit d’uns i el demèrit dels altres, comsi de vasos comunicants es tractés.

Des de la perspectiva del PSC deSarrià de Ter, opció política que repre-sento, essent-ne l’únic regidor a l’A-juntament, els resultats no han estatels esperats, ben cert, i naturalmentconviden, també amb la perspectivadels obtinguts al 2007, a una profundareflexió i autocrítica. L’hem fet, l’anemfent, a nivell intern. Reflexió sobre lesformes, els lideratges, els cicles...

Causes internes i causes exter-nes de tots i cadascun dels partits queens vam presentar a les eleccionsmunicipals d’enguany han influït, sens

dubte, en el resultat, però personal-ment penso que al final el resultatelectoral s’explica d’una manera moltmés senzilla i planera: a la gran majo-ria de la població ja els anava bé l’alcal-de que es presentava a la reelecció,amb independència del partit i l’equipque l’acompanyava, i fins i tot del pro-grama electoral.

Des del PSC de Sarrià de Ter vamencaixar esportivament la severaderrota; jo personalment vaig anar afelicitar el candidat a la reelecció, elsenyor Roger Torrent, la mateixa nitelectoral. Per dolorosa que fos laderrota el guanyador es mereixia,penso jo, la meva felicitació. I ell i elseu grup van correspondre amb unemotiu aplaudiment.

Saber perdre és acceptar el resul-

PRIMAVERA ELECTORAL A SARRIÀ DE TERRoger Casero Gumbau. regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

HCandidatura municipal del PSC

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 6

pDS_7

AJUNTAMENT [eleccions

tat i reconèixer la victòria de qui haguanyat; saber perdre també és podertrobar l’espai i el temps per refer-seanímicament, personal i col·lectiva-ment i, sobretot, no defallir i mantenir-se ferm amb el compromís i responsa-bilitats atorgades pels veïns i veïnes.

Les eleccions municipals d’en-guany han reduït de 4 a 1 regidor larepresentació del PSC a l’Ajuntament deSarrià de Ter; amb l’amplíssima majoriadel grup d’Esquerra hom podria tenir lapercepció que no hi ha grups d’oposicióal govern a l’Ajuntament de Sarrià deTer. Per bé que amb una minsa repre-sentació, la que tenim CiU i el PSC ésmés que suficient per seguir fent sentir,si més no des del PSC, a qui representoal ple municipal, la nostra veu.

El PSC de Sarrià de Ter és ungrup municipal més de l’Ajunta-ment i com a tal la nostra respon-sabilitat, i meva com a regidor, ésdefensar les nostres polítiques iprioritats per Sarrià de Ter, partintd’un full de ruta, el programa elec-toral amb què ens hem presentat

a les eleccions municipals. Natural-ment tenim a l’horitzó les eleccionsmunicipals del 2015, però que ningú espensi que des del PSC de Sarrià de Terdonem aquest mandat per perdut.Mantindrem la mà estesa al govern peraportar els nostres projectes, punts devista i prioritats, però també serem crí-tics amb la seva acció quan conside-rem, com sempre hem fet, que aques-ta acció va en detriment del què nosal-tres volem per Sarrià de Ter.

Aquest no serà un mandat sen-zill; són moltes les necessitats quetenim, són moltes les necessitats queteniu, i pocs els recursos dels què dis-posem i disposarem; els ajustamentspressupostaris, optimitzar les políti-ques i les inversions, mancomunar

serveis i no desatendre les vostresnecessitats han de ser les prioritats del’acció política de l’Ajuntament.

Ho expressava al final del meudiscurs de presa de possessió de regi-dor a l’Ajuntament i voldria expressar-ho, ara, amb les mateixes paraules percloure aquest article:

Assumeixo per quatre anys més,amb responsabilitat i il·lusió, la feinade regidor del meu poble; més enllà iper sobre de la satisfacció personal,que hi és i és imprescindible per apoder exercir aquest càrrec, voldriamanifestar-vos avui el meu compro-mís per aquests quatre anys ensumar; és i serà la meva voluntat apor-tar el punt de vista del projecte querepresento a l'Ajuntament a tots elsafers municipals, amb voluntat d'ente-sa i de consens, sempre que siguipossible. Però sobretot la meva volun-tat i actitud serà la d'escoltar, la d'es-coltar el govern, la d'escoltar l'alcaldei l'altre grup de l'oposició, però sobre-tot i també, escoltar-vos a vosaltres,veïns i veïnes de Sarrià de Ter. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: admin@totcolor.es

info@totcolor.esPINTURA I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

Parada al mercat municipal de Sarrià de Ter.

Roger Casero al debat a la Ràdio. Foto Ràdio Sarrià

Roger Casero va felicitar al candidat a la reelecció,Roger Torrent, la mateixa nit electoral. Foto Ràdio Sarrià.

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 7

Marc Marquès i Castañer. Regidor de CiU a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

l passat dia 22 de maiges van celebrar les elec-cions municipals perescollir els represen-

tants del nostre poble a l’ajuntament.Fa quatre anys, a les anteriors elec-cions, el grup municipal de CiU vaoptar per fer pacte de govern amb laforça més votada, que és la que ha tin-gut l’alcaldia durant aquests darrersquatre anys. Ja en l’últim any de legis-latura, el cap de llista del nostre grupmunicipal, Lluís Aymerich, va comen-çar a valorar l’opció de no presentar-sealtra vegada, essent fidel així a la sevaparaula de dedicar vuit anys moltintensos de la seva vida a una de lesseves màximes il·lusions: treballar pelseu poble. Partint d’aquest punt, elgrup municipal de CiU va començar atreballar per consensuar un nou capde llista. No era un moment fàcil feraquest canvi i potser tampoc el millor

moment, però sempre hem estathonestos i sincers amb les nostresparaules i actes. Havíem d’encarar unacampanya complicada amb poc tempsper preparar-la i poder arribar a tots elsveïns i veïnes de Sarrià de Ter. A més,era el moment de fer arribar tota lafeina a l’ombra però efectiva quedurant els últims quatre anys s’havienfet des del govern, com he dit ante-riorment juntament amb la força ambmés suport que va assolir l’alcaldia.Aquest va ser el primer objectiu queens vam marcar des de CiU a Sarrià deTer. La nostra manera de fer va ser dirles coses clares, tal i com les pensà-vem i no perdre’ns en un voler i nopoder. Imagino que per aquest motiuse’ns va acusar de no tenir miraments.

Érem conscients que se’nsretrauria el fet de fer-ho públic a finalsde legislatura i no al llarg dels quatreanys. Cal dir, com ho vam fer durant la

campanya, que en el moment de sig-nar el pacte de govern preníem la res-ponsabilitat de ser fidels i de no des-estabilitzar el futur del nostre poble.Creiem que ara era el moment de ferarribar als veïns i veïnes que el governd’aquest quatre anys l’han format dosgrups municipals amb maneres de feri pensar diferents. Amb aquest fac-tors afrontàvem les últimes eleccionsmunicipals, conscients que podíemretrocedir en els resultats, i així i tot,ens vam disposar a fer la millor cam-panya possible amb la col·laboració detota la gent que forma part del nostregrup municipal de CiU.

No obstant això, vam esforçar-nos a afrontar una campanya en quèvan visitar-nos el secretari generaladjunt i diputat al Parlament, Sr. OriolPujol, els diputats al congrés Sra.Montse Surroca i Sr. Jordi Xuclà i lavicepresidenta de la Generalitat Sra.

MIREM EL FUTUR EN POSITIU

E

DSp8_

AJUNTAMENT [eleccions

Candidatura municipal de CIU

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 8

DS_9p

AJUNTAMENT [eleccions

Joana Ortega. Queda clar doncs, que alsuport de la nostra secció local s’hi afe-gia el convenciment de Convergència iUnió que presentàvem un equip capa-citat per dirigir el futur del nostre poble.

El dia 22 de maig, el nostre grupva obtenir uns resultats inesperatsquedant-nos amb un únic represen-tant a l’ajuntament. Som conscientsque part de la responsabilitat d’a-quests resultats rau en errors quevam cometre i que hem analitzat permillorar-los. Però també creiem ques’hi van afegir altres factors que nopodíem controlar i pel que sembla vanser determinants quan els veïns i veï-nes de Sarrià van exercir el seu dret avot. Amb els resultats a les mans hemde continuar treballant, encara mésdel que s’ha fet, per tornar a tenir laconfiança dels nostres veïns i veïnes.Continuarem apostant pel diàleg i lesbones maneres que sempre ens han

caracteritzat, comno pot ser d’altramanera. Hemapostat per un projecte de llarg reco-rregut amb cares noves que tenimmoltes ganes d’aprendre. Tambécomptem amb la gent de CiU queporta molts anys als costat dels veïnsi veïnes de Sarrià. Per tant, ens posema la seva disposició per tot el que siguinecessari. Igualment ens posem alcostat del nou equip de govern perafrontar tots junts els moments difícilsque ens esperen. Això no vol dir queestiguem d’acord amb tot, tindrem lesnostres divergències i les farem públi-ques, i procurarem aportar sempre lesopinions que nosaltres creiem méspositives pel nostre poble.

Serà una legislatura complicada,on els passos que es facin siguinferms i amb uns objectius clars, i esta-rem al costat de l’equip de govern en

tot el que sigui positiu pel nostrepoble. Els sarrianencs i sarrianenqueshan decidit que hi hagi una força majo-ritària i esperem i desitgem que pren-guin les decisions més encertades.També esperem que sempre estiguinoberts a escoltar les impressions del’oposició. Com he dit, no és momentde perdre’ns en debats estèrils i mirar-nos al mirall. Es hora de fer pinya ipensar només en les necessitats imillores que reclama el nostre poble.Aquests han de ser els objectius detots els regidors de l’ajuntament, for-min o no part de l’equip de govern.

Des d’aquí vull fer públic el nos-tre compromís envers Sarrià de Ter ifer arribar a tots els veïns i veïnes queens posem a la seva disposició perqualsevol tema que creguin conve-nient. ■

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Lluís Aymerich va donar suport a la candidatura de Marc Marqués.

Marc Marquès al debat de la Ràdio. Foto Ràdio Sarrià

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 9

AJUNTAMENT [39è homenatge a la vellesa

10_pDS

uatre anys compartintanècdotes, històries,cursets... quatre anysque invito a qualsevol a

col·laborar amb el col·lectiu de la gentgran, quatre anys que et serveixen perentendre millor el que ets quan et fasgran, han sigut quatre anys que lameva persona s’ha emplenat d’il·lusióde tirar endavant, de saber què vull i elque no vull quan sigui gran.

Durant aquests anys he tingut elplaer d’ajudar a preparar l’homenatge,a portar la batuta de la jornada que jun-tament amb la Susanna Vila fa que totsigui molt més fàcil.

Ja havia tingut l’oportunitat famolts anys, quan hi havia dues festes ijo era un marrec, ajudant els meuspares a servir, amb en Baquero aremenar les cassoles del dinar, o amben Ramon Font, que agafava la batuta

i feia que tot anés rodó, i després ambel Gas Boig, que era una colla de noisjoves que feien coses al poble, fèiemuna mena de representació teatral imi-tant músiques del moment.

Aquest passat 5 de juny de 2011a Sarrià es va celebrar la festa d’Ho-menatge a la Vellesa, que en aquestaocasió ja ha arribat a la 39a edició. Ésuna jornada festiva molt esperada enquè es convoquen tots els veïns i veï-nes de 65 anys en endavant, per con-vidar-los a totes les activitats que s’or-ganitzen per celebrar aquesta diada.

Com cada any ha comptat amb laparticipació de les entitats de GentGran del municipi: l’Esplai dels Jubilatsde Sarrià de Ter, el C.C.P. DomingoCasanelles, i la col·laboració de l’ofici-na de la Gent Gran de Sarrià, dinamit-zada per Jubilus Gerontologia, i l’equipde Serveis Socials de l’Ajuntament de

Sarrià de Ter.Els actes de la programació de

l’Homenatge a la Vellesa 2011,seguint el mateix model de cada any,van començar de bon matí a la Parrò-quia de Ntra. Sra. de la Misericòrdia,amb la celebració d’una missa, segui-da de l’actuació dels Cantaires deSarrià de Ter, que van oferir un magní-fic concert a tots els assistents. A con-tinuació els Amics dels Gegants deSarrià de Ter acompanyaren a tothomfins al pavelló Municipal, on es va rea-litzar l’acte d’Homenatge a la Vellesa.En aquest acte hi van intervenir el Sr.Pere Coll Tayeda, president de l’Esplaide Sarrià de Ter; el Sr. Esteve Pineda,president del C.C.P. Domingo Casane-llas; el Sr. Lluís Torner, convidat espe-cial; la Sra. Dolors Xabé, autora del car-tell de la festa i el Sr. Roger Torrent,alcalde de Sarrià de Ter, presentat pel

QHOMENATGE A LA VELLESA

Sergi Torrentà i Susanna Vila

L'alcalde Roger Torrent felicita al Sr. Bernardino Castro Padilla, la persona de més edat assistent a l'Homenatge a la Vellesa.

SARRIA 77 14/9/11 16:10 Página 10

DS _11p

Sr. Sergi Torrentà, regidor de Serveis

Socials i de la Gent Gran. Seguidament

es va fer el dinar de Germanor, que un

cop més Els Amics dels Gegants ens

van repartir a tots els comensals . Un

cop acabat, va actuar la Cobla la Princi-

pal d’Olot i seguidament el grup Notes

d’Or.

Persones homenatjades

En aquesta edició cal destacar les per-

sones homenatjades, que van ser:

El Sr. Josep Garriga Mach, com

la persona més gran del poble. Abans

d’assistir a la missa, l’alcalde de Sarrià,

Roger Torrent, va anar a fer el present

homenatge. La Sra. Anna Verdaguer

Dorca i el S r. Ber-

nardino Castro

P a d i l l a, com les

persones més grans

que van assistir a la

celebració. I es va

fer el reconeixe-

ment públic al S r.

Joan Masdemont

Soler i a la Sra. Concepció Escura

Saguer, ambdós per la seva trajectòria

personal i la seva vinculació i contribu-

ció inestimable a la vida social del

poble.

Pel que fa a la participació en l’ac-

te, hi van assistir un total de 477 per-

sones, 364 de les quals eren persones

de més de 65 anys.

Ja per anar acabant, nomes recor-

dar que un cop més els detalls de l’ho-

menatge i la part més solidària eren

unes papallones i uns bols de paper

que venien d’uns tallers d’Aguacatan

portats per GERDS. ■

Fotos: Ajuntament de Sarrià

AJUNTAMENT [39è homenatge a la vellesa

CENTRE VETERINARI SARRIÀ

C/ Federico García Lorca, 7(darrera metge al costat de “La Caixa”)SARRIÀ DE TER

Tel. 972 173 327mòbil 636 335 037

veterinarisarria@gmail. com

El pavelló ben parat per la celebració

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 11

DSp12_

AJUNTAMENT [desfibrilador

Catalunya, cada any

perden la vida entre

3.000 i 4.000 persones

per mort sobtada car-

díaca, és a dir, després que el cor –per

un problema elèctric- deixi de bombe-

jar sang. Afecta persones de totes les

edats i sexes i és imprevisible. L’única

manera de salvar qui la pateix és inter-

venint amb un desfibril·lador. Un apa-

rell que dóna una descarrega elèctrica

per tal que el cor torni a bategar nor-

malment. Per recuperar la víctima

sense seqüeles és vital utilitzar el des-

fibril·lador en els primers minuts de l’a-

turada.

Fins ara, però, aquests aparells

només estaven disponibles en espais

molt concrets. Per posar-los ben a l’a-

bast i facilitar la ràpida intervenció en

casos de mort sobtada cardíaca, Dip-

salut impulsa, amb la col·laboració dels

municipis, el programa “Girona, terri-

tori cardioprotegit”. Consisteix a

implantar una xarxa de fins a 650 des-

fibril·ladors automàtics d’ús públic a,

de moment, 214 dels 221 municipis de

la demarcació de Girona. N’hi ha de

fixos –situats dins de columnes- que

s’instal·len a places, carrers, façanes

d’equipaments...De mòbils, que aniran

amb els vehicles de les policies locals,

vigilants municipals, protecció civil i

altres equips d’emergències. I de lliu-

res, que se cediran puntualment per

cobrir activitats com ara curses espor-

tives o grans esdeveniments.

El model de desfibril·lador que

Dipsalut cedeix als municipis és auto-

màtic, del tot segur i molt senzill d’uti-

litzar, de manera que el pot fer servir

qualsevol persona encara que no tingui

cap tipus de formació mèdica. Només

amb l’obertura de la tapa, el

desfibril·lador comença a donar unes

instruccions molt clares per a la

col·locació dels elèctrodes, analitza les

constants vitals del pacient i, en cas

que s’hagi d’efectuar una descàrrega,

ho fa tot sol, sense que l’usuari hagi de

realitzar cap maniobra complementà-

ria, ni tan sols prémer un botó.

Ramon Brugada - director cientí-

fic del Programa i de l’estudi que n’a-

valuarà l’impacte, el “Girona Vital” -

assegura que “l’aparell és d’una gran

simplicitat. Fins i tot un nen el sabria

utilitzar. I no hi ha cap perill d’ocasionar

cap mal a la víctima per fer-lo servir, ja

que el desfibril·lador mai emet la des-

carrega si no és necessari. És un apa-

rell intel·ligent”.

A més, la cabina que alberga els

desfibril·ladors fixos està connectada

al Sistema d’Emergències Mèdiques

(SEM) que rep una alerta en el mateix

A

EL PRIMER DESFIBRIL·LADORA SARRIÀ DE TER

Esther Ferrero

La demarcació de Girona es converteix en el territori cardioprotegit més gran del món iSarrià de Ter ja disposa del seu primer desfibril·lador dels tres que tindrà en el mes desetembre

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 12

DS _13p

AJUNTAMENT

moment en què algú agafa el

desfibril·lador. Gràcies a un sistema de

posicionament, el SEM sap exacta-

ment quin desfibril·lador s’ha activat i

envia una ambulància al lloc dels fets.

La mateixa alerta arriba als gestors de

la xarxa de desfibril·ladors per tal que

puguin substituir l’aparell ràpidament

per un de nou.

Tal i com explica Àlex Morales,

tècnic de Dipsalut i coordinador del

programa “Girona, territori cardiopro-

tegit”: La columna també té una

càmera integrada que fotografia la per -

sona que agafa el desfibril·lador. És

una mesura preventiva per poder iden -

tificar-la en cas que es produís algun

acte vandàlic. Morales dóna les indica -

cions bàsiques a seguir davant un cas

de mort sobtada: Cal respectar els pas -

sos de la cadena de supervivència, que

també vénen indicats a la columna del

desfibril·lador. Primer cal veure si la

persona que ha caigut al terra té o no

té consciència. Si no està conscient cal

trucar al 112. Mentrestant ens hem de

dirigir al desfibril·lador més proper,

agafar-lo, portar-lo fins a la víctima i

obrir-lo. Després només cal seguir les

instruccions que dóna l’aparell i, final -

ment, esperar que arribi la policia o els

serveis mèdics.

Tot això s’explica en els cursos de

formació gratuïts que Dipsalut ofereix

a aquelles persones de cada ajunta-

ment que tenen més probabilitats

d’haver d’usar els desfibril·ladors, com

ara policies locals, conserges de

poliesportius... L’Organisme de Salut

Pública de la Diputació de Girona

també ha editat un vídeo-tutorial on

s’ensenya què cal fer i que està dispo-

nible al web www.dipsalut.cat i ha

previst xerrades i demostracions per a

fer arribar aquesta informació als ciuta-

dans de tots els municipis que dispo-

saran de desfibril·ladors.

Dipsalut ha iniciat la implantació

dels desfibril·ladors fixos aquest mes

de juny a una catorzena de municipis i

ja ha lliurat els mòbils a cinquanta-tres

ajuntaments més. Es preveu instal·lar

el gruix d’aparells fixos a partir del

setembre i completar el desplegament

de la xarxa a finals d’any.

Amb aquesta iniciativa, es preveu

passar d’un 5% de persones que

sobreviuen a una mort sobtada cardía-

ca extrahospitalària a un 20% . Gràcies

al “Girona, territori cardioprotegit”, la

demarcació passarà a ser el territori

cardioprotegit més gran del món. ■

Presentació del desfribil·lador, a la població de Besalú.

Curs DEAGi per mostrar el funcionament del desfibril·lador.

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 13

ENTITATS [amics dels gegants

la primavera, amb l’a-

rribada del bon temps

tot brota i l’activitat

gegantera, adormida

durant l’hivern, també es reprèn amb

gust i ganes. Amb el Cinto, la Maria,

en Quimet i els nans sortits del taller

de restauració, nets, polis i planxats,

tal com informàvem en el darrer núme-

ro de Parlem de Sarrià, hem pogut

començar la temporada fent molt de

goig. El mes d’abril ha ocupat la nostra

agenda amb cites molt destacables: la

Trobada de Gegants de Cassà de la

Selva, població d’una enorme tradició

gegantera on feia anys que no acudí-

em i vam ser rebuts de meravella. Va

ser una sortida de dissabte a la tarda,

amb participació de multitud de colles

de totes les comarques, que va acabar

amb un sopar de germanor al pavelló

polivalent de la vila. Pocs dies després

vam acudir a un altre esdeveniment

important. La quasi veïna població de

Cornellà del Terri es vestia de gala

per donar acollida a l’edició 2011 de la

Vila Gegantera Gironina. A q u e s t a

reunió va ser multitudinària i es va

celebrar entre dissabte a la tarda

(reservada a capgrossos i músics) i diu-

menge, amb totes les colles en pes,

acompanyant tot el potencial gegan-

ter. La presència de colles, tractant-se

d’una convocatòria d’aquesta magni-

tud, va ser elevadíssima i l’ambient de

festa que es va donar a la població del

Pla de l’Estany va ser excel·lent. A Cor-

nellà sempre ens tracten molt bé: vam

sopar-hi el dissabte a base de carn a la

brasa, vam esmorzar-hi de forquilla el

diumenge i vam acabar la festa amb

una arrossada monumental per als

A

GEGANTS: a la taulai al brogit al primer

crit!Amics del Gegants de Sarrià de Ter.

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 14

ENTITATS [amics dels gegants

més de cinc-cents geganters. Ja ho

veieu: en el món geganter la manduca

és un tema de primer ordre i no hi ha

trobada o activitat que no vagi acom-

panyada de bona vianda.

A primers de juny, com ja és tra-

dició anual, vam col·laborar en l’Ho-

menatge a la Vellesa a Sarrià. La

nostra participació inclou l’acompan-

yament dels convidats fins al pavelló

després de l’ofici religiós a la parrò-

quia, amb els gegants i els grallers i

timbalers, reforçant l’ambient de

festa que el poble viu en aquella jorna-

da, i la feina activa en la pròpia orga-

nització del dinar d’homenatge. Ja el

dissabte vam dedicar-nos a parar tau-

les i disposar la infraestructura per a

l’endemà i el diumenge vam ser els

encarregats de servir l’àpat als avis i

convidats. Del dinar se n’ocupen les

mans professionals d’una empresa de

càtering, però el servei és cosa nos-

tra. Una vegada més ens trobem

entre les faldilles dels gegants i les

tovalles i les vaixelles d’unes taules

ben parades!

Seguint la temporada, també els

mes de juny hem estat els encarre-

gats de rebre la Flama del Canigó,

que una vegada més ha baixat de les

muntanyes amb bicicleta. Una vegada

en seu municipal, s’ha fet el reparti-

ment del foc santjoanenc a diferents

entitats del poble i hem estat els

encarregats de dur-la a Cornellà del

Te r r i , per poder encendre d’una

manera extraordinàriament emotiva el

foc de la revetlla que la colla gegante-

ra d’allí organitza i a la qual hem estat

convidats. Sopar, ball, foguera de Sant

Joan i petards a dojo: acollits per una

colla amb qui ens sentim especial-

ment agermanats. El mes de juny

s’ha tancat amb la participació a la

Trobada Gegantera de Montagut,

una altra convocatòria a la qual no

fallem mai. El poble garrotxí es ves-

teix de festa grossa en aquella ocasió

i totes les colles som benvingudes de

manera esplèndida: no hi falten els

convits pel carrer per part de veïns i

comerciants, que són d’una generosi-

tat i amabilitat extraordinàries. Ningú

hi pateix gana ni set!

I ja tindrem els peus a l’estiu. Els

mesos de juliol, agost i setembre també

vindran carregats d’activitats gegante-

res, de les quals en tindreu puntual

informació en el número pròxim. ■

Els Amics dels Gegantsde Sarrià de Ter esvaren encarregar derebre la Flama delCanigó a l'Ajuntamenti repartir el foc a dife-rents entitats del poble. Fotos: Ajuntament deSarrià de Ter

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 15

DSp16_

ENTITATS [AV La Rasa

uan mires el

calendari t’a-

dones que hi

ha dates que

són importants i que les tens

assenyalades per algun

motiu. Això passa amb el dia

1 de maig. Aquest dia en el

nostre poble és dia de menjar

arròs. I no un plat de qualse-

vol d’arròs, no, un impressio-

nant plat de deliciosa paella preparada

des de molt aviat al matí pel Sr. Pedro

Martínez.

Molt aviat, els membres de l’as-

sociació de veïns es reuneixen per

organitzar la feina. Tallar la ceba, trinxar

els alls, netejar gambes, filetejar la

sèpia, … Perquè un bon dinar es

mereix els millors ingredients. I òbvia-

ment, hi ha molta feina a fer perquè

tothom pugui gaudir del dinar.

Durant el matí molts veïns venen

a donar un cop de mà a posar taules i

cadires. La feina és feixuga i cansada

però repartida entre molta gent amb

ganes de treballar, xerrar i compartir

una estona fa que la tasca sigui més

amena. I en un obrir i tancar d’ulls el

que era una plaça davant del local

social de la Rasa es converteix en un

menjador per a moltíssimes persones.

El cuiner arriba aviat vestit per a

l’ocasió. Agafa els estris de cuina i es

dirigeix a l’enorme paella que té per

cuinar. No es feina fàcil i necessita un

rem per a poder remenar el menjar.

Cou els aliments mica en mica, es

pren el seu temps. Ja se sap que a la

cuina no es pot tenir mai pressa. Va

afegint ingredients poc a poc i al cap

d’una estona es comença a sentir per

tot el barri una increïble bona olor. És

el dolç aroma de l’arròs. La flaire deli-

ciosa que fa que tothom tingui gana.

Però no cal patir, sempre hi ha arròs

per a tots i si fa falta en queda sempre

una miqueta per als més menjadors

que puguin anar a repetir.

L’associació de veïns ofereix amb

el preu del tiquet: un generós plat d’a-

rròs, pa, vi, aigua i postres. Cada parti-

cipant s’ha de portar si desitja veure

alguna cosa diferent de les abans

esmentades. I tothom es porta un

pica-pica per esperar l’arròs. A les dife-

rents taules fa goig veure amanides,

truites, olives, fruits secs, patates, for-

matge, … I quan ja tothom ha dinat les

postres també mereixen un esment a

part. L’associació ofereix als assistents

un gelat però tothom es porta unes

galetes, coques, bunyols, … Tota una

delícia per a satisfer als més golafres i

llaminers.

Quan ja arriba l’hora de fer el cafè

i sobretaula. Tothom es relaxa però

sempre hi ha qui té ganes de gresca.

L’associació de veïns compta sempre

amb la presencia de l’Edu Arribas que

posa música a la tarda. Ell toca i canta

i anima a tothom a ballar i passar-s’ho

bé. Hi ha gent que de seguida s’aixeca

i es posa a ballar, altres prefereixen

mirar i fer petar la xerrada, altres

mouen els peus, … però tots coinci-

deixen en què s’ho estan passant molt

i molt bé. A la mitja part del ball hi ha

un petit sorteig d’un parell de detalls

per a la llar. Que sempre són molt ben-

vinguts per als afortunats que els

toquen. La resta els miren amb enveja

sana i pensen que potser l’any que ve

seran ells els premiats.

Quan ja es ben entrat el vespre i

tothom està molt cansat però molt

content. És el moment de recollir.

Entre tots és ràpid. Les deixalles llen-

çades, les taules i cadires desaparei-

xen ràpidament i es guarden dins del

local, s’escombra una mica la plaça de

davant del local. I ja està. No queden

sinó petits rastres del que ha passat.

Que el vent ja acabarà d’emportar-se.

Tothom marxa content. Tothom

s’ho ha passat bé, ha menjat bé i ha

compartit un dia amb veïns d’escala,

de barri i de poble. També amb gent de

fora que tenen ganes de passar un dia

agradable a l’aire lliure gaudint de la

bona companyia dels sarrianencs i

sarrianenques.

Des de l’Associació de veïns de la

Rasa només ens queda donar les grà-

cies a tots els que venen a donar un

cop de mà treballant. Un especial

agraïment al Sr. Pedro Martinez pel

seu fantàstic arròs. I a tothom que ve

a compartir aquesta diada tan especial

al nostre barri. Tots hi sou benvinguts.

I esperem que l’any que ve repetiu altra

vegada ! I als que no han vingut mai

c o n v i d a r-los a venir que menjaran molt

bé i es divertiran molt. I recordeu mar-

car al calendari: dia 1 de maig Arrossa-

da a la Rasa. Us hi esperem !!! ■

Q

ARROSSADADEL PRIMER DE MAIG

AV. La Rasa

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 16

DS _17p

ENTITATS [dones més que mai

cabem el curs 2010-11

. Dones més que Mai

seguim amb les nos-

tres activitats de sem-

pre. Activitats que s'han vist molt

incrementades de participació, cosa

que ens plau , ens anima a seguir i ens

motiva a buscar noves formes i mane-

res de fer les coses.

Durant aquest temps hem fet

moltes sortides culturals, entre d'al-

tres recordem amb molt de carinyo el

Món Sant Benet, amb la Casa Roca-

mora i la Fundació Alícia. També vàrem

gaudir de les Fonts del Llobregat i tot

sigui dit estaven esplèndides, amb una

abundor d'aigua que feia temps que no

es veia. També Poblet i Montblanc.

Últimament hem passejat pel

Conflent i la Cerdanya amb el tren groc

i tot i el fred que feia, és un plaer

aquest recorregut que ens recrea la

vista i eixampla el cor als que valorem

i estimem la natura.

Per començar el curs estem pre-

parant una sortida a la Sagrada Família

i al MNAC. És una manera d'enriquir-

se culturalment al temps que disfru-

tem plegats.

La part esportiva és un luxe de

participació pel magnífic personal mixt

que la forma, som dos grups amb un

total de 85 persones, amb moltes

ganes de treballar, però sense deixar

de gaudir de la bona harmonia i ganes

de passar-s’ho bé.

Aquest any participarem per sego-

na vegada en la desfilada del “Critèrium

Esportiu”del nostre poble. Ens enorgu-

lleix formar part de la família dels espor-

tistes de Sarrià i demostrar que l'esport

no és nomes cosa de joves.

La Ratafia es una altra activitat

amb molta empenta. El

grup que començà a cami-

nar tot just fa nou anys s'ha

consolidat en número, en

activitat i en qualitat.

Les passejades per

donar a conèixer les plantes

i recollir-les, els tallers de

Ratafia per aportar els nos-

tres coneixements i animar

a d'altres persones a fer- n e

la seva elaboració, nombro-

sos premis en el concurs de

Sta. Coloma al llarg d'a-

quests anys, ens han portat

a la satisfacció de

poder tenir en un

poble no massa gran

com el nostre un

grup de 36 ratafiaires

en actiu.

Al llarg de la

passada fira comer-

cial de Sarrià es

pogueren degustar

34 ratafies diferents

d'aquests nostres

ratafiaires i en la

Festa de Primavera

de la AAVV de Sarrià

de Dalt la nostra

Ratafia col·lectiva fou molt reconeguda

bo i acompanyant la coca de postres.

D'altra banda i potser el que més ens

satisfà és l'ambient d'amistat i ajuda

mútua que es respira en totes les nos-

tres trobades i activitats.

Un punt i a part mereix el taller de

pintura a l'oli. Ha sigut tota una revela-

ció, fins i tot pels mateixos participants

del taller; Molts, gairebé cap, conei-

xien el seu potencial artístic, tot un

descobriment.

Han participat en diverses exposi-

cions i ens sentim molt orgulloses del

grup d'artistes mixt que tenim i l'ani-

mem a seguir endavant.

També tenim unes grans artistes

de l'agulla i el didal. A totes i a tots us

diem endavant, estem obertes a

tothom.

Al mateix temps aprofitem l'avi-

nentesa per donar la benvinguda a tots

els que ens acompanyaran en el nou

curs que anem a començar. ■

A

BREUS PINZELLADES

Dones més que mai

Sortida del grup al Conflent i la Cerdanyaamb el tren groc.

El tren groc enllaça Vilafranca del Conflent amb la Tor de Querol.Fotos: Dones més que mai.

Aspecte de la parada de la ratafia per la Fira Comercial

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 17

DSp18_

ENTITATS [Mijac

questa vegada, Setma-

na Santa ha caigut al

mes d’abril i, com cada

any, per aquesta època,

l’esplai organitza una

sortida de tres dies amb els nens i

nenes de l’entitat, però també oberta

als nens i nenes del poble i rodalies.

Les colònies es varen fer a la

casa de Santa Eugènia d’Agullana,

situada a l’Alt Empordà.

A tall d’anècdota, vam haver de

caminar 2 quilòmetres ja que l’autobús

no arribava a la casa, però van ser uns

kilòmetres molt entretinguts i lleugers

ja que teníem un cotxe que ens porta-

va les maletes. Coses que passen !

Durant aquests tres dies, vam

transformar la casa en el

rusc AGU i cada monitor

tenia un paper dins la comu-

nitat: l’abella reina, els

obrers, els mascles,... i els

nens i nenes s’havien d’inte-

grar i decidir quin rol adopta-

ven dins el rusc.

A més a més, a princi-

pis de maig, va tenir lloc la

festa de cloenda de l’esplai.

Aquesta jornada estava

preparada a la plaça de l’ iglú

però malauradament, degut

a fenòmens meteorològics,

ens vam traslladar dins la

sala polivalent de la Coopera-

tiva. Allà, es van organitzar

diverses activitats obertes

per a tothom, així com bere-

nar per tots els participants.

Actualment, estem realitzant el

nostre segon any al capdavant del

casal d’estiu a Sarrià de Ter on espe-

rem superar l’èxit de l’any passat.

Amb aquestes activitats i moltes

més, esperem engrescar-vos i us con-

videm a apuntar-vos a l’esplai de tar-

des a partir de l’octubre. ■

COLÒNIES SETMANA SANTA IFESTA FINAL D’ESPLAI

Meritxell Pla. Mijac

L A M P I S T E R I AJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

AL'equip de monitors a la casa de colònies de Santa Eugènia d'Agullana. Foto: Cristina Capell

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 18

ÀREA DE CULTURA: TRADICIONS, TEATRE I NOVETATSLITERÀRIES

n any més

Sarrià de

Ter rep La

Flama del

C a n i g ó ,

amb la col·laboració dels

Amics dels Gegants de

Sarrià. El recorregut de la

flama comença a peu del

Canigó, on el Club Excur-

sionista de Banyoles agafa

la flama i la baixa a peu

fins a Sadernes on es tro-

ben amb la Lourdes Gela-

da, en Joan Cardenas i en

Gerard Pulido, membres

dels Amics dels Gegants,

els quals fan 51 km. amb

2h i mitja en bicicleta per

p o r t a r-la fins a Serinyà on

la deixen al Club d'Atletis-

me de Banyoles. Finalitzen

el recorregut a Sarrià de

Ter amb l'entrada conjunta

amb tots els Amics dels

Gegants de Sarrià de Te r,

davant l'Ajuntament.

L'alcalde Roger

Torrent , el regidor de Cul-

tura Sergi Torrentà i mem-

bres del nou equip de

govern finalitzen l'acte

amb la lectura del mani-

fest d'Òmnium Cultural i

la cantada dels Segadors.

Totes les entitats i perso-

nes que hi eren presents

també van recollir la flama

per donar llum i sort a les

seves llars. Com a novetat

d’aquest any, la flama va

quedar encesa a l’entrada

de l’Ajuntament tot el cap

de setmana. ■

Sergi Torrentà, Regidor de CulturaAnna Sala, Biblioteca Emília Xargay

c u l t u r a

U

LA FLAMA DEL CANIGÓ UNA TRADICIÓ SOBRE RODES

LES NITS DEL COROaixades les

persianes del

primer cicle de

cafè teatre que

des de l’àrea

de cultura de l’ajuntament

de Sarrià de Ter hem orga-

nitzat juntament amb l’AGT

(Assoaciació Gironina de

teatre). El primer cicle d’a-

questa modalitat teatral que

s’ha programat a les comar-

ques gironines i que s’ha

aconseguit un èxit total.

Mes de 1000 persones en

17 espectacles de petit for-

mat han passat dijous rere

dijous i de octubre a juny

per la cafeteria del Coro, la

meravellosa arquitectura de

Rafael Masó i la genialitat

escenogràfica d’en Pablo

Paz han fet que la cafeteria

del Coro es respirés en cada

ocasió de una atmosfera

especial.

Capa i Espasa, La

Manofactoria, Carlo Mo &

Mr Di, El Ultimo Comboio

entre altres son grans com-

panyies que juntament amb

actors com Pere Hosta,

Quim Noguera, David Pla-

nes, Fèlix Brunet... entre

altres han passat per l’esce-

nari del teatret, portant

monòlegs, clown, titelles,

màgia, entre altres... on

també actors i públic ens

han sorprès el matx d’im-

provisació o la sorprenent

proposta del Cabaret de

Coro que va servir per aca-

bar el cicle de la millor

manera possible.

Satisfets de la resposta

de la gent i dient amb veu

alta que em consolidat el

cicle, les parts implicades al

projecte i sense perdre els

seus objectius fixats al prin-

cipi ( un lloc on es puguin

veure de forma distesa

espectacles per adults de

B

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 19

DSp20_ DS _20p20_pDS

petit format , propostes en

procés o companyies que

es vulguin donar a conèixer

i que no els sigui difícil d’ac-

cedir a les companyies inte-

ressades) ja estem prepa-

rant el proper cicle, un pro-

jecte en que tenim clares

les dates del cicle i la perio-

dicitat, que es mantindrà

com el fet fins ara.

Ja per finalitzar agrair a

les persones que han fet pos-

sible aquest primer cicle

Diputació de Girona, Consell

Comarcal del Gironès amb la

col·laboració del cicle Esce-

naris, el Conca. la Fundació

Sergi amb l’ intercanvi de la

setmana cultural, i les empre-

ses privades que han apostat

amb el projecte La Caixa,

Moska, Llogater, Girodrinks,

pastisseria Llausàs, Frit

Ravich, i agrair també als

membres de l’àrea de Cultu-

ra de l’Ajuntament de Sarrià

de Te r, com els membres de

l’AGT i molt sincerament a la

gran família de voluntaris que

s’ha format al voltant de Les

Nits del Coro perquè tot fos

mes senzill Pilar, Joan, Dani,

Pablo, David, Roger, Jordi,

E s t h e r... donar l les gràcies al

Teatre a les Fosques Santi,

Rosa, Quim ja que sense la

fitxa tècnica res hagués sigut

possible, també les gràcies a

tot l’equip de les brigades

municipals i un agraïment

sincer a la gent que ha contri-

buït en la difusió del projecte:

a la Neus de Radio Sarrià, en

Dani de El Punt, TV3 comar-

ques o Diari de Girona. Grà-

cies a tots. I sobretot donar

les gràcies a tots els sarria-

nencs que han sigut fidels a

la cita dels dijous.

En tornem a parlar el

proper octubre. ■

LES GUIES DE NOVETATS I DE LECTURADE LA BIBLIOTECA

quest mes

voldríem par-

lar-vos i pre-

s e n t a r - v o s

les guies de

novetats i de lectura que

habitualment elabora i edita

la biblioteca.

Cada mes la biblioteca

elabora una guia amb les

últimes novetats adquirides

per la biblioteca. És una guia

d’estil casolà feta pel perso-

nal de la biblioteca en les

quals hi posem les nostres

novetats més destacades i

més recomanades. Aques-

tes guies pretenen difondre

i donar a conèixer a tots els

usuaris el fons que puntual-

ment anem adquirint.

Hem fet guies per a dos

tipus d’usuaris diferents. Per

una banda, les guies de nove-

tats per a adults, en les quals

s’hi pot trobar des de les últi-

mes novetats en narrativa

fins als llibres d’art, filosofia,

història, salut, autoajuda, ...

que hem anat comprant. I

per l’altra les guies de nove-

tats infantils, que si bé no

mensualment si amb una

periodicitat habitual també

hem anat editant. Aquestes

guies pretenen posar a l’a-

bast de pares, mares i educa-

dors/es les novetats edito-

rials més recomanades pels

seus fills/es.

El nostre objectiu és

elaborar i editar una guia

d’adults mensual i una d’in-

fantil bimensual. De manera

que tots els públics puguin

trobar el seu espai i les

seves lectures a la nostra

biblioteca.

A part de les guies de

novetats al llarg d’aquests

mesos també hem realitzat i

elaborat guies de lectura.

Aquest tipus de guia es cen-

tren en donar a conèixer una

part determinada del nostre

propi fons fent-ne una petita

exposició posant-la a la vista

dels nostres usuaris amb

l’objectiu de difondre llibres

d’una temàtica determinada.

En aquests últims

mesos hem fet guies molt

diverses i variades i destina-

des també a públics molt

diversos i variats. Hem fet

una guia de lectura de

còmics d’adults, aprofitant

que n’havíem comprat de

nous i així donàvem a conèi-

xer el món del còmic adult.

L’arribada de l’estiu

també ens ha portat a fer una

guia de viatges per animar i

donar a conèixer les noves

adquisicions sobre aquesta

temàtica. Sota el títol: Vi a t j a

amb la biblioteca, hem fet

una petita exposició sobre

guies de viatge i la seva guia

corresponent. A l’agost vam

fer una guia de lectures fres-

ques per adults i per a infants

per animar a joves i a adults

aprofitar els moments de

vacances per llegir.

Totes aquestes guies

les podeu trobar en format

paper a la biblioteca però

també en format digital a la

nostra pàgina web. Una

pàgina web on hi trobareu

tota la informació referent a

la biblioteca: horaris, notí-

cies, agenda d’activitats,

guies de novetats, guies de

lectura, .... També podreu

consultar el nostre catàleg,

renovar els vostres préstecs

i reservar els nostres ordina-

dors entre altres serveis que

també hi podreu trobar.

Us animo a donar- h i

una ullada i a consultar-la nor-

malment ja que us permetrà

estar al dia del que passa no

només a la vostra biblioteca

sinó també a les biblioteques

del nostre entorn més pro-

per així com conèixer el que

passa al món de la cultura en

g e n e r a l .

La nostra pàgina web és

h t t p : / / w w w. b i b g i r o n a . c a t / b

i b l i o t e c a / s a r r i a - d e - t e r .

També estem al facebook i al

twitter (trobareu l’enllaç a la

nostra pàgina web) perquè

ens pugueu seguir també

des de la xarxa social. ■

A

CULTURA [àrea de cultura

SARRIA 77 14/9/11 16:19 Página 20

DS _21p

CULTURA [club de lectura

RESUM D’ACTIVITATS DEL CLUB DE LECTURADE LA BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

l temps passa,

vola. Els mesos

s ’ e n c a v a l q u e n

un sobre l’altre,

la majoria de

nosaltres amb una agenda

atapeïda de propostes,

compromisos, feina,... però

per endavant, ja sabem que

el darrer dimecres de cada

mes tenim una cita amb el

club de lectura de la Biblio-

teca Emilia Xargay.

Si era el desembre de

l’any passat quan fèiem la

presentació, ara que estem

a l’estiu ja s’han fet sis ter-

túlies i s’han organitzat

diverses activitats culturals

relacionades amb els llibres

que hem anat llegint, sem-

pre obertes a tothom qui

s’hi vulgui apuntar.

Per tant, ja es pot plan-

tejar una primera valoració

inicial d’aquesta activitat,

que de mica en mica va

adquirint el seu espai propi i

es va consolidant com una

proposta cultural més, a

tenir en compte en el con-

junt de la programació de

tot el municipi.

Sis clubs, significa la

lectura de sis novel·les,

cada una d’elles escollida

valorant diferents factors,

en especial amb el propòsit

que siguin lectures varia-

des, que agradin, que cada

un de nosaltres passi una

bona estona, fer una lectura

desinhibida, deixar- n o s

seduir per la personalitat

dels protagonistes i amarar-

nos de la seva sensibilitat,

ser capaços de percebre

aquells sentiments que

desitja transmetre’ns l’au-

t o r, entendrir-nos en el

relat dels esdeveniments,

bategar a cada paràgraf a

cada pàgina i transportar-

nos a espais més o menys

propers, algunes vegades

completament desconegut

o fer un viatge en el temps.

Posteriorment posar

aquest gavadal de sensa-

cions en comú i descobrir

detalls que ens havien pas-

sat per alt.

El més agradable de

tot és l’ambient planer, afa-

ble, de confraternitat i res-

pecte en què s’han desen-

volupat aquestes trobades,

i això no és mèrit de les

persones que condueixen

el club, es deu únicament a

cada un dels membres que

acudeixen a aquesta activi-

tat, que vénen amb il·lusió,

amb ganes de dialogar

sense entrebancs, de

forma senzilla dir-hi la seva

i que els altres els escoltin,

d’aquesta manera es pro-

dueix un intercanvi de

parers amb certes coinci-

dències o divergències

referent a l’obra llegida,

però sempre amb respec-

te. Així, d’aquesta manera,

és tal i com inicialment s’ha-

vien plantejat aquestes ter-

túlies, un grup obert a

tothom, en el si del qual

tothom hi fos benvingut.

Una enumeració ràpida

de les variades activitats

paral·leles que s’han progra-

mat:

A l’abril vàrem acudir a

veure l’obra de teatre

“Pedra de tartera” al teatre

municipal de Girona.

Al maig una visita guia-

da a la Catedral de Girona, a

les estances on fictíciament

va estar ambientada la

novel·la de Prudenci Bertra-

na “Josafat”.

A final de juny, una

visita guiada a la magnifica

exposició de Caixa Forum

de Girona “La febre d’Or”.

Totes i cada una d’a-

questes activitats han estat

diferents, especials, molt

il·lustratives i gratificants, es

tracta, en part també, de

c a p t i v a r-nos del ric entorn

cultural que ens envolta i de

les múltiples oportunitats

que tenim i que en repeti-

des ocasions no valorem.

Tot això com a rerefons de

les novel·les que hem llegit,

perquè com a fonament on

es recolzen els mons imagi-

naris que ens il·lustren els

autors, darrera els personat-

ges de ficció que trobem a

cada obra, hi ha un compo-

nent cultural o instructiu que

abraça diferents branques

del coneixement i ens per-

met de manera involuntària

assolir un bagatge cultural.

ERosa Dachs

Visita al campanari de la catedral de Girona, on s'ambienta “Josafat” dePrudenci Bertrana.

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 21

22_pDS

CULTURA [club de lectura

La darrera tertúlia del

club de lectura de la biblio-

teca va ser diferent a totes

les anteriors, ja que l’autora

de la novel·la que havíem

llegit ens hi acompanyava.

Va ser un plaer comp-

tar amb la presència de la

Núria Esponellà, autora de

la novel·la “Rere els murs”.

Va estar amb tots nosaltres,

amb la seva senzillesa, pro-

ximitat, amb el seu bon fer,

amb la seva gran

capacitat de trans-

metre l’entusiasme

per la bona literatu-

ra, l’amor pels lli-

bres, amb la seva

humanitat, amb la

seva capacitat per crear un

món imaginari, fonamentat

darrera d’un treball de

recerca i investigació que

avala l’èxit de la seva

novel·la.

Sí, la seva presència

ens va deixar a tots embada-

lits i satisfets. De la seva mà

ens vàrem deixar guiar per un

recorregut en el món de la

creació literària, vàrem escol-

tar una gran lliçó pedagògica

de l’esforç que requereix la

feina ben feta, del treball de

recerca que precedeix escriu-

re una novel·la històrica. To t

seguit vàrem poder dialogar,

exposar els diferents parers i

formular aquelles preguntes

que ens voltaven pel cap; ella

les responia d’una forma pla-

nera i agradable.

Us animem a participar

en aquesta activitat. Des-

prés d’un parèntesi, durant

el mesos d’estiu, es tornarà

a reiniciar el club de lectura,

amb la proposta d’altres

novel·les, buscant activitats

paral·leles i engrescadores.

Us hi esperem. ■

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Núria Esponellà, autora de la novel·la “Rere els murs”convidada a la tertúlia del club de lectura.

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 22

DS _23p

“INÉS Y LA ALEGRÍA”“DONDE NADIE TE ENCUENTRE”

Àngel Garcia

os llibres

d i f e r e n t s

amb un

petit, o pot-

ser no tan

petit, nexe d’unió.

El primer, Inés y la ale -

g r í a, d’Almudena Grandes.

L’autora aborda en

aquest llarg, intens i apas-

sionant llibre, un petit

fragment oblidat de la his-

tòria d’Espanya: l’intent

d’invasió a la Vall d’Aran

d’un grup de militars repu-

blicans l’any 1944 (acció

en la qual hi va participar

Paco Mera, marit de l’An-

na Verdaguer, tal i com

ens ho explicava ella

mateixa en la interessant

entrevista que li va fer l’As-

sumpció Vila en el nº 72 de

Parlem de Sarrià).

El llibre forma part

d’un projecte de sis

volums denominat “Epi-

sodios de una guerra

interminable” en clara

referència als “Episodios

Nacionales” de Benito

Pérez Galdós de qui l’au-

tora es confessa una fer-

vent seguidora. La preten-

sió és explicar no ja grans

batalles com Trafalgar o

Bailén, sinó històries igual

d’heroiques però molt

més petites, moments

significatius de la resistèn-

cia antifranquista que inte-

gren una epopeia modes-

ta en aparença, gegantina

si es relaciona amb la seva

durada i en les condicions

en què es va desenvolu-

par, segons paraules de

l’autora. “Una determina-

ció ferma sense la qual

mai no hauria estat possi-

ble l’Espanya avorrida i

democràtica des de la que

jo puc permetre’m el luxe

d’evocar-la”.

Explicada des del

sentiment i el reconeixe-

ment, però potser amb un

deix de tristesa, la història

d’Inés i Galán compartint

un somni històric i col·lec-

tiu, és l’eix d’un relat coral

on les petites històries de

cada personatge confor-

men el vitrall d’aquells

moments difícils on la

voluntat pesava bastant

més que la realitat. Situa-

da l’acció al poble de Bos-

sost, a la Vall d’Aran, ens

narra la temptativa d’esta-

blir un govern republicà a

Viella, inserint en la cròni-

ca d’un fet històric, el relat

d’una obra de ficció.

La novel·la està escri-

ta amb tres narradors. Dos

d’ells, Inés i Galán, són

personatges ficticis; l’altre,

en tercera persona, és la

pròpia autora. Els fre-

qüents flash back d o n e n

dinamisme a la narració i

permeten relligar tot el

relat, però allò que més

destaca és la humanitat, el

coratge, la valentia i la ten-

dresa que desprèn el per-

sonatge central de la Inés.

Una història emocio-

nant per la singularitat

dels fets que relata, pels

amors i desamors en el si

del PCE, amb guerres fra-

tricides i càstigs exempla-

ritzants moguts per la

necessitat de supervivèn-

cia i l’organització clandes-

tina (l’obscur personatge

de Jesús Monzón—del

qual se’n va fer un docu-

mental fa poc a TV3—n’és

un clar exemple), però

sobretot per la magistral

construcció d’uns perso-

natges que ens enamoren

i ens commouen, que ens

fan riure o plorar amb els

seus sentiments quoti-

dians, que ens fan viure les

seves vides com a pròpies.

Una nota de l’autora,

que tanca el llibre diu:

“Inés y la alegría es una

novela sobre la invasión

del valle de Arán, escrita

desde el punto de vista de

los hombres que, en el

mes de octubre de 1944,

cruzaron los Pirineos para

liberar a su país de una

dictadura fascista. No

sabían qué intereses, qué

cálculos y ambiciones per-

sonales se entrecruzaban

con su destino, pero

nunca dudaron de cual era

su objetivo”.

Una grandiosa

novel·la que recomano

amb entusiasme.

El segon, “Donde

nadie te encuentre”, d’Alí-

cia Giménez Bartlett, és la

història de Teresa Pla

Meseguer, un maquis de

sexualitat confusa que

s’amagava i operava per

les terres del Maestrat.

L’any 1956 un psi-

quiatre i professor de la

Sorbonne s’interessa per

D

CULTURA [llibres

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 23

CULTURA [llibres

24_pDS

un article publicat a La Van-

guardia sobre l’existència

d’un maquis anomenat La

Pastora, descrit com un

ésser cruel i despietat i

acusat de vint-i-nou assas-

sinats. Per tal d’argumen-

tar la seva tesi sobre la per-

sonalitat psicopatològica

dels delinqüents, el doctor

proposa al periodista autor

de l’article viatjar al Maes-

trat per indagar i, si és pos-

sible, entrevistar-se amb

La Pastora.

A banda de l’atzarosa

vida de la Teresa, repudia-

da i escarnida per tothom

fins que abraça la idea del

maquis i esdevé un més,

en Florenci àlies “Durruti”,

la novel·la ens explica les

dificultats per a obtenir

petites informacions de la

seva trajectòria que arriben

sempre amb comptagotes

i sota la sinistra mirada de

la Guàrdia Civil. Però allò

que fa més apassionant

aquest llibre és la lenta

transformació dels dos per-

sonatges. El psiquiatre, un

burgès idealista i benes-

tant, una mica llepafils, fill

d’un país civilitzat que “ha

passat una guerra, sí, però

allà l’enemic era estran-

ger”, com argumenta amb

orgull, xoca amb un territo-

ri agrest i empobrit, ple “de

salvatges”, d’odis, malfian-

ces, rancúnies i traïcions, i

que de mica en mica va

enamorant-se d’aquell

escenari fins a obsessio-

nar-se pel personatge i tot

el que l’envolta. Paral·lela-

ment el periodista, un cínic

vividor i descregut, dece-

but de tot i que l’única

motivació que l’empeny

són els diners, comença a

implicar-se cada cop més

en l’extravagant i perillosa

aventura de trobar pistes

sobre La Pastora.

En el relat s’alternen

els apassionants capítols

de la recerca amb les

declaracions de la mateixa

Pastora que ens narra la

seva fosca i tèrbola vida

amb paraules colpidores i

d’una forta càrrega emocio-

nal, fent la trama més inte-

ressant encara. Un inespe-

rat gir argumental a última

hora, remata la feina amb

destresa.

Una nota final remet

tota la documentació utilit-

zada en el llibre a La Pasto-

ra. Del monte al mito, un

exhaustiu estudi fet pel

periodista José Calvo, i

inclou una breu nota bio-

gràfica dels últims dies de

La Pastora.

Els fets relatats en un

i altre llibre no tenen cap

connexió ni en el temps ni

en els mètodes, però sí

que dibuixen, cadascun a la

seva manera, un país ven-

çut on encara pervivien cer-

tes formes de resistència.

Potser certes formes d’es-

perança, que la realitat i el

pas del temps van acabar

esclafant. ■

A U T O E S C O L AG I R O N È S

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

SOBRE LES AUTORES

Alícia Giménez Bartlett, nas-

cuda a Almansa i guanyado-

ra del premi Nadal amb

aquesta novel·la, ha tingut

altres guardons anterior-

ment, com el Premio Feme-

nino Singular 1997, el Grin-

zane Cavour a Itàlia i el Ray-

mond Chandler a Suïssa.

És autora entre altres obres

de l’exitosa sèrie policíaca

protagonitzada per la inspec-

tora Petra Delicado.

Almudena Grandes, filla de

Madrid, es va donar a conèi-

xer l’any 1989 amb “Las eda-

des de Lulú” guanyadora del

XI premi La Sonrisa Ve r t i c a l .

Ha guanyat també el premi

de la Fundación Lara, el

premi dels Llibreters de

Madrid i Sevilla, el Rapallo

Carige i el Prix Méditerraneé.

Entre la seva obra figuren

títols tan destacats com

“Malena es un nombre de

tango” o “El corazón helado”.

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 24

CULTURA

s una sèrie creada i guia-

da per Albert Espinosa i

dirigida per Pau Freixas.

L’Albert ha escrit

alguns llibres com: “El

món groc” (2008), “Tot el que podrí-

em haver sigut si tu i jo no fóssim tu

i jo” (2010) i l’últim “Si tu em dius

vine, ho deixo tot…però diga’m

vine” (2011) i que va ser el llibre

més venut del Sant Jordi d’en-

guany. També ha estat guionista de

la pel.lícula “Planta 4ª” (2003), “Tu

vida en 65” i “Va a ser que nadie es

perfecto” (2006) i director cinema-

togràfic “No me pidas que te bese,

porque te besaré” i també ha estat

actor, autor i director de teatre a l’o-

bra “Idaho y Utah” (nanas para

nenes malitos-2007).

Es compon de 13 capítols de 45

minuts de durada. Es va començar

a emetre el dia 24 de gener de 2011

i l’últim capítol va acabar el 2 de

maig d’enguany.

Els protagonistes són cinc nois

i una noia d’entre 10 i 15 anys, que

coincideixen en un hospital infantil

amb diferents malalties. Els prota-

gonistes són: en Lleó (Àlex Mon-

ner), en Jordi (Igor Szpakowski), la

Cristina (Joana Vilapuig), l’Ignasi

(Miquel Iglesias), en Roc (Nil Cardo-

ner) i en Toni (Marc Balaguer).

La sèrie Polseres vermelles

reflecteix l’experiència de l’Albert

Espinosa en el món hospitalari. Va

passar deu anys de la seva adoles-

cència ingressat en hospitals i fa cinc

anys que fa conferències a hospitals

de tot el país. Empra un to vitalista,

tendresa i el sentit de l’humor, que

caracteritzen tots els seus treballs.

És una sèrie adreçada a tots els

públics, de gran intensitat emocional,

on es barregen tot tipus d’emocions:

la ira, la ràbia, la por… i on sorgeix

també l’amor. Té com a connexió de

la història les ganes de viure i l’afany

de superació dels seus protagonistes.

El capítol que més m’ha capti-

vat ha estat el 13. Tots els “polse-

res” s’arrisquen: en Roc lluita fins al

final per despertar-se, en Lleó lluita

contra els seus sentiments, en Jordi

lluita perquè ha de sortir al carrer i

ha de tornar a la vida real, en Toni li

dóna la cadira a en Roc i és que

sempre l’ha protegit i l’ha ajudat.

La frase que més m’ha agradat

de tots els capítols de la sèrie ha estat

“Les pèrdues poden ser guanys…”

L’últim capítol de la sèrie es va

projectar als Cines Filmax Granvia de

l’Hospitalet de Llobregat el dia 2 de

maig d’enguany a les 20 hores i amb

800 persones. A les 5 de la tarda els

protagonistes de Polseres vermelles

van pujar a l’escenari per cantar amb

tots els fans (aproximadament uns

2.500) “Sense tu”, un tema del grup

Teràpia de shock i que s’ha convertit

en l’himne dels “Polseres”. La sèrie

ha aconseguit un gran èxit d’audièn-

cia a Catalunya, una mitjana de

656.000 espectadors i una quota de

pantalla del 20,6%. Ha estat tot un

fenomen social molt viscut a les xar-

xes socials. Té 76.000 seguidors al

Facebook i molt d’èxit al Tw i t t e r.

El director de “Polseres verme-

lles”, en Pau Freixas, es va presentar

a la conferència mundial de televi-

sions públiques a l’Inut de Seül que

es va celebrar del 9 al 12 de maig

d ’ e n g u a n y. Alguns dels assistents al

debat s’han interessat per la sèrie

“Polseres vermelles” perquè genera

emocions i empatia entre els espec-

tadors. Diverses televisions d’arreu

han mostrat el seu interès per adap-

tar o adquirir la sèrie creada per l’Al-

bert Espinosa. Com a resultat, la

sèrie ha estat nominada en dos cate-

gories en els Seoul Drama Aw a r d

com a millor sèrie i millor guionista

l’Albert Espinosa.

És una sèrie amb molt de senti-

ment i que arriba al cor de tots els

públics. M’ha servit per posar-me al

lloc de les persones que estan malal-

tes i entendre el seu món, les seves

preocupacions, les seves pors i la

seva manera d’enfrontar la malaltia.

Per tant, he arribat a la conclusió que

la vida s’ha de viure intensament.

Enhorabona Albert per crear una

sèrie que ens ha captivat a tothom i

que ha tingut tant d’èxit a tot arreu!

Felicitats als polseres i al seu director,

en Pau Freixas, per fer tan bona feina!

Us informo que la 2ª temporada

serà el setembre del 2012 i que serà

de 15 capítols i desitjo que tingui el

mateix èxit que la primera. ■

EEva Martínez Escobosa

POLSERES VERMELLES

Albert Espinosa

Pau Feixa

D’esquerra a dreta: Mikel Iglesias, ÀlexMonner, Joana Vilapuig, Marc Balaguer,

Igor Szpakowski y Nil Cardoner.

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 25

CULTURA [espai musical

26_pDS

PÁJARO SUNRISE,EL QUÈ HEM FET I EL QUÈ ESTÀ PER FER

Mireia Canyigueral Vilahttp://lallibretapetita.wordpress.com/

ense música, la vida

seria un error”. Possi-

blement aquesta fra-

ses de Nietzcshe és

la que resumeix millor

la meva visió sobre la música. La

meva afició i l’afany constant de des-

cobrir grups musicals d’aquí o d’allà,

ha fet que em decideixi a compartit

amb vosaltres tot allò que em sembli

interessant i que us pugui fer gaudir.

La meva intenció és encetar aquesta

secció de la revista i també donar a

conèixer grups i cançons poc cone-

guts però especialment interessants.

Per començar, m’agradaria parlar-

vos d’un descobriment molt recent

que he fet. Són els Pajaro Sunrise

(www.pajarosunrise.com), un grup de

pop-folk nascut a Jaen i liderat per el

cantant Yuri Méndez. Les seves fres-

ques i melancòliques cançons són el

millor ingredient per acompanyar una

tarda calorosa d’estiu.

Pajaro Sunrise (2007),

Done/Undone (2009) i Old Goodbyes

(2011), són els tres discos que han

tret des de la seva creació i tots ells

gravats amb diferents formacions.

Cada un, té un encant diferent en el

que la veu rotunda i tendre de Yuri

Méndez acompanyada de la seva gui-

tarra acústica, hi té una gran importàn-

cia. En els tres discos hi podem dis-

tingir acordions, violins i varies percus-

sions. Com ja he dit, Pajaro Sunrise ha

tingut diverses formacions, va comen-

çar en format de trio al primer disc,

després a duet al segon i finalment, al

tercer disc, Yuri Méndez es presenta

en solitari.

Personalment, m’agradaria des-

tacar el segon disc, Done/Undone

(2009). És un disc molt fresc que

conté 22 cançons on es parla sobre

tot allò que hem fet i esgotat (Done) i

tot allò que no hem fet i que està per

fer (Undone). Una de les cançons

d‘aquest segon disc, “Kinda fantas-

tic”, surt a la campanya publicitària de

McDonalds.

Us recomano molt sincerament

escoltar aquest grup i a gaudir amb les

seves amables i senzilles melodies. ■

I per acabar, una llista de reproducció

amb cançons fresques i tranquil·les:

1) 1,2,3 – Camille

2) Japanese Girl – Bedroom

3) Brother Sparrow – Agnes Obel

4) Always Sun – FM [New Popular

Music]

5) Theme – John Brion

6) Landslide – Smashing Pumpkins

7) Heart of Gold – Neil Young

8) In my dreams – Eels

9) I Am the Spring – Morcheeba

10)Last Dance – The Raveonettes

“ SYuri Mendez, de Pajaro Sunrise

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 26

pDS _27

ent valer el nostre

propòsit de difu-

sió cultural, des

del grup editor

d’aquesta revista

havíem preparat pel dissab-

te 2 d’abril –a la sala gran

d’El Coro- una conferència a

càrrec del professor Jordi

Llovet (Barcelona, 1947)

sobre el tema Joan Maragall, poeta i

ciutadà, emmarcada en els actes del

centenari de la mort del poeta. I mira

tu que s’havia procurat fer-ne difusió

amb bombo i plateret (tríptics, premsa,

blocs…) però la participació de públic

no va passar d’allò que se’n podria dir,

eufemísticament, mitja entrada. Ja se

sap que costa fer sortir la gent de casa,

en especial un dissabte a la tarda, però

l’ocasió valia la pena. Casualitat i qües-

tió de dos dies, el dilluns 4 d’abril La

Vanguardia publicava a tota pàgina,

obrint la secció cultural, una entrevista

amb el nostre ponent, per presentar la

publicació del seu llibre “Adéu a la Uni-

versitat. L’eclipsi de les humanitats”

(Galàxia Gutenberg), que versa sobre

el desprestigi actual de la formació

humanística, la desacreditació del fet

de posseïr una cultura i la pèrdua de

pes d’aquests valors en la societat

actual. “Llovet és tota una joia, i el seu

nou llibre, un d’aquests rars llibres que

dignifiquen un país i una cultura”, afir-

mava Joan de Sagarra en un article a

les mateixes pàgines impreses dies

més tard. Aquestes planes de diari,

publicades a temps (o bé la nostra con-

ferència programada més tard) és

segur que ens haurien donat una

empenta estimable quant a afluència

de parroquians.

L’acte va ser prologat per Josep

Brugada, també professor i antic

alumne de Llovet, que va oferir-nos

una mostra poètica de Maragall de

manera oral i també escrita, per mitjà

d’un full que recollia quatre de les

seves composicions més populars: El

cant de la senyera, L’empordà, La

vaca cega i el Cant Espiritual. Enllesti-

da la faceta “poeta”, el professor Llo-

vet es va centrar en l’aspecte “ciuta-

dà”, i va situar l’autor en el marc de la

Barcelona i de la Catalunya del seu

temps i dibuixà l’escenari social, cultu-

ral i polític sobre el qual el poeta bastí

la seva obra. En efecte, a Joan Mara-

gall (1860-1911), membre d’una nissa-

ga industrial i dipositari d’una sòlida

formació clàssica, li van tocar viure

anys fonamentals en el devenir de

Barcelona. Anys brillants per una

banda, amb el desenvolupament urba-

nístic, social, econòmic i cultural del

país i la ciutat (Renaixença, creixe-

ment industrial i auge de la burgesia,

Wagnerisme barceloní, avantguardes

artístiques, Modernisme, creació de

l’Eixample…) i anys convulsos, amb

esdeveniments polítics, bèl·lics, nacio-

nals i internacionals d’una fonamental

i decisiva transcendència per a la His-

tòria. La primera Exposició Universal,

les bombes del Liceu, la pèrdua de les

colònies de Cuba i

Filipines, les cam-

panyes militars al

Rif, la Setmana Trà-

gica… Totes aques-

tes circumstàncies

tenen el corresponent reflex a l’obra

literària de Maragall, així com a la seva

extensa producció periodística a dife-

rents mitjans de l’època, des d’on

exposava opinió, creava tendència i

era seguit per gran part d’una societat

que es nodria dels comuns valors

humanístics, cristians, benpensants i

catalanistes. Tota una referència per a

un país i una capital en una època

especialment rica i emergent.

En la capacitat comunicativa del

professor Llovet, engrescador, diver-

tit, ha d’haver-hi per força un compo-

nent innat arrodonit amb tants anys

d’ofici docent a les aules. No és

estrany, doncs, que a una figura amb

la seva trajectòria i el seu currículum li

dolgui assistir en directe a l’enfonsa-

ment acadèmic del món de les huma-

nitats. Una punta d’optimisme hauria

d ’ h a v e r-hi en una personalitat tan

renaixentista com la de Llovet. Potser

no està tot perdut de manera irremis-

sible: l’exposició La febre d’or. Esce-

nes de la nova burgesia, que té una

estreta relació temporal amb el temps

de Maragall, ha estat programada al

CaixaFòrum de Girona (la Fontana

d’Or de tota la vida) per l’Obra Social

de “la Caixa” entre primavera i estiu,

amb gran èxit de crítica i visitants. Pot-

ser no tot està perdut: així sia. ■

Josep M. Sansalvador

JOAN MARAGALL ASARRIÀ DE LA MÀ DE

JORDI LLOVET

FEl professor Jordi Llovet ens vaoferir una lliçó magistral sobreJoan Maragall, ciutadà.

SARRIA 77 14/9/11 16:31 Página 27

DSp28_

CULTURA

Josep Brugada i Gutiérrez-RavéMàster de Recerca en Humanitats, professor dellengua i literatura catalanes.

SANTIAGOSOBREQUÉSI VIDAL

1911-2011 Centenari del naixement de

SARRIA 77 14/9/11 16:32 Página 28

DS _29p

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

om sigui que ni per

edat ni per formació no

vaig poder conèixer

òbviament aquests

il·lustres ciutadans de

Girona, he tingut la sort de tenir

almenys mestres, amigues i amics

gironins que sí van tenir el privilegi en

les darreres èpoques del franquisme

de conèixer i freqüentar la personali-

tat, la saviesa i la investigació històrica

dels dos personatges. Si més no, he

tractat persones que van poder estu-

diar amb alguns dels llibres de text

que van elaborar els il·lustres historia-

dors gironins quan aquests esdevin-

gueren professors de l’Institut de

Girona. En la meva mitologia personal,

l’institut de Girona el vaig recrear

abans de conèixer-lo físicament en

l’excepcional llibre de Josep Pla Giro -

na, un llibre de records. Posteriorment

l’edifici i l’activitat que s’hi desenvolu-

pà s’ha convertit en una realitat i testi-

moni del passat de la nostra ciutat grà-

cies a la recuperació i a les successi-

ves i encertades restauracions que en

temps de democràcia n’ha fet l’Ajun-

tament de Girona. Sigui com sigui, per

la meva vinculació i per la meva ciuta-

dania gironina en els meus temps uni-

versitaris, val a dir que sí vaig tenir

ocasió de buscar i llegir textos d’histò-

ria tant de Sobrequés com de Vicens.

Per la meva condició de ciutadà

de Girona, doncs, per la meva adscrip-

ció eventual justament de professor

de Batxillerat a l’Institut Santiago

Sobrequés durant tres cursos i per la

coneixença d’algun dels familiars del

Dr. Sobrequés, sempre havia tingut la

idea que calia i convenia elaborar una

bona i didàctica biografia de l’historia-

dor Santiago Sobrequés i Vidal perquè

considero que és una figura importan-

tíssima de la vida acadèmica, cultural i

social de la ciutat de Girona però

també de Catalunya. Sabem positiva-

ment que això de poder tenir ja una

biografia definitiva i a l’abast de la ciu-

tadania de l’activista gironí serà una

realitat ben aviat. Com sigui que en

els meus estudis he tingut sempre

una tirada cap a la història i natural-

ment per la història de la cultura i del

meu país, tant Santiago Sobrequés

com Jaume Sobrequés i Callicó, els

amics Lluís Mª de Puig o Joaquim

Nadal, o historiadors també

d’excel·lència com Jordi Nadal, Josep

Clara, Joan Boadas, mossèn Gabriel

Roura, mossèn Josep Mª Marquès,

Anton Mª Espadaler, Rosa Mª Con-

gost, entre d’altres, m’han aportat

visions ben aclaridores de com pot o

s’ha d’escriure la història. I com afir-

mava sempre un professor també

molt entranyable de la Universitat de

Barcelona, el Dr. Martí de Riquer, del

qual he llegit amb delectança molts

dels seus assajos, tant la història com

la història cultural, sempre, sempre,

s’ha de documentar. No es pot escriu-

re història sense documentar. Per

tant, quan he pogut endinsar-me en

algun tema, encara que hagi estat

local he procurat documentar perquè

per algú que té vel·leïtats d’historiador

no hi ha res més engrescador que tro-

bar la perla rara, el document que ens

obri el camí i ens esperoni a iniciar una

investigació. Per ser historiador s’ha

de saber estirar el fil documental i

saber sortir del laberint d’Ariadna.

Recentment he estat treballant

en una recerca sobre dues famílies

nobles gironines, els Terrades i els

Escales. Es tracta de dos llinatges

gironins d’una tradició la qual abasta

pel cap baix des del segle XIII fins més

enllà del segle XV. Necessàriament he

hagut de recórrer als estudis ben apro-

fundits que en el seu dia Santiago

Sobrequés i Vidal realitzà als arxius

gironins. És per dir que qualsevol

recerca que tingui com a objectiu la

Girona medieval passa per tenir en

molta consideració –moltíssima- els

C

L’any passat en les pàgines de la nostra revista Parlem de Sarrià, publicació mai prou valorada i divulga-da segons el nostre modest parer, vam dedicar l’any 2010 un ampli dossier a la figura de l‘historiadorgironí Jaume Vicens Vives. Vam escriure en aquella avinentesa que la trajectòria i la vida dels dos il·lus-tres gironins Jaume Vicens Vives i Santiago Sobrequés podrien qualifi-car-se de quasi paral·leles. Tant Vicens Vives com Santiago Sobre-qués sempre m’han semblat dos personatges absolutament com-plementaris. Això és cert quant a les biografies i a l’obra d’investi-gació històrica. Quan he pretès de tractar algun tema de la històriamedieval de Catalunya sempre he hagut de remetre’m a les obresexcepcionals d’aquests dos grans mestres.

SARRIA 77 14/9/11 16:32 Página 29

DSp30_

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

treballs de Santiago Sobrequés i Vidal.

En el meu cas, en les meves recer-

ques sobre la sociologia medieval de

Girona i els seus entorns, mai he

pogut prescindir d’una font interes-

sant d’articles publicats i revisats pos-

teriorment en forma de llibre que per-

sonalment considero de primer ordre i

els quals tinc ben presents perquè

m’han guiat i m’han proporcionat

línies de treball. Són respectivament

els llibres: Societat i estructura política

a la Girona medieval i El Compromís

de Casp i la noblesa catalana.1

Però si ens fem el propòsit d’ate-

rrar en una proximitat de la persona de

Santiago Sobrequés, el que a mi per-

sonalment em va permetre apreciar la

grandesa dels dos gironins, va ser la

lectura de les cartes que es van inter-

canviar els dos personatges, Vicens i

Sobrequés. Un voluminós epistolari

que es va publicar l’any 2000.2 A q u e s t

intercanvi de cartes demostra com era

de difícil subsistir amb treball intel·lec-

tual en l’època franquista i com esde-

venia dificultós reconstruir, reparar,

descobrir i posar en clar la història d’un

país i d’una cultura que havia perdut la

guerra. Per tant, ambdós gironins com

a pedagogs, com a historiadors, com a

investigadors del nostre passat nacio-

nal, plantaren cara a un treball cultural

ingent des de la trinxera. Personal-

ment sempre m’ha fascinat la idea de

resseguir unes biografies, la de Sobre-

qués i la de Vicens Vives, que en la sor-

didesa i la grisor de l’època franquista

van tenir molt clar quin era el país en el

qual vivien, quina era la terra que tre-

pitjaven i què convenia fer.

Des del punt de vista de la investi-gació històrica hi havia molt a fer.Així, doncs, Vicens i Sobrequés, vanser dues ments clarividents quedes de la seva més primigèniajoventut es posaren a treballar ambmolt coratge per tal de rescabalarla història del país; la història d’unpaís el qual després de la guerracivil se’ls estava negant, que se’lspretenia amagar o tergiversar elseu passat i ambdós –com altresi n te l · lectuals- s’ e n te sta ren deposar en clar.

Sobrequés i Vicens Vives van

entrar a fons en els documents de la

història i van aconseguir fer-ne tanma-

teix el seu modus vivendi amb tots els

vents en contra. Aquest és també el

gran mèrit de Santiago Sobrequés. De

l’activisme de tot ordre que detalla la

biografia de Santiago Sobrequés enca-

ra hi ha un altra vessant de la seva vida

que considero modèlica, i la valoració

em serveix per als dos historiadors. És

la seva ferrenya i respectiva vocació

pedagògica. Tot el que treballaven i

investigaven ho feien també per amor

a la pedagogia. En aquest camp de la

formació de l’educació secundària

excel·lí Sobrequés. Quins temps deu-

rien ser aquells per al mestratge! Per

a la relació professor / alumnes i de bo

de bo per apassionar els alumnes

envers la història nacional i l’amor al

país, en l’actualitat tasques que

malauradament han esdevingut tan

quimèriques!

Quina és però la lliçó que hem

d’extreure tots plegats del mestratge,

de la constància, de l’obra d’investiga-

ció històrica, de la projecció social que

ens ha llegat a totes les gironines i els

gironins la persona del Dr. Santiago

Sobrequés i Vidal? En primer lloc i

malgrat els entrebancs i les vicissituds

que temps rere temps ens vénen

determinades des de fora, tots els ciu-

tadans, però ben especialment aquells

qui ens dediquem a la formació i a la

docència en l’àmbit de la secundària,

hem de procurar fer conèixer la perso-

nalitat dels qui van investigar, dels qui

van furgar en els nostres arxius i ens

han fet conèixer la història de la nostra

nació, la història antiga i medieval de

Catalunya amb gran coneixement de

causa. Penso que això és bàsic. Tots

els joves que cursen el batxillerat avui

haurien de saber i de retenir coneixe-

ments de l’obra històrica de Santiago

Sobrequés. En la història cultural de

Catalunya, no poden passar desaper-

cebuts els noms de les primeres nis-

sagues dels primers comtes catalans,

els fundadors de la nació en la qual

vivim. Tots plegats hauríem de retre

tribut a tots aquells cabdills que fa mil

anys van negociar, van pactar i van

superar la lluita amb el fort califat de

Còrdova i certament maldaren per

expansionar els comtats cristians fron-

teres enllà en uns moments de con-

trastades tibantors entre les mentali-

tats religioses. (Recordem que ens

trobem a l’edat mitjana entre finals del

segle X i el segle XIII). L’època del

comte Ramon Borrell, de la comtessa

Ermessenda, dels regnats dels

Ramon Berenguer I, II i III són perío-

des d’afirmació en la cultura cristiana

en detriment de l’islam. Santiago

Sobrequés esdevé avui encara un

SARRIA 77 14/9/11 16:32 Página 30

DS_31p

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

important referent per saber com s’es-tructuraren els comtats catalans d’a-quella Catalunya Vella que s’anava for-mant i progressivament anava guan-yant terreny a l’expansió i a l’avenç deles ràtzies musulmanes: el comtat deBesalú, el de Cerdanya, el comtatd’Empúries, el de Rosselló, el d’Urgell,el de Pallars, la formació de les granscases vescomtals de Barcelona, elsvescomtats de Bas, de Rocabertí, deCardona, de Castellbò, la casa deCabrera i el casal dels Montcada. Totsaquests escrits sobre els territoris, elscomtats, les nissagues i els personat-ges formen part de la nostra històriacol·lectiva nacional. El Dr. SantiagoSobrequés i Vidal per encàrrec del seubon amic Vicens Vives, va dedicar-se ainvestigar i a estudiar a fi i efecte decompletar el cicle de la història medie-val catalana des dels orígens fins alsegle XV. Ja vam apuntar que els doshistoriadors gironins van complemen-tar-se; el que no investigava l’un, hofeia l’altre de tal manera que el tàndemVicens-Sobrequés aclareix molts puntsfoscos de la història medieval catalana.Els respectius estudis esdevenen refe-rents fonamentals de l’edat mitjana alnostre país.

El treball d’arxiu va permetre aSantiago Sobrequés estudiar la histò-ria dels orígens de la Catalunya comtali vescomtal; en primera instància desde l’any 900 fins l’any 1200. Posterior-ment analitzà la decadència d’algunescases comtals en el període de 1213-1336 fins altres cases comtals quevan perviure en connivència amb lacasa reial i comtal de la corona catala-noaragonesa i fins als famosos esde-veniments del Compromís de Casp,fets que es van produir després de lamort sense successió del rei Martí I el31 de maig de 1410. Són destacables,doncs, els estudis sobre la noblesacatalana i l’anàlisi que Sobrequés fadels llinatges en la seva posició políti-ca urgellista o antiurgellista envers lasuccessió al tron català.

És sabut entre els amants de la his-tòria baixmedieval que Jaumed’Urgell tenia aspiracions de serelegit legítim successor a la corona

catalanoaragonesa perquè Martí Il'Humà el va nomenar Lloctinent deCatalunya entre els anys de 1407 i1408.

Coincidint amb el seu ascens a lacorona comtal, i mort Martí el Jove, elprimogènit de Martí I i de Maria deLuna, el monarca va nomenar Jaumed’Urgell procurador i governador gene-ral, fet que s'interpretava com el reco-neixement de la seva virtual condiciód'hereu de la corona catalanoaragone-sa. Poc abans de la seva mort, el reiMartí l'Humà, revocà el nomenament

sota pressions del bisbe de Saragossa,així com de la família aragonesa delsUrrea. La cosa certa és que el rei MartíI -cras error! error imperdonable!- vamorir sense haver deixat preparada laseva successió. Aspirant a la successióa la mort d'aquest, Jaume d’Urgell nofou escollit successor en el Compromísde Casp, essent escollit en el seu llocel que esdevindria Ferran I d'Antequeraperquè comptat i debatut sota moltespressions polítiques, els aragonesos,vulguis no vulguis van fer prevaldre elsseus drets a la corona. Recordem-ho,era corona catalanoaragonesa.

El Dr. Sobrequés els anys que va ser professor a Terrassa (1933-1937) (catàleg 2011)

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 31

DSp32_

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

LA GUERRA CIVIL CATALANADEL SEGLE XV

Santiago Sobrequés, en el decurs dela seva vida, mentre impartia lesseves meritòries i apreciades classesa l’ensenyament secundari, en eltemps que li restava va investigar molten els vells arxius gironins i en els deBarcelona. Aquesta passió per lainvestigació històrica li va permetred’escriure nombrosos articles endiverses revistes especialitzades detal manera que algunes llacunes de lahistòria catalana del segle XV es troba-ven disperses aquí i allà. Per iniciativadel seu fill Jaume Sobrequés i Callicó,nombrosos d’aquests articles sónaplegats i se’ls dóna coherència cro-nològica. D’aquesta manera junta-ment amb els articles que hi incorporael fill s’afaiçonen dos volums compac-tes per tal que serveixin d’eina d’estu-di i d’aprofundiment d’una època cer-tament convulsa de la història delscatalans. És el cas, doncs, dels dosvolums que es refereixen a la guerracivil catalana del segle XV.3 La contri-bució investigadora de pare i fill escomplementa de tal manera que obte-nim un retaule històric de l’estratifica-ció social catalana i s’aprofundeix tan-mateix en un ventall descriptiu per alconeixement de les principals cases

baronals del país, els Cabrera, els Cruï-lles, els Rocabertí, etc. A més a mésSobrequés recupera encara un temaque esdevingué una ferida mal curadaen la societat catalana de l’època: l’es-tatus i les condicions de vida delspagesos de remença. Una qüestió, ladels pagesos de remença, la qual esvenia arrossegant de feia massatemps. Santiago Sobrequés estudia lapolítica envers els pagesos de remen-ça en època ja de la nova dinastia deTrastàmara, en època del rei Alfons ElMagnànim, (Sentències arbitrals de1455, 1457). En ambdós volums elsSobrequés analitzen les causes de lainestabilitat política al Principat deCatalunya durant tot el període delsegle XV. Els problemes van ser latònica del fer i desfer del segle. En pri-mer terme la qüestió de la successió il’entronització de la nova dinastia,tema polític que va ser mal paït pel tei-xit social i per les oligarquies catala-nes. Fixem-nos que un dels monar-ques de Trastàmara, Alfons IV el Mag-nànim, pretenia posar fi als conflictesde la corona des del seu Regne deNàpols al sud de la península itàlica.Malament rai! ¿Com era possible queun monarca estigués alerta del ques’esdevenia en els seus regnes i terri-toris si no residia on havia de residir?¿Com es podia governar bé el país si

la seu règia era a mésde mil quilòmetres iamb el Mediterranipel mig? ¿Era possi-ble aconduir les reg-nes del territorinomés amb el saberfer de la seva esposaMaria de Castella i elsseus consellers? Lla-vors, a més, el reiAlfons mor tambésense descendència,de manera que a partirde 1458, Joan II,germà seu s’ha de fercàrrec dels destins dela corona. Joan II, és amés, rei de Navarraperquè s’havia casatamb Blanca de Nava-rra i des de 1454 ésLloctinent de Catalun-

ya. Malgrat tot Joan II a Navarra hi témolts problemes de manera que vapesar més i acaparà l’atenció delmonarca el que estava succeint alRegne de Navarra que el que estavapassant realment a les ciutats i alsterritoris de la corona catalanoarago-nesa. A part d’això, el fill de Joan II iBlanca de Navarra, Carles de Viana, lidisputa el tron de Catalunya al seupropi pare de manera que això va cau-sar molt malestar entre l’oligarquiacatalana. Tot plegat un desori, un grandesgovern, un gran brou que feiatemps bullia de mala manera, el qualva crispar tant els ànims de la poblaciócatalana que irremissiblement vadegenerar en una guerra civil.

Santiago Sobrequés amb els companys de la dispesa, entre ells el Dr. Joan Gauriga March de Sarrià de Ter

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 32

DS_33p

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

L’ÈPOCA TRASTÀMARA

Malgrat els diversos intents dedecrets i d’arbitratges reials, (enèpoca del rei Alfons el Magnànim, elpregó del lloctinent de 1458, o la Sen-tència arbitral de Guadalupe promul-gada pel rei Ferran II el 21 d’abril de1486) entre pagesos i propietaris delsmasos i terres es trigaria encara anysa apaivagar els ànims exaltats entre lapagesia.4

LA FIGURA DEL BISBE JOANMARGARIT

D’entre els personatges nobles delsegle XV vinculats a les comarquesgironines que Sobrequés estudia, amés dels Rocabertí, els Cruïlles, elsCardona, els Sarriera, de la ciutat deGirona Sobrequés no passa per alt lafigura i l’estudi de Joan Margarit i Pau.Els Margarit esdevingueren un llinatgeel qual ascendí a l’estament nobiliarigràcies a les rendes que els donarendiversos molins que eren de la sevapropietat, fins i tot molins situats alrec Monar de Girona. El llinatge delsMargarit es remunta almenys delsegle XII amb propietats als territorisde Sant Gregori, on encara avui es potcontemplar -ben esplendorós- el casalrestaurat i fortificat que es coneix comel “Castell de Sant Gregori”. El susditcastell va ser propietat dels Margarit jaal segle XIII i la propietat va ser refor-mada entre els segles XVI i XVII. JoanMargarit i Peguera, pare del qui esde-vindria cardenal, posseïa a més delcasal de Sant Gregori, casa pròpia a laciutat de Girona de manera que el lli-natge estava vinculat a l’estamentnobiliari ciutadà, el qual in extensoestudia Sobrequés mercès de la lectu-ra de pàgines i pàgines dels Manuals

d’Acords de l’actual ArxiuHistòric Municipal de laciutat de Girona, (AHMG).

Joan Margarit i Pau,va ser fill de Joan Margariti de Caterina de Pau, vanéixer a Girona el 1422 iesdevingué bisbe de Giro-na. A l’edat de vint-i-sisanys i per influència delseu oncle Bernat de Pau,

Joan Margarit va anar a Roma a estu-diar i va ser membre de la CambraApostòlica del papa Nicolau V en unaèpoca de gran esplendor cultural ihumanístic a la seu Vaticana. A RomaJoan Margarit va col·laborar ambalguns ambaixadors del rei Alfons elMagnànim, fins al punt que el rei vaconfiar-li missions intel·ligents i diplo-màtiques prop del pontífex, cosa queel gironí acomplí amb prudència i dili-gència.

No cal dir que en aquesta èpocad’opulència pontifícia, el nepotismeera una pràctica freqüent entreaquells que sabien moure’s ambintel·ligència entre les estructuresde poder.

Sembla que Joan Margarit, per laseva proximitat amb el rei, va aconse-guir del monarca el privilegi per a lafundació de la Universitat de Gironal’any de 1446. Per altra banda Marga-

rit va assistir a diversos actes diplomà-tics i fastuosos que s’esdevingueren ala Ciutat Eterna. Aquests fets i la sevasòlida formació cultural, van fer delGerundensis un dels personatgesmés brillants de la Girona del segle XV,època que en tota la seva extensióestudia Santiago Sobrequés. Pelsseus serveis, el papa per sede vacan-te va nomenar Margarit bisbe de ladiòcesi d’Elna, al Rosselló, en virtutd’una butlla que el pontífex rubrica el23 de març de 1453. Joan Margaritesdevé, doncs, bisbe quan té 31 anys.Una dècada més tard és nomenatbisbe de Girona. Era l’any de 1462.Quan es produeixen els fets de la gue-rra civil catalana, amb el famós Setgede la Força, el bisbe Margarit esmanté sempre en la seva posició reia-lista, custodi de la reina Joana Enrí-quez, de Joan II i de l’infant Ferran demanera que transigeix poc a les peti-cions que els pagesos de remença rei-vindicaven. Margarit al principi delconflicte es va mostrar implacableamb els qui es mostraven contraris ala Concòrdia especialment amb elspagesos de la muntanya, els qualshavien endegat una autèntica guerracontra la monarquia. Com subratllaSantiago Sobrequés, “a la ciutat, coma tot arreu, hi havia reialistes i partida-ris de la ruptura amb la dinastia.”5 Lla-vors Margarit va veure que era neces-sari arribar a una entesa entre la

Castell dels Margarit a Sant Gregori, casal renovellat ja entre els segles XVI i XVII, però elsseus orígens daten del segle XIII.

LA DINASTIA DE TRASTÀMARA

A CATALUNYA

Ferran I d’Antequera(1412-1416)

Alfons IV el Magnànim Joan II(1416-1458) (1458-1479)

Ferran II el Catòlic = Isabel de Castella(1479-1516)

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 33

DSp34_

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

monarquia i els òrgans de representa-ció del país per tal que regnés la pau ila calma entre les parts en litigi.

Després d’aquest mínim excursper les vicissituds del segle XV podrí-em preguntar-nos: Quina és la impor-tància de Joan Margarit en la històriacatalana del segle XV? En primerterme –com hem avançat- ho remar-quem perquè Joan Margarit és un per-sonatge de l’estructura noble de Giro-na que se situa a Roma de molt jove.Pels seus mèrits i pels seus padrinsesdevé un personatge apreciat en

l’estructura vaticana i a més es formaal costat dels grans humanistes ita-lians de l’època.

Margarit és un home extraordinà-riament culte, la seva bibliotecaque custodià al recinte de la seucatedralícia gironina degué sermolt considerable, de manera queel bisbe Margarit el podem consi-derar el màxim exponent delcorrent humanista sorgit de lesterres gironines.

A més, Joan Margarit, l’any 1480és nomenat cardenal pel papa Sixt IVa través de la intervenció del rei Ferranel Catòlic. Margarit viatjà a Nàpols,Venècia i a Roma diverses vegades.Els seus Paralipomenon Hispaniae,obra que ens demostra la seva erudi-ció, constitueix una crònica de la histò-ria d’Hispania des dels orígens fins a lacaiguda de l’imperi romà. Els Paralipo-menon és una obra escrita en llatíhumanístic que Margarit no acaba per-què mort a Roma el 21 de novembrede 1484. Tenia 62 anys.

Joan Margarit esdevé, doncs, unpersonatge molt ortodox és clar, fidelen tot moment al llegat pontifici ihome de confiança dels reis Joan II ide Ferran el Catòlic. En la guerra civilcatalana del segle XV es va mantenirsempre fidel als monarques. SantiagoSobrequés, que ens ofereix diversespanoràmiques de la convulsa històriadel segle XV, el final de l’edat mitjana,no podia passar per alt l’estudi d’unpersonatge rellevant de la història deGirona. Hem presentat a grans trets labiografia suscinta del personatge,però com a home d’estudi de les fontsclàssiques, a Joan Margarit se l’had’estudiar com un dels grans eruditsdel període humanista. Va escriuremoltíssim en llatí però també en llen-gua catalana.

CATALUNYA AL SEGLE XV

Per tal de commemorar el centenaridel naixement del Dr. Santiago Sobre-qués, s’ha editat recentment unamagnífica síntesi històrica de tot elconvuls segle XV. El llibre és d’una

gran riquesa expositiva i amb un estilmolt entenedor perquè formava partd’una sèrie de conferències que alsanys seixanta Sobrequés va pronun-ciar en diversos cicles. Aquesta mag-nífica síntesi arranca a partir de la sen-tència de Casp del juny de 1412, enquè la Corona catalanoaragonesa vaquedar irremissiblement en poder dela dinastia castellana de Trastàmara.La fita, àmpliament estudiada perSobrequés en diversos treballs eru-dits, serveix de punt de partença per apresentar-nos un retaule ben didàcticde la vida catalana en aquest segleque va ser tan convuls. Sobrequés, enun treball que podria fer pensar enalguns llibres de la millor escola delsd’historiadors francesos modernscom Georges Duby, Emmanuel LeRoy Ladurie, Jean Verdon, Jacques LeGoff, amb molta claredat i didactismees refereix a tots els estrats socials definals de l’edat mitjana. És a dir, dedi-ca els respectius capitolets al paperdels pagesos, els menestrals, elsmagnats, els cavallers, els ciutadans,l’Església, les classes mitjanes, etc.Es refereix també a la crisi econòmicade l’època, a l’estructura política, a lafigura del rei Alfons el Magnànim, alregnat de Joan II, a la revolta catalanade 1461, a la figura de la reina JoanaEnríquez, als aixecaments remences,la guerra civil, a l’actuació del cabdillremença Francesc Verntallat i a l’èpo-ca de redreçament que a empentes irodolons va impulsar el rei Ferran II.

Escut dels Margarit a la llinda del Castellde Sant Gregori

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 34

DS_35p

CULTURA [Centenari Santiago Sobrequés

CLOENDA

En les pàgines d’aquest article hempassat més o menys revista a la tra-jectòria del Dr. Santiago Sobrequés iVidal com a investigador de la històriamedieval de Catalunya. Evidentment,s’ha tractat de fer un repàs, uncomentari d’alguns dels punts derecerca de Sobrequés. Naturalment elnostre escrit no té cap pretensió eru-dita, ans contràriament, més aviatdivulgativa de manera que de la feinaintel·lectual que va dur a terme l’histo-riador gironí quedarien encara percomentar moltes altres obres històri-ques. Hem volgut oferir als lectorsnomés algunes pinzellades de la tascade divulgació històrica del gironí. Lacosa certa però –i ho hem dit en eldecurs de la nostra referència- és quel’opus històric de Sobrequés esdevéun referent ineludible per a totsaquells que vulguin saber aspectes delgran retaule de la vida medieval cata-lana, justament des dels orígens finsal segle XV. No podran saltar-se cap deles obres biliogràfiques d’aquest histo-riador, mestre d’historiadors i pedagogexcepcional que ha deixat gran petjaen els annals de la vida cultural i socialde Girona.

SÍNTESI BIOGRÀFICA DESANTIAGO SOBREQUÉS IVIDAL

Santiago Sobrequés i Vidal va néixer aGirona el 12 de setembre de l’any1911, el seu pare era professor demúsica i la seva mare professora deGeografia i Història a l’escola Normalo de mestres de la ciutat dels quatrerius. Vers l’any 1920 es va donar lafeliç coincidència que Santiago Sobre-qués va conèixer un altre gironí apas-sionat per la història, en Jaume VicensVives. L’any 1927 Sobrequés va aca-

bar el batxillerat a l’Institut de Girona illavors va haver de traslladar-se a Bar-celona on va estudiar dues carreres, lade Filosofia i Lletres (1927-1939) i lade Dret que acaba l’any 1933. Durantmolts anys a la Universitat de Barcelo-na -que era la universitat catalana dereferència- molts estudiants als qualsels apassionaven les lletres completa-ven els seus estudis amb la carrera deDret. Cal dir que en aquelles èpoquesi molt posteriorment, eren molts elsestudiants que estudiaven les duescarreres, Filosofia i Lletres i Dret. ABarcelona, Sobrequés va formar partde la dispesa dels gironins situada a laGran Via on coincidí allí amb JaumeVicens, amb Alfons Sánchez, ambJosep Mª Llach i amb Josep Garriga,que ha estat durant molts anys metgea Sarrià de Ter. Amb aquests amics vacompartir la vida universitària el Dr.Santiago Sobrequés. Quan va acabarles dues carreres va accedir a unaselecció del professorat i va ser desti-nat com a professor de Batxillerat al’Institut de Terrassa d’on esdevinguétambé catedràtic (1933-1937). Enacostar-se l’aixecament feixista aEspanya que portà la guerra civil, San-tiago Sobrequés va ser mobilitzat perl’exèrcit republicà de manera que vaformar part de la tropa a la zona delSegre. Quan els republicans van per-dre la guerra Sobrequés va ser inter-nat en un camp d’acollida a SantCebrià en terres del Rosselló. Desprésva intentar entrar en els dominis del’Espanya de Franco per la zona d’Irunfins que va ser detingut i pres al campde concentració de Santander. Des-posseït de la càtedra d’Institut, Sobre-qués és traslladat a Màlaga a un Insti-tut femení. L’any 1940 es va casaramb la palamosina Flor Callicó i Rol-dós i pel curs 1940-1941 aconseguíser traslladat a l’Institut de Figueres.El mateix any es presenta de nou a

oposicions a catedràtic perquè –comhem apuntat- el règim franquista eldesposseí de la càtedra que haviaaconseguit en en el període republicà.L’any 1941 guanya, doncs, de nou lacàtedra de Geografia i Història i éstraslladat a l’Institut de la Seu d’Urgell.L’any 1942, Sobrequés torna a Gironaon per concurs de trasllats, amb tren-ta-dos anys, opta a la càtedra de l’Ins-titut de Girona, ciutat d’on ja per fortu-na no s’allunyaria més. A Girona el Dr.Santiago Sobrequés es va lliurar a ladocència i a la investigació del passatmedieval de Catalunya. Llavors durantvint cursos acadèmics SantiagoSobrequés, de 1942 fins 1970, exer-ceix la docència a l’institut de Girona.Santiago Sobrequés i Flor Callicó, vantenir sis fills.

El Dr. Santiago Sobrequés i Vidal,que va morir malauradament el 30 d’a-gost de 1973 amb seixanta-un anys,va implicar-se en nombroses associa-cions cíviques, esportives i culturalsde la ciutat de Girona. Com JaumeVicens i Vives i tants altres intel·lec-tuals catalans va haver de lluitar contravents i marees enmig de la grisor i lasordidesa del règim franquista, en lapostguerra i en els anys previs a lamort del dictador per obrir camí per lacultura i el compromís cívic amb elpaís i amb la ciutat. Així, doncs, al Dr.Santiago Sobrequés, més enllà de laseva activitat com a professor de l’Ins-titut, com a conferenciant i investiga-dor, hem de subratllar que també vaser membre fundador de l’Institutd’Estudis Gironins, va promoure elCercle Artístic de Girona, va ser mem-bre del Casino Gerundense, soci delGerona Club de Futbol, soci del GrupExcursionista i Esportiu Gironí, elGEIEG, membre de jurats i premis,impulsor del moviment escolta, entrealtres compromisos i col·laboracionsciutadanes. ■

(1) Vegi’s respectivament els llibres de SANTIAGO SOBREQUÉS i VIDAL editats per l’editorial Curial, Barcelona, 1973. (2) SOBREQUÉS i CALLICÓ, Jaume; Història d’una amistat. Epistolari de Jaume Vicens i Vives i Santiago Sobrequés i Vidal (1929-1960), Ajuntament de Girona i Editorial Vicens Vives, Barcelona, 2000. (3) SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago, SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume; La Guerra Civil catalana del segle XV, 2 Vols., 1973,1978, Barcelona.(4) LLUCH BRAMON, Rosa; Els Remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona, 2005, pàg. 398.(5) SOBREQUÉS I VIDAL, Santiago; Joan Margarit i Pau. La tràgica fi de l’edat mitjana a Catalunya, pàg. 203, Editorial Base, Barce-lona, 2006.

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 35

DSp36_

ls trols són uns personat-ges fantàstics poc agra-ciats que es dediquenbàsicament a fer la pun-yeta. El Gran Diccionari

de la Llengua Catalana de l’Enciclopè-dia, en la seva versió on line(www.diccionari.cat), els defineix així:“En les creences populars escandina-ves, gegant o gnom dels boscs, de lesmuntanyes i dels llocs solitaris, fetilleri guardià de tresors, anàleg a l'ogredels contes mediterranis”.

Però els trols han deixat de serexclusivament uns personatges fan-tàstics per passar a ser una nova cate-goria en el món de les TIC, les xarxessocials i en general el 2.0: en aquestnou entorn de relació i comunicació,molt més proper, molt més directe,els trols han trobat un medi ideal per aseguir fent de les seves, per a seguirfent la punyeta.

La revolució tecnològica delsdarrers anys ha democratitzat la infor-mació (potser no millorat la seva quali-tat, és cert, però aquest és un altredebat), les eines de comunicació 2.0,en especial els blocs, però també elmicroblogging (Twitter) i les xarxessocials (Facebook), de manera quequalsevol de nosaltres podem sergeneradors de continguts a internet.Els nostres gustos, les nostres prefe-rències, les nostres opinions es podentrobar fàcilment a internet si somactius a la xarxa, bé a través de blocso comentaris a blocs, de participacióen fòrums d’opinió, de publicacions ales xarxes socials, etc. A vegades ambun simple clic ens definim, com perexemple clicant el “M’agrada” de

qualsevol pàgina de Face-book o afegint-nos a unacausa...

Tenir la facilitat d’ex-posar d’una manera mésdirecta, ràpida i sense depen-dre necessàriament dels mit-jans de comunicació tradicionalsles nostres opinions, personals i/ocorporatives, és un gran avenç que,com tot, no està exempt dels seus ris-cos... I no només és possible exposarles preferències i/o opinions, l’entorn2.0 també permet la generació dedebats i converses entre internautes,enriquint així el contingut inicial.

Aquest nou entorn d’informació2.0, de fàcil accés a les nostres prefe-rències i opinions, és un veritableparadís per als trols informàtics, perals ogres 2.0, un entorn on podenretroalimentar-se i satisfer la sevanecessitat de seguir fent la punyeta.

QUÈ ÉS UN TROL INFORMÀTIC?

Un trol informàtic és una persona quees dedica a fer la punyeta en l’entorn2.0; la seva finalitat no sol ser aportarinformació de valor, sinó simplementinterrompre la conversa i sobretot ofen-dre a qui l’ha generat o en forma part.Aquesta actitud del trol no és nova, cer-tament, la novetat és que ha trobat, enel 2.0, un nou medi on fer mal.

COM ES DETECTA UN TROLINFORMÀTIC?

Un trol, un ogre 2.0, no es detecta tanpel què diu, sinó sobretot per com hodiu. Solen ser despectius i poc dialo-

gants, mostren poc, o nul, respecteper les opinions dels altres i exposenles seves amb prepotència. Fins i totes mostren insensibles a les crítiques,constructives o no.

Els ogres 2.0 solen actuar sotal’anonimat o bé sota pseudònims(“nicknames”) o perfils falsos(“fakes”), rares vegades mostres laseva veritable identitat. L’anonimatesdevé, per als trols, una mena d’im-punitat per a dir el què es vulgui i comes vulgui.

ON I COM ES MANIFESTEN ELSTROLS INFORMÀTICS?

El seu objectiu és desestabilitzar-nos,pel què no estan interessats en deba-tre sobre les idees, opinions i prefe-rències, sinó simplement atacar-nos,si cal personalment i de manera des-pectiva.

Solen fer comentaris despectius,aprofitant-se fins i tot de tot el quèhem publicat, del què hem dit quesom a nivell personal i/o professio-nal... Nosaltres som el seu objectiu iles nostres opinions són el mitjà a tra-vés del qual ens fa la punyeta.

Roger Casero Gumbau . www.rogercasero.cat

E

espai 2.0Trols informàtics, ogres 2.0

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 36

DS_37p

CULTURA [espai 2.0

Els comentaris dels blocs i denotícies i els fòrums d’opinió solen serels seus hàbitats més habituals. Peròtambé són presents a les xarxessocials (Facebook, Youtube...) i enaltres eines de comunicació 2.0 comTwitter. De fet els trols campen per laxarxa i actuen allà on volen i sobretotamb qui consideren que són més vul-nerables.

QUI S’AMAGA RERE UN TROLINFORMÀTIC?

Hi ha qui diu que els trols amaguenpersones malaltisses, obsessionades,deprimides, enfadades amb el món...No crec que aporti massa valor aaquest article fer un anàlisi psicològic isocial dels trols. Jo penso que rere untrol s’amaga simplement una personaque no et vol bé, que et vol fer mal ique no t’aporta cap valor a la teva vidani a l’activitat que tens a la xarxa.

QUÈ CAL FER I NO FER DAVANTUN ATAC DE TROLS INFORMÀ-TICS?

Rebre un comentari anònim fora de toal bloc, o bé rebre una resposta iradad’un perfil no conegut a Twitter nonecessàriament ha de ser sinònim deser víctima d’un trol informàtic, peròens ha de situar en alerta.

Davant aquesta primera acció jorecomanaria respondre educadament,sempre educadament, però si el trolpersisteix el millor és ignorar-lo. Inten-tar dialogar amb ells, rebatre les sevesopinions, no només és estèril, fins i

tot és contraproduent, doncs no femres més que alimentar-los. Comtambé els alimentem si els responemamb la mateixa moneda: amb mancade respecte i atacs personals (encaraque no els coneguem...).

Per tant davant un ogre 2.0 elquè no hem de fer és alimentar-lo!Ignorar-lo és el què més mal li fa... Sil’ignorem més tard o més d’hora ensdeixarà de fer la punyeta.

Rebre un atac d’un trol pot arribara desestabilitzar-nos personalment;qui més qui menys els qui donem lesnostres opinions i mostrem les nos-tres preferències (ideològiques, políti-ques), hem rebut atacs de trols. Cons-cients d’això el què es pot fer és pren-dre accions preventives que, si bé noels eliminarà del tot, sí que enminimitzarà el seu efecte.

Moderació de comentaris:

En l’entorn dels blocs en què espermeten els comentaris unabona acció és la moderació d’a-quests, de manera que elcomentari no es publiqui automà-ticament quan els escriu qui el fa,sinó que passen prèvia a la sevapublicació per l’autorització delgestor del bloc o pàgina web. Aixòpermet al gestor del bloc o pàginaweb decidir si aquell comentari espublica o no. Els criteris per a publicarun comentari són molt bàsics i senzillsi fins i tot els podem informar prèvia-ment i s’han de basar en ser respec-tuosos amb les opinions dels altres iamb els altres. Aquí l’anonimat es per-met, sempre que el comentari siguirespectuós i, naturalment, aporti valora la conversa. El contrapunt és que lamoderació de comentaris no permetestablir una conversa en temps real,

es perd immediatesa.

No permetre comentaris anònims:

L’anonimat pot convertir-se en allò de“tirar la pedra i amagar la mà”; hi hablocs i pàgines web que tenen com arequeriment imprescindible per apublicar comentaris el registre perso-nal dels qui volen participar a la con-versa. D’aquesta manera els comenta-ris sempre porten la signatura delsseus autors, persones reals. El regis-tre pot fer-se al propi web o bé tambéa través de l’autenticació dels perfils axarxes socials com Facebook i Twitter,sempre que, naturalment, els perfils aaquestes xarxes socials siguin reals.

No permetre comentaris anò-nims pot fer baixar el nombre decomentaris al bloc o web, però mini-mitzes molt l’atac dels trols.

No agregar a les nostres xarxes

socials a qui no coneguem:

Ja sigui a Facebook, a Youtube, aTwenty, a Linkedin, a Twitter o a Goo-gle+ sempre podem no agregar o fer-nos amics de perfils que no coneixem;cal estar especialment alerta amb elsperfils falsos (“fakes”) i sobretot hem

de tenir present que sempre podemeliminar-nos del nostre llistat d’amicsi/o seguidors, bloquejar-los i fins i totdenunciar-los marcant-los com aspam. Ja sabem que la xarxa és plenade llops amb pell de xai!

Perill: confondre crítics amb trols!

Seria un error començar a veure trolsen els qui ens fan comentaris crítics;acceptar la crítica és un exercici quehem d’aprendre a fer en el nostreaprenentatge a la xarxa, en la nostra

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 37

DSp38_

CULTURA [espai 2.0

comunicació 2.0; la discrepància sem-pre ha de ser benvinguda i si fempúbliques les nostres opinions i prefe-rències hem d’estar disposats a trobarqui vulgui rebatre-les i confrontar-les.

I és que no totes les idees sónrespectables, ho són, sempre, totesles persones. Les idees es fonamen-ten amb arguments i raons i aquestssempre poden ser refutats i debatuts.Però el diàleg, la discussió, ha de man-tenir-se sempre amb respecte, ambrespecte per les altres persones.

Setmanes enrere mantenia undiàleg a Twitter precisament sobreaquest tema, diàleg que em va impul-sar a parlar sobre aquest tema a larevista. Aquesta és la conversa quevaig mantenir amb @vicboy (Miquel

Serrabassa), a qui vull agrair que “pes-qués” la meva piulada al vol i aportésel seu punt de vista:

@RogerCasero L'anonimatresta valor a una opinió... no creieu?(mireu apunt i comentaris)http://t.co/waTR2ai

@vicboy per tant, un vot no tévalor? (Em responc: l'anonimat noresta si l'opinió és interessant i res-pectuosa, xo sovint anonim=troll)

@RogerCasero ok, has afinatmés! Gràcies

@vicboy això si: en pobles nogaire grans, l'anonimat és un "perill" pksi signes segons q tothom et coneix.En ciutats passa menys.

@RogerCasero deu ser això...quina llàstima, però, amagar-se en l'a-nonimat

@vicboy jo fa temps q no en res-ponc si no m'interessen, però si elsdones corda és pitjor...

@RogerCasero jo també passo, oels torejo, però em sap greu per ella...

@vicboy ja se sap q això passa atots x desgràcia. Ara s'hi capficarà, xoa la propera ja estarà curada d'es-pants. Com una vacuna, vaja!

@RogerCasero li faré arribar larecepta... gràcies Miquel!

Tots els que en formem parttenim la nostra part de responsabilitatper al bon ús de la xarxa i de les sevespotencialitats. Aquesta article no pre-tén alliçonar a ningú, tan sols aportarun xic d’informació i, si és possible,molta reflexió a l’ús que entre totsfem de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació. Al capdavallestem sempre en fase d’aprenentatgei part d’aquest aprenentatge passa perfer-ne un bon ús.

Trobareu aquest article publicat almeu bloc (www.rogercasero.cat) i,naturalment, us convido a fer-hicomentaris! ■

Més informació sobre trols i comcombatre'ls descodificant aquestcodi QR.

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 38

DS_39p

ENTREVISTA

LA TERRA JA NO ÉSTAN BAIXA

M’explica que durantmolts anys havia menatun hort convencional enuna parcel·leta de lesantigues escoles de

Sarrià de Dalt, fins que, per problemesfísics d’esquena, va haver d’abandonar elmaneig del tràmec i els treballs pesants.Va ser llavors quan se li va ocórrer quepodria construir unes jardineres que fes-

sin la funció d’espai de conreu, permetent l’afició per l’horticultu-ra amb un esforç físic mínim. Amb uns bidons de plàstic migpar-tits (folrats amb una tela que fa possible drenar l’excés d’aigua i

Josep M. Sansalvadorjsansalvador@sarriadeter.cat

Una tarda de primers de juny vaig a veure el senyor Pere SalaPueyo a casa seva, al carrer Paulí Torras de Sarrià de Dalt. No éspas la primera vegada que apareix en aquestes pàgines: ni ell niles seves obres. Cada any, per la festa major, ens fascina ambuna instal·lació d’espantaocells que seria digna de figurar enalgun museu d’autòmates. Hores d’ara, és segur que amb el seusoci ja tenen enfilada l’agulla de cara al muntatge amb què enssorprendran a primers de setembre. En Pere Sala ha sortit alsdiaris i fins i tot l’han telefonat els de TVE per fer-li presentar elseu darrer invent: els horts domèstics de petit format.

Pere Sala ens mostra una mongeta conreada al seu hort alçat. Fotos: Josep M.Sansalvador

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 39

DSp40_

evitar la pèrdua de la terra bona ambquè els ha omplert) i una estructurametàl·lica que proporciona alçada ibase ferma, ja tenim l’hort a mà, dis-ponible en qualsevol racó. En funcióde les disponibilitats d’espai, lesdimensions de l’hort domèstic s’adap-ten. A casa seva, en un jardí molt bencuidat que ell mateix va pavimentaramb pedra, decorat amb profusió departerres, figuretes i nans de pedraartificial, n’hi té diversos. Al fons n’hiha un amb monocultiu de cebes. Voral’escala d’accés a l’habitatge, sota lesfinestres, uns enciams fan molt bonacara. Mes enllà, a la banda del garat-ge-taller, una tercera instal·lació dónaacollida a les cebes tendres i els alls.No desentonen de l’ambient domès-tic. S’ha pogut entretenir a pintar-les,deixar-les ben acabades i embellir-lesamb uns sòcols de fusta. Una variantés una estructura feta amb caixes dezinc muntades sobre un xassís ambrodes: quan el temps amenaça, ambuna empenta forta l’hort sencer se’nva dins el garatge i les mongeteres demata baixa ja són a cobert! Una de lespeces estrella de tot hort, les tomate-res, no són beneficiàries d’aquest ori-ginal mètode de cultiu. L’alçada queagafen, asprades a les canyes, no per-meten que siguin plantades a l’alturade la cintura. El conjunt aniria massaamunt i, amb aquesta limitació,segueix amb les tomateres directes alsòl. Les tomates rai, que a l’hora decollir-les van sortint a diferent alçada ino caldrà blincar l’espinada en excés.“Només falta que plantis alguna cosaa sota el llit!”, es veu que li diuen els

seus fills, admirats de l’esperit d’apro-fitament de l’espai del senyor Sala.

El sistema es perfecciona ambun seguit de tendals que permetentancar-ho –com si d’hivernacles estractés– quan hi ha risc de massaaigua o de pedra. Són els avantatgesde treballar horts de petites dimen-sions dins mateix de casa. És la mane-ra de no quedar fotut. A més a més,em mostra un enginyós sistema derecollida d’aigua pluvial: una sèrie dedipòsits i bidons li permeten atresoraraigua de pluja, que serà la que utilitza-rà per regar els hortets. En comptesde les eines tradicionals de l’hortolà,aquest horts minimalistes han de sertreballats amb eines de jardineria fina.O amb una simple forquilla es pot eli-miniar la mala herba que hi surti i aire-jar un xic la terra.I també ha fet unaaposta decidida per l’horticultura eco-lògica: els productes dels seus hortssón cent per cent lliures de productesquímics, sulfats i adobs:

-No té res a veure un enciam d’a-quests amb un de compra. A l’hora demenjar-te’l ho notes prou. Encara queels dies de festa ve la família a veure-’ns i, entre fills i néts, se m’enduen lacollita –m’explica. Amb tants clientsper proveir, moltes vegades fa curt iha d’acabar baixant a mercat els dime-cres per comprar per casa seva.

Gràcies al seu enginy, el senyorSala ha aconseguit guanyar-se lesmongetes amb la suor del seu front,això sí; però ha aconseguit una victòriadefinitiva: que la terra no sigui tanbaixa. N’està molt satisfet –se li veu is’ofereix a mostrar-ho a tothom que hiestigui interessat i a ensenyar-ne latècnica de construcció– i ho recomanavivament a la gent gran, a tothom quegaudia conreant un hortet però l’edatja no li permet segons quins esforços,i també a la mainada: d’aquesta mane-ra aprendran a estimar la terra i a valo-rar en justa mesura l’atàvica i nobleactivitat agrària. ■

Enciams, cebes tendres, alls, el Sr. Pere Salaconrea de tot en les seves instal·lacions alçades,menys les tomates, que precisen de l'encanyissattradicional.

SARRIA 77 16/9/11 09:11 Página 40

e seguit amb especialinterès el movimentanomenat “15M”, dels“acampats” o dels“indignats”.

A mitjans de maig, durant lasobretaula d’un habitual dinar entreamics, un parell dels més joves ensvan abandonar per anar a una manifes-tació convocada sota el lema “Demo-cracia Real Ya”. A la tornada ens vanexplicar amb entusiasme la gran parti-cipació d’una convocatòria feta a tra-vés de les noves xarxes socials i elseslògans que s’havien corejat: comen-çava el moviment 15M.

Amb implantació immediata aMadrid i Barcelona i a la majoria decapitals, després s’anà estenent aciutats més petites com Figueres, laBisbal, Olot, etc. i amb tèbies rèpli-ques davant les ambaixades espan-yoles de diverses capitals mundials.

A Girona he participat en diver-ses ocasions en les assemblees dela plaça de Catalunya i en les con-centracions a la plaça del Vi. L’espe-rit de tolerància, de participació i eldesig de refundació de la nostrasocietat són els trets més caracterís-tics i alhora més engrescadors d’a-quest moviment.

Organitzats en comissions detreball, el debat és la seva eina prin-cipal per aprofundir en les alternati-

ves a aquesta societat consumista ipuc certificar que el nivell assolit enalgunes d’aquestes comissions ésenvejable. El debat, la discussió, elconsens com a imperatiu (no s’hi valaprovar les coses per majoria simple;cal que tots hi estiguin d’acord, i aixòvol dir renunciar, rediscutir, repensar,cedir) ens fa veure una gran predispo-sició i interès d’aquests joves i no tanjoves per la Política amb majúscules(veure la Declaració de principis).

Vaig assistir també a un parell dexerrades. Una del president de Justí-cia i Pau, Arcadi Oliveras, professor

d’Economia Aplicada de la UAB, queamb discurs incisiu, planer i alhoraerudit, desgranà els orígens de la crisisense estalviar-se repartir llenya a torti a dret i les moltes raons per estarindignats i va acabar encoratjant elsacampats a no defallir. Un discursimpecable que va entusiasmar elsassistents. La segona, la del professord’antropologia de la UB Manuel Delga-do. El professor prometia fer pregun-tes als acampats: aquest era el títol dela xerrada, i en certs moments mésque fer preguntes, “qüestionava” elsacampats. Delgado no havia anat a

donar-los ales, tampoc a retallar-les, però potser sí a enfortir-les.

Amb un llenguatge molt pla-ner els va fer hereus de les lluitesobreres dels seixanta, i davant elmalestar d’alguns, els fa hereusd’Espartaco! També els alertà delperill de caure en el “ciutadanis-me”, moviment de fort impactemediàtic davant una injustícia, peròefímer, sense solució de continuï-tat. Delgado no va anar a dir-los:sou admirables, heu muntat unamoguda molt interessant, enda-vant. Va anar a sacsejar-los per lesespatlles i a fer-los reflexionar d’onvénen, qui són, on volen anar i comanar-hi.

El temps (havia de ser així) elsha fet desmuntar l’acampada de la

DS_41p

OPINIÓ

Àngel Garcia

EL MOVIMENT “15M”

H

SARRIA 77 14/9/11 16:38 Página 41

DSp42_

OPINIÓ [el moviment 15M

plaça de Catalunya, però noha escapçat totalment elmoviment. Les xerradesobertes i els debats internscontinuen fent-se cada set-mana.

Els qui tenim certaedat recordem alguns delseslògans del Maig del 68:“Prohibit prohibir” o “Sotales llambordes hi ha la plat-ja”. En aquest cas n’hi haque també són d’antologia:“Si no ens deixeu somniarno us deixarem dormir” o“No apaguis la tele...podries pensar”.

L’estiu i les vacancespoden aturar, no sé si defini-tivament, aquesta impulsió.Es fa difícil dir què en queda-rà de tot plegat, però unacosa sí que és segura: per atots els qui hi han participatd’una o altra manera, hasuposat un enriquiment i uncreixement personal que elsmarcarà per tota la vida. ■

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

“Som gent diversa,indignada i desconten-ta amb el sistema polí-tic i socioeconòmic

actual, i que patim les desigualtats quegenera el capitalisme. Juntes, ambaltres mobilitzacions d’arreu del món,hem decidit unir-nos i organitzar-nosper lluitar per una vida digna.

Entenem que l’arrel dels nostresproblemes és el capitalisme, un siste-ma que hem ajudat a perpetuar i queva en contra dels nostres interessos inecessitats, precaritzant les nostresvides. Un model que es basa i promouuns valors que no reconeixem com apropis: individualisme, consumisme,competitivitat, segregació. Un sistemaeconòmic, que ha ocupat i dominal’espai democràtic, subordinant elspoders polític i jurídic. Un sistema quees basa en l’explotació de persones i lasobreexplotació de recursos, per man-tenir un creixement il·limitat, insoste-nible ecològicament.

La situació actual de crisi no éscasual, és conseqüència directa delcapitalisme. Les retallades que estempatint actualment tenen la intenció de

perpetuar el sistema, mentre nosaltresen paguem els plats trencats.

No ens sentim representats pelspolítics professionals, als quals hemdelegat el nostre poder. Ells estan alservei del sistema econòmic i financer,i el defensen a través de l’abús depoder, sovint mitjançant una gestiócorrupta. La indiferència ens fa seresclaus d’un sistema que no volem.Creiem que la societat s’ha d’estructu-rar a través d’uns altres valors: igual-tat, llibertat, cooperació, solidaritat ijustícia social. Cal un canvi en elshàbits de consum i producció. Volemorganitzar-nos horitzontalment i sensejerarquies. Creiem que tothom ha depoder decidir i ens oposem a la divisióentre persones legals i il·legals.

Cal crear estructures populars iautogestionades perquè el poble recu-peri el poder de decisió i acció. Apos-tem i creiem que és possible la supera-ció del capitalisme, construint un siste-ma socialment just.

Fem una crida a la participació i al’organització. Ja n’hi ha prou! Juntesplantem cara, prenem la paraula, pre-nem els carrers!”

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

SARRIA 77 14/9/11 16:38 Página 42

DS_43p

OPINIÓ [les crisis economico-financera, política i de la societat

Lluís Aymerich i Viñals

othom sap que estemimmersos en una fortacrisi economicofinance-ra de difícil solució i que

per més que vulguis escoltar i llegirexperts en macroeconomia, les opi-nions són diverses, a vegades contra-dictòries i en qualsevol dels casos maila solució definitiva a tan greu situació.Com deia el professor Fabià Estapé,els cicles econòmics s’han de complirinexorablement i no calen altres gransteories macroeconòmiques per redre-çar el que puntualment sembla unacatarsi insuperable.

Però mentre dura aquest estatque tots desitgem i pensem conjuntu-ral, hi ha moltes persones i empresesque el pateixen i que malgrat tot hau-ran de deixar enrera una determinadaposició econòmica o de benestar que,si potser mai havien somiat, un copassolida és molt difícil tornar a situar-se en una postura que ja donàvem peroblidada.

I és que mentrestant, ni els polí-tics ni la societat en general volemacceptar aquesta posició circumstan-cial i no som capaços de preparar-nosper un futur més esperançador, bus-cant altres horitzons que si bé dife-rents, potser tan o més plaents osatisfactoris que les posicions de lesque procedim o gaudim actualment.

Aquesta cultura de la nostrasocietat actual, segons la qual la culpaés sempre de l’Estat, de l’Administra-ció en general, dels polítics, de lasocietat, en definitiva, nosaltres maien som els responsables, sinó que ensón els altres, ens porta a la confusióde dos termes tan antagònics com el

conformisme i l’activisme. És a resultes d’aquesta crisi

que ens afecta que ha nascut el(per a mi, mal dit) moviment delsindignats, però tots ens pregun-tem:

• Qui és que no està indignat? • Què reclamen? • Què proposen?• Contra qui protesten? I final-

ment• Manifestar-se només per dir

que estàs indignat, però senseestar disposat a col·laborar enmesures pal·liatives, és ser activis-ta o conformista? Semblaria, perdefinició, que tota aquella personaque es manifesta en contra d’unasituació determinada i que en pro-testa de forma activa, deixa de serconformista per passar a ser acti-vista. Doncs bé, tot i la complexitatdel tema, jo no titllaré pas de con-formistes aquelles persones adheri-des al Moviment dels Indignats del15M, però tampoc podem considerar-los activistes o salvadors de la greusituació en la qual estem immersostots (els que s’han manifestat i els queno). Penso que una actitud positivadavant d’aquests fets seria intentarcol·laborar en les solucions que es pro-posin i actuar activament en propostesclares.

Si realment les persones que esmanifesten com indignades estigues-sin disposades a col·laborar per sortir-se’n de la crisi, potser farien una feinamés positiva en aquesta lluita, a laqual hauríem d’estar-hi tots abocats.Tothom és capaç d’entendre que persuperar les dificultats econòmiques

no hi ha més remei que aplicar aquelladita de “no estirar més el braç que lamàniga”. Doncs això és el que s’estàaplicant amb les mal anomenades“retallades” i amb les darreres pro-postes de treballar més, cobrant elmateix, totes elles, mesures perpal·liar aquests efectes perversos dela crisi. És curiós que les personesque més protesten pel sou i la feinadels funcionaris, ara són els que pro-testen perquè se’ls exigeix més feinapel mateix sou.

Per altra banda els polítics tam-poc ajuden a prendre consciència dela difícil situació i sembla que lesseves actuacions van més encamina-des a aconseguir bons resultats en leseleccions que no pas a donar solu-

T

LES CRISIS ECONOMICO FINANCERA, POLÍTICA I DE LA

SOCIETAT

SARRIA 77 14/9/11 16:38 Página 43

44_pDS

OPINIÓ [les crisis economico-financera, política i de la societat

cions als problemes de lasocietat que ens toca viure,sigui del municipi, del país ode l’Estat. Podríem donarmostres properes del quedic, però em limitaré a posarun exemple de les recentsmanifestacions fetes pelsenyor Alfredo Pérez Rubal-caba, persona que lidera elpartit que actualment gover-na l’Estat i que amb l’intentde girar la tendència de les estadísti-ques, el nou candidat afegeix eslò-gans electorals anunciant, per exem-ple, de tornar a posar l’Impost sobre elPatrimoni que, segons diu, només elpagaran els rics, considerant que aixòserà l’aplicació de les polítiques redis-tributives necessàries per equilibrar lacarga tributària. Per tenir clar que sónmanifestacions d’una gran càrrega dedemagògia, només cal recordar algu-nes decisions en l’ordre tributari i queens ajudaran a arribar a aquesta con-clusió:

• Precisament fou en aquestgovern socialista que s’eliminà l’Impostsobre el Patrimoni i que ara diuen volertornar implantar per les raons ja dites.

• Les rendes del capital, inclosesles dels especuladors, són moltmenys gravades que les rendes detreball i això fou també legislat sota elgovern del PSOE. És doncs evidentque el que més els interessa és gravarles rendes més generalitzades quesón els dels treballadors i no pas lesde les persones especuladores, quesón les que més tenen o guanyen. Noestic pas parlant de l’impost sobre elPatrimoni, que és un impost estàtic dela mera tinença de béns, sinó que

estic parlant de rendes elevades pro-duïdes pels grans especuladors i deles rendibilitats de llurs capitals.

• Sense anar més lluny i obviantja moltes altres raons que podríemtrobar, una tercera raó del que dicseria la pujada de l’IVA. Qui fou, sinó,el govern socialista que elevà els tipusal 18% i 8% actuals, essent aquest unimpost indirecte i que per tantpaguem tots els consumidors, sensedistinció?

És evident que la política fiscal ésl’eina bàsica de la política general,entesa com les directrius dictades perprovocar un determinat comporta-ment de la societat. Essent així doncs,per què un govern dit d’esquerreslegisla de forma tan avantatjosa pelsgrans capitals i en contra de les ren-des de treball? Evidentment també éscomplexa la resposta, però cal tenirpresent que estem en un contextinternacional on els capitals es mouenen funció de la seva fiscalitat i elsgoverns no s’atreveixen amb normati-ves que poguessin provocar les fuitesde capitals propis. Estic d’acord quedes d’aquesta perspectiva cal fer algu-na cosa i és comprensible sumar-se almoviment dels indignats

El que penso és que tots plegatshem de ser suficientment intel·ligentscom per no creure’ns a ulls clucs lesmanifestacions fetes a primeres decanvi, entre altres coses, perquè permés que es prometi, donat el sistemaen què estem immersos, hi ha deter-minades qüestions que no es podendur a terme . En efecte, els casos queacabem d’exposar en són exemplesparadigmàtics, però desgraciadament

no són els únics. N’hi ha d’altres ambpropostes que amb més o menys grà-cia i encert, són també més o menysalabades o seguides. Una de les quedarrerament hem pogut veure, escol-tar i llegir és la d’Òmnium Cultural quecom a conseqüència de la celebraciódel seu cinquantenari ens crida a larebel·lió fiscal.

Òmnium Cultural a través de laseva presidenta Muriel Casals, fa unaproposta agosarada que com a idea nocostaria gaire subscriure. Es tracta del’objecció fiscal instrumentada en lacreació d’una caixa on s’ingressessintots els impostos dels catalans fins aresoldre el greuge amb l’Estat. Éssimplement una mesura de pressióper aconseguir el pacte fiscal o con-cert econòmic. Pot ser molt atractivaaquesta idea i jo animaria a tothomque s’hi adherís, però mentre no estingui el suport del Govern de la Gene-ralitat, dels Partits Polítics, delsempresaris i de tots els catalans engeneral, no serà més que això: unaidea; la qual, desgraciadament, si el japrou castigat contribuent no té l’abso-luta garantia de no suposar-li cap costaddicional, és molt difícil que siguiàmpliament recolzada, motiu pel qualtenim la desesperança de no veureviable la iniciativa.

Tot plegat, des de les promesesdels polítics espanyols d’aplicarimpostos que reequilibrin les rendes,fins a les amenaces dels catalans deno liquidar els impostos a l’Estat perforçar el pacte fiscal, no són més queeslògans electorals en el primer cas oaccions gestuals en el segon, perguanyar-se el crèdit de la societat.

Estem doncs immersos en crisiseconomicofinancera, política i de lasocietat en general que siguin o noprovocades per les entitats bancàries,la política o els polítics, ens fan tronto-llar les nostres conviccions més arrela-des, fins a veure un futur no gensesperançador. Per tan, lluny de limitar-nos a deixar constància del nostrecomprensible malestar, el que cal éssobreposar-nos a aquesta situació iadoptar una actitud positiva davant elsesdeveniments contradictoris en elsquals ens anem trobant. ■

Alfredo Pèrez Rubalcaba

Muriel Casals

SARRIA 77 14/9/11 16:38 Página 44

DS_45p

Josep M. Sansalvador jsansalvador@sarriadeter.cat

Kaixers kaskatsUna matinada de finals d’abril

van aparèixer les pantalles

dels caixers automàtics de les

entitats financeres del carrer

Major fora de servei, destros-

sades per actes violents que es

van atribuir a grups antisiste-

ma i vinculats al moviment

okupa. El perjudici per a les

oficines era evident i els danys

col·laterals per als clients

que haurien necessitat disposar

d’aquest servei, també. Els

fets motivadors d’aquesta acció

directa “anticapitalista” no

tenen res a veure ni amb Sarrià

de Ter, ni amb la banca ni amb

l’Ajuntament, que també va ser

blanc de les ires dels incívics.

Això passava dies abans del 15

de maig, la data emblemàtica del

moviment dels indignats, que

també aboca prou virulència

contra el sector financer.

Decididament, s’està forjant la

imatge que bancs i caixes són

els dolents de la pel·lícula,

els causants de qualsevol mal

del món actual. Jo, a títol par-

ticular, preferia aquella època

en què la culpa de tot la tenia

Madrid. Voleu dir que tot això

no s’ha muntat des de Madrid per

dissimular?

Dos Camins de Sant JaumeEls Amics de la Unesco de Giro-

na acaben d’editar en DVD un

reportatge interessantíssim

sobre la ruta catalana del Camí

de Sant Jaume de Galícia. El

guió és obra de Jordi Dalmau i

les fotografies són a càrrec de

Joan Cots, Dolors Reig, Agustí

Simon i el mateix Dalmau. La

selecció musical és de Salvador

París i hi han posat les veus

Mateu Ciurana i Mima Garriga.

Ja n’hem parlat altres vegades

en aquests papers i és ben

conegut que un bon tram d’a-

quest itinerari passa pel nos-

tre entramat urbà. Concreta-

ment, el carrer Major és de pas

obligat per caminants i pele-

grins. En el DVD s’hi recull el

trànsit per les comarques giro-

nines d’aquest traçat. S’hi

recorre el camí fent parada

paisatgística, monumental i

literària a cada punt destacat.

Sarrià de Ter, tal com corres-

pon, també hi apareix i s’hi

mostren imatges actuals i una

bella vista de l’antic Pont de

l’Aigua, el de pedra, el de

debò, el d’abans de la Guerra,

que va ser proveïda pel fons

d’imatges de Parlem de Sarrià.

Per poder celebrar el solstici

d’estiu d’una manera inoblida-

ble i la revetlla de Sant Joan

de forma original, una colla de

motoristes entre els quals n’hi

havia força de sarrianencs i de

vinculats al poble es van plan-

tejar un repte fenomenal, una

veritable fita aventurera. Van

sortir, a trenc d’alba, del

punt més a l’est de la penín-

sula, del Cap de Creus, el pri-

mer lloc on es pot veure sor-

tir el sol, i van anar a veu-

re’n la posta al punt més

oriental de la mateixa pell de

brau: ni més ni menys que a

Fisterra. Tot això en temps

real, seguint l’horari solar i

d’una sola tacada. Posem-hi mil

cinc-cents quilòmetres reco-

rreguts en unes setze hores de

carretera i de llum solar.

Girona, Barcelona, Lleida,

Saragossa, Logronyo, Burgos,

León, … van anar quedant enre-

re, fins arribar a l’Atlàntic,

a mesura que el sol també

seguia el seu itinerari. És la

versió més ràpida del Camí de

Sant Jaume que es coneix i té

gran mèrit: es necessita ser

valent, disposar d’una motoci-

cleta fiable i, per descomptat,

tenir el cul de ferro… La tor-

nada la van fer amb més calma,

però Déu n’hi do. Toti, Euge-

ni, Carles, Ramona, Serafí,

Paco…: ens traiem el casc en

senyal d’admiració. ■

QUADERN D APUNTS

SARRIA 77 14/9/11 16:38 Página 45

DSp46_

TEMA DE PORTADA [Viaducte Xuncla i Guilana

VIADUCTEXUNCLA

Fotos: Quim Llunell

SARRIA 77 14/9/11 16:38 Página 46

DS_47p

VIADUCTEGUILANA

Fotos: Quim Llunell

SARRIA 77 14/9/11 16:39 Página 47

DSp48_

Enric Sansalvador i Boadas

Després d’uns quants números sense activitat, les enricvinalles tornen sent mésinternacionals però amb el sistema de sempre. Citant internacionals em refereixoque estan dedicades a les nostres estimades llengües veïnes, ja que en la granmajoria d’elles haureu de conèixer llengües estrangeres per encertar-les. Bédeixem-nos estar de rotllos i passem al que ens interessa, les enricvinalles.Són les següents:

1) La marca de mòbils que prohibeix aquesta escuderia automobilística, de 5 lletres.

2) Els SMS que comencen la celebració eucarística, de 9 lletres.

3) Poden ser físics o telefònics, de 9 lletres.

4) Nom de noia que conté la nota menys econòmica, de 5 lletres.

5) Imperi precolombí més gastronòmic, de 6 lletres.

6) Prop d’un espanyol quan tot just encara l’està buscant, de 5 lletres.

7) Vehicle anglès que per a nosaltres no és gens barat, de 3 lletres.

8) Licor adequat per prendre en companyia de sis romans, de 2 lletres.

9) Anglès cansat de tirar-se pets, de 4 lletres.

10) S’hi queda quan veu una desfilada britànica.

(Nokia)

(Missatges)

(Contactes)

(Carla)

(Asteca)

(Car)

(Cerca)

(Vi)

(Fart)

(Parada)

SARRIA 77 14/9/11 16:39 Página 48

DS_49p

Mònica Garcia i Elena Batllori. Educadores de l’Escola Bressol Confetti

l dia 15 de juny, elsinfants de 2-3 anys(Aula de les Granotes,els Lleons i les Tite-

lles) van fer la seva primera excursióa la granja de Can Pau a Peratallada.

A les 9.30 l’autobús ens espe-rava fora de l’escola, vam agafarles motxilles i amb la corda vamsortir de l’aula per pujar a l’auto-bús. Els pares i mares estaven tanemocionats que ens esperaven perdir-nos adéu.

En aquesta sortida ens acom-panyava la Carla (noia en pràcti-ques a l’aula de les Granotes) idues famílies que acompanyavenels seus fills diagnosticats ambTEA (Transtorn Espectre Autista).

Un cop a l’autobús ens cor-dem el cinturó i comencem el nos-tre viatge.

Quan vam arribar a la granjaens van rebre els monitors i totsjunts vam esmorzar.

Llavors ens vam dividir en dosgrups i acompanyats amb un moni-tor vam anar descobrint la granja iels seus animals.

El nostre recorregut va ser:• Anar a veure els ànecs al petit

estany i donar-los pa per menjar.• Acompanyar el gall d’indi

fins a la seva caseta.• Passejar al costat dels

ànecs, gallines i oques. Els hi vamoferir blat de moro per menjar.

• Veure diferents classes decoloms.

• Visitar unes cabanes on hihavia una ovella, una cabra i oquesque estaven incubant els ous. Lacabra ens va venir a veure perquèels nens/es la toquessin.

• Ruixar el porc i la truja amb la mànega. Havíem d’anar ambcompte de no tocar-los i per això posàvem les mans al darrera.

• Tocar els conills. Vam fer una rotllana i el monitor va posar unconill al mig perquè el poguéssim acariciar. A tots/es ens va agradarmolt el tacte suau del seu pèl.

E

ESPAI ESCOLAR [Confetti

EXCURSIÓ A LA GRANJA CAN PAU

• Veure uns pollets acabatsde néixer sota l’escalfor d’unallum i una màquina d’incubar ous.Vam tenir la gran sort de veure unpollet sortint de l’ou.

• Entrar al tancat de lescabres i tocar-les.

• Donar menjar a la vaca i elseu vedell.

• Raspallar, acariciar i tocar elcavall.

Quan vam acabar els tallersamb els monitors ens vam prepa-rar per anar a dinar al menjador.Vam menjar macarrons, hambur-guesa amb patates fregides iiogurt begut.

El dinar ens va agradar peròno tant com el de la nostra cuineraRamona.

Després vam anar a rentarcara i mans, a fer pipí i vam jugaruna mica mentre esperàvem quearribés l’autobús. Al camí de torna-da alguns infants estaven tan can-sats que van aprofitar per fer unamigdiada.

Vam arribar a l’escola a les 15h, vam jugar una mica més al patii cap a berenar! ■

Fotos: EB Confetti

SARRIA 77 14/9/11 16:39 Página 49

DSp50_

Montserrat Xandrich

ACTIVITATS AUDIOVISUALS A L’ESCOLA MONTSERRAT

n la societat actual, elllenguatge audiovisual éscada vegada més pre-sent. És per això que l’es-cola no pot restar al

marge d’aquest fet i el currículum ensincideix en la Competència comunica-tiva audiovisual. Què volem potenciarquan parlem de competència comuni-cativa audiovisual? Què han fet elsnostres alumnes aquest curs escolard’aquesta competència?

La competència comunicativaaudiovisual és important potenciar-la pertal que el nostre alumnat sigui capaç de:

• Comprendre i analitzar crítica-ment els missatges audiovisuals. Perquè?, doncs perquè la influència delsmitjans de comunicació és una realitatque condiciona i modela contundent-ment el pensament, la identitat i el com-portament individual i social de les per-sones, incrementant-se notablement enels infants, adolescents i joves, sectorsocial potencialment més feble, perestar en ple procés de formació.

• Expressar-se amb facilitat utilit-zant els mitjans audiovisuals.

Així doncs, l’alumnat ha d’enten-dre, analitzar i poder comunicar audio-visualment el que veu i vol expressar.Aquesta és la base de totes les com-petències que marca el currículumamb l’objectiu que els nostres infantss’integrin en la societat actual, l’en-tenguin, adoptin una visió crítica isiguin capaços de fer-la evolucionar.

Partint d’aquesta premissa, al’Escola Montserrat hem treballat dife-rents activitats audiovisuals que es tro-ben recollides en la següent adreça:https://sites.google.com/site/audi

ovisuals2011/

Des de fa una colla d’anys es por-ten a terme aquestes activitats, i endiverses ocasions s’han guanyat concur-sos. L’últim va ser el curs passat en LAMOSTRA:

http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/l

amostra/010/treballs.php?fitxa=323

Les activitats realitzades durantaquest curs escola han sigut lessegüents:

• A l’Educació Infantil, a partir delprojecte de l’alimentació (les fruites),s’han iniciat en la utilització de la càme-ra fotogràfica. I ja els de P5 han utilitzateines per modificar la imatge (Pizap),així com comprovar les diferènciesentre un pla general i un pla detall.

• A Cicle Inicial, a partir del pro-jecte de la dona treballadora (La dona il’esport), els alumnes han treballat l’a-nunci publicitari (imatge fixa). Han tre-ballat els diferents plans i punts devista, però sobretot la intenció comuni-cativa de la imatge. El seu treball vaquedar exposat en l’exposició de laCooperativa, on el dia de la inauguracióhi havia un canó i la projecció de tot eltreball realitzat.

• Cicle Mitjà, a partir de l’activitatde Sant Jordi, van treballar el Còmic iles seves característiques. A partirdels contes realitzats pels Jocs Florals,en varen elaborar Còmics. Per fer aixòels va caldre fer fotografies aprofun-dint en diferents plans i angulacions,

pensar molt bé la intenció comunicati-va de la imatge. A part d’utilitzarcorrectament la càmera digital, tambévaren aprofundir en les eines que ofe-reix la pissarra digital interactiva perpoder realitzar els còmics.

• Cicle superior. Aquest cicle vatreballar la imatge en moviment: elvídeo. El grup de cinquè va treballardes de l’àrea d’educació artística, varealitzar vídeos on es mostra com ela-borar figures de plastilina pas a pas(text instructiu). I el grup de sisè, desde l’Educació per la Salut, va realitzarvídeos sobre la conscienciació quefumar perjudica la salut. Aquests anun-cis publicitaris es varen veure per TVGirona. Per realitzar aquestes activi-tats els va caldre aprofundir en lescaracterístiques que regeixen la imat-ge en moviment i el so. Varen treballara partir del Movie Maker i l’Audacity.

Totes aquestes activitats varenser dutes a terme pels tutors i tutoresde cada curs, juntament amb mestresde suport i diferents especialistes. Lacoordinació i recolzament tècnic perdur a terme aquestes activitats la dónala comissió de noves tecnologies iaudiovisuals. ■

E

ESPAI ESCOLAR [Ceip Montserrat

SARRIA 77 14/9/11 16:39 Página 50

ueda molt lluny elnostre primer diad'escola, al setembrede l'any 2002, i sónmolts els dies, mesosi anys que hem pas-

sat a l'escola Montserrat. Aquests anys que he passat a

l'escola Montserrat m'han agradatmolt i em porten molts records,sobretot dels dies especials: les cas-tanyades, el carnestoltes, la diada deSant Jordi, els pastorets...

A l'escola hem après moltescoses, hem après a llegir i escriure, asumar, restar, multiplicar i dividir, hemaprès història, hem conegut les escul-tures de l'escola, hem après ciències,a reciclar, hem après música i tambéhem fet molt esport Però a més amés de les classes sobretot recordaréles hores viscudes al pati, les excur-sions i les colònies. Els moments forade l'aula són moments importants iespecials, és quan millor pots conèi-xer els companys i companyes i feramics, jugar i, a més, aprendre moltescoses.

Des de P-3 fins a 6è ens ho hem

passat molt bé i mai oblidaremaquests bons moments. Tots els cur-sos tenen la seva importància, però el6è de primària és diferent: som elsgrans de l'escola i, sobretot, sabemque serà l'últim curs i que deixaremenrere aquesta etapa. Llei de vida,que diuen els grans.

Aquest darrer curs ha estat moltespecial. Les colònies d'aquest anyhan sigut molt divertides. Vam anar aLloret de Mar a una casa de colòniesmolt gran i les professores ens van feruna mica de “mares”. Vam fer activi-tats aquàtiques molt xules i entretingu-des i ens ho vam passar molt i molt bé.

Però de tots els dies d'aquestdarrer curs el més especial va ser l'úl-tim. Les professores i professors ensvan preparar uns jocs molt divertits i,després de l'hora del pati, vam anarcap a l'escenari, on sempre havíemvist marxar els alumnes de sisè. I adalt de l'escenari aquest any, aquelldia, hi érem nosaltres, i ens va fermolta pena haver-hi de pujar perquèsabíem que volia dir que marxàvem,que era el nostre comiat i que no tor-naríem a fer classes a la nostra esco-

la Montserrat.Vam preparar balls molt diversos

i divertits. Ens ho vam passar molt bépreparant-los i em sembla que tots elsnens i nenes, també les mestres i elsmestres i els pares i mares, avis iàvies que van venir a la festa van riuremolt. Va ser molt emocionant!

Després de ballar i cantar vamanar a les classes perquè ens donessinels informes i ens vam acomiadar deles mestres i de les monitores i moni-tors del menjador. Aquell dia ens vamacomiadar de l'escola, però no amb unadéu, sinó amb un “a reveure”!

Ha estat una part molt importantde la nostra vida formar part de l'esco-la Montserrat, doncs hi hem passatmolts dies i moltes hores durant totsaquests anys.

Ara anirem a l'institut, aracomencem una nova etapa, i esticsegura que trobarem a faltar l'escola,els i les professores, els i les alumnesdels altres cursos, les monitores, lescuineres i el menjar de l'Isabel... Peròja som, per sempre més, part d'a-questa escola tan fantàstica , i sem-pre en guardarem un gran record. ■

DS_51p

UNS ANYS INOBLIDABLES A L'ESCOLA MONTSERRAT

Clàudia Casero Canyigueral

Q

ESPAI ESCOLAR

SARRIA 77 14/9/11 16:39 Página 51

David Saulina. Grup Muntanya Sarrià

La Pica d’EstatsPer tercer any consecutiu, des del Grup de Muntanya Sarrià hem organitzat la pujada a la Pica d’Estats, aquestcop per la cara sud, és a dir pel refugi de la Vallferrera (1.940 m). Després de l’abandonament quasi massiude l’excursió de l’any passat, en què només dos excursionistes van arribar a fer el cim degut a les dificultatsmetereològiques, aquest any es presentava com a definitiu, havíem de pujar sí o sí (alguns de nosaltres enca-ra no havíem fet mai el cim) i per això des del mes d’abril vam preparar un calendari de sortides que ens aju-dessin a agafar la forma per poder arribar al mes de juliol amb l’energia i l’estat de forma necessària per a ferel cim mes alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 m).

El G.M.Sarrià dalt la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya

DSp52_

NATURA [La Pica d’Estats

ot va començar el dia 1de maig, en què vampujar al pic del Pedra-forca ( 2.506m), una deles muntanyes més

emblemàtiques de Catalunya i unaascensió que et fa posar en pràcticales diferents disciplines de què escomposa l’esport de pujar muntanyes.Primer vam haver de pujar un bon troscaminant i agafant ràpidament alçada,abans d’arribar al cim una bona grim-pada i per baixar una fantàstica tarteraque ens començaria a acostumar a lespedregoses baixades que ens trobarí-em en el Pirineu. En definitiva, unacompletíssima ascensió que tant

omple per la qualitat de l’ascens comper la simbologia del pic en qüestió.

El següent pas també durant elmes de maig va ser la travessia deVallter a Nuria, fent tots els pics queens anàvem trobant pel camí. El pri-mer repte d’aquesta travessia era elcoll de la Marrana, des d’on vam enfi-lar directament al pic de Bastiments(2.800 m), a continuació el pic de Fre-ser ( 2.843m),després el pic de l’Infern( 2.859 m) i per últim el Noucreus(2.799 m) per arribar fins al coll deNoucreus, des d’on vam encarar labaixada cap Núria (tot lliscant a esto-nes per una gran pala de neu ( allàvam trobar la resta d’expedició que

feien un trajecte familiar), i des deNúria a Fontalba, que és on teníemaparcats els cotxes. En total una“caminadeta” de quasi vuit horesque va resultar meravellosa per lesimpressionants vistes de les que vampoder gaudir durant tot el viatge i perla bona entesa que hi va haver entretots els components de l’expedició.

El darrer entrenament abansd’encarar la Pica d’ Estats va resultarmés dur que l’ascensió a la mateixapica, es tracta de l’Olla de Núria, una“passejadeta“per a tots els pics queenvolten Núria, completant així elque forma l’olla Glaciar de Núria. Unrecorregut de més de 25 km, el 70%

T

SARRIA 77 14/9/11 16:39 Página 52

DS_53p

NATURA [La Pica d’Estats

dels quals a més de 2.700 m d’alçada iamb un desnivell acumulat de 3.000 m.Per aquesta sortida, a part dels que vení-em essent habitualment, vam tenir laincorporació de quatre companys més,dos del mateix grup de muntanya i unparell d’amics que van venir des de Bar-celona. Per tal de poder començar almés aviat possible vam sortir el dissab-te per anar a dormir a Fontalba i a les setdel matí de diumenge empreníem camícap al Puigmal (2.909 m), el punt mesalt del recorregut, i a partir d’ aquí anà-vem carenant passant pel pic del Segre( 2.843 m) , el Finestrelles (2.827 m), elcoll d’Eina, i arribats a aquest punt elsquatre companys que es van incorporarde nou varen decidir acabar aquí la sevaexcursió (degut a la duresa del recorre-gut) i els altres set vam continuar enda-vant, a partir d’aquí vam fer el pic d’Eina( 2.789m) i el Noufonts (2.861m) des-prés de la duríssima baixada del Nou-fonts i just abans d’encarar el pic deNoucreus(2.789m), tres més dels com-ponents del grup també vam decidir dei-xar el grup i baixar cap a Núria. Enaquests moments portàvem ja entre sisi set hores d’ excursió i ens en queda-ven tres més pel cap baix per a tornarfins al cotxe. Els més valents de l’expe-dició van continuar l’excursió i van coro-nar el Noucreus (2.789 m) i el Torreneu-

les (2.713 m), abans de bai-xar cap a Núria i tornar finsa Fontalba a buscar elcotxe. Una fantàstica sorti-da per a la qual vam tenir la sort de gau-dir d’un temps molt bo, que tot i el fredi la boira ens va permetre viure uns pai-satges i unes emocions que només espoden trobar en l’alta muntanya.

I per fi vam arribar a la tan espera-da cita, el moment clau, l’hora H, el capde setmana del nou i deu de juliol ( dataprevista per a l’ascensió a la Pica d’Es-tats). Tot va començar el dissabte a lesdeu del matí a la Cope, on vam quedarper emprendre les 5 hores de viatge queens separaven del refugi de Vallferreraque es troba a 1.940 m d’alçada, on vamarribar a les quatre de la tarda desprésd’haver-nos parat a dinar a Sort. Éremsis els excursionistes que faríem l’as-censió vinguts des de Sarrià, però decares al vespre s’hi van incorporar qua-tre companys més vinguts des de Bar-celona. Com dèiem, a les quatre passa-des començàvem l’ascensió que enshavia de portar al cap de dues hores iquart a l’estany de Sotllo, on havíemdecidit muntar la tenda i passar la nit perencarar a l’endemà a les set de matí lapujada definitiva. Un cop a l’estany,degut al bon temps que hi feia, vampoder relaxar-nos, descansar i agafar for-

ces entre bromes i acudits. Tal comestava previst, l’endemà a les set delmatí preníem rumb cap al cim, peròaquesta vegada en lloc de fer-ho per lafamosa tartera ho vam fer encarant perla vertent dreta de la muntanya i fentuna forta grimpada per encarar la picapel pic rodó de Canalbona (3.004m), lapunta Gabarró (3.105m). Des d’allà vamencarar tot carenant la Pica (3.143 m) i elpic de Verdaguer( 3.129 m), quatre3.000 d’una sola tacada. Després del’immensa alegria i les fotos de rigorvam encarar la baixada, ara sí, per lafamosa tartera, mentre els més experi-mentats del grup assolien també el picdel Sotllo (3.072m). Set hores després,una d´elles per dinar i recollir les tendes,ens trobàvem de nou al refugi , des d’onvam emprendre la marxa cap a casa fentuna petita parada a Àreu, on els quehavíem assolit la pica per primer copvam convidar a un brindis a la resta decompanys. A tot això cal afegir tambéque vam tenir la sort de tenir un tempsexcepcional que ens va permetre degaudir enormement de les meravellosesvistes que ens deparen aquestes alça-des. ■ Fotos de Quim Llunell

D’esquerra a dreta: En David i en Jorge pujant el Pedraforca. / ElGrup de Muntanya Sarrià despres de la Travessa Ull de Ter-Núria. / Acampats a l’estany de Sotllo. Sota la Pica d’Estats / Eldarrer cim abans d’arribar a la Pica d’Estats.

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 53

DSp54_

COOPERACIÓ

Col·legi Abya YalaSUCUMBÍOS (EQUADOR)

Pau Fornells, germà marista

stimats amics de Sarrià irodalies:

Una forta abraçadades de Sucumbíos (Equa-

dor). Sóc en Pau Fornells, germàmarista, i la meva pretensió és la departicipar-vos com segueix caminant elCol·legi-Internat Intercultural Bilingüe“Abya Yala”, al qual vosaltres havíeuajudat en els últims anys des de l’Ajun-tament de Sarrià de Ter i també a nivellpersonal o familiar.

A la revista de Sarrià nº 49 del’any 2004 va aparèixer un llarg articlemeu per explicar-vos el nostre treballen aquest projecte educatiu que conté

diversos components: un col·legid’ESO i Batxillerat per a alumnes indí-genes de les cinc ètnies de la provínciade Sucumbíos (kichwes, shuares,cofans, siones i secoies), un internatde 240 places per a tots els alumnes,un centre cultural indígena i un altre decapacitació per a professors indígenesde Primària.

El col·legi i l’internat es van inau-gurar el setembre del 2005. Enguanyés el sisè any i ja tenim el primer grupd’alumnes que es graduarà als primersdies de juliol d’enguany.

En aquests moments estanmatriculats 198 alumnes en sis cursos:

65 de 1r d’ESO, 33 de 2n d’ESO, 21 de3r d’ESO, 27 de 4t d’ESO, 26 de 1r deBatxillerat, i 26 de 2n de Batxillerat.L’ètnia majoritària són els kichwes,124; 33 són cofans; 23, secoies; 9, sio-nes; i 9, shuares, totes elles ètniesminoritàries. Heu de pensar que a lanostra província amazònica hi ha, entotal, 18.000 kichwes, 2.000 shuars,600 cofans, 400 secoies i 400 siones,aproximadament. Per tant, les ètniesminoritàries, i també més pobres i obli-dades, tenen una representació excep-cional en el col·legi-internat. Heu depensar que fins ara quasi no tenienningú amb el títol de batxiller. Aquí, a

E

Cerimònies de celebració de la graduació del batxillerat dels alumnes Robinson i Laurentino del col·legi Abya Yala. Fotos: Pau Fornells

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 54

DS_55p

l’amazònia equatoriana i també en d’al-tres parts del país, la majoria de pro-fessors de Primària i també d’ESOnomés tenen el títol de Batxillerat.

D’altra banda, les noies, quasisempre oblidades tradicionalment perles cultures dins l’àmbit educatiu,tenen una representació, entre nosal-tres, del 55%, respecte als nois, un45%. La convivència entre els dosgèneres és molt bona, així com entreles cinc ètnies, cosa inimaginable,quan quaranta anys enrere encaraestaven enemistades i amb guerresentre elles. És bonic veure com elspares dels alumnes també comencena superar recels ancestrals, animatsper l’amistat que s’està teixint entreels seus fills i filles.

Com ja sabeu, la llengua vehicularal nostre centre és el castellà (per a lesmatèries fonamentals), però els alum-nes de cada ètnia tenen com a matè-ries pròpies la seva llengua i cosmovi-sió vernacles. La majoria de professorsi professores són indígenes de les cincètnies, però també som un grup dequatre germans maristes, dues germa-

nes carmelites i un grup de nois i noiesuniversitaris voluntaris, els quals s’en-carreguen especialment d’ajudesespecials en estudis, l’organització dellleure i de l’internat.

El camí no ha estat fàcil durantaquests sis primers anys, sobretot per-què no hi ha hagut gairebé recolza-ment econòmic per part del govern nidel moviment indígena, sempre moltpolititzat i amb interessos econòmicsdels grans clans familiars. Gràcies apetites ajudes d’organismes governa-mentals, d’institucions de govern

municipal - com el de Sarrià de Ter – i,sobretot, gràcies a les petites ajudespersonals de molta gent, ha estat pos-sible garantir l’alimentació i el paga-ment d’alguns professors.

El grau de deserció als col·legisoficials, on hi participen indígenes ambun grau d’aculturació molt gran, ja quela majoria dels alumnes d’aquests cen-tres són camperols mestissos, és delnoranta per cent. És a dir, de cada deualumnes que entren a 1r d’ESO,només un arriba a acabar el batxillerat,i amb raríssimes excepcions gairebé

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 55

DSp56_

ningú arriba a la universitat. Hi haalguns indígenes amazònics amb eltítol de llicenciat, però aquestes titula-cions han estat obtingudes en univer-sitats a distància que nosaltres anome-nem “fantasmes”, ningú sap el graud’exigència de les seves titulacions iestan molt devaluades, fins al puntque molts títols es compren o es rega-len, sempre que hi hagi compensa-cions econòmiques o polítiques.

El nostre col·legi està obtenintuna quota del cinquanta-cinc per centde deserció escolar, cosa que pot sem-blar molt alta a nivell europeu, però queaquí està considerada com un triomfen molts centres mestissos; nodiguem, doncs, en els indígenes. Heude pensar que moltes noies es casen jaals catorze o quinze anys i han de dei-xar l’escola. Al mes de setembre del2005, van començar 30 nois i 29 noiesel 1r curs d’ESO, i, si tot va bé, dintred’uns mesos, acabaran el batxillerat 17nois i 9 noies; en total, 26. Les notesmés altes seran les d’una noia secoia,Zaida, que serà la portadora de la ban-dera nacional: un mèrit molt prestigiósa l’àmbit educatiu llatinoamericà.

A tots aquests alumnes els hacostat molt deixar les seves famílies icomunitats indígenes per tal de formarpart d’un internat, que, encara queintentem que tingui un rostre totalmentindígena, mai serà igual que la calor iles tradicions familiars. El ritme, la qua-litat i l’exigència dels estudis no tenenres a veure amb el que ells estavenacostumats. Ens arriben amb dotzeanys, sense quasi no saber llegir, niescriure, ni comptar, malgrat haver pas-sat sis anys a les escoles primàries de

les seves comunitatsperdudes enmig dela selva amazònica.

A c t u a l m e n ttenim alumnes dec inquanta -quat recomunitats indígenes, d’un total d’uncentenar d’existents. Algunes d’ellesestan a més d’un dia de viatge per riu,amb canoa amb motor, i també a peu.Les distàncies enormes entre aques-tes comunitats fa que l’internat siguiindispensable. No admetem cap estu-diant extern, perquè això ens permetun ritme especial per a un col·legi indí-gena: a dos quarts de set del matí jatenen la primera hora de classe, abansd’esmorzar; a la tarda, poden tenir mol-tes activitats complementàries pròpiesde les seves cultures; els dissabtessón dies normals de classe. El ritmeactual és de tres setmanes seguidesde classe i una setmana al mes amb lafamília (22 dies i 8 dies, respectiva-ment), per tal d’ajudar en les feinesagrícoles dels seus pares i no perdre elcontacte amb les seves cultures. Elsdiumenges, els pares de les comuni-tats més a prop del col·legi, podenvenir a passar-los amb els seus fills.

El nivell de rendiment acadèmicestà essent en aquests momentssuperior a tots els altres col·legis indí-genes del país i també comencen asobrepassar a molts col·legis de cam-perols. L’estat equatorià i els mitjansde comunicació estan valorant molt elcol·legi, i contínuament és visitat perperiodistes de diferents països, fins itot europeus, però les ajudes no aca-ben d’arribar, tan necessàries comserien per garantir un projecte tan

complex i ambiciós.Ara mateix, la majoria de profes-

sors que ens proporciona el Ministerid’Educació no són llicenciats i moltsd’ells saben menys que els nostresalumnes dels darrers cursos. Gràciesals germans, germanes i voluntariseuropeus i llatinoamericans, estemintentant oferir un nivell educatiuimpensable en aquests indrets amazò-nics; però, com podeu imaginar, l’inicide cada any és un calvari per poderconfeccionar un quadre de professorssuficient i adequat per cobrir les pla-ces, sobretot pel que fa a les matemà-tiques, la física, la química i l’anglèsdels darrers cursos; així com l’alimen-tació de l’internat i alguns sous, com elde les cuineres, vigilants, etc.

La majoria de famílies indígenesté un sou inferior a 100 dòlars al mes.Elles han de pagar 26 dòlars al mes percadascun dels seus fills; però aquestaquantitat no cobreix ni el 20 % de lesdespeses mensuals dels seus fills. Sitenim en compte que algunes famíliestenen dos o tres fills en el centre, ésimpossible que puguin aportar aquestaquantitat mínima mensual.

Com ens mantenim, doncs? Cadavegada que ho penso, em sembla unmiracle. Hi ha mesos que no podempagar la llum del col·legi i el tipus demenjar està per sota del nivell de calo-ries i proteïnes. Els nois i noies no esqueixen, però nosaltres sabem queper un bon rendiment acadèmic es

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 56

DS_57p

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

necessita una alimentació adequada.Tenim algunes famílies de Catalunya id’algun altre país que ens ajuden ambpetites beques per a estudiants. Enaquests moments estem calculantque amb 200 euros podem garantirestudis i alimentació per a un estudiantdurant tot un curs. Per això estemmolt agraïts als qui fan possible aquestmiracle diari. “Aquí es construeix unaesperança!”, és un dels lemes delnostre col·legi “Abya Yala”, paraulaindígena, presa dels “kunes” de Pana-mà per anomenar el continent americàabans que arribessin els europeus aaquestes terres. “Abya Yala” vol dir“terra bona”, “terra que produeix bonsfruits”, “terra de tots”...

Amb la gradua-ció dels nostres pri-mers alumnes, unnou repte se’ns plan-teja. Serà possiblepoder ajudar elsmillors estudiants aseguir estudis uni-versitaris? Creiemque alguns d’ellsestan capacitats perseguir fins i tot carre-res de ciències(matemàtiques, físi-ca...). Dintre delsobjectius del granProjecte EducatiuIntercultural BilingüeAbya Yala, elaboratl’any 2004, es con-templa la promociód’un professoratautòcton per a l’En-senyament Mitjà,

cosa que no existeix en aquestmoment a les províncies amazòniquesequatorianes.

A partir de setembre 2011 volemafrontar aquest repte amb tres nois itres noies a qui volem oferir la possibi-litat d’ingressar en una de les Universi-tats a Distància més prestigioses delpaís, la Universitat Tècnica de Loja.Això ens costarà 2.000 dòlars per noi/ai any, durant cinc anys; però, al mateixtemps, aquests estudiants ja podrandonar classes als nostres alumnesd’ESO dels primers tres cursos, i elsconsiderem molt més preparats queels professors indígenes (alguns llicen-ciats) que hem tingut fins ara. L’objec-tiu és que ells també comencin a ser

responsables dels internats dels petitsi es puguin pagar la seva alimentació,despeses personals i puguin aportaralguna cosa a les seves famílies. Així,el Col·legi Abya Yala anirà tenint més imés rostre indígena, millorant la sevacapacitació acadèmica i cultural.

Tant de bo que la nostra esperan-ça no defalleixi i que continuem tenintl’ajuda de persones generoses quevulguin ajudar-nos com a voluntaris oens puguin oferir ajudes institucionalso beques particulars perquè aquestsnois i noies, i les seves famílies,puguin tenir un futur millor.

Si algú estigués interessat aseguir ajudant-nos o començar per pri-mera vegada aquesta ajuda, es potconnectar amb les meves germanesImma Fornells a l’e-mail (immafor-nells@gmail.com) i Carme Fornells, e-mail (garranyapa@gmail.com). Enaquests moments, calculem que unabeca completa per un estudiant delcol·legi està en 100 euros anuals,comptant que les seves famíliespuguin aportar els 26 dòlars al mes.Ens comprometem a enviar-vos infor-mació dues vegades a l’any, amb foto-grafies incloses, sobre el caminar delsalumnes a qui podríeu ajudar.

També es pot col·laborar com avoluntari/a per un any com a mínim.Això exigeix una preparació prèvia aCatalunya, a través de l’ONG SED delsMaristes de Catalunya. És necessàriauna titulació universitària i uns 22 anyscom a mínim. Qualsevol informació alrespecte, us la puc fer arribar ambmolt de gust.

Moltes gràcies a tots! Una fortaabraçada. ■ 3 de gener de 2011

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 57

DSp58_

VIATGES [De badoc per la Xina 3

DE BADOC PER LA XINA (3)

l dia següent, varenser 8 hores de bus.Fins a mig dia, perports i carreteres de

muntanya, alguns moments nevant,fins arribar cap al tard altre cop aChengdu al mateix hotel. Les peti-tes parades que vàrem fer durant eltrajecte varen ser un vol per la Xinaprofunda, però la més profunda,prefereixo saltar-me’n els detalls.Només insistiré sobre el problematibetà, com l’estètica tibetana venturísticament, totes les cases quefan arran de carretera les fan estiltibetà, però hi viuen xinesos, elstibetans els tenen a segona fila,vivint en cases-barraques per dir-ned’alguna manera, a tots els nuclisturístics els omplen de banderes,d’oracions tibetanes i “estupes”(edificacions religioses budistes),quan les originals les varen derruirquasi totes, només vaig veure uncartell escrit en tibetà, i seguramenthi era perquè l’escriptura tibetanaés molt bonica i ven turísticament.També cal remarcar que el Tibet eraun país molt gran, i que el queactualment coneixem pel Tibetnomés és una petita part i, sobretot,coneixem la capital Lhassa, però la

resta del país es va repartiren diferents províncies, pertant el que jo he visitat ofi-cialment és la part nord dela província de Sichuan,però no deixa de ser elTibet i així ho demostra lallengua, costums i l’aspectede la gent entre altres mol-tes coses. El més sarcàstic

EFrancesc Ramió

El Buda de Leshan medeix70m. Es es va esculpir a lamuntanya al s.VII.

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 58

DS_59p

de tot és que bona part de la Xina cen-tral actual era part del Tibet, i van araels xinesos i diuen que el Tibet sempreha estat xinès.

Un cop instal·lats a l’hotel deChengdu, decidírem tornar a sopar almateix restaurant que havíem anat l’al-tre cop, igualment un sopar molt bo.Però la sorpresa va ser a els postres,va venir el director i ens va dir que comque havíem tornat un altre cop a sopar,volien fer-nos un obsequi, es varenreunir tots els empleats de menjadordavant nostre, i ens cantaren 3 o 4cançons del folklore tradicional xinès,per cert molt i molt bé. La sorpresa vaser molt gran, no m’imagino una situa-ció igual aquí, és impensable. El preudel sopar, i crec recordar que va serdels més cars, va rondar els 3 o 4euros, al canvi entre 24 i 32 “yuans”,la moneda xinesa.

En general els xinesos són moltcuriosos per saber coses dels foras-ters i les coses dels seus països, sóncom molt infantils i no tenen vergonyade preguntar, tampoc tenen el mateixsentit del ridícul que nosaltres, no elsés cap problema demanar-te de fer-teuna foto amb ells o que ells et facinuna foto, en particular a un amic nostreque és molt alt i una foto al seu costattenia per a ells un gran atractiu, peròsempre ens trobem amb el problemade la llengua, vàrem tenir molta sort deportar la Sílvia amb nosaltres, que ensfeia d’intèrpret, i així podíem manteniruna mínima conversa. La veritat ésque, si no, la cosa acabava amb duesparaules màgiques per aclarir d’onveníem, les paraules no falla, eren

Barça i Mesi, es conver-tien en la clau per des-entrellar el nostre origeni tot seguit eren rialles icops de cap d’assentiment d’haverpogut comunicar-se amb algun estran-ger. És clar que això bàsicament enspassava a la Xina profunda, perquè auna gran ciutat com Shanghai ja ningús’estranya de res ni per res, però quanexplico aquest comportament emrefereixo evidentment a pobles de l’in-terior que no estan en cap circuit turís-tic i menys en circuits internacionals.Alguns llocs semblava, pel seu com-portament d’estranyesa i sorpresa,que pocs occidentals havien vist.

Una altra cosa és la qüestió delsdiners, això són paraules majors, l’avi-desa de diners i fer el que calgui pertenir-ne és segurament un dels tretsmés remarcables del caràcter xinès,per això aquest caràcter comercianttan remarcable, amb el regateig tradi-

cional, que mai tens la seguretat d’ha-ver comprat a un bon preu o no, i mar-xes amb la recança que ho podiesaconseguir més barat si haguessisinsistit més en el regateig. Però notenen el sentit de fidelització del client,valoren cada operació d’una maneraindependent, per tant van a treure elmàxim de cada transacció, sense pen-sar que si li fan un bon tracte al client,aquest pot tornar i ser un client per atota la vida, aquest concepte no exis-teix, per això passa el que passa ambles compres que es fan a la industriaxinesa, que quan arriba la comandaamb els contenidors, el producte quearriba aquí no te res a veure amb elpactat sota contracte, per això semprehi ha d’haver intermediadors que viuena la Xina per controlar el procés de

Sistema antic de dics tre-nats amb bambú, ambpedres a dins, als canalsde Dujiangyan

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 59

DSp60_

VIATGES [De badoc per la Xina 3

fabricació i assegurar-se que fan elque està especificat en el contracte. Apart que, com que és un país comunis-ta, teòricament no existeix la propietatprivada, per tant tampoc la propietatintel·lectual. Aquest fet és el queactualment genera aquest afany decomprar productes de grans marques,a preus baratíssims, són còpies fetesper tots els racons de la Xina, que adins del país són legals, però no uncop passen les fronteres, perquè a laresta del món sí que existeix la propie-tat intel·lectual i les marques registra-des. D’aquestes còpies n’hi ha de totamena, unes més aconseguides quealtres, però algunes aconsegueixenuna perfecció difícil de distingir de lesautèntiques. Hi ha una llegenda urbanaque diu que les fàbriques que fan lespeces autèntiques, en fan més queposen a la venda per circuits no auto-ritzats i per això es troben còpies tanperfectes i a molt bon preu, entrealtres coses perquè no han de suportarel cost d’una comercialització de luxe,ni el cost de tot el disseny, que és pre-cisament la característica que els fatan desitjats. En resum aquestescòpies són els paràsits de les gransmarques, perquè sense invertir restreuen un rendiment del treball d’al-tres. Segurament aquesta llegenda enalguns casos no és tan descabellada .

Tenim un exemple clar amb l’exem-presa espanyola “Chupa Chups”, vaanar a fabricar a la Xina i al cap d’unmes tot el món estava inundat de“Chupa Chups” xinesos a baix cost iaixò va causar la ruïna d’aquestaempresa. També tenim l’exemple de

l’empresa “Milan” de gomes d’esbo-rrar, el que els hi costa combatre lescòpies xineses, de querelles, judicis isobretot vigilància constant de veureper on sortiran aquests ara.

És un món molt complex, ambuns valors i interessos diferents anosaltres, però amb un gran avantat-ge, allà manen uns i tots els altres aobeir, sense perdre el temps i esforçosen oposicions ni gent que porti la con-trària, i pobre del que es mogui, nosurt a la foto segur, però també proba-blement tampoc sortirà al carrer. Bé,d’exemples d’empreses que han tin-gut problemes en trobaríem molts imolts, però no es tracta aquí de fer unestudi a fons, sinó il·lustrar la manerade fer del caràcter xinès actual.

L’afany de diners també quedapalès en l’afició pel joc del poble xinès,la quantitat de jocs on poden apostar,tant és així que vaig veure una botigaque venia grills vius, i quan vaig desco-brir per què eren, resulta que servienper fer baralles de grills amb apostes.Penso que en anar augmentant lesmesures dels animals, imagineu quinaquantitat de baralles poden organitzarabans no arribin als elefants, bé aixònomés és il·lustratiu de l’afany de joc.

L’endemà vàrem dedicar el dia altema de l’aigua. Hem de pensar que ala zona central del riu Yangze, que tra-vessa grans planúries molt i molt fèr-tils, estan totes creuades per cursos icursos d’aigua, l’aigua és present entotes les activitats que fem. Vàrem

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

Sistema actual de comportes als canals de Dujiangyan

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 60

DS_61p

SALUT [Els paràsits dels pei-xos

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

visitar el buda de Leshan. Aquest budaté una alçada de 70 m i es va esculpira la muntanya el segle VII, per calmarles aigües de la confluència dels riusMing Jiang i Quingyi, que en les riua-des ho malmetien tot al seu pas. Perpoder preservar el buda es va construirtot un sistema de drenatges i dics queel protegien de l’aigua, gràcies a això ia la quantitat de pedra treta de la mun-tanya, varen modificar el riu i semblaser que en les crescudes la zona no vapatir mai més les destrosses tanimportants que històricament haviapatit. El buda va ser declarat patrimonide la Humanitat l’any 1996.

Després ens vàrem dirigir aDujiangyan, bé és molt difícil explicarsense plànols el que realment anàvema visitar. Es tracta d’un sistema decomportes i canals, que el governador

Li Bing i el seu fill Er Lang varen cons-truir al segle III a. de C., per tal d’evitarles importants inundacions que el riuMin provocava a la ciutat. El sistemaconsisteix en tot un seguit de canals aun nivell més alt que el riu, que quanaquest puja, s’obren unes comportesque desvien l’aigua per aquests canalsi si puja més aquests canals desvienl’aigua a uns altres canals, a un nivelluna mica més alt, per tant la quantitatperillosa d’aigua és desviada i no afec-ta la ciutat. Aquests canals escampa-ven l’aigua per la plana i, entre que arri-bava sense força i que l’extensió eraenorme, la riuada no provocava tragè-dies. Però el nivell de perfecció és talque perquè la llera dels canals nos’omplís de fang i pedres, feien unsdics d’un trenat de bambú, ambpedres a dins i aquesta peça feia de fil-

tre, que deixava passarl’aigua però retenia lespedres, i quan baixava elnivell de l’aigua es nete-javen els canals, però elriu no feia falta, primerperquè el corrent s’em-portava els fangs, peròno hi havia pedres quequedaven retingudes, isegon perquè hauriaestat molt difícil netejarel riu perquè porta sem-pre aigua. Per fer elscanals es va haver decreuar una muntanyatota de pedra. Per tren-

car la pedra es va fer servir la tècnicad’escalfament i refredament continuatde les pedres i amb les dilatacions icontraccions s’esbardellaven soles.Aquest sistema ha funcionat continua-dament des de la seva construcció fa2.300 anys. Evidentment les compor-tes ara són de ferro i es mouen ambsistemes automàtics, però utilitzen elmateixos canals. Aquest sistema haestat visitat per tots el mandataris ienginyers del ram imaginables de totel món.

L’endemà, després d’un volintern, vàrem tornar a Shanghai perpassar-hi la nit, i el dia següent marxara la muntanya de Huangshan ( la mun-tanya groga) amb autobús, per unaautopista de peatge paral·lela a unrecorregut d’un TGV .■

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 61

DSp62_

SALUT [Els paràsits dels peixos

s el resultat del consumd’organismes o toxinesen aliments contaminats ique la majoria dels casosesta produïda per bacteris

comuns com l’estafilococ o E. coli.

CAUSES, INCIDÈNCIA I FACTORS DE

RISC

La intoxicació alimentaria pot afectara una persona o pot presentar-se comun brot en un grup de persones quevan menjar el mateix aliment conta-minat.

La intoxicació alimentaria és mésfreqüent a les excursions al camp,cafeteries, escoles i a grans esdeveni-ment socials, situacions en les que espoden deixar aliments sense refrige-rar durant períodes de temps llargs oa que les tècniques de preparació d’a-quests no son higièniques.

La intoxicació sovint és pro-dueix pel consum de carns mal cuina-des, productes làctics o aliments quecontenguin maionesa, que han estata l’aire lliure durant molt de temps.

Els nens i les persones granstenen el major risc d’intoxicació peraliments. D’igual manera, és pot estaren alt risc si la persona te una afecciómèdica seria, com malaltia renal odiabetis o amb un sistema immunita-ri debilitat. Les dones embarassades ilactants han de tenir cures especials.

SÍMPTOMES

La intoxicació alimentaria començamoltes vegades amb símptomes comnàusees, vòmits, diarrea o febre. D’a-questa manera molta gent no se’n hadona que la malaltia és causada por

bacteris u altres organismes patò-gens presents en els aliments.

Els símptomes dels tipus d’into-xicació alimentaria més comunageneralment comença en un períodede 2 a 6 hores després d’ingerir el ali-ment responsable. Aquest temps potser major (inclús molts dies) o méscurt, depenent de la toxina o de l’or-ganisme responsable de la intoxica-ció. Els símptomes poden incloure:• Nàusees i vòmits • Còlics abdominals • Diarrea (pot ser sanguinolenta) • Febre i esgarrifances• Debilitat (pot ser greu i portar a unaaturada cardiorespiratòria en el casdel botulisme) • Mal de cap

El botulisme, que pot esdevenirde l’envasat domèstic inadequat, ésuna forma molt seriosa d’intoxicacióalimentaria que pot ser mortal.

TRACTAMENT

Les persones usualment es recuperendels tipus més comú d’intoxicació ali-mentària en un parell de dies. Lameta es fer que la persona millori ievitar la deshidratació i, per aconse-guir-ho, s’han de consumir líquids(excepte llet o begudes amb cafeïna)per reemplaçar els líquids perduts acausa de la diarrea i el vòmit. Alsnens se’ls ha de subministrar unasolució oral d’electròlits. No s’hauriende consumir aliments sòlids fins quela diarrea estigui guarida i s’han d’e-vitar els productes làctics que podenempitjorar-la.

Si la persona presenta diarrea ies incapaç de ingerir líquids (perexemple, a conseqüència de les nàu-

sees i /o els vòmits), es possible querequereixi atenció mèdica especial-ment els nens. Per la majoria de lescauses comunes d’intoxicació per ali-ments, el seu metge no prescriu anti-biòtics, ja que aquests realmentpoden prolongar la diarrea i mantenirl’organisme en el cos per més temps.

Si la persona ha ingerit toxinesprovinents de fongs o marisc, cal quel’ examini un metge immediatament.

PRONÒSTIC

La recuperació complerta de la majo-ria dels tipus comuns d’intoxicacióalimentàries es presenta generalmenten les 12 a 48 hores següents. Tanma-teix, es poden originar complicacionsgreus amb certs tipus d’intoxicacióalimentària.

COMPLICACIONS

La deshidratació és la complicaciómés comuna i que es pot presentar apartir de qualsevol de les causes d’in-toxicació alimentària.

Les complicacions menys comu-nes, però molt més greus poden ser:• Incapacitat respiratòria (botulisme) • Problemes renals (Shigel·la, E. coli) • Trastorns hemorràgics (E. coli ialtres) • Artritis (Yersinia y Salmonel·la) • Trastorns del sistema nerviós (botu-lisme, Campylobacter) • Pericarditis (Salmonel·la)

PREVENCIÓ

Per prevenir la intoxicació alimentarias’aconsella prendre les següentsmesures al preparar els aliments:

INTOXICACIÓ ALIMENTÀRIA

ÉEmili Marco

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 62

DS_63p

ESPORTS [UES

• Rentar amb cura les mans inetejar plats i altres estris. • Cuinar carn de vaca al menys71º, carn d’aus al menys 82º Ci peix al menys 60º C. • NO s’ha de col·locar carn nipeix cuits en el mateix plat orecipient on estava de formacrua, a menys que el recipients’hagi rentat molt bé. • Refrigerar ràpidament qual-sevol aliment que no s’hagi deconsumir de forma immedia-ta. NO s’han d’utilitzar ali-ments vells, aliments amb elsegell trencat ni llaunes quetinguin protuberàncies o enfacin sospitar. • NO s’han de consumir ali-ments que facin olors inusualso tinguin mal gust. • Si s’envasen aliments a casa,s‘ha estar ben segur de seguirles tècniques d’envasat apropia-des per prevenir el botulisme. • Al viatjar a llocs on sigui pro-bable la contaminació, s’hande consumir únicament ali-ments cuits i frescos, beureaigua sols si ha estat bullida iNO consumir vegetals crussense pelar. • Mantingui els menjars cuitscalents a 62ºC o a una tempe-ratura més alta. • Quant escalfi els menjars jacuinats, hem d’escalfar-los finsque tinguin una temperaturade 75ºC.

Si una persona resultamalalta per consumir un ali-ment i altres han consumitaquest mateix aliment, se’ls hade vigilar i posar-los en conei-xement de la situació. Tanma-teix, si es creu que l’alimentestava contaminat en elmoment de comprar-lo en labotiga o el restaurant, ho hemde comentar al personal del’establiment. ■

UNA TEMPORADA PER EMMARCAR. ELS TRES EQUIPS SÈNIORS DE LA UES PUGEN DE CATEGORIA

Les grans fites costen d’aconse-guir, i aquest any la Unió EsportivaSarrià ha aconseguit assolir-neuna de molt gran. Els tres equips

sèniors de l’entitat han pujat de categoria,i això és difícil de veure i emocionant deviure. Cal felicitar una junta, uns equipstècnics i uns jugadors, que sobreposant-se a les dificultats han fet de la feina benfeta la seva bandera, i una manera d’acon-seguir bons resultats.

Dues setmanes abans d’acabar elcampionat de lliga, el primer equipd’handbol de la Unió Esportiva Sarrià s’as-segurava un lloc per disputar la fase d’as-cens a la Divisió d’Honor Plata, antiga-ment anomenada Divisió d’Honor B.

Això no era tot. En aquell momentde la lliga, les opcions per aconseguir eltítol de campió de 1ª Divisió Nacional delGrup C, eren màximes. La UES, que ocu-pava la primera posició, sentia la pressiódels seus perseguidors i no podia perme-tre’s perdre cap punt. No va ser fins ladarrera jornada, que en la difícil pista de laRoca el nostre equip va aconseguir elcampionat, en els últims moments delpartit. La UES guanyava d’1, en l’últimsospir. Després de la botzina final, toteren corredisses; jugadors, cos tècnic,directiva i afició, saltava al camp per cele-

brar la proesa realitzada. No era permenys, després de 33 anys (temporada77/78) el primer equip de la Unió Esporti-va Sarrià tornava a quedar campió de lligade la 1ª Nacional.

La notícia s’escampà ràpidament.Ràdio Sarrià havia retransmès el partit endirecte i els seguidors que es van despla-çar fins la Roca del Vallès no paraven detrucar als que no hi havien pogut anar, queno van tardar gaire a preparar la rebudadels campions. La celebració a l’ajunta-ment va ser festiva, els cants i l’alegria dela gent de la UES van continuar després alpavelló Sarrià-I. La festa va ser sonada.

Passats 2 o 3 dies, no era qüestió d’a-llargar-ho més, calia preparar els partits dela Fase d’Ascens. La primera fase ja s’ha-via sortejat i les dues destinacions possi-bles eren Segòvia o Gijón. A la UES li toca-va la primera opció. En aquest grup hi havial’amfitrió, el Nava-Caja Segòvia que haviaquedat segon classificat del grup B; l’ÁngelXimenez-Puente Genil, primer del grup D; iel Calvo Xíria, segon del grup A. Els partitses disputaren a Segòvia capital, en el pave-lló Pedro Delgado, ja que el terreny de jocdel Nava-Caja Segòvia (el pavelló del poblede Nava de Asunción) no reunia els requi-sits mínims exigits per la Federació per dis-putar aquest campionat. ■

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

FASE D’ASCENS A SEGÒVIA

El dijous 28 d’abril al matí, la plantillade la UES es concentrava davantdel Pavelló Sarrià-I juntament ambun nombrós grup d’aficionats que

els acompanyarien i donarien suport enaquesta primera fase de campionat. Moltsd’altres, els que pogueren demanar festa ala feina, o estudiants que es van saltar algu-na classe, hi anaren amb diferents mitjansde transport; avió, tren, cotxes particulars...ja que no es volien perdre aquest gran fita.En total en deurien ser un centenar!

El divendres 29 d’abril l’afició delSarrià es concentrava a les portes delPedro Delgado. Els colors grocs i blaus es

barrejaven a mesura que s’acostava l’ho-ra del partit. Les apostes sobre el resultati els comentaris sobre el partit disputatanteriorment servien per fer passar elsnervis del debut a la fase. L’Ángel Xime-nez-Puente Genil havia derrotat el CalvoXíria per 3 gols, el partit havia estat soferti malgrat que l’equip guanyador era favo-rit, no va tenir fàcil la victòria.

A les 8 del vespre sonava el xiuletinicial del partit entre el Nava-Caja Segòviai el Sarrià. A les grades, els seguidors de l’e-quip local quintuplicaven els nostres, peròla il·lusió i passió dels sarrianencs eren tangrans que s’equilibraven les forces. A la

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 63

DSp64_

ESPORTS [UES

FASE D’ASCENS A PALAU-SACOSTA

La setmana següent va ser devertigen pels membres de ladirectiva, que havien fet ja elsprimers contactes a fi de poder

realitzar la segona fase a Sarrià. La clas-sificació de l’handbol Bordils per aques-ta fase va fer que els dos clubs esposessin en contacte i demanessin con-juntament encarregar-se de l’organitza-ció de l’acte. Això suposava un estalvide costos totalment imprevistos pelsdos clubs. L’ajuda de les institucions fouclau en el terreny econòmic i d’infraes-tructures, i la federació espanyola vaconcedir el privilegi d’organitzar la fasefinal als dos clubs gironins. La seu triadafou l’històric pavelló de Palau-Sacosta.

Els dies 14 i 15 de maig seran recor-dats a Girona per l’atmosfera d’handbolviscuda. Els equips participants a la fasefinal; Ángel Ximénez-Puente Genil,Mediocentro Gijon, Handbol Bordils iUnió Esportiva Sarrià, s’havien de dispu-tar tres places per pujar de categoria.Només un equip en quedava fora!

El Bordils i el Puente Genil van dis-putar la primera semifinal. Els bordilencsno van poder fer res davant el joc des-

plegat pels andalusos, que els guanya-ren al final del partit d’onze gols.

La segona semifinal, enfrontava l’e-quip sarrianenc amb el MediocentroGijon. Aquesta es preveia més ajustadai les previsions es van fer bones, ja quela UES va imposar-se en un partit èpic alGijon. Dos pròrrogues i llançaments deset metres van fer que les 1.500 perso-nes gaudissin d’un partit d’infart. Al final,l’eufòria es va desfermar, quan el darrerllançament de penal sarrianenc va tocarel fons de la xarxa del rival. L’afició blaui groga va celebrar a peu de pista ambels seus jugadors l’ascens a la Divisiód’Honor Plata. L’equip dirigit per TotiCongost aconseguia després d’una llar-ga temporada arribar al màxim de lesseves aspiracions. Només quedavaposar la cirera al pastís, jugar la final iquedar campió d’Espanya.

Diumenge el Bordils es jugava pujarde categoria. L’equip va mostrar bona acti-tud, però finalment la sort es va decantarpels de Gijon, que amb el tercer lloc s’as-seguraven l’ascens a la Divisió d’HonorPlata. La final, que va enfrontar els dosmillors equips de la categoria, va comen-

çar com un pur tràmit, ja que els dostenien l’ascens a la butxaca, però a mesu-ra que avançaven els minuts, les diferèn-cies al marcador eren mínimes i això vaposar emoció al partit. A pocs minuts delfinal, la UES es posava a un sol gol del seurival. L’equip esperonat per l’afició que nova parar d’animar en els dos dies, va volerquedar campió d’Espanya, però al final nova poder ser i l’equip andalús es va impo-sar amb un marge de 3 gols.

Tot i la derrota a la final, el premi del’ascens va ser excel·lent per a un equipi una afició que durant tota la temporadava lluitar de forma extraordinària. ■

pista les coses no van començar gensmalament pel Sarrià. La concentraciódels jugadors i el seriós plantejament delpartit van fer que durant la primera part ipart de la segona, l’equip guanyés de finsa set gols de diferència. Al final però,algunes decisions arbitrals discutibles i elfactor pista van fer decantar la balança afavor per l’equip de casa. Els nostresjugadors, semblaven descentrats peraquest gir en l’esdevenidor del partit i,per un moment, va semblar que el Nava-Caja Segòvia ens podia guanyar. En l’úl-tim alè, l’equip es va saber sobreposar ales dificultats, aconseguint un empat, quemalgrat deixar un regust agredolç mante-nia les aspiracions sarrianenques.

El dissabte al matí va servir per visi-tar la històrica ciutat de Segòvia. Elsjugadors acompanyats dels aficionatsvan passejar-se contemplant els magní-fics monuments descarregant la tensióque s’havia de viure en el proper partit.Un cop els jugadors es van concentrar al’hotel, l’afició aprofità per degustar l’a-

preciada gastronomia local. El partit con-tra el Ángel Ximénez-Puente Genil no vatenir massa història. La UES va aguantarla primera part, però en la segona es vafer palesa la superioritat de l’equip anda-lús. Finalment el nostre equip va perdrede sis gols, cosa que dificultava el pas ala següent fase, ja que el Nava-CajaSegòvia guanyava el seu partit de 3 gols.

La següent jornada es presentavacomplicada, el Sarrià havia de guanyar elseu partit i esperar que el Nava-CajaSegòvia, l’equip local, perdés i no fosafavorit pel gol average.

El partit de diumenge, s’havia deguanyar per força. El nombre de gols afavor era important i aquest fet afegiapressió als jugadors, que van començar elpartit amb nervis i un joc imprecís. Lescames corrien més que el cap, però final-ment es va guanyar l’enfrontament de 5gols. La victòria va ser justa, però els juga-dors i l’afició sabien que la classificació jano depenia d’ells. El Nava-Caja Segòviahavia de perdre el seu partit de més de 7

gols per no classificar-se i, tenint en comp-te la seva condició de local i el fet que elseu rival, l’Ángel Ximénez-Puente Genil, jatingués la feina feta, feien preveure que laUES es quedaria fora de la segona fase.

Els jugadors van començar a carre-gar les maletes per refer el camí cap aSarrià amb autobús, amb la idea que laclassificació era molt lluny. Un petit grupde seguidors van quedar-se a veure l’úl-tim partit de la fase i només de començarel partit van adonar-se sorpresos que elmiracle era possible. L’Ángel Ximénez-Puente Genil feia un joc espectacular i amesura que els minuts passaven la dife-rència al marcador s’engrandia. Finalmentes va consumar l’impossible, el Nava-Caja Segòvia perdia de catorze gols, laUES estava classificada per la fase final.La noticia va arribar al bus dels jugadorsquan faltaven pocs minuts per acabar elpartit. L’esclat d’alegria va fer embogir elsintegrants de l’equip de primera que vanfer parar l’autocar per celebrar la classifi-cació al bell mig de l’autopista. ■

L’equip de la UES després de proclamar-se sots-campió d’Espanya.

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 64

DS_65p

ESPORTS [UES

ASCENS A TERCERA PREFERENT I LLIGA CATALANA

L’equip de 1a Catalana vacomençar la lligueta d’as-cens acumulant, de la faseregular, 14 punts dels 16 pos-

sibles. Els cinc millors equips de cadagrup es disputaven les places d’ascens alliga Catalana.

La regularitat mostrada durant lafase prèvia va continuar a la d’ascens, iels homes entrenats per Sergi Esparra-guera aconseguien a l’últim moment delpartit contra la Garriga un valuós empat,ja que aquest era equip de lliga Catalanaa l’ultima jornada de la primera volta.

L’empat a casa contra el Sant

Vicenç, a tres jornades pel final, donavaals sarrianencs els punts necessaris peraconseguir l’ascens matemàtic.

Al final, la Garriga, la UES, el Vila-major i el Llagostera foren els equipsque aconseguiren el premi de l’ascens.

Cal felicitar els jugadors, que vanmostrar durant tota la temporada unaprogressió que els donarà seguretat perafrontar els reptes de la propera.

L’equip de 3a Catalana va entrar ales eliminatòries per l’ascens a 3a Prefe-rent com a millor tercer dels tres grupsde la fase regular. El seu rival havia deser el Gavà, que s’havia classificat pri-

mer del seu grup, i partia a priori com afavorit. Els homes d’en Joan Torrentàvan fer a casa un partit excel·lent, guan-yant de 12 gols al seu rival. Aquest coixífou suficient per encarar el partit de tor-nada. Malgrat perdre de 8 gols, el resul-tat aconseguit a domicili va servir per ferdels sarrianencs equip de 3a preferent, ia més donava a la UES la possibilitat dejugar la final a quatre de Vic, que noméshavia de decidir la posició dels quatremillors. Aquest resultat va desfermarl’eufòria entre els jugadors i aficionats,que van veure recompensat l’esforç fetdurant tota la temporada. ■

CAMPIONS DE COPA CATALUNYA

L’últim títol a disputar de l’anyera la Copa Catalunya. Elsequips de lliga catalana i elscatalans de primera nacional

optaven a aquest trofeu, que cada anyclou la temporada d’handbol. El formatdel torneig, eliminatòries a un enfronta-ment, oferia l’atractiu de veure comjoves jugadors van entrant poc a poc alsprimers equips de cada club. La UnióEsportiva Sarrià s’incorporà a aquest tor-neig a quarts de final, ja que les fasesd’ascens els atorgaven aquest privilegi.

El primer enfrontament, contra

l’OAR Gràcia de Sabadell a Sarrià fouigualat fins als inicis de la segona part,quan els encerts a la porteria del joveBartra van donar a la resta de companysla seguretat necessària per dominar elpartit. Aquesta incòmoda victòria serviaper passar a les semifinals de la compe-tició, on l’atzar va voler que el contrin-cant tornés a ser l’handbol Bordils.

El derbi es va jugar a pista sarria-nenca, i aquest cop el Sarrià va dominaren tots els aspectes del joc. L’ajustatresultat final no reflexava el que haviapassat a la pista. El Sarrià ja era a la final.

El club verd i blanc commemoravael seu cinquantè aniversari, per això elpavelló bordilenc fou l’escenari triat perla federació per jugar el partit que decidi-ria el títol de la Copa Catalunya. El rivaldel Sarrià en aquesta final era el SantMartí Adrianenc, equip que havia elimi-nat a rivals d’entitat en les eliminatòriesprèvies. Finalment, la Unió EsportivaSarrià s’endugué merescudament eltítol, posant el punt final a una de lesmillors temporades del club. ■

SOPAR FI DE TEMPORADA

La mateixa nit de la final de copa,la massa social del club celebràamb tècnics, directius i jugadorsel sopar de fi de temporada.

Unes cinc-centes persones ompliren lapista. L’ambient festiu i de celebracióvan dominar la nit i es féu evident que laUnió Esportiva Sarrià és més que unclub. Jugadors de base i dels equipssuperiors, pares i aficionats, directius itècnics, es barrejaven, xerraven, reien irebien el merescut homenatge per lafeina feta.

Les projeccions de vídeos i fotogra-fies de tota la temporada van acompan-

yar una vetllada en la qual es van repartirpremis i obsequis als jugadors i tècnicsdel club. La festa va continuar desprésde la sobretaula amb un animat ball queva cloure la temporada d’handbol aSarrià. ■

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 65

La temporada 2010-2011que ha finalitzat fa pocha estat una temporadacomplicada. Per comen-

çar, ens vàrem trobar amb l'adéude l'Andreu Gómez que desprèsde molts anys lligat al F.C. Sarriàva decidir que era el moment dedeixar-ho. És difícil descriure lafigura de l'Andreu al F.C. Sarrià.Hem de dir que era una personaque des dels inicis va ser-hi, coma entrenador, coordinador, secre-tari i en l'última etapa com a pre-sident. És estrany entrar a la ofi-cina del club i no trobar l'Andreufent gestions en benefici del F. C.Sarrià. És estrany, perquè des dejugadors, entrenadors... fins arri-bar als pares dels nois sabien quiera l'Andreu, i sabien que si algu-na vegada algú tenia un proble-ma ell mirava de solucionar-lo.

Per un altre costat, quandiem que es una temporada difí-cil, ho diem també pel tancomentat camp de futbol.Aquest any particularment hacostat molt retenir als jugadorsal nostre club, ja que molts mar-xen a un altre club de la mateixacategoria simplement perquètenen unes instal·lacionsmillors. Tot i això, estem con-tents, ja que tot i la marxa d'al-guns jugadors a altres equips,hem aconseguit inscriure a lescompeticions: escoleta, pre-benjamí, aleví, infantil, juvenil il'equip de 3ª Regional, fins i totaconseguint una lliga en la cate-goria infantil.

La principal tasca del nos-tre club i de qualsevol altre en ladisciplina que sigui, es la dedonar una servei extraescolarals nois que volen practicaresport i educar-los en l'esportivi-tat, el companyerisme, l'esforç i

en tot una sèrie de valors queserveixen tant per l'esport comper la seva vida diària, encaraque no ens oblidem de quetothom, començant pels matei-xos esportistes ens agradaguanyar i això no s'aconsegueixsense un bon equip, i això esdifícil quan no es pot oferir uncamp de gespa como els altresclubs tenen. A part d'això el clubes un eix d'unió entre el barri dela Rasa i la resta del poble, i hemd'aconseguir que aquest lligamno es trenqui mai, ja que si no elbarri es quedaria aïllat del dia adia del poble.

El futur esdevé esperança-dor, ja que el nostre "esperat"camp de gespa es construirà sitot va bé per la temporada 2011-2012, segons se’ns ha estatinformant durant tota la tempo-rada. Amb això aconseguiremque els nostres jugadors nomarxin a altres clubs, i podertenir equips en totes les catego-ries. A part d'això altres espor-tistes voldran venir al nostreclub amb el que podrem asse-gurar les bases per un futur. Percomençar hem d'estabilitzar-nos i mirar de tenir sempretotes les categories. Una vega-da estabilitzats la nostra idea defutur es anar creixent tant enequips, mirant de tenir si es pot2 equips per categoria i mica enmica anar pujant de categoria.

Des de la junta directivapensem que el futur immediatdel club es esperançador i espe-rem que el F. C. Sarrià sigui unapart important del nostre pobleen els pròxims anys. Voldríemagrair a l'equip de govern Sarriàde Ter l'esforç i les ganes queposen per que el F.C. Sarriàpugui tirar endavant. ■

DSp66_

ESPORTS [F.C.Sarrià

F.C. SARRIÀLa Junta Directiva

Esc

olet

aPr

eben

jam

í 200

4A

leví

Infa

ntils

Juve

nils

Fotos: FC Sarrià

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 66

EditorialLa meitat de les propostes esgrimidespels acampats són nostres: les hemproclamat aquí nombroses vegades.L’altra meitat les vam cedirgenerosament al FMI.I és que quan no saps qui guanyarà, elmillor és estar bé amb tothom. Alguns,d’això n’hi diuen ser uns barruts.Nosaltres preferim dir-ne pragmatisme. I és que aquests són els nostresprincipis, però si no us agraden, podemcanviar-los, (Grouxo dixit).

Sam Enfot,Redactor en cap.

IndignatsDesprés de l’impressionant movimentpromogut arran del 15M i que hamobilitzat milers de joves, comença aconsolidar-se un nou moviment: el delsindiferents, que propugnen acampadesen càmpings de la costa, paelles alsxiringuitos i cerveseta amb olives amitja tarda.La massiva participació que s’espera nofarà trontollar els fonaments de res,però s’ho passaran d’allò més bé.No es descarta una tercera opció, ladels despistats, que vulguin ferl’assemblea a la platja i la cerveseta al’acampada, però no recorden quin diavan quedar per discutir-ho.Ens esperen temps apassionants.

Miquel Poca Solta,TSN, Platja d’Aro.

Diners-Al capdavant del BCE hi posen unvicepresident del banc que va falsejarels comptes de Grècia.-Les agències de qualificacióresponsables de la crisi financera,emeten certificats de solvència.-Els presidents de caixes i bancsrescatats amb diner públic es fixensous astronòmics.-Els “mercats” diuen què cal fer i quan

els governs ho fan aplaudeixen i diuenque anem pel bon camí.Tiren de tisora però només per baix.Ens estem tornant boixos?

Marc Franc, TSN,Analista.

Noms i malnomsL’anterior govern que es va definir comel Govern d’Entesa va quedar en undiscret “el Tripartit”. L’actual, quepretenia ser el Govern dels Millors s’haquedat amb el Govern de les Retallades.I és que el poble, savi per naturalesa, sapdir les coses pel seu nom.Si el proper govern d’Espanya cau enmans d’en Rajoy (el poble no ho vulgui),com es faran dir? El Gobienno de lasSoluciones? I en què quedarà? En elGobienno de las Privatizaciones?Que Déu o Alà o qui sigui ens agaficonfessats.

Nem Pabé, TSN,Politòleg.

NomenclatorDavant de l’original nom triat per laCaixa de Catalunya (CatalunyaCaixa)després de la seva reestructuració, noes descarta que La Caixa passi a dir-seCaixa-la, sobretot si tenim en compte la“caixalada” que li ha clavat a la deGirona.Altres entitats financeres estanestudiant canvis similars: Terrassa deCaixa, Minnu, Cridòria, AVBB, però noels acaba d’agradar.Fet i fet, com diu la dita “aunque lamona se vista de seda...”

Tom Peu Fabra, TSN,Lingüista.

ViatgesAmant com sóc de les emocions fortes,aquest estiu m’he apuntat al turismed’aventura.Viatjar amb l’AVE de la Manxa, quatre ocinc viatgers per tot un tren; visitar

l’aeroport privat de Ciudad Real, ambtres vols setmanals o esperarinútilment un avió al flamant al’aeroport de Castelló de la Plana queno té llicència de vol.Per acabar penso anar des de Gironafins a Barcelona per la NII.Això sí que és aventura i risc i la restasón punyetes!

Laica Grangé,TSN, Sarrià del Mig.

DesmentitsNo és cert que al fals túnel sobre l’AP7hi vulguin posar una platja artificialamb para-sols i patins de pedals. Ni tansols no hi posaran una piscina. I aixòque de lloc n’hi ha.No és cert que, seguint la tendènciaestiuenca de fer a tots els pobles lesnits de cinema a la fresca, a Sarriàs’hagi proposat fer les nits de tele a lafresca, on cada veí baixaria al carreramb una cadira i una tele.“L’embolic seria massa gran” ha dit unportaveu no autoritzat.

Nolasc A. GatTSN, becari.

La reivindicacióSenyors que manen: ara que han agafatla tisora grossa i posats a retallar, elsfaria res retallar un trosset del pont?.Res, només on hi ha la gallina.Alguns els quedaríem eternamentagraïts. Bé, tant potser no, però bastantagraïts sí.Atentament.

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: El secret de l’èxit és l’honestedat. Si pots evitar-la, és clar. Groucho Marx.

DS_67p

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 67

BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

SARRIA 77 14/9/11 16:40 Página 68