4
SANT PERE RIBAS, 20 DE JULIOL 1913 NÚM. 54 PERIODIC DECEMAL 1 SUSCR1PCIÓ : C^ATAI UNYA 1 4 a5 ptes. trimestre A FORA'." . . . . . . . . 7'00 « any El problema obrer Estudiant detingudament el problema obrer en aqueixos temps que tant sembla preocupa a alguns capitostos polítics,aquets que'n 1 loe de fer discursos per atraures les masses inconcientes, fent-les servir unica- cament de plataforma per a obtenir tan sois beneficis particulars, més valdría qué passessin el temps mirant de solucionar aqüestes vagues que son una ignominia, jo no diré si per part deis amos o deis tre- balladors, tal volta la culpa estigui repar- tida. El socialisme, tal com l'entenen alguns, es un absurdo, puig ta repartidora tant desitjada, es impossible, dones sempre, en- cara que, per exemple, un dia totho.n tin- gués igual, l'endemá no n'hi hauria cap que conservés lo mateix que l'altre, puig menires uns se'ls malgastaríen, altre.s no faríen tal cosa, i dintre poc temps estariem lo mateix que ara, entrant altra vegada aquest odi del treball contra el capital, i no fora llógic fer continuament la reparti- dora, puig el qui, amb el seu treball i es- talvis, logrés fer-se una posició, aquest, jamai consentiría que'ls seus estalvis fossin distribuits entre ganduls i viciosos. Peí mi, el problema socialista deuría con- sistir en millorar les condicions socials del treballador, no amb medis violents, dones tant sois es a costa del mésjinfelig, sino dig- nificant-Io amb el treball, acostumant-lo a teñir interés a les coses per ell fetes, i aixó no's pot lograr donant un migrat jornal al trebailador, fent que aquest casi no pugui donar menjar ais seus filis, essent aixó, moltes vegades, la base de totes aqueixes lluites socials. Aquest interés que per part del treballa- REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ = CARRER MAJOR, NÚM. 13. = dor fa falta, s'alcanijaría donant-li partici- pació en-el negoci, i aumentaría cada día més, puig miraría les coses de l'amo com a propies. En aixó hi ha l'inconvenient de que l'amo ho pot perdrer tot, i en cambi el treballador ja hauria cobrat les setma- nades estipu'ades i tan sois podría perdrer lo que'n cas de ganancia li tocaría. En aquest cas de perdua, l'amo sempre hi está exposat, per aixó també fora just que'l tant per cent que a l'amo li toqués fos més grós que'l del treballador. Aixó es lo que's fa en els pobles agrícols com el nostre, i es lo que tindrían de fer en les altres industries, a fi d'evitar aqüestes vagues que continuament uns oficis des- prés d'altres venen fent des de molt temps; allavors segurament no demanarían la dis- minució d'hores de treball, i aquest temps de més que passarían treballant els serviría per a aumentar el negoci de la casa i d'ells mateixos, de dugues maneres, una per lo que cobraría de més després del balanij de íi d'any i l'altra els estalvis que durant aquelles hores de treball farían, puig ara, sobrant moltes hores, bastants s'entreguen ais vicis i son la desgracia de ses families i de la societat. JOSEP MESTRE ARTIGAS LA CUGULA De nostre confrare La Veu de Catalunya, transcribim el següent article per conside- rar-lo molt just de conceptes en la manera d'apreciar la vergonyosa degradació i falta de sentit artístic que impera en nostres iglesies mutilant tot el seu bell encís per exornaments de la més pura cursilería. Es realment intolerable la pluíja de de- No's retornan els origináis. Deis treballs publicáis ne son responsables els seus autors. gradació de les nostres iglesies que impera entre els més obligats a preservar-Ies de banalitat. L[.un día plantifiquen una fatxa- da dolenta «per se» i per lo inadequada, a la catedral', talment com una careta profa- na. L'altre, hi afegeixen un cimbori tan malhaurat que'l pobre capitular encarregat de perpetuar-ne les lloances en una lápida commemorativa, no més pogué aplicar-li —donant prova d'agudíssim ingeni—el ca- lificatiu d'«altíssim». L'altre és un monu- ment de Setmana Santa digne de qualse- vol oratori de monges cursis, q u e lc\ d i s - creció i la munificencia del Prelat, no deixá exposar per-segona'vegada, fent present al capítoLd'umiJtre realment acceptable. Un altre dia son les lluminaries d'envelat a que's refereix, amb tan cristiana rectitut de criteri, el confrare..,,Un altre, finalment, son l'escamotéis;d'a;ltars antics, la trenca- di?a d'arestes, )j 'més que rés, el gradual ¡ despietat emblanquinamént-de capelles la- terals, a manerá'de penetració pacífica del mal gust, per preparar i conseguir per sor- presa, la destVucció d'un deis majors enci- sos de la Seu barcelonina, el de la llum, el de Ies ombres, el de l'augusta patina secular. No val a dir que aqüestes facecies respo- nen a un mal gust general, a una desviació de la época. No val a dir-ho perque una cosa és construir coses dolentes i fer torre- tes de pastilería a Vallcarca i monuments geológics a la plaga del Teatre i enfarfegar palaus i fatxades, i altra molt més greu, destruir, irreparablement, lo vell indiscu- tible i indiscutit. No val a dir-ho, tampoc, perque una cosa és el mal gust d'un capí- tol demagógic, d'un burgés o d'un «ame- ricano» qui's refía candidament del primer mestre d'obres que li vé a mans, i altre molt més digne de blasme el d'homes amb

PERIODIC DECEMAL 1 - MeteoRibes · I consti que aquesta catilinaria no va adressada contra el progecteque s'está rea-litzant a la bellíssima iglesia de Santa Ma-ría del Mar, tan

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • S A N T P E R E DÉ R I B A S , 2 0 DE J U L I O L DÉ 1 9 1 3 N Ú M . 5 4

    PERIODIC DECEMAL 1 SUSCR1PCIÓ :

    C^ATAI UNYA 14a5 ptes. t r imes t re A FORA'." . . . . . . . . 7 ' 0 0 « a n y

    El problema obrer

    Estudiant d e t i n g u d a m e n t el p rob lema obrer en aqueixos t emps que tant sembla preocupa a a lguns capitostos pol í t ics ,aquets que 'n 1 loe de fer d iscursos per a t r au res les masses inconcientes , fent-les serv i r u n i c a -c a m e n t de p la ta forma per a ob ten i r tan sois beneficis par t icu lars , més valdr ía qué passessin el t emps mi ran t de so luc ionar aqüestes vagues que son una ignomin ia , jo no di ré si per part deis a m o s o deis t r e -bal ladors , tal volta la culpa estigui repar-t ida.

    El social isme, tal com l 'entenen a lguns , es un absurdo , puig ta repartidora tant des i t jada , es impossible , dones s e m p r e , en-cara que, per exemple , un dia totho.n t i n -gués igual, l ' endemá no n'hi hau r i a cap que conservés lo mateix que l 'altre, puig men i re s uns se'ls malgas tar íen , altre.s no faríen tal cosa, i d in t re poc t emps estar iem lo mateix que a ra , en t r an t al tra vegada aquest odi del treball contra el capital , i no fora llógic fer c o n t i n u a m e n t la r epa r t i -dora, puig el qu i , a m b el seu treball i es -talvis, logrés fer-se una posició, aquest , jamai consent i r ía que ' ls seus estalvis fossin d is t r ibui t s en t re gandu ls i viciosos.

    Peí mi , el p rob lema socialista deur í a con-sistir en mi l lorar les condicions socials del t rebal lador , no a m b medis violents, dones tant sois es a costa del mésjinfelig, s ino dig-nificant-Io a m b el t reball , acos tumant- lo a teñir interés a les coses per ell fetes, i aixó no's pot lograr donan t un migra t jornal al t rebai lador , fent que aquest casi no pugui dona r m e n j a r ais seus filis, essent a ixó, moltes vegades, la base de totes aqueixes lluites socials.

    Aquest interés que per pa r t del t reba l la -

    R E D A C C I Ó Y A D M I N I S T R A C I Ó

    = C A R R E R MAJOR, N Ú M . 1 3 . =

    dor fa falta, s 'a lcanijaría donant- l i p a r t i c i -pació en-el negoci, i a u m e n t a r í a cada día més, puig mi ra r í a les coses de l ' amo com a propies. En aixó hi ha l ' inconvenien t de que l ' amo h o pot p e r d r e r tot, i en c a m b i el t r eba l lador ja h a u r i a cobra t les s e t m a -nades e s t ipu ' ades i tan sois podr ía p e r d r e r lo que 'n cas de gananc ia li tocaría. En aques t cas de pe rdua , l ' a m o s e m p r e hi está exposat , pe r a ixó t a m b é fora jus t que'l tant per cent que a l ' amo li toqués fos més grós que ' l del t reba l lador .

    Aixó es lo que ' s fa en els pobles agrícols com el nostre , i es lo que t indr ían de fer en les al tres industr ies , a fi d 'evi tar aqüestes vagues que c o n t i n u a m e n t uns oficis d e s -prés d 'a l t res venen fent des de mol t t emps ; a l lavors s e g u r a m e n t no d e m a n a r í a n la d i s -m i n u c i ó d ' h o r e s de treball , i aques t t emps de més que passar ían t rebal lant els servir ía per a a u m e n t a r el negoci de la casa i d 'ells mateixos , de dugues maneres , una per lo que cobrar ía de més després del balanij de íi d ' any i l 'al tra els estalvis que d u r a n t aquel les hores de treball fa r ían , puig a ra , sobran t moltes hores , bas tan ts s ' en t reguen ais vicis i son la desgracia de ses famil ies i de la societat .

    J O S E P M E S T R E A R T I G A S

    LA CUGULA

    De nostre c o n f r a r e La Veu de Catalunya, t r ansc r ib im el següent art icle per cons ide -rar-lo mol t just de conceptes en la m a n e r a d ' ap rec ia r la vergonyosa degradació i falta de sentit art íst ic q u e impera en nostres iglesies m u t i l a n t tot el seu bell encís per e x o r n a m e n t s de la més pura cu r s i l e r í a .

    Es r ea lmen t in to lerable la p lu í ja de d e -

    No's r e to rnan els or igináis . Deis treballs publ icá is ne son responsables

    els seus au to r s .

    gradació de les nostres iglesies que impera en t re els més obl igats a preservar-Ies de banal i ta t . L[.un día p lan t i f iquen una f a txa -da dolenta «per se» i per lo i nadequada , a la catedral', t a lmen t com u n a careta p ro f a -na . L 'a l t re , hi afegeixen un c imbor i tan m a l h a u r a t que ' l pobre cap i tu la r encar rega t de pe rpe tuar -ne les l loances en una lápida c o m m e m o r a t i v a , no més pogué aplicar-li — d o n a n t prova d ' agudíss im ingeni—el c a -lificatiu d '«al t í ss im». L 'a l t re és un m o n u -m e n t de S e t m a n a Santa d igne de q u a l s e -vol orator i de monges cursis, que lc\ d i s -creció i la muni f i cenc ia del Prelat , no deixá exposar pe r - segona 'vegada , fent present al c a p í t o L d ' u m i J t r e r ea lmen t acceptable . Un al t re dia son les l l umina r i e s d 'envela t a que ' s refereix , a m b tan cr is t iana rect i tut de c r i te r i , el confrare. . , ,Un al tre , finalment, son l 'escamotéis ;d 'a ; l tars ant ics , la t r e n c a -di?a d 'a res tes , )j 'més que rés, el g r a d u a l ¡ despietat e m b l a n q u i n a m é n t - d e capelles l a -terals, a m a n e r á ' d e • pene t rac ió pacífica del mal gus t , per p r e p a r a r i consegui r per sor-presa, la destVucció d ' un deis m a j o r s e n c i -sos de la Seu barce lon ina , el de la l l u m , el de Ies ombres , el de l ' augusta pa t ina secu la r .

    No val a dir que aqüestes facecies respo-nen a un mal gust genera l , a una desviació de la época. No val a dir-ho p e r q u e una cosa és c o n s t r u i r coses dolentes i fer t o r r e -tes de pasti lería a Val lcarca i m o n u m e n t s geológics a la plaga del T e a t r e i en fa r f ega r pa laus i fa txades , i a l t ra mol t més g reu , des t ru i r , i r r e p a r a b l e m e n t , lo vell i n d i s c u -tible i indiscut i t . No val a dir-ho, t ampoc , pe rque una cosa és el mal gust d 'un c a p í -tol demagógic , d ' un burgés o d 'un « a m e -r icano» qui ' s refía c a n d i d a m e n t del p r i m e r mes t re d 'obres que li vé a m a n s , i a l t re mol t més d igne de blasme el d ' h o m e s a m b

  • 2 L A P E N Y A '

    g r a c i a d ' e s t a t , el d e c e n a c l e s a r i s t o c r á t i c s , per d i r - h o a ix i s , a i s q u i n o c a l d r í a , pe r r e s p e c t a r els g r a n s m o n u m e n t s del n o s t r e a r t r e l ig iós , m é s q u e u n a pe t i t a g u s p i r a de p u r s e n t i m e n t c r i s t i á .

    S e m b l a , t a l m e n t , c o m s¡ el M a l i g n e , n o c o n t e n t d e c a g a r i d e r o b a r á n i m e s a C r i s t , d u t peí s eu od i v e r a m e n t i n s a c i a b l e , s ' e n -t r e i é , t a m b é , en s e m b r a r la c u g u l a m u n -d a n a l en les cases d e D e u , en el t e m p l e de l Seny 'o r . N o pot t a n c a r les po r t e l l e s del S a -g r a n ' , p e r ó l ' e n v o l t a d ' u n a v e r i t a b l e c o n -h o r t n u m í d i c a d e b o m b e t e s e l é c t r i q u e s i d e í l o r a c i o n s d e q u i n c a l l a . P e r a i x ó , si a q u e s -ta fol l ía s ' a c c e n t ú a g a i r e m é s , a r r i b a r á u n día q u e ' l s fidels d u b t a r e m , a Imanar a Missa, si s o m d i n s una iglesia ca tó l i ca o d i n s u n t e m p l e m a s ó n i c fet i a d o r n a t p a r ó d i c a m e n t pe r a q u e l l p o b r e d i a b l e q u e a l g u n s a n o m e -nen s i m i de C r i s t .

    I cons t i q u e a q u e s t a ca t i l i na r i a n o va a d r e s s a d a c o n t r a el p r o g e c t e q u e s ' es tá rea -l i t zan t a la b e l l í s s i m a iglesia de S a n t a M a -ría del M a r , t an s a v i a m e n t c o n s e r v a d a i r e s t a u r a d a , fins a r a , pe ls q u i en t enen la c u r a . H e m p r é s ocas ió , n o m é s d e la n o v a , pe r a c e n s u r a r u n ma l c r ó n i c i m a s s a es tés . N o s a b e m , e n c a r a , q u e s e r á n les l l u m i n a -r ies q u e ' n s a n u n c i e n ; p e r ó , d e to tes m a n e -res , si no ' s r e d u e i x e n a s u b s t i t u i r els bees d e gas h a b i t u a l s t o l e r ab l e s , q u e h i h á pe r ce r t s r e c o n s p r o p i c i s a les o b s c e n i t a t s s a -c r í l e g u e s , m o l t h e m d e t é m e r d ' u n a r e f o r -m a q u e , peí c a p b a i x , s e r á u n ma l m e n o r , p e r q u e la e lec t r i c i t a t q u a s i m a i está bé a la casa de Deu i m e n y s a les iglesies g ó t i q u e s i m e n y s a les senz i l l e s iglesies c a t a l a n e s .

    C o m p r e n e m q u e les a u t o r i t a t s e c l e s i á s t i -q u e s , e n c a r a q u e e n t e n g u e s s i n en tot , n o d e u e n ni p o d e n o c u p a r - s e d e to t ; s a b e m q u e , q u a s i s e m p r e , a q u e s t s p e c a t s c o n t r a l ' a r t c r i s t i á , c o n s t i t u e i x e n , e n s e m p s , u n a d e s o b e d i e n c i a s u b r e p t i c i a o n o a les o r d r e s de i s s u p e r i o r s . P e r ó , n o p o d e m ni v o l e m c o n t i n u a r i m p a s s i b l e s d a v a n t d ' a q u e s t a m e n a de m e r c a d e r s q u e p r e t e n e n c o n v e r -tir d e f i n i t i v a m e n t e l . t e m p l e en u n a bo t iga o en un c i n e e o s m o p o l i t i c ^ C r i da re m i c r i d a r e m f o r t i, si c a l ^ i n t e r . v i n d r e m en la f o r m a m é s e fi ca g • poSsibleiM^'és j o v e n t u t s c a t ó l i q u e s de to tes les ° r e g i ó o s c a t a l a n e s , s ense d i s t i n c i o n s p o l í t i q u e s , ni d i f e r e n c i e s soc ia l s de c a p m e n a , c a l d r á q u e ' s c o a l i g u i n pe r a c n s e n y a r el bon gust i el v e r i t a b l e s e n t i t c r i s t iá a i s q u e , tot d i l a p i d a n ! el n o s -t re p a t r i m o n i a r q u e o l ó g i c , e n s t i t i len tot s o v i n t d e m o d e r n i s t e s .

    D ' a q u e s t a m a n e r a , si d ' a q u í c i n q u a n t a o c e n t o d o s c e n t s a n y s les g é n e r e s s u c c e s s i -ves i més i l - Ius t rades q u e l e s d ' a v u i bescan -ten la n o s t r a época i c r i t i q u e n d u r í s s i m a -m e n t la c r i s i s de l ' a r t i del s e n t i m e n t p i a d ó s de i s n o s t r e s ca tó l i cs m é s v i s tosos , p o d r á n , al m e n y s , fer a l g u n a excepc ió i r e c o n é i x e r q u e l ' e s t i g m a del seu m e n y s p r e u i d e la s eva r io ta n o h a de c a u r e s o b r e l ' Iglesia d e D e u , ni s o b r e la n a i x e n t a N a c i o n a l i t a t C a -t a l ana , s i n o s o b r e a q ü e s t e s p e r s o n a l i t a t s e n t o r p i d o r e s q u e v e n e n a se r el te ixi t a d i -pós d e tots els o r g a n i s m e s t i t án ic s .

    U n a pet i ta m i n o r í a s a l v a r á l ' h o n o r ile la col - lec t iv i ta t ; u n a pet i ta m i n o r í a q u e s a b q u e si « l ' h o m e fa la ca sa , i la casa fa l ' h o -m e » , en ce r t s en t i t «l ' iglesia fa el t e m p l e i el t e m p l e fa l ' i g les ia» .—Cal r e c o r d a r n o m é s els j u s t í s s i m a t ac s q u e c o n t r a el p r o -t e s t a n t i s m o se d i r i g e i x e n basan t - se en la c o n f i g u r a c i ó , r e v e l a d o r a d e m a n c a d ' e s p e -r i t , d e les c a p d l e s e v a n g é l i q u e s . —

    A l g ú d i r á q u e a q u e s t a A p o l o g é t i c a b a s a -d a en les e x c e p c i o n s és ben poca cosa . P e r ó p o d r á r e d a r g ü i r - s e q u e l ' ig les ia d e C r i s t és u n a selocció, q u e ' l s c r i s t i a n s son els h o m e s m é s n a t u r a l s , p e r ó r e s u l t e n , t a m b é , els m é s e x c e p c i o n a l s ; q u e , si m o l t s son els c r i -da t s , son pocs els e scu l l i t s .

    P U C K

    UN RETRAT A la mare

    P e n j a t a la p a r e t , a poca a l e a d a , es c i a r q u ' e s fet exp ré s !

    n o sois es al n ive l l d e la m i r a d a s i n o t a m b é d ' u n bés .

    L ' i m a t g e q u e s ' h i veu , el c o r m e r o b a , no ' n t inc c a p m é s r e c o r d ;

    o h d i c m a l , r e c o r d o ' l j o r n d e p r o b a \a q u e ' n s s e p a r á la M o r t ! '

    . . . A q u q l l s ú l t i r p s m o m e n t s , dol i de l i r i ,

    • f a q u e l l u l t i m j a d e u l . . . la t r is ta so le ta t , d ' u n c e m e n t i r í

    i'l s í m b o l de la C r e u l . . . # *

    A r a q u e n o e ^ t e i x , f o r e n a g r a v i s n o a i m ^ - l a m é s i m é s ,

    q u e fou q u i d e í c l o g u é m o s t e n d r e s I lavis a m b un d o l c í s s i m bés .

    Qu i l ' á n i m a m o s t r a n t , e n a m o r a d a , a m b lo m é s v iu a n e l ,

    m e va e n s e n y a r al f o n s d e sa m i r a d a l ' a t z u r del m a t e i x Cel ;

    i al r i t m e d ' a q u e l l c a n t d ' a m o r i v ida c o m t é n u e ra ig d e So l ,

    íou El la q u i v e i H a ^ j i m o r o s i d a m o s s o m ni: ressol .

    •o

    S c g u i n t de lo seu pas , lo v iu e x e m p l e , lo t e m p s ha a n a t p a s s a n t ,

    g u a r d a n t d i n s de m o n c o r , c o m d i n s d ' u n l ' A m o r pe r m i m é s s an t ! ( t e m p l e

    Q u e ' n El la , s o l s a m e n t , b r i l l a l ' e m b l e m a escr i t en l le t res d ' o r ,

    q u e a b a r c a lo g r a n d i ó s , q u e té a q u e l l l e m a d e P a t r i a , F é i A m o r .

    P e r a p r o b a r lo m o l t q u e jo la e s t i m o es poc fins lo m o r i r ;

    a v u i q u e a la vel lesa ja m ' a r r i m o , m o n co r n o po t m e n t i r .

    I al sé al m a t i , g u a i t a n t - I a c a d a d ía . al c l a m d ' u n a o r a c i ó ,

    el c o r b a t e g a a m b f o r ^ a , d ' a l e g r í a : E s m é s j o v e q u e jo!

    En ella es on s ' e n c l o u tota l ' h i s to r ia d ' u n t e m p s felig, passa t ;

    la s e n t ó a d i n s del c o r . . . en la m e m o r i a . . . la ve ig , en lo r e t r a t .

    A ix i s , a r r á n n o sois de la m i r a d a s i no t a m b é d ' u n bes,

    la t i n c s e m p r e al d a v a n t . . . a poca a l e a d a . . . Es c i a r q u ' e s fet exp ré s !

    E M I L I G I R A L

    AIRES CUBANS El d ía 20 del pas sa t m e s p r e n g u é poses-

    s ió d e la P r e s i d e n c i a d e la R e p ú b l i c a el ge-ne ra l M e n o c a l , c e l eb ran t - s e a m b tal m o t i u g r a n s festes en to tes les p o b l a c i o n s .

    A q u í , les festes fo r en mo l t a n i m a d o s ; les cases i soc ie ta t s a d o r n a r e n ses f a t x a d e s a m b p a l m e r e s , c a n y a m b ú s i b a n d c r e t e s , s e -g o n s la n a c i o n a l i t a t de i s s eus h a b i t a n t s . N ' h i h a b í a q u e t en í en les b a n d e r e s c a t a l a -n a , e s p a n y o l a i c u b a n a ; a l t rcs la e s p a n y o l a i c u b a n a , la c u b a n a i la x i n a , e tz . I, a p r o -pós i t de i s x i n o s , ja n o son a q u e l l s t ipos d e i x a t s i b r u t s d ' a n t a n y , a v u i t enen a q u í d u g u e s soc ie ta t s i en les festes q u ' e l l s p r e -nen p a r t hi h a d e r r o t x e d ' e x p l e n d i d e s a . N o p o r t e n c ú a i ves te ixen a m b mol ta c o r r e c -c ió i van m o n t a n t e s t a b l i m e n t s va l iosos .

    Fá poc ha passa t a m i l l o r v ida el d o c t o r J o a q u i m Botey, m e t g e - d i r e c t o r del C e n t r e Benéf ic del C o m e r ? , a e d a t b a s t a n t a v a n z a -da i q u a n se d i s p o s a b a a r e t o r n a r a Ca ta -l u n y a , sa pa t r i a n a d i u a . H a s igu t n o m e n a t p e r a subs t i tu i r - Io el d o c t o r R a m ó n C r ó s , q u i , c o m el seu a n t e s e s s o r , es me tgc de g r a n s p r e s t i g i s i b e n v o l g u t en la c i u t a t .

    E l l e m a d e Tac tua l g o b e r n fou « H o n r a -dés , P a u i T r e b a l l » , pe ró , s e g o n s se posen coses , h i c a p a l ió d e « n o a r r e m p u j e n caba -l le ros q u e ya l l e g a r e m o s » ; la q ü e s t i ó de is d e s t i n o s d o n a m o l t q u e fer i lo q u e ' n el go-b e r n pas sa t se 'n de ia « b i b e r ó n » , en Tactual n e d i u e n « s i n e c u r a » , i , segons c o n t e n de la H a b a n a , el P a l a u P re s idenc i a l está c o n t i -n u a m e n t assa l t a t p e r u n a i x a m de p r e t e n -d e n t s s i n e c u r i s t e s i, e n t r e t a n t , m o l t s t r e -ba l l s no ' s rea l i t zen pe r m a n c a d e t r e b a l l a -d o r s . En fi, pe r fer-se c á r r e c d e cóin está la cosa , n o h i ha m é s q u e p e n s a r que ' l g o b e r n té dos vots de m a j o r i a en el S e n a t i q u a t r e t a m b é de m a j o r i a en el Coru-rós . De tots m o d o s , el P r e s i d e n t ha d o n a i ^ r o -bes d ' e s t a r a n i m a t d e b o n s des i t j o s . V e u -r é m c ó m a n i r á .

    S ' e s t án p o s a n t en l l iver ta t els p resos de la cevo luc ió r ac i s t a d e l ' a n y passa t , baix fian-ga p e r s o n a l i s u m e n a l g u n s c e n t e n a r s . Les C o r t s van a p r o b a r , t e m p s e n r e r a , u n a llei d ' a m n i s t í a , p e r ó el « T í o S a m » va vetar- la o a n u l a r - l a i a r a es tán r e d a c t a n t - n e u n a a l t r a en el s en t i t q u e des i tgen el y a n q u i s . V e u r e m si q u a n es t igu í c o n f e c c i o n a d a t a m -poc h a u r á n p r é s bé les m i d e s .

    R 1 P E N S E Guantánamo, Juay de 1913.

  • L A P E N Y A 3

    Sess ió del Ajuntament

    De segona convoca tor ia del día 13 de Jullol

    T i n g u é l loc baix la P r e s i d e n c i a del s c -n y o r A l c a l d e D. Pere Miret Cerdá , a m b ass i s tenc ia de i s s e n y o r s reg idors Ro ig , R o -b e n , Buií i Cuadras .

    Lleg ida l ' a c t a d e l 'anterior fou a p r o b a d a , adoptant-se els s e g ü e n t s acorts:

    Passar a la C o m i s s i ó c o r r e s p o n e n t una factura del industr ia l D . J a u m e Barr i l , per v idres i r e c o m p o s i c i o n s de l a m p i s t e r í a en la Casa del poblé .

    Aprobar la c o m p t e del F a r m a c é u t i c T i -tular s e n y o r Bertrán, relatiu ais merdica-m e n t s i e spec í f i c s s u m i n i s t r a t s a f a m i l i e s pobres d u r a n t el p r i m e r s e m e s t r e de e n -g u a n y , i m p o r t a n t la s u m a de 87*35 ptes .

    A p r o b a r la factura de D. Josep B a l a g u e r , per fluit c o n s u m i t en l ' a lumbrat de la e s -cola i o f i c i n e s de la Casa del pob lé d u r a n t el s e g ó n tr imestre , de i m p o r t I8' IO p e s s e -tes; i re integrar al reg idor s e n y o r Botí la quantitat de 96*80 pessetes , vestreta d u r a n t el p r i m e r s e m e s t r e per p a g o s m e n o r s .

    I no havent m é s a s s u m p t e s per a tractar s 'a ixecá la sess ió .

    Noticies locáis Des del d i u m e n g e ú l t i m es un fet la ins-

    talació te le fónica i n t e r u r b a n a a n 'aquesta p o b l a c i ó .

    Dita instalació , de m o m e n t , és de c a r á c -ter part icular . Mes si l ' A j u n t a m e n t o per me'dí de s u s c r i p c i ó entre ' l s v e í n s a c o m o -dats , se vol fer p ú b l i c , e l s ac tua l s c o m p r o -m e s o s lo c e d i r á n , malgrat l ' in t enc ió de a q u e s t o s de teñ ir , en lot cas , aparato p a r -t icular a casa seva .

    » * * *

    El d i u m e n g e prop passat , t i n g u e r e m el g u s t de sa ludar al D o c t o r Q u e r a l t ó , q u i , junt a m b var i s a m i c s de S i tges , v o l g u é honrar -nos a m b la seva visita.

    A c o m p a n y a t s del s e n y o r m e t g e D. C r i s -tófol Cuadras i D. Josep Roig P u ñ e d , s e -g u i r e n lo poc q u e d ' i m p o r i a n t té nostra poblac ió .

    Es nostre m é s ferm d e s i g que' l savi Doc-tor li hagi resultat ben agradosa la vis i ta q u e ' n s d i spensó .

    * * + *

    En la gazet i l la que 'n el darrer n o m b r e p u b l i c á r e m sobre el judic i q u e per nos tra part e n s m e r e s q u é el premi del D i p u t a t a Corts , i en la f o r m a q u e c o n s i d e r á r e m m é s en carácter festes de s e m b l a n t naturalesa , s a b e m ha s igut mal rebuda i f ins ha m o -lestat a v o l g u t s a m i c s ; m e s c o m el nos i re á n i m n o ha s igut mai o f endrcr a n l n g ú , s i n o ú n i c a m e n t aprec iar en el v e r d a d e r sentir la paraula art, no p o d e m fer m é s q u e expressar nostre s e n t i m e n t per la s u -posada moles t ia a b o n s a m i c s , i per altra part m a n t e n i r en un tot l 'esperit q u e ' n s i n f o r m á al e scr iurer el referit solt , o s i g u í ,

    • V

    dir la veritat d e v a n t de les m o l t e s v e g a d e s q u e l'art s e r v e i g de pámpol de figuera per a tapar lo m é s banal i c u r s i .

    A q u e s t es el ver i table sent i t q u e ' n s i n -f o r m á i a n'ell e n s r a t i f i q u e m altra vol ta , e sperant que ' l s que ' s c o n s i d e r a r e n m o l e s -táis c o m p e n d r á n q u i n ha s i g u t el nostre verdader m o t i u d ' i n f o r m a c i ó .

    * * * *

    H e m t ingut el g u s t de s a l u d a r a nostre d is t ingi t a m i c el no tab le p in tor D. J o a q u i m S u n y e r , qui ' s proposa t r a s p l a n t a r a la tela, a m b el seu art ben sól i t i p e r s o n a l , ¡ ' ex te -rior nostra Iglesia vel la i el Caste l l , i que , per la seva pat ina i aspra c o n f i g u r a c i ó , t e -n i m la m é s c o m p l e r t a s egure ta t de q u e l'artisia sabrá emportar-sen un be1I tros de nostra natura sa turada d'aquel l a m b i e n t de vera poes ía tan propia de nostre d i scut i t art ista. s

    L A P E N Y A sent la m é s v i v a sa t i s facc ió en donar n o v e s d 'aquesta natura lesa , i a m b m a j o r m o t i u per tractar-se d 'un p intor de tan re l l evants qua l i ta t s i en qu i t e n i m l 'hon-ra de c o m t a r n o s entre'ls s e u s b o n s a m i c s .

    + + * *

    H a n arribat aquí , al o b g e c t e de passar l ' istiu en les s e v e s propie tats , les f a m i l i e s de D . Joan M o n t a n e r i D . C a s i m i r o F o n t .

    E l s d e s i t g e m q u e la seva estada entre nosal tres e l s probi fonja .

    * * * »

    En la ciutat de Mataró, ha m o r t a la edat de noranta tres a n y s , la v i r t u o s a s e n y o r a D." F r a n c i s c a V i n a r d e l l , m a r e de la s e n y o -ra D . a M a n u e l a Vidal Vinarde l l i a v i a de nos tre e s t i m a t a m i c i c o m p a n y D. Mique l Bertrán Vida l .

    Rebi la d i s t ing ida fami l i a de la finada s incera p e n y o r a de nostre m é s sent i t pésam.

    ****

    Díes passats, e ls a m i c s de lo agé entraren al rebost del Colegí de la D i v i n a Pastora , emportant - sen c i n c d o t z e n e s d ' o u s a m b el seu c o r r e s p o n e n t c iste l l i un perni í s e n c e r q u e trovaren ben e m b o l i c a d e t a m b un sac en un recó de la c lasse de p á r v o l s .

    A i s m a t e i x o s d íes , t a m b é foren robades a l g u n e s ga l l ines de d u g u e s cases de pagés .

    S a b e m q u e la miser ia i la g a n a son i n s -t igadores de m o l t e s mal i f e tes , m e s t r o v e m q u e a v a n s de recorrer a n 'aques t v e r g o n y ó s med í hi h a a l t r e s proc 'ediments m é s n o b l e s per a g u a n y a r - s e la v ida.

    * * * + . »

    N o s t r e s b o n s a m i c s , e l s e s p o s o s D . M i -quel D u r á n i D. a María T o r r e n s , junt a m b D . a A s s u m p c i ó P l a n a s , h a n sort i t per a passar una t e m p o r a d a entre les f r e s q u e s i rega lades b o s c u r i e s de S a n t Hi lar i .

    E l s d e s i t g e m q u e la seva estada en a q u e -Iles a l tures els probi mol t i . q u e p u g u i n re-tornar c o m p l e t a m e n t cúrate de les s e v e s do len^es .

    * * * *

    S a b e m son mol t s els r ibatans q u e per S a n t J a u m e , essent la Festa Major de B e -gas , a n i r á n a aques ta p intoresca p o b l a c i ó .

    E n t r e els n ú m e r o s dél p r o g r a m a hi figu-ra un c o n c u r s d e tir de c o l o m , s i g u e n t casi s e g u r qu'h i p e n d r á n part nos tres a m i c s i pa i sans D. Joan Mas, D. S a l v a d o r Mas, D. Josep Milá, D. Josep Miret , D. Josep M o n t a n e r , D. F r a n c i s c o M o n t a n e r i D. Jo-sep P u i g .

    D e s d 'aques tes c o l u m n e s els e n c o r a t g e m per a q u e no d e c a i g u í la b o n a f a m a de ti-radors r ibatans i re tornin g u a n y a d o r s de va l io sos p r e m i s .

    * * * *

    E n el n o m b r e passat , per o m i c i ó i n v o -luntar ia , d e i x á r e m de c o n s i g n a r q u e les c i n q u a n t a pessetes del p r e m i d 'un bon p a -trici g u a n y a t per nostre v o l g u t a m i c i c o l -laborador , el poeta D. E m i l i Gira! , feu o frena de dita quant i ta t a is p o b r e s de nos-tra p o b l a c i ó .

    A m b gus t f em saber el g e n e r ó s d e s p r e n -d i m e n t de nostre a m i c en pref i t de la m é s alta de les v ir tuts , c o m es la de la Caritat.

    * * * *

    En un art ic le t i tulat Caballs notables, cr idan l 'a tenció del darrer n o m b r e á'El Cultivador Moderno els gravat s de dos ca-bal ls de la R e m a d e r í a del M a r q u é s de Casa D o m e c g , Jerez de la F r o n t e r a , un de raga árabe-anda lusa i altre de árabe-cartujana, a d q u i r i t s per la s u m a de d o s mi l l l iures e s ter l ines ( m é s de c i n q u a n t a mi l pessetes) per sa Al tesa el Majaraha de G i v a l u r (India ing lesa) .

    R e a l m e n t , per lo q u e el gravat represen-ta, son d o s e x e m p l a r s h e r m o s o s de l ínia i de ga l larda figura; m e s nosaltres t r o v a r í e m m o l t m é s h e r m o s a i gal larda la s u m a de is deu mi l i p i c o d u r o s que'l Majaraha ha pa-gat pels d o s caba l l s .

    T o t es q ü e s t i ó de gus tos . » '

    ¡vinícola

    ,MV ,

    o m b r e passat an^a, per les r , im portan ts ) ha m i n v a t r reu o c u p a n t

    o p e r a c i o n s real i tzades son for^a ¡ m p o r t a n t s i totes el les han anat a c o m p a n y a d e s de m i l l o r e s de preus .

    P r e c i p i t a d a m e n t els negoc i s s 'han o r i e n -tat cap a l'al^a, i a q u e i x a s i tuac ió que s e r -ve ix de n o r m a a les v i n e n t e s v e r e m e s , o s i g u í , q u e la nova cul l í ta debut i a m b p r e u s ben alts .

    La cul l í ta de 1912 s 'anava agotant nor-m a l m e n t í ara se l iquida depressa .

    E n genera l , e ls preus poden cotisar-se a m b la s e g ü e n t m a n e r a :

    V i n s negres , de r*35 a 1*40 ptes . ; rosats, de 1*45 a i '5o i e ls b lancs , de i '6o a 1*70, per grau-hectó l i t re en la propietat .

    S I T G E S : I m p r e m í a E L E C O ; S a n t B a r t o m e u , 2.

  • 4 LA PENYA

    Si voleu conservar vostres vins, feu us deis SOFRINS

    DE LA CASA DEJÚ DE BARCELONA. Qui v u l g u i provar-Ios pot passar a casa el rep'resentant a n 'aques t poblé , S a l v a d o r

    jol, qui en regalará a n'els q u e v u l g u i n c o n v é n c e r s de la bondat del género . P r o -Pujol bcu- los .

    P R E U S : S o f r i n s c o m p o s t o s a 11 ptes . 5o cts. e ls 10 k i l o s . S o f r i n s g r o e s • a 9 « « « «

    C O L M A D O D E

    JOAN R0BERT CARBONELL Valencia, 201 (Xaflá Unlvers l ta t )

    = = = = = = = B A R C E L O N A

    J. VIADER i FILL D E N T I S T E S

    de la f acu l t a t de Medicina i Clrurgia de Madrid , del Hospital Clinic, Casa Provincia l de Ca r i t a t i del Dispensar! Médic municipal de Badalona.

    AJUDANTS DE CLINICA

    D. JOAN I D. JOSEP VIADER dent l s tes amb ti tol e x t r a n j e r .

    C o n s u l l a : do 10 a 12 del m a l í 1 do 4 a 6 do la t a r d o

    R a m b l a - P l á Boquer ía , 6 , i . ^ B A R C E L O N A i d e 10 a i d e l m a t í I d í j a y d e l s t a r d o

    Carrer del Mar, 35, pral . : B A D A L O N A

    Llaunerla y Lampistería = = = = = D E = = = = =

    JAUME BARRIL Espec ia l i ta t en o b g e c t e s de l launa y z e n c .

    C o l o c a c i ó de tota m e n a de v i d r e s de co lors y b lancs .

    Insta lac ió de c a n y e r i e s pera a i g u a y gas .

    12, c a r r e r d e S a n t P e r e , 12.

    SOMBRERERÍA D E

    JOSEP MESADO Carrer de P o n e n t , 6 : BARCELONA

    Gran assortit de s o m b r e r o s y g o r r e s a p r e u s de fábrica

    A tot c o m p r a d o r q u e presentí un n o m b r e del per iód ic L A P E N Y A se li fará una rebai-,

    , xa de un c i n c per c e n t .

    OBRES D' EMILI GIRAL

    « Tinc la dona fora!» sa ine t en un acte i en vers; preu o'yb ptes.

    «Les C a r a m e l l e s » , ensaig d r a m á t i c en d o s q u a d r e s i en vers; preu una pesseta .

    «Ni t de N a d a l » , d r a m a en dos ac tes y en vers; preu i ' 5 o pessetes .

    « I n t i m e s » , v o l u m de poes íes; preu una pta.

    « U n s e s q u e l l o t s o el c a s a m e n t de la B a l d i -rona» , sa ine t en un acte i en vers; o'jb. E n venta a casa S A L V A D O R P U J O L

    S a n t P e r e d e R i b a s

    IMPREMPTA El Eco de Sitges

    do

    Josep Soler y Cartró C a r r e r S a n t B a r t o m e u , a , S l t g e s

    ^3 • c : En a q u e s t a an t ig -a c a s a se e s t a m -p e n t o t a m o n a d e t r e b a l l s p e r a e s -t u b l i m e n t s I n d u s t r i á i s , c o m e r c i á i s y f a b r i l » , a l x í s c o m t a m b é se c o n -f e c c i o n e n I m p r e s o s p e r a t o t a c l a s -s e d e c o r p o r a c l o n s o f i c i á i s y p a r -t i c u l a r ^ T r e b a l l s do l u x o a d i f e -r e n t e s t i n t e s . E s l ' i m p r e m p t a q u e s c r v e l x m é s d e p r e s s a e ls e n c o r r e e s

    ib

    D ¡ f | f I C T C C Jleugeres y fo r t es U l v ! v L L I y que han t r l o m f a t

    en cuan tes curses han pres pa r t , son les

    REVERTER" C A R R E R . B A I L É N . S S ,

    :B AR AS-. ¿ r a a

    S e r v e y diari.'i: ; ' ,RT¡ _

    A g e n c i e s : A Sa ritiere"'de';RiBas'^'cárrer de S i tges , 9. A B a r c e l o n a ^ P a ^ l ^ ^ ^ p c i a 62 .

    S O M 3 R E : R E R Í A

    La Perla Fil ipina C o m pie de l 'Assa l t , n ú m . 12, (Carrer N o u )

    { B A R C E L O N A

    Filis de Josep Preckler = 3 BARCELONA =

    Consell de Cent, 241 al 245 y

    Ronda Unlversltat, 14 Magatsem.

    Hotel Massagué Restaurant de primer ordre. :: Habitacions confortables::

    Carrer Sta. Ana, 24. BARCELONA

    Calefaccions centráis Assecadors industriáis Cuines eonómiques Torradors de Café

    Cubells mecánics pera la bogada, etc, etc.

    Hrmerta Roca i5van aesortít Carmes : : t>e tote eistemes : :

    C a r r e r P r í n c e p d e V i a n a : B A R C E L O N A

    Josep Fontanals NUK0l/\R5^N P R 0 G R E S , I I Y L 6

    — V I L A N O V A Y G E L T R Ú —

    T a l l e r de c o n s t r u c c i ó y r e p a & c i ó de b ic ic le tes

    V e n t a d e t o t a c l a e s e d e a c c e s o r i s

    V i d a l V i n a r d e l l

    (Nom reg is t ra t )

    Es el m i l l o r r e m e y pera curar l ' anemia , la neuras ten ia , la tubercu los i s y totes a q u e -11es mala l t i e s q u e portan c o m a c o n s e q ü e n -

    cia r a m a g r i m e n t y la c o n s u m c i ó .

    — De venda en la Farmacia d ' aque t s poblé. —

    P H O S P H O R R É N A L : R O B E R T E: el r e m e y m é s e x c e l e n t y aprop ia t pera c o m b á t r e r l ' a n e m i a , pels n e u r a s t é n i c s , pe l s q u e están atacats del pit , en una parau la ,

    per tot e ls q u e tenen d e f a l l i m e n t , poc v igor o una natura lesa fluixa, e tz . , etz . ^ C o m el g u s t es bó, e ls ma la l t s el paladejen ab a g r a d o y c o m qu'es m o l t a c t i u , e ls e l s re su l tá i s no s fan esperar g e n s . El m i l l o r e logi q u e pot ferse del P h o s p h o r r e n a l R o b e r t es qu'e l s m e t g e s el r e c o m a n e n . Se *«*ova de v e n d a en la F a r m a c i a d 'aques ta p o b l a c i ó .