Plantes de La Carretera de Les Aigües (Barcelona)

7/17/2019 Plantes de La Carretera de Les Aigües (Barcelona)

http://slidepdf.com/reader/full/plantes-de-la-carretera-de-les-aiguees-barcelona 1/483

PLANTESDE LA

CARRETERADE LES

AIGÜES(BARCELONA)©Alexis Rosell, 2015

CONSULTAR TAMBÉ:marina-collserola.galeon.com

flora-vall-margenat.galeon.com

floranova-collserola.galeon.com

flora-collserola.galeon.com

quercus-collserola.galeon.com



2

MAPES DELS TRAMS (xifra/lletra en lila) DE LA CARRETERA DE LES AIGÜES (=CDLA)



3



4

FLORA: LLISTA D’ESPÈCIES SUPERIORS (CDLA)(marges fins a 20 m).

1. ACACIA DEALBATA2. ACANTHUS MOLLIS 7b3. ACER NEGUNDO 3f4. AGAVE FEROX 8e5. AGAVE AMERICANA 8b, 5ab, 1d6. AGAVE AMERICANA VAR. ALBOMARGINATA7. AGROSTIS STOLONIFERA 8c, 1cd8. AILANTHUS ALTISSIMA 0d, 3d9. AJUGA CHAMAEPYTIS 6b10. ALLIUM AMPELOPRASUM 8d

11. ALLIUM NEAPOLITANUM 3a12. ALLIUM VINEALE 6e13. ALOE SAPONARIA14. AMARANTHUS BLITOIDES 1aS15. AMARANTHUS LIVIDUS 0aS, 3a16. AMARANTHUS RETROFLEXUS 8i17. AMPELODESMA MAURITANICA 8i18. ANACYCLUS VALENTINA 6a19. ANAGALLIS COERULEA 2c, 3f20. ANAGALLIS PHOENICEA 3f21. ANDRYALA INTEGRIFOLIA 8f22. ANTHYLLIS TETRAPHYLLA 5a, 6e23. ANTIRRHINUM MAJUS 5cd24. ANTIRRHINUM ORONTIUM 0b, 3d25. APTENIA CORDIFOLIA 3d, 8a26. ARAUCARIA EXCELSA27. ARAUJIA SERICIFERA 3g28. ARCTIUM MINUS 6c29. ARENARIA MODESTA 3a/b30. ARGIROLOBIUM ZANNONII 0b, 6eI31. ARRHENATHERUM ELATIUS 3b

32. ARTEMISIA ANNUA 8c33. ARUM ITALICUM 3bS34. ARUNDO DONAX 5cd35. ASPARAGUS ACUTIFOLIUS 3h36. ASPHODELUS FISTULOSUS 0d37. ASPLENIUM TRICHOMANES 3c38. ASTER SEDIFOLIUS 1b,3bc39. ASTER SQUAMATUS 3d40. ASTRAGALUS EPIGLOTTIS 5abcd41. ASTRAGALUS HAMOSUS 5abcd42. ASTRAGALUS MONSPESSULANUS VAR. CHLOROCYANEUS 5d43. ASTRAGALUS PENTAGLOTTIS 5a44. ASTRAGALUS SESAMEUS 5d45. ASTRAGALUS STELLA 5a46. ATRIPLEX HORTENSIS 8cE, 8f47. AVENA BARBATA 1aN, 4d48. BETA VULGARIS 8h49. BIDENS SUBALTERNANS 3e50. BISERRULA PELECINOS 6a51. BORAGO OFFICINALIS 0aN52. BRACHYPODIUM DISTACHYUM 3f

53. BRACHYPODIUM PAUII 5°, 8d54. BRACHYPODIUM PHOENICOIDES 5bc55. BRACHYPODIUM RETUSUM 1e256. BRASSICA FRUTICULOSA 1aS57. BRASSICA NAPUS VAR. OLEIFERA 8f58. BROMUS DIANDRUS DIANDRUS 3°, 4d59. BROMUS MADRITENSIS 3h60. BROMUS MOLLIS 4bc61. BROMUS RUBENS 4b62. BROMUS STERILIS 3g63. BRYONIA DIOICA 3a, 5bc64. BUDDLEJA DAVIDII65. CALAMINTHA ASCENDENS 5ab66. CALENDULA ARVENSIS 1aC67. CALICOTOME SPINOSA 5c68. CANNA GENERALIS 3a69. CANNABIS SATIVA70. CARDAMINE HIRSUTA 3ab71. CARDUUS TENUIFLORUS 1aS72. CARLINA CORYMBOSA 3e, 8cE73. CARPOBROTUS EDULIS 8h

74. CARTHAMUS LANATUS 0a, 8i75. CEDRUS ATLANTICA76. CEDRUS DEODARA77. CEDRUS LIBANOTIS78. CELTIS AUSTRALIS 2a79. CENTAUREA ASPERA 1d, 4d80. CENTRANTHUS RUBER 1c81. CERASTIUM GLOMERATUM 3°82. CERATONI A SILIQUA 2°. 7d83. CESTRUM PARCHII 3g84. CETERACH OFFICINARUM 4dN85. CHAMAECYSE ENGELMANNII 4f/5a86. CHEILANTHES MADERENSIS 1cd87. CHEILANTHES TINAEI 1cd88. CHENOPODIUM MURALE 1d89. CHONDRILLA JUNCEA 3c90. CHRYSANTHEMUM CORONARIUM 3a91. CHRYSANTHEMUM CORYMBOSUM 3f92. CICHORIUM INTYBUS 3g93. CIRSIUM VULGARE 3h94. CISTUS ALBIDUS 0bc95. CISTUS MONSPELIENSIS 0bc96. CISTUS SALVIIFOLI US 4a97. CLEMATIS FLAMMULA VAR. ACUTISEPALA 0d, 1a, 3a, 3b, 3c, 3d,

4a, 4c, 5b, 6a, 6c, 6e, 7c, 8b, 8c, 8f, 8i, 8i bis98. CLEMATIS FLAMMULA ACUTISEPALA X FRAGRANS X

FLAMMULA 5b, 8i bis99. CLEMATIS FLAMMULA VAR. ACUTISEPALA X C. VITALBA 8d, 8i

bis

100. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FLAMMULA 3a, 4b, 4c, 4f, 5a, 6f, 8b,8d, 8f, 8g

101. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS 8b, 1c, 1e, 4b, 4c, 5b,5bc, 6d, 7c, 8b, 8d, 8g, 8i bis

102. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS F. PARVIFLORA 8c103. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS X ACUTISEPALA 3c,

3d, 5c, 6b, 6cd, 7c, 8d, 8i bis104. CLEMATIS FLAMMULA VAR. FRAGRANS X FLAMMULA 3f, 5b, 6f105. CLEMATIS VITALBA VAR. TAURICA 3a, 3f, 5bc, 5c, 6c106. CLEMATIS VITALBA VAR. INTEGRATA 8i, 6e, 8i bis

107. CLEMATIS VITLABA VAR. CRENATA 3a, 3de, 3f, 4b, 6cd, 6e, 6f108. COLUTEA ARBORESCENS 5cd109. COMMELINA VIRGINICA 8a110. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES 8°111. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES F. ALBIDA 5ab112. CONVOLVULUS ARVENSIS 6g113. CONYZA BLAKEI 8h114. CONYZA SUMATRENSIS 8f115. CORIS MONSPELIENSIS 5d116. COTONEASTER HORIZONTALIS 7d117. CRASSULA MULTICAVA 8hi118. CRATAEGUS MONOGYNA 2b, 3c119. CREPIS TARAXACIFOLIA 3c, 5c120. CUPRESSOCYPARIS LEYLANDII121. CUPRESSUS SEMPERVIRENS 3e122. CUPRESSUS SEMPERVIRENS VAR. STRICTA123. CYMBALARIA MURALIS 3ab124. CYNODON DACTYLON 1aN125. CYNOGLOSSUM CRETICUM 1d126. CYNOSSURUS ECHINATUS 6a127. DACTYLIS GLOMERATA 3e

128. DACTYLIS GLOMERATA VAR. HISPANICA 4d129. DAPHNE GNIDIUM 1a130. DATURA STRAMONIUM 8gh131. DAUCUS CAROTA 3f132. DELPHINIUM AJACIS 3a133. DICRANUM SP.4a134. DIPCADI SEROTINA 5ab, 6b135. DIPLOTAXIS ERUCOIDES 1aS, 6b, 8g136. DIPLOTAXIS MURALIS 7a137. ECBALIUM ELATERIUM 8c138. ECHINOPS RITRO 0B139. ECHIUM PLANTAGINEUM 3ab140. ECHIUM VULGARE (estret, ample, rosa) 1aS, 3d, 5b, 7c141. ELEUSINE GEMINATA 3a142. ERAGROSTIS RIGIDA143. ERICA ARBOREA 0aN, 8b144. ERODIUM CICUTARIUM 1e2145. ERODIUM MALACOIDES 0aN146. ERODIUM MOSCHATUM 0aN, 1aS147. ERUCASTRUM NASTURTIFOLIUM 5d, 6a148. ERYNGIUM CAMPESTRE 1e, 1de

149. EUPHORBIA CHARACIAS 2a, 6c150. EUPHORBIA HELIOSCOPIA 1aS151. EUPHORBIA PEPLUS 1e2152. EUPHORBIA SEGETALIS 0aN153. EUPHORBIA SERRATA 1d154. EVONIMUS JAPONICUS 7d155. FERULA COMMUNIS 4a156. FICUS CARICA 3g157. FILAGO SPATHULATA 1e2158. FOENICULUM VULGARE 3h159. FRAXINUS ORNUS 8b160. FUMANA ERICIFOLIA 6bc161. FUMANA THYMIFOLIA 5ab162. FUMARIA OFFICINALIS v. WIRTGENII 4d163. GALACTITES TOMENTOSA 1aC164. GALIUM APARINE 1d, 3f165. GALIUM LUCIDUM 3e, 8g166. GALIUM MARITIMUM 0b167. GERANIUM MOLLE 6a168. GERANIUM ROBERTIANUM 2a169. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM 1aS

170. GLAUCIUM FLAVUM 1b171. GOMPHOCARPUS FRUTICOSUS 8g172. HEDERA AZORICA 3

e (nº 126)

173. HEDERA CANARIENSIS 1cS174. HEDERA HELIX 3b175. HEDYPNOIS CRETICA 6°176. HELIOTROPIUM EUROPAEUM 1b177. HETEROPOGON CONTORTUS 2b, 5ab178. HIPPOCREPIS MULISILIQUOSA 5ab179. HIRSCHFELDIA INCANA 2c180. HORDEUM MURINUM 0b181. HYPARRHENIA HIRTA VAR. LONGIARISTATA 1aN182. HYPARRHENIA HIRTA VAR. PODOTRICHA 1aN183. HYPARRHENIA HIRTA VAR. VILLOSA 1aN184. HYPARRHENIA PUBESCENS 1d185. HYPERICUM PERFORATUM VAR. EUMEDITERRANEUM 3f186. HYPOCHOERIS ACHYROPHORUS 8f187. INULA VISCOSA 1d188. IPOMOEA LEARII189. IPOMOEA TRICOLOR190. IRIS GERMANICA 5cd191. JASMINUM NUDIFLORUM 3a192. JASMINUM OFFICINALE 3a193. JUNIPERUS OXYCEDRUS194. KALANCHOE DAIGREMONTIANA 8h195. KOCHIA SCOPARIA 8c196. KOELREUTERIA PANICULATA 5bc197. LACTUCA SCARIOLA 8f198. LACTUCA TENERRIMA 4d, 6c



5

199. LACTUCA VIROSA 8f200. LAGURUS OVATUS 3a201. LAMARCKIA AUREA 1cd202. LAPSANA COMMUNIS 6de203. LATHYRUS CICERA 6a204. LATHYRUS CLYMENUM 1d205. LAURUS NOBILIS 3e206. LAVANDULA DENTATA 4cd207. LAVANDULA STOECHAS 1cd208. LAVATERA ARBOREA 1d209. LAVATERA ASSURGENTIFLORA VAR. ASSURGENTIFLORA 7bc210. LAVATERA CRETICA 3b211. LEGOUSIA CASTELLANA 4a212. LEONTODON HISPIDUS 6d213. LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM 2b, 5a214. LEUCANTHEMUM VULGARE VAR. MAXIMUM 3a215. LIGUSTRUM LUCIDUM 3b, 7bc216. LINARIA SUPINA 6d217. LINUM GALLICUM 8f218. LINUM STRICTUM 5ab, 5d219. LOBULARIA MARITIMA 1e220. LOLIUM RIGIDUM 3a221. LONICERA IMPLEXA 3d222. LONICERA JAPONICA 3e, 7bc, 8e223. LOTUS ORNITHOPODIOIDES 1de, 1e224. LUNARIA ANNNUA 3°, 8cE225. MALVA PARVIFLORA 1d226. MARRUBIUM VULGARE 1a227. MEDICAGO ARABIGA 6°228. MEDICAGO LITTORALIS 5b, 6e, 8i229. MEDICAGO LUPULINA 8c230. MEDICAGO POLYMORPHA 5a231. MEDICAGO RIGIDULA 5b232. MEDICAGO SATIVA 6g233. MEDICAGO TRUNCATULA 5c234. MELICA CILIATA 3b235. MELICA MINUTA 8a236. MELILOTUS ALBA 8c, 9f

237. MELILOTUS ELEGANS 8h238. MELILOTUS INDICA 8d, 8f, 8g239. MELILOTUS NEAPOLITANA 5ab, 8c240. MELILOTUS OFFICINALIS 8g241. MELILOTUS SULCATA 5b242. MERCURIALIS ANNUA 2b243. MICROMETRIA GRAECA 1d244. MIRABILIS JALAPA245. MORICANDIA ARVENSIS 1aC246. MORUS ALBA 5cd247. NARCISSUS PAPYRACEUS 5b248. NICOTIANA GLAUCA 8d249. NICOTIANA TABACUM 8f250. OLEA EUROPEA 3c, 6bc251. ONONIS NATRIX 4d, 8c252. OPUNTIA DILLENII 4d253. OPUNTIA FICUS-INDICA254. OPUNTIA cf. MAROCCANA255. OPUNTIA LONGISPINA256. OROBANCHE GRACILIS 5B257. OROBANCHE HEDERAE 4F

258. OROBANCHE MINOR 1c259. ORYZOPSIS COERULESCENS 1cd, 5bc260. ORYZOPSIS MILLIACEA 0b261. OSTEOSPERMUM JUCUNDUM 4d262. PALLENIS SPINOSA 2a, 3g, 6d263. PAPAVER RHOEAS 2a264. PAPAVER SOMNIFERUM 3b265. PARIETARIA OFFICINALIS 2°, 4d266. PARONYCHIA ARGENTEA 1cd, 1e2267. PARTENOCISSUS TRICUSPIDATA 8e268. PENNISETUM VILLOSUM 1e269. PETRORRHAGIA PROLIFERA 3d270. PHAGNALON SAXATILE271. PHYLLOSTACHYS AUREA 8e272. PICIRIS HIERACIOIDES 3f, 6de273. PINUS CANARIENSIS 2b274. PINUS HALEPENSIS 1e2275. PINUS PINASTER 2b276. PINUS PINEA 2c277. PISTACIA LENTISCUS 6a278. PITTOSPORUM TOBIRA 3b

279. PLANTAGO AFRA 0d280. PLANTAGO ALBICANS 0c, 6bc281. PLANTAGO CORONOPUS 1e2282. PLANTAGO LAGOPUS 1cd283. PLANTAGO LANCEOLATA 1d284. PLANTAGO SEMPERVIRENS 5a285. POA ANNUA 3f286. POLYCARPON TETRAPHYLLUM 1d287. POLYGALA RUPESTRIS 5a, 6a288. POLYGONUM AUBERTI I 5cd, 6de, 8a289. POLYGONUM AVICULARE 8f290. POLYGONUM DUMETORUM 6de291. POLYPODIUM INTERJECTUM 4°, 8f292. POPULUS CANADENSIS 5cd 6d293. PRUNUS DULCIS 1d294. PRUNUS SPINOSA 4b295. PSEUDOTSUGA MENZIESII296. PSORALEA BITUMINOSA 4°297. PUNICA GRANATUM 8e298. PYRACANTHA ANGUSTIFOLIA 6d299. PYRACANTHA VULGARIS300. QUERCUS ANSELMII (CERRIOIDES X CANARIENSIS)301. QUERCUS CANARIENSIS VAR. SALZMANNIANA302. QUERCUS CERRIOIDES 0b303. QUERCUS COCCIFERA 0bc304. QUERCUS COCCIFERA VAR. ANGUSTIFOLIA 6ª305. QUERCUS DESMOTRICHA (=CANARIENSIS X PUBESCENS)306. QUERCUS ELISAE (=VIVERII X PUBESCENS)3c307. QUERCUS FONTQUERI 2c

308. QUERCUS FONTQUERI VAR. PARVULA 4c309. QUERCUS ILEX BALLOTA VAR. BALLOTA310. QUERCUS ILEX BALLOTA VAR. ROTUNDIFOLIA 0311. QUERCUS ILEX ILEX VAR. AMBIGUA 4b312. QUERCUS ILEX ILEX VAR. CRISPATA 6a313. QUERCUS ILEX ILEX VAR. LAURIFOLIA 2aN314. QUERCUS ILEX ILEX VAR. MARCETII315. QUERCUS ILEX ILEX VAR. OBLONGIFOLIA316. QUERCUS ILEX ILEX VAR. TEGULA 4a317. QUERCUS ILEX SSP. MEDINENSIS 6de318. QUERCUS LEOPOLDOI (=VIVERII X )319. QUERCUS LUSITANICA (=FAGINEA)320. QUERCUS MORISII321. QUERCUS NUMANTINA 3b322. QUERCUS PAUI 2c323. QUERCUS PUBESCENS VAR. EUMEDITERRANEA 3c324. QUERCUS PUBESCENS VAR. PALENSIS 2b325. QUERCUS SUBER 3e326. QUERCUS VIVERII 2c327. QUERCUS VIVERII X CERRIOIDES (=VIVERIOIDES)328. REICHARDIA PICRIOIDES 1d, 8f329. RESEDA LUTEA 1aC330. RESEDA PHTYEUMA 1aC331. RHAMNUS ALATERNUS 1e2332. RICINUS COMMUNIS 0d333. ROBINIA PSEUDOACACIA 6d334. ROSA AGRESTIS 4a335. ROSA MICRANTHA 4b336. ROSA SEMPERVIRENS 3c337. ROSMARINUS OFFICINALIS 5cd338. RUBIA PEREGRINA 2c, 4c, 8d339. RUBUS ARDUENENSIS X TOMENTOSUS font Aubarces340. RUBUS ARDUENNENSIS 2c341. RUBUS ULMIFLIUS VAR. VULGATUS X ANISODON 4b, 5b, 6cd,

7a, 7b, 8g, 8i bis, 3a, 5a, 6cd, 6e, 8f, 8i bis342. R. ULMIFOLIUS VAR. INSIGNITUS X TOMENTOSUS 0a343. R. ULMIFOLIUS VAR. HETEROMORPHUS 6de, 8cE344. R. ULMIFOLIUS VAR. ANISODON 1d, 2cN, 3e, 3f, 3g, 3h, 6ab, 6c,

6g, 8a, 8b, 8f, 8g345. R. ULMIFOLIUS VAR. ANISODON X INSIGNITUS 8i346. R. ULMIFOLIUS VAR. DILATATIFOLIUS 0aN, 3bc, 8g ,5a, 6e, 8b,347. R. ULMIFOLIUS VAR. HETEROMORPHUS 1aS348. R. ULMIFOLIUS VAR. INSIGNITUS 8c349. R. ULMIFOLIUS VAR. VULGATUS 0b, 1a, 1b, 1e2a, 2cN, 3a, 3cd,

3d, 4b, 5a, 5c, 8d, 7a, 7c, 8d, 8f, 8g350. R. ULMIFOLIUS VAR. VULGATUS X DILATATIFOLIUS 1b351. RUMEX ACETOSELLA 1cd352. RUMEX CRISPUS 8h353. RUMEX PULCHER 4e354. RUTA CHALEPENSIS 4c355. SALVIA MICROPHYLLA 3e356. SALVIA VERBENACA 0aN, 1aC. 1e357. SAMBUCUS NIGRA 3f358. SANGUISORBA MINOR 1e2a, 8i359. SAROTHAMNUS CATALAUNICUS 2c360. SCABIOSA MARITIMA 1d361. SCHINUS MOLLE 8e362. SCROPHULARIA CANINA 1e2a363. SEDUM SEDIFORME 3h, 4b (1.5 m)

364. SENECIO HEDERIFOLIUS 5cd365. SENECIO MIKANOIDES 6de366. SETARIA GLAUCA 1cd367. SETARIA VIRIDIS 5ab368. SHERARDIA ARVENSIS 1e369. SILENE ALBA 1e, 3g370. SILENE GALLICA 0b371. SILENE INAPERTA 1cd372. SILENE INFLATA 1e373. SILENE NOCTURNA 5b374. SILYBUM MARIANUM 2c, 8c375. SINAPIS ALBA376. SINAPIS ARVENSIS 1aN, 3f377. SISYMBRIUM IRIO 3h378. SISYMBRIUM OFFICINALE 1c379. SIYMBRIUM ORIENTALE 8g380. SMILAX ASPERA 3c381. SOLANUM JASMINOIDES 3e382. SOLANUM MINIATUM 3f, 6b, 8d383. SOLANUM NIGRUM 8c384. SONCHUS OLERACEUS 1e2a

385. SONCHUS TENERRIMUS 4a3h386. SORGHUM HALEPENSIS 1b387. SPARTIUM JUNCEUM 1aC, 1aS, 8g388. SPERGULARIA HELDREICHII 1e2a, 8f389. STACHYS HIRTA 1aC390. STELLARIA MEDIA 1d391. STIPA CAPENSIS 5b392. STIPA PARVIFLORA 6b393. STIPA TORTILIS 6e394. TAXUS BACCATA395. TEUCRIUM FRUTICANS 8e396. THRINCIA HISPIDA 1e397. THYMUS VULGARIS 5a398. TILIA VULGARIS 6de399. TORILIS NODOSA 6a400. TRIBULUS TERRESTRI S 0a401. TRIFOLIUM ANGUSTIFOLIUM 8i402. TRIFOLIUM CAMPESTRE 8f403. TRIFOLIUM SCABRUM 8g404. TROPAEOLUM MAJUS 0d405. ULMUS HOLLANDICA 0aN406. ULMUS LAEVIS 8ab407. ULMUS MINOR 1b408. UMBILICUS RUPESTRIS 6ab409. UROSPERMUM DALESCHAMPII 1e2a410. UROSPERMUM PICRIOIDES 0b411. VALANTIA HISPIDA 6b412. VERBASCUM BOERHAVII 1b413. VERBASCUM SINUATUM 1de



6

414. VIBURNUM TINUS 4b415. VICIA DISPERMA 1e416. VICIA HYBRIDA 1ab417. VICIA VILLOSA VAR. VARIA 4d418. VINCA MAJOR 1d419. VIOLA ALBA 3c420. VIOLA SUAVIS 6d421. VITIS VINIFERA 7bc422. VULPIA CILIATA 8i423. WISTERIA SINENSIS424. XANTHIUM SPINOSUM 1b425. ZINNIA ELEGANS 3a

DESCRIPCIÓ PER TRAMS (DE LA CDLA)

El traçat general es pot dividir en trams teòrics. (La descripció correspon al mes de maig de 2008).

0: tram d’Esplugues: des de la Plaça Mireia al Mirador dels Xipressos.

1: tram de Pedralbes: des del mirador dels Xipressos fins l’esplanada dels planejadors.2: tram de Can Caralleu: de l’esplanada dels planejadors fins poc abans de Vil·la Paula.

3: tram del Torrent dels Arcs: des de la Vil·la Paula a la drecera de Vallvidrera.

4: tram de la Font del Mont: des de la drecera de Vallvidrera al carrer de Palafolls.

5: tram de la vall de Margenat: del carrer de Palafolls fins la torre de l’arquetip (Serra de Vilana).

6: tram de la vall de Bellesguard: de la torre de l’arquetip (Serra de Vilana) al mirador de Sant Gregori.

7: tram del Frare Blanc o de l’Infern: del mirador de Sant Gregori fins el funicular del Tibidabo.

8: tram del Maduixer: del funicular del Tibidabo al mirador de Vall Park.

TRAM 0 E S P L U G U E S

(Plaça Mireia – Mirador dels Xipressos)

Distància: 1200 mDesnivell: de 260 a 300 = 40 mMarques: E01

Fonts: la de la Mandra (a la plaça Mireia, i les artificials dela mateixa plaça i la dels Mirador dels Xipressos).

Característiques: És un tram que no dóna vistes a

Barcelona, sinó a les valls d’Esplugues i Sant Just. És moltassolellat i agradable. Res de panoràmiques monòtonessobre una única vall uniforme. Hi ha potser un inconvenienti és que el pendent de la muntanya, fora la pista, és fort, obé que està prohibit sortir de la pista (si no s’és cabra,ovella o pastor, o fill de pastor i de cabra).

Descripció: A la vora el carrer que puja a la Plaça Mireia hiha aparcament, almenys per uns 50 cotxes. El bar, sotallicència del Parc de Collserola, és obert a l’estiu, de 9 a24. I, al hivern, de 9 a 17. Hi ha taules per a unes 150persones (entre la terrassa i l’interior). Hi ha una font moltmés avall, sota la cruïlla del carrer Pau Vergós amb el dePere Joan. És la Font de la Senyora (o almenys així està

senyalitzada). La zona enjardinada de més amunt (aponent de la plaça) té 3 turonets que algú ha anomenatcom les Tres Talaies. A la falda, hi trobem Baladres,Robínies i Piracants. Al bell mig de la Plaça Mireia, hi haun bon Xiprer. A la banda del NO del carrer que hi puja,

sobre els aparcaments de baix, hi ha Robínies i a la part dedalt, més planera, Mèlies i Cercis. A la part del S de laplaça, hi ha força Pollancres plantats.

La Font de la Mandra és vora el bar de la Plaça Mireia.Enlloc de passar per la pista més enllà de la cadena, s’hiaccedeix millor pel terreny planer que hi ha entre el bar i lapista. Hi ha una pre-font (artificial). És un pilar estretmodern. Cal prémer. Més enllà, al petit fondal, i sota dosgrans Oms, hi ha la Font de la Mandra. Deu ser molt bonal’aigua. Raja almenys dues plomes. Normalment hi ha unmunt de garrafes esperant ser omplertes durant to el dia i

part de la nit. El 2010, almenys després de la nevada del 8de març, l’aigua que rajava molt més es va contaminar iprovocava diarrees.

Creuem la cadena del inici de la CDLA, o la sevaprolongació fins aquí. Als primers 50 m a terra, a la bandade dalt, hi podem veure pòrfirs quarsítics de color clar. Ésuna roca molt dura. Després, fins al final del tram,dominarà la pissarra de color de rovell, més o menysesquarterada. Pel que fa a la vegetació, domina en tot eltram, el Fenàs de Bou, el Fonoll i la Ginesta. I, entre elsarbres, dominen els Pins Pinyers, per al seva mida, tot ique són poc abundants. Just al costat de la cadena, hi haalguns Ailants a la part de muntanya. Passem per sobre

els Oms de la Font de la Mandra. Almenys un d’ells, el demés amunt, és un híbrid entre Ulmus minor x U. major , queels jardiners anomenen Ulmus hollandica . Té les fulles avegades grans (12 cm) i el pecíol més curt que un lòbul dela base de la fulla. Als 300 m, la pista tomba ja cap a



7

llevant, en la direcció per entrar a la vall de les Bruixes.[S’anomena així perquè una llegenda diu que, després defer una malifeta, com ara organitzar una turmenta queamenaçava fer molt de mal, anaren corrent vall avall moltespantades i quedaren convertides en unes roques, quepodem veure encara ara vora el fons de la vall, a mitjaaltura i més avall]. La fondalada, que també s’anomenavadel Torrent de la Torre, va a parar una mica més al S de laFont de la Senyora. A la vorera del cantó de la vall, ambsort, hi podrem veure alguna mata ajaguda de Creus deSant Antoni (Tribulus terrestris ), que tantes tribulacions ha

donat a més d’un ciclista que ha punxat amb les punxesdels seus fruits. Seguint la CDLA, arribem al centre de lacapçalera de la vall. [Alguns mapes marcaven aquí, unamica per sobre la pista, una font (del ferro)]. Just per sobrela pista, al mig d’aquesta capçalera, veiem alguns Roures.Es tracte del Roure de Collserola (Quercus cerrioides ) nº 1,i el nº 3 (Quercus fontquerii ) del Roure de Sant Marçal. Ésde la varietat del Maresme, de nervis molt prominents,làmina en volta, fulla allargada. També hi ha algunesAlzines Carrasques (nº 2) (Quercus ilex ssp. ballota var.rotundifolia). Però, cap d’aquest arbres aixeca més de 3 m.El vessant és ple de corriols que les ovelles i cabresestabulades sobre Can Carbonell (a la Vall de Sant Just)han anat fressant. Si us trobeu amb el pastor, val la pena

donar-li conversa. És un home que ha escollit aquesta vidai n’ha deixat una de més regimentada. Continuem cap a lazona de pineda esclarissada. Arribats al Coll del Turó delsReflectors, trobem l’asfalt de la pujada a l’esquerra. Labaixada a la dreta arriba al barri de Finestrelles, però alcapdavall té el pas barrat del tot. En aquest coll, cap elturonet de les torres elèctriques (que alguns mapesanomenen Turó del Temple), hi domina el Garric il’Argelaga. [De fet, el Turó del Temple és més probableque fos el del capdamunt del barri de la Miranda, entreSant Just i Esplugues. També era anomenat el Turó de laTorre. Sembla ser que al cim hi havia un temple, en tempsdels romans. Altres versions del Turó del Temple són quefos al cim de Sant Pere Màrtir (Mont d’Orçà), o, com algunsasseguren recentment, que fos el que s’anomena també el

Turó de la Immaculada, ciutat que no ha arribat a edificar-se ]. La caseta de la banda Nord del coll és per controlaralgun ramal d’aigua. Pugem per l’asfalt. A la banda de lavall, veiem algunes Alzines (la varietat de fulles revoltes nº7/ i la de fulles ambigües mitjanes nº 5/ i la nº 4 de fullescrespes). La Vall de sota s’anomena de la Palma o de LaMoneta. Arribats a la passarel·la (viaducte amb terra de

travesses de fusta), veiem, entre els Pins Pinyers, algun PiBlanc. A sota la passarel·la, hi ha plantat algunes Iuques.Al començar la passarel·la, hi ha alguna Atzavara. Lacaseta dels guardes, feta amb pedra i maó, és al costat desota del gran dipòsit ficat dins la muntanya. Hi ha algunXiprer, algun Avet, Figueres de Moro, i Figueres normals.La passarel·la corona la capçalera del Torrent de laMoneta o de La Palma. Sota el tram més oriental de lapassarel·la, hi podem veure Canyes Comunes. És aquí onhi havia una font o un vessament de les canonades que ensemblava una i que alguns mapes marcaven com a Font

del Ferro, confonent-la potser amb la de la MuntanyaPelada. Arribem a una zona de Pins Blancs, amb vegetacióde brolla de Gatosa i Estepa Negra, amb alguna Garric rar,

ja vora la confluència del ramal que puja a Sant Pere Màrtirque pujar primer envers el Nord. Només caminant 100 jaarribem al Mirador dels Xipressos. La capçalera del Torrentde la Palma és una zona molt productiva pel que fa alsespàrrecs silvestres. Es cullen almenys pel mes de gener ifebrer. A la placeta del mirador, hi ha una font (artificial)que consisteix en un pilar metàl·lic. Entre els arbres delvoltant del mirador, hi podem trobar Ailants, Oliveres, PinsBlancs, i Pins Pinyers, i uns quants Xiprers al miradormateix. A la banda de ponent, sota un camí on s’hi haplantat Ginestes, hi ha un Roure de capçada rodona de

menys de 3 m de radi. És difícil de determinar. A cop d’ullsembla un Roure Martinenc, però hi ha anys que fa fullesmolt grans en algunes rames. Deu tractar-se d’un híbridentre el Roure Martinenc (Quercus pubescens ) i el Rouredel Baró de Viver (Quercus viveri ) nº 6. Un botànicalemany va batejar aquest híbrid com a Quercus elisae . Alvessant que mira al Sud, hi ha una arbreda de Mimoses(Acacia dealbata ). La panoràmica que es veu des delmirador comprèn: el delta del Llobregat, les muntanyes deGarraf i l’Ordal, el Tibidabo, el Turó d’en Segarra, elsturons del Carmel, i bona part de la ciutat de Barcelona(Sagrada Família, Montjuïc, Hotel Rey Juan Carlos I). Albaix Llobregat, destaca el braç del riu que s’ha adaptatperquè hi entri el mar i poder captar així aigua per unafutura estació desalinitzadora. I també, ja mar endins,

sorprenen les noves esculleres del port de la zona franca.A ponent del riu, la primera muntanyeta (venint del mar)coronada per una ermita és la de Sant Ramon. El cim almig del massís del Garraf és La Morella.

TRAM 1 P E D R A L B E S

(des del mirador dels Xipressos fins l’esplanada delsplanejadors).

Distància:Desnivell: 297-280 = 17 m.Marques:Fonts: la del mirador dels Xipressos (artificial).

Característiques: És un tram planer amb vistesesbatanades al mar i a la ciutat. Recorre per sobrePedralbes el vessant isern SE de la carena de Sant PereMàrtir.

Descripció: La panoràmica des del Mirador dels Xipressosdóna per a molt. Ja sigui una contemplació per embadalir-se, ja sigui per un escrutini curós de tots els detalls. Algundia a la vida podria ser que des d’aquí es veiés la illa deMallorca, envers el SSE. (imatge de Google Earth)

Destacaria el massís del Puig Major i, a la seva dreta omolt més al Sud, dos massissos més baixos que apareixenseparats del principal, per un braç de mar (almenys vistosdes d’aquí, a 180 Km de distància). Més a prop (50 Km) és

el massís del Montseny, del que s’albira la part del Turó del’Home, envers el NNE. Del massís del Tibidabo, ben segurque podrem distingir la Torre Norman Foster, el temple delSagrat Cor (al cim) i l’Observatori Fabra. Potser menys



8

coneguts són l’Ideal Pavillon (pintat de beix), Nova Betlem(ara escola judicial) i el monestir de Santa Maria deJerusalem (pintat de blanc). La muntanya que apareixprimer a la falda del Tibidabo és la Serra dels Agudells(creuada per dues línies elèctriques). El Turó d’en Segarraes distingeix per la caseta minúscula blanquinosa del cim,a la dreta de la serra dels Agudells. Més enllà la Serra deMarina. Destaca pel color gris blavós la pedrera de laVallençana. La darrera serra, amb una pista que puja unamica en diagonal, amb tres bonys, és la serra de SantMateu (entre Alella i Premià). En un dia clar es pot arribar a

veure el massís del Corredor, a l’esquerra de Sant Mateu,després del de Céllecs. I el Montnegre, encara més al’esquerra. Ja tornant a la immediatesa de la ciutat deBarcelona, podem distingir els tres turons del Carmel l’unde l’altre. El de l’esquerra és el de la Vallcarca, on hi ha unparc amb una gran piscina, el Parc de la Creueta del Coll.El del mig és el del Carmel, al peu del qual, o en un turósecundari, hi ha el Parc Güell. El de la dreta és el de laRovira. De la conurbació potser podríem destacar les tresxemeneies de la tèrmica de Sant Adrià, la torreanomenada “el supositori” o torre AGBAR (tot i que ja benaviat no serà o no és ja d’aquesta companyia). També latorre Mapfre i la de l’Hotel Ars, a la Barceloneta, vora elmar, i la torre Calatrava (blanca i asimètrica) a Montjuïc.

Des d’aquí sembla que el barri de Pedralbes, amblesseves arbredes, ocupi tant com l’Hospitalet o la ciutat deBarcelona. Mirant envers la vessant dreta del Llobregat, hiveiem el gran massís del Garraf. Al cim de la Morelladestaca la bola del radar meteorològic. Però en primerterme, entre el riu i el massís principal, hi ha un contrafortformat per 4 turons. Del mar cap el Nord, el primer és el deSant Ramon (entre Sant Climent i Sant Boi). El segon és eldel Tabor (entre Sant Climent i Torrelles). El tercer és elPic de Can Cartró (entre Sant Boi, Sant Climent, Torrelles iSanta Coloma). I el quart és el de Sant Antoni (sobre SantaColoma) també anomenat Puigpedrós. Es distingeixfàcilment perquè el cim enlloc de ser punxegut té el perfilpla.Just al començar la ruta del Mirador envers el NE, la línia

elèctrica vella que creua la pista sembla en desús, però persi de cas més val no provar-ho. Si s’hi veuen operaris de lacompanyia elèctrica, més val fugir-ne i no tornar finsl’endemà, ja que solen fumar i provocar així un incendi. Ladrecera que s’enfila per la carena cap el Nord ara ésd’accés lliure i estalvia les quatre corbes de la carreteretaque puja a Sant Pere Màrtir. La carretereta també ésd’accés lliure ara, llevat del tram immediat a l’emissoranaval. Precisament a la quarta corba caldria passar alcostat dels pins i tirar per la pista, ultra la cadena, i que noés asfaltada cap en NNW, per poder continuar cap al llocon era l’ermita, vora la talaia (vigilància d’incendis). I desd’aquet punt baixar, per exemple per la carena cap el NEenvers la Immaculada i Vallvidrera. Si hem optat per visitar

el Mont d’Orçà (=Sant Pere Màrtir) pujant-hi per la drecera,podem baixar per la carretereta, o a l’inrevés.El primer tros de la CDLA enfila més o menys el Nord i fauna lleugera baixada, que en bicicleta es nota. Els margessón plens de Llistó de Bou, Ginesta, Fonoll i, en alguntram, Pennisetum villosum . Aquesta darrera és una herbad’aspecte similar al blat però amb pelussa blancaabundant. Les tiges van prou bé per lligar alguna cosa demanera provisional. Els pins d’aquesta part són PinsBlancs, i no gaire crescuts. A sota hi ha la fondalada (o lesdues) on comença el Torrent de Can Borruel. [Can Borruelés on va néixer en Josep Calderó, famós a Sarrià i mésconegut com a “Pitu”, o com a dirigent de l’equip de futbol

juvenil del Centre Parroquial]. A 250 m trobem la primeracorba que ens fa deixar la vista sobre el dipòsit allargat deFinestrelles i el barri de la Mercè (que sembla més unpoblet andalús que cap altre cosa. Alguns l’anomenàvemdel “sindicats”. Altres, Can Falgars. Altres, Can Fargues. Almarge de dalt de la corba, destaca la vermellor de lapissarra. Més endavant (50 m més) hi ha una petita

plataforma on s’hi ha plantat alguns pins pinyers. Coronauna tartera poc visible des d’aquí degut al pendent. A finalsdel segle XIX es va posar de moda fer prospeccionsmineres per la serra. Potser aquests són els detritusd’alguna mina. Som molt a prop de l’Avinguda de Pearson.A la corba que veiem comença un camí estret envers elSud que ens duria vora el dipòsit d’aigua (camí deFinestrelles) i a sobre l’hotel Abba Garden, sobre el barride Finestrelles. Aleshores el mateix camí pren el nom deCamí dels Traginers. Avinguda Pearson una mica mésenllà de la corba, a la casa que havia estat del nét d’en

Rusiñol, en Folch-Rusiñol, s’havia trobat al fer l’excavaciópel garatge res menys que els ossos d’un mastodont queara són al museu de zoologia de la Ciutadella. Els baixosde la casa eren un museu etnològic privat molt important.Ara l’indret és més conegut per ser (abans i després deCan Folch) seu del consolat rus. Seguint per la CDLA, a labanda de dalt hi ha una segona caseta (amb aixetesreguladores de l’aigua). Aquesta té una obra d’art que el

jove autor ha anomenat “FRA GIL”, suposant que duraràben poc, llevat pel fet que es pot trobar a Internet: GoogleEarthhttps://reader009.{domain}/reader009/html5/0315/5aa9f84b7d579/5aaPer aquesta zona hi ha, al vessant de dalt, algunsabeuradors pels tudons.

Seguim fins la propera fondalada (tercera branca delTorrent de la Font del Lléo). Des d’aquesta petitafondalada podem veure, sota els Esbarzers, Pins Pinyers iOms, a la vora, i els Cedres i Eucaliptus dels jardins de lesfinques de l’avinguda Pearson, a sota. I de la CDLA amunt,alguns Surolins nº 1, nº 2, nº 3. Es distingeixen per la pocaconstància del nombre de nervis secundaris (5- 11), lairregularitat o caos pel que fa també a la mida i el dentat deles fulles, i perquè a la cara abaxial deixen veure un feltreno tant espès ni tan clar com als progenitors (Q. ilex, Q.suber ) respectivament. Per aquest vessant, al marge dedalt de la CDLA també hi ha una mata de Budleia(Llàgrimes del Rei David). Un caminet s’enfila en diagonalen direcció Nord (envers el Coll del Portell) però s’acaba amitja pujada, tot i que seria possible continuar per viaranys

fonedissos. Continuem per la CDLA. Entre la torrentadaque acabem de passar i la de la casa de la Lluna, al cantóde baix, trobem una finca ben separada per una tanca iamb video-vigilància (Cobega). Al marge de dalt, podemobservar canvis en la roca, que passa de pissarra a granitdescompost de color de rovell, i a pissarra un altre cop; i agranit de color de rovell i, després, ja ben blanc (sauló).Arribats a la casa de la Lluna, i creuada una cadena, hi hauna bona cobertura d’argiles de color beix rogencquaternàries. Entre aquesta casa (que queda una micamés baixa del nivell de la CDLA) i una segona 50 m mésenllà, al marge de dalt veiem pissarra, algun dic d’aplitadescomposta, sauló, pissarra de color de rovell fosca ipissarra verdosa. A la casa de la Lluna s’hi veuen alguns

Xipressos d’Arizona i Pins Pinyers, a més d’una PruneraSilvestre, una enredadera de flors liles (Wisteria ) i algunsAilants i Eucaliptus. Sobre la segona casa, podem veurealtre cop sauló. Més endavant (uns 50 m), hi ha una barrafixa per fer estiraments o bíceps, vora una marca a terra de7 Km, pintada de groc fa anys. Creuem per sota unasegona línia elèctrica (que ve del Coll del Portell). Alvessant de baix, hi veiem una enredaderes deCampanetes Blaves (Ipomoea learii ), molt característica deles tanques de Pedralbes i Sarrià. Apareix un altre cop elsauló, després la pissarra de color de rovell, abans de lapujadeta abans de la Muntanya Pelada. Aquesta pujadetaera abans encara més forta. En queden les restes del nivellen forma d’una franja de ciment. Al clot de la MuntanyaPelada, hi veiem una pissarra gens esmicolada, molt foscao gairebé negre, molt rica en ferro i amb algunes betes desofre. Segons alguns geòlegs, aquesta és una àrea d’anticvulcanisme. Tot i que la vegetació hi és escassa (PinsPinyers, Xipressos, Figueres de Moro, Gatoses), aquesta



9

és una zona molt interessant pels botànics. S’hi pot trobar11 espècies de falgueres.http://floranova-collserola.galeon.comA peu de roca, al cantó de dalt de la CDLA, hi podemveure tot i afinant molt la vista algunes matetes de Sileneinaperta , de flors ben recloïdes dins els calzes. I tambéalgunes Agrelletes, a peu de roca. A la primavera, podemveure volar algun Ascalaphus cunnii (libèl·lula curta iampla, d’ales grogues i negres). I no menys interessant ésl’activitat de les formigues grans (Messor barbarus ) per lavora de dalt. Potser roca a amunt hi havia hagut una font

(Font del Ferro), però ara, amb el canvi climàtic o fi de lapetita edat del gel entre els segles XV i XIX, ja no raja.Només durant uns dies després de pluges fortes,aleshores es veu rajar aigua roca avall. Sota la CDLA esveu una mena de pou. El pas cap avall era possible, tot ique molt perillós. Ara, unes baranes de cables protegeixenels vianants. Al fondal de baix, ple d’Esbarzers, i per tantinaccessible, hi ha la Mina Nova de Dalt, al peu de la rocavertical (sauló). Passada la fondalada de la MuntanyaPelada, arribem a un tram que enfila la direcció NE. A sotamateix, hi havia hagut una casa que va ser desnonada undimecres i enderrocada el dissabte mateix, per haverconfiat els inquilins - que anaven pagant els terminis a unnotari, un cop desaparegut l’amo -, en un advocat defensor

en temps de l’alcalde Maragall. Apart la vegetació naturalamb Llistó de Bou i Ruda, hi ha plantes que delaten la fincacom ara Ametllers, Ipomoea, Atzavares, una Morera,Ailants i Xipressos. De les pissarres de color de rovellpassem al sauló, just després d’aquesta finca. Vessantavall, hi havia hagut una altra casa (estreta i pintada decolor morat rosat) que també va ser enderrocada perl’ajuntament. Arribem a una minúscula fondalada (ramalsecundari del Torrent de Santa Llúcia, conegut com a T. deCan Campanyà). Immediatament després de la petitafondalada, trobem el desviament que baixa cap al carrer dela Font del Lleó. Al principi, faria de molt mal passar,encara que no ho sembli. Al fer una reparació d’unvessament de la canonada soterrada en aquest punt de laCDLA, els operaris varen deixar el capdamunt d’aquesta

pista així. És un punt perillós per passar-hi, tot i que aprimera vista podria no semblar-ho. Baixant el camí,podríem anar fins el Parc de l’Oreneta, sempre i quan a laprimera corba, molt eixamplada, tiréssim cap a l’esquerra iagaféssim un camí estret de baixada. Si continuéssim perla pista principal a la dreta aniríem a parar a l’AvingudaPearson i, si volguéssim, a la Plaça de Pedralbes o darrereel Monestir (per l’avinguda de Panamà). Continuem per laCDLA i, uns 200 m més endavant, trobem una excavacióon hi domina ja el sauló. D’aquí se’n va treure el materialper aplanar la CDLA mentre l’estaven fent. És una antiga

pedrera on el sauló adquireix tons de rovell, verdosos oblancs, i és més o menys compacte o deteriorat. La casetad’uns 3 m del principi devia servir per guardar-hi les einesmentre se’n treia el sauló. Uns 50 m més enllà, trobem lafondalada del capdamunt del Torrent de Santa Llúcia (o delMonestir). Aquest vessant tant assolellat, situat al Sud deCan Caralleu, havia estat un espai nudista en temps de lasegona república. De fet, bona part del que ara és el Parcde l’Oreneta ho era. Passada la fondalada, arribem ja auna segona pedrera on la pista s’eixampla molt. Devia tenirel mateix ús que la primera. És una dels punts preferitspels velers o planejadors de miniatura. A la banda de dalt,hi ha alguns Lledoners, Aladerns i Ametllers (arrapats a laroca). Aquí, sota les argiles quaternàries, apareixen clapes

de sauló blanc o rogencs, i alguns dics d’aplites molt finets.Hi ha una barra fixa una mica baixa, per fer algun exercici(al cantó de dalt o tirant a ponent). A la banda de baix, hiha més Pennisetum i força Canyes Comunes. Apart lavista sobre Can Caralleu (a llevant), fondalada avall,podem veure els edificis de l’escola Aula i el que haviaestat finca del rei d’Aràbia, que es distingeix per unacúpula. És una zona molt lluminosa on hi domina el saulóblanquinós. Potser de tanta llum com hi ha, d’aquí li ve elnom a la vall (de Santa Llúcia).

Tram 2 C A N C A R A L L E U

(de l’esplanada dels planejadors a Vil·la Paula)Distància:Desnivell: 280-280 = 0 mMarques:Fonts:

Característiques:Segueix tenint una vista esbatanada sobre la plana de

Barcelona i el mar, però sense ser un tram urbà, compta jaamb la proximitat d’algunes cases. El vessant superior ésuna pineda plantada sobre antigues vinyes. L’inferior ésmenys pendent i més assequible. Cap avall es veu sempreel Parc de l’Oreneta. És un tram curt, interessant per alsveïns, per l’accessibilitat o proximitat, i també per als quivulguin estudiar les varietats dels Roures i Alzines.

Descripció:Des de l’esplanada, podem mirar tants i tants edificis deBarcelona. Per exemple, l’estadi del Barça i el pavelló de lapista de patinar sobre gel, adossat. O l’edifici de vidrenegre a la Diagonal, de “La Caixa”. Ja anant caminat,poden donar una ullada al col·legi Costa i Llobera, situat

gairebé al mig del Parc de l’Oreneta, a Can Caralleu. És uncomplex d’edificis perfectament quadrangulars amb terratde grava negrosa. El nom del barri ve del sobrenom que esdonava a en Marià Garric, antic propietari de la zona.També podem recordar la jugada dels consellers

municipals que van desnonar (1972) una finca ubicadaentre els torrents de Can Móra i el de les Monges, mésavall i tocant al pont de la Reina Elisenda. Des d’aleshores,el nou edifici enorme es coneix com “la casa delsConcejals”. Varen expropiar la finca per fer-hi zona verda, ide seguida la varen requalificar els de l’ajuntament per fer-hi el gran edifici per a ells. També podem veure els tresgrans edificis d’escoles religioses: el Sagrat Cor (gris i beix,

no massa gran), els Jesuïtes (amb tons vermellososfoscos) i els Escolapis (de color beix i llunyà, cap el Nord).Tots, al peu de la falda de la muntanya. Seguint caminant,veiem al marge de dalt, sauló de color de rovell. Arribem aun primer torrent. A la banda de dalt de la CDLA, hi veiemPins de Canàries (amb fulles llargues i amb feixosnombrosos, que rebroten per tot arreu), Pins Blancs ialguns Lledoners no massa crescuts. Mirant avall, a lafondalada, hi veiem Canyes Comunes, Aladerns i tres deRoures (Quercus anselmii ) nº 1, nº 2, nº 3. Tenen algunescaracterístiques comunes al Roure Martinenc i al RoureAfricà. El nº 1 té els pèls curts simples ajaguts típics de Q.canariensis només a la cara de dalt de les fulles (caraadaxial). Però hi té també pels ramificats curts una mica

connivents per la base. És Q. pubescens ssp.eumediterranea . El nº 2 és com un feltre per baix. És Q.pubescens ssp. cuneata . I el nº 3 curiosament és Q. pubescens ssp. lanuginosa . Els lòbuls dobles o denticulatsen són característics, tot i que no totes les rames els tenen.



10

A la banda de dalt, al cap de poc, veiem un corriol marcatd’alguna amb un pal indicador. Va cap el Turó d’en Córç oel de la Immaculada. A partir d’aquí, el gruix de les argilescarbassenques quaternàries és gran. Al marge de baix,comença una drecera de mal passar que baixa cap elcentre de Can Caralleu fent-ne via. Almenys fins la primeracorba. Al marge de dalt hi veiem algunes Alzines(segurament de la varietat de fulles oblongues) nº 4 ialguns Roures. Al marge de baix, hi veiem un Garrofer iuna Alzina de la varietat de Montserrat (de fulles grans).Arribem poc més endavant al Camí de la Lliça, per on

podríem baixar molt més còmodament. La casa de teuladaverda de la cantonada és d’un estil peculiar. De fet, éspatrimoni històric de Barcelona. Se la coneixia, cap elsanys 1960 almenys, com a la Casa de les “Sombrereras”.Tot un eufemisme, per a una casa de barrets. Mirant-la bé,sembla que hi té tot un munt de símbols inspiradors.Quatre rombes a les façanes del darrere, tres finestretespetites rodones (una aïllada i dos de juntes), i petxinesrococó sobre el marc de les portes i finestres. Anant cap elsegon torrent, al marge de dalt, hi veiem una Figuera ialguns Ametllers no massa crescuts. Al marge de dalt,segueix havent-hi, com a tot el recorregut, algunes matesde l’olorosa i blavosa Ruda. Arribem a la fondalada delsegon torrent. Ja que al carrer de sota se l’anomenà del

Poeta Campesinos, podríem provisionalment batejaraquest clot com a Clot del Poeta. Segurament enlloc delPoeta Campesinos, devien voler dir, primer, el PoetaCampesino, sobrenom amb que es titllava a Sergei Esenin(1995-1925). Després, no podent confirmar la identitat delpoeta, se li ha posat el nom només de carrer del Poeta. Iquina casualitat que hi ha anat a raure un altre poeta, enaquest cas d’origen polac, l’Eduardo J. Malinowsky. Ésinteressant aquest clot per la varietat de pins: 4 espècies.Primer, Pi Pinastre (a més d’Alzines) al fondal cap amunt.Després, Pi de Canàries, més abundant a tot el vessantamunt. També, Pi Blanc. I al final, ja quan s’acaba lavalleta, un Pi Pinyer rabassut. Al marge de baix, hi viemAlzines i Aladerns. En aquesta fondalada, al marge de daltde la CDLA, apareix primer pissarra de color de rovell,

després pissarra grisa i al final sauló (barrejat amb argila ipissarra grisa esmicolada. Més endavant de la fondalada,veiem al marge de dalt, després del Pi Pinyer, algunesSureres, Atzavares i Figueres de Moro. A la vorera de baix,Pennisetum . Des d’aquí, es veu molt bé el camp de futboldel poliesportiu Nou Can Caralleu, al Nord de la franja debosc del Castell de l’Oreneta. També la finca del marquésde Sentmenat, una altra franja de bosc, més al Nord delcamp de Futbol. Comencem el camí cap el torrent de CanCaralleu, el principal. Més avall de la Ronda prenia el nomde Can Móra i, més avall, acabava essent la Riera Blanca.Mirant el marge de dalt de la CDLA, en aquest llargrecorregut per la capçalera de la Riera Blanca, viem argilescarbassenques, pissarres de color de rovell (amb algunes

betes de quars o d’aplites) i alguna bossa de sauló. Alvessant de la vall dominen els Pins Pinyers, i a la vorada elPenissetum . Veiem el petit penya-segat de la finca delmarquès de Sentmenat. Aquestes argiles quaternàries, elsanys 1950s, eren més rogenques, potser perquè ploviamés aleshores. On ara és el poliesportiu, hi havia unabòvila. Es podia passar per dins de túnels que feien unamica de por. Tot era un mar d’argila, però no s’ensorrava.Aquest penya-segat de moment tampoc. La pineda desd’aquí sembla un mar d’ones verdes suaus. Mirant cap enNE veiem la finca del marquès d’Alòs, més enllà de la delde Sentmenat. La casa principal, de color beix rosat, ara ésresidència de monges (de l’Assumpció). I carrer Vidal iQuadras avall, o seguint amb la vista avall, podem veureuna mena de castell a l’estil austríac. Ara hi ha l’escolaDolors Montserdà – Santa Pau, però en temps de la guerrahavia estat residència del cònsol d’Alemanya (en VonHassel). Va ser tristament degollat a cop de destral pelFührer, després d’haver-lo convocat a reunió. Hitler va

sospitar, segurament sense fonament, que el cònsol eradarrera el recent atemptat contra la cúpula nazi. Mirant encanvi cap el Sud, podem veure un edifici blanc, ambteulada vermellosa.. És el monestir de Maria Reina, dePedralbes, i rectoria de Can Caralleu també. Al vessant dedalt la CDLA, hi ha molts Roures petits de difícildeterminació. El vessant de baix hi ha alguna Figuera,mentre que al marge de dalt, al mateix centre de lafondalada, hi ha alguna Olivarda, plena de flors daurades ala tardor. Al marge de dalt, veiem pissarres de color derovell força esquarterades i barrejades amb argila rogenca

o de color de Siena. Enmig una vorada de Panisets,podem endevinar la drecera que baixa a la finca delmarquès de Sentmenat. Comencem ja el vessant sobreaquesta finca, coberta com es veu des d’aquí per PinsPinyers. Però el marquès hi havia plantat Alzines i Rouresd’aglans agafats de diverses parts d’Espanya. Fins i tot hicriava tòfones, a la part de baix, vora els horts. Ara,després de l’entesa entre les hereves del senyor marquès,Núñez & Navarro i l’ajuntament, i la Universitat Autònoma,el palau ha quedat llogat a l’escola de disseny Eina. Els

jardins, a més de servir d’esbarjo pel jovent de dia,malauradament han servit d’esbarjo nocturn per lesautoritats sense escrúpols, i d’esquerres, a l’hora demolestar els veïns amb la potència de la música, durant

uns quants anys, a altes hores de la matinada. El rengle decases ultra-modernes va ser edificat per N & N a canvi depagar els impostos que l’ajuntament reclamava delsSentmenat. Els marquesos volien bescanviar el deute nouper la no exempció d’impostos amb la donació que havienfet de la Fundació Boscana que acull dins el que era laseva finca, una escola / residència per a subnormals. Finsa l’arribada dels socialistes al poder municipal al serGrandes de España, no estaven obligats a pagar impostos.Seguim per la CDLA. Hi ha Roures força grans a la bandade baix i molts a la banda de dalt, menys grans. S’ha fetuna neteja del sotabosc per tal d’evitar incendis o de fercontents els votants abans d’alguna elecció municipal. ElsRoures majors de baix són Quercus viverioides (=viverii xcerrioides ) (el que té una heura enrotllada al tronc) iQuercus viverii, el de més enllà. Molts dels de dalt deuenser Quercus anselmii o Q. viverioides , que l’especialistafrancesa podria prendre per Quercus subspicata A.Camus. Però la variació no s’acaba aquí.http://quercus-collserola.galeon.comLa vorada de baix és plena de Fonolls. Veiem un granarbre caigut o el tronc ja molt sec. El Fenal de Bou creixmolt alt ja a la vista de la Vil·la Paula. El vesant de dalt esfa més planer. Hi ha un Arç Blanc a dalt la CDLA, gran.Però que es veu que pateix la repelada dels de Parcs iJardins que fa que el terreny es deshidrati. Veiem algun dicd’aplita abans d’arribar ja a la Vil·la Paula. La panoràmicades d’aquí no és per menystenir-la. A partir d’ara, durantuna bona estona deixarem de poder contemplar cap

panoràmica àmplia. Es veu la carretera de Vallvidrera, endos trams gairebé paral·lels però en sentit contrari, depujada i de baixada. Muntanya amunt, el barri deVallvidrera, la Torre Norman Foster. I a sota, l’IdealPavillon. La Mentora Alzina i l’Observatori Fabra. La Serrade Can Vilana baixant sobre l’horitzó. Més enllà, els tresturons del Carmel. I, més a la dreta i avall, el del Putget. Imés cap aquí de la Serra de Can Vilana, sobre la deMargenat, el blanquíssim monestir de Santa Maria deJerusalem, de construcció recent (1980). Podem veurebona part de Barcelona, mirant enrere, fins l’Hotel ReyJuan Carlos (enmig del Club de Polo).



11

TRAM 3 TORRENT DELS ARCS

Des de la Vil·la Paula a la drecera de Vallvidrera.

Distància:Desnivell: 280-280= 0 mMarques:Fonts:

Característiques:És el tram amb més cases i menys assolellat, degut a

l’ombra dels arbres i a les raconades que s’escapen delsraigs del sol. La capçalera del Torrent dels Arcs és moltàmplia. La CDLA queda interrompuda, de moment, entre elTorrent dels Frares i el dels Salt del Boc. Cal fer aquesttram per la vorera de la carretera a Vallvidrera. El primerTorrent que trobem després de la Villa Paula és el de CanLleó. Hi ha un grup de torres (Villa Emília, etc.) de propietatamb caducitat. El segon torrent és el dels Frares, oncomença el tram de carretera asfaltada. El tercer és el delSalt del Boc, on cal creuar la carretera. El quart és el deltorrent principal. El cinquè és el Torrent del Bosc, on va aparar el carrer dels Carròs, sota un gran Pi Pinyer. Desprésd’un apetita fondalada seca (Clot d’en Cuyàs), ve elTorrent d’en Canut, molt ombrívol. Ja després del tram 3,

hi ha dos torrents més de la capçalera del Torrent delsArcs: el T. de la Sivina i el T. d’en Pere Gil (o de la Font delMont). En total serien, doncs, vuit torrents, però cap d’ellssol dur aigua ara, llevat de quan fa un gran txarbascat. Ladrecera de Vallvidrera és prou important com perconsiderar-la final d’etapa.

Descripció:Comencem des de la cadena al Sud de Villa Paula. Lacasa modernista queda uns 50 m a l’ENE de la CDLA.Fixant-nos en la pròpia CDLA, hi ha un eixamplament alNord de la cadena. És per poder fer el tomb els cotxes quehagin arribat fins aquí. Hi cabrien uns 4 cotxes a la bandade mar i 2 a la de muntanya. Al marge encara assolellatde dalt hi podíem veure Lobularia maritima i Olivarda. Almarge de baix, Pennisetum i Rebenterola. A uns 30 m dela cadena hi trobem el ramal que du a la casa. El ramalque hi accedeix és un cul de sac. Darrera la casa unsender prohibit mena fins un dipòsit que fa de reservad’aigua en cas d’incendi, perquè la puguin llevar elshelicòpters. Les vores del camí que du a la casa són plensde Rebenterola. Hi ha també alguna Olivarda. La bosquinaés d’ Aladerns. A la part del darrera o baga de la casa hi haalguna Robínia (Falsa Acàcia) i algun Ametller. A les voresde la baixada hi ha Rebenterola, Esbarzer, Olivarda,Aladerns, Fonoll i Olivarda. A la cruïlla de la CDLA, seguintla carena amunt, cap el WNW trobem un sender que du alTuró d’en Córç, com diu el pal indicador. La roca d’aquestapart és pissarra de color de rovell. Hi ha una indicació de la

CDLA que diu 5,5 Km (sota l’indicador al camí a laImmaculada = Turó d’en Corç). A partir d’aquí deixem elvessant solell de la Costa d’Alòs i ens endinsem a lacapçalera del Torrent dels Arcs, força ombrívola.Acomiadem-nos per una bona estona de les esplèndidespanoràmiques, almenys fins arribar a la Serra deMargenat. El tram fins la carretera de Vallvidrera és asfaltat(potser provisionalment). Hi domina una pineda de PiPinyers amb sota bosc d’Aladerns. Al marge de dalt trobemun racó per aparcar-hi 2 cotxes, mentre que a la vorera delcantó de la vall, n’hi caben uns 20. Al cantó de baix podemveure-hi un Ametller i al de dalt uns Oms i una Figuera.Arribats al primer fondal, que és el del Torrent del Lleó(=Lledó?), veiem Oms al marge de dalt i més Pins Pinyers

al cantó de la vall. Apareixen les faroles, després, ensubstitució dels Pins. El futur viaducte passarà per sobreaquest tram després de fer el salt per sobre la carretera deVallvidrera. Al marge de dalt apareixen Canyes Comunes iFigueres. A la dreta hi ha un eixamplament o petita

explanada. Una Prunera és al llindar. Hi ha una mena depassadís verd que connecta amb la carretera però semblaimpossible de passar-hi. Hi ha algunes lianes de Seneciomacroglossus (de flor groga i fulles carnoses). Al marge dedalt hi ha la casa nº 87. La primera d’aquest grup delTorrent del Lleó. Són en vies d’expropiació o de propietatamb data de caducitat d’aquí a 40 anys. Al cantó de baix lacasa blanca de teulada de pissarra té una Araucariaexcelsa al jardí. Al cantó de dalt hi ha les cases nº 89 i 91

(Villa Emília). Mentre al marge de baix apareix Sant Perede Nit (Mirabilis jalapa ) encara a la casa de l’Araucària, iuna mica més enllà Ailants i un Gessamí. Al cantó de baixsegueix la casa nº 96 i al de dalt la 93 i la 97. Som ja a lacorba convexa. Tau /Icesa sembla ser la companyiaencarregada de les obres del futur viaducte. Escometeml’últim tram abans de creuar la carretera. Al marge de baixhi ha una Alzina (Q. ilex var. oblongifolia ) gran coberta enpart per Clematis vitalba . Al marge de baix hi ha forçaSenecio mikanoides . Mirant enrere es veu una antena deradiofonia en una de les torres del cantó de la vall. Ja soma la Torrentada dels Frares. La Parietària hi arriba a seruna mica abundant. Al marge de baix hi ha una Alzina (nº1) Quercus ilex var. ambigua . Al marge de dalt segueix un

tram amb Aladerns i Oms petits, i una petita colònia dePolypodium interjectum . La roca és una pissarra grisacompacta. Arribem ja a la carretera. Al marge de dalt hi haun Ametller. Aquesta clotada és la del Torrent dels Frares.Passem per la vorera del cató de dalt, arran d’una casa (nº185). S’hi veuen Truanes, Xiprers, Oms i Tuies (i altres quesemblen Pseudotsuga menziesii ). Passada la casa, alcantó de dalt hi ha més Ailants, Veiem uns Pinus halepensis grans al costat de baix de la carretera. Lasegüent casa és la nº 191. Hi viem més Ailants, Parietaria iEsbarzers. Passada la casa el marge és de pissarra decolor de rovell, com serà a tot aquest tercer tram la roca.Arribem a la clotada del Salt del Boc. Hi conflueixen aquí 5vies en aquest punt. Dos corresponen a la carretera depujada i baixada. Una al camí per sobre la carretera i queduu a una casa. I les altres dues són la mateixa CDLA i elcamí del Carlet que du avall directament. L’Alzina de lavora és la nº 2 (Q.ilex var. ambigua ). Hi ha un Om morttotalment recobert per Polygonum aubertii fins més de 10m amunt. Hi ha més Oms vius més amunt de la clotadaboscosa i més Pins Pinyers. I Llorers, Arça Blancs, Heures.Creuem la carretera de Vallvidrera amb molt de compte(mirant amunt i avall abans de creuar i mentre creuem unamica de pressa). El Camí del Carlet té sortida difícil capavall el Peu del Funicular (però, pot tenir-la fàcil quans’apariï una esllavissada). HI ha al començar aquesta partde la CDLA una etiqueta de plàstic vermell amb les siglesC01, junt al rètol de prohibit circular (excepte veïns, digui elque digui l’article 19 de la Constitució). Vora el talús d’en

front veiem més Oms i alguna liana ja al mateix talús deSenecio mycanoides (de flors grogues però fulles primes).Després més Pins Pinyers amb sotabosc d’Ailants. Hi haun Surolí (nº 3). Al marge més enllà dels rètols, hi haAlzines i Pins Pinyers. També al marge de dalt hi ha mésPins Pinyers. Hi ha contenidors de deixalles i rètols deprohibit aparcar, circular (excepte veïns i bicicletes, iserveis com ara els bulldozers). Apareix de seguida la pistaavall (Camí de la Gírgola) cimentada. Vall avall es veu unamassa d’Heures recobrint un Pi mort, fins més de 10 m persobre el terra. La primera Alzina de la Gírgola és un altreSurolí (Q. morisii nº 4). Al marge de dalt hi ha un mur decontenció de pedres i alguns Ailants que aguanten tambéel terreny i una Alzina. Una estaca a terra, indica que som

al KM 5. Al marge de baix hi ha més Alzines que aguantentambé el talús, més alt que el de l’esquerra sota lacarretera. L’Alzina més gran i aïllada és la nº 5 (Q. ilex var.ambigua). Hi ha algun Arç Blanc al costat d’ella i unPittosporum tobira . Encetem la corba que separa el Salt



12

del Boc de l’autèntic Torrent de l’Arç. Al marge de dalt hi haAlzines, una Figuera i diversos Roures. Per ordred’aparició: nº 6 (Q. paui ) a la primera corba a l’esquerra. Elnº 7 (Q. salzmanniana ) i nº 8 (Q. fontquerii ) just passada lacorba, sempre a ma esquerra o marge de dalt. Trobemaquí un pal de la llum i una caseta de comptadors del’aigua. Hi ha un pal de la llum al cantó de la vall una micaabans d’aquesta caseta, i dos pals més al cantó demuntanya, més enllà i abans de la raconada del torrent.Comencem la fondalada principal del Torrent de l’Arc. Abaix queda una casa baixa amb feixes més o menys

conreades. Entre els dos pals de la llum hi ha un muntd’Alzines i Roures. El nº 9 és un altre Q. fontquerii menysdesenvolupat, al canó de baix, uns 15 m abans de lacaseta dels comptadors. Podria passar per Q. desmotricha .Hi ha un Q. viverii una mica més enllà (nº 10), 4 m abansdel pal de la llum, al cantó de dalt. El nº 11 és Q.rotundifolia de fulles dentades, situat 3 m abans del pal dela llum, al cantó de baix. El nº 12 és un Surolí (Q. x morisii )situat 2 m abans del pal de la llum. . Passant al marge dedalt, hi ha el Quercus nº 13 d’aquest tram (Quercusmarcetii ) 1 m passat el pal de la llum. I encara 2 m mésenllà d’aquest, el Q. n º 14 (Quercus anselmii ) fent unaarcada per sobre la pista. Al marge de baix, 3 m més enllàde la zona front el segon pal de la llum, hi ha el Q nº 15

(Quercus desmotricha ), i també 2 m més enllà, el nº 16(Quercus ilex var. ambigua ). Al marge de dalt, una micamés enllà hi ha un segon Roure fent arcada per sobre lapista (Q. anselmii ). Molt poc més enllà uns quants Omstant al marge de dalt com al de baix. Arribats a un segonpal de la llum, hi ha una altra Alzina de Montserrat. Almarge de dalt, 4 m més enllà del pal de la llum, hi ha unQuercus carpinifolia (nº 18). Arribats al centre de latorrentera veiem el tub corrugat negre que creua per sotala CDLA. Hi ha alguna Figuera per aquí. Al marge de dalt,el fons és aixaragallat. Tocant a la CDLA hi ha un Quercuseumediterranea (=viverii x pubescens ) Després, passadala corba, hi ha alguna Olivera i Oms a dalt i a baix. LesFigueres són més al marge de dalt. Arribem a uns PinsPinyers grans, a la banda de mar. A la banda de muntanya

apareix una primera paret de casa. Hi ha més Pins Pinyersa la banda de mar. I una segona casa a la banda demuntanya (marcada amb el nº 109). Abans de la corba hiha uns quants Oms més. Allí hi veiem un Llaurer.Comença una tanca de Bruc. Després d’un altre Pi Pinyer,hi ha algunes mates de Cestrum parchi. Del mur de la casadel marge de dalt pengen unes Aptenia cordifolia florides.Acabant el mur, apareixen algunes Ipomoea learii iLledoners al marge de la dreta. Al de dalt hi ha Ailants iOms (amb alguna Araujia sericifera ). Apareixen tambéalgunes Canyes Comunes que delaten la proximitat delfons de la vall (Torrent del Bosc). Al marge de la cantonadaamb el carrer dels Carròs hi ha algunes Borratges. El PiPinyer particularment gros de la cruïlla fa uns 80 cm de

diàmetre i uns 12 d’alt. La capçada està molt orientada capel Sud, és a dir, no és plana per dalt, sinó molt inclinada. Elpendent a sota és suau i colonitzat per Acants. Hi ha unpunt de recollida de deixalles i un rètol que avisa que elsdies 1-5 i 15-20 de cada més hi haurà recollida de mobles itrastos vells. Un altre rètol recorda la prohibició de circularllevat de vianants, bicicletes i veïns. Seguint la CDLA almarge de dalt veiem Oms, Ailants i Aladerns i a la voreraalgun Paniset Africà. La primera casa de la banda de marés el nº 120. Més o menys interrompuda (només a lescases 132 i 138) comença una tanca de Bruc que duraràfins la drecera de Vallvidrera, al cantó de baix de la CDLA,marcant el llindar de les finques. Al marge de dalt hi hamoltes Figueres de Moro (Opuntia ). Segueix una zona ambAilants i Ipomoea. La casa de la banda de dalt és el nº 121.Hi ha més Ailants. La casa de baix és el 126. A daltapareixen Falses Acàcies (Robínia). Al mur de la casa debaix (13) apareix una bona enredadera de Podranearicasoliana , amb campanetes rosades. A la banda de daltapareix la casa 125 (amb la data de 1923). Hi ha una bona

tanca de Xipressos retallats a partir d’aquí. Al marge dedalt hi ha alguns Lliris de Sant Josep. Apareix la casa 136(i la marca de KM 4.5), i després la 140. Després de lacorba convexa a l’esquerra apareixen més Ailants a la partde mar. Al marge de dalt apareixen més pissarres grisesgruixudes, amb alguna irisació de color de rovell. Tot eltram aquest serà de la mateixa roca. Al marge de dalt hi hauna bosquina de Pins Pinyers baixos. A la de baix segueixla tanca de Bruc. Hi ha una clotada molt poc marcada (d’enCuyàs). Al marge de dalt una Alzina Surera (nº 20) ambalgun Marfull. Enfront, a la banda de mar, s’obre un estrany

passadís enmig la tanca de Bruc. Hi creix un Llorer. Latanca de Bruc amb Xiprers al darrera es fa interminable (ala banda de mar). Al marge de dalt apareixen més Opuntia .A la banda de mar apareix la casa nº 114 (del famósdecorador Amat ?). Ve una corba convexa a l’esquerra UnPi Pinyer cobreix en arcada la pista. A partir del nº 146 hiha una tanca de base de blocs de formigó buits amb xarxade malla rígida de forats quadrangulars allargats. Començala Vall del Torrent de Can Canut. A la banda de dalt unaaltra tanca (amb xarxa en rombes) acaba de donar unasensació de poca llibertat. A la banda de mar els Xiprerssón alts. Al marge de dalt hi ha Alzines, Pins Pinyers iGarrofers (que rebroten). Apareix una entrada moderna s/namb US-mail a la banda de muntanya. Hi viu a temporades

la famosa cantant Maria del Mar Bonet. Hi ha rengles deCupressocyparis leylandii daurats als dos cantons de lapujada. A la banda de mar el nº 150 donaria entrada a laFont del Castanyer. Ara no hi és el Castanyer, però s’hi haplantat Pollancres. A la banda de muntanya hi ha un muramb una mena de passadís de seguretat i pèrgola a sobreque espera encara les enredaderes que la cobreixin. Alpeu del mur, almenys, hi ha Parietaria i Aster squamatus .Algun any s’hi fa Herba de Sant Joan que hi pot florir moltfora temps. Passem la corba còncava a la dreta i mirantuna porteta, a la banda de muntanya, que duria a la VillaTeresa en altre temps, que deu ser la torre anunciadasuara pels Cupressocyparis . Al marge de dalt apareixalguna Figuera. I alguns Aladerns coberts en part per lesenredaderes del Pare Araújo. Vall de Can Canut amunt hi

ha una torre modernista que havia estat en temps de lasegona república un centre d’higiene o hospital provisional(Cal Bernat). Mirant cap el mar, darrera la tanca de Xiprers,podem mig veure els Pollancres de la Font. Apareixenalguns Cestrum parchi al marge de dalt. A la corba al’esquerra hi ha algunes Canyes Comunes. A la corbasegüent a la dreta hi ha una Alzina Carrasca (nº 21) i algunLledoner i alguna Truana. Al marge de mar, CanyesComunes i Ailants. Abans del centre de la fondalada, unaAlzina de Montserrat. Passat el fons, apareix la caseta deregulació de cabdal d’AGBAR. Fa uns 6 m de façana i enun apart s’endinsa 6 m a la muntanya. Des d’aquí esbombeja aigua cap al barri de dalt de Vallvidrera i tambécap el MinaGrott. Al marge de muntanya apareixen les

primeres mates de Fenàs de Bou com un preludi queindica que ja s’apropa la zona il·luminada. Al marge de marapareix un Llaurer. Al de dalt una Alzina que va rebrotantmolt (nº 23 (Q. ilex var. oblongifolia ). L’arbre darrere latanca de Bruc és una Alzina de la var. revoluta . (nº 24). Almarge de dalt apareixen alguns Pittosporum tobira. Al demar hi ha un Pi Blanc. Després de la corba, al segon pal dela llum, hi ha una Alzina Carrasca (nº 25). Al seu peu,algunes mates de Lobularia maritima , Milamors iLlambrusca. Al tercer pal de la llum, hi ha un Ametller. Almarge de dalt va a parar un camí ample privat que ve dedalt la muntanya. Apareix el nº 147 bis. I a la banda de maruns Eucaliptus grans, ja de la finca de la Vª Simfonia. Alpeu dels Eucalitpus una estaca marca a la CDLA el Km 4.A la tanca apareixen algunes enredaderes de Seneciomacroglossus i Araujia sericifera. Mirant amunt, al margede dalt (nº 149), Hedera azorica. (de fulles mig blanques).A la cantonada ja amb la drecera de Vallvidrera, a la casade dalt hi ha una placa antiga que diu “Carretera de lesAigües”. Hi deu haver un transformador de FECSA /



13

ENHER (nº 3348). El nº 156 és ja la mateixa entradaprincipal a la finca de la Vª Simfonia (se suposa que deLudwig Van Beethoven, La Pastoral). Escales amuntpodríem arribar a la Plaça de Vallvidrera. Escales avall, alPeu del Funicular (estació dels FGC).

TRAM 4

FONT DEL MONT (Valls de la Sivina, Pere Gil, iGratallops)

Característiques: És un tram una mica més assolellat quel’anterior, amb algunes cases. Poques panoràmiquesencara.

Descripció:Escales amunt arribaríem fins la Plaça de Vallvidrera. Hi haal començament unes quantes cases petites. Al margedret, una Pita de fulles a tires blanques. Si ens enfiléssimdarrera les Pites veuríem una mata de Ferula communis.http://floranova-collserola.galeon.comEscales avall aniríem a parar al Peu del Funicular. Lacarena ha estat netejada, i aterrada la tanca en algunstrams. Abans hi havia un rengle d’Aranyoners. Si baixemuna mica per aquesta carena suau podrem veure uns

quans Roures (i algunes Alzines més al cantó de la vall). Abaix, a uns 50 m avall, de més a la vora les escales aamés lluny (cap a la vall de la Sivina) els nº 1(Q.viverioides ), 2 (Q. anselmi), 3 (Q. viveri ). I tornant amunt,de més avall a més amunt el nº 4 (Q. pubescensssp.palensis ), 5 (Q. ilex var. ambigua ), i nº 6 (Q. lusitanica ).Retornem a la CDLA anant capa llevant primer. Començala corba cap el Nord. Hi ha Pins Pinyers a ambduesbandes. Al marge de dalt apareix un Roser Agrest (Rosaagrestis ). Entre els pals de la tanca 6 i 7 hi ha una AlzinaTípica (Q. ilex ssp. ilex var. ilex ). Passem el pont per sobreel funicular. Hi ha unes andanes de seguretat per si ha dedescarregar passatges d’emergència. Des de l’andananormal es veu enfront una bona colònia de Polypodiuminterjectum sobre el marge de pissarra de color de rovell.Continuem per la CDLA encara direcció cap el Nord. Hi haAladerns a ambdós costats. I ve la primera corba a la dretaque deixa una explanada a l’esquerra com un replà a lavall. Hi ha una tanca que no hi deixa apassar ara. Hi haPins Pinyers. A la banda de baix de la CDLA veiem Oms. Ala tanca hi creixen Clematis vitalba . Seguim encara a lazona del fons de la Vall de la Sivina (la vall principal). Hi haLledoners i Ailants al marge de baix. Darrera la tanca delcantó de dalt, a la bosquina sobresurt al final un Quercusilex var. oleifolia , però no s’hi pot accedir fàcilment. Encanvi, quan l‘explanada s’acaba, al darrer racó de dalt hiha tocant a la CDLA un Quecus morisii (nº 7). I 1 m mésenllà un Roser de Flor Petita (Rosa micrantha ). Deixem lacorba i emprenem la direcció NE. Al marge de dalt hi ha

Garrofers. Apareix el rètol amb el logotip dels FGC. Jaentrem a la segona fondalada de la Sivina. Al marge dedalt hi ha Aladerns. Passada la corba emprenem ladirecció SE. A uns 30 m al marge de baix hi ha un Quercusviverioides (nº 8). Al marge de dalt hi ha Ruda, Ametllers y

ja força Hyparrhenia . Dominen però els Aladerns a ambdósmarges. La pissarra del marge de dalt es fa ben visible.Uns 50 m abans de la propera corba, uns 4 m sota laCDLA hi ha un bon exemplar de Quercus fontquerii (nº 99.A la corba hi ha una bona ombra dels Pins Pinyers, ambsotabosc d’Aladerns. Arribem a la cruïlla (a la carena deCan Forgues) amb el Camí Boscà, que va cap al petit barride Can Forgues, i el carrer de Santpedor. Aquest segoncarrer comença a baixar en bon estat recte avall. La corba

a l’esquerra és el carrer del Bosc (o millor dit la prolongaciódel carrer de Gratallops, que va a donar a la corba, alcarrer del Bosc) que arriba al Peu del Funicular (quan no hiha obres), tot passant per la urbanització La Pineda. Elcarrer de Santpedor a mitja baixada es transforma en una

via mixta (escales /ciment llis) però al terç final és nomésd’escales. Acaba al capdavall gairebé del carrer del Bosc,

just en front de les escales del carrer Montclar. Seguim per

la CDLA ja a la vall d’en Pere Gil en direcció al NNE. Almarge de dalt hi ha dos rètols “Carretera de les Aigües”“restaurant Can Martí”. Apareix la casa nº 157 a l’esquerra.Al peu dels murs hi ha Lavatera arborea . En canvio almarge de baix domina el Llistó de Bou. Més endavant almarge de dalt hi ha una Figuera de Moro de punxes moltllargues i flor groga (Opuntia dillenii ). Des d’aquí ja es potveure una mica de mar, entre Montjuïc i la catedral. Almarge de dalt hi ha un tram de pissarra grisa (senserovell). Al final torna a aparèixer abans de la corba lapissarra normal, amb betes de quars (blanques). Al margede dalt apareix la casa nº 163 i al de baix la nº 166.Continua la pineda de Pi Pinyer. Al marge de dalt hi haFigueres de Moro (Opuntia ficus-indica ), Lliris de Sant

Josep (Iris germanica ) i Pita (Agave americana) i Ginesta(Spartium junceum). Ve la casa n º 165 al marge de dalt imés Figueres de Moro. La pineda es fa més espessa. Ama dreta ja es veuen les escales que baixen fent dreceracap el carrer del Bosc (calle del Bosque). Al marge de dalt,poc abans dels contenidor de les deixalles (grisos, groc,verd i blau), arrapada a la roca una colònia de Dauradella.Sobre les escales de baix uns bons Ailants. Al marge dedalt un rètol anunciant Can Martí i un plànol de la barriada.Un petit rètol vermell senyala l’itinerari C01. Seguim amuntfins la Font del Mont a la bifurcació entre el camí (a ladreta) i el torrent (a l’esquerra) amb aparença de carrersnormals (sense sortida al final). La font del Mont és a laconfluència dels dos carrers. Hi ha una arcada onaixoplugar-se en casa de pluja forta. Domina l’escena ungran Ailant. També hi ha una Prunera, força gran per seruna Prunera. El mur de la font és cobert de molsa. Hi hados brocs molt arran de terra (el de la dreta raja poc) i unbroc gros a 1 m d’alçada que cal prémer. La font es vaarranjar el desembre de 1977. Hi ha un banc de pissarraper seure, al costat. Per refrescar-se pot anar bé aquestaaigua, però per beure potser té microbis dolents que fanvenir mareig i nàusees i una mica de febre o calfreds.Baixem un altre cop a la CDLA, A ma esquerra a lacantonada hi ha un panell de l’associació de veïns ambuna adreça a Internet:http://avfontdelmont.netfirms.comPrenem la direcció SSE. Al marge de baix veiem un granLledoners i d’altres de menors. Des d’aquí es veu bé la

casa verda amb piscina i una Araucaria . Al marge de daltde la CDLA veiem un Llorer. Apareixen les cases nº 171 i173. Després, al marge de dalt hi ha Aloe saponaria iAgave americana. El marge de baix està molt colonitzatper Bidens subalternans . Al marge de dalt apareixenalgunes Mimoses (Acacia dealbata ) baixes. Al vessant dela vall els Pins Pinyers són grans. Al marge de dalt hi ha lacasa nº 177 i després la 179 (Torre Carmencita). Desprésde la nº 181 ja ve la corba a l’esquerra amb canvi dedirecció cap el NE. A baix segueix havent-hi Pins Pinyersgrans. Després del nº 183 comença el Clot de Gratallops.Hi ha alguna Figuera de Moro al marge de baix i al de daltaltres i molt Fenàs de Bou i alguns Aladerns a la fondaladao raconada. Canviem de direcció, anem cap el SE. Al

marge de dalt apareix una estaca del Circuit Interfuni.Senyala cap a l’esquerra (enrere) 0250 i cap a la dreta(endavant (2750). És una etiqueta blava del CentreExcursionista Els Blaus (de Sarrià). Des de poc mésendavant es veu la punta o pirulí de la Torre Foster. També



14

mirant vers el Sud es veu la Villa Paula i el Turó d’en Córç.Poc més endavant ja arribem al final d’aquest tram. HI haun espai on solen aparcar alguns atrevits muntanya amunt.HI ha alguns Pins Blanc baixos, con arraulits pel vent. I unbanc per contemplar la panoràmica cap el mar, a la partdreta (segons anem). Més enllà ja hi ha una cadena quetanca el pas als vehicles. Serra de Margenat avall destacael gran convent de Santa Maria de Jerusalem. La gran vallde Margenat, esbatanada i assolellada, als nostres peus

queda tancada a l’horitzó pel Turó de la Font del Bou i elde Bellesguard més cap el mar. També es veul’Observatori Fabra. Si baixéssim el camí avall (que resultaser el carrer de Palafolls segons els mapes) aniríem aparar al carrer de Sant Pere Claver i a la zona de l’antigaPlaça Borràs Ronda de Dalt / Via Augusta).

TRAM 5

VALL DE POMARETDEL MIRADOR DE MARGENAT AL MIRADOR DEVILANA

Per la carena de Margenat amunt hi ha un corriol que va apara a l’Ideal Pavillon, o agafant la branca esquerra a mitjapujada, al Restaurant de Can Martí. Al restaurant calbaixar-hi des de la corba encara asfaltada. Continuant elcarrer recte amunt trobaríem una prolongació estreta ques’endinsa dins la bosquina i va a parar al capdamunt de lesescales de la Font del Mont o molt a la vora, al coll del

camí de la Font de la Budellera. En canvi, del mirador /banc en avall, la pista empinada (carrer?) de Palafolls ensdu cap el Monestir de Santa Maria de Jerusalem. Passemuna cadena si deixem el corriol que s’enfila pel turonet. Ésla cadena n º 1348, poc abans d’uns Eucalitpus. A partird’aquest mirador, dominarà la pissarra grisa amb betesfines de diferents intensitats, més que no pas la pissarra decolor de rovell. La panoràmica que es veu va des deldipòsit d’aigua de Finestrelles fins les torres bessones dela Barceloneta. Al marge de dalt, a pocs metres de lacadena (potser 5 m) hi ha un Quercus morisii jove (nº 1). Almarge de dalt encara hi ha Bidens subalternans . Dominenels Pins Blancs tot i que són baixets. Les capçades tenenun color verd molt clar. Comencem a caminar per laprimera vall, la de Margenat. La segona serà la d’en Costai la tercera la de la Font del Bou, essent totes tres partd’una mateixa fondalada. Es fa difícil escollir un nom per aaquest conjunt de valls entre la Serra de Margenat i laSerra de Vilana. Hi ha un estudi força exhaustiu de la florad’aquesta vall (de Margenat) a http://flora-vall-margenat.galeon.com/index.html

Començant a caminar veiem al marge de baix algunaGinesta i Ametller i més avall alguna Surera, ja lluny. Alpeu del talús, ben a prop, força Aloe saponaria. Al margede dalt hi ha molts Aladerns baixets. Al de baix, continuantendavant, Fonoll, Ginesta i força Esbarzers (que fan unpetit mur vora la CDLA). A tota la vall la planta que dominaés el Fenàs de Bou. Abans d’arribar al primer fondal (de

Margenat) veiem a baix un grup de cases sobre la Fontdels pins i un altre al capdamunt del carrer de Pomaret.Arribats al fondal, al marge de dalt, la pissarra grisa témasses de calç en pols. Més amunt del marge veiem algunMatapoll i algun Marfull. Apareixen els Pins Blancsregularment plantats després d’un gran incendi en èpocade l’alcalde Joan Clos. Encara a la clotada ai al marge dedalt podríem adonar-nos que hi ha una varietat de Fenàsde bou de fulla més fina (Hyparrhenia pubescens ). Unaaltra gramínia que fins ara no ha estat comentada però queera present arreu és el Fenàs de Canonet (Oryzopsismilliacea ). Però aquí al vessant de dalt domina elBrachypodium retusum (Llistó). Apareix aquí un tramd’argiles de color beix quaternàries. Al marge de baix,

després d’una barrera d’Esbarzers, es veuen uns quantsOms de repoblació morts. Mirant cap amunt el vessantDóna fins l’Ideal Pavillon i la Torre de telecomunicacionsNorman Foster. Arribem a la petita Costa d’Alòs. Uns 10 mabans hi ha un grupet de Pins Pinyers al marge de dalt. I

un rètol dels Blaus que diu ”0500 (a l’esquerra)/ 2500 (a ladreta). Ben bé a la carena , cap amunt es veuen unsquants Xiprers i cap avall el caminet que baixa cap a laFont dels Pins més o menys. Hi ha un rengle d’Atzavares(Agave americana) a sobre el camí (a l’esquerra). Espoden veure les capçades de Pins Pinyers de la petitaBaga d’Alòs. Vora la CDLA hi ha una Olivera i algunMatapoll (encara a la part de baix). Més endavant hi ha ungrup de Xiprers (Cupressus sempervirens ) alts i grossos.Passem uns metres sense cap novetat per la Vall d’enCosta. Aquest jardiner cultivava plantes per adornar

cementiris com ara Helichrysum , Iris, Narcissus ,Agapanthus . Va excavar una cova a l’argila, potser seguintl’exemple de les tres troglodítiques que hi havia hagut mésavall, al que podríem anomenar Vall de Pomaret oconfluència de les tres valls del capdamunt. Potser sí quehi ha una novetat i és la presència de Koelreuteriapaniculata al fondal, al marge de baix de la CDLA a la sevavall. Arribem a la Vall de la Font del Bou i veiem un grupetsde petis Oms i un de més gran ( 4 m d’alt) que ensindiquen la proximitat del ramal d’abastament d’aigua de labarriada de la Font dels Pins. Un caminet baixa fentflanqueig i seguint la canonada fins les primeres cases. Alvessant de baix segueix dominant el Fenàs de Bou i al dedalt els la Pineda esclarissada de Pi Pinyer amb sotaboscd’Aladern i amb alguns Xiprers. Després dels Omsapareixen alguns Espantallops, amb alguna Ipomoea enredada. Després, ja més a la vora la font (artificial), unCercis siliquatrum , una Figuera, Ametllers i Romaní(sempre al cantó de baix) i un Garric alt de 4 m. Al cantóde dalt apareixen pissarres de color de rovell. Uns 15 mabans de la font apareix un dic de material blanc (aplitadescomposta /granodiorita de color de rovell peròblanquinosa) al cantó de dalt. Darrera la font (flanquejadaper una paperera abans i després) hi ha una massa deSenecio macroglossus . Al cantó de baix, uns 5 m abans del’abeurador hi ha una estaca d’ACSA que indica “2,5 Km”(en negre). Hi ha un grup de Pollancres del Canadà quedonen una mica d’ombra almenys a l’abeurador. Almenysn’hi ha dos de grans. També hi ha una Morera (Morus

alba ) darrere o més avall. I Senecio macroglossus enaquesta part de baix. Més avall, un Lledoner també ambCampanetes Blaves. És molt curiosa la doble moralitat deles autoritats del Parc de Collserola que fan arrencaralguns arbres ornamentals que la gent lliurament planta enaquest racó i en canvi en fan plantar d’altres també exòtics,que amb la benedicció de l’ens es tornen legals. Hi haviauna norma que prohibia plantar espècies foranes. Després,varen afegir: “ llevat de quan ho fa l’autoritat”. Jo afegiria “isempre i quan les plantes hagin estat comprades als amicsde les autoritats”. Si tiréssim pel dret fent via pel mig delcollet que creua el Turó de la Font del Bou per estalviar-nos tota la península, a dalt el collet hi veuríeu unes matesde Sophora japonica molt baixes (ja que normalment és un

arbre). Seguim l’itinerari principal. Caminem ja pel flanc delTuró de la Font del Bou. Hi havia al coll una zona depissarres grises amb betes fines. Hi ha Pins Blancs iXiprers. I més enllà més Pollancres petits al cantó de baix.A sota, apareix un Roure de repoblació (nº 2). Té l’aspecte



15

de Q. montserratii (amb nervis rosats), però els pèls(actiniformes, de branques de 100 micres) són de Q.broteroi var. marocana. A saber qui els haurà venut als delParc de Collserola. Seguint pel turonet, a l’esquerra omarge superior hi ha uns petits murs que recorden queaixò havia estat una vinya. Hi ha ara algunes EstepesBlanques, apart els Pins Blancs i els Xipressos. Al margede baix apareix una altra herba que podem haver vist amolts llocs assolellats. És la Ruda Cabruna. Darrere, unsquants Espantallops. A l’esquerra podem fixar-nos que hiha tres varietats almenys de Xiprers. Ben bé a la corba,

vora el banc (de posició no ben fixada) hi ha el que semblaun Xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa ), decapçada molt ampla i tronc no ben recte a dalt. Encontraposició, hi ha alguns Xipressos de capçada moltespessa i estreta i d’un verd molt intens (Cupressussempervirens f. stricta ). I també els Xipressos més normalsno tan estrets ni eixamplats (Cupressus sempervirens f.sempervirens / horizontalis ).

http://es.wikipedia.org/wiki/Cupressus_sempervirens

Mirant amunt es pot veure la Torre del Moro, de secciócircular. Tota una obra d’art per ser una caseta dels peonsde camins del 1902 de quan es feia la CDLA. El caminetque neix sota el banc /mirador du, per la carena de Vilana iel Turó de Bellesguard, i girant una mica a la dreta al final,al capdamunt del carrer Pomaret, vora la Ronda de Dalt.Entre darrere els Escolapis, la pujada al Turó deBellesguard i la Torre del Moro feia tot plegat un escenariideal per ser afusellades les víctimes de la CNT FAI iPOUM al principi de la guerra civil. I com a reverberaciód’aquella feta encara no fa gaire s’hi podia veure algun

mort de tant en tant. En canvi, el camí del Turó de la Fontdel Bou, és a dir, de la Torre del Moro cap enrere, puja capa vora la caseta dels Bombers, entre Nova Betlem i l’IdealPavillon. Un cop a la carretereta asfaltada es pot seguiramunt per una drecera que duria a la carretera delTibidabo vora el desviament de la Torre Foster i al’aparcament (Coll de Casadet) i d’allí, per un fort pendentasfaltat, arribaríem al cim del Tibidabo.

TRAM 6VALL DE BELLESGUARDDel Mirador de Vilana al Mirador sota el Turó de Castanyer

Al banc /mirador de la carena de Vilana hi ha una placaque commemora ens 10 anys (1985-1995) del Club deVelers de Collserola. Són els avions de miniatura quevoleien sense motor. Al vessant de baix, ja començant acaminar, es veuen Garrics, Ailants i Argelagues Negres. Alvessant de dalt també hi ha Garrics sota els Pins Blancs.Al de baix apareixen ja Aladerns. Al de dalt, al cap de 50després del banc, apareixen Estepes Blanques sota elsGarrics. Hi ha Lledoners a ambdós costats. A la primeracorba a l’esquerra segueixen els Pins Blancs, que jacomencen a fer goig, amb un sotabosc esclarissatd’Aladerns. Al vessant de baix hi ha un Garric que tébranques joves de fulles estretes (nº 1). Més enllà hi haunes roques de pissarra grisa amb betes fines, compactesque sobresurten del terreny. Passats uns 30 m de la corbaapareix la primera Alzina de Montserrat (nº 2) al cantó debaix, i més Ailants. Arribats a la baga del collet de la font,front a la primera drecera de més al Sud) hi ha una AlzinaCrespada (nº 3) i més Aladerns (i alguns Oms) sempre alcantó de baix. Al fons d’una mena de passadís de fullaracatrobem una altra Alzina (nº 4), baixant una mica i ja enfront

el ramal de més al Nord (de les dreceres que salven elcollet). Més endavant els Pins Blancs deixen veure relsmolt llargues i gruixudes per sobre el terreny, al cantó dedalt. Hi ha un indicador dels Blaus indicant 1250 m al’esquerra i 1750 m a la dreta, però en números vermells hiha pintat al pal 2 ½. La veritat és que quan corres poc t’hipots fixar en aquests números tant petits. Més endavantalgú ha pintat xifres amb esprai ben grans i visibles a laroca. Seguint, trobem un Lledoner més al cantó de baix iuna colònia de Pennisetum al de dalt. Encara som al colletde la font. Més enllà el vessant és cobert per la típicaformació de Pins Blancs amb sotabosc d’Aladerns. Alcantó de dalt de seguida apareix un Llentiscle i darrere seuun dic d’aplita descomposta d’uns 20 m d’amplada que és

el mateix que aflorava abans de la font. A uns 30 del collapareix una clariana a la dreta que ens deixa veure lesValls de Bellesguard (Almirall, Bellesguard, Sant Maties. Lade Betlem queda amagada ara. Al fons de la vall hi ha unacolònia d’Ailants. A uns 100 m ja del collet hi ha un

Lledoner al cantó de dalt i 2 al de baix. . Uns 50 m abansd’arribar al Torrent d’Almirall, apareix algun Pi Pinyer a labanda de dalt. Al vessant de baix també hi ha barreja de PiPinyer i Pi Blanc. Arribats ja a la fondalada, al marge debaix hi ha molt Aritjol. Al de dalt hi ha alguna colònia deParmelia aureola sobre la paret de llicorella. És unapissarra aquí de betes molt fines però ben compacte. Hi haun bon grupet d’Eucaliptus torrent amunt (E. rostrata / E.globulus ). També hi ha Lledoners i Aladerns. Seguintamunt a l’aventura trobaríem un racó molt feréstec, amb undic de roca metamòrfica negrosa (micacita ambcornubianita) recoberta molses, Gladiols i Dauradella,darrera els Eucalitpus de més amunt. Els Eucaliptus tenenla pela del tronc molt espellofada. Passada ja la fondaladaa la CDLA més enllà trobem al marge de dalt algunEspantallops i uns 20 m abans de la travessa dellambordins, un grupet de Hyparrhenia pubescens de fullesmés fines que el Llistó de Bou típic. Al de baix un Lledoner.I al de dalt un pany de roca molt gran (pissarra grisa). I unaOlivera per sobre d’ella. Més enllà alguns petits mursdelaten les antigues vinyes. Al marge de baix més Ailants,Lledoners i Pins Blancs. Al peu de la roca de dalt semblahaver-hi dos caus. Algú devia haver extret una mica demostres de roca. Poc més endavant hi ha el pla indicador

baixet que diu 2 KM (AGBAR). Apareix després unaclariana que dóna vistes al Sud. La vegetació ésesclarissada però hi ha alguns Pins Pinyers baixets, moltde Fenàs de Bou, algunes Figueres de Moro, alguna matade Ruda i moltes Esparregueres. Aquesta zona és bonaper a collir espàrrecs. A la mateixa corba a l’esquerra hi hauna estaca dels Blaus indicant 1500 m a l’esquerra i 1500m a la dreta. Al marge de dalt la pissarra grisa de betesfines té alguna beta blanca de quars. A sobre el marge hiha les runes del que devia haver estat una caseta d’einesde les de les vinyes anteriors a la CDLA. Mirant avall veieml’embut de recollida d’aigües de la urbanització de Núñez iNavarro (“Torre Vilana, el nou horitzó de Barcelona”).Potser algun escapament de la canonada general

d’AGBAR (com va passar al final dels 1980s) faci quel’embornal aquest de dalt sigui massa justet per engolir-hotot. Seguint, al marge de baix apareixen Esbarzers i al dedalt una barreja de Pins Blancs i Pins Pinyers. Hem deixatla Vall d’Almirall i comencem la de Betlem. Al vessant de



16

dalt tot són Pins Blancs, mentre al de baix domina demoment el Pi Pinyer. Al cantó de dalt domina ja el Cedredel Líban. A la banda de dalt una altra Alzina Crespa (nº5). A la banda de baix apareixen més Lledoners i unesquantes Alzines (nº 6 ambigua / nº 7 marcetii / nº 9marcetii ). A la banda de dalt la paret de pissarra és benvertical i d’uns 4 m d’alçària. Hi ha més Alzines deMontserrat al cantó de la dreta. Uns 50 m abans del fondalde Betlem (Clot dels Lledoners) hi ha una Surolí (nº 9) imés Alzines de Montserrat al cantó de baix. Arrapat a mitjaparet podem veure un Càdec menut al cantó de dalt. Més

Pins i Lledoners al cantó de baix. Ja arribats al fondaltrobem un gran Pollancre (P. canadensis ) d’uns 110 cm dediàmetre de tronc a 1.5 m de terra. I d’uns 20 m d’alçària.La bardissa està formada per Esbarzers i Clematis vitalba. Hi ha un bon grupet de Saüquers sota el Pollancre. El clotamunt és molt ombrívol degut a la frondositat dels arbres.Hi ha Lledoners, Cedres del Líban i algun Teix. A terradomina la Parietària. Sobre el marge de dalt, a uns 30 m alSud de la clotada, hi havia una Alzina (nº 10 Q. ilex var.laurifolia ). Al mateix costat de la font natural però molt malapariada hi ha un Pittosporum tobira . Els Lledonersarribem a uns 20 m d’alçària. Uns 5 m després de sota lafont, a la vora de dalt de la CDLA hi ha una Alzina deMontserrat amb fulles dentades (nº 11). Després s’acaba

l’ombra dels Lledoners i del Pollancre. Al vessant de daltapareixen Garrics i Xiprers. Després Oliveres i Cedres deles dues varietats (libani, dedoara ). Després s’obre unaclariana que ens permet mirar al Sud. Al fons de la vall esveuen alguns altres Pollancres i fent contrast amb lescases que ocupen el que era un antic cementiri, elcampanar dels Escolapis amb els seus àngels. Més llunyes veu Montjuïc (amb el Palau Sant Jordi davant el JardíBotànic), la Zona Franca i l’aeroport. A la corba hi haLobularia maritima que fa olor a mel quan floreix iRebenterola. Després Aladerns i Figueres de Moro, mésavall,. I alguna Gatosa. Mirant amunt podem veure la TorreFoster i una mica de l’Escola Judicial. En primer termemolts Xipressos (stricta, sempervirens ), Garrics i EstepesBlanques. Més amunt el vessant és ple de Cedres de les

dues varietats. Des d’aquesta corba es pot veure tambél’Observatori Fabra i des d’una mica més enllà l’edifici de laMentora Alzina. El vessant als seus peus té una clapatriangular molt atapeïda de Xipressos de les dues varietats,però amb molt de la var. stricta de capçada molt estreta iallargada). Al vessant proper de dalt segueix havent-himolts Cedres de les dues varietats. Al marge de baix,Lobularia i Ruda Cabruna. I una Alzina (nº 12 Q. ilexmorisiformis ). A la corba, però al cantó de dalt, una Alzinade Montserrat petita (nº 13). Carena amunt moltsXipressos i Cedres de les dues varietats cadascun. Almarge de baix, Clematis flammula ja més endavant. Alcantó de dalt, al peu d’una roca una estaca dels Blaus(1750 m a l’esquerra i 1250 m cap a la dreta). I pintada en

vermell sobre el pal, el número 3. Això queda a mig trajecteentre la corba i el fondal. Més endavant al marge de baix hiha una Robínia, un Pi Pinyer, Piracants, Baladres,Pollancres, un Arbre de l’Amor ja vora la corba de la font.Al marge de dalt, Ginesta. I un talús per dissimular la pistaque baixa de Betlem fins aquí. Si hi pugem veurem moltsHeliotropium europaeum i Solanum miniatum com a malesherbes invasores a la mateixa pista. Més endavant destaca

ja a la fondalada ombrívola, una Alzina monumental. Lapista torça després a la dreta però ja no val la pena, amenys que vulguem constatar les males maneres de fer la

justícia i les pocs escrúpols, si hem de fer cas de l’exempled’aquí, o de com han tallat el camí hi ha llençat portes icadires velles. Baixem donant una ullada si volem unamica més amunt als antics murs de Nova Betlem i a lescolònies de Figueres de Moro. Un cop a la CDLA retrobemla font que substitueix a la del Cigaló. És una font artificial.Hi ha un Pollancre alt d’uns 20 m al clot de baix, perònomés fa el tronc uns 45 cm de diàmetre. Hi ha un Til·ler(Tilia vulgaris ) vora la font i paperera. Una massa d’Aritjol

s’enfila per un Cedre mig mort més amunt. També hi haLledoners, però menys crescuts que al Clot anterior (deBetlem). Ara som a la vall principal de Bellesguard, al Clotde la Font del Cigaló. Hi ha trossos de roques interessantsseguint la vall que acaba essent de mal passar. Unapissarra clara amb esgrafiats negres com ideogrames. Unaroca quarsítica groga amb bultets com a pèsols. Hi hatambé algun Xiprer de branques molt obertes i una Alzinade Sant Medir (Q. medinensis , nº 14). Deixant la fontcontinuem per la CDLA. Hi ha un Lledoner al cantó de baixamb tronc de 80 cm de diàmetre. Al marge de dalt, un

Xiprer que també sembla C. macrocarpa . I poc més enllàuna Alzina de Montserrat (nº 15). Al marge dret, en canvi,uns peus de Bardana, abans de les set pilones que fan deprotecció del barranc. La paret de pissarra del cantó dedalt fa més de 3 m en vertical. La bardissa del vessant debaix està formada per Araujia sericifera i Clematis vitalba .S’entreveu el sender que baixa a la mina abans de l’Alzinade Fulles Oblongues, amb molt d’Arítjol enfilant´-s’hi. Hi haPins Pinyers després a ambdós vessants. Hi ha una petitavall sense nom transversal amb Aladerns al vesant de baix.Apareix una estaca d’AGBAR amb la xifra 1,5 KM. I unacolumneta a la banda de dalt del camí, just passadaaquesta petita fondalada, on hi diu “Parque Municipal”. A labanda de dalt hi ha algun Lledoner i a la de baix molts Pins

Blancs grans. A dalt i a baix hi ha Pins i Lledoners iAladerns. El pinar de baix es fa net del sotabosc, ambnomés pinassa. Hi ha Oliveres disperses i petites aambdós vessants. Al cantó de dalt apareix una estaca delsBlaus que diu “2000 cap a l’esquerra, i 1000, cap a ladreta. A la corba hi ha més Pins Pinyers i Blancs de només de 4 m d’alt al cantó de dalt i al de baix algunsRomanins, Ruda, Roldor i Pins Blancs alts però espaiats.Comencem la Vall de Sant Maties. Hi ha Piracants, bossesper atrapar insectes de les pinedes, penjades (mig negres).La part de dalt és una capsa prismàtica allargada amb unforadet quadrat al mig, i la bossa que en penja és deplàstic transparent a la meitat de dalt i negra a la meitat debaix. Serveix per a atrapar la processionària.http://www.agentesforestales.net/uploaded/Frontal_trampa

_procesionaria116.jpgAl marge de baix hi ha un Pi Blanc força alt. Arribem alfons d’aquesta valleta. Al cantó de dalt hi ha Olivera,Lledoner i Pi Pinyer, i algun Xiprer de les dues varietats(també al cantó de baix). I una Alzina de Montserrat abansde trobar la pista que baixa al cementiri de Sant Gervasi. Almig de la bifurcació està molt ben indicat que la CDLA ésel itinerari C01 i la baixada és el C03 (etiquetes de plàsticvermell). Al fondal de mitja ala de muntanya, mésendavant, hi ha Eucalyptus rostrata cap amunt, abundant.A la banda de dalt apareix una quarsita groga com la delTuró de Bellesguard, aquí d’uns 10 m d’amplada, i persobre la pissarra gris compacta de betes fines. Al vessantde dalt hi ha Pins Pinyers de només 5 m d’alt. Des d’aquí

podem veure Sant Pere Màrtir, l’Ideal Pavillon, la TorreFoster i Nova Betlem. També el Tibidabo, i la MentoraAlzina i l’Observatori Fabra. Al marge de baix laHyparrhenia ha estat podada. Un reglament diu que calpodar tota la vegetació fins a 1 m de distància de la vorade les carreteres i esclarissar el sotabosc fins a 25. ElLlistó de Bou resisteix bé les podades i els incendis. A laCDLA crec que es poda més per donar sensació deseguretat. Tot i que a la pràctica és a l’inrevés, quan homes desvia i no sap on acaba el tros pla i on comença elprecipici, com ara aquí. Al vessant de dalt hi ha petits mursque recorden les antigues vinyes. Apareix una estaca delsBlaus indicant 2250 a l’esquerra i 0750 a la dreta (i unapintada amb esprai a sota al pal que diu 3 ½). Al marge debaix hi ha Lledoners. Després un Pollancre mig mort de setenmig tanta solellada. Apareixen algunes Rebenteroles idomina el Llistó de Bou. Ve una corba cap a l’esquerra. Hiha una Gatosa i algun Pi Pinyer baix. Al vessant de baix,un Lledoner. Des d’aquí es veu l’edifici dels Escolapis i laurbanització dels Núñez i Navarro. Al vessant de dalt hi ha



17

Ruda. Al de baix comença la tanca del Monestir de santMaties. Les campanades tenen un so agut i musical. Perdins la tanca hi ha Xiprers petits i per fora Atzavares deratlles blanques, algunes ben grans. Al vessant de dalt hiha Figueres de Moro i Pins Pinyers. Al de baix, PinsBlancs. Ve una corba a l’esquerra. Domina el Pi Blanc adalt. A baix desapareixen els Pins. Apareix una estacad’AGBAR dient 1 Km, poc després d’un pal de bombers(pal amb franges vermelles i blanques indicant puntd’abastament d’aigua). Al cantó de dalt de la CDLA, encanvi, vora la tapa rodona, hi ha una xifra pintada en blanc

a la roca, el 7. Cap a baix ja es veu el col·legi de SantGregori (pista esportiva pintada de verd). Hi a la banda debaix ha algun Lledoner i algun Ailant. I una altra estacadels Blaus indicant 2500 a l’esquerra i 0500 a la dreta. Alcantó de dalt un Pi Pinyer rabassut indica el final de ladrecera (de “las raicitas”). A terra hi ha unes masses dequars blanques amb alguna mica daurada (quarcita). Unafletxa groga i una de vermella inviten a pujar pel corriol.Vora el banc / mirador hi ha papereres (una a cada costat).Es domina una bona panoràmica sobre Barcelona que desd’aquí ja sembla més gran que no pas fins ara.

TRAM 7

L’ INFERNDel mirador del turó de Castanyer al funicular del Tibidabo.

El banc del mirador és precedint a ambdós costat d’unapaperera. La panoràmica començant pel Nord va des delTibidabo (temple del Sagrat Cor i Torre de les Aigües) il’Observatori Fabra, a la vall de l’Infern (amb duesclotades), els turons del Carmel (Creueta del Coll, Carmel,Parc Güell) i més separat el del Putget. I per sobre d’ells,cap el Maresme, el Turó de Galzeran, Céllecs i Sant

Mateu. I al peu d’aquestes muntanyes, lluny Premià deMar, el Masnou, Montgat i Tiana (Mas Ram), i més a lavora Badalona i Sant Adrià. De Barcelona destaca la torreAGBAR (o supositori), la Sagrada Família, les Torres Ars iMapfre, el port i Montjuïc i la Zona Franca. De la zona de laplaça del Dr. Andreu, destaca un edifici modernistahttp://www.panoramio.com/photo/676101 la CASAEVARIST ARNÚS (c/ Manuel Arnús, 1-31). La torre de lafamília dels banquers Arnús (també coneguda amb el nom“El Pinar”) va ser construïda per l’arquitecte Enric Sagnier iVillavecchia el 1903, com d’altres dels voltants d’altresamics del Dr. Andreu. Il·luminat, a les nits, aquesta menade castell apareix com el castell d’un conte de fades. Vapassar a diferents mans després que els Arnús perdessinllur fortuna. Recentment era d’Asepeyo. I ha passat a mansde l’ajuntament de Barcelona després.Per la barriada es veuen almenys 5 o 6 torres de castell al’estil austríac. Al fons de l’Infern hi ha els edificis de laCaixa (poliesportiu i, més avall de la Ronda, elCosmocaixa). Més cap el Sud, es veu l’edifici delsEscolapis (grogós) bastant junt al dels Jesuïtes(vermellós). Darrere el Turó de Bellesguard es veu el perfildel contrafort de Sant Pere Màrtir. A baix, vora la plana, elreplà del dipòsit de Finestrelles. Al segon replanet tirantamunt, el Mirador dels Xipressos. I per sobre el tercerreplanet, ja l’edifici de la torre de telecomunicacionsmarítimes, i a la seva dreta, una mica avall, la torre deguaita d’incendis.



12

TRAM 8

EL MADUIXER- VALLPARDel funicular del Tibidabo al Turó de Collserola

Al creuar el pont sobre la via del funicular passem ja a territori del districte d’Horta-Guinardó. Podemveure la tanca mig coberta de Miraguano. Alvessant de la vall apareixen Pins Pinyers forçagrans. Al marge de l’esquerra, passada la corba, lafinca d’AGBAR té una tanca viva de Xiprer baix(var. stricta ). També hi ha una Robínia i podemveure una imatge de la Moreneta (en sis rajoles deValència) a la façana lateral. A la nostra dretacomencem a veure la Vall del Maduixer i enparticular la casa gran blanca de més amuntd’aquest barri. (Un temps hi va viure els famososcantants David Bisbal i la Xenoa). A la fincad’AGBAR també podem veure-hi una Figuera, unaOlivera, al cantó de la nostra esquerra. A la dretaun Garrofer. Arribem vora ja la cadena que tanca elpas als vehicles per la CDLA. Al marge de dalt hi haSenecio macroglossus . A ambdós costats dominael Pi Pinyer. Al de dalt apareixen algunes CanyesComunes si un Polygonum aubertii i una altra

Robínia. Darrera la tanca del cantó de la vall, espoden veure alguns Fleixes (Fraxinus ornus ) en florel mes d’abril, i un Llorer. Al marge de dalt apareixSenecio mycanoides (de fulla prima) amb unamassa d’uns 10 de Polygonum aubertii, mentre alde baix hi ha el S. macroglossus (de fulla gruixuda)sota la Truana. Al cantó de baix apareix una altraFalsa Acàcia abans de la corba a la dreta. Al margede la corba hi ha uns 4 Oms (Ulmus laevis ).Algunes fulles són grans i aspres per dalt, mentred’altres als mateixos arbres (especialment al segoni al quart) són suaus i menors. Al marge extern dela cobra (o sigui, de muntanya) hi ha un bon gruixd’argiles quaternàries típiques o de color Siena. El

vessant ja ha estat molt netejat fins daltl’Observatori Fabra. Els Marfulls i els Brucs hanquedat reduïts a la seva soca. Una estassada

potser excessiva. O una alcaldada. A l’acabar-se latanca de xarxa de rombes de plàstic verd, hi ha ungrupet de tres Alzines (nº 1) al marge de dalt. Lesargiles estan barrejades amb bocins d’esquistos. Elmarge de dalt en aquesta corba té una Olivera. A latanca de la dreta hi ha una mica de Miraguano. Alpeu del marge de dalt, encara a la corba, hi haLavatera cretica i Bidens subalternans i Mercurialisannua . Abans de la propera corba ja cap al’esquerra hi ha una massa de pòrfir granític d’uns 2x 1 m amb molts cristalls lluents de mica. A la corballarga a l’esquerra trobem un darrer Om però jamort, massa fora de la fondalada potser. Després,una Truana i el rètol de Rivisa, l’empresa que ha fetla tanca verda. Després, a cada cantó hi ha Cercis iPinus pinea . A l’acabar-se la corba a l’esquerra i elpòrfir granític, hi ha unes escales a l’esquerrasense cap indicador. Van, després d’un allargapujada i de creuar la pista a Cal Borni, fins laMentora Alzina, una mica més amunt del’Observatori Fabra. Ja enfocant la recte final abansdel Pla dels Maduixers, tenim al vessant de dalt unapineda de Pi Blanc i Pi Pinyer i al de baix unapineda de Pi Pinyer amb sotabosc d’Aladern. Uns20 m abans de la cadena, a la dreta hi ha un Arbre

de l’Amor, i a l’esquerra, marge amunt, una Servera(salvada per casualitat de l’estassada general). Laneteja la solen fer presos en tercer grau. No sóntreballs forçats, sinó voluntaris i remunerats.Després, ja al cim del talús sobre el contenidor deles deixalles, una Alzina. La Plaça dels Maduixerssol ser punt de partida dels qui van a acórrer a la

CDLA. Hi deixen el cotxe aparcat. Els caps desetmana hi ha lloc per uns 50 cotxes, ja que obrenla cadena que dóna al tram que va cap el funiculardel Tibidabo. Els exercicis d’estiraments es potveure fàcilment per aquí com es fan. La plaça ara tédos nivells, gràcies a una mena de circumval·lacióper sobre la illa del Pàrking (en forma de mitjalluna). Unes estaques i cadenes barren el pas alsvehicles entre el capdamunt del carrer Arnús Garí iel tram Sud de la CDLA. Al tàlveg del braç de pistaper fora el pàrking, hi ha Parietaria, Mercurialisannua, Lavatera cretica, Bidenssubalternans. Ipenjat a dalt, algun Aladern i després mates deRomaní. El fondal del torrent amunt és de malpassar. S’hi veu algun Eucalyptus rostrata i Ailants.Al marge NW de la petita rotonda de terra hi ha unrètol que explica que aquesta Plaça dels Maduixersés Porta de Parc. Per amés informació, trucar altelèfon 93 280 35 52. O dirigir-se a la Diputació deBarcelona, a la Xarxa de Municipis, ÀreaMetropolitana de Barcelona, Mancomunitat de

Municipis o al Consorci del Parc de Collserola. Alrelleix entre la zona de Pàrking i la rotondaperifèrica comença a haver-hi Artemisia annua . Apartir d’aquí serà més o menys abundant al margesobre tot de baix de la CDLA. Al relleix aquest enmitja lluna hi ha a més Solanum miniatum,Amaranthus blitoides, Xanthium spinosum,Amaranthus retroflexus, entre altres “malesherbes”. Començant ja el tram passada ja la portade parc, trobem molta Artemisia annua al margedret, i més ensota Canyes Comunes i Ailants iMiraguano. Després una franja d’Aladerns. Almarge de dalt una pineda de Pi Pinyer i Pi Blanc.Abans d’acabar la primera corba a l’esquerra, al

marge de dalt hi ha el tub de PVC groc o Font d’enGomis. Dit d’una altra manera, uns 4 m després dela primera corba còncava a la dreta. Sobre la corbacòncava anterior, una Alzina (nº 2). Després, a lasegona valleta de les tres en que es divideix elvessant Nord de la capçalera del Torrent delMaduixer, al marge de baix, Cercis i a peu de pista(ara amb grava i poc asfalt) més Bidenssubalternans. Al marge de dalt, més Pi Blanc i alfondo de la corba un marge amb argila i bocins depissarra. Se senten molts ocellets per aquestazona. Al començar la propera vall hi ha Kochiascoparia al marge de baix i més Artemisia annua . Almarge de dalt de la corba convexa, l’Alzina nº 3. Hiha un Pi Blanc alt i tortuós just al fondo de la corba(cantó de muntanya). Després un Xiprer. Passadala corba còncava, hi ha un marge d’ Hyparrhenia alcantó de baix i Aladerns al de dalt. El vessant dedalt és ple d’ Hyparrhenia pubescens , i per sobred’ella, Pi Pinyer i Estepa Blanca. A la corbaconvexa a dalt més Pi Pinyer. Comença ja elguarda rail, a la dreta. Al marge de baix,Hyparrhenia i al de dalt Phagnalon saxatile iLobularia maritima . Hi ha un Lledoner a la dreta. Almarge de l’esquerra, a l’acabar la corba hi ha un dicd’aplita d’uns 40 cm de potència. Som ja molt a lavora la casa del capdamunt del carrer delsMaduixers. Es veu una piscina avall, però és delcarrer de sota (d’August Font). Al marge de baix hi

ha Aladerns. Hi ha l’Alzina nº 4 al marge de dalt justal fondal quan s’acaba el guarda rail. Al de baixapareix un Lledoner. A l’acabar-se la corba hi ha undic d’aplita d’uns 40 cm de potència al marge dedalt. Després de la corba, hi ha l’Alzina nº 5, mentreal marge de baix apareix més Artemisia annua .Arribem a la clotada just abans la desviació del



13

carrer dels Maduixers. Al marge de dalt hi haGinesta i unes Alzines. És un tram molt assolellat.Hi ha Pins Pinyers a dalt. Al vessant de dalt de laclotada hi ha Xiprers de les tres varietats (capçadaestreta, normal i ampla. El sòl està format per unabarreja d’argila del color del rovell i bocins depissarra de color similar. Hi ha més Pins Pinyers adalt i Kochia scoparia a baix. A la cruïlla hi ha unmirall i diversos rètols prohibint circular, i a lavegada avisant del doble sentit de circulació i de laprohibició de circular a més de 20 Km/hora. Això

s’explica perquè només poden circular veïns iserveis. Al marge de dalt apareix un pany de rocad’uns 4 m de potència, d’esquists de color gris clar,alternativament, de color de rovell grogós, i tambéun dic d’aplita. Hi ha Ruda vora els rètols deprohibit circular o fer-ho amés de 20. Al vessant dedalt hi ha Xiprers. Després de la corba a l’esquerracomença l’altra a l’esquerra. Hi ha uns Aladerns,Lledoners i Pins Pinyers. I per uns moment no esveuen més Xiprers a dalt. Al marge de baix es veula tanca de Bruc de l’edifici blanc (i força estètic).Des de dins, les sales tenen una espectacular visiópanoràmica sobre el mar en gairebé 180 º . Elmarge de dalt de darrere la casa, a la CDLA és de

color de rovell (pòrfir granític?) Hi ha Fonoll?. Almarge, hi ha un 5 ½ pintat (de vermell clar), justabans del Pàrking de la dreta. Hi ha allí, al cantó dela dreta, un Schinus molle (Fals Pebrer) quecustodia l’entrada. Al marge de dalt hi a Xiprers iAtzavares. I per sobre, Pins Pinyers i Pins Blancs.A la dreta la cas és el nº 370. Hi ha una mata deTeucrium fruticans i darrere una de Lavanduladentata . Les dues tenen flors de color lila clar.Després una molt més gran de Viburnum tinus var.canariensis . Després ve una mena de cobert ons’emparra un deliciós Partenocissus tricuspidata .És una enredadera de fullam vermellós. Al margede dalt hi ha uns Agave ferox joves. A continuació,al marge i per uns 50 m hi ha més plantes crasses:

Atzavares, Figueres de Moro (poques) i mésAtzavares. En canvi, al costat de mar hi ha algunsXiprers, vora les cases i Canya de Bambú(Phyllostachys aurea ). L’Alzina nº 6 i la nº 7 (var.revoluta) són darrera la Pita. A la dreta, la casa nº376. I més Canya de Bambú. Al marge demuntanya, Senecio macroglossus. Hi ha Apteniacordifolia penjant per entre les Pites. Una terceraAlzina (difícil d’abastar) és de la varietat oleifolia.Venen més Pites i més Aptenia . I el nº 380 a ladreta. Al marge de dalt, després, un Surolí (nº 8).S’ha acabat aquí la Vall del Maduixer i comença laVall de Vallpar. Hi ha Aladerns al vessant de mar ialguns Oms també. Just passada la corba de canvi

de vall, al terra, hi ha un doble travesser perfastiguejar els conductors. O per recordar-los quevagin a poc a poc. Són dos barres de ferroseparades uns 60 cm de banda a banda decarretera. El vessant de dalt està ple de PinsPinyers. Al marge es veuen esquists de color derovell. Hi ha també un dic d’aplita descompostad’uns 60 cm de potència. I una franja de pòrfirgranític blanc molt dur d’aproximadament 1 m depotència. Darrera el Carmel es veu bé el Turó de laRovira i les seves antenes. I vora el mar, les tresxemeneies de la central tèrmica del Besòs. I “elsupositori” i les dues torres bessones del Poble Nou(o Barceloneta). A marge de dalt aquí hi ha UnaAlzina (inaccessible), Aladerns i Pins Pinyers.Clematis vitalba i Bidens bipinnata a les vores. Almarge de dalt esquists en blocs de color de rovell.Al vessant de mar, Aladerns i un Llorer una micaavall. Més a al vora, Xanthium spinosum . Alvessant de muntanya un Pinus pinastre. Al de mar,Artemisia annua. Al de muntanya un 30 pintat de

blanc a la roca sota la pineda de Pi Pinyer ambsotabosc d’Aladerns. Després la xifra 70 tambépintada de blanc. Al vessant de mar, Artemisiaannua i Atriplex hortensis i més Aladerns. Al’esquerra un indicador blanc i vermell de captaciód’aigua pels bombers. A l’esquerra una primeratorre elèctrica estreta, amb cables vermells ques’endinsen a terra. Als cables es veuen argollesespirals dissuasòries pels ocells, per evitar que esquedin parats al cables i es puguin electrocutar. Ala dreta, baixa un caminet cap a la Font de Vallpar

(ara desapareguda sota les cases noves). El finaldel caminet és una mica accidentat: un talúsartificial perillós. Al fons de la corba hi ha un scontenidors de deixalles: verd, groc, blau i gris. Alvessant de muntanya uns Eucalyptus rostrata . Pelfondal s’enfila un caminet envers en NW que deuanar a parar al capdamunt del carrer de Garriguella.Passada la torrentada apareix una segona torreelèctrica estreta. Aquesta té el nº D1139. o PT1139 de FECSA ENDESA. La base és de formigó.El marge de la CDLA de dalt és un esquistdescompost, del color del rovell amb un petit dic dequars. A continuació apareix una sèrie de pals detelèfon/electricitat al marge esquerra. Al vessant de

la dreta, sota el primer pal veiem una colònia deGomphocarpus fruticosus, vorejada d’Aladerns. Almarge de dalt hi ha algun Aladern que té les fullesmés petites del normal, la qual cosa és normal peraquesta zona, potser per la presència d’algun FalsAladern en les proximitats. El tram és forçaassolellat. Al vessant de baix després del segon palhi ha molts Ailants i alguns Aladerns. Al mateixcantó, després del tercer pal hi ha una massa deSenecio macroglossus, rodejada d’Aladerns. Alvessant de muntanya, molts Ailants i algunsAladerns. Al marge de baix pels voltants del quartpal hi ha Ginesta i Aladerns i més Seneciomacroglossus . Al marge de dalt més Ailants iGinesta. Arribats al cinquè pal trobem una Bignonia

capensis a la cantonada del nº 390. I Heura.Després, Pites, Opuntia i Ginesta al cantó de dalt.La casa 392 ja és la darrera abans la placeta.Enrere amunt es va direcció a Cal Borni. Endavantavall i una mica a la dreta es va al carrer Comte deNoroña. Al vessant dret de la placeta hi ha Seneciomacroglossus i Aladerns i Ailants. En front, lamuntanya acaba sobre la CDLA en un pany de rocauna mica espectacular. És una mena de mur ambbase de pòrfir granític d’uns 2 m, amb una franjad’uns 3 m a sobre, de esquist de color del rovell, i alcim una franja de pòrfir de color de rovellblanquinós. És un mur tricolor. Al marge de dalt hiha més Xiprers, continuant la CDLA endavant

sense perdre ni guanyar altura. Al de baix, Aladern,Ginesta, més Aladern i Xiprer. A la primer corba ala dreta Pinus halepensis i Aladern. Després més PiBlanc, Xiprer. Al marge de muntanya, a mig marge,una colònia de Kalanchoe cf. daigremontiana . Elproper tram és molt ombrívol, degut als Pins(Blancs i Pinyers) del vessant de la vall. Hi ha a lapropera corba ja Agave americana albomarginata iSenecio macroglossus davant la casa nº 398.Aquesta i la nº 398 bis són d’estil ultra-modern. Almarge de dalt hi ha més Senecio macroglossus. Darrere la tanca de Bruc de la dreta, Eucalyptusrostrata i Pinus pinea . A l’esquerra el nº 381.Comença la rampa cimentada vorejada de Xiprerscap el cim del Turó de Collserola. A l’esquerra de laCDLA a la corba suau també hi ha Xipressos. Hi haPins blancs (d’uns 8 m d’alt) a l’esquerra i Lavateraarborea al marge de baix. Apareix la darrera casade l’esquerra (nº 399) A la tanca de la dreta hi hauna preciosa Ipomoea tricolor . És a la casa nº 404,la darrera de la dreta. Al final s’obra un vista



14

panoràmica des dels Turons dels Agudells a TorreBaró, La Vallensana i el Corredor. I més a la vora,els turons del Carmel i de la Rovira. Hi va haver untemps en que molts veïns del famós esvoranc delCarmel pujaven fins aquí per contemplar dessolatsla desgràcia del seu barri. Va ser una imprudènciatemerària excavar una galeria ample al bell migd’una falla que tots els geòlegs deien que era moltinsegura. Deixem l’asfalt de la dreta que ens duriaal carrer de Navata i pugem pel de l’esquerra ontambé trobem una cadena. La Hyparrhenia ha

crescut bé aquí després dels incendis. També hi haLobularia maritima . El turó té una pineda raquíticade Pi Pinyer de no més de 4 m d’alt. Alguns jovesd’estètica hippy han pintat anelles de colors alstroncs (grogues, carbasses, vermelles). Al cim hi hauna sota base de sauló o pegmatita blancadescomposta. I la corona apical de esquists tambébastant descompost. No es veu la gasolinera del’Arrabassada des d’aquí però sí Can Bellsolà. Elque més es veu són les pistes de tenis delpoliesportiu de Vallparc. L’asfalt s’acabava a lacadena però baixant més enllà el camí de terradesprés del collet té dues continuacions. Un senderque baixa cap el poliesportiu i la carretera de

l’Arrabassada. I el que puja amunt cap el carrer deGarriguella. També es veu l’edifici del Llars Mundet.Ara ja no és un hospici sinó una facultatuniversitària (Les Heures). Al coll hi ha dues torreselèctriques i desvien els 7 cables de l’WNW cap elN. Podem baixar per la rampa dels Xipressos, queestà en millor estat que el sender que fa drecera.Veurem Crassula multicava, una planta crassa defulles oposades ovals-el·líptiques, i amb florsblanques amb 4 pètals aguts.



15

LA VEGETACIÓ A COLLSEROLA

La vegetació clímax dominant al massís de Collserola seria l´alzinar de Quercus ilex amb Viburnum tinus . A les bagues sub-culminals i a les valls molt ombrívoles, hi hauria una roureda de Quercus elisae amb Doronicum pardalianches . Als vessantsamb sòl humit, però asolellats, hi hauria una mescla d’alzinar i roureda (Quercus ilex var. ambigua, Quercus viverioides, Q.desmotricha ) amb Erica arborea i Arbutus unedo . La vegetació de ribera humida i freda estaria formada por un bosc de salzes(Salix cinerea ) i verns (Alnus glutinosa ) prop del cabals abundants. Als cabals intermitents, en zones fredes, hi hauria vegetacióformada per Corylus avellana i Polystichum setiferum . Però, als racons més càlids i secs, una bosquina d’ Ulmus minor i Vinca

media.Com a vegetació secundària general, hom creu que hi hauria la garriga amb Quercus coccifera i Lavandula stoechas . Enafloraments àcids incorporaria Calluna vulgaris o Cistus ladaniferus . I als més calcaris, Rosmarinus officinalis i Globulariaalypum. La brolla de Cistus salviifolius i Ulex parviflorus domina als vessants assolellats i secs. Els prats dominants a la solanasón de Hyparrhenia hirta i Brachypodium ramosum . Als replans de la baga, o als humits dels solells, s’hi fa el prat deBrachypodium phoenicoides, amb Hypericum perforatum i Origanum vulgare .

La vegetació ruderal i arvense presenta algunes variants segons el microclima. Chenopodium album i Diplotaxis erucoides dominen als camps secs. Galactites tomentosa i Asphodelus fistulosus dominen als marges de camins assolellats i càlids. Inulaviscosa i Oryzopsis milliacea dominen als camps abandonats (guarets) una mica humits però assolellats. Urtica dioca i Arctiumminus dominen als marges molt humits i ombrívols. Altres tipus de vegetació són la bardissa amb Rubus ulmifolius i Prunusspinosa; la vegetació aquàtica amb Veronica beccabunga i Helosciadium nodiflorum ; i finalment la vegetació de roques ambmoltes falgueres (Polypodium interjectum, Ceterach officinarum ).

************************************************************************************************************************************************

FLORA: CLEMATIS & RUBUS

CLÉMATIS A COLLSEROLA(CDLA = carretera de les aigües)

Les Vidalbes (Clematis vitalba ) i les Vidielles (Clematis flammula ) floreixen pel juliol tot atapissant alguns vessants amb clapesblanques visibles des de ben lluny. Una llegenda recorda que una nit un rossinyol es va quedar cantant sobre una brancafestejada per una Ridorta (Clematis vitalba / flammula ) i, quan es va fer de dia, ja no va poder aixecar el vol perquè els circells

de la liana li havien embolicat les potes. El que és més fàcil de comprovar és agafar una rama de la liana ben florida i veureque, un cop tallada, l’endemà (a casa) ja està fructificant. La Vidiella (Clematis flammula ) mostra moltes més flors que no pasfulles i la Vidalba (Clematis vitalba) a l’inrevés. Els Esbarzers (Rubus ), l’Enredadera del Miraguano (Araujia sericiefera ) i d’altreslianes també floreixen pel juliol. Poster aquesta fenologia (època de floració) rememora els climes més càlids d’on en sóntípiques. C. vitalba pot créixer fins la capçada dels arbres (20 m com a màxim, i sovint entre 4 i 10 m), en canvi C. flammula nosol enfilar-se gaire (4 m com a màxim, però normalment només 1 m) i preferiex els llocs més assolellats arran del terra.

El nom del gènere Clématis (que sovint pronunciem erròniament Clemàtis) recorda el de la parra en grec (clímatis). Vitalba voldria dir “vinya blanca” i flammula “petita flama” (ja sigui pels efectes vessicants, ja sigui per l’aspecte de les flors en plenafloració). En temps clàssics, es coneixia aquesta espècia com a Flammula Jovis (és a dir, petita flama de Júpiter). Vallvidrera,o, encara millor, com diuen alguns, Vallvidirera, significaria “Vall amb Clematis”, ja que Vidriera és el nom, almenys a València iSud de Catalunya, que rep aquesta liana. Potser més que de vidre, podria derivar aquest nom de “vitis” i de “riera”, més adientper a Clematis vitalba que no pas per a C. flammula , més amant del sol. En tot cas, la dita que, com a rèplica als escrafalls dels

de Vallvidrera contra les suposades pràctqiues sexuals aberrants dels sarrianencs,

feien aquesta darrers tot mofant-se’n: “Sí, i a Vallvidrera hi neva a rotllanes!”, deu venirde l’aspecte de clapes de neu enmig del solell que presenta el mes de juliol un vessantple de Clematis flammula . Almenys per a algú que no hi vegi gaire bé.

Segons Frère Sennen, Clematis vitalba podria presentar tres varietats a Collserola(Tibidabo)- var. crenata Jord.: de folíols crennats.- var. integrata DC: de folíols molt enters- var. taurica Bess.: de folíols incisos-lobulats.

Les fulles dividides en 5 folíols moltseparats no és una característicamolt clara, ja que a la var. fragrans de C. flammula també són així,

cordiformes i de 5 cm d’ample, (toti que d’un verd més clar, engeneral, i amb el pecíol més llarg; isense pèls llargs i amb el limbe unamica menys acuminat a l’àpex).



16

Apart les fulles més fosques, C. vitalba té les flors d’un blanc trencat de crema (groc). Amb sèpals peludets a ambdues cares,obtusos, de poc més de 2 cops més llargs que amples. I els filaments de les anteres són peculiars. Progressivament eixamplatscap el cim, de secció aplanada, i amb un estrangulament molt clar just per sota les anteres, que en realitat estan moltintegrades al filament, formant només dues bandes laterals que deixen al bell mig el filament tal com és més avall. A vegades,el filament és netament més ample a l’àpex que a la base, i a vegades no hi ha gaire diferència, i aleshores hi ha un reforçcentral longitudinal del filament que fa que deixi de ser plana la seva secció transversal. L’àpex és agut. La tigeta que soporta laflor és ampleta i netament peluda i blanquinosa, amb canalons molt poc marcats. La var. crenata pot considerar-se com unahibridació entre les var. taurica i integrata . Les arestes dels fruits són molt llargues (3-4 cm cm), força ondulades (trencant laordenació paral·lela) amb plomall blanc amb filets d’uns 5 mm de llarg i ondulades. Els fruits són força botits, d’uns 5 cm,el·líptics-aguts.

La segona espècie, Clematis flammula, segons Frère Sennen, presenta sis varietats:- var. acutisepala Kze.: sèpals acuminats.- var. canaliculata Lag.: folíols estrets i canaliculats per sobre.- var. cyclocarpa Sennen & Teodoro: abundant a l’Arrabassada.- var. fragrans Ten.: folíols amples- var. maritima L.: folíols estrets. Citada del Vallès.- var. stenophylla Kze. Folíols superiors estretament linears.

L’ híbrid entre ambdues especies (vitalba x flammula) s’anomenaria Clematis xsecondaireana Sennen.

La primera cosa que sobte al mirar les flors blanquíssimes de Clematis flammula és

que els estams, contràriament al que diuen les claus, no tenen pas en general totesles anteres tan llargues com la resta de filament, sinó que només són així als estamscentrals. Els perifèrics tenen les anteres en general de 3 a 7 vegades més curtes. Unasolució seria pensar que tot és C. x secondaireana , però no s’hi veuen altrescaracterístiques de C. vitalba . A la CDLA, Clematis flammula presenta 3 varietatsnetes, i un nombre indefinit d’hibridacions entre elles.

— Imatge dels estams centrals iperifèrics —

—La var. flammula té les

anteres dels estams perifèrics 7vegades més curtes que la resta

del filament. L’antera és molt poc més ampla que el filament, i és aguda al’àpex. Els folíols són estrets (oblongs) i abundants (gairebé sempre 7 perfulla). Els sèplas són emarginats, o gairebé, i unes 3.5 vegades més llargsque amples. Es troba vora Vil·la Paula.

—La var. acutisepala té en canvi lesanteres molt amples i romes a l’àpex, inomés 3 cops més curtes que la resta delfilament. Per altra banda, aquesta var.destaca ja de lluny per les flors moltblanques amb sèplas molt grans de 3.5 a 4

vegades més llargs que amples.Evidentment, fent honor al nom, té l’àpexdels sèpals ben agut, i sovint recaragoltatavall, normalment uns 130 º. Les fulles sóncordiformes, mitjanes o més petites que en la var. següent. Ambdues varietats són moltcomunes.

—La var. fragrans té les anteres perifèriques 3.5-4vegades més curtes que la resta del filament,estretes i agudes, però una mica arrodonides a

l’àpex. Les centrals arriben a ser més llargues que la base del filament que lessuporta. Aquesta varietat destaca pels folíols poc abundants (5) molt grans,cordiformes, amb sinus basal pregon, similats als de C. vitalba , però d’un verd mésclar i més llisa la superfície o més consistent. El nom li ve de l’olor intensa (a lavora les flors) una mica com d’ametlles amargues. Els sèplas poden ser de 2 a 3vegades més llargs que amples. Destaca una forma de flors petites, de la mida deles de C. vitalba (7 mm), de moment innominada. (f. parviflora ?), amb anteres més



17

llargues que el filament que les sosté. Els sèpals, amb tres nervis, no són acuminats (llevat a algunes flors a les hibridacionsamb la var. acutisepala )

En síntesis, Clematis flammula presenta les tiges, sota les flors, canaliculadesi només molt lleugerament peludetes, i primes, o almenys més primes que al’altra espècie. El sèplas només són peluts a la banda de sota, però els pèls esdeixen veure millor a la punta (que pot ser aguda, emarginada o mucronada).La flor és molt blanca. A vegades es veuen uns pèls molt menuts tot al voltantde les anteres (pol·len eclosionat). L’aresta del fruit és força curta (2.5 cm),conservant força una certa regularitat o pseudoparal·lelisme divergent, i fentun plomall blanc amb filets laterals de 3 mm com a màxim. Els fruits són força

aplanats, d’uns 3 mm, amplament ovals i una mica aguts als extrems.

L’híbrid entre les tres varietats de Clematis flammula (acutisepala, flammula,fragrans ) es caracteritza perquè té anteres perifèriques de les tres classes(dibuixades a dalt), en una mateixa flor.

Les varietats de fulla estreta (maritima, canaliculata, stenophylla ), a la solanade Collserola, almenys per CDLA, sembla que no hi siguin. Les conec de lapart més meridional de Tarragona. Queda per re-descorbir la var. cyclocarpa típica de l’Arrabassada i que no he pogut distingir.

Un intent d’aproximació de C. flammula envers C. vitalba seria la formaparviflora de la varietat fragrans (de C. flammula ). Però aquí només la mida iforma dels sèpals és el que coincideix (a més de la forma d’alguns filaments

estaminals). Potser també hom podria dir que les fulles de C. flammula var.fragrans són un altre intent d’aproximació cap a C. vitalba . Ambdues plantes,sense flors, costaria de distingir-les, almenys amb les claus d’alguns llibresque dónen com a 3 cm l’amplada màxima dels folíols per a C. flammula .Potser només pels pèls llargs esparsos de la tigeta de C. vitalba . És bencuriós que l’anomalia de tenir 5 sèpals enlloc de 4 es dongui al Torrent de Can Roviralta (la més meridional de les branques delTorrent de la Font del Lleó), tant pel que fa a Clematis vitalba com pel que fa a Clematis flammula .

Tant Clematis cirrhosa (típica de les illes Balears) com Clematis recta (típica del prepirineu olotí) han de ser absents deCollserola.

El poder vessicant de les Ridortes els ve d’uns ranunculòsids (lactones depoc pes molecular, volàtils, típiques de la família de les Ranunculàcies), moltbiodegradables amb l’escalfor (bullint o assecant la planta). La sèrie dedegradació (per dessecament) és la següent: ranunculòsid (=ranoculina) → ranunculina (+ glucosa) → protoanemonina → anemonina → ácid anemònic(no medicinal).Llevat el darrer, els altres compostos són vessicants, poden produïr ampollesa la pell i irritació estomacal i diarrea (amb sang) en alguns casos.Però un cop degradades les substàncies vessicants, pot fe refecte elvitalbòsid (C-glicosil-flavona) = 4’-O-cumaroil-isovitexina. És un potentantinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgèsic i antidiarreic.Clematis vitalba conté una di-vinil-éter-sintasa que actúa sobre elshidroperòxids produïts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, té acció anti-al·lèrgica.

L’extracte de Clematis vitalba fet amb metanol té efecteantimocòtic contra llevats. Elsresponsables són elsvitalbòsids B, D, G, H. Per

altra banda, el Ceratopycnis clematidis Höhn., és un fong que pot parassitar laplanta.

Legalment, l’ús dels Clematis sp. va quedar restringit a Espanya per l’ordreSCO/190/2004, de 29 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes laventa al públic de les quals queda prohibida o restringida degut a llur toxicitat.La va singar la ministra popular de sanitat Ana Pastor Julián. L’ús dels Clematisqueda, doncs restringit a les especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals,

perparats oficinals, cepes homeopàtiques, i a la recerca. A la llista hi posen elnom popular de Hierba del Pordiosero. I és que els pidolaires que volien rebre més almoines es produïen nafres aplicant-se lafulla picolada de les Ridortes. D’aquesta manera inspiraven més compassió. Tot plegat eren altres temps.



18

L’ús més estès ara dels Clematis és com a preparat o flor de Bach. El destil·lat preparat recullint sobre una ampolla de vidreposada al sol i plena de flors, es recull i es conserva amb una mica de brandy després. Unes gotetes van bé per evitar elmareig anant en cotxe, o per a les xacres de les persones que somnien despertes, que no toquen de peus a terra, que no sónpràctics perquè estan dominats per fantasies, que volen evadir-se perquè no els ve la inspiració, que somnien desperts.

En homeopatia, dilucions de la tintura mare (o alcoholatur pare) s’empren contra les pústules, úlceres a les cames, erupcions(ús extern) o (ús intern) dolors reumàtics, neuràlgies, artritis, prostratitis, metrorràgia.

En ús extern la planta s’emprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap o també la columna vertebral, en casos deneuritis, congestió cerebral per insolació altres causes, mal de cap, sinusitis, mareig, hipertensió, ciàtica, lumbago. Els banysde peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes reduïts de fulles escaldades, s’emprava contra la cel·lulitis (inflamació de les

cicatrius de talls recents), taques a la pell o pigues. Un preparat antic és el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu asol i serena dins oli rosat (preparat deixant roses en maceració 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar lesparts dolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar d’aprop les fructificacions matxacades amb els dits pot ferestornudar. D’aquesta manera alguns maldecaps se’n van, segons deien els antics. De tota manera, l´ús més conegut per lagent gran és el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarrets improvisats, o almenys recorden que ho feiende petits. L’escriptor Josep Pla en parlava d’això.

En ús intern s’empravaen només els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma,càncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (només els circells i brotets més fins) bullida, sempre presa amb moltamoderació. Un altre preparat antic era la decocció al bany maria de la planta fins a reduir-se l’aigua a 1/3. Es donava a beurecontra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glàndules botides, picors, neuràlgies, reuma. Dolors, retenció de líquids.

Un ús veterinari típic i actual dels Pallars és lligar darrera el braguer una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vacaacceleri el part i tregui la placenta del tot.

—Contraindicacions. Un abús ja sigui extern o intern pot desencadenar l’aparició d’una irritació forta de les mucoses. Diuen queaplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va bé per contrarrestar la irritació.

Altres usos etnobotànics són el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba ) untades amb greix de porc perquèllisquin més. Als nens amb una mica d’imaginació ens agradava imitar Tarzan al veure les lianes de C. vitalba que penjavendels arbres. Les tiges poden aribar a tenir (Serra de Prades) 19 cm de gruix, si bé el corrent és que en tinguin entre 1 i 2 cm.S’ha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets.La liana es pot fer assecar i hom la dona com a herba als cavalls. Un cop seca perd la seva cremor.Hi ha moltes espècies més decoratives als jardins que no pas les Ridortes, però alguns cultiven Clematis flammula var.acutisepala als jardins i Clematis flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes).

************************************************************************************************************************************************

RUBUS A COLLSEROLA

(Sennen)

R. tomentosus Sorchkh (=R. canescens DC): freqüentvar. tomentosifrons Sudre: Tibidabo, des de Santa Creu a Sant Medir i Can Ferrer.var. lloydianus (Genev.): Can Ferrervar. subparilis Sudre: entre Can Ferrer i la Trinitat.

R. thyrsoideus Wimm: Vallès, al pla

R. ulmifolius Schott.: molt comú. Al Tibidabo, Sudre trobà:var. anisodon Sudrevar. cuneatus Boul. & Bouv.var. dilatatifolius Sudre,var. heteromorphus Rip.var. insignitus Timb, & Müll.

R. caesius L. : Tibidabo (umbría): var. mitissimus (Rip.) Sudre

R. arduennensis Libert.: Vallvidrera, l’Arrabassada, Can Ferrer, Can Rius, Plaça del Transwaal, Coto d’Aduanavar. collicolius Sudre: cap a Can Rius (turions poc pilosos)var. subvillosus Sudre: L’Arrabassada, Sant Medir, Can Ferrer (turions molt pilosos)

R. multifidus Senn. (p.p. R. menkei Wh.): Tibidabo

R. bofilli Senn.: Tibidabo

R. tomentosus x ulmifolius (=R. x tomentellifolius Sudr.= R. x collinus DC.): Can Rius, Can Ferrer

R. tomentosifrons x ulmifolius (=R. x senneni Sudr.): Can Ferrer, entre Cistus



19

R. caesius x ulmifolius (=R. x assurgens Boul. & Bouv.): Vallvidrera, no lluny de l’estació.

R. caesius x tomentosus (=R.x divergens Müll.)

R. caesius x ulmifolius x tomentosus (=R. x trigenes Sudr. & Senn.): cap a Horta.

R. ulmifoius x arduennensis subvillosus (=R- x pseudosubvillosus Sudr.): pantano i Riera de Vallvidrera

Jo he trobat, a més:R. caesius: plaça del Transwaal.

R. ulmifolius ssp anisodon var. anisodon: Sant Pere Màrtir, camí de l’ermita (runes) al Pi de la carretera.R. ulmifolius ssp. heteromorphus var. heteromorphus: comú a la CDLA pels voltants de la FMS (finca del marquès deSentmenat).R. tomentosus ssp. lloydianus var. subparilis (flors roses) : Turó d’en Segarra.R. tomentosus ssp. tomentosifrons: Can Ferrer.R. tomentosus x arduenensis: solana sobre F. de les Aubarces

CLAU (ADAPTADA) DE LA FLORA PAÏSOS CATALANS

— Tiges poc gruixudes, cilíndriques, ajagudes. Estípules lanceolades. Agullons desiguals, poc corbats, alternant amb pèlsglandulars. Fulles ternades. Folíols una mica pilosos a l’envés però no a la cara de dalt,ovats…………………...............................................R. caesius

—Tiges robustes, ascendents, arcuades. Móres amb més de 20 drupes (no pruïnoses)*—agullons homomorfes (sense glàndules ni aculeols). Fulles grises o glauques a l’envés; sèpals molt tomentosos

(i reflexos) —Turions pruïnosos, angulosos…R. ulmifolius —Turions no pruinosos

—Folíols basals subsèsils. Turió robust, glabrescent. Fulles grises per l’envés. Inflorescènciaestreta................…………………….R. thyrsoideus

—Folíols basals subèsils. Turió prim, pelut. Fulles tomentosas arrugadetes per l’envés.Inflorescència oblonga, poc espinosa….....…...…..R. arduennensis

—Folíols basals peciolulats, turió pilós, angulós (cares planes), agullons robustos, fulless verdes adalt molt blanques i molt tomentoses a baix. Acúlis de la inflorescència corbats………………………...............................…R.bifrons ssp. cuspidifer

*—agullonsa heteromorfs (amb aculeols i glàndules estipitades, almenys a la inflorescència)

Fulles grises i tomentoses a baix (les joves també a dalt).........................…R. canescens - Fulles totes tomentoses a dalt i a baix ..ssp. canescens (=tomentosus)- Fulles verdoses a dalt, turió glabrescent ssp. lloydianus var. lloydinaus - Fulles verdoses a dalt, turió molt pilós … ssp. lloydianus var. subparilis

CLAU (SUDRE) per A Rubus ulmifolius

*Eix de la inflorescència llanós, amb pèls llargs patentsFulles pubescents (almenys sobre els nervis) a l’envés. Pètals rosats.ssp. heteromorphus

-folíol central en torreta var. heteromorphus … a Collserola

-folíol central progresivament acuminat var. lamaitrei … a la Val d’Aran 1400 m

*Eix de la inflorescència tomentós, amb pèls curtsFolíol central de les fulles centrals del turió suborbicular o quasi, i pètals rosats

Folíol central truncat cuspidat i una mica cordat a la basessp. subtruncatus … Val d’Aran 1200 m

Folíol central cuspidat, de base arrrodonidassp. dilatatifolius … Val d’Aran 900-1500 m; Collserola

Folíol central el·líptic o ovato-oblongFolíol central oblong, agut o acuminat ssp. insignitus

Pétals rosats, folíol central acuminat var. insignitus … Val d’Aran 900 m, Collserola

Pétals blancs, folíol central agut, cuspidat var. rusticus … Val d’Aran 1000 m

Folíol central ovat o obovat, i flors rosadesFolíol central obovat, en torreta i arrodonit a la base.......ssp. vulgatus … Val d’Aran (molt comú),Collserola



20

Folíol central irregularment dentat, progresivament acuminat, ovat o obovat...ssp. anisodon

Pétals rosats var. anisodon …. Val d’Aran 1400, Collserola

Pétals blancs var. albidiflorus … Val d’Aran 1000



21

PLANTES MEDICINALSItinerari per la CDLA entre el Funicular de Vallvidrera i la Costa Petita d’Alòs (Vall de Margenat), essent

l’aproximació des de Sarrià (plaça Borràs). * = FLORS DE BACH (o posteriors similars)

1. ACANTHUS MOLLIS – Acant. Planta herbàcia (sense branques) de fulles fosques i grans (fins a 1 m per 1/3d’ample) coneguda especialment pels artistes i arquitectes. Eren el patró per a la base dels capitells corintis.Les fulles són tendres, és a dir, poc resistents, lobades i dentades. Es cria en terres sobreposades. És moltabundant, per exemple, al terraplè més amunt de la confluència dels carrers de la Santíssima Trinitat del Mont iel de Sant Pere Claver. En dies molt calorosos, els fruits peten i surten disparats fins a més de 10 m. Al Marrocles fulles s’empren com a base decorativa de les masses de fruita. Planta, en ús intern (20 g/l): antidiarreica,antídot de picadures d’aranya, aperitiva, astringent, depurativa, emol·lient, estimulant, estomacal, expectorant,hemostàtica, laxant, nervina, tònica. Contra disenteria, dispèpsies, esclerosis de la melsa, espasmes de bufetade l’orina (tintura de fruits), hemoptisis, hemorràgies internes, hemorroides, irregularitat de les regles (tintura defruits), uretritis. Planta en ús extern: apendicitis (sempre aplicacions fredes), contusions, dolor de cremades,erisipela, herpes, inflamació visceral, psoriasis. La decocció del suc de les fulles: par a calmar el dolor de:contusions, cremades, erisipela, ferides, herpes, i psoriasis. Ènemes de decocció del suc de les fulles: contraapendicitis o inflamació intestinal. La rel és astringent. La flor pot emprar-se com les fulles. La tintura dels fruitses prepara amb 2 cullerades en ½ L d’alcohol de boca rebaixat. Se’n prenen 10 gotes dos vegades al dia.

2. AGAVE AMERICANA. Atzavara. Gran planta crassa de fulles de fins 2 m, blavoses, mates, acabades en puntalacerant de color marró fosc brillant. Fulles de secció còncava, amb dents laterals afilades. Quan floreix (tija de

4 m o més), la planta principal ja no viu més anys. Però els rizomes donen lloc a nombroses plantes filles. Hi hala creença que el que l’Atzavara floreixi és senyal de guerres que involucraran al país. Hi ha una varietat defulles variegades (verd clar amb ribets longitudinals blancs). Una espècie molt similar (A. sisalana ), de fulla denomés 10 cm d’ample, és la font farmacèutica de la cortisona. Amb la saba (aguamiel ) fermentada de la Pita esprepara un vi suau (pulque ) que, un cop destil·lat, es coneix com a tequila o mescal a Mèxic. En ús intern, 100mg de fulla tendra es donen com a depuratiu de l’estómac, i fetge. També com laxant, depuratiu i diürètic enescorbut, leucèmia o sífilis. La decocció de la fulla en petites proporcions amb Aloe vera es dóna contral’apendicitis. La decocció de la base de la planta (lluc) es dóna contra febres, malària, i sífilis. El rizoma es dónaper a desintoxicar de l’addicció a la cocaïna o per combatre la sífilis. El preparat més comú és el melat (fullapolvoritzada o suc de fulla fresca, barrejada amb mel). Es recomana contra la leucèmia mieloide aguda. El seusapogenin-teraglucòsid a 4,3 micrograms per mL és eficaç contra les cèl·lules HL-60. També es dóna contrafaringitis, disenteria, escròfules, hepatitis. La saba és astringent contra diarrees i disenteries; i diürètica ihepàtica (contra icterícia). La gelea de la saba amb mel es dóna contra gonorrea, càncer, nefritis, reuma,ituberculosis. En general, la planta es dóna contra hipertensió, edemes, retenció de líquids, inflamacions,

reuma, infeccions (Gram positius i Gram negatius), febres, indigestions, plètora, impureses a la sang,estrenyiment, manca de regla. En ús extern, s’aplica la Pita fregida (sense la pell verda) per a tractarcarnesqueixats, tumors, congestió pulmonar, angina de pit, úlceres, masegades, tumors. I, fresca, contraberrugues. L’aigua en la qual s’ha deixat la fulla triturada durant un dia sencer, s’empra per a rentar el cap quancau el cabell. La matèria gomosa de la rel s’empra contra el mal de queixal. Les rels xafades es fan bullir i s’hiafegeix farina i s’aplica en hèrnies o dislocacions. Les rels xafades s’empren com a xampú. O contra el mal decap. La saba s’empra per tractar úlceres i la hidrofòbia. La infusió de les fulles, afegint-hi mel, s’empra contra laconjuntivitis. Els fums de cremar la tija s’empren per alleugir el catarro. L’oli essencial foragita els tèrmits (delguix i del paper de les parets). L’oli essencial mata insectes, larves, cargols, mosquits, i peixos. És perillósaplicar la fulla tendra a la pell, ja que produeix dermatitis. En ús intern pot produir diarrees o gastritis. Altresusos (no medicinals): les fibres s’empren per a fer cordills (i guants) de crin. La tija es buida i serveix com adijeridú (espècie de trompeta australiana).

3. AILANTHUS GLOBULUS. Ailant. Arbre del Cel. Arbre despullat a l’hivern. Brota a les primeres calors de laprimavera amb fulles vermelloses. L’escorça de les tiges, molt dretes, és també rogenca (o grisa). Les flors fanolor a esperma. Els arbrets s’empren per a mantenir ferms els talussos i evitar esllavissades. FULLES:creixement del cabell, picors, parasits a la pell. ESCORÇA: astringent, antisèptica, anticancerosa (intestinal, demama), antitumoral, desobstruint, catàrtica, emètica suau, febrífuga, pulmonar, depressora cardíaca (contrataquicàrdia i hipertensió), dessecant, estomacal, tenífuga. Alenteix el peristaltisme intestinal (en aquellespersones amb la digestió massa ràpida). Contra asma, càncer, diarrea, disenteria, dispèpsia, disúria, ejaculacióprecoç, epilèpsia, gonorrea, leucorrea, malària, metrorràgia, nafres, espasmes, tènia, tos, tumors intestinalscancerosos, femtes sanguinolentes i gasoses, hipertensió. FLORS: contra desitjos sexuals excessius enaddictes al sexe. FRUITS: contra irritació als ulls.

4. ALLIUM NEAPOLITANUM. Llàgrimes de la Verge. La planta repel·leix talps i insectes (en particular les arnes).S’empren totes les seves parts en amanides (com a condiment).

5. ALLIUM ROSEUM. All de Moro. Cuita (la planta) amb fulles de Lavatera, es menja contra reuma, tos o grip.

6. ALLIUM TRIQUETRUM. Vitrac. De flors blanques i tija petita (20 cm), es distingeix sobre tot per la secciótransversal triangular de la tija que du les flors. S’empren els bulbs xafats per a tractar tumors, per exemple detiroides. Pot provocar mal de cap. Viu en marges de camins amb sòl una mica profund a la zona mediterrània,tot i ser d’origen asiàtic. Alguns cuiners la fan servir (amb molta prudència) per donar gust als arrossos.



22

7. ALOE SAPONARIA. Bàlsam de Canó. Planta crassa comuna pels volts de Sarrià, de fulles de 20 cm, ambdents laterals, i la terminal, de color verd torrat o ataronjat. Flors ataronjades, tubuloses. El suc s’empra perferides, tendrums i, en banys, per a prevenir la grip. Internament, contra la tènia (les fulles superiors deixen unamarca en les inferiors similars a la silueta de la tènia). Amb sucre, contra la tos. Les flors s’empren per, en oli,tractar cremades.

8. *ALOE VERA – Vitalitat, creativitat i emotivitat esgotades per haver exigit massa d’un mateix. Plantat pel carrerde Palafolls (al capdamunt).

9. ANTIRRHINUM MAJUS. Mama-Conillets. Hemorroides, tumors. *ANTIRRHINUM MAJUS – Timidesa.

10. ANTIRRHINUM (=Misopates) ORONTIUM. Caps de Mort. De flors diminutes, de color rosa fosc, tubuloses,una mica inflades, de 4 mm. Es cria en relleixos argilosos. Es fa servir com a astringent i detersiu, diürètic,hepàtic, i contra l’escorbut i tumors.

11. APTENIA CORDIFOLIA. Cabellera de la Reina. Planta crassa de jardí amb fulles oposades en cor i florspetites de radis (estams) rosats.

12. ARAUJIA SERICIFERA. Miraguano. Liana de fulles coriàcies verdes/grises, oposades, d’uns 10 cm, ovals, ifruits com a pinyes llises o longitudinalment arrugades, de color verd clar. Tota la planta segrega làtex blancpels talls. El papus de les llavors es fa servir per fer coixins (se li’n diu miraguano). Les flors i els fruits amblàtex diuen que augmenten la llet de les mares. El làtex s’aplica a berrugues.

13. ASPARAGUS ACUTIFOLIUS. Esparraguera. De fulles molt abundants i curtes (4 mm) i en forma d’agulletescurtes, de color verd molt fosc, fasciculades, i tiges tendres llargues i estretes (3 mm). Les tiges tendres són

molt buscades per a menjar en truita, tot i que són bones també crues (una mica aspres a la gola, que ajuden adesinfectar). Deuen de ser tòniques, antidepressives i potser afrodisíaques, així com diürètiques. La rel s’empraper a combatre la urea i la retenció de líquids, especialment en malalts cardíacs. Cal fer-la servir en profusió(15-30 g /dia) per a que faci efecte.

14. ASPHODELUS FISTULOSUS. Porrassí . Planta herbàcia molt ramificada, de fulles molt dretes tendres i mésestretes que les de la ceba. Flors blanques petites, amb ratlles de color marró clar, radials. Es cria a replansargilosos. S’empra com a astringent, cosmètic, diürètic i antitumoral. Especialment contra tumors en bufeta del’orina i contra les hemorroides (rels). Pot resultar una mica tòxica.

15. ASPLENIUM ADIANTUM-NIGRUM. Falzia Negra. Amenorrea, cabell, cistitis (bufeta de l’orina), conjuntivitis.Amarg, contraceptiu, diürètic, expectorant, laxant.

16. ASTRAGALUS MONSPESSULANUS. Herba de Sant Llorenç. Mateta perenne, de fulles formant una rosetaatapeïda d’uns 30 cm de diàmetre, verd blavosa. Cada fulla (composta) té un raquis amb més de 20 folíols

laterals i un de terminal, el·líptics -lanceolats. Es troba al marge superior de la CDLA, al turonet de la Font delBou. Les flors són de color crema tenyides de violeta o morat. Com a d’altres espècies similars però anuals, demenor tamany (A. epiglotis, A. hamosus, A. pentaglotis, A. sesameus, A. stella.) presents també en aquestazona (per sota la carretera), deu ser astringent, carminativa, vomitiva; i deu actuar contra les cremades itumors.

17. AVENA BARBATA. Zitzània. De las tres espècies presents a la zona, aquesta es distingeix por tenir l’espigaquasi unilateral; per ser els pèls que recobreixen les glumel·les quasi blancs; i per acabar la glumel·la en dossetes llargues. Les llavors es molen i de la farina se’n poden fer galetes o pastissos plans. Les de pèls de colorros fosc i glumel·la sols bidentada poden ser o bé de panícula unilateral (A. sterilis) o bé de panícula dirigida entots els sentits (A. fatua). Deuen de tenir les tres propietats similars, però s’han descrit més en A. fatua:anticancerígena, tònica uterina. Per a que el part vagi bé i s’expulsi la placenta del tot, i contra tumors a lesparòtides (=glàndules salivals). És diürètica, emol·lient i refrigerant.

18. BIDENS SUBALTERNANS. Madrastres. Fulles molt bipinnaticompostes. L’ extracte de la planta s’empracontra infeccions bacterianes. El suc de les fulles es fa servir contra otitis. La infusió de les fulles com a tearomàtic, contra diarrees i cucs intestinals i contra la faringitis i per a fer venir la regla. Les llavors o la rels’empren contra la laringitis.

19. BISERRULA PELECINOS. Serradella. Planta farratgera.

20. BORAGO OFFICINALIS. Borraina. En plena floració a l’abril. Molt poques mates donen flors blanquinoses. Laplanta és, llavors, més estil·litzada que les de flors blaves. Són comestibles les fulles tendres que s’arrebossen ifregeixen i s’amaneixen amb anís i mel. Els tronxos també es mengen, pelats i bullits, o bé tallats en finescapes, crus, en ensalada. El caldo de les tiges es pren contra la febre, el refredat i el reuma. Les flors, crues oen vi. L’oli de borraina s’extrau de las summitats florides. La planta s’empra contra: abscessos, angina de pit,anorèxia, aftes, bronquitis, càncer, durícies, còlics, cor cansat, crostes, decaïment, diabetis, edemes,enterocolitis, envelliment, escarlatina, escorbut, estrès, febre, furóncols, espasmes, gola inflamada, gota, grip,herpes, fetge inflamat, hipocondria, icterícia, infeccions urogenitals, inflamació, intoxicacions, llet escassa,nafres, nerviosisme, ulls inflamats, orina escassa, peritonitis, picadures d’insectes, picors, pleuresia,pielonefritis, cremades, refredat, reuma agut, rosa, sang espessa, xarampió, síndrome premenstrual, suorescassa, tinya, tristesa i tumors. Rejoveneix, evita trombosis i atura les símptomes de la vellesa, menopausa, ia vegades de l’esclerosi múltiple i de les malalties sistèmiques cròniques. La tisana de la planta, en general, es



23

recomana com a antiespasmòdica, antidiabètica, diürètica (clorurs), sudorífica, depurativa, emol·lient, febrífuga,laxant, sedant, sudorífica, pectoral.*BORAGO OFFICINALIS – Tristesa.

21. BOUGAINVILLEA GLABRA. Santa-Rita. Parra densa, abundant a les parets de les finques del costat de daltdel carrer Martorell i Peña. De flors de color morat més o menys intens, tot i que n’hi ha de 7 colores distints.Les flors es donen en tisana per a reforçar els pulmons, contra l’asma i la bronquitis. També com a diürètiques ilaxants i contra la icterícia i la leucorrea.

22. BRYONIA DIOICA. Carabassina. Liana de tiges molt poc fermes, de 3 mm, amb fulles deltoides cordadessinuades. La rel es molt voluminosa y té forma humana (i fins a 5 Kg). Els circells es poden menjar frescos(tuques), com a espàrrecs. En marges inclinats ombrívols de boscos prop de antigues poblacions

prehistòriques. Ús extern: reuma, artritis. S’aplica externament la rel triturada en cataplasmes. Ús intern:inflamació dels tiroides, febres, tumors al fetge, epilèpsia, tuberculosis, gota, esclerosis de melsa. És plantatòxica (i abortiva), especialment quan és tendra. En homeopatia, s’empra molt per a terrenys tuberculínics(asma, pulmonia, etc.). Però, dona molt abatiment mental, a dosis més concentrades que a la 9 CH. És molt útilper a rebaixar estats psicòtics agressius (a la 5 CH). S’ha donat com a purgant i diürètica, derivativa en casosde cirrosis hepàtica. Contra inflamació de la melsa, del tiroides, i contra reuma en general (ciàtica, dolorsmusculars, mal d’esquena). S’ha donat per a combatre el càncer, la tuberculosis, la pleuresia i els cucsintestinals.

23. CALAMINTHA ASCENDENS (= C. NEPETA). Rebenterola. Mateta molt olorosa semblant al Marduix, peròamb fulles majors, peludes i grises, en cor, cocleariformes, molt més disperses. L’aroma recorda al de lesMentes, i una mica a l’asfalt. Té fama de digestiva, sobre tot per als intestins i l’estómac. S’empra contra gasosdigestius, distensió abdominal, espasmes, dismenorrea, depressió. I per a alleugerir les símptomes com ara

nàusees, còlics, ressaca, mal de cap. També com a emmenagoga. [La subespècie típica, o Nauta, de fullesmajors i quasi totalment verdes, diuen que és fins i tot abortiva]. És sudorífica, emmenagoga, carminativa,vulneraria, expectorant, resolutiva, ecbòlica, estomacal, estimulant. Emprada en dietes d’aprimament.Externament, s’empra contra dolors reumàtics (en fumigacions o refregant un manat de planta sobre la pell). Iper a fer que encaixin millor les busques de les bótes de vi. Sembla que reestructura la distribució de lescargues elèctriques en el sistema nerviós central.

24. CALENDULA ARVENSIS. Boixac Menut. De flors primerenques ja fructificades a l’abril. Abunda a la zona dela Hyparrhenia, potser perquè abans era tot una vinya. S’empra contra mal d’estómac, mal de queixal,afeccions oculars, talls, picades d’escorpins, mossegades de serps. És anticancerígena, cicatritzant ivulnerària; hepàtica, emmenagoga, depurativa. Es dóna contra el càncer de mama o d’estómac o de bufeta del‘orina; tuberculosis, acne (en ús extern), cremades (ue), grip, impetigen (ue), leucèmia (molt bons resultats),sífilis, i en moltes altres afeccions inflamatòries externes (dolor d’oïdes, conjuntivitis, voltadits, etc.). Es pren lainfusió d’un grapat de la planta per L, deixada macerar una hora en aigua recent bullida. Externament, s’aplicael cataplasma de flors xafades en càncer de pell, malalties nervioses (aplicada als polsos), cremades, furóncols

o abscessos.

25. *CALENDULA OFFICINALIS – Comunicació, diàleg i sinceritat escassos, manca de tacte en les relacions inter- personals, excés de criticisme. Promou la clemència aliena.

26. CALICOTOME SPINOSA. Argelaga. El xarop de les flors va bé contra la tos. Les fulles pilades UE: ferides,abscessos.

27. CAPSELLA BURSA-PASTORIS. Borsa de Pastor. Serveix per a combatre les hemorràgies (de tota mena) icom a diürètica desinfectant i contra càlculs (especialment quan causen hematúria). Per a la regla excessiva odolorosa en excés, trastorns uterins, paràlisis intestinal, hemorroides, espasmes de la bufeta o de la uretra,varius, tensió descompensada, tensió baixa. Se’n pren la infusió d’un grapat de planta deixada macerar unahora en 1 L d’aigua recent bullida. Se’n pren 3 vegades al dia, durant una setmana. Antisèptica, astringent,anticancerígena, antidiarreica, cardiotònica, contraceptiva, diürètica, emmenagoga, estomacal, expectorant

refrescant, repel·lent d’insectes, vasodilatadora. S’empra contra: afonia, conjuntivitis, disenteria, dismenorrea,disúria, edema, epistaxis, escorbut, febre, ferides, hidropesia, hematèmesi, hematúria, hemorràgies,hemorroides, nefritis, puerperi, quilúria, tuberculosi, visió defectuosa.

28. CARDUUS TENUIFLORUS. Cardet Estret. UE varices, fístules.

29. CARLINA CORYMBOSA. Card Cigrell. Fulles y rel sudorífiques i purgants. Les flors assenyalen el tempsanticipadament.

30. CEDRUS DEODARA. Cedre de l’Himalaia. Es caracteritza per les puntes pèndules de las rames, i les fullesverdes (no blavoses). Se n’usava la resina o qualsevulla part de l’arbre contra nerviosisme, epilèpsia, mal decap, febre, hemorroides, úlceres a la pell, infeccions gènito - urinàries. Els banys generals amb la decocció delas rames resulten molt reconfortants. Per a infeccions venèries és millor prendre l’hidrolat.

31. CELTIS AUSTRALIS. Lledoner. Arbre que comença a treure fulles a l’abril. Se’n donen les fulles contra l’excésde colesterol, els còlics i la falta de regla. Els fruits madurs (no grocs, sinó ja negres) es donen per a combatrela disenteria o les diarrees. La fusta s’empra per a fabricar forques i altres estris agrícoles o casolans.

32. CENTAUREA ASPERA. Travalera. Abundant prop de murs o en terrenys argilosos de fondo de valls. És moltútil contra la diabetis, la planta que més s’empra (hipoglicemiant). També per a altres afeccions del pàncrees i,



24

en banys, contra las hemorroides. L’hidrolat de les summitats florides s’empren per a tractar la conjuntivitis. Laplanta amarga és també diürètica, tònica i febrífuga (especial per a nens) i estomacal.

33. CENTRANTHUS RUBER. Milamors. Abundant als marges del final del carrer de la Santíssima Trinitat delMont, al creuar la valleta del fondo. Les flors són estimulants i afrodisíaques. La rel fa més pudor que la de laValeriana, les virtuts de les quals comparteix. Es poden usar contra l’asma seca, el càncer, convulsions,espasmes, hipersensibilitat, insolació, insomni, menopausa, neurastènia, neurosis histèrica, taquicàrdies itumors.

34. CERATONIA SILIQUA. Garrofer. Les garrofes sanes, sense fongs paràsits (blanquinosos), i ben madures, fanmolt de bé als pulmons i convenen als qui tenen malalties pulmonars cròniques, ja sigui tuberculosi, asma o

bronquitis. Dóna molta energia als pulmons. Verdes, són purgants, però, seques de temps, més aviatastringents, per les llavors (la farina o s’aprofita com a espessant). La farina de garrofes és útil en hepatitis imononucleosis. La farina molt diluïda va bé en compreses per als ulls inflamats i llagrimalls embossats. En úsintern, es dóna contra el mal de cap també. En ús extern, el suc de les garrofes tendres diuen que combat lesberrugues. L’oli on s’hagin bullit les garrofes madures serveix com a ungüent per a les hemorroides. L’escorçade l’arbre s’usa com a astringent, ja sigui en banys, ja sigui internament. La infusió de trossos de garrofadeixats macerar 20 minuts en aigua recent bullida es pren 3 vegades al dia durant una setmana contra lesúlceres gastro - duodenals. Deixant macerar ½ hora i afegint-hi mel, es pren contra afecciones del fetge imononucleosis o com a remineralizant o contra diarrees. La xocolata porta una quantitat de farina de garrofatant més elevada com més barat és. Algunes mascaretes de bellesa duen farina de garrofa com a espessant.

35. CERCIS SILIQUASTRUM. Arbre de l’Amor. Està en plena floració a finals d’abril, mentre les fulles solscomencen a sortir. Tota la capçada s’omple de color rosa molt bonic. Les flors i les fulles s’usen contra el malde cap o la sinusitis, i contra el catarro.

36. CETERACH OFFICINARUM. Dauradella. Cistitis, pedres als ronyons, càncer de gola, hipertensió, tos seca,falta de regla. Ús extern: Ferides, dolors musculars, cabell (+ cendres), varius.

37. CHENOPODIUM MURALE. Blet de Paret. Paràsits intestinals.

38. CHONDRILLA JUNCEA. Màstecs. Les fulles basilars ensolcades (amb fulles seques o terra), són comestibles.Són depuratives, hepàtiques, estomacals, aperitives i diürètiques.

39. CHRYSANTHEMUM CORONARIUM. Bolitx. En plena floració a primers de maig. A vegades, té florsblanquinoses, a vegades, completament grogues o mixtes. Una mica tòxica, anticancerosa, contra melanomes,SIDA; digestiva, laxant, sedant, contra esclerosis, gonorrea, dispèpsia, picors, cucs intestinals. Contra mald’estómac se’n pren infusió (deixant unes quantes flors tendres durant 20 minuts en aigua recent bullida) ambmel, 3 cops al dia durant 3 dies.

40. CISTUS ALBIDUS. Estepa Blanca. Úlceres UE, detergent de la pell.

41. CLEMATIS FLAMMULA & CLEMATIS VITALBA. Vidriera. Liana de fulles compostes amb peciòluls molt llargs,i segmentats deltoides dentats, a vegades trilobats; o enters (a C. flammula ). S’usen les fulles tendres per vafer banys calents derivatius de peus, en congestió cerebral, ciàtica i altres inflamacions. La planta és útil encàncer, cel·lulitis, ciàtica, ferides i talls, mal de cap, dolors reumàtics, nafres, lumbago, neuràlgies,estrenyiment, sinusitis, tuberculosis, ja sigui usada fresca i crua, o bullida en ús extern o intern. El podervessicant de les Ridortes els ve d’uns ranunculòsids (lactones de poc pes molecular, volàtils, típiques de lafamília de les Ranunculàcies), molt biodegradables amb l’escalfor (bullint o assecant la planta). La sèrie dedegradació (per dessecament) és la següent: ranunculòsid (=ranoculina) → ranunculunia (+ glucosa) → protoanemonina → anemonina → ácid anemònic (no medicinal). Llevat el darrer, els altres compostos sónvessicants, poden produïr ampolles a la pell i irritació estomcal i diarrea (amb sang) en alguns casos. Però uncop degradades les substàncies vessicants, pot fer efecte el vitalbòsid (C-glicosil-flavona) = 4’-O-cumaroil-

isovitexina. És un potent antinflamatori (a 75 mg/Kg, per boca) i analgèsic i antidiarreic. Clematis vitalba contéuna divinil-éter-sintasa que actúa sobre els hidroperòxids produïts per la 9-lipo-oxigenasa. Per tant, té accióanti-al·lèrgica. L’extracte de Clematis vitalba fet amb metanol té efecte antimocòtic contra llevats. Elsresponsables són els vitalbòsids B, D, G, H. Per altra banda, Ceratopycnis clematidis Höhn., és un fong que potparassitar la planta. Legalment, l’ús dels Clematis sp. va quedar restringit per l’ordre SCO/190/2004, de 29 degener, per la qual s’estableix la llista de plantes la venta al públic de les quals queda prohibida o restringidadegut a llur toxicitat. La va singar la ministra popular de sanitat Ana Pastor Julián. L’ús dels Clematis queda,doncs, restringit a Espanya a les especialitats farmacèutiques, fórmules magistrals, perparats oficinals, cepeshomeopàtiques, i a la recerca. A la llista hi posen el nom popular de Hierba del Pordiosero . I és que elspidolaires que volien rebre més almoines es produïen nafres aplicant-se la fulla matxacada de les Ridortes.D’aquesta manera inspiraven més compassió. Tot plegat eren altres temps. L’ús més estès ara dels Clematisés com a preparat o flor de Bach. El destil·lat preparat recullint sobre una ampolla de vidre posada al sol i plenade flors, es recull i es conserva amb una mica de brandy després. Unes gotetes van bé per evitar el mareiganant en cotxe, o per a les xacres de les persones que somnien despertes, que no toquen de peus a terra, queno són pràctics perquè estan dominats per fantasies, que volen evadir-se perquè no els ve la inspiració, quesomnien desperts. En homeopatia, dilucions de la tintura mare (o alacoholatur pare) s’empren contra lespústules, úlceres a les cames, erupcions (ús extern) o (ús intern) dolors reumàtics, neuràlgies, artritis,prostratitis, metrorràgia. En ús extern, la planta s’emprava, en banys de peus, per a descongestionar el cap otambé la columna vertebral, en casos de neuritis, congestió cerebral per insolació o altres causes, mal de cap,sinusitis, mareig, hipertensió, ciàtica, lumbago. Els banys de peus actuen com un derivatiu. En cataplasmes



25

reduïts de fulles escaldades, s’emprava contra la cel·lulitis (inflamació de les cicatrius de talls recents), taques ala pell o pigues. Un preparat antic és el fet amb fulles tendres deixades macerar un estiu a sol i serena dins olirosat (preparat deixant roses en maceració 40 dies a sol i serena). Aquest oli es feia servir per untar les partsdolorides (costat, columna, articulacions, ronyonada). Olorar d’aprop les fructificacions matxacades amb els ditspot fer estornudar. D’aquesta manera alguns maldecaps se’n van. O així ho deien els antics. De tota manera,l´ús més conegut per la gent gran és el de fer servir les tiges de Clematis vitalba per fumar petits cigarretsimprovisats, o almenys recorden que ho feien de petits. L’escriptor Josep Pla en parlava d’això. En ús intern,s’empravaen només els brotets com si fossin picants, en casos de tuberculosi, estrenyiment, sinusitis, reuma,càncer. Si hom la troba massa picant, es pot prendre (només els circells i brotets més fins) bullida, semprepresa amb molta moderació. Un altre preparat antic era la decocció al bany-Maria de la planta fins a reduir-sel’aigua a 1/3. Es donava a beure contra les febres quartanes, prostatisme, mastitis, glàndules botides, picors,

neuràlgies, reuma; dolors i retenció de líquids. Un ús veterinari típic i actual dels Pallars és lligar, darrera elbraguer, una liana fent-hi un nus per fixar-la, a fi i efecte que la vaca acceleri el part i tregui la placenta del tot. —Contraindicacions. Un abús ja sigui extern o intern pot desencadenar l’aparició d’una irritació forta de lesmucoses. Diuen que aplicar (o prendre) fulles de Bleda (bullides) va bé per contrarrestar la irritació. —Altresusos etnobotànics són el fer-ne cordes (especialment amb les tiges de C. vitalba ) untades amb greix de porcperquè llisquin més. Als nens, amb una mica d’imaginació, ens agradava imitar al Tarzan al veure les lianes deC. vitalba que penjaven dels arbres. Les tiges poden aribar a tenir 19 cm de gruix, si bé el corrent és que entinguin entre 1 i 2 cm. S’ha emprat les tiges de C. flammula per fer cistellets. La liana es pot fer assecar i homla dóna com a herba als cavalls. Un cop seca, perd la seva cremor. — Hi ha moltes espècies més decorativesals jardins que no pas les Ridortes, però alguns cultiven Clematis flammula var. acutisepala als jardins iClematis flammula var. maritima a les platges (per intentar protegir les dunes). A Collserola hi ha Clematisvitalba var. integrata, var. taurica. Var. crenata; i Clematis flammula var. fragrans, var. acutisepala, var.flammula,

*CLEMATIS VITALBA — CLEMATIS — Somniadors. Els manca l’iterés pel present. Són inconscients. Absents,

despreocupats per llur salut. Mai estan del tot desperts. No mostren gran interès per la vida. Viuen en un futurhipotètic, més que en el present. S’escapoleixen de les dificultats. Tenen poc instint de conservació i poca capacitatde concentració.

42. COLUTEA ARBORESCENS. Espantallops. Arbust autòcton amb les llegums ja desgastades pel temps afinals d’abril (grises, amb les parets en reixeta). Les llegums s’usen com a catàrtiques, emètiques i purgants.

43. CONVOLVULUS ALTHAEOIDES. Corretjola de Serp. Estrenyiment: infusió de fulles tendres en aigua (recentbullida) durant ½ hora. Afeccions hepàtiques i refredats: preparat de les rels en aigua recent bullida (reposant½ hora).

44. CORONILLA VALENTINA. Carolines. En plena floració a finals d’abril. És planta ornamental tòxica. Només adosis ínfimes es pot donar per a donar energia al pulmó, cor i ronyons. És purgant. S’usen preferentment elsfruits.

45. CRATAEGUS MONOGYNA – Arç Blanc. S’empra en general les flors i algunes fulles. Tònic cardíac excel·lent.Estimula la circulació cerebral, més aviat puja la pressió arterial quan està massa baixa. Està indicat eninsomni, nerviosisme, angina de pit, desequilibris neurovegetatius, palpitacions, defectes (lleus) de vàlvules,dispèpsia, angoixa, vertigen, mareig, arteriosclerosis, fatiga (esport), espasmes (regla, tos) i per a contrarestarl’efecte noniceptiu excessiu d’alguns sedants. Els fruits són comestibles i es donen contra la disenteria.

46. CREPIS BURSIFOLIA. Herba Falconera. Càncer.

47. CREPIS TARAXACIFOLIA. Cap Roig. Composta Liguliflora en plena floració a l’abril. Fulles runcinades unamica llanoses, blanquinoses a la base. Inflorescència molt ramificada ja des de la base, amb lígules groguesuna mica tenyides de marró. Es fa als marges dels prats d’Hyparrhenia. Utilitzable contra el càncer.

48. CUPRESSUS ARIZONICA. Xiprer Blau. Les fumigacions s’usaven per a abreujar el part. Les fulles o laspinyes (gàlbuls), contra la tènia, tumors, malalties de la pell, cremades, ampolles, inflamacions; i, en ús interno,

com a carminatives i diürètiques. Deuen de tenir les mateixes propietats que el Xiprer típic.

49. CUPRESSUS SEMPERVIRENS. Xiprer. És el Xiprer Comú típic. El trobem a la perifèria d’alguns jardins de lazona de la CDLA. Les pinyes són molt útils contra les gangrenes. Es netegen, s’ aixafen una mica (amb unmartell o una pedra), es posen en aigua i alcohol, i s’escalfen bastant tapades, al bany Maria. Amb les fulles esfan coixinets per a descansar les cames quan hi ha varius. Útil contra infeccions pulmonars i d’orina,hemorràgies, tos, diabetis, retenció d’orina, prostatisme, grip, inflamació de ronyons, metrorràgia, miofibromes,tuberculosis, hemorroides, sinusitis, pòlips nasals, embarassos de dies no desitjats, prolapse anal,hemorroides, prolapse uterí, insectes, reuma, esclerosis uterina, cucs intestinals, ferides, gangrenes. Ésvasoconstrictor perifèric, sudorífic i vulnerari. Es pot preparar la infusió de pinyetes tendres i algunes fullesdurant una hora (en aigua recent bullida) per a prendre’n un got un cop al dia, contra: diarrees, febre,hemorràgies, menorràgia, retenció d’orina.

50. CYDONIA OBLONGA. Codonyer. Astringent, antiinflamatori, cardíac, carminatiu, emol·lient, digestiu, diürètic,expectorant, hipotensor, refrigerant, restauratiu, tònic. Codonyat, contra: aftes de la boca, catarros, diarrees,dipsomania, disenteries, mal de cap, mal de coll, gastritis, esclerosis d’estómac, gingivitis, leucorrea, memòriaescassa (els nens haurien de menjar-ne amb melassa d’Ordi, i Plàtan i Taronja), cremades (inclús deradioactivitat), sialorrea, traqueïtis, tumors al fetge, vòmits de sang (tuberculosis). Licor: mal de panxa. Lesfulles, contra: diarrees. Escorça de tiges, contra: úlceres. Llavors: laxant suau, antiinflamatori, tos en nens(faringitis, bronquitis), fissures anals UE/UI, esquerdes als mugrons, oftalmies UE, prolapse rectal, prolapse



26

uterí, cremades UE. Fulles: diarrea, mala circulació, hipertensió.*CYDONIA OBLONGA — Manca d’integracióde la feminitat.

51. CYMBALARIA MURALIS. Picardia. Diabetis, hemorroides, ferides sagnants, escorbut.

52. DAPHNE GNIDIUM. Matapoll. Arbust de fulles linears patents molt abundants, sense flores ni fruits qa l’abril.Abortiu, purgant, anticancerós, insecticida, piscicida, antitumoral (tumors de pituïtària), febrífug, vulnerari, anti -sida. Contra mal de queixal (escorça fina de les tiges aplicada a la geniva), taques a la pell, sarna, polls. Laxantaplicable externament en massatge sobre la panxa amb el suc de la planta. El suc de les tiges aplicat al frontcura la hepatitis vírica. També serveixen les fumigacions.

53. DELPHINIUM STAPHISAGRIA. Caparrós. De flors blaves abundants i fulles palmatipartides també abundants.En el llenguatge simbòlic significa “un cor obert”. Tòxica i vomitiva. A dosis homeopàtiques és útil contraespasmes, asma, gota, dolors, retenció d’orina. En ús extern, pot aplicar-se contra paràsits (polls, puces,xinxes).

54. DIPLOTAXIS ERUCOIDES. Ravenissa Blanca. Als terrenys argilosos secs i assolellats i no molt inclinats.Se’n fa un xarop contra la bronquitis, o la tos, amb sucre i les summitats florides de la planta. També és útilcontra tumors.

55. *ECHIUM PLANTAGINEUM. Llengua de Serp. Manca d’acceptació d’un mateix, manca d’apropament enversels altres.

56. ECHIUM VULGARE. Cues de Porc. Començant a florir o en plena floració al mes d’abril. De flors variables entamany, blaves, tubulars, molt obertes i asimètriques. Les llavors blanques tenen forma de cap d’escurçó i

contenen curare, un tòxic paralitzant, no perillós a tan petites dosis com ho està en relació a tota la planta. Lesfulles tendres es mengen com les de Borraina. No convé abusar-ne. La planta és diürètica i sudorífica. Va moltbé per a glopejar en cas de mal de queixal. Es dóna també contra la tos, nerviosisme, febre, i dolors.

57. ERICA ARBOREA. Bruc. Se’n pren en infusió (deixant macerar les summitats florides durant 20 minuts enaigua recent bullida) en dejú per a combatre la fosfatúria. Beguda en grans quantitats diuen que potcontrarestar el verí de l’escurçó. Se’l considera diürètic, depuratiu i astringent. S’emprava contra: albuminúria,colibacilosis, cistitis, cuperosis, fosfats (càlculs), gota, leucorrea, neuràlgies UE, paràlisi UE, pielonefritis,piúria, reuma.

58. ERIGERON CANADENSE. Folquet. Diürètica y astringent. Àcid úric, urea, reuma, gota, úlcera d’estómac,obesitat, cistitis, pielonefritis, diarrees, leucorrea, part, hemorràgies genitals (tumors), mal de coll, bronquitis,sarna, èczemes, hemorroides. És ideal per a posar dins la sauna.

59. ERODIUM CICUTARIUM. Agulletes de Bruixa. Hemorràgies uterines – disenteria – retenció de líquids – falta

de regla – gonorrea – part lent – mal de coll – estomatitis – reuma – mossegades de serps – falta de llet. Totala planta és comestible. Molt apreciada pels ibers. Planta indicadora de pluja (estils). *ERODIUM CICUTARIUM

– Detallisme, preocupació exagerada, manca de perspectiva més enllà dels fets quotidians, mancad’intel·ligència.

60. ERODIUM MOSCHATUM. Herba de la Forquilla. Emprada molt en bruixeria com a protectora. Algunsherbolaris la recomanen per a la pròstata. Altres, com a anticancerígena, diaforètica, diürètica, febrífuga, oestimulant.

61. ERUCASTRUM NASTURTIIFOLIUM. Ravegalls. Comestible, diürètica, laxant, pectoral.

62. ERYNGIUM CAMPESTRE. Panical. De fulles fermes i punxants, dividides, blavoses. En marges argilosos osorrencs secs. La rel es diürètica i antídot de verins de serps. S’usa en excés de clorurs, panxa inflada, dolors,mal d’orella, edemes, ferides infectades, úlceres (com a preventiu o com a amulet), metritis, nefritis, oligúria,

refredat, tumors, urèmia. Tocs amb les punxes de las fulles serveixen per a millorar la circulació de la sang, enreuma i artrosis.

63. EUCALIPTUS GLOBULUS. Eucaliptus. Glopejar la infusió de l’escorça va bé contra el mal de queixal percàries. Bafs amb fruits van bé contra el refredat en nens petits. La infusió de las fulles va bé contra la bronquitiso també contra la hepatitis. Apart de ser respiratori per a refredats i congestió pulmonar, bronquitis i asma, vabé contra la diabetis i el fetge congestionat. És febrífug, carminatiu, estimulant, expectorant, sudorífic,antisèptic, anti - malària, aperitiu, sialagog. Contra bradicàrdia, hipertensió, bradipnea. Pot ser irritant del tubdigestiu (sobredosis), narcòtic (sobredosis), paralitzant del centre respiratori medul·lar (sobredosis), irritant delsalvèols pulmonars (fel·landrè). S’empra contra tos ferina, bronco - pneumònia, diftèria, gonorrea, úlceres, enferides quirúrgiques, genives sagnants, halitosis, gangrena pulmonar (i d’altres), cistitis, hematúria, dermatosis,erisipela.

64. EUPHORBIA CHARACIAS. Lletrera Vesquera. Berrugues, ulls de poll, barbs.

65. EUPHORBIA HELIOSCOPIA. Llet de Santa Teresa. Las fulles sota les umbel·les són el·líptiques, grans de 3 x1 cm, molt fosques. Tiges roges poc ramificades. Planta baixa de 30 cm. Indicada amb molta cura (per la sevatoxicitat i pels efectes catàrtics, vesicants o irritants) contra: Anasarca, càncer, còlera, hidropesia, febre,leucèmia, leucorrea, limfoma, malària, neuràlgies, reuma, cucs intestinals, berrugues. Se n’usa la llet en UE. Éspiscicida (mata els peixos).



27

66. EUPHORBIA PEPLUS. Lletarins. Càncer de matriu, berrugues, ulls de poll.

67. EUPHORBIA (=Chamaecyse) PROSTRATA. Lleterina Ajaguda. De fulles diminutes una mica fistonejades ifruits una mica hirsuts. Abscessos, ulls de poll, barbs, diarrea, enteritis, picadures d’escorpins, tumors al’aixella.

68. EUPHORBIA SERPENS. Lleterina Ajaguda. Planta petita, reptant a ras de terra, de fulles ovals molt enteres,d’un verd molt fosc, atapeïdes, oposades, amb marge clar, de 4-6 mm, asimètriques a la base. Planta totalmentglabra. S‘ha usat contra ulls de poll, diarrea, i com a diürètica, emmenagoga, en malalties de la pell i tumors.Com a tota Lleterassa, no deixa de ser irritant.

69. EUPHORBIA SERRATA. Cagamoix. De fulles oblanceolades dentades, de color clar, una mica groguenquesles superiors. Com les altres espècies, pot ser càustica. Les altres Euhporbia presents a la zona són: E.biumbellata, E. exigua, E. peploides, E. segetalis, E. sulcata, E. terracina.

70. FICUS CARICA. Figuera. Les figues són restauratives, maturatives, resolutives, una mica laxants, digestives,desinfectants, diürètiques, emol·lients. Cal menjar-les amb la pell pigmentada externa perquè no causin estriesals llavis. La mescla de figues, dàtils i oli d’oliva es menja per a combatre les hemorroides, la debilitat(especialment la deguda a afecciones pulmonars) o l’anèmia. La llet de figa conté lupeol, un potent inhibidor dela FPTasa, lo que predisposa a un alentiment de l’avanç dels tumors cancerosos pancreàtics. S’ empren elsfruits en abscessos, asma, càncer, ulls de poll, tos, grip, gingivitis, galteres, tuberculosis, ampolles, escròfules,gola adolorida, estomatitis, tumors (abdominals, d’úter, de pàncrees), berrugues, cucs intestinals. Las fulless’empren per a banys de cap, contra la caspa. *FICUS CARICA – Manca de control sobre la vida.

71. FOENICULUM VULGARE. Fonoll. A l’abril sols té les fulles joves, que formen alguns pompons més tendres idrets. S’ empra tota la planta, tot i que es venen més les llavors. Diuen que allarga la vida. Calma la irritaciódels ulls, el ventre, la pell, l’estómac. És aperitiu, emmenagog, abortiu, hepàtic, carminatiu, afrodisíac, anodí,balsàmic, diaforètic, digestiu, diürètic, galactogog, expectorant, vulnerari, estomacal, vermífug. S’empra contradermatosis, dolors abdominals, mal de cap, mal d’estómac, mal d’esquena, mal de queixal, mala visió,conjuntivitis, hepatitis, reuma, aerofàgia, meteorisme, mossegades de serps, ferides, nafres, càncer (de matriu),còlera, còlics, enteritis, gastritis, gonorrea, hèrnia hiatus, nàusees, nerviosisme, part difícil, espasmes, melsainflamada, tenesme, tumors.

72. FUMANA LAEVIPES. Fumana Prima. Diürètica.

73. FUMANA THYMIFOLIA. Piticlillo. Paregut al Timó, sense fer olor, amb flors com les d’Estepa, grogues, d’1cm. (a l’abril encara no s’han obert). Diürètic contra càlculs, amb fama poc estesa però molt intensa.

74. FUMARIA CAPREOLATA. Fadristerns. De flors blanques, una mica purpúries, més o menys grans. Contra la

tristor. Tisana de un grapat per Litre (una tassa després de menjar i una després de sopar). També contra laneurastènia, malalties del fetge, y palpitacions. Contràriament a lo que es divulga, és una planta sana, notòxica, si bé, molt concentrada pot provocar nàusees.

75. FUMARIA OFFICINALIS. Fumària Vera. De flors petites, totes púrpura, més o menys fosc. És depurativa,amarga, hepàtica, anticancerígena, elastificant de les arteries, vermífuga. Usada contra tabaquisme,abscessos, psoriasis, aterosclerosis, bradicàrdia, capil·lars fràgils, coupe-rose, escaldadures, hemorràgiesoculars, herpes, hipertensió, tuberculosis, vista cansada, colesterol excessiu. Les fulles xafades s’apliquen a lacara per a combatre fongs de la pell.

76. GALACTITES TOMENTOSA. Calcida. De flors rosa i púrpura blavós, i tiges i fulles blavoses, amb ribetsblancs. Segurament serveix per a varius i hemorroides.

77. GALIUM APARINE. Apegalós. Fulles decusades (6), amb dents retrorses com als bordes de les tiges. El suc

de la tija lleva les tanques de la pell, especialment quan són perilloses per tenir un creixement alarmant. Tambécura ferides. És lleugerament laxant, molt diürètic (contra albuminúria), aperitiu, astringent, anticancerigen,febrífug, hemostàtic, hepatoprotector, hipotensor, intestinal, anti-ictèric, antileucèmic, aprimant, antiparasitari,refrescant, adient per a quallar la llet, antiescorbútic, sudorífic, tònic, antitumoral (mama). Alguns científicsdiuen que cal tenir molta cura ja que la planta absorbeix molts tòxics, lo que la desaconsella si ha crescutenmig de camps molt ruixats amb pesticides. Alteratiu, laxant suau, aperitiu, astringent, depuratiu, diürètic,febrífug, hemostàtic, refrescant, tònic. Contra hepatoma, hipertensió, icterícia, leucèmia, obesitat, tumor demama, càncer d’estómac.

78. GALIUM LUCIDUM. Espunyidella Blanca. Es troba als prats de Brachypodium retusum amb Hyparrhenia hirta . De flors blanques (a l’abril només hi ha poncelles). Molt ramificada, amb limbe de les fulles lanceolat-linears pla, i tija de secció poligonal. Sol vendre’s en lloc de Galium verum (de flors grogues, tiges rodones,fulles filiformes cilíndriques). Almenys es pot dir que G. lucidum sol contenir 200 ppm de Zn, lo que és bastant(20 veces lo normal). A Múrcia, es dóna com a digestiu i estomacal. Pròstata, càlculs de la bufeta de l’ orina.

79. GALIUM MARITIMUM. Llàgrimes d’Ase. Pròstata, bufeta de l’orina (càlculs), èczemes.

80. GERANIUM MOLLE. Suassana. Dolors, astringent, vulnerària, càncer.



28

81. GERANIUM ROBERTIANUM. Herba de Sant Robert. Càncer d’estómac, o de matriu, diabetis, faringitis, talls,pits adolorits, repel·lent de mosquits, icterícia, reuma articular, infeccions urinàries, diabetis, hemorràgies,ferides.

82. GERANIUM ROTUNDIFOLIUM. Suassana. Astringent, diürètic. Úlcera d’estómac.

83. GLADIOLUS ILLYRICUS. Lliri de Sant Joan. Es bulbs capolats s’apliquen a la pell per a combatre la infestacióde fongs, esquerdes anals, tumors al recte. Menjats, són afrodisíacs.

84. GLOBULARIA ALYPUM. Foixarda. Contra el càncer o la leucèmia se’n beu la infusió de les summitats florides(deixades reposar una hora en aigua recent bullida), 3 vegades al dia durant 2 setmanes. En UE es trituren les

fulles i es tiren a l’aigua recent bullida, deixant macerar ½ hora, i s’apliquen compreses en ferides, nafres,furóncols, èczemes, caspa, psoriasis. Es prepara un alcoholatur amb les summitats florides que s’aplica enlocions a zones afectades per l’acne o petites úlceres. Desintoxicant de proteïnes – gota - reuma - pressió alta -hiperacidesa estomacal. Febre – purgant – afrodisíaca- àcid úric – ciàtica – reuma – artrosis – artritis – cucsintestinals – estrenyiment – bulímia. Conté els famosos glicòsids iridoïdes similars als de l’Harpagofit.

85. HEDERA HELIX. Heura. Tos de coll, dispèpsia, úlcera gastro-duodenal, retenció d’orina. És hemolítica ivasoconstrictora. El cataplasma resol nòduls de cel·lulitis i nafres de difícil curació, així com carnesqueixats idolors artrítics, ciàtica, lumbago, etc. El cataplasma de fulles bullides en vinagre calma el dolor i redueix els ullsde poll. Bronquitis crònica, laringitis, gota, refredats, càlculs biliars, regles insuficients, leucorrea, hipertensió,cremades, pòlips a las fosses nassals, mal de queixal. Els fruits són vomitius (més de 2) i purgants. Llur tinturas’ emprava per a debilitar el pèl moixí. En ús intern cal ser molt caut i no prendre més d’unes cullerades de lainfusió diluïda. Més quantitat podria resultar psicodèlica.

86. HETEROPOGON CONTORTUS. Mal de queixal, atròfia, caquèxia, miàlgies, reuma, ràbia, hematúria, febre,disenteria, mossegades de gossos, picadures d’escorpins.

87. HIRSCHFELDIA INCANA. Ravenissa Borda. Abunda als terrenys argilosos assolellats. A l’abril té les fullesbasals lirades amb segment terminal molt gran. Conviu i s’apropa molt a la autèntica Herba dels Cantaires(Sysimbrium officinale ), tot i que aquesta prefereix llocs mes ombrívols i frescos. La Hirschfeldia es distingeixpel color de las fulles més clar i brillant, pels fruits amb algunes estrangulacions i per les rames divaricades deles inflorescències. Comercialment, s’ usa com a succedània de l’Herba dels Cantaires. Les fulles basals esmengen crues (+ suc de Llimona).

88. HORDEUM MURINUM. Blat de Sant Joan. Gra comestible i farinable per a fer pa. Planta diürètica. Ritualcontra epistaxis (“Sant Tomàs, para la sang del nas”). Mecànicament es perillosa, ja que pot obrir-se pas finsals racons més insospitats (pulmons, per exemple) on arriba a germinar.

89. HYOSCYAMUS ALBUS. Jusquiam Blanc. En plena floració al capdamunt de la Via Augusta a mitjans d’abril.Més suau que el Jusquiam Negre, inclús es pren com a cafè, a Mahó, on abunda molt als murs per sobre elport. S’utilitza en màgia negra. Almenys, per a esbrinar desgràcies que han de passar a algú. A petites dosis,podria prendre’s com revulsiva del vi, contra deliris, depressió, mal de queixal, mal d’oïdes, dolors reumàtics,espasmes esofàgics, espasmes uterins, espasmes en general, gota, hernia hiatus, intoxicació per Plom,Parkinson, psicosis, reuma, dolors de vesícula biliar. Y, en ús extern, en hemorroides, neuràlgies, mastitis,magolaments, cops, psoriasis (oli de fulles).

90. HYPARRHENIA HIRTA. Fenàs de Bou. És la Gramínia dominant a la zona de la CDLA. Té les fulles una micavermelloses o d’un verd molt clar quan són joves, i d’un groc ocre en tempos mig secs. La part de las fulles potarribar a 1 m i, amb les flors, a 1.5 m. S’utilitza a les Illes Canàries contra bronquitis, tuberculosis i afeccionesdel pit, seques. Aquí s’empra per cobrir les gàbies dels ocells de cant perquè canviïn millor la ploma.

91. HYPARRHENIA PUBESCENS. Fenàs de Bou Fi. Es distingeix per ses fulles molt més estretes que a l’espècie

anterior. I per s’aresta més llarga (3,5 cm).

92. HYPERICUM PERFORATUM. Pericó. Asma, arteritis obliterans, úlcera d’estómac, cremades, ansietat,depressió, falta de regla, infeccions, arteriosclerosis, bronquitis, caiguda de cabell, càncer d’estómac, feridesinfectades, gangrenes, catarro, cistitis, bilirubina alta, càlculs biliars, diarrea, retenció de líquids, gastroenteritis,paràsits intestinals, hemorroides, hiperacidesa estomacal, insolació, nafres, lumbago, afeccions de la medul·laespinal, neuràlgies, bufeta de l’orina indiscreta (que no tanca bé), cames o braços inflats, reuma, sida, tos,tumors, úter infantil, varius, berrugues, virus. *HYPERICUM PERFORATUM – Por a la foscor, malsons.

93. INULA (=DITTRICHIA) VISCOSA. Olivarda. A la primavera no té flors normalment, només fulles i no gairegrans. Fa olor a asfalt. En tota la zona, amb Oryzopsis miliacea i Psoralea bituminosa (Ruda Cabruna).S’empra molt per a malalties de fetge en UI, a València. També per a curar voltadits, ferides, tumors, grans,hemorroides. Les cataplasmes de fulles tendres s’apliquen en hemorroides, abscessos, furóncols, nafres,contusions, inflamació de mugrons o febre (front), sarna (rel bullida en vi). I en ús intern (pot resultar vomitiva),contra paludisme (rel), leucèmia, atacs d’hemiplegia, afeccions renals. Bullida la rel en vinagre, es pren contrala gota i l’àcid úric. Bullida la planta en vi, es pren contra retortillons de ventre, icterícia, i per accelerar el part ola regla i per a fer orinar més. Un massatge de l’oli preparat con la planta se aplica a las parts afectades pertremolors.



29

94. IRIS GERMANICA. Lliris de Sant Josep. De fulles de color verd blau clar, cintades, lanceolades, de 30-40 cm.Flors de color blau molt fosc o, a vegades, blanques. A l’abril estan en plena floració. El rizoma es dóna alsnadons com a masticatori perquè els surtin abans les dents. Se li atribueixen les mateixes propietats, en menorgrau, que al Lliri de Florència (de rizoma molt aromàtic). Antiinflamatori, balsàmic, expectorant. Contra asma,problemes biliars, bronquitis, aprimament, esclerosis, migranyes pre-menstruals, pòlips nasals, cremades,refredats, tènia, pòlips.

95. KOELREUTERIA PANICULATA (=Sapindus chinensis). Arbre dels Farolets. Les llavors s’usen com a gransde rosaris o collarets. Les flors donen un tint groc i les fulles negre. Les fulles, brots i fruits tendres es mengenbrasejats. Les flors són oftàlmiques a emprar contra conjuntivitis o epífora (ulls plorosos).

96. LATHYRUS CLYMENUM. Veçó. Lleguminosa molt abundant al prat d’Hyparrhenia , amb flors de color morat ilila. Contra les puces, en banys.

97. LAURUS NOBILIS. Llaurer. Comença a florir a l’abril. Es fa al fondo de torrents i en alguna baga. Plantamàgica usada als oracles de Delfos. Diuen que rebutja els llamps. S’usa molt a la cuina. És digestiva iantiinflamatòria. Va bé, bullit en vinagre, en compreses, contra dolors de la grip o dolors reumàtics, o picaduresd’animals (mosquits, etc.), en sinusitis, dolor als ronyons. Internament, a més de millorar la digestió y tallar elsdolors d’estómac aguts, estaria indicat en cas de grip, hepatitis o paludisme. Pot beure’s la infusió (de 2 minuts)3 vegades al dia durant 3 dies. Amb la polpa dels fruits es prepara una pomada contra el mal d’esquena. Lesbafs van bé contra la bronquitis i el mal de coll o de cap, grip, hepatitis o paludisme. L’oli essencial està indicaten cas de lumbago o dolors musculars (torticolis, etc.). Grans, furóncols. Aftes, amigdalitis, blefaritis. Angina depit, coronaritis. Calvície. Lleva l’excés de YIN a l’intestí (budell prim), o a la bufeta del fel o al pàncrees. Dolorsde la grip (ulls, pit, cap, costelles). Enterocolitis vírica. Hepatitis vírica. Hipertensió, histèria. Reuma deformador.

Cel·lulitis, fongs, contusions. Hodgkin, adenitis. Distonia neuro-circulatòria.98. LAVANDULA STOECHAS. Caps d’Ase. La infusió prolongada (deixant un grapat de summitats florides

reposar 1 hora en 1 L d’aigua recent bullida) es beu contra la febre, mal de cap, úlcera d’estómac, insomni,nerviosisme. Els bafs van molt bé contra la sinusitis, però no són tant efectius contra l’asma o la grip. L’oli dehaver macerat la planta s’aplica en èczemes o contra dolors reumàtics. L’alcoholatur de la planta fresca va moltbé per a cicatritzar talls, o curar cremades. Qualsevol preparat de Caps d’Ase va bé contra el mareig –Alzheimer – gasos – o memòria defectuosa. Però és millor emprar plantes que hagin rebut aigua de plujadurant uns dies i esperar a collir-les un dia més després d’acabades les pluges.

99. LAVATERA ARBOREA. Malva Fogassa. En plena floració a l’abril. Alta y robusta (de 2 m). Calícul amb pecesquasi tan amples com llargues (al menys algunes). Emol·lient, com totes les Malves, i contra esclerosis (engeneral).

100. LAVATERA CRETICA. Malva de Penellets. Viu als marges de camins i en altres llocs argilosos secs. Les

peces del calícul són quasi tan amples com llargues (al menys algunes). La Malva tindria aquestes pecesestretes, com 3 o 4 vegades més llargues que amples, i les fulles més feses, i la corol·la de color més rosat viuo fosc, no tan blavós. Va bé contra el dolor d’estómac el menjar els brots tendres o les fulles cuites. Comemol·lient, es pot donar igual que la Malva. Els mucílags tenen propietats immunostimulants. Se’n recomanabeure la infusió prolongada (deixant reposar 1 hora un grapat de la planta per 1 L d’aigua recent bullida) contra:bronquitis, úlcera gastro-duodenal, asma, estrenyiment, inflamació de les vies urinàries. En UE s’apliquencompreses de la infusió contra èczemes, o se’n glopeja l’aigua contra glossitis o gingivitis. El suc de les fullescalma el dolor de les picadures d’insectes.

101. LEPIDIUM (=Cardaria) DRABA. Bàbols. Viu als marges de camins. Comença a florir a l’abril. És una diürèticamolt bona, contra infecciones d’orina, càlculs, inflamació de pròstata, hipertensió. A pesar d’alguna famaimmerescuda com o tòxica, pot donar-se sense temor, en dosis normals.

102. LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM. Estiravelles. De fulles molt estretes, i amb moltes rames fermes dretes formant

una mateta alta i estreta. Flors similars a les de l’Herba de Santa Teresa (Lobularia maritima ). Viu als replansargillosos. Diürètica i contra l‘impetigen, com l’espècie afí L. ruderale .

103. LINARIA SIMPLEX. Linària Groga. Pot trobar-se a marges de camins de la zona baixa. De flors grogues.

104. LOBULARIA MARITIMA. Herba de Santa Teresa. Mateta atapeïda plena de flors blanques reunides eninflorescències cilíndriques (les inferiors ja més fructificades). Contra hematúria, càlculs urinaris i biliars, càncerde vies urinàries o genitals (úter, pròstata), infeccions génito-urinaries, infeccions venèries, singlot, talls a lallengua, febre.

105. LOLIUM RIGIDUM. Margall. En marges de camins plans. Planta una mica narcòtica i psicodèlica, útil contradolors del càncer.

106. *LONICERA ETRUSCA (=caprifolium). Lligabosc Etrusc – Enyorança, manca de llibertat emocional en elpresent, aferrissament al passat, nostàlgia. No s’espera la felicitat del passat. Es recorden molt els difuntsamics.

107. LONICERA IMPLEXA. Lligabosc Mediterrani. De flors rosades i groguenques, i fulles oblongues amb margetransparent. Liana sense florir encara a l’abril. Pot donar-se contra amigdalitis, asma, càncer, catarro,



30

espasmes, tos, febre. Però, pot resultar, a la llarga, una mica tòxica. El nèctar del fondo del tub de la flor ésdolç. Pot xuclar-se un cop seccionat el cul.

108. LONICERA JAPONICA. Lligabosc Japonès. Sol viure entre els Esbarzers. Les flors groguegen després dedos dies després que s’han obert, de manera que en un grupet unes són blanques i altres d’un groc molt clar imat. Les fulles poden ser el·líptiques i enteres o lobulades. Les summitats florides s’ empren al Japó com aantídot, bèquic, astringent, bactericida, en abscessos, càncer (de mama, de coll de matriu, esòfag), disenteria,diarrea, com a diürètica, per a augmentar els limfòcits, en mal de coll, febre, enteritis, grip, com a fungicida,com a antiinflamatòria, per a promoure la longevitat, en limfadenitis, com a refrescant, contra reuma, sarna,malalties de la pel, com a estomacal, i contra tumors.

109. LOTUS ORNITHOPODIOIDES. Peu de Pardal. Nerviosisme, insomni, palpitacions, taquicàrdia, gasos, febre,set excessiva.

110. LYGOS (=Retama) MONOSPERMA. Ginestera Blanca. Ginesta florida a l’abril totalment de blanc. Als margesde la glorieta de la Ronda de Dalt / Via Augusta i en alguns carrers sota la CDLA. Les fulles i brots masegatss’apliquen a nafres i punts infectats, una vegada al dia.

111. MAGNOLIA GRANDIFLORA. Magnòlia. Les flors es poden menjar arrebossades. L’escorça i les fulles sónhipotensores, diaforètiques, anti-tabac, tòniques i estimulants. Les llavors vermelles són tòxiques, però, 1-3poden menjar-se contra la paràlisis, asma, tos, disenteria, o esputs excessius. *MAGNOLIA – Sentit tràgic.

112. MELILOTUS SP. PL. Melilot. Aromatitzant, carminatiu, diürètic, anticoagulant, sudorífic, oftàlmic. Problemesanals, intoxicació per antibiòtics, espasmes, asma, bronquitis, càncer (ronyons, pell), conjuntivitis, depressió,desodorant, mal de ventre, mal d’estómac, mal de queixal, reuma, embòlies, esclerosis, tos, febre, flebitis,

furóncols, ganglis inflats, grip, hemorràgies oculars (homeopatia), hemorroides, hipertensió, infeccionsurinàries, insomni, menopausa, nafres, fibromiàlgia, plètora, pòlips nasals, cremades, refredat, tumors limfàtics,variu, vegetacions, vista cansada, vitiligo.

113. MERCURIALIS ANNUA. Melcoratge. Mala herba dels marges d’horts, carrers i camins. És planta dioica.Colagoga, sedant, diürètica, emètica, emmenagoga, hidragoga, laxant, tòxica, purgant, antitumoral, vermífuga,tint (blau), sordesa (suc instil·lat a l’oïda, segons Hipócrates).

114. MICROMERIA GRAECA = SATUREJA GRAECA. Colicosa. En terrenys rocosos assolellats. De tigesrogenques, i fulles estretes, romboïdals, petites (màxim 1 x 0.4 cm). Olorosa. Digestiva, contra mal de ventre od’estómac.

115. MORUS ALBA. Morera. Viu a la perifèria de jardins, assilvestrada, o bé cultivada als jardins. A punt de florir almes d’abril. Apart ser la pitança dels cucs de seda, les fulles, i altres parts de la planta són molt medicinals. Esdistingeix de la Morera Negre perquè té fulles de color clar, poc fermes; i perquè té les móres menys sucoses,

moltes vegades de color vermell clar o blanquinoses. Ambdues espècies tenen les mateixes virtuts. Contranafres a la boca, anèmia (fruits), asma (escorça), cabell que cau (brea). Humitegen i donen calor i netegen elspulmons. Contra càncer d’esòfag, diabetis, dolors reumàtics que canvien de lloc, mal de queixal (alcoholatur del’escorça tendra), epilèpsia (escorça), febre de refredat, furóncols (brea), ulls irritats, palpitacions, rampes a lescames, tuberculosis, traumatismes (escorça), vertigen (fruits), visió escassa (fruits), zumzeig a les oïdes (fruits).

116. MUSCARI COMOSUM.Calabruixa. Erupcions cutànies, tumors lacrimals, pectoral (xarampió/ pulmonia).

117. NERIUM OLEANDER. Baladre. Abscessos, ateroma, carcinoma, cardiotònica, ulls de poll, sedant, diürètica,epitelioma, erupcions, tòxica mortal, insecticida, psoriasis, raticida, repel·lent d’insectes, nafres, tumors,berrugues, càncer de pulmó. Tònica cardíaca forta (només 100 mg de fulla o el doble de flor, al dia). Ésd’efectes similars als de la Digital, però més eliminable. S’usa par a banyar gossos i desparassitar-los. En úsintern moderadíssim, pot resultar útil, apart de quan hi ha debilitat cardíaca, en bronquitis, asma, sinusitis. Enbanys de peus i mans, la infusió combat els penellons i les inflors. El suc de les fulles s’aplica a les zones

afectades per la sarna. El suc de les tiges s’aplica a les berrugues o ulls de poll (3 vegades al dia). L’aiguadestil·lada de les flors s’empra per a rentar el cap quan hi ha molta caspa (2 vegades per setmana).

118. OLEA EUROPAEA. Olivera. A principis d’abril encara sense flors. Les fulles són diürètiques, hipotensores,antireumàtiques, antidiabètiques, antisèptiques, laxants suaus, anticanceroses, colagogues, febrífugues,antitumorals, sedants, vulneràries. I són usades contra càncer, febre, reuma, cabell que cau, hipertensió,tumors. L’extracte prolongat de las fulles sanes i sense pesticides s’ empra com a antibiòtic natural contra virusi bacteries. O bé se’n prenen comprimits amb oleopeurina o bé es fa una decocció de l’escorça de les rametesdurant 10 minuts i se’n beu a raó de 3 gots al dia durant 3 dies. Les olives curades van bé contra la depressió iels penellons. L’oli s’ usa contra la caiguda del cabell, com a tònic, contra dolor d’oïdes, mal de queixal, tumorsals dits (amb All), com a laxant, en cosmètica, insolació (amb suc de llimona, vinagre i aigua), per a ferides, inafres. La mescla d’oli i suc de Llimona va bé contra la tos, colesterol, càlculs biliars, i en UE contra lescataractes. *OLEA EUROPAEA — OLIVE — Esgotament físic i mental, estrès. Persones que no es sentencapaces de realitzar cap mena d’esforç, després de llur darrera tasca.

119. OPUNTIA FICUS-INDICA. Figuera de Moro. Sense flors a primer d’abril. Els cladodis (pales) tendres esmengen cuits, a Mèxic, a tiretes, com a fideus directament o en truita, sopa o amanides. Els japonesos en fanel narazyke i el saboran. Són tònics, i fins i tot psicotizants. Les flors d’aquesta espècie, o similars, sóndiürètiques, emol·lients, analgèsiques (contra el dolor de la regla), i contra l’enuresis, càlculs biliars, o renals,diarrees, i contra tos rebel. Es preparen bullint 1 hora un grapat de flors per 1 L, i se’n beu 1 cullerada 3



31

vegades al dia. Les pales es parteixen per la meitat i s’ajunten altra vegada amb sucre moreno al bell mig. (N’hiha que hi posen caragols al mig també). El xarop és contra la tos, tuberculosis i pulmonia. La pala directa(partida per la meitat) pot usar-se externament en abscessos, apendicitis, fractures, dolor de costelles, nafres,dolors reumàtics, insolació, cremades de radiocativitat, impetigen, erisipela, peques, tumors petits a la pell, malde cap, ferides, escaldadures, galteres, pleuresia, febre, hemorroides, lepra, dolor de ronyons, i contra eltabaquisme i el colesterol alt. L’aigua de macerar les pales tota una nit es pren contra diarrees i hidrofòbia(ràbia). I s’aplica contra conjuntivitis, dermatitis, i petits grans o furóncols. Les pales cuites s’apliquen a la zonadel fetge quan hi ha heptatitis o en altres llocs on hi hagin tumors. El mucílag de les pales s’aplica al mal dequeixal o es pren quan hi ha tos, erisipela, herpes zoster o pulmonia. Els fruits madurs són comestibles. Escullen abans que surti el sol i, abans de menjar-los, s’escombren pel terra sorrenc perque alliberin les punxes, obé es remullen en agua abundant mitja hora. S’empren en pastissos, begudes, gelats, melmelades, licors

(sabra) i mostaccioli. Convenen als diabètics, i com a refrescants. Si se’n mengen molts s’orina vermell i es varestret. Són analgèsics, antiagregants, anticonvulsius, antiinflamatoris, antioxidants, antiplaquetaris, antisèptics,antitussius, antiulcerosos, antivírics, astringents, descongestionants, diürètics (Sodi, Potasi), emol·lients,antifúngics, gastroprotectors, hipocolesterolemiants, lipolítics, IMAOB, neuroprotectors, pectorals, sedants, iinhibidors de la xantina oxidasa (anticancerosos). Diuen a Mallorca que els porcs que han menjar moltesFigues de Moro donen un pernil molt bo. La fibra es recomana en ús intern com a saciant, en curesd’aprimament. Altres components del Nopal, psicoactius, s’ empren com a dopatge en esport. La rel serveix pera fer aigua contra les diarrees o disenteries.

120. *ORNITHOGALUM UMBELLATUM — STAR OF BETHLEHEM. Estrelleta de Monja. Persones afectades perqualsevulla mena de xoc (físic o psíquic) o per les conseqüències, després d’un accident o d’una notíciahorrible.

121. ORYZOPSIS MILIACEA. Ripoll. Les fulles són vomitives per als gossos i gats almenys, ja que les mengen pera rentar-se l’estómac. La inflorescència de rames fines, monopòdiques, patents i verticil·lades, s’usa per aposar a les gàbies i fer nius els ocells.

122. OSTEOSPERMUM JUCUNDUM. Margarites de jardí grana, blaves fosques i blanquinoses. Han de tenir algunautilitat medicinal.

123. PALLENIS SPINOSA. Ull de Bou. A l’abril momés hi ha les fulles basals i algunes més, però encara no té flors.Les fulles són lanceolades, romes, una miqueta peludes i en quilla. Tota la planta s’usa com a succedània del’Àrnica, per a cops, dolors reumàtics, ferides, contusions.

124. PARIETARIA OFFICINALIS. Morella Roquera. De les esquerdes dels murs i de terres abandonades properesals murs. Fulles romboïdals, amb nervis pàl·lids o vermellosos. Tiges, i tota la planta, amb una vellositat llargaperò molt dispersa. És comestible tendra, en truita. Les flors poden causar al·lèrgies greus. És diürètica,anafrodisíaca, resolutiva, antiinflamatòria, astringent, emol·lient, refrescant, sedant. Usada contra abscessos

interns, petits càlculs urinaris, nadons retardats mentalment (en banys), càncer, lepra, cistitis, mala circulació,còlics nefrítics, gota, grip intestinal amb febre, hemorroides, hepatitis, ferides, masegadures, mal de ventre, malde coll, nefritis, oligúria, càlculs, esquerdes anals, esquerdes als mugrons, ferides, furóncols. Es pot usar laplanta com a neteja vidres, directament. També s’empra per a aigualir o allargar la llet.

125. PARONYCHIA ARGENTEA. Sanguinària Menor. Marges arenosos de les roques. Astringent, diürètica,digestiva, colagoga. Contra arenilles, càlculs, diarrea, prolapse rectal o uterí, hemorroides. Entra com ingredientde la mescla de “Flors Astringents”. Afrodisíaca, diürètica.

126. PHAGNALON SAXATILE. Herba Morenera. Mateta de fulles linears, ondulades, blanques, tomentoses, icapítols en forma de olleta, d’1 cm d’alto, de color groc/ gris. En terrenys argilosos. Diürètic i digestiu.Astringent. Hemorroides.

127. PHILLYREA ANGUSTIFOLIA. Olivastre. Decocció de 15 minuts de l’escorça de les rames, amb mel, a raó d’1

got 2 vegades al dia, durant 2 setmanes, per a curar úlceres gastro-duodenals i alleugir dolors intestinals.També atura les hemorràgies uterines. Càncer – diürètica - afeccions boca - emmenagoga.

128. PINUS HALEPENSIS. Pi Blanc. Les pinyes s’empren contra la bronquitis i el refredat. I contra la cistitis,bullides 10 minuts. Se’n beu l’aigua. L’escorça mòlta (seca i polvoritzada fina) s’aplica a la ferida de lacircumcisió i a altres nafres o ferides. Contra la debilitat general se’n menja la pasta dels pinyons mescladaamb mel i polpa de dàtils. La infusió de les fulles i borrons (deixant reposar les parts en l’aigua recent bullidadurant 1 hora) se’n beu a raó d’1 got 3 vegades al dia contra asma, tos ferina, gota, debilitat nerviosa. Les fullesfresques picades s’apliquen com a cataplasma en ferides o nafres, 1 vegada al dia, fins que es curin.

129. PINUS PINEA. Pi Pinyer. Els pinyons estan indicats en esclerosis del sistema nerviós. Són estimulants de laimmunitat, ajuden a coagular la sang, i convenen contra l’atàxia i les malaties pulmonars i contra tumors de labufeta de l’orina. La mescla de pinyons, mel i polpa de dàtils està indicada contra l’anèmia i la debilitat ocaquèxia. L’oli dels pinyons s’aplica a la pell afectada en massatge contra caspa, èczemes, tinya o caiguda decabell.

130. PLANTAGO CYNOPS (= P. SEMPERVIRENS). Matafocs. S’empra per a curar ferides gangrenades oinfectades (planta fresca en banys). Las llavors són laxants.



32

131. PLANTAGO AFRA (= P. PSYLLIUM). Saragatona. Diarrea, tos, càncer de matriu, emol·lient, antiinflamatori,reuma.

132. PLANTAGO ALBICANS. Herba-Fam. La decocció durant 20 minuts de les fulles s’empra contra el ventre botit,diarrees alternant amb estrenyiment, tos ferina i afeccions respiratòries. Se’n beu 1 got 3 vegades al dia, durant2 setmanes. La infusió (durant 1 hora) de les fulles tendres serveix per a tractar els ulls afectats per conjuntivitiso blefaritis. El cataplasma de las fulles tendres picades serveix per a tractar ferides (1 vegada al dia, durant 1setmana) o nafres petites.

133. PLANTAGO LANCEOLATA. Plantatge de Fulla Estreta. De fulles estretes, de color verd fosc, de fins a 20 x 2cm, lanceolades, amb 5 nervis molt marcats, especialment pel revers. Rels fasciculades. Ús extern: picadures

d’insectes, talls, mal de queixal, mal d’orella, conjuntivitis. Les rels són un remei anestesiant (una rel neta, esposa en el conducte auditiu). Posada com amulet al pit van curant les hemorroides. En general, s’empradirectament contra hemorroides, escaldadures, nafres, grans, ferides, conjuntivitis, cabell que cau, picaduresde bestioletes, berrugues, fístules, cremades. Ús intern: tos, asma, tuberculosis, leucèmia, càncer, càlculsurinaris, pielonefritis, prostatisme, erupcions a la pell, disenteria, hemorràgies. La inflorescència (oblonga), és lomés diürètic. La planta és alterativa, aperitiva, diürètica, astringent, antiinflamatòria, bèquica, litotríptica,anticancerosa, hemostàtica, desobstruent, depurativa, vermífuga, vulnerària. Contra leucèmia, tos, càlculsurinaris, enteritis, bronquitis, mal de coll, càncer d’estómac, infeccions genitourinàries, hepatitis, tuberculosis,aprimament.

134. POLYGALA RUPESTRIS. Polígala de Roca. Se’n fa a les roques amb vegetació dispersa. Les flors i tota laplanta tenen coloració morada. Tos. Càlculs urinaris.

135. POLYPODIUM VULGARE SSP. INTERJECTUM. Herba Pigotera. Contra colesterol, càlculs biliars o renals,

retenció d’orina, xarampió, urticàries. Tos, sífilis.136. POPULUS CANADENSIS. Pollancre. Àcid úric – psoriasis- hemorroides - (propolis) – refredats – tumors - tònic

capil·lar – bufeta de l’orina - càncer de pròstata – febre - sudorífic – vulnerari - anodí.

137. PRUNUS DULCIS. Ametller. La goma s’usa com a emol·lient per a tractar diarrees, irritació dela gola o delsbronquis. Les fulles de la varietat amarga, contra cucs intestinals, i llur infusió, mesclada amb mel, contra la tosi la febre i el mal de coll (fins durant una setmana). La closca seca de les ametlles, contra l’afonia, tos, inerviosisme. La pell blanca de las ametlles tendres, contra taques a la pell i càncer de pell. Les closquestendres, deixades ½ hora en aigua recent bullida, proporcionen una aigua contra la tos (3 vegades al dia durant3 dies). Les ametlles crues duen molt Potassi i també són anticancerígenes i ajuden a superar la impotènciasexual i la debilitat general. La llet elaborada batent ametlles i fulles de Menta, amb mel, es pren contra labronquitis i la tos (fins durant una setmana). L’oli d’ ametlles dolces és emol·lient per a la pell i una micaanestèsic (més, si té oli de premsada, que no essencial, d’ ametlles amargues). L’olor a ametlles amargues esdeu al benzaldehid, més que a petites quantitats d’heteròsids cianògens. L’oli s’empra contra la caspa i la

debilitat dels cabells.

*PRUNUS CERASIFERA — CHERRY PLUM. Prunera del Dimoni. Desesperació, profunda depressió. Por aperdre el control. Pensen amb facilitat en el suïcidi. Por per l’esdevenidor. Si reaccionen sobtadament, després elscosta aturar–se. Neurosi obsessiva. *PRUNUS PISSARDII.(= P. cerasifera). Prunera del Dimoni. Col·lapse mentalo emocional, desconfiança del poder superior, desesperació, suïcidi, impulsos destructius, por a perdre el control,falta d’espiritualitat.138.

139. PRUNUS INSITITIA (spinosa x domestica). Prunyoner. Mal de queixal, aperitiva, ossos, masegades,colagoga, sedant, emol·lient, febre, fluxes, histèria, laxant, licor, fetge, tòxica (llavors), refrescant,carnesqueixats, tumors. Aperitiu, astringent, sedant, digestiu. La decocció de les fulles seques durant 20minuts, colada, i presa a raó d’1 gotet 3 vegades al dia, combat la retenció d’orina. La confitura alleujaafeccions hepàtiques (amb cossos cetònics), estrenyiment o debilitat.

140. PRUNUS PERSICA. Presseguer. Decocció de fulles durant 15 minuts, colada, presa (1 got 2 vegades al dia)amb mel, contra: estrenyiment, afeccions renals o respiratòries. Els prèssecs madurs alleugen la debilitat decor. Es recomanen per a alleugerir la febre, la fatiga del cor, la gota, hematúria, càlculs urinaris, angiocolitis,estrenyiment crònic, pielonefritis, mal de cap, tos, pulmonia, estrenyiment, apendicitis, dispèpsia, bronquitis,càncer (esòfag), hidropesia, dismenorrea, dispèpsia, halitosis, hemorràgies, herpes, mal de coll. Els préssecsdonen energia, són estomacals, diürètics, laxants suaus. Les fulles donen una tisana bona contra els cucsintestinals, ferides, i el mal d’orella. Els pinyols bullits donen una tisana eficaç contra la tos cardíaca. Les florssón aconsellables per al fetge.

141. PRUNUS SPINOSA. Aranyoner. Les flors s’han emprat com a laxant suau, contra el mal d’estómac i com atòniques. Els fruits, per a elaborar el licor anomenat “pacharán”, com a astringents, contra diarrees, febre, cucsintestinals. Les fulles, contra la diabetis i la nefritis.

142. PSORALEA BITUMINOSA. Ruda Cabruna. De fulles ternades, de segments el·líptics aguts, i grups de flors decolor blau fosc i blau clar. La herba fa olor a asfalt. S’ empra col·locant una rameta sobre l’orella, per acombatre la hiperacidesa estomacal. Externament, per a nafres, ferides, grans. *PSORALEA BITUMINOSA –Manca d’amor patern, buidor interior, tristesa, enyorança, infern dels nens abandonats.



33

143. PYRUS COMMUNIS. Perera. A l’abril les flors ja han perdut els pètals. La fulla és diürètica. A la llarga, resultauna mica irritant. Astringent, bactericida, calmant. Contra còlera, còlics, diarrea, nàusees, esclerosis de fetge,espasmes. Les peres ajuden a rebaixar la hipertensió, els trastorns de la menopausa, l’arteriosclerosi i lesafeccions de la melsa i dels ronyons. Les fulles es recomanen als qui pateixen d’hidropesia, inflamació de lamelsa i esteatosis hepàtica. La Pera cuita és més pesada perquè afavoreix els gasos intestinals, en canvi, cruaresulta digestiva. Es recomanen també contra el còlera, còlics, diarrees, nàusees, esclerosis hepàtica,espasmes, tumors, reuma, gota, artritis, astènia, estrès, tuberculosis, diarrees. Es considera a la Pera diürètica,antipútrida, depurativa, laxant suau, remineralitzant, estomacal, astringent, sedant, refrescant. Les cues tenienfama entre els romans d’actuar com a antídot dels bolets verinosos. Les Peres són recomanables per alsdiabètics (amb moderació) i les embarassades.

144. QUERCUS COCCIFERA. Garriga. Les fulles són laxants, depuratives, adients per a tractar varius. Elsballarucs vermells tenen un colorant que pot substituir a la “cochinilla”, i se’n han emprat contra els tumors,disenteria, diarrees i hemorràgies diverses. Amb els aglans torrats i mòlts es prepara un succedani de cafè.L’escorça de les rels dóna una decocció (20 minuts) útil contra el mal d’estómac o de budells.

145. QUERCUS VIVERII/ FONTQUERI... Roures. De fulles quasi sense pèls, de color verd groguenc molt clar alnéixer, de contorn bastant regular, amb lòbuls triangulars quasi mucronats. Pràcticament s’empra com l’Alzina.Com a flor de Bach, podria substituir al Quercus robur .

146. *QUERCUS ROBUR — OAK — Sentit del deure. Grans lluitadors. No accepten estar malalts, si això interfereixen llur treball. S’esgoten, al final, després d’haver excel·lit en llurs tasques. Si emmalalteixen, no es queixen alsaltres.

147. QUERCUS ILEX. Alzina. Escorça astringent típica, contra diarrees i hemorràgies. Es recomana bullir l’escorça

de les arrels durant 20 minuts com a màxim, i prendre colada aquesta decocció a raó de 3 gotets al dia, ambmel, durant 2 setmanes. Contra dispèpsia, càncer intestinal, càlculs d’ oxalats (fulles), diarrees infantils (flors),febre, tumors, hemorràgies, malalties de la piel, hemorroides, fístules anals, penellons, úlcera d’estómac,raquitisme, alcoholisme i mal d’estómac (agalns), tuberculosis, enuresis, esplenomegàlia. Entra en la fórmulade “Flors Astringents”. Els aglans de les Carrasques són dolces i astringents. Hom ho recomana als alcohòlics,als qui pateixen diarrees i als deprimits. Per a coure-les es bullen o es posen al forn, tot i que si són de lavarietat extremenya són bones fins i tot crues. Podrien fer venir la regla. La pols dels aglans torrats esrecomana per a tallar diarrees agudes o crènicques. Es bull uns minuts abans de beure’n. Els aglans dolços esrecomanen contra la gastritis i els dolors gàstrics més rebels.

148. QUERCUS SUBER. Alzina Surera. La infusió de les fulles tendres en aigua durant 2 hores, filtrada, afegint-himel, es beu a raó de 3 gotets al dia, durant 1 setmana, per a combatre el dolor d’estómac. La decocció de lestiges fines dels rebrots (2 minuts) s’empra com a depuratiu, astringent (contra hemorràgies i diarrees). Ladecocció de trossets d’escorça (suro) s’empra per a tallar hemorràgies internes.

Per a distingir els Quercus de Collserola, vegi’s: http://www.quercus-collserola.galeon.com

149. REICHARDIA PICRIOIDES. Cosconilles. Es fa a marges argilosos o rocosos, molt assolellats. Astringent,contra diarrea i inflamació als ulls.

150. RESEDA LUTEA. Gualda. Flors de color groc clar, en espiga cilíndrica llarga (fins 20 cm x 3). En plena floracióa l’abril a la zona de la Font del Bou. Tintòria i contra tumors. La fulla (comestible) està dividida en 5 lòbuls moltestrets i roms. (Reseda luteola es troba a la zona de les valls superiors de San Just).

151. RESEDA PHYTEUMA. Pebrots de Ruc. De flors blanques, planta ajaguda, de fins 20 cm o més. És a la zonade la Font del Bou.

152. RHAMNUS ALATERNUS. Aladern. Arbre sense flors a l’abril. Floreix pel febrer i aleshores fa olor a mel. Defulles fosques alternes, ovals, fistonejades, amb dos protuberàncies a la base del limbe prop del nervi.

Galactagog, purgant, vomitiu, contra mal de coll. Si se n’arrenquen les fulles tirant amunt, diuen que fanvomitar; si se n’arrenquen tirant avall, diuen que fan venir diarrea. La var. prostrata s’empra per a rebaixar lasang (la pressió i la plètora). Les summitats florides, contra el mal de coll, en gargarismes. La infusió del’escorça de les rametes (1 hora) s’empra, presa 3 vegades al dia, per abaixat l’àcid úric.

153. RICINUS COMMUNIS. Ricí . Les fulles tendres aixafades s’apliquen com a cataplasma en articulacionsinflamades, 2 vegades al dia, durant 2 setmanes, al front (contra mal de cap) i en abscessos. L’oli refinat de lesllavors és un purgant famós. Externament s’usa contra la caspa, irritacions de la pell i, amb càmfora natural, pera tractar tumoracions. Hom diu que la planta foragita mosques, mosquits, i altres insectes nocius i talps.

154. ROSA AGRESTIS. Roser Silvestre. Fulles i flors són per a millorar la circulació i abaixar el colesterol.Externament, per a rentats oculars contra conjuntivitis. Fruits, en ús intern, contra càlculs biliars, diarrees,immunodeficiències, falta de vitamina C. Ballarucs, contra tumors.

155. *ROSA CANINA — WILD ROSE — Resignació, apatia. No s’esforcen per millorar llur qualitat de vida. Nolluiten, no es queixen. Són persones avorrides, indiferents, que parlen amb to monòton.

156. ROSMARINUS OFFICINALIS. Romaní . A l’abril en flor. Amb moltes propietats. Per exemple: abortiu,afrodisíac, antiespasmòdic, calorífic, hepàtic, descongestionant venós, expectorant, repel·lent de mosquits,tranquil·litzant. Contra amenorrea, anèmia, angina de pit, feridura, bartholinitis, cabell que cau, cataractes,



34

cel·lulitis, rampes, cirrosis, cistitis, conjuntivitis, colesterol alt, contractures, depressió (en obesos), mal de coll,dolors cardíacs, epilèpsia, esclerosis en plaques, fissures anals, esquerdes a la pell, grip amb febre, hepatitis,hepatomegàlia, hipertensió cerebral, histerisme, insomni, úlceres gangrenoses, metrorràgia, nàusees, otitis,palpitacions, paràlisis cerebral, pèrdua de memòria, sinusitis, tifus, tuberculosis, tumors, berrugues, vistacansada, vertigen. El destil·lat de las summitats florides en fred s’empra en banys oculars contra les cataractes.En UE contra arrugues de la cara. També s’emprea en UI contra la bronquitis crònica. *ROSMARINUSOFFICINALIS – Insatisfacció envers el propi cos, caràcter desagradós, somnolència.

157. RUBIA PEREGRINA. Granza. De fulles verticil·lades (per 4), lanceolades, amb dents introrses fines. Se’n dónaals nens que tenen erupcions degudes a que els estan sortint les dents. Abortiva, emmenagoga, afrodisíaca,diürètica, antitumoral. La rel produeix un tint de color vermell. El suc de la rel s’instil·la 3 vegades al dia als ulls

per a combatre el glaucoma. La decocció d’arrels durant 20 minuts es pren 3 vegades al dia (un gotet) per acombatre la retenció d’orina. L’oli d’oliva en el que s’han macerat les arrels, afegint-hi una mica de grassa degallina, s’empra per a massatges contra la inflamació del nervi ciàtic. La infusió durant 4 hores (després debullir un moment), de les arrels, es pren per a tallar les diarrees, els dolors renals (per càlculs de fosfats o àcidúric) i les afeccions oculars.

158. RUBUS ULMIFOLIUS. Esbarzer. A l’abril hi ha brots tendres per acabar d’obrir-se. Té sabor a roses i amargarina. En donen en apendicitis, hemorroides, càlculs urinaris, condilomes, hemorroides, furóncols,amigdalitis, mal de queixal, metrorràgia, hemorràgies internes, dispèpsia, tos, tuberculosis, enteritis, diabetis,diarrees. Les móres són útils en diarrees i diabetis i curen les hemorroides si se’n menja en gran quantitat. Larel es laxant, però se’n dóna en disenteries o contra afeccions renals, bullida 20 minuts. Les tiges, traient lespunxes, s’usen en cistelleria.

159. RUMEX PULCHER. Llengua de Bou. Fulles: nafres obertes canceroses, dermatosis, anèmia, diarrea (infusió

de 4 hores de fulles grans). Arrels: amulet contra les hemorroides, dermatosis (pomada).160. RUTA CHALEPENSIS. Ruda. En clars del prat d’ Hyparrhenia . De fulles tripennatipartides, de segments

el·líptics blavosos, molt aromàtica (amb olor pesada, com a penediment). S’ha usat quasi per a tot. Comemmenagoga, abortiva, resolutiva, antihelmíntica, per a millorar la circulació, oftàlmica, antireumàtica. Enúlcera d’estómac, cucs intestinals (nens: amb xocolata desfeta). En bronquitis, ciàtica, vista borrosa o dèbil,conjuntivitis, ferides, bruixeria, espasmes, àcars (sarna), tos, dolor de oïda, febre, histèria, picors, escarlatina,mal de cap per fred, antídot del Plom, al·lèrgena, bactericida, contra grip, enteritis, epilèpsia, disenteria,malària, artritis, problemes post-part, voltadits.

161. SALVIA VERBENACA. Tàrrec. Viu al les vores dels camins, a la zona de la Hyparrhenia. Les llavors,humitejades en aigua, netegen l’ull i aclareixen les cataractes i alleugen infeccions. Les fulles, en ús intern, fanles mames més grans, convenen contra la bronquitis cònica seca, el càncer i on falti epiteli. En ferides interneso externes amb pus i en abscessos a les genives (flemons). La tisana purifica els pulmons i és molt eficaçcontra la bronquitis crònica.

162. SAMBUCUS NIGRA. Saüc. Comença a florir a l’abril. Depuratiu i diürètic. Contra epilèpsia, inflamació dels ulls,grans, ferides. Contra afeccions dels ovaris (fruits), hipertensió, hèrnia estrangulada, dolors. Els fruits sónrejovenidors, laxants i fan bé als ovaris. Les flors són sudorífiques, diürètiques, depuratives, hipotensores.Combaten la inflamació intestinal (hèrnia), ocular, o muscular (carnesqueixats, ferides). Les fulles sóndepuratives, sobre tot en ús extern (traumatismes, grans). L’escorça és antiepilèptica, depurativa i moltdiürètica (hipotensora).

163. SCABIOSA MARITIMA. Escabiosa Marítima. Encara sense florir a l’abril. Viu als marges de camins plans.Fulles bipinnatisectes amb segments dentats lanceolato-el·líptics. S’usa per a accelerar els processos eruptius,i contra la tos seca, sarna.

164. SCHINUS MOLE. Pebrer Bord. No té flors a l’abril. S’usa contra la bronquitis i com a diürètic. La gomo-resinaés molt aromàtica. Contra amenorrea, abscessos; com a astringent i balsàmica; contra bronquitis, blennorràgia,

dismenorrea; com a emmenagog i expectorant; contra gonorrea, gingivitis, estomatitis, reuma, inflamacions,tuberculosis, uretritis, berrugues, virus, infecciones genitourinàries, uretritis, ferides.

165. *SCLERANTHUS ANNUUS — Indecisió, inestabilitat. Persones que pateixen perquè no saben decidir–se entredues opcions. Són callades. No comparteixen les problemes. Van d’un estat d’ànim deprimit i amb plors a und’arrauxat amb alegria i rialles. Tenen mareigs i vertígens en viatges per mar o per terra. Tenen neurosisobsessives.

166. SEDUM SEDIFORME. Crespinell. Encara no està en flor a l’abril. En clars pedregosos. Les fulles trituradesper a ferides, talls, nafres canceroses, càlculs urinaris i per a descontaminar de la radioactivitat, càncer deestómac, càncer de mama. Afrodisíac.

167. SENECIO MACROGLOSSUS. Del grup de S. hederifolius . De fulles quasi orbiculars, grosses, peciolades.Liana plena de flors en capítols petits, grocs; algunes ligulades. Vomitiu.

168. SENECIO VULGARIS. Matafocs Bord. Marges de camins herbosos. En plena floració a l’abril, ja amb plomall.Diürètica, dismenorrea, emètica, emmenagoga, conjuntivitis, hemostàtica, hipertensió, purgant, sudorífica. Malde ventre, talls, dismenorrea, hemorràgies, mal de queixal, piorrea, escorbut, metritis, cucs intestinals, ferides,afecciones genitals femenines, càncer, còlics, tumors, ferides, hemorroides (fulles tendres piconades UE),



35

infeccions urogenitals, escorbut, mal de ventre, obstrucció mamària UE. Tòxica (a la llarga). Duu una micad’alcaloides pirrolicidínics, que poden resultar tòxics per al fetge. Els encanta als conills.

169. SILENE INFLATA. Colitxos. A l’abril només hi ha les fulles inferiors, oblanceolades ciliades a la part distal.Comestibles, en truita, més saboroses que els espàrrecs. Diürètiques.

170. SILYBUM MARIANUM. Card Marià. Plaquetes baixes, anèmia de càncer, càncer, fetge descompensat,hipotensió. Les llavors són la part més eficaç. Es mengen enteres o moltes, amb oli en fred. Depuren el fetge itot l’organisme. Exciten el tiroides, fent pujar la tensió arterial. Combaten el càncer, anèmia, asma, cirrosishepàtica, hepatitis, arítmia paradoxal, urticàries. Les fulles són antitumorals, baixen la tensió arterial. Esmengen bullides (1 hora), i sense punxes (cal revisar-ho molt bé). Els troncs o millor encara els pecíols de les

fulles, també sense punxes, es bullen una hora i es mengen com els tronxos dels cards. La rel bullida 20minuts dóna a aquest caldo, pres amb mel, i begut 3 vegades al dia, propietats hepàtiques molt bones.Llesquetes de tiges tendres menjades durant una setmana cada dia, combaten la anúria i l’estrenyiment.

171. SINAPIS ARVENSIS. Mostassa. Les llavors són irritants, emmenagogues i fins i tot abortives. Serveixen per asinapismes o cataplasmes, molt útils per a donar calor a la zona. Cal no escalfar per sobre 45º C, ja queesdevindria tòxica. Útil en sinusitis, reuma, dolor de la regla, pleuresia. Dolor als peus, dolors, anorèxia, artritis,gasos, gastritis, estrenyiment, retenció de líquids, tos, lumbago, neuràlgies, ciàtica, reuma. Com a vesicantderivatiu. I per a fer salses picants. *SINAPIS ARVENSIS — MUSTARD — Depressió profunda, que apareix idesapareix, sense causes justificades. Tristor gran, sense motius. Res els pot animar mentre dura la depressió.

172. SISYMBRIUM IRIO. Apagallums. Als quadres de plantació d’arbres (escossells) i a marges de camins. Usatper Maurice Messegué en xarops per a netejar els pulmons. Contra asma, conjuntivitis, tos, febre, esclerosis detesticle, escorbut.

173. SISYMBRIUM OFFICINALE. Herba dels Cantaires. A l’abril tot just comença a florir. Sabor a Mostassa. Fruitssense estrangulaments aparents. Branques només a la part apical de la mata. Astringent, afrodisíac, diürètic,expectorant, estimulant. càncer, cardiotònic. Contra febre, laringitis, càlculs, escorbut, afonía, arenilla, asma,bronquitis crònica, càlculs, càncer de laringe, catarro, cor dèbil. Com a diürètica i astringent, estimulant,estomacal, expectorant. Contra faringitis, febre, pit congestionat, refredat, tos, espasmes en vesícula biliar.Diuen que basta un gargarisme per a retornar la veu als cantantes. Es bull uns 2 minuts.

174. SMILAX ASPERA. Aritjol. Rel en infusió de 4 hores: àcid úric (gota), reuma, depurativa, anticancerígena,antisifilítica. UE: cremades, talls, picadures d’insectes. Xarop de fruits: refredat, tos.

175. SOLANUM NIGRUM. Morella. Viu com a ruderal a llocs de mitja ombra. Els fruits madurs són negres. Lesfulles són més estretes que llargues. Antiinflamatòria semblant a la cortisona. Contra amigdalitis, picors anals,àntrax, càncer de matriu, càncer de recte, dermatitis, dolor de pit, erupcions, espasmes, fatiga, hemorroides,masegades, mugrons esquerdats, tuberculosis, vaginitis. Els brots tendres són afrodisíacs. Petits cataplasmes

de fulles picolades s’apliquen per a curar ferides, herpes, tumors, hemorroides.

176. SOLANUM VILLOSUM. Morella Roja. De fulles més clares i amples, de limbe una mica ondulat però quasiorbicular. Tomaquets ataronjats al madurar (no negres). S’usa com a antiinflamatori en amigdalitis, uretritis,gota, conjuntivitis, i com a antiespasmòdic en dolors d’estómac o d’intestí.

177. SONCHUS OLERACEUS. Llecsó. Molt bo com a verdura. Hepàtic i astringent. En mal de ventre, abscessos,contra intoxicació opiàcia, en ascitis, mossegades de bestioles (fins i tot serps), abscessos, càncer (de mama,d’estómac, de fetge), carboncle, còlics, dispèpsia, febre, hematúria, hepatitis, hidrotòrax, icterícia. Com agalactagog, contra addicció a la morfina, en malalties del fetge, hemorroides, calor, nerviosisme, envelliment,cucs intestinals, tenesme, ferides, berrugues.

178. SONCHUS TENERRIMUS. Llecsó de Paret. Desintoxicant. Contra picadures de bestioles, per al fetge, essentuna mica astringent.

179. SPARTIUM JUNCEUM. Ginesta. En flor quasi tot l’any, però més al mes de juny. Antihemorràgica, emètica,afrodisíaca, estimulant. Externament, contra carnesqueixats, masegades, prostatisme, genives sagnants,mossegades d’escurçó (també en ús intern). En ús intern, contra debilitat cardíaca (excepte si ja està moltdèbil), ascitis, hemofília, depressió, pleuresia, gota, estrenyiment, retenció de clorurs. Només és convenientprendre’n una culleradeta de flors al dia, bullida en mig litre d’aigua, i no immediatament després dels menjars,perquè resultaria vomitiva. Hi ha altres espècies molt més emètiques (=vomitives). Tampoc convé prendre elsol quan se’n beu la tisana (ja que podria tenir un efecte mutagènic). Com a diürètic, contra les pedres s’usatambé Sarothamnus scoparius, una espècie similar, de muntanya, d’efectes similars. És tradicional cremar larel i emprar la cendra com a diürètica (bullida en aigua). L’oli essencial fa molt bona olor. *SPARTIUMJUNCEUM - (probablement com el Scotch Broom = Cytisus scoparius ) – Desànim, poca continuïtat en elsprojectes, pessimisme, desaprofitar les oportunitats.

180. STELLARIA MEDIA. Herba Gallinera. Cor: palpitacions, taquicàrdia. Pulmons: tuberculosis, tos, bronquitis,asma, expectorant. Pell: erupcions a la pell, insolació, èczemes, erisipeles, inflamacions. Càncer: mama. Febre,espasmes, calor, infeccions urogenitals, traumatismes, hemorroides, debilitat, diürètica, conjuntivitis.Comestible. Les flors es tanquen 2 hores abans de ploure.

181. TARAXACUM OFFICINALE. Dent de Lleó. Diürètica, depurativa, hepàtica. Rel: reforça ossos, molt Yang (relmòlta i torrada). Abscessos – alteratiu – laxant suau – aperitiu – bactericida – mossegades de serps –



36

masegades – càncer – càncer de mama – càncer d’esòfag – catarro – colagog – depuratiu – diürètic –dispèpsia – hepatitis – anorèxia – galactagog – pirosis – tumors – tumor de mama – berrugues – tònic –inflaments – melsa (esclerosi) – ronyons – estomacal – artrosis – osteoporosis – dispèpsia – icterícia.

182. TEUCRIUM FRUTICANS. Teucri Blau. La infusió de les fulles (2 hores) es beu 3 vegades al dia (1 gotet)durant 1 setmana, contra la tos i la hipertensió. Les fulles mòltes i polvoritzades s’apliquen a ferides (2 vegadesal dia).

183. THYMUS VULGARIS. Farigola. Escasseja. Prefereix talussos inclinats i herbosos. Comença a florir a l’abril.Aromàtic, polimorf i químicament variable segons les zones. Al SW és més picant (carvacrol). Al centre deCollserola és més suau (timol). I al NE (Montcada) duu més linalol. Contra infeccions i mala circulació. Contra

afonia, amigdalitis, anèmia, feridura (ue), asma, cansament, colesterol excessiu, depressió, refredat,conjuntivitis, dispèpsia, rampes, cucs intestinals, ferides, hipotiroïdisme, tifus, picadures d’insectes, sinusitis,tuberculosis, vista cansada.

184. ULEX PARVIFLORUS. Gatosa. Pasada ja de floració a l’abril. No és Ulex eurpaeus ni Ulex galli, típics de laserralada cantàbrica. Per a rebaixar el colesterol, la diabetis i contra el mal de cap, inflamació de la vesículabiliar. Cardiotònica, diürètica, tòxica (produeix mareig).

185. ULMUS MINOR. Om. Amb sàmares tendres, encara per caure a l’abril. Les sàmares són comestibles. Lesfulles s’empren per a banys en cas de traumatismes. L’escorça interna, per a fer oli contra afecciones de la pell.Càncer. Emol·lient, astringent, escorbut, infeccions genitourinàries. *ULMUS SCABRA (= minor) — ELM —Sentiment d’incapacitat, preocupació per l’excés de responsabilitats. Persones que van bé a la vida però desobte es senten deprimides perquè es senten incapaces d’acabar llur tasca, perquè pensen que és massadifícil per a un ésser humà.

186. URGINEA MARITIMA. Ceba Marina. Plantada en alguna casa. A l’abril només té fulles, de color verd fosc.Floreix al setembre. Tònic cordial fort. 15 / L de vi (de polpa de la ceba). Prenent-ne una culleradeta al dia,seria la dosis adient per a debilitat de cor. Una ceba partida, sota del llit, diuen que alleuja els atacs d’asma.Cordial, catàrtica, diürètica, insecticida, raticida, madurativa, vermífuga, vesicant. Contra bronquitis, càncer,catarro, hidropesia, gota, pulmonia, tumors, reuma, berrugues, ferides.

187. UROSPERMUM DALESCHAMPII. Cuixabarba. Massatge amb la llet de la rel tendra, per a tractar l’hepatitisvírica. La llet s’aplica a tot al front tres vegades al dia per tres dies consecutius.

188. URTICA URENS. Ortiga Menor. Contra cremades, tumors, ferides, diarrees, grip, hipertensió, insomni,penellons UE (decocció de 20 minuts), tos, infecció d’orina, hemorràgies, galactagoga. Infusió de les rels (1hora), 1 gotet 3 vegades al dia, contra reuma i retenció de líquids. Infusió de les fulles 2 hores, 3 gotets al diadurant 1 setmana, contra anèmia, diabetis, hidropesia, diarrees. Cataplasma de fulles picolades, contrahemorràgies i psoriasis.

189. VERBASCUM SINUATUM. Múria. Herba Blenera de fulla sinuada, gris groguenca. Per a fer sabó. Contraapendicitis, penellons, tos seca. Per a pescar peixos adormint-los. Per a penellons, úlcera d’estómac,gastroenteritis. Mal d’orella (oli de flors). Suc de flors instil·lat als ulls contra glaucoma.

190. VERBASCUM BOHERAVII. Cua de Llop. Té els pèls de les tigetes dels estams de color violeta. Anteresinserides obliquament. Flors de més 2.5 cm. De fulles blanques enteres bastant inclinades cap amunt. Nomésfaltaria a la CDLA el Verbascum pulverulentum , de la zona de Santa Creu d’Olorda.

191. *VERBASCUM – Falta de moral interior, desànim en l’equip.

192. VERONICA PERSICA. Herba menuda, arvense, decumbent, en flor. Astringent, contra diarrees i cremades.

193. VIBURNUM TINUS. Marfull. Arbust amb algunes flors blanques agrupades en cimes corimbiformes. Els fruits,

es donaven contra hidropesia, estrenyiment, gota, febre. Les fulles deien que eren febrífugues, com l’escorça,en substitució de la Quina. Cataplasma de fulles tendres picolades, 1 vegada al dia, durant 3 dies, contrairritació de la pell, ferides o petites nafres.

194. WISTERIA SINENSIS. Glicina. Viu als jardins. Raïms violetes en plena floració. En càncer d’esòfag o d’intestí,diürètica, tòxica, augmenta el nombre de limfòcits.*WISTERIA SINENSIS – Sexualitat reprimida, masclisme,histèria sexual, depressió sexual o poc gaudi sexual, feminitat poc desenvolupada o reprimida.



37

QUADRE DE LAS PRINCIPALS AFECCIONS/PROPIETATSDE LES PLANTES de la CDLA

ABORTIVES CALAMINTHA – DAPHNE – FOENICULUM - ROSMARINUS – RUBIA – RUTA - SINAPIS

ANÈMIA MORUS – ROSMARINUS – SILYBUM - THYMUS

ARTROSIS BRYONIA – CUPRESSUS – ERIGERON - ERYNGIUM – EUPHORBIA HELIOSCOPIA – FOENICULUM –GERANIUM ROBERTIANUM – HETEROPOGON – HYSOCIAMUS – HYPERICUM – LONICERA

JAPONICA – MELILOTUS – OLEA – PLANTAGO LANCEOLATA – ROSMARINUS SCHINUS – SINAPIS- URGINEA

ASMA AILANTHUS – BOUGAINVILLEA – BRYONIA – CENTRANTHUS – CERATONIA – DELPHINIUM – FICUS – HEDERA – HYPERICUM – IRIS – LONICERA – MAGNOLIA – MELILOTUS – MORUS – NERIUM –PLANTAGO – SINAPIS – SISYMBRIUM – STELLARIA – URGINEA – VERBASCUM

BARBS EUPHORBIA

BERRUGUES AGAVE – ARAUJIA -. CERATONIA – EUPHORBIA – FICUS – HYPERICUM –NERIUM – PLANTAGO – ROSMARINUS – SCHINUS – SONCHUS –TARAXACUM – URGINEA

BRONQUITIS AGAVE – AILANTHUS – BOUGAINVILLEA – CERATONIA – CUPRESSUS – DIPLOTAXIS – ERIGERON – HEDERA – HYPARRHENIA – HYPERICUM – IRIS – MELILOTUS – MORUSMUSCARI – NERIUM – PINUS – PLANTAGO – RUTA – SALVIA – SCHINUS – SISYMBRIUM –STELLARIA – URGINEA – VERBASCUM

BUFETA DE

L’ORINA

ACANTHUS – ASPHODELUS – ASPLENIUM – CAPSELLA - CETERACH –

GALIUM – HYPERICUM – LEPIDIUM DRABA - PINUSCABELL AGAVE- AILANTHUS – ALOE - ASPLENIUM – HYPERICUM – MORUS – OLEA – PLANTAGO –

ROSMARINUS

CALOR CAPSELLA – GALIUM APARINE – LONICERA JAPONICA – OPUNTIA – PARIETARIA – PRUNUSINSITITITA – SONCHUS – STELLARIA

CÀNCER AILANTHUS – AVENA – BRYONIA – CALENDULA – CAPSELLA – CENTRANTHUS –CHRYSANTHEMUM – CLEMATIS – CREPIS – DAPHNE – ERODIUM – EUPHROBIA HELIOSCOPIA –PICUS – FOENICULUM – FUMARIA – GALIUM APARINE – GERANIUM ROBERTIANUYM –HYPERICUM – LOBULARIA – LOLIUM – LONICERA – MELILOTUS – MORUS – NERIUM – OLEA –PARIETARIA – PLANTAGO AFRA – PLANTAGO LANCEOLATA – PRUNUS DULCES – QUERCUS –SALVIA – SEDUM – SENECIO – SILYBUM – SISYMBRIUM – SOLANUM NIGRUM – STELLARIA –ULMUS – URGINEA – WISTERIA

CARNESQUEIXATS AGAVE – HEDERA – PRUNUS INSITITIA – ROSMARINUS – SPARTIUM

CÒLERA EUPHORBIA HELIOSCOPIA – FOENICULUM – PYRUS

COLESTEROL CELTIS – CRATAEGUS - FUMARIA – ROSA – ROSMARINUS – THYMUS – ULEXCOR AILANTHUS – ASPARAGUS – CAPSELLA – CENTRANTHUS – CORONILA - CRATAEGUS – LOTUS –

NERIUM – ROSA – SISYMBRIUM – SPARTIUM – STELLARIA – ULEX – URGINEA

CREMADES ALOE SAPONARIA – ASTRAGALUS – CALENDULA – CUPRESSUS – HEDERA – HYPERICUM – IRIS – MELILOTUS – OPUNTIA – PLANTAGO – VERÓNICA

CUCSINTESTINALS

BIDENS - BRYONIA – CHRYSANTHEMUM – CUPRESSUS – FICUS – PRUNUS DULCES – PRUNUSSPINOSA – RUTA – SENECIO – SONCHUS - THYMUS -

DEPRESSIÓ FLORES DE BACH – AILANTHUS – ASPARAGUS – CALAMINTHA – HYOSCYAMUS – HYPERICUM –MELILOTUS – OLEA – ROSMARINUS – SPARTIUM – THYMUS

DIABETIS BORAGO – CENTAUREA – CUPRESSUS – CYMBALARIA – GERANIUM ROBERTIANUM – MORUS –PRUNUS SPINOSA – RUBUS – ULEX

DIARREES ACANTHUS – AILANTUS – BIDENS – CAPSELLA – CELTIS – ERIGERON – EUPHROBIA PROSTRATA – EUPHORBIA SERPENS – HYPERICUM - LONICERA- PARONYCHIA – PLANTAGO AFRA – PRUNUS

DULCIS – PRUNUS SPINOSA – PYRUS – QUERCUS – REICHARDRIA – ROSA – RUBUS – VERONICADIGESTIVES ACANTHUS – AILANTHUS – CALAMINTHA – CENTAUREA – CHONDRILLA – CHRYSANTHEMUM –PICUS – FOENICULUM – GALIUM – LAURUS – LONICERA AJPONICA – PRUNUS INSITITIA –SISYMBRIUM -

DROGUES FLORES DE BACH – SONCHUS – AGAVE

EPILÈPSIA AILANTHUS – BRYONIA – CEDROS – MORUS – ROSMARINUS – RUTA – SAMBUCUS

ERISIPELA ACANTHUS – OPUNTIA – SAMBUCUS – SCABIOSA - STELLARIA -

ESCLEROSISMÚLTIPLE

BORAGO – IRIS – MELILOTUS – PINUS – PYRUS – ROSMRINUS

ESPORT CRATAEGUS – OPUNTIA

FEBRE BORAGO – BRYONIA – CAPSELLA – CEDROS – ECHIUM – EUPHORBIA HELIOSCOPIA –HETEROPOGON – LOBULARIA – LONICERA – LOTUS – MELILOTUS – MORUS – OLEA – OPUNTIA –PARIETARIA – PRUNUS INSITITIA –PRUNUS SPINOSA – QUERCUS – ROSMARINUS – RUTA –SISYMBRIUM – SONCHUS – STELLARIA – VIBURNUM

GANGLISLIMFÀTICS

EUPHROBIA HELIOSCOPIA – LONICERA JAPONICA – MELILOTUS –WISTERIA

GANGRENA CALENDULA – CUPRESSUS – HYPERICUM – PLANTAGO CYNOPS

GLAUCOMA RUBIA PEREGRINA – VERBASCUM



38

GOTA ACANTHUS – BRYONIA – DELPHINIUM – ERIGERON – HEDERA – HYOSCYAMUS – PARIETARIA –SOLANUM VILLOSUM – SPARTIUM – URGINEA – VIBURNUM

HEMORRÀGIES ACANTHUS – CAPSELLA – CUPRESSUS – ERIGERON – FUMARIA – GERANIUM – PLANTAGO –QUERCUS – RUBUS – SENECIO

HEMORROIDES ACANTHUS – ASPHODELUS – CAPSELLA – CARDUUS – CEDRUS – CENTAUREA – CERATONIA –CUPRESSUS – CYMBALARIA – ERIGERON – GALACTITES – HYOSCYAMUS – HYPERICUM – INULA

– MELILOTUS – OPUNTIA – PARONYCHIA – PLANTAGO – QUERCUS – RUBUS – SOLANUM –SONCHUS - STELLARIA

HEPATITIS -ICTERÍCIA

AGAVE - CERATONIA – FOENICULUM – GALIUM APARINE – LAURUS – PARIETARIA – PLANTAGO –ROSMARINUS – SILYBUM – SONCHUSU

HÈRNIA HIATUS CALAMINTHA – FOENICULUM .- HYSOCYAMUS – SAMBUCUSHIPERTENSIÓ AILANTHUS – FUMARIA – GALIUM – HEDERA – LEPIDIUM – MELILOTUS – OLEA – ROSMARINUS –

SAMBUCUS – SENECIO

HIPOTENSIÓ CALAMINTHA – CAPSELLA - CRATAEGUS – SILYBUM – THYMUS

IMPETIGEN CLANEDULA – LEPIDIUM GRAMINIFOLIUM – OPUNTIA

INFECCIONS PERGRAM POSITIUS

CEDROS – CUPRESSUS – GERANIUM – HYPERICUM – PLANTAGO – SALVIA – SCHINUS –STELLARIA – THYMUS

INFECCIONS PERGRAM NEGATIUS

BIDENS – BORAGO – CEDROS – LEPIDIUM – LOBULARIA – MELILOTUS – SENCIO – THYMUS –ULMUS

INSOMNI CENTRANTHUS – CRATAEGUS – LOTUS – MELILOTUS – ROSMARINUS

LARINGITIS BIDENS – HEDERA – SISYMBRIUM

LAXANTS ALOE – BORAGO – CHRYSANTHEMUM – DAPHNE – EURCASTRUM – FICUS – GALIUM –MERCURIALIS – OLEA – PRUNUS DULCIS – PRUNUS INSITITIA – PRUNUS SPINOSA - QUERCUS

COCCIFERA – RUBUS – SAMBUCUS NIGRALLET ESCASSA ARAUJIA – FOENICULUM – RHAMNUS – SONCHUS

LEUCÈMIA AGAVE – CALENDULA – EUPHORBIA HELIOSCOPIA – GALIUM APARINE – INULA VISCOSA –PLANTAGO- GLOBULARIA

LEUCORREA AILANTHUS – CEDROS – ERIGERON – FOENICULUM – HEDERA – SCHINUS

MAL DE CAP

MAL DE QUEIXAL

CALAMINTHA – CEDROS – CERCIS – CLEMATIS – FICUS – OPUNTIA – RUTA – ULEX

CALENDULA – DAPHNE – ECHIUM – FICUS – FOENICULUM – HEDERA – HETEROPOGON –HYOSCYAMUS – IRIS – MELILOTUS – OLEA – PLANTAGO – PRUNUS INSITITITA – RUBIA –RUBUS – SCHINUS – SENECIO -

MALÀRIA AILANTHUS – EUPHORBIA HELIOSCOPIA – INULA – LAURUS – RUTA

MEMÒRIA CALAMINTHA - PARIETARIA –ROSMARINUS

MENSTRUACIÓ ACANTHUS – BIDENS – CALENDULA - CAPSELLA - CELTIS – CRATAEGUS – HEDERA –HYPERICUM – OPUNTIA – SENECIO – SINAPIS

MONONUCLEOSIS CERATONIA

MOSQUITS CAPSELLA – CUPRESSUS - GERANIUM – LAURUS – NERIUM – PLANTAGO – RICINUS -ROSMARINUS – THYMUS

OBESITAT CALAMINTHA - ERIGERON – GALIUM - OPUNTIA

OTITIS BIDENS – CALENDULA – ERYNGIUM – HYOSCYAMUS – MERCURIALIS – OLEA – RUTA –VERBASCUM

PARÒTIDES AVENA BARBATA – FICUS – OPUNTIA

PART AVENA – CALAMINTHA – CAPSELLA – CUPRESSUS ARIZONICA – ERIGERON – FOENICULUM –RUTA

PEIXOS(TÒXIQUES)

DAPHNE – VERBASCUM

PICADURES DEBESTIOLES

ACANTHUS - CALENDULA – ERYNGIUM - EUPHORBIA PROSTRATA – FOENICULUM -HETEROPOGON - LAURUS – SONCHUS - SPARTIUM

POLLS DAPHNE – DELPHINIUM - NERIUM

PÒLIPS NASALS CUPRESSUS - HEDERA – IRIS - MELILOTUS

PRÒSTATA ERODIUM – GALIUM LUCIDUM - LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA -

PSICOSIS BRYONIA - HYOSCYAMUS

RAMPES MORUS – ROSMARINUS - THYMUS

RONYONS CAPSELLA - CORONILLA – CUPRESSUS – DELPHINIUM - ERIGERON – GALIUM – HEDERA -HETEROPOGON – HYPERICUM - LAURUS – LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA - MELILOTUS –OPUNTIA – PLANTAGO – SONCHUS -

SIDA BORAGO - CHRYSANTHEMUM – DAPHNE – LAVATERASÍFILIS AGAVE – CALENDULA - POLYPODIUM

SINUSITIS CERCIS – CLEMATIS – CUPRESSUS – LAURUS – NERIUM - ROSMARINUS - SINAPIS – THYMUS

TIROIDES BRYONIA – GALIUM – QUERCUS - SILYBUM – THYMUS (excitant)



39

TROMBOSIS BORAGO – MELILOTUS - THYMUS -

TUBERCULOSIS BRYONIA – CALENDULA – CAPSELLA – CERATONIA – CLEMATIS – CUPRESSUS – FICUS –FUM,ARIA – HYPARRHENIA – MORUS – PINUS - PLANTAGO – QUERCUS – ROSMARINUS – RUBUS

– SCHINUS – SOLANUM NIGRUM – STELLARIA – THYMUS

TUMORS UTERINS CALENDULA – EUPHORBIA PEPLUS - FOENICULUM – GERANIUM - LONICERA- PLANTAGO AFRA – SOLANUM NIGRUM

VARIUS CAPSELLA – CARDUUS – CUPRESSU S – GALACTITES – HYPERICUM – MELILOTUS – QUERCUSCOCCIFERA

ÚLCERA

D’ESTÓMAC

CERATONIA - ERIGERON – GERANIUM – HEDERA - HYPERICUM – LAURUS – LAVATERA-

PHYLLIREA - QUERCUS – RUTA – VERBASCUMULLS AGAVE – CALENDULA - CAPSELLA - CENTAUREA - CERATONIA - FOENICULUM -

MELILOTUS – MORUS – PLANTAGO - REICHARDRIA – ROSA – ROSMARINUS - RUTA –SALVIA – SAMBUCUS – SENECIO –SOLANUM VILLOSUM - SISYMBRIUM - STELLARIA -

ULLS DE POLL BORAGO – EUPHORBIA – FICUS – HEDERA – NERIUM

VOMITIVES AILANTHUS – COLUTEA – MERCURIALIS – ORYZOPSIS - SENECIO – SPARTIUM -

MENSTRUACIÓ ACANTHUS – BIDENS – CALENDULA - CAPSELLA - CELTIS – CRATAEGUS – HEDERA –HYPERICUM – OPUNTIA – SENECIO – SINAPIS

MONONUCLEOSIS CERATONIA

MOSQUITS CAPSELLA – CUPRESSUS - GERANIUM – LAURUS – NERIUM – PLANTAGO – RICINUS -ROSMARINUS – THYMUS

OBESITAT CALAMINTHA - ERIGERON – GALIUM - OPUNTIA

OTITIS BIDENS – CALENDULA – ERYNGIUM – HYOSCYAMUS – MERCURIALIS – OLEA – RUTA –VERBASCUM

PARÒTIDES AVENA BARBATA – FICUS – OPUNTIA

PART AVENA – CALAMINTHA – CAPSELLA – CUPRESSUS ARIZONICA – ERIGERON – FOENICULUM –RUTA

PEIXOS/TÒXIQUES DAPHNE – VERBASCUM

PICADURES DEBESTIOLES

ACANTHUS - CALENDULA – ERYNGIUM - EUPHORBIA PROSTRATA – FOENICULUM -HETEROPOGON - LAURUS – SONCHUS - SPARTIUM

POLLS DAPHNE – DELPHINIUM - NERIUM

PÒLIPS NASALS CUPRESSUS - HEDERA – IRIS - MELILOTUS

PRÒSTATA ERODIUM – GALIUM LUCIDUM - LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA -

PSICOSIS BRYONIA - HYOSCYAMUS

RAMPES MORUS – ROSMARINUS - THYMUSRONYONS CAPSELLA - CORONILLA – CUPRESSUS – DELPHINIUM - ERIGERON – GALIUM – HEDERA -

HETEROPOGON – HYPERICUM - LAURUS – LEPIDIUM DRABA – LOBULARIA - MELILOTUS –OPUNTIA – PLANTAGO – SONCHUS -

SIDA BORAGO - CHRYSANTHEMUM – DAPHNE – LAVATERA

SÍFILIS AGAVE – CALENDULA - POLYPODIUM

SINUSITIS CERCIS – CLEMATIS – CUPRESSUS – LAURUS – NERIUM - ROSMARINUS - SINAPIS – THYMUS

TIROIDES BRYONIA – GALIUM – QUERCUS - SILYBUM – THYMUS (excitant)

TROMBOSIS BORAGO – MELILOTUS - THYMUS -

TUBERCULOSIS BRYONIA – CALENDULA – CAPSELLA – CERATONIA – CLEMATIS – CUPRESSUS – FICUS –FUM,ARIA – HYPARRHENIA – MORUS – PINUS - PLANTAGO – QUERCUS – ROSMARINUS – RUBUS

– SCHINUS – SOLANUM NIGRUM – STELLARIA – THYMUS

TUMORS UTERINS CALENDULA – EUPHORBIA PEPLUS - FOENICULUM – GERANIUM - LONICERA- PLANTAGO AFRA

– SOLANUM NIGRU,MVARIUS CAPSELLA – CARDUUS – CUPRESSU S – GALACTITES – HYPERICUM – MELILOTUS – QUERCUS

COCCIFERA

ÚLCERAD’ESTÓMAC

CERATONIA - ERIGERON – GERANIUM – HEDERA - HYPERICUM – LAURUS – LAVATERA-PHYLLIREA - QUERCUS – RUTA – VERBASCUM

ULLS AGAVE – CALENDULA - CAPSELLA - CENTAUREA - CERATONIA - FOENICULUM -MELILOTUS – MORUS – PLANTAGO - REICHARDRIA – ROSA – ROSMARINUS - RUTA –SALVIA – SAMBUCUS – SENECIO –SOLANUM VILLOSUM - SISYMBRIUM - STELLARIA -

ULLS DE POLL BORAGO – EUPHORBIA – FICUS – HEDERA – NERIUM

VOMITIVES AILANTHUS – COLUTEA – MERCURIALIS – ORYZOPSIS - SENECIO – SPARTIUM -



40

IMATGES DE MOSTRES DE PLANTES DE LA CDLA,ESCANEJADES DIRECTAMENT(quadrícula del fondo, de quadrets de 2 cm)

(localització als mapes de les pàgines 2 i 3 i a la llista de les pàgines 4-6)

3f



41

8c



42

0d



43

3d



44

6b



45

8d



46

3 a



47

6e

1 a



48

0a



49

6 a



50

2 c



51

3 f



52

8f



53

5 a

6e



54

5 cd



55

0b



56

3d



57

3d



58

8 a



59

3 a



60

3 g

6c



61

3 a a/b



62

0b



63

6e



64

3b



65

8c



66

5cd



67

3h



68

0d



69

3c



70

3d



71



72



73



74

5d



75



76

5d



77

5 a



78

8c



79

8f



80

8f

4d



81

4d



82

8h



83

3e= Bidens subalternans



84

5 a



85

0 aN



86

3f



87

5 a



88

8d



89

1e/2



90

1 a S



91

8f



92

3 a



93

4d



94

3h



95

4bc



96

4b



97

5d



98

3g



99

3 a

5 ab



100

0 a



101

1ª



102

5c



103

Carretera a Vallvidrera



104

1 a



105

3e



106

8c Est



107

8h



108

0 a



109

8i



110

8i



111

1d



112

4d



113

1c



114

3 a



115

2 a



116

3g



117

Cingle de cornubianita al torrent d’Almirall



118

1cd



119

1d



120

3c



121

3 a



122

3f



123

3h



124

0bc



125

0bc



126

4 a



127

1c



128

1e



129

3 a

4b



130

8d

7c



131

8d

6d



132

var. taurica 3f

var. integrata 8i



133

6e



134

5cd



135

8 a



136

1b

5 ab

1b



137

6g



138

8h



139

8f



140

5d



141

7d



142

8h



143

8hi

2b



144

3c



145

3c



146

5c



147

3e



148

1 a Nord



149

1d



150

6 a



151



152



153



154



155



156



157



158



159



160



161



162



163



164



165



166



167

ECHIUM PLANTAGINEUM



168



169



170

var. lacaitae



171

evolucionant cap a Echium

italicum



172



173



174



175



176



177



178



179



180



181



182



183



184



185



186



187



188



189



190



191



192



193



194



195



196



197



198



199



200



201



202



203



204



205



206



207



208



209



210



211



212



213



214



215



216



217



218



219



220



221



222



223



224



225



226



227



228



229



230



231



232



233



234



235



236



237



238



239



240



241



242



243



244



245



246



247

x



248



249



250



251



252



253



254



255



256



257



258



259



260



261



262



263



264



265



266



267



268



269



270



271



272



273



274



275



276



277



278



279



280



281



282



283



284



285



286



287



288



289



290



291



292



293



294



295



296



297



298



299



300



301



302



303



304



305



306



307



308



309



310



311



312



313



314



315



316



317



318



319



320



321



322



323



324



325



326



327



328



329



330



331



332



333



334



335



336



337

POLYGONUM.AUBERTII



338



339



340



341



342



343



344



345



346



347



348



349

QUERCUS VIVERIOIDES (VIVERII XCERRIOIDES)



350



351



352



353



354



355



356



357



358



359



360



361



362



363



364



365



366



367



368



369



370



371



372



373



374



375



376



377



378



379



380



381



382



383



384



385



386



387



388



389



390



391



392



393



394



395



396



397



398



399



400



401



402



403



404



405



406



407



408



409



410



411



412



413



414



415



416



417



418



419



420



421



422



423



424



425



426



427



428



429



430



431



432



433



434



435



436



437



438



439



440



441



442



443



444



445



446



447



448



449



450



451



452



453



454



455



456



457



458



459



460



461



462



463



464



465



466



467



468



469



470



471



472



473



474



475



476



Documents

Plantes de La Carretera de Les Aigües (Barcelona)