Victor Balaguer i Cirera va néixer l’any 1824 a Barcelona i va morir a Madrid l’any 1901 i va ser autoanomenat “Lo trobador de Montserrat “ va ser poeta, escriptor, polític i historiador català.

Era fill de metge d’ideologia liberal i va quedar orfe des de ben petit. Les seves creences radicals van provocar que la seva mare el desheretes. Liberal i d’idees romàntiques , ca participar en diversos diaris liberals com El Laurel, El Constitucional, La Lira i El Genio i el 1846 marxà a Madrid, on conegué les principals personalitats literàries i polítiques de l’època. Va fundar a Barcelona el diari La Corona de Aragón on exigia una descentralització per als territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

Va colaborar en la restauració dels Jocs Florals el 1859, i en va ser un participant amb exit. Va estar uns anys exiliat a França del 1865 al 1867 per haver participat en la conspiració del general Prim, on va conèixer Frederic Mistral el 1865 i participà del Felibritge, del qual en fou nomenat vicepresident. Fou membre de la delegació catalana que entregà la Copa Santa als escriptors occitans.

El 1867 tornà a Catalunya i durant el regnat d’Amadeu I d’Espanya fou Ministre de Foment i d'ultramar. Tornà a ocupar el càrrec durant la Primera República Espanyola (1871) i durant el govern de Práxades Mateo del 1886.

Va ser autor de peces de teatre romàntiques en castellà i en català, i va escriure Historia de Catalunya y de la Corona de Aragón. Com a historiador no fou pas un investigador molt bó, sinó un divulgador romàntic del passat històric de Catalunya que barrejava fets reals i llegendes, amb una forta intenció nacionalista. En aquesta mateixa línia va fer un projecte de nomenclatura pels carrers de l’Eixample de Barcelona.

El 1884 creà la Biblioteca Museu Jacint Verdaguer a Vilanova i Geltrú, un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver estat escollit diputat a Corts per aquesta població. El seu llegat resta en aquesta Biblioteca Museu.