PSICOLOGÍA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada – PAC 2

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Presentació i objectius

Enunciats: descripció de la pràctica

Materials

Criteris d´avaluació

Format de lliurament

Data límit de lliurament

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 2

Presentació i objectius Aquesta PAC consta de sis preguntes, en les quals es treballaran aspectes fundamentals

dels mòduls 3 i 4 de l´assignatura: Percepció auditiva i Percepció táctil. Treballant aquesta

PAC s´intenta que l´alumne sigui capaç, mitjançant la recerca, elaboració i síntesi de diferents

continguts (interns i externs als mòduls), de comprendre conceptes rellevants relacionats amb

la percepció auditiva i tàctil.

Enunciat de la PAC 1.- La sigüent imatge mostra una secció del sistema auditiu:

a) Nomena i descriu la funció de l´element marcat amb el número 6. Què li ocorreria a una persona que patís una lesió en aquesta part? En quin sentit afectaria a l´audició?

b) Imagineu que una persona tingués una lesió que li impedís sentir sons greus (400 Hz) però no altres más aguts (750Hz). En quin lloc d´aquest diagrama estaria situada la lesió? Nomena l´òrgan i el mecanisme responsable.

2.- Llegiu atentament l´article adjunt1 sobre la importància de la síl.laba en la percepció i producció del llenguatge, i respon a les sigüents qüestions:

a) En funció del que s´ha après al Mòdul 3 de l´assignatura, què elements es poden considerar candidats a unitats bàsiques del llenguatge? Què evidències donen suport a cada un d´elles?

b) Segons l´article, quina és l´explicació de que la síl.laba sigui més fàcil d´identificar que el fonema?

c) Quin és el procediment de percepció de la parla segons la Gramàtica Auditiva i per què creus que això dóna suport a la síl.laba com a unitat principal de la parla?

1 Pérez, E. (2009). La sílaba: Unidad temporal común en percepción y producción de habla. Ciencia Cognitiva: Revista Electrónica de

Divulgación, 3:1, 18-20

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 3

3.- Imaginem que tenim dos sons diferents (A i B), de 100dB i 110dB respectivament:

a) Poden ambdòs tenir la mateixa sonoritat si són d´intensitats diferents? Per què?

4.- La següent image representa a una persona cega tocant una maqueta de “La sagrada família” de Gaudí, al Museu Tiflològic de l´ONCE:

a) Què tipus de procediments d´exploració es poden seguir per a identificar la maqueta mitjançant el tacte actiu i què tipus d´informació es pot extreure sobre ella mitjançant el tacte?

b) Descriu els diferents elements que participen en el procés de percepció tàctil i que

permeten a aquesta persona saber que es troba davant una maqueta de la “Sagrada Família”. Pots utilitzar la següent taula, escrivint la vostra resposta a la columna de la dreta:

Estímuls Els estímuls que permeten saber que és una maqueta de la Sagrada Família són els que provoquen la sensació de pressió, temperatura i textura.

Receptors sensorials

Els elements que permeten que la dona respongui a la sensació de pressió són els corpuscles de Pacini i els discos de Merkel. Els que permeten respondre a la temperatura són els corpuscles de Ruffini (calor) i els de Krause (fred).

Víes nervioses

Les fibres de receptors petits i que s’adapten lentament responen bé als detalls. La via centrolemniscal transmet la informació sobre la intensitat i la localització dels estímuls grans. Ascendeix pel mateix costat de la medul·la espinal fina a la tija cerebral i continua fins al tàlem i el còrtex. La via espinotalàmica respon a estímuls tèrmics, dolorosos i tàctils.

Escorça cerebral

A l’estimulació d’una zona concreta de la pell hi correspon l’activació d’una zona concreta del còrtex (somatosensorial primari). Tant el tàlem como en el còrtex existeixen cèl·lules que

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 4

responen a estímuls simples i altres que responen a estímuls complexos.

5.- En Joan ha tingut un petit accident domèstic i s´ha cremat el dors de la mà i la punta dels dits mentre cuinava:

a) En Joan sent bastant dolor a la zona del dors de la mà, però el dolor és prou menor a la punta dels dits tot i que les cremades són similars. A què pot ser degut aquest fenomen?

b) En Joan busca a la farmaciola algun medicament per alleujar el dolor, però no troba cap analgèsic. Explica a Joan amb les teves pròpies paraules al menys tres estratègies cognitives que pot usar per a disminuir el dolor sense usar medicaments.

1.-

a)

L’element marcat amb el número 6 és l’estrep. La seva funció és conduir i amplificar les vibracions del timpà, vibrant contra la membrana de la finestra oval, i en conseqüència a l’oïda intern.

Si l’ésser humà sofrís una lesió als ossets de l’oïda es produiria sordesa. Una de les malalties que impedeixen la vibració normal dels ossets és l’ostoclerosi1 que produeix un enduriment o esclerosi dels teixits de l’oïda intern.

1 www.botanical-online.com/medicinalsperdidadeauidcion.htm

També es por donar una fractura dels ossets a causa d’un traumatisme. Una perforació del timpà també afectaria a la funció dels ossets perquè no rebrien les vibracions i no podrien desenvolupar la seva feina.

b)

La còclea té diferents punts que li permeten diferenciar les diferents freqüències que l’hi arriben. Així doncs, la rampa vestibular de la còclea podrà determinar els rangs de freqüències altes o de tons aguts (2Khz-16Khz), la rampa mitjana o coclear podrà diferenciar les freqüències mitjanes o tons mitjans (256Hz-2Khz). Finalment, la rampa timpànica que es comunica amb l’helicotrema2, és l’encarregada de diferenciar les freqüències baixes o tons greus (16Hz-256Hz).

Per tant, una persona que no pot sentir sons de 400 Hz, tindrà una lesió a la rampa mitjana. Si aquesta persona pot sentir sons més aguts (de 700 Hz) voldrà dir que tot i tenir una lesió a la rampa mitjana, aquesta es localitzarà més a prop de la rampa timpànica i l’helicrotema2 que més a prop de la rampa vestibular.

2 es.wikipedia.org/wiki/2010_08_01_archive.html

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 5

2.-

a)

Els fonemes són les unitats bàsiques del llenguatge perquè tenen una clau acústica específica i invariant (un patró de freqüències associat). En alguns estudis els investigadors han descobert la percepció categorial, que és la capacitat que els éssers humans tenen per a discriminar entre les diferents categories fonològiques. Un dels experiments va donar a lloc a descobrir l’absència d’una clara separació entre els senyals acústics de cada una de les paraules, a més l’estímul acústic és molt variable, i no es corresponen exactament les unitats lingüístiques amb els trets físics de l’ona sonora.

Com cada clau acústica del fonema és invariable tindrà una sonoritat específica que permetrà la seva diferenciació, independentment de la intensitat amb la que es reprodueixi. Al reproduir per exemple el so de /b/ es mantindrà la mateixa sonoritat independentment de si es reprodueix a 80 o 40 db.

Per altra banda, si un fonema consonàntic ve seguit d’un fonema vocàlic (/b/+/a/) s’ajuntaran els dos sons formant una síl·laba, que tindrà un so diferent, un to diferent i una sonoritat diferent.

Per tant, el fonema té una clau acústica específica que per mitjà de la combinació amb altres fonemes dóna a lloc sons més complexos.

b)

Segons l’article, la síl·laba és més fàcil d’identificar que el fonema, perquè la síl·laba, a part de ser una unitat lingüística, és una unitat temporal. Segons l’article, en totes les llengües la síl·laba té una duració entre 160 i 300ms, i una de les teories més acceptades diu que el sistema auditiu està especialitzat en capturar i organitzar els sons en intervals temporals, que duren el mateix que la síl·laba, 160-300ms. La coincidència entre els dos valors permeten fer una relació entre el sistema auditiu i la producció de la parla.

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 6

c)

El procediment de percepció de la parla és una descodificació dels sons en unitats lingüístiques. La parla és un contínuum, per tant per dur a terme la descodificació tenim que tenir en compte els processos de baix a dalt (informació del senyal) i els processos de dalt a baix 8significat, estructura física de la llengua, etc), i depèn dels parlants que emeten la senyal i de l’oient que la rep.

Això dóna suport a la síl·laba com a unitat principal de la parla perquè com hem vist a l’article, la síl·laba està relacionada amb la forma com el sistema auditiu captura i organitza els sons (mateixa durada 160-300ms), i fa que es puguin reconèixer independentment de la llengua que s’utilitza. D’aquesta forma una persona que parli castellà reconeixerà el mateix so i la mateixa síl·laba (exemple: ba) que un xinès o un alemany, tot i que la pronunciació sigui diferent.

3.-

Els dos sons poden tenir la mateixa sonoritat perquè poden tenir la mateixa freqüència. Per exemple, si els dos sons tenen una freqüència de 1000Hz percebrem els dos sons amb la mateixa sonoritat. Per altra banda, si el so a (100db) té una freqüència de 1000Hz el percebrem amb una sonoritat alta, i si l’altre so, el b (110db), té una freqüència de 50Hz el sentirem més baix que el so a. això s’anomena llindar diferencial.

Hem de tenir en compte que el so b està dins el llindar del dolor, i que el so b està molt pròxim, per tant, si tenen freqüències altes en pot causar lesions a l’aparell auditiu. 4.-

El tacte actiu es sol associar amb el reconeixement d’un objecte, que el podem percebre mitjançant la combinació de sensacions tàctils i cinestèsiques. En aquest cas, la persona es qui controla l’estímul quan el toca o el manipula.

Els processos d’exploració que es poden seguir per a identificar la maqueta són el moviment lateral per determinar la textura, el seguiment del contorn per jutjar la forma que té la maqueta, el cèrcol per tal de fer-se a la idea de la forma exacta, i la pressió per jutjar la duresa.

La persona no podrà determinar el pes perquè no podrà treure la maqueta del lloc on està anclada. Tot i així, sabrà quina temperatura té, la duresa, la textura, la forma global, la forma completa i la mida.

Pel que fa a la funció de l’objecte… si veiem la fotografia, tenint en compte els coneixements previs que tenim (top-Down), podrem percebre que la dona sap a on a anta, el museu tiflològic, i sap que està tocant, ja sigui perquè s’ho ha dit el guia del museu o perquè ha llegit una placa en Braille. Llavors, la dona podrà saber la funció que té, la maqueta és la representació d’un temple a petita escala.

Per altra banda, si no sap res de res, no tindrà cap forma de saber quina és la funció de l’objecte que està percebent (més bé, que representa l’objecte), perquè no podrà comparar-lo amb la versió real (perquè no pot palpa la totalitat de la sagrada família real) i no sabrà que és.

Podrà saber que és s’hi ja ho havia percebut abans i tenia la “imatge” a la seva memòria. Fins i tot podria donar-se el cas que hagués manipulat altres esglésies en miniatura i hi trobés una relació. Però sense cap coneixement previ, es pot tractar d’una maqueta de la sagrada família com d’una maqueta d’un niu de termites.

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 7

5.-

a)

En Joan té més dolor al dors de la mà perquè aquesta part del cos té més punts de dolor per cm2 que corresponen als camps receptius de les fibres de dolor. Segons la taula de sensibilitat al dolor de Gelard, la gema del dit polze té 60 pdd/cm2, mentre que el dors té 188 pdd/cm2. b)

En Joan por recórrer a la desviació de l’atenció, contingut de la distracció emocional, el modelatge i les expectatives.

La sensació de dolor disminuirà si desvia l’atenció cap a una altra cosa, és a dir, si pensa constantment en quin mal que li fa la mà perquè s’ha cremat, està focalitzant la seva atenció en el dolor, i per tant només pensarà en la sensació de dolor. Però, si es concentra en una altra cosa i la fa, no només de pensament, sinó fent-ho, la seva sensació de dolor disminuirà perquè el pensament estarà en la nova activitat que està realitzant i no en que li fa mal.

Això ho veiem quan estem fent esport, per exemple jugant a futbol si reps una puntada o un cop fort, continuaràs jugant com si res i no faràs cas al dolor. Quan jo jugava a futbol i rebia un cop en “calent” no em feia mal, però després de la dutxa si que en feia.

La sensació de dolor que té en Joan disminuirà si desvia el seu pensament en cosses positives. Si es centra en pensar en el dolor no es traurà el dolor del cap. Però si es concentra amb una cosa que li doni plaer, disminuirà la sensació de dolor i augmentarà la sensació de plaer.

El modelatge també li permetrà al Juan disminuir la sensació de dolor. Això ho veiem en els nens petits. Si un nen es cau al terra i el seu pare es mostra tranquil i treu gravetat a la caiguda, el nen s’aixecarà i no plorarà. Però, si es cau i el pare es posa nerviós i va corrent como si s’hagués matat, el nen es posarà a nerviós i començarà a plorar.

Per tant, si el Juan no és posa nerviós i pensa que això no és res, li traurà importància i disminuirà la sensació de dolor, perquè ell mateix és dedicarà a fer altres coses i ni s’hi enrecordarà (tornant a la desviació de l’atenció).

Per últim, les expectatives o efecte placebo també ajudaran al Juan. No si es pren una pastilla perquè sabrà que és un placebo. Això depèn del que cadascú cregui o que els altres li hagin fet creure. Per exemple, si ell creu que ficant la mà cremada sota l’aigua freda o amb una compresa mullada el dolor disminuirà, llavors la seva sensació de dolor disminuirà. O si sap que determinada fruita o aliment li alliviarà, com per exemple el tomàquet3, això li causarà efecte placebo.

Hi ha molts remeis “naturals” contra quemadures, picades de insectes, ferides, etc, com per exemple el tomàquet, el fang, el vinagre, etc, que tots els avis coneixen, i que poden fer efecte placebo, a més de curar-li les ferides.

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

Semestre febrer 2012 - juny 2012

Prova d´avaluació continuada- PAC 2

Semestre febrer 2012 – juny 2012 8

Materials

Per a poder realitzar aquesta activitat és necessari:

El material de l´ assignatura que teniu a la web i en paper, concretament els mòduls 3 i 4

de Percepció auditiva y Percepció tàctil.

El material adicional (article científic sobre el paper de la síl.laba) que s´ adjunta a la

PAC.

Podeu tenir com ajuda tots aquells manuals citats al módul com bibliografia recomanada,

així com informació recopilada a Internet o altres fonts adicionals.

Criteris d´avaluació

Es valorará:

La capacitat de síntesi i la comprensió dels mòdulo de Percepció auditiva i Percepció

tàctil, així com la capacitat de reflexió i crítica personal.

Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques i gramaticals.

Format de lliurament

Els treballs s´han de llliurar en aquest mateix document amb les respostes en tipografia de format 11 i en color blau. Disposes de les pàgines 4, 5 i 6 per a contestar les preguntes. L´arxiu amb les preguntes i respostes (aquest document en format .doc, .odt ó .pdf) de la PAC s´ha de pujar al aula mitjançant el link de registre d´avaluació continuada (REC).

Data límit de lliurament

La data límit de lliurament de la PAC 2 és el pròxim dia 1 de Maig de 2012.