99 Departament de Ciéncíes Socials I.N.E.F.

Jd'edúccicióiislca i~ medicina esportiva

Relacions observadas en Vaprenentatge d'un llangament de precisió

Joan Riera, Alexandre Gordillo

Freqüentment es defineix l'apre-nentatge com a procés intern degut a la práctica i que "explica" els canvis en el rendiment (Oxendine, 1968; Sage 1977; Schmidt, 1982). Des d'aquesta perspectiva, l'aprenen-tatge és considerat com a un "cons-truct hipotétic" inobservable direc-tament i que és inferit a partir del ren­diment. En altre Uoc (Riera, 1982) hem justificat ámpliament la insufi­ciencia d'aquest enfocament i hem proposat una alternativa conceptual i metodológica per analitzar l'apre-nentatge de destreses.

Les propostes, enmarcades dms de la revisió teórica deis treballs de Kantor (1967) i Ribes (1980-1982), poden resumir-se en dos:

1. Considerar l'aprenentatge com el procés d'establiment d'interac-cions entre l'aprenent i els objectes d'estímul implicats en la destresa, des d'una visió de camp multifacto-rial on intervenen també la historia d'interaccions prévies, els factors disposicionals (motivació, fatiga, an-sietat...) i els procediments empreats per aconseguir la relació. Aixó su-posa que l'aprenentatge es concep-tualitza com a unprocés extern, i per tant directament observable.

2. Disposar l'observació de la

práctica de tal manera que permeti registrar simultániament variables motores, fisiológiques, ambientáis i del rendiment, durant tot el procés d'adquisició. Implica, dones, la utilit-zació d'instruments de registre con-tinuat com el polígraf i les cambres de video i cinema.

La concepcio de l'aprenentatge com a procés multifactorial implica la necessitat d'escollir les variables que considerem mes idónies i direc­tas de l'establiment de les noves interaccíons.

Entre aqüestes variables cal desta­car la importancia d'incloure mesu­res referents ais fonaments rellevants del moviment. Un transductor de moviment dissenyat per ais autors ha permés en aquesta investigació dis­posar de mesures directes de la topo­grafía.

Amb aquests supósits, s'ha inten-tat estudiar amb detall el procés d'aprenentatge del llan^ament a dia­na, ja que en anteriors treballs (Riera i Gordillo, 1982) hem constatat la seva idonietat perqué requereix un espai reduit, no té una complexitat excessiva i és un bon representant de tots aquells moviments de precisió que s'inicien sense un discriminatiu extern.

Métode

Subjectes

Per comprobar la validesa deis accessoris desenvolupats per registrar les variables motores, s'analitzá l'a­prenentatge en dos alumnes volunta­os de l'INEF. Posteriorment, en dos alumnes voluntaris del departament de psicología de la Universitat Autó­noma, S1 i S2, de 19 i 20 anys d'edat respectivament, es registraren l'am-plitud del moviment del canell, així com la seva velocitat i acceleració instantánia, el moment en que deixa anar el dard, la freqüéncia cardíaca i la puntuado obtinguda.

Instrumental

S'utilitza un polígraf Beckman R-611 de vuit cañáis, al qual s'acoplen tots els trasductors. Per mesurar la freqüéncia cardíaca instantánia, s'em-preá el cardiotacómetre Beckman 9875B. Per captar el moviment (figu­ra 1) se li Higa al canell del subjecte un cordill enroülat en una roda aca­nalada, mentre es manté tens l'altre

APUNTS - 1983 - Vol. XX - Pág. 99

100 Jd'educacío física i ' medicina esportiva

extrem amb una goma elástica. Un potenciómetre Boums de 10 voltes típus 35405-1-203 collocat sobre l'eix de la roda, permet registrar els moviments endavant i endarrera del canell, resultant principalment del moviment conjunt del bra9 i avant bra?.

A partir del senyal de sortida del canal que registra el moviment, un doble derivador calcula automática-ment i instantániament la velocitat i acceleració, que son visualitzades en altres cañáis del polígraf.

Per determinar el moment del llan-9amentdel dard, se li col.locava en l'in-dex i el polze del subjecte uns prims fils conductors, de tal manera que com el dard és metál-lic, s'obre un circuit eléctric quan els dits deixen de subjectar el dard, informado que queda reflexada en un altre canal.

En la Figura 2 es presenta el regis­tre d'un llanQament en el que pot apreciar-se l'inici del moviment, el máxim armat, el llan^ament, la velo­citat i acceleració máximes i la fre-qüéncia cardíaca instantánia. La ve­locitat del registre fou de 100 mm/s en els deu primers llan^aments de cada periode de práctica, disminuint-se a 5 mm/s per economitzar paper durant la resta del periode.

Disseny

Amb les instruccions que se 11 indi-caven al subjecte es procurava inter­ferir el mínim possible, ja que ante-riorment havíem observat la impor­tancia de qué el subjecte escollís el seu propi ritme de llan9aments, de-terminant tan el moment d'indicar el llan9ament, com el nombre i durada deis periodes de descans.

S'efectuaren set sessions, dos per dia, en dies altems. La durada de cada sessió la fixava cada subjecte, encara que es procurava que no fes superior a una hora i constava de tres series d'uns 50 Ilan9aments, separa-des per periodes de descans.

Procediment

El procediment, instruccions i si-tuació fou molt similar a la indicada

FIGURA-1. TRASDUCTOR

PERA REGISTRAR

EL MOVIMENT DEL CANELL. Consta d'una

roda acanalada en el que

s'enrotlla un fil, que es manté

tens per un extrem, mentre

r altre es fixa en el

canell del subjecte. A l'eix

da la roda, pot apreciar-se

el potendbmetre que permet

el registre deis moviments

endavant i endarrera del

canell.

101 Id'educado física i ' medicina esportiva

FIGURA-2. REGISTRE

D'UN LIANQMENT.

S'jndica la variable

registrada en cada canal i

la velocitat de registre.

a) inici armat;

b) maxim armat; c)

moment de llan^ament; d) velocitat

máxima; e) acceleració

máxima; f) arrivada del

dard a la diana.

en Riera i Gordillo (1982) en la fase d'aprenentatge. L'única diferencia fou que els subjectes utilitzaven la ma no dominant, ja que s'esperava trobar

una variabilitat mes gran en la torma del moviment durant el relativament curt període de práctica, peí fet que la destresa era nova peí subjecte.

Resultáis

Per cada subjecte, en les Figures 3 i 4 i la Taula 1 s'indiquen la mitjana i desviado estándar deis diversos pa-rámetres motors analitzats i del ren-diment aconseguit en els 10 primers llangaments deis tres periodes de totes les sessions.

Pot observar-se que el rendiment no millora gaire i que hi ha una gran variabilitat inter i intra sessions segu-rament peí fet d'emprear la extremi-tat no dominant i perqué el periode de práctica fou curt. Peí contrari, s'apre-cia una clara disminució del máxim armat així com de la distancia a la diana en la qual es llen9ava el dard. S'observa un gran paral-lelisme entre les dues corves, el que vindria a sug-gerir que l'amplada del moviment entre el máxim armat i la distancia de llangament, roma gairebé constant durant tota la práctica.

La Taula 1 mostra també una certa tendencia a Hangar al dard molt a prop de l'instant d'acceleració má­

xima del canell i unes centéssimes abans de la velocitat máxima.

No s'observa cap relació com la presentada en l'anterior treball (Rie­ra i Gordillo, 1982), entre l'inici del moviment i un descens de la freqüén-cia cardiaca, encara que la relació aparegué en els subjectes de prova, tal com es reflexa en la Figura 5.

Discussió

Els resultats indiquen la conve­niencia d'emprar mesures del movi­ment en l'análisi del procés d'a­prenentatge, ja que es possibilita ¡'observado de les relacions que s'es-tableixen i que de cap manera poden

102 Jd'educado física i ' medicina esportiva

£-6 I

I lili illl

¿

I I •«>

^ ^

^

¿ r - ^

W (N (N

E S i F

103 •d'educació lisica i~ medicina esportiva

N _

( O

«1

tci

ICI

ni

O w w LU

00

0.:

T -

co

OJ

T -

ro

C\.'

T -

cn

(\j

1—

n

CVi

T -

cn

<M

T -

00

OJ

t -

O O ce Q.

1 - ,

'#

s-o

co

C\l

^-

(O

—i?r

5̂

(O

ID

CO

^•

S s

»x

cr.-

oí

T - '

,.^ c\j'

CM

02 (M

cvf

T -

co

C^

^

15 ^

GO

i

ir.

^-

5-

O

i r"

1 " .

T ; CO

CO

'A lO

in

§•

^

S s in

ñ !?' T-. If)

^

| x

iq

cf

O*

y-'

O

T "

T -

«2. O

T -

T-

y-

Cf

^' ir, O *

T -

(VI

g 8 T - .

T -

co

1^1

co.

»

o' •

o-

Í - )

5-o

> (O.

1

O 1

cu

t , ^

7

1

O

O

O

0).

| x

O"

o*

r-

T -

cr. a 1 -

T - '

§•

8 §•

ai r-

§

CVl

CVJ

Oí-v

w

W

ro

«1

r j l

reí

«!l

CO

<SI

CV'

1 -

O (/) m LU

r.'

T -

r:

OJ

T "

r j

OJ

T -

O

CNJ

r-

co

c;

r-

co

CVI

T -

co

C>J

T-l •

LU

Q o ce LU

^-

OJ

n

0";

s '

T -

LO

^

(O

§

[í̂

^

9 s-CNJ N i

crr

LI. I D

IX

c.

c: CJ

r.

r4

0 '

ro

C:

ir.' c'

co oJ

0 .

CVJ

LO. CV

í>

cv:

lO c\l

CVl

s ? CM

CO

i

c 1,"

-

(O

N

co

co

IC

5' 9 &?

^-

"*

Si C1 IC

ID

?• S ID

I x

0"; I - '

C7

co a

s lO

cf ' O

O'

1 -

§• §•

§

s ID

a &

f-

co O*

T -

s" s

• r- . CO

1^1

Lr

7

T -1

O

<D

O t

cf

?

0-'

1

•

o 1

&

t

T -1

. &

? ? a

| x

OvJ 1 -

T -

. &

n->

^r

B T -

8' §•

§' T -

5-• > - .

T -

T -

T -

?:•

1 -

8-

(D

isi CNJ

104 Jd'educació lisica i ' medicina esportiva

^ [\,

" ^ [\ ̂

1

\

K N

[\ "N

K ̂

K - ^

f\ 1 NAI 6,9 7,8 8,7 8,8 6,6 7,7 ! 8,6 i 4,3 | : 8,

f\ •xl k ^ f\ \

f\ • N | \

' N ^

i 7,7 6,5 7,7 8,9 8,10 \jj ^ ,

\

•4 5,5 8,10

FIGURA-5. REGISTRE D'UNSUBJECTE DE PROVES. Part del registre de la darrera sessió d'un subjecte de proves, en el que es representa la freqOéncia cardiaca instantania i el moviment. Pot observar-se com molts cops s'inicia el moviment-senyalat amb una ratlla vertical-a prop del punt mes baix de la freqüéncia cardiaca.

inferir-se del rendiment terminal. Així, per aquest procediment es po­drá averiguar per exemple, si l'iiüci del llangament está relacionat amb els ritmes biológics, 1'amplitud del moviment amb la puntuado obtin-guda i el moment de deixar anar el dard amb algún parámetre biomecá-nic del moviment.

Si amb altres subjectes es confir­mes la constancia de la durada del moviment, vindria a recolzar que la millora en el rendiment pot en part ser deguda a una disminució de la trajec-tória del dard, el que facilitarla la pre-cisió. Al principi de la práctica, la inexperiencia amb la má no domi-nant podría dur a l'aprenent a forjar l'armat simplificant-ho paulatina-ment a continuació. Aixó coincidirá amb el fet quotidianament observant de que els llan9adors d'alt rendiment generalment teñen un llan9ament de trajectória curta, amb un petit armat, deixant anar el dard cap el final de la trajectória.

Per altra banda, la tendencia a Hangar el dard en el moment de máxima acceleració, podría ser una característica comú en les destreses de precisió, encara que caldria apro-fundir-hi ampliant les destreses estu-díades, el nivell d'execució i el nom­

bre de variables motores. Tanmateix seria interessant estudiar aquesta relació en altres Uangaments on el mes important no és la precisió, sino la distancia obtinguda.

Quant al fet que es trobés cap lli-gam entre l'inici del moviment i un descens de la freqüéncia cardiaca instantania en els dos subjectes, l'ex-plicació mes probable podría estar tant en qué la situació de práctica era estressant com a conseqüéncia de l'artificialitat creada peí registre deis diversos parámetres, com en el fet que, a diferencia deis altres subjectes alumnes de l'INEF, no tenien una históría d'interaccions on era impor­tant la concentrado i un alt nivell d'atenció. Caben altres alternatives que hauríen de ser investigadesja que considerem molt important trobar una explicado al fet que el moviment s'inicii en un moment i no en una altra i plaussiblement els ritmes bio­lógics poden ajudar a aclarir-ho, encara que les grans diferencies Ínter i intraindividuals dificulten l'análisi.

Finalment, creiem que malgrat que podrien millorar-se i ampliar-se els accessoris construits introduint per exemple, mesures espaláis del colze; de rotado del canelí, semblen aplicables a una amplia varietat de

destreses, en les que es podria obser­var si s'establien relacions sem-blants, encara que difereixin en la topografia del moviment. Tanma­teix, aquests trasductors semblen adequats per captar els petits canvis que podrien donar-se si s'introduis qualsevol manipulado experimental en la situació de práctica com una modificado del coneixement de re-sultats, un increment de la fatiga o altres semblants.

No obstant les grans avantatges del sistema de registre, la quantifica-ció manual resulta una feina feixuga i amb possibilitats de cometre errors, i per tant s'ampliaria notablement la potencia del procediment de registre si es disposes d'un ordinador conec­ta! amb el polígraf que permetés cal­cular rápida i amb precisió l'evolució de les relacions entre els diversos parámetres, llanfant a llangament. La considerado de l'aprenentatge com a preces segurament quedaria reforjada i facilitarla l'obtenció de molts mes index com la forga i el ritme de llangaments, així com la covariació amb el rendiment i les mesures de l'estat de l'organisme com la freqüéncia cardíaca i la res­pirado.

105

Resum i A partir de la concepció de l'apre-

nentatge com el procés d'establíment d'interaccions entre l'organisme í les condicions de practica, es demostra la conveniencia de disposar d'un registre simultani deis parámetros rellevants del moviment, de l'estat fisiológic del subjecte i del rendiment aconseguit durant tota la práctica.

S'indiquen els accessoris disse-nyats per registrar aqüestes variables, aixi com algunes de les relacions observados en l'aprenentatge del Uan-9ament de dards a diana.

Jd'educació lísica i -medicina esportiva

Resumen I Partiendo de la concepción del

aprendizaje como el proceso de esta­blecimiento de interacciones entre el sujeto y las condiciones de práctica, se demuestra la conveniencia de dis­poner de un registro simultáneo de los parámetros relevantes del movi­miento, del estado fisiológico del sujeto y del rendimiento conseguido durante toda la práctica.

Se indican los accesorios diseña­dos para registrar dichas variables, así como algunas de las relaciones observadas en el proceso de aprendi­zaje del lanzamiento de dardos.

Abstract i Considering the concept of lear-

ning as a process of establishing inte-ractions between the organism and the practical conditions, we show the convenience of having a simolta-neous register of the relevant move-ment parameters, of the physiolo-gical State of the organismo, and the results during all the practice.

We show the instruments desígned to register these parameters as well as some of the relationships observed in the leaming of the trrowing of dards.

'1t|IÍH|iK:.llü

KANTOR, J.R. InterbehavioralPsychology. Green-ville: The Principia Press, 1967 (Tradúcelo: Psicología interconductual. México: Trillas, 1978).

OXENDINE, J.B. Psychology of Motor Leaming. New Jersey: Prentice-Hall, 1968.

RIBES, E. El conductismo:Reflexiones críticas. Bar­celona: Fontanella, 1982.

RIERA, J. Ergonomia de l'aprenentatge motor: un erifocament metodológic. (Tesis doctoral). Barcelona: Universitat Politécnica. 1982.

RIERA, J. i GORDILLO, A. Relación entre la fre­cuencia cardiaca y el inicio del movimiento durante el aprendizaje y ante el estrés. Apunts d'Educació Física i Medicina Esportiva, 1982, vol. XIX, n.° 73, 49-59.

SAGE, G.H. Introduction to motor-behavior: a neu-ropsychological approach. Massachusets: Addison-Wesley Publishing, 1977.

SCHMIDT, R ; A . Motor Control and Leaming. Champaign: Human Kinetics Publishers, 1982.

percutalin

si..?-íS

asociación córtico saliciiica (nueva presentación)

de aplicación local penetra profundamente a través de la epidermis

^ p í

A ?v-

percutalin etmíma el dolor calma el dolor

y acorta el periodo de Impotencia funcional

FORMULA POR 100 QRS. DE QEL: DMametuon • • • 0,05 or Sallchamlda ZOO • Ntcotlnato mettio 0.50 » Sallcllato Mllenolieol 10.00 -Exclp(«ntt eso. 100.00 -

ACCIÓN: Medicación córtico-salicllada. da absorción p«r-Cutánaa, con muy ascasa acción genaral hormo­nal, propia da los corticoides.

INDICACIONES: Artrosla, artritis, contusiones, torceduras, distan-alonas, tanosínovltis. Secuelas dolorosas post-

traumáticas. Reeducación funcional. Medicina laboral. Medicina deportiva.

POSOLOQIA: Aplicar de 2 a 4 ar utilizando la espéluia dosi-llcadora en un promedio de tres veces ai día. Es­parcir suavemente ein trotar. Puede cubrirse l« zona con un aposito o bien dejar que se seque

CONTRAINDICACIÓN ES: Aiergiss derivados saiiciiicos. Debe guardarse derla- prevención en pacientes afectos da; os-leoporosis acentuadas, úlcera gastro-duodenal en actividad, psicosis severas.

1NC0MPATIRILI0ADE8:

cru sas

•piicar sobre heridas abiertas, ni superficies lantas. zonas de piel herpAticaa o eccemato-

EFECT08 SECUNDARIOS: i

LOS procos d . I . corticot.r,B¡s. si bl.n I . .bsor. Clon percuten.. r.b.J. . „ n . cu.rt. p.rt. lo. •t.ctos tó«icos gu. podrl.n producir», .m-pl.ando I . v i . or.l.

PRESENTACIÓN y P.V.Pj Tubo con 30 gr.. d . g.l. c.libr.do .n . . p . c l o . Ilns.l.s d . 2 grs. p.r. .Ju.t.r do.l.. 126 Pt..

á0h