Recursos i aplicacions de patrimoni a l’aula

Programa mira! Laboratori de les arts (Fundació “la Caixa”) Adaptació de la proposta: Joan Callarisa, Assumpta Cirera i Cinto Torrents

mira! Es va presenta a les escoles catalanes a l’any 2001 i és el fruit

del treball que al llarg de tres anys realitzà l’equip del Laboratori de les Arts en col·laboració amb Amelia Arenas.

Laboratori de les Arts Isa Abad, Montse Sampietro i Glòria Valls

(El seu plantejament deriva del “Visual Thinking Curriculum”, una experiència iniciada al MOMA de Nova York a mitjan anys vuitanta, que ha tingut diverses variacions i s’ha portat a terme a diferents llocs del món).

Parlar del que veu en una obra d’art pot ser una ocasió ideal per aprendre a pensar.

Quan convidem els infants o els joves a parlar d’allò veuen en una obra d’art, els donem l’oportunitat de construir idees pensant en veu alta.

Com ho podem fer? • Seleccionem una sèrie d’imatges d’art. • Hi dediquem 1 hora a la setmana. • Els mestres fem de moderadors: escoltem i sobre la base de l’escolta, hem de fer preguntes que ajudin a desenvolupar el debat. • Les preguntes que fan els mestres es redueixen a dues: 1. Que està passant aquí? 2. Què hi veus que et fa dir això?

Per què els mestres han de preguntar en comptes d’informar o explicar?

Els infants i els joves aprenen més fent les seves pròpies observacions i interpretacions i sentint les explicacions que ofereixen els companys de la seva edat que aprenent allò que nosaltres volem que aprenguin.

Aquest programa no intenta que els estudiants adquireixin informació sobre tècniques o artistes, sinó que desenvolupin quelcom fonamental: l’ús del llenguatge, la capacitat de raonar i el plaer de compartir, entre altres coses. Amb el temps també aprendran sobre l’art, simplement perquè qui està constantment exposat a obres d’art i adquireix l’hàbit de reflexionar sobre el que hi veu, al final acumula un repertori visual prou ric per saber que hi ha diferents tipus d’art i d’idees que l’art pot expressar. Aleshores serà el moment ideal per aprendre art.

Pensar amb els ulls Què veuen els nens i els joves en les obres d’art?

• Poques vegades diran allò que nosaltres ens imaginem o volem que diguin. • Sigui quina sigui la imatge que descriuen, sempre tendeixen a fer-ho de manera narrativa i inventen petites històries. • Estableixen relacions amb elements externs a la imatge que, de vegades, poden arribar a tenir més importància que no pas el que hi apareix. • En la seva tendència natural a contar històries, els infants sovint fan servir referents pròxims a la seva experiència personal i reflecteixen situacions conegudes o viscudes.

Una classe de mira! pas a pas

1. Mireu atentament les imatges escollides intentant imaginar què generaran en els alumnes.

2. Busqueu un espai acollidor i còmode per realitzar la proposta.

3. Situeu els participants en semicercle perquè es puguin veure bé entre ells.

4. Situeu-vos entre la imatge i els estudiants per poder veure bé les seves reaccions.

5. Projecteu la primera imatge de la seqüència. (Deixeu un temps perquè l’observin en silenci).

6. Formuleu les preguntes bàsiques: • Què està passant aquí? • Què hi veus que et faci dir això?

Variacions: Pots dir-ne res més? Què t’ho fa pensar? Què vols dir amb això? Algú creu que hi passa alguna cosa diferent?

7. És fonamental deixar parlar i escoltar. Convé que els participants aixequin la mà quan vulguin intervenir i que sempre respectin el seu torn.

8. Escolteu-los atentament i no negueu les interpretacions, encara que us sembli que no tenen ni cap ni peus, però demaneu-los sempre que argumentin les seves opinions.

9. La mestra i el mestre han de mirar de recordar les coses essencials que han dit els nens i nenes per poder indicar quan es facin repeticions, associar idees semblants que hagin sortit i fer els resums pertinents.

10. Tot i que aquest mètode es basa en la conversa, pot ser que alguns estudiants no vulguin parlar. Cal valorar aquests silencis.

11. Quan acabeu cada sessió, és molt important que anoteu unes quantes observacions sobre el funcionament de l’activitat.

Una sèrie d’imatges

Correfoc. Diables 2012

Gemma Farran Glòbuls vermells Roda de Ter, 2009

Campanar romànic Catedral de Vic, s. XI

Fragment del frontal de Santa Margarida de Vilaseca. L’Esquirol. MEV s. XII