Revista ACM 334 - octubre 2012

Ajuntament de L'Ampolla. Baix Ebre

Associació Catalanade Municipis 334

Octubre 2012

L'ACM aprova una moció a favor del dret a decidir

Pàg. 8-9

ActualitatL'ACM lliura els diplomes als primers alumnes que han completat el Màster en Govern Local

Pàg. 16-17

Entrevista"La política necessita re-generació per mantenir la confiança amb la ciutada-nia". Lluís Soler, president del Consell Comarcal del Baix Ebre

Pàg. 12

ActualitatL'ACM oferirà formació sobre seguretat i emergències als càrrecs electes

Pàg. 4-6

Actualitat

OCTUBRE 2012. NÚMERO 334 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Josep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-06 L'ACM dóna suport al dret a decidir del poble català

07 Trenta-un anys construint un nou estat d'Europa

08-09 L'ACM lliura els diplomes als primers alumnes que han completat el Màster en Govern Local

10 Buch participa en l'Assemblea General de Municipis i Regions d'Europa a Cadis

11 Buch demana que es simplifiqui la burocràcia i es racionalitzin els serveis als ajuntaments

12 L'ACM oferirà formació sobre seguretat i emergències als càrrecs

electes

14-15 Breus ACM

Aquest mes l’ACM ha celebrat 31 anys de plena dedicació treballant pels interessos de tots els ens locals de Catalunya. Uns anys en què s’han consolidat les bases sobre les que s’ai-xecarà, si és la voluntat del poble, aquest nou Estat d’Europa. Un nou context que requereix esforç i treball de tots els alcal-des i alcaldesses per respondre a les expectatives dels veïns i veïnes.

Catalunya està vivint moments històrics en què els municipis hi tenen un paper fonamental. Un país o un estat, no pot funcio-nar sense els ajuntaments. El dia a dia dels alcaldes i alcaldes-ses permet conèixer millor que ningú les necessitats de la nos-tra ciutadania. Per això, el paper dels ajuntaments davant els

canvis que es plantegen serà molt important. Cal buscar l’en-caix dels municipis en el procés de la transició nacional. La for-ça que ens dóna la proximitat, és i serà, el punt de partida per-què alcaldes i alcaldesses i la resta de representants del món local siguin una part important per aconseguir les eines neces-sàries per donar el servei que garanteixi la millor qualitat de vida de tothom. Un primer pas ha estat l’aprovació de la mo-ció, que s’ha fet arribar als Ajuntaments, en suport a la resolu-ció del Parlament de Catalunya perquè el poble català pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mit-jançant una consulta. Els Ajuntaments també han de poder-hi dir la seva.

El municipalisme català també té dret a decidir

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

Entrevista

16-17 "La política necessita regeneració per mantenir la confiança amb la ciutadania". Lluís Soler, president del Consell Comarcal del Baix Ebre

Qüestionari polític

18-19 Com afectaria que els Ajuntaments poguessin recaptar l'IBI dels immobles històrics?

Racó de l’associat

20-21 Racó de l'associat

Opinió

22 “El món no se'n surt?". Toni Aira, periodista

Foto: Montse Tordera

sumari

editorial

OCTUBRE 2012. NÚMERO 3344

de l’Associació demana que s'actuï fermament. "Els ajuntaments han tingut un paper molt important des de fa 31 anys i volem seguir tenint-lo" va apuntar el president de l’ACM, Miquel Buch. Així mateix, l'alcalde de Premià de Mar va apuntar que ja sabem que no aconseguirem més llibertat i autonomia local a Madrid. Per

aquest motiu, les estructures d’Estat que estan per construir han de dotar Catalunya de la capacitat de decisió sobre el món local. El municipalisme català també té dret a decidir. No

actualitat

L'ACM dóna suport al dret a decidir del poble català

En el marc del Comitè Executiu celebrat a Ripollet el passat 9 d'octubre, l'ACM va aprovar una moció, que s'ha traslladat als Ajuntaments, perquè el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta. La moció va ser aprovada amb els vots a favor de 29 alcaldes i alcaldesses i dues abstencions.

Aquest va ser un dels aspectes més importants que va aprovar el Comitè Executiu format per una quarantena d’alcaldes de tot Catalunya celebrat a Ripollet. L'acalde, Joan Parralejo, va ser l’encarregat de donar la benvinguda i agrair al president de l’ACM, la celebració del Comitè Executiu a Ripollet, fet que va permetre promocionar el municipi als diferents alcaldes i alcaldesses del Comitè Executiu.

Un cop començat el debat, el president va voler destacar que en aquest moment, la nova ambició

podem quedar fora de la realitat actual del país.

La moció aprovada insta el Govern de la Generalitat, a les forces polítiques i els agents socials i econòmics, a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta conseqüent, amb diàleg amb la comunitat internacional.

El president va reclamar un cop més que l’ACM, l’entitat de referència del municipi català, prengui posició de forma clara davant l’estratègia de Madrid. “Podem i hem de donar resposta al què està passant”. Buch va recordar que les mesures indiscriminades no asseguren en cap cas que es modifiqui el comportament de les institucions que fins avui han gestionat malament. Miquel Buch va apuntar que Madrid acumula un deute 25% superior que tots els municipis catalans junts.

Finalment, el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va ser l’encarregat

>> El president de l'ACM afirma que els ajuntaments han de tenir un paper important en el procés de transició nacional

El Comitè Executiu va aprovar una moció per donar suport a una consulta sobre el futur del poble català.


El Comitè Executiu de l'ACM es va celebrar en una sala del Centre Cultural de Ripllet.

d’exposar aspectes més rellevants de la gestió interna de l’Associació Catalana de Municipis. Pifarré va assegurar que l’ACM, davant els moments d’incertesa, té el repte de ser un espai per generar coneixement, divulgar-lo i, sobretot, posar llum a tècnics i polítics davant els insistents canvis legislatius. L’ACM ha finalitzat el primer Màster de Govern Local,

adreçat expressament a electes locals, està apunt d’iniciar una nova edició de la Diplomatura de Postgrau de Gestió en Serveis Socials Locals i el 30 d'octubre va iniciar la tercera edició de la Diplomatura de Postgrau en Gestió del personal al servei de les entitats locals. Buch va dir que els municipis han de tenir un paper rellevant en el procés nacional.

>> Buch va tornar a criticar les mesures del Govern de l'Estat perquè "no asseguren que qui ha gestionat malament rectifiqui"


actualitat

Atès que, des de la seva represa al segle XIX, el catalanisme ha formulat diferents propostes polítiques amb l’objectiu de garantir la pervivència de la llengua i la nació catalanes, afavorir el progrés econòmic i el be-nestar dels seus ciutadans. Bona part d’aquestes propostes s’han arti-culat des dels municipis catalans, durant anys les úniques institucions de les que hem disposat per vehicular políticament el catalanisme.

Atès que gran part del catalanisme ha buscat un encaix de la nostra realitat nacional al si de l’Estat espanyol aportant estabilitat, democràcia i progrés, a canvi del reconeixement de la nostra llengua, la nostra cultura i l’autogovern, tot i que una part d’aquest catalanisme polític també ha comptat amb partidaris de l’Estat propi des dels seus inicis, cercant en el concert de les nacions el marc de relació estable i de bon veïnatge amb la resta de pobles d’Europa.

Atès que, trenta anys després de l’aposta del catalanisme per encaixar a l’Estat Espanyol mentre construïa i enfortia la democràcia, superada la llarga nit del franquisme, el balanç és clarament insuficient de cara als reptes de futur que tenim com a societat malgrat els avenços assolits.

Atès que durant els darrers anys, les aspiracions del catalanisme han topat amb una clara voluntat de recentralització i de laminació de l’au-togovern i, de forma molt significativa, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de 2006. Un fet que s’ha vist agreujat per l’incompliment dels compromisos adquirits amb el Govern de la Generalitat, la manca d’inversions molt menor al pes econòmic so-bre el conjunt de l’Estat, el menyspreu i l’assetjament contra la llengua i la cultura catalanes i un dèficit fiscal galopant que posa en risc la cohesió social i el progrés econòmic.

Atès que aquesta situació ha portat a una part important de la ciutada-nia i a diferents actors socials, econòmics i polítics a proposar l’horitzó d’un Estat propi, com la resta d’Estats europeus. Un Estat que tingui per objectiu servir al benestar, el progrés econòmic i cultural dels ciutadans de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen o condició.

Atès que allò que en el passat fou un desig avui és vist com una necessitat inajornable per una part creixent de la ciutadania de Catalunya, i que només així es pot entendre que el passat 11 de setembre, més d’un milió i mig de catalans i catalanes protagonitzessin la manifestació més massiva que ha vist mai la ciutat de Barcelona que, de manera pacífica i democràtica, van sortir al carrer demanant clarament que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Un anhel que, segons totes les enquestes, és compartit per una majoria de la societat catalana, que veu en l’instrument d’un Estat l’eina im-prescindible per fer front als reptes de la nostra societat.

Atès que els ajuntaments catalans han estat també protagonistes d’aques-ta evolució ja sigui per haver acollit les consultes populars per la indepen-dència de Catalunya organitzades per la societat civil, ja sigui per haver estat capdavanteres amb diverses iniciatives arreu del territori, demanant la creació d’una hisenda pròpia, una administració fiscal, una de justícia, tot apel·lant a l’esperit cívic europeu per donar suport a la independència de Catalunya.

Atès que les diputacions catalanes han mostrat la seva voluntat de col-laborar amb el Govern de la Generalitat en la tasca de construir estructures d’Estat, ja sigui com a organismes de recaptació d'impostos o bé assesso-rant la Generalitat arran de l'àmplia experiència en tributs que tenen, i que la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Agència Tributària de Cata-lunya i les quatre diputacions provincials catalanes busca establir les bases de la futura hisenda pròpia.Atès que el 26 de setembre de 2012, el Parlament de Catalunya constata-va la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i instava el govern a fer una consulta a la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa, prioritàriament dins la propera legislatura.

Atès que aquesta voluntat de que els ciutadans i les ciutadanes de Ca-talunya puguin decidir amb plena llibertat el seu futur ha estat assumida per una majoria de les forces polítiques parlamentàries i pel President de la Generalitat.

Moció de l'Associació Catalana de Municipis

Per tot això, sol·licitem al ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. L’Associació Catalana de Municipis expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema “ Catalunya nou Estat d’Europa.

SEGON. Reafirmem el compromís dels governs locals com a part activa de la construcció nacional. L’administració local, en particular els ajunta-ments, han estat en període democràtic l’administració més habitual per fer participar els ciutadans en els afers públics i d’interès general.

TERCER. Constatem que al llarg d’aquests darrers trenta anys, els intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d’iniciar una nova etapa basada en el dret a decidir.

QUART. Expressem la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, i que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

CINQUÈ. Instem al Govern de la Generalitat, les forces polítiques, els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens possible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb diàleg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar el futur col·lectiu en un marc de plena llibertat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sense coaccions de cap mena.

SISÈ. Donem ple suport a la decisió del Parlament de Catalunya que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta a la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa, prioritàriament dins la propera legislatura.

SETÈ. Ens posem a disposició del Govern i del Parlament de Catalunya per impulsar la tasca d’endegar estructures d’Estat que facilitin la realització de la consulta abans esmentada a la ciutadania, així com la posada en marxa d’una hisenda pròpia dins la propera legislatura.

VUITÈ. Fem arribar el present acord a la Presidència de la Generalitat, a la Presidència del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes.


nes i per les generacions futures.En aquests 31 anys, hem vist com el

nostre esforç topava amb multitud de traves imposades pel Govern de l’Estat, mitjançant tota mena de lleis que enco-tillaven la nostra autonomia municipal i un finançament insuficient que ha fre-nat el desenvolupament dels nostres pobles i viles. Ens hem carregat de raó durant tots aquests anys per reclamar ara la consecució d’aquest nou Estat. Ara toca posar-nos més que mai al servei del país i aprofitar els actius del municipalisme per refermar aquesta il-lusió i aquest projecte comú i compartit, de la societat i de les institucions. Ara és la hora de culminar una gran obra. Som-hi.

// Article publicat a El Punt Avui

Trenta-un anys construint un nou estat d'Europa

una col·lectivitat, el foment de l’asso-ciacionisme, la cultura, l’ensenyament, … són camps que els ajuntaments hem conreat a fons durant molts anys, se-gurament amb poca maquinària, però segurament també amb molta energia, vitalitat i empenta.

Els ajuntaments, els ens locals, des de sempre, hem sabut connectar amb els anhels i les reivindicacions de mi-lions de veïns i veïnes de tots els po-

bles, viles i ciutats de Catalunya. I el que és més important, hem sabut donar res-posta a aquestes necessitats, tant individuals com col·lectives, des

d’una perspectiva de servei als interes-sos de tots. Estar al costat dels ciuta-dans és la millor eina per conèixer què pensen. La proximitat ens permet inter-pretar millor la societat i poder decidir amb més seguretat.

I per això, estic convençut que en aquesta nova etapa que ara comen-ça, els ajuntaments seguiran jugant un paper fonamental. Durant 31 anys hem treballat per consolidar les bases sobre les que s’aixecarà aquest nou Estat d’Europa. I ho volem no per anar a favor de cap idea abstracte, ni per anar en contra de ningú. Ho volem simplement perquè és la millor aportació per garan-tir el benestar dels ciutadans i ciutada-

Miquel BuchPresident de l'ACM

Poc després de la constitució de l’As-sociació Catalana de Municipis, ara fa 31 anys, el primer President, en Ramon Muntanyà, escrivia un article que fou publicat al diari AVUI i que acabava així:

“...No podem malbaratar la il·lusió de fer les coses ben fetes des del camp de la vida local, ni podem prescindir de l’aportació local a la gran tasca col·lectiva de recuperació de Catalunya. I és per mitjà de l’asso·ciacionisme munici·pal que pot refermar·se aquesta il·lusió i aquesta aportació. Sense perdre mai de vista aquells principis essencials que han d’inspirar l’associa·cionisme : L’auxili mutu, la solidaritat i la cooperació;cooperació que també, i sobretot, vol dir unió”.

En aquests moments històrics que estem vivint de transició nacional, està clar que la feina feta pels ajuntaments per vertebrar el país en aquests 31 anys ha permès que arribem en les millors condicions per assolir la nostra pleni-tud nacional. Ningú gosa discutir ja el paper fonamental que han tingut les administracions locals catalanes en la construcció nacional des de la constitu-ció dels ajuntaments democràtics, aviat farà 35 anys. La vertebració territorial, la cohesió social, la defensa de la llengua catalana, el sentiment de pertinença a

>> Ens preocupa una reforma que assenta les seves bases en

ser recentralitzadora, uniformitzadora, simètrica i lineal

l'apunt


actualitat

Una vintena de càrrecs elec tes dels ajuntaments de Ca ta lunya han obtingut el di plo ma acreditatiu, després d'a cabar la primera edició del Màster en Govern Local, que imparteix l'Associació Catalana de Municipis i Comarques con juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La cloenda del curs es va fer el passat 5 d'octubre i va coincidir, al mateix temps, amb la inauguració per als alumnes que assisteixen al segon curs d'aquest mateix Màster.

L’acte va comptar amb la presència del Secretari General de l’ACM, Marc Pifarré i Montserrat de Vehí, directora de l’Esco-la d’Administració Pública de Catalunya (EAPC).

En el discurs de cloenda, el Secretari General de l’ACM, Marc Pifarré, va espe-ronar els alcaldes a trobar millors fórmu-les per prestar els serveis municipals i va agrair la feina ben feta pels alcaldes i al-caldesses dels diferents municipis de Ca-talunya. “Els alcaldes treballen per a mi-llorar la qualitat de vida dels ciutadans i la

L'ACM lliura els diplomes als primers alumnes que han completat el Màster en Govern Local

Francesc-Marc Álvaro va impartir la lliçó inaugural de la segona edició del Màster en Govern Local.

La directora de l'Escola d'Administracio Pública de Catalunya lliurant un diploma.

seva opinió és la que ens ha d’importar”, va assegurar Pifarré.

El Secretari General de l'ACM va la-mentar que s’hagi posat als ajuntaments al centre del problema de l’administració pública. És per aquest motiu, que va ma-

nifestar que “han de ser els mateixos al-caldes amb col·laboració amb l’ACM els que busquin millors fórmules per prestar els serveis”. Així, va destacar que siguin els Ajuntaments els que busquin la mane-ra de reduir costos sense reduir la qualitat


actualitat

del servei, que les decisions difícils afec-tin al menor número de veïns i veïnes i que busquin amb l’ACM la manera de, amb menys recursos, trobar més beneficis.

En referència al Màster en Govern Lo-cal que organitza l’ACM i la UAB i que cursen una quarantena d’electes,el se-cretari general de l'ACM va destacar que l’objectiu del Màster és "oferir una forma-ció específica per a electes que s’enfron-ten cada dia amb la dificultat de prendre unes decisions que afecten a tots els seus veïns i veïnes."

L’acte també va servir per inaugurar la segona edició del Màster en Govern Lo-cal. En aquesta ocasió, la intervenció va anar a càrrec de Francesc Marc Àlvaro. El periodista va remarcar als electes pre-sents la importància que els polítics tin-

guin clar que en política no tot és possible i que és essencial dir la veritat. En referèn-cia a les xarxes socials, Álvaro va remar-car la importància que els mateixos alcal-des o regidors siguin els que gestionen els seus perfils a les xarxes socials, ja que al ciutadà li agrada tenir un contacte di-recte amb el polític.

>> Francesc-Marc Àlvaro remarca la importància que els mateixos alcaldes siguin els qui gestionen els seus perfils a les xarxes socials

L'ACM finalitza el cicle de trobades amb els màxims responsables del Govern català

L’Associació Catalana de Municipis ha mantingut durant aquest mes d’octubre l’última de les trobades amb els màxims dirigents del Govern de la Generalitat.

El president de l’ACM, Miquel Buch, i el secretari ge-neral, Marc Pifarré, acompanyats de Manel Ferré, al-calde d'Amposta i president de la comissió de Salut de l'ACM, es van reunir amb el conseller de Sanitat, Boi Ruíz, a la seu de la conselleria. La reunió, de caràcter institucional, va servir per tractar temes d'interès comú entre les dues parts. D'aquesta manera, es treballarà per obrir vies de col·laboració en benefici dels ens lo-cals del nostre país.


Buch participa en l'Assemblea General de Municipis i Regions d'Europa a Cadis

La ciutat de Cadis va acollir l'Assemblea de Municipis i Regions d'Europa.

El president de l'Associació Catalana de Municipis i Comar ques i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va participar el passat 27 de setembre en la 25a Assemblea General de Municipis i Regions d'Europa que durant tres dies es va celebrar a la ciutat de Cadis. Buch va prendre part en una taula rodona en què es va

debatre l'estat de la descentralització en el món.

El Consell de Municipis i Re-gions d’Europa (CMRE), la prin cipal organització de repre sen tants locals d’Europa, va ser l’or ganitzadora de l’Assemblea que en aquesta edició portava el títol “Innovant en 3D” i va

reu nir diverses càrrecs electes tant d’Europa com d'Amèrica Lla tina. Les taules rodones que van celebrar-se durant els els tres dies centraven la seva atenció en qüestions com la necessitat d’un desenvolupament sostenible, l’o bli gació de crear models de so cietat que siguin eficaços amb els recursos o les estratègies que es poden aplicar, des dels ens locals, per sortir de la crisi.

L’assemblea va reunir al voltant de les diverses tau les rodones diferents representants d’ins ti tu cions locals de tota Europa: els alcaldes de ciutats com Atenes, Istanbul, Montevideo o Berlín o representants de les associacions de municipis d’Holanda i Ar gen tina, entre d’altres.

actualitat

>> L'Assemblea va debatre durant tres dies aspectes relacionats amb el desenvolupament sostenible o la bona gestió dels recursos


actualitat

Buch demana que es simplifiqui la burocràcia i es racionalitzin els serveis als ajuntaments

La jornada va comptar amb un centenar de persones a l'Ajuntament de Barcelona.

Miquel Buch, president de l'ACM, va participar el 2 d'octubre en la inauguració de la jornada "El finançament local", organitzada con jun tament per l'ACM i l'Ajun tament de Barcelona. El president de l'entitat muni cipalista de referència a Catalunya, va demanar que és vital que es defineixi clarament el finançament dels serveis que han de prestar els ajuntaments amb l'únic objectiu que puguin oferir un servei de qualitat.

Miquel Buch, president de l’ACM, conjuntament amb Sònia Recasens, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, va ser l’encarregat de donar el tret de sortida de la jornada de finançament local davant de més de 100 càrrecs electes i treballadors de l’administració local a Catalunya. Buch va assenyalar que els Ajuntaments no poden assumir cap competència sense el seu pressupost assignat i va explicar que l’ACM encapçala

la iniciativa per a la creació d’una sisena llei Òmnibus del món local que simplifiqui i racionalitzi els serveis. I és que, gràcies a les dades facilitades per la Diputació de Barcelona sabem que el 26% de la despesa dels nostres ajuntaments correspon a serveis que són competència d’altres administracions.

La jornada de finançament local es va dur a terme al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona i va comptar amb la participació de Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública i director del Master en Hisenda Autonòmica i Local de la UB; Ramon Auset Martí, responsable de l’Àrea de Corporacions Locals de la direcció general de Política Financera, Assegurances i Tresor del departament d’Economia i Coneixement; Ferran Bel, alcalde de l’Ajuntament de Tortosa i president de la comissió d’Hisendes Locals de l’ACM; Carles Rossinyol, president delegat de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Humans de la Diputació de Barcelona i Jordi Joly, gerent d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona.


actualitat

guin formar-se i estar preparats per dirigir qualsevol situació d’emer-gència” assegurava el president de l’ACM, Miquel Buch, qui va desta-car la bona sintonia amb el departa-ment d’Interior de la Generalitat i la FMC. “Treballant conjuntament po-drem oferir les millors eïnes per als alcaldes i alcaldesses” va apuntar Buch.

Enguany els continguts de les jor-nades inclouen una aproximació generalista sobre el sistema de se-guretat pública a Catalunya i l’apli-cació de la normativa en relació a la seguretat pública, o sobre aspec-tes més vinculats a la policia de Ca-talunya, als bombers, a la protecció civil o al trànsit. Així, l’ISPC imparti-rà formació sobre els plans de se-guretat de Catalunya, posant èmfa-si en els plans locals, i en els àmbits d’actuació de la Policia de la Gene-ralitat - Mossos d’Esquadra, de les policies locals, de Protecció Civil i del Servei Català de Trànsit.

És previst que les quatre jornades de formació s'iniciïn el proper mes de gener.

L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), conjuntament amb l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), van signar el passat 17 d'octubre un conveni de col·laboració que permetrà als càrrecs electes dels municipis de Catalunya rebre formació en l'àmbit de la seguretat i emergències a fi d'aconseguir una bona preparació

d'uns actors claus i de gran importància en la gestió del sistema de seguretat a Catalunya, i amb l'objectiu de crear sinèrgies que facilitin la col·laboració mútua.

Per l’ACM, la seguretat als muni-cipis és un dels aspectes més im-portants per als veïns i veïnes d’un poble o ciutat. “La seguretat és vital i per tant, és una bona oportunitat perquè alcaldes i alcaldesses pu-

L'ACM oferirà formació sobre seguretat i emergències als càrrecs electes

El departament de formació de l'ACM renova l'ISO 9001:2008

L'Àrea de formació de l'ACM ha renovat el certificat del Sistema de Gestió de Qualitat nº ER 1117/2006 per un període addicional de tres anys, cosa que certifica i evidencia el bon funcionament del sistema de gestió d'acord amb la norma UNEEN ISO 9001:2008.

La renovació de l’ISO 9001:2008 destaca la bona feina feta per l’Àrea de formació en tots els seus programes realitzats al llarg de l’any. La millora continua i la recerca de nous indicadors d’avaluació adapten aquestes accions formatives a les noves necessitats dels ens locals de Catalunya.

L’Àrea de formació gestiona, dins el Pla Agrupat de Forma-ció Continua conjuntament amb la Diputació de Girona, Lleida i Tarragona, els Consells Comarcals de la demarcació Barcelona i els sindicats de la UGT, CC.OO i el CSIF, més de 416 accions formatives per a 8.380 participants amb un total de 9.177 hores.

L’Àrea de formació de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques presta serveis de gestió, planificació, impartició i avaluació d’accions formatives (cursos, jornades i postgraus), gestiona subvencions per a les activitats de formació pròpies i promou altres activitats formatives i d’informació. Els destina-taris d’aquests serveis són els treballadors públics i els electes locals.


assegurances

Com rebaixar el cost de les assegurances municipals?

Des del Servei d'Assegurances de l'ACM, preocupats per la situació e co nòmica que estem patint i que tant ens afecta, us plantegem una so lució que us permetrà estalviar diners en la contractació de les assegurances de l'Ajuntament, aprofitant el nostre Servei d'assegurances i el fet que tenim contractacions collectives pels diferents sectors, de manera que podem ajustar costos i millorar cobertures.

L'ACM va treure a licitació pública el concurs obert per al servei de me-diació en assegurances perquè tots els seus associats se'n puguin be-neficiar. Aquest servei és gratuït per als Ajuntaments adherits a l'ACM. D'aquesta manera, l’Ajuntament pot adherir-se al servei de mediació que va ser adjudicat a Ferrer&Ojeda.

Els serveis que plantegem són:-Analitzar la situació assegurado-

ra de l'Ajuntament (recopilant totes les pòlisses que hi ha contractades), fer un anàlisi de costos i cobertures de cara a l'optimització dels matei-xos tot proposant un estudi amb les alternatives que, al nostre entendre, siguin més beneficioses per a l'Ajun-tament.

Alternatives-Renegociació amb les companyi-

es actuals -Presentar alternatives d'altres

companyies-En els casos en què l'Ajuntament

així ho consideri oportú, assesso-rar-vos en la redacció d'un plec de bases per treure a licitació pública (mitjançant procediment negociat o obert en funció dels imports)

Les assegurances que podem ges-tionar

-Responsabilitat civil patrimonial.-Edificis i béns immobles.-Pòlissa d'accidents.-Flota de vehicles municipals.-Responsabilitat civil de càrrecs

electes i personal al servei de l'Admi-nistració.

-Defensa penal i reclamació de danys.

I qualsevol altra assegurança que necessiteu.

Amb la proposta que us fem, aconse gui rem d'una banda reduir costos i millorar la situació assegura-dora de l'A jun tament i, de l'altra, tenir adjudicades pel temps que es deci-deixi les assegurances.

Per tenir més informació podeu contactar amb l'ACM.

// MéS INfORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]


actualitat

Directius territorials francesos s'interessen pel sistema de cooperació i assistència local, de la mà de l'ACM

Miquel Buch, president de l’ACM, va signar un conveni amb l’Associació d’Amics de La Bressola. L’acord estableix l’adhesió de l’entitat municipalista, en qualitat de soci protector, durant el període d’un any prorrogable. Al conveni, l’ACM reconeix la tas-ca docent que realitza la xarxa d’escoles Bressola per la recupe-ració de la llengua catalana a la Catalunya Nord i en recomana l’adhesió entre els seus associats. Així, l’ACM s’involucra activa-ment en la difusió del treball i les activitats desenvolupades per aquesta entitat educativa i, al mateix temps, disposarà de tota la informació pedagògica rellevant que es generi en l’àmbit de la immersió en català aplicada a les seves escoles. L'ACM també podrà fer servir la metodologia i la informació generada per l’As-sociació d’Amics de la Bressola pels seus propis serveis de su-port als municipis en temes com cultura o ensenyament.

Breus ACMACM, soci protector de l'Associació d'Amics de La Bressola

L’Àrea de Relacions Internacionals de l’ACM, dirigida pel se-cretari general adjunt Rafael de Yzaguirre, ha acollit una dele-gació francesa de l’INET (Institut National des Études Territori-ales) formada per 40 directius territorials francesos de diferents col·lectivitats territorials. La delegació va visitar diferents institu-cions com la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barce-lona i la Diputació de Barcelona, mantenint contactes amb di-ferents responsables de la gestió mediambiental dels residus, del cicle de l’aigua i de la planificació urbanística del districte 22@, sobre el model d’organització territorial i el sistema de co-operació i assistència local. L'intercanvi va ser molt profitós per ambdues parts i es va realitzar amb la col·laboració de l'INAP.

El president del fòrum Comarcal es reuneix amb el president de la Diputació de Girona

En el marc de les trobades amb els màxims representants de les diputacions catalanes, el president del Fòrum Comar-cal de l'ACM, Jordi Xargay, s'ha entrevistat amb el president de la Diputació de Girona, Jaume Torremadé. Acompanyat pel president del Consell Comarcal de La Selva, Robert Fau-ria, membre del Consell Directiu del Fòrum, la reunió tenia per objectiu demanar el suport de les diputacions i la seva màxima col·laboració. També es va tractar si caldria tras-passar competències per muscular els Consells Comarcals, basant-se en el model d'organització amb tres nivells: Ve-gueries/diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments.


Foto: Wayra Ficapal

L'ACM i la facultat de Comunicació Blanquerna signen un conveni per impulsar el Postgrau i el Màster en Protocol

El Secretari General de Cultura, Xavier Solà, va presentat a principis d'octubre l’Acord Nacional de Cultura en el marc de la comissió interna de Cultura i Llengua de l’ACM, presidida per Carles Puigdemont, alcalde de Girona. L’Acord Nacional per la Cultura, planteja quin ha de ser el full de ruta que doni respos-ta a la sostenibilitat del sistema cultural públic i privat, l’adequa-ció organitzativa, la determinació dels recursos necessaris i la fixació i estabilitat del finançament de les institucions culturals o la recerca de nous públics, nous usuaris i nous practicants de la cultura, entre altres aspectes. El document presentat, pre-veu 100 acords i compromisos que fixaran els criteris per de-terminar qui fa què entre els actors del món de la cultura. Tam-bé marca quin ha de ser el sistema d’equipaments culturals o el finançament que han de rebre les diferents accions culturals.

La Generalitat presenta l'Acord Nacional per a la Cultural a l'ACM

Amb l’objectiu de fomentar la formació entre els seus asso-ciats, l’ACM i la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL han signat un conveni per impulsar conjuntament el Postgrau en Protocol i Relacions Institucionals (3a edició) i el Màster en Pro-tocol, Relacions Institucionals i l’Organització Estratègia d’Esde-veniments (1a edició) que s’impartiran aquest curs 2012-2013. L’ACM farà difusió del Postgrau i el Màster entre els municipis associats i treballadors oferint un descompte del 10%. També permetrà que l’ACM i els municipis associats puguin oferir pla-ces de pràctiques per a estudiants del Màster. El president de l’ACM, Miquel Buch, i el degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Dr. Josep Maria Carbonell, van signar el conveni.

Ja ha començat la novena edició del curs bàsic de prevenció de riscos laborals

La Fundació Risclab de l'ACM ha posat en marxa aquest oc-tubre la novena edició del curs bàsic de prevenció de riscos la-borals per a l'administració local. El curs, que compta amb una vintena d'alumnes, s'imparteix cada dilluns al matí. L'objectiu és conèixer més detalladament la normativa, els drets i les obli-gacions en matèria de prevenció. Al mateix temps, també pre-tén evaluar, identificar i controlar els principals riscos que es presenten a les diferents activitats professionals que desenvo-lupen els treballadors de les administracions locals. El curs està adreçat a tots aquells treballadors de les entitats locals de Ca-talunya. Les sessions tenen lloc a la sala de formació de l'ACM.


i sectors. També és important la gestió turística que estem duent a terme amb la promoció de la Via Verda del Baix Ebre, que uneix el Baix Aragó amb Tortosa i que, en breu, procedirem a la senyalitza-ció de la mateixa fins a la desembocadura de l’Ebre al municipi de Deltebre. O les accions enfocades a la formació d’empre-saris amb cursos intensius com és el Mini MBA que organitzem des de l’Escola de Negocis del Baix Ebre. I també podríem

parlar de l’èxit de la Jornada d’Economia i Empresa que va tenir lloc el passat mes de juny i que va desbordar la previsió d’assistència duplicant-la amb més de 400 empresaris del territori que van voler presenciar les reflexions de diferents eco-nomistes de distingit prestigi com Germà Bel, Ramon Tremosa o Xavier Sala-i-Mar-tín. La llista podria ser molt més llarga ja que, com ja hem dit, la dinamització eco-nòmica és una de les nostres prioritats.

5. Vostè és membre directiu del Fòrum Comarcal de l’ACM. Com valora aquest òrgan de representació comarcal?

En aquests moments, el Fòrum Comar-cal és un instrument importantíssim de cara a definir el futur dels consells comar-

entrevista

Lluís Soler i PaniselloPresident del Consell Comarcal del Baix Ebre

Nascut a Deltebre l’any 1983, Lluís Soler és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UPF, amb l’especialitat en Economia i Gestió Pública. Soler també ha realitzat diferents màsters i postgraus en l’àmbit de la gestió pública.Soler participa activament en política des de ben jove. No és fins el 2007 que entra en política institucional com a regidor a l’Ajuntament de Deltebre i vicepresident i responsable de l’àrea d’Ensenyament al Consell Comarcal del Baix Ebre. Actualment, és president del Consell Comarcal del Baix Ebre i membre del Consell d’Administració del Consorci d’Aigües de Tarragona. Alhora, és el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Deltebre.

“La política necessita regeneració per mantenir la confiança amb la ciutadania"

>> Els consells comarcals són òrgans imprescindibles per a la cohesió territorial

1. Quina valoració fa al capdavant del Consell Comarcal del Baix Ebre?

El context d’adversitat econòmica ha fet imprescindible que la primera part de la legislatura hagi estat caracteritzada per un procés d’introspecció en els diferents ser-veis comarcals amb l’objectiu de millorar la qualitat, reduir els costos i implementar criteris de capacitat econòmica en aquells serveis que compten amb l’aportació dels usuaris. Seguint aquests criteris de gestió, estem blindant els serveis públics actuals i reforçant, en gran part, les polítiques so-cials i les polítiques de dinamització eco-nòmica com a eixos vertebradors de la nostra tasca de govern.

2. Vostè ha estat fins ara el president més jove del Consell Comarcal. Això li ha servit per alguna cosa?

Vaig ser investit president del consell comarcal amb 28 anys. Entenc que molta gent pot pensar que un excés de joven-tut pot ser un problema en llocs de res-ponsabilitat. Ara bé, en un moment com l’actual, de grans reptes i d’extremada complexitat per la situació econòmica, és necessari comptar amb certa experi-ència però també és totalment necessari comptar amb noves idees, noves formes de fer i, sobretot, noves cares. La políti-ca necessita regeneració per mantenir la confiança i la proximitat necessària amb la ciutadania i això és un repte per a la gent jove que vivim inquiets per dibuixar un futur millor.

3. S’està fent una gran aposta en serveis i ajuts socials?

La nostra acció de govern està prota-gonitzada, en gran part, per l’èmfasi en les polítiques socials. Enguany la partida de-dicada a les polítiques socials representa un 50% del pressupost total del consell comarcal. Aquesta aposta ferma ha per-mès que puguem continuar prestant els diferents serveis definits en els últims anys i que, alhora, puguem no només mante-nir-los sinó també reforçar-los amb fons propis alliberats per una gestió acurada de les despeses improductives o, fins i tot, amb la cerca de fonts de finançament que provenen de patrocinadors privats. En aquest mateix sentit, hem reestructurat els diferents serveis de l’àmbit social per implementar criteris clars de capacitat econòmica, en funció de la renda i de l’es-talvi, per prioritzar la prestació als usuaris que veritablement ho necessiten i guanyar terreny, així, cap a la justícia social.

4. També feu moltes accions per dinamitzar i potenciar econòmicament la comarca.

Actualment, ens trobem en plena ocu-pació del Viver d’Empreses que gestio-nem des del Consell Comarcal i, per això, en breu, iniciarem l’ampliació del mateix per donar cabuda a nous i joves empre-nedors que volen desenvolupar la seva idea de negoci a la comarca. A banda, estem duent a terme una aposta decidida en la formació ocupacional de persones en situació d’atur des de diferents àmbits


als pressupostos de l’Estat per al 2013 en relació a l’A7 o també al projecte d’ade-quació del GR92 i a la fixació d’un cabal ambiental mínim insuficient al tram final del Riu Ebre. Aquests són alguns dels molts exemples pels quals les Terres de l’Ebre hem de treballar amb vehemència amb la transició nacional cap a l’estat propi.8. En aquesta legislatura està potenciant el Consell d’Alcaldes i un Pla que ha de mar

car les línies d’actuació. Per on passen?La col·laboració entre totes les adminis-

tracions és imprescindible per tal d’arribar a acords que permetin millorar la presta-ció dels serveis públics i dibuixar el futur del territori. El Consell d’Alcaldes ha de tenir un protagonisme rellevant en el sí del Consell Comarcal i en aquest sentit hi es-tem treballant.

9. En un context econòmic difícil, el Consell del Baix Ebre està sent conseqüent i ha implantat un pla d’estalvi.

L’actual situació econòmica ens ha obligat, ja des de l’inici de la legislatura, a realitzar ajustos. En aquest sentit, s’ha procedit a realitzar un pla d’ajust per re-duir les despeses no productives a les quals havia de fer front el Consell Comar-

>> Estem en contra del cabal mínim ambiental que fixa el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre

Lluís Soler amb els ponents de la Jornada d'Economia i Empresa.

cals en el marc de la nova llei de governs locals. És evident que els consells co-marcals necessiten un replantejament a fons i només des d’òrgans, com el Fòrum Comarcal, que coneixen realment la im-portància de la funció dels ens comarcals com a òrgans de prestació i mancomu-nació de serveis, es poden fer aquestes reflexions amb garantia d’èxit.

6. Els Consells Comarcals són ens fonamentals en llocs com les Terres de l’Ebre?

Els Consells Comarcals són òrgans im-prescindibles per a la cohesió territorial ja que fan possible que un mateix servei es pugui prestar a municipis grans i munici-pis petits. Una prestació que, molts cops, seria inviable si l’haguessin de prestar directament els municipis petits. S’han d’aprofitar les sinèrgies originades per la mancomunació de serveis i, alhora, apel-lar al principi de subsidiarietat per donar un servei com més prop dels ciutadans millor. A hores d’ara, la combinació òptima d’aquestes dues premisses només està representada pels consells comarcals i a les Terres de l’Ebre ja fa temps que treba-llem en aprofundir en aquest sentit.

7. Les Terres de l’Ebre s’han sentit oblidades en ocasions?

Les Terres de l’Ebre s’han sentit i es senten oblidades. El retard considerable en l’execució de la variant de la N340 al seu pas per l’Aldea, la reclamació d’una parada de l’Euromed, el maltractament

cal –aigua, energia elèctrica, telèfon, ma-terial oficina, combustible, assegurances, etc– Aquesta tasca ha estat prioritària per poder tancar un pressupost sense haver de fer reestructuracions dràstiques i poder mantenir el nivell de serveis actuals.

10. També es parla molt de mancomunar, vosaltres ja sumeu esforços amb el Montsià a través d’un consorci.

Tal i com he comentat anteriorment, la col·laboració ha d’esdevenir un factor clau per tal de prestar un millors serveis. A ho-res d’ara, compartim diferents consorcis amb la comarca del Montsià. Les relaci-ons són molt bones però hem de tendir, en els propers temps, a reduir al màxim les figures dels consorcis i intentar cen-tralitzar els diferents serveis a través dels propis consells comarcals o d’alguns con-sorcis ja molt consolidats en el temps.

11. Quina posició tenen entorn del Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre?

Per al Consell Comarcal del Baix Ebre el riu Ebre és una qüestió de gran relle-vància i transcendència. Des de l’ens co-marcal hem reiterat en diferents ocasions la nostra negativa a qualsevol transva-sament del Riu Ebre i, conseqüentment, estem totalment en contra del cabal mí-nim ambiental que fixa la proposta de Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre ja que considerem que és insuficient i que obre la porta a futurs transvasaments.

12. Quins reptes de futur caldrà afrontar en els pròxims 2 anys?

En breu aprovarem el nou Pla d’Actu-ació Comarcal que, fins ara, en el trans-curs de la seva redacció, ens ha permès emprendre les mesures correctores ne-cessàries per esmorteir l’actual situació d’adversitat. Alhora, també fixarà les prin-cipals línies d’actuació per millorar els ser-veis actuals i implementar nous serveis en funció de les necessitats de la ciutadania i els ajuntaments de la comarca. A banda, en aquest futur proper, també haurem de continuar treballant amb criteris de rigor i austeritat per mantenir els nivells actuals de serveis públics en benefici de la dina-mització econòmica però, sobretot, de la cohesió social. ¹ ¹


qüestionari polític

De tots els beneficis fis-cals que van en detriment dels consistoris, més d’un 80% correspon a exempcions d’IBI i gairebé 1/3 d’aquests correspon a les exempci-ons d’IBI als béns de patri-moni històric. Aquest setem-bre el Consell de Ministres va anunciar el Projecte de llei de mesures tributàries, que in-clou donar llibertat als ajunta-ments per decidir incorporar a la contribució de l’Impost de Béns Immobles els edifi-cis històrics amb explotació econòmica.

A tots els desavantatges econòmics habituals que su-porten els ajuntaments (30% de despesa impròpia, as-sumpció de l’IVA, exempci-ons fiscals diverses, etc.), enguany s’hi suma la pujada de l’IVA a mitjans d’any, cosa que ha pressionat al màxim els comptes de les admi-nistracions locals. Tenint en compte que això es tradueix inequívocament en la presta-ció de serveis a la ciutadania, seria molt convenient que els consistoris valoressin la pro-posta de recuperar l’IBI dels

béns immobles històrics que continguin explotació econò-mica.

A priori sembla que aquesta mesura podria significar un in-crement d’ingressos en les ar-ques municipals i, per tant, una bona notícia tenint en comp-te l’actual situació econòmica crítica i excepcional que està afectant a totes les adminis-tracions però, especialment, al món local.

Ara bé, a la pràctica, si es tracta d’immobles públics i/o de l’església, aquests estari-en exempts. I si es tracta d’im-mobles privats amb explotació econòmica, la realitat ens in-dica que a Catalunya no n’hi

ha tants i, en conseqüència, a l’hora de la veritat es tracta d’un bon titular més que no pas una altra cosa.

Tenim seriosos dubtes que aquesta proposta neix per con-trarestar-ne una altra de molt més calat, com és la possi-bilitat de bonificacions fins al 95% de l’IBI i l’IAE que el Go-vern central obre per bonifi-car la instal·lació d’Eurovegas. Si això s’estén a totes les ac-tivitats d’aquestes característi-ques, aleshores el desequilibri dels ingressos municipals pot ser altíssim.

El Govern de l’Estat, en la sessió del Consell de Ministres del passat 27 de setembre, va aprovar els Pressupostos Ge-nerals de l’Estat pel 2013 i un Projecte de Llei de mesures tri-butàries amb la finalitat de con-solidar les finances públiques i impulsar l’activitat econòmi-ca. En aquest projecte de llei es preveu que els ajuntaments pugin gravar mitjançant l’Im-post sobre Béns Immobles el patrimoni històric artístic que estigui afectat per a activitats econòmiques. S’inicia ara la seva tramitació parlamentària.

Com afectaria que els Ajuntaments recaptessin l'IBI d'immobles històrics?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

PSC

Alícia Sánchez-CamachoPresidenta del PPC

>> El Govern de l'Estat ha adoptat mesures tributàries adreçades als ens locals que ens permetin obtenir més ingressos

El Govern de l’Estat, mal-grat l’actual situació econòmi-ca, ha adoptat mesures tribu-tàries adreçades als ens locals que ens permetin obtenir més ingressos, conjuntament amb mesures que s’han adreçat a afavorir directament l’activitat econòmica i la tresoreria muni-cipal com ha estat el programa de pagament a proveïdors.

Convocades les Eleccions al Parlament de forma anticipa-da, cal recordar que el Govern de la Generalitat ha incomplert els grans compromisos que havien adquirit amb el món lo-

cal. El Govern de Convergèn-cia i Unió s’havia compromès a aprovar, en aquesta legisla-tura que acabava de finalitzar, el projecte de Llei de governs locals i el projecte de Llei de les hisendes locals. Compro-mís incomplert.

>> Si es tracta d'immobles privats amb explotació econòmica, la realitat ens indica que a Catalunya no n'hi ha tants i, en conseqüència, a l'hora de la veritat es tracta d'un bon titular més que no pas una altra cosa

>> Seria molt convenient que els consistoris valoressin la proposta de recuperar l'IBI dels béns immobles històrics que continguin explotació econòmica


Recentment s’ha obert un de-bat molt interessant entorn el co-brament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) als edificis his-tòrics. Per una banda, es pot argumentar que la conserva-ció d’aquests béns immobles, que són patrimoni històric i cul-tural de moltes ciutats i pobles del país, justifica l’exempció fis-cal de l’IBI. Tanmateix, i per altra banda, si en aquests esmentats edificis s’hi desenvolupa una ac-tivitat privada amb ànim de lucre, l’exempció suposa una compe-tència deslleial envers altres acti-vitats similars ubicades a edificis

que no responen a aquestes ca-racterístiques.

En un moment que la davalla-da d’ingressos de les corporaci-ons locals es pot considerar de traumàtica, i que els Ajuntaments gestionen serveis que no són de la seva estricta competència, però que la ciutadania reclama per qüestions de proximitat, i evi-dentment, de necessitat, cal cer-car vies d’ingressos que no su-posin un nou esforç i una nova càrrega fiscal als ciutadans més desprotegits i que més pateixen la tamborinada de la crisi. És ab-solutament injust que entitats pri-

vades gaudeixin d’exempcions impositives quan la societat es veu abocada a restriccions se-veres en molts àmbits.

Àlex GarridoRegidor de l'Ajuntament de Manlleu

Jordi MolineraSecretari Nacional d'Acció Municipal de SI

>> Cal cercar vies d'ingressos que no suposin un nou esforç i una nova càrrega fiscal als ciutadans més desprotegits i que més pateixen la tamborinada de la crisi

Com afectaria que els Ajuntaments recaptessin l'IBI d'immobles històrics?

En major o menor mesura, ajudaria a in-crementar la recaptació municipal, però o posarà punt final al problema de finança-ment que pateixen els Ajuntaments dels Països Catalans. No serà res més que po-sar pedaços, i la proposta del Consell de Ministres només diu que hauran de tributar aquells immobles històrics on s'hi desen-volupa una activat econòmica o empresa-rial, d'altres continuen excempts. Creiem que cal atacar el problema de fons millo-rant el sistema actual de finançament de l'administració local. Entenem que només és possible amb un Estat independent ca-talà, ja que el govern de l'Estat espanyol prefereix enfortir les opaques Diputacions i afeblir els Ajuntaments catalans.

L’exempció d'IBI dels d'edificis his-tòrics es va fer per facilitar la seva restau-ració i manteniment, per tal de preservar el patrimoni històric de les nostres ciutats.

Avui la situació és diferent, les arques municipals estan buides i cal ser imagi-natius a l'hora de buscar nous ingressos, però malgrat ser una bona idea, pen-sem també en les conseqüències que es podrien produir: els propietaris podrien veure’s abocats a reduir les despeses de manteniment o a implantar/incremen-tar el preu de les entrades, etc. qüestions que acabarien afectant al turisme i de re-truc al comerç i a la recaptació munici-pal. Prudència: Recordem l'efecte de la pujada de l'IVA sobre la cultura.

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

En tots els fòrums, espais de debat i programes electorals, ICV ha manifestat que cal revi-sar en la seva totalitat el model de finançament local.

La proposta que en aquests moments està a debat sobre la recaptació d’IBI dels immobles històrics, al nostre parer, no dei-xa de ser una cortina de fum, una almoina a la precarietat del sistema financer del món local. No és una mesura que afec-ti per igual al conjunt de muni-cipis ni que tingui el mateix im-pacte en les finances locals.

Reiterem que per ICV el que

cal és un nou acord de finança-ment en l’àmbit estatal i en l’àm-bit català que contempli i con-creti les transferències directes de recursos, impostos i taxes, participació de les entitats lo-cals en els tributs, finançament dels serveis no obligatoris, cri-teris d’equilibri social (“paga més qui més té”) i la introduc-ció de criteris mediambientals. El retard en l’aprovació de la llei de governs locals i del seu fi-nançament ja és inajornable.

Els municipis necessitem dis-posar d’un marc econòmic i competencial que sigui soste-

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

nible en horitzons de llarg ter-mini i aquesta mesura respecte de l’IBI en els immobles his-tòrics a part de no resoldre la qüestió és incompleta. Per què no s’incorpora la tributació de l’IBI dels béns patrimonials de les diferents confessions religi-oses?

>> No deixa de ser una cortina de fum, una almoina a la precarietat del sistema financer del món local


L'Ajuntament d'Igualada ha ampliat els ajuts per a la compra de llibres de text i concedirà un màxim de 40 eu-ros per infant per a aquelles famílies en què, com a mínim, un dels dos progenitors estigui en situació d'atur. Els di-ners van destinats als escolars que cursin estudis de pri-mària o secundària i s'afegeixen als ajuts ja convocats an-teriorment, que anaven destinats a les famílies amb menys ingressos i en risc d'exclusió social. L'alcalde d'Igualada, Marc Castells, assegura que "som ben conscients de les dificultats que estan passant moltes famílies de la ciutat". El consistori ha disposat un total de 67.000 euros per a concedir aquests ajuts.

Igualada obre una línia d'ajuts per la compra de llibres de text per a les famílies en situació d'atur

Marc Castells, alcalde d'Igualada, explicant la iniciativa.

Mascarell amb alcaldes i representats de les entitats.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i 11 municipis, que col·laboren en la recerca etnològica, han impulsat un conveni per al trienni 2012-2014. Aquest acord implica que les 13 enti-tats i museus signants esdevindran punts de referència al con-junt del territori i donaran un nou impuls a l'Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. L'objectiu del conveni és preservar la memòria etnològica a partir d'actuacions de re-cerca, conservació i difusió de les principals entitats especialit-zades. Les entitats són el Consell Comarcal del Montsià, Torro-ella de Montgrí, Palamós, Manlleu, Arbúcies, Tàrrega, Cervera, Les Valls d'Àneu, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona, l'Institut Català d'Antropologia, i el Cen-tre de Documentació del Patrimoni i la Memòria.

Cultura i 11 municipis signen un conveni per preservar la memòria etnològica coordinats

Les persones majors de 80 anys seran els protagonistes.

Les entitats Cerca i Arada han posat en marxa un projec-te per recuperar la memòria oral dels municipis de l'Alta Ano-ia. Es tracta d'una iniciativa que pretén crear un arxiu audio-visual elaborat a partir d'entrevistes a persones majors de 80 anys, principalment dones, que viuen en algun dels 7 mu-nicipis implicats en el projecte. Calaf, Calonge de Segarra, Copons, Jorba, Els Prats de Rei, Rubió i Sant Martí de Ses-gueioles són els set municipis de l'Alta Anoia -o territori co-negut també com Alta Segarra- que formen part del projecte 'Memoral'. L'objectiu és entrevistar a les persones més grans de cada poble, bàsicament dones, per recuperar la memòria popular oral i generar un espai de dinamisme cultural.

Els municipis de l'Alta Anoia crearan un arxiu audiovisual per recuperar la memòria oral del territori


racó de l'associat / #municipisenpositiu

L'Ajuntament de Tortosa ha signat un protocol d'intenci-ons per adquirir la Clínica Terres de l'Ebre, l'antiga Alian-ça. L'anunci, fet per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, garan-teix la continuïtat del centre i dels serveis assistencials, tant públics com sobretot privats, que ofereix en l'actualitat, així com els 121 llocs de treball. L'adquisició es farà a través de la societat municipal Gestió Sanitària i Assistencial de Torto-sa (GESAT), i la clínica estarà gestionada a través del grup Sagessa, que a Tortosa ja s'encarrega de la gestió de l'Hos-pital de la Santa Creu de Jesús. L'acord, que serà efectiu a partir de l'1 de gener, fa que l'Aliança passi a ser un equipa-ment públic. L'operació suposa un canvi en la titularitat de la Clínica, que passarà a ser totalment pública, però no dels serveis assistencials que presta, alguns de mútues i d'altres de la sanitat pública.

L'Ajuntament de Tortosa adquireix l'antiga clínica l'Aliança

Ferran Bel anunciant l'adquisició de l'equipament santiari.

La mesura es va aprovar en l'últim ple de la Diputació.

El projecte, que es complementarà amb el Museu de l'Oli que s'instal·larà a la cooperativa, preveu la rehabili-tació de l'edifici per tal que l'antic convent pugui acollir els equipaments necessaris per la transformació del lloc en un espai d'experimentació i de descoberta gastronòmi-ca. El convent estarà dotat d'una aula gastronòmica i de diversos àmbits o espais on s'explicarà la cultura de l'oli, des del paisatge fins a la taula, fent especial rellevància a les virtuts de la dieta mediterrània on l'oli és un dels ele-ments clau. L'equipament formarà part de la xarxa territori-al del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mN-ACTEC).

La Granadella promou la instal·lació del Centre de la Cultura de l'Oli a l'antic convent de la població

L'antic convent serà rehabilitat per acollir el Museu de l'Oli.

El ple de la Diputació de Girona ha aprovat ampliar el pressupost d'aquest any en 1 milió d'euros més que es destinarà a pagar obres dels ajuntaments i al pla de museus de la demarcació. Els interessos dels préstecs que té demanats l'ens s'han abaixat i això ha permès aquest estalvi al llarg de l'any. La corporació ha deci-dit que els diners se sumen, per una banda, a la partida que aquest any es va incloure per pagar les obres que els ajuntaments fan a través del Pla Únic d'Obres i Ser-veis (PUOSC) i al Pla de Museus, que aquest any havia quedat sense dotació al pressupost inicial.

La Diputació de Girona destina un milió d'euros extra a pagar obres dels ajuntaments i al pla de museus


El món no se'n surt?

No importa com de ric sigui un país, sinó com de desigual sigui. La frase no és meva, és del malagua-nyat sociòleg Tony Judt, autor d'un assaig interessantíssim, El món no se'n surt (2010), on mirava d'analit-zar les causes de fons de la immen-sa crisi que estem vivint i que no és només econòmica, sinó també políti-ca, de valors, de confiança.

La desigualtat. L'enquistament del decalatge entre el benestar d'uns ciutadans i els altres, amb un eixam-plament de la distància que sepa-ra les capes més altes de les més baixes. Aquest és el gran risc que identificava Judt. Aquest és el gran repte. Aquest és el gran perill que cal detectar en societats que com la catalana aspiren a mantenir un estat del benestar que ens descriu tam-bé socialment i culturalment. I aquí és on el món local, i la seva políti-ca, es juga el tot pel tot. Aquí és on la política a peu de pobles i ciutats pot reivindicar-se en un moment on la cosa pública en general va força mancada de credibilitat i de prestigi entre una ciutadania que palpa molt les conseqüències negatives de la crisi. Entre una ciutadania que recla-ma que la política no miri només per les grans xifres, pels bancs i pels qui més reben dels rescats i que menys retorn a peu de carrer deixen notar. Així no hi ha qui recuperi la confi-ança. Així no hi ha qui recuperi la connexió entre ciutadania i política.

D'aquí la importància, avui segura-ment més que mai en molts anys, de l'acció de l'administració local.

La política vol que la ciutadania la valori? Doncs que es noti. Millor, que es deixi notar ella allà on els proble-mes de la gent més es deixen notar, a peu de carrer, a peu de barri. Amb un "Estat" no intervencionista, sinó útil. Amb una política que es posi en valor, que es deixi notar, en positiu. Per desmentir la caricatura dels qui diuen que la política només serveix a uns pocs (els mateixos polítics, se-gons les més simplistes de les defor-macions interessades que se'n fan). I també per conjurar la caricatura més interessada d'uns ultraliberals que perverteixen el mateix sentit del concepte de liberalisme clàssic, que poc té a veure amb la insolidaritat o amb deixar a l'estacada ningú.

Aquests últims mesos, amb la campanya nord-americana esbom-bada arreu, hem pogut veure com el candidat republicà queia en aques-ta caricatura interessada que critica

l'estat del benestar europeu i l’identi-fica amb socialisme o amb unes ins-titucions polítiques i governamentals que es fiquen amb els assumptes dels individus. Zero impostos, ha vin-gut a dir Mitt Romney. I que cadas-cú s'espavili. Doncs no, no és això. Aquí, per sort, difícilment algú amb opcions de governar deixa anar un discurs d'aquestes característiques. No defensant-ho davant d'un audi-tori, però caldria no abonar-lo tam-poc per la via dels fets, projectant

la imatge que la política passa de la ciutadania o de capes importants d'ella, més en moments tan crus.

La desigualtat. Que no s'instal.li flagrantment en el nostre entorn. Que ni s'ensumi com en altres racons del globus que no són model en abso-lut a nivell micro, el més sensible. La política local en això és clau. Cal que es noti. En aquest sentit, les priori-tats de les formacions polítiques re-presentades en els nostres consisto-ris haurien de ser menys que mai les

respectives dels partits, les pròpies del tacticisme partidista i del regat curt. Les majories han de ser les que s'escaiguin per tirar endavant políti-ques transversals que facin possible que la xarxa funcioni. Que ningú no quedi despenjat de forma irreversi-ble.

Cal que l'ascensor social segueixi funcionant. A Catalunya això fa dèca-des que funciona, i ha estat motiu de cohesió social i de prosperitat. Una cultura democràtica, de respecte a la diversitat, d'integració i de suma ha estat part de l'èxit d'aquest rutllar. Però el factor econòmic i les políti-ques socials, evidentment, també hi han jugat un paper determinant. Que no s'esberli.

Diu Judt a El món no se'n surt que rarament un nord-americà considera que els impostos són una aportació a la provisió de béns actius que els individus aïllats mai no podrien per-metre’s. Que aquí no arribem mai a això. Demostrem que el món se'n pot sortir. Començant per les nostres ciutats, pels nostres pobles.

>> La política vol que la ciutadania la valori? Doncs que es noti. Millor, que es deixi notar ella allà on els problemes de la gent més es deixen notar, a peu de carrer, a peu de barri

Toni AiraPeriodista >> Cal que l'ascensor

social segueixi funcionant. A Catalunya això fa dècades que funciona, i ha estat motiu de cohesió social i prosperitat

Documents

Revista ACM 334 - octubre 2012