Romano Prodi, premi de la càtedra Unesco

al Diàleg Intercultural a la Mediterrània 2007

N1007/08

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / SUMARI �

Visió estratègica compartidaAquest passat mes de febrer ha vist la llum el Pla Estratègic del Camp de Tarragona,

un projecte que va ser encarregat per la Generalitat de Catalunya i que ha coordi-

nat la nostra Universitat en el marc de la Mesa Socioeconòmica del Camp. Aquest

organisme reuneix deu institucions i entitats del Camp de Tarragona: les cambres de

comerç de Reus, Tarragona i Valls, la Confederació Empresarial de Tarragona, PIMEC-

Tarragona, els sindicats UGT i CCOO, Unió de Pagesos, APPORT i la Universitat Rovira

i Virgili, amb l’objectiu de treballar per ajudar a potenciar el desenvolupament soci-

al i econòmic, la qualitat de vida i l’equilibri territorial de les nostres comarques. La

Universitat Rovira i Virgili coordina la Mesa Socioeconòmica, mostra clara del paper

creixent que es demana a la Universitat en la seva implicació social i econòmica.

En l’elaboració del Pla Estratègic, que ha dirigit el catedràtic d’Economia Aplicada,

Agustí Segarra, hi han participat més de cent persones de més de cinquanta institu-

cions, empreses i associacions del Camp de Tarragona, repartides en sis grups de tre-

ball presidits per professionals de reconeguda trajectòria als quals cal agrair també la

seva dedicació i implicació, al voltant de tres eixos: infraestructures i comunicacions,

institucions i capital humà, i desenvolupament econòmic i social, que han concretat

la missió del Pla: “El Camp de Tarragona pretén ser un territori clau a Catalunya on la

localització, en el vèrtex del corredor de l’Ebre i l’Arc de la Mediterrània, la qualitat

de vida, la creativitat dels ciutadans, l’empenta de les empreses i el lideratge de les

institucions esdevenen elements imprescindibles per assolir una economia innovado-

ra basada en el coneixement amb una gran cohesió social i territorial”.

En el Pla Estratègic emergeixen els esforços i la visió de moltes administracions, enti-

tats i associacions que debaten sobre el futur del Camp, i constaten que ens trobem

davant el ressorgiment d’un sentiment de pertinença a la mateixa comunitat. En el

fons, el Pla Estratègic del Camp reivindica el model que totes aquestes altres inicia-

tives també assenyalen: construir un país en xarxa, descentralitzant i distribuint els

serveis, els punts de generació de coneixement i, sobretot, de presa de decisions.

Que el Camp de Tarragona s’identifiqui com la segona àrea metropolitana de

Catalunya ens convida a construir un escenari atractiu que afavoreixi el desenvolu-

pament d’un teixit social i econòmic dinàmic i intensiu en coneixement. I en aquest

canvi de model, en què la recerca i la innovació estan esdevenint nuclears, cal do-

nar resposta també a la demanda social creixent d’aproximació entre la Universitat i

la societat.

La Universitat Rovira i Virgili entén la importància que té per a les nostres comar-

ques el paper de la tercera missió i dedica molts esforços a construir aquesta societat

més basada en el coneixement, on l’especialització sigui un factor clau, tenint pre-

sent que el valor del que saps fer supera amb escreix el del que tens. Aquesta ha es-

tat històricament la visió de la nostra Universitat: el rigor formatiu, la ciència que fa

avançar la societat i el compromís amb la transferència de coneixement a la societat,

fins i tot amb la implicació directa en la planificació estratègica del nostre territori, a

semblança del que es produeix en els països capdavanters socialment.

Francesc Xavier Grau, rector de la universitat rovira i virGili

Revista de la UniveRsitat RoviRa i viRgili, UniveRsitat pública de taRRagona

EDITAUniversitat Rovira i virgili

DIRECCIÓJosep M. ariascapgc@urv.cat

REDACCIÓberta Ramos, ignasi soler, cinta s. bellmunt

gabinet de comunicació iRelacions externes c/ de l’escorxador, s/n. 43003 tarragonatel 977 558006 Fax 977 558258revista@urv.cat

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICservei lingüístic de la URv

FOTOGRAFIARamon torrentsXavi Jurio Marià cebolla

MAQUETACIÓMedigrup digital s.a.

PUBLICITAT I DISTRIBUCIÓ Jordi garciatel 977 558006revista@urv.cat

dipòsit legal: b - 48078 - 2004

urv és una publicació de distribució Gratuïta. si la voleu rebre, envieu les vostres dades per correu electrònic a: revista@urv.cat per FaX al 977 55 82 58 o bé ens truqueu al telèFon 977 55 80 06

07/08 N10

el temaRosa Maria Calaf, primera dona periodista honoris causa per la Universitat catalana pàG. 4

Romano Prodi rep el primer premi de la càtedra Unesco al Diàleg Intercultural a la Mediterrània 2007 pàG. 5

la recercaLa producció científica de la URV és visible internacionalment en química, medicina clínica i enginyeria pàG. 6

la FormacióLa URV ha acollit 67 alumnes xinesos pàG. 13

universitat-empresaCàtedra Repsol-URV d’Excel·lència en Comunicació pàG. 17

la urv a FonsPresentat a Tarragona el Llibre blanc de la universitat de Catalunya. Estratègies i projectes per a la universitat catalanapàG. 20

el personatGeJosep Anton Burgasé, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona:

“Les empreses han de conèixer més i millor en què les pot ajudar la Universitat” pàGs. 34 i 35

SUMARI

�

Rosa Maria Calaf, primera dona periodista doctora honoris causa

a cerimònia d’investidura va tenir lloc al Paranimf de la URV, on

molts alumnes de Periodisme, i Publi-citat i Relacions Públiques van ser-hi presents i van escoltar la lliçó de peri-odisme que va fer Calaf durant el dis-curs. El professor i director de la Unitat de Comunicació, Bernat López, va pre-sentar-la.Rosa Maria Calaf (Barcelona, 1945) és corresponsal internacional de TVE des de fa 25 anys en destinacions d’alt inte-rès informatiu, amb una tasca de qua-litat, rigorosa i ètica. Amb 38 anys de professió periodística, és la més vete-rana i amb més experiència dels cor-responsals de la televisió pública espa-nyola.Va estrenar la corresponsalia de Mos-cou per a la Unió Soviètica, la corres-ponsalia de Viena per als països de l’Est-Balcans i va reestructurar la corres-ponsalia de Buenos Aires per a Amèrica del Sud. A més, ha estat corresponsal a Nova York per als Estats Units i Canadà, i a Roma per a Itàlia i el Vaticà.En la presentació de Rosa Maria Calaf, Bernat López va destacar que solament dos periodistes han rebut un doctorat honoris causa per una universitat cata-lana, Ryszard Kapuscinski i Manuel Váz-quez Montalbán. La periodista forma part de la rica tradició catalana de cor-responsals de premsa a l’estranger. Aquesta figura ha gaudit històrica-ment d’un notable prestigi social i la seva tasca, més enllà del glamour que se li atribueix, té una gran transcendèn-cia social.La periodista, en el seu discurs, va afir-mar: “He fet del món la meva llar, però

he tingut molta cura de les meves arrels”, ja que els avis eren del territori, del Penedès i de la Conca de Barberà. El periodisme és per ella “una forma de vida, una missió”, que ara està en perill.Va fer un paral·lelisme entre dos pilars fonamentals de la societat, l’educació i la informació, on tot té preu però no pas valor, i l’èxit ja no es basa en l’excel-lència. En l’actual món globalitzat, informació no equival a comunicació, i es va referir àmpliament al paper que ha de jugar aquella en l’entesa entre diferents cultures.“El millor del món és que conté diver-sos mons. La diversitat és un patrimoni de la humanitat. Preservar-la, enten-dre-la, acceptar-la és un repte quan la tendència és a l’homogeneïtzació, als patrons d’uniformització accelerada i hostil”, va afegir. Els mitjans són ara els principals transmissors de cultura i de coneixement de l’altre i la televi-

sió actua amb freqüència com a repro-ductora i disseminadora de prejudicis. També va insistir en la importància del llenguatge en la informació per no dis-torsionar la realitat, i va denunciar que els interessos empresarials dominen el procés informatiu. “Informar bé, amb precisió, en un món de diversitat, de gèneres, de generacions, de races, de cultures, d’interessos, és el gran repte davant el qual el periodisme agonitza”, va concloure. El rector, Francesc Xavier Grau, va des-tacar, d’entre els nombrosos premis rebuts per Calaf, el Women Together Award 2007, atorgat per les Nacions Unides, per la seva trajectòria professio-nal en favor del compliment dels objec-tius del mil·lenni.La proposta de la investidura la van presentar conjuntament la Unitat Pre-departamental de Comunicació i la Facultat de Lletres.

Amb unA mAgníficA trAjectòriA professionAl com A corresponsAl de tVe

El tEma

EL TEMA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

L

La Universitat Rovira i Virgili va investir doctora honoris causa la periodista Rosa Maria Calaf el passat 20 de maig. És la primera dona que rep aquesta distinció de la URV i la primera periodista reconeguda amb aquest títol per una universitat catalana. En el seu discurs va analitzar amb esperit crític el paper de la informació en un món globalitzat. Rosa Maria Calaf ha fet una magní-fica i dilatada trajectòria professional com a corresponsal de TVE a l’estranger.

�

rodi va ser guardonat pel seu treball creador en l’entesa entre les persones i les cultures a la

Mediterrània. La càtedra Unesco de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, dirigida pel professor Enric Olivé, ha creat el premi com a contribució a la Diada Mundial de la Diversitat Cultu-ral, instituïda per la Unesco.L’acte el va presidit el rector de la Universitat, Francesc Xavier Grau, al Paranimf, acompanyat d’Enric Olivé; Àngel Cunillera, president del Consell Social de la Universitat; Sergi de los Ríos, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, i el mateix Romano Prodi.En el seu discurs d’acceptació del premi, el polític i universitari italià va afirmar que al llarg de la seva llarga carrera professional ha dedicat molts anys i esforços a l’àrea mediterrània, que és casa seva i també dels països respectius, Espanya i Itàlia. La Medi-terrània ha estat durant la seva histò-ria i és part d’Europa, i és on es mani-festa l’enfrontament Orient-Occident, un àrea permanentment conflictiva. Europa en conjunt, va afegir, s’ha d’implicar en la relació Nord-Sud amb l’altra riba del mar.Quinze anys després del Procés de Barcelona, Prodi va constatar que els problemes detectats no s’han resolt i que els països del Sud estan desenga-nyats. L’ambiciosa agenda fixada, la lentitud i la falta de recursos per exe-cutar els projectes, va afirmar, n’han estat les causes. La propera cimera de la Unió a Europea que s’ha de cele-brar al juliol a França és una espe-

rança i cal que Europa avanci en la política euromediterrània tenint com a referència el Procés de Barcelona.En el pla cultural, va remarcar que la distància és més gran entre les dues ribes, que s’han fet passos enrere i que la reconstrucció del diàleg és imprescindible. La civilització mediter-rània és “la civilització del mar, oberta a totes les persones que arriben, també de molt lluny”.De setembre de 1999 a octubre de 2004 Romano Prodi (Scandiano, Itàlia, 1939) va ser president de la Comissió Europea. Dels nombrosos mèrits, el jurat li va valorar especial-ment que durant el seu mandat com a president de la Comissió va crear el Grup de Savis l’any 2003. Fruit del treball d’aquest grup, el 2004 va néi-xer la Fundació Anna Lindh, dedi-cada a promoure la cooperació entre Europa i la Mediterrània. Al llarg de

la seva trajectòria, Romano Prodi ha rebut doctorats honorífics i guardons internacionals.El jurat del premi el van conformar personalitats rellevants del món de la política, de l’educació, de les arts i la cultura mediterrànies. El president delegat del jurat era Enric Olivé, i en formaven part la directora de l’Institut d’Estudis Hispanolusitans, Oumama Aouad; l’exministre d’Educació de Tunis, Mohamed Charfi; el diplomàtic i director de l’Institut Europeu de la Mediterrània a Barcelona, Senén Flo-rensa; l’exsecretari general de la Lliga Àrab i diplomàtic de les Nacions Uni-des, Al-Akhdar al-Ibrahimi; l’escriptor libanès resident a París i doctor hono-ris causa per la URV, Amin Maalouf; el director del Centre de Recerca per a la Pau i exrector de l’Institut Catòlic de París, Joseph Maïla, i l’actor i director de cinema israelià Avi Mograbi.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL TEMA

Romano Prodi, Premi al Diàleg Intercultural al Mediterrani 2007L’expresident italià i professor universitari Romano Prodi va rebre el passat 30 de maig la primera edició del Premi al Diàleg Intercultural al Mediterrani 2007 instituït per la càtedra Unesco de Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la URV. El Premi té una dotació de 10.000 € i es va lliurar a Romano Prodi un guardó commemoratiu.

P

“lA ciVilitzAció mediterràniA és obertA A totes les persones”

�

a producció científica de la URV destaca internacionalment en els àmbits de la química, la

medicina clínica i l’enginyeria, segons l’Informe anual de visibilitat de la pro-ducció científica de la URV del 2007 que s’obté de l’explotació de les publi-cacions recollides (Current Contents) a l’Institute for Scientific Information, des d’octubre de 1998 a novembre del 2007. Les àrees són Agricultura, biolo-gia i ciències ambiental , Ciències soci-als i del comportament , Medicina clí-nica, Ciències de la vida, Física, química i ciències de la terra, Enginyeria, com-putació i tecnologia i Arts i humanitats.En el Current contents, la URV és visible en totes les àrees, en els àmbits català i espanyol. A Catalunya, globalment en els nou anys indexats, passa de l’apor-tació del 6,3% al 6,5% del total de la

producció científica. L’any 2007 la Uni-versitat hi contribu-eix amb un 8,5% del total de la producció científica, de manera que augmenta més de dos punts el per-centatge de l’any anterior (6,3%). El nombre de publicaci-ons ha passat de 399 l’any passat a 466 en el 2007.En el rànquing espanyol, la mitjana dels últims nou anys diu que la URV ocupa la posició 23. L’any 2006 va ocu-par la posició 21 i el 2007 puja a la 19. Hi contribueix amb un 1,4% de mit-jana a la producció científica de l’Es-tat durant els últims nou anys; el 2006

el percentatge va ser d’un 1,5% i el 2007, d’un 1,8%. En la ràtio publica-cions/professors numeraris ocupa la tercera posició (0,92), de manera que millora dos llocs, i la ràtio publicacions/total professorat progressa de la vui-tena a la setena posició.

SegonS l’InStItute for ScIentIfIc InformatIon

Projecció internacional en química, medicina clínica i enginyerial

La recerca

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La formació

recerca i innovació acreditada

Dotze grups de recerca i tres centres d’innovació de la URV han acreditat la qualitat i han obtingut el certificat ISO 9001:2000, emès per l’entitat Bureau Veritas Certification. Per aconseguir-ho, a la URV s’ha implantat un sistema innovador de gestió de la qualitat en l’àmbit de la recerca, desenvolupament i innovació.Aquesta certificació suposa una sèrie de millores per al desenvolupament de la recerca: sistematitza els processos, mesura els resultats del treball a través de paràmetres objectius i d’indicadors, com la mesura de la satisfacció dels cli-ents en cas de transferència a empre-ses. A més, permet enfocar l’organit-zació a allò que valoren més els grups d’interès (investigadors, clients, altres institucions públiques i privades, etc.), amb l’objectiu d’aconseguir la satisfac-ció i la millora continuada del sistema.

europa finança investi-gar noves apLicacions de biomoLècuLes

El Consell Europeu de Recerca (ECR) ha concedit a Thomas Schäfer, inves-tigador Ramón y Cajal del Depar-tament d’Enginyeria Química de la URV, un ajut per iniciar una recerca independent a partir d’una idea inno-vadora que ha denominat MATRIX (Mixed-Matrix Interfaces for Enhan-ced Fine Chemicals Downstream Pro-cessing and Monitoring).

Aquest projecte investiga sobre noves aplicacions de biomolècules en els processos industrials de la quí-mica fina. A partir de nous materi-als i biomolècules i amb un procedi-ment transdisciplinari, es tracta de dissenyar barreres flexibles i específi-ques per separar i detectar compos-tos, i intentar augmentar l’eficàcia dels processos de selecció, separació

i purificació que s’apliquen en la quí-mica fina, per exemple en la indústria farmacèutica.Aquest és un dels 300 projectes euro-peus que rebran ajudes d’aquesta convocatòria de l’ERC, a la qual es van presentar 9.167 idees. En total s’han escollit 24 projectes de centres de recerca de l’Estat, dels quals 15 són de Catalunya.

Thomas Schäfer és un jove investi-gador alemany llicenciat en Enginye-ria Química per la Universitat Tèc-nica d’Hamburg-Harburg i doctorat en Separació amb Membranes per la Universitat Nova de Lisboa. Ha estat investigador a les universitats de Lis-boa i de Pisa i, des de fa un any, és investigador Ramón y Cajal a la URV, on treballa amb el grup de recerca de Bioenginyeria i Bioelectroquímica i col·labora amb el grup de Nanobio-tecnologia, tots dos del Departament d’Enginyeria Química.

� REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

a URV va presentar al mes de juny passat la Plataforma Metabolòmica, una nova eina

per estudiar la diabetis i les malal-ties metabòliques, una unitat d’in-vestigació creada conjuntament per la Universitat i el Centre d’Investiga-ció Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).

A la presentació, que es va fer al Ser-vei de Recursos Científics de la URV, hi van assistir el rector, Francesc Xavier Grau; el director de la Plata-forma, Xavier Correig, i el director del CIBERDEM, Ramon Gomis. La metabolòmica és una ciència que explora a escala molecular l’efecte de múltiples factors que intervenen en un sistema biològic i es considera la ciència òmica més emergent, amb un gran futur en la diagnosi precoç d’algunes malalties. Per això neces-sita equipaments quimiomètrics

avançats i l’aplicació de platafor-mes d’anàlisi basades en tècniques d’intel·ligència artificial.La Plataforma Metabolòmica té la seu al Servei de Recursos Científics de la URV, on disposa dels equipa-

ments de ressonància magnètica i d’espectrometria de masses neces-saris.Per a més informació, consulteu http://www.metabolomicsplatform.com

La formació

Plataforma Metabolòmica per estudiar la diabetis

L

SItuada al ServeI de recurSoS cIentífIcS de la urv

El premi Nobel de Química 1996, Harry Kroto, va impartir una sessió sobre Archi-tecture in Nanospace, que s’emmarca dins del programa de Seminaris del campus Sescelades. Harry Kroto va rebre el premi Nobel de Química l’any 1996 pel desco-briment d’una nova classe de carbó, i va ser investit cavaller de l’Orde Britànic per les seves contribucions a la química. En el seminari, Kroto fa una aproxima-ció científica a les estratègies per crear molècules amb estructures molt comple-xes que serviran per “fer coses”. Aquesta nova aproximació de la ciència comporta l’avenç en materials amb noves aplicaci-ons, que s’estenen des de l’enginyeria civil fins a l’electrònica molecular avançada, i prometen transformar la socioeconomia

quotidiana. Sugge-reixen, per exemple, el desenvolupament de superordinadors de butxaques o edi-ficis que poden resis-tir fàcilment huracans i terratrèmols molt potents. Per arribar a aquest punt, cal un canvi en les tècniques químiques sintèti-ques per poder crear, a voluntat, molècules realment grans amb estructures acuradament definides en el nivell atòmic. Es tracta d’un dels desafia-ments tècnics més grans per als químics.Els Seminaris del Campus Sescelades (Ses-

celades Campus Seminar Series) s’orga-nitzen conjuntament entre la Facultat de Química, el Departament d’Enginye-ria Química i l’Institut Català d’Investiga-ció Química.

Seminari del Nobel de Química Harry Kroto

� LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Enresa i la URV han signat quatre nous projectes amb motiu de la cinquena cam-panya de col·laboració entre totes dues institucions, en la recerca en tecnologies aplicables al desmantellament de centrals nuclears al Centre Tecnològic Mestral, ubi-cat a l’antiga central nuclear Vandellòs I.

Els projectes són continuïtat i ampliació d’altres de campanyes anteriors. El desen-volupament tecnològic obtingut situa el Centre Tecnològic Mestral entre els inno-vadors més qualificats en el camp del des-mantellament de centrals nuclears. Els nous projectes són els següents: “Determinació d’impureses en analítiques de grafit proce-dents del desmantellament realitzat en el Pla integral de Millora de les instal·lacions del CIEMAT (PIMIC)” la investigadora res-ponsable del qual és Magdalena Aguiló,

del Grup de Recerca de Física i Cristal-lografia de Materials (FiCMA); “Desenvolu-pament de magmo-lècules. Investigació bàsica i aplicada per a altres isòtops d’inte-rès i aplicació indus-trial per a un efluent real” l’investigador responsable del qual és Francisco Medina, del Centre d’Innova-ció Aplicacions Mediambientals i Industri-als de la Catàlisi (AMIC); “Automatització de la captura de dades de mesures radi-ològiques de paraments amb instrumen-tació manual” l’investigador responsable del qual és Francesc Serratosa, del grup de

recerca en Sistemes Sensorials Aplicats a la Indústria, i “Desenvolupament de progra-mes de formació sobre el desmantellament de centrals nuclears”, a càrrec d’Ángel-Pío González Soto, del grup de recerca en Con-textos Educatius.

Quatre nous projectes de recerca amb ENRESA

ÀMBIT DE CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES

· Avaluació i Mesura de la Conducta

· Ciència Cognitiva i Llenguatge

· Direcció Estratègica de l’Empresa

· Direcció i Planificació de Turisme

· Dret Ambiental

· Dret de l´Empresa i la Contractació

· Estudis Culturals Mediterranis

· Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania

· Mundusfor: Formació de Professionals de la Formació

· Migracions i Mediació Social

· Organització Industrial

· Psicologia de l’Educació (MIPE)

· Tecnologia Educativa: E-learning i Gestió del Coneixement

ÀMBIT D´HUMANITATS

· Antropologia Mèdica i Salut Internacional

· Antropologia Urbana

· Arqueologia Clàssica

· Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana

· Ensenyament de Llengües Estrangeres (espanyol llengua estrangera/ anglès llengua estrangera)

· Estudis Superiors en Llengua, Literatura i Cultura Catalanes

· Translation and Intercultural Studies

Oferta de Màsters Oficials de la URV per al curs 2008-2009ÀMBIT DE CIÈNCIES DE LA SALUT

· Ciències de la Infermeria

· Neurociències

· Nutrició i Metabolisme

· Salut Mental: Psiquiatria, Neurotoxicologia i Psicofarmacologia

ÀMBIT DE CIÈNCIES

· Catàlisi

· Ciència i Enginyeria de Materials

· Polímers i Biopolimers

· Química a la Indústria

· Química Teòrica i Computacional

· Tècniques Cromatogràfiques Aplicades

ÀMBIT TÈCNIC

· Enginyeria Ambiental (MENTA)

· Enginyeria Electrònica

· Enginyeria Informàtica i de la Seguretat

· Enginyeria Química i de Processos (MEQUIP)

· Enologia

· Nanociència i Nanotecnologia

· Tecnologies de Climatització i Eficiència Energètica en Edificis NOU

· Enginyeria Termodinàmica de Fluids NOU

· Intel·ligència Artificial

�

La prestigiosa revista científica Nature va dedicar la portada del número 452 del mes de març a una mandíbula humana desco-

berta al jaciment d’Atapuerca, al juny del 2007, durant la campanya d’exca-vació, sota la codirecció d’Eudald Car-bonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i José María Bermúdez de Cas-tro.La mandíbula (ATE9-1) associada a eines de sílex de tradició olduvaiana tro-bada a la Sima del Elefante, a Atapu-erca (Burgos), és, doncs, la mostra de presència humana més antiga a Europa, ja que fins ara la data s’havia situat en 780.000 anys amb les restes trobades a Gran Dolina, també a Atapuerca, i a Ceprano (Itàlia).

La mandíbula que es presenta ha estat atribuïda provisionalment a l’espè-cie Homo antecessor, i es considera la prova inequívoca de l’existència d’ho-mínids a Europa en una fase molt inicial del plistocè inferior. A l’article publicat a Nature l’equip investigador constata nombroses dades amb què demostra la presència d’homínids al sud d’Europa fa uns 1,2 milions d’anys i que, per tant, seria la primera població europea. Devia arribar procedent del Pròxim Orient, una veritable cruïlla de camins entre Àfrica i Euràsia, i podria estar relacio-nada amb la primera expansió demo-gràfica fora d’Àfrica, actualment repre-sentada pels homínids de Dmanisi. En el seu conjunt, les noves troballes signifiquen, doncs, un pas més en les investigacions que es duen a terme a

Atapuerca des de fa trenta anys i un avanç molt impor-tant en la recerca per conèi-xer l’antigui-tat, la natu-ralesa i els protagonis-tes de les primeres ocupacions huma-nes d’Europa. Aquesta és la segona vegada en menys d’un any que l’IPHES publica una troba-lla a Nature i la segona en quinze anys que l’equip d’investigació d’Atapuerca protagonitza la portada de la mateixa publicació.

Una mandíbula humana d’Atapuerca, portada de Nature

Segona aparIcIó en menyS d’un any a la preStIgIoSa revISta cIentífIca

Maria Rull, de l’Hospital Universitari Joan XXIII, amb un projecte de tracta-ment de la fibromiàlgia, i Jordi Miró, de Psicologia, amb un sobre el trac-tament psicològic del dolor crònic en nens, han rebut ajuts a la recerca de la Marató de TV3. L’acte de lliurament de tots els ajuts als projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre el dolor crònic, tema que va centrar La Marató 2006 de TV3, es va fer el 3 de desem-bre al Rectorat de la URV.Durant l’acte la doctora María Amor Hurlé, catedràtica de Farmacologia de la Universitat de Cantàbria i també premiada, va impartir la conferència “Dolor. Esperanza en la investigación”. L’acte estava organitzat per la Fundació de la Marató de TV3 i la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. El Patronat de la Fundació, d’acord amb la proposta presentada per la

Comissió Assessora Científica, ha deci-dit finançar els 28 investigadors repre-sentants dels projectes de recerca bio-mèdica escollits.L’èxit de La Marató de TV3 i el suport a la recerca biomèdica d’excel·lència

de Catalunya ha estat possible gràcies a les persones, entitats i empreses que han fet les seves aportacions solidàries a aquesta iniciativa de TVC i la Funda-ció. La URV va col·laborar en l’acte de lliurament i el patrocini era d’Almirall.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

e

Dos investigadors reben ajuts a la recerca de La Marató de TV3

10

l consorci CD-MEDICS, projecte europeu coordinat per Ciara O’Sullivan, investigadora ICREA a

la URV que estudia el diagnòstic precoç i el tractament personalitzat de la celi-aquia, es va constituir al mes de febrer passat a Tarragona.

Participen en el Consorci 21 instituci-ons de deu països europeus i l’objectiu és aplicar els últims avenços en genètica i nanotecnologia, per mirar de millorar la qualitat de vida dels malalts celíacs i opti-mitzar l’administració de la salut pública entorn d’aquesta malaltia. Les institucions són universitats, hospi-tals i centres tecnològics de deu països: Espanya, Alemanya, Regne Unit, Grècia, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Eslovènia, Irlanda i Bèlgica, que hi treballaran durant qua-tre anys. El projecte té un pressupost de

12 M€, dels quals la Comissió Europea en finança 9,5 dins del VII Programa marc de recerca que promou la cooperació internacional en investigació.El projecte europeu pretén aplicar els últims avenços en genètica i nanotec-nologia al tractament personalitzat dels celíacs. Es planteja desenvolupar un dis-positiu en miniatura, de fàcil ús i baix cost, que permeti a un malalt celíac fer

un seguiment continu de la seva salut i corregir la dieta i la medicació immedi-atament davant qualsevol alteració del seu estat. És un projecte que s’adreça al diagnòstic, tractament i fins i tot una dieta individual i personalitzada, en fun-ció de factors genètics i metabòlics indi-viduals, perspectiva que han obert els nous avenços en genètica i nanotecno-logia.

Constitució del Consorci CD - MEDICSE

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

L’aleshores ministre en funcions d’Indús-tria, Turisme i Comerç, Joan Clos, va visi-tar al gener la URV i les obres del Cen-tre Tecnològic de la Química, primera peça del Parc Científic i Tecnològic de Tarragona. Aquest centre, de l’àmbit de la química sostenible, és únic a l’Estat espanyol.

Clos va comprovar l’estat de les obres del Centre d’R+D+I de la Química Sos-tenible, un edifici de 6.000 metres qua-drats destinats a la recerca, la transfe-rència de tecnologia i a viver d’empreses de l’àmbit de la química sostenible. Aquesta edificació té un pressupost de 12 M€, la construcció va començar al setembre de 2005 i és previst acabar-la a finals d’aquest any 2008.En aquest edifici s’hi ubicarà el Centre Tecnològic de la Química, que ocuparà uns 2.000 metres quadrats. Es tracta d’una iniciativa de la URV i el CIDEM de

la Generalitat, i rep el finançament del Minis-teri d’Indústria, Turisme i Comerç, gràcies a un conveni entre el CIDEM i el Ministeri. Aquest organisme estarà governat majoritària-ment per empreses i és l’únic de l’àmbit de la química sostenible a l’Estat. Té una inversió prevista de 2,8 M€. La Universitat Rovira i Virgili també cons-trueix el Centre d’R+D+I en Turisme i Oci de Vila-seca dins el Parc Cientí-fic i Tecnològic de Turisme i Oci de la Costa Daurada, que promouen la URV, l’Ajuntament de Vila-seca i la Federació Empresarial de Hostaleria i Turisme de Tarragona (FEHT). I també fa el Centre d’R+D+I en Eno-

logia de Falset, que forma part del Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica, impulsat per la Universitat, l’Ajuntament de Falset i les denominaci-ons d’origen Priorat i Montsant. Finalment la URV participa en el Tecno-parc de Reus, orientat principalment a l’àmbit de la nutrició, un projecte que

El ministre d’Indústria visita les obres del Centre Tecnològic de la Química

11

l Taller Internacional sobre Recupe-ració i Digitalització de Dades Cli-màtiques a la Conca Mediterrà-

nia va reunir al novembre a Tarragona una cinquantena d’experts i responsables dels serveis meteorològics dels països mediter-ranis. L’Organització Mundial de Meteoro-logia va triar la URV per dur a terme, dins el seu programa DARE de rescat de dades climàtiques, aquesta reunió, organitzada conjuntament amb l’Institut Estatal de Meteorologia i el Servei Meteorològic de Catalunya. La coordinadora va ser la profes-sora Manola Brunet, del grup de recerca en Canvi Climàtic de la URV.El Taller va servir per avaluar l’estatus de les activitats de rescat de dades climàtiques de llarg recorregut en el conjunt de paï-sos de la conca mediterrània, així com l’ac-tual disponibilitat de registres climàtics his-tòrics. L’objectiu final és crear una base de

dades històriques del clima a l’escala regi-onal de la zona, que es pugui utilitzar de manera fiable en una detecció millorada de la variabilitat i canvi climàtic, en el desen-volupament d’escenaris de futur i en unes polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic en la regió.Segons el Quart informe de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre Canvi Climà-tic i grup guanyador del premi Nobel de l’any passat), el Mediterrani constitueix una de les regions del planeta que previsible-ment patirà impactes més greus associats al nostre clima canviant, els quals aniran acompanyats probablement d’una reduc-ció en la disponibilitat d’aigua associada a les més altes temperatures i a la disminució de la precipitació amb un increment paral-lel en la intensitat, d’una intensificació en la durada i intensitat de les sequeres, d’un increment de les onades de calor, etc.

La urv aLLotjarà eL web de recuperació de dades cLi-màtiques

Una de les conclusions del taller ha estat implementar un portal d’Internet per a la regió, de l’OMM, que allotjarà la URV, es connectarà a les altres webs relacionades i ha de servir per afavorir la visibilitat internacional del projecte.Aquest portal destacarà la importància de la recuperació de dades meteorolò-giques històriques (DARE) i promourà el projecte MEDARE de recuperació d’aquestes dades a la conca mediterrà-nia. Inclourà informació metodològica, característiques de les sèries temporals, dades digitalitzades, dades per digitalit-zar i es construirà sobre les bases nacio-nals existents.

Recuperació de dades climàtiques de la conca mediterrània e

conveni entre L’icac i L’ajun-tament de cambriLs per fer un parc arqueoLògic a La viL•La romana de La LLosa

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Ajuntament de Cambrils han signat un conveni per dur a terme el projecte de recerca “Elaboració del Pla director per a la creació del parc arqueològic de la vil•la romana de la Llosa”.L’elaboració del Pla director serà coordi-nada per Josep M. Macias, investigador de l’ICAC, i Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils. El redactaran tèc-nics de l’ICAC, amb l’assessorament de tècnics municipals i de l’empresa Codex Arqueologia i Patrimoni, que ha realitzat les intervencions arqueològiques al jaci-ment des de l’any 1990. El cost de l’execu-ció de l’annex del conveni és de 31.500 €, a càrrec del Museu d’Història de Cambrils, responsable de la gestió de la Llosa.Al jaciment de la Llosa s’han fet nombro-ses excavacions arqueològiques des de 1983, i s’hi ha assolit un volum d’infor-mació tècnica abundant alhora que cons-titueix una realitat urbanística important dins la trama urbana. Ambdós aspectes

demanen una profunda reflexió i planifi-cació de cara a la difusió científica i inte-gració social en la ciutat de Cambrils, tant a escala urbanística, i turística com cultu-ral, amb la creació d’un parc arqueològic obert a la ciutadania.Per a l’ICAC, l’activitat és interessant per-què forma part de la tasca de revaloració d’un dels jaciments romans rellevants de l’ager tarraconensis.

La urv participa en L’institut interuniversitari d’estudis de dones i gènere

La Universitat Rovira i Virgili s’ha incorpo-rat a l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere juntament amb les altres sis universitats públiques catalanes. L’Ins-titut Interuniversitari d’Estudis de Dones i de Gènere aplega una vintena de grups de recerca, que tenen una llarga trajectòria en aquestes àrees de coneixement, entre els quals el grup de recerca Gènere, Raça, Ètnia i Classe (GRÈC), de la URV.L’Institut té com a objectiu prioritari des-envolupar la recerca i la innovació a tra-vés del treball dels investigadors i investi-gadores que l’integren, transferir aquests

coneixements al teixit social i aplicar-los de manera directa a les institucions, orga-nismes, empreses i totes aquelles unitats socials en què les problemàtiques vincula-des a qüestions de gènere són latents.La consolidació del vessant formatiu a tra-vés de la impartició del màster oficial Inte-runiversitari en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania també ha estat un objec-tiu prioritari. Aquest màster, que presenta la segona edició per al proper curs aca-dèmic 2008-09, és el primer màster ofi-cial a Catalunya que planteja els estudis de gènere com a eix vertebrador del pla docent, tot oferint una formació interdis-ciplinària en aquestes matèries i la possi-bilitat de realitzar un doctorat en aquests estudis.El reconeixement legal de l’iiEDG potencia un espai interdisciplinari d’intercanvi que permetrà desenvolupar completament i amb normalitat totes les línies d’interven-ció, especialment pel que fa a introduir els estudis de dones i gènere en de totes les àrees del saber i aconseguir que la forma-ció i la recerca d’alt nivell en aquesta àrea siguin reconegudes.Per a més informació sobre l’Institut, con-sulteu http://www.iiedg.org

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA RECERCA

12

Escola Universitària de Turisme i Oci (EUTO) de la URV va organitzar al desembre passat

el dotzè congrés de l’Associació Espa-nyola d’Experts Científics en Turisme i el II Seminari Internacional sobre Inno-vació en Turisme. El actes van tenir lloc a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca i a la seu de l’EUTO.

El congrés es va dedicar enguany a “Coneixement, creativitat i tecnolo-gia per a un turisme sostenible i com-petitiu”, i en el marc del II Seminari Internacional es van presentar el clús-ter de tecnologia turística de Turku (Finlàndia) i el Parc Científic i Tecnolò-gic de Turisme i Oci de la URV, a més d’experiències innovadores en camps concrets.El congrés va debatre sobre la creació, transmissió i aplicació del coneixement

per a la millora i el desenvolupament d’activitats turístiques: la sostenibilitat dels processos de desenvolupament i/o reinvenció de destins, la creativitat en

les iniciatives de col·locació en el mer-cat de nous productes, i l’aplicació de solucions tecnològiques a la resolució de problemes i a la millora de resultats.

Congrés estatal d’experts científics en turisme l’

congrés de dret civiL cataLà sobre La propie-tat horitzontaL

Prop de 300 persones van partici-par en el Quart Congrés de Dret Civil Català: “La propietat horitzontal i les situacions de comunitat en el Codi Civil” de Catalunya”, que va tenir lloc al novembre a la Facultat de Cièn-cies Jurídiques de la URV, al campus Catalunya. La consellera de Justícia, Montserrat Tura, va inaugurar la tro-bada.

Estava organitzat pel Departament de Dret Privat, Processal i Financer i la revista La Notaria, del Col·legi de Notaris de Catalunya; i va comptar amb la col·laboració del Departament de Justícia i el Departament d’Innova-ció, Universitat i Empresa de la Gene-ralitat, Registradors de Catalunya, i els col·legis d’Administració de Fin-ques de Tarragona, i d’Advocats de Reus i de Tarragona, a més de la Diputació. El Comitè Organitzador

estava format pels professors de la URV Esteve Bosch i Martín Garrido, i el coordinador era el professor Hèc-tor Simón.L’objectiu del congrés era donar a conèixer la nova regulació de les situ-acions de comunitat en el nou Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya als principals operadors jurídics, i cons-tituir un fòrum de debat per tal d’in-tentar posar en relleu els possibles aspectes que cal revisar. En el congrés van participar tant el món universi-tari com els professionals (advocats, notaris, registradors, administradors de finques, jutges i magistrats).

eL programa científic ribefood, a La revista eLectrònica toxicoLogy

La Universitat Rovira i Virgili i la Uni-versitat de Barcelona han penjat a Internet una eina per valorar els hàbits alimentaris personals, tant des del punt de vista dels beneficis per

a la salut com dels riscos químics. Es tracta d’un programa informà-tic, RIBEFOOD, que es va presentar a l’edició electrònica de la revista Toxi-cology (http://www.fmcs.urv.cat/ribe-food/). Permet introduir les quantitats dels aliments consumits habitualment i determinar la ingesta energètica i nutricional, l’equilibri de la dieta, així com les quantitats de diversos conta-minants químics ingerits amb els ali-ments, per exemple, metalls, dioxines i furans, PCB, hidrocarburs, etc.Aquesta eina pot ser útil per millorar els hàbits alimentaris, ja que permet augmentar el consum de nutrients beneficiosos i reduir els contaminants tòxics. La poden utilitzar no només els professionals (nutricionistes, endocrinòlegs, toxicòlegs, etc.) sinó també la població en general.Aquesta recerca l’han fet Roser Martí-Cid (URV), Ana Bocio (URV), Juan M. Llobet (UB) i Josep L. Domingo (URV), i ha estat finançat per l’Agència Cata-lana de Seguretat Alimentària de la Generalitat.

LA RECERCA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

13 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

comencen els graus d’història i història de l’art

La formació

l Consell de Govern del 24 d’abril va aprovar la programació de 33 nous ensenyaments de grau per al

curs 2009-10 en el marc de l’espai euro-peu d’educació superior (EEES). En el curs 2008-09 ja comencen els dos primers ensenyaments de grau a la URV, Histò-ria i Història de l’Art, i en el curs següent, 2009-10, s’incorporen a l’oferta acadè-mica 33 nous graus.

De les 47 diplomatures i llicenciatures actuals es passa a 37 ensenyaments de grau, i la formació de l’estudiant pot con-

tinuar en l’etapa de postgrau, amb màsters oficials i docto-rats. S’agrupen en branques i en aquestes, alguns en pro-grames de formació (o pri-mers cursos comuns). Falten implantar, en una tercera fase, Fisioteràpia i Arquitectura (curs 2010-11). La URV manté la seva oferta de places i tot l’espectre d’estudis, per tal de satisfer la demanda de forma-ció superior del territori.

La URV impartirà 35 ensenyaments de grau el curs 2009-10 e

Diplomes del Curs de Llengua i Cultura Hispànica als estudiants xinesos

l passat mes de juny es van lliurar els diplomes del Curs de Llengua i Cultura Hispànica als 52 estu-

diants xinesos que l’han seguit a la URV. L’acte va tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres, presidit pel rector de la URV, Francesc Xavier Grau.

L’entrega de premis va comptar amb la presència de Li Jianping, vicerectora d’Afers Internacionals, i Luo Yingzhen, degana del Departament d’Espanyol, totes dues de la Universitat d’Estudis Internacionals de Sichuan; del vicerec-tor Ding Haiyan i del degà Liu Linli, de la Facultat de Comunicacions Internacionals de la Universitat de Comunicació de Xina a Nanquín. També hi van assistir les pro-

fessores responsa-bles de la mobili-tat d’aquests joves a la URV, Sara Pujol i Esther Forgas, del Departament de Filologies Romàni-ques.Dels 52 alumnes que s’han despla-çat a Tarragona per estudiar, divuit pro-cedeixen de la Uni-versitat de Dalian, al nord del país; dotze, de la Universitat de Nanquín, prop de Shangai, i 22, de la Universitat de Sichuan, al centre del país. Aquest curs està fet a mida de les seves

necessitats i constitueix el tercer any de la seva llicenciatura en Estudis Hispànics, que fan al país d’origen.

e

WeLcome Week

Al principi del segon quadrimestre, del 6 al 9 de febrer, es va organitzar una set-mana de benvinguda per als alumnes que fan una estada acadèmica a la Universitat. Se’ls va facilitar informació institucional i dels serveis, i també van participar en mol-tes activitats lúdiques.

innovació Docent

El professorat de la Facultat de Medi-cina i Ciències de la Salut va ser el pro-tagonista de la Jornada que es va fer a l’Aula Magna Francesc Cailà, en la qual es van presentar experiències d’innova-ció docent referides a la introducció de les TIC, a les competències transversals i

a les habilitats clíniques que ha d’adqui-rir l’alumnat.La conferència inaugural va tractar sobre “Integració de noves tecnologies en el procés d’aprenentatge: l’experiència de l’assignatura Citologia i Histologia Huma-nes”, de la titulació de Medicina. La va impartir Maria Àngel Lanuza, de la Unitat d’Histologia i Neurobiologia.

14

a URV ha posat en marxa un postgrau en Participació Ciu-tadana i Comunicació, orga-

nitzat per la Fundació URV amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i la xarxa de municipis per a la partici-pació del Camp de Tarragona. La pre-sentació es va fer el passat mes de juny a la sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques.

Hi van assistir Marc Rius, director general de Participació Ciutadana del Departament d’Interior, Relaci-ons Institucionals i Participació de la Generalitat; Miquel Anguera, regidor d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajun-tament de Mont-roig; Àngel Belzune-gui, director del curs, i Antoni Jordà, degà de la Facultat de Ciències Jurí-diques.

El programa s’orienta a professio-nals i personal tècnic de les adminis-tracions públiques i de les organitza-cions socials, responsables polítics de les administracions locals i estudiants universitaris que orienten els seus interessos al disseny, gestió i/o execu-

ció de processos participatius. El curs consta de 20 crèdits ECTS (amb estructura modular), hi ha trenta places i s’imparteix d’octubre 2008 a octubre 2009 al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, a Reus.

La formació

Postgrau en Participació Ciutadana i Comunicació

L

15 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA FORMACIÓ

és de 1.700 alumnes de primà-ria de Reus han pres part en les classes de bones pràctiques ali-

mentàries del programa EDAL d’Educació en Alimentació, que els estudiants de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV han impartit per les escoles de la ciutat durant dos cursos.El projecte EDAL d’Educació en Alimenta-ció s’ha desenvolupat per segon any con-secutiu, amb el repte de sensibilitzar la població infantil sobre la influència de la dieta i de l’activitat física en la salut. La degana de la Facultat, Montserrat Giralt; la regidora de Benestar de l’Ajuntament de Reus, Rosa Garrido, i la presidenta de l’Associació de Paradistes del Mercat Cen-tral, Rosa Costa, van fer al maig un balanç del programa que s’ha dut a terme enguany.Durant el curs escolar 2007-08 els alum-nes de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut han treballat amb dos grups: el dels 674 alumnes que van hi participar el curs anterior, amb els quals han inci-dit en els horaris i hàbits alimentaris salu-

dables, les fruites, els làctics i el peix. En el segon grup, en què s’inclouen els 1.050 nous alumnes del programa, s’ha treballat en els estils de vida saludable, les begudes naturals, les verdures, els llegums, els pas-tissos i els dolços.Han col·laborat en el projecte la Regi-dora d’Educació i Formació i la de Salut de l’Ajuntament, l’Agència Pilot de Salut Pública de Reus, la Fundació Reddis —que

ha editat els llibres— i l’Associació de Para-distes del Mercat Central, que ha donat els aliments necessaris per fer les activitats. D’altra banda, la Facultat va acollir al juny passat la cloenda del Pla Educatiu d’Entorn de Reus 2007-08 i en el marc d’aquest acte la degana, Montserrat Giralt, va lliurar el diploma del projecte EDAL al representant de l’IES Gabriel Ferrater.

Segon any del programa d’educació en alimentació

m

El Consell Social atorga el Premi a la Qualitat Docent 2008

a vuitena edició dels premis a la Qualitat Docent que atorga el Consell Social de la URV s’han concedit en la modalitat individual

a un projecte del professor Miquel Àngel Bové, del Departament d’Economia, i en la col·lectiva, al projecte presentat per l’Escola Universitària de Turisme i Oci.

Els treballs premiats es presentaran com a candidats de la URV per optar a la dis-tinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat en la Docència Universitària, de la Gene-ralitat de Catalunya. El projecte “Aplicació de metodologies d’aprenentatge actiu a l’assignatura d’Economia del Medi Ambient”, premiat a la modalitat individual, s’ha centrat en

la transformació de l’assignatura d’Eco-nomia del Medi Ambient. Aquesta assig-natura és optativa del segon cicle de la llicenciatura d’Economia, de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.Ha perseguit l’objectiu d’incorporar metodologies de docència actives, que permeten aconseguir més implicació de l’estudiant en el procés d’aprenentatge i reduir el pes de la classe magistral. Ha aconseguit despertar l’interès dels alum-nes en les qüestions actuals que es plan-tegen sobre economia del medi ambi-ent. El projecte col·lectiu “De la qualitat docent a la qualitat total: l’espai euro-peu d’educació superior (EEES) com a estratègia per a un nou paradigma a

l’EUTO” s’ha aplicat des de l’any 2004 fins al 2007 per crear una dinàmica de millora contínua de la qualitat. L’objec-tiu ha estat assolir un sistema d’assegu-rament de la qualitat dels programes formatius impartits a la diplomatura de Turisme i el màster oficial en Direcció i Planificació del Turisme. En el projecte s’han implicat activament el professorat, l’alumnat i el personal d’administració i serveis, i l’ha coordinat la professora Vic-tòria Sánchez.A aquesta convocatòria del premi s’han presentat en total 11 projectes, 7 en la modalitat individual i 4 en la col·lectiva. L’import de cadascun és de 3.500 €, quantitat que s’entrega per preparar la candidatura al premi Vicens Vives.

l

16

l mes de gener passat es va cloure el curs Incorpora, organit-zat per l’Obra Social “la Caixa”

i la URV per formar especialistes en la inserció laboral de persones en risc d’ex-clusió social. L’acte es va fer al Centre de Formació Continuada de la Fundació URV, a Reus, on es van lliurar els diplo-mes als 25 alumnes que han seguit la primera edició d’aquest curs.A la clausura del curs hi van assistir Charo Romano, directora del Centre de For-mació Continuada de la Fundació URV; Àngel Belzunegui, coordinador del curs Incorpora a la URV i professor de Socio-logia, i Anna Carballo, gerent de projec-tes de l’Observatori de l’Economia Soli-dària.Per primer cop a l’Estat i de la mà de “la Caixa”, els tècnics laborals es poden especialitzar en la inserció a l’empresa

de persones amb dificultats especials per accedir a una feina, prioritàriament immigrants, més grans de 45 anys sense experiència laboral, dones que han estat víctimes de la violència de gènere, disca-pacitats i joves.Un total de 479 persones s’han especia-litzat en aquesta àrea a tot l’Estat espa-

nyol, en aquests cursos impartits en col·laboració amb l’Observatori de l’Eco-nomia Solidària en conveni amb dinou universitats. Aquesta iniciativa acadèmica s’emmarca dins del programa Incorpora de l’Obra Social “la Caixa”, que fomenta l’ocupació i al qual es destina el 2008 una inversió de 9 M€.

Clausura del curs Incorpora, de la Caixa i la URV

LA FORMACIÓ / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

la iniciativa té el suport de l’institut ramon llull

a

Jornades Risc i Anàlisi del Territori: els Riscos

a càtedra de Seguretat Industrial Enresa-URV, dirigida pel profes-sor Josep Renau, l’Escola Tècnica

Superior d’Enginyeria Química i l’Ajunta-ment de Reus van organitzar al novem-bre les Jornades Risc i Anàlisi del Terri-tori : els Riscos Industrials. Van tenir lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a Reus.Tenien l’objectiu d’aprofundir en alguns dels principals aspectes que afecten la interrelació entre risc industrial i territori. En edicions passades, s’hi havia tractat sobre la relació entre el territori i els riscos d’origen natural.Hi van participar experts i professionals de diferents àmbits. Es va posar èmfasi en el fet que una gestió correcta de la segure-tat és la principal eina per minimitzar els riscos en activitats industrials i que la pla-nificació del territori també és essencial per evitar la propagació dels efectes.

Els ponents en les Jornades eren: Josep Ramon Mora, director general de Pro-tecció Civil de la Generalitat, i Domingo González, cap del Servei d’Emergèn-cies i Protecció Civil de l’Ajuntament de Reus. Per part de la URV hi van interve-nir el professor Josep Renau; Francesc Castells, professor responsable del grup de recerca Anàlisi de Gestió Ambien-tal (AGA), del Departament d’Enginyeria Química, i Maria Miñana, tècnica de l’En-titat d’Avaluació de Risc (EAR-URV).També hi van participar Maribel Tomàs, cap de sala del CECAT de Tarragona i de les Ter-res de l’Ebre; Josep Maria Cabré, de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya; David Tisaire, de la Comissió de Plans d’Emer-gència del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Sílvia Rueda, llicenciada en Ciències Físiques i tècnica del Departament de Formació d’Enresa.

l

v JornaDes D’innovació Docent sobre quaLitat

Experts catalans, de l’Estat espanyol i d’altres països d’Europa van participar al mes de novembre passat en les V Jor-nades d’Innovació Docent. “Garantia de qualitat docent: processos, estàndards i indicadors”. Durant les sessions es pro-posava un programa centrat en les dife-rents perspectives del procés de garan-tia de la qualitat docent.Garantir la qualitat docent s’ha conver-tit en l’eix de les transformacions reque-rides en la convergència cap a l’espai europeu d’educació superior (EEES). Es tracta d’un procés complex en el qual intervenen molts factors i serà fonamental sensibilitzar i implicar tots els agents de la Universitat: personal docent, alumnat i personal d’adminis-tració i serveis.

Organitzaven les Jornades el Vicerecto-rat de Docència, Institut de Ciències de l’Educació, el Servei de Recursos Educa-tius i l’ANECA, i hi col·laborava el Con-sell Social de la URV.

17 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVERSITAT-EMPRESA

a nova càtedra Repsol-URV d’Excel-lència en Comunicació es va presen-

tar el 12 de febrer al Paranimf de la URV amb l’assistència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generali-tat, Joan Manuel Tresserras; Jaume Giró, de Repsol YPF, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau. Va presentar la iniciativa el director de la Unitat Predepartamental de Comunicació, Bernat López, i director de la càtedra. Constitueix la sisena càtedra especial que es crea a la Universitat, que en aquest cas impulsa els estudis de comunicació. Té com a base l’experiència de docència i recerca en aquest àmbit a la URV des de 2001. Els professors s’aglutinen entorn del grup de recerca Asterisc, que investiga en comuni-cació social, i actualment coordina set pro-jectes de recerca i participa en onze de coordinats per altres universitats. Les prin-cipals línies d’investigació són: comunica-ció de risc, comunicació i turisme, comu-nicació política; desigualtat en l’accés i la representació als mitjans, estudis de televi-sió i cinema, gestió estratègica de la comu-nicació corporativa i les relacions públiques; mitjans de comunicació, cultura i identitat, i periodisme digital i convergència. Mitjançant aquesta nova estructura, la URV,

Càtedra Repsol - URV d’Excel·lència en Comunicació

amb el suport de Repsol YPF, pretén crear i divulgar coneixement sobre el comporta-ment i l’evolució del macrosector comuni-catiu pel que fa a les interaccions amb les dimensions política, cultural i econòmica de la societat tarragonina i la catalana en conjunt. Aquest coneixement ha de con-tribuir a millorar la qualitat ètica i estètica de les pràctiques comunicatives en què es viu immers, tant pel que fa a la producció i la difusió de continguts (perspectiva de les indústries culturals) com al consum i apro-piació per part de la ciutadania (perspectiva dels usuaris i de l’opinió pública).Aquest enfocament permet que la càte-

dra tingui una gran amplitud de mires quant a missatges, canals, suports i finali-tats comunicatives: publicitat, periodisme escrit, periodisme audiovisual, web, blo-cosfera, relacions públiques, comunica-ció corporativa, comunicació política, car-tellisme, fotografia, cinema, documental, ficció televisiva, polítiques públiques de comunicació, etc.El tret distintiu d’aquesta iniciativa, doncs, és l’interès per l’excel·lència comunica-tiva: qui la practica (i qui no), amb quins productes o serveis, de quina manera, per què i amb quines conseqüències per a la societat.

L

UNIVERSITAT-EMPRESA

L’EMPRESA TEcNoLògIcA STAITEc, SEgoN PREMI dEL coNcURS d’IdEES dE NEgocI dEL cIdEM dE LA gENERALITAT

L’empresa tecnològica Staitec, dedicada a la seguretat informàtica de les dades per-sonals en fitxers públics, derivada de la URV, va rebre al març el segon premi del Concurs d’Idees de Negoci del CIDEM de la Generalitat. L’acte va tenir lloc a l’Ho-tel Hilton i va comptar amb la presèn-cia del conseller d’Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet.El concurs pretén fomentar la crea-ció d’empreses de base tecnològica a Catalunya entre estudiants, titulats i investigadors d’universitats o escoles de negoci catalanes. L’organitza la Xarxa de

Trampolins Tecnològics del Centre d’In-novació Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat. El premi rebut per Staitec estava dotat amb 3.000 €. El projecte presentat perta-nyia a l’àmbit de l’enginyeria informàtica i oferia una solució efectiva per al pro-blema legal i tècnic que planteja la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) pel que fa al tractament de fitxers que contenen dades personals. La volun-tat empresarial d’aquest grup es basa a comercialitzar el seu producte, un pro-gramari que permet realitzar un pro-cés de dissociació de les dades confiden-cials, amb l’objectiu de cedir i difondre les dades personals de manera segura i legal. El sistema proporciona a les orga-nitzacions un canal segur de dissemi-

nació i cessió de les seves dades, la qual cosa facilita el procés de revaloració i d’extracció d’informació posterior. De moment el grup ja disposa d’un pri-mer prototip, que ha estat desenvolupat en col·laboració amb el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, i integra les tècniques més adequades per a les necessitats del mercat.El projecte va ser finançat parcialment pel CIDEM mitjançant la concessió d’un capi-tal gènesi, una línia de subvencions que pretén cobrir les despeses de les noves empreses de base tecnològica (spin off) en fase embrionària, per tal que puguin analitzar la viabilitat dels seus projec-tes empresarials. Josep Maria Gastó és el responsable d’Staitec (jmgasto@staitec.com, web www.staitec.com).

18 UNIVERSITAT-EMPRESA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Escola Universitària de Turisme i Oci de la URV va reconèixer al juny pas-sat les 208 empreses del sector que

han col·laborat amb el centre durant a els cinc primers anys de pràcticum de la diplo-matura de Turisme, la qual cosa ha facilitat pràctiques a 558 estudiants. L’acte públic va tenir lloc a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.En total es van lliurar 208 certificats, 8 dis-

tincions i 3 mencions especials. Les distinci-ons es van atorgar a les entitats turístiques que hi han col·laborat de forma conti-nuada durant els cinc anys. Les van rebre l’Oficina Municipal de Turisme de l’Ajunta-ment de Montblanc, Hotel AC Tarragona, NH Hotel Ciutat de Reus, Hotel Sol Costa Daurada, Hotel Tryp Port Cambrils, Obser-vatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada, Patronat de Turisme de

la Diputació de Tarragona i Patronat de Turisme de Salou.Les mencions especials es van concedir a les tres empreses que, col·laborant de forma continuada, han acollit més alum-nes en pràctiques. Aquest fet és remar-cable atès que els alumnes trien en quina empresa volen fer-les. Les mencions espe-cials van ser per a l’Hotel Termes Montbrió, SB Hotels i Port Aventura.

L’escola de Turime reconeix a 208 empreses col·laboradores

Segon aniverSari de la càte-dra Sobre el Foment de l’emprenedoria i la creació d’empreSeS La càtedra sobre el Foment de l’Emprene-doria i la Creació d’Empreses va celebrar al juny passat el segon aniversari en un acte al Celler Experimental Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia, a Constantí. La jornada va començar amb un resum de

l’any, a càrrec de Fernando Campa, direc-tor de la càtedra. Tot seguit Jordi Merca-der, director general de MercaConsult va impartir la conferència “El business angel i l’emprenedor: matrimoni de convenièn-cia”. La figura de l’àngel inversor (busi-ness angel) és la d’un empresari amb experiència que inverteix en la idea d’un jove emprenedor que comença. La diada va continuar amb la visita al Celler i un

tast de vins, per acabar amb una trobada informal d’emprenedors, alumnat i pro-fessorat.Organitzaven l’acte les entitats que donen suport a la càtedra: les cambres de comerç de Tarragona, Reus, Valls i Tortosa, la Confederació Empresarial de la Provín-cia de Tarragona (Cepta), Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i la Diputa-ció de Tarragona.

L’

revista_urv.indd 1 14/07/2008 16:31:15

19 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / UNIVERSITAT-EMPRESA

L’escola de Turime reconeix a 208 empreses col·laboradores

L’EMPRESA INFoRMàTIcA gRUPo cASTILLA I LA URV SIgNEN UN coNVENI El conseller delegat del Grupo Castilla, Carlos Castilla, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signar a l’octu-bre passat un conveni marc durant l’acte d’inauguració de la nova seu que l’em-presa té a Riudoms.És un acord marc per col·laborar en acti-vitats de formació, recerca, desenvolu-pament tecnològic, intercanvi d’experts i utilització i comercialització a tercers de tecnologia desenvolupada conjuntament.Després de la signatura, els participants van visitar les noves instal·lacions i es va inaugurar la seu. El Grupo Castilla és una empresa informàtica d’àmbit estatal espe-cialitzada en temes de recursos humans, gestió fiscal i comptable d’empreses i pro-fessionals que compta amb dinou delega-cions i més de 170 treballadors molts dels quals són titulats per la URV.D’altra banda, per ajudar les empreses a implementar el nou Pla general compta-ble que s’ha d’aplicar enguany, l’empresa

Grupo Castilla i el Departament de Gestió d’Empreses de la URV ofereixen un servei conjunt. Les empreses que tinguin dubtes sobre la nova legislació podran fer consul-tes, que seran ateses per professors de la Universitat especialitzats en aquest tema. Els clients de Grupo Castilla faran les con-sultes de forma telemàtica i l’empresa i la URV garanteixen la resposta en un termini de 48 hores.

L’EMPRESA WoLSS SUNRAIN I LA FUNdAcIó URV coL-LAboREN EN REcERcA I dESEN-VoLUPAMENT Wolss Sunrain, el primer fabricant espa-nyol de sistemes avançats d’energia solar tèrmica, va signar un conveni de col-laboració amb la Fundació URV i el CRE-VER, grup d’investigació en enginye-ria tèrmica aplicada. Tots dos treballaran junts en la recerca de captadors d’energia solar tèrmica i les aplicacions industrials i domèstiques.Les activitats d’R+D de sistemes de capta-ció d’energia solar tèrmica d’última gene-

ració i les aplicacions industrials i domès-tiques inclouen climatització d’edificis, refrigeració industrial, dessalatge, i gene-ració d’energia mecànica i elèctrica, entre d’altres. També col·laboraran en activitats de difusió, cursos de formació i projec-tes de demostració en matèria d’energia solar tèrmica. Wolss Sunrain vol seguir millorant la tec-nologia per aconseguir la màxima qua-litat i eficàcia i les millors prestacions en els productes. L’acord permetrà que CRE-VER pugui utilitzar en les seves investi-gacions la tecnologia de l’empresa, con-siderada una de les més avançades del mercat i intercanviar experiències amb els enginyers d’aquesta firma.Aquest és el primer acord signat d’aques-tes característiques que la companyia his-panoxinesa fa a l’Estat espanyol. Se suma als que el Centre d’Investigació, Desen-volupament i Assaig de Wolss Sunrain de la Xina ha establert amb la Universitat de Pequín, la Universitat de Comunicació de Shangai i l’Acadèmia de Ciència i Tecnolo-gia d’aquell país.

a Universitat Rovira i Virgili i diverses empreses del sector informàtic han programat conjuntament un curs

de postgrau per pal·liar la manca d’especi-alistes en aquest camp, la qual cosa obliga algunes companyies a buscar-los en altres països perquè la demanda d’aquests estu-dis a la Universitat ha baixat molt. A la presentació del postgrau van assistir el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i els representants de les empreses Grupo Castilla, Carles Castilla; de d-Core Network (T-Systems), David Oliva; d’Oracle Ibèrica, Marta Rodríguez; de Sun Microsystems, Cristina Montserrat, i de Microsoft Ibé-rica, Juan José Riesgo, a més dels respon-sables del curs de postgrau, els professors Sergio Gómez (director) i Robert Rallo (cap d’estudis). Aquest curs de postgrau s’ano-mena especialista universitari en Tecnolo-gies de la Informació: Desenvolupament d’Aplicacions i l’han dissenyat el Departa-ment d’Enginyeria Informàtica i Matemà-tiques i la Fundació URV amb el suport de les empreses esmentades. Diverses companyies del sector al Camp

de Tarragona, com Grupo Castilla o d-Core Network han signat convenis de col·laboració amb la Universitat per a la formació del seu personal, per a les pràctiques d’estudi-ants i per a la incor-poració dels titulats de la URV al seus plans de desenvo-lupament. Només aquestes dues empreses necessiten més d’un centenar llarg d’especialistes en el futur immediat. L’objectiu d’aquest curs és formar l’alum-nat en les principals plataformes de des-envolupament d’aplicacions empresarials i preparar-lo per obtenir els certificats ofi-cials associats a aquests productes (Micro-soft, Sun, Oracle i Business Objects). El poden cursar persones amb títols uni-versitaris (tècnics o superiors) en informà-tica, telemàtica o en altres estudis científics

o tecnològics (enginyeries, químiques o similars). El curs està previst que comenci a l’octubre d’enguany i durarà fins al juny de 2009 amb classes durant dues tardes a la setmana. S’impartirà a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. Per a la inscripció, cal adre-çar-se al Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, http://www.fundacio.urv.cat/formacio, especialitat Tecnologies de la Informació, susana.paxton@fundacio.urv.cat. Per contactar amb la direcció acadè-mica, formacio.deim@urv.cat.

Col·laboració amb empreses del sector per formar més informàticsL

20 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

lA URV A FONS

El llibre blanc de la universitat de Catalunya

l Paranimf de la URV va escenari el passat 25 de juny de la presen-tació del Llibre blanc de la univer-

sitat de Catalunya. Estratègies i projectes per a la universitat catalana amb l’assis-tència de representants de la comunitat universitària, institucions, empreses i enti-tats. La publicació també s’ha presentat a Barcelona, Lleida i Girona. Ara s’obre un període de consulta pública sobre aquest document i tothom pot fer comentaris, propostes i opinions sobre el text fins al 31 d’octubre.

L’obra l’edita l’Associació Catalana d’Uni-versitats Públiques (ACUP), que actual-ment presideix la rectora de la UdG, Anna Maria Geli, que va ser present a l’acte jun-tament amb el rector de la URV, Francesc Xavier Grau. Joan Pedrerol, director del Complex Industrial de Repsol, va impartir la xerrada “Les dues direccions en la rela-ció entre l’empresa i la universitat”.El Llibre blanc l’han impulsat i elaborat les vuit universitats públiques catalanes que formen part de l’ACUP, entre les quals la URV. Ha tingut el suport de la Generalitat de Catalunya, Caixa Catalunya i el Banc Santander.Pretén reflexionar i ajudar en el debat

sobre un nou model d’universitat cata-lana. L’obra fa públic un diagnòstic del present, estableix els objectius del futur i presenta una bateria d’estratègies per aconseguir un model d’universitat cata-lana innovadora i competitiva en el con-text europeu i internacional. A partir de la presentació del Llibre blanc, es pretén situar l’educació superior i la recerca al centre del debat nacional i de les priori-tats del país, i obrir un ampli debat públic amb la societat catalana sobre aquesta proposta de futur.La universitat de Catalunya acull una de les comunitats universitàries més grans

del sud d’Europa, formada per més de 250.000 estudiants, uns 14.000 docents i 7.000 professionals d’administració i ser-veis, amb una oferta d’estudis rica i vari-ada, i amb grups de recerca cada cop més consolidats en l’àmbit europeu i internacional.S’obre un període de consulta pública sobre aquest document, que es pot tro-bar a www.acup.cat. Les persones interes-sades a participar en aquest debat públic sobre la Universitat de Catalunya, poden enviar els seus comentaris, propostes i opinions fins al 31 d’octubre de 2008 a l’adreça electrònica: llibreblanc@acup.cat.

E

PrEsEntat al Paranimf dE la Urv

L’alumne de Publicitat Fernando Sanz dissenya la campanya universitària contra el tabac “Als contes, els genis surten d’entre el fum. A la URV, no. Gràcies per no fumar” és la idea i les frases de la campanya pre-sentada per l’alumne Fernando Sanz, de cinquè curs de la llicenciatura de Publici-tat i Relacions Públiques, al concurs con-vocat per la Universitat. Aquest lema ser-virà per fer una campanya de promoció d’hàbits saludables del Vicerectorat d’Es-tudiants i Comunitat Universitària el curs 2008-09.Fernando Sanz proposa aplicar la idea a

diferents suports, com samarretes i xapes. També formula altres propostes, com oferir un curs de crèdits de lliure elec-ció sobre el tabaquisme, amb tècniques pràctiques per deixar de fumar; posar en marxa una campanya als centres canvi-ant cigarretes per caramels com a alter-nativa, o instal·lar cartells gegants en què els joves escriguin avantatges i desavan-tatges de fumar dins els edificis. L’alumne guanyador va rebre el 8 de maig passat el premi, de 600 €, de mans del rector.

21

El Claustre aprova el Pla d’igualtat l Claustre de la URV va apro-var al novembre passat el pla d’accions del Pla d’igualtat per als propers tres anys. Es tracta

d’una iniciativa pionera, ja que només tres universitats de l’Estat espanyol en tenen.La professora Inma Pastor, directo-ra de l’Observatori de la Igualtat, va presentar les accions dutes a terme i les previstes per al curs actual inclo-ses en el Pla d’igualtat 2007-10 apro-vat el curs passat. Va recordar que és un Pla realista i sensibilitzador de les desigualtats existents a la Universitat, ja estudiades en la diagnosi que es va fer prèviament a la redacció del document. Com a exemples, per cada quuatre ca-tedràtics hi ha una dona catedràtica; dels professors que eren titulars d’esco-la quan van entrar a la URV, passat un temps s’han promocionat un 40%, i de les dones del mateix col·lectiu, un 5%.La creació de l’Observatori ha estat el primer pas en el Pla, dotat d’un Consell Assessor i un equip col·laborador. Pro-mou dues investigacions amb el suport de l’AGAUR, una per aprofundir en la situació del PDI en clau de gènere i l’al-tra, sobre l’alumnat, per potenciar els estudis cientificotècnics entre les dones.Es publicarà el Pla d’igualtat com a ei-na de treball, s’impulsarà una línia d’in-novació docent en formació de gènere, una línia de publicacions i s’elaborarà un conjunt de recursos pedagògics per a la docència.

CONStitUit el CONSell ASSeSSOR

D’altra banda, el passat mes de juny es va constituir el Consell Assessor de l’Observa-tori, format per experts externs i directius d’empreses, representants institucionals i membres de la Universitat. El presideix la vicerectora Montserrat Duch, per delegació del rector; el coordina la directora de l’Ob-servatori, la professora de Sociologia Inma Pastor, i la secretaria l’exerceix la tècnica en igualtat de l’Observatori.La representació social la formen Albert Su-reda, cap de Gestió i Desenvolupament del Talent de la Direcció de Recursos Humans de Caixa Tarragona; Cristina Barberà, ges-tora de recursos humans del Departament de Recursos Humans de Repsol; Pilar Gavi-lan, directora gerent de l’Hospital Univer-sitari Joan XXIII; Cándido Álvarez, director del Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi (Salut i Medi); Yolanda

García, periodista de Tarragona Ràdio; Isabel Baixeras, advocada exsíndica de Greuges de la URV, i Marina Subirats, cate-dràtica de Sociologia de la UAB.La representació institucional la formen la presidenta de l’Institut Català de les Do-nes, Marta Selva, i la directora de Polítiques d’Igualtat del Departament de Treball, Sa-ra Berbel. Pel que fa a la representació uni-versitària, està formada per Josep Maria Arias, cap del Gabinet de Comunicació i Relacions Externes; Mar Figueras, coordi-nadora de PAS; les professores Montserrat Palau (Filologia Catalana) i Joana Zarago-za (Filologia Clàssica), membres del grup de recerca GRÈC; Ignasi Brunet, catedràtic de Sociologia del Departament de Gestió d’Empreses; Rosa Solà, vicerectora d’In-vestigació i Relacions amb les Institucions Sanitàries; Virginia Cádiz, catedràtica de Química, i Lluís Marsal, director del Depar-tament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica.

E

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

lA COmiSSió URV SOlidàRiA pReSeNtA l’iNFORme ANUAl Al ClAUStRe

El vicerector de Relacions Externes, Santiago Castellà, va presentar el 22 de maig l’informe anual de la URV Solidària assegurant que viu una etapa de consolidació i de creixement, ja que es dedica principalment a la formació en cooperació i a projectes de formació solidària.

La Comissió treballa en quatre fronts: sensibilització de la comunitat universitària i de la societat de l’entorn, formació i capacitació tècnica, programes i projectes de cooperació específicament universitària, projectes de cooperació amb ONGD i accions diverses de caràcter extraordinari. S’hi ha afegit una nova línia de treball, que és recerca i desenvolupament, concretada en un primer projecte: “Turisme i cooperació a Burkina Faso”,

finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.Per sensibilitzar la comunitat universitària i la societat s’han organitzat conferències, projeccions de cinema, exposicions. Entre les activitats destaca la Jornada Solidària de l’11 d’abril, com a cloenda del curs de postgrau en Cooperació Internacional promogut per URV Solidària, que ja ha arribat a la vuitena edició.

22 LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

La UIB substitueix a la URV en la presidència de la Xarxa Vives

l Consell General de la Xarxa Vives, reunit a la URV el 5 de juny a Reus, va elegir presidenta la rectora

Montserrat Casas, ja que s’havia com-plert el semestre de presidència del rec-tor de la URV, Francesc Xavier Grau Vidal. El Consell General és l’òrgan suprem de govern de la Xarxa Vives.

Durant el semestre de presidència de la URV, la Xarxa Vives va organitzar, entre altres actes, la XIII Mostra de Teatre Uni-versitari, que va tenir lloc a la Universi-tat Miguel Hernández d’Elx del 14 al 18 d’abril, i la IV Lliga de Debat Universitari, que es va fer a la Universitat de les Illes Balears del 23 al 26 d’abril. Així mateix, ha editat el primer número de la revista BUC. Universitat. Cultura. Lli-bres, i va signar un protocol pel qual la Xarxa Vives s’incorpora als òrgans de govern de l’Institut Ramon Llull. La Xarxa ha engegat un projecte d’intercanvi d’in-formacions i recursos d’activitats cultu-rals entre les universitats membres. La presidència ha mantingut reunions amb tots els responsables d’universitats de les administracions territorials.La nova presidenta, la rectora Montserrat Casas (Hostalric, Girona,1955) és doc-tora en Ciències Físiques per la Universi-tat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Física Atòmica, Molecular i Nuclear.

Casas va ser escollida rectora de la Uni-versitat de les Illes Balears el 28 de març de 2007, anteriorment havia estat sín-dica de greuges de la mateixa Universi-tat en el període 2000-05 i coordinadora de la Comissió Permanent de Defensors Universitaris de 2002 a 2004, a més de directora del Departament de Física de la UIB.El Consell, format per les vint universitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord i Andorra, va manifes-tar el rebuig a les actituds incíviques i vio-lentes amb les quals uns estudiants de la UAB van voler pertorbar l’activitat acadè-mica dels òrgans de govern de la Facultat de Filosofia i Lletres d’aquesta Universitat

els dies 29 i 30 de maig. El Consell també va acollir el lliurament dels premis de Comunicació Científica Joan Lluís Vives, que convoca la Xarxa amb el suport de la càtedra de Divulgacio de la Ciència de la Universitat de València i la CAM (Caja Mediterráneo). Prèviament a la reunió del Consell, es va fer un debat universitari titulat “La tri-ple hèlix i el desenvolupament regional”, destinat a agents del territori, institucions i empreses. Hi van participar el secretari d’Estat d’Universitats, Màrius Rubiralta; el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la comissio-nada d’Universitats i Investigació, Blanca Palmada.

E

el ReCtOR de lA URV i pRe-SideNt del FòRUm peRmA-NeNt d’UNiVeRSitAtS eURO-med ViSitA UNiVeRSitAtS del NORd d’àFRiCA

El rector de la URV i president del Fòrum Permanent d’Universitats Euro-med, Francesc Xavier Grau, va visi-tar entre el desembre de l’any pas-sat i el maig d’enguany la Universitat d’Aleppo, a Síria, en la commemoració del 50è aniversari, i d’altres del Marroc i Egipte. Va participar en nombrosos actes i també va mantenir contactes amb universitats europees, de la Medi-terrània i d’Orient.A la celebració a Síria hi van assis-

tir representants de més de vint uni-versitats de França, Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Espanya, Ucraïna, Bulgària, Armènia, Rússia, Geòrgia, Turquia, Iran i Corea.En la visita a Egipte el rector formava part d’una missió institucional cata-lana del conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet, organitzada pel Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca) ide la qual formaven part 22 empreses importants. Durant la visita a Egipte el rector, Francesc Xavier Grau, va recórrer el vast i ric jaciment arqueo-lògic d’Oxirinc, a l’actual al Bahnasa, on la URV, la UB i l’ICAC tenen un equip d’investigació conjunt.

Posteriorment a Rabat, la delegació de la URV es va reunir amb els màxims res-ponsables de la Universitat Moham-med V-Agdal, Hafid Boutaleb-Jou-tei, i van firmar un conveni marc de col·laboració. Els objectius són realit-zar projectes d’investigació conjunts, en funció d’interessos comuns i dels mitjans disponibles; promoure activi-tats acadèmiques, facilitar l’intercanvi de docents, investigadors i estudiants; impulsar l’organització de conferèn-cies internacionals, i editar publicacions conjuntes.

La càtedra tindrà la seu a Mas Miarnau, Centre de Formació Permanent de la Fundació URV.

23 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

l rector de la URV i president del Fòrum Permanent d’Universitats Euromed, Francesc Xavier Grau,

va participar els dies 8 i 9 de juny en la inauguració de la Universitat Euromedi-terrània, a Portoroz (Eslovènia). A l’ac-te hi va assistir el president del Govern de la república eslovena, Janez Jansa, que en aquell moment presidia la Unió Europea.La Universitat Internacional Euro-mediterrània és una iniciativa que contribuirà a materialitzar l’espai euro-mediterrani d’educació superior i de re-cerca, amb la mobilitat de les persones i l’intercanvi del coneixement, de ma-nera que afavorirà la comprensió entre diferents cultures.La iniciativa, que ha partit d’Eslovènia, neix de moltes voluntats i és el fruit d’anys de treball, que va començar amb el Procés de Barcelona (1995). Ha continuat amb altres esforços, com les resolucions de l’Assemblea Parlamen-tària Euromediterrània (el Caire, 2005);

la Declaració de Tarragona (2005) i la Declaració d’Alexandria (2005) del Fò-rum Permanent d’Universitats Euro-med, xarxa d’universitats de la qual la URV és impulsora, i la Declaració del Caire (2007) de la Primera Conferència Ministerial Euromediterrània sobre En-senyament Superior i Recerca, que va donar suport a la creació d’EMUNI.

El Centre Universitari per als Estudis Euromediterranis EMUNI va néixer a l’octubre de 2007 a Portoroz i ha d’im-pulsar el contacte entre els països de les dues ribes, promoure la cooperació entre universitats i centres de recerca i crear la Universitat Euromediterrània. Per a més informació, es pot consultar www.emuni.si.

La URV s’adhereix a la Universitat Euromediterrània d’Eslovènia

pROjeCCió ACAdèmiCA de lA URV A AmèRiCA llAtiNA

El director acadèmic de la Fundación Caro-lina, Alfredo Moreno, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van signat al febrer passat sis convenis de col·laboració. Amb aquests documents es creen noves beques per a alumnes d’Amèrica Llatina que seguiran estudis de màster, doctorat i for-mació permanent a la Universitat.

La Fundación Carolina es va crear l’any 2000 com una institució per promoure les relacions culturals i de cooperació en matèria educativa i científica entre l’Estat espanyol i els països de la Comunitat Ibe-roamericana de Nacions. Enguany, la Fundació ofereix 1.200 beques a Amèrica Llatina per formar-se en universitats espanyoles. L’any pas-sat la demanda va superar les 156.000 sol·licituds. Els sis convenis signats amb la URV s’inscriuen en el programa de for-mació, que té com objectiu facilitar i pro-

moure l’ampliació d’estudis amb beques de postgrau, doctorat i formació perma-nent. Dels sis convenis signats, quatre són nous. Un crea tres beques d’un any de durada per al màster en Direcció i Planifi-cació del Turisme; un segon conveni crea dues beques per al MÀSTER en Enginye-ria Informàtica d’un any; un tercer conveni possibilita dues beques de 24 mesos de doctorats, i el quart ofereix tres beques per a formació permanent de cooperació amb Brasil, de tres mesos de durada. Aquestes últimes són perquè professors d’universi-tats brasileres puguin fer estades d’inves-tigació a la URV, o professors de la URV es desplacin a centres del Brasil. A més, es van renovar els dos convenis ja vigents, que creen dues beques de dos anys per seguir el màster en Dret Ambien-tal i dues beques per seguir el màster de Tecnologia Educativa d’un any de duració, respectivament.La fundación Carolina es fa càrrec de la matrícula i del cost del desplaçament de l’estudiant, i la URV n’assumeix l’allotja-

ment i la manutenció. La Universitat hi inverteix 90.000 €. Per a més informació, http://www.fundacioncarolina.es.

CONVeNi Amb lA UNiVeRSitAt xiNeSA de dAliAN

La rectora de la universitat xinesa de Llen-gües Estrangeres de Dalian, Yuhua Sun, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van firmar al novembre passat un con-veni marc de col·laboració. L’acte es va fer durant el IV Fòrum Espanya-Xina.Ambdues universitats ja fa uns anys que col·laboren i aquest conveni marc els ofe-reix àmplies possibilitats d’incrementar la relació.Durant l’acte també es van signar dos con-venis específics. El primer estableix les con-dicions de col·laboració per fer possible que estudiants de la Universitat de Dalian facin el Curs de Llengua i Cultura Hispànica a la URV, i el segon fixa les condicions per-què aquests alumnes puguin accedir pos-teriorment al máster en Ensenyament de l’Espanyol com a Llengua Estrangera.

E

24

Antoni Terceño, doctor honoris causa pel Centre de Recerca i Desenvolupament de Michoacán Va fer de padrí el Dr. Federico González Santoyo. Antoni Terceño (Tarragona, 1961) és catedràtic d’Economia Finan-cera i Comptabilitat del Departament de Gestió d’Empreses a la URV i dirigeix el màster en Finances i Gestió Bancària. A més, és doctor en Ciències Econò-miques i Empresarials i actuari d’Asse-gurances per la UB, on va estudiar la llicenciatura en Ciències Econòmiques i Empresarials i la diplomatura en Ciènci-es Empresarials, i hi va començar a exer-cir la docència. També ha estat professor i tutor d’ensenyament a la UOC.En recerca, investiga sobre instruments per a l’anàlisi econòmica i empresari-al en un ambient d’incertesa, sobre inci-dència de la fiscalitat en les operacions financeres, sobre anàlisi, valoració i ges-

tió d’actius de renda fixa, i sobre anàli-si d’inversions.Vicerector de Personal Docent i Inves-tigador i Qualitat des de 2006, ha for-mat part en els últims anys de successius consells de direcció de la Universitat, i ha estat degà de la Facultat de Ciènci-es Econòmiques i Empresarials i director del Departament de Gestió d’Empreses. També va ser director de l’Escola Uni-versitària d’Estudis Empresarials de la UB a Reus, prèvia a la creació de la URV (1991-92), al naixement de la qual va estar lligat com a membre de la Comis-sió Gestora i com a assessor del rector en matèria econòmica. En el decurs de la seva vida acadèmica i científica, ha cooperat ininterrompu-dament amb diferents països d’Amè-

rica del Sud, especialment Argentina i Mèxic. En l’actualitat s’encarrega de les relacions internacionals de la Universitat amb aquesta àrea.

25

a Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona va presen-tar al president de la Genera-

litat, José Montilla, els resultats del Pla Estratègic del Camp (PECT)al fe-brer passat. El document destaca que som una xarxa de ciutats, situada es-tratègicament i amb qualitat de vida, que pot assolir una economia innova-dora amb equilibri territorial i cohe-sió social.La presentació de les conclusions fi-nals del PECT es va fer en un acte mul-titudinari al Paranimf de la URV i va comptar a més amb la presència dels responsables polítics locals, els mem-bres de la Mesa Socioeconòmica del Camp, impulsora de l’elaboració del PECT, i els integrants del Consell Con-sultiu. Amb aquest acte, es va entregar als responsables institucionals i polítics el document que proposa un disseny del model de futur i de progrés del terri-tori basat en la confiança, la creativitat i la cooperació de la ciutadania, admi-nistracions i entitats. Les entitats que formen la Mesa Socioeconòmica del Camp, creada fa dos anys, van impul-sar l’elaboració de l’estudi, que es va encarregar al grup de recerca d’Agus-tí Segarra, i ha comptat amb el suport institucional de la Generalitat.La Mesa impulsora està formada per les cambres de comerç de Tarragona, Reus i Valls, l’Agrupació per a la Pro-moció del Port de Tarragona, AIE (AP-PORTT), la Confederació Empresarial

de la Província de Tarragona (Cepta), Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), els sindicats CCOO, UGT i Unió de Pagesos i la URV.

pROCéS pARtiCipAtiU

L’etapa important que viu avui el Camp i el seu dinamisme econòmic com a re-gió emergent en el marc de Catalunya fan imprescindible que defineixi l’orien-tació del seu futur i que se’n faci respon-sable. En aquest sebntit, el PECT elaborat per a l’etapa 2008-15 convida a la refle-xió i després a l’acció. En l’estudi s’inclo-uen les comarques del Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà i Priorat.En la redacció, que va durar deu me-sos, dirigida per la URV, hi van participar 132 persones d’una cinquantena d’ins-titucions, organitzades en sis grups de

treball. S’hi estableixen catorze línies es-tratègiques, 49 objectius i 96 actuacions, que es podrien prioritzar en dues etapes: 2008-11 i 2011-15; la millora en infraes-tructures de comunicació (xarxes de ro-dalies, ferroviària i urbana) és una de les prioritats. Sintèticament, tot el conjunt es recull en 26 propostes, que són fruit del consens dels actors territorials parti-cipants i requereixen per materialitzar-les iniciatives conjuntes, un treball en comú. El Pla reclama una veu unitària del terri-tori cap a les instàncies polítiques, i per part d’aquestes, un estil diferent de go-vernar deixant de banda el sucursalisme. La URV proposa que es constitueixi un ens en què els actors territorials es conti-nuïn trobant, per fer el seguiment i des-envolupar el PECT. El president Montilla va afirmar que, en funció de les dispo-nibilitats pressupostàries, la Generali-tat assumirà les iniciatives del territori que siguin de consens.

imPlicació dEl tErritori En la UnivErsitat

El Camp de Tarragona, una xarxa de ciutats en expansió

l

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / LA URV A FONS

el pROFeSSOR emèRit de lA URV jAUme Gil AlUjA, dOCtOR hONORiS CAUSA peR lA UNiVeRSidAd Rey jUAN CARlOS

La Universitat Rey Juan Carlos de Madrid va investit doctor honoris causa el professor emèrit d’economia de la Universitat Rovira i Virgili i eco-nomista reusenc Jaume Gil Aluja. La investidura es va fer a Móstoles, en la

diada de Sant Tomàs de Aquino, el 29 de gener.Camilo Prado, catedràtic d’Economia de l’Empresa, va ser l’encarregat de pronunciar la laudatio de la figura de l’economista reusenc, que ja és hono-ris causa per la URV i divuit universi-tats més d’arréu del món. A la URV Jaume Gil Aluja (Reus, 1936), com a professor emèrit, impar-teix docència al màster de Direcció

Estratègica de l’Empresa, dirigirà tesis doctorals i dinamitzarà la recerca a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Catedràtic d’Economia Financera de la UB, ha exercit la docència més de 45 anys. És considerat el pare de la nova teoria de la incertesa, arran del desen-volupament que ha fet de les lògiques multivalents en l’àmbit econòmic i de gestió d’empreses.

26

l’any 2008 Es farà a BarcElona

GlòRiA bARbeRà, deGANA d’eCONòmiqUeS, i CARme ViVeS, diReCtORA d’iNFeRmeRiA

La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials va fer eleccions a deganat el 16 de novembre de l’any passat i va resultar escollida la professora Glòria Bar-berà, que substitueix en el càrrec Miquel Àngel Bové.

D’altra banda, la professora Carme Vives és la nova directora de l’Escola Univer-sitària d’Infermeria, elegida per la junta de centre el 14 de febrer passat i sub-stitueix Roser Ricomà, que ha estat vuit anys en el càrrec. El 17 de gener el centre va celebrar l’acte acadèmic de commem-oració dels 25 anys de l’ensenyament d’Infermeria a la Universitat. La primera directora del centre, la professora Carme Nogués, va fer balanç de la tasca realit-zada en aquests anys. A més, va fer un reconeixement a les professores que complien 25 anys de docència, que són Sagrario Acebedo, Dolors Cid, Carme Nogués i Carme Vives.

eleCCiONS eN depARtAmeNtS

La professora Charo Barrios continua al capdavant del Departament de Pedago-gia, Marina Galià és la nova responsable del Departament de Química Analítica i Química Orgànica i Anna Maria Mas-déu és la nova cap del Departament de Química Física i Inorgànica. M. Jesús Montes és la nova directora del Departa-ment d’Infermeria i substitueix la profes-sora M. Antònia Martorell. En canvi, Ilde-fonso Cuesta ha estat reelegit director del Departament d’Enginyeria Mecànica. D’altra banda, la professora Misericòr-dia Carles, del Departament d’Economia, ha estat nomenada pel rector coordina-dora de les PAU des de l’1 de gener de 2008. Substitueix en el càrrec Glòria Bar-berà, actualment degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

ANteNeS del CONeixemeNt de lA URV A SAlOU i CAmbRilS

Les antenes del coneixement de la URV de Salou i Cambrils es van inaugurar respectivament el 17 de desembre passat

i el 18 de febrer. Es tracta d’espais físics i virtuals en els quals la URV posa a l’abast del territori tot el seu potencial com a nucli generador d’activitats amb conting-uts docents, científics i d’extensió univer-sitària, en resposta a les necessitats que es detectin. L’antena del coneixement de Salou està situada al Centre Cívic (c/ Advocat Gallego, 2), edifici pròxim a l’Ajuntament, i la de Cambrils, al Centre Cívic Les Basses.

lA URV GUANyA el pRemi de tURiSme COStA dAURAdA

En la XVIII Nit del Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre celebrada al novembre passat, la URV, represen-tada pel rector, Francesc Xavier Grau, va rebre el premi de turisme Costa Dau-rada pel seu compromís amb el turisme i per implicar els sectors públic i privat en uns objectius comuns. La Nit del Turisme es va fer a Port Aventura, amb la partic-ipació de més de 600 persones. El pres-ident de la Diputació, Josep Poblet, jun-tament amb el conseller, van lliurar el premi Costa Daurada al rector.

LA URV A FONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Les excursions de senderisme de la URV han recorregut més de 120 quilòmetresLes 10 excursions organitzades per la URV aquest curs 2007-08 a través del pro-grama de senderisme, del Vicerectorat d’Estudiants i Comunitat Universitària, han aconseguit que desenes de partici-pants, membres de la comunitat univer-sitària i acompanyants, hagin recorregut més de 120 quilòmetres per camins de les nostres comarques.

Aquesta activitat gratuïta, que ha tin-gut com a monitor el professor Joan Salvadó, de l’ETSEQ, ha permès conèi-xer el país, la cultura, la història i el pai-satge natural i humà tot travessant-lo a peu per camins senyalitzats. Els diferents tipus d’itineraris, amb recorreguts d’en-tre 7 i 13 quilòmetres, han possibilitat que tothom hagi tingut un sender al seu abast. Les excursions s’han fet en auto-car amb sortida des de Tarragona i Reus fins al lloc de destí.

La primera sortida es va fer al novembre de l’any passat al congost de Fraguerau i ermita de Sant Bartomeu i en van seguir d’altres mensuals a la vall del Glorieta, els masos del Montsant, barranc de la Pas-quala-ermita de Sant Joan, la ruta del Car-rasclet, els prats dels Dips, els Motllats, els ibers a les muntanyes de Tivisa-Vande-

llòs, i les dues últimes al juny d’enguany, a la Morera de Montsant-ermita de Santa Magdalena i a la vall de Cardó. Les excur-sions es reprendran a partir del proper mes de setembre. Per a més informació, us podeu adreçar al Servei de Gestió de l’Extensió Universitària (victoria.cardona@urv.cat).

27 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

gent de casa

La 30ena edició del premi Dow Chemical-ETSEQ es va concedir

a l’alumne Joan Farriol, d’Enginyeria Química, pels seus mèrits i projectes. Els estudiants Elena Rius, Alexia Lom-barte i David Blanch van ser distingits com a finalistes. L’acte el va presidir el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells.

El lliurament va tenir lloc al saló d’ac-tes de les instal·lacions Dow Derivats, a Tarragona. El conseller d’Economia i Finances estava acompanyat pel direc-tor general de Dow Ibérica, Anton Valero; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau; Markus Wildi, president de DOW Europa, i les autoritats locals. Durant l’acte Russel Mills, director europeu de Sostenibilitat i Tecnolo-gia de Dow, va impartir la conferència “Canvi climàtic. Oportunitats i reptes per a la indústria química”.El jurat va valorar a Joan Farriol els mèrits acadèmics i humans i els pro-

jectes professionals i de recerca. El premi té una dotació de 10.000 €, que s’ha de dedicar a desenvolupar el treball proposat a la candidatura pre-sentada. El guanyador va manifestar la intenció de seguir un màster sobre processos energètics a l’Escola Nacio-nal Superior de Tècniques Avançades (ENTSA) de París. El premi Dow, fruit de la col·laboració

de Dow i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química, guardona aque-lles competències i valors que amb-dues reconeixen importants per al futur personal i professional dels estu-diants al llarg de la vida acadèmica: iniciativa, versatilitat, lideratge, com-petència tècnica, responsabilitat, comunicació, treball en equip i orien-tació al client.

L’alumne Joan Farriol rep el premi Dow Chemical – ETSEQE

els professors Josep callizo, Joan lluís Borràs i Jordi Jové, premiats pel col·legi de metges de catalunya

Els doctors Josep Callizo, Joan Lluís Borràs i Jordi Jové, tots tres pro-fessors de Medicina de la URV, van rebre el Premi a l’Excel·lència Pro-fessional el 6 de juny al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. El Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya va lliurar aquests guar-dons en el marc del II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.La quarta edició dels Premis a l’Excel·lència Professional, que s’atorguen anualment, va reco-nèixer la tasca de 66 metges a tot Catalunya. Dels 12 premis que

es van lliurar a professionals de Tarragona, 3 han anat a parar a mans de docents de la URV: Josep Callizo, en l’àmbit de Medicina Hos-pitalària; Joan Lluís Borràs, en la categoria d’Altres Àmbits Assisten-cials, i Jordi Jové, en l’àmbit d’Aten-ció Primària. Tots formen part del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV. El Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya té com a objectius examinar la situació de la profes-sió mèdica catalana a dia d’avui, buscar vies de millora de la qualitat professional i mecanismes que con-trarestin l’actual insatisfacció pro-fessional, i analitzar maneres d’aug-mentar la cohesió del col·lectiu professional mèdic, la defensa pro-

fessional i l’ètica de les polítiques d’incentius.

el professor Jordi salas, premi nacional a la traJec·tòria científica i docent en nutrició

Jordi Salas, del Departament de Bio-química i Biotecnologia, que impar-teix docència a la Facultat de Medi-cina i Ciències de la Salut, va rebre el Premi Nacional Aula Mèdica-Senpe 08 a la trajectòria científica i docent en nutrició al maig passat en el decurs del Congrés de la Soci-etat Espanyola de Nutrició Paren-teral i Enteral (SENPE), a València. Jordi Salas és catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la URV.

28

’alumne Albert Gavarró ha gua-nyat el primer premi al Millor projecte fi de carrera en Intel-

ligència Artificial 2007, que atorga l’Associació Catalana d’Intel·ligència Artificial. El projecte es denomina Ninots i és un entorn d’aprenentatge en matèria de sistemes multiagent i mineria de dades.

Gavarró ha estudiat Enginyeria Informàtica a la Universitat, i el pro-jecte l’ha dirigit la professora Aïda Valls, del grup de recerca ITAKA de la URV.En aquest treball s’ha dissenyat i construït una eina, Ninots, que ser-

veix de base per poder desenvolupar una pràctica de l’assignatura d’Intel-ligència Artificial, que cobreix el sis-tema multiagent i mineria (o extrac-ció) de dades. S’ha creat un entorn que permet entendre l’estructura i la dinàmica d’un sistema multia-gent sense que els estudiants hagin de programar-lo des de zero, la qual cosa costa molt de temps, ja que s’ha de treballar a partir de llibreries de codi força complexes.Ninots s’ha dissenyat per facilitar tant la feina d’aprenentatge dels estudiants com la de confecció, ava-luació i correcció de les pràctiques per part del docent.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

Premi d’Intel·ligència Artificial per al projecte d’Albert Gavarró

El professor Toni Gironès guanya un premi FAD

a Facultat de Medicina i Cièn-cies de la Salut va celebrar al mes d’octubre passat el dia de

Sant Lluc, el seu patró, atorgant els premis que porten el seu nom en les modalitats de Recerca, Educa-ció per a la Salut i Mobilitats Aca-dèmiques i Clíniques. En la modali-tat de Recerca, va guanyar el treball “Expressió de la PKC durant el des-envolupament postnatal i en l’adult de sinapsi neuromuscular i la seva influència en la mielinització”. Els autors eren Juan Antonio Escórcia, Anna Miró, Joan Pallejà, Sílvia Tor-res, Esther Tórtola i Adolfo Valero.En la modalitat d’Educació per a la Salut es va premiar el projecte “Hos-pital dels ossets de peluix”, obra de

Mireia Garcia-Villarrubia. Un accès-sit va ser per a “Aprenem a esmor-zar sa i a rentar-nos les dents”, de

L T oni Gironès, professor de l’Es-cola Tècnica Superior d’Arqui-tectura de la URV, ha guanyat

un Premi de Foment de les Arts i el Disseny (FAD), que atorga ARQUIN-FAD, en la modalitat d’intervenci-ons efímeres amb l’obra Vers un nou equilibri natural..., instal· lada a la Pedrera.

Gironès (1965) és el responsable de l’ensenyament d’Arquitectura des del naixement de l’ETSA, el curs 2005-06, i imparteix les assignatures de Dibuix i Projectes de primer curs. El fotògraf de l’obra ha estat el mateix artista, que viu a Barcelona.

Guardonats quinze alumnes de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

sis alumnes: Sabina Bel, Juan Anto-nio Escórcia, Neus Falgàs, Joan Pellejà, Marta Pepió i Marc Vallvé.El treball “Intercanvi clínic a Mon-terrey, Mèxic”, va obtenir el premi de Mobilitats Acadèmiques i Clíni-ques, l’autora de la qual és Iris Alar-cón. El treball “Royal Shrewsbury Hospital, Anglaterra”, d’Albert Guarque, va ser mereixedor d’un accèssit.

L

29

ls alumnes Júlia Singles, de la promoció 2005-06, i David Sali-nas, de la promoció 2006-07,

d’Enginyeria Tècnica en Telecomuni-cacions especialitat Telemàtica han rebut el premi al millor expedient que organitza l’ETSE amb el patrocini del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya.A l’acte hi van participar Anto-nio Moreno, responsable de Solu-cions de Real ICT de l’empresa d-Core Network Iberia, que va impartir la conferència “Convergència de les telecomunicacions i les tecnolo-gies de la informació”, i Jaume For-tuny, que va lliurar els premis als

joves en representació del Col·legi, un diploma i 300 €. Van acompanyar els guardonats Javier Maixé, direc-

tor de l’ETSE, i el professor Alfonso Romero, responsable de l’ensenya-ment.

GENT DE CASA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Júlia Singles i David Salinas, els millors alumnes de Telemàtica

alexandre celma, marta riera i esteve gimeno, premis de recerca de Batxillerat en Química

La novena edició dels premis de Recerca en Química, patrocinats per l’Associa-ció Empresarial Química de Tarragona, es va fer el 14 de novembre, en el marc de la Setmana de la Ciència a la sala Gènius del Palau Firal i de Congressos de Tarragona.El primer premi va ser per a Alexandre Celma, de l’IES Domènech i Montaner, que va presentar “Les olors i el perfum”. La dotació econòmica del premi és de 1.000 € per a l’estudiant i 800 € per al seminari o departament del centre al qual pertany el docent que ha tutoritzat el treball. Marta Riera, del Col·legi Mare de Déu del Carme, va guanyar el segon amb el tre-

ball “Components de la llet: les volume-tries ens ajuden”. La dotació és de 600 € per l’estudiant i 400 € per al centre.Esteve Gimeno, de l’IES Camarles, va presentar el treball “Determinació del grau d’acidesa dels vinagres”, i va gua-nyar el tercer premi. El p remi en metàl-lic és 300 € per l’estudiant més 200€ per al centre. La major part dels 15 treballs presen-tats a la convocatòria d’enguany tenien a veure amb els aliments. En l’acte de lliurament la professora Carme Aguilar va pronunciat la conferència “L’univers d’Albert Einstein”.

l’estudiant de Química carina Bonilla, guardonada per l’edi·torial mcgraw·Hill

Carina Bonilla s’ha integrat a la Facul-tat de Química el curs 2007-08 amb la millor nota d’accés, i per aquest motiu ha rebut el premi de l’editorial McGraw-Hill, un lot de llibres de l’especialitat. L’entrega es va fer durant l’acte d’inau-guració de curs de Química, el 15 de novembre. Durant l’acte Claudio Bianchini, de l’Institut Químic de Compostos Organometàl·lics del Consell Nacional de la Recerca va impartir la conferència

“Energía y químicos a partir de renova-bles por vía electrolítica”.Després de l’entrega del premi a Carina Bonilla, es van concedir les distincions als membres amb 25 anys de servei al centre.

el i premi dertotravel a la millor traJectòria acadèmica de turisme al campus de l’eBre, per a cinta sanz

Cinta Sanz va ser la guanyadora del pri-mer premi per als estudiants de Turisme del campus Terres de l’Ebre, patrocinat per Viatges Dertotravel, que es va lliurar al maig a l’Aula Magna de l’edifici Betà-nia, a Tortosa. María Reyes Sesé i Àngels Martí van ser les alumnes finalistes.Les alumnes guanyadores tenien els tres millors expedients acadèmics de les promocions 2005-06 i 2006-07. Cinta Sanz va guanyar el primer premi, que consistia en 2.000 € en metàl·lic i un diploma acreditatiu. Les finalistes María Reyes Sesé i Àngels Martí van rebre un diploma de reconeixement.A l’acte hi van ser presents Joan Caba-llol, gerent de l’empresa Dertotravel; Salvador Anton, director de l’Escola Uni-versitària de Turisme i Oci, i Azael Fabre-gat, director del campus Terres de l’Ebre de la URV.

E

30

‘alumna Anabel Fernández, de l’Escola Universitària de Turisme i Oci, va rebre el tercer Premi Port

Aventura a la millor trajectòria acadè-mica 2004-07..La missió del premi és reconèixer públicament l’excel·lència dels estu-diants de la diplomatura en Turisme de la URV. A més, la URV els facilita la realització d’un projecte de desen-volupament personal promovent els valors d’iniciativa, competència, lide-ratge, responsabilitat i compromís.El premi consisteix en 2.000 € per a la guanyadora, que els ha de destinar preferentment a incorporar-se, durant

el curs següent, a un programa formatiu de màster, postgrau o especialització en turisme a la Univer-sitat. També es van atorgar diplomes de reconeixement als alumnes finalis-tes Frederic Lavilla, Anna Sanz i Ernest Mèlich. Durant l’acte Enri-que Fontecha, direc-tor de Recursos Humans de PortAventura, va fer la

conferència “PortAventura: motor de progreso social y de sostenibilidad”.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / GENT DE CASA

l’alumne sergi BosQue Ha reBut l’ordinador portà·til del sorteig del servei de BiBlioteca

Sergi Bosque Rosich, alumne de la URV de quart curs d’Administració i Direcció d’Empreses, ha estat el gua-nyador, amb el número 1.427, del sorteig d’un ordinador organitzat pel Servei de Biblioteca i Documentació. Aquest estudiant és de Valls i estu-dia a la Facultat de Ciències Econòmi-ques i Empresarials. El rector, Francesc Xavier Grau, acompanyat del secretari general, Antoni González Senmartí, i de membres del Servei de Biblioteca i Documentació, va entregar l’ordina-dor portàtil a Sergi Bosque. En total 1.491 alumnes van contestar l’en-questa i entraven en el sorteig.

lídia corBella, guanyadora d’un concurs de lletres a la setmana de la ciència

L’alumna Lídia Corbella, de l’IES Narcís Oller de Valls, va guanyar un concurs de cultura general que va organit-zar la Facultat de Lletres durant la Set-mana de la Ciència, al novembre pas-sat. El premi va ser un iPod nano per a ella i un lot de llibres per a l’Institut.

La Facultat de Lletres va instal·lar el seu estand a la mostra científica, que van visitar centenars d’estudiants de secundària de les comarques de Tarragona, i oferia jocs, tallers i con-cursos al públic visitant.

la professora m. Jesús montes, premiada per la seva tesi doctoral

La professora M. Jesús Montes, del Departament d’Infermeria, va gua-nyar l’accèssit de la divuitena edició del premi Victoria Kent, que atorga la Universitat de Màlaga, per la seva tesi doctoral sobre les cultures del naixe-ment.

El premi consistia en un premi de 1.000 € en metàl·lic i el compro-mís de publicar l’obra. La seva tesi, llegida a la URV el 12 de març pas-sat, es titula “Las culturas del naci-miento. Representaciones y prácticas de las mujeres gestantes, comadro-nas y médicos”. Està centrada en les diverses formes de significar, interpre-tar, practicar i experimentar el naixe-ment de les dones gestants, llevado-res i metges obstètrics. El guanyador del primer premi va ser el professor de la Universitat Jaume

I (UJI) de Castelló Jordi Luengo, pel treball “Gozos y ocios de la mujer moderna. Transgresiones estéticas en la vida urbana del primer tercio del siglo XX”.

premi per a Jordi solé per la tesi doctoral

Jordi Solé, professor de Pedagogia, ha estat mereixedor de l’accèssit en la primera edició dels Premis de l’Ins-titut de la Joventut per la tesi “Antro-pología de la educación y pedagogía de la juventud, procesos de encultu-ración”. El premi consisteix en 4.000 € i comporta la publicació digital de l’obra. Jordi Solé va llegir la tesi a la URV el 4 de juliol de 2005, dirigida pel pro-fessor Enrique Fuentes. Inclou un treball historicodescriptiu i etnocrí-tic sobre els processos d’enculturació de la joventut. Partint de la idea que ha existit més d’una joventut al llarg de la història, i a partir d’una lògica transversal típicament postmoderna, es descriuen diverses històries que es refereixen a diverses joventuts, esta-blint al mateix temps un oportú equi-libri genèric, amb el qual es té pre-sent la no-discriminació de la dona en la història.

L

Anabel Fernández, millor trajectòria acadèmica en Turisme

31 DIA A DIA / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Enric castElló, guardonat amb El prEmi articlE dE l’any pEr l’EuropEan Journal of communication

La revista científica de comunica-ció de masses European Journal of Communication ha premiat el pro-fessor Enric Castelló, de la Unitat de Comunicació de la URV, amb el Premi Article de l’Any pel treball “The production of television fic-tion and nation building: the cata-lan case” (“La producció de ficció a la televisió i la construcció de la nació: el cas català”). Aquest treball analitza els mecanismes de cons-trucció de la identitat nacional uti-litzats a les sèries de ficció de pro-ducció pròpia de TV3. Enric Castelló és professor dels estudis de Comunicació de la URV des de 2003, i ja s’havia signifi-

cat recentment en aquest àmbit de recerca amb la publicació del llibre Sèries de ficció i construcció nacio-nal. Imaginant una Catalunya tele-visiva (Tarragona 2007, col·lecció Llavors d’Idees núm. 2, Publicaci-ons URV). European Journal of Communi-cation és una de les publicacions científiques capdavanteres al món en aquest àmbit. Es publica inin-terrompudament des de març de 1986 i forma part del selecte grup de 49 revistes inclòs a l’índex de les millors publicacions internacionals que elabora Thompson Scientific.

HomEnatgE pòstum a JosEp maria sáncHEz ripollès

El Dr. Josep Maria Sánchez Ripo-llès, professor de la URV traspassat

l’any 2007, va rebre el passat mes de febrer un homenatge pòstum a la seu de Tarragona del Col·legi Ofi-cial de Metges.En l’acte hi van participar Eduard Prats, de la Comissió de Bioètica del Col·legi, que en va fer la pre-sentació. A continuació Santiago Alonso, metge de l’Hospital Univer-sitari Joan XXIII, va fer una xerrada amb el títol: “Josep Maria Sánchez Ripollès, persona i metge”. Roge-lio Altisent, professor de Bioètica de la Universitat de Saragossa, va pronunciar la conferència “Què ens aporta l’ètica mèdica a la pràc-tica diària?”. La cloenda va anar a càrrec de Josep Maria Solé, presi-dent del Col·legi; Joan Carles Quer, director mèdic de l’Hospital Univer-sitari Joan XXIII, i Rodrigo Miralles, exdegà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV.

www.monempresarial.com

92

93949596979899

101102103104105

100

Jordi Girona, 16 • 08034 Barcelona • Tel. 932 800 008 •Fax: 932 800 002 • mail: monempresarial@medigrup.com

Plural, independent i amb la informació

imprescindible

Periòdic mensual d’anàlisi econòmica i

empresarial en català, únic amb OJD

anunci doble plana cat.indd 1 11/07/2008 11:05:57

32

n grup interdisciplinari de tretze investigadors de la URV ha rebut l’encàrrec de

l’Ajuntament de Tarragona de redac-tar una nova història de la ciutat en sis volums. La futura Història de Tarragona se sent hereva de totes les històries i monografies anteriors, i de manera especial de l’obra de Morera i Llauradó, que va posar les bases d’una àmplia història de la ciutat, i de la de J. M. Recasens, iniciador d’una nova manera més moderna i científica de fer la història.El treball el dirigirà la professora Montserrat Duch, el publicarà Pagès

Editors SL i ha estat possible gràcies al conveni signat al mes de febrer pas-sat per l’alcalde, Josep Fèlix Balles-teros, i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau.El pla de l’obra és el següent: el volum I, De la prehistòria a Tarraco, l’escriu-ran Robert Sala (“Tarragona preur-bana”), Jordi Diloli (“Tarragona pro-tohistòrica”) i Joaquín Ruiz de Arbulo (“La ciutat imperial”). El volum II, His-tòria medieval, el redactaran Amancio Isla (“Tarraco visigoda”) i Maria Bonet (“Tarragona medieval, segles V-XV”).El volum III, El Renaixement i la Il·lustració, va a càrrec d’Antoni Jordà.

El volum IV es titularà L’època de les revolucions, les guerres i el refor-misme borbònic, i el farà Salvador-J. Rovira i Gómez. El volum V, República, franquisme i democràcia, anirà a càr-rec de Montserrat Duch. I finalment el volum VI, Cap al segle XXI, inclourà “La població”, que escriuran Santi-ago Roquer i Ignacio Muro, i “Econo-mia, la ciutat i la regió”, que elaborarà Josep Oliveras.Roc Arola i Izadi Salsamendi són els documentalistes de l’obra. Història de Tarragona inclourà fotografies, qua-dres estadístics, gràfics, mapes, dibui-xos i iconografia.

La URV redactarà una nova història de TarragonaU

publicacions

PUBLICACIONS / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

la formació

Planimetria arqueològica de Tàrraco

’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha publicat el llibre Plani-metria arqueològica de Tàrraco,

que proporciona una gran quanti-tat d’informació arqueològica sobre la Tarragona ibèrica, romana i visigòtica i és un instrument de futur. La presentació la va fer Pierre Gros, de la Universitat de Provença, el passat 29 de novembre, al Rectorat de la URV.

El llibre és fruit del treball de documen-tació i digitalització de les fonts biblio-gràfiques i administratives de les excava-cions i de les restes arqueològiques que s’han fet a la ciutat, des del segle XIX fins al desembre de 2004. Els textos són en català i en anglès, i inclou una carpeta amb 46 plànols DIN-A2.

Les dades provenen de les activitats que han dut a termes 61 arqueòlegs, amb la col·laboració de les empreses d’arqueo-logia de Tarragona i de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

La important activitat investi-gadora realitzada a la ciutat, especialment en les últimes dècades del segle XX, feia necessària la compilació en una planimetria arqueològica dels nombrosos vestigis con-servats o documentats. Era imprescindible reunir tota la informació i posar-la a l’abast dels agents que intervenen en el tractament del patrimoni arqueològic, des de l’àmbit de la investigació estricta i de la gestió arqueològica fins a l’àmbit de l’urbanisme i de la difusió i projecció del passat.Ha estat realitzada sota la direcció cien-tífica de J.M. Macias, I. Fiz, L. Piñol, M.T. Miró i J. Guitart i recull, a partir d’un sis-tema d’informació geogràfica propi, informació arqueològica existent fins al 2004, facilitada per més de seixanta arqueòlegs sobre la Tarragona ibèrica, romana i visigòtica.

Planimetria arqueològica de Tàrraco vol ser una eina fonamental en la definició dels instruments urbanístics i legals que requereix la preservació del patrimoni his-tòric. La informació generada és exporta-ble a les bases cadastrals de la ciutat, i al mateix temps està capacitada per impor-tar documentació fotogràfica i cartogrà-fica, i per ser consultada en línia.

L

33 REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / PUBLICACIONS

la formació

El palatí. la formació dEls palaus impErials a roma

El llibre El Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma, del professor de la URV Ricardo Mar es va presentar al mes d’octubre passat a la mateixa ciutat ita-liana, concretament a l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia del Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques. Patrizio Pensabene, de la Universitat de Roma La Sapienza, va ser l’encarregat de donar a conèixer el treball.

L’obra constitueix el tercer número de la sèrie Documenta de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. La presentació la va promoure la mateixa Escola, la URV i l’ICAC. En l’acte de presentació hi va ser present el rector de la URV, Francesc Xavier Grau. El projecte de recerca va començar l’any 1988, amb l’excavació arqueològica dels voltants del temple de Júpiter Stator als peus del turó Palatí, i durant divuit anys s’ha estudiat la topografia arqueològica de la zona.El resultat de les excavacions és aquesta obra, que primer de tot descriu l’evolució del turó des de l’època de la Roma pri-mitiva fins a la darreria de la República. El cos fonamental del llibre el constituei-xen el naixement, la formació i l’evolució

dels palaus imperials a Roma a partir del moment que l’emperador August deci-deix instal·lar-hi la residència.L’obra, de 355 pàgines, inclou, a més, tres annexos: el primer, del mateix Ricardo Mar, amb les dades de l’excava-ció. Un segon, de Natàlia Alonso, amb l’anàlisi de sediments de les clavegueres aparegudes durant l’excavació. I, final-ment, un tercer, d’Ana Rodríguez, amb l’estudi de la presència de la família Fra-gipane al Palatí durant l’edat mitjana. Les conclusions de l’estudi apareixen traduï-des a l’anglès.A banda, s’inclou una carpeta amb 12 plànols DIN-A2 en color amb la planime-tria dels palaus imperials al Palatí en dife-rents períodes.

lEs imitacions dE vaixElla fina importada a la Hispania citErior

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica va presentar a l’octubre el llibre Les imitaci-ons de vaixella fina importada a la Hispa-nia Citerior (segles IaC-IdC) a la sala d’ac-tes de l’Institut. Els autors-editors són els investigadors Mercè Roca i Jordi Princi-pal. El va publicar l’ICAC (2007) i consti-tueix el número 6 de la col•lecció Sèrie Documenta. Els textos de l’obra són en català, castellà i francès amb un resum

en anglès.El van presentar Josep Guitart, catedràtic d’Arqueologia de la UAB i exdirector de l’ICAC, i Francisca Pallarés, professora de la Universitat La Sapienza, de Roma. El contingut correspon al resultat de les aportacions de la taula rodona “Imitatio Vasaria. Les imitacions de vaixella fina a la Hispània Citerior en època tardorepu-blicana i altimperial: producció i comer-cialització”, que es va fer els dies 6 i 7 de novembre de 2003 al mateix ICAC.

francEsc matHEu i la rEvista catalana. l’oposició a la normativització dEl català (1918-1926)

La sala d’actes dels Serveis Territori-als del Departament de Cultura i Mit-jans de Comunicació de la Generalitat, a Tarragona, va acollir al mes de gener pas-sat la presentació del llibre Francesc Mat-heu i la revista Catalana. L’oposició a la normativització del català (1918-1926) del qual és autora Maria Martí, cap de la biblioteca de la Facultat de Ciències Jurí-diques de la URV.

El llibre forma part de la col·lecció Tex-tos i Estudis de Cultura Catalana, número 128, de Publicacions de l’Abadia de

Delirium Tremens, la revista de la Facultat de Medicina

La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV ha recupe-rat la revista Delirium Tremens

que va nèixer als anys noranta al centre. Aquesta segona etapa va començar al mes d’octubre passat aprofitant la diada d’inauguració de curs de la Facultat i la va presentar Oriol Grau, actor i profes-sor de la URV.

L’equip redactor és la comunitat univer-sitària, amb el protagonisme dels estudi-ants. Al davant hi ha un grup de tretze persones, alumnes del centre, professo-res i PAS. Se n’editen 2.000 exemplars,

de vuit pàgines, dos cops durant el curs. La publicació neix de la col·laboració entre el Consell d’Estudiants de Cièn-cies de la Salut de la URV (CECSURV) i de la Facultat, que van presentar la pro-posta de creació a la Comissió de Política Lingüística. Aquesta ha subvencionat la maquetació i la impressió de la revista. Delirium Tremens té l’objectiu de con-vertir-se en una plataforma de relació de totes les persones que estudien i treba-llen a la Facultat, de manera que es recu-pera la revista que ja existia i se n’enceta la segona època. A més, vol millorar l’ús del català al centre.

L

34

que han vist oportunitats en aquest Port i val a dir que també n’han vist les compa-nyies locals. Jo posaria a tall d’exemple un de relacionat amb la importació de fruita, que és Afruport. Es tracta d’una empresa que entra pel Port alguns tipus de produc-tes hortofructícoles que es consumeixen a tota la Península (Espanya i Portugal). I això és possible per la seva professionali-tat i la qualitat de les seves instal·lacions. El món cada dia és més global. Per exem-ple, l’empresa TPS va ser adquirida l’any

Quina és la relació personal de Burgasé amb la Universitat?Jo no hi he anat. Només hi busco el meu expedient cada tres o quatre anys per intentar acabar una carrera que vaig començar, que és Relacions Laborals. Quan ja l’han trobat, aleshores reflexiono i dic: però si no tinc temps per acabar-la! I continuo fent la meva. La meva relació amb la Universitat també ve molt condi-cionada per la meva filla, que ha estu-diat Relacions Laborals i Econòmiques a la URV.

P. Com veu la tasca formadora de ciutadans de la Universitat?Jo crec que a la joventut d’avui dia, en els últims anys —independentment que quan els parles de política manifestin una certa desafecció— la Universitat, a més de donar-los formació, també està actu-ant com un instrument de socialització. Jo crec que tenim la millor gent jove de la història i això, entre altres coses, ha estat per la Universitat.

Quin paper està jugant el Port de Tarragona en el sistema socioeconòmic del seu territori?Jo he encunyat una definició, que és que nosaltres som un instrument pel qual flu-eix l’economia. Nosaltres no som creadors d’economia pura, no fem producció, però sí que som una mena de canal per on cir-cula la primera matèria cap a la transfor-mació i posterior distribució al mercat. I per tant som un element importantís-sim de la cadena econòmica local. Preci-sament ara estem estudiant, amb l’ajut de la URV, quina és la nostra incidència con-creta sobre la regió econòmica del Camp de Tarragona: el percentatge que suposa del PIB, i la quantitat i tipologia d’em-preses implicades en la xarxa del Port de

Tarragona. Un estudi similar el fa el de Barcelona per conèixer la incidència glo-bal de les infraestructures portuàries cata-lanes. Ja sabem que unes 4.500 perso-nes i 2.500 camions entren i surten cada dia del port, però ara volem una radiogra-fia precisa del que som i signifiquem real-ment. Nosaltres som, juntament amb la química, l’element econòmic més dina-mitzador d’aquesta regió.

El Port també genera moltes noves oportunitats. El territori les aprofita?La realitat socioeconòmica del Port es va transformant. Per exemple, estem pas-sant d’una economia d’empreses locals a una de multinacionals. Fa dos anys els interlocutors de la majoria d’empreses els trobàvem al Camp de Tarragona. Ara hem de parlar amb gent a Londres, Sid-ney o Hamburg. El nostre escenari també ha canviat. Això vol dir que hi ha empre-ses de fora del nostre entorn geogràfic

EL PERSONATGE / REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE

Tenim la millor gent jove de la història i això, entre altres coses, ha estat gràcies a la Universitat

Les empreses han de conèixer millor la universitat

ENTREVISTA AMB JoSEp ANToN BURgASé

el personatge

El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, està convençut del pa-per dinamitzador socioeconòmic de la Universitat, però demana més interacció amb les empre-ses per definir els àmbits de col·laboració. En aquesta entrevista el màxim responsable del Port repassa també els reptes i les oportunitats del nostre territori.

35

passat per una altra de radicada a Sidney i amb oficines a Londres. Però tot aquest moviment internacional també té efectes locals. La majoria de les 4.500 persones a les quals em referia abans i que es mouen pel Port són d’empreses del territori (man-teniment, electricitat, transport, etc.). Nosaltres volem que el Port creixi perquè també augmentaran les oportunitats i per estar a l’alçada de les necessitats de l’eco-nomia del Camp de Tarragona.

Quines són les relacions del Port amb la URV i quines haurien de ser?La història recent de les relacions entre el Port i la URV ha estat àmplies i fructíferes. S’ha treballat molt amb la Universitat en l’elaboració de molts estudis de caràcter socioeconòmic que han estat molt útils per conèixer amb més detall el mercat. Però en el futur ens hauríem d’“utilitzar” més els uns als altres. Hauríem de plante-jar projectes més ambiciosos en els àmbits de la formació i també de la recerca. Estem en el bon camí per trobar aquest nou camp d’actuació perquè totes dues institucions tenim la mateixa visió: donar un servei a la societat. Cal que tinguem una relació més directa i més profunda.

Què creu que haurien de fer les universitats per millorar la seva relació amb les empreses?Jo tinc molta relació amb un sector deter-minat d’empreses, que són potser les que encara no han trobat el camí per poder utilitzar més les universitats. Encara no tenen cap mapa de referència sobre com les pot ajudar la Universitat. Per exemple, només hi ha algun de cicle formatiu sobre logística impartit per un centre de secun-dària de Tarragona. Han fet una oferta molt clara que prepara joves que quan acaben es poden incorporar immediata-ment a una feina. En aquest moment hi ha empreses al Port de Tarragona que no troben tots els professionals en el camp de la logística que necessiten. I no és un problema de diners.

Ara se’n parla molt, però quins creu que són els reptes del territori?La infraestructura portuària no és l’única del país, però sí de les més significatives; ens preocupa molt el que passa i espe-cialment el futur. Tot i que estem tocant al mar, també ens interessa molt el que passa en el conjunt del territori. Per nosal-tres és interessantíssim i hi volem partici-par. El fet de lligar les infraestructures vià-ries, portuàries i aeroportuàries és clau

per ajudar al des-envolupament de la zona. Hauríem de trobar instru-ments més pràctics dels que tenim sense suplir les respon-sabilitats de ningú. Les administracions tenen les seves res-ponsabilitats. Però des del punt de vista del disseny, de l’opi-nió bàsica perquè després les adminis-tracions puguin dis-senyar, penso que estem fent un gran esforç al territori per-què la gent hi par-ticipi. El que passa és que ho hauríem d’anar concretant per no tenir tants ele-ments d’opinió. Jo voldria que tinguéssim un espai com la Mesa Socioeconòmica, és un bon exemple, en què quedés clar que el que s’hi opina és el parer del territori. I, per tant, les persones que en formes-sin part haurien de tenir suficient delega-ció. El Camp de Tarragona ha tingut una tendència històrica a la diversitat d’opi-nions, la qual cosa és bona perquè enri-queix, però això ha de tenir un límit tem-poral. Perquè arriba un punt en què s’han

de prendre decisions, sobretot en matè-ria d’infraestructures, meditades i mesura-des que no es poden canviar al cap de sis mesos. Per exemple, potser així hauríem fixat un termini de debat sobre l’autovia Tarragona-Montblanc i potser ja estaria feta. El que demanaríem és que les discus-sions no siguin eternes. Ens hem d’avan-çar a les necessitats. Nosaltres ara mateix no necessitem l’ample de ferrocarril euro-peu, però si ara no el tenim perdem opor-tunitats.

REVISTA DE LA UNIVERSITAT PÚBLICA DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L’EBRE / EL PERSONATGE

CURRÍCULUMJOSEP ANTON BURGASÉ

Va néixer a Tarragona l’any 1952, és casat, té una filla i viu al barri de Sant Pere i Sant Pau. Treballa a l’Autoritat Portuària de Tarragona, on ha ocupat diferents càrrecs, darrerament era el responsable de les Relacions Instituci-onals i col·laborava activament en te-mes d’urbanisme com el Pla d’usos i espais del Port i el seu encaix amb el nou Pla general municipal.Durant anys va ser el responsable de la secció sindical d’UGT al Port de Tarragona i membre del comitè d’em-presa. Va participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual es va afiliar l’any 1976 i hi ha ocupat diferents càrrecs de responsabilitat.La seva estimació a Tarragona i l’espe-rit de servei al partit l’han portat a de-dicar-se sempre a la política local. Així, durant diverses legislatures ha estat regidor de l’Ajuntament, on ha assu-mit diferents responsabilitats, al prin-cipi com a responsable de Cultura i Esports, on va realitzar una impor-tant tasca d’organització establiment

de les bases i l’embrió de l’actual Pa-tronat Municipal de l’Esport. Posteri-orment es va fer càrrec de la Regidoria d’Urbanisme, en la qual va participar activament dirigint la preparació del Pla general municipal de 1994.El 1991 va encapçalar la llista del Par-tit Socialista per optar a l’alcaldia de Tarragona i va assumir d’una manera fonamental el paper de cap de l’opo-sició.És de formació autodidacta, devora-dor incansable de llibres a causa de la seva gran afició a la lectura i la in-cessant capacitat de formació. És una persona eminentment racionalista que destaca per la seva capacitat ne-gociadora amb una inquietud perma-nent per buscar consensos i situacions d’equilibri.En l’àmbit social, el seu caràcter par-ticipatiu l’ha portat a ser membre d’entitats tan diverses com Òmnium Cultural, Gimnàstic de Tarragona, CBT, Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau, a més d’altres, sempre de caire local, cultural i social, en les quals ha apor-tat la seva decidida voluntat per cons-truir una societat més participativa i més equilibrada en tots els ordres.

Pagina 0 comisiones 210x297 22/10/07 09:43 P�gina 1