Tema 2. Revolució francesa i l’ imperi napoleònic

CAUSES

crisi econòmica

o Males colliteso Alça dels preus dels alimentso Descontentament

populars/revoltes i protesteso Crisi de subsistència

Fitxa 1

• Crisi financera de l'Estat Absolutista

• Augment del deute

• Insuficiència dels ingressos

• Amenaça de fallida econòmica

L’ Estat i la Cort mantenien unes despeses elevades. A més l’ ajuda que França havia donat als Estats Units empitjorava la situació.

Luis XVI i Maria Antonieta

Lluis XVI, pintura de Joseph Siffred

Fitxa 3

Crisi social

• Crisi de la Societat Estamental

• Marginació política de la burgesia: enriquida pel creixement econòmic no podia accedir a càrrecs de responsabilitat política ni gaudir de reconeixement social.

Mantenen l’ estat i no tenen privilegis.

Crisi ideològica

• Idees polítiques i socials de la Il·lustració

Llibertat naturalIgualtat naturalSeparació de PodersSobirania Popular…

Pamflet de Joseph Sieyes de 1789 que expressa la consciència i la realitat del Tercer Estat com a grup social. Sieyes planteja tres qüestions que

esdevindran claus:

"Què és el Tercer Estat? Tot. Què ha estat fins ara en l'ordre públic? Res. Què demana? Arribar a ser

alguna cosa".

I esmenta la superioritat numèrica del Tercer Estat, uns 25 milions de persones, mentre el clergat representa unes 80.000 i la noblesa

110.000. Amb aquestes xifres demana un major nombre de representants del Tercer Estat.

Crisi política

• Incapacitat de l'Estat Absolutista

• Plantejament d'una Reforma Fiscal. La solució passava per obligar a l’ aristocràcia a pagar impostos però el monarca absolut temia descontentar els privilegiats que eren el seu suport principal.

El començament de la Revolució

• L’ aristocràcia exigeix al rei Lluís XVI la convocatòria dels Estats Generals, l’ únic que podia aprovar una reforma fiscal. Maig de 1789

• El tercer estat va exigir el vot per persona i no per estament.

El 20 de juny els diputats del tercer estat, amb la col·laboració de membres de l’ Església i la noblesa es reuneixen al pavelló conegut com "Joc de Pilota" i es constitueixen com Assemblea Nacional en representació de la Nació. La seva voluntat era redactar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria de francesos i els representés.

El Jurament del "Joc de Pilota"

Un monjo, un abat i un pastor protestant

Baily, president de L’ Assemblea llegeix el

text del jurament

L’ abat Sieyes

Robespierre, burgès Comte de Mirabeau

pagesos

Presa de la Bastilla, 14 de juliol de 1789

• El poble de París recolza els representants de l'Assemblea Nacional

• Temerós d'una intervenció de les tropes del rei per detenir els diputats...

• Es revolta i pren la fortalesa de la Bastilla

• Presó reial i símbol de l'Absolutisme

Presa de la Bastilla

Caiguda de l'Antic Règim

• La revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial. Es cremen residències nobiliàries i es cremen documents senyorials. És la Gran Por.

• El rei desisteix de la idea de reprimir la revolta

• Reconeix l'Assemblea Nacional com a representant de la Sobirania Nacional

• El 4 d'agost s'aboleixen els privilegis feudals i el delme

• El 26 d'agost s'aprova la Declaració de Drets de l'Home i el Ciutadà .

• Fins a setembre de 1791 funcionarà com la primera Constitució de la Història de França. Queden reconegudes les llibertats individuals i col·lectives així com la igualtat davant la llei i els impostos.

Després de l’ Assemblea Nacional Constituent es va iniciar un procés de transformació de França cap a un sistema liberal. El rei i els privilegiats es van oposar i la Revolució va travessar diferents etapes amb diferents formes d’ organització de l’ estat i la societat.

Fitxa 2

a) 1789-1792: Monarquia constitucional. La burgesia conservadora aspira a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’ Antic Règim i imposar el liberalisme.

Al 1971 es promulga una Constitució que recollia:-La divisió de poders-La sobirania nacional-La igualtat legal dels ciutadans-Reservava al rei el dret de veto-Establia un sufragi censatari: dret a vot en funció de la riquesa.

Es va formar una Assemblea legislativa que havia de redactar lleis per garantir la igualtat dels ciutadans, prohibir la tortura, obligar a tots els ciutadans a pagar impostos, abolir els gremis...

Es crea la Guàrdia Nacional per defensar-se dels absolutistes

Es decreta la desamortització dels bens de l’ Església, aquests van ser declarats bens nacionals i venuts a particulars.

L’ oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seva fugida de París per unir-se a l’ exèrcit austríac, que pretenia envair França i restablir l’ absolutisme. La família va ser detinguda i retornada a París.

L’ Assemblea va veure com les tropes austríaques arribaven fins a les portes de París.

La situació era crítica i els sans-culottes assaltaren el palau reial el 10 d‘agost de 1792, empresonaren el rei i proclamaren la República al setembre.

Fuga de Varennes, juny 1791

Els sans-culottes pertanyien als grups socials més humils de París i el seu nom responia al fet que portaven pantalons llargs i no els culottes lligats sota el genoll que utilitzaven les classes altes. Es van caracteritzar pel seu radicalisme polític.

Pica: simbolitza el poble en armes

Escarapel·la tricolor: simbolitza la França revolucionària.

b) 1792-1794: República democràtica. Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.

Primer període: La convenció jacobina-Eleccions per sufragi universal masculí-Judici contra el rei i la reina que són condemnats a mort-Revoltes contrarevolucionàries com La Vendée-Coalició europea contra França

Maria Antonieta davant els tribunals

Segon període: La convenció jacobina. EL poder és ocupat pel grup radical dels jacobins. Es promulga una nova Constitució i deixa el poder executiu en mans del Comitè de Salut pública i Robespierre.

S’ implanta la política del terror, suspenent llibertats, detenint i jutjant a tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris.

Per acontentar les masses es controlaren els preus i els salaris, es repartiren béns entre els necessitats, terres entre els camperols i s’ establí l’ instrucció obligatòria.

Es tancaren esglésies i s’ establí el culte a la raó.

c) 1794-1799: la república burgesa. Va suposar el retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

L’ actuació dels jacobins i el seu Terror provocaren l’ oposició de gran part de la població. El juliol de 1794 mitjançant un cop d’ Estat van ser derrotats i executats Robespierre i altres col·laboradors.

Robespierre en el moment de ser arrestat. Cop d’ Estat de Termidor.

Execució de Robespierre

Es va redactar una nova constitució (1795) que otorgava el poder executiu al Directori, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-Cents i els Consell dels Ancians.

Es va animar als perseguits pel Terror a retornar.

Va ser un període de crisi econòmica amb contínues pujades de preus i protestes socials. A més les potències absolutistes continuaven pressionant.

L’ exèrcit guanyava prestigi i semblava l’ únic capaç de mantenir l’ ordre i assegurar la defensa.

El 1799, el general Napoleó Bonaparte amb el suport de la burgesia va protagonitzar un cop d’ estat que va posar fi al Directori i va inaugurar d) el Consolat.

Napoleó és escridassat en

l'assemblea dels Cinc-Cents, amb

motius del cop d’’ estat del 18 de

Brumari

-Abolició de la monarquia absoluta a França i proclamació de la república liberal-Eliminació de les estructures de l’ Antic Règim -Els drets i privilegis feudals que encara pervivien van ser aniquilats-Difusió de la declaració dels Drets de l’ Home i dels Ciutadans-Separació Església i Estat. Separació de la polítca i la religió-La burgesia va ampliar cada cop més la seva influència a Europa i es van difondre les idees democràtiques i liberals que la Il·lustració havia defensat-Es considerà necessària la participació dels ciutadans en la vida política i la marxa del país. (No es parlar de les dones).

Conseqüències

- El nou ideari es va escampar per Europa i Amèrica i va alentar moviments nacionalistes i independentistes com els d’ Amèrica llatina.

Napoleó Bonaparte va nèixer el 1769 a Ajaccio, Còrsega, en una família de la petita noblesa rural. Va iniciar la

seva carrera militar molt jove i va obtenir grans èxits a les campanyes d’ Itàlia al 1796 i

d’ Egipte al 1798

Napoleó: de cònsol a emperador1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern s’ encaminà a consolidar els principis de la revolució.

Obra de govern:

-Va permetre el retorn dels exiliats - va firmar un concordat amb l’ Església per tal de restablir la pau amb ella. -Va reforçar el govern central enviant prefectes a les províncies-Va promulgar un nou codi de lleis unificat-Va reformar la Hisenda i el sistema d’ ensenyament

El 1804 es va fer coronar emperador. Utilitzà mà de ferro i s’ assegurà la seva posició amb els seus triomfs militars per Europa. Va aconseguir conquerir gran part d’ Europa. L’ Imperi s’ estenia d’ Alemanya a Espanya i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’ Europa estava sota el seu control.

Fitxa 4Napoleó al tro. Jean

Dominique Ingres. 1806

A tots el països sota la seva influència van arribar les idees revolucionàries: supressió dels drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris, consagració de la llibertat i de la igualtat legal. També es va proclamar la llibertat econòmica, el dret a la propietat i la llibertat religiosa. Però per altra banda les nacions ocupades estaven sotmeses política i econòmicament i es van desencadenar forts sentiments nacionalistes. Els ideals de llibertat difosos pels francesos va servir de suport als patriotes de nombrosos països europeus.

L’ aixecament a Espanya contra el rei Josep Bonaparte, germà de Napoleó, i les derrotes a Rússia (1814) van marcar la decadència de l’ Imperi.

Derrotes al front rus

Els desastres de la guerra. Francisco de Goya

El 1814 París va ser ocupat per les tropes contrarevolucionàries i Napoleó va ser destituït. França tornà a les fronteres de 1792 i la dinastia borbònica era restablerta en el tro francès en la persona de Lluís XVIII. El 1815 Napoleó va ser definitivament derrotat a Waterloo (Bèlgica). Va ser desterrat a l’ illa de Santa Helena, on va morir el 1821.

Exercicis de síntesi