LA REVOLUCIÓ LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICACIENTÍFICA

S. XV-XVII

I. Cosmologia AntigaPlató: Timeu

Orientació matemàtica. Influència pitagòrica.Moviments dels astres: circulars i uniformes. Immutabilitat dels cels.Terra al centre i immòbil (Geocentrisme i Geostatisme)

Sistema Aristotèlic-Ptolemaic

Eudox de Cnidos (408-355 a.n.e.):Multiplicació d’esferes per explicar el moviment aparent dels planetes.

Aristòtil:55 esferes (èter). Moviment circular i uniforme. Primer motor. Geocentrisme i Geostatisme.Distinció entre món sublunar / món supralunar.Univers finit i simètric.

Ptolomeu (Alenxandria 90-168) Almagest:Epicicles i deferents per explicar el moviment aparent dels planetes.Punt equant al centre. Desplaçament de la terra.

A finals de l’Època Medieval els sistemes utilitzats per explicarl’Univers eren l’Eudoxià-aristotèlic-ptolemaic.

Sistema Aristotèlic-Ptolemaic

Moviment aparent dels planetes

Sistema Aristotèlic-Ptolemaic

Epicicles i deferents en el sistema de Ptolomeu per explicar el moviment aparent dels planetes

La Revolució Copernicana HELIOCENTRISME

NICOLAU COPÈRNIC (1473-1543)

De revolutionibus orbium caelestiumÒrbites circulars i moviments uniformes.Simplificació (heliocentrisme). Segueix les teories d’Aristarc de Samos (s.III a.n.e.)Objeccions:

sentit comú,Bíblia (Josué 10,12), lloc natural (Aristòtil), força centrífuga (ciència).

SISTEMA COPERNICÀ

La Revolució CopernicanaGiordano Bruno (1547-1600) De l'univers infinit i dels seus móns

Síntesi eclèctica entre: Ciència, filosofia, religió, màgia.Defensa el Panteisme: Déu i l'univers coincideixen. El món està format per mónades (unitats simples, substàncies vives dotades de percepció i apetició: voluntat i desig). Va ser cremat per la Inquisició el 1600.

Tycho Brahe (1546-1601)Geo-heliocentrisme. Reconciliació: Bíblia-Aristòtil-Paral·laxi. Mesura i observació (Taules dels moviments planetaris).No existència d’esferes cristal·lines. Negació de la immutabilitat dels cels.

Paral·laxi estelar

Sistema de Tycho BraheRepresentació Univers

J. Kepler

Johannes Kepler (1571-1630)

Astrònom alemany

Platònic: el món terrestre copia el món celest amb l’ajuda de les matemàtiques.

La teoria ha de dirigir l’observació

Va formular les tres lleis del moviment planetari

Kepler va proporcionar proves matemàtiques sòlides a la teoria heliocèntrica de Copèrnic

Les lleis de Kepler1. Els planetes es mouen en òrbites el·líptiques amb el Sol en un

dels seus focus.2. La velocitat de l'òrbita d'un planeta no és uniforme: Els radis

dels planetes descriuen àrees iguals en temps iguals 3. El temps que triga un planeta a donar una volta al sol és relatiu

a la seva distància respecte al sol: Els quadrats dels períodes dels planetes són proporcionals als cubs de les seves distàncies mitjanes al Sol.

Galileo Galilei Galileo Galilei (1564-1642)(1564-1642)

Filòsof i astrònom ItaliàEntén l’Univers físic com un “Llibre de la Natura… escrit en caràcters matemàtics.”Aportacions astronòmiques: Sidereus nuntius.

Perfecciona el telescopi i a través d’ell observa el moviment dels planetes i la superfície del sol i la lluna. La lluna no és una esfera perfecta. El sol té taques canviants. Satèl·lits de Júpiter.

Confirma el sistema copernicà. Diversitat de centres en l’Univers. Aportacions físiques: Discursos i demostracions.

Principi d’inèrcia en el moviment de caiguda lliure dels projectils. Mecanicisme. Defensa l’harmonia i simplicitat de la natura.

Observacions Galileu

Galileu i l’església

Les observacions de Galileu van ser rebutjades per l'Església.L'església temia que l’heliocentrisme minaria la seva autoritat i teologia basada en el geocentrisme d’Aristòtil.Galileo es portat davant la Inquisició que prohibeix les seves obres (Índex de Llibres Prohibits) i condemna els seus ensenyaments.Es amenaçat amb la tortura i excomunicació. Galileu finalment es va retractar. Arrest domiciliari.El papa Joan XXIII el 1992 va reconèixer que l’església s’havia equivocat amb Galileu i va demanar perdó.

Eppur si muove

Galileu i el mètode científic

Nova metodologia: Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món. Il saggiatore. Matematització de la natura. Mètode resolutiu-compositiu (hipotètic-deductiu).

Primer pas: Descomposició dels elements a investigar. Anàlisi guiada per la raó matemàtica. Segon pas: Hipòtesi. Representació matemàtica dels elements sotmesos a l’anàlisi, que ens ha de permetre arribar (deduir) als resultats que l’experiència quotidiana ens ha mostrat. D’aquesta manera s’obté una experiència científica i fiable.Tercer pas: Resolució experimental. Fer experiments

(ad hoc) que ens ajudin a demostrar la teoria.

Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món

Isaac Newton (1642-1723)"Si he vist més [que altres], és estant dret a les espatlles de Gegants."

Isaac Newton (1642-1727) Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Consolidació de la nova imatge del món:

Gravitació universal; Càlcul infinitesimal;Espai i Temps absoluts.

Mètode experimental: Impuls de la nova metodologia científica. Regles a seguir:

simplicitat, uniformitat, experimentacióno fingir hipòtesis (Hipotesis non fingo).

LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL

Sintesi-racional per provar el el model heliocèntric

Metodologia científica

GALILEU

1. Anàlisi matemàtica

2. Hipòtesis i deducció conseqüències.

3. Resolució experimental (ad hoc)

NEWTON

1. Observació fenòmens i recollir dades

2. Generalitzacions (inducció)

3. Experimentació amb resultats mesurables (matemàtiques).

4. Lleis

F. BACON

1. Eliminar prejudicis o ídols

2. Recollir dades: taules d’absència, presència i de graus.

3. Generalitzacions (inducció) i lleis

MODEL INDUCTIU

MODEL DEDUCTIU

MÈTODE HIPOTÈTIC-DEDUCTIU

1. Observació 2. Detecció problema3. Hipòtesi4. Deducció conseqüències de la

hipòtesi5. Contrastació en l’experiència6. Confirmació (teoria provisional /

Falsació (nova hipòtesi)