El Renaixement i la Revolució Científica

jesús gómez

novembre 2011Sandro Boticcelli El

naixement de Venus

ÍndexÍndex 1.Introducci1.Introducci

óó 2.Retorn als 2.Retorn als

orígens i orígens i renovacionsrenovacions

3.La 3.La Revolució Revolució CientíficaCientífica

1.Introducció1.Introducció

1.1 El Renaixement: un Nou Món1.1 El Renaixement: un Nou Món 1.2 L’ Humanisme1.2 L’ Humanisme 1.3 Factors del canvi1.3 Factors del canvi 1.4 Trets del nou pensament1.4 Trets del nou pensament

Sandro Boticcelli Sandro Boticcelli La PrimaveraLa Primavera

Un dels dissenys de Leonardo da

Vinci

1.1 El Renaixement: un Nou Món1.1 El Renaixement: un Nou Món

Al s. XIV : Itàlia inici època de canvi. Al s. XIV : Itàlia inici època de canvi. Segueix en el s. XVISegueix en el s. XVI

Es contagiarà a part d’ Europa. Es contagiarà a part d’ Europa. Revifarà la literatura, l’ art, la Revifarà la literatura, l’ art, la

política, la religió...política, la religió... Es qualificarà de Món Nou el seu temps. Es qualificarà de Món Nou el seu temps.

Avui l’anomenem Avui l’anomenem RenaixementRenaixement Acabà amb l’ Edat Mitja i inaugurarà Acabà amb l’ Edat Mitja i inaugurarà

la Modernitat.la Modernitat.

1.2 L’ Humanisme 1.2 L’ Humanisme L’ aspecte més L’ aspecte més

important del important del Renaixement :Renaixement :

L’ Humanisme L’ Humanisme -Recupera el pensament -Recupera el pensament

clàssicclàssic -Aporta una nova -Aporta una nova

concepció de l’ ésser concepció de l’ ésser humà i de la natura: el humà i de la natura: el seu valor, la seva seu valor, la seva dignitat.dignitat.

PetrarcaPetrarca (1304-1374) és (1304-1374) és el primer humanista i el el primer humanista i el primer home modern. primer home modern.

Francesco Petrarca ,

coronat per la seva tasca literàtia.

Pico della Pico della Mirandola és un Mirandola és un altre gran altre gran representant de l’ representant de l’ actitud actitud humanista.humanista.

A continuació un A continuació un fragment d’ Oratio pro fragment d’ Oratio pro Homine DignitateHomine Dignitate

1.3 Causes del canvi1.3 Causes del canvi

1) Religiosa: 1) Religiosa: -Enfrontament -Enfrontament

poder polític i poder polític i poder religióspoder religiós

-Pèrdua -Pèrdua credibilitat credibilitat autoritat religiosaautoritat religiosa

2) Literària i cultural2) Literària i cultural -Traducció, -Traducció,

interpretació i interpretació i comentari d’ obres comentari d’ obres grecollatines.grecollatines.

--Arribada d’ intel·lectuals de l’ Arribada d’ intel·lectuals de l’ orient mediterrani.orient mediterrani.

3) Sociopolítica3) Sociopolítica Formació d’ una nova Formació d’ una nova

classe : la burgesia. classe : la burgesia. Impuls del comerç. Impuls del comerç. Augment de les riqueses. Augment de les riqueses. Estat nacionals.Estat nacionals.

4) 4) Cientificotècnica. Cientificotècnica.

S. XV molts S. XV molts descobriments i descobriments i innovacions innovacions tècniques : tècniques :

la pólvora, la brúixola, l’ la pólvora, la brúixola, l’ impremta.impremta.

L’ impremta. L’ impremta. Una de les Una de les grans grans innovacions innovacions tecnològiques tecnològiques

1.4 Trets del nou pensament1.4 Trets del nou pensament

1)-1)-Antiguitat Antiguitat clàssica: clàssica: recuperaració.recuperaració.

Albert Durero s. XV I XVI

2)Antropocent2)Antropocentrismerisme

L’ home centre L’ home centre de la reflexió. de la reflexió.

Valor i dignitat Valor i dignitat de l’ home. de l’ home.

3)-3)-IndividualismeIndividualisme

Es potencia l’ Es potencia l’ expressió de la expressió de la subjectivitat :subjectivitat :

sentiments, emocions, sentiments, emocions, opinions, opinions, experiències...experiències...

Sorgiment de grans Sorgiment de grans individualitats.individualitats.

Fixem-nos en l’ Fixem-nos en l’ expressivitat expressivitat emocional de la imatge.emocional de la imatge.

Boticcelli. Autoretrat.

Aquestes dues

imatges religioses de

Maria ens mostren el canvi de

mentalitat que es viu

en el Renaixemen

t : a l’ esquerra

una imatge anterior al

Renaixement , a la dreta una imatge renaixentista. La de la

dreta destaca per l’expressivit

at emocional.

Sofonisba Anguissola, pintora renaixentista i la primera dona pintora conegudaAutoretrat.Fixem-nos en la seva expressivitat. Aquesta expressivitat és una de les grans aportacions del Renaixement.

http://es.paperblog.com/rostros-del-renacimiento-en-berlin-obras-del-museo-metropolitano-de-nueva-york-642079/

Aquest detall ens mostra

també el valor de la

individualitat al

Renaixement

4)-4)-Enorme interés per Enorme interés per sabersaber

Optimisme. Optimisme. Confiança en les Confiança en les

capacitats humanes i capacitats humanes i en el progrés. en el progrés.

Es busquen respostes en tots Es busquen respostes en tots els fronts. L’ exemple : els fronts. L’ exemple : Leonardo da Vinci.Leonardo da Vinci.

Alguns dels

projectes de

Leonardo da Vinci

La Dama del armiño, de Leonardo da Vinci

2. Retorn als orígens i 2. Retorn als orígens i renovacionsrenovacions

2.1 Renaixement filosòfic2.1 Renaixement filosòfic 2.2 Replantejaments polítics2.2 Replantejaments polítics 2.3 Reformes religioses2.3 Reformes religioses 2.4 Renovació científica2.4 Renovació científica

2.1 Renaixement filosòfic2.1 Renaixement filosòfic

Ficino i altres filòsofs

http://es.wikipedia.org/wiki/La_escuela_de_Atenas

La pintura “L’ Escola d’ Atenes”, de Rafael Sanzio representa l’ admiració renaixentista pel el pensament antic. 1510 . El Vaticano.

PlatóAristòti

l

Heràclit / Miquel Àngel

Epicur

Pitàgores

Euclides

Rafael

Sòcrates

Apolo Atenea

Hipàtia ?

Averroes

Parmènides

Ptolomeu

Retorn als Retorn als pensadors clàssics.pensadors clàssics.

1) Plató1) Plató Plató es reconegut Plató es reconegut

com el gran mestre. com el gran mestre. -Florència -Florència -Marsilio Ficino i Picco della -Marsilio Ficino i Picco della

Mirandola Mirandola -L’ home: lloc privilegiat a l’ -L’ home: lloc privilegiat a l’

Univers...Univers...

2)Aristòtil2)Aristòtil Torna a ser molt Torna a ser molt

valorat.valorat. --Pietro Pomponazzi Pietro Pomponazzi ..

3)Epicur3)Epicur El pensament El pensament

d’ Epicur, d’ Epicur, oblidat durant oblidat durant molts segles , molts segles , és recuperat. és recuperat.

3)Escepticisme3)Escepticisme

El més El més important important representant representant d’aquesta d’aquesta actitud és actitud és Michel de Michel de MontaigneMontaigne

Veure : Filosofia per a ser Veure : Filosofia per a ser feliços (A. De Botton)feliços (A. De Botton)

2.2 Replantejaments 2.2 Replantejaments políticspolítics

El Renaixement és una El Renaixement és una època de crisi i de època de crisi i de canvis polítics. canvis polítics.

Gran impuls de la Gran impuls de la reflexió política. reflexió política.

Dos tipus de reflexió Dos tipus de reflexió política : política :

-Realista-Realista -Idealista-Idealista, criticant el que hi ha , criticant el que hi ha

i precisant el que hauria d’ haver-hii precisant el que hauria d’ haver-hi

2.2.1 Realisme 2.2.1 Realisme políticpolític

Maquiavel Maquiavel (Niccolò(Niccolò Machiavelli )Machiavelli )

Florència. Florència. (1469-1527)(1469-1527)

““El Príncep”El Príncep”    Inaugura la Inaugura la

modernitat política modernitat política perquè :perquè :

Fa una descripció realista de com Fa una descripció realista de com cal governar. cal governar.

L a Política s’ independitza de l’ L a Política s’ independitza de l’ Ètica.Ètica.

http://epidaurosqv.blogspot.com/

2.2.2 Idealisme 2.2.2 Idealisme polític: Utopiespolític: Utopies

Utopia = Proposta d’ Utopia = Proposta d’ una societat perfecta.una societat perfecta.

Época de propostes.Época de propostes. More, Bacon, More, Bacon,

CampanellaCampanella Base: PlatóBase: Plató Societat justat, Societat justat,

igualitària, felicitat.igualitària, felicitat.

Thomas MoreThomas More La seva és la proposta La seva és la proposta

utòpica més coneguda : utòpica més coneguda : “Utopia”.“Utopia”.

Londres (1478-1535). Londres (1478-1535). Convivència pacíficaConvivència pacífica Benestar físic i moral Benestar físic i moral Propietat comunaPropietat comuna FelicitatFelicitat Treball sis hores diàriesTreball sis hores diàries Tasques més dures es reparteixen Tasques més dures es reparteixen Ambient de tolerància religiosa i d’ Ambient de tolerància religiosa i d’

esperit pacifista.esperit pacifista. Va morir ajusticiat per el rei Enric VIIIVa morir ajusticiat per el rei Enric VIII

2.3 Reformes 2.3 Reformes religiosesreligioses

Crisis en el Crisis en el terreny religióterreny religió

Causes :Causes : -Jerarquies: -Jerarquies:

corrupciócorrupció -Oblit missatge original -Oblit missatge original

--DescontentamenDescontentament generalt general

2.3.1 La reforma protestant2.3.1 La reforma protestant

Martin Luter Martin Luter (1483-1546)(1483-1546) Alemany . Estudià dret . Alemany . Estudià dret .

Provoca ruptura en el CristianismeProvoca ruptura en el Cristianisme Causa: Volia retorn orígens cristiansCausa: Volia retorn orígens cristians 1517 : 95 tesis.1517 : 95 tesis.   Bíblia: accessible tots.Bíblia: accessible tots.

Luter, clavant les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittenberg, el 31 de

octubre de 1517.

2.3.2 Reforma sense ruptura2.3.2 Reforma sense ruptura

Erasme de RotterdamErasme de Rotterdam Catolicisme: L’ home és Catolicisme: L’ home és

lliure.No està predestinat.lliure.No està predestinat. Protestantisme: L’ home no Protestantisme: L’ home no

és lliure. Està predestinat.és lliure. Està predestinat.

2.4 Renovació científica2.4 Renovació científica

2.4.1 Introducció2.4.1 Introducció ““Revolució Científica”Revolució Científica” És una de les grans És una de les grans

aportacions del aportacions del Renaixement.Renaixement.

Neix la Ciència ActualNeix la Ciència Actual Les dues claus: Les dues claus: -experimentació i -experimentació i -matematització.-matematització.

2.4.2 Precedent 2.4.2 Precedent

AlquímiaAlquímia Visió animista de la naturaVisió animista de la natura Conèixer aquestes forces espiritualsConèixer aquestes forces espirituals Interès per la màgia i l’ alquímiaInterès per la màgia i l’ alquímia PseudociènciesPseudociències

2.4.3 Els protagonistes de la 2.4.3 Els protagonistes de la Revolució CientíficaRevolució Científica

BaconBacon CopèrnicCopèrnic KeplerKepler GalileiGalilei NewtonNewton

2.4.3.1 Francis Bacon2.4.3.1 Francis Bacon

NoblesaNoblesa 1561-1626.1561-1626. Contemporani de Galileu, Contemporani de Galileu,

No és científic sinó No és científic sinó filòsof de filòsof de

la ciència.la ciència.   Novum OrganonNovum Organon

Finalitat Ciència : Finalitat Ciència : domini natura domini natura i la seva i la seva transformació en benefici home. transformació en benefici home.

Cal conèixer la natura i Cal conèixer la natura i les seves lleis.les seves lleis.

Cal un mètode d’ investigació. Cal un mètode d’ investigació. Ha de ser inductiu i experimentalHa de ser inductiu i experimental

Primer cal rebutjar els Primer cal rebutjar els prejudicisprejudicis

Els prejudicis són... Els prejudicis són... Els anomena Els anomena ídolsídols dels dels

coneixement.coneixement. Els classifica en 4 grups:Els classifica en 4 grups:

1) 1) Ídols de la Ídols de la Tribu Tribu : propis de l’ : propis de l’ espècie humana. espècie humana.

Per ex : Creure que els humans Per ex : Creure que els humans som éssers privilegiats, som éssers privilegiats, que tot està en que tot està en funció de nosaltres.funció de nosaltres.

2) 2) De la De la CavernaCaverna : Propis de : Propis de cada personacada persona

Tots tenim els nostre prejudicis personals.Tots tenim els nostre prejudicis personals.

33) ) De la De la Plaça Plaça . Propis de la nostra . Propis de la nostra cultura o grup social.cultura o grup social.

Exemple : pensar que els americans són uns prepotents.Exemple : pensar que els americans són uns prepotents.

4) Del 4) Del TeatreTeatre : les idees : les idees anteriors ens condicionen.anteriors ens condicionen.

Si estudiem Biologia ens condiciona el que Si estudiem Biologia ens condiciona el que van dir els Biòlegs anteriors a nosaltres.van dir els Biòlegs anteriors a nosaltres.

2.4.3.2 Nicolau 2.4.3.2 Nicolau Copèrnic i l’ Copèrnic i l’

heliocentrismeheliocentrisme Königsberg (Polònia ) Königsberg (Polònia )

1473-15431473-1543 De Revolutionibus De Revolutionibus

Orbium CoelestiumOrbium Coelestium Escrita el 1530. Publicada Escrita el 1530. Publicada

el 1543el 1543..

Proposa un nou model de l’ Proposa un nou model de l’ Univers en lloc del Univers en lloc del geocèntric:geocèntric:

L’ HELIOCÈNTRIC.L’ HELIOCÈNTRIC. No es basa en descobriments No es basa en descobriments

experimentalsexperimentals Sinó en voler plantejar una nova Sinó en voler plantejar una nova

hipòtesi o model.hipòtesi o model.

Parteix de Plató i Aristarc.Parteix de Plató i Aristarc. Per què un nou model?Per què un nou model? Trobar una explicació més Trobar una explicació més

simple i completa del simple i completa del moviment dels astres. moviment dels astres.

El sistema copernicà no fou El sistema copernicà no fou acceptat per: acceptat per:

-Contradició amb sentit -Contradició amb sentit comú.comú.

-Oposició a la cosmovisió -Oposició a la cosmovisió religiosa.religiosa.

-Xocar amb cosmovisió -Xocar amb cosmovisió mil·lenària.mil·lenària.

2.4.3.3 Johannes Kepler 2.4.3.3 Johannes Kepler Alemanya 1571-1630) Alemanya 1571-1630) Copernicà Copernicà Volia trobar l’ ordre matemàtic de Volia trobar l’ ordre matemàtic de

l’ Univers i les causes físiques.l’ Univers i les causes físiques. http://epidaurosqv.blogspot.com/

Deixeble de Ticho Brahe Deixeble de Ticho Brahe Va heretar-ne les seves observacions. Va heretar-ne les seves observacions.

Va desenvolupar la idea d’una Va desenvolupar la idea d’una anima motrix : anima motrix : “los planetas son arrastrados “los planetas son arrastrados por los rayos de una fuerza motriz, el anima motrix, que por los rayos de una fuerza motriz, el anima motrix, que emana del sol”. emana del sol”.

Teoria clau per al desenvolupament de les seves Teoria clau per al desenvolupament de les seves

tres lleis astronòmiquestres lleis astronòmiques. .

Les tres lleis descobertes per Les tres lleis descobertes per KeplerKepler

1ª : Llei de l’ el·lipse1ª : Llei de l’ el·lipse

2ª: Llei de les àrees2ª: Llei de les àrees

3ª : Llei de la 3ª : Llei de la proporcionalitatproporcionalitat

3ª: “Los cuadrados de los tiempos empleados por dos planetas en su revolución alrededor del Sol, son proporcionales a los cubos de sus distancias medias respecto al Sol” .

2.3.4.4 Galileu Galilei 2.3.4.4 Galileu Galilei Pisa 1564-1642Pisa 1564-1642 CopernicàCopernicà Interpretació matemàtica del Interpretació matemàtica del

cosmoscosmos Importants descobriments Importants descobriments

amb el telescopi:amb el telescopi: -Negació dos móns-Negació dos móns -Confirmació heliocentrisme. -Confirmació heliocentrisme.  http://www.upf.edu/materials/http://www.upf.edu/materials/

fhuma/revolucio/principal/fhuma/revolucio/principal/biografias/paginas/galileu3.htmbiografias/paginas/galileu3.htm

El sistema copernicà no fou totalment acceptat El sistema copernicà no fou totalment acceptat pels astrònoms fins el XVIII. pels astrònoms fins el XVIII.

De Revolutionibus, Diàleg sobre els dos sistemes De Revolutionibus, Diàleg sobre els dos sistemes principals del món (1632)principals del món (1632)

La Inquisició : judici contra La Inquisició : judici contra GalileuGalileu

Argument defensa : doble veritatArgument defensa : doble veritat Aportacions en la Física: inèrcia.Aportacions en la Física: inèrcia. Base per a Isaac Newton 1642-1727Base per a Isaac Newton 1642-1727

El procés contra Galileu