SANTS, A LA

RECERCA DEL

POBLE PERDUT.

Carla Molina, Cristina de la Vega,

Mireia Domínguez, Sara Ortiz

i Yolanda Moreno

1r ESO B22011

És un barri del districte de Sants-Montjuïc. Els orígens van ser a l’època dels romans. El nom ve l’església de Santa Maria dels Sants. Al 1855, va començar el procés d’industrialització, al 1890, hi havien múltiples rieres que hi passaven, (Riera Blanca, Riera de Magòria…). Al 1897 es va unir a BCN, i va passar a formar part del districte de Sants-Montjuïc.

Itinerari (des de l’institut Lluis Vives fins a l’Espanya Industrial)

Riera BlancaNeix a Sarrià a uns 200 metres d’altitud.El seu nom es degut a que al seu naixement hi ha una pedra de color blanc que tenyeix l’aigua, i baixa blanquinosa.Fa 5 km de llargada.

Riera Escuder o Riera Tena Neix a l’escorts a uns 90 metres d’altitud.

Riera de SantsNeix per els voltants de l'església de Santa Maria de Sants a uns 50 metres d’altitud.

Riera de MagoriaNeix al Sarrià a uns 120 metres d’altitud.

Al 1890 el barri de Sants va passar de ser un poble agrícola a ser un poble amb indústries tèxtils.

La majoria de les fàbriques van passar de ser una fàbrica tèxtil a una zona pública (es conserven les xemeneies).

VAPOR VELL SERRA I BALET

VAPOR NOU CAN BATLLÓ

CASA OBRERA

Eren petites, estaven

dividides en dues

plantes. A la planta baixa

estaven els animals, que

al hivern donaven

escalfor al pis de dalt, on

si allotjaven els amos de

la casa.

EDIFICIS D’OBRERS

Estaven distribuïts en

pisos i en plantes. Eren

plurifamiliars, cada

família en un pis

diferent. Hi havia un

lavabo per a tots els

veïns.

MASIES

Hi vivien pagesos. Tenien

les portes grans per a que

poguessin passar els

carros.

EDIFICIS MODERNISTES

Hi vivia gent rica.

Acostumaven a estar

decorades amb rajoles, que

tenien dibuixos vegetals i

de fauna. Els ferros

estaven forjats, això vol

dir que estaven mol ben

treballats, i estaven

decorats amb flors. Eren

més confortables.

0

20,000

40,000

60,000

80,000

100,000

120,000

135

9

1717

184

5

185

5

187

7

189

0

189

7

190

0

190

5

1910

1915

192

0

193

0

194

5

196

0

196

5

197

0

197

4

199

6

H

A

B

I

T

A

N

T

S

ANYS

Lluís Vives Van posar la primera

pedra al març 1921 i es va inaugurar al març 1931. Ha sigut un institut i una escola des de els seus orígens.

Mercat de Sants

Va ser construït en l’any 1864. Actualment està en obres. Va substituir al mercat de la plaça d’Osca.

Vapor Vell És la primera gran

fàbrica moderna que s'instal·la a l'antic municipi de Sants. Va ser construïda en l’any 1844. El 1977 el Vapor Vell és comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems.

Serra i Balet Era una fabrica de

pana, es va construir en l’any 3 de juliol de 1931 per un grup d'entusiastes de l'esport, en particular de la natació, que freqüentaven la platja de la Barceloneta i la piscina dels banys "La Deliciosa" situats en el mariner barri de Barcelona.

És un edifici en el que si guarden documents i

fotografies de com era el barri abans. Serveix per a

trobar informació sobre el districte. És la memòria del

barri.

L’arxiu de Sants és una antiga masia, que està situada

al costat de l’església de Santa Maria dels Sants. Ens a

cridat l’atenció, que poguessin guardar coses tant

insignificants com unes etiquetes, però que en veritat

ens poden donar informació.

És un lloc molt maco per a treballar, però no està

en les condicions adequades per a que pugui anar

gent discapacitada, i el portaran a un nou edifici.

Aquest poema està a la façana de l’arxiu.

Rellotge de SolAl mur que es desploma del rònec casal,com una deixalla, com una despulla,immòbil i corba s’aguanta l’agulla;de ratlles i xifres, no en resta senyal.

Tot temps pel rellotge deu ser tardoral;tot temps li deu caure, resseca, una fulla...La calç s'escrostona, la calç es desfulla,i amb ella s’esfulla el vent llibre mural.

La mort del rellotge, condol de saber-la. El temps passa lent sobre el mur que s’esberla, el sol s’hi passeja amb un riure profà,

I encara es projecta a través de l’agulla,damunt de la quall cantusseja una grulla,L’absolta de l’hora que el temps esborrà.

Josep Miracle