ELS LÍPIDS

1. Concepte i classificacióa. Definició: son un grup de biomolècules hidrofòbiquesb. Funcions:

i. Estructural: bicapa fosfolipada en la membrana cel·lularii. Protectora: sota la pell dels mamífers, es troba una capa de greix utilitzada per mantenir el

cos calentiii. Energètica

c. Classificació:i. Lípids relacionats amb àcids grassos (saponificables)

ii. Lípids no relacionats amb àcids grassos (insaponificables)2. Àcids grassos

a. Definició: àcids monocarboxílics de cadena llarga. No es troben lliures per la natura, s’obtenen per hidròlisi de lípids saponificables

b. Classificació segons la presència de dobles enllaços:i. Àcids grassos saturats: no tenen dobles enllaços

ii. Àcids grassos insaturats: tenen 1 o més dobles enllaços (poliinsaturats)Els vegetals sintetitzen ambdós grups.Els animals no poden sintetitzar àcids grassos essencials (aquells que tenen insaturacions més enllà del carboni 9) i son necessaris en la dieta.

c. Propietats físiques: solubilitatd. Propietats químiques:

i. Reacció àcida: són molècules àcides feblesii. Reacció d’esterificació: el grup àcid

pot reaccionar amb els OH per formar èsters + aigua

iii. Hidrogenació: els dobles enllaços dels insaturats poden ser eliminats afegint hidrògens. Amb aquest procès es transformen olives vegetals en margarines.

iv. Autooxidació dels dobles enllaçosv. Reacció de saponificació: el grup àcid

pot reaccionar amb bases (NaOH o KOH) donant les respectives sals, anomenades sabons. Reacció d’esterificació ≠ Reacció de saponificació.

1. Els sabons tenen caràcter detergent en el medi aquós perquè forma micel·les que poden incloure gotetes de greix dins seu.

e. Els eicosanoidesi. Definició: derivats d’àcids grassos poliinsaturats de 20 at. de carboni.

ii. Propietats:1. Tenen funció pròpia2. Son substàncies reguladores3. Inhibeix la formació de prostaglandina, tromboxà

i leucotriè3. Lípids saponificables: classificació:

a. Lípids neutres:i. Ceres

1. Definició: són èsters d’un àcid i alcohol grassos2. Propietats:

a. Impermeabilitzant dels teguments (pell animal)b. Insolubles en aigua

ELS LÍPIDS

ii. Acilglicèrids1. Definició: són èsters d’àcids grassos + glicerols (1-3)2. Propietats:

a. Reacció de saponificació: s’obté el sabó dels TAG perquè en la natura no els trobem en forma lliure

b. Lípids amfipàticsi. Fosfoacilglicèrids

1. Definició: èsters de l’àcid fosfatídic + compost polar

2. Propietats:a. Caràcter amfipàtic b. Una part apolar (no soluble) i

una altra polar (soluble en aigua)c. Formen membranes biològiques

ii. Esfingolípids: derivats de la esfingosina4. Lípids insaponificables: molècules lipòfiles classificades en:

a. Lípids isoprenoides: formats per la condensació de l’isoprè. Com que no tenen àcids grassos, no són saponificables. Tipus:

i. Terpenoides: condensació de 2 a 8 molèc. d’ isoprè. Dins de la classificació, hi ha els carotenoides: formats per 8 isoprens. Formen la pigmentació vegetal, i el carotè (tipus de carotenoide) protegeix la clorofil·la de les radiacions solars.

ii. Esteroides: derivats de l’esterà. Tipus:1. Esterols: és abundant i dóna rigidesa a la membrana plasmàtica dels eucariotes.

Tipus: colesterol (en animals) i ergosterol (en vegetals)2. Àcids i sals biliars: derivats del colà. Poden unir-se a aà. La

configuració de l’anell del colà divideix la molècula en una part hidrofòbica i una altra hidrofílica, cosa que li dóna propietats detergents.

3. Hormones esteroidees: les principals hormones tan en vertebrats com invertebrats son els estrògens (hormones sexuals femenines) i andrògens (hormones sexuals masculines). La cortisona intervé en el metabolisme dels glúcids.

b. Lípids pirròticsi. De cadena oberta

ii. De cadena tancadac. Hidrocarburs

ELS LÍPIDS