Sofistes i Socrates Def

7242019 Sofistes i Socrates Def

httpslidepdfcomreaderfullsofistes-i-socrates-def 120

Institut de Celragrave Histograveria de la filosofia Montserrat Loacutepez

1

Tema 2 ELS SOFISTES I SOgraveCRATES

1 El segle de Pegravericles la reaccioacute cap a lrsquohumanisme

11 La nova situacioacute social i poliacutetica

12 La crisi de la ciegravencia fiacutesica

2 Els sofistes

21 Caracteriacutestiques generals22 Protagravegores drsquoAbdera23 Gogravergies de Leontini24 Physis i nomos Trasiacutemac

3 Sogravecrates

31 Qui era Sogravecrates32 El megravetode socragravetic33 La temagravetica dels diagravelegs platogravenics

_________________________________________________

1 El segle de Pegravericles la reaccioacute cap a lrsquohumanisme

Canviem de segle de lloc i de temagravetica durant la segona meitat del segle V aCes produeix un gir antropologravegic del pensament

Les causes hem de buscar-les dins i fora del discurs filosogravefic- fora en la nova situacioacute social i poliacutetica que havia fet prendre consciegravencialrsquohome de si mateix en la seva relacioacute amb la societat al marge de la physis idels antics deacuteus- dintre per lrsquoaparent fracagraves dels fiacutesics que havien trobat respostes oposades a lamateixa preguntaConsiderem aquests factors amb meacutes detall

11 La nova situacioacute social i poliacutetica

Som a lrsquoAtenes de lrsquoanomenat ldquoSegle drsquoorrdquo ldquoIl983223lustracioacute grega raquo o laquo Segle dePegravericles raquo laquo Il983223lustracioacute raquo perquegrave la raoacute aposta per la llibertat en detriment de la

necessitat presocragravetica ldquoPegravericlesrdquo perquegrave les reformes drsquoaquest governador queva viure entre el 461 i el 429 aC van dur el paiacutes cap a un nou sistema poliacutetic lademocragravecia Recordem que la democragravecia atenesa havia restat privilegis a lanoblesa i permetia lrsquoacceacutes a la poliacutetica a tots els ciutadans1 Igualment aquestanova forma drsquoorganitzacioacute va afavorir lrsquoaparicioacute de gegraveneres nous com ara laretograverica i la poliacutetica

1

Ara beacute els ciutadans constituiumlen nomeacutes el 10 de la poblacioacute drsquoAtenes ja que dones esclaus iestrangers nrsquoestaven exclosos Recordem tambeacute que aquesta democragravecia era directa sense intermediarisfet que explicaria lrsquoegravexit a la ciutat dels sofistes




2

Si fem una mica drsquohistograveria ens conveacute recordar tambeacute que durant aquest periacuteodeGregravecia va haver de fer front a dues guerresa les guerres megravediques (des del 490 aC fins al 448 aC) contra lrsquoimperi persa dela qual Gregravecia (i en particular Atenes) en va sortir victoriosa

b les guerres del Peloponegraves (431 aC-404 aC) entre Atenes i Esparta que vanacabar empobrint els dos estats Esparta va invadir Atenes on va instaurar meacutestard despreacutes del govern dels Trenta Tirans una democragravecia molt pocesplendorosa el 399 aC Sogravecrates eacutes jutjat i condemnat a mortEn qualsevol cas el lideratge drsquoAtenes des del punt de vista cultural va ser

inquumlestionable la ciutat va acollir la major part dels sofistes estrangers i els meacutesgrans filogravesofs seran de la ciutat agravetica (parlem de Sogravecrates i de Platoacutehellip)Igualment es passaragrave drsquoun gegravenere la poesia propera al mite i a la religioacute alteatre manifestacioacute meacutes a lrsquoabast del gran puacuteblic (Egravesquil Sogravefocles i Euriacutepides

escriuen en aquest segle) Tambeacute la medicina hipocragravetica experimenta un gran perfeccionament gragravecies a la base empiacuterica que va proporcionar la guerra

Per uacuteltim apareix amb Herogravedot un gegravenere nou la histograveria i eacutes el moment meacutesexpressiu de lrsquoart clagravessic Fiacutedies dirigeix el Partenoacute (amb els diners expropiats dela lliga)En fi Atenes eacutes el centre cultural del moacuten occidental i lrsquoeacutesser humagrave les

institucions i la polis desbanquen els temes religiosos i cientiacutefics especulatius iallunyats per aquesta raoacute dels interessos de lrsquoegravepoca


Els primers pensadors ja ho sabem van buscar la unitat i la permanegravencia en ununivers inestable i moacutebil Doncs beacute a lrsquohome del carrer va semblar-li que elsfiacutesics havien fracassat ja que drsquouna banda oferien massa respostes (i diferents)

i de lrsquoaltra semblava que srsquohavia drsquoescollir entre Parmegravenides (la qual cosa




3

significava defensar la unitat contra tot el que semblava real) o els atomistes ( per a qui tot estagrave fet drsquoagravetoms invisibles)

En resum tot plegat havia fet de la filosofia lrsquoart subtil de lrsquo especulacioacute sobreno se sabia ben beacute quegrave En qualsevol cas la seva temagravetica no tenia realitat niinteregraves per lrsquohome del carrer que volia entendre siacute perograve entendrersquos ell mateix i

el seu moacuten per aixiacute triomfar i ser feliccedil

2 Els sofistes

Qui millor representa la ldquoIl983223lustracioacuterdquo esmentada soacuten els sofistes Aquests savisatrets per les demandes noves que la democragravecia reclamava faran una autegraventicaanagravelisi criacutetica de la cultura i ensenyaran que les institucions soacuten histograveriques

Malauradament la major part dels seus textos srsquohan perdut i el que sabem deles seves doctrines proveacute dels comentaris drsquoaquells que les van combatre Platoacute iAristogravetil Drsquoaquiacute la reputacioacute de ldquopensadors maleiumltsrdquo que ha arribat fins anosaltres

En principi el terme sofista va patir una segraverie de transformacions quesrsquoexpliquen pel seu uacutes- primer a Homer no tenia sentit pejoratiu volia dir hagravebil despreacutes significagrave

savi en general- Quan els filogravesofs es dedicaren a ensenyar el terme ja era sinogravenim

drsquoeducador tegravecnic en saviesa i que sap comunicar-la als altres- Finalment com que allograve que ensenyaven era lrsquoareteacute o virtut poliacutetica sofista

passagrave a significar mestre de retograverica- I eacutes aixiacute que finalment amb Platoacute i fins avui dia el terme pren un sentit

pejoratiu drsquoestafador i de xerrameca

Diu Platoacute

Ells seran els que parlen per enganyar i escriuen sols per fer diners Des del puntde vista filosogravefic seran considerats ldquoirracionalistesrdquoDe fet a la ciutat lrsquoopinioacute va dividir-se enfront drsquoaquells estrangers

- Al seu favor trobem Euriacutepides Pegravericles i Alcibiacuteades- En contra seva estaven Sogravecrates Aristogravefanes Platoacute i amb matisos Aristogravetil

21 Caracteriacutestiques generals

Qui eren aquests sofistes La veritat eacutes que resulta difiacutecil catalogar-los com unaescola ja que eren molt diferents entre ells i sovint les seves doctrines escontraposaven Per aixograve hi ha qui creu2 qui lrsquouacutenica cosa que els unia era la sevaimatge des de lrsquoexterior la seva condicioacute ldquosocialrdquo Anem a descriure-la a traveacutesdels punts seguumlents

2 Parlem de Gilbert Romeyer Dherbey a Les sophistes Paris PUF 2002

El sofista es un hombre codicioso a la caza de joacutevenes ricos comerciante y

mercachifle de mercanciacuteas intelectuales




4

1 Lrsquohumanisme

Lrsquoobjecte de les seves especulacions no era la physis sinoacute lrsquoeacutesser humagrave sobretoten tant que eacutesser social Hi ha en ells un moviment antimetafiacutesic i anti-tradicioacute

No eacutes doncs gens estrany que tinguessin enfrontaments amb lrsquoestat i fossin

criticats pels reaccionaris Protagravegores nrsquoeacutes un bon exemple

2 Eren sobretot intel983223lectuals i educadors

Recordem que en lrsquoeducacioacute tradicional grega ens calia distingir entre el poble ila noblesa El poble aprenia per tradicioacute oral les obres dels poetes per exaltar-neels valors i la religioacute tradicional que no ho oblidem era una religioacute drsquoestat Lanoblesa de la seva part havia drsquoexercitar lrsquoareteacute ( excel983223legravencia) que era en ellsinnata Per aixograve practicaven la gimnagravestica i la muacutesica a part drsquoaprendre quatrecoses sobre escriptura i matemagravetiquesAra els sofistes3 ofereixen el que els historiadors anomenen ldquouna educacioacute per a

la democragraveciardquo ja que el nou regravegim demanava justament el tipus de coneixementque ells posseiumlen per conquerir el poder fa falta ser un expert en el llenguatge ilrsquoargumentacioacute alguacute que sagravepiga persuadir i explicarSegons ells lrsquoareteacute es pot aprendre i tothom pot assolir-la A meacutes ja no es tractadrsquouna virtut sinoacute drsquouna habilitat per triomfar En el seu programa hi havia pertant tota mena de sabers perograve sobretot els interessava la retograverica lrsquoegravetica la

poliacutetica lrsquoeriacutestica (o art del debat)Srsquoha de tenir en compte perograve que les seves lliccedilons eren molt cares de manera

que aquesta educacioacute democragravetica acabava arribant sols un cop meacutes als noblesde tota la vida

3 El pragmatisme

Els sofistes estaven interessats en la dimensioacute uacutetil pragravectica del saber enfrontlrsquoanomenat ldquosaber purrdquo eacutes a dir desinteressat dels presocragravetics Els sofistes no

buscaven la transmissioacute drsquoun saber teograveric sinoacute la formacioacute poliacutetica de ciutadansescollits Ja ho hem dit ells cobraven i allograve que ensenyaven srsquoadreccedilava meacutes alrsquoegravexit (valor social) que no pas a la virtut (qualitat moral) De fet els sofistesvan ser els primers ldquoprofessionalsrdquo del saber i en aixograve inauguren lrsquoestatut socialde lrsquointel983223lectual modern

4 Si fem cas de la interpretacioacute clagravessica tots ells van fer una lectura personal delrsquoheraclitisme que va derivar en relativisme i en escepticisme Cal recordar queels sofistes eren pensadors itinerants tot i la seva confluegravencia a Atenes i aixograve elsva conduir al pensament criacutetic En mourersquos fiacutesicament van afavorir la circulacioacutede les idees i eacutes segurament per aixograve que Platoacute quan vol referir-se a ells usametagravefores comercials i monetagraveriesPer a ells doncs no hi ha essegravencies sinoacute sols aparences La transferegravencia a

lrsquoagravembit moral era fagravecil la justiacutecia la injustiacutecia tenen una existegravencia subjectiva iirreal

3 Segons Jaeger a meacutes segurament tots ells provenien de la classe mitjana




5

5 En el debat sobre physis i nomos4 ells optaren pel convencionalisme de leslleis de la societat dels sistemes poliacutetics Les institucions aixiacute esdevenenhistograveriques ja que no tenen un origen diviacute perograve tampoc natural les lleis han estatcreades pels eacutessers humans amb la finalitat de regular-ne la vida social (per a beacuteo per a mal depegraven de la lectura que volguem fer-ne)

Alguns dels meacutes famosos sofistes van ser Protagravegores drsquoAbdera Gogravergies deLeontini Trasiacutemac Cagravelicles Antifont Trasiacutemac

22 El relativisme Protagravegores drsquoAbdera

Protagravegores va neacuteixer a Abdera cap al 492 aC en el si drsquouna famiacutelia drsquoorigenmodest fet que explicaria la seva dedicacioacute a lrsquoensenyament per guanyar-se lavida i tambeacute la seva defensa de la democragravecia (Va ser amic personal de Pegravericles)Els reaccionaris van utilitzar el seu agnosticisme expliacutecit per acusar-lodrsquoimpietat i condemnar-lo a lrsquoexili De fet el seu acusador va ser un partidari de

lrsquooligarquia Protagravegores va ser un professor itinerant que va frequumlentar Euriacutepidesa Atenes i va arribar fins a Siciacutelia Va morir cap al 422 aC quan tenia 70 anysEll eacutes el vertader fundador de la Sofiacutestica ja que inaugura les lliccedilons puacutebliques

pagades Per subratllar-ne la importagravencia citarem una frase de Nietzsche segonsel qual

Lrsquoestructura del pensament de Protagravegores segueix els seguumlents passos

1r Descobriment de les antilogies2n Trobada de lrsquohome-mesura3r Elaboracioacute del discurs fort

1 Srsquoatribueix al nostre sofista una defensa del ldquodoble discursrdquo segons el qualsobre qualsevol cosa hi ha sempre dos discursos antitegravetics De fet aquesta ideano eacutes gens estranya al moacuten grec ja que la retrobem en les seguumlentsmanifestacions- en la religioacute politeista on apareixen una pluralitat de deacuteus que sovint

srsquoenfronten entre ells- en lrsquoestructura poliacutetica anomenada ldquopolisrdquo on un nombre significatiu deciutats-estats es mostren diferents i tambeacute oposades

- en la tragegravedia drsquoEgravesquil on lrsquoheroi Orestes se sent desgarrat entre lrsquoobligacioacutede matar perograve tambeacute de no matar la seva mare

- en la democragravecia atenesa on els ciutadans discuteixen entre ells alrsquoAssemblea del poble per intentar arribar a algun acord Drsquoaquesta manerasentim que la decisioacute aixiacute discutida eacutes sempre fragravegil modificable discutible

No eacutes gens estrany doncs que tant Platoacute (al Teetet ) com Aristogravetil (a MetafiacutesicaIV) destaquessin el caragravecter heraclitiagrave de la teoria de Protagravegoras En tot cas eacutesevident que Protagravegores va refusar la distincioacute parmenidiana entre opinioacute i veritat

4 omos es refereix a la llei i meacutes concretament a la llei de la ciutat

La nostra actual manera de pensar eacutes en gran part heraclitiana democritiana i protagogravericahellip




6

ja que porta al sacrifici de la multiplicitat i nomeacutes permet generalitats (Nomeacutes puc dir de lrsquoeacutesser que ldquoeacutesrdquo perquegrave dir-ne alguna cosa meacutes seria contradictori)

Lrsquoobra de Protagravegoras Les antilogies segons ens explica Platoacute a Sofista estariadividida en dues parts aquella que tracta de lrsquoinvisible i aquella que tracta delvisible

A la primera trobem aquest famoacutes fragment

Reconeixem aquiacute la tesi de lrsquoagnosticisme que li permetragrave la consequumlentafirmacioacute de lrsquoeacutesser humagrave eacutes a dir la defensa drsquoun humanisme radical lluny dela posicioacute platogravenica que diragrave a Les lleis ldquoDeacuteu eacutes la mesura de totes les cosesrdquoQuant al regne del visible hem de dir que les especulacions cosmologravegiques deProtagravegoras srsquohan perdut i nomeacutes podem afirmar amb seguretat que estaven

destinades a criticar la visioacute del moacuten de lrsquoeleatisme ja que la tesi segons la qualldquolrsquoeacutesser eacutes urdquo contradeia lrsquoafirmacioacute de les antilogies i la reversibilitat delllenguatge5 Trobem tambeacute aquiacute la seva teoria poliacutetica agravembit privilegiat per laseva concepcioacute antilogravegica

La conclusioacute ja ho veiem eacutes el perspectivisme que ens impedeix drsquoafirmar una justiacutecia absoluta i en si

2 Arribats a aquest moment de la nostra explicacioacute podem citar el meacutes cegravelebrefragment de Protagravegoras segons el qual

Podem agrupar les diverses interpretacions en aquests tres punts

a) Protagravegoras eacutes un fenomenista un individualista radical ens diragrave Platoacute

5 A meacutes diragrave Protagravegoras lrsquoafirmacioacute de Parmegravenides eacutes en ella mateixa antilogravegica perquegrave estagrave obligada a parlar de lrsquoerror eacutes a dir del no ser

Lrsquoexemple meacutes famoacutes pren com a referegravencia un fet esdevingut a unesportista que havia mort al pentatloacute viacutectima de la javelina que undesconegut sense voler li havia llanccedilat Pegravericles hauria dedicat tot un dia aesbrinar qui era el responsable del drama1 El metge va dir que la culpable era la javelina2 El jutge va dir que el culpable era la persona que havia llenccedilat la javelina

3 Lrsquoautoritat poliacutetica va dir que els culpables eren els organitzadors delsocs

Respecte als deacuteus no puc saber si existeixen o no ni la forma que tenen perquegrave

soacuten molts els factors que impedeixen el seu coneixement entre ells la foscor

del tema i la brevetat de la vida humana

Lrsquohome eacutes la mesura de totes les coses de les que soacuten en tant que soacuten i de les

que no soacuten en tant que no soacuten




7

b) El sofista es refereix a lrsquoeacutesser humagrave a la nostra naturalesa diran al segle XIXdes de la interpretacioacute universalista

c) De fet sersquons diu ara la interpretacioacute correcta tindria en compte els dosaspectes ja que lrsquohome individual i lrsquohome universal serien dos moments drsquoun

proceacutes dialegravectic el resultat del qual duria a la veritat veritat que proveacute drsquounconsens entre les opinions personals

Aixiacute veiem aparegraveixer un Protagravegoras ben diferent drsquoaquell que Platoacute ens descriuel moment de la particularitat queda superat pel de la universalitzacioacute Delldquodiscurs feblerdquo passem al ldquodiscurs fortrdquo

3 Siacute que eacutes cert aixiacute que cada individu eacutes la mesura de totes les coses perogravenrsquoeacutes una mesura ben feble si la seva opinioacute eacutes uacutenica aiumllladaLa manera detrobar la veritat eacutes a traveacutes del discurs fort aquell en quegrave la meva paraula eacutesacceptada pels altres Ja veiem que aquesta teoria sembla extreta de la pragravectica

de la democragravecia atenesa com degraveiem al comenccedilamentAra beacute no podem interpretar tampoc que tota opinioacute tingui el mateix valor Defet no eacutes contrari a la democragravecia dir que algunes veus tenen meacutes pes que lesaltres en la mesura que poden convegravencer i esdevenir generals

En resum veiem un Protagravegoras demogravecrata i interessat en la gramagraveticademogravecrata perquegrave fa negraveixer la veritat del consens entre individus interessat en lagramagravetica perquegrave la gramagravetica regeix la llengua per fer-ne el llenguatge de tots




8

23Lrsquoescepticisme Gogravergies de Leontini

Gogravergies va negraveixer a Leontini Siciacutelia entre el 485 i el 480 aC Els seus conciutadans livan demanar que sol983223liciteacutes lrsquoajut drsquoAtenes davant lrsquoamenaccedila de Siracusa cosa que ellhauria fet amb gran eloquumlegravencia davant lrsquoAssemblea del poble Gogravergies va ser molt

conegut i entre els seus deixebles es troben Criacuteties Alcibigraveades i Tuciacutedides Va viatjararreu de Gregravecia i diuen que va viure meacutes de cent anys respectant la consigna de ldquono fermai res en nom del plaerrdquo o derdquono haver fet mai res per plaure als altresrdquoPlatoacute li va dedicar un diagraveleg que porta el seu nom on diuen Gogravergies no srsquohi vareconegraveixer i que li hauria fet exclamar ldquoAquest PlatoacuteEll siacute que sap burlar-se de lagentrdquo Segurament degut a la seva popularitat conservem meacutes textos drsquoell que de laresta dels sofistes com ara lrsquo Elogi drsquoHelena6 Podem dividir les seves obres en tres grups

- les de tema filosogravefic- les que tracten drsquoeloquumlegravencia- les que ensenyen tegravecniques de retograverica

Entre les primeres trobem el tractat ldquoSobre el no ser o sobre la naturardquo en el qualcentrarem la nostra anagravelisi Aquiacute es preteacuten destruir lrsquoontologia de Parmegravenides aquellasegons la qual ldquoLrsquoeacutesser eacutes el no eacutesser no eacutes ldquo i ldquoEacutes el mateix pensar i eacutesserrdquo Per fer-hoGogravergies se situa a lrsquointerior de lrsquoontologia la criacutetica teacute per objecte mostrar la inanitat delser de Parmegravenides i no pas que res no existeix Ens trobem aixiacute davant les antinogravemiesde lrsquoontologia pura es nega una ontologia que es nega ella mateixaLa demostracioacute srsquoorganitza a partir de tres tesis

1) Si apliquem lrsquoafirmacioacute identitagraveria (ldquoEl ser eacutesrdquo) al no ser en resulta que ldquoel noser eacutes no serrdquo de manera que convertim el no ser en el ser

2) Drsquoaltra banda si lrsquoeacutesser fos no podria ser conegut al menys per nosaltres Enefecte conegraveixer alguna cosa equival a representar-nos-la perograve podemrepresentar-nos allograve que no eacutes (per exemple un combat de tancs en el mar)Aquesta tesi srsquoenteacuten millor si tenim en compte la teoria de la percepcioacute deGogravergies similar a la drsquo Empegravedocles per a qui allograve que coneixem de les coses a

6 Trobareu aquest text al final del tema a la pagravegina 18

3) Si es pogueacutesconegraveixer no es podriacomunicar

SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME

2) Si existiacutes algunacosa no es podriaconegraveixer

ESCEPTICISME




9

traveacutes de la percepcioacute no soacuten les coses mateixes sinoacute els ldquoefluvisrdquo que emanendrsquoelles Sersquon segueix ja es veu un subjectivisme

3) Perograve fins i tot si lrsquoeacutesser pogueacutes ser conegut seria incomunicable Per quegrave Laraoacute es troba en el fet que coneixem a traveacutes de la percepcioacute perograve enscomuniquem a traveacutes del llenguatge i resulta que percepcioacute i llenguatge soacuten

heterogenis Eacutes per aixograve sersquons recorda que no serveix de res explicar-li com soacutenels colors a un cecrdquoperquegrave les coses no soacuten discursosrdquo

Drsquoaquesta criacutetica a lrsquoontologia meacutes que no pas el nihilisme o lrsquoescepticisme que latradicioacute platogravenica li atribueix Gogravergies en trauria un pensament antimetafiacutesic queretrobarem si fa no fa en Nietzsche al segle XIX La primera consequumlegravencia drsquoaquestacriacutetica seria la rehabilitacioacute de les aparences i la negacioacute mateixa de qualsevol realitatdarrere les aparences Drsquoaquiacute la importagravencia del llenguatge capaccedil de ldquocalmar la poralleugerir la pena produir alegria augmentar la compassioacuterdquo Cert el llenguatge nomeacutesevoca les aparences perograve aquesta aparenccedila eacutes del tot legiacutetima en un moacuten concebut no demanera logravegica sinoacute de manera tragravegica

Tanmateix la tradicioacute clagravessica que sorgiragrave de Sogravecrates consideraragrave nefasta la influegravenciade Gogravergies ja que les seves conviccions anaven contra lrsquoarrel mateixa del coneixement ide la ciegravencia Ens trobem ara siacute davant el meacutes radical dels sofistes aquell que varebutjar tant la ciegravencia com la filosofia adduint que nomeacutes la retograverica eacutes vagravelida Per aGogravergies les paraules soacuten com muacutesica ja que lrsquoart eacutes purament formal el contingut liseria indiferent De fet pensa Gogravergies nomeacutes la paraula la bellesa teacute poder i influegravenciasobre lrsquoagravenima humana Ara siacute doncs sembla que ens trobem davant el subjectivisme ila criacutetica a la racionalitat grega representada en Platoacute i Aristogravetil

24 Physis i nomos Trasiacutemac oacutemos originagraveriament significava costum norma de conducta Amb els sofistes passaa significar convencioacute I ja sabem que physis srsquoacostuma a traduir per naturaQuina eacutes doncs la quumlestioacute noacutemos versus physisFins ara a Gregravecia les lleis les institucions la religioacute eren considerades o divines onaturals En ambdoacutes casos com podem deduir el seu fonament era absolut En canviara els sofistes quumlestionen aquest fet i consideren que tot plegat formes de conductadiferegravencies entre homes lliures i esclaus nobles i plebeus eacutes fruit drsquouna convencioacute drsquounacord entre els homes

Antifont per exemple deia que les lleis de la naturalesa no es poden trasgredir en

canvi les dels homes siacute perquegrave soacuten convencionals artificials

Lrsquoart del sofista eacutes una il983223lusioacute justificada Ilmiddotlusioacute perquegrave el llenguatge no eacutes larealitat perograve justificada perquegrave procura a lrsquoeacutesser humagrave una coheregravencia mental que elcalma i que pot compartir amb els altres El llenguatge no designa la realitat cert

perograve serveix per ldquotoucher lrsquoacircmerdquo la poesia no transmet les coses sinoacute lrsquoemocioacute queles coses ens produeixenDoncs la intersubjectivitat seria possible segons Gogravergies




10

Trasiacutemac de la seva part faragrave famosa tal i com ens explica Platoacute a la Repuacuteblica lateoria del meacutes fort Trasiacutemac parteix drsquouna constatacioacute empiacuterica qui obra justamentnomeacutes rep criacutetiques qui obra injustament rep beneficis El tiragrave doncs eacutes el meacutes feliccedil detots De fet la idea tradicional de justiacutecia diragrave no eacutes meacutes que una estratagema delsfebles per protegir-se dels forts Lrsquoexemple el troba en els trenta tirans i en Alcibiacuteades 7

En conclusioacute el savi no obeiragrave les lleis perquegrave estan fetes contra ellAquesta eacutes la teoria que com a miacutenim en part reprendragrave Nietzsche (sXIX) a laGenealogia de la moral

3 Sogravecrates

En aquest ambient cultural va aparegraveixer Sogravecrates (469-399aC) que va dedicar laseva vida a combatrersquol perquegrave creia que era intelmiddotlectualment erroni i moralment

perilloacutes Encara avui en dia sersquol considera el fundador de lrsquoegravetica

31 Qui era Sogravecrates

Sogravecrates no va escriure res de manera que el primer problema que hemdrsquoafrontar per estudiar-lo eacutes decidir quines fonts utilitzem De fet les imatgesque ens han arribat soacuten ben contradictograveries com mostra la seguumlent cita drsquoIvanBelaval un estudioacutes drsquoaquest filogravesof

No ens hauria drsquoestranyar doncs que pensadors drsquoallograve meacutes diferent elconsiderin el seu mestre Platoacute i Aristogravetil perograve tambeacute el ciacutenics o els cirenaicsDrsquoaquesta diversitat de fonts nrsquoesmentarem nomeacutes dues segurament les meacutesextremes- Drsquouna banda trobem la versioacute que Platoacute ens doacutena a les seves obres de

joventut anomenades de fet diagravelegs socragravetics pel pes que la figura delmestre teacute en elles Els entesos consideren que el personatge de Sogravecrates queapareix en aquestes obres eacutes forccedila creiumlble perograve segurament idealitzat Platoacuteens presenta el mestre sempre com un antisofista (Eacutes el cas de lrsquo Apologia o

el Banquet o el Fedoacute)- Drsquoaltra banda trobem la comegravedia Els nuacutevols drsquo Aristogravefanes Aquiacute veiem un

Sogravecrates a qui agrada especular sectari com un pitagograveric pesseter i arrogantcom un sofista Els entesos creuen que ens trobem davant drsquounaridiculitzacioacute del personatge

Nosaltres seguirem en general la versioacute platogravenica procurant sempre no oblidarque el deixeble tendeix a la idealitzacioacute del mestre

7 Alcibiacuteades va ser un estadista orador i general atenenc originari drsquouna noble famiacutelia i deixeble deSogravecrates Va fer-se molts enemics i va ser titllat de traiumldor

Sogravecrates fou un home enigmagravetic bufoacute i home serioacutes lliure i demoniacuteac

dolccedil i violent religioacutes i lliurepensador asceta i amic de banquets

aristogravecrata i demogravecrata sofista i antisofista terrenal i idealista




11

Sogravecrates era fill drsquouna llevadora i drsquoun picapedrer Sembla que de jovesrsquointeressagrave per problemes cosmologravegics (en particular per Anaxagravegores i el seu

ous) perograve aquestes quumlestions segons Platoacute el van acabar decebent Deixagravedoncs la physis i srsquointeressagrave per la dimensioacute poliacutetica i social de lrsquoeacutesser humagrave

Nietzsche va popularitzar una imatge negativa del fins aleshores respectat

pensador lleig decadent feble pervertidor del noble Platoacute En qualsevol casninguacute no nega que Sogravecrates fou sobretot un gran conversador (per a moltsimpertinent) que aconseguiacute reunir al seu voltant les figures meacutes grans de lrsquoegravepocaPlatoacute Criacuteties AlcibiacuteadesQuan tenia ja uns setanta anys va ser acusat drsquoimpietat i corrupcioacute fets que Platoacuteens narra tant a lrsquo Apologia com al FedoacuteLa mort de Sogravecrates va impressionar tant el deixeble que va decidir-lo a noentrar en la carrera poliacutetica a la qual estava destinat pel seu origen social unestat que havia condemnat lrsquohome meacutes just de tots no podia ser el govern idealDe fet despreacutes drsquoaixograve Platoacute decidiacute marxar drsquo Atenes cap a Siciacutelia

32 El megravetode socragravetic

Sogravecrates doncs dialogava El seu megravetode tenia dos moments

1r La ironia o ignoragravencia pregravevia ldquoNomeacutes seacute que no seacute resrdquo Es tracta deconvegravencer lrsquointerlocutor que no sap allograve que es pensa saber Drsquoaquiacute que fosanomenat ldquoimpertinentrdquo drsquoaquiacute que segons es deia la seva conversa tingueacuteslrsquoefecte paralitzador drsquouna descagraverrega elegravectrica

Per aquesta ironia molts el consideraven un sofista perograve no era el cas allograve queell oferia era un ideal de coneixement no trobat encara i no pas la seva absoluta




12

negacioacute Sogravecrates trsquoincitava a buscar com si la veritat universal i absolutadifiacutecil de trobar existiacutes (Contra el relativisme sofiacutestic que drsquoentrada negaaquesta possibilitat)

2n La maiegraveutica que ajuda a trobar la veritat amagada en lrsquoagravenima de

lrsquointerlocutor (ldquoConeix-te tu mateixrdquo) Aixiacute en el Menoacute el trobem mostrant aun esclau ignorant que ldquosaprdquo (ara diriacuteem ldquoenteacutenrdquo) el teorema de Pitagravegores

Aquest era un megravetode inductiu ja que parteix de contiacutenues preguntes per atraveacutes drsquoun raonament arribar a una definicioacute general capaccedil drsquoexpressarlrsquoessegravencia o veritat buscada Drsquoaquiacute el seu comentari a lrsquo Eutifroacute o sobre la

pietat ldquoJo sols trsquohe preguntat una cosa quegrave eacutes virtut i tu mrsquohas donat un eixamde virtutsrdquo Ara beacute el socratisme no eacutes una teoria perquegrave aquesta definicioacute no estroba (Al final el diagraveleg queda sempre obert inacabat) Eacutes com si el socratismefos una actitud mental ell volia que els homes sentissin la necessitat de ladefinicioacute general

33La temagravetica dels diagravelegs platogravenics

- ldquoConeix-te tu mateixrdquo Sogravecrates reflexiona sobre les dimensions morals delrsquohome en el seu comportament poliacutetic Es fa aquesta reflexioacute no es pot serun bon poliacutetic si no srsquoeacutes un excel983223lent individu Per tant cal primerconegraveixer-nos nosaltres mateixos Quegrave srsquoha de fer per saber per exemple quegraveeacutes la justiacutecia (concepte objectiu i universal) Hem de buscar entre els actesdels homes justos i aixiacute inductivament arribarem a saber quegrave eacutes la justiacuteciaSi ho comparem amb els sofistes veiem que per a ells lrsquoindividu eacutes lliure enel sentit que pot acordar (per convencioacute) allograve que els termes signifiquen Encanvi per a Sogravecrates lrsquoindividu eacutes lliure en el sentit que decideix lliuramentla seva actuacioacute davant drsquounes normes que soacuten objectives i universals EnSogravecrates veiem aparegraveixer la nocioacute de ldquollibertat interiorrdquo Aixograve vol dir endefinitiva que Sogravecrates no eacutes escegraveptic ni relativista com els sofistes ans elcontrari segons ell la ciegravencia ha drsquoocupar-se drsquoallograve que eacutes estable iuniversal allograve que hi ha de permanent en la realitat la seva essegravencia La sevaironia (que es pot confondre amb lrsquoactitud escegraveptica) va contra el fals saberde la sofiacutestica i no pas contra el saber veritable que els sofistes negaven

- Lrsquointel983223lectualisme moral eacutes la teoria que identifica el coneixement i la

virtut De la mateixa manera que si un coneix lrsquoofici de sabater podragrave ser un bon sabater per ser virtuosos hem de saber abans quegrave eacutes la justiacuteciaLrsquointel983223lectualisme porta a la conclusioacute que ninguacute fa el mal voluntagraveriamentsi la virtut eacutes coneixement el vici eacutes degut a la ignoragravenciaAixograve significa tambeacute un cert optimisme moral nrsquohi hauria drsquohaver prou

amb saber quegrave eacutes el beacute per fer-lo (El cristianisme despreacutes ens acostumaragrave araonar de la manera contragraveria puc fer el mal que ignoro en lloc del beacute queconec)A meacutes per a Sogravecrates nomeacutes els virtuosos poden ser feliccedilos perquegrave fer el beacute

significa tambeacute viure beacute Perquegrave el beacute i la justiacutecia no tenen en compte nomeacutes el benefici i la felicitat progravepia sinoacute tambeacute el propi perfeccionament i el

perfeccionament dels altres Per contra el mal i la injustiacutecia no fan nomeacutes mal a






14

Sogravecrates no vol modificar la significacioacute de la paraula com a molt en vol desviar luacutesmoralitzar-lo si es vol a condicioacute que aixograve no sentengui com despolititzar-lo Entot cas el concepte central dareteacute (el que permet a una cosa o a un eacutesser exercircorrectament la seva funcioacute) resta invariable i cal entendre-ho molt beacute quan sanalitza laparadoxa socragravetica lhome per ser home ha de ser virtuoacutes Perograve respondre com

Sogravecrates que per a ser virtuoacutes sacuteha de saber implica una modificacioacute del problema dela virtut -si no de la significacioacute mateixa del terme Suposa en particular una incursioacute entres debats que agitaven l egravepoca i una modificacioacute radical del seu sentit Els sofistes es

preguntaven Don ve la virtut I Sogravecrates preguntaragrave Quegrave eacutes la virtut Saber quegraveeacutes la virtut eacutes ja adquirir-la Es preguntaven Virtut o felicitat I Sogravecrates preguntaragravePer quegrave serveix la virtut sinoacute per a la felicitat Saber quegrave eacutes la felicitat significaactuar beacute Finalment es preguntaven Quegrave ens porta a obrar beacute I Sogravecrates preguntaragraveEacutes que hi ha una altra forccedila que determini els nostres actes sinoacute la forccedila del saberSaber el beacute eacutes poder fer-lo Aquests tres desplaccedilaments del problema soacuten les tres potesinseparables de la paradoxa socragravetica i els tres objectes del saber que fa la virtut8

- El ldquodaimonrdquo

Un dels cagraverrecs contra Sogravecrates era que el filogravesof introduiumla deacuteus nous ldquodaimonsrdquo que notenien res a veure amb els drsquoAtenes A lrsquo Apologia ell mateix explica que els acusadorsdevien referir-se a aquella veu que sonava en el seu interior des de la seva infantesa ique li prohibia de fer determinades coses Els estudiosos han tingut problemes a lrsquohoradrsquointerpretar aixograve alguns han pensat que Sogravecrates ironitzava drsquoaltres han parlat de laconsciegravencia o han apel983223lat a la psiquiatria Perograve sembla meacutes aviat que aquest ldquodaimonrdquono teacute res a veure amb la filosofia socragravetica ja que aquesta veu no li revela mai res sobrelrsquoegravetica els principis filosogravefics deriven la seva validesa de la raoacute i no pas drsquouna revelacioacutedivina A meacutes Sogravecrates no va relacionar mai el ldquodaimonrdquo amb la seva moral tot i queens diu sovint que la seva moral teacute un origen diviacute la seva veu li prohibeix certes coses(dedicar-se a la poliacutetica per exemple) perograve no li ordena mai res

CONCLUSIONS DEL TEMA 2

1 La idea meacutes important drsquoaquest moment atenenc eacutes la llibertat nocioacute quecontrasta amb la tradicioacute que va des del destiacute miacutetic fins a la raoacute-necessitat dels

presocragravetics

8 Vegeu el tema sobre Sogravecrates a la pagravegina del professor Alcoberro

Resumint el daimon eacutes quelcom que correspon a la personalitat excepcional delfilogravesof i que podem entendre com moments de concentracioacute molt intensa

propers a lrsquoegravextasi miacutestic El daimon no srsquoha de relacionar amb el pensament i lafilosofia de Sogravecrates ell mateix va separar les dues quumlestions i lrsquointegraverpret de laseva doctrina ha drsquoimitar-lo en aixograve tambeacute




15

2 Despreacutes de Sogravecrates van aparegraveixer les escoles socragravetiques menors onsrsquoentendragrave la filosofia com una actitud vital com una manera de viure soacuten elsmegagraverics el ciacutenics i els cirenaics Els primers srsquointeressaren sobretot pelllenguatge i la logravegica els segons insistiran en lrsquoautarquia del savi davant de tot

(natura societat normes beacutens materials) i els tercers centraren el seu objectiu enla recerca del plaer En una altra liacutenia la filosofia teograverica arribaragrave al seu magraveximesplendor amb Platoacute i Aristogravetil

Els uns i els altres tan diferents reclamaran lrsquoheregravencia legiacutetima del mestreSogravecrates

ampampamp

Diogravegenes el ciacutenic eacutessegurament el meacutesfamoacutes representantdels deixeblessocragravetics Segons ellel vertader savi eacutesaquell que no depegravende res ni de ninguacute

perquegrave nomeacutes aixiacute es pot ser lliure Latradicioacute popular lrsquoha

reprsentat sempreaixiacute vivint al carrercom un gos sense nicasa preferint una

bota




16

ALGUNES DEFINICIONS

Areteacute- Significa virtut habilitat En un principi es creia que nomeacutes la tenien els nobles

i es considerava una excel983223legravencia heretada dels deacuteus Per tant no podia ser ensenyada jaque era innata com a molt es podia exercitar millor o pitjor Soacuten els sofistes (SV aC)els que canvien aquest concepte ja que per a ells lrsquoareteacute no es teacute sinoacute que srsquoapregravenqualsevol pot adquirir-la En aixograve consisteix de fet la seva feina ensenyen poliacuteticaretograverica tot allograve que cal per aconseguir lrsquo egravexit el triomf eacutes a dir lrsquoareteacute

Maiegraveutica- Segon moment del megravetode dialegravectic atribuiumlt a Sogravecrates (SV aC) Despreacutesdrsquohaver aplicat la ironia a la lluita contra els prejudicis ara el mestre ajuda lrsquointerlocutora descobrir dins seu el coneixement vertader (ldquoConeix-te tu mateixrdquo) Platoacute en derivaragravela teoria de la reminiscegravencia

Escepticisme- Teoria filosogravefica segons la qual cas drsquoexistir la Veritat aquesta no seriaaccesible a la ment humana Es predica doncs ldquolrsquoepojeacuterdquo la suspensioacute de judici Elssofistes adoptaran aquesta actitud en particular Gogravergies de Leontini Platoacute comSogravecrates abans i despreacutes Aristogravetil la va combatre per considerar-la errogravenia i perillosa

Relativisme- teoria filsosogravefica segons la qual els valors morals soacuten relatius podencanviar segons lrsquoegravepoca el lloc o lrsquoindividu (subjectivisme) Tots els sofistes forenrelativistes entre els quals Protagravegores que lrsquoexpressagrave aixiacuterdquoLrsquohome eacutes la mesura detotes les cosesrdquo Sogravecrates i Platoacute hi oposaren lrsquoabsolutisme o universalisme

Hedonisme- Teoria moral que equipara el plaer (en grec hedoneacute) i la virtut Lesdiferegravencies apareixen a lrsquohora de precisar el concepte srsquoatribueix als cirenaics (AristipDiogravegenes) una lloanccedila del plaer corporal perograve els meacutes populars filogravesofs hedonistes han

preferit la moderacioacute i serenitat que atorguen els plaers espirituals Aquest seria el casde Demogravecrit (s V aC) i tambeacute drsquoEpicur (s IV III aC) Platoacute fou un dur criacutetic de lrsquohedonisme




17

Rossetti

SOgraveCRATES

ESCOLES SOCRAgraveTIQUES MENORS ACADEgraveMIA

CIRENAICA CIacuteNICA MEGAgraveRICA PLATOacute

LICEU

ARISTOgraveTIL

ARISTIP ANTIacuteSTENESDIOgraveGENES

EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18

SOgraveCRATES I SOFISTES SEMBLANCES

En el pensament socragravetic hi ha elements sofiacutestics i antisofiacutestics Sogravecrates com a

filogravesof estagrave sempre en diagraveleg amb el seu temps i per tant tambeacute hi ha elements enquegrave estagrave dacord amb la sofiacutestica Podriacuteem assenyalar-ne tres de molt importants

1- Interegraves per lhome Lhome (ciutadagrave) eacutes el destinatari uacuteltim de la filosofiaTant per a Sogravecrates com per als sofistes les quumlestions poliacutetiques i morals soacuten elcentre de la seva preocupacioacute Es pregunten com cal obrar per ser un bon ciutadagrave

2- Interegraves pel llenguatge En Sogravecrates trobem un profund convenciment que laveritat neix a traveacutes del diagraveleg I en el cas dels sofistes la retograverica eacutes leina quetenen per manipular el coneixement En el fons tots dos manifesten un interegraves pelllenguatge perquegrave eacutes fonamental en la vida grega el paper de lagravegora com a lloc dedebat

Yo quiero razonando con loacutegica sobre la peyorativa tradicioacuten a ella referente liberarla detoda acusacioacuten y hacer cesar la ignorancia demostrando que sus acusadores estaacutenequivocados y descubrir la verdad

() Hizo lo que hizo ya por decisioacuten de la Fortuna mandato de los dioses o designio delDestino ya raptada violentamente ya convencida con palabras

() Si fue convencida y engantildeada con su espiacuteritu por la palabra no es difiacutecil en estecaso defenderla y liberarla de toda acusacioacuten

La palabra es un poderoso soberano que con un pequentildeiacutesimo y muy invisible cuerporealiza empresas absolutamente divinas En efecto puede eliminar el temor suprimir latristeza infundir la alegriacutea aumentar la compasioacuten Voy a demostrar que esto es asiacutepues es preciso ponerlo de manifiesto ante la opinioacuten de los que me escuchan

Yo considero y defino toda poesiacutea como palabra con metro Esta infunde en los oyentesun estremecimiento prentildeado de temor una compasioacuten llena de laacutegrimas y una antildeoranzacercana al dolor de forma que el alma experimenta mediante la palabra una pasioacutenpropia con motivo de la felicidad y la adversidad en asuntos y personas ajenas

Y ahora voy a pasar a otro argumento Las sugestiones inspiradas mediante la palabraproducen el placer y apartan el dolor La fuerza de la sugestioacuten aduentildeaacutendose de laopinioacuten del alma la domina la convence y la transforma como por una fascinacioacuten

() Y la misma proporcioacuten hay entre el poder de la palabra respecto a la disposicioacuten delalma que entre el poder de los medicamentos con relacioacuten al estado del cuerpo Asiacute como

unos medicamentos expulsan del cuerpo unos humores y otros a otros distintos y unoseliminan la enfermedad y otros la vida asiacute tambieacuten unas palabras producen placer otrastemor otras infunden en los oyentes coraje otras mediante una maligna persuasioacutenemponzontildean y engantildean el alma

Asiacute pues he demostrado que si fue convencida con la palabra no fue culpable sinoacute quetuvo mala suerte




19

3- La recerca dinfluegravencia social Tant Sogravecrates com els sofistes volen tenir pesen la societat (tenen deixebles les seves opinions soacuten escoltades) perograve utilitzenla seva influegravencia duna manera diferent Sogravecrates sautoconsidera un educador dela ciutat (tagravevec dAtenes) i no un poliacutetic busca meacutes una influegravencia sobre la moral dela ciutat mentre que els sofistes en canvi tenen meacutes influegravencia poliacutetica

SOgraveCRATES I SOFISTES DIFEREgraveNCIES

1- De caire metogravedic El megravetode socragravetic eacutes el diagraveleg La paraula eacutes un instrumentper arribar a la veritat Defensa lintelmiddotlectualisme moral (tot home bo eacutes savitothom coneix interiorment el beacute) En canvi els sofistes tenen com a megravetode laretograverica Usen la paraula per aconseguir el poder creuen que tot eacutes opinioacute (doxa) iper tant no hi ha veritat Defensen el convencionalisme moral

2- Sobre el seu ideal Lideal socragravetic eacutes aconseguir la felicitat viure guiat per la

prudegravencia En canvi lideal dels sofistes eacutes aconseguir legravexit especialment legravexitpoliacutetic

3- De caire pedagogravegic Sogravecrates fa el seu ensenyament de franc per les places icarrers duna manera informal dialogant amb tothom Els sofistes en canvicobren i srsquoadrecen nomeacutes als joves rics que els poden pagar

4- Consequumlegravencies Sogravecrates vol fonamentar la filosofia a traveacutes de definirels conceptes egravetics (quegrave eacutes el Beacute quegrave eacutes la veritat) Els sofistes en canviprediquen lescepticisme i el relativisme

CONCEPTES BAgraveSICS DEL PENSAMENT SOCRAgraveTIC

MEgraveTODE MAIEgraveUTICA IRONIA INTELLECTUALISME MORAL DOCTAIGNORAgraveNCIA DIALEgraveCTICA UNIVERSAL EgraveTIC

Quan es parla de megravetode en Sogravecrates cal fer un esment previ a la diferegravenciaentre allograve que avui considerem megravetode i el que podia ser en lrsquoegravepoca grega Per anosaltres el megravetode eacutes lrsquoinstrument del coneixement cientiacutefic Consisteix en unacerta forma de domini tegravecnic sobre les coses Eacutes -com en Descartes- lrsquoinstrumentdel coneixement de la veritat En canvi quan es parla de Sogravecrates el concepte quehi ha al darrera eacutes diferent no es tracta de dominar les coses sinoacute dedrsquoautomillorar-se Eacutes un coneixement obert (dialogat) i una autotransformacioacute noes preteacuten aconseguir cap cosa sinoacute arribar a la comprensioacute conegraveixer-se un mateix

Per aixograve mateix Sogravecrates insisteix en la necessitat de desemmascarar el fals saberper arribar a la veritat

El megravetode de investigacioacute que Sogravecrates usa quan enraona amb els ciutadans perles placcediles i els carrers dAtenes es pot dividir en dues parts maiegraveutica i ironia

La ironia eacutes el moment destructiu negatiu i criacutetic es tracta de refutar els errors iel fals saber del coneixement vulgar i sofiacutestic La ironia preteacuten posar en contradiccioacutelinterlocutor demostrar-li que defensa coses absurdes per obligar-lo a negar el queabans havia afirmat Es discuteix si la ironia eacutes la forma drsquoexposicioacute o el contingutde la doctrina socragravetica Hi ha nombrosos exemples contradictoris a l Apologia Molten resum podem dir que Sogravecrates no sempre eacutes irogravenic quan hi ha criteris clars no

fa ironia perograve en canvi quan cal descolmiddotlocar i plantejar coses que no soacuten ogravebvies




o que no tenen criteris clars lrsquousa a cor quegrave vols La ironia eacutes com una menadrsquoespurna que enceacuten la conversa

La maiegraveutica si la ironia volia destruir el fals saber en canvi la dialegravectica eacutesconstructiva Eacutes lart de portar linterlocutor del diagraveleg les idees que innatament estroben al fons mateix de tota persona les que tots tenim sense saber-ho (el quesabem perograve no sabem que sabem) Tot home eacutes bo i just per naturalesa Lafuncioacute del filogravesof eacutes aconseguir a traveacutes del diagraveleg que aquesta bondatoriginagraveria profunda pugui ser posada al descobert La veritat la portem totsa dins de lagravenima perograve cal un esforccedil per treure-la a la llum per descobrir-la i perfer el pas de les opinions vulgars a la ciegravencia

La maiegraveutica eacutes laplicacioacute de lart de la llevadora (Fenarete mare de Sogravecrates) a lamoral Igual com la llevadora ajuda a neacuteixer linfant el filogravesof ajuda a neacuteixer laveritat moral

La maiegraveutica eacutes didagravectica per a Sogravecrates la funcioacute del filogravesof eacutes educar la ciutat enel coneixement del Beacute

Lintellectualisme moral eacutes la consequumlegravencia de la maiegraveutica Tot home bo eacutessavi Si un home coneix el Beacute no pot deixar de fer-lo perquegrave la forccedila del Beacute eacutesinsuperable Tot home porta a dins els valors egravetics Per aixograve estrictament parlantninguacute no pot ensenyar filosofia el que es pot fer eacutes ajudar a treure el que cadascuacuteporta a dins ajudar que lhome segueixi el consell degravelfic coneix-te a tu mateix iarriba a ser allograve que ets

La docta ignoragravencia Eacutes lestrategravegia socragravetica de coneixement Sempre apareixcom un savi ignorant que modestament fa preguntes als falsos savis als suposatsliacuteders de la ciutat que creuen saber perograve en realitat ignoren el meacutes important Lafrase que resumeix la docta ignoragravencia eacutes nomeacutes seacute que no seacute res Els falsossavis creuen que coneixent la seva tegravecnica o el seu ofici ja nhi ha prou soacuten falsossavis perquegrave confonen el coneixement tegravecnic (saber coses) amb el coneixementserioacutes i en profunditat sobre lhome (que eacutes luacutenic saber que ens fa dignes de serciutadans) El meacutes important no eacutes el saber tegravecnic sinoacute el saber egravetic que els falsossavis ignoren

La dialegravectica socragravetica Eacutes lart del diagraveleg En el diagraveleg aprens dels que saben acondicioacute de ser prou obert gens dogmagravetic En certa manera es tracta de repetir laconversa que quotidianament tothom teacute a lagravegora perograve duna manera ordenadaSogravecrates fa del diagraveleg leina per descobrir la veritat a traveacutes de preguntes irespostes orientades a la recerca del Beacute

En el diagraveleg tothom ensenya i tothom apregraven leducacioacute eacutes colmiddotlectiva la ciutat enseduca En certa manera no aprenem del mestre sinoacute a traveacutes del mestre lautegraventicmagisteri el doacutena la vida

Universalisme egravetic Sogravecrates es revolta contra la teoria sofiacutestica segons la qual totsoacuten opinions Creu que la decadegravencia de la ciutat eacutes consequumlegravencia daquestrelativisme egravetic dels sofistes per als qui tot eacutes igual i res no eacutes millor Sogravecrates diragravesempre que eacutes millor ser just que injust i que eacutes millor ser bo que dolent La funcioacutedel filogravesof eacutes definir els universals egravetics i ajudar a cada home a trobar-los




2

Si fem una mica drsquohistograveria ens conveacute recordar tambeacute que durant aquest periacuteodeGregravecia va haver de fer front a dues guerresa les guerres megravediques (des del 490 aC fins al 448 aC) contra lrsquoimperi persa dela qual Gregravecia (i en particular Atenes) en va sortir victoriosa

b les guerres del Peloponegraves (431 aC-404 aC) entre Atenes i Esparta que vanacabar empobrint els dos estats Esparta va invadir Atenes on va instaurar meacutestard despreacutes del govern dels Trenta Tirans una democragravecia molt pocesplendorosa el 399 aC Sogravecrates eacutes jutjat i condemnat a mortEn qualsevol cas el lideratge drsquoAtenes des del punt de vista cultural va ser

inquumlestionable la ciutat va acollir la major part dels sofistes estrangers i els meacutesgrans filogravesofs seran de la ciutat agravetica (parlem de Sogravecrates i de Platoacutehellip)Igualment es passaragrave drsquoun gegravenere la poesia propera al mite i a la religioacute alteatre manifestacioacute meacutes a lrsquoabast del gran puacuteblic (Egravesquil Sogravefocles i Euriacutepides

escriuen en aquest segle) Tambeacute la medicina hipocragravetica experimenta un gran perfeccionament gragravecies a la base empiacuterica que va proporcionar la guerra

Per uacuteltim apareix amb Herogravedot un gegravenere nou la histograveria i eacutes el moment meacutesexpressiu de lrsquoart clagravessic Fiacutedies dirigeix el Partenoacute (amb els diners expropiats dela lliga)En fi Atenes eacutes el centre cultural del moacuten occidental i lrsquoeacutesser humagrave les

institucions i la polis desbanquen els temes religiosos i cientiacutefics especulatius iallunyats per aquesta raoacute dels interessos de lrsquoegravepoca


Els primers pensadors ja ho sabem van buscar la unitat i la permanegravencia en ununivers inestable i moacutebil Doncs beacute a lrsquohome del carrer va semblar-li que elsfiacutesics havien fracassat ja que drsquouna banda oferien massa respostes (i diferents)

i de lrsquoaltra semblava que srsquohavia drsquoescollir entre Parmegravenides (la qual cosa




3




2 Els sofistes








Diu Platoacute











4

1 Lrsquohumanisme









3 El pragmatisme









5



















6





















7











8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























3




2 Els sofistes








Diu Platoacute











4

1 Lrsquohumanisme









3 El pragmatisme









5



















6





















7











8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























4

1 Lrsquohumanisme









3 El pragmatisme









5



















6





















7











8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























5



















6





















7











8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























6





















7











8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























7











8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























8










SOLIPSISME

1) Res no existeix

FENOMENISME


ESCEPTICISME




9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























9














10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























10



3 Sogravecrates

















11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























11












12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























12


















14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19
































14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























14








presocragravetics







15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























15




ampampamp




bota




16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























16

ALGUNES DEFINICIONS











17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























17

Rossetti

SOgraveCRATES



LICEU

ARISTOgraveTIL


EUCLIDES

EPICURIS

EPICUR

ESTOICS

ZENOacute

HELE

NA

DE

TROIA




18


















19






























18


















19






























19







































Documents

Sofistes i Socrates Def