TribuCamelot_ExtranyaVampira

Gemma Lienas

Estrella Polar

Aquest document ésun extracte de l’obra

www.gemmalienas.com

La Carlota i el misteride l’estranya vampira

La tribu de Camelot

CAPÍTOL 1

Aquella tarda, la meva veïna i cangur, la Rosa, que és fantàstica, ens havia passat a buscar a la sortida de l’escola, a mi i a en Marc, el meu ger-mà, que no és tan fantàstic.

El microbi, és a dir, en Marc, estava entossu-dit a ser més trasto que mai. D’entrada, anava dos passos per davant nostre, per la qual cosa la cala-vera gegant amb les dues tí-bies encreuades que havia en-ganxat a la motxilla a manera de bande-ra pirata sembla-

Una banya d’unicorn

7-Vampira-1ª.indd 77-Vampira-1ª.indd 7 04/02/11 17:2404/02/11 17:24

8

LA TRIBU DE CAMELOT

va que ens feia ganyotes. Quan la Rosa li va cridar l’atenció perquè no caminés tan allunyat, en Marc es va passar la resta del trajecte corrent amunt i avall, explicant-nos i representant-nos la pel·lícula de pirates que havia vist el dia anterior. Ell, sens dubte, en feia tots els papers.

—Ara sóc el pirata Barbablava, d’acord? Doncs resulta que en Barbablava salta al vaixell Pinafore, i aleshores el capità, ara sóc el capità Jenkins, es treu l’espasa. I en Barbablava, ara sóc en Barbablava altre cop, i...

No s’entenia res, és clar. Jo estava molt ocupada pensant en les ga-

nes que tenia que s’acabés l’hivern d’una vegada, mentre la Rosa, amb la seva paciència habitual, vigilava el gran pirata:

—D’acord, Barbablava, però compte amb aquest toll. Mira endavant, Barbablava, i no xo-quis contra aquest fanal. Barbablava, deixa d’ata-car aquesta bústia, que ja s’ha rendit.

Em deia el cor que, estant el pirata tan ex-citat com estava, un desastre passaria d’un mo-ment a l’altre.

Quan vam arribar al carrer on vivim, vam


9

UNA BANYA D’UNICORN

veure que havien començat unes obres i un tram de vorera es trobava barrat amb tanques.

El terra estava aixecat just al davant de l’en-trada de casa. Només s’hi podia arribar per mitjà d’un tauló de fusta força precari suspès damunt de la rasa.

La Rosa es va aturar un moment i va esbu-fegar.

—Com si no en tingués prou amb les vora-des, ara, a més, el més difícil encara.

Tenia raó: si passar per allà ja era incòmo-de per a qualsevol, resultava una proesa per a persones grans, i no diguem per a la Rosa, que anava amb cadira de rodes.

Vaig començar a creuar el pont. El tauló crui-xia més que si estigués trepitjant una bossa de patates fregides, cosa que no inspirava gaire con-fi ança, precisament.

Tret que siguis un gran pirata, em vaig dir ja al costat del portal de casa en girar-me i veure en Marc damunt del tauló. Era clar que a ell li resultava l’escenari ideal per a un duel d’espases; segur que s’imaginava que era la quilla del vai-xell.


10

LA TRIBU DE CAMELOT

—...i aleshores en Barbablava diu: «No m’atra-paràs amb vida!». I el capità: «Ja ho veurem, això, pirata de pa sucat amb oli!». I aleshores treuen les espases...

Encara al costat del carrer, la Rosa estava clarament alterada pel que veia.

—Marc, cauràs! Surt d’aquest tauló ara mateix, que...!

No va poder ni acabar la frase: el desas-tre havia passat. L’il·luminat havia relliscat i, amb un gran estrèpit, havia anat a parar a la rasa de sota, que, per sort, era molt poc profunda.

La Rosa es va quedar muda un moment. La vaig mirar i vaig poder imaginar-me el que li passava pel cap: el meu germà havia anat a parar justament on ella no tenia possibilitats d’ajudar-lo.

Vaig abandonar el portal per dirigir-me cap al tauló.

L’única cosa que m’arribava des de l’inte-rior de la rasa era:

—Oooh!Durant un segon em vaig preocupar.


1111111111111111


Però de seguida vaig sentir:—Ooostres! Què és això?En arribar-hi, em vaig in-

clinar damunt de la rasa i vaig veure que el capsi-


LA TRIBU DE CAMELOT

grany del meu germà estava tan tranquil reco-llint alguna cosa de terra.

—Com pots ser tan cafre! T’has fet mal?—Ajuda’m a pujar i ja veuràs què he trobat

per a les arques del meu tresor pirata —va dir. Això em va confi rmar que la caiguda no l’ha-

via afectat: la seva capacitat de fer el ruc conti-nuava intacta.

Vaig estendre un braç cap a ell i el vaig aju-dar a enfi lar-se fi ns a la superfície.

Sense perdre ni un segon, em va ensenyar el que hi havia trobat. Era una banya d’animal, però de cap que jo hagués vist abans. Molt fi na i recta, acabada en punta i amb una osca que la recorria de dalt a baix en espiral. Semblava un clau sense cap, d’uns vint centímetres, tot i que, sens dubte, no era de metall sinó d’os.

La Rosa, alleujada en veure en Marc sencer,


13


ens va fer anar fi ns al portal i, després, va passar pel tauló fi ns a arribar on érem.

—Ho veus? És una autèntica banya de... ca-vall amb banyes! —va explicar en Marc, molt excitat.

—Sí, home —vaig contestar—. Quina xim-pleria, un cavall amb ba-nyes.

La Rosa, que també observava l’objecte amb curiositat, mentre l’agafava i l’examinava, va dir:

—Unicorn. És com es diu aquest animal. El seu nom vol dir «una banya», i surt en moltes pintures


14

LA TRIBU DE CAMELOT

de l’edat mitjana i, fi ns i tot, en algunes d’anteriors. —Ah! —En Marc es va gratar el cap.— Ha

de valdre molt, oi? Perquè és de debò, suposo.—Bé, de debò de debò... No hi ha pas proves

que els unicorns hagin existit mai.El tap de bassa va semblar decebut per un

moment, però aleshores la Rosa va continuar:—Tot i que, qui sap, hi ha tants animals ex-

tints...

En Marc no va necessitar res més per con-vence’s que era totalment real. Quan la Rosa l’hi va tornar, es va avançar fi ns al portal de casa.

—I un unicorn d’aquests es passejaria pel centre d’aquesta ciutat? —vaig preguntar a la Rosa.

animals extints

L �’extinció és la desaparició de tots els membres d�’una espècie animal (o vegetal) per causes

naturals o a causa de l �’ acció humana. Una espècie es considera en perill d�’extinció quan la seva

existència es troba amenaçada. El tigre de Tasmània és un animal extint, mentre que el linx ibèric

és una espècie en perill d�’extinció.


15


—No, és clar. Però imagina’t que trobes un ullal de tigre. No pensaries pas que l’animal vivia aquí, oi? Imaginaries que algú el duia i l’hi va caure —va dir. I va acabar, encongint les espat-lles:— Sens dubte, no conec cap altre animal que tingui una banya així...

Just aleshores vam sentir darrere nostre un xiscle molt agut.

Ens vam girar i vam topar amb una fi gura terrorífi ca que ens mirava fi xament.

—Doneu-me la banya ara mateix!


Documents

TribuCamelot_ExtranyaVampira