Embed Size (px)
DESCRIPTION
Pràctica de Video. Grau en Multimèdia. UOC
Citation preview
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 1 -
Vídeo Prova d’ Avaluació Continuada 01 (PAC02)
Pregunta 1
Cerca a YouTube o a qualsevol altre portal on s'exposin clips de vídeo, dos exemples on s'apliquin temperatures de color diferent: en el primer cas de "temperatura de color alta" i en el segon de "temperatura de color baixa". Un cop
els hagis trobat copia la URL en l'espai corresponent indicant aproximadament quan apareix temporalment ( en minut i segon ) i comenta molt breument la finalitat expressiva que persegueixen amb aquesta opció.
a) URL amb exemple de temperatura de color
alta. Detall del temps en minut/segon
Los Otros
• http://www.youtube.com/watch?v=yyq7BTFEdbI
• (0:05-0:10 || 0:31-0:33 || 0:45-0:48 || 1:02 || 1:20-
1:26)
Comenta la finalitat expressiva.
En aquest enllaç podrem visualitzar el tràiler de la
pel·lícula "Los Otros", d'Alejandro Amenábar. Els talls a
dalt assenyalats presenten una il·luminació amb una
clara tendència al blau, oferint doncs una temperatura
de color alta.
Aquests clips mostren una clara finalitat expressiva. La
seva il·luminació evoca fredor, neguit, angoixa... Les
fonts de llum tendeixen clarament al blau per generar
escenes fosques, pàl·lides i amb poca vida. Donen
poca amplitud als espais i fan que l'espectador pugui
sentir la claustrofòbia que viuen els protagonistes. És
sens dubte una il·luminació ideal per crear una
atmosfera angoixant, pròpia d'un film de terror.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 2 -
b) URL amb exemple de temperatura de color
baixa. Detall del temps en minut/segon
Dior J'adore [New Film]
• http://www.youtube.com/watch?v=mXrWiJcmvBI
• (1:15-1:30)
Comenta la finalitat expressiva.
En aquest enllaç podem visualitzar el darrer spot de
Dior, protagonitzat per Charlize Theron. Tot i que hem
escollit els darrers quinze segons com a paradigma del
que ens ocupa, cal remarcar que tota la seqüència
descansa sobre una il·luminació que tendeix als
vermells i els taronges, oferint una temperatura de color
baixa.
Podríem trobar infinitat de motius a l'elecció d'aquest
tipus d'il·luminació, però tenint en compte quin és
l'origen i el "target" de l'anunciant, podem afirmar sense
por a equivocar-nos que es busca clarament la idea de
calidesa i de glamour. Les tonalitats es mouen
constantment al voltant dels daurats, recordant potser la
vàlua i l'exclusivitat de l'or.
I anant un pèl més enllà crec que la il·luminació,
juntament amb la planificació de les escenes, no només
ofereixun producte càlid, sinó que ven exclusivitat, luxe i
posició social.
Pregunta 2
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 3 -
Observa el següent clip publicitari:
http://www.youtube.com/watch?v=cFA21vxN5w4&feature=related
a) Explica com tracta la profunditat de camp des del segon 53 fins al segon 57.
La profunditat de camp es tracta a partir de la relació establerta entre l'enfocament dels motius principals (la
copa i l'ampolla de cervesa) i el desenfocament del fons.
Això provoca que la profunditat de
camp sigui baixa, ja que el centre
d'atenció (el focus) es bolca sobre la
copa i l'ampolla de cervesa, deixant el
fons completament pla en un segon
terme.
Reduir la profunditat de camp ens podrà
resultar molt interessant sempre que
vulguem centrar l'atenció de
l'espectador en un motiu per sobre de la
resta de motius que hi ha dins de
l'enquadrament.
b) Comenta també què cal fer per augmentar la profunditat de camp en un rodatge.
• Obertura de diafragma: treballar amb un diafragma tancat farà que la quantitat de llum que entra a
la càmera sigui menor. Cal evitar però tant la sobreexposició com la subexposició. Una presa massa
clara o massa fosca fa que els motius perdin focus i es desdibuixin, afectant de manera significativa
a la reducció de la profunditat. Per això una obertura correcta ens permetrà captar els motius amb
nitidesa i donar major profunditat a la nostra escena.
• Distància del motiu: un motiu allunyat de l'objectiu dotarà de major profunditat de camp a l'escena.
Cal tenir en compte que com més proper tinguem un motiu a la càmera major preponderància tindrà
sobre la resta d'elements, restant força a la resta de motius de l'enquadrament.
• Angle visual de l'objectiu: treballar amb focals curtes ens donarà major amplitud. Els objectius de
gran angular amplien la perspectiva, mentre que les focals llargues la comprimeixen.
• Il·luminació: planificar escenes amb llum de fons ens ajudarà a ampliar l'escena, ja que els motius
queden més ben enfocats i es pot percebre de manera més clara la relació que s'estableix en els
mateixos.
• Plans sonors: la profunditat no només es pot generar a partir de la imatge. Les diferents intensitats
dels plans sonors d'una escena faran que l'espectador pugui crear el seu propi mapa mental, dotant
de major o menor profunditat una escena. Així doncs, qualsevol element sonor allunyat de la
càmera emetrà un so de menor intensitat i per tant de major profunditat.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 4 -
Pregunta 3
Observa les escenes on apareix l’actriu Rita Hayworth en el següent enllaç.
http://www.youtube.com/watch?v=3CSYpHojCs0
a) Descriu com s’ha planificat la il.luminació.
Mentre visualitzem l'escena ens anem adonant de la importància que juguen les ombres. En un espai reduït
i completament envoltat de tonalitats que tendeixen al blanc (rajoles blanques, banyera, cortina, el cos nu de
la noia,...), s'ha plantejat una il·luminació en to alt (o clau alta) que presenta un contrast baix entre les zones
clares i les fosques, predominant la llum suau i les ombres poc pronunciades.
• Tipus de llum: la llum direccional hauria provocat ombres dures. Així doncs, la planificació no s'ha
fet a partir d'un sol punt de llum artificial. La presència de diferents punts de llums genera força llum
difusa, provoca la dispersió dels rajos i, en conseqüència, l'atenuació de les ombres, que es fan
suaus i gairebé transparents.
• Tipus d'ombra: les hombres que es creen en l'escena són ombres que están associades al motiu.
El fet que l'escena estigui despullada de motius secundaris centra completament l'atenció sobre el
motiu principal i això permet obviar altres elements que puguessin introduir ombres independents no
desitjades dins de l'enquadrament. Cal puntualitzar aquí que es nota certa diferència entre les
ombres generades per l'actriu abans i després de l'aparició del seu assassí. Els primers plans
mostren unes ombres més difuses que els plans on l'actriu agonitza. Probablement es deu a la
proximitat que hi ha amb la paret, però el cert és que és en aquests darrers plans quan la
protagonista adquireix més pes i volum dins de l'escena.
• Transició de la llum: el pas de llum a ombra es fa amb una transició suau, sense grans salts
perceptius. Aquest tipus de transició suavitza la imatge de la noia, que no destaca excessivament
sobre el fons blanc de les rajoles. Probablement s'han emprat difusors o s'ha projectat la llum sobre
alguna superfície blanca.
Ara bé, com ha de planificar la il·luminació per arribar a crear aquests efectes? Doncs cuidant amb molta
cura l'ubicació dels punts de llum:
1. llum principal (o de clau): situada una mica per sobre del motiu (45º aprox.) i lateralment a l'actriu,
hi ha un sol focus l'il·lumina, donant volum al motiu dins de l'enquadrament i evitant la duplicitat
d'ombres no desitjades.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 5 -
2. llum de farcit: realitzar una escena només amb llum de
clau pot generar ombres dures amb una ràpida transició
de la llum. En aquest cas aquest resultat no interessava,
fet pel qual s'ha generat llum de farcit a partir d'un focus
ubicat en el costat oposat a la llum principal. Aquesta
disposició afavoreix la disminució de l'ombra i ajuda a
transparentar-la. Tal i com es pot obsevar en el clip,
l'ombra projectada per la noia és pot percebre però de
manera difusa i poc contrastada. Malgrat tot, s'ha intentat
que la llum de farcit no s'igualés amb la llum de clau ja
que això hauria provocat la completa desaparició de
l'obra, fet que hauria aplanat el motiu principal, fent-li
perdre volum i profunditat.
3. llum de contrallum: situat just al costat del bastiment de
la porta es pot observar un focus de llum. Aquest punt de
llum direccional provoca un efecte de contrallum quan es
grava contra ell mateix. El motiu queda il·luminat per la
part posterior i es retalla la seva silueta, perdent la
definició dels detalls perquè aquests queden totalment
enfosquits. En una clara intencionalitat narrativa, aquest
tipus d'il·luminació genera suspens ja que permet
mantenir en l'anonimat a la persona que ha aparegut en
escena.
b) Comenta breument la selecció d’aquest tipus de llum amb la seva finalitat
expressiva.
Tal i com ja hem avançat en la resposta anterior, la il·luminació
d'aquesta escena conté una clara intenció narrativa i expressiva. El fet
que la il·luminació sigui de to alt presenta una escena sense forts
contrastos d'il·luminació, on la noia queda completament integrada dins
de l'entorn. Tota aquesta planificació es justifica per la necessitat de
donar pes a l'entrada del personatge anònim que mata a la víctima.
Narrativament el contrast és molt fort, ja que es passa d'uns plans en què la il·luminació és suau a uns plans
en que la llum genera forts contrastos, servint a l'espectador una forta càrrega dramàtica i una bona dosi de
suspens.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 6 -
Pregunta 4
En un muntatge ideològic poden intervenir diferents situacions en què es desenvolupen tècniques de diferent índole. La temàtica, la composició dels plans i
el guió de la situació pot ser clau en el desenvolupament del mateix. Tens l'encàrrec de produir un videoclip per promocionar via web les illes gregues i el seu turisme, en 10 segons. Descriu 5 plans que inclouries en un muntatge ideològic per a aquest videoclip.
Abans d'embracar-nos en l'enregistrament caldria plantejar-se què és el que es vol oferir. Com que
disposem de 10'' i cins plans, plantejarem cinc conceptes que vulguem transmetre, un per cada pla, i a partir
d'aquí desenvoluparem el contingut del pla.
Pla CONCEPTE DESCRIPCIÓ
1 entorn paradisíac
(PG)
El que publicitem és un lloc d'una gran bellesa natural.
Aquest pla presentarà un pla general de la costa retallada d'una de les
illes gregues a la que ens dirigim. Buscarem un dia radiant, amb un sol
esplèndit i la mar calmada. El pla pretendrà ser subjectiu, recollint la
panoràmica que una parella de turistes pot copsar des de la coberta del
creuer on viatgen.
2 exclusivitat
(PC)
El que publicitem és un lloc d'accés exclusiu.
El segon serà un pla de conjunt que intenta transmetre una idea
d'exclusivitat. A les illes gregues no s'hi pot arribar amb cotxe, autocar o
tren. Per fer-ho cal anar-hi per mar. Situant la càmera sobre la sorra,
presentarem una llanxa potent tripulada per un jove de pell bruna que
deixa els turistes a peu de platja on els espera un noi amb el cotxe en
marxa.
3 gastronomia (PC)
El que publicitem és un lloc on gaudir dels petits plaers de la vida. Les illes gregues són un dels punts per excel·lència de la dieta
mediterrània. En aquesta tercera present plantejarem un pla de conjunt
semipicat que en un primer pla agafarà lateralment als dos turistes
asseguts al voltant d'una taula farcida de plats típics i que en un segon
terme mostrarà el vessant costerut i ple de vegetació que s'acaba
endinsant en una mar blava i calmada. D'aquesta manera tornem a
reforçar la noció d'entorn paradisíac i d'exclusivitat.
4 relax (PP)
El que publicitem és un lloc ideal per desconnectar. La quarta presa serà un primer pla que mostrarà els peus dels turistes
recolzats sobre el petit mur de pedra que tanca la terrassa on han estat
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 7 -
dinant. Entre els seus peus es veurà la posta del sol. Els pantalons de fil
arremangats a mitja cama, els peus nus sobre el mur i la llum tènue del
capvespre voldran transmetre la idea de que el temps passa lentament
sense importar als turistes, disposats a seguir gaudint de la tranquil·litat
del lloc i del moment.
5 caràcter mediterrani
(PG)
El que publicitem és un lloc per gaudir del caràcter mediterrani.
El darrer pla de la promo serà un pla general de la terrassa il·luminada
amb un fil de fanals de llum càlida, ja de nit. Els nostres turistes estaran
gaudint amb la gent forània del ball candenciós i elegant d'un sirtaki,
enmig de rialles i mirades de complicitat.
Pregunta 5
La majoria de televisions públiques i privades tenen diferents serveis informatius durant el dia. Al començar els mateixos acostuma a veure’s un clip d’entrada d’uns segons de durada. Tenim exemples diversos a YouTube, como la del Telediario, o
del Telenotícies de TV3 a
• http://www.youtube.com/watch?v=REHj-HeApSE&feature=PlayList&p=81810CB5BC6FB4F4&index=3
• http://www.youtube.com/watch?v=A06svTUzG7Q&feature=related
a) En aquest tipus d’edicions de vídeo ¿es tracta d’una edició vertical o horitzontal? Raona la resposta.
Les capaçaleres del informatius es basen en l'edició vertical. A diferència de l'edició de vídeo horitzontal, on
el concepte de continuïtat demana planificar de manera acurada le preses per evitar salts que dificultin
l'edició, la composició de vídeo vertical permet introduir en un sol pla diferents elements de manera
conjunta. Aquesta simultaneïtat permet que aquests elements interactuin de manera constant entre ells.
La verticalitat ve donada pel desenvolupament de programes d'edició de vídeo que permeten treballar de
manera vertical sobre la línia de temps, creant un ordre d'apilament entre les diverses capes que la formen.
D'aquesta manera es pot treballar de manera conjunta la continuïtat dins d'un clip i alhora entre diferents
clips que comparteixen espai dins de la línia de temps.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 8 -
Pregunta 6
Et fan un encàrrec on et proposen com a responsable per enregistrar una seqüència
de vídeo que ja té guió, semblant a la que podràs veure en el següent enllaç.
• http://www.youtube.com/watch?v=7EYAUazLI9k&feature=related
Donat que es tracta d'un projecte en què hauran d'intervenir diferents persones,
adoptant diferents papers, a les que segurament també caldrà contractar, comenta les dues qüestions que es plantegen.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 9 -
a) Quin equipament tècnic creus que es necessitarà per aconseguir l’enregistrament de les imatges?
IL·LUMINACIÓ Aquest projecte ha estat gravat en un gran espai interior, fet que segurament ha obligat a
realitzar les preses basant-se en la llum artificial del propi edifici. Per altra banda, no
podem obviar que una de les cartes amb què compten els productors d'aquest projecte és
el factor sorpresa, fet que probablement els va obligar a minimitzar la infraestructura
pròpia d'un rodatge per obtenir les reaccions espontànies del públic. En aquest sentit, una
càmera és més fàcil d'escamotejar que una estructura d'il·luminació, detall que ens fa
pensar que nivell d'il·luminació l'equipament devia ser inexistent o molt bàsic.
SO Una de les parts més importants d'aquesta seqüència és el so, base de la coreografia
dels actors. La megafonia de l'Estació Central devia sevir de base per la coreografia. Però
el so d'ambient és molt difícil de controlar i tot sovint els sistemes de megafonia no
ofereixen una bona qualitat de so. Per això penso que segurament l'edició va mesclar so
d'ambient captat en directe amb el track del tema principal per donar una millor qualitat
d'àudio.
IMATGE L'enregistrament de la seqüència s'ha fet amb un equip multicàmera. Visualitzant la
gravació amb atenció es poden observar:
• preses realitzades amb càmeres de mà, situades a peu de plaça capten detalls propers
tant del públic com dels ballarins. Es nota que estan gravades sense suport ja que en
algun moment l'enquadrament experimenta algun moviment.
• preses realitzades amb càmeres fixes situades al pis superior de l'edifici:
1. situada en una cantonada, una d'elles està preparada per recollir el pla general de
la seqüència.
2. una segona càmera elevada i centrada recull plans generals picats de les accions
conjuntes dels diferents ballarins ballarins.
3. la resta de càmeres enregistren plans de conjunt i plans sencers que recullen les
reaccions del públic.
De manera anàloga a la producció televisiva, durant l'edició s'escolliran les preses més
adients per mantenir un bon ritme i un fil argumental adient.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 10 -
Preses realitzades amb càmeres de mà, situades a peu de plaça.
Càmera preparada per recollir el pla general de la seqüència.
Càmera elevada i centrada per enregistrar plans generals picats.
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 11 -
Càmeres que recullen les reaccions del públic.
b) Quin equip humà de videoproducció creus que necessitaràs per a la seva realització?
Partim de la base que la tasca que se'ns encomana és una tasca de producció que englobarà totes les
tasques d'intendència, organització i finançament d'aquest projecte.
D'entrada el projecte que ens encarreguen ja parteix d'un estudi previ. Així doncs, no caldrà reunir un grup
de persones que es plantegin quina serà la idea que caldrà comunicar ni el "target" o "diana" a la que anirà
dirigit. El fet que el projecte ja tingui un guió fet ens estalvia aquesta feina.
Ara la qüestió serà conformar un equip que treballi en les tres fases del nostre projecte: la preproducció, la
producció i la postporducció.
PREPRODUCCIÓ L'activitat que estem realitzant s'emmarcaria dins d'aquesta fase. En aquest
estadi necessitarem un equip de gent que ens ajudi a reunir el grup de
videoproducció necessari, alhora que preveurà tots els aspectes relacionats amb
contractació, sol·licitud de permisos als estaments pertinents, previsió de
despeses i disponibilitat de tots els recursos materials necessaris.
Malgrat que aquest equip no es veurà directament implicat en el procés
d'enregistrament la seva tasca és vital per evitar imprevistos que puguin alterar el
devenir de la gravació i la posterior edició.
PRODUCCIÓ El nostre projecte es duu a terme gravant una única seqüència, fet que exigeix la
màxima eficiència. Tan sols es diposa d'una oportunitat per realitzar-la amb èxit.
Per enregistrar aquest projecte necessitarem:
• un director que s'encarregui de planificar l'enregistrament a partir del guió
donat.
• uns operadors de càmera amb experiència per dur a la pràctica les
indicacions donades pel director.
• uns tècnics de so amb experiència en la gravació de plans sonors a
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 12 -
l'exterior. Vist el resulat final del nostre projecte, l'àudio és una de les parts
més importants de la nostra producció. Caldrà assegurar que
l'enregistrament és bo per facilitar el treball d'edició a l'estudi.
• un director de fotografia i el seu equip per controlar la il·luminació de la
seqüència. Igual que passa amb el so, s'està gravant en un lloc públic, fet
que no permet controlar al 100% tots els factors que influeixen sobre la
llum. De manera anàloga al que hem comentat abans, disposar d'una bona
direcció de fotografia ens facilitarà la feina d'edició.
• un equip de coreografia en el cas que aquesta part també recaigui sota la
nostra responsabilitat.
• un equip de muntadors per organitzar de manera eficient el muntatge de
tota la infraestructura de gravació (cablejat, càmeres, micròfons,...).
POSTPRODUCCIÓ Un cop feta la gravació caldrà donar editar el material. Per fer-ho serà necessari
comptar amb la participació d'un equip de muntadors d'edició i un equip
d'edició de so, tot i que si l'edició es fa fora de línia (off-line) aquesta tasca pot
recaure sobre una sola persona que fa alhora de muntador i d'enginyer de so.
Serà interessant que sigui un professional amb experiència en ambdòs àmbits ja
que aquest aspecte ens ajudarà a reduir despeses.
Pregunta 7
Elaborar amb Adobe Premiere un clip de vídeo de 10 segons de durada on sols hi
hagi un títol.
Es valorarà el domini dels diferents recursos que ofereix la “Finestra de Títol” (font,
moviment, color, ús de figures geomètriques, opacitat…) i la seva combinació aplicats amb sentit de la creativitat i originalitat.
Pots exposar un títol, rètol o tema relacionat amb l’assignatura o sobre qualsevol temàtica o idea que et sigui d’interès.
En acabar el procés d’edició i d’exportació, cal pujar-lo a Youtube, Vimeo, DailyMotion, etc., per afegir posteriorment l’enllaç en la resposta.
URL http://vimeo.com/33810977
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 13 -
Pregunta 8
Escriu un article de divulgació per publicar a MOSAIC (http://mosaic.uoc.edu/), on apareguin els conceptes que es relacionen seguidament:
llum de base, intracamp, mapa mental, formats de vídeo, steadycam,
temperatura de color, postproducció, intraquadre, banda sonora, el.lipsi
Realitzar un projecte de vídeo requereix un plantejament previ que ens ajudarà a planificar de manera
correcta el treball d'enregistrament i a més ens ajudarà a evitar imprevistos i despeses no contemplades.
Aquesta serà la fase de preproducció. En aquest estadi haurem de tancar el nostre guió, l'equip de
professionals amb què treballarem, les localitzacions i el material que emprarem i la previsió del pressupost
necessari per assolir el projecte plantejat.
Un cop enllestida la preproducció, molt recomanable per no dir imprescincible, entrarem en el procés de
producció. Aquest serà el moment de portar el guió a l'enregistrament. Òbviament, serà necessari comptar
amb un bon equip d'operadors de càmera, així com amb un grup de persones experimentades en
l'enregistrament de so.
Però una de les parts que tot sovint passen més desapercebudes per l'espectador és la il·luminació. Poder
comptar amb el concurs d'un bon director de fotografia serà bàsic per dotar el nostre projecte de l'atmofesra
desitjada i per evitar salts entre les diferents escenes si és que aquestes s'enregistren en diferents
localitzacions o diferents moments del dia. Dit així sembla fàcil, però a la pràctica demana ser un bon
coneixedor del fenòmen de la llum. Entre altres coses perquè abans d'enregistrar una escena el director de
fotografia haurà de controlar la llum de base, és a dir, la intensitat de llum que s'haurà d'aconseguir. No
és irrellevant aquest pas previ, doncs de la lluminositat que es vulgui per a una escena dependrà el
diafragma amb què treballarà la càmera.
Paral·lelament, el director de fotografia haurà de mantenir un diàleg fluït amb el director del projecte per
establir quina serà la temperatura de color que es desitja donar al projecte. Si la temperatura de color
és alta la il·luminació haurà de tendir als colors blavosos. Si, per contra, la temperatura de color és baixa la
llum tendirà als colors vermellosos. En funció de l'opció i del lloc d'enregistrament, el director de fotografia
haurà de triar els filtres adients o bé haurà d'aconsellar en quin moment del dia serà més recomanable
enregistrar. Tot i que sempre és molt recomanable tenir planificats tots el detalls, actualment es pot fer una
bona feina d'edició digital per subsanar algun d'aquests punts.
Un cop establerta la il·luminació comença la feina dels operadors de càmera. Entre tots els que podem
trobar en un rodatge potser destaca per la seva aparositat i perícia l'operador de l'steadycam. Aquesta
càmera permet gravar en moviment sense un suport fix, evitant les vibracions pròpies de la gravació
domèstica. Per aconseguir-ho se serveix d'un braç fix i un joc de contrapesos que va subjectat al cos de
l'operador.
Abans d'enregistrar cal tenir en compte que el nostre metratge serà limitat i que en algun moment haurem
Estudis d’ Informàtica, Multimèdia i Comunicació. Grau Multimèdia. Vídeo 2011-12 PAC02
- 14 -
d'emprar alguna tècnica que ens permeti condensar la història. Aquest és el cas de l'el·lipsi, un recurs
narratiu que permet sintetitzar i explicar una història en un període de temps que habitualment és menor que
el temps real de l'acció. El propi espectador s'encarregarà de dotar de contingut aquestes seqüències a
partir del mapa mental que va establint ell mateix al llarg del visionat.
Un cop finalitzada la producció entrarem en la fase de postproducció, dirigida a muntar i editar els clips i
optimitzar la sonorització del metratge. Especial cura caldrà tenir la banda sonora, conjunt
d'arranjaments musicals que donen personalitat i contingut al que es vol transmetre.
Pel que fa a l'edició del material en brut, caldrà triar un format de vídeo digital adient. Nosaltres ho
farem per norma general en DV-PAL, sistema europeu amb una mida de fotograma de 720x576 i 25fps. En
cas que haguéssim de treballar per algun projecte dirigit al mercat americà treballarem amb DV-NTSC, amb
una mida de fotograma de 720x480 i 30fps.
L'últim pas de la postproducció serà la publicació, moment en què també caldrà triar el format en què
quedarà acabat el projecte. Tot i que podríem treballar en formats de vídeo analògic (compost, separat o
per components), actualment s'ha consolidat el format digital. En aquest cas, la publicació comportarà una
compressió de les dades. Processos com l'intracamp (compressió espacial que s'aplica entre elements
d'un mateix camp o semiimatge) o l'intraquadre (compressió espacial que s'aplica entre elements d'un
mateix quadre o imatge) es duen a terme en aquest punt. Això ens permetrà exportar el treball final en
qualsevol dels formats digitals de publicació disponibles: MPEG-1, MOEG-2, H264 o FLV entre d'altres.
