Upload
assumpcio-granero
View
2.163
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
EL PANTEÓ
Marta Roig Gómez-Casero 2n bach A
Història de l’Art, IES Ramon Llull
Professora: Assumpció Granero
Cueves
Índex
1. Fitxa tècnica
2. Context històric
3. Estructura (exterior i interior)
4. Contingut, significació i simbolisme
5. Funció
6. Entorn i integració urbana
7. Influència anterior i posterior
8. Bibliografia
Nom de l’edifici: El Panteó.
Arquitecte: Desconegut.
Cronologia: 118 – 125 dC.
Lloc on es troba: Camp de Mart, a Roma (Itàlia).
Materials utilitzats: Pedra, maó i fusta; marbre per a crear una rica decoració
i per a cobrir les zones més nobles; i la cúpula està feta de formigó i pedres
volcàniques.
Estil: Roma imperial.
Tipologia: Temple.
Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
Dimensions: Pòrtic 35m ample, columnes 18m alt, tambor 58m diàmetre, cúpula
43‟3m alt i diàmetre.
1. Fitxa tècnica
2. Context històric- L'Imperi Romà va expandir notablement
els seus territoris i per tot arreu va
desenvolupar una arquitectura d‟obres
públiques i monumentals, deixant gran
quantitat de testimonis que encara es
conserven i contribueixen al progrés en
moltes àrees.
- Un d'aquests monuments és el Panteó
d‟Agripa.
- Aquest edifici correspon al gran avanç que
havien fet els romans respecte dels grecs
en les tècniques de construcció.
- És l‟obra culminant que jugà amb els
materials al límit de la resistència i posà a
prova tota la saviesa de l‟enginyeria romana.
- L‟any 27 a.C: Marc Agripa va edificar un temple dedicat als Déus de la gens Júlia.
- L‟any 80 d.C: va quedar molt afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir.
- L‟emperador Adrià va decidir bastir un nou temple dedicat a tots els Déus, però va
conservar la inscripció a la façana, en record d‟Agripa.
3. Estructura
Consta de dues parts: una cel·la de forma circular i un pòrtic octàstil.
La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un pròpylon.
Pòrtic octàstilPòrtic Octàstil
Pròpylon
Cel·la circular
Estructura exterior
Columnes: 16
monolítiques de granit
egipci. Bases de
marbre blanc.
Capitells:
corintis, originàriament
revestits de bronze.
Frontó: sense
decoracions.
Porxo o pòrtic:
perípter
i octàstil rectangular
i arquitravat.
Entaulament: hi havia una
inscripció que fa referència al
temple d‟Agripa.
Tambor
Línies d’imposta:
delimiten els tres
pisos d‟arcs
superposats.
L‟interior del porxo
està dividit en tres
naus, les laterals
tenen al fons dos
grans nínxols
destinats a contenir
les estàtues d‟August i
d‟Agripa.
Pòrtic
Nínxols
* Interior del pòrtic d‟entrada amb les
columnetes interiors.
El mur perimetral de la cel·la
o tambor, consisteix en un
cilindre de tres pisos sobre
el qual descansa la cúpula.
Està fet de formigó, morter i
maó i té un gruix d‟uns vuit
metres, al seu interior hi ha
arcs de descàrrega
superposats.
Arcs de
descàrrega
Tambor
Estructura interior
Cúpula:
de mitja
esfera.
Òcul: proporciona
una llum tranquila i
difusa.
Cassetons:
28 a cada
filera.
Àtic
Tambor
Vuit
obertures
La cel·la es de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i
entre cada pilar s‟obren vuit nínxols. Els murs interiors estant formats per
marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no
aguanten res (funció ornamental). Al nivell superior, hi ha una filera de
finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats
als que s‟hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt
ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l‟edifici, i
és un homenatge a l‟arquitectura grega.
La semiesfera de la cúpula
està feta de formigó barrejat
amb pedra volcànica. Els
cassetons disminueixen
progressivament en sentit
ascendent, i tenen una doble
funció:
- Alleugerir el pes de la
cúpula.
- Donar sentit d‟esfericitat i
de profunditat, gràcies al joc
de llums i ombres.
- El sol il·lumina l‟interior i actua com un rellotge solar a les parets
de l‟edifici.
- La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta.
- La cel·la és circular
de 43,30 metres de
diàmetre coberta per
una cúpula de mitja
esfera que en el seu
punt zenital, arriba a
la mateixa alçada
que el diàmetre.
- L„altura total és
igual al diàmetre, per
la qual cosa es pot
inscriure una esfera
completa en l‟espai
interior.
43,30 mts
43,30 mts
El mur interior del tambor
està articulat amb vuit
obertures, alternades
semicirculars i rectangulars,
una de les quals
correspon a la porta d‟accés
(feta de bronze), i la del seu
davant forma un absis cobert
per volta de quart d’esfera,
on es trobaven les estàtues
de Mart, de Venus i de Juli
Cèsar.
Cúpula
de quart
d’esferaAbsis
Els murs interiors, estan
revestits de marbres
luxosos.
Columnes
corínties
Pilastres
corínties
La resta d‟obertures (sis) formen uns nínxols
profunds, amb capelles a l‟interior, emmarcades per
pilastres corínties i amb dues columnes corínties
també.
En els espais
tancats de la paret
sobresurten uns
templets rematats
per frontons
triangulars o de
segment de
cercle, alternativa
ment.
4. Contingut, significació i simbolisme
- És un edifici d‟estil romà tardà, de l‟Alt Imperi.
- Aquest temple no podia tenir altre nom més adequat. La paraula “panteó”
significa “casa de tots els déus”, i fa clara referència a la finalitat original del
temple.
-La cúpula està dividida en cinc cercles de 28 cassetons cadascun que
simbolitzen els dies del més lunar, que també es poden llegir com les 5 esferes
concèntriques del sistema planetari antic, amb el Sol, el gran òcul, en el
centre, que simbolitzava el cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que
se'ls dedica.
- La forma de la cúpula plasma la volta celeste, il·luminada pel Sol al
centre, una visió que fàcilment es pot extrapolar a Roma, que en aquells
moments era el centre de l‟univers entorn del qual girava el món conegut.
5. FuncióAquest edifici servia de culte
dedicat a totes les divinitats
planetàries i que honrava a tots els
déus romans antics, sobretot a
Venus, deessa de la bellesa i
lligada als orígens mítics de Roma
i a la família Júlia; a Mart, déu de la
guerra, i a August que era
divinitzat. Els set nínxols que
rodegen la cel·la contenien les
estàtues dels déus. Encara que el
temple tenia una clara funció
religiosa, també era lloc per a
celebrar diverses cerimònies de
tipus polític, i també va ser una
manera de retre culte, no tan sols
als emperadors anteriors ja
divinitzats sinó, també, de glorificar
indirectament a l‟emperador viu, és
a dir, a Adrià. Avui custodia les
restes dels reis d‟Itàlia i les de
l‟artista Rafael Sanzio.
6. Entorn i integració urbana
- Originàriament, havia d‟estar
envoltat d‟una plaça
porticada, que mai es va fer i que
només hauria permès veure el
pòrtic d‟entrada.
- Actualment, situat al centre de
Roma, està perfectament
integrat a l‟entorn urbanístic, tot i
no superar l‟alçada dels edificis
del voltant. Es troba en la plaça
de La Rotonda, nom que li ve del
Panteó.
7. Influència anterior i posterior- Allò important de l‟arquitectura romana és l‟espai
intern, i la captació i organització d‟aquest espai.
- És una arquitectura funcional que es manifesta
en l‟arquitectura civil d‟obres públiques:
carreteres, aqüeductes, ponts, banys públics
(termes), teatres, amfiteatres, circs, etc.
- En època imperial es va desenvolupar també una
arquitectura commemorativa, simbòlica, evocadora
i monumental que representava el poder imperial:
fòrums imperials, arcs de triomf, columnes
commemoratives, mausoleus.
- Concretament, les influències anteriors més
directes del Panteó són els antics tholoi grecs
(temples circulars), que eren temples funeraris
dedicats a herois; també s‟hi detecta una
influència orientalitzant a la coberta en forma de
cúpula.
Les influències posteriors serien:
RENAIXEMENT
- Capella Pazzi de Brunelleschi
(1429).
- Cúpula de Brunelleschi (1434) a
la Catedral de Santa Maria di Fiore.
- Cúpula de Sant Pere del Vaticà
(Miquel Àngel).
BARROC
- San Carlo alle Quattro Fontane
(1638-1641) , Borromini.
- Sant‟Andrea al Quirinale (1658-
1670), Bernini.
NEOCLASSICISME
- El Panteó de Soufflot, París
(1757).
…I moltes més.
8. Bibliografia
- http://www.iesramonllull.net/moodle3/course/view.php?id=19
- http://es.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3n_de_Agripa
- http://www.arqweb.com/vitrum/panteon.asp
- http://sdelbiombo.blogia.com/2010/010501-un-arquitectura-romana-
comentada.-el-panteon-de-agripa.php
- http://www.artehistoria.jcyl.es/civilizaciones/monumentos/898.htm
- http://www.slideshare.net/mcarmearanda/pante-2415971
…