IMPORTANT 1

à sempre accent obert: farmàcia, demà

í ú sempre accent tancat: París, algú

èé / òó pot ser obert o tancat. En general al principi i al mig de la paraula sol ser obert: ciència, gènere, espècie/ òrbita, tònica, apòstrof

IMPORTANT 2ia, ie, io sempre formen un hiat i s’han de separar en síl·labes diferents:

Exemples: cò-pi-a, far-mà-ci-a / sa-bi-en / bi-bli-o-te-ca

ua, ue, uo també formen un hiat i s’han de separar en síl·labes diferents:

Exemples: ac-cen-tu-a / ac-cen-tu-en / su-or

a) Paraules agudes:

NORMA - Les paraules agudes tenen la vocal tònica a l' última síl·laba i s' accentuen quan acaben en les dotze terminacions:

a e i o u / as es is os us / en in

Exemples: cançó, jardí, país, japonès, Berlín

ATENCIÓ: QUAN ACABEN EN DIFTONG NO S’ACCENTUEN: palau, calleu, aneu, tindreu

EXERCICI 1 – Totes les paraules d’aquesta llista són agudes . Separa les síl·labes, subratlla la síl·laba tònica i explica, de cada paraula el perquè de la seva accentuació, o no. Llegeix atentament els exemples següents:

• Jar-dí: és aguda, sí que porta accent perquè acaba en una de les dotze terminacions: “a, e, i, o, u / as, es, is, os, us/ en, in”.

• Ra-mon: és aguda no porta accent perquè no acaba en cap de les dotze terminacions: “a, e, i, o, u / as, es, is, os, us/ en, in”.

accent, cavaller, haura, monestir, perill, jardi, huraca, pastis, Berlin, desert, alla, menjant, Paris, catala, Ramon, algun, malament, angles, cafe, arros, algu, palau, frances, suspens, aprovat, tindreu, volar, sise, enrenou, informacio, aixi, nomes, aconseguir, despres, conegut, sise, sete, arriba

b)Paraules planes:

NORMA -Les paraules planes tenen la vocal tònica a la penúltima síl·laba i s'accentuen quan no acaben en les dotze terminacions:

a e i o u / as es is os us / en in

Exemples: poètic, teníem, fàcil, exàmens, cérvol, apòstrof.

ATENCIÓ: QUAN ACABEN EN DIFTONG... SÍ QUE S’ACCENTUEN!!! Exemples: cantàveu, dormíeu, confiàveu (normalment són formes verbals)

EXERCICI 2 - Totes les paraules d’aquesta llista són planes. Separa les síl·labes, subratlla la síl·laba tònica i explica, de cada paraula, el perquè de la seva accentuació, o no. Llegeix amb atenció aquests exemples:

• Di-fí-cil: és plana, sí que porta accent perquè no acaba en cap de les dotze terminacions de les agudes: “a, e, i, o, u / as, es, is, os, us/ en, in”.

• Ex-a-men: és plana, no porta accent perquè acaba en una de les dotze terminacions de les agudes: “ a, e, i, o, u / as, es, is, os, us/ en, in”.

• Es-tu-di-à-veu: és plana, sí que porta accent perquè acaba en diftong.

Index, apostrof, debil, examen, examens, merit, origen, Maria, accentua, envia, organ, orgue, vertigen, telefon, poligon, marina, ultim, parlen, antigues, esser, claxon, arab, timid, bioleg, orella, dia, tenia, sabieu, podoleg, metge, estudiava, estudiavem, havieu, sabessim, llegenda, correr, apareixer, comprarieu, perdia.

c) Paraules esdrúixoles:

NORMA - Les paraules esdrúixoles tenen la vocal tònica a l’antepenúltima síl·laba i s' accentuen sempre . Exemples: fàbrica, síl·laba, gènere, tragèdia, comèdia, època, memòria.

EXERCICI 3- Totes les paraules d’aquesta llista són esdrúixoles. Separa les síl·labes, subratlla la síl·laba tònica i explica, de cada paraula, el perquè de la seva accentuació, o no. Llegeix amb atenció aquests exemples:

• Mà-qui-na: sí que porta accent perquè les esdrúixoles s’accentuen totes.

• Cò-pi-a: sí que porta accent perquè les esdrúixoles s’accentuen totes, ia se separa perquè és un hiat.

grafica, farmacia, tonica, tragedia, comedia, memoria, fabrica, copia, ciencia, olimpiada, periode, historia, sil·laba, capsula, peninsula, epoca, quimica, solida, maquina, tombola, autentica, bestia, innocencia, calendula, cel·lula, caricia, perdua, complice, esglesia, arrogancia.