UNITAT 7: L’ART DEL SEGLE XIX

1. L

’AR

T D

E LA

DA

RR

ERIA

DEL

SEG

LE X

VII

I1.1. L’art Rococó a Europa.

On i quan ?: segle XVIII a França. Com?: estètica elegant i refinada que reflectia el gust de l’aristocràcia i de la burgesia urbana(mostra d’ostentació i de riquesa). Característiques:

Ornamentació profusa basada en línies ondulades i en la asimetria

Materials senzills (estucs, pintures, daurats...) que aconseguien un gran impacte

visual.

Temàtica:-França: temes amorosos i festes aristocràtiques.- Itàlia: paisatges urbans.- Anglaterra: paisatges campestres i retrats de la noblesa.

La pintura reflectia l’ambient refinat i despreocupat de les classes privilegiades

Tècnica de la porcellana (des d’Orient). Escultura de petit format ideal para la

decoració d’interiors

Nova tècnica pictòrica: el pastel (predomini del color sobre el dibuix).

Més colors: gris, verd poma, blau cel, rosa pàl·lid i beix.

J.H. Fragonard, 1766

Canaletto, La plaça de Sant Marc a Venècia, c. 1723.

Thomas Gainsborough, Mr and Mrs William Hallett, 1785

1. L

’AR

T D

E LA

DA

RR

ERIA

DEL

SEG

LE X

VII

I1.2. L’art Rococó a Espanya i a Catalunya

L’estil rococó es va utilitzar, sobretot, als espais interiors dels palaus reials i aristocràtics. Es va continuar la tradició escultòrica en fusta policromada: retaules o figures dels passos deSetmana Santa.

Salzillo

2.1. Recuperació dels models arquitectònics

2. E

L N

EOC

LASS

ICIS

ME

Suposa un retorn a la sobrietat i la racionalitat del Classicisme.

L’arquitectura es va inspirar en els models grecs i romans (columnes, arcs, cúpules, frontons,pòrtics...). Els murs es van deixar llisos o es van recobrir amb motius senzills d’estuc. L’arquitectura religiosa perd importància. Construcció de nombrosos edificis públics. Es recuperà el gust d’erigir columnes commemoratives i arcs de triomf.

Panteó de París

La Madeleine, París

Propileus de Munic, Alemanya

2. E

L N

EOC

LASS

ICIS

ME

2.2. Una escultura idealitzada

Va agafar com a model l’estatuària grecoromana (patró d’equilibri i harmonia). L’artista buscava aconseguir la bellesa i la perfecció. Temàtica mitològica, també importància del retrat i el monument funerari.Materials: marbre i bronze (tot i que menys utilitzat). Escultors més importants: Antonio Casanova i Bernel Thordvaldsen.

Antonio CASANOVA: Paulina Borghese, 1805

Thorvaldsen: Jàson amb el velló d’or, 1803.

2. E

L N

EOC

LASS

ICIS

ME

2.3. L’ordre de la pintura neoclàssica.

Els artistes neoclàssics es van inspirar en l’ordre i l’equilibri de l’antiguitat. Predomini del dibuix sobre el color, perfilamt les siluetes de les figures. Composició ordenada i harmònica, situant els personatges en un pla únic com en els relleusclàssics. Predilecció per la temàtica mitològica i històrica que transmeten valors exemplars ambintenció moralitzant. Artistes: J.L. David i J.A. Dominique Ingres.

Ingres: L’apoteosi d’Homer, 1827.

J.L.David: La mort de Sòcrates, 1787.

3. L

’AR

QU

ITEC

TUR

A A

LA

SEG

ON

A M

EITA

T D

EL S

EGLE

XIX

3.1. L’Historicisme

Interès per recrear algunes de les manifestacions artístiques d’altres èpoques, recuperant-ne elllenguatge i estil constructiu.El més important va ser el neogòtic. Destaquen: Eugène Viollet-le-Duc i Augustus Pugin. També es va construir en altres estils: neoromànic, neorenaixentista, neomudèjar, etc

3. L

’AR

QU

ITEC

TUR

A A

LA

SEG

ON

A M

EITA

T D

EL S

EGLE

XIX

3. 2. L’arquitectura del Ferro.

Aparició de nous materials i producciómassiva. Utilització del ferro i de l’acer.Invenció del ciment i popularització delvidre per als tancaments. La indústria, les comunicacions i lesnoves ciutats necessitaven edificis iconstruccions funcionals. La torre que l’enginyer Gustave Eiffelva aixecar per a l’Exposició Universal deParís del 1889 es va convertir en l’edificimés alt del món i en el símbol de lamodernitat. Als Estats Units es van construir elsprimer gratacels.

Viaducte de Garabit

Magatzems Carson, 1886-1890. Chicago.

4. E

L M

OV

IMEN

T R

OM

ÀN

TIC

: UN

A E

XA

LTA

CIÓ

VIT

ALI

STA

4.1. L’escultura

El Romanticisme es va expandir per Europa durant les primeres dècades del segle XIX. Va ser també un ampli corrent intel·lectual amb connotacions polítiques com a reacció alclassicisme del segle anterior. Nova estètica i nou sentiment. Valors principals: amor a la llibertat, exaltació del’individualisme i la defensa dels sentiments. Es va traduir en una profunda insatisfacció pel present, en el plaer de gaudir de la natura i enel gust per l'exotisme i les coses desconegudes.

Major propensió a expressar el moviment i elssentiments.

Va fer servir formes agitades i dinàmiques,donant molta importància a la gestualitat i al’expressió dels rostres.

Aparició de temes patriòtics: com La Marsellesade François Rude, 1792.

Materials: pedra i altres.

4. E

L M

OV

IMEN

T R

OM

ÀN

TIC

: UN

A E

XA

LTA

CIÓ

VIT

ALI

STA

4.2. La pintura.

Diversitat oposada a la uniformitat, exaltació de l’individu i de les tradicions. Aspiració a la llibertat individual i nacional. L’historicisme com a recerca de les arrels nacionals en el passat. Comprensió de la natura des d’una òptica sentimental i religiosa. Predilecció pel que era exòtic i imaginari: interès pel món musulmà del nord d’Àfrica i per lacultura oriental. Dos grans canvis respecte al període anterior: major moviment, expressió del color i la llumamb l’ús dels colors brillants... Temàtiques: interès pel món medieval i la cultura oriental, representació del paisatge com aprotagonista. Artistes principals: Eugène Delacroix i Théodore Géricault a França i C.D. Friedrich a Alemanya.

Delacroix: La llibertat guiant el poble, 1830

Géricault: El rai de la Medusa, 1819.

Marià Fortuny: La batalla de Wad Ras, 1862.

Marià Fortuny: La batalla de Tetuan, 1868.

5. E

L R

EALI

SME

5.1. Una mirada objectiva de la realitat.

El Realisme apareix a partir de la segona meitat del segle XIX. Aquest canvi té l’origen endiverses causes:

El fracàs de les revolucions del 1848 va posar fi a les il·lusions i esperances que

s’havien posat.

L’avenç de la industrialització deixa al descobert grans contradiccions i demostra que en el nou

sistema també hi ha misèria...

5.2. L’escultura realista.

Es va imposar una voluntat més gran de perfeccionament en lacaptació del detall (rostres i cossos).Mostren una preocupació especial per temàtiques relacionadesamb qüestions socials: treball, esforç, vida quotidiana. Importància dels retrats de personatges destacats i grupsescultòrics. Artistes: J.B. Carpeaux (francès) i Constantin Meunier (belga).

El progrés de la ciència va imposar l’observació i la descripció com a mètode per conèixer la realitat.

Els artistes s’orienten cap a una estètica més realista.Els artistes s’interessaran per conèixer la realitat concreta de l’època i descriure-la.

5. E

L R

EALI

SME

5.3. Una pintura fotogràfica.

Voluntat de retratar la vida quotidiana i els problemes socials de la industrialització (lainjustícia, la fatiga a la feina,...) tractats d’una manera objectiva, d’una manera verídica. França s’erigeix al capdavant de la renovació pictòrica. Artistes més importants: Gustave Coubert (cruesa i lletjor de les seves imatges), HonoréDaumier (crítica social) i François Millet ( món rural dels pagesos).

Gustave Courbet: El taller de pintura, 1855.

Honoré Daumier, El Vagó de tercera classe, 1862.

François Millet, Les espigoladores, 1857.

6. L

’AR

T EN

EL

TOM

BA

NT

DE

SEG

LE

6.1. Impressionisme

Últimes dècades del segle XIX. Impressionisme: exploren el llenguatge pictòric (llum, color,forma, pinzellada, etc) més enllà dels objectes representats.

Moviment essencialment pictòric que va tenir com a voluntat principal la representació delsefectes canviants de la llum sobre la superfície dels objectes. Es subordina la forma al color. Els artistes observen la realitat en directe, era imprescindible treballar a l’aire lliure. Tècnica de pinzellades soltes i ràpides. L’objectiu era reflectir el que veia l’artista, no pintar el queveia. França va ser el bressol. Representants més importants: Edouard Manet, Claude Monet, Pierre-Auguste Renoir i Alfred Sisley.

Manet: El dinar campestre, 1863.

Claude Monet, Dona amb paraigües, 1886

Renoir, Ball del molí de la Gallette, 1876

Sisley, Les terrasses de Saint Germain, primavera, 1875

6. L

’AR

T EN

EL

TOM

BA

NT

DE

SEG

LE6.2. PostImpressionisme

A mitjans de la dècada del 1880 alguns artistes comencen a explorar la geometria, el color, lalínea i l’expressivitat. Pintors més importants: Edgar Degas, George Seurat, Paul Cézzane, Vicent van Gogh, HenriToulouse-Lautrec i Paul Gauguin.

Degas, La classe de dança, 1874Vicent van Gogh, La nit estrellada, 1889

6. L

’AR

T EN

EL

TOM

BA

NT

DE

SEG

LE6.3. Simbolisme

En paral·lel al postimpressionisme. Caracteritzat per la representació de temes bíblics i mitològics. Elements que evoquen el móndels somnis. Dona representada com un ésser angelical o maligne.Màxims representants: Pierre Puvis de Chavannes i Henri Rousseau.

Pierre Puvis de Chavannes: El pobre pescador, 1881Henri Rosseau: Dona dins un bosc exòtic,

1905

7. E

L M

OD

ERN

ISM

E

7.1. Arquitectura

Sorgeix a Europa entre els anys 1890 i 1910. Té diferents noms segons el país: Art Nouveau(França), Stile Liberty (Itàlia), Jugendstil (Alemanya) o Sezessionstil (Àustria). Característiques comunes: trencament definitiu am la tradició academicista, aprofitamentdels avantatges de la tecnologia i la indústria, reivindicació del caràcter integrador de les arts ipotenciació del treball artesà.

Predomini de la línia corba i ondulada i de la asimetria. Integració en les noves tècniques constructives del treball artesà (ferro forjat, vidrieres imosaics ceràmics). Formes inspirades en la natura. Llibertat creativa absoluta (com ho demostra l’arquitecte belga Víctor Horta). A Espanya el modernisme es va desenvolupar sobretot a Catalunya. Hi ha exemples modernistes a altres citats: Lleó, Astorga i Comillas.

Casa Tassel, Víctor Horta

Casa de los Botines, Gaudí

Palau Episcopal, Astorga, projectat per Gaudí.

El Capricho de Comillas, Gaudí

7. E

L M

OD

ERN

ISM

E7.2. Escultura i pintura.

Els artistes van trencar amb la rigidesa deles normes acadèmiques. Temàtica principal: figura humana. Va destacar l’ús de la línia corba il’expressivitat en el rostres.

Els pintors modernistes van plasmar temes decontingut simbòlic i conceptual. Amb finalitatdecorativa.

Es va inspirar en la natura, la dona va ser undels temes més importants.

També serà important el cartellisme.

Artistes importants: Gustave Klimt, RamonCasas, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell.

7. E

L M

OD

ERN

ISM

E

Santiago Rusiñol,El pati blau, 1892

Isidre Nonell,Paisatge de Sant Martí,

1896.

Ramon Casas, Jove decadent, 1899

7. E

L M

OD

ERN

ISM

E7.3. Les arts decoratives.

Van tenir una gran importància durant el Modernisme.Els treballs de forja, vidrieria, ceràmica, disseny d’objectes, tèxtil i mobiliari van ser moltimportant com a elements decoratius.

8. L

’AR

T D

EL S

EGLE

XIX

A E

SPA

NYA

I A

CA

TALU

NYA

8.1. Arquitectura

A partir del 1760 s’inicia l’arquitecturaneoclàssica. L’arquitecte més important va ser:Juan de Villanueva (autor del Museu del Padro). ACatalunya destaca l’edifici de la Llotja de Mar aBarcelona.

Al segle XIX es construeixen edificis neoromànicsi neogòtics. Destaca a Barcelona la UniveritatCentral de Barcelona de Elies Rogent.

A Espanya es desenvolupà l’estil neomudèjar,d’influència islàmica. Es van fer servir també el ferro i el vidre.

8. L

’AR

T D

EL S

EGLE

XIX

A E

SPA

NYA

I A

CA

TALU

NYA

8.2. Escultura

El neoclassicisme s’imposa al llarg de la segona meitat del s.XVIII i part del segle XIX.Material: marbre. Temàtiques: històrica i mitològica. Es realitzen relleus i estàtues exemptes.

El Romanticisme i el Realisme van deixarpetjada en molt monuments públics.

Damià Campeny, Lucrècia, 1804.

Mariano Benlliure, Monument a la Isabel la

Catòlica, 1892

Ricardo Bellver, L’àngel caigut, 1876

8. L

’AR

T D

EL S

EGLE

XIX

A E

SPA

NYA

I A

CA

TALU

NYA

8.3. Pintura.

Pintura neoclàssica a Espanya, dominada per les normes de la Real Academia de Bellas Artesde San Fernando. Es valorava el dibuix més que el color i l’expressivitat dels personatges. Màximrepresentant: José de Madrazo.

La mort de Viriato.

La pintura romàntica donà moltaimportància al retrat i a la temàticahistòrica. Autors: Eduardo Rosales,Genaro Pérez Villamil i Marià Fortuny.

La Vicaría, 1870

8. L

’AR

T D

EL S

EGLE

XIX

A E

SPA

NYA

I A

CA

TALU

NYA

La pintura realista va reflectir l'interès per la temàtica social al mateix temps que el paisatgeadquiria més protagonisme. Autor: Carlos de Haes. A Catalunya: Ramón Martí i Alsina i l’escolad’Olot. A finals de segle alguns artistes es van aproximar als plantejaments impressionistes decaptació de la llum a l’aire lliure. Figura principal: Joaquim Sorolla.

Joaquim Sorolla:Paseo a orillas del mar,

1909.

ARQUITECTURA MODERNISTA CATALANA

Barcelona va ser un dels centres més importants. Característiques:

Els impulsors d’aquest fenomen constructiu va ser la burgesia adinerada i culta.

Predomini de la línia corba.Ús de materials

tradicionals: maó vist.

Incorporació del ferro i de les noves tècniques ceràmiques

(trencadís).

ARQUITECTURA MODERNISTA CATALANA

Arquitectes més importants:

Lluís Domènech i Muntaner(Palau de la Música Catalana)

Josep Puig i Cadafalch(Casa Ametller)

Antoni Gaudí(Sagrada Família, Casa Batlló i

La Pedrera)

Lluís Domènech i Muntaner(Palau de la Música Catalana)

Josep Puig i Cadafalch(Casa Ametller)

Antoni Gaudí(Sagrada Família)

Antoni Gaudí( Casa Batlló )

Antoni Gaudí(La Pedrera)

Antoni Gaudí(La Pedrera)