Xerrada a Marata sobre paremiologia

Els refranys: De l’oralitat a Internet

Un repàs a la història i l’evolució dels refranys, des del seu origen (proverbis llatins i grecs) fins a l’actualitat (Internet).

Aturant-nos especialment en les eines que ofereix Internet per a fer consultes en línia.

Els refranys: de l’oralitat a Internet ─ Víctor Pàmies i Riudor (2011) © http://refranys.com ─ [email protected] ─ Marata (Les Franqueses del Vallès), març de 2011

http://refranys.com/

mailto:[email protected]

Els refranys: De l’oralitat a Internet

1. Introducció● Què és la paremiologia● Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

2. Història● Origen: oralitat i referents clàssics● Pas a l’escriptura. Primers reculls● Edat d’or: segle XIX: folklore i excursionisme● Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i

Boldú...● Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

• Internet: avantatges i principals iniciatives• El Top ten de refranys catalans del Vallès








1.1 Què és la paremiologia?

• Ciència que estudia els refranys.• Les unitats que estudia són les parèmies i els

qui s’hi dediquen són els paremiòlegs.• Quan comparem refranyers de diverses

llengües fem Paremiologia comparada.








1.2 Diferents noms per a una mateixa cosa: les parèmies

Adagi, Aforisme, Apotegma, Axioma, Citació, Dita, Frase feta, Idiotisme, Locució, Màxima, Modisme, Parèmia, Principi, Proverbi, Refrany o Sentència...

Són el mateix? Què els diferencia?









• Adagi• Aforisme• Apotegma• Axioma• Citació• Dita• Frase feta• Idiotisme• Locució• Màxima• Modisme• Parèmia• Principi• Proverbi• Refrany • Sentència

• Sentència antiga• Proposició concisa, completa i

sovint enginyosa que enuncia una forma científica

• Allò que hom diu• Expressió com estereotipada,

d'ús corrent en la llengua • Sentència que conté un

precepte moral o pràctic • Construcció o locució peculiar

a una llengua • Idiotisme • Dita d’ús popular que conté un

ensenyament• Frase sentenciosa divulgada• Dita breu sobre una veritat

d'índole moral









-En sabem l’autor? Paremiologia sàvia«La mandra camina tan a poc a poc, que la pobresa no triga a atrapar-la (Benjamin Franklin)»

-És d’arrel popular, anònima? Paremiologia vulgar«L’arbre no nega la seva ombra ni al llenyataire (Proverbi hindú)»

Aforisme

ApotegmaAdagi

Axioma

Citació Dita

Frase fetaMàxima

Idiotisme

Modisme

ParèmiaLocució

Proverbi Refrany

Sentència

Principi








Què diferencia les següents expressions?

●Sense ofici ni benefici●No tenir ofici ni benefici●Home de molts oficis, (home de) pocs beneficis●Molts oficis, pocs beneficis●Qui té ofici, té benefici●Val més ofici, que benefici


Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.








La funció dins l’oració:

●Locucions: És un complement (nom, adjectiu, adverbi): Sense ofici ni benefici●Frase feta: locucions verbals. Hi ha un verb que indica acció o qualitats: No tenir ofici ni benefici●Refrany o proverbi: Oració sencera, inclosa entre cometes i invariable: Qui té ofici, té benefici ─ Val més ofici que benefici ─ Molts oficis, pocs beneficis

Significat: La inconstància té conseqüències nefastes.









2.1 Origen: oralitat i referents clàssics

•La llum dels ulls és l'alegria de l'ànima [CA]•Los ojos son el espejo del alma [ES]•Les yeux sont le miroir de l'âme [FR]

Influència? Còpia? Quin va ser primer dels tres?

Oculus animi index [LL] Els refranys: de l’oralitat a Internet ─ Víctor Pàmies i Riudor (2011) ©

http://refranys.com ─ [email protected] ─ Marata (Les Franqueses del Vallès), març de 2011








• Refranyer català: prové d’una antiga tradició oral● Musicalitat i en vers (millor memorització)● Evangelis breus: ensenyaments i doctrina

• Les sagrades escriptures i la tradició grega i llatina són la seva principal font d’inspiració:

• Si fueris alibi, vivito sicut ibi Allà on vas fes

com veuràs Donde fueres, haz lo que vieres

• Alea jacta est La sort està tirada La suerte está echada









Principals referents clàssics de l’antiguitat:

• Fonts d’origen bíblic: L’Antic Testament, Llibre dels proverbis, Càntic dels càntics...● «Per llurs fruits els coneixereu» | «No hi ha pitjor sord

que el qui no vol oir»...• Aforismes grecs, relacionats amb la medicina

(Hipòcrates de Cos).● «L’art és llarga; la vida, breu» | «Obra començada,

mig acabada»...• Tradició llatina: Cató el vell (234-149 aC), Publili Sirus,

Sèneca...● «De la mort ningú no s’escapa, encara que sia papa»









Els primers reculls de proverbis catalans:

• Traducció dels Proverbis de Salomó.• S. XII ─ Proverbis, de Guillem de Cervera (1180).• S. XIII ─ Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs, de

Jafudà Bonsenyor (1298), El Libre de saviesa, els Proverbis de Ramon, el Libre de mil proverbis i els Proverbis d'ensenyament, de R.Llull.

• S. XIV ─ Traducció de De Consolatione, de Boeci, el Libre de Cató, la Doctrina moral de Nicolau de Pacs, el Libre de tres, El Libre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda (1398).








2.2 Pas a l’escriptura. Primers reculls

Els primers reculls de proverbis catalans:

• S. XV ─ Apareixen els primers reculls de proverbis catalans, Francesc Eiximenis amb les Regles de bona Criança en menjar, beure y servir a taula, Vicent Ferrer, Bernat Metge...

• L’Espill, de Jaume Roig, El Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell,

• S. XVII ─ Quatre-cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat (1647),

• S. XVIII ─ Rondalla de rondalles, de Fra Lluís Galiana o el Tratat d’adages y refranys valencians, de Carles Ros (1736)
























2.3 Edat d’or: Segle XIX. Folklore i excursionisme

• Romanticisme Renovat interès pels temes folklòrics i llegendaris.

• Un grup de bons folkloristes fan treballs monogràfics o generalistes sobre les tradicions i costums de la cultura catalana.

• És l'època dels Amades, Farnés, Pons Lluch, Serra i Pagès, Serra i Boldú o Violant i Simorra, entre molts d'altres.

• Temàtiques tractades: ● Folklore de la pagesia (cas de Serra i Boldú o Violant i

Simorra),● Paremiologia comparada (Sebastià Farnès), o ● Monografies temàtiques o Costumari català (Amades).








2.4 Joan Amades, Sebastià Farnés, Cels Gomis, Valeri Serra i Boldú...

JOAN AMADES I GELATS (Barcelona, 1890 – 1959)

• Autodidacta.• Prové d’una família obrera humil.• Passa uns anys a Bot (la Terra Alta), amb els avis

paterns.• Converteix la draperia dels pares en negoci de

llibreter de vell.• Memòria prodigiosa, però vista deficient.• Beu de la cultura popular del Raval barceloní i de

la formació de la Secció d’Excursions de l’Ateneu Enciclopèdic Popular .








http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R4fyPO_5gMI/AAAAAAAADOY/ITvhvfU-dw8/s1600-h/amades.gif


JOAN AMADES (1890-1959)

Folklore de Catalunya (1950-1969) Ed. Selecta (Barcelona)

- Rondallística (1950)- Cançoner (1951)- Creences i costums (1969)








http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/RmMEkUj4WpI/AAAAAAAABsE/ZPBT9eMjLBA/s1600-h/AmadesCan?oner2.gif


JOAN AMADES (1890-1959)

Costumari Català (1950), en cinc volums.Ed. Salvat (Barcelona)

















SEBASTIÀ FARNÉS I BADÓ(Sant Feliu de Codines, 1854 – Barcelona, 1934)

• Advocat i periodista.• Professor de taquigrafia.• Funda l’Institut Taquigràfic de Barcelona.• Funda “L’Arc de Sant Martí” i col·labora al "Diari Català",

"La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "El Pensament Català", entre altres.

• Destaca pels treballs en paremiologia comparada i en folklore.

• La seva biblioteca i treballs serveixen al seu gendre, el folklorista Aureli Capmany, i a la seva néta M. Aurèlia Capmany.









SEBASTIÀ FARNÉS (1854–1934)

• Obra més important:Assaig de paremiologia catalana comparada (1913)

• Edició pòstuma a càrrec d’Ed. Columna(vuit volums entre 1992-1998)

• Recollida de materials orals i escrits, elaboració de fitxes. • És el principal teòric de la paremiologia catalana.• Popularitza el terme a primers del segle XIX.








http://2.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/SDCit9XoqLI/AAAAAAAADoE/U8ZTNJ1GoSc/s1600-h/Paremiologia+catalana+comparada.jpg


CELS GOMIS I MESTRE (Reus, 1841- Barcelona, 1915)

• 1884 - Lo llamp y'ls temporals. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.

• 1884 - La lluna segons lo poble. Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

• 1888 - Meteorologia i agricultura populars. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana.

• 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes.

• 1910 - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).

• 1910 - La bruixa catalana. Edició pòstuma: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987).








http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/R6o1Mt64JWI/AAAAAAAADSw/KntTIip5MIE/s1600-h/CGOMIS1.JPG


CELS GOMIS (1841-1915)

.









VALERI SERRA I BOLDÚ (Castellserà, 1875 ─ Barcelona, 1938)

• Folklorista i periodista, establert a cavall del’Urgell i Barcelona.• Amic i estudiós de Jacint Verdaguer.• Destaquen les seves obres:

● 1915 – Calendari folklòric d’Urgell.● 1917 – Llibre popular del rosari. Folklore del Roser.● 1918 – Festes i tradicions populars de Catalunya.● 1918 – Folklore de la pagesia.● 1922 – Enigmística popular.● 1928 – Arxiu de Tradicions Populars (7 volums).









VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)

Obra en 7 volums que aplega tradicions i costums populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana.

L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.

Posteriorment, el 1980, J. J. de Olañeta en fa una edició facsímil a Palma de Mallorca, de 1000 exemplars, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.








http://2.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/Rn1e1XSZg8I/AAAAAAAAB18/cd_g_6JmDxg/s1600-h/ValeriSerraBOldu-ArxiuTradicionsPopulars.jpg


VALERI SERRA I BOLDÚ (1875-1938)









Les primeres recopilacions bilingües que trobem són addendes de diccionaris o llistats de vocables per a un bon ús de la llengua. Així trobem per exemple:

• el de D.J.A.X. y F. (1831) (544 refranys catalans)• el de Fra Magí Ferrer (1839) (vora 700 refranys catalans)• el D & M (1847) (vora uns 450)• el Refranero castellano-catalán, de Santiago Saura

(1884) (més de 3.000 refranys)• i són de consulta obligada els primers diccionaris

catalans: Torra (català-llatí de 1640), Jutglà (català-castellà-llatí de 1830) Labèrnia (1839-40), Lacavalleria, etc.








2.5 Reculls bilingües i diferents tipus de repertoris

Els diferents tipus de repertoris els podríem classificar així:

● Recopilacions alfabètiques (tipus diccionaris: DIEC, DCVB, GDLC)

● Recopilacions locals (monografies locals: Bellmunt i Figueras)

● Recopilacions temàtiques (per tema: reedició d’obres d’Amades, molts de caire meteorològic o infantils)

● Recopilacions comparatives amb altres llengües (bilingües o multilingües, generalment en format diccionari: obres bilingües Enciclopèdia Catalana).








3 Internet: avantatges i principals iniciatives

Internet ha reformulat els principis de moltes disciplines: documentació, lexicografia, edició, paremiologia...

Obre un ventall de noves possibilitats que només el paper no permetia. Entre d’altres avantatges:

• Digitalització de materials inaccessibles i textos antics.• Actualització en línia (constant, al moment).• Universalització de la informació.• Tasca col·laborativa. • Compartir coneixements.• Indexació de continguts.• Reordenació de la informació. Creuament de dades. • Maleabilitat dels continguts.









Principals iniciatives:

• DCVB• Badare• El Refranyer de Gargallo• Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís• Paremiologia catalana, d’Antoni Gimeno• Dites populars catalanes, de F. Roig

• Paremiosfera – El portal de Paremiologia catalana









Lloc: Diccionari català-valencià-balear (DCVB)URL: http://dcvb.iec.cat


http://dcvb.iec.cat/








Lloc: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE)

URL: http://stel.ub.edu/badare


http://stel.ub.edu/badare












Lloc: El Refranyer, per José Gargallo GregoriURL: http://www.elrefranyer.com


http://www.elrefranyer.com/








Lloc: Refrans i modismes tortosins, de Federico PastorURL: http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor


http://usuaris.tinet.org/aragones/webrefranspastor








Lloc: Antoni Gimeno – Paremiologia catalanaURL: http://tionia1.pangea. org/Paremiologia/ParemiaFrameset-1.htm.


http://tionia1.pangea.com/











Lloc: Recull de dites populars catalanes, de Francesc RoigURL: http://www.ditespopulars.cat


http://www.ditespopulars.cat/










Lloc: Portal de paremiologia catalanaURL: http://refranys.com











Lloc: La paremiosferaURL: http://paremiosfera.blogspot.com

















































































3 Internet: Innovació

La paremiologia tòpica amb Google Maps




















•A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.

•A Montbui fan les sopes en una campana.

•A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell, i a Granollers us prenen els diners.

• A Cardedeu els dentistes engreixeu.

•Anem a Sant Cugat del Vallès, que molts en parlen i no saben on és.

•A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova.

•A més a més, no hi ha terra com Granollers, i per millor, la de Mataró, i per no haver de fer res, la de Montornès.

•Si el Vallès fos un ou, el rovell fora a Palou.

•A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni, dimonis, i a Hostalric són cremats.







4 El Top ten dels refranys catalans al Vallès


Dades generals de l’estudi

• Estudi d’ús actual dels refranys catalans • 3 de març de 2010 - 24 juny de 2010• 1.205 enquestes• Dades de tot el territori de parla catalana









Resultats generals

3. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era 4. Al maig, cada dia un raig5. No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat 6. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot 7. A la taula i al llit al primer crit8. Cel rogenc, pluja o vent9. Per Nadal, cada ovella al seu corral10.Tal faràs, tal trobaràs11.Qui dia passa, any empeny12.A l'estiu tota cuca viu









Dades particulars del Vallès

• 95 enquestes rebudes (950 refranys)• Representa el 7,88% del total (l’11,5%

d’enquestes del Principat de Catalunya) • 348 refranys diferents• 236 refranys amb una única menció• El primer té 35 recurrències (33,25%)• El desè té 20 recurrències (19%)







http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=15967992



Resultats del Top ten del Vallès

• Al maig, cada dia un raig (35 vots, 36,84 %)• Qui no vulgui pols que no vagi a l'era (30 vots, 31,58 %)• Per Nadal, cada ovella al seu corral (28 vots, 29,47 %)• Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot (27

vots, 28,42 %)• Tal faràs, tal trobaràs (27 vots, 28,42 %)• No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat (23 vots,

24,21%)• A la taula i al llit al primer crit (23 vots, 24,21 %)• Qui dia passa, any empeny (22 vots, 23,16 %)• Cel rogenc, pluja o vent (22 vots, 23,16 %)• A l'estiu tota cuca viu (20 vots, 21,05 %)









Algunes conclusions temàtiques

• Paremiologia tòpica: només Terrassa i Sabadell. També Barcelona i el Born amb més insistència.

• Paremiologia personal: Noms genèrics, sense arrel vallesana (Paula, Bernat, Anton...)

• Paremiologia psicològica: Un 15% dels refranys enviats (Hostes vingueren que de casa ens tragueren, Qui la fa la paga, Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla, Val més boig conegut, que savi per conèixer...)







Els refranys: de l’oralitat a InternetMarata (Les Franqueses del Vallès)

març de [email protected]://refranys.com

Víctor Pàmies i Riudor (2011) ©



Education

Xerrada a Marata sobre paremiologia