“al servei de la persona amb discapacitat intel.lectual”

54

Celebrem els 10 anys de la inauguració dels nousedificis de Serveis Centrals i Centre Especial deTreball de l’FVO

Felicitació de Nadal realitzada per Vanesa Escudero, peó del Centre Especial de Treball “Xavier Quincoces”

2

editorial

fundacio@fvo.catwww.fvo.cat

Segons el que estableix la Llei de Protecció de dades de caràcter personal 15/99 del 13 de desembre (LOPD), li informem que les seves dades hanestat incorporades en un fitxer automatitzat, titularitat de la Fundació Privada Vallés Oriental, per tal de rebre trimestralment la nostra revista.

D’acord amb la Llei, vostè té dret a conèixer, oposar-se, cancel·lar o rectificar les dades recopilades en el nostre fitxer, així com adreçar-se per escrit ala Fundació, Crta. Valldoriolf s/n de Granollers, en el cas de que no vulgui rebre la revista.

La revista Batec no es fa responsable delsarticles que es publiquin.

Director:Juan María MonsalveConsell de redacció:Jordi Llorens, Mercè Font, Alicia Poveda,Ana Herrero, Eduard Martí, MarissolMatamoros, Rosa Raurich, Aurora Luna.Coordinació:Sònia GarciaMaquetació i impressió:gràfIC (Granollers)Dipòsit Legal: B-28.161-1996Nº 54, desembre 2010

“Un país que vol prosperar no ha d’oblidar acol·lectius que, com el dels discapacitatsintel·lectuals, corren el risc de ser oblidats”.Aquestes paraules ens les va dirigir el MoltHonorable President Jordi Pujol el 21d’octubre de 2000 en el moment d’inaugurarl’edifici dels Serveis Centrals i la nau industrialdel Centre Especial de Treball “XavierQuincoces”.

Aquestes paraules pronunciades ara fa deuanys són encara vigents avui dia. I és quedavant d’una complexa situació econòmicaels col·lectius socialment més vulnerablescorren el risc de ser oblidats sota l’interès deles xifres econòmiques.

Per aquest motiu, des de la Fundació PrivadaVallès Oriental (FVO) ens proposem queaquest nou any sigui més que mai l’any deles persones amb discapacitat intel·lectual.

És per això que tots els membres del Patronat,del Consell Consultiu, tots i cadascun delsprofessionals de la Fundació enscomprometem en primer lloc, a evitar que capgovernant s’oblidi mai de defensar els dretsde les persones amb discapacitat intel·lectual;i en segon lloc, a treballar més intensamenten millorar l’atenció de la persona ambdiscapacitat intel·lectual que oferim. Peròsobretot, ens comprometem a la creació denous projectes que millorin la seva qualitatde vida actual i s’avancin a les necessitatsindividualitzades que sorgeixen al llarg del’etapa de vida adulta de les persones ambdiscapacitat intel·lectual i les seves famílies.Perquè aquesta és l’única manera de fer valerels seus drets i evitar que mai quedin en l’oblit.

Per tant, estem segurs que l’any 2011 serà ungran any i per això des de les pàgines del BATECus desitgem Bones Nadal i un pròsper 2011!

2editorial

notícies20

5

12

Àrea d’Atenció DiürnaÀrea d’Acolliment Residencial

19la fundació informa

16

el tema310 anys de la inauguració

dels edificis de Serveis Centrals iCentre Especial de Treball “XavierQuincoces” de l’FVO

a destacar4Celebrem la festa de

famílies de la nova llar-residència“Jaume Anfruns i Janer”L’FVO celebra amb èxit la primeraedició de “El Dia de la Fundació”

10en primera personaMònica Canal Batlles

Presentem els membres delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO

la firma convidada11Qué es … DIVERSIDAD

GENERACIONAL

l’ artista de l’FVO10Vanesa Escudero Muñoz

articleLa gestió de la felicitat

entrevista creuada1513

7 9

EL 21 D’OCTUBRE DE 2010 HA FET 10 ANYSDE LA INAUGURACIÓ DELS EDIFICIS DESERVEIS CENTRAL I CENTRE ESPECIAL DETREBALL “XAVIER QUINCOCES” A CÀRRECDEL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LAGENERALITAT JORDI PUJOL. FEM UNA MICADE MEMÒRIA D’UN ESDEVENIMENT QUE VACONSOLIDAR L’ESTRUCTURA PROFESSIONALDE L’FVO I VA CONSOLIDAR EL PROJECTESOCIAL DE L’ENTITAT, MILLORAR DIA A DIAEL SERVEI DE LA PERSONA AMBDISCAPACITAT INTEL·LECTUAL.

EL GRAN DIA: LA INAUGURACIÓMés de 400 persones ens van acompanyar el21 d’octubre de 2000 per a inaugurar els nousedificis de Serveis Centrals i de CentreEspecial de Treball. El President de laGeneralitat, en aquells moments el MoltHonorable Jordi Pujol, -acompanyat d’altresrepresentants del Govern, de l’administraciólocal i els amics i amigues de la Fundació - vaser l’encarregat de tallar la cinta i de descobrirla placa inaugural després de la benediccióa càrrec del Mossèn Francesc Pardo de laparròquia de Sant Esteve de Granollers.Després de diversos parlaments, entre ells unde molt emotiu del aleshores President del’FVO, Xavier Quincoces, que va exposar elllarg camí des dels inicis fins a aquell momentde la Fundació.

el tema 10 anys de la inauguració dels edificisde Serveis Centrals i Centre Especialde Treball “Xavier Quincoces” de l’FVO

3

Més de 400 persones ens van acompanyar en aquest acte tanimportant com és la inauguració dels edificis de Serveis Centralsi Centre Especial de Treball

El gran moment de la inauguració de l’edifici a càrrec del Presidentde la Generalitat, el Molt Honorable Jordi Pujol

El Molt Honorable President Jordi Pujol va conversar amb lesfamílies que ens van acompanyar

L’actual President de l’FVO, Esteve Marqués, saludant al Presidentde la Generalitat

El Molt Honorable President Pujol va signar al llibre d’honor de l’FVO

de logística i una zona de control de laqualitat... un espai adequat a les sevesnecessitats per a desenvolupar la seva tascaprofessional.

Neix el projecte de l’ampliació del CET iconstrucció d’un edifici de Serveis CentralsAmb aquest creixement dels peonscontractats al CET, es comença a plantejar laproposta de construir una nova nau industrialsota la proposta de dues plantes 1.477 metresquadrats cadascuna, sense desnivells nicolumnes i la construcció d’un edifici destinatals serveis centrals amb una zona dedespatxos, una sala d’actes, sales multiusos,per atendre a les famílies, espais de contencióper a usuaris, biblioteca... propostaarquitectònica que es va batejar com aProjecte 1999.

El projecte constructiu es va realitzar en duesfases. A la primera es va realitzar elsmoviments de terres, fonaments, cimentaciói construcció de l’estructura prefabricada. Ala segona etapa, arriba fins a abril de 2000 ones va finalitzar el projecte constructiu. Enconcret, es va ampliar la Fundació en 4.135m2 dels quals 2.878 m2 es van destinar aampliar el CET i 1.256 m2 a crear la zonadestinada als Serveis Centrals i CentreOcupacional.

LA VISIÓ DE L’ARQUITECTEL’arquitecte Francesc Sala, de Sala Sánchez,va ser l’encarregat de dissenyar la propostaarquitectònica d’aquest projecte el qual eldefinia com “l’opció triada va ser construirl’edifici en un terreny vacant, situat a llevantdels edificis ja existents, és un terreny enpendent que queda a nivell inferior de la restaperò que es podia connectar amb la restad’edificis, sense desplaçar cap línia elèctrica,i permetia potenciar l’accés al complex desde la carretera Valldoriolf”. “Volíem fer unedifici que de fet n’eren dos, un taller amb lescondicions d’una nau industrial on es puguitreballar de manera còmoda amb bonail·luminació i en les millors condicions detreballi un segon edifici destinat a serveis iseu social de l’FVO capaç d’acollir lesnecessitats del moment i les que es puguinpresentar a mig termini”.

FENT MEMÒRIAQuan a l’any 1992 es constitueix la FundacióPrivada Vallès Oriental gairebé ningús’imaginava l’empenta que significaria pelCentre Especial de Treball, centre quearrencaria el seu funcionament a l’any 1993.Poc a poc va anar creixent el número depersones amb discapacitat intel·lectualtreballant al CET, passant dels 4 peons a l’any1994 a 67 persones contractades només dosanys després.

Aquest creixement va portar al Patronat,Direcció General de l’FVO i els seusprofessionals a reflexionar sobre l’espaidedicat a la producció laboral d’aquests peons.És a dir, de res no servia formar bontreballadors i motivar-los, normalitzar els seushàbits de treball i fer-los sentir orgullosos iresponsables de la seva feina si després noes disposava d’un entorn i condicions laboralsestables amb una zona de producció, una altra

4

El passat dissabte 20 de novembre, laFundació Privada Vallès Oriental (FVO) vacelebrar la festa de famílies de la nova llar-residència “Jaume Anfruns i Janer” peragrair la generositat de la família Anfruns, imot especialment al Sr. Jaume Anfruns iJaner, en fer la donació del terreny que hapermès donar una nova llar a 22 personesamb discapacitat intel·lectual.

La família Anfruns va protagonitzar un emotiuacte, acompanyats pel Patronat, membres delConsell Consultiu i les persones que conviuena la llar-residència “Jaume Anfruns i Janer”,les seves famílies i els professionals de laFundació.

a destacarCelebrem la festa de famílies de la novallar-residència “Jaume Anfruns i Janer”

L’acte va començar amb la benvinguda a càrrec del Director General,Juan M. Monsalve

La Sra. Encarnació Font, vídua del Sr. Jaume Anfruns i Janer, vaser l’encarregada de descobrir la placa commemorativa de lainauguració en família de la llar

La família Anfruns en un moment de l’homenatge

El President de l’FVO, Esteve Marqués, va fer un discurs que recordaval’empenta personal del Sr. Anfruns amb els projectes de la Fundació

Al President de l’FVO, Esteve Marqués, li va ser impossible finalitzarel seu discurs d’agraïment a causa de l’emoció

Els assistents a la festa de famílies escoltant l’emotiu discurs delPresident Marqués

Jaume Anfruns i Font, fill del Sr. Anfruns, i la Sra. Encarnació Font,dirigint unes paraules als amics congregats en aquesta festa

La Sra. Encarnació Font rep una placa d’agraïment de mans delPresident Marqués

Representants del Patronat acompanyant a la Sra. EncarnacióFont i a Jaume Anfruns i Font

L’Assumpció Moraño, resident de la llar, va entregar un ram deflors a la Sra. Encarnació Font

Per finalitzar, vàrem compartir un animat pica pica. Va ser una gran, iemotiva, festa de famílies de la llar-residència “Jaume Anfruns i Janer”

5

a destacarL’FVO celebra amb èxit la primeraedició de “El Dia de la Fundació”Salut en el treball, totes tres certificades perl’empresa de reconegut prestigi internacionalAENOR i el que el Pla Estratègic de laFundació per als anys 2007-2011 defineix comun dels seus objectius més importants elcréixer en l’àmbit de l’acolliment residencial:negociacions amb l’Ajuntament de La Rocadel Vallès i l’Ajuntament de Caldes deMontbui. A continuació l’Alcalde de La Rocadel Vallès, Rafael Ros, va donar la benvingudaals assistents i va deixar palès el compromísdel municipi en el projecte social de laFundació.

A continuació, el President de l’FVO, EsteveMarqués, va fer un emotiu discurs on vapresentar les persones que han honrat a laFundació acceptant formar part del ConsellConsult iu com són Pepita Maymó,empresària; Manel Pérez, assessorempresarial; Santi Puig, empresari; CamilRaich, advocat; Ferran Ramon-Cortés,comunicador i escriptor; Francesc Sala,arquitecte i Josep Serratussell, consultorfinancer. Per motius personals però amb lail·lusió de mantenir la seva vinculació ambl’FVO, els membres del Patronat Montserrat

Camp, Pere Canal, Francesc Llobet, MariaPérez i Teresa Serra també formaran part delConsell Consultiu. Esteve Marqués també vadonar pas a l’estrena del vídeo de la novallar-residència “Jaume Anfruns i Janer”.

CONFERÈNCIA SOBRE L’ÈTICATot seguit, es va iniciar el XII Cicle deConferències a càrrec de la Doctora enFilosofia Begoña Román Maestre - professoratitular de la Facultat de Filosofia de laUniversitat de Barcelona i presidenta de laComissió d'Ètica dels Serveis Socials - queva tractar el tema de l’ètica als serveis socials.La Dra. Roman va realitzar una gran reflexiósobre el concepte de justícia social i comaquest ha de prevaler en l’atenció a lesnecessitats individuals de les persones ambdiscapacitat intel·lectual, deixant-nosinteressants preguntes a resoldre per intentarmillorar dia a dia els serveis que dóna l’FVO.

EL MOMENT MÉS EMOTIUTradicionalment, el Patronat de l'FVO faentrega de la insígnia d'or de l'FVO, unreconeixement important a una persona queté una especial sensibilitat cap a la millorade la qualitat de vida de les persones amb

LA FUNDACIÓ PRIVADA VALLÈS ORIENTAL(FVO) VA CELEBRAR EL PASSAT DIMARTS 2DE NOVEMBRE EL NOU FORMAT D’ACTEINSTITUCIONAL DE “EL DIA DE LAF U N D A C I Ó ” R E A L I T Z A T A M B L ACOL·LABORACIÓ DE L'OBRA SOCIALD'UNNIM-CAIXA MANLLEU. L’ACTE VAAPLEGAR A MÉS DE 150 PERSONES, ENTREMEMBRES DEL PATRONAT I CONSELLCONSULTIU, PROFESSIONALS, FAMÍLIES,REPRESENTANTS DE L’ADMINISTRACIÓPÚBLICA –TANT LOCAL COM NACIONAL- IAMICS I AMIGUES DE LA FUNDACIÓ, A LASALA AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL DELA ROCA DEL VALLÈS.

Un grup de persones de la Residència i Centre de dia “Valldoriolf”i del Servei d’Habitatge ens van acompanyar a l’acte

L’acte es va iniciar amb unes breus paraulesdel Director General de l’FVO, Juan M.Monsalve, que va fer un breu repàs alsprojectes portats a terme per l’FVO com lacertificació en la norma SGE 21, la construcciói posada en funcionament de la nova llar-residència “Jaume Anfruns i Janer”, lesrenovacions de la certificacions de qualitatISO 9.001, la ISO 14.001 sobre el Sistema deGestió Ambiental i l'estàndard OHSAS 18.001sobre el Sistema de Gestió de la Seguretat i

Moments de l’inici de l’acte

La Dra. Román va ser presentada pel Director General, Juan M.Monsalve, i ens va parlar sobre l’ètica aplicada als serveis socials

6

de la família Espelt Gassó amb la Fundació:

El seu marit va col·laborar amb la Fundacióals seus inicis, què recorda d’aquests primerstemps?En l’inici van venir a casa uns quants pares,entre ells el senyor Pons, que tenien fills ambdiscapacitat. Tots ells tenien problemesperquè les escoles ordinàries no admetienals seus fills. Anteriorment, aquests pareshavien anat a l’ajuntament per demanar ajudai aquests els van dir que els donaria un ajutsempre i quan formessin una junta.

El Senyor Pons va ser el primer presidentd’aquesta junta i li van demanar al meu marit,Josep Espelt i jo que ens cuidéssim dedemanar les ajudes necessàries, i que ensféssim càrrec de l’àrea econòmica de la novaescola. Es compta amb la cessió per part delSr. Anfruns d’uns locals de seva propietat.Així que entre les aportacions dels pares, eldonatius que es podien aconseguir departicular, empreses i ajudes per part del’ajuntament el meu marit jo dúiem elscomptes del que va ser la primera escola.

El President del Patronat va recordar, en elseu discurs, el seu marit com un home deconsell, quin tipus de consell donaria el seumarit avui en dia a la Fundació?Estaria content de veure com aquella petitallavor que va ser la primera escola s’hatransformat en un arbre que dóna aixopluc atot el col·lectiu de persones englobant vàriesfacetes: tallers, residència, centres de dia...El consell que segurament donaria és seguirla línia de treball que s’ha seguit fins aradonant aixopluc a les diferents necessitatsque tenen aquestes persones en les diversesetapes de la vida.

Què ha sentit la família en rebre aquestreconeixement?He sentit una gran satisfacció en rebred’insígnia d’or i agraeixo molt l’atenció en nomdel meu marit. Doncs en aquell moment vàremfer el que creiem que era necessari i just.

Algun desig/proposta per a la Fundació decara al nou any?Que els nous projectes: instal·lacionsesportives, cessió de terrenys per part del’ajuntament de la Roca per dur a terme lanova residència i es puguin dur a terme durantel proper any.

Finalment...Voldria agrair l’ajuda que hem rebut per partde la Fundació en nom meu i de tots els paresi mares per tal de resoldre tot els problemesque se’ns han anat presentant. També vulldonar les gràcies a tots els professionals quetreballen i han treballat amb aquestespersones per la seva dedicació iprofessionalitat i els vull encoratjar a tirarendavant aquesta gran obra.

Gràcies a l’actual junta amb al Sr. Marquésendavant, que junt amb la feina feta per l’actualDirector General Sr. Monsalve que durant totsaquests anys a sabut dur a terme ambperseverança i gran dedicació.

discapacitat intel·lectual i que sempre ésamatent a donar suport al projecte social dela Fundació, en el marc de la celebració d'unacte institucional.

Enguany, el President de l'entitat, EsteveMarqués, va fer l'entre ga de la insígnia d'ora Assumpció Gassó, vídua de Josep Espelt,en reconeixement a la seva dedicació com amare i com a persona i família estretamentvinculada a l'FVO. Va recollir la insígnia el seufill Ramon Espelt.

Com a cloenda final, un amè pica pica vapermetre intercanviar opinions i conversarals assistents, tot esperant retrobar-nos a lapropera edició de “El Dia de la Fundació”.

CONVERSEM AMB ASSUMPCIÓ GASSÓ, VIUDA

DE JOSEP ESPELT

En Ramon Espelt va rebre la insígnia d’Or del’FVO -en reconeixement al suport des delsinicis de la fundació i com a constant conselleren el projecte social de l’entitat- en nom dela seva mare Assumpció Gassó, vídua d’Espelt.Conversem amb la Sra. Assumpció Gassó perconèixer de primera mà l’estreta col·laboració

Ramon Espelt recollint la insígnia d’or de mans del President EsteveMarqués

Assumpció Gassó, insígnia d’or de l’FVO

7

a destacar Presentem els membres del ConsellConsultiu del Patronat de l’FVO

Sra. Pepita MaymóEmpresària

Com van ser els seus inicis en el món delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?L’inici en el món dels serveis socials va sermolt proper, dins l’empresa de la qual n’estical front, l’any 1982 un treballador va cauremalalt i va ser ingressat a l’Hospital Benito

Menni de Sant Boi, va ser diagnosticatd’esquizofrènia paranoide. Les visites en elseu ingrés al centre, el seguir treballant ambnosaltres ja amb la baixa de “llarga malaltia”en col·laboració amb els seus assistentssocials, amb ingressos continuats,agressivitat, ens va sensibilitzar a tots elsmembres de l’empresa. En el sector de lesFundacions per persones properes igual queen el del voluntariat, malgrat la falta de temps,ja que la meva dedicació és íntegra a la mevaempresa (empresa familiar).

Del què coneix de l’FVO, què destacaria deles finalitats i projecte social de la Fundació?Vaig conèixer l’FVO per persones properes,quasi en el seu inici, en un Granollers méspetit amb essència de poble, on la gent anavamés tranquil·la i teníem més temps perrelacionar-nos. Sobre les finalitats de l’FVO,

el més important és el fer que les personesamb una discapacitat les facin sentirintegrades i valorades tant amb activitats comen treballs en una societat molt difícil per ells.

Què significa per a vostè ser membre delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO?A més de responsabilitat, per mi ha estatgratificant la confiança posada en la mevapersona, també formar part d’un Consell ambprofessionals i amics amb els quals, de bensegur, serà totalment profitós.

Què espera aportar vostè com a consellerdel Patronat?Com a membre del Consell la nostracol·laboració és donar suport al Patronat enexperiència, coneixements, contactes en totel que pot sorgir en diferents línies d’actuació,decisions, organització etc.

EN EL MARC DE LA CELEBRACIÓ DE “EL DIADE LA FUNDACIÓ”, CELEBRADA EL PASSAT2 DE NOVEMBRE, EL PATRONAT DE L’FVO VAFER PÚBLIC LES PERSONES QUE ENS HANHONRAT ACCEPTANT SER MEMBRES DELCONSELL CONSULTIU.

El Consell Consultiu és un nou organismeconsultiu i assessor, a qui se li exposarà leslínies d’actuació de la Fundació i les noveslínies filosòfiques i polítiques que pretenguiimpulsar o posar en marxa l’entitat, a fi deconèixer els seus criteris i consells i d’aquesta

manera facilitar i enriquir la tasca del Patronatde l’FVO.

Tot seguit, us els presentem a través d’un breuqüestionari que han respost per les pàginesdel Batec.

Ferran Ramon-CortésComunicador i escriptor

Com van ser els seus inicis en el món delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?A casa meva, sempre he viscut de molt a propel món dels serveis socials. L'exemple de lameva àvia materna, a qui tota la vida la vaigveure immersa en activitats de caire social, iposteriorment el de la meva mare, han estatdeterminants per despertar el meu interès perles entitats que es dediquen a ajudar els altres.Pel que fa a les Fundacions, la mevaaproximació va començar per un encàrrec

professional, que em va permetre endinsar-me en el coneixement d'aquest món, i em vaportar a col · laborar-hi act ivament.

Del què coneix de l’FVO, què destacaria deles finalitats i projecte social de la Fundació?En destacaria el “carinyo”, la dedicació i laprofessionalitat amb què aborden l'ajuda a lespersones amb discapacitat intel·lectual i a lesseves famílies. És una tasca imprescindible imolt complexa de dur a terme, i la Fundacióla realitza amb un respecte admirable. Tambédestacaria la capacitat d'iniciativa i l'empentaper tirar endavant nous projectes, malgrat lesdificultats de tot tipus amb que sovint s'hahagut d'enfrontar. Això demostra un nivell decompromís difícil de trobar en altresorganitzacions.

Què significa per a vostè ser membre delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO?Ser membre del Consell Consultiu és en primerlloc un honor, també una oportunitat i finalment

una responsabilitat. Un honor pel fet que unaFundació amb la història i la trajectòria del’FVO pensi en mi com a una persona que elspugui aportar valor. Una oportunitat perquèestic segur que gaudiré d'un granaprenentatge. I una reponsabilitat perquè lameva intenció és, en la mesura de les mevespossibilitats i coneixements, ser útil a laFundació.

Què espera aportar vostè com a consellerdel Patronat?Espero aportar una visió externa que puguiajudar a valorar la trajectòria i els projectesde la Fundació, i molt especialment esperoaportar la meva experiència en l'àmbit de lacomunicació, que ha estat la mevaespecialització durant els darrers 20 anys. Lameva serà sempre una opinió sincera,expressada des de la voluntat d'ajudar, i humil,conscient de l'enorme bagatge professionalde totes les treballadores i treballadors de laFundació. Espero finalment aportar il·lusió.

8

Josep SerratusselConsultor financer

Com van ser els seus inicis en el món delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?Vaig tenir el primer contacte en aquest àmbitl’any 1975 quan vaig ser nomenat DirectorEconòmic - Financer de la Fundació PrivadaHospital - Asil de Granollers.

Del què coneix de l’FVO, què destacaria deles finalitats i projecte social de la Fundació?La conec des dels seus inicis, i va ser a travésde la meva amistat amb el Sr. XavierQuincoces. Penso que la Fundació ha anat

evolucionant fins a convertir-se en un projectesocial de gran envergadura.

Què significa per a vostè ser membre delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO?És per mi un honor formar part del Consell idedicar part del meu temps a tasquesaltruistes.

Què espera aportar vostè com a consellerdel Patronat?Espero aportar la meva experiència en l’àmbitdels serveis socials i de les Fundacions.

Santi PuigEmpresari

Com van ser els seus inicis en el món delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?Em vaig iniciar en aquest món de jove,col·laborant durant varis anys en la campanya“Per Nadal cap nen sense joguines”. Un grupd’amics ens vàrem organitzar per tal de visitarempreses fabricants de joguines i de jocs

educatius, explicar el projecte, convèncer-los i obtenir joguines per repartir-les. Enaltres casos recollíem joguines usades, lesreparàvem, i finalment les distribuíem casaa casa als domicilis de les famílies que honecessitaven. Ja des de la vessantempresarial, hem estat col·laborant ambinstitucions i associacions. He participattambé en fundacions amb finalitatseducatives i esportives.

Del què coneix de l’FVO, què destacaria deles finalitats i projecte social de la Fundació?Per damunt de tot, destacaria la tascaincansable i efectiva que des de fa moltsanys han vingut fent els responsables del’FVO i el seu equip humà a favor del col·lectiude persones amb discapacitat Intel·lectual.I els avenços aconseguits tant dintre de lapròpia FVO, com donant difusió al projectesocial de la Fundació davant de lesinstitucions i de la pròpia societat civil.

Què significa per a vostè ser membre delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO?És un honor que hagin confiat en la mevapersona per ésser un dels membres d’aquest

Consell, i a la vegada és una responsabilitati un compromís personal vers la Institució i elque representa, que espero sabrécorrespondre amb idees, treball i col·laboracióamb la resta de reconeguts professionals icompanys del Consell.

Què espera aportar vostè com a conseller delPatronat?Resposta, opinió i idees a les qüestions quese’ns plantegin des del Patronat, per contribuiramb la col·laboració de tots els que formempart d’aquesta gran família de l’FVO aaconseguir els nous reptes que es deriven delPla Estratègic, i sempre amb l’objectiu demillorar la qualitat de vida de les personesamb discapacitat intel·lectual de la comarca.

Manel PérezAssessor empresarial

Com van ser els seus inicis en el món delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?Els nostres inicis dins el món dels serveissocials comencen amb la vinculacióprofessional d’ençà que es va constituir laFundació Privada fins al dia d’avui,col·laborant amb les diverses Juntes que handirigit la Institució durant tots aquests anys.

Del què coneix de l’FVO, què destacaria deles finalitats i projecte social de la Fundació?He estat seguint atentament l’evolucióconstant de la Fundació; el Centre de dia, elsnous tallers, els locals residencials deGranollers i també la recent ResidènciaJaume Anfruns.

Què significa per a vostè ser membre del

Consell Consultiu del Patronat de l’FVO?

Em sento personalment molt satisfet per

aquest nomenament. Sempre he tingut una

especial sensibilitat i a la vegada inquietud

amb aquest col·lectiu de persones, sobre les

seves necessitats, les seves expectatives

socials… i en general amb les mesures

destinades a millorar la seva qualitat de vida.

Què espera aportar vostè com a conseller del

Patronat?

Intentaré aportar la meva experiència i

coneixements en tot allò que la Institució em

pugui sol·licitar.

9

Francesc SalaArquitecte

Com van ser els seus inicis en el mon delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?Jo treballava amb el Sr. Jaume Anfruns, a laseva activitat privada de promotor immobiliari.Va ser a través del Sr. Anfruns que vaig

començar a col·laborar amb la Fundació,primer en petits treballs d’assessorament ode manteniment, més tard a l’adaptació de lacasa del passeig de la Muntanya.Posteriorment, a la majoria de construccionsque ha anat fent l’FVO, com el centre especialde treball, l’edifici d’oficines i seu social, lacasa del carrer Camprodon, la modificaciódels tallers ocupacionals i darrerament, la llar-residència “Jaume Anfruns i Janer” a SantaEulàlia de Ronçana.

Del que coneix de l’FVO, que destacaria deles finalitats i projecte social de la fundació?En destacaria el lema “al servei de la personaamb discapacitat intel·lectual” perquè, pel quehe pogut observar, és un lema que es porta ala pràctica. Vull dir que no es perd mai el nord,que no és altre que el posar a la pràcticaaquest lema en totes les decisions que esprenen i en totes les actuacions que es fan.

Que significa per vostè ser membre delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO?

Un honor que no tinc clar de ser-ne

mereixedor, i un estímul per a continuar

aportant a l’entitat els pocs o molts

coneixements que he anat acumulant en els

anys que porto treballant en el món

immobiliari i de la construcció i d’urbanisme.

Què espera aportar vostè com a consellerdel Patronat de l’FVO?

Més que esperar, afirmo que aportaré

disponibilitat. Vull dir que procuraré ser-hi

cada vegada que se’m necessiti, i espero

que pugui aportar experiència i algun

coneixement per a enfocar les qüestions

relacionades amb el patrimoni immobiliari

de l’entitat, tant pel que fa a la seva gestió

i manteniment com a la seva ampliació quan

les circumstancies ho facin possible.

Camil RaichAdvocat

Com van ser els seus inicis en el món delsserveis socials? I en el sector de lesfundacions?Per la meva feina sempre he estat en contacteamb fundacions, fonamentalment del sectoreducatiu, si bé sempre des del punt de vistaprofessional com advocat, i mai en lainvolucració que la feina que ara iniciem ensdemana.

Del què coneix de l'FVO, que destacaria deles finalitats i projecte social de la Fundació?Segur que el meu desconeixement de laFundació fa que el meu criteri sigui pocfonamentat, però del que he anat observanten destacaria el gran coneixement iprofessionalitat de les persones que hitreballen, aspectes segurament forjats amb

la dedicació , experiència i il·lusió amb el quefan la feina.

En quan a la finalitat i el projecte social crecque és atractiu i il·lusionant, no tan sols perla necessitat d’ajut de les persones a les queva dirigida el projecte si no perquè crec queamb l’activitat de la Fundació esteu participantde forma molt activa a canviar la vidad’aquestes persones i a incorporar-les a lanormalitat, qüestió que sens dubte beneficiaràa la societat en el seu conjunt.

Què significa per vostè ser membre delConsell Consultiu del Patronat de l’FVO?Intentar conèixer millor la feina i projecte del’FVO i ajudar en el que pugui a la sevaexecució futura.

10

La Mònica Canal ens explica quines activitats fa al Centre Ocupacional

Mònica, al març farà un any que estàs al SOI algrup de l’Abraham, com ho valores?Ara em sento molt més bé, al principi em va costarmolt passar del CET al SOI però els meus pares iel meu xicot, em van ajudar molt en aquell moment.Ara, quan ja han passat uns mesos, ho veig tot demanera molt positiva i tinc ganes de fer coses, laveritat és que m’agrada estar al Centre Ocupacionali amb els companys hi estic molt a gust.Estic amb un grup que em donen molt de suport,quan tinc un moment difícil, es preocupen per mii em sento molt acompanyada.Amb l’Abraham sempre estic molt ocupada, lesactivitats que fem amb el grup estan molt bé, anemamb la furgoneta a fer l’activitat de coneixementde l’entorn, hem anat a Granollers, la Roca iVilanova, fem fotos de diferents espais i edificis iun cop al centre ho treballem cadascun en el nostredossier.Juntament amb l’Anna i l’Abraham també femdiferents tallers on treballem: educació per la salut

i habilitats socials.A part dels tallers gaudeixo molt amb l’activitatd’esport (gimnàs, futbol i passeig) i en l’espai onfem activitats amb l’ordinador.

Podries explicar les activitats que més t’agradarealitzar?L’activitat de bijuteria que faig els divendres matíamb la Mònica m’agrada molt, fem collarets,braçalets i reciclant càpsules de cafè femarracades, és molt entretingut i em distrec molt,fem coses molt maques. Els dijous faig amb la Montse i la Meritxell el tallerde cuina i n’estic aprenent moltes coses, demoment hem fet pastissos i “rosquillas”, la veritatés que el tema de la cuina m’agrada aprendre jaque no faig gaire coses, sé fer truites a la francesai l’altre dia vaig fer uns macarrons i per mi vanquedar “passables”, estic molt interessada enaquesta activitat per poder anar aprenent a feralgun plat a casa.Amb el meu monitor Abraham, estem fent unaactivitat que m’interessa molt, és la representacióde diferents situacions on hi surten diferentspersonatges i entre els companys del grup anemfent els papers, després parlem de com hafuncionat entre tots els components del grup.Ara estic molt interessada en aprendre més cosesd’informàtica ja que el que ser fer és connectar-me amb el MSN.

en primera persona

Mònica Canal BatllesLa Mònica Canal té 37 anys, viu a Les Franqueses del Vallès amb els seus pares, va entrara treballar al Centre Especial de Treball de l’FVO l’any 2001 i actualment és atesa com ausuària al Servei d’Orientació i Inserció del Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”.

Quan arribes del Centre Ocupacional què fas?A vegades estic amb alguna de les mevesgermanes, una d’elles treballa a Vic i l’altra té unfill de 2 anys.Arribo a casa i fem alguna encàrrec amb la mare,alguna tarda vaig a veure a la meva àvia quetambé viu a Les Franqueses, hi passo algunaestona amb ella.També m’agrada estar arreglant les meves cosesa la meva habitació, m’ho passo molt béconnectant-me al MSN, parlant amb amics, aestones m’agrada mirar alguns programes de latelevisió.

Com passes els caps de setmana?M’encanta anar els dissabtes a Barcelona, vaiga centres comercials, Diagonal Mar, Glòries, alMaremagnum... passo molts bons dies anant acomprar i a passejar.He estat fa poc a Calella i l’altre a Sta. Susanna,m’ho vaig passar molt bé i em va fer molta il·lusió.També m’agrada anar al cinema tot i que fa moltde temps que no hi he anat.

Mònica de cara al 2011 quin serien els teusdesitjos?M’agradaria molt independitzar-me, tot i que crecque de moment és molt difícil que pugui passar.També estic molt contenta de com em trobo pelque desitjo poder seguir estant tant bé com finsara.

l’artistade l’FVO

Vanesa Escudero MuñozLa nostra artista és la Vanesa Escudero Muñoz, autora de la portada del present número de la nostrarevista. Té 25 anys i viu a Lliçà d’Amunt amb la seva família. És una gran aficionada del dibuix i lapintura i treballa a la secció de manipulats industrials de l’FVO des de l’any 2003.

de 3 mesos en formació i desprès em van fer fixaal 2003.

Des de quan tens l’afició a la pintura?Des de petita m’ha agradat la pintura i desprèsvaig fer cursets, però al 2004 ho vaig haver dedeixar perquè m’estava treien el carnet de cotxei no podia amb les dues despeses. Vaig continuarpintant a casa, a les vacances i quan tenia temps...em dedicava a pintar un quadre al mes perquèhavia d’estalviar per comprar-me un cotxe... Pintoquan estic inspirada perquè sense inspiració noes pot.Ara la pintura no és una prioritat, és un passatempsi quan m’inspiro pinto...

Què t’aporta la pintura... Penses que la pintura

Amb la seva postal, la Vanesa ens felicita les festes de Nadal

t’ha ajudat? La recomanes?Si, m’ha ajudat a tenir la ment ocupada i fer lescoses més positivament, és tenir creativitat perfer les coses... t’ajuda a no pensar amb elsproblemes i mirar-ho tot més positivament.

Et fa il·lusió sortir a la revista?Si, de fet la llegeixo... de la del mes passat emva interessar l’article sobre la reforma laboral,perquè com a treballadora m’interessa... Maihavia fet abans una postal de Nadal però quanm’ho van preguntar em va fer il·lusió.Bé Vanesa, sabem que ets una dona moltocupada, així que et donem les gràcies per lateva col·laboració tan generosa i creativa.Desitgem que segueixis amb aquesta il·lusió perles coses que se’t presenten.

Hola Vanesa, com es compagina la vocacióartística amb la teva vida laboral? Com vas arribara treballar aquí?Jo vaig fer la formació de jardineria a l’escola deBarcanova durant 4 anys, però malauradament peruna qüestió d’al·lèrgia no em vaig poder dedicar ala professió de la jardineria. Llavors em van ajudara buscar feina i és quan vaig arribar aquí, vaigpassar totes les proves i em van fer un contracte

La Diversidad Generacional es, en losustantivo, la confluencia en un mismo ámbitode personas con diferentes edades ycompetencias, y, en lo adjetivo, la confluenciaal mismo tiempo de diferentes fases deevolución tecnológica.

El término diversidad, como aceptación yrespeto de las individualidades, implica quepersonas diferentes en años, sexos, etnias yprocedencias, con distintas actitudes,conductas, expectativas, hábitos ymotivaciones, portadoras de valores, ideas,aptitudes, vías y modos de hacer, maneras yformas de comunicarse, etc., debengestionarse para aportar avances einnovaciones respecto a una fase anterior yconseguir lo mejor de ellas y para ellas. Detodas éstas, algunas son evidentes, como laedad, sexo, etnia y procedencia y otras menosvisibles pero que contribuyen a la flotabilidadde un iceberg imaginario (ver figura).

El calificativo generacional indica queconjuntos de personas caracterizados porhaber nacido en fechas próximas, recibidoeducación e influjos culturales y socialessemejantes, y presentar conocimientostecnológicos similares, son comparables eidentificables con otros diferentes ocomplementarios, con los que coexisten.

Aún cuando habitualmente se habla degeneraciones, a la hora de abordar la gestión

la firmaconvidada Qué es … DIVERSIDAD

GENERACIONALde la diversidad debemos de tener en cuentaque éstas están constituidas por colectivoso conjuntos poblacionales, que si biencomparten varias características comunes,pueden ser muy diferentes en lo que respectaa otras. En este sentido, junto a la mal llamada“generación ni-ni”, tenemos otro colectivode jóvenes que podríamos denominar, por suelevada preparación y actitud positiva,“excelentes”. Otro aspecto relevante aconsiderar es que las generaciones estándeterminadas y condicionadas por factoressocio-temporales. Por ello no son totalmentecomparables las generaciones entre paísescomo pueden ser Estados Unidos, Francia oEspaña ni por tanto pueden gestionarse dela misma manera.

La edad es un transcurso temporal, undevenir histórico, durante el cual se hasedimentado información y conocimiento,pero también valores, acti tudes ycomportamientos. El buen “saber hacer” yel “conocimiento tácito” (información grispersonal y social) que son claves para lacompetitividad de las organizaciones,verdaderos factores conformadores deltalento, solamente se adquieren con el posoy el filtro de la edad y con la convivencia, aligual que ocurre con la memoria histórica dela organización, con su “edad social”. Comoen ecología, en las organizaciones se hacenecesar io mantener los es t ra tosgeneracionales, contar con “nidos” de

regeneración que aseguren la generación eintercambio de conocimiento explícito y tácito,la información y talento necesarios para queaquellas sean competitivas. Nidos deregeneración basados en respeto, confianza,responsabilidad y consideración.

No reconocer ni gestionar la diversidadgeneracional puede ser letal para lasupervivencia y competitividad de lasorganizaciones. Debe incluirse en elpensamiento, valores, conductas y cultura delas organizaciones, así como en la gestión delos procesos y en la gestión de las personas,como compromiso corporativo que nace desu estrategia.

Las organizaciones que quieran sersostenibles precisan contar con un capitalhumano diverso. Esta diversidad tiene unimpacto directo en la creatividad, innovación,eficiencia y sostenibilidad, en un mundo globaly en transformación. Sólo la diversidad delcapital humano permitirá obtener el talentoimprescindible para mantener como horizontede referencia, y meta a alcanzar, la Excelencia.

Palmira López-FresnoDelegada en Cataluña del Club Excelencia en Gestión

11

12

2. Adaptació a canvis i superació de reptes:capacitat de resposta inherent de l’ésser humàque genera respostes adaptatives davant desituacions de crisi o risc.

3. Autoestima elevada: té a veure amb valorar-se positivament i estar satisfet amb les pròpiescapacitats i accions. Tenir confiança en unmateix, conèixer quins són els punts forts i saberidentificar les debilitats cara a poder-les millorar.

4. Sentiment de control: relacionat amb lasensació que tenim sobre si els fets que regeixenla nostra vida són conseqüències de la nostraconducta (responsabilitat) o bé que depenemde les accions dels altres sense poder fer res(victimisme).

Amb més o menys encert, al llarg de la nostraexistència tendim a elaborar el que podríemdenominar “pla estratègic personal” integratper “elements” físico-corporals, emocionals,familiars, socials-relacionals, professionals ieconòmics.

L’equilibri ideal dels elements ens ha de conduira poder estar bé amb nosaltres mateixos.Aquests elements però, són permeables a lesnostres motivacions, aspiracions, fortaleses,debilitats, emocions, etc. i estan permanentmentexposats a impactes per experiències positiveso d’altres que no ho són tant i que ens obliguencada cert temps a qüestionar-nos si estem bensituats o bé si ens cal fer algun plantejamentde canvi per equilibrar el nostre pla.

Centrant-nos en l’element professional iconsiderant que aproximadament ens passemmés de 45 anys de les nostres vides actiuslaboralment parlant, hem de ser exigents amballò que fem. Exigents per tal de poder participaractivament amb compromís i il·lusió en unprojecte institucional amb què sentir-nos

L’ésser humà s’ha centrat a cercar la felicitatcom un objectiu o finalitat existencial, com unestat del benestar ideal i permanent on poderarribar. No obstant, sembla ser que la felicitatno és més que la suma de petits moments, dedetalls viscuts en el dia a dia i possiblementla seva característica principal sigui la sevacapacitat d’aparèixer i desaparèixer de maneraconstant durant la nostra existència.

Però que hi ha darrere de la felicitat?Deia Woody Allen que “els diners no donen lafelicitat però que produeixen una sensació tansemblant que tan sols un especialista podriareconèixer la diferència”. Podem considerarque la felicitat depèn menys de les coses quetenim que de l’actitud davant d’elles i queaconseguir allò que desitgem és tan importantcom valorar-ho.

El nostre estat d’ànim també depèn dels gensque heretem i que ens fan estar més o menyssensibles a generar estats positius o negatiusen funció de la nostra relació amb el què ensenvolta. Durant les primeres etapes de la nostravida, les relacions amb el nostre entorn sónfonamentals i han d’estar dirigides a cobrir lesnostres necessitats bàsiques, fet quefonamentarà les bases de la nostra autonomia,confiança i identitat.

La felicitat té molt a veure amb la manera comcadascú se sent, com gestiona el seu cor i laseva ment. La felicitat té molt a veure amb lagestió correcta de les pròpies emocions. Perser feliç cal adoptar un paper actiu, cal treballarper aconseguir-ho.

Aquesta tasca la podríem fonamentar en quatrepilars bàsics:

1. Actitud positiva: comporta veure els aspectespositius de les coses sense obviar els negatius.

identificats i exigents amb nosaltres mateixosper poder tenir èxit en allò que ens proposemi amb la satisfacció que el què hem aconseguités el resultat de la inversió del nostre temps iesforç personal.

Cada organització ha de promoure les polítiqueso procediments adequats cara a facilitar unentorn de compromís i confiança que doniresposta als objectius estratègics i que alhoratingui en consideració les persones que hitreballen.

Conscients de la importància que suposadisposar de mecanismes per generarcompromís i confiança, des de l’FVO s’han anatdesenvolupant i adaptant a les novesnecessitats i realitats, un conjunt de polítiquesen la gestió de les persones que pretenenpropiciar que els professionals puguin assolirun nivell d’equilibri o de benestar, d’acord a lesseves expectatives vitals o necessitatspersonals perfectament alineats amb el projecteinstitucional de què formen part.

A més, el pla de formació 2011 de l’FVO i coma objectiu estratègic impulsat per la DireccióGeneral incorporarà, entre d’altres accionsformatives, un programa de formació directivaque a més de millorar els coneixements ih a b i l i t a t s p e r e x e r c i r l a g e s t i ó idesenvo lupament organ i t za t iu de lsprofessionals amb posició de responsabilitat,pretén sensibilitzar i donar eines en la gestiódirectiva de les persones, atès el pesdeterminant que aquests professionals tenenen la creació d’entorns emocionalment sans ipositius en benefici dels seus equips i enconseqüència, en benefici dels usuaris atesosa la Fundació.

Eduard MartínCap de Recursos Humans

articleDept. Recursos Humans La gestió de la felicitat

13

Ctra. de Masnou a Granollers, Qm 14 (Palou) - 08400 GRANOLLERS (Barcelona)Tels. 93 860 00 03 - 93 870 44 97 - Fax: 93 879 13 39E-mail: CODINASCP@TELEFONICA.NET

EINES PER A JARDINERIACODIN

entrevista creuadaRosa RosellResponsable de GestióServeis Centrals

Què ha estat millor de l’any que s’acaba?Fer realitat la nova Llar “Jaume Anfruns iJaner”, que 22 usuaris puguin tenir habitatgei més independència per a ells i per les sevesfamílies. S’ha creat futur i per la meva opinióamb molt bon gust, aquesta llar és un edificiamb molta personalitat, accessibilitat i moltacollidora.També ens hem certificat en el sistema de

Gestió ètica i socialment responsable (SGE21)i crec que és una eina que ens pot tornar afer sentir els valors.Per altra banda, s’ha incorporat l’Eva Latorreal Departament de Gestió com a tècniccomptable, i la veritat és que tinc unacompanya de feina i amiga a la vegada.

I el que més t’il·lusiona del que està a puntde començar?Sempre que es tenen projectes de futur, voldir que tenim il·lusions per fer. Jo comparteixoels que té l’FVO. De vegades, es faran realitati d’altres no, però calen les ganes per tirar-

los endavant. Iniciar nous projectes, crearmés habitatges en diferents pobles del VallèsOriental, fer realitat la casa de colònies, laresidència i centre de dia veure-la construïdaal costat d’on estem treballant.Això si, sempre amb un creixement sosteniblei viable que tingui uns bons fonaments tanteconòmics com organitzatius.Tot el que pot crear l’FVO és en benefici delsdiscapacitats: la causa està més quejustificada, donar qualitat de vida, que l’FVOajudi als discapacitats a realitzar coses queabans era impossible que en poguessin gaudir,crec que és una bona tasca.

Fany MuñozTècnica Dept.de Recursos Humans

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Aquest que s’acaba ha estat un anyd’importants projectes per a la Fundació coml’inici de l’activitat a la Nova Llar, la certificacióen l’SGE21 o la renovació de les OHSAS i eldepartament de recursos humans també hem

hagut de treballar de valent. No tot ha estatun camí de roses, hem vist com desapareixiala brigada de Vilanova, com perillava eltransport dels usuaris del centre ocupacionali com la crisi començava a afectar tambél’activitat productiva del CET, però poc a poces va reconduint la situació i amb l’esforç detots/es estem aconseguint que l’atenció alsusuaris no es vegi en cap moment afectadapels entrebancs i la cojuntura socioeconòmicaque ens està tocant viure.

I el què més t'il·lusiona del que està a punt decomençar?I aquest és precisament el meu desig per al’any vinent: poder contribuir novament amb elmeu humil paper en aquesta tasca comú delservei a les persones amb discapacitat i a lesseves famílies. Per aconseguir-ho caldràevolucionar al ritme que ho fan les necessitatsdel moment, caldrà proposar-se nous reptes,caldrà innovar i aprendre contínuament. Endefinitiva, caldrà molta il·lusió... i aquí està lameva! Bon any a tot@s.

Rita VargasTècnic d’OrganitzacióFuncional Centre Ocupacional“Xavier Quincoces”

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Fent un balanç d’aquest últim any 2010, el quem’agradaria destacar és que, malgrat espuguin passar moments difícils i dolorososen la nostra vida personal o laboral (i que enocasions van molt lligades), tots tenim unacapacitat de superació més gran de la queens pensem... sobretot quan pots compartirel que sents amb els altres....Crec que poder treballar en equip és una sorti per això em sento agraïda i privilegiada. Si

podem compartir el nostre dia a dia,respectant-nos les diferències i peculiaritats,és el més important per tal de poder atendrecada dia des de la globalitat al nostre col·lectiud’usuaris/àries. M’agradaria fer la reflexió que ens hem dedeixar ajudar i comptar amb el suport delsque ens envolten i aquí l’equip de professionalsi companys són fonamentals, perquè al cap ia la fi formem una part molt important de lanostra vida.

I el què més t'il·lusiona del que està a puntde començar?Segurament sonarà a tòpic, però crec que elque ens motiva a continuar cada any és

aconseguir els petits objectius que ensmarquen el dia a dia i que són iguald’importants com els grans objectius que ensmarquem de cara al futur.Poder fer front a les dificultats que se’nspresentin i afrontar l’any amb empenta i força...A vegades se’ns fa difícil, però només calestar una estona al Centre Ocupacional iaconseguir les ganes, tot veient que val lapena pels nostres usuaris/àries, aquestespersones a qui ajudem i que també ens ajudena nosaltres.No és pas una tasca fàcil enfrontar un nouany, amb nous reptes, però sinó fos per lesemocions, pors, ganes i sentiments que unposa en el que fa, no seria el mateix... i a la fi,això és el que ens fa sentir-nos vius, oi?...

14

Sílvia CastañoDept. de Treball Social

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Per mi el millor d’aquest 2010 ha estat col·laborar,conjuntament amb les meves companyes delDepartament de Treball Social, en la nova oberturai funcionament de la “Llar Jaume Anfruns i Janer”.Especialment a través del treball realitzat amb lesfamílies i usuaris del Centre Ocupacional que hanformat part de la nova Llar del servei d’ habitatgede l’FVO.En les entrevistes realitzades amb les famílies i en

tot el seu procés de decisió han aparegut pors,dubtes i inquietuds, sentiments perfectament lògicsi lícits en una decisió tan important. El compartiraquest procés amb les famílies, estar al seu costatorientant i acompanyant-los en la seva decisió, haestat una experiència molt enriquidora i gratificantdes del punt de vista personal i professional.A totes elles els voldria desitjar el millor i felicitar-les per la seva tasca i valentia. Felicitats!!.

I el què més t'il·lusiona del que està a punt decomençar?Seguir compartint experiències amb les famílies através del dia a dia i també col·laborar en nous

projectes engegats des de la Fundació per al nouany 2011.Continuar aprenent de les famílies les quals ensensenyen molt i acompanyar en les diferents etapesde la seva vida procurant donar resposta a lesnecessitats que presenten, fent-los costat davantde les seves dificultats, tristeses i alegries, comno! tasca que considero molt necessària i alhoratan gratificant en la nostra professió.

En definitiva m’il·lusiona seguir endavant i aprendreamb elles i amb tot l’equip amb el que treballo.Molt bon any 2011 per a totes les famílies, usuarisi professionals!!.

Aurora LunaCoordinadora de l’USAP

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Tenint en compte que aquest 2010 és quan m’hereincorporat després d’un any d’excedència, permi el millor, sens dubte, ha estat la retrobada ambla gent. De tota manera és una retrobada agredolçaperquè no hi som tots... i les persones sominsubstituïbles. Tot i això, un sempre es meravellaquan torna a retrobar el que pensava que coneixiai te n’adones que aquest retrobar és un tornar aconèixer. I passa el mateix amb els projectes, amb

els serveis... El pas del temps ens ajuda a veurecanvis i matisos que cada dia passendesapercebuts, a veure evolució i progressos queun no pensava que es donarien... en resum, aquest2010 a l’FVO, per mi, ha estat un any de moltesdescobertes interessants.

I el què més t'il·lusiona del que està a punt decomençar?Hi ha dues coses que m’il·lusionen especialmenti que les visc amb molta esperança. Una d’elles ésel projecte d’ampliació dels serveis del CET ambla posada en marxa d’un servei de neteja. És unaidea que ja voltava fa temps i que en aquest

moments s’està convertint en una realitat de laque, si tot va bé, veurem l’any vinent els primersfruits. Això representa una sortida laboral de futurper molts dels treballadors i pel mateix CET, queamplia el seu ventall de serveis. L’altra gran il·lusióés la idea d’engegar una segona llar amb suport,perquè hi persones que realment la necessiten ique volen una oportunitat per aprendre a viure ambuna major autonomia. Tothom a l’FVO està fent ungran esforç per tirar endavant aquestes iniciativesi, a mida que els projectes maduren, també ho femles persones que tenim l’oportunitat de col·laborard’una manera o altra, enriquint-nos amb cada novaexperiència.

Francesca GarciaAdjunta a la Direccióde la Residència iCentre de Dia “Valldoriolf”

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?Bé aquest any ha sigut intens, he viscut momentsbons i d’altres no tant però de tots he après i m’hanajudat a madurar i a tirar endavant el sentit pel queestic aquí; contribuir i vetllar pel benestar de lespersones a les que atenem.Pel que fa al final d’aquest any 2010 el podria definircom a moment de canvi i un canvi viscut de molt

a prop. Com jo sempre dic la vida és plena de reptesi a mi se me n’ha plantejat un més, el d’assumir elcàrrec d’adjunta de direcció. És un canvi més ques’està vivint a la Residència i Centre de Dia“Valldoriolf” ja que sumen el de la direcció tècnicai el del departament de psicopedagogia, però totjunt porta un aire nou a l’equip de professionalsdel centre i estic contenta perquè respiro i viscentusiasme i motivació per part de tothom, tant del’equip tècnic com del grup d’auxiliars educatiusamb el que compta la residència, tot això permetràanar millorant el servei dia a dia. Tinc molta feinaper endavant i encara estic com aquell qui diu de

traspàs però entre tots i com a equip aniré fent.

I què és el què més t’il·lusiona del que està a puntde començar?El què més m’il·lusiona d’aquest nou any éscontinuar treballant a la casa i a més amb una feinaque m’agrada i em motiva, el repte és anar aprenentcada dia més i poder-me formar per a fer millor lameva feina. La il·lusió i les ganes de fer les cosesbé no em falten. Espero que moltes de les novesidees que ara em ronden pel cap les pugui madurari treballar amb els diferents serveis i departamentsde l’FVO i entre tots les puguem posar en marxa.Feliç any nou a tothom!! .

Glòria BoròbiaFisioterapeuta Residènciai Centre de Dia “Valldoriolf”

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?El millor de l’any que s’acaba, a nivell professional,ha estat l’entrada en funcionament de la nova salad’estimulació sensorial de l’FVO. A la residència,que és on s’ubica, ja teníem una sala amb algunselements, però la majoria casolans i era un somniel poder fer una renovació del mobiliari i delselements de la sala. D’aquesta manera

proporcionem una activitat que recrea els sentitsi afavoreix la relaxació, en un ambient tranquil,segur i serè. Per mi el nostre treball consisteix endonar allò que l’usuari precisa, tenint sempre encompte les seves necessitats i capacitats.A nivell personal, compto amb un company fantàstical meu costat que m’ensenya dia a dia el sentitdels plaers de la vida, que gaudim plegats.

I què és el què més t’il·lusiona del que està a puntde començar?El que m’il·lusiona d’aquest nou any és mantenirtot allò aconseguit durant els anys anteriors i

treballar conjuntament en nous projectes pelsusuaris, com la realització de tallers mensuals dediferents activitats físiques i lúdiques, així compotenciar l’esport adaptat entre els nostres usuaris.Com ja sabeu l’equip tècnic de la Residència hasofert canvis en els últims mesos i espero que elnou any sigui un any amb reptes, que ens faranmadurar i créixer com un equip de persones iprofessionals amb el mateix object iu .A nivell personal, espero que l’any 2011 sigui unany ple de moments, de situacions... que em facinsentir emocions, que em facin vibrar... en resumque em facin sentir i créixer com a persona.

15

Aníbal CarrascoEducador del CentreOcupacional“Xavier Quincoces”

Què ha estat el millor de l'any que s'acaba?Aquest any que s'acaba ha estat un any de reflexió,de donar gràcies per tenir feina quan hi ha tantagent que està passant mals moments econòmics,

sobretot per tenir un treball que m'agrada icompartir una gran part de la meva vida amb unespersones que tantes coses bones m'aporten.

I el què més t'il·lusiona del que està a punt decomençar?Per l'any que estem a punt de començar tinc moltail·lusió, doncs en el terreny laboral farà 25 anysque estic treballant a la Fundació, i en els temps

que corren, crec que és motiu per estar-ne moltcontent.També, i després d'un petit parèntesis, aquest nouany tornaré a dirigir la Companyia de teatre FVO,que segur que gràcies a tothom que col·labora,serà un nou èxit, i tothom en gaudirà.En l’aspecte personal, espero que per fi arribi eldesitjat moment de ser pare, doncs estic pendentd'una adopció. Molt bon any a tothom.

Anna ArimonAuxiliar Tècnic EducatiuResidència i Centrede Dia “Valldoriolf”

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?El millor que m’ ha passat aquest any ha estat

trobar el meu sentit professional. Sempre hepresentat com la meva segona família a lagent que estic atenen, i degut a la mevamaternitat me n’he adonat que són la mevasegona família.Sempre m’ha agradat donar un cop de mà ifer-ho de tot cor, a aquells que ho necessiten!.

I què és el què més t’il·lusiona del que està a puntde començar?Començar l’any amb més bon peu que el quedeixem, ja que aquest país ho necessita...

Espero, ho desitjo, un any igual o millor doncsno tinc queixa d’aquest!.

Gleib SimaoAuxiliar Tècnic EducatiuResidència i Centrede Dia “Valldoriolf”

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?El millor que m’ha passat aquest any, ha estatel poder treballar a la residència fent unasuplència d’uns mesos. He pogut conèixer

millor als usuaris i als companys de treball,podent constatar la seva professionalitat tantd’ells com de l’equip tècnic.

M’agrada molt la iniciativa que s’ha fet, queels usuaris del Centre Especial de Treballpuguin participar en les tasques de neteja dela residència, és un projecte molt maco,tindran l’oportunitat d’incorporar-se a la família

de la residència Valldoriolf!.

I què és el què més t’il·lusiona del que està a puntde començar?Pel proper any desitjo continuar formant partd’aquesta empresa on crec que puc aprendremolt. Per mi és un honor treballar amb tantsprofessionals, que estan al teu costat perajudar-te en tot allò que necessites.

Merche AceitunoCuidadora delServei d’Habitatge

Què ha estat el millor de l’any que s’acaba?El millor d'aquest any, sens dubte, ha estat laincorporació del nou personal al Servei d'habitatgeen relació a l'obertura de la nova llar “JaumeAnfruns i Janer”. Part de la formació d'aquestsnous cuidadors es va fer a la llar “Font Verda”, fetque va donar l'oportunitat de conèixer a gransprofessionals i companys. També he tingut l'ocasióde poder treballar directament amb l'equip tècnical fer la substitució de Raquel Anarte, coordinadoradel Servei d'Habitatge, el que m'ha fet apreciaraspectes del seu treball que com a cuidadorsdesconeixem i ens passen desapercebuts icomprovar que són professionals molt responsables

i eficients i que sempre donen suport als cuidadorsen allò que necessitem. A més, durant aquesttemps on havia d'assumir noves responsabilitatshe estat recolzada per aquest equip format perJordi Llorens i Izaskun Quintana, psicòleg itreballadora social del Servei.

Aquest any, en general, ha estat bastant positiutant a nivell personal com a nivell laboral, ja quedia a dia realitzo una feina que m'agrada i de laque gaudeixo, cosa és difícil de trobar en aqueststemps.

I què és el què més t’il·lusiona del que està apunt de començar?Actualment hi ha hagut noves incorporacions alsdiferents equips de les llars i s'està creant diversosprojectes i dinàmiques per poder seguir treballanten una línia dirigida a proporcionar una major

atenció individualitzada i tenir l'oportunitat decontinuar en una línia de treball enfocada apotenciar la seva autonomia i qualitat de vida. Així,que el que més il·lusió em pot fer es veure que esvan acomplint els objectius de millora que enshem plantejant com a servei. També és importantcomprovar que en un nou projecte i llar com ésara “Jaume Anfruns i Janer” els cuidadors estanfent un gran treball proporcionant als usuaris queatenen estabilitat i confiança, i on els usuaris estanpassant d'un inicial procés d'adaptació a sentir lallar com a pròpia i on poden veure cobertes lesseves necessitats.

Més personalment, tinc el projecte de començaramb nous estudis relacionats amb l'àmbit del'atenció sanitària i l'àmbit social, que he mantinguten espera durant un temps, així que els començaréamb molts ànims i molta il·lusió.

16

la fundació informa

Àrea d’AtencióDiürna

Centre Ocupacional “Xavier Quincoces”

activitats

CONEIXEM EL CANVI CLIMÀTICEl dia 22 d'octubre, dos grups de SOI vamsortir visitar a l'estació meteorològica deGranollers per a participar en l’activitatcultural "coneixem el canvi climàtic" organitzatper la Fundació Cultural de Granollers i elMuseu de Granollers. L’objectiu és conèixerque és el canvi climàtic i les causes que elprovoquen. Tot això va ser explicat per lesformadores responsables del taller i ambsuport de diferents ajudes visuals de cartells.També vam fer un recordatori dels elementsi estris que formen part d’una estaciómeteorològica i que ja havíem pogut conèixeren un taller previ a aquest.

CELEBREM LA CASTANYADAEl dia 29 d’octubre els usuaris i monitorsdel Centre Ocupacional vam celebrar lafesta de la castanyada, vam menjarcastanyes al forn i moniatos cuits, que cadapersona va portar per a compartir amb elscompanys. Vam animar la festa amb músicaper ballar tota la tarda.

Realment un any més vam gaudir-ne moltd’aquesta celebració amb tots elscompanys del Centre.

Molt atents a les explicacions

Els cartells ens ajudaven a entendre millor les explicacions

Menjant castanyes i moniatos

En plena ballaruga

HABILITATS SOCIALS I ALIMENTACIÓEl taller d’habilitats socials i el tallerd’alimentació són dues activitats que es duena terme dins el Pla d’Educació per a la Salut,inclòs dins el Programa d’Activitats del serveide SOI, on el que es pretén és que els nostresusuaris/àries adquireixin nous coneixements

sobre aspectes relacionats amb la cura d’unmateix, tant a nivell físic i psíquic, com social.De manera que aquests aspectes que est r e b a l l e n e n a q u e s t s e s p a i sformat ius /educat ius puguin ésserextrapolables a altres àmbits de laquotidianitat i de la seva vida en general.

Molt atents escoltant a l’educador

17

la fundació informa

Àrea d’AcollimentResidencial

Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”

activitats

LA RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA CELEBRA16 ANYS!Del 22 al 26 de novembre del 2010 s’ha celebratel 16è Aniversari de la Residència i Centre deDia “Valldoriolf”. Enguany hem proposat quetotes les activitats formin part d’una celebracióespecial: la Setmana dels Cinc Sentits.

El cartell dels 16 anys de la Residència: comença la celebració!

En concret, el dilluns vam penjar a l’entradadel centre el cartell que dóna inici a la Festad’Aniversari. I a la tarda vàrem treballar elsentit de l’oïda amb activitats on havíemd’escoltar música o bé endevinar un so.

El sentit de l’oïda

El dimarts 23 novembre, va tocar el sentit deltacte, amb activitats on cada usuari havia detocar i/o experimentar el que es podia trobardins díuna capsa amb diferents textures i/omaterials aixÌ com notar sensacions de calent,fred, sec, moll.

Què suau!

El dimecres es van repartir bases fetes ambplastilina que van servir com a suport perposar encens amb diferents aromes com lavainilla, el nag champa i la magnòlia per atreballar el sentit de l’olfacte.

El sentit de l’olfacte

concret, els usuaris visitants ens van ajudara participar i jugar tant en els jocsd’entrenament com en els partits de futbol.

Les animadores del partit de futbol

El partit de futbol

Finalment, el divendres 26 de novembre, almatí es va representar el conte “Blancaneu”amb la participació dels usuaris del centre.També es van repartir les polseres que vanconfeccionar els usuaris a tots els seuscompanys així com a tots els professionalsde la Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”.I per la tarda, la tradicional foto de grup, i pertreballar el sentit del gust: el pastísd’aniversari. Tothom va ajudar a bufar lesespelmes!. I es va fer força gresca i moltaxerinola.

El dijous, vam treballar amb la vista amb laparticipació dels professionals i usuaris delCentre Ocupacional “Xavier Quincoces”. En

EDIFICACIONS BARÓ, S.L.

Plaça Onze de Setembre, 7, local08400 Granollers • BARCELONA

Tel. 93 870 23 94 - Fax 93 860 41 32

18

CASTANYADA A LA RESIDÈNCIA I CENTREDE DIA “VALLDORIOLF”La Residència i Centre de Dia Valldoriolf vapreparar la festa de la Castanyada amb moltesactivitats.

SORTIDA AMB FAMÍLIESEl passat dimarts 5 d’octubre un grup nombrósde la Residència i Centre de Dia “Valldoriolf”ens vam desplaçar fins a Llinars i en concretfins a la Casa Xaragall per tal de passar undia tots plegats i compartir experiències.

Tot just arribar ens estaven esperant elsmonitors de la casa per tal de començarl’activitat. En aquesta ocasió vam veure elsanimals de granja que hi tenien entre ellsconillets, gallines xineses i un ruc català. Elsvam poder tocar i donar- los de menjar. Uncop finalitzada la visita als animals ens vamdirigir cap a l’hort on vam poder viurel’experiència de plantar alls i cebes, els mésatrevits ho van fer, la resta vam començar aanar cap al menjador perquè queien quatregotes, va anar de ben poc que no ensmulléssim, però per sort tots ja estàvem acobert quan va ploure fort. Tot seguit ens vamposar a dinar obrint la gana amb un pica pica.Després ens va donar temps de passejar pelsvoltants endinsant-nos en el bosc i respirantaire pur.

Preparant la decoració del vestíbul

l’elecció dels castanyers 2010, votats per totsel membres de la casa. Enguany van ser enFrancisco Heredia i l ’Olga Briante.

Els castanyers 2010

També es va fer la I Setmana Gastronòmicaen la que es van elaborar els típics panellets.Els usuaris van col·laborar en tot el procés,des d’anar a comprar els ingredients, fer lamassa, fins donar la forma i coure’ls al forn,tot apunt perquè el divendres 29 d’octubre ala tarda els poguéssim menjar.

El mateix dia 29 al matí es va fer el ball de lacarbassa, un grup d’usuaris i monitors es vanficar dintre d’un forat fet a la roba cosida demolts colors per on ficaven el cap i els hipermetia fer com un cuc que en aquestaocasió era conduït per un cap-gros decarbassa.

A la tarda es van coure les típiques castanyesque ens les vam menjar per berenar junt ambels panellets acompanyats per la música quede tant en tant ens feia ballar una miqueta.

Preparant els panellets

Primer de tot es va decorar la casa perl’ocasió, es va fer la penjada de tardor hiverni es van afegir motius de la castanyada, vaquedar realment bonica. Tot seguit es va fer

Veient els animals

Tocant el pony

19

la fundació informa

Àrea d’AcollimentResidencial

Servei d’Habitatgeactivitats

Desprès de l’estiu, a les llars han tornat a lesactivitats de cap de setmana, moltes sortides,visites i algunes celebracions.

Al parc Güell

FESTA DE LA CASTANYADA 2010Un any més, a les llars, hem celebrat lacastanyada en companyia de familiarsi amics. Hem fet festa i hem menjatforça, sobretot panellets que uns diesabans havíem fet entre tots i a cadallar.

Aquarium de Barcelona

Estadi olímpic

Festa del cel

Port Aventura Una estona de repòs a les festes de Montornès

Un berenar suculent

Tot preparat per menjarFent panellets

El proper 21 de desembre, elPatronat i el ConsellConsultiu celebren la sevaprimera reunió conjuntaEls membres del recentment constituït ConsellConsultiu del Patronat i el mateix Patronatcelebraran la seva primera reunió conjuntael proper 21 de desembre. L’objectiu d’aquestareunió és, en primer lloc agrair-los que haginacceptat formar part de la família de l’FVO, ien segon lloc començar a treballar en elsobjectius que han de regir el proper PlaEstratègic 2011-2014 de la Fundació.

Resolució convocatòriasubvenció IRPF 2010En el Batec número 53 es va informar quel’FVO va presentar una sol·licitud per la dotaciód’un vehicle adequat per al trasllat dels usuarisamb discapacitat intel·lectual, segons preveuel programa 5.2. de l’Ordre SAS/1536/2010, de10 de juny, impulsat pel Ministeri de Sanitat iPolítica Social per la que es convoca laconcessió de subvencions a càrrec del’assignació tributària de l’impost sobre larenda de les persones físiques. Tota vegadase’ns ha comunicat la resolució de la mateixa,informar que la sol·licitud presentada per l’FVOno ha estat acceptada. Estem a l'espera derebre informació sobre el motiu de ladenegació.

Entrevista amb l’Alcalde deLa RocaLa Direcció General de l’FVO, Juan M.Monsalve, es reunirà amb l’Alcalde de LaRoca del Vallès, Rafael Ros. Recollint elcompromís expressat per l’Alcalde en l’actede celebració de “El Dia de la Fundació”, lareunió tractarà sobre diferents projectes dela Fundació i molt en particular sobre comdesencallar el projecte social de construccióde la primera fase de les instal·lacionsesportives i de lleure.

Eleccions al Parlament deCatalunyaEl tercer sector en general, i en particularl’FVO, estem a l’expectativa del resultat deels properes eleccions al Parlament deCatalunya i que el proper Govern que es formiacompleixi amb les seves propostesprogramàtiques. L’FVO desitja que elsprojectes institucionals, que donen una sortidaals usuaris i famílies de la Fundació, encaixinen la nova programació de places de serveissocials del futur Govern.

Commemoració del DiaInternacional de lesPersones amb DiscapacitatEl proper 3 de desembre se celebra el DiaInternacional de les Persones ambDiscapacitat. La celebració d’aquest dia,instaurat per les Nacions Unides té com aobjectius sensibilitzar l'opinió pública sobreels temes relacionats amb la discapacitat ipromoure la presa de consciència pel quefa als beneficis que generaria la integracióde les persones amb discapacitat en tots elsaspectes de la vida política, social,econòmica i cultural.

Per a commemorar-lo es plantegen diversesactivitats i jornades com la que organitza, elproper 1 de desembre, COCARMI,conjuntament amb el Departament d'AccióSocial i Ciutadania de la Generalitat deCatalunya, la Diputació i l'Ajuntament deBarcelona a l’Auditori de la ONCE. Lacelebració s'obrirà amb uns parlamentsinstitucionals i es farà la lectura del Manifest2010 per part de COCARMI. Després tindràlloc la "III Mostra d'arts escèniques"protagonitzades per persones ambdiscapacitat.

L'Estat aprova els ajuts a ladependència moderada apartir de 2011El Ministeri de Sanitat, Política Social iIgualtat ha fixat els serveis i prestacionseconòmiques que atorgaran el Govern i lescomunitats autònomes a les persones ambdependència moderada a partir de gener de2011.

L'acord pretén donar caràcter prioritari dela prestació de serveis, impulsant la promocióde l'autonomia personal.

Les persones valorades amb dependènciamoderada Grau I Nivell 2 començaran aincorporar-se al Sistema d'Autonomia iAtenció a la Dependència (SAAD) l'1 de generde 2011, mentre que aquelles avaluades coma dependents moderats amb Grau I Nivell 1entraran en el SAAD a partir de l'1 de generde 2013.

Els dependents moderats que entraran en elsistema el dia 1 de gener comptaran amb elssegüents serveis: habilitació i teràpiaocupacional, atenció precoç, estimulaciócognitiva, recuperació de l'autonomiafuncional, habilitació psicosocial per apersones amb malaltia mental o discapacitatintel·lectual, i suports personals i atencionsen llars tutelades.

L'acord estableix que només podran accedira la prestació econòmica persones ambdependència moderada (entre les qualsfiguren els afectats de síndrome de Down,entre d'altres) que estiguin sent atesos pelsseus familiars abans de demanar les ajudesi que no puguin accedir a un servei per lainexistència de recursos públics o privats. Amés, es requereix que el cuidador visqui ambel beneficiari i no rebi ajudes per una altrasituació de dependència.